ANNA PORTET SULLÀ(1998-2020)

LES PARTS DEL MEU COS QUE MENYS M’AGRADEN
453
En aquesta fotografia es poden veure els grans que em solen aparèixer a les galtes de la cara. És una part
que no m’agrada del meu cos. Per sort, o mala sort, els cabells(411), que sí que m’agraden, els tapen una mica.


Estocolm
454

EL VIATGE A ESTOCOLM
Encara no em crec que et visités durant la setmana abans de les entregues en el meu primer any de carrera(467). Però no me’n penedeixo ni una mica. Encara que feia un fred una mica escandalós. Només en veure per la finestra els camps nevats, ja em va fer tenir fred, però també vaig al·lucinar amb els paisatges. I ja en arribar, la calma que transmetia tota la ciutat, la modernitat i elegància. Em va fascinar. Inclús puc imaginar-me viure allà durant una temporada, qui sap?
- Anna Portet Sullà
455


101 Dálmatas
Camp Rock
Doce en Casa
High School Musical
Polar Express
Smart House
Aladin
Cars
El Espantatiburones
La Sirenita
Ratatouille
Solo En Casa
Alvin y Las Ardillas
Charlie En La Fábrica De Chocolate
El Libro de la Selva
Los Increíbles
Salta
Space Jam
La majoria de pel·lícules que veia quan era petita eren les típiques de Disney, però tampoc eren les que
456
més veia, de fet, moltes les he vist amb 16 anys(397) o més...


Bichos
Cheetah Girls 2
El Rey León
Madagascar
Shrek
Spy Kids
Bolt
Kirikú
Fantasia
Matilda
Shrek Tercero
Un Canguro Super Duro
Buscando a Nemo
Descubriendo a Los Robinson
Hannah Montana: La Película
Peter Pan: La Gran Aventura
Sky High
Wendy Wu: La Chica Kung Fu
Les que sí havia vist i molt eren les pel·lícules originals del Disney Channel. Han marcat la meva infantesa i la meva passió pels musicals (253).
457
PEL·LÍCULES DE LA MEVA INFANTESA


era molt fosc i tenia por. En un moment passa- ven un grup de nois corrents i just paraven al meu costat i jo els intentava evitar i apartar, cor- ria per tornar a casa. En breus es feia de dia. 08.10.2017 BCN Anava de colònies i per di- verses raons tenia molta por. De l’entorn, de la gent, de coses que havia fet,... llavors em començava a comportar de manera estranya. M’escapava de les activitats, arribava tard a tot arreu,... Tothom perdia la confiança en mi i ho odiava perquè tots eren molt bona gent i em feia moltissima pena. Sabia que no em contrac- tarien l’any següent i encara m’entristia més. 13.10.2017 POBLA Decidiem amb el grup de teatre tornar a representar Fuenteovejuna aquest any perquè anavem molt justos de temps. El mateix dia de l’estrena m’iluminava i li deia a la Mònica que faltaven els personatges de la Júlia, el Jacobo,... Llavors decidia anar a casa a buscar el guió i m’acompanyava l’Elena. A casa em trobava amb les nenes del basquet i li deien a l’Elena que tenien regals per ella. Mentre els obria jo buscava els papers de l’obra i no els teobava. Un cop el havia trobat havia de marxar corrents però l’elena estava mirant els regals i ho estava fent molt lent. Jo em posava nerviosa perque arribavem un quart d’hora tardm. Li deia, però ella seguia amb els regals. 03.12.2017. BCN Estava a una casa amb ter- rassa que donava a un platja amb palmeres. Hi havia més gent allà, gent de pals, nens,... Era de nit i a fora començaven a tirar petards o bombes per crema les palmeres de la platja. Hi havia explosions fins i tot al mar, algunes petaven molt a prop de la casaa. De manera que agafava a un nen que plorava en braços i me l’emportava dins de la casa. En algun moment he somiat que anava ala concert de Harry Styles. Era una sala petita, d’un sol nivell. Seia amb més gent que coneixis, familia, amics de pals,... tota l’es- tona estaven parlant, inclus quan tocava una de les cançons meves preferides, Two Ghosts. Em cansava d’estar amb ells perquè no el sentia. M’aixecava i mestirava al passadís mirant-lo a
458
ell. El Harry Styles em veia i també s’estiirava a l’escenari imitant-me. Després s’aixecava, venia i em feia un petó a la galta. M’emocionava molt. 27.12.2017 BCN Estava a un centrecercial amb gent de l’escola com si fossin unes colonies o una excursio. Alla ens creuavem amb l’Ed Sheeran i jo el saludava, ell també ho feia però amb un to una mica borde. Llavors després ar- ribava la beyoncé i jo anava a parlar amb ella i com estava jo menjant no m’entenia, molt frus- trant. Despres quan podia li feia preguntes so- bre com havia estat lembaras i em deia que havia estat a la costa brava a un lloc que es deia la luna. Despres començava a fer una especie de conferencia a gent del cole fent equilibris amb cordes i prnjantse... jo em quedava flipant. Mentre anava parlant acabava les frases cantant en plan diva. Entre la gent del cole hi havia el Ricard i ens anavem mirant, alucinats, deiem que era tan extra pero ens encamtava. De sobte l’alarma m’ha despertat. 03.02.2018 BCN El Harry Styles viva a casa meva i constantment estavem fent bromes, onbviament jo estava en- amorada perduda d’ell i volia que em fes cas. En algun moment ell estava al bany dels meus pares perquè s’estava duxant. Quan estava a fora de la dutxa ja mig vestit, jo estava a dins amb tota la confiança del món i li rrmanava els ca- bells, que eren llargs. Ell em feia una mirada q no se si era de broma o estava enfadat, suposo que la segona... després venia la Mariona a dormir a casa i jo li deia que no l’agobies gaire i que no patis pq era molt simpatic. 14.04.2018 Estavem preparant les colònies i no teniem clar els monitors. Alguns d’ells tot i que no em sonaven de res fisicament, sabia que haviem co- incidit en altres colonies. Jo nomes esperava q tornes un monitor que m’agradava molt. De- sprés arribavem a un lloc no se si era una escola o un hotel o alguna cosa semblant. Allà em trobava amb un nen que em començavaa a ex- plicar coses molt intel·ligents i al cap d’una es- tona hi queia i reconeixia que era el Marc Gal- bany, un nen de les colònies. Ilusionada, els hi


