ED_24_july_2022 (1)

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 24 de juliol del 2022 Esports| 51

Des que van sonar els clarins que COP FRANC fitxatge d’aquesta llum que ara
advertien que el Barça fitxaria Le- ens crea vaig voler assabentar-
wandowski, el golejador polonès Lewandowski és un símbol del nou Barça, sugui quin sigui me per veritables savis del món
(polonès, ergo una mica català), el futur de l’equip, i això mateix, que l’equip tingui futur, és ja del futbol, que tinguessin darre-
em vaig sorprendre d’observar una enorme novetat per a un club que semblava rodar costa avall. re l’experiència de fer una ullada
com les tertúlies esportives de les i de qualificar amb la ciència re-
més diverses procedències mos- «Un gran fitxatge» querida, em vaig trobar als pas-
traven la seva irritació no tant sadissos de Prensa Ibérica a Ma-
perquè Lewandowski fes el que perem a hores d’ara, quan no hi ha Juan Cruz de valor del Barcelona s’assembla drid, al passadís que comunica
volgués, sinó perquè el que volia futbol que compleixi aquell vers a l’evident desgràcia del món els passos que hi ha entre la re-
acabés raent en l’equip que ara que ja coneixen, i que és del meu quip, i això mateix, que l’equip sencer, que està caient amb l’es- dacció d’El Periódico de Catalunya
presideix Joan Laporta. paisà canari José Luis Pernas, so- tingui avenir, és ja una enorme trèpit que sempre ve mentre du- a la capital i la d’El Periódico de
bre la necessitat que hi ha de fa- novetat per a un club que sembla- ren les guerres. El món ha perdut España, amb un savi de la ma-
Algunes admonicions feien bricar-se una esperança per con- va rodar costa avall, com si no no- la brúixola, és veritat, però hi va tèria, Alejandro Sopeña, que té
al·lusió a les arques blaugrana, es- tinuar vivint. Aquest any, ja se sap, més hagués perdut el rumb sinó haver un temps llarg en què el nom de savi i ho és. És un alt
capçades des de fa temps. I tals l’esperança és Lewandowski, i que també la brúixola. La destrucció Barça no la va tenir. Si m’ho per- càrrec de l’empresa en la qual
consideracions insistien, com els pessimistes que parlen per la meten, aquí la brúixola ha acabat treballo, va ser director de Marca,
germanes de la caritat, que el tre- ràdio o s’expressen amb tanta su- sent Xavi, i el puntet de tret a què allà es va inventar La Liga Fantás-
sor de Laporta no resistiria un dis- ficiència en la premsa diguin el s’ha de dirigir el senyal ja no el re- tica, i la seva saviesa té arguments
pendi tan gran. A aquestes ad- que estaven dient és tan sols la presenta Braithwaite, sinó que el perquè els altres diguin d’ell que
vertències, que semblaven també confirmació que alguna cosa té representa aquest noi vingut del és un veritable savi del futbol.
de monges de clausura, s’hi unia l’aigua quan no la beneeixen. Bayern i de Polònia.
el record que el jugador que seria Vaig preguntar, doncs, a boca
ex del Bayern tenia 34 anys, preci- Lewandowski és, no hi ha Sorprès per les desqualifica- de canó a Sopeña, sense advertir-
sió que era una estupidesa, ja que dubte, un símbol del nou Barça, cions que rebia en l’entorn espa- lo que ja estava fart d’escoltar
a aquesta edat hi ha molts altres sigui quin sigui l’avenir de l’e- nyol no afecte al Barcelona el desqualificacions sobre un fitxat-
futbolistes, i igualment atractius, ge que m’havia obert la porta a
als equips que semblen admirar tanta esperança. Li vaig dir: -¿Què
els comentaristes. et sembla això de Lewandowski? -
Un gran fitxatge. No va dir més, no
El cert és que de la nit al dia calia. Aquesta resposta ha canviat
aquell somni blaugrana es va fer la meva vida. Gràcies, Sopeña. n
realitat. Els aficionats al futbol es-

ACTUALITAT BLAUGRANA més baixes per importar al navar-
rès, una cosa que no entén Tuchel.
El club barcelonista aspira a reconstruir la seva defensa amb peces dels londinencs i també «Nosaltres tenim un internacio-
amb un objectiu marcat a Stamford Bridge. Divisió per Koundé, Azpilicueta i Alonso. nal espanyol que és capità aquí. Els
veig al mateix nivell, però el Bar-
El Barça i el Chelsea, de celona no, així que no estic segur
la complicitat a la disputa de si li vull donar el que vol, perquè
és un gran jugador. La meva feina
ALBERT GUASCH Semblava una partida tancada en Raúl Caro / Efe no és només donar-li a ell el que
Barcelona favor del club que ara presideix el Jules Koundé, defensa francès que pretenen el Barça i el Chelsea. vol, sinó buscar el que és millor
nord-americà Todd Boehly, però per al Chelsea».
Amb el Chelsea hi havia d’haver al Barça no es dona per perduda.
una entesa, algun tipus de com- El pols segueix, tot i que es dona Fa la sensació que l’arribada de
plicitat. Al cap i a la fi, el Barça as- per descomptat que sembla difícil Koundé al Barça inclinaria el
pira a reconstruir la defensa amb que l’entitat blaugrana guanyi Chelsea a posar barreres a la sor-
la captació de peces a l’engròs de totes les mans. tida dels seus laterals, de la ma-
Stamford Bridge. El central Chris- teixa manera que si el francès
tensen ja forma part de la nòmina Si el que es mostra de cara al aterrés a Stamford Bridge podria
blaugrana sense necessitat de ne- públic serveix d’indicació es diria lubrificar la marxa d’Azpilicueta
gociar res amb els anglesos. Molt que al costat del Chelsea no hi ha i/o Marcos Alonso.
fàcil. Per Marcos Alonso i Azpili- satisfacció precisament amb la di-
cueta, en canvi, fa falta trucar a recció barcelonista. Thomas Tu- Diferències notables
Londres, pactar un preu pel late- chel, el tècnic dels blues, va adme-
ral, que acaba contracte el 2023, i tre que estava «una mica molest» Si l’operació Koundé es frustrés,
també pel polivalent navarrès, per l’ovació realitzada sobre Azpi- la direcció esportiva barcelonista
prorrogat un any més pel seu no- licueta. Pel fet per si mateix i per les ha temptejat la contractació d’I-
table rendiment. quantitats discutides. ñigo Martínez, de l’Athletic i
també de 31 anys. Un pla b més
Pel mig ha irromput un xoc La comparació curtterminista en comparació
d’interessos personificat en Jules amb la mirada de futur que re-
Koundé, central francès de 23 El Chelsea va pagar recentment 40 flecteix el central del Sevilla. Per
anys del Sevilla que atrau els dos milions al Nàpols pel central Kou- no parlar de la diferència de con-
clubs. Els dos han donat xifres de libaly, de 31 anys, i hi va al·ludir el sistència i polivalència (Koundé
diners fabuloses sobre el tapet se- tècnic alemany. «Només he de fer pot espavilar-se també al lateral
villista, una mica més els angle- la comparació amb tot el que ens dret) que ofereixen l’un i l’altre. Si
sos, a dir dels que segueixen al ha costat portar a Koulibaly, que es pretén espantar Gerard Piqué,
minut les incidències del mercat. és també internacional i més o millor amb el sevillista.
menys de la mateixa edat». El
Barcelona estudia quantitats molt El desemborsament necessari
en cada cas hauria de resultar re-
velador, tot i que ja no sembla un
problema. Segons els comptes de
Joan Laporta, al Barça encara li
queden gairebé 100 milions d’eu-
ros (la meitat dels 200 milions)
que s’ha marcat per a fitxatges
aquest estiu. La venda del 25% dels
drets de televisió dona pel que
sembla per a tot això. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

52 | Esports Diumenge, 24 de juliol del 2022 |

ATLETISME Lucy Nicholson / Reuters

Es va fer esperar fins a la penúltima jornada, però
el Mundial d’Eugene va registrar per fi un rècord
mundial. El va aconseguir l’atleta nord-americana
als 400 metres tanques. Es va batre a si mateixa.

