ANNA PORTET SULLÀ(1998-2020)

09-2017
503
Vam passejar pel Retiro, amb anar de museus i el més important, vam anar a veure el musical “El Rey León” (253). Em van regalar les entrades aquell estiu pel meu aniversari.


Terol
504

ELS VIATGES A TEROL
No un, si no dos cops hem vingut a veure’t. I a més, en els dos cops vam visitar el magnífic parc de dinosaures Dinópolis. Un cop amb la família Roig(383) i l’altra amb la família Chicón(369). No et menteixo, m’encantaria poder tornar a Terol, però només si visito el parc. Sincerament, no recordo gaire més d’allà, però ho podem solucionar! És que en tinc records tan divertits i a més és que vam aprendre! Què més volem? Així què? Quan torno?
- Anna Portet Sullà
505


LA MÚSICA CATALANA ALEGRE QUE ESCOLTO
Agost - Els Pets
A.I.L.O.D.I.U. - Mazoni
Alegria - Antònia Font
Benvolgut - Manel
Bigoti Vermell - Anna Roig i L’ombre de ton chien Descafeinat - Els Pets
El Meu Veí de Sota - Els Pets
És Inútil Continuar - Sau
Espurnes de Coratge - Els Pets
In The Night - Oques Grasses
Jo vull ser rei - Els Pets
La flama - Obrint Pas, Xavi Sarrià
L’última ressaca - Mishima
Músic de carrer - Txarango
Pau - Els Pets
Quan caminàvem - Aspencat
Retirada - Els Pets
Soroll - Els Pets
Sta Guai - Oques Grasses
Torno a ser jo - Oques Grasses
Tren de Mitjanit - Sau
506
A casa hem escoltat molta música catalana, sobretot rock català dels 90 i el 2000(185).


LA MÚSICA CATALANA TRISTA QUE ESCOLTO
3/24 - La iaia Amb tot - El Petit de Cal Eril Aniversari - Manel Apunto Shakespeare - Els Amics de les Arts Boig Per Tu - Sau Caic - Gerard Quintana Cançó D’amor #398 - Els Pets Captatio Benevolentiae - Manel Casa en Venda - Els Amics de les Arts Cert Clar i Blau - Mishima Corrandes de la parella estable - Manel Els Ocells - Els Amics de les Arts El Veurem Junts - Joan Da`us`à Jo Mai Mai - Joan Dausà Louisiana o Els Camps de Cotó - Els Amics de les Arts Por - Els Pets Que tinguem sort - Lluis Llach Reikjavik - Els Amics de les Arts Silencis - Lluís Gavaldà, Josep Thió Si Vens - Ja T ’ho Diré Tots Els Homes D’Escòcia - Els Amics de les Arts Vivim la Nit - Ivette Nadal
507
M’ha semblat oportú dividir-ho en cançons tristes(329) i alegres, hi ha música per a cada moment.


El viatge de final de batxillerat, vam anar a París. Vam visitar molts museus d’art, monuments, edificis i car- rers de la ciutat. Vam tenir la sort que el nostre pro- fessor de dibuix artístic, artista i també director de l’escola, ens va fer totes les visites culturals del vi- atge. La ciutat de si ja m’enamorava, però conèixer totes les dades artístiques i culturals, encara em va agradar més. Un edifici que vaig descobrir en aquest viatge i que encara somio amb ell és el de la Fundació Louis Vuitton de Frank Ghery. Tot el recobriment és de metall i planxes de vidre. Reflecteix el cel. Vam ser molt oportuns i vam anar-hi a la posta de sol, de manera que el que es reflectia als vidres era preciós.
Vaig fer moltes fotos. Com ja era el segon any de batxillerat artístic, ja havia desenvolupat una mica el meu sentit estètic(227). Encara em sento força d’elles.
El meu dia preferit va ser quan vam pujar la Torre Eiffel. Les vistes van ser espectaculars. Normal- ment ja m’agrada veure les vistes de les ciutats, però París... Sense cap mena de dubte és de les meves ciutats preferides. De fet, m’agrada tant que ja l’he visitat tres vegades. L’última l’any 2019, per celebrar l’aniversari de la meva amiga Sharon(549) i el meu. I hi podria tornar molts més cops, sempre descobreixes coses noves que no t’esperes(317).
508


509
EL VIATGE DE FINAL DE BATXILLERAT A PARIS
Aquestes són algunes de les fotografies que vaig fer i em van fer els meus amics del batxillerat artístic en el nostre viatge de final de curs (178).


La sèrie Glee(493) és la meva preferida. L’he vista unes 20
vegades, sense exagerar. Té tot el que m’agrada en una sèrie,
cançons, musicals i escenes romàntiques. Aquesta sèrie l’he descobert durant el confinament.
Em vaig enamorar de tots els personatges, del guió, del vestuari
i la banda sonora. És molt intel·ligent i divertida.
Ara ja l’estic mirant per segon cop. Quan comences a veure The Good Place penses que estàs veient
una sitcom més. Però no és així. Parla de filosofia, de la moral i
de la vida i la mort. Ni molt menys et deixa indiferent. Modern Family és de les sèries més divertides que he vist. He
arribat a plorar de riure amb alguns capítols. Tots els personatges
tenen moments divertidíssims però també molt tendres. Aquesta sèrie la mirava religiosament. Esperava els nous capítols
amb moltes ganes. Té personatges amb els quals empatitzes (45) des
del primer moment. M’ha fet riure, plorar i patir. Però segur que
la tornaré a veure en algun altre moment. Veure One Tree Hill durant l’adolescència va acompanyar la
meva muntanya russa emocional. Als pobres personatges els passa
de tot i em van enganxar tant que fins i tot em vaig comprar la
samarreta d’un dels personatges. Jet Lag és millor que Plats Bruts, perdoneu però algú ho havia
de dir. Parla de dones que són lliures i empoderades, cada una a
la seva manera. Sempre que la posen a la tele, la intento mirar. Només vull dir que el meu somni era ser una sirena per culpa o
gràcies a aquesta sèrie. A més, com estava gravada a Austràlia,
encara em feia estimar més la platja i el mar. La sèrie que em feia més feliç durant la infantesa(237) va ser Espies
de Veritat. Jo volia ser una d’elles. Ara com ara, si la fan al Canal
Super3, encara la poso i la gaudeixo com en els seus temps. 510


LES MEVES SÈRIES PREFERIDES
Glee
The Marvelous Mrs. Maisel
The Good Place
Modern Family
Jane the Virgin
One Tree Hill
Jet Lag
H2O
Espies de Veritat
511


REFERÈNDUM 1 D’OCTUBRE
512
L’1 d’octubre va ser un dia tan tens i ple d’impotència. Vaig passar molta por perquè casa meva estava rodejada col·legis electorals on la guàrdia civil havia anat a estomacar de valent.


