ANNA PORTET SULLÀ(1998-2020)

ELS MEU PRIMER iPHONE
Aquest va ser el meu telèfon intel·ligent. Podia escoltar música, mirar sèries, entrar a les xarxes socials. Va ser el principi del meu estat de desconcentració constant(269).
353


Desembre del 2012
Edat: 14 anys
Jo a la carretera de sobre la Ronda de Dalt de Barcelona.
Fotos de “postureig” que no tenen massa sentit: #193941. Fins als 14 anys les meves amistats es centraven a l’escola(575). Solíem passar el temps lliure juntes, a casa de cada una d’elles o per llocs de Barcelona (361). Però aquest any vaig passar per primer cop tot l’agost a Pals(373). Concreta- ment, a uns apartaments on vaig conèixer uns amics que valen or(557).
354

355


Quan feia 4t de primària la meva amiga es va desa- puntar per apuntar-se a l’equip de bàsquet de l’es- cola. En aquell mateix moment jo estava fent l’ex- traescolar de patinatge a l’escola(187). Jo com no tenia massa criteri, vaig decidir continuar fent patinatge i apuntar-me a bàsquet al mateix temps, per seguir a la meva amiga. Eventualment vaig haver de deixar patinatge perquè no podia, per culpa dels horaris.
Quan vaig arribar a l’equip de bàsquet, l’equip ja estava format i per tant també les amistats. Em va costar molt introduir-me al grup. De fet, vaig adoptar el rol de la graciosa de l’equip i em van mig incloure però també m’infravaloraven.
A mesura que vaig seguir amb el bàsquet l’equip va canviar molt. Sempre vaig coincidir amb una de les meves millors amigues de l’ESO. A 4t d’ESO teníem un equip on totes ens aveníem molt. Fèiem broma però al mateix temps teníem els objectius comuns clars. De fet, vam guanyar més d’un títol escolar.
Vaig continuar a l’equip fins a 2n de batxille- rat. Als últims anys jo estava molt desmotivada, mai m’havia apassionat gaire jugar partits, de fet la meva part preferida era estar amb la gent durant els entre- naments, però no entrenant. Mai he sigut gaire es- portista, la veritat. Igualment, ho vaig deixar en aca- bar el batxillerat. En deixar-ho vaig començar a fer activitats que volia fer des de feia anys(17).
356


357
Aquestes fotografies són de diversos partits amb l’equip que jugava a l’escola.
L’ETAPA DEL BÀSQUET


358
Awkward
Cites
Hart of Dixie
Devious Maids
Glee
Gossip Girl
H2O
Hannah Montanta
How I Met Your Mother
Jane The Virgin
Modern Family
My Mad Fat Diaries
New Girl
One Tree Hill
Plats Bruts
Polseres Vermelles
Pretty Little Liars
Rise
Scandal
Sensación de Vivir: La Nueva Generación


SÈRIES QUE HE VIST I HE ACABAT
Aquestes són totes les sèries que he vist seguides i he acabat. Moltes són de les meves preferides(77) i inclús
les he vistes més d’un i de dos cops (193).
Skam
The Carrie Diaries
Unbreakable Kimmy Schmith
Smash
The Good Place
The O.C
The Royals
359


DIA D’ESTIU AMB AMIGUES
Els plans amb les meves amigues de l’escola mai havien estat inapropiats per l’edat que teníem. Un d’ells era anar a una piscina comunitària que una amiga tenia a prop de casa i passar-hi la tarda(575).
360


07-2013
Així va ser aquest dia, vam anar a la piscina a celebrar l’aniversari d’una d’elles, l’Emma. De tornada no ens vam poder estar de fer una mica de “postureig” per recordar el dia.
361


em semblava preciós el que tocava, a més prob- ablement seguía trista per altres raons. 03.02.2019 BCN Era estiu i estavem a la platja de Pals. Allà hi havia gent de Pals i el C.T. Vo- liem canviar de platja, anar lluny ja que, per alà hi havia els pares. Anavem recollint per marxar cap allà i des repent veia que el C.T i la Laia ja havien anat cap a la zona nusista. Jo no sabia com anar, tot i que estava molt a prop, no hi arribava mai. D’alguna manera després intenta- va o bé tornar a l’apartament. Començava a pujar però ja era de nit i més ja es posava a ploure. Anava amb més gent q no recordo d’on eren. Vam arribar al cole de sarrià. Hi entravem i em sorprenia molt perquè estava plena de nens i monitors. Ens colavem a dins perquè jo tenia le teoria q desde dins d’una classe es podia anar més fàcil a la platja, una drecera. Ens trobavem la porta d’aquella classe tancada i haviem de seguir caminant de nit per la carret- era fins al lloc on voliem anar. Jo guiava a la gent amb la llenterna del mòbil. Finalment, no sé com, arribavaem a una comissaria que no sé si era real o un plató de Brooklyn 99 perquè allà em trobava al James Lafferty de OTH i a una altre actor que tenia una relació amb ell. 07.02.2019 Estava a un hostal a una habitació que compartia amb dos nois. Un d’ells era Har- ry Styles i l’altre era un noi q s’hi assemblava molt. Aquest estava interessat en mi però clar jo volia al Harry i ell no em feia cas. Era una mica frustrant. 12.02.2019 BCN La meva família en un dinar familar o alguna cosa similar em feien fer un espectacle a casa perquè el gravéssin per ensenyar-lo en directe a algún lloc rollo tinder per aconseguir alguna parella. Feia el paripé i dos o tres nois ho veien i responien. Tots sem- blaven guapos però en el seu perfil posava q estimaven la pàtria espanyola o alguna merda així. Ells em parlaven pel mòbil encara quan els meus pares eren davant. Era molt incomode. Decidia anar parlant amb ells a veure si can- viaven d’opinió respecte Espanya. 02.03.2019 BCN He tingut un somni molt bonic que ja no
362
recordo del tot bé. Vivia en un temps o realitat on les parelles havien de fer un test de compat- ibilitat per tal de saber si eren la (única) persona destinada a estar amb l’altra. Jo estava amb un noi, ens estimavem molt tot i portar poc temps junts. Anavem a fer una prova de comptabilitat així com mig il·legal, ja que n’hi havia una de única i oficial, per veure si realment erem com- patibles. Ens trobavem amb un home que ens explicava que no hi creia però que realment si no eres compatible amb una persona la vida era molt més complicada i no ens recomanava se- guir junts en cas que sortís negatiu. Feiem el test i ens sortia negatiu, els dos ens quedavem molt decepcionats amb el resultat i marxavem del lloc sense parlar-nos. Tornavem al cotxe re- flexionant amb el que ens havia dit l’home, real- ment no valia la pena seguir junts si el final acabaria com acabaria, però cap dels dos volia acceptar-ho. Llavors, al cap d’una estona, en- cara dins del cotxe, la meva parella va decidir que era millor deixar-ho, jo ho entenia però en- cara no volia pendre la decisió, volia esperar al esdeveniment on ens feien feia l’elecció oficial. Quan arribavem al lloc ens trobavem a una amiga que sabia que anavem a fer la prova il·le- gal i ens va preguntar sobre ella. Li vam explicar i ens va abraçar per consolar-nos. Mentre ens abraçavem tots tres, ell m’acariciava com no havia fet des de que sabiem els resultats. Sentia la seva cara molt a prop i ell la meva. Era molt simple però al mateix temps el contacte va fer que els dos ens replantegéssim la nostra de- cissió. Es va acabar l’abraçada i vam anar a seure a la nostra taula de la prova. El lloc era una es- pècie de restaurant gran anticuat. Vam anar a seure amb la meva amiga i la seva parella i men- tres observava a altres parelles que ens obser- vaven amb cara d’enveja perquè veien que la nostra relació era real i moltes d’elles semblaven forçades. Ha sigut en aquesta alçada del somni quan m’he adonat que la meva parella podria haver estat J.C. En acostar-nos a la taula algú es va sentar al costat de la meva parella i jo volia


