ED_24_july_2022 (1)

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Ferran Sendra

Director:

ALBERT SÁEZ

Preu: 2,50 € Els 92 DIVA A BARCELONA
Novel·la: 5,95 € del 92
Collaret: 12,95 € L’‘huracà Rosalía’
Trenta anys després, EL PERIÓDICO recorda arrasa el
DIUMENGE les personalitats que van fer dels Palau Sant Jordi
amb el seu
24 de juliol del 2022 Jocs de Barcelona una història d’èxit ‘Motomami’

EDICIÓ CATALÀ SUPLEMENT ESPECIAL DE 56 PÀGINES PERSONES | P. 40 I 41

Edició digital: CAT Pilar Alegría
ELPERIODICO.CAT
Portaveu del PSOE

«Som
conscients
del cabreig
de la gent»

PANORAMA | P. 7

EFECTE DE L’1-O

Les empreses
que van marxar
pel procés encara
no preveuen
tornar a Catalunya

TEMA DEL DIUMENGE | P. 2 A 4

IBIZA

CON TU COCHE

20 dto.
%

PROMOCODE: FLASH20

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Tema del diumenge :

Els efectes del procés

¿Tornaran les seus de les
empreses que van marxar l’1-O?

Les grans companyies que van canviar de central social fa cinc anys segueixen sense plantejar-se tornar. Hi ha firmes
que troben a faltar un gest del Govern central en favor del retorn ara que s’ha reprès el diàleg amb la Generalitat

AGUSTÍ SALA va agafar la batuta per primera ve- ser una mudança massiva facilita- tampoc impossible. Per aquesta es va afegir a aquesta crida. «Tre-
Barcelona gada al capdavant d’aquesta orga- da per un decret del Govern del raó, donarem suport a la taula de ballarem junts, i un dels objectius
nització empresarial catalana. Partit Popular que va posar totes diàleg recentment impulsada pels és que les empreses catalanes tor-
Dilluns passat, en el discurs en què les facilitats a aquesta operació governs de l’Estat i de la Generali- nin a casa», va afirmar. Aquesta
Foment del Treball el va ratificar I és que, des de l’etapa del re- sortida, al possibilitar el canvi sen- tat per aconseguir la estabilitat po- picada d’ullet procedent d’un
durant quatre anys més com a ferèndum del 2017, declarat in- se passar per la junta d’accionis- lítica i econòmica necessària per dels grans lobbies de Madrid ha
president, Josep Sánchez Llibre va constitucional, ha canviat ben poc tes, encara que els estatuts socials afrontar amb èxit la situació actual sigut valorada per algunes com-
tornar a situar com a deure priori- en aquesta matèria. El 2017, 2.536 de l’empresa ho establissin. de crisi. Cal donar resposta i segu- panyies que llavors van decidir
tari «la tornada de les empreses». empreses van protagonitzar una retat a les empreses», va afirmar canviar de seu social a causa de la
És el mateix a què es va compro- fuga massiva de seus, únicament Difícil, no impossible Sánchez Llibre. situació política.
metre fa gairebé quatre anys, quan compensada amb l’arribada de
548. ¿Saldo? -1.988, segons les «Seguirem treballant en aquesta En el mateix acte, el president Des del Cercle d’Economia, el
dades dels registres mercantils. Va direcció. Sabem que no és fàcil, però de la CEOE, Antonio Garamendi, nou president, Jaume Guardiola,

Sánchez Llibre, al centre de la imatge, el
passat 18, el dia de la seva reelecció.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Fundació La Caixa-Criteria 2-3

Palma de Mallorca Diumenge, 24 de juliol del 2022

Caixabank Algunes Idilia Foods Freixenet
de les
València València Fluidra Algunes Seat
mudances Puig que es Grífols
Agbar més Cellnex van quedar

Madrid sonades Madrid

Naturgy Planeta

Madrid Madrid

Abertis Codorníu

Madrid La Rioja

La Bruixa d’Or Banc de Sabadell Pastas Gallo
Pamplona Alacant Còrdova

afirma que l’entitat «posarà tota sense raons objectives i no està La Caixa, que té com a segon ac- El gruix dels trasllats de quarters generals
la carn a la graella» per refer previst que la Generalitat doni in- cionista l’Estat, té la seu a Palma per part de grans companyies es va produir
ponts i que tornin les seus de les centius per a la tornada, així com de Mallorca des de fa cinc anys i poc després de l’1-O, en especial entre l’octubre
companyies. Per fer-ho s’ha de tampoc n’hi va haver perquè mar- tampoc ha fet, per ara, cap movi-
consolidar una seguretat jurídica xessin». Des del Govern s’ha in- ment que faci pensar en un retorn i el novembre de fa gairebé cinc anys.
que Foment considera més con- terpretat sempre que darrere del pròxim, si bé l’operativa segueix a
solidada que fa cinc anys. De fet, moviment d’algunes companyies, la capital catalana, com passa amb L’allau de la tardor
Sánchez Llibre no ha tornat a de- moltes vinculades a La Caixa, hi la majoria de fugides. del 2017
manar, com va fer en la Reunió havia motius polítics.
del Cercle del 2019, que el Govern En tot cas, «no existeix cap in- A. S.
es comprometi per escrit a no Els sindicats, per la seva banda, dici que convidi a plantejar-se la Barcelona
emprendre noves aventures rup- creuen que hi ha circumstàncies qüestió. No hi ha hagut cap ele-
turistes unilaterals. per a la tornada, informa Gabriel ment clar que canviï respecte a allò Malgrat que des d’Artur Mas fins nistració. Algunes companyies
Ubieto. El secretari general de la que llavors va provocar el trasllat a Oriol Junqueras asseguraven i finalment van optar per quedar-
Maniobra d’anada i tornada UGT a Catalunya, Camil Ros, con- de la seu social», explica el porta- perjuraven que les empreses no se agafant-se a l’aplicació de
sidera que «el risc teòric» pel qual veu d’una de les grans companyies s’emportarien la seu social fora l’article 155, la intervenció de
El conseller d’Economia, Jaume se’n van anar «ja no existeix». Ja- traslladades. de Catalunya, la fuga es va pro- l’autonomia per part de l’Estat,
Giró, que en aquella etapa era di- vier Pacheco, líder de CCOO a Cata- duir. Va ser com un tsunami des- com va admetre Freixenet.
rector general de la Fundació La lunya, considera que «és moment Una darrere l’altra prés del referèndum de l’1-O du-
Caixa, ha recordat en alguna oca- per teixir un espai de consens en- rant aquell mes i el de novembre. El 4 d’octubre va començar
sió que el mateix decret que els tre el Govern, els partits, els sindi- Algunes de les empreses consulta- Van destacar les participades per tot. Oryzon, una biotecnològica,
consells d’administració de les cats, les patronals, les cambres, des admeten que el 2017 es va pro- La Caixa, una de les que va de- va iniciar el ball el 4-O a l’anun-
empreses van fer servir per traslla- «per mostrar que el país és atrac- duir un cert «efecte onada» del manar al ministre d’Economia ciar que se n’anava a Madrid. La
dar la seva seu social segueix en vi- tiu per al retorn de les empreses i qual va resultar difícil sostreure’s. van seguir el Banc Sabadell, que
gor i que el podrien «aprofitar i noves inversions». Afegeix que és En alguns casos hi va poder haver Sergio Lainz va comunicar el trasllat a Alacant
tornar sense passar per les juntes una qüestió que s’hauria d’inclou- motius polítics, admeten, però en i va ocupar la seu de l’antiga Caixa
d’accionistes». En tot cas, les em- re a la taula del diàleg entre els el de les pimes va ser «un tema de d’Estalvis del Mediterrani (CAM),
preses «se’n van anar lliurement, Executius autonòmic i central, i competitivitat» (menys impostos, el 5 d’octubre; igual com Caixa-
corregir aquesta «anomalia eco- etc...) destaca el president de Pimec, Bank, que va optar per la seu de
nòmica que avui no té cap sentit». Antoni Cañete. I posa un exemple: l’antic Banc de València.
en els últims 10 anys, el nombre
Gestos pendents d’empreses a Lleida ha crescut el Efecte dòmino
3%, mentre que a Aragó ho ha fet el
En una línia similar, el represen- 10%. Segons Cañete, «les portes Oficina d’Oryzon, a Cornellà. L’endemà la Fundació La Caixa i el
tant d’una d’aquestes grans em- han d’estar completament obertes, seu hòlding, Criteria, van anun-
preses afirma que el retorn del però sense avantatges». Pensa que, del moment, Luis de Guindos, un ciar el seu trasllat a Palma i aquell
diàleg entre el Govern, o almenys la si al seu dia van decidir traslladar- canvi legal per facilitar aquesta mateix dia, Agbar va fer el mateix
part representada per ERC, i el Go- se, si tornen, ha de ser sense privi- mudança. Els bancs no podien i va optar per Madrid, tot i que el
vern central hauria d’anar acom- legis, que discriminarien aquelles estar ni un segon en un territori 2018 va tornar a Barcelona la seu
panyat d’algun gest de l’Executiu que es van quedar. I hi ha exem- que podria quedar fora de l’àrea de la seva matriu, SGAB. També
central. «Es troba a faltar un pro- ples. En la configuració actual de de l’euro. Abertis, Cellnex o Colonial van
l’Ibex hi ha només dues compa- optar per Madrid. Els anuncis van
Giró destaca que avui nyies que van retenir la seu social: Aquest procés no ha fet que seguir amb Gaesco, SegurCaixa
tenen les mateixes Fluidra, que en aquell temps no els cervells de les companyies Adeslas o VidaCaixa, el 9 d’octu-
facilitats per tornar formava part de l’índex, i Grífols. deixin Catalunya, ja que mante- bre; o l’endemà amb Catalana Oc-
que les que van Fora de la borsa, van ser firmes nen les seves seus operatives; ni cident, Planeta, Indukern o
tenir per marxar com Freixenet o Puig, gens rela- tampoc les fàbriques, però s’ha Edreams; així com Idilia Foods
cionades amb el procés. emportat les juntes d’accionistes (Cola-Cao, Nocilla), l’11 d’octu-
nunciament del president del Go- i reunions dels consells d’admi- bre, que va optar per València. I el
vern en aquest sentit, que facilita- Des de l’entorn de Foment con- ball va seguir amb Bimbo, Applus,
ria que alguna d’aquestes societats sideren que es requeriria garantir a Madrid; Codorníu a Haro (la
es plantegés meditar l’opció de la que el país s’estabilitza del tot i Rioja); La Bruixa d’Or, a Pamplo-
tornada», asseguren. que recupera l’empenta perduda. na, o el Grupo Gallo a Còrdova,
Es necessiten al·licients perquè, a així com Laboratorios Ordesa, a
En la situació actual, la respos- curt termini, no han canviat els Osca; Cementos Molins, a Madrid,
ta més habitual en les companyies hàbits, ja que les seus operatives amb pugna judicial entre accio-
és: «És un tema que no està sobre segueixen a Catalunya, com les nistes familiars, entre altres. n
la taula». Per ara, tampoc s’ho fàbriques, i s’ha optat per llocs als
plantegen als bancs, com el Saba- quals ja es viatjava molt. En reali-
dell, que va optar per Alacant; o tat el que passa és que a curt ter-
CaixaBank, que va apostar per mini no hi ha efectes notables,
València. A més, el principal ac- però a mitjà i a llarg termini s’ac-
cionista de CaixaBank, la Fundació celera un procés de concentració a
Madrid, que ja havia començat
abans, adverteixen. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

4 | Temadeldiumenge Diumenge, 24 de juliol del 2022 |

Els efectes del procés

2.541 EL MOVIMIENT DE LES SEUS ceres, que el 2017 van haver de
+1.262 recórrer als famosos comptes mi-
A Madrid, + 1.628 2.536 A Catalunya, -2.379 rall (els fons eren en realitat en
una oficina de la mateixa entitat
ENTRADES SORTIDES ENTRADES SORTIDES fora de Catalunya) per tran-
quil·litzar els clients, estaven
1.279 + + -1.988 obligades a dissipar i tallar
147 87 548 d’arrel qualsevol dubte davant
+ 911 d’una possible sortida del siste-
21 1.378 ma del Banc Central Europeu
377 356 1.231 798 (BCE), en cas d’independència de
Catalunya, tot i que fos de mane-
+ + - - - - ra temporal. La fuga, però, va ser
85 26 61 150 81 82 multisectorial: Codorníu, Grupo
415 388 362 153 214 - 666 373 455 Planeta, Catalana Occident, Pas-
330 17 516 194 tas Gallo, Colonial, La Bruixa
113 d’Or, Agbar...
144161
El pitjor exercici d’aquesta
2017 2018 2019 2020 2021 2022* 2017 2018 2019 2020 2021 2022* fuga de seus va ser el de la con-
sulta. El saldo negatiu aquell any
* Segon trimestre a Catalunya va ser de 1.988 que
van optar per ubicar el seu quar-
El referèndum de l’1-O va accelerar una tendència que havia començat anys enrere: cada any ter general fora d’aquesta co-
Catalunya perd més societats de les que guanya. Una part té a veure amb la suma de societats filials munitat: 2.536 van marxar i 548
van optar aquest exercici per
i instrumentals, però la ruptura independentista ho va consolidar, especialment el 2017. ubicar la seva seu social a Cata-
lunya. De les que van decidir
Catalunya: saldo negatiu mudar-se, els 1.457 ho van fer a
Madrid. El País Valencià va ser, a
Fernando Bustamante gran distància, la segona bene-
ficiària més gran, amb 279, i
AGUSTÍ SALA Aragó, la tercera, amb 194.
Barcelona
Llavors, Foment va estimar
que el procés va multiplicar per 10
la pèrdua de domicilis socials
d’empreses. Ho va incloure al seu

La tendència de Catalunya que Seu social de CaixaBank, a la ciutat de València. Els bancs no podien
període rere període perd més so- continuar en un
cietats de les que guanya es man- s’ha situat en primera posició. Des d’aquell moment fins al 30 seva seu social des d’aleshores a territori en perill
té. Segons les dades dels registres I resulta un gran contrast que de juny passat, el saldo (diferèn- València; i amb la integració de de quedar fora del
mercantils en el segon trimestre cia entre entrades i sortides) a Ca- Bankia encara s’ha refermat més sistema del BCE
d’aquest any, entre les comuni- alhora que creix l’atractiu de la talunya és de més de 2.378 com- en aquesta plaça; mentre que la
tats de les quals se’n van compa- comunitat per a la instal·lació de panyies que han decidit mudar la societat de participades, Criteria i Madrid, el País
nyies destaca Madrid, amb 408 centres d’investigació i desenvo- seva raó social a Madrid, Palma de la fundació La Caixa, principal ac- Valencià i Aragó
sortides, seguida de Catalunya lupament (R+D) o centres de ser- Mallorca o València, per posar no- cionista del banc, la tenen a Palma van ser el 2017
(236), Andalusia (137) i el País Va- veis compartits o d’excel·lència, la més alguns exemples. En el ma- de Mallorca. Per la seva banda, el els principals
lencià (115). qüestió sobre les seus socials con- teix període de temps, Madrid ha Banc Sabadell la va traslladar a receptors
tinua sent recurrent i es repeteix arribat a un saldo positiu de 1.654, Alacant, on tenia el seu quarter
Si es compara el saldo d’entra- la pregunta en juntes d’accionis- és a dir, amb més desembarca- general la desapareguda Caixa informe Incidència de la situació
des i sortides, Madrid destaca tes com les de Naturgy, Cellnex, ments que sortides, segons les d’Estalvis del Mediterrani (CAM). política en l’activitat econòmica i
amb un saldo positiu de 47 em- Abertis... companyies que després dades dels registres mercantils. empresarial. El think tank de Fo-
preses, seguida del País Valencià, del referèndum del 2017 van deci- Són només dos exemples de la ment, Institut d’Estudis Estra-
amb 25, i Andalusia, amb 23. En la dir traslladar la seva seu social. CaixaBank, per exemple, té la banca, ja que les entitats finan- tègics, va alertar dels riscos de no
part oposada, Catalunya presenta revertir el procés. El seu director,
un saldo negatiu de 60 empreses Jordi Alberich, va apel·lar a l’esta-
menys, seguida de Castella i Lleó, bilitat institucional i a exercir
amb 21. En l’acumulat de sis me- l’autogovern per construir un cli-
sos d’aquest any es manté un sal- ma de més confiança. L’informe
do negatiu per part de Catalunya, assegurava que «els corrents de
amb 82 més de les que se’n van fons de la societat catalana apun-
que les que arriben, mentre que a ten clarament a la distensió. I la
Madrid la situació és al revés, amb política sembla llançar senyals en
87 més. Segons els experts, això la mateixa direcció. Només així
en part té a veure amb la suma de abordarem els desafiaments del
societats instrumentals i filials, moment i, entre ells, afavorir el
especialment del sector financer. retorn de seus corporatives. Altra-
Cada societat computa, al tenir la ment, poden comportar el des-
seva pròpia matrícula o CIF. plaçament irreversible de centres
de decisió i llocs de treball». n
La veritat és que des que el 2017
es va produir la fuga de seus de
grans companyies no s’ha produït
cap moviment de retorn ressen-
yable, excepte el de la matriu
d’Agbar. Als dos últims exercicis,
Catalunya ha cedit terreny en
porció del PIB davant Madrid, que

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Publicitat| 5
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 24 de juliol del 2022

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Panorama >

Política

Renovació a les files socialistes

Sánchez cridael PSOE a no resignar-se i
plantar cara al PP per «guanyar» el 2023

> El president marca com a «prioritat» posar «una marxa més» de cara a les autonòmiques
i les locals > S’acomiada fredament dels dirigents sortints i s’envolta del nou nucli de poder

David Castro

JUANMA ROMERO El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, entre la presidenta del PSOE, Cristina Narbona (a la seva dreta), de vots. Però la proclama del cap sí
Madrid i la vicesecretària general, María Jesús Montero, posa amb la nova executiva socialista, ahir a Madrid. que va servir per animar el perso-
nal, segons manifestaven els
Potser només era una casualitat. apressar en la seva intervenció en tes: des dels Pressupostos del tes, i els proposo que anem a to- membres del comitè a la sortida.
Però en un líder polític que ha fet obert, de prop d’una hora. 2023 fins a la lluita contra la infla- tes». Aquest «a totes» és el man- La dirigència va sortir «endolla-
de la resiliència la seva marca per- ció o la presidència espanyola de tra del president després dels co- da», amb «bon ànim», deien. El
sonal, la camisa blanca que porta- Però fa falta, va advertir, «po- la Unió Europea (UE). Va reiterar micis andalusos. El va estrenar en president fins i tot va ser més
va ahir, davant els seus, davant sar una marxa més», posar la ma- que la recepta per encarar-los és el debat de la nació i no en va ho va emfàtic en la seva rèplica final, ja
el màxim òrgan de direcció del quinària a ple rendiment, mobilit- «empatia» –l’«ànima» que tro- repetir ahir. sense càmeres: va assegurar que el
PSOE, semblava significar més, zar-se al màxim. No com va pas- bava a faltar Yolanda Díaz– i PSOE només perdia eleccions
conduïa inevitablement a fa uns sar en les andaluses del 19 de juny, «compromís social». Al discurs de Sánchez va seguir quan assumia estar derrotat, quan
anys. A les primàries del 2014 i el venia a dir, les que van encendre una vintena d’intervencions. no creia en si mateix. «No em re-
2017: les que va guanyar ungit pels totes les alarmes i les que, en defi- El secretari general buscava Sense crítiques. Fins i tot gairebé signo que la dreta governi aquest
aparells i les que va guanyar mal- nitiva, han provocat tant la con- arengar el PSOE, aixecar-li l’ànim, es va ignorar la traumàtica deba- país», va afirmar. I l’estratègia
grat aquests i contra aquests. El vulsió interna com el gir discursiu endollar-lo, i reconnectar amb els cle d’Andalusia: la va esmentar la serà centrar el tret en Alberto Nú-
blanc com a símbol de fortalesa, a l’esquerra. seus votants: «Parlava per tots número dos de la federació, Ánge- ñez Feijóo, intentar tallar-li les
de no donar-se per vençut, de nosaltres i en nom dels socialistes les Férriz, per insistir que falta per ales. «Hem de mossegar-lo», re-
lluitar fins al final. Perquè aquest «Posar una marxa més», va m’adreço a milions de progressis- analitzar els perquès de la sagnia sumia un dels nous càrrecs.
era el missatge que Pedro Sánchez afegir, per afrontar els altres rep-
volia traslladar als seus compa- Escortat a la tarima
nys: s’ha de lluitar i aguantar
malgrat que el clima sigui advers Sánchez no va voler focalitzar el
i afavoreixi, per ara, el PP. És a debat intern en la remodelació de
dir, res de «resignar-se». la seva executiva, precipitada per
la dimissió d’Adriana Lastra di-
El president havia convocat lluns passat, tot i que sí que va vo-
ahir el seu comitè federal a Ferraz ler exhibir aquest nou nucli de po-
perquè ratifiqués el reemplaça- der, fent-se escortar a la tarima
ment del seu nucli de poder en la –abans que el comitè procedís a la
direcció del partit, però també ell ratificació dels nomenaments–
–i els seus companys– va voler per María Jesús Montero, vicese-
girar full aviat per bolcar-se en el cretària general; Pilar Alegría, por-
combat electoral que s’aproxima, taveu de la cúpula, i, una fila més
les municipals i autonòmiques, amunt, Patxi López, portaveu al
avantsala d’unes generals que, a Congrés. Es va acomiadar freda-
porta tancada, va tornar a situar ment dels que surten de la direcció:
al desembre. Lastra, Felipe Sicilia i Héctor Gó-
mez. Els va agrair la «feina feta» i
La «prioritat clara», els va dir, va dir que continuaran «exercint
són ara mateix els comicis del maig. altres responsabilitats polítiques»
«Tenim ganes de guanyar, ho sa- que no va arribar a precisar.
bem fer, som el partit que ho ha fet
moltes vegades. Ho vam fer el 2019 El president d’Astúries, Adrián
i ho farem el 2023, no en tinc cap Barbón, amic íntim de la ja exnúme-
dubte», ha proclamat. Ho farem ro dos, sí que la va reivindicar davant
treballant junts, com un equip», va els seus companys de manera «molt
sentida». Va ser qui més decidida-

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Els gestos d’esquerra de Pedro Sánchez al seu partit 6-7

Quatre frases clau de la intervenció en el comitè federal Diumenge, 24 de juliol del 2022

«Demanem «Prohibirem «El canvi «No farem
a les grans que les grans climàtic és letal, com va fer
empreses que companyies i ho és el el Partit Popular
qualsevol traslladin els negacionisme. en anteriors
benefici directe costos [dels És una evidència, crisis: ser
d’aquesta nous impostos] i mitigar-ne les febles amb
situació no derivi a la classe conseqüències els forts
en sobresous mitjana i és una i forts amb
dels directius» treballadora» emergència» els febles»

ment la va acompanyar en el co- J. R. Pilar Alegría — Les mesures que està plante-
mitè, i no podia sorprendre, com Madrid jant el Govern des del principi de la
tampoc que el baró canari, Ángel La Zaida, Saragossa, 1977. Nova portaveu del PSOE legislatura només han tingut un
Víctor Torres, elogiés la tasca del — ¿Quan va rebre la trucada del i ministra d’Educació. Política de llarga trajectòria, objectiu: protegir la gent corrent.
tinerfeny Gómez al Congrés. president? haurà de multiplicar la veu de l’Executiu al partit. Després de la crisi del 2008 les re-
Igual que Eneko Andueza, líder — Em sembla poc prudent traslla- ceptes no van ser les mateixes, i
del PSE, va mostrar el seu entu- dar aquest tipus de trucades. Vaig «El PP és el partit això cal explicar-ho i recordar-
siasme per l’ascens de López, i tenir la conversa amb ell aquests de la catàstrofe: o la ho. I governar no és fàcil, no és
va arrencar l’aplaudiment dels dies anteriors. provoca o la desitja» senzill. Comporta prendre decisi-
seus companys a l’assegurar ons, i és possible que algunes, fins
que no permetria que la dreta — ¿Què li va demanar? David Castro i tot quan s’expliquen, no siguin
doni «lliçons» a companys — Em diu que ho faci sent com soc del tot encertades. Però l’immo-
amenaçats per ETA durant anys. jo. Amb claredat –soc una dona di- Pilar Alegría, ministra d’educació i nova portaveu del PSOE. bilisme no entra dins del full de
recta–, i amb tenacitat, com a bo- ruta d’aquest Govern.
Els altres intervinents van na aragonesa. Comunicar, fer-ho — ¿En què? ca o la desitja. Una frase que vam
saludar els canvis i van agrair bé, però també saber escoltar. Em — Quan hem pres certes decisi- sentir els espanyols fa 12 anys a — ¿El soroll que emana de la co-
la tasca dels sortints. Van fal- demana fer-ho amb proximitat, ons, segurament ens ha faltat sa- l’exministre Cristóbal Montoro alició desmobilitza l’esquerra?
tar, això sí, la majoria dels perquè ens correspon parlar dels ber explicar el seu contingut, tras- segueix sent de rabiosa actualitat — Hem de ser conscients que
presidents autonòmics: Ximo veritables problemes de les perso- lladar el missatge d’una manera per al PP: «Deixa que aquest país aquest és el primer Govern de co-
Puig (País Valencià), Javier nes, de les seves inquietuds. I fer- pedagògica o més clara. Però tor- caigui, que ja l’aixecarem nosal- alició de tota la història democrà-
Lambán (Aragó), María Chivi- ho d’una manera pedagògica, ex- no a l’inici: portem una legislatu- tres». Aquest país no caurà ni ne- tica. És possible que hi hagi debat,
te (Navarra) i Francina Ar- plicant-li a la ciutadania les me- ra molt difícil. Malgrat aquesta cessitarà el PP perquè l’aixequi. i és lícit, lògic i fins i tot sa.
mengol (Balears). El comitè va sures del Govern per sortir de la complexitat, no ens trobaran en el
validar els nomenaments per crisi provocada per la guerra a catastrofisme al qual alguns, com — S’atribueix el desgast del Go- — ¿A què atribueix que el PP va-
assentiment. Ucraïna. I també fer servir con- el PP, ens volen portar. El PP és el vern a la comunicació. ¿El proble- gi primer a les enquestes?
tundència a l’hora de denunciar les partit de la catàstrofe: o la provo- ma no es troba en les polítiques? — Primer, prudència. Crec que
Però ningú es va recrear mentides i els insults de l’oposició. queden 44 setmanes per a les prò-
amb la reordenació interna, el ximes autonòmiques i locals, i un
partit «es dedica poc a llepar- — ¿Però com revitalitzarà la co- temps més, gairebé un any i mig,
municació? per a les generals. Al PP se li farà
«No em resigno — S’obre una nova etapa que eterna aquesta legislatura. I apa
que la dreta governi s’acabarà el 2023, amb l’any elec- que no deu tenir Pablo Casado en-
aquest país», toral, i es tanca un curs polític questes que el fan semblar el futur
afirma el secretari amb dues importants fites: la ci- president del Govern...
general socialista mera de l’OTAN i un debat de la
nació on s’ha vist que el president — No el CIS.
se les ferides», resumia a l’en- és perfectaent conscient del ca- — Bé, avui el senyor Casado és a
trada el baró madrileny Juan breig de la ciutadania. Quan sem- casa seva. La nostra prioritat és
Lobato. El PSOE sí que es va blava que estàvem superant la governar, governar amb serietat,
aturar més en el temps per ve- pandèmia, esclata aquesta guer- amb empatia, posant sobre la tau-
nir. Un camí «difícil i com- ra. Som perfectament conscients la molts recursos públics per con-
plex», va reconèixer Sánchez d’aquesta situació d’emprenya- tinuar enfortint aquest escut soci-
en obert. «Venen corbes», va ment i incertesa. I el que traslla- al. I quan arribin les eleccions la
dir el castellanomanxec Emi- dem també en el debat de la na- ciutadania parlarà. I aquest partit,
liano García-Page. ció és que, coneixent la situació, el unit i en forma, és imparable. Que
més important és fer-se càrrec de ningú s’equivoqui: el PSOE no es
Els socialistes surten més l’estat anímic de les persones i resignarà ni abaixarà els braços.
reforçats per continuar gover- també continuar generant aquest
nant i per fer «política útil» i escut social per cuidar i protegir — ¿Descarta ser candidata a les
encarar el pròxim cicle electo- les classes mitjanes i treballado- eleccions autonòmiques del 2023
ral, segons va recalcar Salva- res del país. a Aragó?
dor Illa, líder del PSC. El mateix — Soc ministra del Govern i por-
Luis Tudanca (Castella i Lleó), — Parla de «proximitat», que taveu del PSOE, molta feina a què
que va afirmar que el partit demanen el president i els ba- em dedicaré en cos i ànima. Però
està «fort» i el nou escalafó rons. ¿El Govern no ha sigut prou és que, a més, a Aragó tenim un
aconseguirà «fer front» a me- empàtic? magnífic president que es diu Ja-
sos d’«incertesa». Sánchez, — Som conscients que ens hem vier Lambán i que, sens dubte,
observava un dirigent territo- pogut equivocar. després d’aquestes eleccions del
rial, vol demostrar que lluita maig, seguirà sent-ho. n
«fins al final». n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Diumenge, 24 de juliol del 2022 |
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

8 | Política

Sembla una poca-soltada. Però així com La Cort d’Apel·lacions britànica decidirà sobre «Tendència de la Sala Segona del Tribunal
el 1998 i el 1999 el comitè judicial de la la «immunitat funcional» de l’emèrit en funció Suprem». Tot el que va dir en una interlo-
Cambra dels Lords del Regne Unit va de- de l’àmbit en què es van produir els seus actes, cutòria, que no sentència, sobre una de-
cidir després de llargs debats, en la seva núncia de delicte fiscal contra Joan Carles
qualitat de Tribunal Suprem, que la tor- un criteri que aquí es va desestimar. I, el 2014, és que «com posa en relleu el
tura als xilens i estrangers per part de ministeri fiscal, l’article 56.3 de la Consti-
l’exdictador –i excap d’Estat– Augusto El procés a Joan tució disposa que la persona del rei és in-
Pinochet no es podia considerar una tas- Carles I deixa violable i no està subjecta a responsabili-
ca de govern (un acte oficial), i per tant en evidència la tat, per la qual cosa no podrà ser perseguit
no tenia immunitat pels delictes de tor- per fets realitzats durant la seva magistra-
tura comesos a partir de la firma del justícia espanyola tura». És a dir: la llavors fiscal general es
tractat internacional pel Regne Unit, li recolza més en la «tendència del Suprem»
tocarà ara a la Cort d’Apel·lacions, divisió UNA INVESTIGACIÓ que en un article únic de l’esmentada in-
civil, del Tribunal de Justícia d’Anglater- terlocutòria en què es recolza la fiscalia.
ra i Gal·les escoltar i resoldre, l’octubre D’ERNESTO EKAIZER
vinent, si els actes d’assetjament que de- Un altre camí
nuncia l’examant de Joan Carles I van ser Brais Lorenzo
«actes oficials realitzats sota el color de Però mentre a Londres els jutges intenta-
l’autoritat de l’Estat». Els jutges, doncs, El rei emèrit saluda des del cotxe durant la seva tornada a Espanya, el 19 de maig. ran delimitar els actes oficials i privats,
hauran d’escoltar i resoldre si l’actual rei a Espanya ni tan sols era necessari, tot i
emèrit té dret a una «immunitat funcio- MentrequeaLondres que també, anar per aquesta via. Hi havia
nal» (anomenada en llatí ratione materi- elsjutgesintentaran una altra opció. Perquè la invocació amb
ae) pels fets que descriu la demanda civil delimitarelsactesprivats els ulls tancats a l’article 56.3 de la Cons-
de la seva examant Corinna zu Sayn- ioficials,aEspanya titució, ometent que en aquest, després
Wittgenstein entre el 2012 i el juny del nitansolseranecessari de la declaració d’inviolabilitat del rei, es
2014, data de la seva abdicació, o no. anarperaquestavia diu que «els seus actes estaran sempre
ratificats en la forma establerta en l’arti-
Des d’aquest dilluns passat 18 de juliol cle 64, no tenint validesa sense l’esmen-
ja ha quedat establert que tots els altres tada ratificació» (seran ratificats pel pre-
fets, des del punt 25 fins al 54.3, que om- sident del Govern i, en el seu cas, pels mi-
plen la demanda entre el 2014 i el 2020, nistres competents).
seran investigats pel jutge a càrrec,
Matthew Nicklin, i si les proves que apor- Segons va escriure el catedràtic de
taran els advocats de Cortinna són con- Dret Penal Luis Rodríguez Ramos el
vincents –i no hi ha imponderables– la març del 2020, «una primera qüestió
investigació podria acabar en un judici. interpretativa és si tal inviolabilitat
s’estén a tots els seus actes ‘qualsevol
Joan Carles I va sortir viu de les mans que fos la seva naturalesa’, o únicament
de dues fiscalies, la de Suïssa i la d’Es- a les decisions pròpies del seu càrrec, és
panya, sense tenir la categoria d’impu- a dir, ratificades per les autoritats co-
tat/investigat, però al Regne Unit és rresponents. Una interpretació sis-
part del procediment en què s’ha hagut temàtica i històrica d’aquest precepte
de personar. constitucional només pot ser restricti-
va, circumscrivint la irresponsabilitat
I pagar una fortuna –d’on surten els als actes propis de la seva funció, ja que
destacats fons per pagar advocats i costes així ho exigeix la igualtat davant la llei
és un misteri que Joan Carles I revela a la de l’article 14 de la Constitució, en con-
web de la Casa Reial de Felip VI, que pre- gruència amb el caràcter parlamentari
gona la transparència, casa a què afirma de la nova monarquia...».
pertànyer–, que només per haver perdut
la primera batalla de la immunitat puja a Es pot dir sens dubte més fort, però di-
271.000 euros, sense comptar la factura fícilment més clar.
del bufet (Clifford Chance) que l’emèrit ha
decidit substituir pel de Carter-Ruck, ¿Ha explicat Dolores Delgado en què
potser per recomanació dels seus genero- van consistir les discrepàncies entre els
sos hostes als Emirats Àrabs Units. fiscals? No. ¿Ha explicat per què es van
donar per vàlides regularitzacions fetes
Lliçó per extreure per Joan Carles I després de ser notificat
pels fiscals «privilegiadament» de mane-
¿Quines lliçons preliminars es poden ex- ra genèrica sobre les investigacions, és a
treure de la sentència del jutge Nicklin, dir, sabent que havien de ser més precises
que el 24 de març passat va denegar la im- perquè poguessin anul·lar qualsevol regu-
munitat de Joan Carles I, per a la demo- larització pretesament espontània, se-
cràcia, l’activitat del ministeri fiscal i la gons exigeix la llei? No.
justícia a Espanya?
En el seu discurs de comiat de facto, el
Tot i que l’ara exfiscal general de l’Es- 29 de juny passat davant el Consell Fiscal,
tat, Dolores Delgado, va confiar durant la en què Dolores Delgado va fer balanç,
investigació, en privat, segons fonts con- s’absté d’esmentar les diligències d’in-
sultades per EL PERIÓDICO, que Joan vestigació sobre l’emèrit, de la qual cosa
Carles I seria, almenys, cridat a prestar no hi ha res a reivindicar, ja que es va fer
declaració davant la Fiscalia del Tribunal desaparèixer la causa amb una esbiaixada
Suprem, respecte a les tres investigacions regularització ad hoc i una inviolabilitat
en curs el 2020, el 2021 i fins a primers de absoluta pròpia no d’una fiscalia del segle
març del 2022, no va arribar a passar. XXI, com la que proclama Dolores Delga-
do que ha deixat després del seu pas per la
«No sempre hi va haver unanimitat, FGE, sinó d’una fiscalia que va aplicar la
vam mantenir discrepàncies, però vaig doctrina arcaica segons la qual el «sobirà»
optar per la posició majoritària, que es re- és l’autoritat que crea els tribunals per
colzava en la tendència de la Sala Segona protegir-se a si mateix i els seus súbdits.
del Tribunal Suprem», va escriure Delga- Rex non potest peccare. n
do al diari El País, el 27 de juny passat.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Publicitat| 9
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 24 de juliol del 2022

Combustibles renovables per
a una mobilitat més sostenible

A Repsol desenvolupem combustibles renovables,
com ara els biocombustibles avançats generats a partir de
residus i els combustibles sintètics a partir d’hidrogen
i CO2, per poder assolir les zero emissions netes.