ensenyava a altres monitors com el Marc coor- dinador, ens feia molta gracia. Més tard he so- miat que d’alguna manera estava relacionada amb el Lin Manuel Miranda, era el meu tiet o alguna cosa aixi i jo no me n’havia enterat mai. El coneixia i començavem a parlar de musicals i temes que m’encanten, al principi ell estava igual democionat que jo pero despres sanava cansant. En algun moment estava encarre- gantme del que semblava la seva filla i jo volia que es portes molt be amb mi, em costava pero ho aconseguia. Tot i que a la vida real no te cap filla. 12.11.2018 BCN - MIGDIADA Estava a una casa bastant gran i no sabia com havia arribat allà ni si hi portava gaire eestona. No estava massa preocupada. Començava a passe- jar i veia que estava plena de sofàs amb nois joves, d’aproximadament la meva edat, dor- mint. Semblava que hi hagués haut una festa. Els anava mirant tots i anava mirant si n’hi havia algún que em sembles guapo. Llavors trobava un noi molt guapo que també estava dormint a un sofa amb més nois i m’assentava entre el seu cap i el cos d’un altre. Es desper- taven i semblava q novem coneixien però em saludaven amb il·lusió. Jo no enteniares i els preguntava què feia jo allà i si em coneixia algú i no sabien res. Llavors sortía a un jardí de fora amb el noi que em semblava preciós, cabells llargs rossos i mandíbula super afilada. Mentre tontejavem li explicava q no sabia que feia allà ni com havia arrivat però fent conya. Ens començavem a abraçar i ell em tocava per tot arreu. No sé com després jo començava a mirar el seu mòbil mentre ell el mirava i veia que tenia fotos indicant-me que en algun moment m’havia stalkejat. Jo en realitat me n’alegrava i suposava que era amic del Ricardo i que li havia passat ell. Llavors en aquell moment sabia que el Ricardo era al lloc i el començava a buscar. El trobava i li preguntava que què feia passant-li fotos i ell em deia que no fes veure que m’enfad- és perquè m’encantava. Llavors li preguntava que no sabia on estavem i ell m’obria les portes
i veia que estavem al port de Brcelona, al costat de la uni, el que semblava un vaixell i que no m’havia de preocupar. Ell em feia una mirada q no se si era de broma o estava enfadat, suposo que la segona... després venia la Mariona a dormir a casa i jo li deia que no l’agobies gaire i que no patis pq era molt simpatic. 16.09.2018. BCN Estava de colònies i una nit amb els grups de joc feiem una espècie de concurs musical. Hibhavia unes grades o bancs al voltant d’una pista de ball molt gran i un escenari on hi havia la banda de Manu Guix tocant. Ens feien callar a tots i fer veure que dormiem i qui dormís més guanyaria o algun cosa per l’estil. Llavors men- tre tots dormien la banda començava a tocar i jo no aguantava i m’aixecava, tothom ho feia i començava a ballar per tota la sala. En aquell moment pensava que l’Aitana també estava a les colònies i l’haviem de trobar. La començava a buscar i anava veient que molts monitors i que C.T no havia vingut aquell any de colònies. M’entristia molt i anava més a prop de Manu Guix per disfrutar de la música, llavors paraven de cop i tots els nens menys quatre o cinc desa- pareixien. Jo pensava q era perquè se n’havien cansat, del concert i volien anar a jugar i deia en veu alta: quina pena, no? I de sobte veig als meus peus que hi ha sang al terra perquè un nen s’ha fet mal al nas i li sortia molta sang. Anava lentament cap al Manu i li deia si podia con- tractarlo per tenirlo a casa tocant i cantant tot el dia. Llavors ell no deia res i m’escribia una nota al moment i me la donava. Hi posava el preu del q demanava, i recordo pensar, més ig- ual ho aconseguiré treballant molt, val la pena. La nota seguía amb uns versos del que sembla- va una cançó el principi semblava tant preciós que em vaig emocionar i vaig començar a plorar. Ell va començar a tocar el piano i cantar-la. Se- guia plorant pero encara més, veia que la lletra no tenia massa sentit però plorava desconsolada inclús em costava respirar. Llavors el Manu mentre tocava m’ensenyava el dit del mig men- tre tocava i jo no entenia per què, ja que, a mi
ALGUNS SOMNIS QUE HE APUNTAT EN DESPERTAR-ME (11)
(Pàgina anterior - 417 - Continuació a la pàgina - 475 -) Cada matí si recordo el que he somiat i
si m’ha agradat el somni, els intento apuntar al mòbil i després transcriure’ls a una llibreta que vaig comprar a París. És per això que està ple de faltes d’ortografia. 459


MONITORA A LES COLÒNIES D’ESTIU DE L’ESCOLA
460
Quan vaig acabar el batxillerat, l’escola em va agafar per anar de premonitora (és a dir, sense cobrar) a les colònies d’estiu. És una de les experiències que més m’han format com a ésser humà.


07-2016
461
He repetit aquesta experiència durant 4 estius (339). He conegut a gent fantàstica i a infants que et sorprenien cada dia, fèiem teatre, rèiem, menjàvem i sobretot, sobretot, no dormíem.


El lloc on recordo escoltar més música de petita és al cotxe. Sempre hem viatjat molt amb la família al cotxe. Normalment escoltàvem la ràdio, els partits del Barça o els programes de Catalunya Ràdio o Rac1. Però de
tant en tant escoltàvem música. Si no recordo malament, el meu casset del cotxe preferit era el de les cançons de Los Pallasos de la Tele. La de la barba de tres pelos, la gallina turuleta i vamos de paseo pi, pi i pi. La veritat és que m’ho passava molt bé amb aquell casset. De fet, sempre recordo la frase, que encara utilitzem, quan els demanava que el posessin: Podem ficar musiqueta? Quan el meu germà va començar a conèixer cançons pel seu compte, ell era l’encarregat de la música. Jo cm a bona germana petita, creia que la música
del meu germà era la millor, i ho era. Escoltàvem els èxits espanyols de El Canto del Loco, Amaral i altres. També el rock català clàssic, Lax’n’busto,
Els Pets i Sopa de Cabra. I també començàvem que hi havia una música internacional, dels primers que recordo: Black Eyed Peas, que per aquesta i altres raons, tenen una de les meves cançons preferides.
Jo mentre mamava aquesta música
vaig descobrir un nou element que canviaria la meva vida per complet: el Diseny Channel. Allà vaig descobrir MOLTS musicals i sèries on cantaven. Em vaig convertir en seguidora oficial
ja des de molt petita, amb 7 anys aproximadament. Em descarregava totes
les cançons que coneixia, de la Hannah Montanta, de High School Musical,
de Camp Rock, de la Selena Gomez, totes! I me les posava al meu MP3 que era heretat del meu germà. De veritat que High School Musical em va canviar la vida. Gràcies o per culpa d’aquesta pel·lícula va començar la meva obsessió amb els musicals. És que tota escena cantada o amb una cançó de fons és el doble d’intensa i emocionant.
Bé, van anar passant els anys i vaig entrar a l’edat crítica, la preadolescent. Vaig començar a escoltar Ràdio Flaixbac i allà posaven tots els èxits del moment. Jo me’ls aprenia tots, sabia qui cantava què, quines altres cançons havia fet cada artista, molt friqui. Però m’encantava, era una cosa que se’m donava bé, a diferència de
la resta de coses que feia a l’escola, a excepció de la plàstica. A causa de la meva passió per la música, vaig decidir que volia començar a aprendre’n de veritat i per això em van apuntar a classes de piano i llenguatge musical. I quina sorpresa, tampoc se’m donava molt bé estudiar, però el que si tenia era una bona oïda que em permetia anar seguint les classes i aprenent. A més amb la segona professora que vaig tenir, no només aprenia el que tocava, sinó que també ens passàvem la classe parlant de referents musicals, cançons, musicals, pel·lícules,... Era una relació molt especial, però a causa de la gran quantitat de feina que tenia ho vaig haver de deixar. Però segueixo tocant
462


