ANNA PORTET SULLÀ(1998-2020)

darrere i mirava al públic que hi havia la meva mare, la tieta Monste i la seva germana Neus. En acabar l’obra veia que ja havia arribAt el meu pare i comentavem l’obra. Jo els pregunta- va si havien entes alguna cosa, perque era en angles, em deien que si. En algun moment de la nit he somiat que tornavem d’alguna ciutat, crec que madrid, amb el cole. Haviem de pujar a l’autobus i no hi havia lloc. Totes les meves amigues s’havien assentat menys jo de manera que preguntava al Pere Abelló, que tenia llocs buits al costat, si podia seure. Ell em deia que estaven ocupats. Jo m’enfadava moltissim per- que les meves amigues no m’havien guardat lloc i hauria de tornar wn un altre autobus. Per úl- tim he somiat que estavem a Pobla i semblava que era la Festa Major. Amb la meva colla haviem de participar a un concert per guanyar alguna competició. Jo estava parlant amb la meva família mentre la colla de l’Andreu tocava i em despistava i veia que començaven a actuar la meva colla sense mi. Jo m’hi acostava i no entenia perquè havien començat si faltava jo que era la bateria, pero veia que m’havien sub- stituit pel bateria de trastocats. Veia que l’Ares estava darrere de l’escenari cantant dissimula- dament, m’hi afegia. 16.09.2017 BCN Estava de colònies com a monitora i era un dia que venien família i amics per veure un musical que feien. Era una barreja de Dear Even Hansen i Falsettos. Era una producció feta a Catalunya i encara estven solucionant els últims detalls. De manera que al final preguntaven al públic que canviarien o farien millor. Alguns deien que en comparació al de Broadway faltaven coses i la actriu remarcava que era a broadway i no cata- lunya... Jo estava d’acord amb l’actriu. En aca- bar anavem cap a la casa a gravar coses amb els IPads. Els monis estaven junts però hi havia el Carles i no tenia ganes de parlar en aquell mo- ment. Me’n anava amb els nens a gravar per un camp on hi havia un cavall. M’amagava amb una nena i darrere uns arbustos però ens trobav igualment. Quan arribava apareixia una dona
de la granja i ens protegia. Després he somiat com que estava amb les de pobla a un lloc sem- blant al de les colònies i hi havia una festa. Es- tavem sentats a una taula de picnic quan arrib- aven uns rens gegants que anaven a la granja. Les nenes intentaven obrir les portes pero ells entraven a la força, feien bastanta por. Entre ells parlaven i es deien com entrar, empenyent, sal- tan... Molt estrany. 17.09.2017 BCN He somi- at que em trobava lAlex Ernst per portaventura. Li demanava una foto per ensenyarli a la Emma. I anava alla de bones i bueno ell tambe fins que, no se perque, sha ficat a xinxarme: a ficarme merdes a la motxila i vacilarme i no se si es portava fatal o en plan conya (pq alguna de les coses algu altre no sho hagues pres be) pero jo mho prenia en conya i em picava amb ell. Crec que inclus al final em començava a abraçar i a tocar per tot arreu i jo no volia pero igual- ment el deixava però no ho recordo bé. 24-09- 2017 MADRID Estava a l’escola de sarrià i feiem, amb uns quants, una espècie de prova amb unes targetes. Cada targeta tenia una pro- va que havies de fer amb alguna persona, si guanyaves et donaven punts. Ho estava fent be fins que em sortia una carta amb el Joan C. Per- dia el temps escollint entre altres cartes, perquè estava distreta. El Ton C. estava allà ajudant amb l’activitat, li demanava ajuda. En una esto- na el joc d’havia acabat. Jo en realitat no sabia que el Joan era a l’escola per tant l’anava a bus- car. Acabava a una festa de comiat/Festa d’aniversari de l’Alba. Em trobava a l’alba i vei- em passar al Victor F. al principi no el reconeix- iem però després si, totes les amigues de l’alba estaven super enamorades d’ell. Llavors, després començava a buscar al J per tot l’edifici, em re- cordava a la biblioteca de la uni i un mercat. Buscant-lo em trobava a algunes de basquet i no em podien ajudar. Quan s’havia acabat la festa i ja no quedava ningú decidia marxar. En marxar em trobava a la Mariana i una altra pro- fe, podria ser la Lara. Mentre tornava a casa, que mha recordat al camí del mirablau a casa,
ALGUNS SOMNIS QUE HE APUNTAT EN DESPERTAR-ME (1)
(Continuació a la pàgina 81) Cada matí si recordo el que he somiat i si m’ha agradat el somni, els intento apuntar al mòbil i després transcriure’ls a una llibreta que vaig comprar a París(317). És per això que està ple de faltes d’ortografia. A més, si els somnis són molt estranys, m’agrada buscar-ne el significat.
51


