ANNA PORTET SULLÀ(1998-2020)

101
EL GAT I EL GOS QUE MAI HE TINGUT
Durant molts i molts anys vaig insistir als meus pares que adoptéssim un gos. Passaven els anys i això no passava.
Jo en qualsevol oportunitat que tenia d’estar amb un gos, l’aprofitava. Anant a casa d’amigues que tenen gossos(349), jugant amb els de la meva família, acariciant els gossos que se’m creuaven pel carrer,... Llavors, a mesura que coneixia més
gossos d’amigues, m’adonava més de la responsabilitat que és tenir-ne un. No només
tot el cuidat costa molts diners, sinóquetenirungosaunpisa Barcelona no és el lloc més adequat, i encara pitjor quan passes menys de 10 hores a casa. És per això que vaig deixar d’insistir fa uns anys. A més probablement mai en tingui, a no ser que tingui un pis o casa amb jardí on pugui córrer feliç i fer les seves necessitats tranquil·lament.
En qualssevol cas, si pogués adoptar un gos i pogués escollir la rassa, sempre he pensat que el que voldria seria un golden retriever. Però el que faria, probablement, seria anar a una gossera i adoptar el que fos més tranquil.


Des del meu punt de vista una bona versió d’algu- na cançó té o una explotació de les emocions origi- nals d’una cançó, o bé, una experimentació de noves emocions. És a dir, un dels elements més importants en una versió és la nova interpretació que en fa l’ar- tista, tant en l’àmbit musical com en l’àmbit personal. De moltes d’aquestes versions no en conec la cançó original, de fet l’he buscada posteriorment. No crec que hi hagi una millor versió o una pitjor, perquè cada una d’elles té una intenció diferent. El que és interessant són les possibilitats que té una mateixa melodia o lletra. Em sembla gairebé màgia el que pot aconseguir la música.
Vaig començar a descobrir moltes versions i també moltes cançons quan vaig començar a veure la sèrie Glee(493). En cada episodi feien “covers” de cançons exitoses, tant actuals com clàssiques. El meu coneixement en música va créixer molt gràcies a aquesta sèrie.
És per totes aquestes raons que em semblava completament necessari fer una playlist recollint al- gunes de les millors versions que estic descobrint i que tinc ganes de seguir descobrint.
102


LA MEVA PLAYLIST D’SPOTIFY DE VERSIONS - “XAXI COVERS”
Ain’t No Sunshine - Stevan Archie, Marry Me - Flyte ...baby one more time - The Marías Baby - Hippo Campus Bloodbuzz Ohio - SOAK By Your Side - The 1975 Can’t Take My Eyes Off You - Private Island Cornflake Girl - Florance + The Machine Doin’Time - Lana Del Rey Don’t Dream It’s Over - Lauren Daigle Forever Young - Friedberg Firday I’m In Love - Phoebe Bridgers Girls Just Wanna Have Some - Chromaitcs Happy Togeth - King Princess, Mark Ronson Harvest Moon - Lord Huron Higher Love - James Vincent McMorrow I Believe in a Thing Called Love - tiLLie I Guess That’s Why They Call It The Blues - Alessia Cara I Wanna Dance With Somebody - illuminati hotties Knights Of Cydonia - Darlingside Never Said - Samia Orange Sky - Kat Cunning Say It Ain’t So - Calpurnia Tainted Love - Love, Alexa That Don’t Impress Me Much - HAIM Waterfalls - Ten Fé Wicked Game. - Mcevoy Youngblood - Angus & Juñia Stone Youth - Haux
Aquesta playlist va començar amb una prefabricada per Spotify però hi he anat afegint altres versions que m’agradaven.
103


VIATGE A NAVARRA AMB ELS CHICÓN
104
Aquest va ser un dels molts viatges que hem fet amb la família Chicón(369).


08-2002
105
El meu germà com i jo ens portem genial amb les germanes Chicón, la gran la Mariona i la petita l’Alba.