El vol fluid
de McLaughlin

GERARDO PRIETO

Trigava però va arribar. No hi ha dial de Doha-2019 i plusmarquis- McLaughlin s’imposa còmodament a la final dels 400 metres tanques del Mundial d’Eugene (EUA).
Mundial que es preï sense algun rè- ta de la distància abans que Mc-
cord planetari, i la nord-americana Laughlin li arrabassés el límit «Només vaig haver sobretot a les curses curtes. Les Kersee és un entrenador de do-
Sydney McLaughlin ho va aconse- mundial, Dalilah Muhammad, va de treure el talent nord-americanes del relleu 4x100 nes, gairebé totes elles excepcio-
guir en l’antepenúltima jornada acabar en tercera posició (53.13). que Déu ens dona es van classificar fàcilment per a la nals, com al seu dia ho va ser la se-
millorant la seva pròpia plusmarca a cadascú», va dir final, seguides de l’explosiu quar- va parella Jacky Joyner-Kersee, o la
universal a 400 tanques (50.68), la Després de l’apoteòsica final després de la carrera tet espanyol (Sonia Molina-Pra- vigent plusmarquista mundial de
primera dona que baixa dels 51 se- contra el crono, McLaughlin es va dos, Jaël Bestué, Paula Sevilla i 100 i 200, Florence Griffith, o la do-
gons en la carrera de la tornada a la mantenir asseguda en la pista una María Isabel Pérez), amb 42.61, na amb més podis que ciap altre
pista amb 10 obstacles. bona estona. «Necessitava proces- nou rècord nacional. atleta, Allyson Felix, per citar-ne
sar l’àcid làctic i tenir un moment algunes entre les més rellevants.
Era gairebé un rècord cantat per disfrutar amb el que acabava de L’exhibició de McLaughlin ha-
per endavant, però això no garan- passar», va explicar. via estat precedida minuts abans «No ha sigut una cursa del tot
teix res i menys en l’alta competi- pel triomf del seu compatriota Mi- neta, es pot millorar, sobretot el
ció, en la qual es busquen les me- Treure el talent chael Norman en 400 llisos (44.29), marge en el pas de la tanca o en
dalles i les plusmarques es reser- que va superar el favorit, el granadí l’amplitud de gambada», se since-
ven per als mítings. Com un esfinx, McLaughlin va Kirani James, per 19 centèsimes. rava l’atleta que pensa a doblar
mostrar el rostre impenetrable tanques, el 400 i el 110, als Jocs de
McLaughlin va realitzar una que la caracteritza en tot mo- La inevitable pregunta ara és si París del 2024. «Però tot dependrà
carrera perfecta –vista des de fo- ment, fins i tot després de la seva l’atleta entrenada per Bob Kersee del que opini el meu entrenador»,
ra– i va acabar amb un temps tan extraordinària carrera, quan va baixarà dels 50 segons o, més ben va dir per concloure. n
extraordinari que li hagués donat el afirmar que se sentia en un estat dit, quan ho farà.
setè lloc a la final de 400 de llisos de flow constant durant la prova,
que, minuts abans, havia guanyat la fruïció que sent qualsevol per-
l’espectacular bahamiana Shaunae sona quan està totalment centra-
Miller, campiona olímpica en da en el gaudi del que està fent.
aquesta distància a Rio i a Tòquio. «Només vaig haver de deixar al
meu cos fer el que sap fer durant
La corredora de tanques nord- 50 segons, treure el talent que
americana de 22 anys va córrer Déu ens dona a cadascú».
sense ombres, sense rival que la
inquietés. L’holandesa Femke Qui va disfrutar de veritat va ser
Bol, tan jove com la nova plus- el públic en l’Hayward Filed, ve-
marquista, es va emportar la pla- ient com els Estats Units conti-
ta (52.27). La campiona al Mun- nuen arrasant en aquest Mundial,

Gaudeix de l’estiu Tecnologia
al millor preu Aventura

Els nostres experts trien 20 idees Acampada
i localitzen els millors productes

Sobre Navegar COMPRAR
rodes
elperiodico.com/shopping-
especial-verano

Shopping Platja Jardí
Especial Estiu

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 24 de juliol del 2022 Esports| 53

FÓRMULA 1 Europa Press
«Vam parlar amb Fernando i estem oberts a cedir Oscar Piastri,
sempre que torni més endavant», afirma el CEO de l’equip.

Alpine ja negocia
la renovació d’Alonso

LAURA LÓPEZ ALBIAC La idea és que tots dos són pilots Apunts Fernando Alonso, al circuit francès de Paul Ricard.
Barcelona valuosos i ens agradaria que pilo-
tessin l’any que ve», va afirmar Leclerc obté la ‘pole’ Alonso, per la seva banda, futur equip del fabricant francès
Laurent Rossi, màxim responsa- Rossi, concloent les conjectures busca el compromís d’Alpine per a les 24 Hores de Le Mans:
ble d’Alpine, va explicar ahir a sobre un possible canvi d’Alonso u Carlos Sainz va tornar a revelar- quant a la inversió en el projec- «Sempre ha sigut part de les
Paul Ricard les intencions de per Piastri al volant de l’Alpine. se com un jugador d’equip perfecte te, a fi d’aconseguir un cotxe discussions. Fernando és una
l’equip francès amb vista a la per a Ferrari. Va exercir un rol deci- competitiu que li permeti tornar llegenda de l’esport i de Renault,
temporada vinent, i va deixar clar «Estem treballant en escena- siu perquè el monegasc aconseguís a lluitar per podis i victòries. Pe- és el nostre campió, sempre tin-
que la renovació de Fernando ris perquè tots dos pilotin, són la seva setena pole position de la rò, a més, Rossi va afegir un al- drà un lloc al nostre LMDh el dia
Alonso és una prioritat, mentre plausibles i sensibles, i pensem temporada. tre punt transversal. Després de que canviï, serà benvingut en
confien a trobar lloc per al seu ta- que convenceran a tots dos pilots. la Fórmula 1, podria afiliar-se al aquest equip». n
lentós pilot reserva Oscar Piastri, No puc dir res més. Estaria obert u Una estratègia no assajada que
campió de la F3 i la F2, i esperen a cedir Oscar sempre que després els va servir als de Maranello per
que l’australià pugui foguejar-se el recuperéssim, hem invertit desequilibrar l’ajustadíssim pols
en un altre equip el 2023 amb la molt en ell i és un talent prome- amb el líder del Mundial, Max Vers-
condició de poder recuperar-lo tedor. Una cessió, com molts al- tappen, que arrencarà segon en
més endavant. tres pilots que han començat en carrera (DAZN, 15.00 hores). Per la
un altre equip per aprendre i des- seva banda, Fernando Alonso, que
«El contracte de Fernando prés tornen, seria una bona op- va tornar a ser el millor dels Alpine,
acaba aquest any, així que estem ció», va argumentar Rossi, sen- sortirà setè al GP de França.
parlant amb ell i preparant esce- se voler aclarir els rumors que
naris per a ell i per a Oscar Piastri. apunten que Piastri ha sigut ofert
a Williams i McLaren.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