VIATGE A LES GORGES DEL TARN
Durant les vacances d’estiu els meus pares sempre han preferit sortir de casa i anar a descobrir nous llocs (279). Gràcies a aquests viatges he pogut conèixer moltes ciutats i cultures, 52 tot i que moltes d’elles només en tinc algun record, però sort en tinc dels àlbums de fotos!


08-2000
En aquest viatge a les Gorges del Tarn vam ser, el meu pare i mare, el meu germà, la meva
padrina Rosa Maria i la Família Loan (477), amb qui també hem compartit altres viatges i
moments. Són una família molt divertida a la que encara tenim molt afecte. 53


musicals
dormir
profunda
empoderament
versions
tristes
Llistes Spotify
MÚSICA
nadal
antiguetes
Estils de música
Llistes Spotify: empoderament (pàg. 559), versions (pàg. 103), dormir (pàg. 377), profunda (pàg. 171),
musicals (pàg. 213), antiguetes (pàg. 223), tristes (pàg. 329), i nadal (pàg. 21). Escolto música variada 54 (pàg. 189). Per si t’interessa, el meu usuari d’Spotify és Slamina8.


LA MÚSICA I JO
Preferits
artistes
àlbums
auriculars
cançó
al cotxe
HSM
La meva cançó preferida és una dels Black Eyed Peas (pàg. 447). Tinc molts artistes (pàg. 449) i àlbums preferits (pàg. 265). La música és una de les peces claus de la meva vida (pàg. 463).
Per aguantar la quarantena també he hagut de fer una llista, molt recomanable (pàg. 57). 55
La meva relació amb la música


Quan vaig veure que la quarantena(579) anava per llarg vaig sentir la necessitat d’animar-me d’alguna mane- ra i què millor que amb una playlist(55) de música de reggaeton dur i èxits molt ballables? Res. Quan es va poder començar a sortir a “fer esport”, era el que por- tava els auriculars. Aquesta playlist no només m’ha ajudat a fer exercici, cosa que em costa molt, sinó que també per passar els dies a casa més distreta i ballant de tant en tant per a desfogar-me.
Trobem èxits que han sortit durant la quaran- tena o que s’han fet MOLT famosos durant aquest temps (Tusa...). També hi ha cançons que ja havia ballat quan hi havia vida, a les discoteques, en direm clàssics, com Mi Gente, la bona versió, amb la Beyon- cé(351). Crec que he començat a obsessionar-me amb C. Tangana, i mira que jo l’odiava. Però té uns èxits massa intensos per no escoltar-los.
56


LA MEVA PLAYLIST DE LA QUARANTENA - “QUARANDANCE”
4 besos - Lola Indigo, Rauw Alejandro, Lalo Ebratt Alocao (With Bad Gyal) - Omar Montes, Bad Gyal Aute Cuture - ROSALÍA Bien Duro - C. Tangana Booty - C. Tangana, Becky G, Alizzz Business Woman - Nathy Peluso Castigo - María Escarmiento Con Altura - ROSALÍA, J Balvin, El Guincho Con Calma - Daddy Yankee, Snow Fiebre (Prod. King DouDou) - Bad Gyal Fuego - Bomba Estéreo La Sandunguera - Nathy Peluso Llorando en la Limo (feat. Alizzz) - C. Tangana, Alizzz Lola Bunny - Lola Indigo, Don Patricio Mala Mujer - C. Tangana Mala Santa - Becky G Me Quedo - Aitana, Lola Indigo Mi Gente (feat. Beyoncé) - J Balvin, Willy William, Beyoncé Milionària - ROSALÍA Mujer Bruja - Lola Indigo, Mala Rodríguez No Se Perdona - Rels B, Nathy Peluso No Te Debí Besar - C. Tangana, Paloma Mami, Alizzz Pa’ Llamar Tu Atención - C. Tangana, Alizzz, MC Bin Laden París - DELLAFUENTE, C. Tangana, Alizzz TKN (feat. Travis Scott) - ROSALÍA, Travis Scott Tusa - Karol G, Nicki Minaj Viene y Va - C. Tangana, Natti Natasha Yo Perreo Sola - Bad Bunny Zorra - Bad Gyal
Tinc unes ganes molt boges per poder sortir de festa(215) i ballar totes aquestes cançons. Mentrestant seguiré fent-ho a casa.
57


