ANNA PORTET SULLÀ(1998-2020)

i inclús alguns d’ells els escolto més que
la versió original. Gràcies a la sèrie també vaig conèixer molts musicals. El primer
que recordo descobrir va ser Rent. Un dels meus musicals de Broadway, i posteriorment pel·lícula, preferits.
Un bon dia vaig veure amb els amics de
Pals la pel·lícula “Les Misérables. Una adaptació del musical dels teatres. Allà
si que vaig al·lucinar en tots els sentits.
Vaig obsessionar-me amb la pel·lícula, les cançons, els actors. Tant que els meus pares em van regalar entrades per anar-lo a veure al teatre de Londres. Però aquest musical
va ser el principi de la meva relació amb
els musicals. Gràcies a aquest musical en vaig conèixer molts més, la majoria els més exitosos de Broadway. Entre ells, el musical del moment, Hamilton. Aquest té una música d’estil Hip Hop i R&B.
A causa de la meva obsessió amb els musicals i altres raons, em van entrar unes ganes boges d’anar a Nova York i veure
un musical a Broadway. Vaig ser molt afortunada quan els meus pares van decidir visitar la ciutat de Nova York al Cap d’Any del 2019-2020. A més de poder veure
tots els carrers on hi ha un teatre amb un musical històric a cada vorera, vam tenir
la sort d’anar a veure un dels musicals més exitosos del món, Hadestown. És sobre el mite d’Orfeó i Eurídice, però amb música de l’estil de New Orleans. La història se’ns explica des d’un únic escenari en el qual
els músics estan repartits en el decorat, a la vista del públic, donant gairebé un aire de concert semi escenificat, en què jugarà un paper fonamental l’excel·lent il·luminació de Bradley King i les estudiades coreografies de David Neumann, reforçant la teatralitat de la història, més enllà del distanciament i la fredor d’un concert. L’arrencada del musical té en Hermes el mestre de cerimònies
perfecte, que trenca la quarta paret amb el públic des d’abans que soni la primera nota. Hermes que en la mitologia se’ns presenta com el déu missatger, astut, que ajuda els viatgers és l’encarregat de presentar-nos als personatges que conformaran la història. D’una banda està Hades, en la mitologia el déu de l’inframón o el món dels morts, aquí el governador d’una ciutat subterrània a la qual s’arriba en un tren.
En aquest món hi ha només dues estacions: estiu i hivern. La dona d’Hades és Persèfone, a qui el seu marit deixa pujar
a divertir-se al món de dalt a l’estiu. En aquest món coneixem a l’innocent Orfeu que està enamorat de la bonica Eurídice que li demana matrimoni confiant que
amb la seva guitarra compondrà una cançó que els donarà menjar. Eurídice accepta però passen els mesos i el menjar escasseja, Orfeu segueix encastat per la seva música
i quan Hades puja a la superfície per la
seva dona a la fi de l’estiu sedueix Eurídice perquè vagi amb ell a l’inframón. Orfeu en descobrir que Eurídice ha marxat baixa a l’inframón per convèncer-la que torni però per a això haurà de rescatar-la del contracte que Eurídice va signar amb Hades. Orfeu comptarà amb l’ajuda de Persèfone que
veu en Eurídice una rival perquè Hades accedeixi a la petició d’Orfeu. Com ja sabem per la història que ens ha estat explicada tantes vegades i de tantes maneres, aquesta és una història trista, una tragèdia, però
com diu Hermes ells seguiran cantant-la sense perdre l’esperança que alguna vegada canviï. Les coreografies, les cançons, les cançons, els actors, el teatre, TOT era absolutament espectacular i va superar les meves expectatives. Després de veure el meu primer musical a Broadway(405) vaig decidir que tots els diners que em pogués gastar en musicals a Nova York, ho gastaria.
303
LA MEVA PASSIÓ PEL TEATRE MUSICAL


A voltants del 2014 el meu pare va canviar-se l’iPhone 5C per un iPhone 6, gràcies a la feina. L’antic feia temps que li fallava i com el tenia assegurat el va portar a la botiga Apple. Allà li van canviar per un de completament nou. Com ell ja en tenia un de nou, va decidir regalar-me el seu antic. En realitat, l’iPhone 5C era pitjor que el que tenia(353), però a causa de l’obso- lescència programada, el meu anava més lent que el cavall del dolent, així que vaig decidir canviar-lo. Ig- ualment, l’altra el feia servir per fer fotos, sobretot als concerts(133) o als viatges, al final tenia més memòria que el nou. El nou mòbil em va acompanyar durant tot el batxillerat i part del primer any de carrera. És a dir, l’època que vaig començar a obrir els ulls com a artista i com a dissenyadora. Em permetia experi- mentar amb les fotografies, buscar noves tècniques i retratar totes les obres que feia en aquell moment.
El pitjor d’aquest mòbil era la poca memòria. Con- stantment havia d’esborrar fotos, xats i aplicacions. I també tenia molt poca música, de fet vaig començar a utilitzar l’Spotify per aquesta raó. M’obligava a tenir el mòbil molt més endreçat en comparació a com tinc el meu ara mateix.
304


ELS MEU SEGON iPHONE
Aquest mòbil m’obligava a tenir molt poca música(55). Per això em vaig descarregar l’aplicació Spotify i vaig començar a fer diverses llistes de reproducció que encara escolto(377).
305


Pocs dies estava més feliç com el dia abans d’anar d’excursió o de convivències amb l’escola. Tot el procés m’encantava, fer la maleta o la motxilla, el vi- atge fins ala destí, estar amb els amics i amigues tot el dia, cantar cançons, veure coses noves, estar a la natura, TOT! Eren els dies que passaven més coses, que tots i tots ens coneixíem més. Són els dies de la primària que més recordo i els dies que més vaig aprendre, perquè tot solia ser molt pràctic.
A més de les excursions que fèiem amb l’esco- la també m’apuntava a les convivències d’estiu. Que encara m’agradaven més, perquè duraven 13 dies. Per totes aquestes raons, ja de petit deia que vo- lia ser monitora de convivències o d’excursions. I ho vaig aconseguir. Els últims 4 estius he anat de mon- itora(339) a les convivències de l’escola, on jo havia anat de petita. Ha estat una de les experiències més positives i que més m’han omplert en tota aquesta vida. Una part de mi voldria dedicar-me a anar de colònies durant molts anys. Tant de bo.
306


LES COLÒNIES I LES EXCURSIONS A L’ESCOLA
307
Aquestes fotografies són de diverses convivències i excursions que vaig fer al llarg de la primària(207).