Descobreix aquest projecte i molts més a repsol.com

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

10 | Política Diumenge, 24 de juliol del 2022 |

Kike Rincón / Europa Press

Partit Popular

Feijóo apunta que
el que «falla» en
el PSOE és Sánchez

> El líder del PP li critica que respongui amb
canvis interns a la crisi que viu Espanya

MIGUEL ÁNGEL RODRÍGUEZ Barcelona per elegir Manu Reyes Manu Reyes i Alberto Núñez Feijóo, ahir a Barcelona.
Madrid com a president provincial. El líder
dels conservadors va retreure al «¿Desjudicialitzar la cipal preocupació siguin els temes per abaixar les «barreres buro-
A Alberto Núñez Feijóo no és que cap de l’Executiu que enmig de política és de veritat un que només els importen a ells i els cràtiques» i les taxes fiscals, així
no li agradin els nous perfils que ha l’actual crisi econòmica derivada problema seriós?», va seus partits», va denunciar. En com «modernitzar Catalunya»
escollit Pedro Sánchez per liderar de la guerra d’Ucraïna aposti per dir sobre la reunió del aquest sentit, va defensar que impulsant una ampliació de l’ae-
el PSOE, sinó que creu que tots un recanvi dels principals espases president i Aragonès l’«únic truc» per desjudicialitzar la roport del Prat.
aquests canvis seran inútils, que del PSOE per resoldre la situació, política és «no cometre delictes».
tan sols serveixen per obrir una com ja va fer l’estiu passat amb la Feijóo també va al·ludir a la reu- Per la seva banda, el president
«crisi interna» en el partit socialis- crisi de Govern. «El que falla és el nió que va mantenir Sánchez amb Pla per a Catalunya dels conservadors catalans, Ale-
ta que s’afegirà a la «crisi econò- secretari general i el president del el president de la Generalitat, Pere jandro Fernández, va demanar
mica, social i institucional» que Govern», va sentenciar. Aragonès, a la Moncloa fa poc més Tot seguit, el líder del PP va pre- recuperar «aquesta Catalunya de
pateix Espanya. El problema hi d’una setmana per denunciar que sentar la seva proposta per a Cata- la feina ben feta» que es va llançar
continuarà sent, va assegurar ahir La situació econòmica actual, tots dos dirigents parlessin de la lunya, que se sosté sobre dues po- a l’estranger en la dècada de 1990.
el líder del PP, perquè Sánchez se- amb la inflació desbocada, va ser «desjudicialització de la política». tes principals: «Una reconciliació «Podem tornar a convocar una
guirà al capdavant de la Secretària un dels ariets amb què Feijóo va «¿Aquest és un problema seriós, de social i una recuperació econòmi- majoria de catalans al voltant de
General del PSOE i del Govern. carregar contra el president del veritat? No és raonable que la prin- ca». Respecte a la primera, va dir la idea de llibertat. Serem capaços
«Sánchez és l’únic sanchista im- Govern i va assegurar que «no és que s’ha de fer que «aquestes gotes de recuperar la confiança de mi-
prescindible per a Sánchez i això és seriós» que Sánchez tingui «com de rancor desapareguin d’una ve- lers i milers de catalans defensant
un problema de falta de serietat a única recepta tornar a apujar els gada» oferint «esperança i concòr- els drets i les llibertats de to-
per la gravetat de la situació eco- impostos», amb referència a dia». Per a la segona, va apostar thom», va sentenciar. n
nòmica i institucional del nostre l’anunci que va llançar el cap de
país», va lamentar. l’Executiu de crear dos nous
gravàmens que afectaran les
La remodelació efectuada per grans empreses energètiques i les
Sánchez i aprovada ahir en un co- entitats bancàries. Per contra, va
mitè federal del PSOE van ser el remarcar que els socialistes no-
centre de les crítiques de Feijóo en més estan entossudits a «utilit-
el tancament del Congrés del PP de zar els ministeris per treballar
per al PSOE».

Eduardo Briones / Europa Press

Andalusia

Moreno pren possessió entre
atacs del PP al líder del PSOE

> Els populars lloen «l’Andalusia blindada davant la inestabilitat
política» enfront de les «crisis» en el Govern i les files socialistes

ISABEL MORILLO Un cor de veus al qual es va afe- les Corts i ara la crisi també al Moreno, ahir, a la presa de possessió com a president andalús.
Sevilla gir, per sorpresa, la portaveu de principal partit del Govern». Una
Vox a Andalusia, Macarena Olona, situació que va contraposar amb ment de Verstrynge com a se- d’Organització de Podem hagi
Fora el protocol i silenciat el poètic l’única dirigent de l’oposició a qui «una Andalusia blindada davant la cretària d’Estat. «Ja res pot anar a entrat «al Govern socialcomunis-
discurs andalusista del flamant pre- van obrir el micròfon a la seu del crisi institucional i la inestabilitat pitjor a Espanya», va afirmar. ta». «Comença a funcionar el Go-
sident d’Andalusia, Juan Manuel Govern. Tots van alertar de la cri- política». El dirigent del PP va llo- vern fort que Andalusia necessi-
Moreno. Les suaus maneres del PP si al PSOE, pels canvis aprovats a ar «l’honestedat política», l’am- Intervenció d’Olona ta», va dir Olona sobre l’Executiu
de centre i moderat que propugna la seva cúpula, i contra l’entrada plitud i centralitat ideològica i la de Moreno. Vox es va abstenir en
l’andalús van quedar enrere quan de Lilith Verstrynge, secretària «transversalitat» com ingredi- Unes paraules molt semblants a la seva investidura i el PP li va
els presidents del seu partit van d’Organització de Podem, en ents de la recepta política de Mo- les de la portaveu de Vox al Parla- concedir una vicepresidència de la
desfilar a la sala de premsa del Go- l’Executiu a la secretaria d’Estat reno a Andalusia i com el seu mo- ment andalús, Macarena Olona, Mesa del Parlament. La majoria
vern andalús, per convertir la presa per a l’Agenda 2030. del a Espanya. que va comparar Espanya amb el absoluta del PP fa Vox innecessa-
de possessió en un tot contra Pedro Titanic, amb Sánchez «al timó» ri, però Olona ha sabut fins ara te-
Sánchez. Gairebé un míting de les El líder del PP, Alberto Núñez La presidenta de Madrid, Isabel del naufragi i va carregar contra nir protagonisme polític. n
eleccions generals que seran a finals Feijóo, va alertar des de Sevilla, Díaz Ayuso, va carregar contra «el «la ignomínia» que la secretària
del 2023, tret que hi hagi sorpresa. minuts abans que comencés el Co- deliri comunista de Pedro Sán-
mitè Federal del PSOE a Madrid, de chez» i va assegurar que el seu
«la crisi institucional al Govern, a Govern es defineix pel nomena-

Preus "des de" per persona i nit (excepte indicat) en ocupació doble i règim d'allotjament (excepte indicat). Promoció vàlida per a noves reserves realitzades des de l'1 de juliol fins al 31 de juliol de 2022, per a viatjar en determinades dates indicades o fins al 30 de setembre de 2022. Creuers: preus "des de" per persona i estada en cabina doble interior, en règim de Pensió Completa (excepte indicat), subjecte a disponibilitat.
Quota de servei no inclosa. Producte amb avió: inclou bitllet en classe turista anada i tornada des de Madrid (excepte indicat), taxes aèries (subjectes a possibles variacions. Fins a 60% de descompte per venda anticipada aplicable sobre les tarifes màximes de les companyies navilieres, podent sofrir variacions. Consulta els descomptes en cada producte i les condicions. Cadena Marriott's: Preu "des de" per persona,
estada mínima obligatòria de 7 dies o múltiple de 7. Nens gratis o amb grans descomptes. Compartint ocupació amb dos adults: Consulta edats i condicions en cada producte/establiment. Si trobes un preu millor, te l'igualem: consulta les condicions d'aplicació i els productes adherits a la promoció. Despeses de gestió (12€ nacional i 16€ Internacional per reserva) no inclosos. Consulta'n les condicions. Places limitades. AE:
Allotjament i esmorzar. MP: Mitja pensió. PC: Pensió completa. TI: Tot inclòs. Pagament en 3 mesos: amb la teva Targeta de Compra El Corte Inglés. Finançament ofert per Financiera El Corte Inglés, E.F.C., S.A. i subjecte a la seva aprovació. Consulta'n les condicions a Viatges El Corte Inglés. C.I.C. MA 59, HERMOSILLA - 112 – MADRID.
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
91 330 72 63 Consulta els avantatges del programa Valentin Sancti Petri 4*  Chiclana de la Frontera | Cadis Estival Club 4* La Pineda | Tarragona COSTES Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

2 nits 2 nits Peñíscola | Castelló | Diumenge, 24 de juliol del 2022

Agora Spa & Resort 4*   Del 1 de julio al 31 de agosto

191€ AE 132€ AE 46€ AE ÚLTIMA HORA ESTIU

Taxes d’embarcament incloses MSC Lirica Des d’Atenes Grècia, Turquia, Israel i Xipre I Begudes gratis ● Taxes d’embarcament incloses MSC Bellissima Des de Barcelona o Tarragona Espanya i Itàlia CREUERS Preu per estada amb ocupació per a 6 persones Marriott’s Marbella Beach Resort 3LL Marbella | Màlaga
8 dies | 7 nits 8 dies | 7 nits
VVil·la de dos dormitoris.
Sortides de juliol a setembre Sortides de juliol a setembre
7 nits
El teu viatge, amb total tranquil·litat.
1.358€ 604€ 492€

Producte Tourmundial 5% de descompte hotel Riviera Maya Nova York - Hotel 4* Nova York - Riviera Maya L’Havana - Varadero Producte Jolidey 9 dies | 7 nitsBe Live Collection Punta Cana 5* Punta Cana CARIB
Riviera Maya - Hotel 5* TI Des de Barcelona
Hotels 5* Publicitat| 11
9 dies | 7 nits
9 dies | 7 nits Fins a
Des de Barcelona Des de Barcelona
60%
Inclou: AE a L’Havana i TI a Varadero
de descompte
Fins a 20% de descompte
PAGAMENT
Producte Tourmundial
2 EN 3 MESOS
1.840€ I I 1.037€ TI I
SI TROBES UN PREU MILLOR,
1.175€
1 TE L’IGUALEM

NENS GRATIS

: O GRANS DESCOMPTES

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

1122 | IInntetrenarcnioancail onal Diumenge, 24 de juliol del 2022 |

La invasió russa

Reuters

Bombers ucraïnesos treballen al lloc on van impactar els míssils russos al port d’Odessa, situat al sud-oest del país. firmar el seu portaveu, Farhan
Haq, en una nota en la qual re-
Rússia ataca el port d’Odessa i marca que la implementació de
posa en perill l’acord dels cereals l’acord firmat per Rússia, Ucraïna
i Turquia «és imperativa».
> Les crítiques internacionals creixen després del bombardeig
contra un dels molls d’on havien de salpar les exportacions de gra La Unió Europea (UE) va reac-
cionar també en termes sem-
blants. «La UE condemna ferma-
ment l’atac rus amb míssils al
port marítim d’Odessa. Assolir un
objectiu crucial per a l’exportació
de cereal després de la firma dels
acords d’Istanbul és particular-
ment reprovable», va escriure
ahir al seu perfil de Twitter Josep
Borrell. L’alt representant de la
Unió Europea per a Afers Exte-
riors va assegurar, a més a més,
que l’atac del Kremlin «torna a
demostrar el menyspreu total de
Rússia pel dret i els compromisos
internacionals».

Les autoritats nord-america-
nes van descriure com «un es-
càndol» l’operació militar del
Kremlin. I el ministre d’Exteriors
espanyol, José Manuel Albares, va
sentenciar: «Impedir la sortida
del gra ucraïnès és inacceptable i
representa una amenaça a la se-
guretat alimentària mundial».

A la tarda, el ministre de De-
fensa turc, Hulusi Akar, va mirar
de salvar l’acord demanant en un
comunicat «que les parts conti-
nuïn la seva cooperació amb cal-
ma i paciència». Akar va assegu-
rar que Moscou li havia negat
l’atac i va treure importància al
bombardeig assegurant que els
míssils van caure «en una zona
pròxima a una sitja», però que
«no hi va haver cap impacte ne-
gatiu en la capacitat de càrrega
dels molls».

EL PERIÓDICO Unides i el Govern d’Ankara. Per LA RUTA PER EXPORTAR Un corredor mediterrani
Barcelona això Kíiv acusa Rússia d’«escopir a ELS CULTIUS D’UCRAÏNA
la cara» de l’ONU i Turquia. «És un Malgrat l’agressió, el ministre
El pacte dels cereals corre perill atac de Vladímir Putin al secretari Ocupat por Rússia d’Infraestructures d’Ucraïna,
de mort abans fins i tot d’haver general de l’ONU, Antonio Gute- Oleksandr Kubrakov, va confirmar
nascut. Tot just 24 hores després rres, i el president turc, Recep Jitómir Kíiv RÚSSIA que el seu país continua preparant-
que Moscou i Kíiv segellessin un Tayyip Erdogan», afirma el co- se per donar sortida a les exporta-
acord per permetre les exporta- municat emès pel portaveu del Lviv Vínnitsia cionsdegra. L’acord contemplava
cions de gra bloquejades per la Ministeri d’Afers Estrangers, Oleg un corredor marítim per alleujar
guerra, el Govern d’Ucraïna va in- Nikolenko, en el qual assenyala UCRAÏNA Lugansk la crisi alimen-tària. Així, preveia
formar ahir d’un atac amb míssils que Rússia haurà d’assumir «tota que vaixells de càr-rega pogues-
perpetrat per Rússia sobre el port la responsabilitat» en el cas que es MOLDÀVIA Mariúpol DONBASS sin exportar des de tres ports
d’Odessa, un dels tres punts as- trenqui l’acord d’exportació. ucraïnesos –Odessa, Pivdennyi i
senyalats en el pacte per donar Odessa Iujni Txornomorsk– al voltant de 22
sortida a les matèries primeres En aquest sentit, el president milions de tones de blat, blat de
ucraïneses pel mar Negre. Volodímir Zelenski va afirmar que Txornomorsk moro i altres cereals. L’acord
l’acció militar russa demostra que comprometia les dues parts a
En un comunicat oficial difós a Moscou està buscant maneres ROMANIA CRIMEA suspendre qualsevol atac contra
través de les xarxes socials, l’Exe- d’incomplir l’acord per a l’expor- els vaixells o els ports que inter-
cutiu de Kíiv va assenyalar que tació de gra. «Això prova només Es busca una ruta segura vinguin en aquestes exportacions.
dos míssils creuer Kalibr van ser una cosa: no importa el que Rús- perquè el mar Negre
abatuts per les defenses aèries sia digui i prometi, trobarà mane- està ple de mines Aquestes matèries primeres
ucraïneses. «Dos més van impac- res d’incomplir-ho», ha lamen- són esperades amb candeletes a
tar en la infraestructura portu- tat el mandatari en un vídeo pu- BULGÀRIA TURQUIA Mar Negre l’Àfrica. Precisament, el presi-
ària», tal com confirmava Sergii blicat a Telegram. Istanbul dent de Sud-àfrica, Cyril Ra-
Brachuk, un portaveu de la regió 200 KM maphosa, i el de Costa d’Ivori,
d’Odessa. El bombardeig rus del port Alassane Ouattara, havien cele-
d’Odessa va provocar una cascada PRINCIPALS Egipte 3,62 milions de tones brat la represa de les exportacions
Al pacte ara en perill per l’atac de de retrets per part de la comunitat IMPORTADORS Indonèsia 3,22 de gra i van recordar que l’eleva-
Moscou s’hi va arribar divendres internacional. El secretari general DE BLAT Bangladesh da dependència africana del gra
amb els auspicis de les Nacions de l’ONU va condemnar «inequí- D’UCRAÏNA Turquia 2,30 de l’est d’Europa constitueix «un
vocament» l’atac, segons va con- Iemen 1,19 perill real» per a l’Àfrica. n
2019 1,06

Font: BBC/Bloomberg

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 24 de’jujluioliol dl dele2l 200222 Internacional| 13

La invasió russa

Orbán vaticina Bernadett Szabo / Reuters
que Ucraïna «mai
guanyarà» la guerra cionar el seu vot a l’exclusió del
patriarca rus Kirill dels sancionats,
> El dirigent hongarès assegura que la pau i excepcions per al seu país de
arribarà el 2024 i critica l’«imperialisme» de la UE l’embargament petroler parcial
adoptat llavors.
EL PERIÓDICO no seria possible amb l’actual cap El primer ministre hongarès, Viktor Orbán.
Barcelona de la Casa Blanca, el demòcrata Considerat l’aliat més gran de
Joe Biden. les decisions de política exterior de assegurar, perquè «obligar un país Putin al bloc comunitari, Orbán ha
El primer ministre d’Hongria, l’ul- la UE es prenguin per majoria dels a una política exterior que no vol és titllat reiteradament les sancions al
tranacionalista Viktor Orbán, va va- «La primera veritable possibili- Vint-i-set, en lloc del consens re- imperialisme». Kremlin com a contraproduents, si
ticinarahirqueUcraïnanoguanyarà tat de la pau a Ucraïna es donarà el querit actualment. bé fins ara s’hi ha adherit.
la guerra contra Rússia, i que no 2024, quan hi hagi les eleccions Orbán ha bloquejat diverses ve-
s’aconseguirà la pau fins després de presidencials als EUA», va senten- «La proposta de modificar el gades decisions del Consell Euro- Ambaixador a Moscou
les eleccions presidencials als Estats ciar, donant a entendre que els sistema de decisions per poder fer peu, com quan, a l’adoptar el sisè
Units, el 2024. «Ucraïna mai gua- demòcrates perdran els comicis. política exterior europea amb ma- paquet de sancions contra Rússia Aquest divendres es va desmarcar
nyarà contra Rússia», va dir Orbán a joria simple, és molt perillosa», va per la invasió d’Ucraïna, va condi- dels seus socis europeus, a l’enviar
la localitat romanesa de Băile I es va mostrar convençut que per sorpresa el seu ministre d’Exte-
Tușnad, en un acte de la minoria l’Exèrcit rus no hauria envaït riors a Moscou per demanar a Rús-
hongaresa de Romania. Ucraïna si el poder dels EUA i Ale- sia que li vengui més gas, en dis-
manya hagués seguit en mans de crepància amb la resta dels països
El mandatari magiar, el millor l’expresident Donald Trump i de membres que intenten tant sí com
aliat a la UE del president rus, Vla- l’excancellera Angela Merkel, res- no reduir la seva dependència
dímir Putin, va dir que Moscou pectivament. I ho va justificar en la energètica del gegant euroasiàtic.
només negociarà amb Washing- seva creença que tots dos exman-
ton i amb garanties de seguretat, dataris haguessin accedit a «certes Orbán va tornar a acusar la UE i el
cosa que va donar a entendre que exigències» del Kremlin. magnat George Soros de voler
«obligar» Hongria «a rebre immi-
Orbán va qualificar d’«imperia- grants no europeus», fet que el va
lista» i «perillosa» la proposta que portar a argumentar que per la po-
lítica d’una suposada «esquerra in-
ternacionalista», els països d’Euro-
pa occidental ja «no són nacions».
«Hi ha països on es barregen pobles
no europeus amb els europeus, i a
Europa Central [només queden] els
europeus. No som de races mixtes i
tampoc volem ser-ho», va remar-
car Orbán. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

14 | Internacional Diumenge, 24 de juliol del 2022 |

Nòmades i viatjants

Les purgues als serveis secrets ucraïnesos són una taca per a la imatge que la Unió Europea
mira de vendre de Kíiv. Rússia, per la seva banda, no té pressa per acabar la guerra.

El temps corre a favor seu i Putin torna a l’arena internacional en la cimera de Teheran.

Purgues i nervis a Kíiv

Vladímir Putin va sotmetre Emmanuel Ramón Lobo entre ells el fiscal general de l’Estat i el cap
Macron a la humiliació de la taula qui- dels serveis d’espionatge. El Govern de
lomètrica en la seva visita al Kremlin a Europa Press Kíiv afirma que 60 membres de l’ SBU,
principis de febrer. Era la manera d’esce- agència d’espionatge del país hereva del
nificar la distància entre el futur invasor KGB, treballaven per a Rússia a les zones
d’Ucraïna i el president de França, neces- ocupades i que 651 més han fet actes de
sitat de publicitat negociadora per raons traïció. Hi ha nerviosisme perquè la situa-
electorals domèstiques. ció militar és delicada.

Aquesta setmana, el líder turc, Recep Democràcia defectuosa
Tayyip Erdogan, ha tingut Putin dret, es-
perant 50 segons abans de la seva trobada La purga és una taca per a la imatge que la
a Teheran. Era el primer viatge del presi- UE mira de vendre d’Ucraïna, que malgrat
dent rus fora de l’espai de l’antiga Unió So- que és candidat a ingressar a la Unió, està
viètica. La cara del tsar era un poema. Lluny lluny dels estàndards exigits per Brussel·les.
de la seva àrea d’influència no semblava La seva candidatura és propagandística, una
tan imponent com Pere el Gran, el seu re- manera d’insuflar-los moral de victòria.
ferent històric, sobre qui basa el seu dret de
reconquesta de terres que en algun mo- Una democràcia no consisteix a votar
ment de la història van ser russes. davant les càmeres de televisió dels EUA,
com va passar a l’Afganistan. És la con-
Erdogan és un artista del joc de les apa- seqüència d’un desenvolupament social,
rences. El seu país, que pertany a l’OTAN
des del 1952, ha sigut part de l’estratègia Occident ha convertit
occidental en la guerra freda. Al Pròxim Putin en un Hitler
Orient maniobra al costat de l’Iran sense per connectar amb
enfrontar-se del tot a l’Aràbia Saudita. No la moralitat de la guerra
ha trencat amb Moscou perquè s’ofereix contra els nazis
com a país mediador en la guerra. Se sent
hereu dels sultans de l’Imperi otomà.

Biden al Pròxim Orient

El viatge de Joe Biden al Pròxim Orient, uns Els líders europeus, Scholz i Macron, acompanyen Zelenski a Kíiv el 16 de juny. educatiu i econòmic que demana un siste-
dies abans de la cimera de Teheran entre ma polític obert i lliure que resolgui els pro-
Putin, Erdogan i Ali Khamenei, ha deixat la Ja se senten i vagues. És una mina per a les extremes blemes de la majoria. Ucraïna no és una de-
impressió d’un líder antic, que pertany a un veus occidentals dretes. Ja se senten veus occidentals que mocràcia; Rússia, encara menys. Tots dos
món que ja no existeix. Va visitar Israel, el que aposten pel aposten pel principi de la pau per territoris. estan afectats per una tradició de governs
seu aliat a la zona, que torna a estar ame- principi de la pau ¿Alemanya entregaria part dels seus per autoritaris i ineficaços dominats per la cor-
naçat per la figura incombustible de Benja- per territoris compensar Ucraïna o per garantir-se el gas rupció. Tots dos tenen oligarques i uns ser-
min Netanyahu, i va passar unes hores amb natural rus? veis secrets exsoviètics en què s’han trans-
el líder palestí, Mahmud Abbàs, per dir-li mès lleialtats infrangibles.
que no són temps per negociar la seva rela- El president ucraïnès Volodímir Ze-
ció, que les resolucions del Consell de Segu- lenski ha destituït diversos alts càrrecs, Guerra llarga
retat i els acords de pau firmats pels EUA
són paper mullat. Occident té problemes, a més del gas i el gra.
No hi ha una unanimitat internacional con-
També va ser Biden a l’Aràbia Saudita, tra Putin. No n’hi ha a l’Àsia ni a l’Àfrica.
escenificant el seu enuig amb el príncep Només en el camp militar sembla que fun-
Mohamed bin Salman, que la CIA conside- cionen les armes sofisticades enviades, tot
ra ideòleg de l’assassinat del dissident Ja- i que l’Exèrcit ucraïnès té dificultats per
mal Khashoggi. Amb una mà li xocava el portar-les al front. Tots dos exèrcits han
puny com a símbol de fredor i amb l’altra li tingut abundants pèrdues i estan esgotats.
demanava petroli. A Rússia li costa avançar, però avança, i
Ucraïna no té, per ara, capacitat de recon-
Occident ha convertit Putin en un Hitler quistar allò que ha perdut.
per connectar amb la moralitat de la guerra
contra els nazis. Contemporitzar aquests Moscou se sent capaç de mantenir una
anys amb les agressions russes a Geòrgia, guerra de llarga durada, més enllà de l’hi-
Síria i Crimea ha sigut una mala idea. Putin vern. Tornen a aspirar a tot. No només és el
sap que Occident no vol baralla, que sempre Donbass, també volen el sud i, potser, Kíiv.
parpelleja en els duels al sol. Putin juga amb una data: el novembre del
2024. Té l’esperança que els nord-ameri-
A Europa s’ensuma la por a un hivern cans escullin Trump o algú similar que des-
sense calefacció després d’un estiu d’in- mantelli l’OTAN i li deixi fer el que vulgui a
cendis en què la catàstrofe climàtica s’ha fet l’Europa de l’Est. n
present en tota la seva realitat i cruesa. La
inflació provocarà descontentament social

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 24 de juliol del 2022 Publicitat| 15

més queRebaixes

SENS DUBTE, LES MILLORS

COMBI HAIER FRIGORÍFIC CANDY RENTADORA CANDY
HTR3619ENMN CMDDS 5142WN CS1482DE/1S

190 cm. 143 cm. 8 KG Energia r1.p4.0m0. BluWeit-oFoi th

REi aGmésAde L Energia D
CENTRE
PLANXAT E Energia REi aGmésAde L 34659 9€Simply-Fy Transport a
ARIETE NO FROST BATERIA SAN IGNACIO
Va5lor9at€en Il·luminació F 5 PECES € tota Catalunya
Estàtic V3al9or,a9da5e€n
LED 55 cm. 1033638
MyPlZuosne d'ample

Transport a Transport a RENTADORA HOOVER
tota Catalunya tota Catalunya H3T272DAET/1

REi aGmésAde L 7 KG Energia r1.p2.0m0. Transport a
PAELLA PROFUNDA tota Catalunya
SAN IGNACIO E
AMB TAPA
689899€ V3al9or,a9da5e€n REi aGmésAde L 369459€
€ BATERIA SAN IGNACIO €
359569€ 5 PECES
€ V3al9or,a9da5e€n
1035571 1036717
1036177

itot,tot ambREGAL

Més a prop teu

BARCELONA: ►ROSSELLÓ, 319 ►MUNTANER,128 ►BALMES, 357 ►RONDA SANT ANTONI, 74 ►CREU COBERTA, 113 ►PADILLA, 237 ►TRAVESSERA DE LES CORTS, 286
►TRAVESSERA DE GRÀCIA, 398 (Cantonada c/Cartegena davant Hospital Sant Pau) ►BAIXADA DE LA PLANA, 5 ►CONCA DE TREMP, 7 ►PLAÇA VIRREY AMAT, 3 ►VIA JÚLIA, 124
►JOAQUIM VALLS, 48 ►RAMBLA DE POBLENOU, 114 BADALONA: ►MAR, 10 SANTA COLOMA DE GRAMANET: ►MOSSÈN JACINT VERDAGUER, 81 SANT ADRIÀ DE BESÒS:
►BOGATELL, 13 L’HOSPITALET: ►MOSSÈN JAUME BUSQUETS, 6 ►RAMBLA JUSTO OLIVERAS,39 ►ROSA DE ALEJANDRÍA, 48 (Pubilla Cases, al costat del Mercat Can Vidalet) ►AV. MASNOU, 41
►PROGRÈS, 96 SANT JOAN DESPÍ ►AV. BARCELONA, 61 SANT VICENÇ DELS HORTS: ►MOSSÈN JACINT VERDAGUER, 215 RIPOLLET: ► RAMBLA SANT ESTEVE,14
BARBERÀ DEL VALLÈS: ►C.C. BARICENTRO Planta 0 Local B6 Puertas 3-4 MANRESA: ►PASSEIG PERE III, 48 SANT CUGAT DEL VALLÈS: ►AV. DE LES CORTS CATALANES, 9-11
SABADELL ►MATADEPERA,193 ►RAMBLA SABADELL, 120 TERRASSA: ►RAMBLA EGARA, 248 GRANOLLERS: ►SANT ROC,12 (Davant Fonda Europa) ►PLAÇA LLUIS PERPINYÀ, 8
MATARÓ: ►LA RIERA, 31 SANT CELONI: ►CARRER MAJOR, 126 FIGUERES: ►AV. SALVADOR DALÍ I DOMENECH, 14 EL PRAT DE LLOBREGAT: ►FERRAN PUIG, 74
CASTELLDEFELS: ►AV. CONSTITUCIÓN, 93 VILANOVA I LA GELTRÚ: ►CAPUTXINS, 35 VILAFRANCA DEL PENEDÈS: ► AV. TARRAGONA, 69 IGUALADA:
►RAMBLA GENERAL VIVES, 11-13 TARRAGONA: ►AUGUST 14

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

16 | Internacional Diumenge, 24 de juliol del 2022 |

Drama humanitari

Migrants sudanesos que van patir la repressió en del Marroc. Passen els dies en un edifici que abans va
l’assalt a la tanca del 24 de juny que va deixar almenys ser una escola, curant-se les ferides i sense perdre
23 morts miren de sobreviure deportats a l’interior l’esperança: diuen que ho tornaran a intentar aviat.