seure al seu costat i li deia. Volia aprofitar el poc temps que ens quedava junts i més d’espees del moment intim que haviem tingut. Llavors, m’he despertat. 16.10.2019 BCN Estava fent un treball amb l’Elena Bertomeu i en algun moment ens barallavem molt i discotiem molt fort. Després no sé com, realment no era l’Ele- na Bertomeu sino el Mike de Suits. Llavors després d’haver discutit, començava a corregir el text q estavem fent i el recotava completa- ment de memòria. A mi em posava molt de manera q deixava tot i em llançava sobre seu a fer-li petons. Ell al principi se’l veia frustrat perquè feia res, estavem enfadats, pero despres ho arreglavem. Els veins eren gent de cataquesi i familiars i gent de la uni i ho sentien tot pero nosaltres no paravem. Despres sortiem a un lo- cal i ens els trobavem, parlavem nosaltres disi- mulaven pero ells ens deien indirectes mig ri- ent-se de nosaltres. 11.01.2020 Estavem un grup d’amigues rollo la serie Skam en un lloc abandonat parlant i fent “jocs”. El lloc abando- nat tenia moltes parets amb grafitis i el terra innundat. De manera q estavem sentades a un racó on hi havia molta aigua i et podies enfon- sar el cap mentre estaves sentat, una mica ja- cuzzi. En un moment hi havia un noi sentat entre nosaltres, semblava pobre, com si visqués al carrer. Era de la nostra edat aproximadament i no era lleig. Estava al meu costat i en un mo- ment em deia que mirés els grafitis de la paret, en concret un en forma de D vermella. Mentre el mirava començava a dir unes paraules i frases rarissimes, després em deia que mirés una altra D grafiti en una altra paret, segui dient les fras- es, després una altra D i després una altra i se- guia dient coses estranyes. Quan acabava segui- em amb la conversa amb les meves amigues i en un moment em toca enfonsar el cap a l’aigua on estavem sentades. Quan ho feia sentia mil veus al meu cap, els meus propis pensaments i d’al- tres, gairebé cridant, per tornar-se boig... En aixecar-me mirava al noi i vaig pensar q en fer- me tot allò dels grafitis m’havia drogat o algo.
Li preguntava i em deia que si, que m’havia drogat mentre em feia això. M’enfada moltís- sim el pegava i li cridava. Llavors li preguntava quan durava l’efecte i em va dir que durava du- rant tota la vida, sentir veus al cap de tant en tant durant tota la vida. En aquell moment em vaig cagar en tot, pero no sabia que fer ni com reaccionar. No enteni per què m’ho havia fet just a mi. M’explicava sobre el que li pasava a ell amb això xungo, quan intentaves dormir també sents les veus i que ell dormia molt poc, dormia quan realment ho necessitava pq sino es torna- va boig. No sé com però en algun moment ens pillava, suposo q la poli, al lloc abandonat on estavem i haviem de sortir corrent. El noi m’ajudava a escapar perquè encara estava mig grogui. Arribavem a un lloc on tothom es va posar a dormir i jo no sabia q fer pel que m’havia explicat el noi. Ens ficavem a un llit junts i ens passavem molta estona parlant. Despres vam anar a un lloc de menjar i com erem persones “drogades” i ens haviem d’escapar de la poli tan per haver estat en aquella casa com per l’estat en el que ens trobavem, haviem de ser molt dis- crets. Després ja mhe despertat. 24.04.2020 Estava a un teatre o cine veint algo amb més gent i jo li estava guardant un lloc al meu costat a algú. De sobte arribava el Sergi d’Elisava bus- cant lloc i jo l’avisava q seiés al meu costat. Lla- vors començavem a parlar així fluix sobre coses de la peli i també m’anava tocant la cama. De- sprés estavem al carrer caminant i es veu q viviem al mateix carrer i jo li deia q des de la meva finestra el veia. Mentre anavem caminant li deia q anava molt ràpid i lagafava del braç. I ja no recordo més. Abans he somiat que anav- em a un concert bastant heavy amb els de pals a un poliesportiu. Ell em feia una mirada q no se si era de broma o estava enfadat, suposo que la segona... Un cop estavem una estona ballant i tal, s’acabava la música perquè el grup es can- viava d’escenari a un de just a l’altra banda del poliesportiu. Mentre esperavem estavem molt borratxos i la Sharon també hi era i anava fatal.
ALGUNS SOMNIS QUE HE APUNTAT EN DESPERTAR-ME (9)
(Pàgina anterior - 313 - Continuació a la pàgina - 417 -) Cada matí si recordo el que he somiat i
si m’ha agradat el somni, els intento apuntar al mòbil i després transcriure’ls a una llibreta que vaig comprar a París. Els meus somnis preferits són els de temàtica romàntica. 363