11-2017
513
Estic en contra de la violència i els conflictes(423). Asseguro que l’actitud dels votants i la policia NO va ser proporcional. És per això que em vaig sentir obligada a anar a la manifestació que es va fer posteriorment.


Ocupant el lloc número 3 dins de l’horòscop xinès es troba el tigre, el seu nom en xinès és “Hu”, un animal amb un gran esperit de grandesa, molt fort i temerari, així és ell, i per descomptat, totes les per- sones pertanyents a aquest signe del zodíac xinès.
Les persones nascudes el 1914, 1926, 1938, 1950, 1962, 1974, 1986, 1998, 2010 pertanyen a l’horòscop xinès tigre. El tigre dins de la cultura xinesa és con- siderat l’animal o “el símbol de la passió”. Aquest és un ésser audaç, valent i amant de les aventures. Com en la natura, el tigre inspira temor i respecte en alguns animals. Un tigre mai serà feble, mai es convertirà en una presa, pot caure en disputa amb altres però no donarà el seu braç a tòrcer i menys si té la raó. Poden ser una mica intenses i això genera angoixa, confusió i de vegades, molèstia. Aquestes saben com viure la vida al màxim, són entusiastes, la seva alegria és contagiosa.
El tigre sempre s’ha caracteritzat per ser un an- imal amb un dinamisme impressionant. Tota perso- na que ha estat a prop d’un “tigre” se sent connect- ada amb l’energia que envaeix a aquest animal tan majestuós. En la cultura xinesa aquest animal, a més de simbolitzar la passió, simbolitza també el poder.
514


TIGRE
Naixement: 31 de juliol, 1998. Lloc: Barcelona Hora: 2:43
515
EL MEU SIGNE DE L’HORÒSCOP XINÈS
El meu símbol del zodíac és Lleó(259), l’ascendent és Bessons(337) i el descendent és Sagitari(389).


07-04-17 BCN Entravem amb algunes de la uni a un suposat servei estacio a gran de gracia. Entravem i agafavem una clsa q necessitavem. Algunes es posaven dacord per robar el q haviem de comprar, agafarho sortir corrents de la botiga. Ho feiem i jo no estava gens d’acord. En lultim moment, just abans de sortir deixavem anar el material. Igualment ens es- capavem, ens seguien algunes de la botiga, fins q jo em separava de les de la uni i m’agafaven. Al final ens agafaven a totes, jo explicava q en reslitat jo no ho volia fer. Al final ho perdonaven pq en realitat no haviem robat res. 09-04-17 BCN Anava de colonies com a monitora i no em preparava be la bossa, de fet em deixava co- ses a casa esperant q lendema me les portessin muns pares. Un cop a l’autocar anant cap alla veia q tots els monitors eren exalumnes del meu curs i em feia molta mandra. Despres en arribar em feien fer coses q no havia fet lany anterior, es a dir em deixaven per fer les merdes com treure les escombraries, cosa q mai faria com a monitora. 16.06.2017. BCN Estevem tots els de teatre a casa meva. Jo em despertava i em mirava al mirall de lavabo i algú per la nit mhavia pintat uns mexons de cabells de blau. En el moment vaig saber que havia estat el Yume i li vaig anar a dir. Rient-se em va dir que per la nit roncava massa i per aixo me’ls va pin- tar. Després quan ens reuniem per sopar, de fet estaven tots els familiars de teatre, em portaven un pastis per compensar lo dels cabells. 30-06- 2017 BCN Estava a alguna escola, no semblava la uni pero semblava q estigués amb la gent de teatre d’Elisava, tot i que no els coneixia. Es- tavem fent amb públic el musical HEATH- ERS i no haviem assajat moltes de les escenes. Començavem amb l’escena de Big Fun i el que havia de començar a cantar, cantava una cançó de Legally Blonde. Al cap d’una estona un dels actors l’interrompia, sense sortir del paper. Com que és una escena d’una festa descontro- lada amb nens d’instituts jo començava a cridar i ballar com si estigues borratxa per acabar amb
516
l’error. Continuavem amb l’escena però no can- tavem la cançó i l’acabavem i sortia de l’esce- nari. Darrere l’escenari estava la Monica, profe de teatre d’Elisava i ens explicava com aniriren les següents escenes. Com estavem darrere l’es- cenari jo volia anar a escoltar la cançó que es- taven fent que era Freeze Your Brain, però no hi anava. Després s’acabava l’obra i anava la gent a dinar. M’anava creuant amb gent de teatre i em presentava. En un moment em creuava amb la Katy Perry i li preguntava en anglès com estava i ella em deia q no estava massa bé. Jo li deia que si necessitava qualsevol cosa que jo l’ajuda- va, però ella em deia que no calia de moment pero que ho tindria en compte. Després he so- miat que anava com a un parc, dedueixo i hi havia un passadis del terror. Anavwm a l’entra- da, i jo no sabia que era una cosa de por fins aquell moment que vIg veure a dues persones disfrassades. Em negava a entrar, donava la vol- ta i sortia per on havia entrat. Tenia por de que m’espantessin al sortir del recinte però m’he despertat abans. 05-09-2017 BCN Tornava a l’escola a repetir el batxillerat per aconseguir més nota. A més, seguia anaant a la universitat. Entrava a una classe del Toni Fabrés. Tots els professors s’estranyaven en veure’m perquè no entenien què feia allà, ja havia entrat a la uni i no necessitava més nota. 07.09.2017 BCN Es- tavem a pobla i apareixia la família de l’ariana Borrell. Decidiem anar junts a dinar, tot i que a mi no em venia de gust i se’m feia molt estrany. Un cop allà apareixia l’anna repiso que estava obsessionada en prendre un filiberto. No es- tavem segurs de si en aquell restaurant en te- nien. Després he somiat marques de moda y bellesa em regalaven caixes de nous productes com champús, sabates de taló i pintallavis. Ha sigut ja quan tenia menys son i no em volia des- pertar perquè sabia que era un somni. 09.09.17 BCN A Teatre d’Elisava feiem el musical de hamilton, reconeixia alguns personatges, no se si els interpretaven gent de teatre o els mateixos actors de broadway. Jo em mirava l’obra des del