54 | Programació Diumenge, 24 de juliol del 2022 |

SÈRIES LES PEL·LÍCULES DE TV

‘Thriller’ carcerari amb Noche y día
Alberto Ammann i Luis Callejo 22.05 hores. | PARAMOUNT

Presó Psiquiàtrica Monte Baruca. És 24 de desembre i comença

a fer-se fosc. Un grup d’homes armats envolten el complex i De James Mangold. Amb Tom Cruise,
Cameron Diaz, Peter Sarsgaard, Jor-
tallen les comunicacions amb l’exterior. El seu objectiu: en- di Mollà, Viola Davis, Paul Dano, Falk
Hentschel, Marc Blucas, Lennie Loftin.
dur-se Simón Lago (Luis Callejo), un perillós as- EUA, 2010. Acció, 109 minuts
uEll és un espia astut que s’ha fugat.
sassí en sèrie. Si els guàrdies el deixen marxar, ‘La noche Ella, una transeünt desventurada que es
l’assalt s’acabarà en qüestió de minuts. Però dirigeix a un casament. Els seus camins
es creuen i es desvien completament
l’Hugo (Alberto Ammann), el director de la más larga’ de rumb.
presó, es nega a obeir i es prepara per re-

sistir l’atac. La seva única ajuda seran uns Espanya, 2022 Tom Cruise i Cameron Diaz en una
quants funcionaris sota el seu comanda- Intriga escena la pel·lícula.
ment i els mateixos interns psiquiàtrics. Netflix
Comença una llarga nit de setge i violència
per a l’Hugo i la seva gent. 60 minuts
(11 episodis)
Que Dios nos perdone
22.30 hores. | LA SEXTA

‘Encerrado Nova minisèrie inspirada Rodrigo Sorogoyen dirigeix aquest De Rodrigo Sorogoyen. Amb Antonio
con el diablo’ film de 2016. de la Torre, Roberto Álamo, Javier Pe-
en fets reals reira, Luis Zahera, Raúl Prieto, María de
EUA, 2022 Nati, María Ballesteros. Espanya, 2016.
Intriga, Drama En aquesta minisèrie inspirada en fets reals, quan Intriga, 127 minuts
Jimmy Keene (Taron Egerton), futbolista estrella uMadrid, estiu de 2011. Crisi econò-
Apple TV+ del seu institut i fill d’un policia condecorat, és mica, moviment 15-M i un milió i mig
60 minuts condemnat a deu anys en una presó de mínima de pelegrins que esperen l’arribada del
(6 episodis) seguretat, li donen una oportunitat única a la Papa conviuen en un Madrid més calo-
seva vida: entrar en una presó de màxima se- rós i caòtic que mai. En aquest context,
guretat i fer-se amic de Larry Hall (Paul Walter els inspectors Velarde i Alfaro han de
Hauser), un presumpte assassí en sèrie tras- trobar com més aviat millor el qui creuen
balsat, o quedar-se on és i complir tota la seva que és un assassí en sèrie.
condemna sense opció a llibertat condicional.
Aviat, el Keene s’adona que la seva única sorti- 2012
da és aconseguir una confessió i esbrinar on són 22.00 hores. | TVE-1
enterrats els cossos de diverses nenes abans que
s’estimi el recurs que ha presentat el Hall. De Roland Emmerich. Amb John Cu-
sack, Amanda Peet, Chiwetel Ejiofor,
Disponibles tots els episodis Thandie Newton, Oliver Platt, Tom Mc-
de la tercera temporada Carthy, Woody Harrelson, Danny Glo-
ver, Liam James, Morgan Lily, Zlatko
The Boys és un enfocament irreverent del que passa quan els Buric. EUA, 2009. Acció, 158 minuts
uFa segles, els maies van deixar un ca-
superherois, tan famosos com les celebritats, tan influents Pel·lícula protagonitzada per John lendari amb una data que predeia la fi del
Cusack. món. Des d’aleshores, els astròlegs l’han
com els polítics i tan venerats com els déus, abusen dels seus descobert, els numeròlegs han trobat
les pautes que la prediuen i els geòlegs
superpoders en comptes de fer-los servir per fer el diuen que la Terra té els dies comptats,
concretament fins al 2012.
bé. Amb la intenció d’aturar aquests superhe-

rois corruptes, The Boys, un grup de justiciers, ‘The Boys’
continua la seva cerca heroica per exposar la

veritat sobre Els Set i Vought, el conglomerat EUA, 2019 ¿Quién mató a Bambi?
multimilionari que maneja els superherois i Acció, Intriga 22.35 hores. | LA 2
encobreix els seus bruts secrets. La sèrie es Prime Video
basa en el còmic més venut de The New York

Times, creat per Garth Ennis i Darick Ro- 60 minuts De Santi Amodeo. Amb Quim Gutié-
rrez, Ernesto Alterio, Julián Villagrán,
bertson, que també són productors executius (24 episodis) Enrico Vecchi, Clara Lago, Úrsula Cor-
beró, Belén Ponce de León. Espanya,
de la sèrie. 2013. Comèdia, 86 minuts
uDos joves amics han de trobar la ma-
‘El hombre Sèrie d’humor per a tota la Quim Gutiérrez i Ernesto Alterio, els nera de fer que el president de la com-
contra la abeja’ protagonistes. panyia on treballen, que és el sogre d’un
família, amb Rowan Atkinson d’ells, torni sa i estalvi a casa, ja que,
Regne Unit, 2022 per estranyes circumstàncies, es troba
Comèdia El prestigiós actor i humorista Rowan Atkinson inter- tancat mig despullat al maleter del seu
Netflix preta un nou personatge en aquesta comèdia bufo- cotxe.
10 minuts nesca. Trevor és un pare de família tan adorable
com patós que aconsegueix feina com a cuida- El mètode Grönholm
(10 episodis) dor de cases. El primer encàrrec és una luxosa 23.20 hores. | TV-3
mansió plena d’obres d’art de valor incalcula-
ble, cotxes clàssics i un gosset moníssim. Però Pel·lícula de 2015 dirigida per En- D’Enric Folch. Amb Jordi Boixaderas,
podrà Trevor mantenir l’ordre després de la ric Folch. Lluís Soler, Jordi Díaz, Roser Batalla.
irrupció d’una molesta abella o acabarà la riva- España, 2015. Comèdia, 83 minuts
litat provocant cada cop més desastres? Quins uEls últims quatre aspirants a un càrrec
danys irreparables produirà aquest conflicte? executiu en una sucursal sueca de mo-
El caos va apoderant-se de la situació en aquesta bles es reuneixen per fer la prova final
sèrie d’humor per a tota la família composta per del procés de selecció. Són en una sala
episodis breus i dinàmics. tots quatre sols.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Programació| 55
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 24 de juliol del 2022

