ANNA PORTET SULLÀ(1998-2020)

Si em vols fer feliç, porta’m a veure un musical, si és a Barcelona, genial, però si és a Londres(465), millor.
I bé, si és a Nova York ja l’hòstia(505). En aquesta llista hi ha els títols d’alguns musicals que he vist al teatre o on-line, per mètodes no gaire legals. 253
_ 21 Chump Street
_ A Chorus Line
_ Aladdin
_ Annie
_ Beautiful: The Carole King Musical
_ Billy Elliot the Musical
_ Cabaret
_ Cats
_ Chicago
_ Come from Away
_ Cop de Rock
_ Dear Evan Hansen
_ El Petit Príncep
_ Evita
_ Funny Girl
_ Grease
_ Hadestown
_ Hairspray
_ Hairspray
_ Hamilton
_ Heathers
_ HowtoSucceedinBusiness
Without Really Trying
_ In the Heights
_ Jagged Little Pill
_ Jersey Boys
EL MÓN DELS MUSICALS
_ Jesuscrist Superstar _ Kinky Boots
_ La Cage aux Folles _ Legally Blonde
_ Les Misérables
_ Mamma Mia
_ Mar i Cel
_ Matilda the Musical _ Mean Girls
_ Meangirls
_ Miss Saigon
_ Newsies
_ Oklahoma!
_ Once
_ Rent
_ School of Rock
_ Spring Awakening
_ The Book of Mormon
_ The Last Five Years
_ The Lion King
_ The Music Man
_ The Phantom of the Opera _ TheSoundofMusic
_ The Wiz
_ Waitress
_ West Side Story
_ Wicked


La Rosa Maria, la meva padri- Maria estimava i cuidava de valent. na. Es la dona del cosí del meu Ella sempre surt a passejar i a fer pare, es deia Jordi. El meu avi pa- excursions, que déu ni do. No diré tern tractava com a un fill més el la seva edat perquè no cal, però la cosí del meu pare. De manera que seva forma física és al·lucinant. A el Jordi i la Rosa Maria ren molt més de sortir a passejar el gos, va a propers a la família. Van tenir un classes de pilates i queda molt so- fill, el Joan, també molt proper a la vint amb les seves amigues per anar família. Malauradament el Jordi va al teatre. En fi, que porta una vida morir molt jove. Uns anys més tard molt energètica que molts voldríem vaig aparèixer jo. A causa de tota a la seva edat. La seva personalitat la història familiar, els meus pares també és única. Recordo una anèc- van decidir que la Rosa Maria es dota molt graciosa de quan estàvem convertiria en la meva padrina de de viatge a Londres. Un dia havíem bateig. A més del paper de padri- d’agafar un avió a Londres per anar na, ella ens ha acompanyat a molts fins a una altra zona. Doncs just viatges familiars des que era molt aquell dia va haver-hi una amenaça petita. Vam anar a les Gorges del de bomba a l’aeroport i tots els vols Tarn, als Països Baixos, a Londres, es van cancel·lar. A més hi havia Escòcia, Polònia, a més d’acompa- un control policial de campionat. nyar-nos molts cops quan pugem En tot moment ens regiraven les a Pobla, el poble de la família del bosses i ens feien passar pel detec- meu pare. La Rosa Maria és una tor de metalls. En un dels controls li dona espectacular. Per les diverses van agafar la bossa de mà a la Rosa circumstàncies de la vida s’ha con- Maria. Ella no entén ni parla una vertit en una dona independent, sola paraula en anglès, de manera que sap cuidar als seus i amb una que no entenia res del que li deia el força de voluntat brutal. El seu fill guàrdia encarregat. Mentre el guàr- JoaniellavancompartirpisaGra- dialiregiravalabossaellaanavaco- nollers fins fa pocs anys. El Joan ha mentant: “Què? Trobes el que bus- tingut diversos gossos que la Rosa ques? No, no ja pots remenar que
254


LA MEVA PADRINA - LA ROSA MARÍA
ara ja ho has desendreçat tot”. Fins que el guàrdia li va retornar, i ella mentre l’agafava li deia les paraules més sinceres i directes que he escol- tat en tota la meva vida: “Vés a la merda”. Mira, estàvem per demanar als vigilants de les càmeres de se- guretat que ens donessin un vídeo de la reacció de les nostres cares en sentir les seves paraules. Com vam riure! I el millor va ser la cara del guàrdia, que no entenia absoluta- ment res. Sense cap mena de dubte, el millor moment que he viscut es- tant de viatge. Últimament no ens veiem tant com voldria. Ens veiem sobretot per celebracions familiars. La darrera vegada va ser per Sant Joan, ja que és el sant del meu pare i del seu fill, també seria el del meu avi patern. Sempre ha sigut un dia de reunió familiar.
255
Aquesta fotografia és del viatge que vam fer amb la família Loan(477) i la nostra a les Gorges del Tarn (53).