10 Years
500 Días Juntos
He tragat moltes pel·lícules de merda que en el seu moment no sabia que ho eren. Ara ja me n’he adonat. 308
Aloha
Amanecer: Parte 2
American Pie
American Pie 2
Aquamarine
Bad Teacher
Beyond The Lights
Bratz. La Película
Cartas a Julieta
Cheetah Girls 3
Click
Confesiones de una Comprador Compulsiva
El Club
de Las Primeras Esposas
El Arte de Pasar de Todo
El Curioso Caso de Benjamin Button
El Club de los Incomprendidos
Forrest Gump
El Plan B


PEL·LÍCULES QUE M’AGRADAVEN PERÒ JA NO
Aquestes són algunes d’elles. Moltes d’elles del Disney Channel o romàntiques(145) molt dolentes.
309
Ella es el Chico
Exposados
Fame
Guerra de Cheerleaders
Guerra de Novias
Inflitrados en Clase
Joyful Noise
Keith
Killers
Los Magos de Weverly Place: La Película
Magic Mike
Monte Carlo
No-Kissing List
Pitch Perfect 2
Programa de Protección de Princesas
Salvando las Distancias
Soul Surfer
The Amazing Spiderman
Todas Contra Él
Un Lugar Donde Refiugarse


EXCURSIÓ ESCOLAR A TARRAGONA
Durant l’excursió a Tarragona vam visitar molts dels monuments de l’antiga Tàrraco. En aquell moment ja m’agradava molt l’art i l’arquitectura i ja tenia clar que volia seguir aprenent al respecte (227).
310


05-2011
Es pot veure clarament que era el principi de l’adolescència. Plena de “postureig“ on les fotos no tenen massa sentit però ara mateix fan força gràcia. Surten algunes de les amigues de l’època de l’escola(575).
311


era molt fosc i tenia por. En un moment passa- ven un grup de nois corrents i just paraven al meu costat i jo els intentava evitar i apartar, cor- ria per tornar a casa. En breus es feia de dia. 08.10.2017 BCN Anava de colònies i per di- verses raons tenia molta por. De l’entorn, de la gent, de coses que havia fet,... llavors em començava a comportar de manera estranya. M’escapava de les activitats, arribava tard a tot arreu,... Tothom perdia la confiança en mi i ho odiava perquè tots eren molt bona gent i em feia moltissima pena. Sabia que no em contrac- tarien l’any següent i encara m’entristia més. 13.10.2017 POBLA Decidiem amb el grup de teatre tornar a representar Fuenteovejuna aquest any perquè anavem molt justos de temps. El mateix dia de l’estrena m’iluminava i li deia a la Mònica que faltaven els personatges de la Júlia, el Jacobo,... Llavors decidia anar a casa a buscar el guió i m’acompanyava l’Elena. A casa em trobava amb les nenes del basquet i li deien a l’Elena que tenien regals per ella. Mentre els obria jo buscava els papers de l’obra i no els teobava. Un cop el havia trobat havia de marxar corrents però l’elena estava mirant els regals i ho estava fent molt lent. Jo em posava nerviosa perque arribavem un quart d’hora tardm. Li deia, però ella seguia amb els regals. 03.12.2017. BCN Estava a una casa amb ter- rassa que donava a un platja amb palmeres. Hi havia més gent allà, gent de pals, nens,... Era de nit i a fora començaven a tirar petards o bombes per crema les palmeres de la platja. Hi havia explosions fins i tot al mar, algunes petaven molt a prop de la casaa. De manera que agafava a un nen que plorava en braços i me l’emportava dins de la casa. En algun moment he somiat que anava ala concert de Harry Styles. Era una sala petita, d’un sol nivell. Seia amb més gent que coneixis, familia, amics de pals,... tota l’es- tona estaven parlant, inclus quan tocava una de les cançons meves preferides, Two Ghosts. Em cansava d’estar amb ells perquè no el sentia. M’aixecava i mestirava al passadís mirant-lo a
312
ell. El Harry Styles em veia i també s’estiirava a l’escenari imitant-me. Després s’aixecava, venia i em feia un petó a la galta. M’emocionava molt. 27.12.2017 BCN Estava a un centrecercial amb gent de l’escola com si fossin unes colonies o una excursio. Alla ens creuavem amb l’Ed Sheeran i jo el saludava, ell també ho feia però amb un to una mica borde. Llavors després ar- ribava la beyoncé i jo anava a parlar amb ella i com estava jo menjant no m’entenia, molt frus- trant. Despres quan podia li feia preguntes so- bre com havia estat lembaras i em deia que havia estat a la costa brava a un lloc que es deia la luna. Despres començava a fer una especie de conferencia a gent del cole fent equilibris amb cordes i prnjantse... jo em quedava flipant. Mentre anava parlant acabava les frases cantant en plan diva. Entre la gent del cole hi havia el Ricard i ens anavem mirant, alucinats, deiem que era tan extra pero ens encamtava. De sobte l’alarma m’ha despertat. 03.02.2018 BCN El Harry Styles viva a casa meva i constantment estavem fent bromes, onbviament jo estava en- amorada perduda d’ell i volia que em fes cas. En algun moment ell estava al bany dels meus pares perquè s’estava duxant. Quan estava a fora de la dutxa ja mig vestit, jo estava a dins amb tota la confiança del món i li rrmanava els ca- bells, que eren llargs. Ell em feia una mirada q no se si era de broma o estava enfadat, suposo que la segona... després venia la Mariona a dormir a casa i jo li deia que no l’agobies gaire i que no patis pq era molt simpatic. 14.04.2018 Estavem preparant les colònies i no teniem clar els monitors. Alguns d’ells tot i que no em sonaven de res fisicament, sabia que haviem co- incidit en altres colonies. Jo nomes esperava q tornes un monitor que m’agradava molt. De- sprés arribavem a un lloc no se si era una escola o un hotel o alguna cosa semblant. Allà em trobava amb un nen que em començavaa a ex- plicar coses molt intel·ligents i al cap d’una es- tona hi queia i reconeixia que era el Marc Gal- bany, un nen de les colònies. Ilusionada, els hi