el piano i amb el que vaig aprendre,
ja vaig tirant. El que m’agrada més
és tocar i cantar, així com l’Adele. Comparant-me amb l’Adele... De
fet, vaig poder anar a veure-la en un concert que va fer a Barcelona. Sempre que m’ho puc permetre m’agrada anar a veure els artistes i les artistes que més m’agraden. Viure la música en viu és la millor manera de viure-la.
Els musicals també segueixen aquesta filosofia. Tenen escenes que gairebé
és música en viu. Són textos amb música, interpretats de la manera més emotiva possible. I a mi això em flipa. També he tingut la sort d’anar a veure diversos musicals, crec que han sigut de les meves experiències en aquesta vida. Sempre necessito música amb mi. I encara que sembli que no n’estigui escoltant, al meu cap sempre hi tinc alguna cançó. I si no, doncs me’n
poso, en altaveu o preferiblement en auriculars. Ai, els auriculars... Aquest és un altre tema. Com sóc un desastre que escampa tot per allà on passa, perquè he perdut aproximadament unes 6 vegades els auriculars. I eren bons, de 35€ de l’Apple. Un desastre... I el pitjor no són els diners, que també, sinó el fet que probablement estaré més d’una i dues setmanes sense
poder escoltar música pel carrer o tranquil·lament sense que ningú em molesti. És bastant frustrant. Però
el pitjor va ser quan en una setmana vaig perdre’n dos, i eren acabats de comprar. A casa meva la frase “Més es
va perdre a Cuba” va canviar a “Més
es va perdre en els meus auriculars”. Prenem-nos-ho amb humor, no? Bé,
a totes les persones que s’han quedat amb els meus auriculars, un “besito”
i de res. Per últim, vull parlar d’una
ca que sempre em fa molta il·lusió,
que és descobrir noves cançons. No cançons que siguin com: “ah doncs mira està bé”. No, no. Cançons que et deixen sense paraules, que necessites escoltar-la senceres i després tornar-les a escoltar un i un altre cop. M’encanta que m’ensenyin cançons, descobrir-les en sèries o pel·lícules, escoltar-les a la ràdio, en anuncis, és el més proper que tinc a l’amor a primera vista. Em fa tan feliç quan passa això que normalment necessito compartir-la amb tothom que pugui. Crec que si és una cosa
tan bonica, s’ha de compartir. Això sí, has de tenir present que aquella cançó també et recordarà a aquella persona d’ara a endavant. I pot ser una cosa molt bonica o una molt bona tortura. La música és de les coses que em
fan més feliç en aquesta vida, per
això intento que sempre estigui al
meu costat. M’he apuntat a moltes activitats que tenien relació amb la música, a més de classes de piano. Em vaig apuntar a classes de Hip Hop per aprendre a ballar i a sentir encara més la música. A la universitat em vaig apuntar al cor i al grup de teatre. Tenir aquella estona per compartir amb gent fantàstica mentre fèiem música i art, és de les millors coses que m’han passat.
463
LA MEVA RELACIÓ AMB LA MÚSICA


Un bon dia vaig veure amb els amics de Pals la pel·lícula “Les Misérables. Una adaptació del musical dels teatres. Allà
sí que vaig al·lucinar en tots els sentits. Vaig obsessionar-me amb la pel·lícula, les cançons, els actors. Tant que els meus pares em van regalar entrades per anar-lo a veure al teatre de Londres.
Les Misérables comença a una presó de Toló, França, el 1815, on els presoners estan condemnats a treballs forçats. Jean Valjean és alliberat per Javert sota paraula d’honor després de 19 anys de treballs forçats per robar un tros de pa i múltiples intents de fugida, però descobreix que
el passaport groc que porta l’assenyala com un expresidiari. Després de veure’s rebutjat per tothom, només el Bisbe de Digne el tracta amb consideració. Malgrat això Valjean, amb el cor envilit per tants anys de presidi, el paga robant-li uns coberts de plata. Quan Valjean és arrestat per la policia queda bocabadat perquè el Bisbe menteix a la policia per salvar-lo, donant-li a més dos preciosos canelobres també de plata. Valjean decideix començar la seva vida de nou.
La meva cançó preferida és “Stars”.
La canta el Javert, el que aparentment
és l’enemic del protagonista. Però com tots els antagonistes, té els seus drames i ell els canta en aquesta cançó, que des del meu punt de vista, és una de les
més emocionants:
There, out in the darkness
A fugitive running
Fallen from God
Fallen from grace
God be my witness
464
I never shall yield
Till we come face to face
Till we come face to face
He knows his way in the dark
Mine is the way of the Lord
Those who follow the path of the righteous
Shall have their reward
And if they fall
As Lucifer fell
The flames
The sword!
Stars
In your multitudes
Scarce to be counted
Filling the darkness
With order and light
You are the sentinels
Silent and sure
Keeping watch in the night
Keeping watch in the night
You know your place in the sky
You hold your course and your aim
And each in your season
Returns and returns
And is always the same
And if you fall as Lucifer fell
You fall in flame!
And so it must be, and so it is written On the doorway to paradise
That those who falter and those who fall Must pay the price!
Lord let me find him
That I may see him
Safe behind bars
I will never rest
Till then
This I swear
This I swear by the stars!


EL MUSICAL QUE HE VIST A LONDRES
Aquest és el llibret del musical Les Misérables, el que vaig anar a veure a Londres(125). El vam anar a veure el meu germà i jo. Era el regal dels meus 18 anys(467).
465


Juliol del 2017
Edat: 18 anys
Jo a Plaça Catalunya a Barcelona donant de menjar als coloms.
No tinc cap comentari respecte a la imatge. El que sí que diré és que els meus 18 anys
van marcar un abans i un després en la meva vida. No només perquè vaig començar la vida universitària(95) sinó que abans de començar-la el meu germà i jo també vam fer un petit viatge a Londres. Allà vaig veure el meu primer musical en anglès en directe, Les Misérables(465). Quan vam tornar vam celebrar la petició de mà de la Dúnia(483), i després ja em vaig ficar de ple en la universitària, concretament al grup de teatre(491). Aquest any vam interpretar Fuenteovejuna.
466

467


La veritat és que m’està costant molt acceptar el meu cos tal com és. Com li deu passar a la majoria de per- sones, perquè el cànon de bellesa actual és gairebé impossible d’assolir de manera natural. En qualsevol cas, tot i que hi ha coses del meu cos que no m’agra- den(453), en tinc algunes que si m’agraden.
Una de les meves preferides són els meus cabells llargs. Em fan sentir molt segura, té gairebé actitud pròpia. M’agrada ballar i moure’l com la Beyoncé, per què enganyar-nos? I a més, a l’estiu se’m fan alguns reflexos rossos naturals(411). Un altre detall que m’agra- da força del meu cos són dues pigues que tinc al coll. La meva mare sempre deia que quan vaig néixer, em va mossegar un vampir i va deixar-me aquesta marca. En realitat, vaig néixer amb elles. Per últim, una cosa que m’agrada potenciar del meu cos és el cul. Sí. De petita algun cop m’havien dit que el meu cul era gran i que m’assemblava a la Kim Kardashian o la Nicki Mi- naj. I això era un insult! Ara, òbviament, m’ho prenc com a una boníssima virtut. Segur que les nenes que em criticaven, ara els agradaria tenir el cul que tinc jo.
468


LES PARTS DEL MEU COS QUE MÉS M’AGRADEN
Aquesta fotografia és de quan vam anar a fer fotografies al Fòrum de Barcelona per a un projecte de 4t de
carrera (159). Ah, i els meus cabells i el meu cul es veuen fabulosos.
469


El viatge de final de l’ESO, vam anar a Madrid. Vam visitar molts museus d’art, monuments, edificis i car- rers de la ciutat(391). Com el temps no acompanyava massa, em vaig posar malalta a finals del viatge. No era una bona època, els estudis no em feien gaire fe- liç ni les activitats extraescolars. La meva salut men- tal tampoc estava en el seu millor moment i no em sentia gaire entesa al meu grup d’amistats.
En qualsevol cas, la meva part preferida del vi- atge va ser el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza. Vaig al·lucinar amb la quantitat de quadres que te- nien, d’èpoques i estils molt diversos. No podia parar de fotografiar-los, encara que mai més hagi vist aquelles fotos. Per sort, vaig poder tornar-hi. Uns anys més tard vaig tornar a Madrid(503), aquest cop amb els meus pares. Els vaig insistir molt d’anar-hi, i vaig gaudir encara més que la primera part. Ara ja portava un parell d’anys de la carrera de disseny i per tant encara podia reconèixer més quadres dels quals m’havien parlat a classe.
470


471
EL VIATGE DE FINAL DE L’ESO A MADRID
Aquestes fotografies són del viatge de 4t d’ESO a Madrid, amb alguns amics i amigues de l’escola(575).