PARTIT DE BÀSQUET CONTRA L’EQUIP DE L’ARES
Un dels primers partits que vaig jugar amb el meu equip de bàsquet a l’escola(357), va ser contra l’equip de la meva cosina de cosins i amiga Ares. Ella portava el número 14. El seu equip era boníssim igual que ella.
256


02-2008
Ens van guanyar de bastant. Jo tenia poca gràcia jugant, però ho intentava, més o menys. De fet, el que més m’agradava dels partits eren les meves vambes vermelles i portar els cabells en dues cues(411).
257


Les persones nascudes sota el signe de Leo, són líders per naturalesa. Són dramàtics, creatius, se- gurs de si mateixos, dominants i és extremadament difícil resistir-se a ells. Poden aconseguir tot el que es proposin, tant si es tracta de família i amics o treball. Leo és un signe de foc, el que significa que estima la vida i espera passar-la bé. Igual que als altres signes de foc, Sagitari i Àries, Leo li agrada fer servir la seva ment per resoldre els problemes més difícils i prendre la iniciativa resolent situacions complexes variades.
Regit pel Sol, Leo adora el Sol en totes les seves formes, la qual cosa és al mateix temps una expressió metafòrica que fa referència al seu ego. Això pot ser bo, ja que els Leos poden buscar amb facilitat allò que necessiten. Però d’altra banda, pot ser molt problemàtic quan els Leos ignoren els des- itjos i necessitats dels altres per satisfer els seus desitjos. Leo té una força especial i un estatus de “Rei de la Selva”. Leo sol tenir una gran quantitat d’amics, ja que és una persona generosa i lleial. Se- gur de si mateix i atractiu, Leo és capaç d’unir diver- sos grups de gent cada vegada que té oportunitat.
Els problemes poden aparèixer quan Leo s’afi- ciona massa dels seus èxits. Aquest signe zodiacal pot ser arrogant, fluix i inflexible perquè assumeix que algú més netejarà el seu desordre. Un sentit de l’humor sa pot fer que les col·laboracions amb altres persones siguin més fàcils.
258


LLEÓ
Naixement: 31 de juliol, 1998. Lloc: Barcelona Hora: 2:43
El meu ascendent és Bessons(337) i el descendent és Sagitari(389).
Tot i que el més interessant és el signe de l’horòscop relacionat amb la posició de la Lluna(117).
259
EL MEU SIGNE DE L’HORÒSCOP


Codony
Ens el donaven per berenar a l’escola. Massa dolç.
Llaminadures
Molt massa dolces i sento que són totalment artificials.
Castanyes
Cada castanyada les tasto de nou i no millora el gust.
Cigrons (estofats)
Ens els donaven per dinar a l’escola, sentenciat.
Coca-Cola
M’encanta el seu disseny, odio el gas.
Cervesa
Odio el gas i odio el gust.
260
Aquests són alguns dels menjars que menys m’agraden. Però si m’ho posen al plat, m’ho menjaria (281).


Blat de moro
No aporta res a no ser que es converteixi en crispetes.
Pebrot
Culpo al Shin-Chan. Segons com estigui cuinat, en menjo.
Albergínies
Té un regust amarg que no m’acaba de... Menys el codony que hauria d’estar prohibit(87).
Orxata
Perdoneu-me però, té gust a llet àgria.
Pastanagues
Soses. Però el pastís de pastanaga és el meu prefrit.
Pealla
Sobrevalorada. El millor són els bitxos.
261
MENJAR QUE NO M’AGRADA MASSA


Juliol del 2008
Edat: 10 anys
Jo a una platja de França.
La moda, amb 10 anys, no era la meva especialitat. Ho podeu comprovar en els meus pantalons de xandall de color MARRÓ. Qui té un xandall marró? Doncs jo. També va ser el meu primer any amb ulleres, em va sortir la miopia “familiar” que no ha deixat de créixer amb els anys. Deixant de banda el meu estil, aquesta fotografia és del viatge que vam fer a la costa de França(267).
262

263


264
Com a dissenyadora gràfica crec que la portada de l’àlbum d’un artista té molta importància(159). é
c
H
y
e
M
-
U
s
B
E
h
B
B
s
L
r
S
-
4
o
I
e
r
É
n
V
u
p
A
u
L
a
O
0
r
e
a
n
o
y
n
o
O
M
u
B
r
E
i
o
r
n
M
I
o
a
M
e
n
a
E
M
C
e
a
e
a
s
r
i
E
e
l
r
s
K
o
-
M
l
B
:
M
+
d
-
M
l
e
l
l
n
o
s
l
e
n
T
f
a
-
é
1
N
V
B
l
H
s
i
E
G
P
u
m
c
a
M
s
d
-
r
u
2
r
s
r
r
Y
P
A
o
e
e
E
e
U
g
O
N
E
a
C
n
c