ensenyava a altres monitors com el Marc coor- dinador, ens feia molta gracia. Més tard he so- miat que d’alguna manera estava relacionada amb el Lin Manuel Miranda, era el meu tiet o alguna cosa aixi i jo no me n’havia enterat mai. El coneixia i començavem a parlar de musicals i temes que m’encanten, al principi ell estava igual democionat que jo pero despres sanava cansant. En algun moment estava encarre- gantme del que semblava la seva filla i jo volia que es portes molt be amb mi, em costava pero ho aconseguia. Tot i que a la vida real no te cap filla. 12.11.2018 BCN - MIGDIADA Estava a una casa bastant gran i no sabia com havia arribat allà ni si hi portava gaire eestona. No estava massa preocupada. Començava a passe- jar i veia que estava plena de sofàs amb nois joves, d’aproximadament la meva edat, dor- mint. Semblava que hi hagués haut una festa. Els anava mirant tots i anava mirant si n’hi havia algún que em sembles guapo. Llavors trobava un noi molt guapo que també estava dormint a un sofa amb més nois i m’assentava entre el seu cap i el cos d’un altre. Es desper- taven i semblava q novem coneixien però em saludaven amb il·lusió. Jo no enteniares i els preguntava què feia jo allà i si em coneixia algú i no sabien res. Llavors sortía a un jardí de fora amb el noi que em semblava preciós, cabells llargs rossos i mandíbula super afilada. Mentre tontejavem li explicava q no sabia que feia allà ni com havia arrivat però fent conya. Ens començavem a abraçar i ell em tocava per tot arreu. No sé com després jo començava a mirar el seu mòbil mentre ell el mirava i veia que tenia fotos indicant-me que en algun moment m’havia stalkejat. Jo en realitat me n’alegrava i suposava que era amic del Ricardo i que li havia passat ell. Llavors en aquell moment sabia que el Ricardo era al lloc i el començava a buscar. El trobava i li preguntava que què feia passant-li fotos i ell em deia que no fes veure que m’enfad- és perquè m’encantava. Llavors li preguntava que no sabia on estavem i ell m’obria les portes
i veia que estavem al port de Brcelona, al costat de la uni, el que semblava un vaixell i que no m’havia de preocupar. Ell em feia una mirada q no se si era de broma o estava enfadat, suposo que la segona... després venia la Mariona a dormir a casa i jo li deia que no l’agobies gaire i que no patis pq era molt simpatic. 16.09.2018. BCN Estava de colònies i una nit amb els grups de joc feiem una espècie de concurs musical. Hibhavia unes grades o bancs al voltant d’una pista de ball molt gran i un escenari on hi havia la banda de Manu Guix tocant. Ens feien callar a tots i fer veure que dormiem i qui dormís més guanyaria o algun cosa per l’estil. Llavors men- tre tots dormien la banda començava a tocar i jo no aguantava i m’aixecava, tothom ho feia i començava a ballar per tota la sala. En aquell moment pensava que l’Aitana també estava a les colònies i l’haviem de trobar. La començava a buscar i anava veient que molts monitors i que C.T no havia vingut aquell any de colònies. M’entristia molt i anava més a prop de Manu Guix per disfrutar de la música, llavors paraven de cop i tots els nens menys quatre o cinc desa- pareixien. Jo pensava q era perquè se n’havien cansat, del concert i volien anar a jugar i deia en veu alta: quina pena, no? I de sobte veig als meus peus que hi ha sang al terra perquè un nen s’ha fet mal al nas i li sortia molta sang. Anava lentament cap al Manu i li deia si podia con- tractarlo per tenirlo a casa tocant i cantant tot el dia. Llavors ell no deia res i m’escribia una nota al moment i me la donava. Hi posava el preu del q demanava, i recordo pensar, més ig- ual ho aconseguiré treballant molt, val la pena. La nota seguía amb uns versos del que sembla- va una cançó el principi semblava tant preciós que em vaig emocionar i vaig començar a plorar. Ell va començar a tocar el piano i cantar-la. Se- guia plorant pero encara més, veia que la lletra no tenia massa sentit però plorava desconsolada inclús em costava respirar. Llavors el Manu mentre tocava m’ensenyava el dit del mig men- tre tocava i jo no entenia per què, ja que, a mi
ALGUNS SOMNIS QUE HE APUNTAT EN DESPERTAR-ME (8)
(Pàgina anterior - 273 - Continuació a la pàgina - 363 -) Cada matí si recordo el que he somiat i
si m’ha agradat el somni, els intento apuntar al mòbil i després transcriure’ls a una llibreta que vaig comprar a París. És per això que està ple de faltes d’ortografia. 313


Ous
(pàg. 441)
Sushi
Truita de patates
MENJAR SALAT PREFERIT
Croquetes de pollastre
Ous ferrats
(pàg. 393)
Pollastre arrebossat
Empanadilles congelades
Fregits
314


MENJAR SALAT PREFERIT
Menjar Cru
Hamburguesa
Macarrons gratinats
Fuet
Pizza
Croissant de pernil i formatge de la uni
Raviolis
Patates fregides
Formatge desfet (pàg. 219)
315


París
316

ELS VIATGES A PARÍS
PARIS! Très jolie!
Algun dia aprendré la teva llengua(127) t’ho prometo. El meu objectiu és visitar- te almenys un cop cada dos anys, bé, quan tingui diners, perquè Déu ni do. Però t’ho perdono perquè, bé... ja ho saps! Ets de les ciutats més boniques, encantadores i romàntiques d’Europa, del món! I saps que la cultura que tens és espectacular i mai me la podria acabar, així que seguiré venint fins que me
l ’aconsegueixi acabar. Tracte?
- Anna Portet Sullà
317


A CASA D’UNA AMIGA A CORBERA
318
Una amiga de l’escola i del bàsquet, l’Elena tenia una casa a Corbera. Ens convidava, a mi i a les amigues de classe (575), per celebrar el seu aniversari. Era durant l ’estiu i podiem fer excursions i banyar-nos a la piscina.


08-2011
319
Passàvem hores a la piscina, cantàvem, ballàvem, tocàvem la guitarra i ens sentíem les més guais del lloc. El “postureig” estava en auge, no sabíem què f èiem exactament, però era divertit.


Paraula Bufó/Bufona Desitjar Entrenyable Ginesta Tendresa
320


LES MEVES PARAULES CATALANES PREFERIDES
Definició
1. n. Personatge ridícul i grotesc, generalment molt agut i enginyós, que a l’edat mitjana i a principis de l’edat moderna divertia la cort amb històries gracioses i acudits.
2. adj. Que és menut i graciós.
1. v. Voler intensament la possessió d’una cosa o que un fet passi. 2. v. Voler tenir relacions amoroses o sexuals amb una persona.
1. adj. Que causa un sentiment o un afecte molt intens i molt íntim.
1. n. Planta mediterrània amb moltes branques llargues, primes, flexibles i de color verd, amb les fulles
petites i escasses i amb les flors grogues i oloroses.
1. n. Qualitat de la persona que mostra els sentiments fàcilment, especialment afecte, dolçor i simpatia. 2. v. Mostra d’afecte, estimació o dolçor.
3. Cançó preciosa del cantautor català Lluís Llach.
321
Les paraules que trobo més boniques de la llengua més bonica(93).