Durant l’any 2014, mentre feia 4t d’ESO, la majoria d’assignatures que cursava no em motivaven. Es- tudiava la quantitat de matèria que necessitava per aprovar. L’assignatura que menys em desagradava era anglès(235). Amb la que patia més era llatí. No hi havia per on agafar-la i per on aprovar-la. És per això que vaig decidir fer-me una petita “xuleta” amb unes declinacions que mai m’havia après. Mai m’havia fet una “xuleta” en tota la vida. Ho vaig passar molt mal- ament intentant-la copiar a l’examen. El pitjor de tot és que igualment vaig suspendre’l. Un desastre... Per sort el professor era molt divertit i molt bona per- sona. A més, feia les classes prou amenes. Però no prou per a crear-me l’interès que necessitava per po- sar-me a estudiar l’assignatura.
En aquest mateix examen també ens van pre- guntar pel mite d’Orfeó i Eurídice. Aprendre’m els mites era el que més m’agradava. De fet, aquest mateix mite és el que representen a un musical a Broadway(405), un dels meus preferits que vaig tenir la gran sort de poder veure quan vam anar amb la família a Nova York. Qui m’ho havia de dir quan es- tava amargada acabant l’ESO que uns anys més tard el podria veure en directe.
106


L’EXAMEN EN QUÈ VAIG FER UNA “XULETA”
107
Aquesta és un examen de llatí de 4t d’ESO(385). Era una assignatura que no era capaç d’estudiar mai, com la majoria que estava cursant en aquell moment.


em semblava preciós el que tocava, a més prob- ablement seguía trista per altres raons. 03.02.2019 BCN Era estiu i estavem a la platja de Pals. Allà hi havia gent de Pals i el C.T. Vo- liem canviar de platja, anar lluny ja que, per alà hi havia els pares. Anavem recollint per marxar cap allà i des repent veia que el C.T i la Laia ja havien anat cap a la zona nusista. Jo no sabia com anar, tot i que estava molt a prop, no hi arribava mai. D’alguna manera després intenta- va o bé tornar a l’apartament. Començava a pujar però ja era de nit i més ja es posava a ploure. Anava amb més gent q no recordo d’on eren. Vam arribar al cole de sarrià. Hi entravem i em sorprenia molt perquè estava plena de nens i monitors. Ens colavem a dins perquè jo tenia le teoria q desde dins d’una classe es podia anar més fàcil a la platja, una drecera. Ens trobavem la porta d’aquella classe tancada i haviem de seguir caminant de nit per la carret- era fins al lloc on voliem anar. Jo guiava a la gent amb la llenterna del mòbil. Finalment, no sé com, arribavaem a una comissaria que no sé si era real o un plató de Brooklyn 99 perquè allà em trobava al James Lafferty de OTH i a una altre actor que tenia una relació amb ell. 07.02.2019 Estava a un hostal a una habitació que compartia amb dos nois. Un d’ells era Har- ry Styles i l’altre era un noi q s’hi assemblava molt. Aquest estava interessat en mi però clar jo volia al Harry i ell no em feia cas. Era una mica frustrant. 