ELS MEUS ÀLBUMS PREFERITS
265
Alguns dels meus àlbums preferits són dels meus artistes preferits(449).Té sentit, suposo.
N
s
t
r
o
A
m
s
e
é
l
s
e
d
c
s
t
n
E
r
e
l
a
l
M
d
-
e
U
c
s
e
H
-
-
o
h
-
r
e
S
e
x
D
G
b
l
E
i
n
a
a
n
i
E
y
a
s
o
B
n
o
A
A
r
m
n
e
t
-
r
p
A
r
s
M
u
t
e
J
p
l
l
s
s
s
r
a
E
e
e
l
n
c
m
n
o
c
o
B
n
e
r
P
H
P
h
r
a
o
L
a
e
a
e
E
e
e
m
m
x
s
r
è
o
a
-
r
’
r
d
n
a
e
e
d
é
u
i
t
a
k
d
s
i
o
a
i
s
x
t
L
S
C
o
n
B
u
r
o
E
d
g


VIATGE A FRANÇA AMB ELS ROIG
Durant l’estiu del 2009(263) vam viatjar per tota la costa francesa. Una part la vam fer només la nostra família i després es van afegir la família Roig (383). Amb ells vam visitar alguns dels castells del Loira.
266


07-2009
En aquest viatge vam veure platges precioses, museus i molts castells. També vam visitar i veure altres coses que no vaig pair gaire bé, concretament camps de batalla de la Segona Guerra Mundial (423).
267


Aquest mòbil té tot el que li faltava a l’anterior. Con- cretament, ESPAI LLIURE. És l’iPhone 7 de 128Gb, així que tinc memòria per donar i per vendre. És el millor mòbil que he tingut en la meva vida i espero que em duri molts i molts anys. De fet, és de segona mà. Me’l van comprar els meus pares pel Nadal del 2017 a meitat de preu. I creu-me que el preu original era car.
Tinc espai per fotos, de fet tinc les fots de l’estiu del 2018(525), i ja arribem al del 2020(555). A l’aplicació d’Spotify hi tinc més de 10 llistes de música descarregades. Tinc un munt d’aplica- cions i jocs. De fet em passo potser massa hores amb el mòbil i ara més durant la quarantena. En defensa meva diré que el mòbil és una font d’in- spiració i de referents brutal i inclús una eina de tre- ball per als artistes i dissenyadors com jo.
Ara mateix està molt ple. Hi tinc molts records, tant fotos com converses memorable que he tingut. En fi, que tinc moltíssima sort de tenir aquest aparell.
268


ELS MEU MÒBIL
269
El millor mòbil que he tingut mai. Me’l va vendre la meva amiga Sharon(549), que se l’havia canviat per un de nou feia poc temps.


Setembre del 2009
Edat: 11 anys
Jo al menjador de la casa d’una amiga.
Adolescència en estat pur. Comencen les inseguretats, la manca de ganes de fer el que abans et feia feliç, els primers “amoríos”(45), una moda que amb el temps te’n penedeixes, amistats que venen i van(575),... En qualsevol cas, amb 11 anys vaig poder anar a un lloc que m’encanta, PortAven- tura(277). Per com a bona muntanya russa que és la vida, a l’estiu em vaig lesionar al campus de bàsquet(283) on solia anar i per mala sort em va fastiguejar una mica l’estiu.
270

