ANNA PORTET SULLÀ(1998-2020)

11-2014
En realitat aquí no tenia 18 anys(467), sinó 16(397) però ja van permetre que votéssim, ja que no era “tan oficial” com unes eleccions. I suposo que els hi interessava per estadístiques.
403


A causa de la meva obsessió amb els un tren. En aquest món hi ha només musicals i altres raons, em van entrar dues estacions: estiu i hivern. La dona unes ganes boges d’anar a Nova York i d’Hades és Persèfone, a qui el seu marit veure un musical a Broadway. Vaig ser deixa pujar a divertir-se al món de dalt molt afortunada quan els meus pares a l’estiu. En aquest món coneixem a van decidir visitar la ciutat de Nova l’innocent Orfeu que està enamorat York al Cap d’Any del 2019-2020. A de la bonica Eurídice que li demana més de poder veure tots els carrers on matrimoni confiant que amb la seva hi ha un teatre amb un musical històric guitarra compondrà una cançó que els a cada vorera, vam tenir la sort d’anar donarà menjar. Eurídice accepta però a veure un dels musicals més exitosos passen els mesos i el menjar escasse- del món, Hadestown. És sobre el mite ja, Orfeu segueix encastat per la seva d’Orfeó i Eurídice, però amb música de música i quan Hades puja a la super- l’estil de New Orleans. La història se’ns fície per la seva dona a la fi de l’estiu explica des d’un únic escenari en el qual sedueix Eurídice perquè vagi amb ell a els músics estan repartits en el deco- l’inframón. Orfeu en descobrir que Eu- rat, a la vista del públic, donant gairebé rídice ha marxat baixa a l’inframón per un aire de concert semi escenificat, en convèncer-la que torni però per a això què jugarà un paper fonamental l’ex- haurà de rescatar-la del contracte que cel·lent il·luminació de Bradley King Eurídice va signar amb Hades. Orfeu i les estudiades coreografies de David comptarà amb l’ajuda de Persèfone que Neumann, reforçant la teatralitat de la veu en Eurídice una rival perquè Hades història, més enllà del distanciament i accedeixi a la petició d’Orfeu. Com ja la fredor d’un concert. L’arrencada del sabem per la història que ens ha estat musical té en Hermes el mestre de cer- explicada tantes vegades i de tantes imònies perfecte, que trenca la quarta maneres, aquesta és una història trista, paret amb el públic des d’abans que una tragèdia, però com diu Hermes ells soni la primera nota. Hermes que en seguiran cantant-la sense perdre l’espe- la mitologia se’ns presenta com el déu rança que alguna vegada canviï. Les co- missatger, astut, que ajuda els viatgers reografies, les cançons, les cançons, els ésl’encarregatdepresentar-nosalsper- actors,elteatre,TOTeraabsolutament sonatges que conformaran la història. espectacular i va superar les meves ex- D’una banda està Hades, en la mito- pectatives. Després de veure el meu logia el déu de l’inframón o el món primer musical a Broadway vaig decidir dels morts, aquí el governador d’una que tots els diners que em pogués gastar ciutat subterrània a la qual s’arriba en en musicals a Nova York, ho gastaria.
404

Aquest és el llibret del musical Hadestown. Em vaig esperar a la porta de la sortida dels actors i alguns
EL MUSICAL QUE HE VIST A BROADWAY
me’l van signar! A més em vaig fer fotos amb la protagonista, Eva Noblezada, una de les millors actrius de Broadway d’avui en dia(571). 405


Polònia
406

EL VIATGE A POLÒNIA
Ai Polònia... Tu també vas alimentar una miqueta el transtorn d’estrès posttraumàtic(423), eh... Però bé, almenys si que recordo algunes de les teves parts més boniques. De fet, si no recordo malament, gaire cara no eres, oi? Perquè em vaig comprar bastantes coses. Roba, les converse grogues i no ens oblidem el joc de PC, els Sims 3!
En realitat vas estar molt bé, així que quan hagi superat les meves pors, espero tornar-te a veure.
- Anna Portet Sullà
407


080 BARCELONA FASHION WEEK
408
Com feia el batxillerat artístic, i la meva intensió era fer disseny de moda(178), alguns companys vam anar a veure la 080 Fashion Week de Barcelona.


02-2015
409
Va ser una molt bona experiència. A més l’època que vivia era molt positiva, ja que al batxillerat estava aprenent coses que m’interessaven, no com a l’ESO(147).


La veritat és que m’està costant molt acceptar el meu cos tal com és. Com li deu passar a la majoria de per- sones, perquè el cànon de bellesa actual és gairebé impossible d’assolir de manera natural. En qualsevol cas, tot i que hi ha coses del meu cos que no m’agra- den(453), en tinc algunes que si m’agraden. I aquesta és la meva preferida, els meus cabells. Em fan sentir molt segura, té gairebé actitud pròpia. M’agrada ballar i moure’l com la Beyoncé, per què enganyar-nos? I a més, a l’estiu se’m fan alguns reflexos rossos naturals.
Sempre ha sigut la meva veïna de Barcelona qui m’ha tallat els cabells. De petita duia els cabells curts i amb serrell. Al cap d’uns anys me’l vaig deixar créixer i no n’he tornat a tenir. El que sí feia la perruquera, era escalar-me’l perquè tingués més volum. És el pentinat que ara mateix porto i he portat des de fa anys. Tot i que quan vaig acabar el batxillerat, me’l vaig tallar molt i el vaig donar per a perruques.
Normalment porto un “coletero”(15) al canell per poder fer-me una cua o un recollit, molts cops em mo- lesten tants cabells. No hi faig gaires coses més.
A vegades dormo amb els cabells recollits per- què l’endemà estigui una mica ondulat, que és com m’agradaria tenir-lo. Algun dia m’agradaria tenyir-lo, més ros o d’algun color més boig. Ja veurem a veure què ens porta la vida.
410


Els cabells són una de les coses del meu cos que més m’agraden, tot i que també en tinc algunes que no m’agraden tant, les accepto igualment, què hi podem fer de totes maneres? (523)
411
ELS MEUS CABELLS