12.02.2019 BCN La meva família en un dinar familar o alguna cosa similar em feien fer un espectacle a casa perquè el gravéssin per ensenyar-lo en directe a algún lloc rollo tinder per aconseguir alguna parella. Feia el paripé i dos o tres nois ho veien i responien. Tots sem- blaven guapos però en el seu perfil posava q estimaven la pàtria espanyola o alguna merda així. Ells em parlaven pel mòbil encara quan els meus pares eren davant. Era molt incomode. Decidia anar parlant amb ells a veure si can- viaven d’opinió respecte Espanya. 02.03.2019 BCN He tingut un somni molt bonic que ja no
108
recordo del tot bé. Vivia en un temps o realitat on les parelles havien de fer un test de compat- ibilitat per tal de saber si eren la (única) persona destinada a estar amb l’altra. Jo estava amb un noi, ens estimavem molt tot i portar poc temps junts. Anavem a fer una prova de comptabilitat així com mig il·legal, ja que n’hi havia una de única i oficial, per veure si realment erem com- patibles. Ens trobavem amb un home que ens explicava que no hi creia però que realment si no eres compatible amb una persona la vida era molt més complicada i no ens recomanava se- guir junts en cas que sortís negatiu. Feiem el test i ens sortia negatiu, els dos ens quedavem molt decepcionats amb el resultat i marxavem del lloc sense parlar-nos. Tornavem al cotxe re- flexionant amb el que ens havia dit l’home, real- ment no valia la pena seguir junts si el final acabaria com acabaria, però cap dels dos volia acceptar-ho. Llavors, al cap d’una estona, en- cara dins del cotxe, la meva parella va decidir que era millor deixar-ho, jo ho entenia però en- cara no volia pendre la decisió, volia esperar al esdeveniment on ens feien feia l’elecció oficial. Quan arribavem al lloc ens trobavem a una amiga que sabia que anavem a fer la prova il·le- gal i ens va preguntar sobre ella. Li vam explicar i ens va abraçar per consolar-nos. Mentre ens abraçavem tots tres, ell m’acariciava com no havia fet des de que sabiem els resultats. Sentia la seva cara molt a prop i ell la meva. Era molt simple però al mateix temps el contacte va fer que els dos ens replantegéssim la nostra de- cissió. Es va acabar l’abraçada i vam anar a seure a la nostra taula de la prova. El lloc era una es- pècie de restaurant gran anticuat. Vam anar a seure amb la meva amiga i la seva parella i men- tres observava a altres parelles que ens obser- vaven amb cara d’enveja perquè veien que la nostra relació era real i moltes d’elles semblaven forçades. Ha sigut en aquesta alçada del somni quan m’he adonat que la meva parella podria haver estat J.C. En acostar-nos a la taula algú es va sentar al costat de la meva parella i jo volia