271


07-04-17 BCN Entravem amb algunes de la uni a un suposat servei estacio a gran de gracia. Entravem i agafavem una clsa q necessitavem. Algunes es posaven dacord per robar el q haviem de comprar, agafarho sortir corrents de la botiga. Ho feiem i jo no estava gens d’acord. En lultim moment, just abans de sortir deixavem anar el material. Igualment ens es- capavem, ens seguien algunes de la botiga, fins q jo em separava de les de la uni i m’agafaven. Al final ens agafaven a totes, jo explicava q en reslitat jo no ho volia fer. Al final ho perdonaven pq en realitat no haviem robat res. 09-04-17 BCN Anava de colonies com a monitora i no em preparava be la bossa, de fet em deixava co- ses a casa esperant q lendema me les portessin muns pares. Un cop a l’autocar anant cap alla veia q tots els monitors eren exalumnes del meu curs i em feia molta mandra. Despres en arribar em feien fer coses q no havia fet lany anterior, es a dir em deixaven per fer les merdes com treure les escombraries, cosa q mai faria com a monitora. 16.06.2017. BCN Estevem tots els de teatre a casa meva. Jo em despertava i em mirava al mirall de lavabo i algú per la nit mhavia pintat uns mexons de cabells de blau. En el moment vaig saber que havia estat el Yume i li vaig anar a dir. Rient-se em va dir que per la nit roncava massa i per aixo me’ls va pin- tar. Després quan ens reuniem per sopar, de fet estaven tots els familiars de teatre, em portaven un pastis per compensar lo dels cabells. 30-06- 2017 BCN Estava a alguna escola, no semblava la uni pero semblava q estigués amb la gent de teatre d’Elisava, tot i que no els coneixia. Es- tavem fent amb públic el musical HEATH- ERS i no haviem assajat moltes de les escenes. Començavem amb l’escena de Big Fun i el que havia de començar a cantar, cantava una cançó de Legally Blonde. Al cap d’una estona un dels actors l’interrompia, sense sortir del paper. Com que és una escena d’una festa descontro- lada amb nens d’instituts jo començava a cridar i ballar com si estigues borratxa per acabar amb
272
l’error. Continuavem amb l’escena però no can- tavem la cançó i l’acabavem i sortia de l’esce- nari. Darrere l’escenari estava la Monica, profe de teatre d’Elisava i ens explicava com aniriren les següents escenes. Com estavem darrere l’es- cenari jo volia anar a escoltar la cançó que es- taven fent que era Freeze Your Brain, però no hi anava. Després s’acabava l’obra i anava la gent a dinar. M’anava creuant amb gent de teatre i em presentava. En un moment em creuava amb la Katy Perry i li preguntava en anglès com estava i ella em deia q no estava massa bé. Jo li deia que si necessitava qualsevol cosa que jo l’ajuda- va, però ella em deia que no calia de moment pero que ho tindria en compte. Després he so- miat que anava com a un parc, dedueixo i hi havia un passadis del terror. Anavwm a l’entra- da, i jo no sabia que era una cosa de por fins aquell moment que vIg veure a dues persones disfrassades. Em negava a entrar, donava la vol- ta i sortia per on havia entrat. Tenia por de que m’espantessin al sortir del recinte però m’he despertat abans. 05-09-2017 BCN Tornava a l’escola a repetir el batxillerat per aconseguir més nota. A més, seguia anaant a la universitat. Entrava a una classe del Toni Fabrés. Tots els professors s’estranyaven en veure’m perquè no entenien què feia allà, ja havia entrat a la uni i no necessitava més nota. 07.09.2017 BCN Es- tavem a pobla i apareixia la família de l’ariana Borrell. Decidiem anar junts a dinar, tot i que a mi no em venia de gust i se’m feia molt estrany. Un cop allà apareixia l’anna repiso que estava obsessionada en prendre un filiberto. No es- tavem segurs de si en aquell restaurant en te- nien. Després he somiat marques de moda y bellesa em regalaven caixes de nous productes com champús, sabates de taló i pintallavis. Ha sigut ja quan tenia menys son i no em volia des- pertar perquè sabia que era un somni. 09.09.17 BCN A Teatre d’Elisava feiem el musical de hamilton, reconeixia alguns personatges, no se si els interpretaven gent de teatre o els mateixos actors de broadway. Jo em mirava l’obra des del


darrere i mirava al públic que hi havia la meva mare, la tieta Monste i la seva germana Neus. En acabar l’obra veia que ja havia arribAt el meu pare i comentavem l’obra. Jo els pregunta- va si havien entes alguna cosa, perque era en angles, em deien que si. En algun moment de la nit he somiat que tornavem d’alguna ciutat, crec que madrid, amb el cole. Haviem de pujar a l’autobus i no hi havia lloc. Totes les meves amigues s’havien assentat menys jo de manera que preguntava al Pere Abelló, que tenia llocs buits al costat, si podia seure. Ell em deia que estaven ocupats. Jo m’enfadava moltissim per- que les meves amigues no m’havien guardat lloc i hauria de tornar wn un altre autobus. Per úl- tim he somiat que estavem a Pobla i semblava que era la Festa Major. Amb la meva colla haviem de participar a un concert per guanyar alguna competició. Jo estava parlant amb la meva família mentre la colla de l’Andreu tocava i em despistava i veia que començaven a actuar la meva colla sense mi. Jo m’hi acostava i no entenia perquè havien començat si faltava jo que era la bateria, pero veia que m’havien sub- stituit pel bateria de trastocats. Veia que l’Ares estava darrere de l’escenari cantant dissimula- dament, m’hi afegia. 16.09.2017 BCN Estava de colònies com a monitora i era un dia que venien família i amics per veure un musical que feien. Era una barreja de Dear Even Hansen i Falsettos. Era una producció feta a Catalunya i encara estven solucionant els últims detalls. De manera que al final preguntaven al públic que canviarien o farien millor. Alguns deien que en comparació al de Broadway faltaven coses i la actriu remarcava que era a broadway i no cata- lunya... Jo estava d’acord amb l’actriu. En aca- bar anavem cap a la casa a gravar coses amb els IPads. Els monis estaven junts però hi havia el Carles i no tenia ganes de parlar en aquell mo- ment. Me’n anava amb els nens a gravar per un camp on hi havia un cavall. M’amagava amb una nena i darrere uns arbustos però ens trobav igualment. Quan arribava apareixia una dona
de la granja i ens protegia. Després he somiat com que estava amb les de pobla a un lloc sem- blant al de les colònies i hi havia una festa. Es- tavem sentats a una taula de picnic quan arrib- aven uns rens gegants que anaven a la granja. Les nenes intentaven obrir les portes pero ells entraven a la força, feien bastanta por. Entre ells parlaven i es deien com entrar, empenyent, sal- tan... Molt estrany. 17.09.2017 BCN He somi- at que em trobava lAlex Ernst per portaventura. Li demanava una foto per ensenyarli a la Emma. I anava alla de bones i bueno ell tambe fins que, no se perque, sha ficat a xinxarme: a ficarme merdes a la motxila i vacilarme i no se si es portava fatal o en plan conya (pq alguna de les coses algu altre no sho hagues pres be) pero jo mho prenia en conya i em picava amb ell. Crec que inclus al final em començava a abraçar i a tocar per tot arreu i jo no volia pero igual- ment el deixava però no ho recordo bé. 24-09- 2017 MADRID Estava a l’escola de sarrià i feiem, amb uns quants, una espècie de prova amb unes targetes. Cada targeta tenia una pro- va que havies de fer amb alguna persona, si guanyaves et donaven punts. Ho estava fent be fins que em sortia una carta amb el Joan C. Per- dia el temps escollint entre altres cartes, perquè estava distreta. El Ton C. estava allà ajudant amb l’activitat, li demanava ajuda. En una esto- na el joc d’havia acabat. Jo en realitat no sabia que el Joan era a l’escola per tant l’anava a bus- car. Acabava a una festa de comiat/Festa d’aniversari de l’Alba. Em trobava a l’alba i vei- em passar al Victor F. al principi no el reconeix- iem però després si, totes les amigues de l’alba estaven super enamorades d’ell. Llavors, després començava a buscar al J per tot l’edifici, em re- cordava a la biblioteca de la uni i un mercat. Buscant-lo em trobava a algunes de basquet i no em podien ajudar. Quan s’havia acabat la festa i ja no quedava ningú decidia marxar. En marxar em trobava a la Mariana i una altra pro- fe, podria ser la Lara. Mentre tornava a casa, que mha recordat al camí del mirablau a casa,
ALGUNS SOMNIS QUE HE APUNTAT EN DESPERTAR-ME (7)
(Pàgina anterior - 249 - Continuació a la pàgina - 313 -) Cada matí si recordo el que he somiat i
si m’ha agradat el somni, els intento apuntar al mòbil i després transcriure’ls a una llibreta que vaig comprar a París. És per això que està ple de faltes d’ortografia. 273