darrere i mirava al públic que hi havia la meva mare, la tieta Monste i la seva germana Neus. En acabar l’obra veia que ja havia arribAt el meu pare i comentavem l’obra. Jo els pregunta- va si havien entes alguna cosa, perque era en angles, em deien que si. En algun moment de la nit he somiat que tornavem d’alguna ciutat, crec que madrid, amb el cole. Haviem de pujar a l’autobus i no hi havia lloc. Totes les meves amigues s’havien assentat menys jo de manera que preguntava al Pere Abelló, que tenia llocs buits al costat, si podia seure. Ell em deia que estaven ocupats. Jo m’enfadava moltissim per- que les meves amigues no m’havien guardat lloc i hauria de tornar wn un altre autobus. Per úl- tim he somiat que estavem a Pobla i semblava que era la Festa Major. Amb la meva colla haviem de participar a un concert per guanyar alguna competició. Jo estava parlant amb la meva família mentre la colla de l’Andreu tocava i em despistava i veia que començaven a actuar la meva colla sense mi. Jo m’hi acostava i no entenia perquè havien començat si faltava jo que era la bateria, pero veia que m’havien sub- stituit pel bateria de trastocats. Veia que l’Ares estava darrere de l’escenari cantant dissimula- dament, m’hi afegia. 16.09.2017 BCN Estava de colònies com a monitora i era un dia que venien família i amics per veure un musical que feien. Era una barreja de Dear Even Hansen i Falsettos. Era una producció feta a Catalunya i encara estven solucionant els últims detalls. De manera que al final preguntaven al públic que canviarien o farien millor. Alguns deien que en comparació al de Broadway faltaven coses i la actriu remarcava que era a broadway i no cata- lunya... Jo estava d’acord amb l’actriu. En aca- bar anavem cap a la casa a gravar coses amb els IPads. Els monis estaven junts però hi havia el Carles i no tenia ganes de parlar en aquell mo- ment. Me’n anava amb els nens a gravar per un camp on hi havia un cavall. M’amagava amb una nena i darrere uns arbustos però ens trobav igualment. Quan arribava apareixia una dona
de la granja i ens protegia. Després he somiat com que estava amb les de pobla a un lloc sem- blant al de les colònies i hi havia una festa. Es- tavem sentats a una taula de picnic quan arrib- aven uns rens gegants que anaven a la granja. Les nenes intentaven obrir les portes pero ells entraven a la força, feien bastanta por. Entre ells parlaven i es deien com entrar, empenyent, sal- tan... Molt estrany. 17.09.2017 BCN He somi- at que em trobava lAlex Ernst per portaventura. Li demanava una foto per ensenyarli a la Emma. I anava alla de bones i bueno ell tambe fins que, no se perque, sha ficat a xinxarme: a ficarme merdes a la motxila i vacilarme i no se si es portava fatal o en plan conya (pq alguna de les coses algu altre no sho hagues pres be) pero jo mho prenia en conya i em picava amb ell. Crec que inclus al final em començava a abraçar i a tocar per tot arreu i jo no volia pero igual- ment el deixava però no ho recordo bé. 24-09- 2017 MADRID Estava a l’escola de sarrià i feiem, amb uns quants, una espècie de prova amb unes targetes. Cada targeta tenia una pro- va que havies de fer amb alguna persona, si guanyaves et donaven punts. Ho estava fent be fins que em sortia una carta amb el Joan C. Per- dia el temps escollint entre altres cartes, perquè estava distreta. El Ton C. estava allà ajudant amb l’activitat, li demanava ajuda. En una esto- na el joc d’havia acabat. Jo en realitat no sabia que el Joan era a l’escola per tant l’anava a bus- car. Acabava a una festa de comiat/Festa d’aniversari de l’Alba. Em trobava a l’alba i vei- em passar al Victor F. al principi no el reconeix- iem però després si, totes les amigues de l’alba estaven super enamorades d’ell. Llavors, després començava a buscar al J per tot l’edifici, em re- cordava a la biblioteca de la uni i un mercat. Buscant-lo em trobava a algunes de basquet i no em podien ajudar. Quan s’havia acabat la festa i ja no quedava ningú decidia marxar. En marxar em trobava a la Mariana i una altra pro- fe, podria ser la Lara. Mentre tornava a casa, que mha recordat al camí del mirablau a casa,
ALGUNS SOMNIS QUE HE APUNTAT EN DESPERTAR-ME (13)
(Pàgina anterior - 475 - Continuació a la pàgina - 541 -) Cada matí si recordo el que he somiat i
si m’ha agradat el somni, els intento apuntar al mòbil i després transcriure’ls a una llibreta que vaig comprar a París. És per això que està ple de faltes d’ortografia. 517


CELEBRACIÓ D’ANIVERSARI AMB LA SHARON AL TIBIDABO
518
Per celebrar el nostre aniversari, que cau al mateix dia, la meva amiga Sharon i jo vam decidir anar a passar el dia al parc d ’atraccions el Tibidabo (4549). És un dels llocs amb millors vistes de Barcelona (551).


07-2018
519
Quan vas al Tibidabo has de pujar a la nova nòria. Les vistes són espectaculars i si pots pujar-hi durant la posta de sol, encara millor. És un lloc on podria anar amb la meva inexistent parella (45).


Menjador
Cuina Entrada
Bany
Celobert
520
Pis de dalt


EL PIS ON VISC A BARCELONA
La meva habitació
Taller
Habitació papes
Bany
Bany
Habitació Xavier
521
Pis de baix
Aquesta és una interpretació molt lliure de la planta del pis de Barcelona(551) on ara visc amb els meus pares (61). Vivim al barri de Sant Gervasi a prop del Tibidabo.