Les cicatrius del salt a Melilla

L’Atroon vesteix una samarreta MARC FERRÀ rra», lamenta el Ramah, de 20
desgastada del FC Barcelona: Casablanca anys. Recorda que els agents els
–¿Ets del Barça? insultaven a crits i que alguns dels
–No, soc del Madrid, però no tinc Marc Ferrà que estaven com ell, a terra, de-
cap altra samarreta. manaven ajuda. Després del salt,
Alguns dels sudanesos que el 24 de juny van intentar saltar a Melilla. les autoritats van enviar la majo-
Aquest sudanès de 22 anys viu ria dels migrants en autobús a po-
en una antiga escola abandonada La guerra.Una fugida obligada blacions de l’interior del país per
de Casablanca (el Marroc). Les impedir que ho tornin a intentar
atrotinades aules sense finestres Un èxode massiu alimentat per aviat, una pràctica habitual al
ni portes s’han convertit en el re- gairebé 20 anys de conflicte a Darfur Marroc, segons les oenagés.
fugi d’un centenar de sudanesos
que fa un mes van intentar saltar a Aquesta regió al sud-oest del Sudan viu atacada acord de pau entre el Govern sudanès i una facció Els esperaven encara més de
Melilla. Per arribar cal superar un rebel va provocar la fragmentació de l’oposició, 900 quilòmetres de ruta, més de
mur i caminar entre arbres i runa. des de fa dues dècades per la violència. «El con- entre altres conseqüències. «El 2021 la regió de dotze hores de carretera. El Ra-
Darfur va continuar sent l’epicentre de la violèn- mah explica que alguns dels que
En una de les aules, encara se- flicte sorgeix el 2003 al cia armada al país, i es va registrar un deteriora- l’acompanyaven en el bus estaven
gueix penjada una pissarra on es ment de la situació de seguretat després de la fi- ferits o havien perdut la cons-
pot llegir english, però les parets M. F. voltant de les demandes nalització del mandat de la Missió Híbrida de ciència i assegura que dos van
s’han ennegrit i no queda cap ras- Casablanca de més descentralització l’ONU i la Unió Africana a Darfur», prossegueix morir durant el trajecte. «Ningú
tre de quan eren els nens els que i desenvolupament de la l’expert. A més, apunta que aquesta zona és alta- els va oferir ajuda, estaven patint
omplien la classe. Les alfombres i ment vulnerable a l’emergència climàtica provo- molt, alguns van perdre molta
cartrons sobre els quals ara dor- regió per part de diver- cada per l’avanç del desert, i que «es produeixen sang», lamenta aquest sudanès.
men cobreixen el terra. El pati és greus enfrontaments entre comunitats nòmades «Una de les persones que s’estava
un descampat de brossa i escom- sos grups insurgents. El i sedentàries per l’accés als recursos hídrics». morint va trucar a la policia per
braries que desprenen una pudor demanar-li ajuda, però li van res-
penetrant. L’Atroon viu allà amb Govern va respondre a l’aixecament utilitzant les El 2021, Espanya va resoldre favorablement 9 pondre amb un ‘tanca la boca’»,
el Ramah, l’Afuti, el Poul i altres de cada 10 sol·licituds d’asil de persones proce- afirma el noi.
sudanesos que un dia van fugir de Forces Armades i les milícies àrabs janjaweed», dents del Sudan. Segons xifres de la Comissió Es-
la guerra i els conflictes que casti- panyola d’Ajuda al Refugiat, va ser el quart país en Sense medicaments
guen el seu país. Molts han inten- explica Josep Maria Royo, investigador de l’Esco- taxa de reconeixement de protecció internacional.
tat saltar més d’una vegada la «Una vegada que arribem a la ciu-
tanca de Melilla. «Fins a deu ve- la de Cultura de Pau de la UAB. Aquests grups tat, a uns 100 quilòmetres de Mar-
gades», explica l’Atroon. Alguns ràqueix, busquem menjar i roba i
d’ells s’ajunten per parlar i men- acusaven el govern d’afavorir la població àrab. portem l’hospital als malalts. Vam
jar pa. Els embenats que cobrei- estar dos dies sense res, a l’estació
xen les ferides que tenen dos La violència a la regió contra la població civil ha d’autobusos», explica. «Quan vam
d’ells al cap i a la cama donen de- anar a l’hospital, ens van atendre,
talls sobre com va ser l’última ve- incitat plantejar la possibilitat que es produís un ens van netejar les ferides, però no
gada que ho van intentar. Va ser el ens van donar medicaments». Ell
divendres 24 de juny. genocidi. Segons les Nacions Unides, 300.000 va aconseguir viatjar fins a Casa-
blanca gràcies als 50 dírhams (5
Massacre a Melilla persones han perdut la vida. «El 2006 la violèn- euros) d’un amic.

Aquell dia van morir almenys 23 cia es va agreujar», explica Royo. La firma d’un Com molts dels que habiten en
persones a pocs metres de la aquesta escola, la família del Ra-
frontera espanyola, 27 segons mah és de Darfur, al sud-oest del
les oenagés. Els que es refugien a Sudan: «Viuen a l’infern. Dormen i
l’escola tenen el mateix record: es desperten amb els trets», expli-
expliquen que més d’un cente- ca. Explica que el van trucar fa cinc
nar de persones van aconseguir dies i li van explicar que l’Exèrcit
entrar a Espanya, tot i que a la del país els havia tornat a atacar.
majoria els van retornar en ca- «El Govern vol que el Sudan sigui
lent. «Des de les sis del matí fins àrab al 100%, volen matar cada
a la posta de sol vam estar esti- home negre», diu indignat.
rats sobre l’asfalt», recorda
l’Atroon. «Quan era a terra vaig Els dos joves, i tots els que es-
veure tres persones mortes, peren i subsisteixen com poden
d’altres havien perdut la cons- entre les parets d’aquesta escola
ciència», explica el Ramah. abandonada, tenen clar que ho
tornaran a intentar: «Les vegades
Alguns dels seus companys que faci falta, fins a aconseguir-
van perdre la vida per asfíxia, però ho. No hi tinc res al Sudan», diu
assegura que d’altres van morir l’Atroon. Vull portar la meva fa-
pels cops: «Vaig veure 10 o 15 po- mília a un lloc segur», és el gran
licies que apallissaven fins a la desig del Ramah. I sentencia: «Jo
mort una persona que era a te- també necessito viure en pau». n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Publicitat| 17
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 24 de juliol del 2022

Treinta años
manteniendo
viva la llama

Hoy celebramos que en 1992
llevamos la antorcha olímpica
en uno de nuestros aviones.

Desde entonces, hemos seguido
apoyando el talento de nuestros
deportistas y conectándolos con
el mundo. Y ahora, seguimos
haciéndolo con el Equipo Iberia
Talento a bordo en su camino
a París.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

1188 | EEcconoonmoiamia Diumenge, 24 de juliol del 2022 |

Telefonia LÍNIES DE TELEFONIA MÒBIL va remarcar la directora general
PER OPERADOR A ESPANYA d’Orange, Christel Heydemann,
citada en el comunicat.
Orange i MásMóvil Vodafone Altres Movistar
anuncien la fusió En aquesta línia, reivindiquen
i lideren el mercat 12,53 milions 15,86 mili. que la societat conjunta permetrà
(28,2%) la construcció d’un «operador
(Quota: 22,3%) sòlid», amb capacitat d’invertir
en infraestructures, tecnologia i
Abril talent a nivell mundial, va afegir
del 2022 el director general de MásMóvil,
Meinrad Spenger. «Anticipem
Font: CNMC que aquesta operació fomentarà
la competència, la digitalització i
MASMOVIL Orange la innovació al mercat espanyol»,
va recalcar Spenger.
11,59 mili. 12,88 mili.
(20,5%) (22,9%) Independència

> Serà l’operador amb més clients a Espanya Orange + MASMOVIL S’espera tancar la fusió durant la
si aconsegueix l’aval de les autoritats 24,47 milions de línies (Quota: 43,4%) segona meitat d’aquest any, però
ara serà necessari l’aval de les
EL PERIÓDICO L’acord arriba després d’unes INGRESSOS TOTALS autoritats de la competència.
Madrid intenses negociacions que van Fins aquell moment, Orange i
arrencar al març i s’han prologant Total del mercat de les telecomunicacions. 2021. Milions d’euros MásMóvil continuaran operant
El gegant francès de telecomuni- els últims mesos. Les converses, de manera independent. L’acord,
cacions Orange i el seu competidor finalment, han culminat amb un Movistar Orange MASMOVIL Vodafone a més, autoritza cada un a entrar
espanyol MásMóvil van anunciar joint venture (projecte conjunt) a la borsa sota certes condicions,
ahir un acord per fusionar les se- que hauria d’estar finalitzat «a 14.577,12 5.549,58 2.589,21 4.652,22 cosa que deixa preveure una op-
ves operacions al 50% a Espanya tot estirar al segon semestre del ció de compra que permeti a
i crear d’aquesta manera l’ope- 2023», tot i que encara està sub- 8.138,79 Altres Orange prendre el control de la
rador de telefonia mòbil líder en jecte a rebre l’aprovació de les nova entitat.
clients al país, amb uns 20 mi- autoritats competents. Estarà in- L’empresa resultant i en 5-G segura, alhora que s’as-
lions de xarxa mòbil i al voltant tegrat per les companyies Oran- tindrà un valor segura el futur de la competència L’operació de fusió de les
d’1,5 milions de clients de televi- ge i Lorca JVCo –matriu britànica de 18.600 milions en infraestructures de telecomu- dues companyies s’emmarca en
sió. Segons van informar les dues de MásMóvil– al 50% cadasuna i d’euros i 20 milions nicacions a Espanya «en benefici un context en el qual diversos lí-
companyies en un comunicat, amb els mateixos drets. El valor de clients de consumidors i empreses», se- ders d’operadors europeus estan
l’empresa resultant tindrà un va- d’Orange per a l’operació s’ha gons les dues firmes. reclamant la consolidació del
lor de 18.600 milions d’euros i no fixat en 7.800 milions d’euros i el mercat al continent per reduir la
inclourà Totem, encarregada de de MásMóvil, que inclou Euskal- Mirar cap al futur competència i augmentar la seva
la infraestructura d’Orange, ni tel, en 10.900 milions. rendibilitat. n
MásMóvil Portugal. ca. A més a més, Orange i Más- «La creació d’aquesta nova em-
La fusió permetrà a la nova Móvil preveuen accelerar inver- presa és d’una importància fo-
empresa competir amb Telefóni- sions en fibra òptica per arribar a namental per al grup» que serà
les cases (coneguda com a FTTH) «més fort al mercat espanyol»,

Rebaixes (**) Per a comandes superiors a 200€ i a un radi inferior a 35 Km de les nostres exposicions.

estalviï un

40-60%

en mobles d’oficina,
cadires ergonòmiques,

arxivadors
i molt més!

BARCELONA - MADRID - SARAGOSSA - BILBAO - DONOSTIA - VALÈNCIA - SEVILLA - ALACANT - VALLADOLID ofiprix.com

Mobles d’oficina GA-2010/0184 Comercial PROJECTE GRATIS 900 909 093
ES-1379/2003
Li realitzarem un projecte OFIPRIX RENTING
de la seva oficina gratuït
i sense compromís. NO COMPRI ELS SEUS MOBLES, LLOGUI’LS
Ara vostè pot llogar els seus mobles i
PROJECTES GRATUÏTS · LLIURAMENT IMMEDIAT · MUNTATGE I TRANSPORT GRATUÏTS* · SERVEI EXPRÉS 24 H. gaudir-los còmodament mitjançant un
contracte d’arrendament.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Opinió1| 919
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
Diumenge, 24 de juliol del 2022
| Diumenge, 24 de juliol del 2022

Participació >

Opinió | Anàlisi | Entre Tots

La tribuna

EL NOSTRE MÓN ÉS EL MÓN | Joan Tapia

El general hivern del 2023

La caiguda de Draghi a Itàlia coincideix amb un moment en què Europa afronta quatre greus perills
alhora: la inflació, la inquietud per l’euro, la recessió i l’escassetat de gas

Després de dos mesos de guerra a Ucraïna, un tendia a la baixa i el respectat índex PMI de la zona euro, que pro- ¿El Banc Central
alt dirigent europeu em va confessar: «Ara, el jecta el futur partint d’una àmplia i acreditada enquesta, ha caigut, Europeu està
que més ens inquieta és la inestabilitat política i per primera vegada des del febrer del 2021, per sota de l’índex 50, davant d’una
el problema no és Espanya, és Itàlia. A Espanya, la frontera entre expansió i recessió.
el Govern seguirà perquè els aliats de Sánchez li trampa mortal? Ha
faran les mil malifetes, però no el deixaran cau- ¿Perjudicarà, així, el BCE l’economia quan ja estava caient? ¿La- d’apujar els tipus,
re. Saben que si hi ha avançament electoral, garde està atrapada en una trampa mortal? Pot ser, però no tenia perquè la inflació
el PP guanyarà. És la seva assegurança de vida cap altre remei, perquè l’euro es depreciava davant el dòlar (entre està desbocada,
temporal. Per contra, a Itàlia hi ha eleccions la altres coses perquè els tipus americans són més alts), cosa que im-
primavera que ve i els quatre partits del Govern plica l’alça del preu de totes les importacions. però així
de Draghi, des de l’extrema dreta fins als popu- perjudicarà una
listes d’esquerres, necessiten marcar perfil Però el quart genet és el més apocalíptic. Putin no recorrerà a
propi. Draghi ja comença a ser una taula coixa». l’arma nuclear, perquè en té una altra de més poderosa. Si el prò- economia
xim hivern talla el subministrament de gas a Alemanya i a altres que ja tendia
El meu interlocutor ha tingut raó més aviat països centreeuropeus, el preu del gas es dispararà encara més, i
del que creia. Draghi va formar el seu govern tot Europa es quedarà a les fosques (entrarà en forta recessió). De a la baixa
d’unió nacional a principis del 2021 amb l’objec- moment, Putin fa xantatge, no talla del tot el gas (ha reobert en
tiu d’inspirar confiança a Brussel·les i rebre fons. part el gasoducte Nord Stream 1), però tot Europa té por que ho fa- P Joan Tapia és presi-
Ho ha aconseguit, i Itàlia va créixer l’any passat ci. És lògic, ja que els ciutadans (i electors) no tolerarien la coinci- dent del Comitè Editorial
més d’un 6%. Gran part del país, com demostra dència d’uns preus disparats, una forta caiguda de l’activitat per
la carta de més de 1.000 alcaldes, volia que el mi- l’aturada de la indústria dependent del gas i el racionament de les d’EL PERIÓDICO.
racle Draghi continués, però la dreta de Berlus- calefaccions.
coni i Salvini ha rematat la demolició iniciada
pel populisme progre. La dreta creu que guanya- Per això, Brussel·les vol un pla d’estalvi del 15% del gas que
rà les eleccions, anticipades al 27 de setembre, i sembla improvisat i que molts països, com Espanya, rebutgen. Sí,
Berlusconi és amic de Putin. ¿Hi ha influït? el pla de la Comissió pateix de moltes coses i ha de ser discutit i re-
visat. Però, siguem seriosos, si Putin talla el gas –a mitjà termini
És indiscutible que el final de Draghi, una àn- també seria mortal per a ell–, el general hivern tallarà molts caps.
cora de solvència en la tercera economia de la
UE, amb un elevadíssim deute públic del 150% Un gran empresari del sector em xiuxiueja que Europa pot pres-
del PIB (el 117% a Espanya), és una pèssima no- cindir del gas rus, però només d’aquí dos o tres anys. Per afrontar
tícia. Europa afronta quatre greus perills que se el general hivern del 2023, amb el nou politburó de Sánchez no n’hi
superposen: la inflació, la inquietud per l’euro, ha prou. Espanya necessita una certa entesa dels grans partits. Pe-
la recessió i l’escassetat de gas. rò, després de la situació d’Itàlia, encara sembla més impossible. n

La inflació s’ha desbocat al 8% quan el més
normal era el 2%. Per això, el BCE s’ha vist obli-
gat a apujar els tipus d’interès un 0,5%, el doble
de l’anunciat fa dues setmanes. I a engegar un
nou programa TPI (compra de deute, amb con-
dicions, dels països que siguin atacats) per evi-
tar que l’alça dels tipus d’interès torni a fer, com
el 2012, que la prima de risc del deute dels països
del sud es distanciï massa de l’alemanya i l’euro
es pugui trencar. És el que llavors va evitar
Draghi des del BCE. Ara, una cosa és prometre
el programa TPI i una altra, aplicar-lo.

El tercer problema és que el BCE havia
d’apujar els tipus, però la inflació europea es
deu més a l’augment del preu del gas i altres
matèries primeres que a un excés de demanda.
Així, el BCE ha apujat tipus quan l’economia ja

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Diumenge, 24 de juliol del 2022 |
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

20 | Opinió

Vladímir Putin Rosalía Jonas Vingegaard

PRESIDENT DE RÚSSIA CANTANT CICLISTA

u Moscou no ha trigat ni un dia a trencar u En un Sant Jordi ple, l’artista catalana u El ciclista danès va rematar la magnífi-
el pacte que va segellar amb Kíiv per va oferir ahir a la nit el primer dels dos ca feina que ha realitzat al llarg del
permetre les exportacions de gra concerts barcelonins de la seva gira Tour amb el segon lloc en la contra-
bloquejades per la guerra. Ahir va Motomami Tour i va demostrar que rellotge individual. Els Camps Elisis
atacar Odessa, un dels tres ports atresora alguna cosa més que la esperen avui el danès per coronar-
que formen part de l’acord. P.12 música que atrau multituds. P.40 lo com el millor. P.48

Estiu Regne Unit

Descansar El bufó despentinat

Care Santos Jordi Puntí

Una de les raons per les quals existeix la literatura és aquesta: els éssers humans Els que vam créixer veient les sèries de TV-3 als anys 80 ens vam arribar a

som fascinants. Tots tan iguals i tanmateix tan diferents. Tan previsibles i alho- creure que l’humor anglès i el català tenien molt en comú. Nanai. Com que la

ra tan incomprensibles. Fonts inesgotables de sorpreses. Inescrutables els uns televisió pública espanyola –les privades encara no existien– no emetien

per als altres. sèries com L’escurçó negre, Els joves o N’hi ha que neixen estrellats, teníem uns

L’estiu és un bon moment per adonar-se’n. Només cal analitzar el que per al altres referents populars i ens dèiem convençuts: «Gastem la mateixa ironia

teu cercle més o menys estret d’amistats significa la paraula «descansar». Els que els anglesos, per això ens agrada el seu humor», com un tret que distin-

convido a fer-ho. Preguntin als seus coneguts com passaran les vacances. I gia a catalans i espanyols. Una de les sèries que més va contribuir a aquest

horroritzin-se. tòpic fou Sí, ministre. Espanya acabava d’estrenar una democràcia, però sen-

Tombar-se a la platja de sol a sol, llegir un llibre rere l’altre fins a afartar-se’n, se tallar del tot els vincles amb la dictadura, i no era difícil intuir que aquells

donar-se a la filatèlia, córrer rere els ídols de joventut de concert en concert fins a tripijocs de poder i la manipulació verbal també formaven part de la nova vi-

la fi del món, pujar muntanyes (i baixar-les), fer ballar gegants a la festa major da política, a tots nivells. Nanai de nou: al parlament espanyol tot era més

del seu poble, pintar a l’oli, esperar a les cues d’algun parc d’atraccions sota un fosc, amb menys esportivitat i més fanatisme –i encara dura–.

sol abrasador, apoltronar-se davant la tele a veure totes les temporades deJuego Potser per influència del Sí, ministre, a vegades segueixo divertit les sessi-

de Tronos, recórrer les Highlands o el Gran Canyó o la Ruta del Tambor i del Bom- ons a la Cambra dels Comuns britànica. La cridòria entre membres del par-

bo en un cotxe llogat i en família, aprendre japonès, aconseguir una fita del punt lament, amb els que s’alcen par parlar i són interromputs o exalçats espon-

de creu, organitzar barbacoes amb tàniament, i el president de la Cambra

amics de la infància, navegar pel Medi- Hi ha moltes Hem vist que crida «¡Ordre! ¡Ordre!», em fan
terrani, beure, lligar, bussejar, ballar maneres de una gran funció pensar en el batibull d’una comèdia a
salsa (tot irracionalment), apuntar-se a l’època de Shakespeare. És també l’ac-

classes d’aiguagim o fer ràfting en grup. viatjar, tantes amb el discurs ceptació que aquell espai és un teatre
La part més bona és que totes aques- com n’hi ha de comiat de que representa amb eloqüència tot allò
de ser feliç Boris Johnson que té lloc als despatxos d’alts funcio-
tes coses en teoria meravelloses no són naris i ministres, entre bastidors.
intercanviables. El filatèlic no necessà- Aquesta setmana n’hem vist una gran
riament disfrutarà a classes de zumba i

allligon pot ser que la lectura li sembli funció amb el discurs de comiat de Boris

massa passiva per a aquest moment de la seva vida. És més, cada un se sentiria Johnson, un dels polítics més incapaços de les últimes dècades. Després de

molt dissortat si aterrés de sobte a l’estiu de l’altre. penjar-se medalles per tot el que ha fet i donar consells a qui l’hagi de subs-

És encara millor el fet que al llarg dels estius de tota una vida es pot canviar tituir, va acabar dient «Hasta la vista, baby!», una expressió que va fer famo-

diverses vegades d’idea i fins i tot de gustos. Pot ser que fa uns anys les teves va- sa Arnold Schwarzenegger a la pel·lícula Terminator.

cances ideals consistissin a recórrer quilòmetres de carretera sense un pla de- En el discurs de Boris Johnson no hi havia cap sentiment de culpa, perquè

terminat, acceptant els inconvenients de l’aventura i dormint en tota classe de des del primer dia les seves decisions han estat enganyoses i sovint tergiver-

llocs (incloent-hi alguna estació). Però potser ara t’aterreix la possibilitat de saven la realitat, com en l’afer de les festes durant el confinament per la

sortir de casa sense tenir-ho tot previst per endavant, en especial allò que amb pandèmia. La sensació és que Johnson haurà passat pel càrrec sense cap

els anys s’ha tornat innegociable, com dormir en un llit. Recórrer les Highlands afectació personal, com si aquest paper de bufó despentinat ja estigués es-

o navegar pel Mediterrani continua sent desitjable, però –sorpresa– tant com crit abans. De fet, fa uns mesos el periodista Simon Kuper va publicar Chums,

ajeure’t a la fresca amb aquesta muntanya de llibres que porta esperant-te tot un assaig –encara no traduït– que s’explica des del subtítol: «Com una pe-

l’any. Al cap i a la fi, hi ha moltes maneres de viatjar. Tantes com n’hi ha de ser tita casta de tories d’Oxford va conquerir el Regne Unit». Kuper argumenta

feliç. Ves a saber si això significa que et tornes simple, còmode o només que et que als anys 80, a Oxford, es va forjar una elit d’estudiants de classe alta que

fas gran. En tot cas, no penses dedicar les vacances a descobrir-ho. han accedit a llocs de poder i tenen l’altivesa i la falta de serietat com una

Els diré a què penso dedicar les meves vacances. A fer cas als que i al que forma de viure, gairebé una ètica en què ser fanfarró és condició indispensa-

m’importa. La meva família, els llibres pendents, el mar, algunes (poques) per- ble. Boris Johnson n’és un, però també parlamentaris com Michael Gove,

sones que viuen massa lluny, un parell d’escapades molt ajornades, els quadros Daniel Hannan, o Jacob Rees-Mogg, tots ells apòstols del Brexit. Ara, com a

d’un parell de museus, els vespres, el vol dels ocells, les roses, la música. Per mi nou primer ministre, sonen els conservadors Liz Truss i Rishi Sunak: una

tot això és descansar. I ser feliç, és clar. Potser a la tardor m’apuntaré a classes dona i un fill d’immigrants hindús que portarien aire nou –si no fos que tots

de zumba, ja ho veurem. n dos van estudiar a Oxford–. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 24 de juliol del 2022 Opinió| 21

Editorial

El necessari retorn de
les empreses catalanes

Davant la pregunta a Josep Lluís Bonet, president de La seva tornada del PP va permetre accelerar el traspàs de les seus sense
Freixenet, de la Cambra de Comerç d’Espanya i catedrà- seria percebuda necessitat de comptar amb l’aprovació de les juntes
tic d’Economia, de per què l’empresa que presidia no va com una mostra d’accionistes. A les empreses no financeres hi va haver
abandonar Catalunya l’octubre del 2017, la seva resposta de recuperació dos arguments més: la pressió de les gestores de fons
sempre va ser que la seguretat jurídica, gràcies a la inter- de la normalitat internacionals, accionistes d’algunes empreses, i
venció de l’Estat, sempre estava assegurada. En definiti- aprofitar l’ocasió per instal·lar la seu en alguna comu-
va: no hi havia res a témer. En canvi, l’històric rival de institucional nitat autònoma més competitiva fiscalment. Aquest
l’empresa de cava de Sant Sadurní d’Anoia, Codorníu, sí i una prova que últim moviment ja s’estava produint amb l’aposta in-
que va decidir traslladar la seva seu fiscal a la Rioja. Els el diàleg entre el versora d’empreses catalanes a zones de la Franja
arguments de Bonet, un dels empresaris més destacats Govern central d’Aragó i, fins i tot, del nord de la província de Castelló.
que es van pronunciar contra el procés, encara ressonen i la Generalitat
gairebé cinc anys després d’aquell fatídic octubre. Aquests anys, s’ha volgut treure ferro a la rellevàn-
Aquesta data va ser l’inici de la fuga fora de Catalunya de comença a cia del fet d’on es troba la seu fiscal en comparació amb
més de 2.500 empreses catalanes liderades pels dos fructificar la seu operativa. L’important és que el centre de decisi-
grans bancs: Caixabank i Sabadell, la mateixa Fundació ons de les empreses es mantingui al lloc d’origen. Així
La Caixa, i grans companyies cotitzades com Abertis, passa amb moltes de les empreses que se’n van anar. A
Cellnex i Naturgy. En el cas de les entitats financeres, la la seu de Banc Sabadell a la Diagonal de Barcelona, a la
justificació va ser evitar la sortida de dipòsits que patien de Cellnex a la Zona Franca i, fins i tot, a la finca de Co-
aquestes entitats a principis d’octubre, per por davant el dorníu a Sant Sadurní, per citar-ne tres exemples, es
que podia passar. Un decret exprés aprovat pel Govern continuen reunint els principals equips directius
d’aquestes entitats, que ja estaven acostumats des de
molt abans que s’instal·lés el procés a viatjar per gene-
rar negoci i influència. La seu fiscal només obliga a ce-
lebrar, al lloc determinat, les reunions de Consell d’Ad-
ministració i a mantenir un mínim d’activitat econò-
mica. Sí que hi ha hagut casos en què el pes de l’empre-
sa ha crescut molt més a Madrid respecte a Barcelona,
per raons que tenen més a veure amb la proximitat als
òrgans reguladors –Naturgy–, o per decisions estratè-
giques, cas de Caixabank després de la compra de Ban-
kia. L’entitat presidida per José Ignacio Goirigolzarri té
la seva seu fiscal a València, lloc a què Caixabank dona
rellevància pública durant la presentació dels seus re-
sultats anuals.

A Catalunya, des de la patronal Foment a instituci-
ons com el Cercle d’Economia i diferents acadèmics a
escala privada, fa temps que es demana acabar amb
aquesta distorsió entre seus operatives i fiscals, apres-
sant que els governs espanyol i català facin el possible
per facilitar i animar les empreses que van abandonar
Catalunya a anar tornant gradualment al seu origen. La
seu operativa i la fiscal haurien d’anar de bracet. Aquest
retorn no només tindria un efecte simbòlic. Generaria
la percepció d’una tornada de la normalitat institucio-
nal, de seguretat jurídica i que el procés de diàleg iniciat
entre Generalitat i Govern central comença a produir
els seus fruits. n

P L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.

DIRECTOR: ALBERT SÁEZ. Subdirectors: Carol Álvarez (+Perió- Panorama: Marta López. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA SLU
dico), Joan Cañete (Opinió, Participa- Societat i Barcelona: Iosu de la Torre.
elPeriódico Directora adjunta: ció i Audiències), Bernat Gasulla (Últi- Cultura: Ramón Vendrell. Gerent general: Distribució:
Gemma Martínez. ma hora), Rafa Julve (Multimèdia) i Esports: Albert Guasch. Fèlix Noguera. Logística de Medios Catalunya S.L.U.
www.elperiodico.cat Xurxo Martínez (Estratègia digital). Edició gràfica i fotografia: Julio Carbó. Publicitat nacional: Av. Granvia de l’Hospitalet, 163-167
COMITÈ EDITORIAL Disseny: Joel Mercè. Mercedes Otálora. 08908 - L´Hospitalet de Llobregat (BARCELONA)
President: Joan Tapia. Edició paper: Reyes Susín Infografia: Ricard Gràcia. Publicitat: T: 93 265 53 53. Fax: 93 484 37 48.
Secretari: Rafael Jorba. i Eloy Carrasco. Xarxes socials: Silvia Cobo. Joan Ruiz. Publicitat: Prensa Ibérica 360 S.L.
Edició digital: Francesc Pallarès. Màrqueting: Pedro Muñoz Seca, 4. 28001 Madrid.
Anna Domènech. T: 91 436 37 70. Fax: 91 436 37 75.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

22 | Opinió Diumenge, 24 de juliol del 2022 |

La meva setmana Article 760. I ja hem arribat a l’últim article ració d’aquest mític festival. Sempre he pensat I tornant al meu amic, sempre m’explica
abans del descans d’agost, us trobaré a faltar que el millor d’anar-hi és tornar-hi i tornar- que si venen éssers d’un altre planeta ho
Agostos aquest mes que no ens comunicarem. El mi- hi ha sigut màgic. Han apropat la platea man- faran a l’agost, perquè pensa que és el mo-
espacials llor d’aquest mes és que tot es calma, s’apaga tenint aquest contacte bonic amb la natura. ment en què estaríem més disposats a ac-
i res sembla que tingui tanta importància. Les ceptar-ho tot, que estaríem de més bon
Albert Espinosa trucades es triguen a contestar, els e-mails Segon lloc. Sergio Bernal dance company humor i ens agafarien amb la ment oberta.
descansen a la safata d’entrada i ens oblidem (Festival de Peralada). Aquest bonic home- Ell té 94 anys però sempre em diu que pas-
durant unes setmanes de les rutines. natge a Rodin en aquest nou espai que s’han sarà, i que quan passi serà com posar-nos
inventat al Celler traspua una energia especi- un mirall com a civilització. I que si no
Jo tinc la sort de quedar amb un amic que al i ens va tocar l’ànima. s’equivoca, ens n’adonarem quant hem fa-
té 94 anys i que només puc veure a l’agost. llat i quant ens ha faltat aprendre a orga-
Ell sempre m’explica una teoria que té i que Primera posició. El vici de cantar (Festival nitzar-nos com a societat.
prediu que aviat passarà. Resulta que... Bé, de Peralada). Joan Manuel Serrat va aconse-
val més que us ho expliqui després del mi- guir crear un espectacle ple de felicitat i nos- Estic segur que si passa, passarà a
llor de la meva setmana. tàlgia. Sempre recordaré aquell meravellós l’agost, com diu ell, i confio que ell encara
instant en què va interpretar La tieta i les ci- ho vegi perquè les coses úniques s’han de
Tercer lloc. Ballet de l’òpera de Munic (Festi- gonyes el van acompanyar. Espero que s’ho compartir. ¡Bon diumenge! n
val de Peralada). Sens dubte una gran inaugu- repensi i torni aviat.