Betty la Fea
Merlí
Cómo Defender a un Asesino Anatomía de Grey Vampire Diaries Lucifer
Dawson’s Creek
Teen Wolf
Baby Daddy
Toy Boy
274
Hi ha sèries que s’allarguen més que un dia sense pa. Què he de fer jo? Aguantar que millori màgicament? Doncs, no, per això la deixo de mirar i en vaig a buscar una de nova (173).


SÈRIES QUE MAI ACABARÉ
Riverdale Reign
Hope Sabrina
Skins
Los 100
2 Broke Girls Young & Hungry Beauty and the Beast Happy Endings
275
També he de confessar que algunes sèries no les hauria ni d’haver començat en primer lloc, amb mirar quatre episodis solts doncs ja ho solucionaríem (119).


DIA A PORTAVENTURA AMB AMICS I AMIGUES
(549)
Anar a PortAventura és com el dia de reis i el dia d’excursió a l’escola junts. No hi anem molt sovint però el març del 2010 (295) va decidir anar-hi amb algunes famílies de l’escola(543).
276


03-2010
Tot i que feia molt fred vam anar a l’atracció d’aigua i he de dir que és una de les més divertides i millor decorades. A més pots portar aquest impermeables de colors brutals sobre la roba.
277


Marràqueix
278

EL VIATGE A MARRÀQUEIX
Ens vas fer conèixer coses tan diferents i tan enriquidores, Marràqueix. Bé, realment tots els pobles del Marroc que vam visitar. I bé, endinsar-se tan a la cultura que vam poder estar a una boda musulmana(529) durant tres dies, va ser completament espectacular. Això sí, feia caloret, eh. Però ens vau tractar tan bé, tan a casa de la Fàtima(483) com a tots els riads on vam dormir. Gràcies per tot!
- Anna Portet Sullà
279


(pàg. 1
99)
(pàg. 219)
(pàg. 393)
(pàg. 539)
280
(pàg. 87)


EL MEU MENJAR PREFERIT
(pàg. 539)
(pàg. 87)
(pàg. 315)
(pàg. 481)
(pàg. 539)
281


ESTIU A POBLA EN FAMÍLIA
282
El juliol del 2010 (295) em vaig lesionar el genoll a la piscina del campus de bàsquet d’estiu al qual anava des de feia anys. Vaig haver de portar crosses durant uns dies i una protecció al genoll fins al setembre.


07-2010
283
No vaig poder fer moltes de les activitats que feia cada estiu. Malgrat tot, vam pujar amb la família
i la meva padrina Rosa Maria(255) a Pobla(331) i vam fer excursions en cotxe pel Pallars i fins a França.