LA FOGUERA F a cinc anys, la periodista Lídia Here- Lídia Heredia, presentadora d’‘Els Matins’. queixes venien de fora: cada vegada que jo escri-
JUAN SOTO dia tenia una cama immobilitzada per via un article contra Puigdemont, per exemple,
una lesió al genoll. Amb una fèrula diència, de manera comprensible, les barbaritats queia un text en qualsevol dels digitals indepes, el
IVARS robusta, va venir des de casa seva fins surrealistes del món digital. De vegades aquestes crit al cel. «¡Es fica amb el MHP, és murcià i parla
al meu barri i em va convidar a parti- barbaritats les protagonitzaven els indepes, és clar. en castellà a TV-3!».
Lídia Heredia cipar a Els Matins de TV3. Volia que parlés de les
i un senyor xarxes socials, que és del que jo parlava en aquell El meu idioma matern sonava dins del plató És un petit exemple d’allò que una part de
de Múrcia moment a tot arreu. amb tota naturalitat: Lídia (o Pere Bosch) i els ter- l’audiència exigeix que sigui TV-3, així que em
tulians es llançaven en català sobre el tema que jo puc imaginar les pressions que devia rebre Here-
-«Escolta, Lídia, que sí, que mola, mil gràcies, els portava en espanyol, debatíem una mica en dia per la seva manera de portar el matinal. El seu
un honor, però jo és que no em sento gens còmo- aquest ambient agradable, civilitzat i anacrònic, i domini del programa va passar els anys més durs
de parlant en català, perquè penso en espanyol i tots dos idiomes s’enredaven de manera indife- del procés, amb els histrionismes, la hiperventi-
en català vaig traduint, i a més pronuncio fatal, i rent. Se’ns entenia molt bé i ens enteníem. Les lació i la propaganda sistèmica. En aquest ambi-
semblo retardat». ent impossible, i en un ens públic intervingut, ella
ha aconseguit mantenir un programa plural, amb
-«Cap problema, ho fas en castellà». col·laboradors variats i una línia editorial sensi-
Durant els següents cinc anys, fins que va blement menys esbiaixada que altres espais.
marxar per fer de corresponsal a Washington, el
modus operandi de la nostra col·laboració era el se- Doncs bé: després de tants anys de treballar
güent: jo proposava un tema a la Raquel Ballabri- junts i una certa complicitat, que suposo que es
ga, ella el transmetia a la Lídia i a l’equip del guió notava en antena, jo encara no sé quin partit vota
del programa, i tancàvem. la Lídia Heredia, i sospito que tampoc l’encertaria
No hi havia pegues, no n’hi va haver ni una so- la seva audiència. No se m’acudeix una manera
la vegada. La secció mirava de transmetre a l’au- millor d’elogiar la seva feina. n

Oferim una atenció diversa i plural en diferents idiomes com l’àrab, el xinès, l’urdú,
l’anglès o la llengua de signes

TVE-1 TV-3 ANTENA 3 CUATRO TELE 5 LA SEXTA

6 .00 Amistoso pretemporada. 7.00 Notícies 3/24. 8.15 Los más... 7 .30 El zapping de surferos: 6 .30 Gen360. 1 1.30 Equipo de investigación.
FC Barcelona-Reial Madrid CF. 9 .40 Signes dels temps. 9 .45 La Voz Kids. lo mejor. 6 .45 I love TV: lo mejor. 1 4.00 La Sexta noticias 1ª
6 .50 Noticias 24 horas. Testimoni de Taizé i l’art de fer 13.20 Cocina abierta con 7 .40 Malas pulgas 7 .50 Mejor llama a Kiko. edición.
10.30 Españoles en el mundo. pessebres. Karlos Arguiñano. 9.35 Iumiuky. 8 .25 Got Talent España. 15.00 La Sexta deportes.
- Harbin i Pequín, la Xina. 10.17 Diumenge, concert. 13.50 La ruleta de la suerte. 9.40 Callejeros viajeros. Momentazos 1 5.15 La Sexta meteo.
- Costa Rica, costa Pacífic. 150è aniversari del naixement 15.00 Antena 3 Noticias 1. - Porto. 1 0.00 Got Talent España. 1 5.30 Cine.
1 2.20 Españoles en el mundo. d’Amadeu Vives/Selecció de 15.45 Deportes. - Platges de Lisboa. Amb Santi Millán. Amb la Deuda de sangre.
País Basc francès. romances i duets de sarsueles 15.55 El tiempo. 11.20 Viajeros Cuatro. col·laboració de Risto Mejide, 17.30 Cine.
1 3.10 Partit amistós. (II). 16.00 Multicine. - Ries Baixas. Edurne i Dani Martínez. Colisión inminente.
FC Barcelona-Reial Madrid CF. 11.15 A 2 veus. Intercambio mortal. - Camí de Santiago. 13.20 Socialité. 1 8.45 Cine.
El primer clàssic del curs arriba 12.05 Pretemporada FC 1 7.45 Multicine. 1 4.00 Cuatro al día. 1 5.00 Informativos Telecinco. Megalodon.
en plena pretemporada. Barça i Barcelona. Alerta Amber. Huida hacia la vida. 1 5.00 Noticias Deportes Amb Ángeles Blanco i Roberto 20.00 La Sexta noticias 2ª
Reial Madrid es mesuren a Las FC Barcelona-Real Madrid CF. 19.20 Multicine. Cuatro. Fernández. edición.
Vegas. 13.50 Polònia. Sabor del verano. 1 5.10 El tiempo. 1 5.40 Deportes. 2 0.45 La Sexta meteo.

1 5.00 Telediario 1. 14.30 Telenotícies migdia. 1 5.20 Callejeros viajeros. 1 5.50 El tiempo. 10Subscriu-te €
Amb Lara Siscar i Igor Gómez. Amb Cristina Riba. Esports: Mèxic té un preu. 16.00 Viva la vida.
1 6.00 Sesión de tarde. Artur Peguera. 15.40 Home cinema. 21.00 Informativos Telecinco. des de
Huellas del pasado. 1 5.40 Tarda de cine. Alex Rider: Operación Storm- Amb Ángeles Blanco i Roberto elperiodico.cat/subscriptors
1 7.30 Sesión de tarde. Cop d’efecte. breaker. Fernández.
Segundas oportunidades. 1 7.30 Tarda de cine. 1 7.25 Cine. 2 1.40 Deportes.
1 9.00 Sesión de tarde. Canvi de guió. Astérix en los Juegos Olímpi- 2 1.50 El tiempo.
Tonio y Julia: promesas incum- 19.20 Diades castelleres cos. 22.00 Supervivientes:
plidas. especials. 1 9.50 Cuatro al día. Conexión Honduras.

20.30 Aquí la Tierra. 2 0.25 Origen Catalunya. 21.00 Antena 3 Noticias 2. 20.40 Noticias Deportes 0 .50 Supervivientes: Diario 20.55 La Sexta deportes.
2 1.00 Telenotícies vespre. 21.45 Deportes.
21.00 Telediario 2. 2 2.05 Com si fos ahir. 21.55 El tiempo. Cuatro. 2.00 Casino Gran Madrid 21.30 Usted está aquí.
23.20 Cine. 22.10 Infiel.
22.00 La película de la El mètode Grönholm. 2.30 Live Casino. 2 1.00 El tiempo. Online Show. Patria.
0 .45 Cine.
semana. El crèdit. SUPER 3 2 1.10 First Dates. 2.30 ¡Toma salami! 2 2.30 Cine.