La meva àvia tenia un pis a Begur on solíem anar-hi amb la família(61) a passar unes setmanes a l’estiu. Dormia a l’habitació de l’àvia i m’encantava perquè sempre jugàvem. Jo era molt feliç allà, anàvem a les platges de Pals i Begur. Al pis hi teníem una terras- seta on podia jugar i hi muntàvem una piscina. Ja de molt petita era com un peix, tant a la piscina com al mar. Un bon dia, estàvem a la Platja de Pals i el meu germà es va trobar amb un amic seu del cam- pus de bàsquet on anava als estius. L’amic, el Marc, va venir a saludar-nos. Van començar a parlar i van anar a jugar un partit de voleibol. Es van afegir les germanes del Marc, la Laia i la Laura i jo també. Des d’aquell dia vam començar a quedar moltes tardes a Pals. Normalment anàvem als seus apartaments, Però alguns dies venien a passar la tarda a Begur. Igualment, ja passaven més estona els seus aparta- ments que a casa nostra(557).
Quan va morir la meva àvia, el pis de Begur se’l van quedar els meus tiets, els germans de la meva mare. Com ens agradava passar els estius a la Cos- ta Brava, vam prendre la decisió de llogar un pis als apartaments(245) dels nostres amics durant tot l’agost, on ja coneixíem a molta gent. Això va ser l’any 2013. Des d’aquell any, ara passem cada agost allà.
412


L’ORIGEN DELS ESTIUS A PALS
413
L’apartament que lloguem a Pals és força petit. Però ens és igual perquè al final hi passem molt poca estona. Estem més estona a la platja, amb els amics i amigues o passejant (327).


CAMP DE TREBALL D’ESTIU
414
La meva escola preparava un camp de treball per preparar alumnes que volguessin ser monitors de lleure. Jo volia ser-ho des que anava com a alumna a les colònies(307).Vaig anar-hi amb molt bones companyes de classe.


07-2015
415
El camp de treball consistia a anar a una masia on hi havia un grup d ’infants de colònies. Nosaltres fèiem tasques per millorar l’espai i també preparàvem activitats pels infants i passàvem estones amb ells.


07-04-17 BCN Entravem amb algunes de la uni a un suposat servei estacio a gran de gracia. Entravem i agafavem una clsa q necessitavem. Algunes es posaven dacord per robar el q haviem de comprar, agafarho sortir corrents de la botiga. Ho feiem i jo no estava gens d’acord. En lultim moment, just abans de sortir deixavem anar el material. Igualment ens es- capavem, ens seguien algunes de la botiga, fins q jo em separava de les de la uni i m’agafaven. Al final ens agafaven a totes, jo explicava q en reslitat jo no ho volia fer. Al final ho perdonaven pq en realitat no haviem robat res. 09-04-17 BCN Anava de colonies com a monitora i no em preparava be la bossa, de fet em deixava co- ses a casa esperant q lendema me les portessin muns pares. Un cop a l’autocar anant cap alla veia q tots els monitors eren exalumnes del meu curs i em feia molta mandra. Despres en arribar em feien fer coses q no havia fet lany anterior, es a dir em deixaven per fer les merdes com treure les escombraries, cosa q mai faria com a monitora. 16.06.2017. BCN Estevem tots els de teatre a casa meva. Jo em despertava i em mirava al mirall de lavabo i algú per la nit mhavia pintat uns mexons de cabells de blau. En el moment vaig saber que havia estat el Yume i li vaig anar a dir. Rient-se em va dir que per la nit roncava massa i per aixo me’ls va pin- tar. Després quan ens reuniem per sopar, de fet estaven tots els familiars de teatre, em portaven un pastis per compensar lo dels cabells. 30-06- 2017 BCN Estava a alguna escola, no semblava la uni pero semblava q estigués amb la gent de teatre d’Elisava, tot i que no els coneixia. Es- tavem fent amb públic el musical HEATH- ERS i no haviem assajat moltes de les escenes. Començavem amb l’escena de Big Fun i el que havia de començar a cantar, cantava una cançó de Legally Blonde. Al cap d’una estona un dels actors l’interrompia, sense sortir del paper. Com que és una escena d’una festa descontro- lada amb nens d’instituts jo començava a cridar i ballar com si estigues borratxa per acabar amb
416
l’error. Continuavem amb l’escena però no can- tavem la cançó i l’acabavem i sortia de l’esce- nari. Darrere l’escenari estava la Monica, profe de teatre d’Elisava i ens explicava com aniriren les següents escenes. Com estavem darrere l’es- cenari jo volia anar a escoltar la cançó que es- taven fent que era Freeze Your Brain, però no hi anava. Després s’acabava l’obra i anava la gent a dinar. M’anava creuant amb gent de teatre i em presentava. En un moment em creuava amb la Katy Perry i li preguntava en anglès com estava i ella em deia q no estava massa bé. Jo li deia que si necessitava qualsevol cosa que jo l’ajuda- va, però ella em deia que no calia de moment pero que ho tindria en compte. Després he so- miat que anava com a un parc, dedueixo i hi havia un passadis del terror. Anavwm a l’entra- da, i jo no sabia que era una cosa de por fins aquell moment que vIg veure a dues persones disfrassades. Em negava a entrar, donava la vol- ta i sortia per on havia entrat. Tenia por de que m’espantessin al sortir del recinte però m’he despertat abans. 05-09-2017 BCN Tornava a l’escola a repetir el batxillerat per aconseguir més nota. A més, seguia anaant a la universitat. Entrava a una classe del Toni Fabrés. Tots els professors s’estranyaven en veure’m perquè no entenien què feia allà, ja havia entrat a la uni i no necessitava més nota. 07.09.2017 BCN Es- tavem a pobla i apareixia la família de l’ariana Borrell. Decidiem anar junts a dinar, tot i que a mi no em venia de gust i se’m feia molt estrany. Un cop allà apareixia l’anna repiso que estava obsessionada en prendre un filiberto. No es- tavem segurs de si en aquell restaurant en te- nien. Després he somiat marques de moda y bellesa em regalaven caixes de nous productes com champús, sabates de taló i pintallavis. Ha sigut ja quan tenia menys son i no em volia des- pertar perquè sabia que era un somni. 09.09.17 BCN A Teatre d’Elisava feiem el musical de hamilton, reconeixia alguns personatges, no se si els interpretaven gent de teatre o els mateixos actors de broadway. Jo em mirava l’obra des del