La meva cara és força rodona. Tinc les galtes grans, una mica de papada però la meva barbeta és punxeguda.I porto ulleres.
Les meves mans són petites i rodones. Els dits són curts igual que les ungles. Tinc mans de família Sullà.
522
Les meves cames no són fines, són grans, proporcionals al meu cos de “jugadora de bàsquet”. I tenen cel·lulitis. I sí, el meu cul és prou gran.
L
a
m
v
e
e
m
v
a
a
L
c
a
a
m
à
r
a
L
e
s
m
e
v
e
s
c
a
m
e
s


PARTS DEL MEU COS
Els meus braços no són gaire prims, igual que les cames. Al canell sempre hi porto un dels meus “coletero” per recollir-me els cabells.
Aquestes són algunes parts del meu cos.
Com tothom tinc algunes que m’agraden(469) i altres que no m’agraden tant.
523
A les galtes hi tinc alguns grans des que anava a primer d’ESO. Encara no han parat. Però bé, ja hem après a conviure (453).
Els meus cabells són castanys amb reflexos rossos. Des de fa anys el duc molt llarg i tinc un tall escalat(411).
E
e
l
m
u
b
r
a
ç
s
l
l
e
ab
c
u
e
s
l
Es
e
m
s
n
a
r
g
s
u
m
s
l
E


Desembre del 2018
Edat: 20 anys
Jo imitant a la Rosalía a la Platja de Vilassar de Mar.
M’ho passo tan bé imitant a la Rosalía, gairebé tinc els cabells tan llargs com ella. Però no m’ho passo tan bé com quan escolto la seva música(449).
Els meus 20 anys han sigut el meu millor any del que porto de vida i de fet en conseqüència a les situacions que m’havien limitat en els anys anterior(423). Vaig poder viure experiències úniques
i molt especials(45). En l’àmbit personal vaig créixer molt, vaig poder assistir a una boda al Marroc(529), vaig conèixer a persones genials a la universitat (537), al cor i al grup de teatre, vaig guanyar molta confiança en la meva feina i en mi mateixa(545).
524

525


Aquest esdeveniment històric va ser l’any 2010, du- rant la Setmana Santa. La meva mare, preocupada, em va donar el seu antic mòbil (Nokia 6020) per anar a passejar amb les meves amigues pel poble, que té uns 2.900 habitants. Ella, patidora de mena, me’l va donar sense tenir en compte que encara te- nia el seu número de telèfon antic i encara li trucava molta gent. Però jo noli vaig voler donar importància en aquell moment. I ara estem al 2020, encara rebo trucades de la seva feina. Ja em sé el discurs de memòria: “No, sóc la seva filla... és que es va canviar de número, FA TEMPS. És clar, ara et dono el seu nou número: 648...”
Tornant al tema, era de les poques persones de 6è de primària de l’escola que tenia mòbil(553). De fet, estaven totalment prohibits, però alguns dies el por- tava, sempre apagat, perquè tornava sola a casa. Era un recorregut d’uns 700 metres, sí, ho he comprovat al Google Maps, això, són patidors a casa. Suposo que quan tingui fills o filles ho entendré. El que més em feia feliç d’aquest mòbil era la icona que apareix- ia quan rabies un missatge, era molt adorable i sem- pre em feia il·lusió que algú m’escrivís(45).
526


ELS MEU PRIMER MÒBIL
No ho vaig provar, però de ben segur que podies fer molt mal a algú si li pegaves amb aquest mòbil. Potser per això me’l feia portar la meva mare (297).
527


BODA DE LA DÚNIA AL MARROC
La Dúnia és la filla de la Fatima, que és l’assistenta de casa i havia sigut l’assistenta de la meva àvia des de fa molts anys. Ens va convidar a la petició de mà (483), i després a la boda al Marroc, que va ser un any després.
528


08-2018
Són practicants de la religió musulmana i per tant la boda va estar plena de rituals i tradicions pròpies (279). Ens vam intentar homogeneïtzar al màxim però ens vam sentir part de la família des del primer moment.
529


Durant tota l’ESO, és a dir, durant 4 anys, cada setma- na feia dues hores de Francès(127). A més, a 1r de batx- illerat vaig fer francès extraescolar per examinar-me del nivell B1. Se’m donava molt malament i no sé per què, però no queia massa bé a les professores de francès que vaig tenir. En realitat no estudiava gaire francès, estudiar sempre se m’havia donat molt mala- ment però pronunciava, perdoneu-me l’expressió, de p*** mare. Potser per això no queia bé a les profes- sores. En fi, em vaig examinar del B1, pitjor examen de la meva vida, i EM VAN APROVAR! O sigui que tinc el B1. L’estiu del 2019 vaig anar amb la meva amiga de la universitat, la Sharon(549), a París i tenia moltes ganes de posar en pràctica el meu nivell de francès. La gent francesa tenen l’estereotip que mai et par- laran en un idioma que no sigui el francès. Bé, doncs jo sempre que havíem de parlar amb alguna perso- na local, m’esforçava i intentava parlar en l’idioma. Doncs res, ells veuen la meva incapacitat de parlar francès i canviaven a l’instant seguir la conversa a l’anglès. En part els agraeixo l’esforç, però home, de què carai han servit els 6 anys molt mal aprofitats de classes de francès? Doncs de res.
530


FRANCÈS EXTRAESCOLAR
531
Aquesta és una d’aquelles fotocòpies “cutres” que et donen a les típiques acadèmies d’idiomes.