VIATGE A LONDRES AMB EL XAVIER
472
Pels meus 18 anys(467) i pels 23 del meu germà els meus pares ens van regalar un viatge a Londres i entrades per anar a veure el musical Les Misérables a la ciutat(465).


09-2016
473
Vam anar al Madame Tussauds i allà vaig “conèixer” molts famosos. Especialment, la Beyoncé i l’Adele, encara que no ho sembli per la meva expressió(449).


em semblava preciós el que tocava, a més prob- ablement seguía trista per altres raons. 03.02.2019 BCN Era estiu i estavem a la platja de Pals. Allà hi havia gent de Pals i el C.T. Vo- liem canviar de platja, anar lluny ja que, per alà hi havia els pares. Anavem recollint per marxar cap allà i des repent veia que el C.T i la Laia ja havien anat cap a la zona nusista. Jo no sabia com anar, tot i que estava molt a prop, no hi arribava mai. D’alguna manera després intenta- va o bé tornar a l’apartament. Començava a pujar però ja era de nit i més ja es posava a ploure. Anava amb més gent q no recordo d’on eren. Vam arribar al cole de sarrià. Hi entravem i em sorprenia molt perquè estava plena de nens i monitors. Ens colavem a dins perquè jo tenia le teoria q desde dins d’una classe es podia anar més fàcil a la platja, una drecera. Ens trobavem la porta d’aquella classe tancada i haviem de seguir caminant de nit per la carret- era fins al lloc on voliem anar. Jo guiava a la gent amb la llenterna del mòbil. Finalment, no sé com, arribavaem a una comissaria que no sé si era real o un plató de Brooklyn 99 perquè allà em trobava al James Lafferty de OTH i a una altre actor que tenia una relació amb ell. 07.02.2019 Estava a un hostal a una habitació que compartia amb dos nois. Un d’ells era Har- ry Styles i l’altre era un noi q s’hi assemblava molt. Aquest estava interessat en mi però clar jo volia al Harry i ell no em feia cas. Era una mica frustrant. 12.02.2019 BCN La meva família en un dinar familar o alguna cosa similar em feien fer un espectacle a casa perquè el gravéssin per ensenyar-lo en directe a algún lloc rollo tinder per aconseguir alguna parella. Feia el paripé i dos o tres nois ho veien i responien. Tots sem- blaven guapos però en el seu perfil posava q estimaven la pàtria espanyola o alguna merda així. Ells em parlaven pel mòbil encara quan els meus pares eren davant. Era molt incomode. Decidia anar parlant amb ells a veure si can- viaven d’opinió respecte Espanya. 02.03.2019 BCN He tingut un somni molt bonic que ja no
474
recordo del tot bé. Vivia en un temps o realitat on les parelles havien de fer un test de compat- ibilitat per tal de saber si eren la (única) persona destinada a estar amb l’altra. Jo estava amb un noi, ens estimavem molt tot i portar poc temps junts. Anavem a fer una prova de comptabilitat així com mig il·legal, ja que n’hi havia una de única i oficial, per veure si realment erem com- patibles. Ens trobavem amb un home que ens explicava que no hi creia però que realment si no eres compatible amb una persona la vida era molt més complicada i no ens recomanava se- guir junts en cas que sortís negatiu. Feiem el test i ens sortia negatiu, els dos ens quedavem molt decepcionats amb el resultat i marxavem del lloc sense parlar-nos. Tornavem al cotxe re- flexionant amb el que ens havia dit l’home, real- ment no valia la pena seguir junts si el final acabaria com acabaria, però cap dels dos volia acceptar-ho. Llavors, al cap d’una estona, en- cara dins del cotxe, la meva parella va decidir que era millor deixar-ho, jo ho entenia però en- cara no volia pendre la decisió, volia esperar al esdeveniment on ens feien feia l’elecció oficial. Quan arribavem al lloc ens trobavem a una amiga que sabia que anavem a fer la prova il·le- gal i ens va preguntar sobre ella. Li vam explicar i ens va abraçar per consolar-nos. Mentre ens abraçavem tots tres, ell m’acariciava com no havia fet des de que sabiem els resultats. Sentia la seva cara molt a prop i ell la meva. Era molt simple però al mateix temps el contacte va fer que els dos ens replantegéssim la nostra de- cissió. Es va acabar l’abraçada i vam anar a seure a la nostra taula de la prova. El lloc era una es- pècie de restaurant gran anticuat. Vam anar a seure amb la meva amiga i la seva parella i men- tres observava a altres parelles que ens obser- vaven amb cara d’enveja perquè veien que la nostra relació era real i moltes d’elles semblaven forçades. Ha sigut en aquesta alçada del somni quan m’he adonat que la meva parella podria haver estat J.C. En acostar-nos a la taula algú es va sentar al costat de la meva parella i jo volia