darrere i mirava al públic que hi havia la meva mare, la tieta Monste i la seva germana Neus. En acabar l’obra veia que ja havia arribAt el meu pare i comentavem l’obra. Jo els pregunta- va si havien entes alguna cosa, perque era en angles, em deien que si. En algun moment de la nit he somiat que tornavem d’alguna ciutat, crec que madrid, amb el cole. Haviem de pujar a l’autobus i no hi havia lloc. Totes les meves amigues s’havien assentat menys jo de manera que preguntava al Pere Abelló, que tenia llocs buits al costat, si podia seure. Ell em deia que estaven ocupats. Jo m’enfadava moltissim per- que les meves amigues no m’havien guardat lloc i hauria de tornar wn un altre autobus. Per úl- tim he somiat que estavem a Pobla i semblava que era la Festa Major. Amb la meva colla haviem de participar a un concert per guanyar alguna competició. Jo estava parlant amb la meva família mentre la colla de l’Andreu tocava i em despistava i veia que començaven a actuar la meva colla sense mi. Jo m’hi acostava i no entenia perquè havien començat si faltava jo que era la bateria, pero veia que m’havien sub- stituit pel bateria de trastocats. Veia que l’Ares estava darrere de l’escenari cantant dissimula- dament, m’hi afegia. 16.09.2017 BCN Estava de colònies com a monitora i era un dia que venien família i amics per veure un musical que feien. Era una barreja de Dear Even Hansen i Falsettos. Era una producció feta a Catalunya i encara estven solucionant els últims detalls. De manera que al final preguntaven al públic que canviarien o farien millor. Alguns deien que en comparació al de Broadway faltaven coses i la actriu remarcava que era a broadway i no cata- lunya... Jo estava d’acord amb l’actriu. En aca- bar anavem cap a la casa a gravar coses amb els IPads. Els monis estaven junts però hi havia el Carles i no tenia ganes de parlar en aquell mo- ment. Me’n anava amb els nens a gravar per un camp on hi havia un cavall. M’amagava amb una nena i darrere uns arbustos però ens trobav igualment. Quan arribava apareixia una dona
de la granja i ens protegia. Després he somiat com que estava amb les de pobla a un lloc sem- blant al de les colònies i hi havia una festa. Es- tavem sentats a una taula de picnic quan arrib- aven uns rens gegants que anaven a la granja. Les nenes intentaven obrir les portes pero ells entraven a la força, feien bastanta por. Entre ells parlaven i es deien com entrar, empenyent, sal- tan... Molt estrany. 17.09.2017 BCN He somi- at que em trobava lAlex Ernst per portaventura. Li demanava una foto per ensenyarli a la Emma. I anava alla de bones i bueno ell tambe fins que, no se perque, sha ficat a xinxarme: a ficarme merdes a la motxila i vacilarme i no se si es portava fatal o en plan conya (pq alguna de les coses algu altre no sho hagues pres be) pero jo mho prenia en conya i em picava amb ell. Crec que inclus al final em començava a abraçar i a tocar per tot arreu i jo no volia pero igual- ment el deixava però no ho recordo bé. 24-09- 2017 MADRID Estava a l’escola de sarrià i feiem, amb uns quants, una espècie de prova amb unes targetes. Cada targeta tenia una pro- va que havies de fer amb alguna persona, si guanyaves et donaven punts. Ho estava fent be fins que em sortia una carta amb el Joan C. Per- dia el temps escollint entre altres cartes, perquè estava distreta. El Ton C. estava allà ajudant amb l’activitat, li demanava ajuda. En una esto- na el joc d’havia acabat. Jo en realitat no sabia que el Joan era a l’escola per tant l’anava a bus- car. Acabava a una festa de comiat/Festa d’aniversari de l’Alba. Em trobava a l’alba i vei- em passar al Victor F. al principi no el reconeix- iem però després si, totes les amigues de l’alba estaven super enamorades d’ell. Llavors, després començava a buscar al J per tot l’edifici, em re- cordava a la biblioteca de la uni i un mercat. Buscant-lo em trobava a algunes de basquet i no em podien ajudar. Quan s’havia acabat la festa i ja no quedava ningú decidia marxar. En marxar em trobava a la Mariana i una altra pro- fe, podria ser la Lara. Mentre tornava a casa, que mha recordat al camí del mirablau a casa,
ALGUNS SOMNIS QUE HE APUNTAT EN DESPERTAR-ME (10)
(Pàgina anterior - 363 - Continuació a la pàgina - 459 -) Cada matí si recordo el que he somiat i
si m’ha agradat el somni, els intento apuntar al mòbil i després transcriure’ls a una llibreta que vaig comprar a París. És per això que està ple de faltes d’ortografia. 417


Sí, el primer mòbil no heretat va ser el Nokia 2720. Potser et sona perquè era el telèfon que tots els avis i àvies d’Espanya tenien. Amb els números grans, la pantalla brillant i amb tapa. A més, me’l van portar els Reis, és a dir, als meus pares els va sortir gra- tis amb els punts de la companyia. Quan totes les alumnes de la meva escola ja tenien l’iPhone 179C, jo tenia el meu primer mòbil completament nou.
Bromes a part, aquest mòbil em va fer moltís- sima il·lusió. Tenia espai per a tres cançons, auricu- lars per escoltar-les i escoltar la ràdio, càmera i un joc d’una bola súper addictiu.
Per mala sort, aquesta felicitat va desaparèix- er quan un dels primers SMS que vaig rebre va ser del meu “nòvio”, dient-me que la nostra relació (gairebé inexistent) havia d’acabar(45). Era una rel- ació a distància i no podia funcionar de cap de les maneres. Teniem dotze anys, senyores i senyors! En fi, vaig canviar una de les cançons que tenia guardades per Someone Like You de l’Adele per sentir-me encara més trista(329) i decebuda amb aquella persona i en mi.
418


EL MEU PRIMER MÒBIL - NO HERETAT
En aquest mòbil podia escoltar Ràdio Flaixbac sempre que volgués, així vaig començar a gaudir de la música i a conèixer tots els èxits del moment(463).
419


ESTIU A LA POBLA DE SEGUR
420
Com l’agost el passàvem a Pals, molts caps de setmanes de Juliol pujàvem a la Pobla (331). Cada cap de setmana hi havia una festa major diferent.