Agost del 2011
Edat: 13 anys
Jo al jardí de la casa d’una amiga
Amb 13 anys estava fent l’ESO, probablement l’època menys espectacular. No només perquè el que estudiava no m’apassionava massa(107), sinó perquè coincideix amb l’adolescència i no ens sol tractar gaire bé. I si a tot això li afegeixes que era l’època on estava naixent el “postureig”, doncs no ajuda gaire. A les festes de les amigues (319) hi havia “postureig”, a les convivències
de l’Escola, a les excursions(333),... Bromes a part, va ser un any una mica complicat. L’àvia materna(365) que vivia amb nosaltres ens va deixar. Però just abans va poder veure com feia la confirmació (341), que al final ho vaig fer per fer-la feliç.
322

323


Joan Portet Boixareu, el meu sen- jo he viscut, ell mai la va viure. yor pare. La persona més calmada Totes les hores van valer la pena que podràs conèixer en aquesta perquè va poder cofundar el seu vida, fins que el veus criticar un propi despatx d’arquitectura i en- àrbitre en un partit de bàsquet. Va ginyeria on han realitzat projectes néixer el 26 de Setembre a Lleida, de gran importància. Inclús van tot i que va créixer a La Pobla de poder sobreviure a la crisi immo- Segur, al Pallars Jussà. Allà va vi- biliària del 2007, ja que la majo- ure una infantesa típica de poble. ria dels seus projectes era d’ur- La seva família eren els repartidors banisme o pàrquings públics. La de congelats de la comarca. El seu meva mare i el meu pare es van pare, Joan, el meu avi, fabricava conèixer a Pobla, perquè ella es- ratafia. Els dos negocis han seguit tiuejava a Salàs, el poble del meu a la família, se’ls han repartit entre avi matern que està al costat. Tots els germans Xavi, Àngel i Carlos. dos van decidir viure a Barcelona La Ratafia dels Raiers, el producte i seguir pujant tant com podien al principal de la cooperativa Portet, poble durant els dies lliures. Des ha estat reconeguda per tota Cata- que tinc consciència, entre setma- lunya i més com una de les millors na el meu pare sortia molt aviat de ratafies. Avís! És intensa. El meu casa a treballar i tornava a la nit pare va baixar a estudiar COU a bastant tard. Així que normalment Barcelona amb 16 anys, amb al- el veia descansant al sofà, menjant guns companys del poble. Poste- o llegint el diari. És per això que riorment va estudiar arquitectura i un dia la meva mestra de parvu- va treballar molts anys, sense co- lari es va preocupar quan li vaig dir brar, a un despatx d’arquitectura. que el meu pare es dedicava a lle- Sempre m’ha dit que es passava gir el diari. Fins i tot va trucar als tota la nit fent projectes de l’esco- meus pares, per si de cas teníem la perquè durant el dia treballava i algun problema econòmic amb el a la tarda anava a la universitat. I qual ens havien d’ajudar. Els va fer que tota la vida universitària que molta gràcia, jo no entenia res en
324


aquell moment, perquè jo estava convençuda que llegir el diari era la professió del meu pare. En fi, no tenia gaires llums. Quan jo era petita tenia una facilitat molt gran per adormir-me als llocs menys esperats. Els més destacats: pujant la Torre Eiffel i visitant l’Alham- bra a Granada, entre molts altres. Ell era qui em carregava mentre dormia. Crec que és la raó per la qual ara té molts dolors d’esque- na, ho sento molt, papa. Tot i que el meu pare passava poques hores a casa entre setmana, sempre que podia ens ajudava amb els deures, o també jugàvem junts. Té moltís- sima paciència i rarament s’en- fada. També és molt graciós. És d’aquells que sembla callat però quan menys t’esperes diu alguna cosa graciosa molt intel·ligent. Crec que tenim una personalitat força similar. Bé, se m’envà més la pinça que a ell, això segur.
EL MEU PARE - EL JOAN
325
Aquesta fotografia és del viatge que vam fer amb la família Loan(477) i la nostra a les Gorges del Tarn(53).


326


327
El meu lloc preferit de Pals(413) és, sense cap mena de dubte, la platja de Pals. Hi anem cada matí amb els meus amics i les seves famílies. També fem excursions i sobretot sempre ens ho passem genial(557).
EL QUE FEM A PALS


És important dedicar unes paraules a les cançons tristes. Les cançons tristes, que podem identificar com a gènere de manera molt extraoficial, és el gè- nere de música que més escolto amb diferència. Aquesta playlist, malgrat tenir poques cançons, no és un reflex real de la quantitat de música trista que escolto. De fet, aquestes són de les més tristes que conec i que m’agraden, per això mereixien tenir una llista a part. Aquesta playlist estava pensada per es- coltar-la doncs quan estic trista o quan tinc la neces- sitat de desfogar-me. Però a més d’aquest ús, n’hi he donat un altre. És una de les llistes que escolto abans d’anar a dormir(345). Per una banda, com són totes força lentes ajuden a relaxar-me. Per altra ban- da, totes són tan profundes que fan que comenci a reflexionar sobre el dia i sobre la vida en general. En fi, el poder de les cançons tristes.
328


LA MEVA PLAYLIST DE CANÇONS TRISTES - “KINDA SAD”
Avril 14th - Aphex Twin Por Si Te Hace Falta - Alfred García Liability - Lorde True Colors - Ane Brun Colectivo Nostalgia - La Maravillosa Orquestra del Alcohol Tierra del Hielo - Clara Peya, Alessio Arena Asleep - The Smiths ocean eyes - Billie Eilish Sinmigo - Mr. Kilombo The Night We Met (feat. Phoebe Bridgers) - Lord Huron, Phoebe Bridgers Turning Page - Sleeping At Last
Sóc molt masoquista, però la música trista, que fa plorar, és de les meves preferides (299). Per sort no és l’únic estil de música que escolto(189), perquè si no estaríem fotuts.
329