Si venen éssers d’un altre planeta
ho faran a l’agost, perquè és el moment en què

estaríem més disposats a acceptar-ho tot

Auge del sector editorial

La ‘Persuasió’ de la lectura
Els rècords de venda de llibres coincideixen amb el ‘boom’ de l’streaming televisiu, i creen una feliç sinergia cultural

Nick Wall / Netflix

Carol Álvarez incògnites gairebé de física quàn- Això explica altres fenòmens
tica. ¿D’on traiem el temps per que connecten amb el públic més
U. La gent cada vegada llegeix Dakota Johnson com a Anne Elliot a ‘Persuasió’. llegir? Agafar un llibre o veure una nou, el juvenil, com ha sigut Dune,
més. Dos. Els lectors compren ca- pel·lícula, aquest és el dilema dels nou èxit de vendes el 2021 i el
da vegada més llibres. Tres. Els nostres moments d’oci a casa. 2022, i amb la primera edició
joves són els que més llegeixen (meravellosa) en català, Duna,
llibres. Quatre. Els llibres de paper La retroalimentació del sector gairebé de col·leccionista, gràcies
es continuen venent, i coexistei- audiovisual i el literari tampoc és al superèxit cinematogràfic.
xen amb la lectura digital, no- nova: el fenomen cultural es pre-
vel·les sobretot que descarregues senta d’infinites maneres. Algu- I fins i tot una mala pel·lícula
d’internet. Aquestes quatre reali- nes plataformes de streaming pot tenir un efecte positiu: Per-
tats del panorama editor milloren connecten els gustos televisius suasió, la controvertida produc-
els balanços de l’any anterior, el amb possibles interessos literaris, ció de Netflix protagonitzada
primer que mesurava l’impacte per Dakota Johnson, ha sigut vi-
de la pandèmia en els nostres hà- Fins i tot una lipendiada per crítics de cine i
bits de lectura i agafava la tempe- mala adaptació aficionats a Jane Austen. Però la
ratura al sector editorial, i són una televisiva i una desencertada modernització del
veritable revelació del camí sòlid sèrie juvenil clàssic literari va crear un hype
pel qual transita la pulsió lectora. tenen el potencial tan gran des de l’anunci del ro-
avui dia de datge que els robustos clubs de
Els números del sector són conduir el lectura i tertúlies literàries aus-
punts de llum en un horitzó opti- gran públic tenites han multiplicat la seva
mista: tenim el del creixement a la literatura activitat, Austen ha provocat
del nombre d’exemplars venuts debats encesos, polèmiques i
en paper, 174,10 milions, un i Filmin, per exemple, t’ofereix sobretot, ha fet tant soroll a les
5,9% més que l’any anterior. una secció en què escollir pel·lícu- xarxes socials que sí, la seva li-
També les 13,49 milions de des- les inspirades en llibres. teratura preval, es continua ree-
càrregues de títols digitals, un ditant, recomanant, rellegint,
1,7% més respecte a les xifres del El mateix èxit aquest any de amb nous estímuls, tot i que si-
2020. Les vendes del llibre infan- Stranger Things 4 ha portat a un gui per concloure que, efectiva-
til i juvenil van créixer un 17,8% i augment de vendes d’una sèrie de ment, la Persuasió de Netflix no
la ficció adults un 8,2%. llibres relacionats amb la sèrie pu- va entendre Anne Elliot, potser
blicats el 2017, en què es plantegen l’heroïna més crepuscular de la
Que això passi quan l’strea- preqüeles que s’alimenten de l’in- immortal Austen.
ming de televisió polvoritza rè- terès que ha despertat el fenomen
cords d’hores de visionament televisiu. Fins i tot més. El mestre Una activista austenita, Eliz-
amb cada nou èxit de Netflix del terror Stephen King torna a zyB, explica a Twitter que va rebre
(¿l’última temporada de Stranger disparar vendes amb els seus clàs- un missatge d’un amic «pregun-
Things deu haver robat hores de sics perquè les editorials rellancen tant si al llibre ella és la mocosa
lectura i de compra de llibres als els títols per atraure noves audièn- mal educada i desesperada de la
més joves?¿Podrem saber-ho en cies seduïdes pel gènere que han pel·li, perquè si és així, no perd el
el balanç de l’any que ve?) obre conegut a través de la televisió. temps». Però aquí era ella, amb el
seu retret a les «modernitzacions
que es carreguen història i perso-
natges», i el va acabar animant a
llegir el llibre. ¿La rellegim? n

P Carol Álvarez és subdirectora.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 24 de juliol del 2022 | 23

CONTINGUT OFERT PER

Solucions integrals. Servei al ciutadà

Ferma aposta per l’atenció al ciutadà
i la mobilitat urbana

Serveo és la prestadora de serveis més destacada de ‘call center’ d’emergències de Catalunya i dona suport tant a
serveis de salut com de seguretat i emergència. Quant a mobilitat urbana, opera i gestiona el servei de ‘bike
sharing’ de Barcelona, amb 7.000 bicicletes i 519 estacions modulars.

L’activitat de Serveo, amb un gran SERVEO unes 18.000 trucades diàries, amb amb l’ús compartit de tota mena portant d’Europa, només per darre-
portafolis, està molt focalitzada en la pics en funció de l’estacionalitat de de vehicles. En aquest nou con- re de París i Londres amb 7.000 bi-
innovació i en la prestació de serveis Nom nou, 22.000 trucades diàries. Tot i que
a mida, tant industrials com de ser- mateixa essència són estacionals, pugen i baixen, a text, són molts els ciutadans que cicletes, 2.000 d’elèctriques amb
vei directe al ciutadà. Està present més adapten recursos per a truca- opten per utilitzar transport indivi- més de 60 km d’autonomia i 5.000
en el sector de salut, en l’industrial i La companyia coneguda des segons s’anticipen soques de dual, més econòmic i sostenible. de mecàniques, en 519 estacions
en el de transport. La tecnologia i in- fins ara com a Ferrovial grip, o la tasca de seguiment de Serveo s’ha convertit en tot un re- modulars, mixtes i solars, amb un
novació està totalment a l’epicentre Servicios, ha començat contactes estrets de covid de més ferent de la transformació en l’ús de sistema de control antivandàlic. Per
del pla estratègic de la companyia. una nova etapa després d’1 milió de persones. «El 061 és la bicicleta compartida a les ciutats, a la gestió d’aquest contracte, Ser-
Serveo organitza sovint concursos de l’entrada d’un nou com un pulmó que dona aire als i ofereix solucions que beneficien veo compta amb més de 170 em-
interns en què es fan propostes de accionista: Portobello serveis hospitalaris. I fa que els ciu- tota la societat. pleats, una flota de 38 vehicles
millora, cada any en surten idees Capital. Canvien el nom, tadans se sentin acompanyats i pro- 100% elèctrics, 30 dels quals amb
que es desenvolupen amb l’objec- però mantenen la tegits». Una atenció ràpida i efectiva. Aquesta evolució s’està vivint es- remolcs de disseny propi especial-
tiu de continuar aportant valor a la mateixa essència a pecialment a Barcelona, on més rà- ment adaptats als carrers estrets de
societat. «Tenim un procés intern través de la gestió ‘BIKE SHARING’ I MOBILITAT pid s’està desenvolupant. L’activitat Barcelona i que continuen evolucio-
d’innovació que es denomina inno- d’actius estratègics en URBANA. La pandèmia ha canvi- ha crescut un 31% des de l’inici del nant segons les dades d’ús recolli-
vació incremental, de forma col·la- sectors essencials (salut, at els patrons de mobilitat urbana, servei el gener del 2019, i ha arribat des; i és que, sense cap mena de
borativa. Intentem estar sempre a energia, transport, nous models de ciutat que han im- als 130.000 usuaris i amb un acu- dubte, el futur de les grans urbs
l’avantguarda de tot allò que pu- indústria i facility pulsat l’ocupació cada vegada mulat de més de 36 milions de per- passa per una mobilitat més soste-
guem implementar per generar va- management), i responen més freqüent de serveis relacionats sones des de la seva implantació. nible i eficient, i la bicicleta hi té un
lor a la societat», confirma Pascual a un model de negoci paper fonamental.
Lausín Ortega, delegat de Catalu- sostenible i equilibrat Barcelona compta amb el tercer
nya a Serveo. que contribueix a millorar contracte de bike sharing més im-
la qualitat de vida dels
SERVEIS DE ‘CALL CENTER’ DE ciutadans. Un integrador
SALUT, SEGURETAT I EMER- transversal de serveis
GÈNCIA. Serveo és líder en serveis que impulsa el
de call center d’emergències a Cata- desenvolupament
lunya, i atenen entre 18.000 i 22.000 sostenible de la societat
trucades diàries. Els seus professio- a través de solucions
nals tenen un perfil molt específic, ja eficients, flexibles i
que reben una intensa formació per segures.
donar el millor servei als ciutadans.

En les tasques que desenvolu-
pen quan parlem de sanitat (061) la
seva funció principal és la de filtració
de trucades. Si la trucada requereix
una informació sanitària més admi-
nistrativa es trasllada a un grup de
treballadors que té protocolitzada
tota la informació (renovació de car-
tilla, informació sobre copaga-
ments, vacunació necessària per a
viatges, etc.). Si la trucada requereix
l’atenció per part d’un professional
sanitari, es passa a un metge o a un
infermer de l’administració pública,
depenent de la gravetat. «Si és una
cosa imminent (accident de trànsit,
una persona inconscient al carrer,
etc.) es trasllada a un altre grup que
té la tasca d’activar recursos, nor-
malment ambulàncies, en funció
d’uns protocols establerts, una or-
dre de prioritat i un mapa que indica
quina és la més pròxima».

Sota la supervisió i els més estric-
tes protocols, els operadors atenen

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

24 | Opinió Diumenge, 24 de juliol del 2022 |

Les dolentes de conte des de l’òptica actual Canícula mortífera

Les noves madrastres Morir per
la calor
Les bruixes eren a la maternitat allò que són avui les clíniques de planificació per als antiavortament

Ángeles González-Sinde Ana Bernal-Triviño

«No et casis, tingues amics». Era el consell que Si ho analitzem bé, vivint al seu aire a la se- Leonard Beard Aquests dies m’ha impactat el
em donava una de les meves àvies quan està- va pròpia casa sense dependre de ningú, titular de les 510 persones mor-
vem a soles. Jo somreia i callava, desconcerta- les bruixes representaven l’antimaternitat madrastres, que no volien que les seves fillas- tes per l’onada de calor. Després,
da perquè la seva advertència no quadrava tant com la representa avui una clínica de tres es casessin, potser els estaven fent un fa- vaig llegir també que la xifra era
amb l’harmonia i l’enorme dependència que planificació familiar per als antiavortament. vor estalviant-los una vida sota cadenes con- superior. Al juny, 830 morts per
percebia entre els meus avis, inseparables des Per deixar ben clar que aquesta conducta no jugals i familiars. Mares i esposes experimen- les altes temperatures. En total,
dels 14 anys quan ella encara es pentinava amb s’havia d’imitar i prevenir l’audiència contra tades, sabien que les càrregues tradicionals més de 1.300. I tot això sense
trenes, com li agradava remarcar. Jo, innocent d’elles, el narrador els endossava l’etiqueta de del matrimoni i la maternitat eren excessives i acabar el juliol i amb tot l’agost
i ignorant, pensava que si no havia sentit mai menjar-se o segrestar les criatures. Les titlla- alienadores. Qui va redactar i va formular encara per afrontar. En aquest
l’àvia protestar és que estava contenta amb el ven de monstruoses com els provida en els aquests contes, no volia que ens siguessin cap de setmana anterior vam co-
que li havia tocat a la vida. Per la seva manera nostres dies els professionals que practiquen simpàtiques. No, no. Era massa subversiu, ai- nèixer la mort de dos treballa-
de parlar es pressuposava que el matrimoni, avortaments i les dones que avortem. Però, en xí que van construir un relat per treure’ns del dors per un cop de calor, i altres
com altres coses, només s’escollia fins a cert realitat, les bruixes dels contes eren les alia- cap a les nenes qualsevol idea contrària a la casos en què es van registrar
punt. Era un lot que l’atzar t’assignava, per ai- des naturals de les altres dones, igual que les maternitat i la família. El missatge era calcu- desmais i problemes de salut per
xò era millor mantenir-se’n al marge i no lat i clar: una bona mare no es mou del costat treballar sota el sol en les hores
comprar butlletes per a un sorteig tan impre- Per deixar clar que del bressol; els nens amb mares que se’n des- de més intensitat.
dictible. Una mica de veritat hi havia, perquè aquella conducta no cuiden estan exposats a mil perills; les dones
escollir company de vida als 14 anys ¿com es s’havia d’imitar, el que viuen soles i són autònomes no són bo- Reviso la xifra de més de mil
fa? Tampoc havia escollit deixar l’escola i po- narrador els endossava nes; les que impedeixen que d’altres es casin persones i no sé si, després de
sar-se a treballar als 7 anys, quan la seva ma- que es menjaven els nens són malvades. Però no eren perverses, sim- la pandèmia, ja ens hem acostu-
re, bugadera, la va col·locar perquè calia un plement eren modernes. mat a uns números que no tenen
jornal més. Al matí atenia la casa, a la tarda res de normal. Estaria bé saber
teixia, o visitava les seves germanes, o acom- Així vam créixer milers i milers de nenes quants casos havien passat tre-
panyava els seus nets. Ni amigues, ni cap altre durant generacions i així ens enfrontem avui ballant i, sobretot, quines són
entreteniment a part del cine o la tele. No es va a les noves famílies, amb el cap fet un embo- les condicions materials de cada
queixar mai. Era l’oposat a la meva altra àvia, lic. Lliçó: si vols viure sense cadenes, no dei- una d’aquestes morts. Des de qui
que es queixava moltíssim. Si bé havia viscut xis que el conte l’expliqui un altre. Escriu el treballa en condicions precàries
amb més confort, s’havia quedat viuda «als 41 teu conte tu mateixa. n i suporta la situació per no perdre
anys» i òrfena als 4, segons recalcava sempre una feina, la persona vulnerable,
que podia. Vivia amb una soledat diguem-ne P Ángeles González-Sinde malalta o gran que no té per a
estructural, constitutiva i irreparable. Malgrat és escriptora i guionista. l’aire condicionat, que passa
la seva vida social amb nombroses i fidels l’estiu sense refrescar-se en una
amigues, semblava que no la satisfeia res. La piscina o al mar, sense poder
vida havia resultat decebedora, i es va quedar menjar més aliments frescos que
ancorada en els seus dols. «Per a una persona hidratin perquè són més cars,
sola...» era una de les seves falques. Lluitar no les que han de viatjar en metros
entrava en el seu vocabulari. Suportar sí. plens, o els que surten a carrers
d’asfalt sense gairebé arbres amb
Pensava en les meves àvies i els seus mis- ombres que els alleugin. Cal par-
satges ambigus, i vaig acabar pensant en altres lar de les condicions laborals i de
figures femenines de la meva infància, com la vida darrere d’aquesta xifra. Per-
madrastra de la Ventafocs. No havia imaginat què si això continua així, anirà en
mai que un dia jo mateixa seria madrastra, pe- augment. I es pot prevenir, en
rò durant uns anys, com moltes dones que part. Un treball de la Universitat
s’uneixen a homes amb fills d’un altre matri- Carles III apunta que la calor ma-
moni, ho vaig ser. No és un paper ni fàcil ni bo- ta més qui menys diners té i que
nic. ¿Quina nena ha volgut ser la madrastra del les dones tenen més risc de morir
conte? Cap. Envejosa, ambiciosa, la madrastra per temperatures extremes.
desitjava suprimir les blancaneus i ventafocs.
Ni tan sols les bruixes eren tan detestables. Al- Així que, arran d’això, cal pre-
menys elles tenien coneixements de màgia i guntar-se... ¿Per què hi ha tant
escombres que volaven, però ¿les madrastres? eco al discurs negacionista? ¿Per
què durant anys tants dirigents
Però... ¿i si les coses no fossin com les pin- han volgut mirar cap a una altra
taven els contes? ¿I si el missatge es va tergi- banda? ¿Quantes persones més
versar? ¿I si allò que en realitat pretenien, com han de morir de la calor per pen-
la meva àvia, era prevenir-nos contra el sa- sar en mesures? ¿Quantes més
crosant matrimoni amb el príncep? I per cert per adaptar els llocs de treball a
¿on punyetes era el pare de la Blancaneus o el condicions segures? ¿Quantes
de la Ventafocs mentre les seves madrastres més per evitar que hi hagi també
se’n feien càrrec? ¿Per què no eren a casa seva víctimes de segona, segons els
ocupant-se de la seva filla i no encolomant diners que es tinguin a la butxa-
aquesta responsabilitat a la seva nova dona? ca? Ja tenim la realitat, les morts
¿És que no estaven al corrent de què passava? per calor. Un preu molt car per
tanta ineptitud i negació davant
el que passa. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. | 25
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 24 de juliol del 2022

CONTINGUT OFERT PER

Freixenet. Arrels

Freixenet, el cava que brinda per la
qualitat, innovació i experiència

La vocació de Freixenet (Sant Sadurní d’Anoia) ha sigut des dels seus orígens la innovació, respectant la tradició, i
prioritzant la qualitat per satisfer les expectatives, els gustos i el plaer dels consumidors

Redacció

L’origen de Freixenet es comença a
escriure fa més d’un segle amb la unió
de dues famílies, els Ferrer i els Sala
de Sant Sadurní d’Anoia amb una llar-
ga tradició vitivinícola. Després de
contraure matrimoni Pere Ferrer i Do-
lors Sala van decidir refundar l’empre-
sa familiar i començar a elaborar cava.

EVOLUCIÓ EMPRESARIAL. La
vocació de Freixenet ha sigut des dels
seus orígens la innovació prioritzant la
qualitat i intentant satisfer les necessi-
tats i els gustos dels consumidors.

L’excel·lència dels seus productes
és fruit de més de 100 anys d’experi-
ència i tradició vitivinícola, així com la
ferma aposta de la marca per la qua-
litat, la innovació i el desenvolupament
sostenible, tecnològic i científic de la
mà d’un experimentat equip de pro-
fessionals.

Disposa de cultius propis de llevats
amb excel·lents propietats enològi-
ques per elaborar els seus recone-
guts caves. Aquests llevats únics van
ser seleccionats i s’han mantingut du-
rant dècades gràcies a la investigació
científica i a la tasca de l’equip d’eno-
logia. Són aquests llevats els que
aporten un buquet i aromes úniques,
i els confereix un segell propi.

SOSTENIBILITAT I TECNOLO- Celler, vinyes i productes de Freixenet.
GIA. Des de fa dècades Freixenet ha
fet una forta aposta per la sostenibili- LES CLAUS tenible, juntament amb un destacat
tat, la innovació i el desenvolupament equip de professionals, fa que sigui la
d’una tecnologia líder alhora que RECONEIXEMENTS marca més triada pels consumidors i
manté l’essència del mètode tradicio- és un referent arreu del món.
Freixenet és una marca recone- co, amb marcat caràcter medi- cava de Freixenet Cordón Ne-
nal. En aquest sentit, va ser pionera guda, que s’ha convertit en un terrani i refrescant, han sigut gro Brut Magnum ha obtingut La seva sòlida aposta per la inno-
en la introducció de la fermentació a referent arreu del món. Ha rebut guardonats amb premi Vinari també el National i Regional vació, la creativitat i l’avantguarda a
temperatura controlada en grans di- el reconeixement dels desta- de Plata. Recentment, també Trophy en la prestigiosa com- través de productes diferencials ha
pòsits d’acer inoxidable (600.000 li- cats premis Vinari. El guardó ha triomfat en l’edició XXVII petició britànica The Champag- aconseguit premis que han arribat de
tres) durant la primera fermentació i en s’ha atorgat a Elyssia Gran Cu- dels premis Giroví del 2022 ne & Sparkling WineWorld prestigiosos concursos i és present a
la utilització de premses pneumàti- vée. Així mateix, l’icònic i uni- amb medalla d’Or per a Cordón Championships, i a més ha es- les millors guies a nivell nacional i tam-
ques. Aquestes innovacions van su- versal cava Freixenet Cordón Negro, Elysia Gran Cuvée i Car- tat reconegut com a millor cava bé internacional.
posar una gran millora en els proces- Negro Brut, i l’aromàtic vi Frei- ta Rosé i plata amb el vi tranquil del món i millor espumós
sos d’elaboració de les caves del ce- xenet Selección Especial Blan- Blanco Selección Especial. El d’Espanya. Avui, quan l’èxit ha portat molt lluny
ller, que posteriorment es van genera- la marca, els seus fundadors i treballa-
litzar a tot el sector. Freixenet també dors mostren el seu orgull per un ce-
ha apostat per una tecnologia robòti- ller que ha mantingut la qualitat dels
ca puntera, pionera i pròpia que va seus productes i ha evolucionat
permetre l’automatització i estandar- d’acord amb els temps.
dització del procés d’elaboració, amb
què va aconseguir eficiència i sosteni-
bilitat i aplicar elevats estàndards de
qualitat.

Aquesta aposta tecnològica i sos-

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

26 | EntreTots Diumenge, 24 de juliol del 2022 |

nyes i prevenció d’incendis que
estiguin menys als seus despatxos
i més en contacte amb el camp. n

Entre Tots RESCAT BANCARI

Pot llegir més cartes i publicar els seus articles a: ¿Ens han tornat els
www.elperiodico.com/entre-todos nostres diners?

TRANSPORT PÚBLIC La mesura genera una discri- SOCIETAT milers de persones que vivien Roger Munné
minació geogràfica i territorial d’aquesta tasca, essencial per a BARCELONA
Mesures populistes inadmissible. Mentre que Rodali- Cine que ens tothom. Sembla que actualment,
que devaluaran es serà gratis, totes les persones acosta al sentit amb centenars de persones a Retrocedeixo fins als moments de
el servei que han d’agafar autobusos o au- de l’existència l’atur, que necessiten treballar, la crisi que va provocar la banca,
tocars hauran de continuar pa- no hi ha llocs per realitzar aques- allò que van anomenar «bombo-
Pol Amat gant, i molt, en el cas d’algunes Joan Soldevila tes tasques. ¿Per què? lla immobiliària» i que als espa-
BARCELONA poblacions que no tenen altres BARCELONA nyols ens va costar centenars de
mitjans de transport. A més, amb Cal fomentar la neteja anual de milers de milions, diners públics
L’anunci del Govern sobre la gra- autobús, el frau és molt més difí- He vist la pel·lículaEl leopardo boscos, amb les podes correspo- que es van dedicar a rescatar
tuïtat del transport públic és po- cil, per la qual cosa pateixen do- de las nieves i ha sigut una ex- nents; tales d’arbres secs i arbus- aquests bancs privats que et co-
pulisme barat, demagògic i dis- ble discriminació. periència gairebé transcen- tos que proporcionen beneficis bren comissions i interessos. Tot
criminatori. Amb la gratuïtat, a dental. Dos homes es troben per a l’energia sostenible de bio- això pel bé social del nostre siste-
part de provocar pràctiques de pi- S’afavoreix clarament l’àrea al Tibet, a 5.300 metres d’al- massa; la construcció de tallafocs ma financer, o això van dir. Al
caresca, passarà com a les auto- metropolitana i les grans ciutats; tura, perseguint un fantasma, és fonamental perquè s’aturin els veure que aquests mateixos bancs
pistes, i si anar assegut ja és im- queden perjudicades les zones in- potser un somni, i aquesta re- incendis, en cas de produir-se. I continuen guanyant diners, em
possible, ara anirem enllaunats. teriors, de muntanya, rurals, els cerca esgotadora i obsessiva no oblidem més inversió en tec- pregunto: ¿ens han tornat els
pobles i qui depengui del bus i el els porta a plantejar-se dile- nologia, amb sistemes de detec- nostres diners? ¿Han pagat inte-
Creem males pràctiques, mal cotxe privat. Els turistes gratis i mes morals sobre el nostre tors, alarmes i drons davant co- ressos? ¿Com està aquest tema?
exemple, un mal precedent i una gent del territori haurà de pagar. n món materialista i tecnològic. nats de focs. Legislació dura per No en sento a parlar. Gràcies. n
desvaloració del servei, ja per si Paisatges màgics, meravello- evitar compres de fustes, amplia-
mateix decadent. Al tren hi puja- INCENDIS FORESTALS ses criatures i l’eloqüència ció de camps per a pastures i zo- LES FRANQUESES DEL VALLÈS
rà tothom: si ara ja hi puja un d’un silenci que ens parla nes per a construcció d’urbanit-
munt de gent sense pagar, incí- Menys despatxos sense paraules. Imatges poè- zacions. També l’obligació im- Sense transport
vics i delinqüents, cada dia més, i més camp tiques que ens remeten a prescindible de mantenir sempre al mes d’agost
amb el tren gratuït això anirà l’art de la contemplació, de el nostre bestiar netejant aquesta
a més i serà difícil asseure’s i José Ramón Talero l’aguait i d’un recorregut ini- herba que, seca, és pólvora en un Francisco Garrigol
anar còmode i tranquil. Al mes de ALBOLOTE (GRANADA) ciàtic que ens porta al més incendi. Cal ajudar ramaders i LES FRANQUESES DEL VALLÈS
setembre encara hi haurà dese- profund de l’ànima humana. pastors perquè sempre mantin-
nes de milers de turistes que, Amb aquesta mar de fons a tota D’aquesta recerca, els nostres guin el bestiar a les serres i als Ens pressionen de tot arreu per-
és clar, no pagaran tampoc, a la nostra geografia peninsular, homes tornen a la civilització camps. Neteja de les riberes dels què utilitzem el transport públic,
menys que siguin víctimes de m’agradaria recordar i reiterar a amb un bagatge ètic més ric i rius, cursos i pantans. Pla perquè de manera que m’agradaria que
frau. A sobre, els subvencionem. tots els ciutadans la necessitat de amb la consciència d’haver- no es construeixi mai als voltants em donessin una raó convincent
En comptes de lluitar contra el mantenir sempre presents uns se acostat a la veritat i al sentit de rierols i rius. de per què, a part de tots els caps
frau, creixent, i invertir en ser- quants consells. Des de petit, he de l’existència. de setmana, el mes d’agost se
veis, prenem una mesura popu- vist que tant als boscos com als S’evitarien desastres econò- suprimeix la línia d’autobús L6,
lista per augmentar encara més camps de cultiu s’han fet sempre, En un món convuls com el mics i personals molt importants. que uneix Les Franqueses del
el deute. El nombre de gent que en moments puntuals, unes tas- nostre, falten més films com Cal atendre els autòctons dels po- Vallès amb Granollers, cosa que
no paga arriba a cotes inassumi- ques fonamentals per evitar in- aquest. n bles rurals i de serra, ells són els ens obliga a utilitzar el vehicle
bles per a qualsevol empresa. cendis i inundacions. S’ocupava savis del seu entorn i són els veri- privat. ¿És que a l’agost el cotxe
tables protectors dels nostres eco- no contamina? n
sistemes. Sense ofendre ningú,
aconsello als tècnics en munta-

Anada i tornada BARCELONA

Monumental

15 € 8 € Gran Via de les Corts Catalanes Plaça
Tetuan

Adults Nens Tetuan Paseo St Joan Gran Via de les
Calle Casp Calle Nàpols Corts Catalanes, 770

Bitllet senzill Plaza C/ Casp, 34
Catalunya Urquinaona

10 € 6 € Ronda St Pere Calle Ali Bei

Adults Nens Arc de Triomf

Nens fins a 4 anys gratis Arc de ESTACIÓ DEL NORD
Triomf

• Directe des del centre de Barcelona Todas las salidas Parc de la Ciutadella
• Sortides de dilluns a diumenge desde Barcelona se
902 13 00 14
Utilitza el codi promocional LAROCAWEB i hacen desde la www.sagales.com
aconsegueix 1€ DE DESCOMPTE comprant el teu bitllet ESTACIÓ NORD
online a: www.larocadelvallesshoppingbus.com

NECROLÒGIQUES 70 a., 9.10 h. Carmen Pallarès Fer- LES CORTS. José Maria Gallart COLLSEROLA. Josefa Dosantos Josefa Cánovas Hernández, de 82
rer, de 95 a., 9.50 h. Juan García Capdevila, de 82 a., 12.30 h. Roser Lopez, de 86 a., 9.10 h. Isabel a., 10.30 h.
SANCHO DE ÁVILA. Juan Antonio Collado, de 86 a., 8.30 h. Rafael Garrofe Pardo, de 97 a., 10.00 h. Martínez Rastrillas, de 96 a., CORNELLÀ. Esperanza Diport Lo-
Nieto Sanz, de 91 a., 11.10 h. Elena Martos García, de 73 a., 13.50 h. Amalia Marzabal De La Font, de 11.00 h. pez, de 62 a., 13.00 h.
Navarro Fenoy, de 87 a., 9.25 h. Abelia García Borguja, de 68 a., 87 a., 11.30 h. Fanny Marti Albi, SANT GERVASI. Nacho Ribera Serveis Funeraris de Barcelona.
Encarnacion Dominguez Aguayo, 11.50 h. Jose Manuel García de 97 a., 13.30 h. Albert Alemany Planas, de 51 a., 13.30 h. Alfonso Més informació al 900.231.132.
de 75 a. Lluis Cabrera Solans, de Cuesta, de 82 a., 12.05 h. Paula i Pérez, de 58 a., 13.00 h. Corrales Oveja, de 65 a., 11.30 h.
Agudo Nevado, de 89 a., 13.10 h.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. EntreTots| 27
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 24 de juliol del 2022

Àgora

Dos testaments: l’econòmic i el vital

Mitjançant aquests dos instruments qualsevol pot atendre i gestionar els seus interessos personals i econòmics

El Periódico Un home revisa que també pot ser de gran
un document ajuda per gestionar el benes-
Jesús Benavides Lima en un despatx. tar d’una persona en els úl-
tims moments de la seva
En efecte, el temps i l’experi- estimats, és necessari realit- gons el meu parer, de la meva persones que es prefereixi, a vida, això és, l’anomenat
ència vital ens ensenyen a les zar una sèrie d’actuacions experiència diària en una ofi- manera de llegats. testament vital. Mitjançant
persones que, per poder gesti- per determinar què passa cina notarial, és fonamental aquest instrument, qualsevol
onar adequadament els nos- amb tot el patrimoni del que tots els ciutadans, preve- Atorgar un testament és un persona pot detallar i deter-
tres interessos, viure tranquils mort. S’ha de gestionar la ient i anticipant aquesta acte senzill, econòmic i, per al minar la manera que desitja
i, en definitiva, ser més feliços, seva herència i discernir qui eventualitat, puguin planifi- qual, mitjançant l’assessora- afrontar els estadis finals de
cal aprendre i extreure ense- el succeirà com a nou titular car adequadament la seva ment expert del notari que la seva vida en cas de tenir
nyaments útils de les experi- de tots els béns, drets i obli- successió. A aquest efecte, escollim per al seu atorga- una malaltia, accident o situ-
ències negatives o esdeveni- gacions que posseïa fins a la l’instrument clau a través del ment, que ens guiarà i acon- ació mèdica que li impedeixi
ments adversos que anem ex- data de la seva mort. qual podrem aconseguir sellarà degudament, aconse- expressar-ho per si mateixa,
perimentant al llarg del nostre aquest objectiu és el testa- guirem ordenar la nostra suc- disposant per exemple la
recorregut vital. Partint Partint d’aquesta base, se- ment. Així doncs, si atorguem cessió de la manera que millor classe de tractaments mèdics
d’aquesta màxima, segons el un testament, mitjançant un considerem, amb la qual cosa o fàrmacs que desitja, o no,
meu parer, si una cosa positiva Al testament senzill acte, qualsevol persona ens estalviarem temps, diners rebre en un futur incert,
podem extreure de la terrible vital l’atorgant pot planificar i ordenar ade- i eventuals desavinences en- així com la persona que ha
pandèmia mundial causada quadament la seva successió, tre els nostres éssers estimats d’adoptar les decisions rela-
pel virus de la covid-19, és la pot reflectir nomenant l’hereu o hereus en un futur, quan morim i tives al consentiment sobre
importància que totes les per- disposicions que consideri oportuns (per aquests hagin d’acceptar la els tractaments esmentats en
sones, més enllà de les seves exemple, els nostres fills, la nostra herència. aquell hipotètic moment. A
preocupacions i tasques diàri- relatives nostra parella, els nostres pa- Malaltia o accident més, al testament vital el seu
es, dediquin un temps a pen- al destí res, un amic, etcètera), o bé Així mateix, i com a comple- atorgant pot reflectir-hi dis-
sar i organitzar el seu futur, del seu cos realitzant atribucions parti- ment al testament, hi ha un posicions relatives al destí del
incloent-hi escenaris en els culars de béns concrets a les altre instrument molt útil seu cos, com per exemple, el
quals, a causa d’una malaltia, lloc o la forma en què desitja
accident o, pel simple trans- ser enterrat o incinerat.
curs del nostre cicle vital, arri-
bi l’hora de la nostra mort, ja Com veiem, doncs, mit-
que, sens dubte, un dels ense- jançant aquests dos instru-
nyaments més importants que ments, és a dir, el testament
ens deixen aquests temps ne- i el testament vital o docu-
gres que ens ha tocat viure és ment de voluntats anticipa-
que la vida és un tresor preuat des, qualsevol persona, anant
que, en qualsevol moment, a un notari i per un preu mo-
podem perdre. derat, pot atendre i gestionar
adequadament els seus inte-
Més enllà del dolor ressos personals i econòmics
futurs, per tal de garantir que
D’aquesta manera, la realitat el seu benestar personal i el
és que, quan mor qualsevol seu patrimoni estaran degu-
persona, més enllà del dolor i dament atesos quan, lamen-
la tristesa que aquest fet tablement, finalitzi el seu ci-
causarà en els nostres éssers cle vital. n

P Jesús Benavides Lima
és notari.

FmlourcehsoNamváarsroq, ue una floristería

www. oresnavarro.com
Tienda, Valencia 320 / Mercat de la Concepció, Valencia 332 (junto a calle Girona). Barcelona - 93 207 36 61
Abierto todos los días del año

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

28 | Temps Diumenge, 24 de juliol del 2022 |

La sort El temps

Avui, a Catalunya Absència de nuvolositat gran part del dia, amb boires mati- Barcelona Cel clar malgrat que durant el matí
nals al litoral sud, i amb la possibilitat que es desenvolupin
Temperatures nuvols d'evolució a la tarda. Temperatures en ascens gene- es podrà formar algun banc de boira que es dissiparà
extremes ralitzat que podran arribar a màximes significativament al- ràpidament. Temperatures en ascens amb mínimes
tes. Vent del sud fluix, que anirà augmentant d'intensitat al al voltant dels 25 ºC a la zona litoral i màximes pròxi-
llarg de la tarda. mes als 35 ºC al prelitoral. El vent bufarà del sud amb
intensitat fluixa.

ONCE 23/07/2022

42.158..................................Sèrie: 019 Demà. Assolellat. Temp. igual. Dimarts. Poc ennuvolat. Temp. en descens. Dimecres. Assolellat. Temp. en descens.

Bonoloto 23/07/2022

2-6-8-20-41-46 ................C: 29 R: 7 Viella El mar
18º/29º
ENCERTANTS ......................EUROS Mar entre arrissada i marejol. Vents de direcció variable de fins a força 5.
Costa Brava: Tramuntana 1/5 Marejol. Costa Central: Gregal 1/4
6 0 Pot Marejol. Costa Daurada: Ponent 1/3 Arrissada.