seure al seu costat i li deia. Volia aprofitar el poc temps que ens quedava junts i més d’espees del moment intim que haviem tingut. Llavors, m’he despertat. 16.10.2019 BCN Estava fent un treball amb l’Elena Bertomeu i en algun moment ens barallavem molt i discotiem molt fort. Després no sé com, realment no era l’Ele- na Bertomeu sino el Mike de Suits. Llavors després d’haver discutit, començava a corregir el text q estavem fent i el recotava completa- ment de memòria. A mi em posava molt de manera q deixava tot i em llançava sobre seu a fer-li petons. Ell al principi se’l veia frustrat perquè feia res, estavem enfadats, pero despres ho arreglavem. Els veins eren gent de cataquesi i familiars i gent de la uni i ho sentien tot pero nosaltres no paravem. Despres sortiem a un lo- cal i ens els trobavem, parlavem nosaltres disi- mulaven pero ells ens deien indirectes mig ri- ent-se de nosaltres. 11.01.2020 Estavem un grup d’amigues rollo la serie Skam en un lloc abandonat parlant i fent “jocs”. El lloc abando- nat tenia moltes parets amb grafitis i el terra innundat. De manera q estavem sentades a un racó on hi havia molta aigua i et podies enfon- sar el cap mentre estaves sentat, una mica ja- cuzzi. En un moment hi havia un noi sentat entre nosaltres, semblava pobre, com si visqués al carrer. Era de la nostra edat aproximadament i no era lleig. Estava al meu costat i en un mo- ment em deia que mirés els grafitis de la paret, en concret un en forma de D vermella. Mentre el mirava començava a dir unes paraules i frases rarissimes, després em deia que mirés una altra D grafiti en una altra paret, segui dient les fras- es, després una altra D i després una altra i se- guia dient coses estranyes. Quan acabava segui- em amb la conversa amb les meves amigues i en un moment em toca enfonsar el cap a l’aigua on estavem sentades. Quan ho feia sentia mil veus al meu cap, els meus propis pensaments i d’al- tres, gairebé cridant, per tornar-se boig... En aixecar-me mirava al noi i vaig pensar q en fer- me tot allò dels grafitis m’havia drogat o algo.
Li preguntava i em deia que si, que m’havia drogat mentre em feia això. M’enfada moltís- sim el pegava i li cridava. Llavors li preguntava quan durava l’efecte i em va dir que durava du- rant tota la vida, sentir veus al cap de tant en tant durant tota la vida. En aquell moment em vaig cagar en tot, pero no sabia que fer ni com reaccionar. No enteni per què m’ho havia fet just a mi. M’explicava sobre el que li pasava a ell amb això xungo, quan intentaves dormir també sents les veus i que ell dormia molt poc, dormia quan realment ho necessitava pq sino es torna- va boig. No sé com però en algun moment ens pillava, suposo q la poli, al lloc abandonat on estavem i haviem de sortir corrent. El noi m’ajudava a escapar perquè encara estava mig grogui. Arribavem a un lloc on tothom es va posar a dormir i jo no sabia q fer pel que m’havia explicat el noi. Ens ficavem a un llit junts i ens passavem molta estona parlant. Despres vam anar a un lloc de menjar i com erem persones “drogades” i ens haviem d’escapar de la poli tan per haver estat en aquella casa com per l’estat en el que ens trobavem, haviem de ser molt dis- crets. Després ja mhe despertat. 24.04.2020 Estava a un teatre o cine veint algo amb més gent i jo li estava guardant un lloc al meu costat a algú. De sobte arribava el Sergi d’Elisava bus- cant lloc i jo l’avisava q seiés al meu costat. Lla- vors començavem a parlar així fluix sobre coses de la peli i també m’anava tocant la cama. De- sprés estavem al carrer caminant i es veu q viviem al mateix carrer i jo li deia q des de la meva finestra el veia. Mentre anavem caminant li deia q anava molt ràpid i lagafava del braç. I ja no recordo més. Abans he somiat que anav- em a un concert bastant heavy amb els de pals a un poliesportiu. Ell em feia una mirada q no se si era de broma o estava enfadat, suposo que la segona... Un cop estavem una estona ballant i tal, s’acabava la música perquè el grup es can- viava d’escenari a un de just a l’altra banda del poliesportiu. Mentre esperavem estavem molt borratxos i la Sharon també hi era i anava fatal.
ALGUNS SOMNIS QUE HE APUNTAT EN DESPERTAR-ME (12)
(Pàgina anterior - 459 - Continuació a la pàgina - 517 -) Cada matí si recordo el que he somiat i
si m’ha agradat el somni, els intento apuntar al mòbil i després transcriure’ls a una llibreta que vaig comprar a París. Els meus somnis preferits són els de temàtica romàntica. 475


El pare de la família Loan i el meu pare són amics des de la infantesa que van viure a la Pobla de Segur. També van baixar junts a treballar a Barcelona.Vam convertir-nos en les famílies que viatgen juntes.
476


Vam viatjar per França, a les Gorges del Tarn i més tard vam passar uns dies a París i al parc de Disney. Ara ens trobem a Pobla molt sovint en festes populars o per passar el dia(331).
477
ELS LOAN, AMICS DE LA FAMIÍLIA


La Clara Sullà i Urpí, la meva venia tota la família Sullà a casa darling cousin. Ella és la filla, del i jo deixava veure la meva per- meu tiet matern Emili. També sonalitat més “teatrera” i d’artis- és la padrina de bateig del meu ta. Feia concerts de piano, balla- germà, però jo sé que en realitat a va, cantava, em disfressava i feia mi em cuida com si jo també fos obres de teatre. I la Clara m’an- la seva fillola. Ella és una de les imava des de la taula. Admiro persones de la família que m’ha molt a la Clara com a emprene- donat més suport incondicional, dora, com a dona empoderada, en molts aspectes. Ella sempre independent i admiro molt la ha tingut una ànima lliure i ha seva filosofia de vida. És positi- treballat molt per aconseguir el va i allò que no la deixa ser feliç, que té. Uns valors que intento simplement ho evita. Considero adaptar a la meva vida. De fet, és que és un referent per a mi, la artista i sempre he admirat molt seva independència va perme- tots els seus projectes. Sempre tre-li viure sola a diversos països me’ls ha ensenyat amb molta i a viure sola durant molt temps il·lusió i de ben segur que és la a Barcelona, a un pis que sem- raó per la qual he volgut seguir pre he trobat preciós. A més, ara els seus passos. Em portava a viu amb la seva parella el Jacob, veure exposicions, i anàvem a amb qui tenen el mateix estil de veure les seves, em regalava lli- vida i la mateixa filosofia. Ella i bres d’art, em va ensenyar el seu el Jacob ens van acompanyar a estil i també a pintar,... De petita l’aventura al Marroc, a la boda ja em donava suport etern. Nor- de la Dúnia, la filla de la Fàti- malment ens veiem als esdeve- ma, que és l’assistenta de casa niments familiars, els que més i havia sigut l’assistenta de la recordo eren els deis de Reis. meva àvia des de feia molts anys. Aquell dia m’encantava perquè També havia ajudat a la Clara a
478


organitzar el seu pis i taller d’art. Va ser una experiència única, i poder-ho compartir amb ells, encara més. També al setembre de 2019 em van convidar a pas- sar un cap de setmana amb ells a casa seva a La Bisbal d’Em- pordà. Vam fer una esxcursió, vam anar a un festival de dansa espectacular, em va ensenyar el seu taller i vam menjar molt bé. Havia estat un estiu amb molts alts i baixos i un cop més la Clara estava allà per donar-me suport i acabar la temporada de vacances amb molta calma i bon rollo. El que sempre em trans- met la meva darling cousin.
LA MEVA COSINA - LA CLARA
479
En aquesta fotografia hi sortim jo i la meva cosina la nit de Nadal (217).
Jo feia ximpleries i ella doncs intentava fer cagar el tió amb la música que jo li donava.


En qualsevol àpat sempre necessito beure aigua. Encara que hi hagi vi
o alguna altra cosa, prefereixo l’aigua per acompanyar el menjar(315). Igualment, bec poca aigua al llarg del dia, sempre n’hauria de veure més.
Sempre que quedem amb amics a prendre alguna cosa a alguna terrassa solc demanar una Aquarius. Molt avorrit, ho sé, però no m’agrada ni la birra ni els refrescos amb gas. I demanar un mojito a les 12 del migdia, com que no...
Quan m’acabo de llevar no m’agrada beure aigua. Normalment, prenc llet sola o amb cereals o galetes a no ser que vagi directa al caf è. També en prenc per berenar i a vegades per sopar. M’encanta la llet.(121)
Abans de començar la carrera no m’agradava el caf è. Però veient el ritme que comportava vaig començar a acostumar-me al caf è amb llet. Ara es podria dir que tinc una addicció. Això sí, sempre amb canyella(199).
Per berenar moltes vegades em faig batuts de plàtan o altres fruites(539). Barrejant una de les meves fruites preferides, una de les meves begudes preferides, la llet i un dels meus ingredients preferits, la canyella(199).
480

LES MEVES BEGUDES (NO ALCOHÒLIQUES) PREFERIDES
481


PETICIÓ DE MÀ DE LA DÚNIA
La Dúnia és la filla de la Fatima, que és l ’assistenta de casa i havia sigut l ’assistenta de la meva àvia des de fa molts anys. Ens va convidar a la petició de mà, que va ser un any 482 abans de la boda al Marroc (529), a la qual també ens van convidar.