Aquesta és l’àvia, la María Pascual En realitat ens distrèiem mútu- Barceló. Ella és la mare de la meva ament. Jugàvem a fet i amagar, mare. Va néixer el dia 11 de gener, cantàvem, m’ensenyava a fer boix- de l’any 1924. Va viure molts mo- ets, miràvem per la finestra als mo- ments històrics, i com a la majoria toristes del Telepizza de davant de de població, va condicionar la seva casa, menjàvem pa amb oli mentre manera de viure. La seva família cantàvem “Volem pa amb oli, pa tenia una botiga de brodats on va amb oli volem”. Sempre li havien treballar fins que la van vendre. agradat els treballs manuals, de Com tocava en el seu moment, fet, feia un curset d’enquaderna- eren bons cristians, generosos i ció manual del qual en va treure honestos, uns principis que sem- molt profit. Ara tenim moltes lli- pre va mantenir i va transmetre bretes i llibres guardats de record. als seus fills. Recordo que sempre La col·lecció més gran que tenim oferia el seu menjar a les persones feta per ella és la recopilació de de la taula, en deixava a qui en les revistes del Cavall Fort en di- volgués tastar, utilitzant sempre versos fascicles que guardàvem al la mateixa frase: “Agafa això, no pis de Begur. Van comprar un pis ho he tocat, eh!” Es va casar amb a Begur. Hi van passar molts es- l’avi Ferran, a qui no vaig conèixer. tius i gràcies a ells, nostres també Van tenir tres fills, l’Emili, el Jordi n’hi vam poder passar molts. És i l’Elisenda, la meva mare. Vivien per això, entre altres raons, que ara a Barcelona. L’any 1998, poc més estiuegem a Pals. A mesura que tard que morís el meu avi, va tenir passava el temps, ja no era l’àvia un ensurt de salut. Els meus pares qui ens cuidava sinó nosaltres a van decidir que seria més fàcil si ella. Va caure diverses vegades i es venia a viure amb ells. Un mes més va trencar alguns ossos. També va tard vaig arribar jo. La meva àvia tenir un càncer a la boca que va es va convertir en la típica àvia fer que li haguessin de treure la que cuida dels néts però sobreex- dentadura inferior i als seus últims plotada perquè vivia a casa nostra. anys també li van haver de treure
364


la posterior. Recordo quan la vaig anar a veure per primer cop quan ja no tenia dents. Estava molt de- sanimada pobra, la cara no tenia la mateixa forma i no se sentia amb ganes de seguir endavant. Els úl- tims mesos van ser difícils i van emboirar tots els moments bons que havíem viscut. Ni molt menys eren tots feliços, però si més fàcils. Poc temps més tard ens va deix- ar, era el millor perquè ja estava patint massa. Com sempre havia viscut amb ella, encara la trobo a faltar. Però segueixo recordant-la. De fet dormo a la que era la seva habitació, on tinc molts records. Seguim recordant les seves frases icòniques, les seves cançons, les històries, les lliçons, les discussions inevitables a causa de la diferència generacional i inclús la seva olor. Va ser una molt bona àvia.
LA MEVA ÀVIA - LA MARÍA
365
En aquesta fotografia celebràvem els meus 2 anys a Begur(47).
Hi surten el meu germà (347) i l’àvia que m’ajudaven a bufar les espelmes.


Com sempre havia demanat adoptar un gos a casa, els meus pares n’estaven farts i mai es plantejarien adoptar-ne un, van decidir comprar-me uns peixets d’aigua dolça. Els cuidàvem molt bé, bé sobretot la meva mare. S’encarregava de netejar la peixera molt sovint. Va ser en aquell moment que vaig entendre perquè no volien un gos o un gat, i que tampoc deix- aria als meus fills i filles tenir gossos o gats. Els peixos van durar alguns mesos, però per mala sort van morir. Llavors, vam decidir comprar-ne dos més. I al cap de poc temps, van venir els reis i ens van portar una peixera molt més gran que l’anterior. Allà van poder créixer molt i van durar molt temps. Fins que va passar el fatídic incident. Doncs, la peixera tenia un aparell elèctric que filtrava l’aigua, de manera que podíem es- tar molts dies sense netejar-la. A més tenia un altre aparell automàtic que donava menjar als animals de manera periòdica. Mai havíem tingut cap problema amb aquest sistema i és per això que vam confiar ple- nament en ell i vam marxar de vacances a Begur(413). El meu pare baixava cada dues setmanes a Barcelona per feina i passava per casa. Un dia va arribar al pis i feia una pudor escandalosa. Va resultar que el llum va saltar en tot l’edifici i malauradament els aparells es van desprogramar i van deixar de funcionar. Els peix- ets no van poder aguantar i van morir. Vam decidir que no mereixíem tenir mai més peixos a casa.
366


ELS MEUS PEIXOS
Els meus pares em van reglar els peixos amb la intenció que m’oblidés del gos que sempre demanava(101). Els peixos els teniem al menjador de casa a Barcelona(521). Rarament els moviem d’allà, només per
netetejar la peixera.
367


La família Chicón viu al mateix carrer que nosaltres. Tenen dues filles, l’Alba(543) i la Mariona. L’Alba té un any menys que jo i la Mariona un any més gran que el Xavier, el meu germà. Els quatre anàvem a 368 la mateixa escola i f èiem el camí cap allà tots junts, normalment amb els pares.