CONCERT DE NADAL AL TIROL
Aquest va ser el concert de Nadal al meu primer any a la Llar d’Infants Tirol(535). De públic hi havia els meus pares i sort que ho van retratar, i així poder immortalitzar la meva actuació estel·lar.
58


12-2000
Per sort amb els anys he anat treballant (i segueixo treballant) la meva por escènica(197). Ara almenys ja sóc capaç de pujar a un escenari sense muntar tant d’escàndol.
59


L’any 1991, abans que jo naixés, els meus pares van comprar el pis(521), on encara vivim, a Barcelona. El Joan i l’Elisenda, els meus pares hi van viure sols fins que va néixer el meu germà Xavier. Van viure tots tres sols fins que va morir el meu avi matern, que jo no vaig conèixer. Va ser al cap de poc temps, l’any 1998, que la nostra àvia va tenir un ensurt de salut. Els meus pares van decidir que seria més fàcil si venia a viure amb ells. Un mes més tard vaig arribar jo.
Quan acabava de néixer jo dormia a l’habitació dels meus pares i el meu germà dormia amb la meva àvia. Més tard van reformar les dues habitacions on no dormia ningú. L’antic despatx es va convertir en l’habitació del meu germà i l’altra en la meva habitació.
L’estiu del 2012 la meva àvia ens va deixar. La seva habitació es va convertir en la meva i l’antiga meva es va convertir en el taller de joieria de la meva mare.
Al setembre del 2019 el meu germà es va independitzar, per anar a viure amb la seva nòvia Júlia. Ara mateix som tres vivint a casa. Em va fer peneta però vaig entendre que algun dia seria jo la que marxaria.
60


ELS FAMILIARS AMB ELS QUE HE VISCUT
MARÍA
àvia
ELISENDA
mama
JOAN
papa
XAVIER
germà
ANNA
jo
61
La meva àvia(365), el meu pare(325), la meva mare(297), el meu germà(347) i som els únics de la meva família(167) que hem viscut a la casa on vivim actualment.


TENIM POLLS 62

02-2001
La primer i ni molt menys la última vegada que vaig tenir els meus estimats cabells(469) per
polls i llemenes. Fins als 14 anys (355), en vaig tenir cada estiu com a mínim i probablement
n’hauria agafat a l’escola(207). 63


Desembre del 2001
Edat: 3 anys
Jo al menjador de casa a Barcelona menjant Lacasitos que el tió havia cagat.
Sempre hem fet cagar el tió la nit de Nadal, 24 de desembre. També celebrem l’aniversari de la meva mare (297) que és el mateix dia. És per això que sempre ho celebrem a casa (551). Normalment ens caga xocolatines 161) i detalls més petits com estris per a l’escola o algun peluix. Aquest va ser el meu primer any a l’escola i per tant també vam celebrar la meva primera Festa d’Escola(73), que era el meu dia preferit del curs. A més, al llarg de l’any seguíem fent activitats en família i amb amics . Vaig anar per primera vegada a PortAventura (83) i també vam fer una excursió a un dels llocs més bonics de Catalunya, els volcans de la Garrotxa(91).
64

65


Berlín
66

EL VIATGE A BERLÍN
Ai Berlín, tu i els teus paracaigudistes
sí que em vau fer patir... Amb tu vaig començar a entendre que tot el que tenia a veure amb la Segona Guerra mundial no ho sabia acceptar massa bé, així que vas fer agilitzar el meu trastorn d’estrès posttraumàtic (423). La ciutat em va fer més aviat por, la vaig trobar força gris. Estic convençuda que tens parts molt boniques, plenes de cutlura interessant que m’encantarien però ara mateix no hi tornaria, em sap greu...
- Anna Portet Sullà
67