La Pobla de Segur és el poble de la família del meu pare. El meu pare va baixar a viure a Barcelona amb 16 anys. Alguns dels seus germans també van marx- ar a viure fora. Ara hi viuen els meus tiets Àngel, Xavi i Carlos, i els seus fills(167).
Des de petita, cada cap de setmana que po- dia pujàvem a Pobla. A veure la família, a passar les vacances i també a esquiar. Un esport que no vull tornar a fer mai més. Però això és una altra història.
Sempre que pujàvem en cotxe, m’adormia al cotxe, mai veia el trajecte sencer. Ara no pujo tant com voldria, però m’encanta el trajecte en cotxe, escoltar música i relaxar-me(463). Espero treure’m el carnet de conduir aviat i pujar quan em vagi bé. Ig- ualment, per la universitat no he pogut anar-hi tant.
Allà tinc un grup d’amigues(79) amb les quals quedo pel poble, per prendre alguna cosa, per fer excursions i sobretot per sortir de festa.
Sempre que pujo a Pobla tinc temps per relax- ar-me. El pis on dormim, és l’edifici familiar, és molt tranquil. I sempre puc desconnectar de l’estrès de la setmana.
330


331
EL POBLE DEL MEU PARE, LA POBLA DE SEGUR
La Pobla de Segur
Per anar a Pobla es tarden unes 2 hores i 15 minuts en cotxe. En realitat no em fa res, perquè així durant el trajecte puc escoltar música amb auriculars, relaxar-me i reflexionar sobre la vida.


CONVIVÈNCIES DE SEGON D’ESO
Aquestes van ser les últimes convivències a l’escola, almenys com a alumna. Ens feien fer un treball on hi havia un exercici de cada assignatura, no em va agradar gens, aquella part, perquè totes les assignatures 332 se’m donaven molt malament(147).


01-2012
Almenys fèiem altres activitats menys educatives, poques però. Ens fèiem fotos que
encara no entenc, amb la moda del moment, que tela... I les meves ulleres, poc a dir
respecte elles, només que n’he tingut de millors. 333


Mai vaig pensar que
treure’m el carnet de con-
duir pogués arribar a ser
una cosa tan complicada.
Bé, sí que m’ho pensava,
per això vaig esperar uns
anys a sentir que realment
podia necessitar conduir i
que al mateix temps em
sentís confiada d’agafar un cotxe. En aquell mo- ment vaig decidir apuntar-me a l’autoescola. Anava a classe, on per sort tenia bona companyia(45), per es- tudiar la teòrica, feia els maleïts tests i per sort vaig aprovar-la a la primera. Però no va ser fàcil. El dia de l’examen teòric, el sistema operatiu amb el qual es feien els exàmens, va caure. De fet, mentre estava fent l’examen se’m va tancar el programa. M’estava cagant en tot perquè just me n’havia sortit un de fà- cil patia que me’l fessin repetir però amb un altre amb preguntes més difícils. Per sort es va reconnec- tar el programa, amb el mateix examen que ja havia començat. El vaig acabar de pressa per por que es tornés a col·lapsar. I bé, el vaig aprovar.
El problema va començar amb les classes pràc- tiques. Mare de Déus santíssima, quina cosa més es- tressant. Jo des del primer dia tenia una actitud molt proactiva, però el boig del professor em va porta a
334


LA MEVA LLUITA PER ACONSEGUIR EL CARNET DE CONDUIR
Plaça Espanya, o també coneguda com la zona on pots suspendre un mateix examen de conduir unes 3 vegades. En fi, vaig acabar viva i no vaig atropel- lar a ningú. A mesura que anava fent classes, ana- va millorant però el pitjor eren les esbroncades del
professor. No ens portem massa bé. Bé, si no par- lem de política, no em cri- da a l’hora d’ensenyar-me i posem música al cotxe, sí que ens portem bé. En qualsevol cas, vaig anar a l’examen. Explicat ràpid, gairebé mato a tot el per- sonal al mig de l’entrada de la ronda de dalt de la Diagonal quan vaig fregar amb un camió vermell. No m’ho podia creure. Vaig suspendre a l’instant, per
descomptat. Jo pensava que aviat podria fer el segon examen però va venir una pandèmia mundial (579) que va cancel·lar tots els exàmens i les classes que tenia reservades per preparar-me.
I ara estic tornant a fer classes ja, preparant-me pel proper examen, que sincerament tinc poques es- perances d’aprovar. Però ja veurem.
Mentre no em tregui el carnet de conduir, seguiré utilitzant el transport públic o m’aprofitaré dels meus amics i amigues (501).
335


Quan l’ascendent cau en el signe de Bessons, la persona se sent diferent dels altres. De fet ho és, el natiu amb ascendent en Bessons posseeix unes qualitats intel·lectuals que superen la mitjana, sem- pre que la seva regent estigui lliure d’afliccions. Són creatius per naturalesa. Són persones que raonen i lògics en la seva naturalesa, o almenys la busquen. La manera d’expressar-se és molt creativa, és elo- qüent i xerraire. La comunicació és fonamental per a ell, parlen molt i tenen molta versatilitat a l’hora d’establir converses. Tendeixen a tenir prou humor, a prendre la vida amb filosofia, gaudeixen d’enginy i tenen molta força intel·lectual. No obstant això, li costa adquirir constància en les seves relacions, és molt volàtil i canviant. Li costa perseverar en les seves accions, ja que Bessons és un signe mòbil i de doble personalitat, així que també poden tendir a tenir dues cares. Això passa sobretot si Mercuri es troba debilitat. Al llarg de la seva vida, generalment canviarà de treball assíduament, ja que interiorment els costa assentar les arrels en un lloc(45).
Es desenvolupa bé en gairebé totes les àrees, encara que el que millor se li dóna és el maneig d’informació, la comunicació i l’educació. Estar en contacte amb altres persones és una cosa que el fa feliç i on es realitza.
336


BESSONS
Naixement: 31 de juliol, 1998. Lloc: Barcelona Hora: 2:43
EL MEU SIGNE DE L’HORÒSCOP ASCENDENT
El meu signe de l’horòscop és Lleó (259) i el descendent és Sagitari(389).
Tot i que el més interessant és el signe de l’horòscop relacionat amb la posició de la Lluna(117).
337