ELS CHICÓN, AMICS DE LA FAMIÍLIA
Vam convertir-nos en les famílies que fan juntes molts viatges. Vam anar a PortAventura, a Burgos,
a Terol, Navarra, Almeria, l’Ebre,... Tenim molts bons records junts i tot i que ara no coincidim tant, sabem que ens tenim molt a prop, literalment, i sempre ens tindrem mútuament. 369


03-12-09 Hola! Em dic Anna Portet. A partir d’avui seràs el meu diari secret. És el sant del meu germà i l’aniversari de casats dels meus pares. Avui ens hem canviat de llocs, sec a la fila del mig amb el Gere. Dar- rere tinc al Kenia, la Maria i el Houston. Ah és veritat, no ho he dit, el Houston m’agrada molt. Espero que ningú ho vegi perquè no ho he dit a ningú que m’agrdava el Hous- ton, excpete a la meva millor amiga la Laia. Demà marxo a Pobla, el poble dels meus avis i del meu pare. Els meus avis es van morir l’any passat, quan hi penso em venen una mica de ganes de plorar, la veritat. 12-12-09 Hola durant tots aquests dies no t’he pogut escriure, ho sento, he tingut molts exàmens. Et vull escriure una cosa molt certa. Durant aquests dies l’Escòcia està com no sé, estrany. Sembla que estigui enamorat de mi! Ja m’agradaria, és simpa- ticot i des de parvulari que anem junts a classe. Canviem de tema. La Laia ja no em cau tan bé com el dia que ens vam fer mil- lors amigues, ara sempre vol estar amb mi, sempre en segueix a tot arreu,... No és que no em caigui bé, però, no sé, ja no em cau tan bé. Ahir vaig estar a punt d’anar a casa seva, però ella havia d’anar a comprar. En fi, que no vaig anar a casa seva. Ho sento, deixo d’escriure que em fa mal la mà.
28-12-09 Estimat diari, o sento per esciure tan poc, però és que m’oblido de tu. Avui és el dia de Sants Innocents. Aquest matí m’he pintat la cara tota verda per espantar al meu germà i a la meva mare. El meu germà com no, s’ha enfadat! Bé, ara si no t’importa, m’agradaria bastant jugar a un joc d’ordi- nador nou, així que fins aviat. ADEU! 13-05-10 Fa molt temps que no t’escric, et
370
posaré al corrent. Les amistats. Ja no sóc amiga de la Laia, definitivament ja no em cau bé. Diria que la Maria és la meva millor amiga. Ja no vaig a jugar tant amb les de la classe, ara jugo amb l’Elena i les seves ami- gues. La Carla ja no em cau perfectament. S’aprofita de mo, com l’Ari. L’Ari és la meva enemiga des de guarderia, sempre s’ha ficat amb mi. Tema amors. Ja no m’agrada el Houston, ara m’agrada molt el Kenia. És molt simpàtic, és ros i té els ulls blaus. Em va començar a agradar fa poc pequè deien que ell s’enamorava de mi. Quan em diuen això, no sé què em passa però de com m’en- amoro d’ell. Ara, no sé si ell s’enamora de mi. Aixií que no se si dir-li o callar. Perquè si li dic tothom em dirà que m’enamoro d’ell i mai ho he dit a ningú, excepte a la Laia. Tema diners. Fa poc vaig ficar diners a la caixa, ara en tinc 1185€. Tema classe. Vam fer el concurs de dracs per Sant Jordi. Va guanyar l’Ari. L’havia copiat de l’any passat. Tothom deia que jo havia de guanyar, fins i tot el Kenia. Després, fa poc vam canviar de llocs. Ara sec al costat de l’Escòcia, que per cert ja no sento res per a ell. Davant tinc al Kenia i al seu costat hi ha l’Ari... Darrer tinc al Houston i al seu costat hi ha l’Alex, que no em cau molt bé. Es creu guai per- què explica “xistes” guarros. Bé, ara no tinc temps d’explicar-ne cap, me n’he d’anar. ADEU GUAPO! Amb molt d’amor, Anna. 31-05-10 Esimat diar, ja no sé que fer. És veritat, el Kenia s’enamora de mi. L’altre dia estàvem al pati i una monitora del pati, la Laura, em va preguntar com em deia de cognom. Jo li vaig dir que em deia Portet. El monitor del seu costat i li va dir: “és ella, és ella!”. Jo no entenia res, em vaig quedar


molt rar i li vaig preguntar: jo que sóc? I em va dir que el Kenia li havia dit que anava per a mi. Diuen que em vol preguntar si vull sortir amb ell, jo no sé què dir-li!! Em sem- bla que li diré que sí. L’Alex és tonta. Perquè hem començat el mundial de futbol del pati i avui m’ha començat a dir: “Jo no vull jugar, perquè cada any perdem. Tampoc vull ani- mar perquè em gato molt la veu, cada any crido molt i mai m’ho agreeixen”. Jo li he dit que tranquil·la, en plan para ja, perquè no ens donava gens d’ànims. I que si no volia jugar que s’aguantés. Bé, el Kenia sempre diu “bé” hehehe i ara se m’ha enganxat tam- bé a mi. Bé, me’n vaig, que mira quina mala lletra que estic fent! ADEW, de part de la teva nena desesperada! Guapixx! XD 23-06-10 Ahir vam anar al cine després d’acabar el cole. Després del cine vam anar al McDonald’s! El més fort és que el Kenia i jo vam seure junts per veure la pel·lícu- la, que era Marmaduke. Jo havia demanat unes crispetes salades, pero al Kenia no li- agradaven, llavors quan em vaig trobar una crispeta dolça, i li vaig donar al Kenia, ell em va regalar una pegatina “exprésate”. Em va fer tanta il·lusió!! Avui és la nit de Sant Joan i demà és Sant Joan. Bé, DEW! Que vagi bé! PD: Crec que ara som nòvios. 18-08-10 Bon dia, Fa uns quans dies vaig anar de colònies. M’ho vaig passar molt bé. Trobava molt a faltar al Kenia. Tots m’han començat a dir que l’any vinent el Kenia repetirà de curs i que ja no li agrado. Però m’és igual, tot s’ha de veure al primer dia de cole. M’he fet mal al genoll, tinc mal a la ròtula, un hematoma i microfisures també tinc el (i aquí vaig deixar d’esciure, ni idea). 10-03-12 Fa la vida que o t’escric. T’he de
posar al dia. Ja no m’agrada el Kenia. Ho hem deixat al cap de moltes discusions. Ara m’agrada el Barcelona, abans m’agrada- va el Quebec. El Barcelona té uns quants grans però me l’estimo igual perquè és nor- mal en la nostra edat. Tema classe. L’any passat vaig guanyar els Jocs Florals de TOT Barcelona. Estic súper contenta. L’any pas- sat ens van canviar de classe i saps l’Ari, el Kenia i el Jordi han repetit. El Kenia se’n va anar de l’escola. He baixat molt de notes. Aquest trimestre he estat delegada. Els delegats fan els llocs i jo em vaig posar al costat del BArcelona, però el van haver de canviar perquè es va fer mal al peu. Ara tinc al costat dues de les meves millors amigues, l’Elena i la Laura. Ara començaran els tri- mestrals. Ahir vam tenir partit de bàsquet, vam guanyar. Vaig fer un bon partit i vaig fer una entrada que no me la vaig creure i em vaig posar a plorar de l’emoció. M’en- canta la sèrie Glee i també La Chica Invis- ible de MTV. Crec que he canviat bastant! Ara, com abans, m’encanta cantar. Faig pi- ano i toco amb un dels tios més guapos de l’escola. Ell toca la guitarra i la noia que fa amb mi llenguatge musical i jo fem la cançó amb el piano. Ara m’encanta dibuixar. A plàstica sempre trec excel·lent. He tret dos 10 en dos dibuixos. A per cert, hi ha un nen de l’Arboç, el poble de l’Alba que m’envia missatges tota l’estona. Crec que ja no, però abans li agradava molt. Era un pesat. L’Alba em va dir que s’enamorava d’una noia difer- ent cada setmana. Amb mi va durar 3. Bé, et deixo ja que he d’anar a estudiar.
PD: Em fa molt mal el turmell :(
EL QUE TENIA ESCRIT AL MEU DIARI DE PRIMÀRIA
He transcirt tot el que he trobat en el meu diari “secret” de quan anava a primària. Parlo de l’escola, les meves amistats, els nois que m’agradaven i altres coses, amb un to tan madur com em permetia la meva maduresa del seu moment. 371