09-2016
Són de Tetuan, Marroc (279) i són practicants de la religió musulmana. Més d ’un cop ens
ha portat plats tradicionals a casa i en grans quantitats. El que ens vam trobar a aquest
esdeveniment va ser el menjar que ja coneixíem però de mida encara més gran. Tot era deliciós. 483


_ Ho he trepitjat a posta però sense voler. - Marta Palazón 2014
_ Estas gravant tonta. - Marta Palazon 2014
_ Guarra - Marta Palazón 2013
_ Una niña que protagoniza a una chica rara que está parlando.
Marta Palazón 2013
_ Vens a picar o vinc jo? Sí. - Marta Palazón i Laura Arimany 2015
_ Als bojos se’ls hi ha de dir que sí. - Arnau Lleixà 2014
_ Aquest any t’has quedat molt poc temps,
només t’has quedat mitja hora. - Marta Palazón 2015
_ Eh...Mmm...uh... DISNEY! - Rosa Fusté 2007
_ No! Són dos camins! - Arnau Lleixà 2013
_ Es diu budú o budà? - Marta Falcó 2015
_ No em bulingajeu! - Júlia Falcó i Arnau Lleixà 2015
_ No em vinguis a demanar crêpes! - Arnau Lleixà 2015
_ Jo quan acabi d’espormazar em diutxo i si encara esteu pujo!
Marta Palazón 2016
_ Era Paloma... (Bocata) - Marta Falcó 2016
_ Ets més borde que una patata. - Marta Falcó 2016
_ Venga! A tirar la casa por la tejada! - Anna Portet 2016
_ Salomón y queso. - Laia Arimany 2016
_ Joder! Jo volia baixar a la nit a la tarda. - Laura Arimany 2016
_ No hi ha cap part seca a la piscina? - Marta Palazón 2016
_ 1,2,3,4 i 6. - Marta Palazón Gran contació. - Júlia Falcó 2016
_ Tractores, Pisoteradoras. - Helena Salvat 2016
_ Amacas saltadoras. - Laia Arimany 2016
_ Veniu ja de ja de ja! - Laia Arimany i Marta Palazón 2016
_ Pandea - Pangea. - Laia Arimany 2016
484


FRASES HISTÒRIQUES QUE HEM AMB ELS AMICS DE PALS
_ Paper de plàstic. - Marta Falcó 2016
_ Saps als apartaments que hi ha pisos. - Marta Palazón 2016
_ A vegades em sento llesta en aquest grup. - Laura Arimany 2016 _ Que és una pizza no una rata... - Laura Arimany 2016
_ Aquest tros de zona. - Marta Falcó 2016
_ Si beguis no beguis. - Laura Arimany i Anna Portet 2016
_ Un tulló (tovalló). - Laura Arimany 2016
_ Tengo miedo. - Marta Palazón 2016
_ La vida pirata és la vida mejor! BOB ESPONJA!
Marta Falcó 2016 _ L’essència!
Helena Salvat, Laura Arimany, Laia Arimany, Anna Portet 2016 _ Per mi ser bisexual es ser bi. - Marta Palazón 2017
_ Tinc molt poca memoria al meu mobil, tu quanta tens Marta Falcó?
Marta Palazón. És del meu cumple. - Marta Falcó 2017
_ Hola! Faig crispetes! - Marta Palazón 2017
_ Tinc molts grups amb mi. - Laia Arimany 2018
_ Ell marxa abans després. - Marta Palazón 2019
_ Cutre is the cousine of Anna. - Marta Coll 2019
_ Quants anys tens? - Marta Palazón. Molts pocs. - Júlia Falcó 2019 _ Se’m fa estrany que... parlis.
Marta Palazón a Laura Arimany 2019
_ Un moment, si fem una festa dels Bosmar hi ha d’haver una puta.
Anna Portet. Merda!! Que no he parlat amb l’Enrique!!!
Arnau Lleixà 2019
_ Un home calb amb cabells blancs.
Júlia Falcó 2019
Amb els amics i amigues (501) de Pals diem un munt de tonteries. Vaig pensar que eren massa bones per a oblidar-les, així que les vaig començar a apuntar a les notes del mòbil (553).
485


De petita, amb la meva família, no anàvem gaire al cine. Normalment anàvem a veure les pel·lícules que totes les meves companyes de classe havien vist i jo també volia veure. Llavors els meus pares m’hi portaven. Quan vaig anar creixent vaig començar a anar al cine amb les meves amigues i els seus pares o en festes d’aniversari. Lla- vors anàvem a veure les pel·lícules de Disney que anàven sortint, Diana y el Sapo, la peli de la “Hannah Montana”, “High School Musical 3”,... Tot força enriquidor. Quan va començar la meva època adolescent, les meves amigues i jo vam començar a anar al cine als caps de setmana i els dies de festa. Gen- eralment veiem pel·lícules de comèdia, per passar l’estona (“Ted”, “Somos Los Miller”,...). Durant aquesta època va coincidir que amb l’escola a final de trimestre anàvem a veure pel·lícules al cine, ja més educatives o dels Oscars. O també durant el viatge de final de 4t de l’ESO a Madrid, l’activitat de nit era anar al cine. Entre elles vam veure “American Hustle”, “Her” i “El Médi- co”. Per altra banda, a l’estiu surten moltes pel·lícules. A l’estiu, des de fa uns anys, passo tot l’agost a Pals, a un petit apartament a la Costa Brava. Allà coincidim uns quants amics i les seves famílies amb els que molts cops anem a veure alguna pel·lícula. Entre elles “MammaMia”,“LosIncreibles2”,“Pa- per Towns”, “Nerve”, ... Aquestes pelis
quesolenagradaratothom,perquètots tenim gustos diferents. Al final hi anem o bé perquè plou o perquè necessitem un canvi de rutina de platja. Ah, dada curiosa. La meva “primera cita” va ser al cine, concretament al cine Bosque de Gràcia, a Barcelona. Vam anar-hi tota la classe de 6è de primària i jo vaig seure al costat del noi que m’agradava i suposadament jo també li agradava. En fi, vam anar a veure la pel·lícula més romàntica que hi havia a la cartellera en aquell moment: “Marmaduke”. Anava de gossos de California que parlàven, això és tot el que recordo d’ella. Va ser una tarda fantàstica, vam compartir crispetes, i crec que vam tenir una con- versa de dues respostes. El meu joc a l’hora de lligar no ha millorat gaire des d’aquella experiència, la veritat... Bé, el meu criteri per anar al cine sí que ha millorat. Bàsicament perquè ara m’ho pago jo i els preus són els que són. Ara només vaig al cine a veure les pelis que són musicals o que sé que tenen bones bandes sonores, i premiades o nominades als Oscars. De fet, l’última pel·lícula que vaig anar a veure al cine va ser Frozen 2 amb la meva cosina pe- tita. Crec que la vaig gaudir molt més que ella. Tenia música brutal, escenes i personatges molt graciosos i uns visuals i direcció d’art espectacular. Ja era fan de la primera, de pixar, de les pel·lícules animadesengeneral.Isiiamésfasque siguin musicals ja és ideal(37).
486