Quan vaig acabar el batxillerat, l’escola em va agafar per anar de premonitora (és a dir, sense cobrar) a les colònies d’estiu. És una de les experiències que més m’han format com a ésser humà. He repetit aquesta experiència durant 4 estius. He conegut a gent fantàsti- ca i a infants que et sorprenien cada dia, fèiem teatre, rèiem, menjàvem i sobretot, sobretot, no dormíem(461).
Les principals tasques consistien a crear activi- tats de temàtica artística o cinematogràfica per a in- fants de 8-10 anys. L’objectiu principal era promoure la correcta convivència i el bon exemple tot fent l’ex- periència el més gratificant possible.
En l’últim any vaig tenir un petit accident. Vam anar d’excursió a uns tobogans que estaven al bosc. Els infants van estar baixant per ells durant hores i just quan havíem de marxar, vaig decidir que jo també baixaria. El cas és que els tobogans eren de metall, feia molta calor i estaven bullint. Quan vaig baixar, amb els meus pantalons curts, se’m va cremar tota la zona de sota del cul(469). Al principi no, però després va ser de les coses més gracioses de les colònies.
Sempre que acabaven les colònies passava un dia plorant. Em feia molta pena que s’acabés l’ex- periència i que ja no podria veure als altres monitors. Una part de mi voldria dedicar-me a anar de colònies durant molts anys. Tant de bo.
338


339
ELS ESTIUS QUE FEIA DE MONITORA DE COLÒNIES
Fotos dels diversos anys que he anat de colònies d’estiu com a monitora.


LA MEVA CONFIRMACIÓ
La confirmació la vaig fer després de diversos anys de catequesi a la parròquia Santa Cecília (497), la del barri. Va ser un dia contradictori perquè la vaig fer el mateix dia que la meva àvia (365) va rebre la unció 340 dels malalts. En realitat, era per ella i la meva família que feia els sagraments cristians.


06-2012
Van venir a la cerimònia els meus pares, el meu germà, la meva padrina Rosa Maria(255) i les meves amigues de l’escola. Va ser una celebració que ens va alegrar una mica malgrat l’època difícil que vivíem.
341


03-12-09 Hola! Em dic Anna Portet. A partir d’avui seràs el meu diari secret. És el sant del meu germà i l’aniversari de casats dels meus pares. Avui ens hem canviat de llocs, sec a la fila del mig amb el Gere. Dar- rere tinc al Kenia, la Maria i el Houston. Ah és veritat, no ho he dit, el Houston m’agrada molt. Espero que ningú ho vegi perquè no ho he dit a ningú que m’agrdava el Hous- ton, excpete a la meva millor amiga la Laia. Demà marxo a Pobla, el poble dels meus avis i del meu pare. Els meus avis es van morir l’any passat, quan hi penso em venen una mica de ganes de plorar, la veritat. 12-12-09 Hola durant tots aquests dies no t’he pogut escriure, ho sento, he tingut molts exàmens. Et vull escriure una cosa molt certa. Durant aquests dies l’Escòcia està com no sé, estrany. Sembla que estigui enamorat de mi! Ja m’agradaria, és simpa- ticot i des de parvulari que anem junts a classe. Canviem de tema. La Laia ja no em cau tan bé com el dia que ens vam fer mil- lors amigues, ara sempre vol estar amb mi, sempre en segueix a tot arreu,... No és que no em caigui bé, però, no sé, ja no em cau tan bé. Ahir vaig estar a punt d’anar a casa seva, però ella havia d’anar a comprar. En fi, que no vaig anar a casa seva. Ho sento, deixo d’escriure que em fa mal la mà.
28-12-09 Estimat diari, o sento per esciure tan poc, però és que m’oblido de tu. Avui és el dia de Sants Innocents. Aquest matí m’he pintat la cara tota verda per espantar al meu germà i a la meva mare. El meu germà com no, s’ha enfadat! Bé, ara si no t’importa, m’agradaria bastant jugar a un joc d’ordi- nador nou, així que fins aviat. ADEU! 13-05-10 Fa molt temps que no t’escric, et
342
posaré al corrent. Les amistats. Ja no sóc amiga de la Laia, definitivament ja no em cau bé. Diria que la Maria és la meva millor amiga. Ja no vaig a jugar tant amb les de la classe, ara jugo amb l’Elena i les seves ami- gues. La Carla ja no em cau perfectament. S’aprofita de mo, com l’Ari. L’Ari és la meva enemiga des de guarderia, sempre s’ha ficat amb mi. Tema amors. Ja no m’agrada el Houston, ara m’agrada molt el Kenia. És molt simpàtic, és ros i té els ulls blaus. Em va començar a agradar fa poc pequè deien que ell s’enamorava de mi. Quan em diuen això, no sé què em passa però de com m’en- amoro d’ell. Ara, no sé si ell s’enamora de mi. Aixií que no se si dir-li o callar. Perquè si li dic tothom em dirà que m’enamoro d’ell i mai ho he dit a ningú, excepte a la Laia. Tema diners. Fa poc vaig ficar diners a la caixa, ara en tinc 1185€. Tema classe. Vam fer el concurs de dracs per Sant Jordi. Va guanyar l’Ari. L’havia copiat de l’any passat. Tothom deia que jo havia de guanyar, fins i tot el Kenia. Després, fa poc vam canviar de llocs. Ara sec al costat de l’Escòcia, que per cert ja no sento res per a ell. Davant tinc al Kenia i al seu costat hi ha l’Ari... Darrer tinc al Houston i al seu costat hi ha l’Alex, que no em cau molt bé. Es creu guai per- què explica “xistes” guarros. Bé, ara no tinc temps d’explicar-ne cap, me n’he d’anar. ADEU GUAPO! Amb molt d’amor, Anna. 31-05-10 Esimat diar, ja no sé que fer. És veritat, el Kenia s’enamora de mi. L’altre dia estàvem al pati i una monitora del pati, la Laura, em va preguntar com em deia de cognom. Jo li vaig dir que em deia Portet. El monitor del seu costat i li va dir: “és ella, és ella!”. Jo no entenia res, em vaig quedar