Des de 6è de primària(271) fins a 3r de carrera universi- tària(525) vaig rebre classes de piano i llenguatge mu- sical. Al principi m’ho prenia bastant seriosament. Es- tudiava a casa, practicava sovint. Però amb el temps, no m’ho mirava massa. La meva professora em feia petites bronques però és que a mi no m’agradava estudiar, només aprendre a classe. Després la meva professora va deixar l’escola on anava a fer classes i me’n van posar una de nova, la Mònica. Amb ella vam encaixar molt bé des del principi, li vaig explicar que el que més m’agradava era aprendre música, anar setmana a setmana i que no destinava gaire temps a estudiar. Des d’aquell moment vaig deixar molts dels llibres típics avorrits de llenguatge musical i de piano tradicional i aprenia peces de pel·lícules, cançons del moment o a improvisar(131).
Vaig aprendre molt amb ella i a més teníem una relació molt maca. Sempre ens preníem una estona per posar-nos al dia, després parlàvem de música i finalment em feia classes. Potser no aprofitava les classes com s’aprofiten normalment, però era una de les hores de la setmana que estava més tranquil·la.
Quan estava a la carrera feia massa activitats(499) i per mala sort ho vaig haver de deixar. Però m’en- cantaria tornar a fer classes aviat.
68


CLASSES DE PIANO
69
La meva peça preferida que vaig toar a les classes de piano va ser una de la pel·lícula “Intocable”. Considero que té una de les millors bandes sonores (425).


70
Jet Lag
Kubala, Moreno i Manchón
Les Teresines
Les Tres Bessones
Polseres Vermelles
Rovelló
A casa nostra gairebé sempre que la tele està encesa, hi ha el canat de TV3 posat o futbol.
Benvinguts a la Família
Cites


71
La Riera
Les de l’Hockei
Lo Cartanyà
Plats Bruts
Ventdelplà
Vinagre
Sempre hem mirat les sèries de TV3, és per això que he vist episodis solts(119) d’aquestes sèries i algunes inclús senceres(359). De fet, alguna d’elles és de les meves preferides(511).
SÈRIES CATALANES QUE HE VIST
El Cor de la Ciutat
Infidels


FESTA DEL COLE
72
A l’escola cada any celebràvem la Festa d’Escola(564). Preparàvem, concerts, balls i tots els patis s’omplien de jocs, activitats, decoracions i inflables.


05-2001
73
El meu germà (347) i jo amb manualitats de l’escola. L’Alba Chicón(543) i jo jugant amb cercles al pati.
Era el millor dia del curs, juntament amb les excursions i les convivències(307).


74
Aquests són dos llibrets de dos dels meus musicals preferits (303), les interpretacions que es van fer a Barcelona i en català. Aquests musicals els escolto constantment a Spotify (213), la versió original.


LES INTERPRETACIONS CATALANES DE MUSICALS
Tinc molta sort de poder veure aquestes adpatacions, perquè és gairebé impossible veure les orignals a la ciutat de Londres (465) o Broadway (405) a Nova York.
75


La relació més passional que he vist mai en una pel·lícula. Quan la vaig veure vaig decidir que qualsevol les meves relacions amoroses(45) haurien de tenir la mateixa passió, si no, no caldria ni intentar-ho.
Aquesta pel·lícula em va ensenyar una filosofia de vida que intento recordar sempre. Prendre consciència que cada dia que es viu no es pot tornar a viure mai més. Així pots gaudir de tots els detalls, tan bons com dolents. Quan me n’oblido, la torno a mirar.
Em vaig obsessionar amb aquesta pel·lícula i la seva banda
sonora (425) durant molt temps. La vaig veure per primera vegada amb els meus amics i amigues a Pals(557). També el vaig poder anar a veure en directe a Londres (465). Per tot això és tan especial per a mi.
És pecat no veure aquesta pel·lícula per Nadal, i més si no ho faig amb la meva amiga (543) amb qui tenim aquesta tradició. Les històries romàntiques són entranyables i hi ha escenes icòniques.
Una altra pel·lícula que cada Nadal s’ha de veure de manera obligatòria. Té una banda sonora preciosa igual que les trames.
La direcció d’art i les animacions són espectaculars. Els paisatges són tan reals que t’entren ganes de viatjar-hi. La història i el concepte em semblen molt ben tractats.
És una obra mestra, tenint en compte que és una adaptació d’un musical històric de Broadway(75). La música, les lletres, les històries, la direcció d’art, tot està fet amb molta passió i amb un to molt honest que sempre s’agraeix.
Una altra pel·lícula de Pixar amb animacions espectaculars. Sempre m’han agradat les pel·lícules de superherois i espies
i aquesta em sembla una història molt completa.
Té coreografia, música original i clàssics, un vestuari espectacular i per descomptat una trama romàntica(145) ideal que molts voldríem(45).
76


LES MEVES PEL·LÍCULES PREFERIDES
Call Me By Your Name About Time Les Misérables Love Actually The Holiday Cars Rent Los Increibles
Burlesque
77


Al meu poble, La Pobla de Segur (331), es coneix tothom, com a la majoria. Els meus pares tenen una colla d’amics que sovint es troben. En una trobada vaig conèixer a la filla d’uns amics que em va presentar les 78 seves amigues. Em van acceptar des del primer dia, i va ser el començament de la nostra amistat.