seure al seu costat i li deia. Volia aprofitar el poc temps que ens quedava junts i més d’espees del moment intim que haviem tingut. Llavors, m’he despertat. 16.10.2019 BCN Estava fent un treball amb l’Elena Bertomeu i en algun moment ens barallavem molt i discotiem molt fort. Després no sé com, realment no era l’Ele- na Bertomeu sino el Mike de Suits. Llavors després d’haver discutit, començava a corregir el text q estavem fent i el recotava completa- ment de memòria. A mi em posava molt de manera q deixava tot i em llançava sobre seu a fer-li petons. Ell al principi se’l veia frustrat perquè feia res, estavem enfadats, pero despres ho arreglavem. Els veins eren gent de cataquesi i familiars i gent de la uni i ho sentien tot pero nosaltres no paravem. Despres sortiem a un lo- cal i ens els trobavem, parlavem nosaltres disi- mulaven pero ells ens deien indirectes mig ri- ent-se de nosaltres. 11.01.2020 Estavem un grup d’amigues rollo la serie Skam en un lloc abandonat parlant i fent “jocs”. El lloc abando- nat tenia moltes parets amb grafitis i el terra innundat. De manera q estavem sentades a un racó on hi havia molta aigua i et podies enfon- sar el cap mentre estaves sentat, una mica ja- cuzzi. En un moment hi havia un noi sentat entre nosaltres, semblava pobre, com si visqués al carrer. Era de la nostra edat aproximadament i no era lleig. Estava al meu costat i en un mo- ment em deia que mirés els grafitis de la paret, en concret un en forma de D vermella. Mentre el mirava començava a dir unes paraules i frases rarissimes, després em deia que mirés una altra D grafiti en una altra paret, segui dient les fras- es, després una altra D i després una altra i se- guia dient coses estranyes. Quan acabava segui- em amb la conversa amb les meves amigues i en un moment em toca enfonsar el cap a l’aigua on estavem sentades. Quan ho feia sentia mil veus al meu cap, els meus propis pensaments i d’al- tres, gairebé cridant, per tornar-se boig... En aixecar-me mirava al noi i vaig pensar q en fer- me tot allò dels grafitis m’havia drogat o algo.
Li preguntava i em deia que si, que m’havia drogat mentre em feia això. M’enfada moltís- sim el pegava i li cridava. Llavors li preguntava quan durava l’efecte i em va dir que durava du- rant tota la vida, sentir veus al cap de tant en tant durant tota la vida. En aquell moment em vaig cagar en tot, pero no sabia que fer ni com reaccionar. No enteni per què m’ho havia fet just a mi. M’explicava sobre el que li pasava a ell amb això xungo, quan intentaves dormir també sents les veus i que ell dormia molt poc, dormia quan realment ho necessitava pq sino es torna- va boig. No sé com però en algun moment ens pillava, suposo q la poli, al lloc abandonat on estavem i haviem de sortir corrent. El noi m’ajudava a escapar perquè encara estava mig grogui. Arribavem a un lloc on tothom es va posar a dormir i jo no sabia q fer pel que m’havia explicat el noi. Ens ficavem a un llit junts i ens passavem molta estona parlant. Despres vam anar a un lloc de menjar i com erem persones “drogades” i ens haviem d’escapar de la poli tan per haver estat en aquella casa com per l’estat en el que ens trobavem, haviem de ser molt dis- crets. Després ja mhe despertat. 24.04.2020 Estava a un teatre o cine veint algo amb més gent i jo li estava guardant un lloc al meu costat a algú. De sobte arribava el Sergi d’Elisava bus- cant lloc i jo l’avisava q seiés al meu costat. Lla- vors començavem a parlar així fluix sobre coses de la peli i també m’anava tocant la cama. De- sprés estavem al carrer caminant i es veu q viviem al mateix carrer i jo li deia q des de la meva finestra el veia. Mentre anavem caminant li deia q anava molt ràpid i lagafava del braç. I ja no recordo més. Abans he somiat que anav- em a un concert bastant heavy amb els de pals a un poliesportiu. Ell em feia una mirada q no se si era de broma o estava enfadat, suposo que la segona... Un cop estavem una estona ballant i tal, s’acabava la música perquè el grup es can- viava d’escenari a un de just a l’altra banda del poliesportiu. Mentre esperavem estavem molt borratxos i la Sharon també hi era i anava fatal.
ALGUNS SOMNIS QUE HE APUNTAT EN DESPERTAR-ME (3)
(Pàgina anterior - 81 - Continuació a la pàgina - 165 -) Cada matí si recordo el que he somiat i si m’ha agradat el somni, els intento apuntar al mòbil i després transcriure’ls a una llibreta que vaig comprar a París. Els meus somnis preferits són els de temàtica romàntica. 109