284


285
L’Adele és una de les meves cantants preferides(449). Té cançons tan tristes(329), però m’encanten. El seu concert al Palau Sant Jordi va ser espectacular. Tinc moltes ganes que tregui un disc nou.
EL CONCERT DE L’ADELE


Mentre he estat fent la carrera de disseny a Elisa- va, he aprofitat totes les oportunitats, escolars i ex- traescolars, per a formar-me. Per una banda tenim totes les activitats dulturals(17), com el grup de teatre, la comissió de festes, el cor 418,... I per altra banda les tasques professionals que he realitzat.
La primera feina que vaig fer va ser durant un dia a unes conferències que van fer al Museu del Disseny de Barcelona(551). El meu paper consistia a ajudar en l’organització de l’esdeveniment perquè tot funcionés correctament. A més d’assistir als speak- ers en les conferències, acreditar i atendre els oients. En realitat no va ser una feina gaire complicada, però vaig poder veure les exposicions del moment de manera gratuïta i a més vaig cobrar les hores que vaig treballar.
L’any següent em van contactar per omplir un buit que hi havia al depertament de màsters i post- graus de la universitat. En aquest departament m’en- carregava de contactar o respondre a les persones interessades en màsters universitaris. Des de tru- cades, correu electrònic o atendre’ls a la universitat per tal que el seu contacte i inscripció a l’escola fos el més fluid possible. Era molt pràctic perquè estava tot el dia a la universitat. Va ser una mica complicat durant el temps que estàvem preparant l’obra de te- atre(545) de la universitat. Justament era la protagoni-
286


PRÀCTIQUES QUE HE FET A ELISAVA
sta i havia d’assajar moltíssimes hores, treballar, anar a classe i fer les entregues de les assignatures.
Per últim, vaig ser la becaria del taller gràfic(561) de la universitat. Aquesta feina m’encantava, estava tot el dia a la universitat, podia anar a prendre cefés i veia a tots els meus amics i amigues perquè em venien a veure al taller. El meu treball en aquest taller con- sistia a proporcionar un servei d’impressió i acabats gràfics tant a l’alumnat com al professorat de la uni- versitat. A més, proporcionava l’ajuda que poguessin necessitar en projectes personals. Per altra banda, també he impartit workshops de tècniques gràfiques com serigrafia, tall de vinil, risografia i enquaderna- ció. La veritat és que m’anava molt bé estar tot el dia en aquest taller perquè podia avançar la feina de la classe i també produir-la, ja fos imprimint-la, enquad- ernant projectes, utilitzant la impressora Riso, de tot. Així que em vaig aprofitar molt de la meva posició, però com a benefici acadèmic i no econòmic, no em passava que sinó em podien acomiadar.
Gràcies a totes aquestes petites feines vaig poder anar guanyant alguns diners per pagar-me els cafés, i el més important, vaig poder formar-me més enllà del que podia aprendre a la classe de la uni- versitat. A més, he pogut omplir el curriculum(387) de moltes feines diferents que queden molt bé per tal d’aconseguir feina o pràctiques
287


288
50 Primeras Citas
About Time
Call Me By Your Name
Herois
The Last Song
A Star Is Born
Bohemian Rhapsody
Dear John
Intocable
La Vida Es Bella
A Walk To Remember
Brokeback Mountain
Dreamgirls
La La Land
Les Misérables
Algunes de les moltes pel·lícules que m’han fet plorar. M’encanta plorar amb les pel·lícules, trobo que és una molt bona manera per a desfogar-se.De fet, moltes de les que apareixen són de les meves pel·lícules preferides(77).


289
Lo Mejor De Mi
One Day
Rocket Man
The Greates Showman
Toy Story 3
Mamma Mia 2
PS: I Love You
Someone Great
The Perks Of Being A Wallflower
Una Pareja De 3
Moulin Rouge
Rent
The Edge Of Seventeen
Titanic
Up
M’agrada un bon drama (145), a la pantalla i a la vida mateixa, per què enganyar-nos?
PEL·LÍCULES QUE M’HAN FET PLORAR


ESCAPADA A PENYÍSCOLA AMB ELS CHICÓN
290
Pel pont de la Puríssima del 2010 vam anar amb la família Chicón(369) de viatge a Peníscola. La meva adolescència estava a flor de pell. Primer mòbil (553), SMS (45) tot el dia, “postureig” a tota hora,...


12-2010
291
Amb l’Alba Chicón(543) ens sentíem les dues més “xules” de València. Fent-nos fotos, passejant desprocupadament pels carrers, escoltant música. En fi... L’adolescència és molt dura.


En més d’una ocasió he intentat aprendre italià. Tothom sempre diu que és una llengua molt fàcil de parlar i encara més fàcil d’entendre. Així que vaig decidir fer classes en aquestes webs on t’en- senyen a parlar llengües(85). Quants mesos creus que vaig aguantar fent classes seguides? Doncs, bé, dos dies. Però ei, m’havia preparat una lliber- tat, on hi havia dibuixat una bandera d’Itàlia, amb tots els apunts de les classes. Bé, tot el que es pot apuntar en dos dies de classe. En qualsevol cas, no puc posar al currículum(387) que parli italià però bé, algun dia m’escaparé a una illa d’Itàlia(201) a aprendre’n i tornaré una noia canviada.
També vaig intentar utilitzar aquestes webs per refrescar el que havia après de francès(127). I creu-t’ho, vaig durar encara menys. Només un dia de francès. És que ja ho vaig recordar tot en un dia. O potser és que en sabia massa poc.
292


NON PARLO ITALIANO
293
Fotografia de la web on vaig començar a estudiar italià, el que hi ha escrit, és tot el que sé. I no ho sé ni pronunciar.