LA COLLA DE POBLA
Em trobo amb elles sempre que pujo al poble i a vegades també per Barcelona. Anem de festa major, fem excursions, sopem, sortim de festa(229),... El meu moment preferit és a l’estiu quan és la Festa Major de Pobla i fem un concurs on participen totes les colles del poble. 79


era molt fosc i tenia por. En un moment passa- ven un grup de nois corrents i just paraven al meu costat i jo els intentava evitar i apartar, cor- ria per tornar a casa. En breus es feia de dia. 08.10.2017 BCN Anava de colònies i per di- verses raons tenia molta por. De l’entorn, de la gent, de coses que havia fet,... llavors em començava a comportar de manera estranya. M’escapava de les activitats, arribava tard a tot arreu,... Tothom perdia la confiança en mi i ho odiava perquè tots eren molt bona gent i em feia moltissima pena. Sabia que no em contrac- tarien l’any següent i encara m’entristia més. 13.10.2017 POBLA Decidiem amb el grup de teatre tornar a representar Fuenteovejuna aquest any perquè anavem molt justos de temps. El mateix dia de l’estrena m’iluminava i li deia a la Mònica que faltaven els personatges de la Júlia, el Jacobo,... Llavors decidia anar a casa a buscar el guió i m’acompanyava l’Elena. A casa em trobava amb les nenes del basquet i li deien a l’Elena que tenien regals per ella. Mentre els obria jo buscava els papers de l’obra i no els teobava. Un cop el havia trobat havia de marxar corrents però l’elena estava mirant els regals i ho estava fent molt lent. Jo em posava nerviosa perque arribavem un quart d’hora tardm. Li deia, però ella seguia amb els regals. 03.12.2017. BCN Estava a una casa amb ter- rassa que donava a un platja amb palmeres. Hi havia més gent allà, gent de pals, nens,... Era de nit i a fora començaven a tirar petards o bombes per crema les palmeres de la platja. Hi havia explosions fins i tot al mar, algunes petaven molt a prop de la casaa. De manera que agafava a un nen que plorava en braços i me l’emportava dins de la casa. En algun moment he somiat que anava ala concert de Harry Styles. Era una sala petita, d’un sol nivell. Seia amb més gent que coneixis, familia, amics de pals,... tota l’es- tona estaven parlant, inclus quan tocava una de les cançons meves preferides, Two Ghosts. Em cansava d’estar amb ells perquè no el sentia. M’aixecava i mestirava al passadís mirant-lo a
80
ell. El Harry Styles em veia i també s’estiirava a l’escenari imitant-me. Després s’aixecava, venia i em feia un petó a la galta. M’emocionava molt. 27.12.2017 BCN Estava a un centrecercial amb gent de l’escola com si fossin unes colonies o una excursio. Alla ens creuavem amb l’Ed Sheeran i jo el saludava, ell també ho feia però amb un to una mica borde. Llavors després ar- ribava la beyoncé i jo anava a parlar amb ella i com estava jo menjant no m’entenia, molt frus- trant. Despres quan podia li feia preguntes so- bre com havia estat lembaras i em deia que havia estat a la costa brava a un lloc que es deia la luna. Despres començava a fer una especie de conferencia a gent del cole fent equilibris amb cordes i prnjantse... jo em quedava flipant. Mentre anava parlant acabava les frases cantant en plan diva. Entre la gent del cole hi havia el Ricard i ens anavem mirant, alucinats, deiem que era tan extra pero ens encamtava. De sobte l’alarma m’ha despertat. 03.02.2018 BCN El Harry Styles viva a casa meva i constantment estavem fent bromes, onbviament jo estava en- amorada perduda d’ell i volia que em fes cas. En algun moment ell estava al bany dels meus pares perquè s’estava duxant. Quan estava a fora de la dutxa ja mig vestit, jo estava a dins amb tota la confiança del món i li rrmanava els ca- bells, que eren llargs. Ell em feia una mirada q no se si era de broma o estava enfadat, suposo que la segona... després venia la Mariona a dormir a casa i jo li deia que no l’agobies gaire i que no patis pq era molt simpatic. 14.04.2018 Estavem preparant les colònies i no teniem clar els monitors. Alguns d’ells tot i que no em sonaven de res fisicament, sabia que haviem co- incidit en altres colonies. Jo nomes esperava q tornes un monitor que m’agradava molt. De- sprés arribavem a un lloc no se si era una escola o un hotel o alguna cosa semblant. Allà em trobava amb un nen que em començavaa a ex- plicar coses molt intel·ligents i al cap d’una es- tona hi queia i reconeixia que era el Marc Gal- bany, un nen de les colònies. Ilusionada, els hi