_10+2
_100 humans _2 Broke Girls _A tres metros
sobre el cielo.
La serie _American Dragon
_Anatomía de Grey
_Ant Farm _Aquellos
Maravillosos 70 _Atori, el Ninja _Austin & Ally _Awkward _Baby
_Baby Daddy _Beauty and the
Beast _Benvinguts a la
Família
_Betty en Nueva
York _Betty la Fea _Big Bang
Theory
_Big Little Lies _Big Time Rush _Black Mirror _Blackish _Bodyguard _Brandy & Mr.
Whiskers
_Brooklyn Nine-Nine
_Buena Suerte, Charlie
_Castle
_Cites _Community _Cómo Defender
a un Asesino _Cory en la Casa
Blanca _Crazy Ex-
Girlfriend _Crimen en el
Paraíso
_Dave el Bárbaro _Dawson’s Creek _Desperate
Housewives _Devious Maids _Dinamita _Dynasty _Doraemon _Downton
Abbey _Drake&Josh _Dulces
Magnolias _El Cor de la
Ciutat
_El Mentalista _El Príncipe de
Bel Air
_Els Germans
Kratt _Espies de
Veritat _Euphoria _Ferros a les
Dents _Física o
Química _Fleabag _Foodie Love _Friends _Game of
Thrones
_Gat i Gos _Glee
_Good Trouble _Gossip Girl _H2O _Hannah
Montanta _Happy Endings _Hart of Dixie _Hawaii 5.0 _Hollywood _Hope
_Hotel Dulce
Hotel _House _House Of
Mouse _How I Met
Your Mother _iCarly _Infidels
_Jane The Virgin _Jet Lag
_Jonas
_Killing Eve _Kim Possible _Kubala, Moreno
i Manchón _Kuzco
_La Banda del
Patio
_La Casa de
Mickey Mouse _La Casa de
Papel
_La Casa dels
Súpers
_La Nanny
_La Riera
_Les de l’Hockei _Les Germanes
McLeod _Les Tres
Bessones
_Les Teresines _Lilo & Stich _Lizzie McGuire _Llama a la
Comadrona _Lo Cartanyà _Locke&Key _Los 100
_Los Simsons _Los Sustitutos _Lucifer
Aquestes són algunes de les sèries que he vist al llarg de la meva vida i les que tinc pendents (435). M’apassionen les sèries. La meva obsessió va començar quan vaig descobrir les pàgines pirates de sèries i pel·lícules (493).
Que va coincidir amb l’època esplendorosa del canal NEOX (119).
532


_Mad Men _Me Llamo Earl _Merlí _Mixology _Modern Family _Modern Love _Mr. Bean
_My Mad Fat
Diaries _NCIS: Los
Angeles _New Girl _On My Block _One Tree Hill _Outer Banks _Outlander _Padrinos
Mágicos _Paquita Salas _Parks &
Recreation _Phil del Futuro _Phineas & Ferb _Plats Bruts _Polseres
Vermelles
_Por 13 Razones _Pose
_Pretty Little
Liars
_Proud Family _Queer Eye _Rantaro _Raven
_Reign _Reven’s Home _Rise _Riverdale _Rolie, Polie y
Olie _Rovelló _RuPaul Drag
Race
_Sabrina _Sabrina. Cosas
de Bruja _Scandal _Self-Made.
Madame CJ
Walker _Sensación de
Vivir: La Nueva
Generación _Sex and the
City
_Sex Education _Shake it Up _Shameless _Shin Chan _Skam
_Skam
_Skins
_Smash _Soundtrack _Stranger Things _Suits
_Sunny Entre
Estrellas
_Teen Wolf _Teletubis _Temps de
Silenci _The Carrie
Diaries
_The Crown _The Fosters _The Get Down _The Goldbergs _The Good Place _The Marvelous
Mrs. Maisel _The Middle _The Mindy
Project
_The O.C _The Office _The Politician _The Royals _The World’s
Most Extraordinary Homes
_This is Us _Tortugues Ninja _Toy Boy
_True Jackson
VP
_Tu Cara Me
Suena
_Two and a Half
Men _Unbreakable
Kimmy
Schmith _Valeria _Vampire Diaries _Ventdelplà _Victorious _Vinagre _Viviendo con
Derek _Wizards Of
Weverly Place _Yo Nunca _You’re The
Worst _Young &
Hungry _Younger _Zack y Cody:
Todos a Bordo _Zoey 101 _Zoey’s
Extraordinary Playlist
La majoria m’agrada veure-les seguides i senceres(359), però algunes que no val la pena ni acabar-les(257). Altres que en mirar episodis solts ja és suficient (119). Però altres les he mirat i remirat infinitament(29). Hi ha les sèries
que estic veient ara(173) i les del confinament(49).També estan totes les sèries que mirava a la infantesa(237).
533
SÈRIES I PROGRAMES DE TV


El setembre del 2000 els meus pares em van enviar a la llar d’infants, probablement perquè ja estaven farts de tenir-me a casa. Em van dur a la que teníem més a prop de casa, “El Tirol”. Està a l’Avinguda Tibidabo i era un edifici molt bonic, del qual encara en recordo la seva olor. Quan els pares m’acompanyaven al Tirol sempre hi anàvem pel mateix carrer(551). Aquest carrer tenia els típics pals perquè la gent no hi aparqués. Un d’ells era més petit, perquè s’havia enfonsat. Aquell pal petit em feia molta gràcia i cada dia l’havia de veure. No sé si encara existeix, però de ben segur que me’n recordaré durant molt temps. Realment no recordo massa d’aquesta època, si ho fes seria im- pressionant. El que sí que sé és que tenia dies bons, com el dia de Carnaval(451), i d’altres no tant, com el dia del concert de Nadal(59). Una altra cosa que re- cordo és que anava a classe amb una de les nenes que em vaig portar pitjor durant tots els anys, perquè al final vam fer el parvulari i la primària a la mateixa classe. D’aquelles persones que fan que la vida sigui una mica massa emocionant i complicada. Però bé, de tot s’aprèn, i sobretot de la llar d’infants.
534


535
Aquests van ser alguns dels meus moments més destacats de la meva època a la llar d’infants.
LA LLAR D’INFANTS “EL TIROL”


CAP DE SETMANA A LA CERDANYA AMB EL COR
En començar el tercer any de carrera, per diverses raons, vaig participar encara més en les activitats extraescolars universitàries. Entre elles, el cor 418 d’Elisava(433). Allà he conegut 536 a gent fantàstica mentre compartim una de les millors coses del món, la música(463).


