ED_24_july_2022 (1)

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

30 anys noranta-dos del ’92 55
dels Jocs Juliol del 2022
de Barcelona ELS PERSONATGES

LAURA ESTIRADO per organitzar la cita olímpica, volia presentar-se a concurs per
Miró –«una persona seriosa, re- encarregar-se dels uniformes», re-
Quan Antonio Miró (Sabadell, 18 servada però també pròxima i ca- memora Sastre.
de març de 1947 - Barcelona, 3 de rismàtica», com el defineixen
febrer del 2022) va rebre companys com la dissenyadora Animadors, hostesses, mossos
l’encàrrec de crear els uniformes Roser Marcé–, va rebre el premi de pista i diferents models per a vo-
per als Jocs Olímpics de Barcelona Cristóbal Balenciaga com «el mi- luntaris amb una tendència còmo-
ja disfrutava d’una carrera d’èxit i llor dissenyador espanyol», arri- da i molt moderna per a l’època. En
fins i tot ja havia renovat els vestits bant a l’estatus d’icona. Per la se- blanc i negre, en blau o amb els co-
dels Mossos d’Esquadra. «Després va botiga desfilaven celebritats lors de la bandera d’Espanya en to-
també va fer els d’El Bulli, Iberia i com «Malkovich, Anthony Quinn, ta mena de peces, calçat i accesso-
la Guàrdia Urbana», recorda Igna- Guardiola o Ryūichi Sakamoto», ris que el personal assistent va por-
si Sastre, mà dreta del dissenyador recorda Sastre. tar aquell 25 de juliol.
a Groc, la botiga que va obrir als 20
anys el fill de sastre, a la rambla de Ricard Cugat Estil cosmopolita Manuel Huerga, director
Catalunya. Va tenir tal èxit que artístic dels Jocs Olímpics,
l’establiment es va convertir en un Antonio Miró L’eslògan que va elegir per a les se- i client de Groc, li va donar
oasi pop a la Barcelona tardofran- ves botigues (No venem roba, venem la idea de fer els vestits
quista. I el 1979 va llançar la seva Dissenyador de moda un estil de vida) es va colar d’alguna
pròpia marca, amb el seu nom. manera en la sèrie d’uniformes que Segons la Memòria oficial dels
L’autor dels Miró va crear per a la cerimònia Jocs Olímpics de Barcelona 1992, «les
En els il·lusionants 80 i 90 Toni uniformes moderns inaugural i de clausura, que va pro- persones que havien de portar uni-
Miró es va convertir en referent de jectar una imatge d’una Barcelona forme eren gairebé 50.000 (...). Es va
la moda made in Spain: va rein- cosmopolita i innovadora, com limitar el nombre de models res-
ventar el vestit sastre amb nous aquells dissenys en els quals va uti- tringint les varietats perquè fossin
patrons i va plasmar el seu estil litzar, això sí, més colors dels que ràpidament reconeguts pel públic. I
modern i sobri, d’aire mediterra- solia (el vermell era d’obligat com- es van establir tres categories (di-
ni, en centenars de col·leccions pliment). Les imatges de l’esmen- rectius, tècnics i auxiliars) i cinc co-
que va passejar per París, Milà, tada cerimònia, amb qui era en lors». Per exemple, el mostassa, per
Nova York... Aquest mateix segell aquell temps el príncep Felip en- als assistents lingüístics; els tèc-
de la marca es va plasmar després, capçalant la marxa van quedar per nics, de verd, o els àrbitres i jutges,
en projectes més enllà de la moda, sempre en la memòria. de vermell. n
al món de l’interiorisme, els re-
gals i la decoració. «Manuel Huerga, director artís-
tic dels Jocs, es vestia a Groc, i va ser
El 1988, quan Barcelona ja ell qui un any abans va dir a Miró si
s’estava posant moderna i guapa