5+C 3 59.708,67 •

5 82 1.092,23

4 4.374 32,42

3 80.570 4,00 Puigcerdà
19º/31º
R 476.920 0,50 So•rt •
• Tremp
Súper ONCE El Pont • •
de Suert dL'Ua rSgeeull
Sorteig 23/07/2022 (Sorteig 1)
02-05-08-12-13-15-21-22-30-32- Figueres
42-49-50-55-58-64-68-70-71-76 2•4º/34º
Sorteig 23/07/2022 (Sorteig 2)
02-05-06-13-18-21-26-29-35-36- Berga• Ri•poll Olo•t • Banyoles
37-41-44-47-51-55-56-63-72-73 So•lsona
Sorteig 23/07/2022 (Sorteig 3) V•ic ■ GiroLanBa•isbal
02-17-20-27-35-36-37-41-43-47- 24º/34º
50-51-57-64-68-71-74-77-79-80 Bal•aguer
• SdaentaFaCrnoelorsma
Euromillones 22/07/2022 Lleida
■20ºM/3o9lleºru•ssa
16-18-29-32-50 E: 4-11 Manresa

El milió: FNC24695 Tàrrega • 1C9eºr/v3e6rºaIgua•lad2a•2º/T3e5rrºa•sSsaab•adellGr•anollers
•
ENCERTANTS EUROS

5+2 0 Pot • Les Borges • Espanya, avui
Blanques Mataró
5+1 0 0

5+0 9 112.283,58 Montblan•c mín. màx.
Re•us 26 29
4+2 32 1.863,40 Sant Feliu Alacant 18 33
de Llobregat Bilbao 19 38
4+1 779 141,00 • Valls Vilafr•anca • ■ Barcelona Càceres 23 44
25º/33º Còrdova 16 20
3+2 1.719 67,55 El VendderleP•llenedèVs•ilanova i la La Corunya 21 28
Geltrú Las Palmas 14 29
4+0 1.847 44,18 False•t Lleó 17 40
Móra d'Ebre Logronyo
2+2 25.769 15,83
•
3+1 36.344 12,52 Gandesa

3+0 84.710 10,00 • ■Tarragona

1+2 133.912 7,66

2+1 532.663 6,07 24º/30º

2+0 1.262.564 4,12 Madrid 22 38

La Primitiva 23/07/2022 Tortosa Màlaga 26 28
2•4º/33º Múrcia 24 38
1-13-25-34-44-47 ............C: 40 R: 0 Ampos•ta Oviedo 15 26
Jòquer: 9527929 Palència 15 34
Palma 24 32
ENCERTANTS EUROS

6+R 0 Pot

6 0 Pot Pamplona 17 39

5+C 1 200.804,20 Sant Sebastià 18 26

5 192 1.917,40 Santander 15 26

4 10.155 52,73 Saragossa 22 41

3 191.855 8,00 Sevilla 21 44

R 988.958 1,00 València 21 36

Lotto 6/49 23/07/2022

8-14-21-36-39-49 ..........C: 30 R: 6

Jòquer: 484.855 Plus: 8 Món, avui

ENCERTANTS EUROS

6/6 P 0 4.769.126,66 mín. màx. mín. màx. mín. màx.

6/6 0 2.384.563,33

5/6+C 0 60.022,76 Andorra la Vella 16 27 Praga 17 30 Mont-real 18 29
27 32
5/6 1 3.676,96 Berlín 16 27 Roma 24 36 Nova York 22 35
18 43
4/6 72 66,38 Brussel·les 15 29 Buenos Aires 10 21 Pequín 23 25
27 16
3/6 1.182 9,95 Estocolm 14 27 Caracas 17 27 Rabat 24 32
29 14
La Grossa del divendres Lisboa 16 Doha 32 38 Rio de Janeiro 16

22/07/2022 Londres 17 Johannesburg 11 17 Santiago de Xile 9
98.827 ................Terminacions: 4-3
Moscou 17 Manila 27 32 Singapur 25

París 17 Mèxic 12 22 Sydney 10

Trio 23/07/2022

894

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 24 de juliol del 2022 Passatemps| 29

PASSATEMPS

SUDOKUS

67 6 97 3 749 243867591 531274986
769351842 924618537
8 62 7 158249736 786395241
432715689 657829314
582 7 13 63 24 697428315 319467825
581693274 248153679
42 56 9 91 326984157 472986153
975132468 895731462
9 42 1 8 74 34 25 814576923 163542798

5192 3 16 2 Ompliu les caselles 263197854
buides dels requadres 578634912
61 7 42 5 2 65 de 9x9 quadrats, amb 149528376
xifres de l’1 al 9, sense 482769135
71 4 53 89 1 repetir cap número en 651382749
una mateixa fila, en una 937451628
56 3 84 78 mateixa columna, o una 794216583
subquadrícula de 3x3 825973461
316845297

ESCACS MOTS ENCREUATS PER J.P. PETIT SIS DIFERÈNCIES

Les blanques juguen i guanyen. HORITZONTALS: 1. Lluitem a cops de 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

QUADRE NUMÈRIC puny. Peça antiga de vestir. 2. Ventet
suau. Urani en breu. Flueix. 3. Porta les 1

cartes per la dreta. Les Canàries, per 2

exemple. 4. Despullat. Veu militar. Taxa 3
sense una. Cinquanta. 5. Una. Un lloc

del camí. Fruit del roure. 6. Instrument 4

de vent tallat. Deu. Estudiat. 7. Motllura 5
en forma de S. Costen massa. 8. Part 6
d’una operació. Creïn. Vocal. 9. Got

sense entrada. Casades amb els fills. 7
Rail tallat. 10. Rostres. La millor de 8
totes. 11. Ajunta al costat. Principi

d’entendre. La meitat de mil romans. 9

12. Laboratori escurçat. Pot ser la d’un 10
tauró. Mot molt valencià. VERTICALS: 11
1. Els manca un ull. Relatiu al focus. 2.

Solució escacs: 1-Ag8, Txg8; 2-Rf7, Txg6; 3-fxg6 Reseu a Déu. Ordre acomplida. 3. Taxi 12
sense fons i girat. Sortís. Simbolitzat

amb B i capgirat. 4. Cap d’euga. Just Solució d’ahir

tallant. Condueixes. 5. Policia. Femella que viu a l’Àrtic. 6. Una del

cel. Una altra de l’anterior. Abundància per baix. Nota girada. 7.

Mes escurçat. Telèfon. Creï. Vocal. 8. Dividida en dos. Individu ibè-

ric del País Valencià. 9. Entrada de mar. Partit dels comunistes ita-

lians. Ondulació vista a la platja. 10. Anell sense un article. Color

vermellós. 11. Cuiner de paelles. Dues romanes. Una creuada. 12. Diferències: 1. La bassa està moguda. 2. No es veu la mà. 3. El braç està mogut.
4. Falta un maó. 5. La roda està moguda. 6. La muntanya és diferent.
Vocal. Sofre. Ben fornida de sal.

OLAF EL VIKING PER CHRIS BROWNE

Tinc por! Confia en mi, Pot ser que tinguis raó. Ets un bon matalàs...!
jo et salvaré!

HORÒSCOP

ARIES 21 MARÇ A 19 ABRIL CRANC 21 JUNY A 22 JULIOL BALANÇA 23 SET. A 22 OCTUBRE CAPRICORN 22 DESEMBRE A 19 GENER
u No podrà disposar de tot el dia lliure, ja uEncara que se sentirà contrariat per uns u Dia de reflexió, en què analitzarà el seu u Avui els familiars no li permetran fer el
que haurà de dedicar temps a una obligació. compromisos que no podrà eludir, després caràcter i trobarà algun tret a millorar. A la que pensava. Procuri no perdre la paciència.
Vagi amb compte amb la seva excessiva facilitat de desbordarà optimisme, ja que tot anirà perfecte. tarda es veurà envoltat de més gent de la que creia, A la nit se sentirà alleujat i gaudirà d’una merescuda
paraula ja que podria parlar més del que cal. Clima afectiu grat, en què predominarà l’alegria. però coneixerà cares noves que li agradaran. tranquil·litat.

TAURE 20 ABRIL A 20 MAIG LLEÓ 23 JULIOL A 22 AGOST ESCORPÍ 23 OCT. A 21 NOVEMBRE AQUARI 20 GENER A 18 FEBRER
u Fer esport en grup comportarà un uAvui serà un dia en què trobarà diverses u A primeres hores del matí l’envairà la des- u Bona harmonia familiar. Fer balanç dels
compromís a la tarda, que no resultarà tan maneres de passar-ho bé. La jornada serà gana, però acabarà el dia eufòric i amb for- seus èxits el satisfarà i consolidarà la seva
bé com esperava. Placidesa i bona comunicació al bàsicament familiar, encara que en el terreny ces per dur a terme el que es proposi. No cometi confiança en vostè mateix. La seva vida sentimental
seu entorn familiar. amistós tampoc no tindrà cap motiu de queixa. excessos gastronòmics a la nit. serà intensa i li oferirà instants inoblidables.

BESSONS 21 MAIG A 20 JUNY VERGE 23 AGOST A 22 SETEMBRE SAGITARI 22 NOV. A 21 DESEMBRE PEIXOS 19 FEBRER A 20 MARÇ
uPotser l’envaeixi l’enyorança a primeres u Pot ser que el dia resulti esgotador en allò u Dia propici per a relacions socials i per u Avui és un dia de sort per a vostè ja que
hores del matí. Tot i això aconseguirà físic ja que voldrà abastar molt. Possible mantenir xerrades interessants amb els s’entreveuen guanys en els jocs d’atzar.
animar-se i passar un dia fantàstic. La seva parella i sortida familiar a un lloc que l’interessarà molt. Bon amics. Potser conegui una persona que el captivarà. Estarà en un excel·lent estat d’ànim que li permetrà
vostè faran bones compres per a la casa. humor i harmonia seran notes destacades. Acudir a un espectacle serà un encert. gaudir de molt grats moments.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Persones >

Societat

GESTIÓ FORESTAL

Els brigadistes aprofiten la terrible onada d’incendis per mobilitzar-se i reclamar que, una vegada
per sempre, tots els equips es mantinguin actius a l’hivern, que se’ls reconegui la categoria professional
i s’aprovi un estatut bàsic que iguali les seves condicions laborals i de seguretat a tot Espanya.

Contra el foc per només 1.000 € al mes

PATRICIA MARTÍN mat prop de 200.000 hectàrees i la tanyes i els pobles i urbanitzacions sentès a la màxima que els incen- provocar-se de forma espontània
Madrid situació pot empitjorar en els prò- circumdants, a canvi de molt poc i dis s’apaguen a l’hivern, malgrat –o intencionada– a l’estiu no es
xims dies, ja que les temperatures en condicions molt dures. les reiterades peticions per part converteixin en autèntics tsuna-
Espanya crema pels quatre cos- amb prou feines donen treva. dels bombers i especialistes. mis de foc.
tats, amb incendis que sorprenen «Podem treballar fins a 12 ho-
fins i tot els experts, per la vi- Davant d’aquesta tessitura, els res davant del foc per tot just 1.000 Guaret hivernal I això malgrat que la «despesa
rulència, la capacitat de generar bombers forestals, uns 25.000 euros al mes», denuncia Carlos en prevenció és inferior al d’ex-
les seves pròpies condicions me- efectius arreu del país, s’estan Martín, bomber amb contracte A Castella i Lleó, el 80% dels ope- tinció», segons exposa Martín, ja
teorològiques i la impossibilitat mobilitzant per exigir que, una temporal a Castella i Lleó des de fa ratius que integren les brigades que es calcula que extingir un foc
d’apagar-los a la manera antiga, vegada per sempre, s’inverteixi en set anys. Treballa els tres mesos són acomiadats els mesos d’hi- té un cost de 5.000 euros per hec-
encara que s’hi dediquin tots els prevenció i a millorar les condi- d’estiu i després «al carrer». I és vern, cosa que impedeix netejar tàrea. «Com que a Zamora n’han
mitjans disponibles. Ja s’han cre- cions laborals d’un col·lectiu ma- que una de les comunitats autò- els boscos, fer tallafocs i, en defi- cremat 30.000, amb els milers
joritàriament precaritzat, que s’hi nomes amb més hectàrees calci- nitiva, una correcta prevenció d’euros invertits es podria man-
juga la vida per salvar les mun- nades, fins ara, s’ha fet el de- perquè els incendis que puguin tenir l’operatiu tot l’any», re-

Carlos Castro / Europa Press

Un grup de bombers dediquen tots els esforços en un incendi registrat a la província de Lugo, el 20 de juliol.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

PRINCIPALS Folgoso Ateca 30-31
INCENDIS do Courel (Saragossa)
ACTIUS (Lugo) Diumenge, 24 de juliol del 2022
A ESPANYA Guadalix de la Sierra
Vilariño (Madrid)
de Conso
(Ourense)

Los Realejos
(Tenerife)

Tarifa
(Cadis)

Font: Nasa

marca. Per això, aquest bomber peons, conductors, etc., però no L’inspector en cap dels Agents Rurals recorda que
ha iniciat una petició a char- com a bombers forestals, cosa 9 de cada 10 focs forestals els causa l’activitat humana.
ge.org en la qual reclama «la que al seu torn provoca que no
continuïtat dels bombers fores- se’ls reconegui les malalties Catalunya viu els pitjors
tals tot l’any». Ja té el suport de pròpies d’una activitat tan peri- incendis des de fa 10 anys
180.000 persones. llosa ni certs plusos com toxicitat
o nocturnitat, que els permetrien EL PERIÓDICO Alejandro García / Efe quals 15.025 de forestals. Només el
Sense gairebé formació una jubilació més primerenca. Barcelona tràgic incendi de la Jonquera (Alt
El Pont de Vilomara. Empordà), del qual s’han complert
En la seva petició denuncia, a «No és normal que un com- Catalunya afronta els pitjors incen- xen les restriccions i les crides a la 10 anys, va afectar 10.476 hectàre-
més a més, que alguns governs pany amb 62 anys, com el que dis forestals des de fa 10 anys. Des prudència». Mur precisa que es es. Aquell gran foc, que es va ex-
regionals «estan posant en pe- ha mort a Zamora, estigui tre- de començament d’any, s’han de- tracta de «mesures extraordinà- pandir durant dies en un radi de 18
rill els nostres boscos i les nos- ballant a peu de flama, quan hi tectat 459 focs, que han cremat ries» que només es poden activar municipis, va causar la mort de
tres vides» ja que proporcionen ha xavals que desitgen treba- 6.534 hectàrees. Les xifres són lluny quan hi ha motius que les justifi- quatre persones, algunes per cre-
a les guàrdies material «antic i llar», diu José Manuel Alonso, de les 17.922 hectàrees que van cre- quen, com ara, que les condicions mades i d’altres perquè van acabar
inadequat», a la qual cosa se que el 2020 va iniciar una altra mar el 2012, però els Agents Rurals són «extremes». caient al mar des d'un penya-segat
suma l’escassa formació que petició perquè es reconegui la alerten que el terreny afectat durant quan intentaven fugir de les flames.
s’ofereix als nouvinguts: a Cas- categoria professional dels aquesta temporada és superior al de No obstant, adverteix que els
tella i Lleó s’imparteix un curs bombers forestals a la web de les mateixes dates d’anys anteriors. estius seran cada vegada més com- El 2019, el segon pitjor any
de tot just 16 hores, que renoven recollida de firmes, en nom de la La crisi climàtica comporta calor plicats pel canvi climàtic. Així, si
cada cinc anys aquells que deci- Plataforma d’Associacions i extrema, sequeres i onades d’in- persisteixen la sequera i les condi- Només el 2019 es van superar com
deixen repetir i no busquen fei- Sindicats de Bombers Forestals, cendis. Les autoritats mantenen cions meteorològiques extremes, ara les 6.000 hectàrees cremades.
i amb més de 300.000 suports. l’alerta per risc extrem. En aquest haurà de continuar havent-hi res- Aquella temporada se’n van cre-
El Govern s’ha sentit, la Generalitat té decretades triccions. A tot això s’hi afegeix un mar 6.030 en 545 incendis. De fet,
compromès Pel que fa a l’Estatut Bàsic les restriccions fins dimarts. altre factor: 9 de cada 10 incendis aquell any es va registrar el segon
a aprovar del Bomber Forestal, la primera els causa l’activitat humana. pitjor incendi des del 2005 a Cata-
l’Estatut a partir proposta legal es va presentar el L’explicació que aquest 2022 lunya, que va arrasar 5.016 hec-
del setembre 2018, el 2019 es va votar a favor s’estigui acarnissant amb el terri- La comparativa dels últims 10 tàrees a la comarca tarragonina de
al Senat però va decaure perquè tori rau en la simultaneïtat dels in- anys preocupa les autoritats. Cata- la Ribera d’Ebre i a les lleidatanes
na en cap altre lloc més segur i es va acabar la legislatura. El cendis de la primera quinzena del lunya va registrar 747 incendis que de les Garrigues i el Segrià.
més ben pagat. Govern de coalició ha reprès la juny i el gran foc del Pont de Vilo- van cremar 17.992 hectàrees, de les
idea després de l’actual onada mara (Bages), que la setmana pas- Després de la devastadora cam-
La situació no és tan pèssima d’incendis. sada va calcinar 1.743 hectàrees. Els panya del 2012, el 2013 hi va haver
i precària en altres comunitats Agents Rurals mantenen la inten- 602 incendis que van afectar 1.483
autònomes. Però, precisament Nou compromís cionalitat com a principal hipòtesi. hectàrees. El 2014, 462 (1.822 hec-
perquè la lluita contra els in- tàrees), i el 2015, 509 (1.945 hec-
cendis no depengui de cada te- De fet, aquesta setmana el se- Restriccions en 11 massissos tàrees). El 2016 es van registrar 560
rritori, fa anys que els bombers cretari d’Estat de Medi Ambient, incendis que van calcinar 2.740
forestals reclamen un reconei- Hugo Morán, s’ha reunit amb els Catalunya té uns dos milions hectàrees. El 2017, 629 incendis
xement unànime de la seva principals sindicats i s’ha com- d’hectàrees forestals: dos terços (1.983 hectàrees), i el 2018, 312 in-
categoria professional i que promès a portar al Parlament, del seu territori són boscos. Això cendis (243 hectàrees).
s’aprovi un Estatut que iguali la en el pròxim període de ses- es tradueix en el fet que, en condi-
situació i estableixi uns mínims sions, tant l’Estatut com una llei cions extremes com les actuals, Després d’un 2019 complicat, el
pel que fa a la formació, l’equi- bàsica d’agents mediambien- amb una sequera acumulada de 2020, un curs marcat per les res-
pament, les condicions de se- tals. En la trobada, l’Executiu va dos anys i onades de calor encade- triccions de la covid, les xifres van
guretat, el temps màxim de tre- garantir que presentarà l’Esta- nades, la Generalitat hagi restrin- baixar a mínims: 289 incendis, amb
ball, el salari i l’edat de jubilació tut a les comunitats autònomes git l’accés a 11 massissos. També 209 hectàrees perdudes. L’any pas-
a tot Espanya. a finals de juliol, per intercanviar ha limitat l’activitat lúdica i agrí- satjaesvadetectarunaalça:les fla-
postures i que les autonomies cola al medi natural en 357 muni- mes de 607 focs van arrasar 3.050
Categoria professional puguin fer aportacions. cipis de 27 comarques. hectàrees. Llavors, el de la Conca de
Barberà (Tarragona) va calcinar
La categoria professional de CSIF, CCOO i la UGT li van de- L’inspector en cap dels Agents 1.702 hectàrees, una xifra semblant
bomber forestal es va crear el manar que el tramiti per «via Rurals, Antoni Mur, afirma que la a la del Pont de Vilomara d’aquest
2011 però només s’aplica en al- d’urgència», ja que l’Estatut és majoria dels ciutadans «complei- any, i es va situar entre els sis pit-
gunes autonomies, entre les un compromís de legislatura, jors des del 2005. n
quals no es troben Catalunya o inclòs en l’acord de coalició,
Madrid. El no-reconeixement «que havia d’haver-se presen-
implica que, en ocasions, es con- tat fa temps». L’horitzó dels
tracti els brigadistes com a bombers és que en tots els llocs
es procedeixi com a Galícia, que
està convertint en funcionaris
tots els brigadistes que superen
una prova. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

32 | Societat Diumenge, 24 de juliol del 2022 |

SALUT MEDI AMBIENT

L’organització alerta que la UE manté un alt risc de contagi. Espanya és el país més afectat, Desarticulada
amb 3.500 casos i un creixement que ronda el centenar de nous positius diaris. una xarxa de
tràfic de residus
L’OMS declara la verola del mico entre França
emergència sanitària internacional i Espanya

Lukas Barth / Reuters ÁNGELES VÁZQUEZ
Madrid
EL PERIÓDICO
Barcelona Una operació conjunta de la
Guàrdia Civil, la Gendarmeria
El director general de l’Organit- Francesa, Policia Nacional,
zació Mundial de la Salut (OMS), Mossos d’Esquadra i Agents
Tedros Adhanom Ghebreyesus, va Rurals de Girona ha permès
declarar ahir el nivell d’alerta desarticular una xarxa dedica-
màxima per fer front a l’epidèmia da al tràfic de residus proce-
de verola del mico, al considerar dents de França i que acabaven
que es tracta d’una emergència de dipositats il·legalment a Girona,
salut pública internacional, mal- Barcelona i Lleida. En total hi ha
grat que el comitè d’experts en- hagut 9 detinguts i s’ha inves-
carregat d’avaluar la crisi conti- tigat 10 persones més. Els con-
nua sense arribar a un consens per siderats capitostos ja han in-
activar l’alarma. gressat a presó a França.

Ghebreyesus va prendre la deci- La veu d’alarma la van do-
sió amb els números a la mà: ahir ja nar el Seprona de la Coman-
s’havien detectat més de 16.000 ca- dància de la Guàrdia Civil de
sos a 75 països. L’últim mes, des Girona i el Cos d’Agents Rurals,
que el comitè d’experts estudia que el gener del 2021 es van
l’evolució del brot, el nombre d’in- adonar que en un abocador es
feccions s’ha multiplicat per quatre. dipositaven residus procedents
de França i que el procés pre-
Transmissió poc clara sentava irregularitats.

«Tenim un brot que s’ha propagat Un investigador de Bavarian Nordic, companyia que desenvolupa una vacuna contra la verola del mico, a Munic. Els rebutjos procedien d’una
per tot el món ràpidament a través planta de reciclatge de Nimes, i
de noves maneres de transmissió, Altres alertes rar el 2005. La va activar el 2009 per endèmic, i va començar a esten- eren declarats com a proce-
sobre les quals sabem molt poc, i la grip A, per l’Ebola el 2014 i el dre’s per tot el món, amb un fort dents «de la construcció i de-
que compleix amb els criteris del Sis precedents 2018, per la pòlio el 2014 i el virus nombre de contagis a Europa. molició», quan es tractava de
Reglament Sanitari Internacional», Zika el 2017. El 2020 va arribar la residus «impropis». Hi havia
va argumentar en una comparei- u Covid-19. Decretada el 30 de ge- covid, una alerta que continua en Espanya és el país més afectat, plàstics, papers i cartrons bar-
xença que va començar amb més ner del 2020. El 31 de desembre vigor. Ara, per primera vegada, el amb 3.500 casos i un creixement rejats i que finalment s’unien
d’una hora de retard. s’havia informat de 27 casos de món viu amb dues emergències sa- que ronda el centenar de nous posi- amb material rocós del mateix
pneumònia desconeguda a Wuhan. nitàries internacionals. tius diaris. Alemanya i el Regne Unit abocador gironí, de manera
Respecte al risc de propagació de acumulen gairebé 3.000 casos ca- que se’n dissimulava la com-
la verola del mico, Ghebreyesus va u EboladeKivu.L’agost del 2018 n’hi El màxim responsable de l’OMS dascun i, per la seva banda, els Es- posició real i eren finalment
assegurar que és «moderat a esca- va haver 4 casos a la regió de Kivu també va matisar que, «de mo- tats Units també s’acosten a aques- enterrats per ocultar que no
la mundial i a totes les regions». (Rep. Democràtica del Congo). El fe- ment, es tracta d’un brot que es se'n feia la gestió.
L’excepció la marca la Unió Europa, brer del 2020, n’hi havia 3.428 al país. concentra entre homes joves que «Amb les eines
on s’han registrat més casos i el risc mantenen relacions homosexuals, que tenim, En paral·lel, tant Mossos
continua sent «alt». u Zika.L’abril del 2015, hi va haver un en especial amb companys múlti- podem controlar com Agents Rurals, van detec-
gran brot al Brasil. Es va estendre per ples.» No es tracta d’una malaltia el brot», afirma tar a la província de Girona acu-
Per la seva banda, el comitè Sud-amèrica, Amèrica Central i el Carib. de transmissió sexual, per la qual Ghebreyesus mulacions i descàrregues de re-
d’experts va començar la seva re- cosa va recordar que «l’estigma i la sidus en diferents punts, on no
unió dijous i aquell dia ja es van u Ebola. El brot, que va arribar a Es- discriminació són tan perillosos ta xifra. El Brasil, amb gairebé 700 es respectava la normativa de
mostrar dividits en emetre o no el panya, entre el 2014 i el 2016 és el com qualsevol virus». Així mateix, diagnòstics, és el país de l’hemisfe- l’Agència de Residus de Catalu-
nivell d’alerta màxima. En canvi, més gran d’aquesta malaltia. ha emplaçat les organitzacions de ri sud on més circula el virus. nya. Per fer-ho, falsificaven la
Ghebreyesus va expressar la seva la societat civil a treballar contra documentació relativa als tras-
«preocupació» per l’augment de u Pòlio.El maig del 2014, hi va haver aquesta xacra. La verola del mico –detectada llats, de tal manera que podien
casos. La mesura dona a l’OMS un repunt a l’Afganistan, el Camerun, per primera vegada en humans el camuflar els fets il·lícitament a
poders en l’àmbit internacional i Etiòpia, Guinea Equatorial, Israel, Ni- Augment inusual 1970– és menys perillosa i conta- les quatre destinacions identi-
les seves recomanacions seran gèria, el Pakistan, Síria i Somàlia. giosa que la seva cosina la verola, ficades: dos a Girona, un a Llei-
d’obligat compliment per als paï- En la primera reunió d’experts, fe- erradicada el 1980. Divendres, da i un altre a Barcelona.
sos membres. En aquesta línia, el u Grip A. Pandèmia el juny del 2009 ta el 23 de juny, la majoria d’ells va l’Agència Europea de Medicaments
director general va demanar que a 74 països i territoris, amb 395.000 recomanar a Ghebreyesus no de- (EMA) va recomanar estendre l’ús S’estima que des del 2020
se segueixi el protocol de conten- afectats i 105.000 morts. cretar l’emergència internacional d’una vacuna que ja s’utilitza a di- s’haurien introduït a Espanya
ció establert per a aquesta classe de salut pública. A principis de versos països. n de manera il·lícita més de
d’emergències: «Amb les eines maig, s’havia detectat un augment 30.000 tones de residu impropi,
que tenim, podem aturar la trans- inusual dels casos fora de l’Àfrica suposadament per a reciclatge,
missió i controlar el brot». central i occidental, on el virus és fet que va suposar a la xarxa
guanys milionaris. La majoria
Es tracta de la setena vegada que va ser enterrat als dos aboca-
l’OMS declara aquest tipus d’aler- dors clausurats per ordre judi-
ta, un mecanisme que es va instau- cial a la província de Girona. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 24 de juliol del 2022 Societat| 33

FundAME

SALUT ha provocat que hagi perdut una al-
tra vegada força. «Com que Sanitat
Afectats entreguen 70.000 firmes al Ministeri només mira el moment inicial i fi-
per reclamar que s’eliminin les traves a les noves nal», amenaça de retirar-li el me-
innovacions contra aquesta malaltia greu. dicament per falta de millora. La si-
tuació està sent «devastadora psi-
Sanitat restringeix cològicament» per a ella. Al setem-
els fàrmacs contra bre la tornaran a avaluar: «No sé
l’atròfia muscular què passarà amb la meva vida».

PATRICIA MARTÍN persones de diferents edats, i cau- Afectats i familiars, dimarts, davant el Ministeri de Sanitat. Protesta
Madrid sa una debilitat muscular greu i
progressiva, que incideix profun- que frena el deteriorament, i des naces» que li retiraran el tracta- Com ella, hi ha desenes de malalts a
Montse Font, barcelonina de 44 dament en la vida diària perquè d’aleshores l’Agència Europea del ment comercialitzat sota la marca Espanya que o no ha sigut conside-
anys, va ser diagnosticada d’atròfia provoca dificultats en la mobilitat, Medicament (EMA) n’ha autorit- Spinraza perquè no té una millora rat aptes per rebre el tractament, o
muscular espinal quan tenia menys però també en funcions vitals com zat dos més. El problema és que la constant. Sanitat va incloure en són expulsats, per la qual cosa la
de 2 anys. Els seus pares van obser- empassar o respirar. Fins fa quatre sanitat espanyola ha restringit aquest medicament el 2018 en el Fundació Atròfia Muscular Espinal
var que es movia més a poc a poc anys, no existia cap tractament l’accés a unes innovacions que finançament públic però sota un (FundAME) va entregar dimarts
que el seu germà i una anàlisi de que en frenés el procés i per això el costen fins a 70.000 euros per do- protocol que reclama que el malalt 70.000 firmes que sol·liciten a Sani-
sang va revelar-ne el motiu: tenia 80% dels nadons menors de sis si, i molts malalts queden fora de obtingui beneficis continus. tat que elimini les traves. Espanya
la mutació genètica que causa una mesos diagnosticats amb aquesta la possibilitat de millora o són ex- és l’únic país que exigeix una millo-
greu malaltia neurodegenerativa malaltia morien i la resta de ma- pulsats del programa després Quan la Montse va començar a ra constant per administrar Spin-
que tenen entre 800 i 1.000 perso- lalts només disposaven de tracta- d’uns mesos, cosa que no es dona rebre’l, va millorar «moltíssim» i raza en la sanitat pública. A més, ha
nes actualment a Espanya, ja que es ments per disminuir els símpto- en altres països europeus. en els mesos següents «s’anava marcat limitacions molt superiors
calcula que cada any neixen 20 na- mes com fisioteràpia i cures respi- consolidant el guany». Però va cau- a les aprovades per l’EMA per sub-
dons amb aquesta patologia. ratòries o digestives. En aquesta tessitura es troba re, es va trencar el fèmur i va estar ministrar Zolgensma, la primera
ella, que fa un any que rep «ame- uns mesos immobilitzada, cosa que teràpia gènica per a nadons. I enca-
L’anomenada AME (sigles d’a- «Però fa quatre anys ens va to- ra no ha donat llum verda a Risdi-
tròfia muscular espinal) afecta car la loteria», diu la Montse, ja plan, medicament oral i molt més
que es va aprovar un tractament fàcil d’administrar que el primer,
que requereix punció lumbar. «Tot
apunta» que s’aprovarà només per
a pacients que manifesten l’AME en
els primers 6 mesos de vida, i es
deixarà fora els majors d’aquesta
edat, amb la qual cosa el 50% dels
adults no accedirà a aquestes inno-
vacions, denuncia María Grazia, di-
rectora mèdica de FundAME. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

34 | Societat Diumenge, 24 de juliol del 2022 |

El pres més perillós d’Espanya en INSTITUCIONS PENITENCIÀRIES 5 de juliol: un funcionari de pre-
els últims anys ha sigut, mentre sons conversava amb ell, sem-
ha estat a dins, Fabrizio Silva. Hi Segrestos de funcionaris, amotinaments, baralles, assassinats de blava que amistosament. De sob-
ha cert consens entre els funcio- companys de cel·la... Per a alguns reclusos, la vida delictiva no s’acaba te, el Nene va explotar sense pre-
naris de presons del nostre país a al carrer. Els més perillosos tenen nom i cognoms i un historial que no vi avís i va començar a clavar cops
atorgar-li aquest qüestionable de puny i puntades de peu a la
honor a aquest reu de Guinea Bis- deixa de créixer entre reixes davant la impotència dels funcionaris. base del crani; el mateix mètode
sau. Fabrizio João Silva Ribeiro, d’atac amb què va matar el seu
d’1,90 d’altura i 120 quilos, va Els presos més company de cel·la.
deixar rere seu una reguera d’a- perillosos d’Espanya
gressions, morts i incendis men- Santiago, escriptor violent
tre va ser a la presó. DAVID LÓPEZ FRÍAS
Madrid A Sebastián Santiago Heredia,
Va entrar a la presó el 2004 per malagueny de 37 anys, li diuen ‘el
haver matat la seva nòvia a Bilbao Terror del Puerto’, per ser aquest
assestant-li 25 punyalades. El el nom de la presó (Puerto III, Ca-
2014 va assassinar a cops el seu dis) on ha comès les seves pitjors
company de cel·la a la presó de malifetes estant empresonat. «És
Còrdova. El 2016 va enviar 8 fun- com veure la mort i saber que te
cionaris de presons de Puerto III l’has de trobar. És un paio a qui la
(Cadis) a l’hospital. Dos d’ells van vida li és igual», explicaven alguns
quedar en estat greu, després funcionaris del penal gadità.
d’haver sigut atacats amb una
punxó artesanal. Desenes d’inci- Santiago va entrar a la presó
dents menors i innombrables per primera vegada fa 17 anys,
trasllats per les presons d’Es- condemnat per un robatori amb
panya completen el seu historial. força. Des d’aleshores no n’ha
Els seus companys el qualificaven tornat a sortir. I ha sigut a la presó
com a «pura maldat» i pregaven on el seu historial delictiu ha cres-
no compartir espai amb ell. cut de manera exponencial. Amb
un físic imponent, ha protagonit-
Tan perillós era que tenia una zat nombrosos aldarulls en totes
galeria sencera només per a ell; es les presons on ha sigut. L’últim, el
mantenia en aïllament constant i 4 de juliol passat a la presó de
ocupava en solitari una de les Campos del Río (Múrcia II), on va
cel·les. No tenia cap contacte amb protagonitzar una espècie de mo-
la resta dels interns. Els funciona- tí en solitari: va incendiar el ma-
ris prenien tota mena de precau- talàs de la cel·la que ocupa en soli-
cions cada vegada que s’hi acosta- tari al Mòdul IX. Quan els funcio-