ensenyava a altres monitors com el Marc coor- dinador, ens feia molta gracia. Més tard he so- miat que d’alguna manera estava relacionada amb el Lin Manuel Miranda, era el meu tiet o alguna cosa aixi i jo no me n’havia enterat mai. El coneixia i començavem a parlar de musicals i temes que m’encanten, al principi ell estava igual democionat que jo pero despres sanava cansant. En algun moment estava encarre- gantme del que semblava la seva filla i jo volia que es portes molt be amb mi, em costava pero ho aconseguia. Tot i que a la vida real no te cap filla. 12.11.2018 BCN - MIGDIADA Estava a una casa bastant gran i no sabia com havia arribat allà ni si hi portava gaire eestona. No estava massa preocupada. Començava a passe- jar i veia que estava plena de sofàs amb nois joves, d’aproximadament la meva edat, dor- mint. Semblava que hi hagués haut una festa. Els anava mirant tots i anava mirant si n’hi havia algún que em sembles guapo. Llavors trobava un noi molt guapo que també estava dormint a un sofa amb més nois i m’assentava entre el seu cap i el cos d’un altre. Es desper- taven i semblava q novem coneixien però em saludaven amb il·lusió. Jo no enteniares i els preguntava què feia jo allà i si em coneixia algú i no sabien res. Llavors sortía a un jardí de fora amb el noi que em semblava preciós, cabells llargs rossos i mandíbula super afilada. Mentre tontejavem li explicava q no sabia que feia allà ni com havia arrivat però fent conya. Ens començavem a abraçar i ell em tocava per tot arreu. No sé com després jo començava a mirar el seu mòbil mentre ell el mirava i veia que tenia fotos indicant-me que en algun moment m’havia stalkejat. Jo en realitat me n’alegrava i suposava que era amic del Ricardo i que li havia passat ell. Llavors en aquell moment sabia que el Ricardo era al lloc i el començava a buscar. El trobava i li preguntava que què feia passant-li fotos i ell em deia que no fes veure que m’enfad- és perquè m’encantava. Llavors li preguntava que no sabia on estavem i ell m’obria les portes
i veia que estavem al port de Brcelona, al costat de la uni, el que semblava un vaixell i que no m’havia de preocupar. Ell em feia una mirada q no se si era de broma o estava enfadat, suposo que la segona... després venia la Mariona a dormir a casa i jo li deia que no l’agobies gaire i que no patis pq era molt simpatic. 16.09.2018. BCN Estava de colònies i una nit amb els grups de joc feiem una espècie de concurs musical. Hibhavia unes grades o bancs al voltant d’una pista de ball molt gran i un escenari on hi havia la banda de Manu Guix tocant. Ens feien callar a tots i fer veure que dormiem i qui dormís més guanyaria o algun cosa per l’estil. Llavors men- tre tots dormien la banda començava a tocar i jo no aguantava i m’aixecava, tothom ho feia i començava a ballar per tota la sala. En aquell moment pensava que l’Aitana també estava a les colònies i l’haviem de trobar. La començava a buscar i anava veient que molts monitors i que C.T no havia vingut aquell any de colònies. M’entristia molt i anava més a prop de Manu Guix per disfrutar de la música, llavors paraven de cop i tots els nens menys quatre o cinc desa- pareixien. Jo pensava q era perquè se n’havien cansat, del concert i volien anar a jugar i deia en veu alta: quina pena, no? I de sobte veig als meus peus que hi ha sang al terra perquè un nen s’ha fet mal al nas i li sortia molta sang. Anava lentament cap al Manu i li deia si podia con- tractarlo per tenirlo a casa tocant i cantant tot el dia. Llavors ell no deia res i m’escribia una nota al moment i me la donava. Hi posava el preu del q demanava, i recordo pensar, més ig- ual ho aconseguiré treballant molt, val la pena. La nota seguía amb uns versos del que sembla- va una cançó el principi semblava tant preciós que em vaig emocionar i vaig començar a plorar. Ell va començar a tocar el piano i cantar-la. Se- guia plorant pero encara més, veia que la lletra no tenia massa sentit però plorava desconsolada inclús em costava respirar. Llavors el Manu mentre tocava m’ensenyava el dit del mig men- tre tocava i jo no entenia per què, ja que, a mi
ALGUNS SOMNIS QUE HE APUNTAT EN DESPERTAR-ME (2)
(Pàgina anterior - 51 - Continuació a la pàgina - 165 -) Cada matí si recordo el que he somiat i si m’ha agradat el somni, els intento apuntar al mòbil i després transcriure’ls a una llibreta que vaig comprar a París. És per això que està ple de faltes d’ortografia. 81