LUIS MIGUEL MARCO van anar abans als Jocs de Seül, Joan Cortadellas guia les competicions als televi-
es va encarregar d’una part de la sors. I els comentaristes de la BBC
Hi ha una foto històrica, el 17 d’oc- desfilada que es va veure en la Roser Marcé estaven il·lusionats, deien que s’ho
tubre de 1986, en la qual es veu el cerimònia inaugural, «amb estaven passant en gran a Barcelo-
llavors alcalde de Barcelona, Pas- aquelles tops meravelloses. «A mi Dissenyadora de moda na, que ni dormien. No eren uns
qual Maragall, amb gavardina, em van encarregar l’apartat mo- Jocs Olímpics, eren uns jocs de di-
amb els braços amunt, entre Jordi dernista i jo encantada. Vam fer «La gavardina va ser el versió». Així que van decidir es-
Pujol i Narcís Serra, celebrant la dos vestits meravellosos, un re- talismà de Maragall» curçar el seu viatge i tornar a la
consecució dels Jocs per a la ciutat. produïa un balcó de la Pedrera i ciutat a la qual mirava tothom.
Aquest gavany ampli era de la dis- un altre una papallona moder-
senyadora Roser Marcé. «Aquesta nista, amb les seves ales merave- «Els Jocs van ser un revulsiu per
gavardina era com el seu talismà lloses. Vam utilitzar filferro i go- a la ciutat, el salt que necessitava, i
de la bona sort. Deia que si no la es van poder fer així de bé perquè
portava posada caurien les set pla- «Vaig fer dos vestits es van donar les circumstàncies
gues. I va tenir tela perquè vam modernistes per a la prèvies. No parlo de la part espor-
haver de fer-n’hi cinc: les perdia desfilada, un balcó de la tiva, parlo del disseny, de l’urba-
quan sortia de viatge. Bé, la prime- Pedrera i una papallona» nisme, de la planificació. Jo que
ra es va subhastar per a una causa tinc una edat record com era la
benèfica. Fins i tot li’n vaig enviar ma escuma pintada perquè sem- ciutat abans d’obrir-se al mar: ra-
una vegada una que era del meu blés ferro». tes i escombraries. Vaig viure un
marit, Peter, perquè tenia pressa, i temps a la Vila Olímpica i deia a
crec que amb un bitllet de trans- Els preparatius, l’assaig, la ce- Maragall que m’havia tornat la
port de Londres a la butxaca. Des rimònia... «Va ser tot molt estimu- il·lusió de poder disfrutar del mar,
d’aleshores la gavardina, que a la lant, molt efervescent, però també d’anar a la platja cada tarda a les
nostra col·lecció es deia Harrods, esgotador. Nosaltres teníem més set. En uns quants anys a Barcelo-
va passar a dir-se Maragall», ex- clients que havien vingut a Barce- na se la va capgirar com un mitjó.
plica Roser Marcé, que segueix lona i ens tocava fer d’amfitrions. I Jo no m’ho podia creure».
amb el seu taller, dissenyant i ve- estaven tots encantats».
nent una moda que continua toca- La llàstima, diu, és que s’hagi
da per aquell segell de qualitat, Passada la cerimònia inaugural, perdut aquella força, aquella em-
minimalisme i elegància. De me- ella i el seu marit van decidir anar- penta que va tenir la ciutat en els
diterraneïtat. se’n a Londres i allà es van quedar 80 i principis dels 90. «Ho dic amb
de nou bocabadats. «Tothom se- pena, però avui la ciutat ha perdut
La dissenyadora té records molts punts. No està en el circuit
«preciosos» d’aquell estiu. Ella, de la moda, per parlar del que co-
que havia vestit els executius que nec. I em sap molt greu». n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

30 anys noranta-dos del ’92 56
dels Jocs Juliol del 2022

*Consum mitjà combinat 4,7 a 8,4 l / 100 km. Emissions ponderades de CO2 de 123 a 192 g/km (valors WLTP). Imatge acabat SEAT Ateca FR XM amb opcionals. PVP recomanat per
a la Península i les Balears per a un SEAT Ateca 1.0 TSI 81 kW (110 CV) St&Sp Reference XM per 21.790 € per a clients particulars que entreguin un vehicle d’ocasió de més de
3 anys d’antiguitat, i 6 mesos de pertinença, a nom del comprador del vehicle nou o familiar de 2n grau o parella legal. Fins al 31/07/2022 si es finança amb Volkswagen Bank GmbH
S.E un mínim de 20.000 €, amb una permanència mínima del finançament de 36 mesos. Inclou extensió de garantia 5 anys SEAT. Els serveis inclosos són els següents: extensió de
garantia durant 2 anys addicionals als 3 anys de garantia del fabricant o 100.000 km (el que ocorri abans). Entrada de 1.790 €. Comissió d’obertura: 600 €. TIN: 8,95 %.
TAE: 11,08 %. 48 quotes de 497,23 €/mes. Import dels interessos: 3.867,04 €. Cost total del crèdit: 4.467,04 €. Import total degut: 24.467,04 €. Preu total
a terminis: 26.257,04 €. Preu al comptat: 24.390 € (sense finançament). Sistema d’amortització francès.