VIATGE A PARIS AMB ELS LOAN
110
Encara no em crec que els Loan i els meus pares es posessin d’acord per anar a París i passar ni més ni menys que quatre dies a Disneyland. Vaig poder conèixer a molts personatges i vaig pujar a totes les atraccions per a infants de menys de 4 anys(99) que no em fessin por.


09-2002
El meu pare (325) em va acompanyar a les atraccions, bé, a l’atracció dels infants de tot el món on sona una cançó que encara recordem.
També vam visitar la ciutat de París(317) i per descomptat em vaig adormir pujant la Torre Eiffel (445) i el meu pare em va haver de carregar. Tinc fama d’adormir-me...
111


El Fotografo De Mauthausen El Pianista
Malditos Bastardos
La Ladrona De Libros
El Niño Con El Pijama De Rayas Imitation Game
La Lista De Schindler
The Great Dictator
Pa Negre
Incerta Gloria
Totes les pel·lícules relacionades amb la Segona Guerra Mundial, els camps de concentració o la Guerra Civil espanyola no crec que les pugui veure mai. Per culpa del meu trastorn d’estrès post-traumàtic(423).
112


PEL·LÍCULES QUE MAI VEURÉ
Annabelle
El Hoyo
El Silencio de los Corderos El Orfanato
Los Mundos de Coraline Múltiple
Scary Movie Insidious Imitation Game
La Monja
Ouija
Les pel·lícules de terror em fan tenir malsons(221) durant dies i inclús mesos. De fet, de moltes d’aquestes ja n’he vist el tràiler i només amb això ja he tingut malsons molt intensos que no m’han deixat dormir.
113


SETMANA SANTA A ALMERÍA I GRANADA
114
Quan vam anar a Granada, vam visitar l’Alhambra. Evidentment, em vaig adormir(445) i el meu pare em va haver de carregar durant tota la visita. Encara em té rancor, encara que no ho admeti.


04-2003
115
També vam passar per Almeria i vam anar al parc temàtic del “far west” Oasys MiniHollywood. En aquell parc ens vam disfressar i ens vam fer moltes fotos.


VENUS
MARS
Càncer
Càncer
NEPTÚ
116
Aquari
Sagitari
No entenc gaire el funcionament dels horòscops i crec que és per això que fa que hi crec una mica.
Taure
PLUTÓ
SATURN


ELS MEUS SIGNES DEL ZODÍAC SEGONS LA POSICIÓ DELS ASTRES
Lleó (pàg. 259)
SOL
MERCURI
Lleó
ASTROLOGIA
117
Aquari
Escorpí
Pel que entenc, segons la posició dels astres, cada un té un signe associat. Cada astre defineix alguna temàtica de la teva personalitat.
JÚPITER
Peixos
URÀ
LLUNA


118
Benvinguts a la Família
El Cor de la Ciutat
House
Les Teresines
The Crown
Big Bang Theory
El Mentalista
Infidels
Los Simsons
The Goldbergs
Black Mirror
El Príncipe de Bel Air
La Nanny
Me Llamo Earl
The Middle
Aquestes són les típiques sèries que miro quan estic apalancada al sofà del menjador de casa (521).


119
Blackish
Els Germans Kratt
La Riera
Mr. Bean
Two and a Half Men
Castle
Física o Química
Les de l’Hockei
Shameless
Ventdelplà
Crimen en el Paraíso
Hawaii 5.0
Les Germanes McLeod
Temps de Silenci
Vinagre
O les mirem mentre mengem amb la família.
Cap d’elles les he mirat seguides i molt menys les ha acabat(359).
SÈRIES DE LES QUALS HE VIST CAPÍTOLS SOLTS


Un esmorzar ve condicionat per la quantitat de temps de preparació d’aquest, qui t’ho negui, menteix. Per exemple, la majoria de dies que vaig tard, que solen ser tots, per esmorzar prenc cereals o alguna pasta amb llet. És fàcil, no necessita preparació i per en- dreçar-ho és molt ràpid. Llavors, el cafè(481) ja el faig de camí cap al lloc de destí o al mateix lloc.
En canvi, si tinc temps, l’esmorzar sol ser una mica, molt mica, més elaborat. Per exemple, pa amb oli, potser amb algun embotit, o un dels meus prefer- its, pa amb formatge desfet(219) al microones. Durant la primària(207) m’ho preparava molt sovint, era una època que tenia temps.
Llavors, als caps de setmana que tinc temps i m’emociono preparo un esmorzar que requereix se- guir una recepta. Un cas serien els “pancakes”, que me’ls menjo amb Nutella i plàtan. Sobretot, a la mes- cla afegir-hi canyella(199).
En qualsevol cas, a casa sempre hem sigut de les famílies que donen molta importància als esmor- zars i sempre ho fem abans de sortir de casa. I inclús fer un segon esmorzar al cap d’unes hores. A no ser que tingui classe a les 8 del matí a la universitat i em desperti 20 minuts abans d’agafar el transport públic.
120


ELS MEUS ESMORZARS
121
El meu esmorzar per excel·lència són els cereals amb llet, al qual destino, aproximadament, uns 4 minuts del meu matí. Sempre vaig amb presses.