PORTAVENTURA AMB ELS CHICÓN
M’encanta PortAventura. Si fos més barat i estigués una mica més a prop hi aniria un cop al mes. Aquí vam anar-hi amb la família i els Chicón(369). El que m’acompanya al cavall és el meu pare, que era 82 l’única atracció que no el fa marejar. La meva mare ja s’atrevia amb atraccions de més risc.


08-2001
Òbviament, com a bona dormidora(445) que sóc, després de passar tot el dia de punta a punta del parc, sempre m’adormo allà on puc. En aquest cas va ser al cotxet, però també m’he adormit al cotxe i inclús al tren de tornada. És esgotador, però el dia següent hi tornaria segur. 83


Nivell B1
FRANCÈS
IDIOMES
84
ITALIÀ
Non parlo italiano


ELS IDIOMES QUE INTENTO PARLAR
llengua materna
CATALÀ
CASTELLÀ
85
Nivell C1
Català (pàg. 93), castellà (pàg. 157), anglès (pàg. 235), francès (pàg. 127) i italià (pàg. 293).
ANGLÈS
2a llengua materna


86
Ensaïmades
Magdalenes
Pastís de Dàtils
Pastís de Coco
Pastís de Pastanaga
Coulant
Els pastissos són de les poques coses que sé cuinar. Entre ells, el pastís de plàtan, magdalenes, i pa de pessic.


87
Pasta Fullada amb Fruita
Pa de Pessic
Pastís de Plàtan i Nous
Pastís de Formatge
Pastís Sacher
Brownie
A casa sempre tenim pastes o pastissos (121). I normalment pels aniversaris en comprem de fets.
ELS MEUS PASTISSOS PREFERITS


Bled
88

EL VIATGE A BLED
Bled, Bled, Bled... Crec que em vas enamorar des del primer moment. Quin lloc té una església preciosa en una illa enmig d’un llac i un paisatge de muntanya preciosos? Doncs tu ho has aconseguit. És un lloc tan bonic que de seguida que trobi alguna persona que m’aguanti prou per a ser la meva parella(45), me l’emportaré aquí. És un dels llocs més romàntics que he vist mai. Així que ja ens veurem ben aviat! Espero...
- Anna Portet Sullà
89


EXCURSIÓ ALS VOLCANS DE LA GARROTXA
90
El meu cul.(469)


05-2002
Aquesta foto és bastant icònica a casa nostra. La va fer la meva mare mentre
estàvem d’excursió als volcans de la Garrotxa. Jo estava al cap del meu
pare (325) i tota l ’estona se’m veia el cul (523). 91


La meva llengua materna és la Llengua Catalana. La parlo amb tota la meva família(167), tant la paterna com la materna. També vaig anar a una escola catalana, de manera que amb professors i amistats també par- lava en aquesta llengua.
És inevitable parlar del català i desvincular-ho de la situació política. Crec que la llengua catalana, a més de tenir una sonoritat molt bonica(321), té una història i una literatura que mereix ser recordada. A més crec que el català és un símbol de resistència da- vant de totes aquelles persones que la volien abolir. De fet, vaig fer aquesta aquarel·la per a la classe de plàstica a segon d’ESO, per visibilitzar la llengua i el moviment que segueix dempeus per aconseguir la independència de Catalunya.
Això no vol dir que l’assignatura de català a l’es- cola se’m donés bé. Em semblava molt interessant la part històrica i literària, però mare meva, la llengua és més complicada! Que si pronoms febles, que si vocal oberta, vocal tancada, accents diacrítics que existeixen i deixen d’existir,... Bé, al final tot això fa que la llengua catalana sigui complexa i rica i una que val la pena d’estudiar.
92