PRIMER ESTIU A PALS
372
L’estiu després de la mort de la meva àvia, va deixar d’anar al seu pis de Begur, ja que el vam vendre(413). És per això que vam decidir anar a un apartament a la Platja de Pals (327).


08-2013
373
En aquest apartament hi coneixíem alguns amics, que ara s’han convertit en algunes de les persones més importants. És per això que Pals i tots els seus paisatges són molt especials per a mi (195).


374

375
L’Ed Sheeran és un dels meus cantants preferits. Té cançons tan tristes, però m’encanten. El seu concert al Palau Sant Jordi va ser espectacular, molt senzill però no necessitava gaire per ensenyar la seva música(265).
EL CONCERT DE L’ED SHEERAN


Des de molt petita m’ha costat molt agafar el son i dormir tranquil·la. Tenia i tinc moltes pors, mai vo- lia tenir malsons i llavors pensava amb els malsons i dormia fatal. Per això, durant molt temps m’adormia al sofà i després el meu pare em portava a coll fins al llit. Després vaig començar a adormir-me a l’habitació dels meus pares, que hi tenien una tele, llavors de- sprés el meu pare em portava a dormir. Quan vaig tenir el primer mòbil amb internet, m’adormia mirant sèries al mòbil(353). Dina que va arribar un moment que vaig decidir ficar-me música que al cap d’una estona es parés. És per això que vaig fer aquesta llista a Spotify. Les cançons són molt tranquil·les i si t’adorms, gairebé ni la notes.
Recordo que vaig fer aquesta playlist a 2n de Batxillerat, imagina’t el nivell dels meus malsons si amb 17 anys(429) havia de fer aquestes coses. Per sort ara ja no pateixo tant, però igualment moltes nits em poso encara aquestes cançons perquè em fan estar molt relaxada.
376


LA MEVA PLAYLIST D’SPOTIFY PER ANAR A DORMIR - “BREAK”
Berlin - RY X Come Away With Me - Tracey Chattaway Dancing In The Dark - Paradisia Distraction Days - The Album Leaf Iris - Kina Grannis Let It Go - James Bay The Light - The Album Leaf A Look Back - The Album Leaf May It Be - Sergei Baronin Memories - Emmit Fenn No Less - SG Lewis, Louis Mattrs Older Chests - Damien Rice Sunburn - Ed Sheeran
Sóc molt masoquista, però la música trista, que fa plorar, és de les meves preferides. Per sort no és l’únic estil de música que escolto, perquè si no estaríem fotuts (189).
377


DIA D’ESTIU A CORBERA AMB AMIGUES
378
Com ja era tradició, l’Elena ens va convidar a mi i a una altra amiga de l’escola, la Laura, a passar alguns dies de l’estiu a la seva casa de Corbera(575).


09-2013
379
El que vam fer durant aquells dies va ser fer-nos moltes fotos per penjar-les al Facebook. Aprofitar cada excursiói cada racó per fer “postureig”.


Falta
Jamón “i” queso “Haver”
Yo “cantava” Oi?
“Passar”
380


FALTES QUE FAIG EN LA LLENGUA CASTELLANA
Explicació
Molts i moltes mestres ha intentat corregir aquest error al llarg de tota la meva etapa a l’escola. Però no, segueixo ficant “i” llatina en compte de “i” grega er la conjunció copulativa.
A veure, si em fiquen un verb gairebé idèntic al català i li canvien una sola lletra, com vols que no ho faci malament. I mira que és bonic “haver de” en català, però no, encastellà va amb “b”, amb “b”, amb “b”.
Un altre cas en què el català em fa confondre. Tots els verbs acabats en “-ava” van en v baixa, en català. Llavors està més que clar que m’equivocaré en castellà.
“Oi?” és una “coletilla”, en català correcte afegitó, que dic al final de moltes frases. En castellà també la diré, em sap greu.
Aprendrem les “s” i “ss” en català és una de les coses més complicades. És per això que com em va costar tant interioritzar-ho que a vegades demostraré que les sé utilitzar també en castellà, encara que no sigui necessari i ni molt menys, correcte.
381
En realitat faig moltes més faltes en castellà(157), però aquestes són les que més repeteixo.


382
Els Roigs són una família amiga de la nostra. Viuen al mateix barri que nosaltres. Tenen tres fills, el més gran, de l’edat del meu germà(347) i el més petit un any més gran que jo.