Van discutir per la Diversos presos
posició a la llitera, han rebut el
el boxejador va sobrenom de
començar a repartir ‘Hannibal Lecter’,
cops al veneçolà el protagonista d’‘El
i el va matar silenci dels anyells’

ven. El menjar se li subministrava Jesús Romeo, ‘el Nene’, va arribar a ser campió d’Espanya de boxa tailandesa. naris van anar a apagar les flames,
a través d’una porta metàl·lica. van ser atacats pel pres. Santiago,
Sortia al pati sol, es dutxava a la só, aquests són els presos més pe- sional a Tailàndia. El Nene era un Soto del Real el dia de Nadal del no obstant, està traient partit de la
seva cel·la i era controlat a través rillosos de les presons espanyoles, vell conegut de la policia madri- 2018. El van posar a compartir seva faceta de pres conegut i ha
d’una pantalla. segons ha pogut contrastar aquest lenya per haver protagonitzat di- cel·la amb un intern veneçolà de escrit un llibre sobre la seva vida a
mitjà amb fonts penitenciàries. versos aldarulls. El fet que el va 55 anys condemnat per narco- la presó: Camino hacia la libertad.
A Fabrizio el van trobar in- portar a la presó va passar al me- tràfic. Aquella mateixa nit tots
conscient a la seva cel·la una tarda ‘El Nene’, el boxejador homicida tro de Madrid. Jesús anava a robar dos van tenir una discussió per la El Hannibal Lecter gallec
d’octubre del 2019. Tenia els pan- el mòbil a un passatger, que se’n posició de la llitera que havien
talons abaixats. Els funcionaris, al Jesús Romero, el Nene, és madri- va adonar i per això el va apunya- d’ocupar. El boxejador madrileny Són diversos els presos que han
veure que no contestava, van sos- leny i té 32 anys. Des dels 16 prac- lar. Quan el lladre va sortir a l’an- va començar a colpejar el ve- rebut en el seu entorn el sobrenom
pitar que volia simular un proble- tica esports de contacte com boxa dana, els agents de seguretat van neçolà i el va matar. Per aquell de Hannibal Lecter, amb referència
ma perquè se li acostessin i agre- i boxa tailandesa. En aquesta últi- intentar reduir-lo, i van rebre homicidi va ser condemnat a 12 al diabòlic protagonista d’El silen-
dir-los. Van extremar les precau- ma disciplina va arribar a procla- també una pallissa del boxejador. anys més de presó. En l’actualitat ci dels anyells. Però potser qui més
cions, però a l’entrar van veure mar-se campió d’Espanya, i va Finalment, van fer falta més de compleix condemna en el penal ha fet per acreditar aquest àlies és
que eren innecessàries. Fabrizio obtenir diversos premis en el cir- cinc persones per capturar-lo. d’Estremera, on va protagonitzar el gallec de 52 anys, Fernando
havia mort. L’autòpsia va dir que cuit internacional, va arribar a l’últim atac brutal. Va ser aquest Vázquez Ayude, que des del 1990
era mort natural, tot i que tenia lluitar fins i tot de manera profes- Jesús va ingressar a la presó de fa mèrits per tenir-lo. Aquell any
un fort cop a la cara que hauria re- va apunyalar un pres al penal de
but al desmaiar-se i precipitar-se Monterroso, a Lugo. El 1991, va
contra el terra. encapçalar un amotinament a la
presó manxega d’Herrera de la
Fabrizio ja no hi és, però els Mancha, on a més va segrestar
funcionaris de presons es conti- un funcionari. Tant el motí com el
nuen exposant diàriament a segrest de funcionaris són dues
agressions per part d’alguns dels de les seves especialitats, n’ha li-
reus més conflictius. No són els derat alguns durant la seva re-
més mediàtics; alguns d’ells no clusió a la presó, on compleix una
són ni coneguts entre l’opinió pú- condemna de 66 anys. n
blica. Però, pel nombre d’inci-
dents que generen dins de la pre-

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Publicitat| 35
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 24 de juliol del 2022

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Diumenge, 24 de juliol del 2022 |
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
Ferran Nadeu
3366 | BBaarcrecloenlaona

MODEL DE CIUTAT

La Casa Turull, antic nom
de la finca del 34 de Ferran,
perquè el seu promotor,
el 1879, va ser Pau Turull.

Fa vuit anys que Núñez i Navarro litiga amb l’ajuntament va ser llar d’un humorista irrepetible. Ens trobem davant
per obrir un complex turístic en una finca que va exhibir d’una pugna immobiliària, però també simbolitza els
venus anatòmiques i l’instrumental de la Inquisició i que nous temps a la ciutat.

Ferran 34, l’hotel nonat de BCN

A principis dels anys 80, un lladre Per exemple, des de fa vuit anys, CARLES COLS nando, en homenatge a l’impre- perquè hi havia una àmplia col·lec-
de pisos va entrar pel terrat de la ¡vuit!, Núñez i Navarro i l’Ajunta- Barcelona sentable Ferran VII) no hi havia un ció d’objectes a mida natural. Va
magnífica finca del número 34 del ment de Barcelona mantenen un d’aquests exquisits comerços, ser un èxit, entre altres raons per-
carrer de Ferran. Es va emportar pols judicial per aquesta finca. El La façana de l’edifici d’acord, però era una direcció co- què l’abolició d’aquella barbaritat
allò més normal en aquests casos, promotor immobiliari pretén que de Núñez i Navarro. neguda. Als baixos, per exemple, era relativament recent, del 1834, i
un petit botí de joies familiars i sigui un hotel i el govern munici- s’hi va instal·lar el 1886 el Gran sobretot perquè els carlins defen-
una mica de diners en efectiu, pal replica que això passarà, me- Museu d’Anatomia de París, un saven encara a finals del XIX que
però el que més va sorprendre les tafòricament, per sobre del seu hauria de ser reinstaurada.
víctimes del quart és que aquell cadàver polític. d’aquells pertorbadors recin-
pispa els va birlar la col·lecció tes en què s’exhibien, pel Lluita en marxa
completa de discos de Joan Capri, Context. El carrer de Fer- morbo, les Venus anatò-
vaja, que era un lladre, però tenia ran no passa pel millor miques que anteriorment És en aquest mateix immoble on
un bon paladar per a l’humor. moment de la seva histò- s’havien fet servir a les Núñez i Navarro, pantalons blaus,
Això, amb tot, no és el més subs- ria. Va ser magnífic, i con- facultats de Medicina. En i l’Ajuntament de Barcelona, pan-
tancial d’aquell cas. El millor és serva, de fet, la fisonomia aquest museu, en con- talons vermells, es mantenen drets
que si hagués baixat dos pisos més de la seva antiga bellesa. cret en tenien una de 45 després de tres assalts judicials
es podria haver emportat el Joan Era premeditadament bo- peces, que muntades consecutius i un intercanvi de cops
Camprubí en persona, veritable nic. Després de l’Expo del mostraven la figura des- incessant. Molt telegràficament,
nom de Capri. Allà vivia, efectiva- 1888, a tall de detall, entre pullada i dorment d’una la història és aquesta.
ment, aquell humorista irrepeti- Ferran i alguns carrers adja- dona, però que desencaixa-
ble, en una finca que des que va cents hi havia una desena de des permetien fins i tot veu- El 2014, abans del pla que va
ser erigida el 1879 ha permès, com botigues dedicades a orientalis- posar fre a l’obertura de nous llits
si fos un esfigmomanòmetre (es mes, objectes importats de la Xi- re-li la melsa. turístics en zones de la ciutat so-
diu així l’aparell, què hi farem), na i el Japó que concedien distin- El millor d’aquell museu va ser breexplotades per aquest sector
prendre la tensió a aquesta ciutat. ció a una família si decoraven una una detallada mostra sobre els su- (PEUAT), va sol·licitar una llicèn-
llar. Al 34 de Ferran (llavors Fer- plicis que infligia la Inquisició, cia per reformar a fons aquesta
molt immersiva, pel que sembla, finca perquè fos un nou hotel. El

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Barcelona| 37
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
Ferran Nadeu
| Diumenge, 24 de juliol del 2022

Ambient de passejants, al
carrer de Ferran. Al telèfon,
Joan Capri, en el paper de
l’hilarant doctor Caparrós.

2019, l’ajuntament l’hi va denegar va desactivar aquesta excepció del en aquell estat dels EUA, una car- descartable que Núñez i Navarro Sumar a aquesta xifra la finca de
per discrepàncies amb la docu- nivell B i la decisió judicial no po- rera on el primer que arribava i destini aquesta finca a pisos. No Ferran 34 seria desitjable. Rever-
mentació aportada i amb aspectes dia tenir efectes retroactius. plantava la seva bandera era amo en va, per tenir totes les portes dir la vida veïnal d’aquest carrer
patrimonials del projecte. El pro- de la parcel·la. L’hotelització de administratives obertes, l’empre- seria, tot i així, difícil.
motor va recórrer, va guanyar i es Cop de porta municipal Barcelona prèvia al PEUAT va ser sa va sol·licitar el desembre del
va comminar l’ajuntament a con- bastant així. Hi va haver mesos en 2020 una llicència per rehabilitar Semblança màgica
cedir la llicència. «No serà un hotel. Alt i clar. Ferran què cada setmana s’obria un hotel. la finca i condicionar-hi 19 pisos,
és l’epicentre de la bombolla tu- una sol·licitud que mesos més tard Just per sota del portal d’aquesta
L’equip jurídic municipal va rística». Així s’expressa Jordi Ra- No s’intueix en l’horitzó elec- va modificar perquè en fossin 22. finca se suposa que dormen les
contraatacar. El projecte era in- bassa, regidor de Ciutat Vella. toral un canvi tan radical, de ma- Segons Rabassa, seria una solució restes de la primera muralla de la
compatible amb una norma ante- nera que a mig termini tampoc és més desitjable. La meta de remun- ciutat. Però de totes les seves sen-
rior, del 2010, que establia quotes Ferran 34 és (i això no ho diu tar demogràficament el Gòtic, un yes d’identitat, no n’hi ha cap de
de densitat hotelera. El promotor Rabassa, sinó qui firma), a esca- ¿Aquesta finca és barri amb més llits turístics que millor i més oportuna que la que
va recórrer. Va acusar l’ajuntament la barcelonina, el Turó 937, el el Turó 937 del veïnals, tot i que és difícil, sempre va ser la llar de Joan Capri. El 2008,
de no donar compliment a l’ante- nom en clau d’una de les batalles Vietnam per la seva està present pels responsables el periodista Enric González va
rior sentència, però va perdre. més cruentes i enverinades de la lluita per tornar municipals. De fet, a l’adjacent escriure una semblança formida-
guerra del Vietnam. També va ser al punt de partida? carrer d’Avinyó hi ha en marxa ble sobre aquell irrepetible humo-
Esquerda jurídica coneguda entre les tropes nord- una iniciativa en aquest sentit. rista. Si per edat algun lector no
americanes com el Turó de l’Ham- Flota en L’ajuntament hi té, en tres fin- sap qui i, sobretot, com era Capri,
Tercer assalt. Núñez i Navarro va burguesa, per la quantitat de com- l’ambient ques diferents, un conjunt de de- González repescava en aquell text
sol·licitar una nova llicència el panys que hi van morir fets mi- un cert parèntesi pendències municipals que té la millor definició que, segons la
2020. L’ajuntament ja va avisar ques. Vuit dies va durar aquell d’espera per si previst buidar. La tasca funciona- seva opinió, se n’havia fet. Era del
que el resultat seria el mateix si brutal assalt. Vuit anys fa ja que canvia l’alcalde rial que s’hi realitza es traslladarà crític teatral Marcos Ordóñez.
s’endinsava en el camí judicial dura la batalla de l’hotel. La qües- a la finca de Via Laietana 8 que des «Era Jordi Pujol després de pren-
davant la denegació. L’empresa tió és que, una vegada conquerida de finals del 2014 és de propietat dre’s un àcid». El més bo d’aque-
pensava que havia trobat una es- aquella posició, l’alt cap va orde- municipal. A Avinyó, calcula el lla semblança era una altra cosa,
querda jurídica per la qual arribar nar la retirada, perquè ja no era es- govern municipal, l’espai perme- era que suggeria que Barcelona, en
al destí que desitjava. Va presentar tratègicament interessant. ¿És una trà condicionar unes 60 vivendes. el fons, era com Capri, «una ciutat
un recurs perquè es concedís el comparació inadequada? Menys amb la depressió interioritzada»,
nivell B al catàleg de Béns Cultu- del que sembla. extremadament desconfiada, ins-
rals d’Interès Local a la finca. ¿Per tal·lada de manera permanent en
què? Perquè abans que entrés en Després de les taules del tauler aquest discurs que si alguna cosa
vigor el PEUAT el 2017 es perme- judicial, allò que flota en l’aire pot sortir malament, sortirà ma-
tia més laxament l’obertura d’ho- (fonts consultades més o menys lament. En certa manera, Ferran
tels si era en finques de categoria així ho reconeixen) és un parènte- 34, per ser una finca inhabitada
B al catàleg de béns a protegir. La si d’espera, per si les pròximes des de fa gairebé un parell de
sentència va obligar l’ajuntament eleccions municipals aixequen a dècades i objecte d’un llarg litigi
a fer aquest pas, però des del punt l’alcaldia algú disposat a convocar per si és un hotel o no, simbolitza,
de vista municipal no va canviar una nova conquesta d’Oklahoma ja no Capri, sinó els nous temps. n
res, perquè la regulació del 2017 hotelera a la ciutat, un land rush
com el que el 1889 es va organitzar

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

38 | Barcelona Diumenge, 24 de juliol del 2022 |

A l’exmajor dels Mossos d’Esqua- BARCELONEJANT Oliu, un apassionat de l’òpera; al-
dra Josep Lluís Trapero feia temps tres, malgrat la calor, amb la mas-
que no el sentíem en públic. La se- La seva manera de pensar, de liderar i d’encarar careta FP2 i algunes amb vestits
va reaparició va ser en una confe- determinats problemes està als antípodes del que pensen elegants , com ara l’ex top-model
rència a Casa Seat, organitzada per Ariadna Canaletas. El president del
aquest diari i sota el títol Lideratge bona part dels habituals de la gestió pública. Liceu, Salvador Alemany, sempre
en temps de crisi. Va aixecar expec- arriba amb prou temps per donar
tació i una mica de nervis, però Trapero no serà mai la benvinguda a alguns fidels. A
Trapero té clar de què vol parlar i l’exterior, els Mossos es mantenen
de què no. Va explicar, això sí, al- polític atents a l’espera d’una política
gunes de les seves experiències important que al final no apareix.
centrades en la manera de liderar Joan Vehils No s’ho van perdre l’arquitecta
en temps convulsos un cos format Benedetta Tagliabue, l’actor Fran-
per més de 17.000 mossos. Trapero Joan Vehils cesc Orella o l’advocat Carlos Cua-
és un policia que comunica bé, té trecasas. Van arribar a correcuita el
bona veu i acumula una llarga ex- A l’esquerra, les president Artur Mas i la seva dona.
periència. Potser per això, alguns delicioses gambes Això sí, el que més va esperar fins a
intenten acostar-s’hi per empor- de Juan Antonio l’últim moment va ser el tinent
tar-se’l a la política. I dic acostar- Caparrós. Josep Oliu d’alcalde Jordi Martí, que hi va en-
s’hi, perquè quan Trapero detecta entrant al Liceu per trar de miracle. Al sortir, un dels
que algú se li aproxima amb aquest presenciar l’estrena habituals em reafirma que la so-
tipus d’intencions, el talla d’arrel. de ‘Norma’. A sota, prano Marta Matheu està incom-
mensurable. Respecte a l’esceno-
A l’inici de la seva ponència, va Trapero, durant grafia d’Àlex Ollé, hi ha diversitat
explicar que se sentia més nerviós la seva conferència d’opinions. L’òpera es pot veure
que abans de declarar a l’Audièn- organitzada per fins diumenge vinent.
cia Nacional. Ara bé, després d’es- EL PERIÓDICO.
coltar-lo, no tinc cap dubte que no Les gambes de la Barceloneta
serà la seva última conferència
sobre lideratge. Una possibilitat Més avall del Liceu hi ha vida, i
que ja va apuntar Jaume Lanaspa molta vida. Sobretot, a la seu del
en el torn de preguntes. Potser Sindicat d’Estibadors de la Barce-
triomfa com a conferenciant, però loneta, on cada any organitzen una
mai serà polític. La seva manera gambada. Em truca Juan Antonio
de pensar, de gestionar, de liderar Caparrós, el pescador més conegut
i d’encarar determinats problemes del barri, i no fallo a la cita. Allà
està als antípodes del que ningú dubta que les gambes de la
pensen bona part dels Barceloneta són tant o més bones
polítics. Els assistents van que les de la resta de la costa. Com
valorar positivament la tampoc no hi ha dubte que l’ofici
ponència i mira que hi ha- de pescador és molt dur. «Cada dia
via els publicistes Lluís és més difícil trobar pescadors.
Bassat i Enric Jové; el CEO Treballem moltes hores i es gua-
de Nedgia, Narcís de Ca- nyen pocs diners», diu Caparrós
rreras; el vicepresident del després d’explicar que als 11 anys
FC Barcelona i d’Audax, ja pescava amb el seu pare. Ara, la
Eduard Romeu, i altres seva filla Cristina, llicenciada en
bons comunicadors, com Química, és qui treballa per evitar
el conseller Argimon o el l’extinció de la cultura marinera al
doctor Clotet. Al final, el di- barri i la ciutat. Promou l’Associa-
rector d’EL PERIÓDICO, Al- ció Cap a Mar i gestiona les espec-
bert Sáez, en una d’aquelles taculars cistelles de peix fresc de
magnífiques glosses a què ja La Platjeta. Doncs això, que a la
ens té acostumats, va desta- Barceloneta fa 25 anys hi havia 100
car que el lideratge es de- barques i ara en queden 23. n
mostra donant sentit i direc-
ció a la gent per aconseguir Manu Mitru
una millora i, això, Trapero
ho havia aconseguit. El va ba- A la porta del Liceu,
tejar com a «conferenciant hi contrasta la
Trapero» i l’acte es va acabar. imatge de turistes
Bé, doncs molt bé, doncs adeu. sense samarreta i
l’entrada a l’òpera
Estrena al Liceu d’espectadors
amb corbata
El dia abans em vaig apropar a l’es-
trena de Norma al Liceu. Pujant per
la Rambla i a l’altura de la comis-
saria de la Guàrdia Urbana, dos
agents surten corrents. Per una ve-
gada, no es tractava d’un robatori.
Una senyora que caminava despis-
tada i parlant amb el mòbil va en-
sopegar, va deixar anar la corretja
del gos i aquest va sortir esperitat...
En fi. A la porta del Liceu, hi con-
trasta la imatge de dos turistes
sense samarreta observant l’arri-
bada dels primers espectadors.
Uns ho fan amb corbata, com el
president del Banc Sabadell, Josep

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 24 de juliol del 2022 Barcelona| 39

Jordi Otix

VIVENDA

El consistori farà complir la prohibició de llogar
habitacions per dies després que els amfitrions
anunciessin una campanya de desobediència.

BCN exigeix a Airbnb
retirar 4.100 ofertes
de pis compartit

PATRICIA CASTÁN només les admet si són en viven- Amfitrions de ViA, protagonistes d’una campanya en defensa de poder llogar habitacions a turistes.
Barcelona des d’ús turístic que es reconver-
teixin a residència habitual. Una ViA (Veïns i Amfitrions) afirma que cidència en el passat acumula una tulars una advertència de cessa-
L’Ajuntament de Barcelona ha situació inversemblant, tenint en qualsevol sanció al respecte en altra multa de 600.000 euros. ment de l’activitat sense sanció i
contraatacat amb contundència a compte que la gallina dels ous d’or aquest període podrà ser recorre- «Barcelona reclama a Airbnb que com a avís. En cas de mantenir els
la rebel·lió dels barcelonins que són precisament les llicències de guda i anul·lada. deixi d’operar al marge de la llei i anuncis, se’ls multarà (de 3.000 a
lloguen habitacions a turistes a la vivenda turística. De fet, l’ajunta- també de posar en perill la situa- 60.000 euros).
seva pròpia casa. Aquests van ment confessa que fins ara no hi ha No obstant, el govern munici- ció dels que anuncien cases com-
anunciar dijous que «per necessi- hagut cap reconversió. De manera pal torna a optar per combatre els partides», ha dit la tinenta d’al- Després de fer-se públic el re-
tat econòmica» –i mentre la pug- que no hi ha cap habitació turística anuncis com a manera de frenar calde d’Urbanisme, Janet Sanz. queriment de l’ajuntament,
na es viu també en els tribunals– legal a Barcelona, emfatitzen. Per l’activitat. Si Airbnb no hi col·la- Airbnb va destacar ahir el seu
desobeirien la prohibició de l’acti- tant, no ha sigut gaire difícil seguir bora, se li obrirà expedient san- El consistori vol que tothom compromís de cooperar i «elimi-
vitat imposada per l’ajuntament i la pista de presumptes infractors. cionador de 60.000 euros. I no estigui ben informat i «evitar que nar de la plataforma els que no
van reactivar els seus anuncis a la serà el primer, ja que per rein- es repeteixi la situació viscuda els respecten la normativa». En un
plataforma. El consistori va res- Centenars contra milers últims anys per diverses persones comunicat, Airbnb va explicar que
pondre ahir que ha «exigit a La plataforma sancionades per oferir la vivenda en tots els casos recorda els amfi-
Airbnb retirar 4.102 anuncis de ca- Es pot remarcar que després de la es compromet a habitual com a pis turístic a través trions «que comprovin i complei-
ses compartides». croada contra els apartaments tu- treure les ofertes de la plataforma. En les seves xin amb la normativa local abans
rístics sense permís, aquestes set- «dels que no al·legacions, aquests afirmaven de publicar anuncis», i que els ofe-
El consistori assegura que di- manes se n’han detectat uns 500, compleixin la llei» no ser conscients de la il·legalitat. reix una eina perquè puguin mos-
vendres va enviar un requeriment davant dels milers d’abans. Per Ara es pensa que pot estar passant trar el seu número de registre, co-
a la plataforma perquè els desacti- contra, són molts més els casos el mateix amb les habitacions, per sa que facilita la tasca d’inspecció
vi en el termini de 15 dies, al consi- d’habitacions. Aquesta situació es la qual cosa s’enviarà a tots els ti- per part de les autoritats. n
derar que «publicita allotjaments produeix per la insurrecció de cen-
que no tenen cap tipus de llicència tenars de particulars que no ac-
i, per tant, es tracta d’activitat tu- cepten no poder allotjar un viatger
rística il·legal». Adverteix que en a casa seva i que reivindiquen el
cas contrari iniciarà els procedi- dret a aquests ingressos, com va
ments sancionadors pertinents informar dijous aquest diari. Però
contra l’empresa. també per la recent sentència del
Tribunal Superior de Justícia de
L’actualització del Pla Especial Catalunya que tomba (per defectes
Urbanístic d’Allotjaments Turís- de forma) la regulació de la casa
tics (PEUAT) aprovada al gener compartida que va aprovar per de-
pràcticament prohibeix el lloguer cret el Govern el 2020. Tot i que es
d’habitacions turístiques, ja que recorrerà, la plataforma d’afectats

FpEeMrPuOaSnStIBoeLtEshtioum!

CAMPANYA SOLIDÀRIA DE BEQUES PER A INFANTS I JOVES DE CASALS I COLÒNIES

FEUf9EuL3SnVdO5SeT5sREp1SlDaO1Ni7.AoTIr7USg1A:

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

4400 | CCuultultraura Diumenge, 24 de juliol del 2022 |

CITA AMB EL FENOMEN DE L’ANY

JORDI BIANCIOTTO
Barcelona

Rosalía sibil·lina entertainer, col·le- Rosalía, en plena
giala de gust minimalista i encan- coreografia, en
tadora de serps. Hit maker letal i un instant del
generadora de debats musicals concert d’ahir,
sagnants quan ja els crèiem morts al Palau Sant Jordi
i enterrats. Beneïda Motomami, de Barcelona.
que ens fa sentir vius, i que ahir es
va posar a la butxaca un Palau La cantant catalana encén el Palau Sant Jordi amb un espectacle d’alta creativitat en el qual
Sant Jordi ple, disposat a deixar- va recórrer al seu exitós ‘Motomami’ lluint poder vocal i imaginatius números escènics.
se enredar en la seva visió ultra-
moderna, desafiadora, descon- Rosalía triomfa
certant, de l’espectacle pop.
amb el seu dominador art pop
Parlem de cançons, al cap i a la
fi, amb ganxos un darrere l’altre i llatins), sorprenent a l’asseure’s i «Em fa molta gir-se a les primeres files i llegir amb una perversa veu infantil, o
mil i una ocurrències excepcio- cargolant-se, amb ella a dins, i il·lusió ser a casa i les pancartes. «He nascut per ser la quilomètrica bata de cua negra,
nals, maquinades a l’estudi, ma- donar forma a una moto en el te- cantar per la meva motomami», deia una. Llavors, va de malson estil pel·lícula del di-
terial que va propulsar un no parar ma que dona títol al disc. gent», va dir amb agafar ella mateixa la camèra per rector Tim Burton, que la va ves-
de coreografies creatives a càrrec certa emoció completar una escena en què la tir a De plata, jondo hardcore del
dels vuit ballarins que envolten Fan als 9 anys realitat imitava la virtualitat de seu primer àlbum, Los Ángeles
Rosalía en aquesta gira. Els seus les xarxes. «Amb nou anys soc la (2017). Hi va haver lloc, mirin,
únics acompanyants en escena, I ella, parlant amb aquell punt teva fan», feia saber una altra ad- fins i tot per a un altre instrument
sí. ¿Això no és un concert? Potser d’innocència, quan li surt un pes- miradora, la tendra Maya. musical, un piano de mitja cua
caldrà inventar un vocable per sic de veu infantil, que la distan- des del qual va defensar la per-
això seu, però no deixarem que el cia de la figura de la diva, ja fos per L’espectacle va tirar de recur- versa Hentai, melodia de vell
vocabulari sigui un problema, recordar la dedicatòria de G3 N15 sos senzills i simpàtics, com estàndard americà que hauria fet
¿oi? Motomami, el xou, o el que (al seu nebot Genís, a qui va tro- aquella cadira de barberia en la feliç Hoagy Carmichael, regada
sigui, impacta des de la seva on- bar a faltar en els seus dies de qual es va asseure Rosalía per amb rimes porno dignes de les
dulant làmina blanca sobre la confinament americà) o per diri- abordar Diablo, amb el seu diàleg
qual Rosalía i els seus van activar
el play a cavall de Saoko, el tema
portador del seu lema vital, Yo me
transformo. Seguint de prop cada
moviment, una càmeraquetrans-
metia les imatges en dues panta-
lles verticals en honor al paradig-
ma Tik Tok.

«En un lloc sagrat»

I Motomami, el disc, va caminar
pel seu camp de mines, entre el
reggaeton desconstruït de Candy i
la batxata marciana de La fama.
Rosalía no va trigar a dir-nos, en
el seu català matern, que el con-
cert de Barcelona no podia ser un
més. «Em fa molta il·lusió ser a ca-
sa i cantar per a la meva gent», va
afirmar, afegint que un escenari és
sempre «un lloc sagrat», i que el
Sant Jordi la fa «molt feliç». Aquí
ens va semblar que se li trencava
una mica la veu per l’emoció. Res
greu: una Motomami és capaç de
mostrar els seus sentiments, de
replicar a una fan que ja li firmarà
el disc a la sortida («tinc un boli
preparat») i de posar en un plis
plas la veu a punt per abordar Do-
lerme, cançó sobre comiats tristos
però necessaris, mentre toca una
bonica guitarra Gibson Les Paul
(com Madonna fa 21 anys).

¿Qui va dir que a Motomami no
hi ha flamenc? ¿I aquelles buleries
què són, folklore andí? Rosalía va
treure aquest poder jondo tramat
en la penya i a les aules, alçant-se
com la nena de foc entre palmells i
talonejos processats i creuats
amb beats secs. Els ballarins, molt
lluny de les rutines de plató tan
comunes en els concerts pop (i

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Cultura| 41
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 24 de juliol del 2022

Ferran Sendra

La cua que des de dimarts es va començar a formar a les entrades del Palau Sant Jordi per veure
la diva catalana té la seva dosi d’èpica. Calor i serps en una versió local de ‘Lawrence d'Aràbia’,

tot i que l’espera també serveix per confraternitzar, retrobar-se i conquerir les xarxes.

130 hores invertides en Rosalía

Manu Mitru

CARLES COLS
Barcelona

més boniques pàgines de la Unes 130 hores d’acampada (i es- Ambient previ al concert de Rosalía al Palau Sant Jordi de Barcelona, ahir.
poesia trobadoresca provençal. pereu, que això no és res amb tot
el que vindrà després) és el temps Això de la calor Quart. Es coneix gent. La Can- que el Víctor i la Candela només
La lletra be d’Abcdefg va ser, de la seva vida que el Víctor i la i les serps només dela la va descobrir com a amiga a han necessitat mitja setmana per
lògicament, per a la ciutat de Candela han invertit per assegu- és una part del la cua d’un concert previ de Rosa- immunitzar-se.
Barcelona, en un diàleg amb el rar-se una primeríssima primera que passa en les lía. Aquest cop ha teixit una rela-
públic que va derivar en una fila en el concert de Rosalía del nits de Montjuïc ció amb la Laia, de 13 anys, i la se- ¿Era necessari acampar des de
sorpresa, assalt a cappella a Mi- Palau Sant Jordi. Calor i serps. va mare Rosa, que es va demanar dimarts o, en el cas de la Rosa i la
llonària, cançó en català no in- També alguna rata. Aquesta ex- La Rosa va demanar dos dies de vacances a la feina per Laia, des de dimecres? Si era per
closa en la gira. cursió periodística a les hores dos dies de vacances poder acampar amb la seva filla agafar el millor lloc, potser no. A
prèvies a l’obertura del recinte se- a la feina per poder des de dimecres a la nit. En el seu menys de 10 hores del concert, per
Del dolor a la diversió ria un viatge en va si no inclogués acampar amb la seva cas, són dels howeites que ocupa- exemple, no hi havia a les portes del
una conversa amb aquesta parella filla des de dimecres ran Aqaba en el primer concert. Palau Sant Jordi més de 30 perso-
L’escenari es va omplir de cubs que poc menys que ha travessat el Són gairebé al capdavant de la fila nes, algunes, com el Víctor i la Can-
a La combi Versace, on Rosalía desert del Nefud, el que Omar Sha- per entrar quan les portes s’obrin dela, amb entrada per diumenge.
ens va obsequiar amb un fugaç rif li diu a Peter O’Toole a Lawrence a dos quarts de vuit. Han dormit al Per a la Rosa, per exemple, li ha ser-
perreo, i de fans, una vintena, en d’Aràbia que és humanament in- ras, però també unes hores dins el vit (és de suposar) per reteixir el fil
el medley amb vistes a Gasolina, transitable. I ho fan. Per tempera- cotxe. Sembla que el botellon feia invisible que uneix una mare amb
de Daddy Yankee. Malamente va tura, la comparació no és inopor- més por que les rates. una filla quan comença el sisme de
sonar com el clàssic que ja és, i tuna. A l’ombra de la teulada de la l’adolescència, un repunt que tant
en el tram final l’artista catala- piscina Bernat Picornell s’està fo- Odi a les xarxes es tensa i que de vegades es trenca.
na ens va venir a dir que, des- ra de perill a partir del migdia. Es Fins i tot la mare de la Rosa, o sigui,
prés del dolor d’ànima d’aquell van instal·lar dimarts, a les vuit del Després hi ha la cinquena lliçó la motoiaia, s’ha passat a saludar-
àlbum, ara tocava una mica de matí i, com dèiem abans, això no d’aquesta experiència. D’entrada, les i portar-los fruita fresca.
diversió, i llavors va tocar, és és res. No tenen entrada per dis- és desagradable. És l’odi. A les
clar, Chicken Teriyaki. No sense sabte, sinó que premeditadament xarxes socials hi ha molt de brètol Mentre que per al Víctor i la
abans escalar als cims de Saku- la van comprar per diumenge, així que utilitza els canals digitals com Candela és una manera de retre
ra, aquella coplera balada flo- que, tornant a Lawrence, seran un rifle. Solen amagar el seu veri- homenatge a Rosalía que, posats a
tant en la qual cavil·la sobre testimonis, quan s’obrin les por- table nom perquè en realitat no fer, es podria dignar a passar a sa-
l’estrellat. «Ser una popstar tes, de l’ocupació d’Aqaba, milers tenen gaire per ensenyar. Sembla ludar-los de matinada. Si això
nunca te dura / Flor de sakura / de motomamis al pas, al trot i més passés, aquí serà explicat. n
No me da pena, me da ternura». d’una a correcuita.
Però, quan brolla, l’espectacle
és digne de recordar. n Si busquen mofa sobre el Víctor
i la Candela, o sobre la Rosa i la
Laia (després els hi presento),
busquin en altres mitjans, no
aquí, perquè això seu requereix
intendència, l’absència de la qual
ha fet fracassar no poques aven-
tures al llarg de la història. Des-
prés hi ha que una cosa així reque-
reix gosadia. La calor i les serps
d’abans són només una part del
que passa a Montjuïc. De nit, el
ressò dels botellons i el que no són
botellons al bosc de la vora diuen
que intimida.