2012. mundo. 14.40 Insòlits. 15.05 Jo 09.00 Els meus veïns pirates. 2 1.30 Especial Alta tensión. 2.55 El horóscopo de Que Dios nos perdone.
soc Erasmus. 15.30 La 2 express. 09.34 Pfffirates. 10.00 El millor
0 .25 Cine. El señor de los 15.35 Saber y ganar fin de sema- en tot. Rem. 10.41 Kung Fu Panda: Amb Christian Gálvez. Esperanza Gracia. 0.55 Encarcelados.
na. 16.20 Grandes documentales. Les potes del destí. 11.28 Zoom,
anillos: La comunidad del anillo. Los habitantes ocultos de Sierra el dofí blanc. 12.04 Un dramara- 22.30 Cuarto milenio. 3 .00 Mejor llama a Kiko. EL 33
Morena. La reina de la noche. ma total. 12.35 Les noves aven-
LA 2 Cerca de la muerte. 18.50 Planeta tures de Peter Pan. 13.19 Pat, el CLAN TV BETEVÉ 16.59 GhostForce. 17.34 Robin
selva. 19.20 Wild hunters. 20.08 gos. 13.54 Els pingüins de Ma- Hood, el trapella de Sherwood.
07.30 UNED. 08.00 Los concier- Wild hunters. 20.55 El documen- dagascar. 14.40 Prodigiosa: Les 10.10 Cine Clan. Meñique y el Es- 14.55 Vist des del cel. 15.50 Re- 18.08 Zoom, el dofí blanc. 18.43
tos de La 2. 08.45 En lengua de tal de La 2. Planeta azul. 21.45 aventures de Ladybug i Gat Noir. pejo Mágico. 11.23 Momonsters. trats. Invitada Cora Novoa, disyó- Els germans Kratt. 19.26 En Gri-
signos. 09.15 Buenas noticias TV. Atlántico. 22.35 Versión españo- 15.02 El xai Shaun. 15.30 El Petit 11.53 Peppa Pig. 12.03 Vera y el quey. 16.10 Ciutadà Novell. 16.50 zzy i els lèmmings. 20.06 Les
09.30 Shalom. 09.45 Medina en la. ¿Quién mató a Bambi? 23.55 Príncep. 16.36 Les noves aventu- reino del arcoiris. 12.25 Agus y Música moderna. 18.00 Feeel. Sisters. 20.29 Kung Fu Panda:
TVE. 10.00 Últimas preguntas. Cine. Ali. 01.20 Apollo. res de Peter Pan. Lui, churros y crafts. 12.36 Me- 18.25 Doc’s. 19.00 Oh my goig! Les potes del destí. 21.15 Els pin-
10.25 Testimonio. 10.30 La mis- teoheroes. 12.57 Las travesuras 19.30 Trèvols de 4 fulles. 20.00 güins de Madagascar. 21.55 Els
sa en català. 11.20 Calidoscopi. de Jaimito. 13.20 La aldea en- BTV Notícies vespre. 20.20 El habitants de la fi del món. Caro-
11.25 La 2 express. 11.30 Pueblo cantada de Pinocho. 13.45 Pat, el temps. 20.30 Cinema d’estiu. lina del Nord; El Marroc.23.27 La
de Dios. 11.55 Saber vivir. 12.45 perro. 14.01 Los superminihéroes. Todo saldrá bien. 22.25 Tube meva terra. ... a l’illa de Robinson
Zoom tendencias. 13.15 Expedi- 14.41 Bob Esponja. 15.25 Cine d’estrena. 22.45 Barcelona... i Crusoe; ... a Vanuatu.00.22 Els
ción culinaria: alimentos de la tie- Clan. La abeja Maya: Los Juegos acció. Malagueña. 00.15 Última habitants de la fi del món.
rra. 13.15 Conservas y fermentos. de la Miel. 16.39 44 Gatos. 17.03 sessió. It Follows. 01.55 Va passar
Invierno. 14.05 Turismo rural en el Milo. 17.36 Momonsters. aquí. 02.30 Vist des del cel.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

El Periódico de Catalunya, SL. Tel: 93 265 53 53. Subscripcions i atenció al lector: 93 222 27 22. Atenció al punt de Any XLIV.
venda: 93 222 56 66. El Periódico de Catalunya, SL. es reserva tots els drets sobre els continguts d’EL PERIÓDICO, Número 15.655.
els suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans ISSN 1578-746X.
de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita. Difusió controlada per l’OJD. D.L.: B 36.860 - 1978

La Bomba, ineludible en algun moment de ASSUMPTES PROPIS — Va acabar sent l’arxienemic de Georgie
l’estiu, va ser escrita i composta pel bolivià Dann.
Fabio Zambrana Marchett. Però l’esclat va NÚRIA NAVARRO — ¡Maihovaigser!QuanvaigarribaraEspa-
arribar amb King África, que ha passat de rei nya, a finals dels 90, tothom em deia: «Ets el
de la festa major a julivert de les festes d’in- King África nou rei de l’estiu, has destronat Georgie
fluencers com María Pombo. Al darrere hi ha Dann». No tenia ni idea de qui era. Em vaig
Alan Duffy (Buenos Aires, 1971), algú molt REI DE LA CANÇÓ DE L’ESTIU posar a indagar i vaig veure que era un gran
diferent del de les túniques tribal style i els clarinetista de jazz. El respectava molt.
tocats de comparsa. Un home que cita
Schopenhauer a l’Instagram i té ànima de «Soc un rocker que — ¿Esvanconèixer?
rock'n'roll. es va passar al costat fosc» — No. Al meu mànager se li va ocórrer fer un
xou amb tots dos reis de l’estiu i no va voler. Era
— Tothom coneix King África. Alan Duffy, Elisenda Pons com si es pensés que venia a robar-li el lloc.
gairebé ningú.
— Del’Alan,n’explicaréelmínim.Hevistque, — ¿Quinaéslasevadefensadelapatxanga?
quan surt a la llum un detall privat de la vida — Un discjòquei amic diu: «Som tots molt
d’un esportista d’elit, per exemple, s’entela la dignes i molt indie fins que passa la primera
seva reputació. La meva música és molt blan- xaranga». Ningú va ballar La Bomba però tot-
ca, no em fico amb ningú, no faig onejar ban- hom la coneix.
deres. Només intento fer feliç la gent. Si King
África en compleix 30 aquest any és per això. — ¿Noestàfartdel«suavecito,suavecito»?
— ¿Per què seré recordat? ¡Per La Bomba! És
— Almenysdigui’menquès’assemblen. el segell de King África.
— Tots dos som molt bona gent.
— ¿Lacantaenlaintimitat?
— Deixi’m indagar una mica, va. La seva — El que no canto a l’escenari. En reunions
mare era ballarina de tango. d’amics, rock dels 80 i 90.
— En realitat era professora de Geografia i,
quan es va retirar, es va posar a fer classes de — ¿Mai va sentir nostàlgia del que va poder
tango. Encara avui, octogenària, balla elegant. ser i no va ser?
— El que va fer Sting ja estava fet. Hi ha mili-
— ¿Lived’ellaelgustperlamúsica? ons de persones que canten bé i queden en res.
— Ve d’un oncle meu que tocava la guitarra Fer una cosa que et distingeixi és difícil. I King
clàssica. M’agradava veure’l assajar. Als 7 anys África me n’ha donat l’oportunitat. Em diver-
vaig començar a estudiar i em vaig convertir teix disfressar-me, disfruto amb els viatges.
en el penques que tancava les funcions de se- Però ¿sap què és el més important?
cundària. I el 1982, quan hi va haver la guerra
de les Malvines, a l’Argentina es va deixar — ¿Què?
d’escoltar música anglesa i vam començar a — La meva mare va tenir l’oportunitat de fer
mamar rock argentí. la volta al món i sempre em deia: «Has de vi-
atjar, Alan». Mai vaig imaginar que acabaria a
— FitoPáez,SodaStéreo,CharlyGarcía,Los Kobe, al Japó, on van escollir La Bomba per a
Rodríguez... una campanya de neteja de les platges i vaig
— Iundiaunamicemvadonarelprimerdisc acabar fent una gira de 25 dies.
de Police, Outlandos d’Amour. «Escolta això, és
boníssim», em va dir. Algú em va sentir cantar — Arales influencersse’lrifen.
Police i em van convidar a formar part d’una — Lagents’haposatareviureelqueelsvafer
banda, Mondatta [Zenyatta Mondatta és el ter- feliç en la seva infància. El 2020, María Pom-
cer àlbum dels britànics], que acabaria tocant bo, que organitzava el Suavefest a Formigal,
al Hard Rock de Buenos Aires, al de Mèxic... em va convidar a participar en un vídeo pro-
mocional. Vaig tenir una connexió molt forta
— ¿Quèvatorçarlaviarockera? amb ella i la seva família. Vaig acabar sent la
— Treballava al segell argentí Oíd Mortales sorpresa al casament de la seva germana Lucía.
fent jingles per a anuncis de televisió i ràdio.
Quan la patxanga tornava a agafar força, em — S’anima a tocar en pobles, en centres co-
van trucar explicant que volien reflotar el mercials.
projecte King África. Em van preguntar si — Faig el que sigui, on sigui. El president de
m’interessava i vaig dir que sí. «¿Com pots fer la discogràfica argentina em va dir: «No hi
una copsa així?», es van posar les mans al cap ha tele, ràdio o diari petits, perquè mai saps
els nois de la banda. Jo pensava gravar un disc qui t’està veient, sentint o llegint». I és veri-
ipunt,i miri.Socunrockerqueesvapassaral tat. El dia que no em diverteixi, em dedicaré
costat fosc. a punxar música. n

tot l’any Continguts a favor de amb les Persones
la igualtat de la dona amb la igualtat de gènere