molt rar i li vaig preguntar: jo que sóc? I em va dir que el Kenia li havia dit que anava per a mi. Diuen que em vol preguntar si vull sortir amb ell, jo no sé què dir-li!! Em sem- bla que li diré que sí. L’Alex és tonta. Perquè hem començat el mundial de futbol del pati i avui m’ha començat a dir: “Jo no vull jugar, perquè cada any perdem. Tampoc vull ani- mar perquè em gato molt la veu, cada any crido molt i mai m’ho agreeixen”. Jo li he dit que tranquil·la, en plan para ja, perquè no ens donava gens d’ànims. I que si no volia jugar que s’aguantés. Bé, el Kenia sempre diu “bé” hehehe i ara se m’ha enganxat tam- bé a mi. Bé, me’n vaig, que mira quina mala lletra que estic fent! ADEW, de part de la teva nena desesperada! Guapixx! XD 23-06-10 Ahir vam anar al cine després d’acabar el cole. Després del cine vam anar al McDonald’s! El més fort és que el Kenia i jo vam seure junts per veure la pel·lícu- la, que era Marmaduke. Jo havia demanat unes crispetes salades, pero al Kenia no li- agradaven, llavors quan em vaig trobar una crispeta dolça, i li vaig donar al Kenia, ell em va regalar una pegatina “exprésate”. Em va fer tanta il·lusió!! Avui és la nit de Sant Joan i demà és Sant Joan. Bé, DEW! Que vagi bé! PD: Crec que ara som nòvios. 18-08-10 Bon dia, Fa uns quans dies vaig anar de colònies. M’ho vaig passar molt bé. Trobava molt a faltar al Kenia. Tots m’han començat a dir que l’any vinent el Kenia repetirà de curs i que ja no li agrado. Però m’és igual, tot s’ha de veure al primer dia de cole. M’he fet mal al genoll, tinc mal a la ròtula, un hematoma i microfisures també tinc el (i aquí vaig deixar d’esciure, ni idea). 10-03-12 Fa la vida que o t’escric. T’he de
posar al dia. Ja no m’agrada el Kenia. Ho hem deixat al cap de moltes discusions. Ara m’agrada el Barcelona, abans m’agrada- va el Quebec. El Barcelona té uns quants grans però me l’estimo igual perquè és nor- mal en la nostra edat. Tema classe. L’any passat vaig guanyar els Jocs Florals de TOT Barcelona. Estic súper contenta. L’any pas- sat ens van canviar de classe i saps l’Ari, el Kenia i el Jordi han repetit. El Kenia se’n va anar de l’escola. He baixat molt de notes. Aquest trimestre he estat delegada. Els delegats fan els llocs i jo em vaig posar al costat del BArcelona, però el van haver de canviar perquè es va fer mal al peu. Ara tinc al costat dues de les meves millors amigues, l’Elena i la Laura. Ara començaran els tri- mestrals. Ahir vam tenir partit de bàsquet, vam guanyar. Vaig fer un bon partit i vaig fer una entrada que no me la vaig creure i em vaig posar a plorar de l’emoció. M’en- canta la sèrie Glee i també La Chica Invis- ible de MTV. Crec que he canviat bastant! Ara, com abans, m’encanta cantar. Faig pi- ano i toco amb un dels tios més guapos de l’escola. Ell toca la guitarra i la noia que fa amb mi llenguatge musical i jo fem la cançó amb el piano. Ara m’encanta dibuixar. A plàstica sempre trec excel·lent. He tret dos 10 en dos dibuixos. A per cert, hi ha un nen de l’Arboç, el poble de l’Alba que m’envia missatges tota l’estona. Crec que ja no, però abans li agradava molt. Era un pesat. L’Alba em va dir que s’enamorava d’una noia difer- ent cada setmana. Amb mi va durar 3. Bé, et deixo ja que he d’anar a estudiar.
PD: Em fa molt mal el turmell :(
EL QUE TENIA ESCRIT AL MEU DIARI DE PRIMÀRIA
He transcirt tot el que he trobat en el meu diari “secret” de quan anava a primària. Parlo de l’escola, les meves amistats, els nois que m’agradaven i altres coses, amb un to tan madur com em permetia la meva maduresa del seu moment. 343


Jo i els malsons tenim una relació molt estreta. Des que tinc consciència, els meus pares sempre s’han hagut d’esperar que m’adormís perquè no em sentís sola. Bé, ara ja no. Però al llarg de la nit si em despertava necessitava algun llum obert, inclús així si havia tingut un malson, després de la paràlisi
que m’havia generat, me n’anava al llit dels meus pares. Si a això
li afegeixes el fet que veient un tràiler d’alguna pel·lícula de por ja puc arribar a tenir greus malsons i que els tingui
durant setmanes i mesos, és una reacció absolutament
fantàstica. La pitjor època de malsons, generada per
un tràiler d’una pel·lícula que recordo va ser “El
Orfanato”. Quan es va estrenar, tenia uns 8-9
anys, aproximadament. Encara recordo estar a l’habitació dels meus pares i veure a la seva tele el tràiler d’aquesta
tan terrorífica pel·lícula, concretament a aquest nen amb el sac al cap al
final del passadís d’un suposat orfenat. I només va caldre això i ja no vaig poder dormir tranquil·la durant moltes nits. També
tenia pànic als passadissos llargs. A l’escola n’estava ple
i ho passava fatal quan havia d’anar sola per
l’edifici. Amb el temps es va anar calmant la meva por, fins que al
desembre del mateix any,al
programa
especial de Nadal de TV3, “Nadal
a Tres Bandes” van fer un sketch on apareixia. No m’ho podia creure, i els meus pares també es van cagar una mica en el programa perquè sabien que tornaria a tenir malsons i el que és pitjor, tornarien a tenir una okupa al seu llit. I bé, amb 21 anys que tinc ara mateix, encara no he sigut capaç de mirar aquesta pel·lícula.
La següent pel·lícula que em va portar greus malsons, només amb el tràiler va ser
la pel·lícula “Los Mundos de Coraline”, una pel·lícula que suposadament és per a infants. Aquí ja tenia uns 11 anys, que ja comença
a ser edat madura. Mira, no sé ni de què
va, però sé que hi ha dos mons paral·lels, personatges que no tenen ulls reals sinó que són botons i per últim, els personatges estan fets de plastilina. Això fa que els moviments dels personatges siguin molt poc naturals
i aterridors. La barreja de tots aquests elements i el fet que tothom en parlés a l’escola va fer que li agafés una por tremenda. Felicito a tots els productors i productores per espantar a una gran part dels
infants del món, moltes gràcies.
Un altre film que va fer que estigués nits desperta per evitar els malsons va ser “La Vida es Bella”. Aquests malsons ja
venien de fàbrica, de
fet. Des que vaig visitar diversos monuments
i espais d’escenes de la Segona Guerra Mundial. Entre ells, un camp de concentració a Praga,
quan tenia 10 anys. Allò em va deixar un mal cos, fins al punt de tenir
un trastorn d’estrès posttraumàtic. És per
això que quan tenia