Gener del 2011
Edat: 12 anys
Jo al lavabo de la casa de colònies de l’escola.
Què és una edat del “pavo” durant el segle XXI sense fer “postureig”? Doncs una cosa molt lícita però menys divertida. Allà on anàvem amb les amigues (575) de l ’escola f èiem “postureig”, a les excursions, a les convivències (301),... Inclús també en els viatges familiars, aquest any va ser a Peníscola amb la família Chicón(291).
294

295


Elisenda Sullà Pascual, la meva senyora mare. La paciència que ha hagut de tenir, la pobra. Per començar, vaig néixer al 31 de ju- liol a Barcelona, per descomptat feia una calor espatarrant. A més, vaig néixer vora les 3 de la nit. Què millor que un part a la mati- nada? He de dir que el dia que ella va néixer tampoc tenia les millors condicions. Va ser el 24 de desem- bre de 1962, a Barcelona. Sí, la vetlla de Nadal i sí, la va cagar un tió. Un dia com aquell queia una de les nevades més espectaculars del segle. Tots els familiars van tenir problemes per arribar a l’hospital. Però l’anècdota ha quedat gracio- sa i memorable. Ha viscut tota la vida a Barcelona però el seu pare, el meu avi que no vaig conèixer, era de Salàs de Pallars. És el poble del costat del poble del meu pare, així que ja us podeu imaginar com es van conèixer. Les festes majors, les colles d’amics que allà es coneixen entre tos, i va sorgir l’amor. El meu pare va baixar a viure i treballar a Barcelona de molt jove, així que van decidir baixar a viure a Bar- celona i al cap d’uns anys casar-
se i crear una família. La meva mare va estudiar gemmologia per dedicar-se a la joieria. Va treballar durant molts anys i segueix tre- ballant per a botigues de joieria, fent reparacions de peces de cli- ents i clientes. També dissenya les seves pròpies joies i les ven a altres botigues o pel seu compte. És un ofici en el qual un 99% són hores i hores de feina pràctica. Per acon- seguir un bon sou ha de fer i refer moltes peces. És un aspecte d’ella que admiro molt. Té una capaci- tat per concentrar-se i de treballar amb constància que per molt mala sort no he heretat. Com la seva feina la fa des de casa, on té totes les eines per poder-ho fer, era ella la que s’encarregava de cuidar-nos a mi i al meu germà.En cas que no ho pogués fer, la meva àvia, la seva mare, vivia amb nosaltres al pis de Barcelona. Molts dies ella era qui es quedava amb nosaltres durant la majoria de la nostra infantesa. La meva mare té una personalitat “Sullà”, com coneixem a la meva família. És una personalitat amb molta determinació per aconse- guir els propis objectius. Amb
296


necessitat de controlar la situ- ació, on l’opinió pròpia sol ser la que preval. Tots aquests aspectes poden ser molt positius, però com tot a la vida, també pot ser nega- tiu. A vegades xoquem en aquests punts, perquè la meva personalitat és una barreja de “Sullà” i “Portet” que tira més a la “Portet”. Però crec que és positius al final del dia, per- què entre les dues ens equilibrem. Arribats a aquí cal fer una menció especial a la seva lleial companya de vida, la ràdio amb la sintonia de Rac1, que sempre l’acompan- ya i ens acompanya a tot drap per tota la casa. Per acabar, cal dir que la meva mare té un sentit de pro- tecció i cuidat molt desenvolupat. Mai ens ha faltat de res i sempre té un ull obert preocupant-se per mi i el meu germà. Fins i tot quan no és necessari, així que gràcies.
LA MEVA MARE - L’ELISENDA
297
Aquesta fotografia és de quan vam anar a París(111) i al Parc de Disney amb la família Loan(477).


Considero que les meves cançons preferides(299) no són les que escolto més. Al contrari, les escolto es- poràdicament i en instants molt concrets. Cada una d’aquestes cançons em remeten a moments, per- sones, dies, èpoques,... És per això que escoltar-les molt sovint les desgastaria i perdrien el seu poder. El poder de transportar-te a aquell moment, persona, dia o època. El millor que pot transmetre una cançó és, entre moltes altres coses, la melancolia. Que et faci sentir coses tristes i coses felices. Aconseguir aquesta barreja en una cançó em sembla una de les millors coses que existeixen en aquest món.
Un altre element molt important és la lletra de la cançó. Si em sento identificada amb la lletra, és molt probable que ja em tingui guanyada.
Regalo un molt bon consell: vigila si comparteix- es les teves cançons preferides amb alguna persona que pugui marxar, desaparèixer, m’explico? Aquella cançó serà seva, cada cop que l’escoltis veuràs un recull de tots els moments que heu compartit. Pot ser una cosa molt bonica o una molt bona tortura.
298