Crida a l’acció a la Solidaritat i
nostra comunitat suport a ONGs

Newsletter setmanal, de la
subdirectora, Carol Álvarez

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

més

24.07.2022 I A MÉS
‘Dresscode’al’oficina:¿lamevaempresapotprohibir-mequeportibermudesixancletes? n «Exagerenaldirquelameva
literaturafaunamicadefàstic»IEntrevistaal’escriptoraOttessaMoshfegh nJulioIglesias:unafactoriademems‘boomers’

EXPEDIENT MORAD

EL RAPER, MÉS ENLLÀ DE LA SEVA FITXA POLICIAL

L’artista del barri de la Florida, que aquesta setmana
ha sigut detingut per quarta vegada des de

començament d’any, s’ha convertit en un dels líders
de la música urbana global. Les seves cròniques des
del marge fascinen més de 7,5 milions d’oients al mes.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

mésPeriódico

EXPEDIENT MORAD

RETRAT D’UNA
ESTRELLA
INCÒMODA

ElraperdelaFlorida
s’ha convertit en un
dels reis de la música
urbana gràcies a les
seves cròniques des
del marge. Quatre
vegades detingut
aquest any, la seva
figura va molt més enllà
de la seva fitxa policial.

PER IGNASI FORTUNY

N o, Morad no és conegut per de reüll. Un veterà periodista que pot La seva música qui abans ni miraven al carrer», va dir en la
les notícies de les seves de- complir amb el perfil de català mitjà-mit- té poc a veure amb seva primera entrevista, que va concedir a
tencions, malgrat el que ha- jà bé deia aquesta setmana que la princi- el rap espanyol i, aquest diari, el maig del 2019, quan, evi-
gin pogut llegir per allà. pal virtut del raper és enllaçar incidents i en canvi, connecta dentment, tenia una repercussió molt infe-
Tampoc l’han fet famós els delictes. Bé, és obvi que no coneix Morad. amb les rimes dels fills rior a l’actual. A juliol del 2022 suma ja més
Mossos, malgrat que des de comença- de la migració d’una vintena de discos d’Or i Platí.
ment d’any suma diverses topades amb la Ara, per força, amb l’enorme altaveu que francesa crescuts
policia i ha sigut detingut en quatre ocasi- ha construït en uns mal comptats quatre a les ‘banlieues’ La música de Morad poc té que veure
ons. El cert és que Morad, raper del barri anys de carrera musical, milions d’ulls se- amb el rap espanyol i sí molt amb el rap
de la Florida de l’Hospitalet, mai hauria si- gueixen els seus passos, i també les seves en- francès lligat a la immigració. Durant la
gut notícia sense la seva música: com sopegades. Un parell de dades de la seva di- seva curta carrera ha col·laborat amb
tants altres nens i joves criats en la margi- mensió: compta amb més de 7,5 milions moltes figures de França (com Lacrim i
nalitat, segurament hauria tingut una vi- d’oients mensuals a Spotify i dos milions de Naps), país amb una indústria molt po-
da fora de tot radar i formaria part seguidors a Instagram. A Youtube, els seus tent al voltant del rap. Un exemple de
d’aquells als quals ningú mira o, si es fa, és videoclips sumen milions i milions de re- tot això: fa unes setmanes, Morad va par-
produccions. «Són moltes per a un xaval a ticipar en un concert de Jul, un dels ca-