LA MEVA LLENGUA MATERNA
Aquest dibuix en aquarel·la el vaig fer a la meva assignatura preferida, la de plàstica (147). Em vaig inspirar en la cultura catalana.
93


Crec que sóc una persona molt tímida a primeres, però al cap de poca estona ja no ho sóc tant. Això ja ho sabia quan vaig entrar a la universitat. És per això que el meu subconscient va fer que m’apuntés al grup de teatre d’Elisava(499). Va ser de les millors decisions que he pres en aquesta vida i de fet vaig canviar molt des d’aquell moment. Vaig començar a conèixer molta gent, molt diferent però que et feia sentir còmode sent a la teva manera. Al 2n any de carrera vaig veure que el que estava vivint a la uni- versitat era molt especial, deixant les amistats(575) de fora en segon lloc. Per això i moltes altes circumstàn- cies vaig decidir distanciar-me i no va ser una etapa fàcil. Per això vaig decidir viure encara més al lloc on era més feliç, a la universitat. Vaig apuntar-me a la comissió de festes, al cor(433) i allà on hi havia un es- deveniment curricular o extracurricular, jo hi era. Vaig seguir coneixent a gent fantàstica i aconseguint ob- jectius que mai pensava que podia aconseguir.
En general, la meva etapa universitària ha com- plert amb totes les meves expectatives i més. Fent coses que estaven fora la meva zona de confort, sortint molt sovint, beure i fer una mica el boig que també va bé, en definitiva, deixar-me anar, una cosa que feia molt temps que desitjava. Sobretot, conèixer a gent especial, amb gustos similars i que potencien el millor de tu.
94


95
Aquestes són algunes de les persones que he conegut al llarg de la carrera, moltes del grup de teatre, de la comissió de festes i del cor, amb qui he compartit moments molt feliços.
AMIGUES I AMICS DE LA UNI


96
L’any 2011(295), mentre feia 1r d’ESO, vaig guanyar els jocs florals a l’escola. Les obres guanyadores les enviaven als jocs florals del districte i un cop guanyaven allà, els portaven als de Barcelona (551).


97
Encara no m’ho crec, però els vaig guanyar tots tres. L’obra era un poema dedicat a allò que més m’apassiona del món, la música (463) i tenia un títol molt original: “La Música” (33).
EL DIPLOMA DELS JOCS FLORALS DE BARCELONA


Maig del 2003
Edat: 4 anys
Jo al pati del cole el dia de la Festa d’Escola a Barcelona.
La Festa d’Escola(565) era un dels meus dies preferits del curs, malgrat que la meva cara no ho demostri en aquesta fotografia. Perdoneu-me per no ser fotogènica. Amb 4 anys vaig tenir la sort de fer molts viatges amb la família i amics. Vam viatjar a Navarra (105) i a Almeria(115) amb la Família Chicón(369) i a París i Disneyland(111) amb la família Loan(477).
98

99


100
La meva veïna sempre ha tingut
molts animals a casa. Des de petita
els anava a veure i jugava amb ells. Havia tingut conills, gossos i gats. Entre ells, un cop van adoptar dos gatets, de la mateixa mare, i els vaig veure créixer. Eren extremadament bufons i, evidentment, em van entrar unes ganes boges d’adoptar algún gatet
i, evidenemten els meus pares no cedien. Per això, sempre que podia m’escapava
a veure’ls. Recordo que un dia, quan tenia 11 anys(271), estava al poble dels meus cosins i vam trobar un gat molt petit. Els meus cosins i jo el vam agafar i el vam dur a casa. Li vam donar llet i vam estar jugant amb
ell tot el dia. Em vaig oblidar per un moment de la norma que teniem a casa, si entrava un gat o un gos a casa, el meu pare sortiria per la porta. De manera que vaig imaginar-me que els meus pares me’l deixarien emportar a casa i em vaig fer moltes il·lusions que per descomptat es van esfumar quan els meus pares em van prohibir endurme’l. Vaig estar tot el viatge de tornada plorant.