En tercer lloc hi ha els núme-
ros. Un vídeo de TikTok ha fet del
Víctor algú bastant popular.
386.000 visualitzacions ja les vol-
drien la majoria dels mitjans de
comunicació per a moltes de les
seves notícies. És més, l’han en-
trevistat unes 24 o 25 vegades des
de dimarts, la qual cosa val com a
mig màster en comunicació. En
un dels intervius fins i tot el van
sotmetre a un trívial sobre Rosa-
lía. No va fallar ni una pregunta.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

42 | Cultura Diumenge, 24 de juliol del 2022 |

PREN-T’HO EN SÈRIE

Parlem amb el guionista Dustin Lance Black, guanyador
d’un Oscar per ‘Em dic Harvey Milk’, sobre el ‘true crime’
protagonitzat per Andrew Garfield en el paper d’un devot
detectiu la fe del qual es posa a prova (Disney+, dimecres, 27).

‘Por mandato
del cielo’

Doble assassinat en
una família mormona

JUAN MANUEL FREIRE D’aquell cas va sorgir el 2003 sia que no accepta les relacions «Sovinttoteslimita rò en una pel·lícula no tenia temps
Barcelona un llibre de periodisme d’investi- homosexuals. a saber qui ha fet per a tot això. Espero que el meu
gació, Obedeceré a Dios, firmat per alguna cosa. A mi cas sigui una lliçó per a altres gui-
«S’ha vessat més sang en nom de Jon Krakauer, abans autor del fa- Black es va proposar explorar la m’interessa més onistes: no passa res si fracasses;
Déu que per qualsevol altra raó. Si mós Cap a terres salvatges. Black va seva complicada relació amb la fe el perquè», afirma no passa res si t’equivoques sense
hi ha un crim religiós, hauríem de buscar-hi respostes a la fe de la mormona en algun projecte. Ho va parar. Per a mi un bon guionista és
fer un thriller true crime, hauríem seva infància. «Jo mateix vaig poder fer ja, en certa manera, com a el que segueix endavant tot i que
d’investigar per què passa una co- créixer com a mormó, devot mor- guionista deBig love, la sèrie d’HBO alguna cosa no funcioni. Com pas-
sa així i intentar que no es repetei- mó, amb una mare soltera que amb Bill Paxton com a patriarca sava amb aquesta pel·lícula».
xi», explica per videotrucada el anava a l’església sis dies a la set- d’unafamília fonamentalista mor-
guionista Dustin Lance Black, gua- mana –explica–. Quan la violèn- mona que practica la poligàmia. El Quan es va presentar l’opció de
nyador de l’Oscar el 2009 per la cia va arribar a casa meva [en revers més o menys lleuger de la fer una minisèrie (i així comptar
seva feina a Em dic Harvey Milk. mans del seu padrastre], em va fosca Por mandato del cielo (Dis- amb sis, set o vuit hores en lloc de
sorprendre l’actitud dels nostres ney+, dimecres, dia 27), adaptació dos), Black no va deixar de compli-
El crim religiós a què es refereix líders religiosos. Vaig començar a del llibre de Krakauer que porta en
va passar American Fork, Utah, el preguntar-me per què les dones construcció des de fa 11 anys.
1984. La mormona Brenda Lafferty eren tractades com éssers inferi-
i la seva filla Erica, de 15 mesos, van ors. I el que vaig descobrir és que La pel·lícula que mai va ser
ser assassinades en mans de dos l’Església mormona, sobretot en
cunyats de Brenda, fonamentalis- aquella època, no volia que ningú En aquell moment, el 2011, havia
tes que van assegurar haver actuat fes preguntes». de ser ser un llarg dirigit per Ron
per ordre de Déu, en una pràctica Howard. Però Black va acabar en-
de l’anomenada expiació amb sang, «M’encantava l’església on tenent que seria difícil encaixar en
discutida doctrina que l’Església vaig créixer –aclareix–. M’agra- dues hores la complexa narrativa
de Jesucrist dels Sants dels Darrers dava el seu interès en la família i la dual del llibre: «D’una banda, ex-
Dies nega des de finals del XIX. comunitat, a fer el bé per al teu veí. plica els successos dels 80, però de
Brenda havia estat parlant mala- Però només obeir, sense poder fer l’altra, també viatja al XIX per ex-
ment de la poligàmia i altres pràc- preguntes... Seguir les velles regles plicar la concepció de l’Església. La
tiques defensades pels seus assas- dels textos religiosos posa gent en idea era que el lector entengués
sins, Ron i Dan Lafferty, durant el risc. Sobretot a les dones, però com les primeres regles d’aquesta
seu gir al fonamentalisme. també a gent com jo», diu l’ober- fe van poder conduir a una ma-
tament gai Black sobre una Esglé- tança el 1984. Em semblava im-
portant aconseguir el mateix, pe-

tràilers ‘Paper girls’

‘Light & Magic’

¿Sèrie documental en tota regla o nova featurette promo- Fotograma de la sèrie ‘Light & Magic’. Quan es va estrenar Stranger things, alguns vam elucubrar
cional? Hi ha intriga, sigui com sigui, al voltant d’aques- sobre la possibilitat que esdevingués sèrie antològica i al-
ta «història mai explicada» d’Industrial Light & Magic guna temporada es basés en Paper girls, el còmic de Brian
(ILM), la divisió d’efectes especials de Lucasfilm, a la K. Vaughan sobre les aventures fantàstiques de quatre jo-
qual devem imatges inesborrables de La guerra de les ga- ves repartidores de diaris. No va passar, però no passa
làxies, E.T. L’extraterrestre i un llarg etcètera. Dirigeix res: tenim sèrie autònoma inspirada en aquest clàssic de
Lawrence Kasdan, coguionista de L’Imperi contraataca i les vinyetes, i a més amb dos capitans del nivell de
El retorn del Jedi abans que autor d’El turista accidental. Stephany Folsom (Toy story 4) i Christopher Cantwell
Disney+, dimecres, dia 27. (Halt and catch fire). Prime Video, des del divendres 29.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Cultura| 43
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 24 de juliol del 2022

El presentador parla de pàtria, sexe, religió, política
i humor amb David Trueba en aquesta docusèrie
que s’estrena avui a La Sexta i Atresplayer Premium.

El Gran Wyoming
radiografia Espanya
a ‘Usted está aquí’

Gil Birmingham MARISA DE DIOS quien caiga, habitual flagell de la
i Andrew Garfield, Barcelona dreta, no es mossega la llengua a
a la sèrie. l’hora de parlar, per exemple, del
Des del 2006, el Gran Wyoming nacionalisme, que considera «si-
car-se la vida. «Ara em feia falta una d’ells, la gent podia enganxar-se a Disney+ destaca segons Black pel treu el suc de l’actualitat a El in- nònim d’ignorant, perquè és al-
tercera història. En altres paraules, la narració, voler saber no només seu èmfasi en la indagació psi- termedio, un dels programes es- gú que creu que el seu poble és
una perspectiva que ajudés el públic qui ho va fer, sinó per què i com se’l cològica. «Soc generalment fan trella de La Sexta. Als 67 anys, i millor». O de patriota, «que se-
a endinsar-se en el món». Allà va pot trobar abans que més gent aca- d’aquestes històries, però sovint amb la seva dilatada experiència gons la definició a Espanya diu
començar la part d’invenció: en la bi com Brenda i Erica». Al paper de tot es limita a saber qui va fer algu- com a presentador, showman, que és aquell que fa de la pàtria
història real no apareixien Jeb Pyre la primera, Daisy Edgar-Jones, re- na cosa. A mi m’interessa molt més actor, humorista, escriptor i una societat limitada al seu ser-
(Andrew Gardfield) ni Bill Taba (Gil velació de Normal people, ofereix el perquè. Arribar al fons d’aques- músic, aquest metge que va vei», associa ell.
Birmingham), detectius de policia una altra interpretació perfecta- ta qüestió és molt instructiu. I deixar el fonendoscopi per pujar
de visions diferents, mormó mains- ment devastadora. també pot resultar estremidor. als escenaris ha sigut testimoni ‘Hippy’ a Amsterdam
tream el primer, aliè a aquesta fe el Perquè t’adones que, al final, els dels múltiples canvis que ha ex-
segon. «Aquesta doble visió inter- Enmig d’una allau de projectes crims més terribles poden passar perimentat la societat espanyo- Les aportacions de Wyoming es
na/externa serviria a l’espectador true crime, documentals o ficcio- en qualsevol lloc, no només a les la durant les últimes dècades, farceixen de multitud de vivèn-
per entendre la història. A través nalitzats, o a mig camí entre les ciutats d’una altra gent». n des de l’època franquista que li cies personals, des dels records
dues coses, Por mandato del cielo de va tocar viure de jove fins als de la seva època juvenil com a
nostres dies, i s’ha convertit en hippy a Amsterdam («allà va ser
‘Queer as folk’ un referent televisiu del país. on vaig veure per primera vega-
Per això, ara es llança a fer una da una dona despullada», con-
Arriba la segona reelaboració nord-americana de l’em- Una imatge de la nova ‘Queer as folk’. radiografia d’Espanya a Usted fessa) fins als seus inicis en el
blemàtic drama gai de Russell T Davies (un parell de dèca- está aquí, la docusèrie que estre- món de la música guiat pel Ma-
des després, creador de Years and years). L’acció se situa a nen avui La Sexta (21.30 hores) i estro Reverendo, el seu insepa-
Nova Orleans, on un grup d’amics afronten les con- Atresplayer Premium, però que rable company de bolos, amb el
seqüències vitals i psicològiques d’un tiroteig en un club es veurà completa únicament a qual va arribar a dormir als bars
queer: tristos ecos de la matança del 2016 al Pulse d’Or- la plataforma, amb capítols set- després de les seves actuacions.
lando. Stephen Dunn (Little America) i Jaclyn Moore (Dear manals (menys aquesta prime- Moltes d’aquestes vivències les
white people) porten les regnes d’un reboot especialment ra, que ofereix als abonats la reviu a Usted está aquí als ma-
inclusiu. Starzplay, des de diumenge, dia 31. possibilitat de veure’n dos). teixos llocs en els quals es van
produir, ja que la conversa amb
Acompanyat pel director Da- Trueba es desenvolupa en es-
vid Trueba, que exerceix d’inter- pais com l’Ateneo de Madrid, el
locutor, Wyoming aporta la visió Teatro de la Abadía, el Museu
que té sobre el país en sis capí- Thyssen (els quadros del qual
tols monotemàtics: pàtria, bars, serveixen a Wyoming per repas-
sexe, religió, política i humor. El sar la història d’Espanya), la
bon feeling que té amb el realit- madrilenya sala Galileo i els po-
zador de Vivir es fácil con los ojos bles gaditans de Barbate i Zaha-
cerrados propicia que la conver- ra de los Atunes.
sa es converteixi, més que en
una entrevista, en una conversa En altres moments del pro-
entre amics. No és casualitat, ja grama, el protagonista se sotmet
que tots dos han compartit mo- a les preguntes d’un grup de jo-
ments intensos en comú, com ves i polsa l’opinió de la ciutada-
recorda el mateix Trueba: «Wyo- nia a peu de carrer, a bars i fins i
ming i jo dirigíem plegats El peor tot en un mercat ambulant.
programa de la semana [TVE] cap També contraposa punts de vis-
al 1994, vam ser acomiadats per ta amb personatges famosos,
censura i això ens va unir molt». com els cantants Miguel Ríos,
Leonor Watling i Amaia Romero,
«Mentre que a El intermedio l’exalcaldessa de Madrid Ma-
soc presentador i exposo el punt nuela Carmena, i el pianista bri-
de vista del programa fent un tànic de nacionalitat espanyola
repàs de l’actualitat diària, a Us- James Rhodes, que es destapa
ted está aquí jo explico el que opi- com el patriota més gran del seu
no sobre la societat espanyola», país d’adopció al capítol d’avui,
destaca Wyoming, marcant les en què es parteix de la pregunta
diferències entre els dos espais. I ¿què significa ser espanyol?
la veritat és que, el que va ser el L’episodi deixa clar que les res-
mestre de cerimònies de Caiga postes de Wyoming i Rhodes
disten molt entre si. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

44 | Cultura Diumenge, 24 de juliol del 2022 |

Edu Martí

CRÍTICA E lFestivalCastelldePeralada(Giro- Una escena del muntatge que es va veure a Peralada.
PABLO na) podria haver tingut un triomf
MELÉNDEZ-HADDAD assegurat al programar l’òpera de Sabata, a la seva salsa, va cantar dues àries sempre espectacular junt amb una impecable
Purcell, ideal per a l’entorn, però a del mateix compositor alienes a l’obra, detall Judit Van Wanroij i als entregats Thomas Wal-
Un Purcell l’aixecar-se el teló d’aquesta par- que ja li va bé a l’estil, incorporant amb autori- ker i Nicolas Brooymans. Impressionants tots i
transgressor ticular versió de The Fairy Queen (¿o The Fairy tat i talent Music for a while, d’Èdip i la cançó cadascun dels membres de l’Ensemble O Vos
a Peralada Queer?), l’immortal somni d’una nit d’estiu que Sweeter than roses. Com a reina Isabel I, Victoria Omnes (que dirigeix Xavier Pastrana), a més
narra la semiòpera anglesa inspirada en Shakes- i Isabel II, fidel seguidora dels esdeveniments, dels ballarins Xavi Martínez i Mar Gómez, amb
‘The Fairy Queen’ peare es va transformar en un galimaties amb Sabata va ser l’únic que va arrencar algunes ri- esplèndids moviments.
moments molt avorrits. El certamen emporda- alles, mentre que Ana Quintans enlluernava
Festival de Peralada nès va estrenar aquesta nova producció encarre- amb el seu virtuosisme en totes les seves inter- El disseny de vestuari i l’espai escènic van
(22/7/2022) gada a un Joan Anton Rechi que va ficar tants in- vencions, meravellosa en l’escena The Plaint encaixar amb les idees del geni creador, que, ai-
gredients a la seva coctelera que l’obra es va amb la seva gran ària O, let em weep. xò sí, va saber motivar els intèrprets per donar-
transformar en una seguidilla d’escenes entre ho tot. I això ho va premiar el públic amb aplau-
drags i La Cubana, però sense gràcia. Per la seva banda, Mark Milhofer va ser diments calorosos. n

Per sort, el festival sí que va comptar en aquest
nou muntatge amb uns intèrprets de luxe (herè-
ticament amplificats per ordre d’una règia tan
moguda) encapçalats per Ana Quintals i Dani Es-
pasa i la seva orquestra Vespres d’Arnadí, en la
seva triomfal tornada al festival, al costat de
l’acreditat contratenor-actor Xavier Sabata, que
va assumir el paper d’una reinona que aglutinava
tot aquest carnaval. Els artesans, les fades, Tità-
nia, Puck i Oberon, es van transformar aquí en de-
cadents estereotips de personatges lírics amb la
pretensió d’oferir un homenatge a la tradició líri-
ca de Peralada... Però hi van faltar autèntiques pi-
cades d’ullet locals i hi van sobrar tòpics. D’altra
banda, si ja és complicat muntar l’obra de Purcell
sent fidel a l’original, carregar-la d’elements que
li són externs sense una dramatúrgia mitjana-
ment clara no fa més que complicar les coses. Ni
homenatge ni festa, tot i que els assajos devien ser
molt divertits. El millor moment va arribar amb la
poètica See, even Night herself is here i l’antítesi
amb la cita al festival d’Eurovisió en el quart acte.

D E L 2 A L 2 1 D ’AG O ST · # V I UA R TS D E ST I U

3 AGOST 4 AGOST 5 AGOST 6 AGOST 7 AGOST 8 AGOST 9 AGOST 10 AGOST 11 AGOST

AL McKAY’S EARTH, HOMBRES G MAYUMANA MANOLO GARCÍA family M CLAN + ANTONIO JOSÉ family
WIND & FIRE ARTS LOQUILLO ARTS
EXPERIENCE 13 AGOST
MAG LARI PABLO ALBORÁN EL POT PETIT
12 AGOST
14 AGOST 15 AGOST 16 AGOST 17 AGOST 18 AGOST 19 AGOST 20 AGOST

JOAN MANUEL GOD SAVE INDIA MARTÍNEZ JOAN DAUSÀ LA OREJA DE DAVID GUAPO NIÑA PASTORI FANGORIA + family
SERRAT THE QUEEN VAN GOGH NANCYS RUBIAS ARTS

PAT R O C I N A FESTI HOLI

ENTRADES JA A LA VENDA A WWW.ARTSDESTIU.COM

C O L· L A B O R A MITJANS OFICIALS ORGANITZA AMB EL SUPORT

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 24 de juliol del 2022 Cultura| 45

Miki López

FESTIVAL LITERARI tribunal em vaig cegar d’ira, però el
meu consol era que almenys aquest
La sud-africana Lauren Beukes, autora de fill de puta aniria a la presó; fins que
‘Les lluminoses’, portada a televisió per Katherine el fiscal ens va trucar i va dir que se-
Moss, explica el rerefons de la seva novel·la sobre ria difícil perquè només tenien la de-
claració de la víctima, ni tan sols
un assassí misogin que viatja pel temps. proves forenses...».

La novel·lista que dona Justícia fictícia
veu a les víctimes
L’assassí se’n va deslliurar i la mort
ERNEST ALÓS es va classificar com a causes natu-
Avilès rals. «Allà vaig veure fins a quin punt
la justícia era una ficció», conclou.
Fa nou anys, es publicava a Es- pervivents, obligades a modelar la Lauren Beukes, ahir, durant la seva visita al Festival Celsius d’Avilés. Tampoc hi ha justícia en quins crims
panya Les lluminoses ( Mai Més / realitat després de l’experiència», criden l’atenció i quins no. «Hi va
RBA), de l’escriptora i periodista explica Beukes, un dels grans noms rades, malèvoles i éssers fascinants; domèstica de la seva família li va haver dos assassinats amb dues set-
sud-africana Lauren Beukes. El lli- del Festival Celsius, a Avilés. per això Harper [l’assassí] és un per- trucar. Havien trobat la seva filla manes de diferència: la d’una jove
bre, en què un assassí de dones que sonatge petit, dèbil, patètic i menys- tancada: havia sigut apunyalada i negra de 17 anys, de la qual l’únic que
viatja en el temps és perseguit per Beukes va tenir molt clar des d’un preable. Jo vinc de Sud-àfrica, on te- cremada cinc dies abans, i els veïns vam saber és que va ser esmentat
l’única víctima que va aconseguir principi que el seu protagonista no nim una de les xifres d’assassinats ho van alertar per l’olor. Encara era per la nòvia de l’atleta Oscar Pisto-
escapar-se (però no indemne) de seria l’assassí en sèrie. Que ho serien masclistes més altes del món». viva, però agonitzant, i va trigar 40 rius i que va morir de manera horri-
les seves urpes, viu una segona vi- les víctimes: «Elles són a qui priven dies a morir. Beukes va ajudar la fa- ble, però no recordem el seu nom, i el
da després de la seva adaptació com dels seus somnis i de tot allò mera- I Beukes explica la relació entre la mília a portar el seu nòvio, capturat de la mateixa nòvia de l’esportista,
a sèrie, de la mà de Katherine Moss vellós que té la vida». L’assassí del seva experiència personal i el llibre. després de fugir, davant el jutge. model, blanca i rossa, de qui ho vam
(El conte de la serventa), per a Apple seu llibre persegueix noies brillants, Que va molt més enllà de la militàn- «Quan el vaig veure allà davant el saber tot». «Les coses han canviat
TV. «Desgraciadament, continua que tenen una cosa especial en el seu cia abstracta. Un dia, l’empleada molt en els mitjans», es congratula.
sent rellevant el seu missatge sobre futur que no arribarà. Una metàfora Però menys si no ets rossa i blanca.
el trauma que suposa la violència de la misogínia en la violència mas- «A Les lluminoses busco donar
sobre les dones, i com afecta les su- clista. «No crec que els assassins ha- aquest punt de justícia que allà no
gin de ser vistos com a ànimes tortu- vaig trobar», conclou. El llibre no té
segona part, però potser en el futur
una sèrie de televisió podria decidir
el contrari. La seva productora i pro-
tagonista, Katherine Moss, ho es-
tudia. «La sèrie és bastant diferent
i acaba amb una gran pregunta, i la
sèrie ja és seva», contesta l’autora
sud-africana. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

46 | Cultura Diumenge, 24 de juliol del 2022 |

lA Cartellera | Novetats uL’estiu de 1994, Marina, una monja molt atí- Arenas, Aribau, Balmes, Bosque, Diagonal,
pica, arriba El Parral, un col·legi amenaçat de Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multies-
Alcarràs > De Carla Simón. Amb Josep Tota la cartellera de cinema a cartelera.elperiódico.com tancament. Els interns a reben amb mil tras- pai, Glòries, Gran Sarrià, Renoir Floridablan-
tades, però ella té una idea que canvia tot. ca, Verdi, Yelmo Comedia, Yelmo Icaria.
Abad i Jordi Pujol Dolcet. 12 Anys. Espanya, Altacostura. De Sylvie Ohayon. Amb Nathalie Baye. Arenas, Bosque.
Itàlia. 2022. Drama. 120 min. HHH Para Chiara > De Jonas Carpignano. Amb
uDesprés de vuitanta anys cultivant la ma- Elcaminoignaciano. De Jordi Roigé. HH Los amantes > De Nicole García. Amb
teixa terra, la família Solé es reuneix per fer HollyBlood. De Jesús Font. Ambn Óscar Casas. HH Swamy Rotolo i Carmela Fumo. 12 Anys.
junts la seva última collita. Arenas (CAT), Ari- Lamemoriadeunasesino. De Martin Campbell. Amb Pierre Niney i Stacy Martin. 16 Anys. França. Itàlia, França. 2021. Drama. 121 min.
bau (VOSE), Balmes (VOSE), Bosque (CAT), Liam Neeson. HH 2020. Drama. 103 min. uLa família Guerrasio i els seus amics es re-
Verdi Park (CAT), Yelmo Icaria (VOSE). LasnuevasaventurasdeGulliver. De Ilya Maksimov. uLisa i Simon són inseparables. Han estat uneixen per celebrar el divuit aniversari de la
HH bojament enamorats l’un de l’altre des que filla gran de Claudio i Carmela. Cinema Mal-
Alta costura > De Sylvie Ohayon. Amb Losamantes. De Nicole García. Amb Pierre Niney. HH eren adolescents. Verdi Park (VOSE). dà (VOSE).
Lunana,unyakenlaescuela. De Pawo Choyning Dorji.
Nathalie Baye i Lyna Khoudri. 7 Anys. França. Amb Sherab Dorji. HHH Lunana, un yak en la escuela > De Pig > De Michael Sarnoski. Amb Nicolas
2021. Drama. 100 min. Men. D’Alex Garland. Amb Jessie Buckley. HH
uEsther, primera costurera de la Casa Dior, Miayyo:LaleyendadeCentopia. De Matthias Tem- Pawo Choyning Dorji. Amb Sherab Dorji i Cage i Alex Wolff. 12 Anys. Estats Units, Reg-
treballa en la seva darrera col·lecció d’Alta mermans i Adam Gunn. HHH Pem Zam. Apta. Bhutan, Xina. 2019. Drama. ne Unit. 2021. Drama. 91 min.
Costura, abans de retirar-se. Gran Sarrià Shamshera. De Karan Malhotra. Amb Ranbir Kapoor. 110 min. uRob ha deixat el seu passat enrere. Ara
(Cast. i VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE), HH uUgyen és un jove professor del Butan, que viu als salvatges boscos d’Oregon, al costat
Verdi Park (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). eludeix els seus deures mentre planeja anar d’un petit porc caçador de tòfones. Balmes
UnescándalodeEstado. De Thierry de Peretti. Amb a Austràlia per convertir-se en cantant. Gran (VOSE), Gran Sarrià (VOSE), Renoir Florida-
lB Roschdy Zem. HH Sarrià, Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi blanca (VOSE), Verdi Park (VOSE), Yelmo
Unnovioparamimujer. De Laura Mañá. Amb Belén (VOSC i VOSE). Icaria (VOSE).
Benediction > De Terence Davies. Amb Cuesta. HH
lM Promesas en París > De Thomas Krui-
Jack Lowden i Peter Capaldi. 12 Anys. Regne uAltiplans del Tibet. Al cor de les valls verges uLa història transcorre quatre anys després
Unit, Estats Units. 2021. Drama històric. 137 i inaccessibles es troba un dels darrers san- de la destrucció d’Illa Nublar. Ara, els dino- Mali Twist > De Robert Guédiguian. Amb thof. Amb Isabelle Huppert i Reda Kateb. 7
min. tuaris de la vida salvatge. Balmes (VOSE). saures conviuen, i cacen, amb els éssers Anys. França. 2021. Thriller. 98 min.
uExplora la vida turbulenta del poeta de la humans. Arenas, Balmes (VOSE), Bosque, Stéphane Bak i Alice Da Luz. 12 Anys. França, uDesprés de tota una trajectòria com a al-
Primera Guerra Mundial, Siegfried Sassoon, Elvis > De Baz Luhrmann. Amb Austin But- Diagonal, Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Canadà, Senegal. 2021. Drama. 129 min. caldessa d’un municipi a prop de París, Clé-
un home complex que va sobreviure als ho- Multiespai, Glòries, Yelmo Icaria (VOSE). u1962. Malí assaboreix la seva recent ad- mence encara el seu major repte fins al mo-
rrors de la guerra. Boliche (VOSE), Cinemes ler i Tom Hanks. 12 Anys. Estats Units, Aus- quirida independència i la joventut de Ba- ment. Boliche (VOSE), Gran Sarrià.
Girona, Gran Sarrià, Renoir Floridablanca tràlia. 2022. Biopic. 159 min. lL mako balla nits senceres el twist procedent
(VOSE). uLa vida d’Elvis Presley vista a través del de França i Amèrica. Boliche (VOSE), Renoir lT
prisma de la seva complicada relació amb La memoria de un asesino > De Mar- Floridablanca (VOSE).
Black Phone > De Scott Derrickson. Amb el coronel Tom Parker, el seu enigmàtic ma- Thor: Love and Thunder > De Taika
nager. Arenas, Aribau (Cast. i VOSE), Balmes tin Campbell. Amb Liam Neeson i Monica Men > De Alex Garland. Amb Jessie Buc-
Ethan Hawke i Mason Thames. 16 Anys. Es- (VOSE), Bosque, Diagonal, Diagonal Mar, La Bellucci. 16 Anys. Estats Units. 2022. Acció. Waititi. Amb Chris Hemsworth i Natalie Port-
tats Units. 2021. Terror. 103 min. Maquinista, SOM Multiespai (VOSE), Glòries, 114 min. kley i Rory Kinnear. 16 Anys. Estats Units. man. 12 Anys. Estats Units. 2021. Ciència
uFinney Shaw, un noi de 13 anys tímid i Gran Sarrià (Cast. i VOSE), Renoir Florida- uAlex Lewis és un assassí professional de 2022. Terror. 100 min. ficció. 119 min.
intel·ligent, és segrestat per un sàdic assassí blanca (VOSE), Verdi Park (VOSE), Yelmo gran reputació i discreció. Tindà proble- uDesprés de patir una tragèdia personal, uEl Déu del Tro emprèn un viatge totalment
que ek tanca en un soterrani. Arenas, Balmes Icaria (VOSE). mes quan es negui a fer una feina. Arenas, Harper es retira sola a la adorable campin- diferent de tot el que ha viscut: la recerca
(VOSE), La Maquinista, Glòries, Yelmo Icaria Balmes (VOSE), Diagonal, Diagonal Mar, La ya anglesa, amb l’esperança d’haver trobat de la pau interior. Arenas (Cast. i VOSE), Ari-
(VOSE). Ennio. El Maestro > De Giuseppe Torna- Maquinista, SOM Multiespai, Glòries, Yelmo el lloc ideal per curar-se. Arenas, Balmes bau Cinema (VOSE), Aribau (VOSE), Balmes
Icaria (VOSE). (VOSE), Diagonal, Diagonal Mar (Cast. i (VOSE), Bosque, Diagonal, Diagonal Mar
lC tore. 12 Anys. Itàlia. 2021. Documental. 156 min. VOSE), La Maquinista, SOM Multiespai, (Cast. i VOSE) (Dig. y 3D), La Maquinista
uRetrat del músic més popular i prolífic del La princesa Mononoke > De Hayao Phenomena (VOSE), Renoir Floridablanca (Dig. y 3D), SOM Multiespai (Cast. i VOSE),
Cinco lobitos > De Alauda Ruiz de Azúa. segle XX, el més estimat pel públic interna- (VOSE), Verdi (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). Glòries, Gran Sarrià (VOSE), Renoir Florida-
cional: Ennio Morricone. Balmes (VOSE). Miyazaki. 7 Anys. Japó. 1997. Animació. 134 blanca (VOSE), Verdi (VOSE), Yelmo Come-
Amb Laia Costa i Susi Sánchez. 12 Anys. Es- min. Mia y yo: La leyenda de Centopia dia (Cast. i VOSE), Yelmo Icaria (VOSE).
panya. 2021. Drama. 104 min. Entre la vida y la muerte > De Giorda- uPer curar la ferida que li ha causat un sen- > De Matthias Temmermans i Adam Gunn.
uAmaia acaba de ser mare i se n’adona que glar embogit, l’Ashitaka surt a buscar el déu Todo a la vez en todas partes > De
no sap gaire bé com ser-ho. Aribau, Balmes, no Gederlini. Amb Antonio de la Torre i Mari- Cérvol. SOM Multiespai (Cast. i VOSE), Yel- Apta. Alemanya, Austràlia, Bèlgica, Índia.
Bosque, Renoir Floridablanca, Verdi Park, ne Vacth. 16 Anys. Bèlgica, Espanya, França. mo Icaria (VOSE). 2022. Animació. 82 min. Dan Kwan i Daniel Scheinert. Amb Miche-
Yelmo Icaria. 2020. Thriller. 100 min. uMia descobreix que la seva pedra màgica lle Yeoh i Jamie Lee Curtis. 12 Anys. Estats
uLeo Castañeda és un espanyol resident a Las nuevas aventuras de Gulliver > forma part d’una antiga profecia. Per això Units. 2022. Ciència ficció. 132 min.
lD Brussel·les que treballa com a conductor de inicia un viatge fascinant. Arenas, Diagonal uEvelyn, una immigrant xinesa als Estats
metro. Una nit presencia el suïcidi d’Hugo, De Ilya Maksimov. Apta. Ucraïna, Xipre. 2021. (Cast. i CAT), Diagonal Mar (Cast. i CAT), Units, es veu embolcallada en una aventura
Delante de ti > De Sang-soo Hong. Amb el seu fill. Boliche (VOSE), Cinemes Girona Animació. 90 min. SOM Multiespai (Cast. i CAT). salvatge en la qual només ella pot salvar el
(Cast. i VOSE), SOM Multiespai, Renoir Flori- uEl viatger i aventurer Gulliver és convidat món. Arenas, Aribau (VOSE), Balmes (VOSE),
Hye-young Lee i Yunhee Cho. 7 Anys. Corea dablanca (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). a tornar a Lilliput, la ciutat que fa temps va Minions: El origen de Gru > De Kyle Verdi (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE).
del Sud. 2021. Drama. 85 min. salvar d’una flota enemiga. Cinemes Girona
uElla mai ha viscut en un apartament a gran lJ (CAT), Verdi Kids Barcelona (CAT). Balda, Brad Ableson i Jonathan Del Val. 7 Top Gun: Maverick > De Joseph Kosin-
alçada i es pregunta com la seva germana Anys. Estats Units. 2022. Animació. 90 min.
hi pot viure. Boliche (VOSE), Cinemes Girona Jujutsu Kaisen 0: La película > De Lightyear > De Angus MacLane. Apta. Es- uMolt abans de convertir-se en un geni del ski. Amb Tom Cruise i Miles Teller. 12 Anys.
(VOSC i VOSE), Verdi (VOSE), Yelmo Icaria mal, Gru no era més que un xaval de 12 anys Estats Units. 2022. Acció. 131 min.
(VOSE), Zumzeig Cinema (VOSE). Park Sung-hoo. 12 Anys. Japó. 2021. Anima- tats Units. 2022. Animació. 100 min. en plens anys 70 provant de conquistar el uPete Maverick Mitchell es troba on sempre
ció. 105 min. uAquesta aventura dona a conèixer la his- món. Arenas (Cast.,CAT i VOSE), Aribau, va voler estar, sobrepassant els límits com un
Detective Conan: La novia de Ha- uYuuta Okkotsu està embruixat. Des que la tòria definitiva sobre els orígens de Buzz Balmes (VOSE), Bosque, Diagonal, Diagonal valent pilot. Arenas, Aribau (VOSE), Balmes
lloween > De Susumu Mitsunaka. 12 Anys. seva amiga de la infància, Rika, va morir en Lightyear, l’heroi que va inspirar la joguina. Mar, La Maquinista, SOM Multiespai, Glòries, (VOSE), Bosque, Diagonal, Diagonal Mar,
un accident de trànsit, el seu fantasma s’ha Arenas, Balmes (VOSE), Bosque, Cinemes Gran Sarrià, Verdi (VOSE), Verdi Kids Barce- La Maquinista, Glòries, Gran Sarrià (VOSE),
Japó. 2022. Animació. 111 min. quedat amb ell. Arenas (VOSE). Girona (CAT), Diagonal Mar, La Maquinista, lona (Cast. i CAT), Yelmo Comedia (Cast. i Phenomena (VOSE), Verdi Park (VOSE), Yel-
uLa història gira al voltant del casament Glòries, Yelmo Icaria (VOSE). VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). mo Icaria (VOSE).
dels detectius Sato i Takagi, la qual es veu Jurassic World: Dominion > De Colin
interrompuda per un assalt. Arenas (CAT), Llenos de gracia > De Roberto Bueso. Moneyboys > De C.B. Yi. Amb Kai Ko i JC lU
Bosque (CAT). Trevorrow. Amb Chris Pratt i Bryce Dallas
Howard. 12 Anys. Estats Units. 2021. Aven- Amb Carmen Machi i Paula Usero. 7 Anys. Es- Lin. 16 Anys. Àustria, Bèlgica, França, Taiwán. Un escándalo de Estado > De Thierry
Downton Abbey: Una nueva era tura. 146 min. panya. 2022. Comèdia dramàtica. 109 min. 2021. Drama romàntic. 120 min.
> De Simon Curtis. Amb Hugh Bonneville i uFei treballa en la prostitució. El seu món de Peretti. Amb Roschdy Zem i Pio Marmaï.
s’ensorra quan veu que la seva família ac- 12 Anys. França. 2021. Thriller. 121 min.
Laura Carmichael. Apta. Regne Unit. 2022. cepta els seus diners però no la seva forma uOctubre de 2015. Els agents de duanes
Drama. 125 min. de vida. Boliche (VOSE). francesos incauten set tones de cànnabis
uLa família Crawley i el personal de Down- al cor de la capital. Cinemes Girona (Cast. i
ton s’embarquen en un exclusiu viatge al Mr. Wain > De Will Sharpe. Amb Benedict VOSE), Yelmo Icaria (VOSE).
sud de França, on descobreixen un mis-
teri. Balmes (VOSE), Bosque, Gran Sarrià Cumberbatch i Claire Foy. 7 Anys. Regne Un novio para mi mujer > De Laura
(Cast. i VOSE). Unit, Estats Units. 2021. Biopic. 111 min.
uLouis Wain és un artista, inventor i empre- Mañá. Amb Belén Cuesta i Hugo Silva. 12
lE sari que fa tot el possible per cuidar de les Anys. Espanya. 2021. Comèdia. 92 min.
seves cinc germanes i la seva mare. Verdi uDiego vol separar-se de la seva dona, Lu-
El camino ignaciano > De Jordi Roigé. (VOSE). cía, però no sap com dir-li. Està fart de les
seves neures i les seves queixes constants.
Apta. Espanya. 2022. Documental. 90 min. lP Arenas, Aribau, Balmes, Bosque, Diagonal,
uRelat de l’itinerari que va recórrer Ignacio Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multies-
de Loyola des d’Azpeitia fins a Manresa el Padre no hay más que uno 3 > De pai, Glòries, Gran Sarrià, Yelmo Comedia,
1522. Gran Sarrià. Yelmo Icaria.
Santiago Segura. Amb Santiago Segura i
El leopardo de las nieves > De Ma- Juana Acosta. Apta. Espanya. 2022. Comè-
dia. 98 min.
rie Amiguet i Vincent Munier. Apta. França. uS’acosta el Nadal i la família s’enfronta a no-
2021. Documental. 92 min. ves i divertides peripècies. Els nens trenquen
accidentalment una figureta del pessebre.