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

0203
24 DE JULIOL DEL 2022

FERRAN NADEU

QUATRE CANÇONS CLAU

Morad, amb la ‘companyia’ dels música urbana és banda sonora mundial, ‘M.D.L.R.’ ge és que això no és bo, que hi ha gent que ha
Mossos, a l’escenari del Sónar, el un jove de la Florida irromp com a prín-
cep de la música de carrer. La seva figura «Pobres però no pobrets», perdut coses, que ha acabat malament, i que
18 de juny. gegantesca també ha posat el focus en sentencia en un dels seus
aquests ombrívols marges plens primers himnes, publicat hi ha gent que se’n penedeix. I un d’ells soc jo»,
d’històries, sovint, crues. Vides fora del
sistema. De les banlieues a la Florida. És el 2019. Amb aquest exposava a aquest diari en una entrevista.
molt fàcil en les seves lletres –aquest tes- tema va començar a Les seves cançons han interpel·lat persones
tament vital que queda en uns llimbs ar- presentar des de la Florida que fins ara no se sentien al·ludides per la
tístics– entendre coses d’aquests «contes aquest «món que tu no música. És una novetat: un referent medià-
basats en fets reals» que són les seves veus» i a construir la seva tic que els representa per origen i discurs. I
cançons. «La platja era pa’ meter los paque- marca: carrer, lleialtat i això ha suposat, per exemple, una onada
te; nunca estirado en la hamaca», diu a Ha- d’empoderament per a fills de pares mi-
bla claro, tema que canta amb l’estrella sotracs al sistema. grants i, en general, en barris de classe tre-
porto-riquenya Eladio Carrión. balladora. Així ho han comprovat molts do-
‘Aguantando’ cents d’escoles de la perifèria.
Morad ha fet del carrer la seva marca.
Les sigles M.D.L.R. (mec de la rue, noi del car- L’aguantant ve Morad diu que, de petit, ell i els seus
rer en francès) són el seu segell, el nom del seguit d’«abusos amics sempre havien somiat ser futbolis-
seu grup més pròxim o –com diu ell– la se- policials». El raper de tes, boxejadors... En definitiva, tenir una vi-
va «banda familiar organitzada» (el terme l’Hospitalet relata da digna i potser tocar l’èxit. Cap, ha co-
ara s’ha popularitzat tant que també l’uti- experiències pròpies i mentat més d’una vegada, somiava ser po-
litzen alumnes d’escoles situades per so- alienes i els seus xocs amb licia, en al·lusió al conflicte obert que man-
bre de la ronda de Dalt que consumeixen l’autoritat i la justícia en la té amb els Mossos. Fa poc Morad va ser de-
carrer amb la seva música). Des dels seus que és sens dubte una de nunciat per conduir sense carnet de cotxe.
començaments, Morad, un noi impulsiu i les seves cançons (2019) També té pendent un judici per calúmnies
determinat, parlava de la seva carrera en més transcendents. contra els Mossos i per difondre el rostre
plural. Tenia la voluntat que no només ell d’un agent del cos. El raper va gravar el po-
visqués de la música, sinó que el seu en- ‘Motorola’ licia, al qual va acusar d’haver agredit me-
torn, d’una manera o una altra, també nors del seu barri en una intervenció polici-
participés del seu èxit. La voluntat era cre- La cançó (2020) es va al. Aquest mateix agents, segons expliquen
ar moviment i, almenys a la Florida, és fà- catapultar via TikTok. I fonts coneixedores dels fets, estava en la se-
cil comprovar com, més enllà d’ell i Beny Morad va arribar a un públic va última detenció, diumenge a la nit, que
Jr, molts altres xavals han començat a can- molt més ampli (ah, i en la es va produir a l’interior d’un restaurant a
tar buscant un destí. La música, una altra telefònica encara es freguen Cornellà després que el cotxe en el qual
vegada, una vàlvula d’escapament. les mans). El videoclip és un anava el raper com a copilot se saltés un se-
exemple de la poca inversió màfor en vermell. Aquesta infracció de
Ensopegades que hi ha darrere del trànsit va desencadenar una discussió. El
fenomen, ja que està fet resultat: Morad va passar la nit a comissa-
No busquin en Morad el comú, un relat de ria i va ser posat en llibertat dilluns al matí
fantasia o el testimoni d’un jove que amaga amb un mòbil. acusat d’amenaces lleus.
les seves relliscades. Hi ha autenticitat, dissi-
dència, superació i sotracs al sistema. En Bzrp Session Al març, a més, va ser absolt per falta de
aquest sentit, i tornant a les seves lletres: proves d’un judici per un intent de roba-
«Soñaba con el camino, y me tuve que yo res- Va ser –com diu en el tema tori en una casa del barri del Putxet el
(2021)– el primer «que ve de 2018, quan el cantant començava en la
balar; soñaba con el camino, pero lo he podi- l’Àfrica» en col·laborar amb música. Les fotografies en què es basava
l’acusació no eren de prou qualitat per
do lograr». Soñar és un cant a la resiliència Bizarrap, fenomen del identificar-lo, segons deia l’informe de la
que Morad dedica en els seus concerts als moment. La tornada, causa, malgrat que un dels mossos que va
més petits que, com ell, neixen amb pedres il·lustrativa: «No tenía para declarar en el judici va afirmar que les
a les butxaques. De fet, ell va ser un adoles- entrar en las tienda’; dudo que imatges no deixaven lloc a dubtes. La jut-
cent esgarriat que va passar per un centre ese mundo tú ya lo entienda’; ge va concloure que els fets denunciats no
de menors. I des del primer moment en què me tenía que robar to’a las van quedar «prou acreditats». En el mateix
Morad va començar a ser Morad tenia clar prenda’; ahora pago to’ los judici, l’advocat de l’artista, Fernando
què havia de sortir per l’altaveu. «El missat- Martínez, va fer constar en la seva defensa
meses Hacienda». final que Morad té moltes cançons que
pos del país gal, a Marsella, davant Moltes setmanes carreguen contra els Mossos i que això po-
60.000 persones. Un altre patró que es és l’artista espanyol dia haver «determinat» els agents. De fet,
pot veure en les seves col·laboracions més escoltat a Spotify, té un tema (Paranoia freestyle) en què repe-
amb artistes estrangers és el del vincle on té més de teix fins a nou vegades «Catalunya, fuck
de l’origen magribí. Així, Morad ha arri- 7,5 milions d’oients Mossos d’Esquadra».
bat a països com Itàlia, el Regne Unit o al mes. I no té
Holanda, ajuntant-se amb cantants discogràfica. Tampoc Intrús
d’aquests llocs que tenen pares alge- un gran equip darrere
rians, marroquins... És més: programa Al sortir de sala, Morad es va adreçar a
un tour per capitals europees i omple les una de les càmeres que el seguia als voltants
sales. Per a ell, més enllà d’Espanya, són de la Ciutat de la Justícia i li va dir: «Tinc 22
terres fèrtils Itàlia, França i Mèxic. anys, jo no em dedico a això de la tele, només

El de l’Hospitalet representa en una Es- m’agrada cantar i fer feliç». Només 22 anys,
panya polièdrica el triomf dels fills de la que ja són 23. De la mateixa manera que no
immigració. En un moment en què la amaga el seu passat, reivindica el seu dret a
deixar-lo enrere. «Ara que un fa les coses bé,
em guanyo el meu pa, no faig res dolent, ¿per

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. JORDI COTRINA
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
Morad, al seu antic estudi de
mésPeriódico gravació (l’Hospitalet), el
desembre del 2019.
què m’han de donar pitjor tracte que quan fe-
ia les coses malament?», es preguntava a fi-
nals del 2019 sobre la seva relació, com a
mínim complicada, amb la policia.

El raper, nascut a l’Hospitalet, d’ascen-
dència marroquina i criat per la seva ma-
re a la Florida, va començar a cantar pel
seu amic Beny Jr, un altre príncep de la
música de carrer sorgit del mateix barri.
Un dia el va acompanyar a l’estudi i un
dia es va animar a gravar. Ara els dos tri-
omfen junts: en el passat Sónar s’abraça-
ven a l’escenari durant la cançó Sigue, una
imatge impossible anys enrere. A Morad
ningú l’esperava aquí i, com un intrús,
s’ha colat en el mainstream musical, sense
ajudes o empentes de cap tipus, ja que no
té una discogràfica al darrere, ni tampoc
un nombrós equip. Es poden comptar
amb els dits de la mà les persones que tre-
ballen en la seva carrera d’una manera di-
recta. Els seus videoclips, gairebé tots rea-
litzats per Ivan Salvador, són molt austers
i solen retratar la realitat del barri amb la
complicitat de molts dels col·legues del
cantant (la policia ha fet acte de presèn-
cia en algunes gravacions per les multi-
tuds que es reunien).

Al març va ser absolt
per falta de proves
d’un judici per un
intent de robatori
en una casa del barri
del Putxet el 2018,
quan es començava
a centrar en la música

La seva música s’expandeix per tots
costats. Moltes setmanes és l’artista espa-
nyol més escoltat a Spotify, i té un rècord
que comparteix amb la també catalana –
tot i que d’un univers totalment dife-
rent– Aitana. Tots dos han aconseguit te-
nir les dues cançons més escoltades a Es-
panya un mateix dia. El camí fins a
aquest número u i número dos és molt di-
ferent: el català no inverteix res a promo-
cionar-se, té el seu propi segell i diguem
que, a diferència de l’exconcursant d’OT,
no casa amb la radiofórmula.

Morad encara no té un disc amb cara i
ulls. Va treure el maig del 2019 la seva car-
ta de presentació, M.D.L.R. (10 cançons),
però des d’aleshores tot el que ha sembrat
ho ha fet a cop de singles i un epé. Ara sem-
bla que no trigarà a llançar un àlbum
conforme al seu jo actual. Mentre això
arriba, el camí l’ha unit a reis del pop llatí
com Ozuna i ha despertat interès, entre
molts d’altres, del gegant raper canadenc
Drake. Per ara aquest interès s’ha mate-
rialitzat en una col·laboració de Morad
amb la marca de roba del que va ser el
cantant més escoltat de l’última dècada
segons Spotify. H

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

0405
24 DE JULIOL DEL 2022

PRESÈNCIA

El de l’Hospitalet té des del
primer dia que es va posar
davant la càmera una
presència innegable,
una de les seves virtuts.

VEÏNS

En molts dels seus
videoclips apareixen els
seus amics, veïns i nens del

barri. La canalla sol ser
protagonista.