11-2018
Poc temps després d’entrar al cor, vam anar un cap de setmana a una casa a la Cerdanya.
Vam fer excursions, vam menjar i vam ballar i cantar molt. Va ser una molt bon moment
per agafar confiança entre tots i oblidar-nos de la feina de la uni(159). 537


A casa mengem la magrana quan és època, és a dir, per la tardor. A mi m’agrada menjar-la amb iogurt. A vegades, mengo els grans sols o bé amb una mica de sucre. També queda bo a les amanides.
Les maduixes... Mencanten amb sucre, amb suc de llimona, amb nata i, la seva millor versió, amb Nutella i bé, ja per rinxolar el rínxol, sobre un pancake amb Nutella. Això sí, les maduixes mai soles perquè són una mica àcides.
De coco no en menjo gairebé mai. Normalment en menjo a l’estiu,
quan estic a Pals. O bé perquè amb la família en comprem a la fruiteria o perquè amb els amics en comprem al “coquero” de la platja.
El meu germà i jo no sabem la diferència entre les nespres, els albercocs, les prunes i les nectarines. Però jo sé que les que m’agraden més són els albercocs. A més em recorda a la meva pel·lícula preferida, “Call Me By Your Name”, hi ha una escena ben curiosa relacionada amb aquesta fruita.
Ja de petita era la típica nena a qui no li agradaven ni les llaminadures ni la xocolata(161), preferia la fruita.
538


Les figues són les meves preferides amb diferència. Des que n’hi
ha al súper a finals d ’estiu, ja en comprem. També, a la casa de colònies on anava de monitora a l’estiu, tenien una figuera i amb un altre monitor en robàvem i un dia ens van pillar, però ens van ajudar a agafar-ne més, molt simpàtics la veritat.
LA MEVA FRUITA PREFERIDA
La síndria també m’agrada molt, a l’estiu crec que és el millor que pots prendre per treure’t la set. A vegades els amics de Pals en porten a la platja abans de dinar.
La fruita que prenc més durant l’any és el plàtan. Normalment en tenim a casa i me’n poso als cereals i també m’agrada fer-ne batuts, amb nata i molta canyella. També m’agrada posar-ne als pancakes amb Nutella. De les millors combinacions del món, plàtan i Nutella.
Que és millor que un préssec? Doncs un préssec pla, a.k.a. paraguayo. Són molt més dolços i més ràpids de menjar. També és una fruita que tenim a casa al llarg de tot l’estiu.
Amb el pas del temps vaig rectificar, ara ja m’agrada la xocolata. Les llaminadures no, les trobo massa dolces(261).
539


era molt fosc i tenia por. En un moment passa- ven un grup de nois corrents i just paraven al meu costat i jo els intentava evitar i apartar, cor- ria per tornar a casa. En breus es feia de dia. 08.10.2017 BCN Anava de colònies i per di- verses raons tenia molta por. De l’entorn, de la gent, de coses que havia fet,... llavors em començava a comportar de manera estranya. M’escapava de les activitats, arribava tard a tot arreu,... Tothom perdia la confiança en mi i ho odiava perquè tots eren molt bona gent i em feia moltissima pena. Sabia que no em contrac- tarien l’any següent i encara m’entristia més. 13.10.2017 POBLA Decidiem amb el grup de teatre tornar a representar Fuenteovejuna aquest any perquè anavem molt justos de temps. El mateix dia de l’estrena m’iluminava i li deia a la Mònica que faltaven els personatges de la Júlia, el Jacobo,... Llavors decidia anar a casa a buscar el guió i m’acompanyava l’Elena. A casa em trobava amb les nenes del basquet i li deien a l’Elena que tenien regals per ella. Mentre els obria jo buscava els papers de l’obra i no els teobava. Un cop el havia trobat havia de marxar corrents però l’elena estava mirant els regals i ho estava fent molt lent. Jo em posava nerviosa perque arribavem un quart d’hora tardm. Li deia, però ella seguia amb els regals. 03.12.2017. BCN Estava a una casa amb ter- rassa que donava a un platja amb palmeres. Hi havia més gent allà, gent de pals, nens,... Era de nit i a fora començaven a tirar petards o bombes per crema les palmeres de la platja. Hi havia explosions fins i tot al mar, algunes petaven molt a prop de la casaa. De manera que agafava a un nen que plorava en braços i me l’emportava dins de la casa. En algun moment he somiat que anava ala concert de Harry Styles. Era una sala petita, d’un sol nivell. Seia amb més gent que coneixis, familia, amics de pals,... tota l’es- tona estaven parlant, inclus quan tocava una de les cançons meves preferides, Two Ghosts. Em cansava d’estar amb ells perquè no el sentia. M’aixecava i mestirava al passadís mirant-lo a
540
ell. El Harry Styles em veia i també s’estiirava a l’escenari imitant-me. Després s’aixecava, venia i em feia un petó a la galta. M’emocionava molt. 27.12.2017 BCN Estava a un centrecercial amb gent de l’escola com si fossin unes colonies o una excursio. Alla ens creuavem amb l’Ed Sheeran i jo el saludava, ell també ho feia però amb un to una mica borde. Llavors després ar- ribava la beyoncé i jo anava a parlar amb ella i com estava jo menjant no m’entenia, molt frus- trant. Despres quan podia li feia preguntes so- bre com havia estat lembaras i em deia que havia estat a la costa brava a un lloc que es deia la luna. Despres començava a fer una especie de conferencia a gent del cole fent equilibris amb cordes i prnjantse... jo em quedava flipant. Mentre anava parlant acabava les frases cantant en plan diva. Entre la gent del cole hi havia el Ricard i ens anavem mirant, alucinats, deiem que era tan extra pero ens encamtava. De sobte l’alarma m’ha despertat. 03.02.2018 BCN El Harry Styles viva a casa meva i constantment estavem fent bromes, onbviament jo estava en- amorada perduda d’ell i volia que em fes cas. En algun moment ell estava al bany dels meus pares perquè s’estava duxant. Quan estava a fora de la dutxa ja mig vestit, jo estava a dins amb tota la confiança del món i li rrmanava els ca- bells, que eren llargs. Ell em feia una mirada q no se si era de broma o estava enfadat, suposo que la segona... després venia la Mariona a dormir a casa i jo li deia que no l’agobies gaire i que no patis pq era molt simpatic. 14.04.2018 Estavem preparant les colònies i no teniem clar els monitors. Alguns d’ells tot i que no em sonaven de res fisicament, sabia que haviem co- incidit en altres colonies. Jo nomes esperava q tornes un monitor que m’agradava molt. De- sprés arribavem a un lloc no se si era una escola o un hotel o alguna cosa semblant. Allà em trobava amb un nen que em començavaa a ex- plicar coses molt intel·ligents i al cap d’una es- tona hi queia i reconeixia que era el Marc Gal- bany, un nen de les colònies. Ilusionada, els hi