Agost del 2003
Edat: 5 anys
Jo dormint al sofà del menjador del pis de Begur.
De petita, i no tan petita, tenia la capacitat d ’adormir-me en els llocs més inesperats (445) amb les condicions menys òptimes. Aquí estic dormint al sofà del pis de la meva àvia a Begur(413). Amb 5 anys també vaig tenir sort de poder fer més viatges i escapades amb la família i amics, entre elles a Terol amb la família Roig(129) i a Planoles a casa la família Pardo(135). A més
de viatjar, seguia anant a l’escola. Anar a classe m’agradava però n’hi ha via una que no suportava, la repugnant classe de piscina(141).
122

123


Londres
124

EL VIATGE A LONDRES
Londres, si no fóssis tan cara i seguissis
a la Unió Europea, filla, et visitaria
dos cops a l’any. Especialment aniria a veure tots els musicals que no puc veure
a Nova York(571), perquè sé que els teus són tan bons com els d’allà... Que ja vaig veure Les Misérables(465)!
M’encantaria prometret que algun dia vindré a viure allà, però sembla complicat. Però bé, no perdrem l’esperança! Ah! I mira de pujar una mica les temperatures, eh?
- Anna Portet Sullà
125


Durant tota l’ESO, és a dir, durant 4 anys, cada setmana feia dues hores de Francès. A més, a 1r de batxillerat vaig fer francès extraescolar (531) per examinar-me del nivell B1. Se’m donava molt malament i no sé per què, però no queia massa bé a les professores de francès que vaig tenir.
126


SÉ FRANCÈS?
En realitat no estudiava gaire francès, estudiar sempre se m’havia donat molt malament però pronunciava, perdoneu-me l’expressió, de p*** mare. Potser per això no queia bé a les professores. En fi, em vaig examinar del B1, pitjor examen de la meva vida, i EM VAN APROVAR! O sigui que tinc el B1.
127


VIATGE A TERUEL AMB ELS ROIG
En un pont de l ’onze setembre, quan encara no ens havíem de manifestar (513), ens vam escapar a Terol (505).
128


11-2003
Vam anar amb la família Roig (383). Vam visitar el parc temàtic de dinosaures Dinopolis, entre altres.
129


Després de molts anys de piano i llenguatge musical no tinc tants coneixements musicals com m’agradaria. De totes maneres, el que més m’agrada és cantar mentre faig quatre acords i improviso algunes notes. És per això que amb el que vaig aprendre durant aquells anys, ja en tinc més que suficient(69).
Generalment toco cançons que són ja en piano o faig interpretacions d’altres que tenen una base amb més instruments. No m’agrada gens cantar i to- car el piano en públic. Quan vaig començar a can- tar així, encara feia classes a una escola de música. En un festival em van proposar de cantar una cançó mentre tocava el piano davant de tothom. Vaig ac- ceptar. Quan vaig comença a cantar no em va sortir la veu i gairebé em vaig posar a plorar. Vaig passar tanta vergonya que no m’he tronat a veure capaç a fer cap actuació similar en públic.
De manera que la música me la quedo per a mi i en realitat amb això ja sóc molt feliç(463).
130


TOCO EL PIANO I CANTO
131
Aquesta és una de les cançons que toco a piano i canto. És del grup Manel un dels meus preferits(213).