07-2015
421
Amb la meva colla d’amigues no ens perdem ni una festa.
De fet, aquestes van ser les primeres festes més boges a les que he anat(215).


He tingut la sort de poder viatjar molt quan era petita. Els meus pares em duien a mi i al meu ger- mà de viatge en cotxer per tota Europa. A més, són uns apassionats de la cultura i la història. Així que allà on anàvem, visitàvem el més emblemàtic. Això podia ser tant museus, com escultures, parcs, restaurants,... Hem tingut i tenim molta sort. Tot i que hi va haver algunes coses visitades que no em van fer molt bé. Per començar vam anar a Amster- dam, on vam visitar la Casa de l’Anne Frank. Tam- bé vam anar a Berlín on vaig entendre que estava relacionat amb el que vam veure a Amsterdam i amb la Segona Guerra Mundial. Vam anar a la cos- ta francesa, a Normandia, on seguia lligant caps. I també vam anar a Praga, on vam visitar un camp de concentració de la Segona Guerra Mundial. Allò em va deixar molt tocada. Vaig veure fotogra- fies, els llocs on passaven coses terribles, la roba que duien, espais més horribles que he vist mai. La mateixa nit, en tornar a l’hotel no vaig poder dormir, em feia molta por tenir malsons. Més tard vam anar a Polònia. Els meus pares tenien interès a anar al camp de concentració de la segona guerra mundial que hi havia allà. Jo com ja tenia 14 anys, vaig demanar-los de quedar-me a l’hotel i no anar- hi. Crec que va ser una bona decisió. A mesura que vaig anar estudiant la Segona Guerra Mundial
422


PETITS DANYS COL·LATERALS
a l’escola, sempre em tornaven els pensaments, no podia dormir a les nits i tenia atacs d’ansietat. És per això que vaig haver d’anar al psicòleg. A 4t de primària vaig començar a veure a una doctora que em va fer explicar tot el que havia vist i que m’havia fet sentir aquesta ansietat. En explicar-li em va di- agnosticar un trastorn d’estrès posttraumàtic. Això volia dir que havia d’anar a tractar les meves pors cada dues setmanes. Allà veia totes aquelles imat- ges de les ciutats que em causaven el patiment. Inclús les pel·lícules que havia vist de la temàti- ca, com El Niño con el Pijama de Rayas o La Vida és Vella. Amb les tècniques de relaxació i altres consells, em van donar l’alta. Ara seria incapaç de visitar un d’aquells llocs que vaig visitar o veure al- guna d’aquestes pel·lícules. En realitat tampoc és imprescindible per seguir amb la meva vida. Però sí que puc parlar del tema amb les persones i en veure alguna notícia relacionada amb el tema, no m’agafen ganes de plorar i/o un atac d’ansietat, que ja és molt. A poc a poc aniré millorant. Tampoc tinc com a objectiu de vida anar a aquests llocs. De fet, ja em sento molt orgullosa del punt en què em trobo ara mateix. Així que gaudiré de poder dormir tranquil·la. I si algun dia tinc un malson sobre el tema, m’hi puc enfrontar, tranquil·litzar-me i seguir dormint sense molestar als meus pares.
Viatjar quan era petita em causava molta ansietat.(67)
Alguns dels viatges no van ser tal com els esperava.(151) Però amb el pas del temps, m’he trobat més còmoda.
423


424
He obviat els musicals en format de pel·lícula, perquè evidentment tenen bones bandes sonores(221). Tinc playlists dedicades a bandes sonores i als musicals(213) i les escolto força sovint.
B
r
l
I
Y
s
R
d
o
N
m
é
r
’p
o
i
b
i
t
h
e
N
E
n
d
s
u
a
a
r
s
u
t
d
o
B
c
h
t
n
a
a
s
e
m
i
y
a
u
A
n
l
t
y
r
l
e
r
e
G
C
e
M
e
S
o
e
m
a
i
C
n
c
a
B
r
m
,
n
o
l
o
e
A
i
S
a
B
a
y


BANDES SONORES PREFERIDES DE PEL·LÍCULES
Les bandes sonores, des del meu punt de vista, fan el 50% de la pel·lícula. Bona banda sonora, la pel·lícula ja està aprovada(77).
425
l
u
f
c
ú
c
P
r
a
e
s
a
e
i
p
n k
b
r
n
g
e
l
e
c
o
c
C
i
t
r
n
t
c
t
p
D
i
P
I
r
o
h
e
y
t
S
h
U
D