ensenyava a altres monitors com el Marc coor- dinador, ens feia molta gracia. Més tard he so- miat que d’alguna manera estava relacionada amb el Lin Manuel Miranda, era el meu tiet o alguna cosa aixi i jo no me n’havia enterat mai. El coneixia i començavem a parlar de musicals i temes que m’encanten, al principi ell estava igual democionat que jo pero despres sanava cansant. En algun moment estava encarre- gantme del que semblava la seva filla i jo volia que es portes molt be amb mi, em costava pero ho aconseguia. Tot i que a la vida real no te cap filla. 12.11.2018 BCN - MIGDIADA Estava a una casa bastant gran i no sabia com havia arribat allà ni si hi portava gaire eestona. No estava massa preocupada. Començava a passe- jar i veia que estava plena de sofàs amb nois joves, d’aproximadament la meva edat, dor- mint. Semblava que hi hagués haut una festa. Els anava mirant tots i anava mirant si n’hi havia algún que em sembles guapo. Llavors trobava un noi molt guapo que també estava dormint a un sofa amb més nois i m’assentava entre el seu cap i el cos d’un altre. Es desper- taven i semblava q novem coneixien però em saludaven amb il·lusió. Jo no enteniares i els preguntava què feia jo allà i si em coneixia algú i no sabien res. Llavors sortía a un jardí de fora amb el noi que em semblava preciós, cabells llargs rossos i mandíbula super afilada. Mentre tontejavem li explicava q no sabia que feia allà ni com havia arrivat però fent conya. Ens començavem a abraçar i ell em tocava per tot arreu. No sé com després jo començava a mirar el seu mòbil mentre ell el mirava i veia que tenia fotos indicant-me que en algun moment m’havia stalkejat. Jo en realitat me n’alegrava i suposava que era amic del Ricardo i que li havia passat ell. Llavors en aquell moment sabia que el Ricardo era al lloc i el començava a buscar. El trobava i li preguntava que què feia passant-li fotos i ell em deia que no fes veure que m’enfad- és perquè m’encantava. Llavors li preguntava que no sabia on estavem i ell m’obria les portes
i veia que estavem al port de Brcelona, al costat de la uni, el que semblava un vaixell i que no m’havia de preocupar. Ell em feia una mirada q no se si era de broma o estava enfadat, suposo que la segona... després venia la Mariona a dormir a casa i jo li deia que no l’agobies gaire i que no patis pq era molt simpatic. 16.09.2018. BCN Estava de colònies i una nit amb els grups de joc feiem una espècie de concurs musical. Hibhavia unes grades o bancs al voltant d’una pista de ball molt gran i un escenari on hi havia la banda de Manu Guix tocant. Ens feien callar a tots i fer veure que dormiem i qui dormís més guanyaria o algun cosa per l’estil. Llavors men- tre tots dormien la banda començava a tocar i jo no aguantava i m’aixecava, tothom ho feia i començava a ballar per tota la sala. En aquell moment pensava que l’Aitana també estava a les colònies i l’haviem de trobar. La començava a buscar i anava veient que molts monitors i que C.T no havia vingut aquell any de colònies. M’entristia molt i anava més a prop de Manu Guix per disfrutar de la música, llavors paraven de cop i tots els nens menys quatre o cinc desa- pareixien. Jo pensava q era perquè se n’havien cansat, del concert i volien anar a jugar i deia en veu alta: quina pena, no? I de sobte veig als meus peus que hi ha sang al terra perquè un nen s’ha fet mal al nas i li sortia molta sang. Anava lentament cap al Manu i li deia si podia con- tractarlo per tenirlo a casa tocant i cantant tot el dia. Llavors ell no deia res i m’escribia una nota al moment i me la donava. Hi posava el preu del q demanava, i recordo pensar, més ig- ual ho aconseguiré treballant molt, val la pena. La nota seguía amb uns versos del que sembla- va una cançó el principi semblava tant preciós que em vaig emocionar i vaig començar a plorar. Ell va començar a tocar el piano i cantar-la. Se- guia plorant pero encara més, veia que la lletra no tenia massa sentit però plorava desconsolada inclús em costava respirar. Llavors el Manu mentre tocava m’ensenyava el dit del mig men- tre tocava i jo no entenia per què, ja que, a mi
ALGUNS SOMNIS QUE HE APUNTAT EN DESPERTAR-ME (14)
(Pàgina anterior - 517 - Continuació a la pàgina - 567 -) Cada matí si recordo el que he somiat i
si m’ha agradat el somni, els intento apuntar al mòbil i després transcriure’ls a una llibreta que vaig comprar a París. És per això que està ple de faltes d’ortografia. 541


L’Alba i jo ens coneixem des que ella va néixer. Les nostres famílies feia anys que es coneixen perquè viuen al mateix carrer i els nostres germans anav- en a la mateixa escola i coincidien mentre pujaven a l’escola. Gairebé cada dia ens vèiem amb l’Alba si no era a l’escola, de camí cap a ella. Molts dies també tronàvem juntes i passàvem la tarda juntes, mirant pel·lícules o jugant. També érem d’aquelles famílies que s’ajunten per anar de viatge a conèixer Espanya o Europa. Ens ho passàvem molt bé juntes i també amb els nostres germans, tenim molt bons records. Les dues compartim una passió, les pel·lícules i so- bretot els musicals(221). Tot i que jo estic una mica més boja per ells que ella. Tenim la tradició de veure la pel·lícula Love Actually cada Nadal. És una excusa per trobar-nos(77).
A més de la nostra tradició, ara quedem de tant en tant per posar-nos al dia. En realitat sabem que ens tenim sempre. Per això encara que faci mesos que no ens veiem, la confiança no es perd i estic convençuda que passi el que passi, mai es perdrà.
Com anàvem a la mateixa escola, molts dies hi anàvem juntes. També coincidíem a la Festa d ’Escola (565).
542


Vam tenir la sort de viatjar molt amb les nostres famílies, a Navarra, Almeria, Burgos, Terol i més (291).
543
LA MEVA AMIGA ALBA


LA BONA PERSONA DE SEZUAN AL TEATRE D’ELISAVA
544
En començar el tercer any de carrera, per diverses raons, vaig participar encara més en les activitats extraescolars universitàries. Entre elles, vaig seguir per tercer any al grup de teatre d ’Elisava (499).