LA MEVA PLAYLIST AMB LES MEVES CANÇONS PREFERIDES
Airplanes (feat. Hayley Williams) - B.o.B., Hayley Williams Bette Davis Eyes - Kim Carnes, Donald Lynch, Marc Andrews Bound 2 - Kanye West Carnaval - Els Amics de les Arts Dreams - Fleatwood Mac Happy Ending - MIKA Home - Edward Sharpe & The Magnetic Zeros Human Nature - Michael Jackson Last Of a Kind - Neighbours Mine (feat. Drake) - Beyoncé, Drake Self Control - Frank Ocean Somebody That I Used To Know - Gotye, Kimbra To Build A Home - The Cinematic Orchestra, Patrick Watson Where Is The Love? - Black Eyed Peas
299
La meva cançó preferida de tota la vida ha sigut “Where Is The Love?” de Black Eyed Peas(447). Té una base icònica i una lletra amb la qual m’he sentit molt identificada a l’hora de superar molts traumes (423).


CONVIVÈNCIES DE PRIMER D’ESO
Sempre m’han encantat les convivències. Aquestes van ser les primeres convivències de l’ESO. Érem 150 (molt) adolescents junts en una casa aïllada de la civilització, al mig del bosc amb 10 adults. Tot un experiment.
300


01-2011
Era el moment per fer molts amics i aprendre a conviure amb ells(575). La moda del “postureig” estava naixent en aquell moment així que era el recurs per aconseguir-ho.
301


El primer musical que recordo veure, no teatral, va ser High School Musical al Disney Channel, l’any 2006. En veure’l per primer cop els meus pares van veure clar
que m’havia encantat. Ells de manera molt intel·ligent van decidir ensenyar-me els musicals de la seva època i alguns clàssics. Entre ells, Grease i West Side Story. Grease em va encantar, tot i que no entenia la majoria de les coses, allò d’anar cantant per la vida m’apassionava. Després vaig veure West Side Story, aquesta ja la vaig veure massa antiga i una mica massa dramàtica, no el vaig saber valorar en el seu moment. El cas és, començava la meva addicció a aquest tipus de pel·lícules.
Després els meus pares em van fer el favor de veure un musical de veritat al teatre, el musical de Mamma Mia que van fer a tota Espanya. Van cometre l’error de comprar
el CD del musical en sortir. Demanava als meus pares que el posessin a tota a hora al cotxe i me’l sabia de memòria. En els CDs de musicals molts cops també hi ha diàlegs que passen en mig de cançons. Doncs bé, me’ls vaig aprendre tots.
Us en recito un:
- ¡Tu eres la hija de Donna!
· ¡Sí!
- ¡Quién lo iba a decir!
· Ya me parecías algo familiar! HAHAHA Sofi? Sofia?
- Bueno, es Sofi.
· Bueno, Sofia es en griego,no? Tenía una tía que se llamaba Sofia.
- Me pusieron el nombre por alguien que se llamaba así.
· Anda, ¡mira qué bien!
- ¿Pero dónde está Donna? Me encantaría verla y darle las gracias por la invitación
- Sí, ha sido muy amable por su parte, acordarse de nosotros.
· No, no, no. Mejor no. Es que es un secreto.
Ella no sabe nada, yo envié las invitaciones. -Pero, ¿Por que?
· Bueno, ella siempre está hablando de
los amigos, de juventud, no? Y creí que
le parecería genial si os invitaba a todos. Pero está un poco nerviosa, con todo lo de la boda. Si le comento algo de invitado inesperados le va a dar un sofocón.
- Eh, Sofi, Sofi, un segundito. ¿Me estás diciendo que Donna no me ha invitado?
· No. Así que tenemos que hacer como si estuviéramos aquí de vacaciones. Entonces ella se llevará una sorpresa maravillosa cuando os vea todos aquí. Y entonces le contaremos nuestro secreto.
- Pero Sofi...
· (Cançó) Antes de andar la bailaba según mi mama.
- Sofi, esto es un terrible error.
· Mhm. (Cançó) Un día canté y aún no sabia ni hablar. [...]
Estic tan orgullosa d’haver-me après’ això
i molts més trossos de l’àlbum. Sé que
algun dia aquest coneixement em servirà
per a alguna cosa. Mentrestant, seguiré estudiant. Després de la fase High School Musical, el musical de Mamma Mia i altres pel·lícules musicals del Disney Channel
va haver-hi una petita aturada de la meva obsessió amb el tema. Fins que un dia vaig conèixer la sèrie Glee(493). La sèrie va d’uns alumnes de secundària que entren al “glee club”, el que vindria ser el cant coral de
tota la vida. Bé, explica les històries entre ells, els somnis de cada un, tracta temes polèmics, tot això mentre participen en els concursos de cors. A tota emoció li posaven una cançó versionada pels mateixos actors, convertint-se així en una de les millors coses d’aquest món: un musical. Gràcies a aquesta sèrie he conegut moltes cançons i èxits del segle passat i del segle actual. Els “covers” que fan a cada episodi encara els escolto
302