383
Vam convertir-nos en les famílies que fan juntes molts viatges. Passàvem dies a la seva casa de la Cerdanya, vam anar a Terol, a França, Alemanya i per altres pobles d’Espanya.
ELS ROIG, AMICS DE LA FAMIÍLIA


Febrer del 2014
Edat: 15 anys
Jo al Parque del Retiro a Madrid, al viatge del final de l ’ESO.
Aquest va ser un any complicat. Estava fent l’últim any de l’ESO i ja estava farta d’estudiar assignatures que no em motivaven(107). A més se’m van ajuntar alguns problemes psicològics que ho feien tot encara més difícil(423). Seguia amb les amistats de sempre i fent el de sempre(575), i potser per això estava també desgastada. De fet, ni el viatge a Madrid de 4t d’ESO(509) va ser tan divertit com hauria d’haver estat(391).
384

385


FORMACIÓ
- Elisava, Escola de Disseny
i Enginyeria.
Barcelona, Catalunya. 2016 - Actualment Actualment estic realitzant el 4t curs del Grau en Disseny, especialitzat en Disseny Gràfic.
- Escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia.
Barcelona, Catalunya. 2014 - 2016
Batxillerat Artístic.
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL
- Pràctiques curriculars
com a dissenyadora gràfica.
Gener - Març 2020
Estudi de Disseny.Tactica de Barcelona. M’encarregava de realitzar les tasques de projectes iniciats anteriorment. Aportava solucions gràfiques de peces d’identitat, de papereria, editorials,
de cartelleria i contingut per a xarxes socials.
- Becària del Taller Gràfic d’Elisava.
Octubre 2019 - Desembre 2019 Fundació Privada Elisava de Barcelona.
El meu treball en aquest taller consistia
a proporcionar un servei d’impressió
i acabats gràfics tant a l’alumnat com
al professorat de la universitat. A més, proporcionava l’ajuda que poguessin necessitar en projectes personals. Per altra banda, també he impartit workshops de tècniques gràfiques com serigrafia.
- Dissenyadora d’imatge
i escenografia gràfica.
Juny - Octubre 2019
La Crítica. Sala Àtic del Tantarantana de Barcelona.
Juntament amb un equip, vam dissenyar la campanya per a l’obra de teatre “El Millor per els Nostres Fills”. Incloïa la publicitat, les imatges escenogràfiques i objectes editorials.
- Monitora de campaments d’estiu.
Juliol 2016, 2017, 2018, 2019 Fundació Cim D'Estela. Casa de Colònies Can Rigol, Begues.
Les principals tasques consistien a crear activitats de temàtica artística o cinematogràfica per a infants de 8-10 anys. L’objectiu principal era promoure la correcta convivència i el bon exemple tot fent l’experiència el més gratificant possible.
- Becària al Departament de Màsters Universitàris. Febrer - Abril 2019 Fundació Privada Elisava de Barcelona.
En aquest departament m’encarregava de contactar o respondre a les persones interessades en màsters universitaris. Des de trucades, correu electrònic o atendre’ls a la universitat per tal que el seu contacte i inscripció a l’escola fos el més fluid possible.
386


Sóc una estudiant de dis- seny gràfic, en el quart i úl- tim any de carrera univer- sitària. Em considero una persona ambiciosa, entu- siasta i empàtica, tant en l’àmbit professional com en el personal. M’agrada experimentar constant- ment amb noves formes artístiques i utilitzar-les
en projectes profession- als o simplement expres- sar-me com a artista. Sóc capaç de marcar-me els meus propis objectius i complir-los amb el temps previst. La constant co- municació en un grup de treball crec que és la clau per enriquir-nos i enriquir els nostres projectes. Crec que per aconseguir els objectius professionals cal, a més d’una actitud proac- tiva per part de totes les persones involucrades, un ambient de treball agrad- able i que transmeti confi- ança en tot moment.
EL MEU CURRICULUM
HABILITATS INFORMÀTIQUES
- Adobe InDesign
- Microsoft Word
- Adobe Illustrator
- Microsoft PowerPoint - Adobe Photoshop
- Microsoft Excel
- Adobe Lightroom - Keynote
- Skecth
- iMovie
- AutoCad
- Robofont
IDIOMES
- Català (natiu)
- Castellà (natiu)
- Anglès (C1 - Advanced CAE) - Francès (B1 - DELF)
ALTRES HABILITATS I AFICIONS
Costura, sketching, enquadernació, interpretació teatral, cant coral, piano i llenguatge musical. També tinc un molt petit negoci on venc “coleteros” i cintes de cabells: @delishcoleteros.
387


L’ascendent del signe, que depèn de l’hora exacta del nostre naixement, ens informa de la imatge que transmetem en totes les facetes de la nostra vida: família, amor, amistat, treball ...
En tenir l’ascendent en Bessons es pot veure una persona intel·ligent, molt racional i que sem- pre està expressant assertivament tot el que ve al seu cap, ells representen a l’intel·lectual que troba respostes i que pot donar solucions on ningú més les havia trobat, però d’altra banda tenen al Sagi- tari en el seu descendent la qual cosa fa que en el fons siguin més impulsius del que sembla, que no siguin tan racionals com aparenten sinó que també es deixen portar per les seves emocions que a més solen ser molt intenses i això li costa a l’ascendent en Bessons de manera que la tasca aquí és bal- ancejar aquests dos punts i arribar a un equilibri en el qual la ment i l’aventura vagin de la mà.
388


El meu signe de l’horòscop és Lleó(259) i l’ascendent és Bessons(337).
Tot i que el més interessant és el signe de l’horòscop relacionat amb la posició de la Lluna(117).
389
EL MEU SIGNE DE L’HORÒSCOP DESCENDENT
SAGITARI
Naixement: 31 de juliol, 1998. Lloc: Barcelona Hora: 2:43


VIATGE A MADRID DEL FINAL D’ESO
El viatge de final de l’ESO, vam anar a Madrid. Vam visitar molts museus d’art, monuments, edificis i carrers de la ciutat. Com el temps no acompanyava massa, em vaig posar malalta a finals del viatge.
390


02-2014
No era una bona època, els estudis no em feien gaire feliç ni les activitats extraescolars(357). La meva salut mental(432) tampoc estava en el seu millor moment i no em sentia gaire entesa al meu grup d’amistats(575).
391


392 .
I
R
A
S
N
A
A
M
N
I
I
DD
C
E
N
-A
R
A
E
J
N
I
A
E
A
A
M
O
R
D
O
C
P
,
I
F
N
E
.
I
L
O
T
L
O
M
B
M
A
R
A
N
I
U
C
E
D
A
H
’
S
T
N
XE
I
U
R
C
I
D
E
U
Q
A
R
AA
L
C
L
E
U
Q
L
A
T
R
E
P
EA
C
A
A
D
.
I
M
S
CSA
S
RE M
E
T
A
R
R
E
F
S
U
O
M
E
G
N