03-12-09 Hola! Em dic Anna Portet. A partir d’avui seràs el meu diari secret. És el sant del meu germà i l’aniversari de casats dels meus pares. Avui ens hem canviat de llocs, sec a la fila del mig amb el Gere. Dar- rere tinc al Kenia, la Maria i el Houston. Ah és veritat, no ho he dit, el Houston m’agrada molt. Espero que ningú ho vegi perquè no ho he dit a ningú que m’agrdava el Hous- ton, excpete a la meva millor amiga la Laia. Demà marxo a Pobla, el poble dels meus avis i del meu pare. Els meus avis es van morir l’any passat, quan hi penso em venen una mica de ganes de plorar, la veritat. 12-12-09 Hola durant tots aquests dies no t’he pogut escriure, ho sento, he tingut molts exàmens. Et vull escriure una cosa molt certa. Durant aquests dies l’Escòcia està com no sé, estrany. Sembla que estigui enamorat de mi! Ja m’agradaria, és simpa- ticot i des de parvulari que anem junts a classe. Canviem de tema. La Laia ja no em cau tan bé com el dia que ens vam fer mil- lors amigues, ara sempre vol estar amb mi, sempre en segueix a tot arreu,... No és que no em caigui bé, però, no sé, ja no em cau tan bé. Ahir vaig estar a punt d’anar a casa seva, però ella havia d’anar a comprar. En fi, que no vaig anar a casa seva. Ho sento, deixo d’escriure que em fa mal la mà.
28-12-09 Estimat diari, o sento per esciure tan poc, però és que m’oblido de tu. Avui és el dia de Sants Innocents. Aquest matí m’he pintat la cara tota verda per espantar al meu germà i a la meva mare. El meu germà com no, s’ha enfadat! Bé, ara si no t’importa, m’agradaria bastant jugar a un joc d’ordi- nador nou, així que fins aviat. ADEU! 13-05-10 Fa molt temps que no t’escric, et
426
posaré al corrent. Les amistats. Ja no sóc amiga de la Laia, definitivament ja no em cau bé. Diria que la Maria és la meva millor amiga. Ja no vaig a jugar tant amb les de la classe, ara jugo amb l’Elena i les seves ami- gues. La Carla ja no em cau perfectament. S’aprofita de mo, com l’Ari. L’Ari és la meva enemiga des de guarderia, sempre s’ha ficat amb mi. Tema amors. Ja no m’agrada el Houston, ara m’agrada molt el Kenia. És molt simpàtic, és ros i té els ulls blaus. Em va començar a agradar fa poc pequè deien que ell s’enamorava de mi. Quan em diuen això, no sé què em passa però de com m’en- amoro d’ell. Ara, no sé si ell s’enamora de mi. Aixií que no se si dir-li o callar. Perquè si li dic tothom em dirà que m’enamoro d’ell i mai ho he dit a ningú, excepte a la Laia. Tema diners. Fa poc vaig ficar diners a la caixa, ara en tinc 1185€. Tema classe. Vam fer el concurs de dracs per Sant Jordi. Va guanyar l’Ari. L’havia copiat de l’any passat. Tothom deia que jo havia de guanyar, fins i tot el Kenia. Després, fa poc vam canviar de llocs. Ara sec al costat de l’Escòcia, que per cert ja no sento res per a ell. Davant tinc al Kenia i al seu costat hi ha l’Ari... Darrer tinc al Houston i al seu costat hi ha l’Alex, que no em cau molt bé. Es creu guai per- què explica “xistes” guarros. Bé, ara no tinc temps d’explicar-ne cap, me n’he d’anar. ADEU GUAPO! Amb molt d’amor, Anna. 31-05-10 Esimat diar, ja no sé que fer. És veritat, el Kenia s’enamora de mi. L’altre dia estàvem al pati i una monitora del pati, la Laura, em va preguntar com em deia de cognom. Jo li vaig dir que em deia Portet. El monitor del seu costat i li va dir: “és ella, és ella!”. Jo no entenia res, em vaig quedar


molt rar i li vaig preguntar: jo que sóc? I em va dir que el Kenia li havia dit que anava per a mi. Diuen que em vol preguntar si vull sortir amb ell, jo no sé què dir-li!! Em sem- bla que li diré que sí. L’Alex és tonta. Perquè hem començat el mundial de futbol del pati i avui m’ha començat a dir: “Jo no vull jugar, perquè cada any perdem. Tampoc vull ani- mar perquè em gato molt la veu, cada any crido molt i mai m’ho agreeixen”. Jo li he dit que tranquil·la, en plan para ja, perquè no ens donava gens d’ànims. I que si no volia jugar que s’aguantés. Bé, el Kenia sempre diu “bé” hehehe i ara se m’ha enganxat tam- bé a mi. Bé, me’n vaig, que mira quina mala lletra que estic fent! ADEW, de part de la teva nena desesperada! Guapixx! XD 23-06-10 Ahir vam anar al cine després d’acabar el cole. Després del cine vam anar al McDonald’s! El més fort és que el Kenia i jo vam seure junts per veure la pel·lícu- la, que era Marmaduke. Jo havia demanat unes crispetes salades, pero al Kenia no li- agradaven, llavors quan em vaig trobar una crispeta dolça, i li vaig donar al Kenia, ell em va regalar una pegatina “exprésate”. Em va fer tanta il·lusió!! Avui és la nit de Sant Joan i demà és Sant Joan. Bé, DEW! Que vagi bé! PD: Crec que ara som nòvios. 18-08-10 Bon dia, Fa uns quans dies vaig anar de colònies. M’ho vaig passar molt bé. Trobava molt a faltar al Kenia. Tots m’han començat a dir que l’any vinent el Kenia repetirà de curs i que ja no li agrado. Però m’és igual, tot s’ha de veure al primer dia de cole. M’he fet mal al genoll, tinc mal a la ròtula, un hematoma i microfisures també tinc el (i aquí vaig deixar d’esciure, ni idea). 10-03-12 Fa la vida que o t’escric. T’he de
posar al dia. Ja no m’agrada el Kenia. Ho hem deixat al cap de moltes discusions. Ara m’agrada el Barcelona, abans m’agrada- va el Quebec. El Barcelona té uns quants grans però me l’estimo igual perquè és nor- mal en la nostra edat. Tema classe. L’any passat vaig guanyar els Jocs Florals de TOT Barcelona. Estic súper contenta. L’any pas- sat ens van canviar de classe i saps l’Ari, el Kenia i el Jordi han repetit. El Kenia se’n va anar de l’escola. He baixat molt de notes. Aquest trimestre he estat delegada. Els delegats fan els llocs i jo em vaig posar al costat del BArcelona, però el van haver de canviar perquè es va fer mal al peu. Ara tinc al costat dues de les meves millors amigues, l’Elena i la Laura. Ara començaran els tri- mestrals. Ahir vam tenir partit de bàsquet, vam guanyar. Vaig fer un bon partit i vaig fer una entrada que no me la vaig creure i em vaig posar a plorar de l’emoció. M’en- canta la sèrie Glee i també La Chica Invis- ible de MTV. Crec que he canviat bastant! Ara, com abans, m’encanta cantar. Faig pi- ano i toco amb un dels tios més guapos de l’escola. Ell toca la guitarra i la noia que fa amb mi llenguatge musical i jo fem la cançó amb el piano. Ara m’encanta dibuixar. A plàstica sempre trec excel·lent. He tret dos 10 en dos dibuixos. A per cert, hi ha un nen de l’Arboç, el poble de l’Alba que m’envia missatges tota l’estona. Crec que ja no, però abans li agradava molt. Era un pesat. L’Alba em va dir que s’enamorava d’una noia difer- ent cada setmana. Amb mi va durar 3. Bé, et deixo ja que he d’anar a estudiar.
PD: Em fa molt mal el turmell :(
EL QUE TENIA ESCRIT AL MEU DIARI DE PRIMÀRIA
He transcirt tot el que he trobat en el meu diari “secret” de quan anava a primària. Parlo de l’escola, les meves amistats, els nois que m’agradaven i altres coses, amb un to tan madur com em permetia la meva maduresa del seu moment. 427