Representació visual
Denominació
TXARANGO PENTATONIX ADELE BEYONCÉ ED SHEERAN
132


CONCERTS ALS QUALS HE ANAT
Descripció Pàgines
El meu primer concert va ser un dels concerts més multitudinaris de la 185 història de les festes de la Mercè a Barcelona. El concert del grup català
Txarango a la platja de Bogatell.
El concert del grup a cappella Pentatonix va ser el primer concert de què 247 em vaig comprar amb els meus diners les entrades.
L’Adele és una de les meves cantants preferides. Té cançons tan tristes, 285 però m’encanten. El seu concert al Palau Sant Jordi va ser espectacular.
És la meva ídola, m’inspira a tenir confiança amb mi mateixa. 351 El seu concert de la Formation World Tour ha estat el millor concert
que he vist mai.
El seu concert al Palau Sant Jordi va ser espectacular, molt senzill però 375 no necessitava gaire per ensenyar la seva música.
133


A CASA DELS PARDO A PLANOLES
La meva primera pràctica de cotxe.
El meu germà tenia uns amics a l ’escola que eren bessons. També jugaven junts a l ’equip de bàsquet (169). La seva família va convidar a la meva per passar uns dies de setmana santa a la casa que tenien a Planoles.
134


04-2004
Els amics del meu germà tenen una germana que es diu Elsa amb qui em distreia i jugava durant els partits dels nostres germans.
135


Xavi P. Pepi
Marc P. Marta P.
Joan S. Montse
Olga Helena S.
Ferran Rosa
Marta F. Júlia
Palazón
Salvat
Falcó
136


Jordi A. Marta C.
Marc A.
Laia Laura
Miquel Helena A.
Arnau
Marcel Adrià
LES FAMÍLIES QUE ESTIUEJEM JUNTES A PALS
Arimany
Portet
(pàg. 61)
Lleixà
137
FAMÍLIES
Aquestes són algunes de les famílies que estiuegen a Pals (245). Ens passem els dies d ’agost junts. Fem gairebé totes les activitats junts, semblen unes colònies d’estiu(339).


Rarament prenc alcohol mentre menjo(481). Normal- ment prefereixo tenir un got ple d’aigua freda per anar fent baixar el menjar. Tot i que quan era petita sempre demanava als meus pares tastar el seu vi, fos blanc o negre. Bevia menys d’una gota, però el que més m’agradava i em segueix agradant, és l’ol- or. De fet, em recorda a l’olor de la fàbrica familiar de licors del poble del meu pare(331), que està a sota el pis on dormim quan hi anem(431). Ara quan vaig a sopar amb grups d’amics(501), normalment si dema- nen vi, en prenc. Sol ser vi blanc, que entra millor. De totes maneres, si no en demanen, no en solc prendre pel meu compte. Bec per pressió social? Potser, però en realitat tampoc m’importa massa.
138


BEGUDES ALCOHÒLIQUES PELS ÀPATS
139
De vi també en bec quan estic amb amics a una terrassa, prenent alguna cosa (23).


EXHIBICIÓ DE LA CLASSE DE PISCINA
140
La classe de piscina de 2n de primària (175)... Com l’odiava. I mira que m’agrada l’aigua però aprendre nedar...


06-2004
141
Em feia molta por ofegar-me.
Un dia vaig fingir una ferida, i encara recordo la bronca que em va caure.


La primera mascota que vaig tenir, va ser un canari groc. Era del tiet-avi de la meva mare, el Tiet Lluís. Quan el tiet va morir, el vam heretar. La veritat és que jo era massa petita per interactuar amb ell o recordar-lo. Sé que el teníem a la seva gàbia blanca que es trobava al menjador de casa de Barcelona(521). Estava al lloc on tenim moltes plantes i estava rodejat d’elles. També ens l’emportàvem de vacances al pis que la meva àvia tenia a Begur(413).
Al cap d’un temps va començar a tenir un compor- tament una mica estrany. Es movia i menjava molt poc. La meva pobra àvia(167) li va dir a la meva mare que el portés al veterinari, a veure què tenia. I la meva mare, renegant una mica, li va fer cas i el va portar al veterinari del programa de “Veterinaris” que feien a TV3. Allà li van dir que se l’havien de quedar per fer-li un TAC, ella va acceptar i el va deixar. L’endemà van trucar i van dir que s’havia mort aquella nit i que havíem de passar buscar i decidir si el volíem incinerar. Sent realistes, no t’anem tant d’afecte al pobre canari com pagar la seva incineració. Igualment la meva mare hi va anar i allà li van dir que havia de pagar l’estança del canari al veterinari. Es va liar parda. La meva mare(297), si no està contenta amb un servei, t’ho dirà. I així ho va fer. La veritat no recordo si ho vam acabar pagant, però de ben segur que la història que ens ha deixat el ca- nari, és força graciosa.
142