EL MILLOR MENJAR DEL MÓN
393
De tots els menjars dolços i salats, l’ou ferrat és el meu menjar preferit(281). De fet, els ous en general(441).
U
E
M
E
M
E
N
J
AE
R
P
R
E
F
R
IT
É
S
L
’
O
U
F
E
R
R
A
T
L
.
E
L
G
U
S
T
I
L
A
T
E
X
T
U
R
M’
E
AN
C
A
N
T
E
N
.
A
M
É
S
C
R
E
C
Q
U
E
E
L
P
R
O
C
É
S
D
E
M
E
N
J
A
R
-
L
O
,
S
U
C
A
N
T
S
F
I
,
D
P
S
A
T
R
Ç
I
AT
É
E
O
D
I
V
E
.
C
A
D
TI
T
RR


394
Algo Pasa en Las Vegas
Bridget Jones’ Diary
Cómo Acabar Con Tu Jefe
Alvin y Las Ardillas
Buscando a Dory
Crazy Stupid Love
Enchanted
Hercules
American Pie
Buscando a Nemo
Doce en Casa
Frozen
Legally Blonde
Easy A
Frozen 2


Crec que el millor gènere de pel·lícules per veure amb amics o distreure’m és el de comèdia.
Sí que és veritat que moltes d’aquestes també són infantils(457) i animació, musicals(221) i romàntic(145).
395
Los Increibles
Minions
Ocho Apellidos Bascos
Solo en Casa
Sr. y Sra. Smtih
Love Actually
Niños Grandes
Ocho Apellidos Catalanes
Solo en Casa Perdido en NY
Ted
Mascotas
Novia Por Contrato
Shrek
Somos Los Miller
What to Expect When You’re Expecting
PEL·LÍCULES QUE M’HAN FET RIURE


Abril del 2015
Edat: 16 anys
Jo a una cafeteria al Born de Barcelona en una sortida a Batxillerat.
En començar el batxillerat artístic vaig començar a veure la llum(227). Compartia classe amb persones que tenien gustos o interessos similars als meus, feia classes molt interessants i anava
a visitar exposicions i descobrir espais a Barcelona(409). L’estiu d’aquest any també va estar a l’altura. Al juliol vaig fer un camp de treball(415) amb l’escola on també vaig fer de monitora de colònies. Una de les coses que més m’han omplert en aquesta vida. Al mateix mes vaig passar els caps de setmana a Pobla(421), el meu poble, on cada nit hi havia alguna festa.
En aquest mateix any vaig “votar” per primer cop. Era una consulta, però també em va fer molta il·lusió. Va ser el famós 9-N (403).
396

397


Al llarg de l’últim any que vaig jugar bàsquet(357) a l’escola tenia pensaments d’apuntar-me a classes de ball. En aquell moment estava acabant 2n de batxil- lerat, així que quan vaig començar la universitat, vaig decidir començar a fer coses que realment em mo- tivessin. Entre moltes, apuntar-me a classes de hip- hop i zumba a una de les escoles de dansa del barri.
Vaig aprendre molt, per ser el primer any. M’agra- dava molt ballar i a més em sentia molt empoderada mentre ballava. De totes maneres vaig estar dos anys a l’escola només. El mètode d’ensenyament no aca- bava d’anar amb mi, a més, no podia anar-hi perquè se’m superposava amb les classes de la universitat. No crec que torni a apuntar-me, tot i que sempre tin- dré un racó al meu cor per la dansa.
Igualment, amb aquests dos anys vam fer dos festivals, Un a una plaça del barri i un altre a un gran teatre. Al teatre vam fer un ball amb la banda sono- ra de “Mamma Mia”(303). Vaig estar molt orgullosa del resultat, perquè era molt complex i a més només feia uns mesos que ballava.
398


CLASSES DE BALL
399
Aquestes fotografies són del festival que vam fer a una plaça del barri(551).


03-12-09 Hola! Em dic Anna Portet. A partir d’avui seràs el meu diari secret. És el sant del meu germà i l’aniversari de casats dels meus pares. Avui ens hem canviat de llocs, sec a la fila del mig amb el Gere. Dar- rere tinc al Kenia, la Maria i el Houston. Ah és veritat, no ho he dit, el Houston m’agrada molt. Espero que ningú ho vegi perquè no ho he dit a ningú que m’agrdava el Hous- ton, excpete a la meva millor amiga la Laia. Demà marxo a Pobla, el poble dels meus avis i del meu pare. Els meus avis es van morir l’any passat, quan hi penso em venen una mica de ganes de plorar, la veritat. 12-12-09 Hola durant tots aquests dies no t’he pogut escriure, ho sento, he tingut molts exàmens. Et vull escriure una cosa molt certa. Durant aquests dies l’Escòcia està com no sé, estrany. Sembla que estigui enamorat de mi! Ja m’agradaria, és simpa- ticot i des de parvulari que anem junts a classe. Canviem de tema. La Laia ja no em cau tan bé com el dia que ens vam fer mil- lors amigues, ara sempre vol estar amb mi, sempre en segueix a tot arreu,... No és que no em caigui bé, però, no sé, ja no em cau tan bé. Ahir vaig estar a punt d’anar a casa seva, però ella havia d’anar a comprar. En fi, que no vaig anar a casa seva. Ho sento, deixo d’escriure que em fa mal la mà.
28-12-09 Estimat diari, o sento per esciure tan poc, però és que m’oblido de tu. Avui és el dia de Sants Innocents. Aquest matí m’he pintat la cara tota verda per espantar al meu germà i a la meva mare. El meu germà com no, s’ha enfadat! Bé, ara si no t’importa, m’agradaria bastant jugar a un joc d’ordi- nador nou, així que fins aviat. ADEU! 13-05-10 Fa molt temps que no t’escric, et
400
posaré al corrent. Les amistats. Ja no sóc amiga de la Laia, definitivament ja no em cau bé. Diria que la Maria és la meva millor amiga. Ja no vaig a jugar tant amb les de la classe, ara jugo amb l’Elena i les seves ami- gues. La Carla ja no em cau perfectament. S’aprofita de mo, com l’Ari. L’Ari és la meva enemiga des de guarderia, sempre s’ha ficat amb mi. Tema amors. Ja no m’agrada el Houston, ara m’agrada molt el Kenia. És molt simpàtic, és ros i té els ulls blaus. Em va començar a agradar fa poc pequè deien que ell s’enamorava de mi. Quan em diuen això, no sé què em passa però de com m’en- amoro d’ell. Ara, no sé si ell s’enamora de mi. Aixií que no se si dir-li o callar. Perquè si li dic tothom em dirà que m’enamoro d’ell i mai ho he dit a ningú, excepte a la Laia. Tema diners. Fa poc vaig ficar diners a la caixa, ara en tinc 1185€. Tema classe. Vam fer el concurs de dracs per Sant Jordi. Va guanyar l’Ari. L’havia copiat de l’any passat. Tothom deia que jo havia de guanyar, fins i tot el Kenia. Després, fa poc vam canviar de llocs. Ara sec al costat de l’Escòcia, que per cert ja no sento res per a ell. Davant tinc al Kenia i al seu costat hi ha l’Ari... Darrer tinc al Houston i al seu costat hi ha l’Alex, que no em cau molt bé. Es creu guai per- què explica “xistes” guarros. Bé, ara no tinc temps d’explicar-ne cap, me n’he d’anar. ADEU GUAPO! Amb molt d’amor, Anna. 31-05-10 Esimat diar, ja no sé que fer. És veritat, el Kenia s’enamora de mi. L’altre dia estàvem al pati i una monitora del pati, la Laura, em va preguntar com em deia de cognom. Jo li vaig dir que em deia Portet. El monitor del seu costat i li va dir: “és ella, és ella!”. Jo no entenia res, em vaig quedar