Març del 2016
Edat: 17 anys
Jo a la plaça del davant del Museé d’Orsay a Paris, al viatge de final de Batxillerat.
Deixant de banda l’estrès que comporta la selectivitat, aquest any va ser molt bon any. Seguia fent el batxillerat artístic(227) per tal d’entrar a la universitat. Per acabar l’etapa vam fer un viatge cultural amb l’escola a París(509). És de les ciutats més boniques a les que he estat, de fet hi he estat tres vegades(317) i hi podria tornar a anar molts cops més. Hi vaig anar amb els amics
i amigues del curs, amb els que cada dia compartíem més estona fora de l’escola. Però abans del viatge va ser Carnaval (451) i el bon rollo que em va generar, em va acompanyar a la ciutat de l’amor. Per acabar els 17 anys vaig anar, per primer cop, de monitora a les convivències d’estiu de l’escola(461). Una de les millors experiències de la meva vida.
428

429


Terrassa
Sala d’estar
Bany Vestíbul
430
Pis de dalt


EL PIS DE POBLA
Habitació dels pares
Habitació Xavier
La meva habitació
Cuina - Menjador
Bany Pis de baix
Entrada
431
El pis de Pobla és dels meus pares, però està a l’edifici familiar Portet(167). Van reformar-lo tot, mentrestant, quan pujàvem dormíem amb els meus avis paterns(11).


Al 2n any de carrera vaig veure que el que estava vivint a la universitat era molt especial, deixant les amistats de fora en segon lloc. Per això i moltes altes circumstàncies vaig decidir distanciar-me i no va ser una etapa fàcil. Per això vaig decidir viure encara més al lloc on era més feliç, a la universitat. Vaig apun- tar-me al cor d’Elisava, el Cor 418.
En realitat sabia que existia i que m’hi volia apun- tar feia temps. Per vergonyes i excuses diverses, mai ho vaig fer. Però finalment, el setembre del 2018 m’hi vaig apuntar. A més de poder conèixer a molta gent i sortir amb ells, gaudeixo molt d’escoltar la música(463) que creem entre tots.
Des que vaig entrar hem fet diversos concerts. Majoritàriament per a esdeveniments de la mateixa universitat: graduacions dels alumnes de màsters, de grau i el sopar de Nadal dels treballadors de l’escola. També concerts a teatres amb altres cors i esdeveni- ments del món de l’escenari. Juntament amb el grup de teatre(499), he pogut desenvolupar la meva faceta del món de la faràndula.
432


433
Aquests són alguns dels moments que he viscut amb el cor de la universitat d’Elisava.
EL COR 418


434
Anne With An E
Euphoria
Big Little Lies
Fleabag
Cleptómanas
Dark
Grace and Frankie
Killing Eve
Nola Darling
Orange is The New Black
Peaky Blinders
Rétame
Space Force
The Eddy
Unorthodox
Vis a Vis


SÈRIES QUE TINC PENDENTS
Tinc moltes sèries pendents, aquestes són algunes d’elles. La majoria són les que tothom ha vist menys jo.
Però me les guardo per poder veure-les seguides amb calma (359).
Blacklist
Foodie Love
Sense 8
Breaking Bad
Dead To Me
Dear White People
Girlboss
La Casa de las Flores
Modern Love
Orphan Black
Outlander
Sex and the City
The Get Down
This is Us
White Lines
Zoey’s Extraordinary Playlist
435


Representació visual
Denominació
Canri del tiet Lluís
Peixos d’aigüa dolça
Cargols
El gat i el gos que mai he tingut
El conill que voldria
436


MASCOTES
Descripció Pàgines
La meva primera mascota va ser un canari groc. Era del tiet-avi de la 143 meva mare, el vam heretar quan va morir. Jo era massa petita, només
recordo la seva gàbia blanca i que el teníem al menjador de casa.
Com sempre havia demanat un gos o un gat als meus pares, i tenien 367 molt clar que no me’n donarien mai cap, van decidir comprar-me dos
peixets d’aigua dolça. I encara que no ho sembli, em van fer tanta il·lusió
com si fossin un gat i un gos.
Poc després que els pobres peixos morissin, a l’escola vam fer una 43 pràctica a l’assignatura de ciències naturals amb caragols. Els
analitzàvem i després ens el deixaven endur a casa. Jo me’l vaig
emportar i va durar molts mesos.
De petita sempre demanava un gos a casa. Em vaig adonar que 101 realment era molta feina, així que vaig començar a demanar un gat.
Mai els he convençut però algun dia ho aconseguiré.
Sé que un gat dóna menys feina que un gos però el conill encara en dóna 205 menys. Insistiré als meus pares d’adoptar un conill fins que deixi de
viure a casa seva.
437


SORTIDA DE NIT AMB ELS AMICS DE L’ESCOLA
A partir de segon de batxillerat ens vam adonar amb les amigues de l’escola que les nostres quedades eren bastant light. I vam decidir “sortir” una nit per Barcelona amb alguns amics(575).
438


01-2016
El pla va ser anar a sopar al Viena i després anar a prendre alguna cosa a un bar de begudes d’ambientació hawaiana(229). Va ser el primer tast de “festes boges” a Barcelona.
439


Truita a la Francesa
Ous Remenats
Ous Poché
Ous Passats per Aigua
Ous Ferrats
Ous Dur
Ous Farcits
440
Truita de Patates i Ceba
Ous Estrellats


COM M’AGRADEN ELS OUS?
Ou
441
El millor aliment del món és l ’ou. Té tantes possibilitats i totes elles són delicioses. La seva millor versió són els ous ferrats. De fet, cada dimecres obligo la meva família a sopar ou ferrat (393).