11 anys i a l’escola van decidir veure aquesta pel·lícula no em va fer massa bé. De fet, jo ja sabia de què anava la pel·lícula abans de mirar-la, per això vaig sortir de la sala on la projectaven en començar la primera escena al camp de concentració. Fins que no vaig tractar el meu trauma al psicòleg, cada vegada que algú feia referència aquella pel·lícula o veia alguna escena d’ella,
aquella nit m’agafaven somnis i atacs d’ansietat pels somnis que tenia. Un cop vaig anar al psicòleg ho vaig explicar i vaig aconseguir veure la pel·lícula acompanyada de la meva doctora. Però no l’he tornada a veure. Per últim però no menys important, per mala sort, la pel·lícula “Múltiple” de l’any 2016. I sí, ja tenia 18 anys. I
només vaig veure el tràiler, que em
va sortir a un anunci de YouTube
que encara maleeixo. Em va
fer tanta por que vaig estar
una setmana tenint malsons i
estan desperta durant moltes
hores per evitar tenir malsons. El problema d’aquesta pel·lícula és
que el protagonista dolent, té un
trastorn de la personalitat i segrestava
a unes germanes de la meva edat (tot
el que vaig poder deduir del tràiler).
Fins aquí totes les coses que passaven
a la pel·lícula eren coses que et podrien passar a la vida real, de manera que fa
la pel·lícula encara més terrorífica. Per
sort, la fase de malsons em va durar molt menys que quan era
més petita. I per totes aquestes raons, vaig
decidir
des de fa molt temps evitar veure pel·lícules de por, evidentment perquè crec que no n’he vist mai cap i sobretot evitar veure tràilers. He arribat a tapar-me les orelles i tancar
els ulls a un cine quan va sortir el tràiler d’un
thriller. Em limitaré a veure pel·lícules
romàntiques, musicals, comèdies, preferiblement que
acabin bé.
PEL·LÍCULES QUE M’HAN FET TENIR MALSONS


Xavier Portet Sullà, el meu sen-
yor germà. Sí, jo en sóc la seva
fotocòpia però amb més cabells.
El meu germà va néixer al 17 de
juny de l’any 1993. Sempre li ha
fet molta ràbia néixer un any més
tard que els Jocs Olímpics de Bar-
celona. Igualment no se n’hauria
assabentat massa. Però sí que és
veritat que els esports li han agra-
dat molt des de ben petit. Ha ju-
gat a bàsquet durant molts anys, i
m’he hagut d’empassar molts dels
seus partits. Com ens portem uns
5 anys de diferència la nostra rel-
ació, gràcies a la seva maduresa,
sempre ha sigut molt bona. Rara-
ment ens hem barallat, a cap dels
dos ens agraden els conflictes. Al
contrari, de petits jugàvem gairebé
sempre junts i a mesura que ens
fèiem grans també compartíem el
que apreníem. La “discussió” més
gran que recordo, era quan jo volia
mirar el Disney Channel i ell no. ens fèiem companyia i passàvem Peròaraelln’ésgairebémésfanmolta estona escoltant músi- que jo. En realitat tenim person- ca o mirant sèries, a més que ens alitats molt similars, semblants a cuidàvem mútuament. Però vaig la del nostre pare. Som tranquils entendre-ho. És el cicle de la vida i tenim força paciència. De tant i algun dia em tocarà a mi, espe- en tant fem broma. Ens agrada la ro. Sempre hem fet molts viatges
346
música i cantar fent el ximple. Ell va estudiar la carrera de ciències polítiques, però no per ser polític, sinó en politòleg. Va fer pràctiques al Parlament i es va enamorar del lloc. Però va haver de buscar al- tres feines perquè mai hi havia oposicions per a poder-hi trebal- lar. Uns mesos abans d’aplicar el 155 van fer oposicions i ell les va realitzar. Durant molts mesos va quedar aturat a causa de la situació política. Però finalment va poder començar a treballar al departa- ment de Protocol, després d’haver fet un màster d’aquesta matèria. Estic molt orgullosa d’ell per ha- ver-ho aconseguit. Gràcies als úl- tims anys de treball, el setembre del 2019 es va poder independitzar amb la seva nòvia. Ara viuen al Po- ble Sec i estan molt contents. En el moment que va marxar em va entristir una mica perquè sempre


amb la nostra família i normal- ment ell i jo compartíem habitació a l’hotel. Quan era més petita els viatges em provocaven molta ansi- etat, a més que feien despertar tots els meus traumes. Recordo que una nit, mentre estàvem a Itàlia em va agafar un atac d’ansietat. Ell em va estar distraient fins molt tard, explicant-me la seva vida per tal de relaxar-me i distreure’m de les meves dèries. A més d’aju- dar-me en aquell moment, ens va unir molt. L’endemà estàvem cansadíssims i els pares ens van fotre la “bronca” més d’una vegada perquè anàvem empanats i massa lents. Tinc ganes de seguir veient com anem creixent tots dos, com afrontem les noves etapes, pel nos- tre compte però sabent que ens tenim mútuament.
EL MEU GERMÀ - EL XAVIER
347
Aquesta fotografia és d’una celebració del 14è aniversari del Xavier, el meu germà, al menjador de casa (521).


LA GOSSA “MAYA” DE LA MEVA AMIGA
La família de la meva amiga de l’escola, la Laura, va adoptar una gosseta i no em podia estar de conèixer-la.
348


11-2012
Sempre he volgut tenir mascotes i els meus pares no m’han deixat. Ara com a adulta, entenc els seus arguments (101).
349


350

Des del meu punt de vista, la Beyoncé és una de les millors intèrprets que hi ha ara mateix a la Terra.
És la meva ídola, m’inspira a tenir confiança amb mi mateixa. El seu concert de la Formation World
Tour ha estat el millor concert que he vist mai(449). 351
L’ESPECTACLE MÉS ESPECTACULAR DEL MÓN


L’estiu del 2012 va marcar un abans i un després en la meva vida. El fill de la meva padrina, el Joan, tenia un iPhone 4 que ja no utilitzava. No sé com, es va il·lu- minar i va decidir que me’l podia regalar, no vendre ni històries REGALAR. Em va fer tantíssima il·lusió. Jo en aquell moment tenia un Nokia de tapa(419) quan to- thom a la meva escola ja passava pel segon o tercer Smartphone. I no és que jo el necessités però em feia tanta il·lusió(553)!
Quan me’l va regalar vaig començar a escriure a tothom que vaig poder dient-los que tenia un mòbil nou i que era un iPhone 4. Era i sóc una mica pesada a vegades. Però en aquell moment m’era igual per- què ara ja tindria internet al mòbil, podria parlar quan volgués per WhatsApp, tenir totes les xarxes socials, i sobretot fer moltes fotos. Tot i que no era conscient que la qualitat era una merda, feia moltíssimes fo- tos. No eren boníssimes però d’aquesta manera vaig començar a desenvolupar el meu estil fotogràfic.
De totes maneres, el millor d’aquest mòbil era que podia tenir moltes cançons i les podia escoltar sempre que volgués(55). En l’anterior mòbil només en tenia 3, a més de la ràdio. Era un canvi bestial.
352