H Dolenta H H Regular H H H Bona H H H H Obra mestra. C: Català. D: Digital. 3D: Tres dimensions. VOSE: Versió original subtítols castellà. VOSC: Versió original subtítols catalán. VOSI: Versió original subtítols anglès

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 24 de juliol del 2022 Cultura| 47

Teatres TANTARANTANA TEATRE 61M+$/%#% P+ ,./(0,(*).10+*+%,%(2"0
Les Flors, 22. T.934417022 Sala Baixos22: 1 C')I)3J%$+K-+',3
ANTIC TEATRE al 3/7 Tantarantana presenta PI(E)CE, pro-
c/Verdaguer i Callís, 12 <M>Urquinaona. Del jecte comunitari; del 6 al 10/7 Colectivo CDE0F3',.%;G(3)<%&*%'#(')%H !"#$%"&'(#)*+(,-
22 al 24 de juliol, L’Antic Teatre al Grec 2022: QNSDA i Grec presenten Hermafrodites a !!!"#$%&'"'(#
Les vedettes - Projecte Artístic comunitari cavall. + info www.tantarantana.com
de l’Antic Teatre. Més info: www.anticteatre. 67,83(3*(&9$.%),3:+%;<
com TEATRE DEL RAVAL
St.Antoni Abat,12. 93.443.39.99. Orígens, K/T1+()[I)C')T+,/1, +';.>*,++#((/+'+K
AQUITÀNIA TEATRE Dx 20h. Memòria de les oblidades, Dj 19h. 6/$'(#),#)>#Q+/$/(%#
Avda. sarrià 33, barcelona - info@aquitania- Terapèutic, Dj 21h. ELLES #cosasdechicas, ;#-*',1$#
teatre.es Misteris Entrellaçats de Dij. a Diu. Ds 21h. En Bangkok también hay ratas, Dv
No me toques el cuento. Diss. 20h, ds i dg 19h. Compra d’entrades a teatre- G/$#,() C',() #$H() IJ7) K#"/C) /) 9#H,#) '(%+C/'$) "+/%B)
delraval.com CD4ALA;A) /) ',() #&-#C#) M1,%) N1MF-'() LA) 2#MF?)
CONDAL (D#&-#C'$) M1,%) '$%-') ',,(7) 0'-O) *1M) K#"/C) '(%P)
(Av. Paral·lel 91, 934423132) Dins Grec 2022: TEATRE GAUDÍ M#,) #*1$(',,#%7) %1%'() ,'() ('"'() %'M0%#%/"'()
Del 19 de juliol al 7 d’agost, El diablo cojuelo; BCN.St Antoni Mª Claret 120.T:936035161 -1MP$%/Q+'() (+01('$) +$) @-#*P(A) >#,&-#%) %1%7) ',()
de dt. a ds. 20 h, dg. 18.30 h. teatrecondal.cat Okupes particulars Dj Dv Ds 21:30h Dg18h C1() '() @#$) /$('0#-#F,'() /) '() @/Q+'$) '$) 'MF1,/*()
i promentrada.com Fins 24/07 La revolució textual Dj Dv Ds 19h *#C#) "'&#C#) M?() &-#$(A) RJ) #$H() C'(0-?() ',()
Dg 20h Estrena 04/08 Teràpia necessària #M/*() $1) (DS#$) %1-$#%) #) "'+-'7) 0'-O) M#/) (DS#$)
GOYA Estrena 06/08 La Cupletista web teatregau- 1F,/C#%) ,D+) C') ,D#,%-'A) 9#H,#) ?() C/-'*%1-#) C') */$'M#)
(Joaquín Costa 68, 933435323) Dins Grec dibarcelona.com /)S#)&+#$H#%)+$)=(*#-A)9#)"/C#)C')K#"/C7)'$)*#$"/7)
2022: Prorrogat fins al 12 d’agost, Quant S#) '(%#%) M?() $1-M#,) /) $/) ?() @#ME() $/) S#) &+#$H#%)
temps em queda? de dt. a dv. 20 h, ds. 18 i TEATRE LA BIBLIOTECA *#0) 0-'M/A) 9#H,#) %1-$#) #) ,#) ('"#) */+%#%) $#%#,) 0'-)
20.30 h, dg. 18.30 h. teatregoya.cat i promen- Hospital, 56/M Liceu. Canto jo i la muntan- #) -'F-') +$) S1M'$#%&') /) ',() C1() 0#((#-#$) T+$%()
trada.com ya balla d’Irene Solà, dramatúrgia de Clàudia +$#)('%M#$#A)K+-#$%)#Q+'(%()C/'()(D#C1$#-#$)Q+')
Cedó, dir. Guillem Albà i Joan Arqué. Entrades ',() $'$() Q+') "#$) ('-) $1) S#$) C'(#0#-'&+%) C',) %1%A)
LA PUNTUAL a laperla29.cat i 1,5h abans de cada funció a U1) '%) 0'-C/() ,#) 0-''(%-'$#) '$) '.*,+(/"#) CD#Q+'(%#)
Allada Vermell,15. <M>Jaume I. 639 305 353. la taquilla del teatre. *1MBC/#) M+(/*#,) C/-/&/C#) 0'-) K#"/C) 5'--#$1) /)
Pipa, el titella meravella. Cia La Puntual. Ti- 0-1%#&1$/%V#C#) 0'-) 3#W,) !-?"#,17) X#-,#) 51+V#) /)
telles de guant. Espectacle familiar + 3 anys. TEATRE LLIURE K#$/)31"/-#A)Y!*1$('&+'/.)T#),#)%'"#)/$"/%#*/EZ
Dv. 18h.; Ds. 18h.; Dg. 12h. i 18h. A partir de 8€ Montjuïc - Pg. de Sta. Madrona, 40-46 / Pça.
www.lapuntual.info Margarida Xirgu 1. Poble Sec L3, Espanya L3- -R2\c0% -^5bc0%
L1. 02 – GREC 22: Barbados, etcètera, de P.
LA VILLARROEL Remón. 18/07. En Transit, d’A. Reza Koohes- =($>%)3>&3?@3%;3',;'%$# 67+A3($#3+3%&#$%))%&3(3B%)+-(<
(Villarroel 87, 934511234) Dins Grec 2022: tani, a partir d’A. Seghers. 19 i 20/07. Bros de
Immunitat, de dt. a dv. 20 h, ds. 18 i 20.30 h, R. Castellucci. 23 i 24/07. Temporada 22/23: K/+M'$&')\]^J)_)8#,#+)C'),#)>W(/*#)6#%#,#$# K/((#F%')a]JI)_)6#(%',,)C')L',/C#
dg. 18 h. L’OffLavillarroel: Fins 28 juliol El loco entrades i abonaments a la venda! www.tea-
y la camisa de dt. a dj. 22.15 h. lavillarroel.cat trelliure.com, taquilles del teatre, Ticket Ram- ;'$"/$&+%() #) ,#) F#%#,,#) M+(/*#,) C',() (+0'-S'-1/(Z) 4,) 6#(%',,) C') L',/C#) ('-P) ',) M#-*) 1$) *1MF/$#-'M)
i promentrada.com bla (Rambla 99) i 93 289 27 70 d#) (#F'M) Q+') ,#) ('"#) @'/$#) ?() ,,+/%#-) *1$%-#) ',() C+'()C/(*/0,/$'(`),D#-%)/),D#(%-1$1M/#A)8-/M'-7)0/$%#-'M)
(+0'-C1,'$%(7) 0'-O) #"+/) @#-'M) Q+') ,#) F#%#,,#) (') #MF)"/7)+$)C',()0-1C+*%'()M?()'(%/M#%()C'),#)$1(%-#)
L’AUTÈNTICA TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA *'$%-/)'$),#)MW(/*#`),'()F#$C'()(1$1-'()C')>#-"',) %'--#AAA)/)@/$()/)%1%)',)%#(%#-'MZ))K'(0-?(7)'$)#Q+'(%)
Carrer Martí 18 - 699123139 www.lautenti- Pl. de les Arts, 1. Informació i venda abona- *1$%-#) ,'() F#$C'() (1$1-'() C') ,D+$/"'-() K6A) 4$) +$) 0#-#%&') %#MF?) 01C-'M) 1F('-"#-) ,'() 0-1@+$C/%#%()
cateatro.com Gràcia Autèntica Dv, Diss i Dg ments temp. 2022-2023: www.tnc.cat *1(%#%7)'$*#0e#,#$%),D'Q+/07)50/C'-M#$7),#)6#0/%#$#) C') ,D+$/"'-() /) %1%) ',) Q+') S/) 01C'M) C'(*1F-/-) C') ,#)
11:30h (de 6 a 12 anys) - OH,UH,AH,EI! (d’1 a >#-"',)/)4,()"'$T#C1-(A)!),D#,%-'7)+$)&-+0),/C'-#%)0'-) MP)C')GE-#)CDO-F/%#)/)',)('+)%','(*10/7)0-'0#-#%)0'-)
5 anys) Dv, Diss i Dg 11:00h i 18:00h. TEATRE POLIORAMA f1$C'-) f1M#$7) ;#%M#$) /) 5+0'-M#$A) g+') (1$/) ,#) ,D1*#(/EA) :$#) #*%/"/%#%) 0'-) #) %1%() ',() 0WF,/*(7) 0'-)
(Tel 93 317 75 99. La Rambla, 115). La Bru- MW(/*#Z &#+C/-)CD+$#)0-'*/1(#)$/%)CD'(%/+A
ROMEA tal presenta Romeu i Julieta. Direcció Da-
(Hospital 51, 933015504) Dins Grec 2022: vid Selvas. Horaris: Dl a ds, 20:30h. Venda
Fins al 24 juliol Safo, de dt. a ds. 20 h, dg. 18 d’entrades a teatrepoliorama.com
h. I del 29 juliol al 6 agost Sílvia Pérez Cruz:
Género Imposible. teatreromea.cat i pro-
mentrada.com

destinos
Suplement de viaTGes i turismE

Tu tries el teu destí, nosaltres
només t’ensenyem els millors

L’últim
dissabte del

mes amb
el Periódico

elperiodico.com/es/destinos !"#$%#%&'()*+,%+-#,()'.*,+(/+()0'-)#)(1*/()234567)(1*/()89:5)/)5:;563<82=35)48
>?()1@'-%'()#)%)*%$+,-+',"',./&0&'$+*#,$%&)1)#)!!!"#$%&'"'(#A)2',B@1$)CD!%'$*/E)#,)5+F(*-/0%1-)123444345344

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Diumenge, 24 de juliol del 2022 |
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

4488 | EEsspoprtosrts

Pilotes El Baxi fitxa Harding El Lió anuncia Tagliafico
fora
El base nord-americà, que també pot L’Olympique va oficialitzar ahir el
jugar d’escorta, s’incorporarà al conjunt fitxatge de l’internacional argentí
català per dues temporades. Arriba Nicolás Tagliafico, que arriba procedent
per tancar el joc exterior de l’equip de l’Ajax d’Amsterdam per 4,2 milions
manresà després de dues campanyes d’euros. Era un dels objectius del Barça
a l’ERA Nymburk txec. per reforçar el lateral esquerre.

LA RONDA FRANCESA
El prodigi belga guanya la seva tercera etapa (la sisena de l’equip Jumbo) a l’imposar-se en la contrarellotge final
davant del seu company Jonas Vingegaard, que avui conquerirà el Tour als Camps Elisis de París, i de Tadej Pogacar.

Van Aert declara que és un salvatge

Anne Christine Poujoulat / AFP

SERGI LÓPEZ-EGEA tot va homenatjar el seu company Wout van Aert, ahir, en ple esforç durant la contrarellotge final del Tour.
Gramat belga deixant-lo guanyar. «Tinc
Enviat especial clar que va aixecar el peu i l’hi
agraeixo», va confessar Van Aert.
Benaventurats els que tenen gana
i set de victòria perquè seu serà el Van Aert patia a la cadira calen-
regne del Tour. Benaventurat Jo- ta mentre esperava el desenllaç de
nas Vingegaard, el que plora com la contrarellotge. No podia exhibir
un nen mentre abraça Trine, la se- entusiasme perquè si algú el
va nòvia, i Frida, la filla de la pare- guanyava era el seu company Vin-
lla, perquè avui guanyarà el Tour gegaard; sis victòries han aconse-
més bonic des de fa anys a l’avin- guit els nois del Jumbo en aquest
guda més ciclista del món, els Tour. I no era una crono fàcil. Era
Camps Elisis de París. Benaventu- una salvatjada a l’estil del que de-
rat Tadej Pogacar, que no s’ha en- mostra cada dia Van Aert. Hi havia
tregat ni un dia des que va capitu- baixades perilloses, pujades que
lar, i no sense ràbia, davant el seu feien caure de cul i fins i tot un tú-
rival danès. I benaventurat Wout nel on es veia la sortida. Era una
van Aert per ser el ciclista més sal- contrarellotge digna de l’especta-
vatge del pilot, en la seva victòria, cle meravellós que ha sigut aquest
la tercera, en la contrarellotge fi- Tour, fins al punt que sigui una
nal d’una ronda francesa per llàstima que tot aquest festival de
emmarcar. gegants danesos, eslovens i bel-
gues s’acabi aquesta tarda a París,
L’última etapa veritablement al caure la llum a la ciutat on més
competitiva, 40,7 quilòmetres de bé brilla.
contrarellotge, va ser un home-
natge als tres ciclistes que han fet La plaça 22 de la general
gran aquest Tour. Vingegaard (se-
gon en l’etapa) no necessitava de- Quan passin uns anys ningú re-
mostrar res més que plorar cordarà els que van ocupar les
d’emoció a l’acabar amb una peti- places que van de la 3a a la 21a
ta bandera danesa a la mà, tan dis- posició, ciclistes boníssims però
creta com és la seva figura, i fins i gairebé clandestins en aquest
Tour. Però quan arribin a la 22a
Classificacions posició de la general tothom
s’aturarà perquè en aquest lloc
20a etapa avui arribarà Van Aert a París. I
1. Wout van Aert (Bèl/Jum) 47.59 m atenció entre els favorits a em-
2J. Vingegaard (Din/Jum).......a 19 s portar-se el triomf al jardí mun-
3. Tadej Pogacar (Esl/UEA).....a 27 s dial dels esprínters.
4. Geraint Thomas (GBr/Ine) ..a 32 s
21. L.L. Sánchez (Esp/Bah).a 3.01 m Perquè sense Van Aert, Vinge-
gaard no hauria guanyat el Tour,
General enterrat la primera setmana entre
1. J. Vingegaard (Din/Jum)76.33.57 h llambordes malvades fins que el
2. Tadej Pogacar (Esl/UEA) a 3.34 m belga va arribar al seu rescat. Per-
3. Geraint Thomas (GBr/Ine) a 8.13 m què sense Van Aert, Primoz Roglic
4. David Gaudu (Fra/Gro) a 13.56 m s’hauria enfonsat abans de res-
14. L. Sánchez (Esp/Bah) a 50.09 m suscitar al Galibier i començar
amb Vingegaard l’ofensiva que va
fulminar Pogacar. I sense Van Aert
la fantàstica etapa d’Hautacam no

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Esports| 49
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 24 de juliol del 2022

Alcaraz busca el seu cinquè títol Neymar es queda al PSG

El tennista espanyol va superar ahir Alex El davanter brasiler ahir va assegurar que
Molcan per 7-6 (2) i 6-1, i va arribar a la final vol continuar al club parisenc per complir el
del torneig ATP 500 d’Hamburg (15h). Ja és el seu contracte, i va afirmar que ningú del
número 5 del rànquing i podria convertir-se en club li ha comentat res sobre que estiguin
el quart si venç avui l’italià Lorenzo Musetti. buscant la seva marxa. «Vull quedar-me
Sumaria el cinquè títol de la temporada. en aquest club», va afirmar.

hauria acabat amb una victòria del Movistar / Sprint Cycling Agency
mallot groc.
Annemiek van Vleuten, del Movistar, al centre, és la principal favorita a la victòria final després d’haver guanyat el Giro.
I és que s’ha escapat cada dia,
s’ha divertit anant de groc i de LA ‘QUARTA’ SETMANA DE COMPETICIÓ
verd, ha sigut el millor velocista,
malgrat no haver guanyat cap es- El Tour Femmes s’inicia avui amb una mallorquina, Mavi García, que lluitarà pel mallot groc.
print, elmillor contrarellotgista, el La favorita, Annemiek van Vleuten, és al Movistar, que només porta una espanyola.
que no ha fallat ni un dia i el que no
s’ha cansat fins i tot de dirigir el seu Quan elles agafen el relleu
equip quan l’orellera amb les ordres
sonava entretallada o ell decidia
col·locar-se els galons i tots ho
sentien; Vingegaard el primer.

Van Aert semblava volar ahir
per guanyar una contrarellotge
dissenyada perquè ell declarés que
és un salvatge; el ciclista perfecte,
qui es passa l’any guanyant, el rei
del ciclocròs, l’astre de les clàssi-
ques i qui fins i tot ha deixat apa-
gat Mathieu van der Poel en el duel
entre enemics irreconciliables.
Avui arribarà vestit de verd com a
vencedor de la classificació de
punts perquè no es va assabentar

ETAPA 21 (AVUI)
PARÍS LA DÉFENSE

ARENA > PARÍS

Versalles
Entrada a París
9 voltes
al circuit dels
Camps Elisis
4
Elles agafen avui el relleu. Arriba- S. L-E. cara i ulls, amb poca competició,
115,6 km ran abans que els nois als Camps Gramat sense sous ni seguretat social i
Elisis de París i tindran l’honor de viatjant a les carreres amb cotxe
a l’Aubisque que si passava primer trepitjar el podi que després espe- promotors no podien utilitzar el Xampany, faran una incursió per en comptes d’avió. Ara es veurà
també guanyarà la muntanya que rarà Jonas Vingegaard. I elles por- terme Tour), sí que és la primera terra, sense asfalt, entre vinyes i el bona part dels mallots del Tour:
de retruc s’anotarà Vingegaard. taran els mateixos mallots, les se- ocasió en què la carrera es mou cap de setmana arribarà la mun- Trek, Movistar, Jumbo, DSM,
guiran les mateixes càmeres, por- amb la mateixa organització i tanya als Vosges. UEA, BikeExchange, Cofidis, EF i
Per això va ser una benedicció taran davant per protegir-les del proporcionalment amb els mit- Arkéa... i fins i tot la passió de la
que ahir guanyés la contrarellot- trànsit obert els mateixos gendar- jans del Tour masculí. Un passat per oblidar caravana publicitària.
ge, un premi que Vingegaard no mes i al darrere els mateixos cot-
necessitava. Va vèncer per deixar xes vermells que s’han ocupat du- Seria una pena oblidar-les per- Fa molts anys, abans que Soma- El Movistar porta la principal
clar que el dia que s’oblidi de venir rant tres setmanes que tot sortís què el ciclisme femení està crei- rriba guanyés a França i Miguel favorita, la neerlandesa Anne-
al Tour a passar-s’ho bé, que és el tan bé com fos possible, entre Co- xent a passes gegants, i segueix Induráin comencés la seva època miek van Vleuten, guanyadora
que ha fet aquest any i el passat penhaguen i París. l’exemple d’altres disciplines com irrepetible, hi havia tal diferència del Giro. Tot i això, només porten
(avui el recompensaran com el el futbol. Va voler el Tour, a més, amb el ciclisme femení com ser una ciclista espanyola (Sheila
més combatiu de la prova), que Serà tot una miqueta més petit, dotar les dones proporcionalment passatger d’un tren d’alta veloci- Gutiérrez). Potser, en suport del
tremolin el seu cap danès i Poga- les etapes són més curtes i com- dels mateixos premis que els ho- tat o d’un vagó arrossegat per una ciclisme local femení, hauria si-
car, perquè té qualitat per lluitar peteixen 8 dies en comptes de 21. mes reben pels seus èxits en el locomotora de vapor: cotxes vells gut millor inscriure alguna altra
per la victòria. Però Van Aert no- Els equips estan formats per sis Tour. No guanyarà el mateix la co- per a la direcció, roba masculina compatriota de Gutiérrez perquè
més vol estar pendent del rellotge ciclistes en lloc de vuit i les in- rredora que acabi diumenge 31 de que les ciclistes adaptaven com les dones ciclistes espanyoles en-
quan disputa una crono. I que no fraestructures, per tant, mouen groc en la Superplanche des Belles podien als seus cossos i bicicletes cara necessiten suport i empen-
canviï perquè per guanyar el Tour una mica menys de personal. Es Filles que Vingegaard, però sí que gairebé de ganga. ta. Només hi participen quatre
ja hi són Vingegaard o Pogacar. És denomina el Tour Femmes i, tot i rebrà els mateixos diners que corredores nascudes al sud del
l’únic ciclista que té un patrocina- que no és la primera vegada que es s’han emportat els homes durant Així era impossible que tri- Pirineu, a part de Gutiérrez, s’hi
dor privat, al casc concretament, disputa una ronda francesa feme- les primeres 8 etapes del Tour. omfessin, sense visibilitat televi- presenten Sandra Alonso, Ane
perquè ell és diferent. Ell ha sigut nina, i si no que ho preguntin a siva (el Tour Femmes es veurà a Santisteban i Mavi García, terce-
el tercer home en aquest Tour Joane Somarriba (tres victòries a Elles es mouran entre el pla que Espanya per Teledeporte i Euros- ra del Giro, a l’UEA de Tadej Po-
meravellós. Benaventurat sigui el França quan la carrera es denomi- envolta París, per les costes del port), sense patrocinadors amb gacar, i que lluitarà amb totes les
ciclista més salvatge del pilot. n nava la Grande Boucle perquè els seves forces pel mallot groc. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

50 | Esports Diumenge, 24 de juliol del 2022 |

FIGURA CENTRAL EN EL MERCAT DE FITXATGES PRETEMPORADA

L’agent portuguès de futbolistes, amo de l’empori Gestifute, ha ressorgit amb força després d’un Els jugadors
parell d’estius dedicat a diversificar el seu negoci. Barcelona, Reial Madrid, Atlètic, Sevilla i València del Reial
tenen obertes negociacions amb el lusità per tancar compres o vendes importants en aquest mercat. Madrid,
estrelles a
Jorge Mendes anima l’estiu Beverly Hills

Jordi Cotrina Salsa de tots els F. DE LA C.
plats a LaLiga Madrid
FERMÍN DE LA CALLE
Madrid Jose Mourinho, supersticiós
malaltís, va decidir el 2010
Després de diversos estius centrat Jorge Mendes, l’omnipresent agent portuguès. Mendes té obertes emportar-se el Reial Madrid a
a diversificar el seu negoci, Jorge operacions amb tots fer l’stage de pretemporada a
Mendes ha reprès amb força el tiu en un traspàs i així ha informat Però no només treballa amb els els grans a Espanya en Los Angeles. Allà hi havia por-
seu rol d’agent futbolístic. El por- Mendes. L’agent ha portat una grans. El Sevilla està pendent de aquest mercat d'estiu. tat l’Inter el 2009, any en què
tuguès té molts fronts oberts, ne- oferta del Milan, però és insufi- tancar el traspàs de Koundé, cosa va acabar guanyant la Scu-
gociacions que afecten tots els cient. I el Madrid, per guanyar que produirà un efecte dòmino a Bernardo detto, la Champions i la Coppa
grans equips de LaLiga: el Reial temps, li ha ofert renovar, a la qual Nervión, desencallant diverses Silva d’Itàlia. Des d’aleshores, els
Madrid, el Barcelona, l’Atlètic, el cosa el jugador no ha respost. La operacions que n’estan pendents. blancs han pres Los Angeles
Sevilla, el València... I, per des- intenció és que Asensio no marxi Sortiran diversos jugadors que Manchester City com a lloc habitual de pretem-
comptat, nombrosos clubs de la la temporada vinent sense deixar deixaran el seu lloc a futbolistes porada –ara és la dècima des
Premier, França i Itàlia. una mica de diners a les arques que esperen tancar la seva arriba- Barça d’aleshores–, i només van
blanques, tasca que Florentino ha da al Pizjuán. Un d’ells és Isco, que canviar el 2015 (van viatjar a
Mendes és la salsa de tots els encomanat a Mendes. també representa Mendes, que té Marco Austràlia, per compromisos de
plats aquest estiu i Cristiano Ro- lligat el fitxatge del malagueny pel Asensio Florentino, i a Àsia), i el 2020 i
naldo és la seva operació estrella. El El representant quadro que entrena Julen Lopete- el 2021 pel coronavirus.
davanter no vol seguir al Man- ha ampliat la seva gui. Isco, que ha sortit del Berna- Reial Madrid
chester United, que no jugarà la cartera amb béu després de temporades d’in- S’exerciten al campus de la
Champions, i l’agent li busca equip. jugadors espanyols trascendència, va ser ofert al Milan Universitat de Califòrnia de Los
L’ha ofert a Barcelona, Reial Ma- com AsensiooIsco Barça, que el va rebutjar, i es va Angeles, UCLA, i estan allotjats
drid i Atlètic. El seu amic Joan La- negar a escoltar ofertes de l’es- Cristiano en un luxós hotel a Beverly
porta ho ha descartat després de Al Barcelona, tant Laporta tranger. I Lopetegui, amb el qual Ronaldo Hills que és propietat del sultà
reforçar-se amb Lewandowski, com Alemany també li han posat va viure la seva millor etapa en la de Brunei, el Beverly Hills Ho-
Raphinha i el renovat Dembélé. El deures durant dinars i sopars selecció, el vol repescar a Sevilla. Manchester United tel. Es va fundar el 1912 i està
Madrid ni s’ho va plantejar per al Via Venetto. Somien fitxar Ber- situat a Sunset Boulevard, molt
més que només tingui Benzema, i nardo Silva, jugador que repre- D’altra banda, a València Peter Atlètic a prop de Rodeo Drive. Un ex-
l’Atlètic no hi ha tancat la porta. senta Gestifute, l’empori de Lim va trucar a Mendes perquè clusiu lloc on el preu és d’apro-
Mendes. El futbolista vol anar al l’ajudés a reconstruir la seva des- Isco ximadament 1.200 euros per
Cristiano, de blanc-i-vermell Camp Nou i així l’hi ha comunicat capitalitzada plantilla, de la qual a nit cada habitació.
a Guardiola, el problema és que més han de sortir per imperatiu Reial Madrid
Els matalassers han de quadrar el abans han d’ingressar diners i financer vaques sagrades com Envoltats d’estrelles de cine
seu balanç econòmic, condicionat tots miren Frenkie de Jong: la se- Carlos Soler, Gayá o Guedes, juga- Sevilla i allunyats de les càmeres, els
per la seva massa salarial, cosa va sortida al Manchester United dor representat per l’agent lusità. madridistes estan fent una de
que impedeix el fitxatge de Cris- seria la solució. Mendes està pentinant el mercat Guedes les pretemporades més tran-
tiano. Però Mendes té un pla del per col·locar algun dels seus fut- quil·les dels últims anys. Anto-
qual ha informat Miguel Ángel Gil bolistes a Mestalla a les ordres de València nio Pintus està fent suar la
Marín, amb el qual manté una re- Gattuso, que ha demanat un pa- plantilla amb les seves exigents
lació estreta. Mendes proposa que rell de reforços per començar la ¿? sessions, mentre que Carlo An-
Cristiano arribi amb un salari seva aventura al Túria. n celotti integra els nous, Anto-
assumible, després d’abaixar-ne nio Rudiger i Aurelien Tchoua-
la meitat, i ajudaria a facilitar la meni, a més de recuperar juga-
sortida de jugadors de l’Atlètic per dors com Eden Hazard.
quadrar l’operació. Entre aquests
noms hi ha Antoine Griezmann i Ancelotti experimenta
Saúl, jugadors amb un salari alt.
Cada dia que passa sense que l’At- Defensa de tres centrals amb
lètic descarti l’operació és una Rudiger al costat de Militão i
mica menys complicat que es Alaba, l’austríac jugant al late-
tanqui el fitxatge de Cristiano. Per ral esquerre, proves al centre
més que l’afició s’hi oposi. del camp amb Tchouameni co-
brint Modric i Kroos, proves a
Al Bernabéu, Mendes entra i dalt amb Eden Hazard jugant
surt de les oficines com si fos un com a fals 9... Carletto ha pro-
empleat més. La seva amistat amb vat el belga a dalt com a alter-
José Ángel Sánchez i Florentino nativa a Karim Benzema, que
Pérez fa que sigui habitual veu- amb la marxa de Jovic sembla
re’ls despatxar junts. En aquesta que tindrà Borja Mayoral com a
ocasió el nom que és a sobre de la escuder aquesta temporada.
taula és el de Marcos Asensio, pel
qual els dirigents blancs han de- Proves que Carletto va posar
manat a Mendes, nou agent del en joc al clàssic de pretempora-
balear, ofertes per traspassar-lo. da que va jugar contra el Barça
El jugador no està content amb el a Los Angeles aquesta matina-
seu rol i acaba contracte el 2023, da passada . n
pel que el club de Concha Espina
vol treure alguna cosa aquest es-