487
PEL·LÍCULES QUE HE VIST AL CINE


A primer de l’ESO seguia amb el mòbil antic de la meva mare, el Nokia 6020. Estava prou bé, però en aquella època la gent rica de la meva escola ja començava a tenir iPhones 3G, Smatphones o, la que tothom volia, la BLACKBERRY. Recordo que vaig fer una llista de motius pels quals, els meus pares, m’havien de com- prar una Blackberry i la vaig penjar a la nevera de la cuina. No va funcionar. Però com estava cansada del maó que tenia per mòbil vaig decidir buscar-ne més. El meu germà s’havia canviat de mòbil feia poc i li vaig acabar prenent el que ja no utilitzava, el Nokia 6230. Estava molt destrossat, però almenys tenia càmera de dos pixels. A més, el meu tiet, un dia em va portar un mòbil antic que ja no utilitzava, el Nokia 3100. Com a bona adolescent materialista cada “x” dies anava canviant la targeta SIM dels mòbils i així, malgrat no tenir l’iPhone del moment, podia presumir de tenir tres aparells(553).
En aquests mòbils va començar la meva vida social d’adolescent. Enviava SMS a les meves ami- gues, les trucava per saber els deures que teníem i també vaig tenir les meves primeres converses amb nois, de fet el que es podria dir el meu primer i únic nòvio(45), amb qui ni ens vam agafar de la mà. Però bé, almenys tenia tres mòbils. Bé de fet, en un d’ells hi tenia un adhesiu de les pipes Grefusa que ell m’havia regalat a la nostra única cita, que va ser al cine.
488


L’ÈPOCA DELS 3 MÒBILS
No ho vaig provar, però de ben segur que podies fer molt mal a algú si li pegaves amb aquests mòbil. Potser per això me’l feia portar la meva mare(297).
489


PRIMERA OBRA DE TEATRE D’ELISAVA
490
Al 1r any de carrera vaig fer un canvi d’aires dràstic. Vaig entrar a grups d’activitats extraescolars que sense saber-ho, em farien molt feliç. Entre elles, el grup de teatre d’Elisava(17).


05-2017
491
Aquell any vam fer a una molt lliure representació de l’obra Fuenteovejuna. Vaig poder conèixer a molta gent i començar a viure de veritat la vida universitària(95).


La meva sèrie preferida(511) és glee. Es va estrenar l’any 2009 i va acabar al 2015. Jo la vaig començar a veure quan ja existien les dues primeres temporades. La vaig començar en l’època que vaig descobrir
les webs pirates de sèries i pel·lícules. Va ser de les primeres que vaig veure a través d’aquestes webs. Només començar-la ja em vaig obsessionar amb les cançons, fins al punt de fer els meus propis CD’s amb les cançons descarregades.
La sèrie va d’uns alumnes de secundària que entren al “glee club”, el que vindria
ser el cant coral de tota la vida. Bé, explica les històries entre ells, els somnis de cada un, tracta temes polèmics, tot això mentre participen en els concursos de cors. A tota emoció li posaven una cançó versionada pels mateixos actors, convertint-se així en una de les millors coses d’aquest món: un musical. Gràcies a aquesta sèrie he conegut
moltes cançons i èxits del
segle passat
i del segle actual. Els “covers” que fan a cada episodi encara els escolto i inclús alguns d’ells els escolto més que la versió original. Gràcies a la sèrie també vaig conèixer molts musicals. El primer que recordo descobrir va ser Rent. Un dels meus musicals de Broadway, i posteriorment pel·lícula, preferits. A la sèrie van versionar moltes cançons del musical. I si ja eren precioses en el musical, doncs a la sèrie també.
Al llarg de tots els anys van posar a
la pantalla moltes temàtiques que en el seu moment eren tabú o necessitaven ser normalitzades. Entre elles: fomentar l’art a l’escola i institut, temes de gènere i de la comunitat LGBTQ+, violència masclista, les armes als Estats Units, el racisme, en general, el maltractament que hi ha a les minories a Amèrica i al món.
La sèrie podria agradar més o menys però tots els que l’hem vista de manera religiosa podem estar d’acord que va anar de baixada a
partir de la 4a


temporada. Sí que seguien fent molt bones interpretacions de cançons i musicals
però la trama va deixar molt a desitjar. A més, mentre gravaven la 5a temporada
van perdre l’actor protagonista per una sobredosi. I sí, em va afectar. Encara ho recordo. Va ser el 13 de juliol del 2013. Me’n vaig adonar perquè a molts dels comptes que seguia a Facebook i Instagram van informar de la notícia. També ho
van dir a les televisions espanyoles i catalanes. Recordo que estava al meu poble i era dissabte i vaig estar molt trista. El diumenge, l’endemà tornàvem a casa
en cotxe i recordo que vaig estar tot el viatge escoltant les cançons. Va ser la meva manera de començar a pair la notícia. A
la 5a temporada li van dedicar un episodi, deien que s’havia mort però no en deien les circumstàncies. Van ser 40 minuts molt tristos amb les cançons més encertades però també les més tristes que
podrien haver escollit.
LA MEVA SÈRIE PREFERIDA
No és cap mentida quan dic que aquesta sèrie l’he vista sencera aproximadament unes 20 vegades, sense comptar les dues últimes temporades. Alguns episodis inclús més de 20 vegades. De fet, durant aquesta quarantena l’he tronada a veure. M’agrada molt posar-la mentre vaig fent feina. No estic molt atenta, però com de tant en tant canten, i totes les cançons me les sé, doncs vaig fent pauses per interpretar les cançons.
La mort del protagonista l’any 2013
no ha estat l’únic escàndol relacionat
amb aquesta sèrie. De fet, n’hi ha hagut molts. A més, la sèrie ara mateix podria tenir més d’alguna escena políticament incorrecta. Almenys aprenem d’això. Però s’ha de reconèixer que per a un conjunt d’adolescents de l’època, com jo, tota la sèrie va ser un viatge amb somriures i llàgrimes que no canviaria per res.


Agost del 2018
Edat: 19 anys
Jo saltant a la Platja de Pals.
Un dels meus escenaris preferits de la meva vida, Pals i la seva platja (327). Recordo aquest dia de finals d’agost. Vam anar a la platja amb unes amigues quan estava a punt de diluviar(557). En aquest moment va començar a ploure i bé, ja es veuen les presses.
Quan es van acabar el mes, vam anar a Madrid (503), un mes abans de l’1 d’octubre(513). Va ser una decisió atrevida per part nostra, la veritat. Un molt mal dia per la història de Catalunya i d’Espanya. Durant l’any vaig viure alguns alts i baixos(45) però els vam saber portar(575). Almenys els 19 anys van acabar decentment quan la meva amiga Sharon i jo vam anar
a celebrar el nostre aniversari al Tibidabo (519).
494