03-12-09 Hola! Em dic Anna Portet. A partir d’avui seràs el meu diari secret. És el sant del meu germà i l’aniversari de casats dels meus pares. Avui ens hem canviat de llocs, sec a la fila del mig amb el Gere. Dar- rere tinc al Kenia, la Maria i el Houston. Ah és veritat, no ho he dit, el Houston m’agrada molt. Espero que ningú ho vegi perquè no ho he dit a ningú que m’agrdava el Hous- ton, excpete a la meva millor amiga la Laia. Demà marxo a Pobla, el poble dels meus avis i del meu pare. Els meus avis es van morir l’any passat, quan hi penso em venen una mica de ganes de plorar, la veritat. 12-12-09 Hola durant tots aquests dies no t’he pogut escriure, ho sento, he tingut molts exàmens. Et vull escriure una cosa molt certa. Durant aquests dies l’Escòcia està com no sé, estrany. Sembla que estigui enamorat de mi! Ja m’agradaria, és simpa- ticot i des de parvulari que anem junts a classe. Canviem de tema. La Laia ja no em cau tan bé com el dia que ens vam fer mil- lors amigues, ara sempre vol estar amb mi, sempre en segueix a tot arreu,... No és que no em caigui bé, però, no sé, ja no em cau tan bé. Ahir vaig estar a punt d’anar a casa seva, però ella havia d’anar a comprar. En fi, que no vaig anar a casa seva. Ho sento, deixo d’escriure que em fa mal la mà.
28-12-09 Estimat diari, o sento per esciure tan poc, però és que m’oblido de tu. Avui és el dia de Sants Innocents. Aquest matí m’he pintat la cara tota verda per espantar al meu germà i a la meva mare. El meu germà com no, s’ha enfadat! Bé, ara si no t’importa, m’agradaria bastant jugar a un joc d’ordi- nador nou, així que fins aviat. ADEU! 13-05-10 Fa molt temps que no t’escric, et
442
posaré al corrent. Les amistats. Ja no sóc amiga de la Laia, definitivament ja no em cau bé. Diria que la Maria és la meva millor amiga. Ja no vaig a jugar tant amb les de la classe, ara jugo amb l’Elena i les seves ami- gues. La Carla ja no em cau perfectament. S’aprofita de mo, com l’Ari. L’Ari és la meva enemiga des de guarderia, sempre s’ha ficat amb mi. Tema amors. Ja no m’agrada el Houston, ara m’agrada molt el Kenia. És molt simpàtic, és ros i té els ulls blaus. Em va començar a agradar fa poc pequè deien que ell s’enamorava de mi. Quan em diuen això, no sé què em passa però de com m’en- amoro d’ell. Ara, no sé si ell s’enamora de mi. Aixií que no se si dir-li o callar. Perquè si li dic tothom em dirà que m’enamoro d’ell i mai ho he dit a ningú, excepte a la Laia. Tema diners. Fa poc vaig ficar diners a la caixa, ara en tinc 1185€. Tema classe. Vam fer el concurs de dracs per Sant Jordi. Va guanyar l’Ari. L’havia copiat de l’any passat. Tothom deia que jo havia de guanyar, fins i tot el Kenia. Després, fa poc vam canviar de llocs. Ara sec al costat de l’Escòcia, que per cert ja no sento res per a ell. Davant tinc al Kenia i al seu costat hi ha l’Ari... Darrer tinc al Houston i al seu costat hi ha l’Alex, que no em cau molt bé. Es creu guai per- què explica “xistes” guarros. Bé, ara no tinc temps d’explicar-ne cap, me n’he d’anar. ADEU GUAPO! Amb molt d’amor, Anna. 31-05-10 Esimat diar, ja no sé que fer. És veritat, el Kenia s’enamora de mi. L’altre dia estàvem al pati i una monitora del pati, la Laura, em va preguntar com em deia de cognom. Jo li vaig dir que em deia Portet. El monitor del seu costat i li va dir: “és ella, és ella!”. Jo no entenia res, em vaig quedar