05-2019
545
Va ser una etapa molt especial perquè vaig ser la protagonista de l’obra que vam representar, “La Bona Persona de Sezuan”. Va ser força estressant però també gratificant. Per sort m’envoltava bona gent (45).


El meu cosí Pau Sullà i Du- de la Maia. D’alguna manera es- lanto també és el meu padrí de tàvem tancant el cercle. Les dues bateig. És el fill del meu tiet ma- petites són molt divertides. Com tern, el Jordi. Recordo que quan viuen a prop de casa a Barcelo- era petita i ell em venia veure, na, alguns caps de setmana vaig al principi jo era molt tímida i a jugar amb elles. També he fet inclús em posava a plorar. Però de cangur en més d’una ocasió. al cap d’una estona em passava Normalment només he d’esperar i ja jugàvem i ens ho passàvem que s’adormin i a vegades ja les bé. Per sort amb els anys això deixen dormint. La millor part ha canviat i ara és dels familiars de fer de mainadera, a més d’estar amb el que tinc més confiança. amb les dues, és la tornada. Nor- Ell quan m’havia de fer un regal, malment el Pau és qui em torna aquest tenia relació en alguna a casa, i em torna amb moto. Els cosa per aprendre anglès. Llibres meus pares estan completament en anglès, músiques i pel·lícules en contra de les motos, però em per aprendre anglès i també deixen anar-hi amb el Pau, a més jocs. Un altre regal que recor- el recorregut és de menys de 5 do haver-hi jugat moltes hores minuts. Però durant aquells 5 era el joc per a ordinador de la minuts de velocitat em sento tan pel·lícula de Nemo que em va lliure. Tant de bo pogués anar regalar en substitució a la mona. en moto més sovint. El Pau i la De petita no era gaire conscient Su són els típics familiars “guais” i deia que no m’agradava la xoco- que et preguntes per quan surts lata. Llavors havia d’inventar-se de festa i si tinc parella. Nor- els regals per pasqua. Fa uns anys malment, desvio les preguntes va conèixer a la Su, la que seria però en realitat m’agrada parlar la mare de les seves dues filles: d’aquestes coses amb ells, per- l’Emma i la Maia. Em va fer què tenen un punt de vista mad- molta il·lusió quan em van dir ur, però no tan madur com per que volien que jo fos la padrina jutjar-me, perquè al final ells fa
546


dos dies eren com jo. M’agrada molt anar a casa seva i posar-nos al dia de les seves vides i de la meva. A més, casa seva és un àtic amb unes vistes precioses, una mica el que jo aspiro a tenir en aquesta vida. De fet, el seu estil de vida i la seva filosofia és una inspiració per a mi i un model a seguir. Els dos tenen personali- tats alegres i enèrgiques que de ben segur saben transmetre a les dues petites. M’agradaria poder anar-los a veure a casa seva molt més sovint. De fet, era un dels meus propòsits del 2020. Però va venir la pandèmia mundial i m’ho va impedir. De seguida que pugui, ho faré.
EL MEU COSÍ I PADRÍ - EL PAU
547
En aquesta foto sortíem el meu padrí (167) i cosí Pau i jo menjant la mona de Pasqua que just m’havia regalat.


La Sharon va ser la primera persona que vaig conèix- er en el meu primer dia a la universitat(95). Ella, per de- scomptat havia arribat uns 15 minuts abans. Jo vaig seure al seu costat i vam començar a parlar. Em va semblar la noia més centrada del món. Com coin- cidíem a totes les classes, aviat ens vam anar fent amigues i vam anar guanyant confiança. Al cap de poc temps ens vam adonar que compartíem el dia d’aniversari. Va ser en aquell moment que ens vam adonar que Déu “nostrusenyor” ens estava dem- ostrant que la nostra amistat valia la pena.
Al 2n any d’universitat per diverses circumstàn- cies em vaig distanciar de les meves amistats de la infantesa(575). Per sort, ella em va ajudar a sentir-me millor. Crec que la nostra amistat es basa en un suport recíproc constant. Ens entenem, ens escoltem i es- tem allà pel que faci falta.
Per celebrar el nostre aniversari al segon any de carrera, vam decidir anar al Tibidabo. El següent any vam pujar de nivell i vam anar a París(317) a passar el dia al parc de Disney. Vam ser més felices que qual- sevol infant del nostre voltant. Però vam acabar molt més cansades que qualsevol persona. Sí Sharon, vaig fer que ens perdéssim moltes vegades i vam caminar uns 25 kilòmetres innecessaris, assumeixo la culpa.
548


549
La Sharon i jo ens vam conèixer a Elisava. Ha estat una peça clau per a poder tirar endavant en els últims 4 anys. Estic segura que serà una amistat que conservarem tota la vida(501).
LA MEVA AMIGA SHARON


Jo vaig néixer a l’Hospital de la Barcelona, a la Diag- onal, igual que el meu germà. La meva mare també va néixer a Barcelona. El meu pare és de la Pobla de Segur però amb 16 anys va venir a estudiar a la ciu- tat. Més tard es van casar i es van mudar al barri de Sarrià - Sant Gervasi, on encara viuen. Gairebé sem- pre faig vida a Barcelona. És on he estudiat i estudio, on tinc la majoria d’amistats(501) i les poques vegades que he treballat ha sigut aquí. En ser la capital de Barcelona, tenim moltes comoditats i també molt bona comunicació, entra la ciutat i la resta del país. També hi ha moltes coses a fer, les meves preferides són les que estan relacionades amb la cultura: mu- seus, teatres, edificis emblemàtics, parcs,... Tot i que la ciutat està molt bé, normalment passen les vacances a fora, normalment a Pobla(331), el poble del meu pare o a Pals(413), on estiuegem. A vegades també fem algun viatge, generalment per Europa i rarament per la resta del món.
550


551
A la ciutat de Barcelona hi tinc la meva escola(207), la universitat, les meves amistats, la meva família. A més tinc facilitat per a moure’m per tot el país.
VISC A BARCELONA
Barcelona


Representació visual
Denominació
Nokia 6020
Nokia 6020 Nokia 3100 Nokia 6230
Nokia 2720 iPhone 4 iPhone 5C iPhone 7
552