495


BATEIG
25 de juliol 1999
El meu bateig va ser a Barcelona, a la Parròquia de Santa Cecília. Els meus padrins de bateig van ser la Rosa Maria i el Pau Sullà, el meu cosí. Van venir els meus pares, el meu germà Xavier, la Rosa Maria, el Pau Sullà, la meva àvia materna, la María, els meus avis paterns, la Pilar i el Joan i la Carmeta. Els meus tiets, Emili, Jordi, Àngel, Carlos, Xavi, Xavi Mir, Dolors, Monste, Mercè. Els meus cosins Nasi Quim, Miquel, i Laia, Núria. Sí, evidentment quan em van ruixar amb l’aigua vaig plorar, com deuen fer tots els nens i nenes que són batejats. Després del ritual, van venir alguns familiars a casa. Vam menjar i jo vaig jugar amb els meus cosins.
CLASSES CATEQUESI
Cada dimecres 2006 - 2012
Vaig començar a fer catequesi a la Parròquia del barri, Santa Cecília. Hi anava cada dimecres després de l’escola. El catequista ens explicava la Bíblia, els sagraments, la vida de Jesús, com resar,... Hi anaven els nens i nenes del barri, molts d ’escoles cristianes i molt “pijas”. Molts d’ells eren molt entremaliats. Anava amb dues amigues de l’escola, la Marta i l’Elena. M’hi feien anar perquè la meva família sempre ha sigut molt cristiana. L’àvia que vivia amb nosaltres, la Maria, era molt cristiana. A més, gairebé tots els meus cosins els van batejar i van fer la comunió. Ara molts
d ’ells, com jo, no som gens cristians. Només celebrem el Nadal i altres festes.
Tot i que he fet alguns dels sagraments cristians, ara mateix no anem mai a missa, ni la missa de Nadal on anàvem tradicionalment. Em sembla una situació massa tensa, gairebé com els enterraments.
496


CATEQUESI
PRIMERA COMUNIÓ
25 de maig 2008
Després d’uns anys d’anar a catequesi em van preparar per fer la comunió. La vam celebrar a Barcelona, a la mateixa parròquia on m’havien batejat, la Parròquia de Santa Cecília. Hi van venir els meus pares,
el meu germà Xavier i la meva àvia. També van venir totes les dues famílies, la Família Portet i la Família Sullà. Vam fer un dinar de celebració a prop de casa, al restaurant Asador de Aranda. Anava amb un vestit blanc que tenia un llaç daurat. M’agrada moltíssim el vestit i mira que normalment no me’n poso. Em van fer un regal, com era tradició a la família. Aquest va ser el meu primer ordinador. Era un ordinador PC de torre que tenia a la meva habitació de Barcelona.
CONFIRMACIÓ
7 de juny 2012
Després de més anys d’anar a catequesi em van preparar per fer la confirmació. La vam celebrar a Barcelona, a la mateixa parròquia on m’havien batejat i on havia fet la confirmació, la Parròquia de Santa Cecília. La meva padrina va ser la Rosa Maria, que també és la meva padrina de Bateig. Van venir els meus pares, el meu germà, la Rosa Maria i les meves millors amigues de l’escola. Va ser un dia contradictori perquè la vaig fer el mateix dia que la meva àvia va rebre la unció dels malalts. En realitat, era per ella i la meva família que feia els sagraments cristians. Va ser una celebració que ens va alegrar una mica malgrat l’època difícil que vivíem.
El que sí que fem en família (167) són les celebracions festives, com el Nadal, els Reis, Setmana Santa, celebració dels sants, però això és més una tradició o alguna cosa cultural, que res.
497


Una de les millors decisions que vaig prendre en el meu primer any de carre- ra va ser apuntar-me al grup de teatre de la universitat. En començar aquest curs d’interpretació tenia molta vergon- ya, però poc a poc la vaig anar perdent. Fèiem improvisacions, intepretàvem amb el cos, educavàvem la veu i sobretot, rèiem moltissim. Aquesta era la primera part del curs, després tot el grup preparàvem una obra de teatre. En el meu primer any vam interpretar Fuenteovejuna. Mai havia rigut tant com quan assajàvem aquesta obra. Un dels records més bonics que tinc d’aquell s dies és que vam anar assajar al teatre grec de Barcelona, va ser molt bonic. Les obres dels següents anys van ser Romeo i Julieta i la següent La Bona Persona de Sezuan. Va ser l’any en què vaig invertir-hi més temps, perquè a més de ser la protagonista, passava molta estona amb els meus companys i compa- nyes. I sent sincers, amb alguns més que altres, però això és una altra història.. El millor amb diferència d’estar al grup de teatre són les quedades, les birres i per descomptat la festa de l’últim dia de rep- resentació de l’obra. És conegut com el dia de “desfase màxim”. Es balla molt, es fan jocs, alguns són una mica inapropiats, en general hi ha molt contacte, i tot això acompanyat de molt d’alcohol. De fet, la meva primera gran “borratxera” va ser en la meva primera festa de teatre, després d’acabar l’obra del meu primer any, Fuen- teovejuna. Recordo que l’endemà tenia una classe magistral a la qual no vaig as- sistir. Em vaig passar el matí dormint. No
només per la ressaca sinó també perquè estava esgotada física i mentalment de tota la setmana. A més, la primera vegada que vaig estar una mica contenta també va ser conseqüència d’un dia que vam anar a celebrar l’aniversari del Ricardo, un amic del grup de teatre. Va ser el de- sembre del 2017, després d’haver acabat el primer trimestre. Vam anar a un bar on solien anar ells, on feien uns arrossos i uns “mojitos” molt bé de preu. Vaig prendre dos “mojitos”, i bé, es va notar. En el meu 4t i últim any d’universitat, i és clar tam- bé del grup de teatre universitari, tenia sentiments confusos. Per una part, amb la persona que havia tingut més contacte l’any anterior, ja no hi havia contacte i per l’altra, els finals d’etapes no se’m do- nen massa bé. Suposo que he de donar les gràcies al Coronavirus per haver aca- bat amb tot, inclòs l’obra que ja haviem començat a preparar. És per això que amb alguns amics del grup vam decidir escri- ure una obra de teatre per representar de manera virtual, anomenada “Amar en Tiempos de Coronavirus”. (Està penjada a YouTube). Almenys vam poder sentir d’alguna manera el fet de preparar l’últi- ma obra i representar-la, que sempre sol ser molt emocionant, o això diu la gent. Està clar que m’enduc molta experièn- cia i experiències, valors, coneixements i sobretot a molts bons amics i amigues, gràcies a haver participat en aquest pro- jecte. Tant de bo pogués continuar molts anys més, o potser fins que me’n cansés. Però tot en aquesta vida s’acaba, tant les coses bones com les dolentes.
498


499
Aquestes són fotografies de les tres obres que he representat juntament amb el grup de teatre a Elisava(17).
EL GRUP DE TEATRE D’ELISAVA


Cor Teatre
Equipo Amarillo Sharon (pàg. 549)
Patri Laura
Emma Elena
Universitat
(pàg. 95)
Escola
(pàg. 575)
500


Família
Chicón (pàg. 369)
Roig (pàg. 383)
Loan (pàg. 477)
Pobla (pàg. 79)
LES MEVES AMISTATS
Estiu
501
AMISTATS
Les amistats que més conservo ara mateix són les de la universitat, del cor i de teatre.
També les de Pals i les de Pobla. Tot i que aquests dos últims grups m’agradaria veure’ls molt més.
Pals (pàg. 557)


ESCAPADA A MADRID AMB LA FAMÍLIA
502
Uns dies abans del famós 1 d’octubre del 2017 vam anar a passar el pont de la Mercè a Madrid. L’ambient estava carregadet i jo anava amb una mica de respecte“por la capital”(513).