molt rar i li vaig preguntar: jo que sóc? I em va dir que el Kenia li havia dit que anava per a mi. Diuen que em vol preguntar si vull sortir amb ell, jo no sé què dir-li!! Em sem- bla que li diré que sí. L’Alex és tonta. Perquè hem començat el mundial de futbol del pati i avui m’ha començat a dir: “Jo no vull jugar, perquè cada any perdem. Tampoc vull ani- mar perquè em gato molt la veu, cada any crido molt i mai m’ho agreeixen”. Jo li he dit que tranquil·la, en plan para ja, perquè no ens donava gens d’ànims. I que si no volia jugar que s’aguantés. Bé, el Kenia sempre diu “bé” hehehe i ara se m’ha enganxat tam- bé a mi. Bé, me’n vaig, que mira quina mala lletra que estic fent! ADEW, de part de la teva nena desesperada! Guapixx! XD 23-06-10 Ahir vam anar al cine després d’acabar el cole. Després del cine vam anar al McDonald’s! El més fort és que el Kenia i jo vam seure junts per veure la pel·lícu- la, que era Marmaduke. Jo havia demanat unes crispetes salades, pero al Kenia no li- agradaven, llavors quan em vaig trobar una crispeta dolça, i li vaig donar al Kenia, ell em va regalar una pegatina “exprésate”. Em va fer tanta il·lusió!! Avui és la nit de Sant Joan i demà és Sant Joan. Bé, DEW! Que vagi bé! PD: Crec que ara som nòvios. 18-08-10 Bon dia, Fa uns quans dies vaig anar de colònies. M’ho vaig passar molt bé. Trobava molt a faltar al Kenia. Tots m’han començat a dir que l’any vinent el Kenia repetirà de curs i que ja no li agrado. Però m’és igual, tot s’ha de veure al primer dia de cole. M’he fet mal al genoll, tinc mal a la ròtula, un hematoma i microfisures també tinc el (i aquí vaig deixar d’esciure, ni idea). 10-03-12 Fa la vida que o t’escric. T’he de
posar al dia. Ja no m’agrada el Kenia. Ho hem deixat al cap de moltes discusions. Ara m’agrada el Barcelona, abans m’agrada- va el Quebec. El Barcelona té uns quants grans però me l’estimo igual perquè és nor- mal en la nostra edat. Tema classe. L’any passat vaig guanyar els Jocs Florals de TOT Barcelona. Estic súper contenta. L’any pas- sat ens van canviar de classe i saps l’Ari, el Kenia i el Jordi han repetit. El Kenia se’n va anar de l’escola. He baixat molt de notes. Aquest trimestre he estat delegada. Els delegats fan els llocs i jo em vaig posar al costat del BArcelona, però el van haver de canviar perquè es va fer mal al peu. Ara tinc al costat dues de les meves millors amigues, l’Elena i la Laura. Ara començaran els tri- mestrals. Ahir vam tenir partit de bàsquet, vam guanyar. Vaig fer un bon partit i vaig fer una entrada que no me la vaig creure i em vaig posar a plorar de l’emoció. M’en- canta la sèrie Glee i també La Chica Invis- ible de MTV. Crec que he canviat bastant! Ara, com abans, m’encanta cantar. Faig pi- ano i toco amb un dels tios més guapos de l’escola. Ell toca la guitarra i la noia que fa amb mi llenguatge musical i jo fem la cançó amb el piano. Ara m’encanta dibuixar. A plàstica sempre trec excel·lent. He tret dos 10 en dos dibuixos. A per cert, hi ha un nen de l’Arboç, el poble de l’Alba que m’envia missatges tota l’estona. Crec que ja no, però abans li agradava molt. Era un pesat. L’Alba em va dir que s’enamorava d’una noia difer- ent cada setmana. Amb mi va durar 3. Bé, et deixo ja que he d’anar a estudiar.
PD: Em fa molt mal el turmell :(
EL QUE TENIA ESCRIT AL MEU DIARI DE PRIMÀRIA
He transcirt tot el que he trobat en el meu diari “secret” de quan anava a primària. Parlo de l’escola, les meves amistats, els nois que m’agradaven i altres coses, amb un to tan madur com em permetia la meva maduresa del seu moment. 443


444

EL MEU PODER ÉS ADORMIR-ME EN LLOCS QUE NO TOCA
Des de petita tinc la fama que m’adormo als llocs més inesperats. En batucades, pujant la Torre Eiffel (111),
a l’Alhambra de Granada (115) i la meva especialitat, en restaurants. És curiós, perquè en realitat de petita tenia molts malsons (345) i adormir-me a la nit sempre em costava molt. 445


WHERE IS THE LOVE? - Black Eyed Peas
Aquesta cançó és del 2003(123). Per mala sort tracta temes que encara veiem i no hauríem de veure.
446


LA MEVA CANÇÓ PREFERIDA
La seva lletra m’ha ajudat a reflexionar i sobretot a afrontar els meus traumes(423).
447


BEYONCÉ
SAM SMITH
HARRY STYLES
FRANK OCEAN
RIHANNA
ROSALÍA
De tots i totes aquestes artistes pagaria per veure’ls en concert (133). De fet, he tingut la sort d’anar a un concert de la Beyoncé, el Bruno Mars, l’Adele i l’Ed Sheeran. I tots van ser espectaculars.
448


BON IVER
ADELE
ED SHEERAN
SOLANGE
KANYE WEST
BRUNO MARS
Tots aquests artistes tenen un estil que m’agrada, molta personalitat en la seva música i en tot l’art que l’envolta. De totes maneres, la meva preferida és la Beyoncé, que també és una de les meves ídoles(351).
ELS MEUS ARTISTES MUSICALS PREFERITS
449


CARNAVAL A LA POBLA DE SEGUR
Com ja era tradició, passava els carnavals a La Pobla amb la meva colla d’amigues d’allà(79). Al poble hi fem una petita rua i les colles del poble es disfressen i algunes munten carrosses.
450


02-2016
Aquest any no ens vam complicar massa i vam comprar disfresses dels personatges de Monstruos S.A(457). Encara guardo aquesta disfressa i me la poso per estar per casa.
451


La veritat és que m’està costant molt acceptar el meu cos tal com és. Com li deu passar a la majoria de per- sones, perquè el cànon de bellesa actual és gairebé impossible d’assolir de manera natural. En qualsevol cas, tot i que hi ha moltes coses del meu cos que m’agraden(469), en tinc algunes que no m’agraden.
Per començar els peus. Però no els meus, tots els peus en general. Jo crec que el nostre o la nostra creadora, el dia que va fer els peus, li va faltar una mica d’inspiració, estètica, com li vulguis dir. Però els peus, simplement. NO. Crec que les meves extremi- tats, braços i cames no són tan fines o sinuosos com m’agradaria. Però bé, tampoc en fem un drama. Tam- bé, les meves mans són rodones i els dits són gras- sonets. Són un tipus de mans que tota la meva família Sullà(167) té, ens ho prenem bé. Però igualment, no són la meva part preferida. Trobo que la meva cara no és gaire única. Solc portar les ulleres que estan de moda en el moment. La seva forma és arrodonida i l’acom- panyen uns cabells, que m’agraden molt, però que té mitja Europa. El que més m’ha molestat de la meva cara són els grans que tinc des que vaig començar el primer any d’ESO. Sobretot m’apareixen a les galtes i s’han quedat les marques. Més que el “problema” es- tètic és que quan surten els grans, fan un mal horrible. Espero que s’acabin aviat, no tinc gaire esperança.
452