molt rar i li vaig preguntar: jo que sóc? I em va dir que el Kenia li havia dit que anava per a mi. Diuen que em vol preguntar si vull sortir amb ell, jo no sé què dir-li!! Em sem- bla que li diré que sí. L’Alex és tonta. Perquè hem començat el mundial de futbol del pati i avui m’ha començat a dir: “Jo no vull jugar, perquè cada any perdem. Tampoc vull ani- mar perquè em gato molt la veu, cada any crido molt i mai m’ho agreeixen”. Jo li he dit que tranquil·la, en plan para ja, perquè no ens donava gens d’ànims. I que si no volia jugar que s’aguantés. Bé, el Kenia sempre diu “bé” hehehe i ara se m’ha enganxat tam- bé a mi. Bé, me’n vaig, que mira quina mala lletra que estic fent! ADEW, de part de la teva nena desesperada! Guapixx! XD 23-06-10 Ahir vam anar al cine després d’acabar el cole. Després del cine vam anar al McDonald’s! El més fort és que el Kenia i jo vam seure junts per veure la pel·lícu- la, que era Marmaduke. Jo havia demanat unes crispetes salades, pero al Kenia no li- agradaven, llavors quan em vaig trobar una crispeta dolça, i li vaig donar al Kenia, ell em va regalar una pegatina “exprésate”. Em va fer tanta il·lusió!! Avui és la nit de Sant Joan i demà és Sant Joan. Bé, DEW! Que vagi bé! PD: Crec que ara som nòvios. 18-08-10 Bon dia, Fa uns quans dies vaig anar de colònies. M’ho vaig passar molt bé. Trobava molt a faltar al Kenia. Tots m’han començat a dir que l’any vinent el Kenia repetirà de curs i que ja no li agrado. Però m’és igual, tot s’ha de veure al primer dia de cole. M’he fet mal al genoll, tinc mal a la ròtula, un hematoma i microfisures també tinc el (i aquí vaig deixar d’esciure, ni idea). 10-03-12 Fa la vida que o t’escric. T’he de
posar al dia. Ja no m’agrada el Kenia. Ho hem deixat al cap de moltes discusions. Ara m’agrada el Barcelona, abans m’agrada- va el Quebec. El Barcelona té uns quants grans però me l’estimo igual perquè és nor- mal en la nostra edat. Tema classe. L’any passat vaig guanyar els Jocs Florals de TOT Barcelona. Estic súper contenta. L’any pas- sat ens van canviar de classe i saps l’Ari, el Kenia i el Jordi han repetit. El Kenia se’n va anar de l’escola. He baixat molt de notes. Aquest trimestre he estat delegada. Els delegats fan els llocs i jo em vaig posar al costat del BArcelona, però el van haver de canviar perquè es va fer mal al peu. Ara tinc al costat dues de les meves millors amigues, l’Elena i la Laura. Ara començaran els tri- mestrals. Ahir vam tenir partit de bàsquet, vam guanyar. Vaig fer un bon partit i vaig fer una entrada que no me la vaig creure i em vaig posar a plorar de l’emoció. M’en- canta la sèrie Glee i també La Chica Invis- ible de MTV. Crec que he canviat bastant! Ara, com abans, m’encanta cantar. Faig pi- ano i toco amb un dels tios més guapos de l’escola. Ell toca la guitarra i la noia que fa amb mi llenguatge musical i jo fem la cançó amb el piano. Ara m’encanta dibuixar. A plàstica sempre trec excel·lent. He tret dos 10 en dos dibuixos. A per cert, hi ha un nen de l’Arboç, el poble de l’Alba que m’envia missatges tota l’estona. Crec que ja no, però abans li agradava molt. Era un pesat. L’Alba em va dir que s’enamorava d’una noia difer- ent cada setmana. Amb mi va durar 3. Bé, et deixo ja que he d’anar a estudiar.
PD: Em fa molt mal el turmell :(
EL QUE TENIA ESCRIT AL MEU DIARI DE PRIMÀRIA
He transcirt tot el que he trobat en el meu diari “secret” de quan anava a primària. Parlo de l’escola, les meves amistats, els nois que m’agradaven i altres coses, amb un to tan madur com em permetia la meva maduresa del seu moment. 401


CONSULTA SOBRE EL FUTUR POLÍTIC DE CATALUNYA 9-N
El 9 de novembre vam anar a l’Escola Súnion a votar la consulta sobre el futur polític de Catalunya. Aquest cop ens van deixar votar, va ser a l’1 d’octubre(513) que ens ho van posar una miqueta més difícil.
402