EL CANARI DEL TIET LLUÍS
El canari del Tiet Lluís va ser la primera mascota(437) que vaig tenir.
A casa mai han sigut de tenir mascotes, així que no n’he tingut massa més(367).
143


144
La majoria de pel·lícules que he vist són del gènere romàntic i aquí estan tots els títols de les que he vist.

145
Algunes no són del gènere(37),però el que m’agrada d’elles són les escenes romàntiques.
PEL·LÍCULES ROMÀNTIQUES VISTES


Durant l’època de l’ESO les meves assignatures preferides eren les que tenien relació amb les arts. Música, història de la música, dibuix tècnic i dibuix artístic. Amb diferència, la que m’agradava més era la de dibuix artístic. Només la vam fer durant un any a 2n d’ESO. D’aquest tipus d’assignatures només en fèiem una cada curs. Per mi era molt frustrant tenir una única assignatura que em motivés a estudiar.
A l’assignatura de plàstica o dibuix artístic apreníem a dibuixar però d’una manera força lliure, poc rigorosa. Però almenys teníem contacte amb les arts. Un dels meus dibuixos preferits va ser aquest. Havíem de dibuixar una finestra vista des de l’exterior. Vaig decidir fer un intent de “clarobscur” que venien d’una ombra i un fanal. El resultat no va ser el que esperava. Igualment, va ser un dels primers treballs on algun aspecte tenia tres dimensions com són la teulada de la casa i la de la finestra. A la professora no li va agradar el dibuix. Ara ho entenc, clarament la culpa és del que es veu a l’interior de la casa, però jo veia que tota la resta estava molt bé. Cal dir que la professora em tenia una mica com “l’escollida”, no dibuixava malament, estava sempre atenta o dibuix- ant concentrada. Just els dies que fèiem aquest dib- uix jo vaig estar peculiarment distreta parlant amb un noi que m’agradava en el seu moment(45). Estic con- vençuda encara que em va posar la nota baixa com a
146


L’ASSIGNATURA DE PLÀSTICA A L’ESO
toc d’atenció. I és per això, entre molts altres motius, que sento pànic a l’hora de parlar amb nois. Sento que em vindrà la professora i em posarà mala nota a l’assignatura de la vida o alguna cosa per a l’estil.
En qualsevol cas, jo segueixo força orgullosa d’aquest dibuix, especialment la teulada. També estic molt orgullosa de la resta de dibuixos que vaig fer al llarg del curs. En realitat, aquest tipus d’assignatures em feien veure cada cop més clar que jo em volia dedicar a alguna cosa relacionada amb les arts. Així que al final hauré de donar les gràcies a la profes- sora per cridar-me l’atenció i exigir-me a dedicar-me plenament a les arts (227).
Aquest és un dibuix de l’assignatura de plàstica de 2n d’ESO (323). Era la meva assignatura preferida.
147


Desembre del 2004
Edat: 6 anys
Jo al passadís d’una casa rural de Burgos.
Amb 6 anys ja era tan fotogènica com avui en dia. En aquesta fotografia estàvem a la masia on dormíem durant el nostre viatge a Burgos(162) amb la família Chicón(369). El que recordo més d ’aquesta edat és passar els caps de setmana veient els partits de bàsquet del meu germà (169). Les hores que m’he passat en pavellons esportius són incalculables... El que fas per a la família(155)...
148

149


Praga
150