¿Es pot ser l’artista més sentit a Spotify Espanya i EL RAPER VIST DES DEL SEU BARRI com a guardià de les essències del barri», afirma una
alhora ser notícia cada dos per tres a causa de de- veïna gran que demana quedar en l’anonimat i
tencions policials? La resposta, per descomptat Icona antisistema que reconeix que «aquest noi sotmet el veïnat a tre-
afirmativa, té un nom propi: Morad, un dels artis- dels joves, mal mendes contradiccions».
tes del moment no només a escala nacional, sinó exemple segons
també mundial. els grans Des de l’Associació de Veïns de la Florida, la
seva presidenta, Julia Portal, es mostra molt me-
LA DICOTOMIA del polèmic raper es reflecteix als PER MANUEL ARENAS surada sobre Morad, reconeix la divisió veïnal
carrers de l’Hospitalet de Llobregat, especialment que causa l’artista i critica el racisme contra ell.
al barri on va créixer: la Florida, una àrea d’uns posició davant 1,5 milions d’espectadors a Lo de «Al barri, Morad és un més», assegura Portal, que
30.000 habitants considerada la més densa d’Eu- Évole (La Sexta). evita pronunciar-se en un sentit o l’altre. «L’As-
ropa i una de les zones més vulnerables de la Gran sociació no hi està ni a favor ni en contra, sinó que
Barcelona. L’espai televisiu, elogiat per molts a Twitter, va és conscient de la polarització del personatge»,
causar irritació al carrer a la Florida. «El que no apuntala Santolino.
Una dualitat, la de Morad, que genera divisió em va agradar va ser que, després de les molèsties
d’opinions en funció de dos factors. D’una banda, que ell i els seus amics ens han causat, el pintessin LA MILLOR METÀFORA del que fa sentir Morad als
la proximitat als Blocs de la Florida, punt calent de joves de l’Hospitalet –que va molt més enllà de la
la ciutat sobre el qual fins i tot s’aplica un Pla In- Cartell de la plaça música i té a veure amb un sentiment de pertinen-
tegral d’actuació: aquí és on Morad ha gravat his- dels Blocs del barri ça– va passar a les festes del barri de Santa Eulàlia
tòricament els seus esverats videoclips i on es res- a principis del juny passat. Llavors, una vintena
pira cansament entre els veïns. Però a més hi ha la de la Florida. de joves d’origen migrant van cantar a tot drap el
bretxa generacional: mentre els joves l’idolatren seu tema Pelele, imitant el raper. El vídeo de l’actu-
com a icona antisistema a partir de les seves aren- ació es va viralitzar a les xarxes socials.
gues contra els cossos policials, els grans, especi-
alment dins les famílies, el veuen com un exem- Sobre aquest efecte mirall de l’artista sobre els jo-
ple problemàtic per als nois que el mitifiquen. ves, des de l’Esplai la Florida, l’entitat amb més ar-
relament al barri des de fa gairebé 40 anys, expli-
A aquesta polarització local al·ludeix Montse quen, en el mateix sentit que Montse Santolino,
Santolino, activista i veïna de la Florida molt im- que són coneixedors que hi ha famílies receloses i
plicada en el seu teixit associatiu: «Els menors de preocupades pel fet que els seus fills vegin en Mo-
25 anys, particularment fills de migrants, l’adoren rad un model a seguir.
perquè els dona una identitat. Al seu torn, sé de ma-
res magribines i llatines que només veuen la part ne- «Si ell enfoqués la seva visibilitat únicament cap
gativa del personatge pels embolics en què es fica». a coses positives, seria un referent impressionant»,
coincideixen fonts de l’Esplai la Florida, Santoli-
MORAD NI DE LLUNY esgota les profundes pro- no i altres veïns consultats per aquest reportatge.
blemàtiques socials de la Florida, remarcades Tot i així, incideixen tots, els problemes que de-
per la Síndica de Greuges local en el seu Informe graden la vida al barri –delinqüència, baralles,
Anual com una de les principals preocupacions drogues–, arrelats en la vulnerabilitat del barri,
veïnals de l’Hospitalet, si bé sí que opera com a es van originar molt abans que el neixés un Mo-
punta d’iceberg d’aquestes, com a cara visible dels rad que ara està a la vintena. I la solució, a ulls
embolics del barri, sobretot després de la seva ex- d’aquestes mateixes veus, passa per un canvi ur-
banístic radical dels Blocs. H

MULTITUD

Una multitud
acompanya Morad i
Lacrim dins un edifici
de la Florida, el barri
més dens d’Europa.

CARRER

El raper ha fet dels carrers
de l’Hospitalet i, en concret,
del seu barri, l’escenari dels

seus videoclips amb
milions de visites.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

mésPeriódico

‘DRESS CODE’ A L’OFICINA

¿LA MEVA
EMPRESA POT
PROHIBIR QUE
PORTI BERMUDES
I XANCLETES?

Certes indumentàries continuen sent tabú
als centres de treball, malgrat les noves estètiques
que s’obren pas i les opressives onades de calor.
Alguns xocs indumentaris acaben als tribunals.

PER GABRIEL UBIETO

S et i mitja del matí, juliol, un va- seus treballadors vagin vestits de determi- Les hostesses norma no escrita, però tothom la com-
gó del metro de Barcelona ple nada manera, ha de proveir-los d’un unifor- han de portar pleix. Al final, ets l’ambaixador del banc
de gent que va a treballar i a me. I si deixa que cada un vagi vestit al seu quan tractes amb els clients», explica. El
l’exterior els termòmetres van aire, sempre ha de justificar per què exigeix talons de criteri de l’empresa i la cultura informal
agafant temperatura. En aquell als seus treballadors portar determinada 4 centímetres a que té instaurada són claus a l’hora de
moment ja superen els 25 ºC i, quan els roba o els la prohibeix. El límit està en els l’avió i de 7 a fora definir quines vestimentes imperen a
passatgers parin a menjar, superaran els drets fonamentals», afirma l’advocat i pro- l’oficina.
30 ºC. La vestimenta és variada, des de fessor de la UOC Pere Vidal.
gruixuts vestits d’executiu amb corbata Faldilla
al coll, fins a vestits a mig genoll, passant Pantalons curts
per polos i pantalons curts. I malgrat que La faldilla és una peça habitual entre les
la temptació pogués animar a llançar-se «Podem venir com vulguem, no tenim cap dones durant tot l’any, si bé a l’estiu s’es-
al lli, les sandàlies i la mínima roba pos- instrucció específica sobre la roba. Ara que curça per la calor. La longitud de la peça
sible, els codis de vestimenta –formals o fa calor, sempre vaig en pantalons curts», esmentada ha sigut fins ara origen de po-
informals– continuen regint l’outfit dels explica el Josep, un analista de dades lèmica als centres de treball, ja fos per-
empleats. ¿Pot la meva empresa prohi- d’una important empresa tecnològica què l’empresa la considerava excessiva-
bir-me utilitzar pantalons curts? ¿És le- amb seu al Poblenou de Barcelona. «Entra ment curta per a algú que realitzés una
gal que l’uniforme sigui d’un determi- dins del sentit comú de cada un. Si un dia atenció al públic o bé perquè la direcció
nat tall? ¿Qui defineix quan una peça és tinc una presentació amb uns clients, em la imposava com a uniforme a les seves
adequada o no para treballar? poso un polo i uns pantalons llargs, però empleades.
tampoc passa res si se’m passa. Mai he
Certes indumentàries segueixen sent ta- viscut cap problema en aquest sentit», Aquest últim va ser un cas que va arri-
bú als centres de treball, algunes per motius afegeix. bar el 2011 fins al Tribunal Suprem. Una
de seguretat, altres d’imatge corporativa en-
vers el client i altres per convencions mera- Més estrictes es mostren en altres
ment estètiques. No és un debat nou, si bé les companyies, com és el cas de les consul-
noves modes i l’augment de les temperatu- tores o la banca. L’Adriana treballa en
res fruit de la crisi climàtica el reobren de una entitat bancària de renom, amb
tant en tant a les oficines. I alguns casos aca- clients internacionals i comptes milio-
ben en els tribunals. naris. Allà el vestit jaqueta o les bruses i
pantalons formals són la norma entre
¿Fins a quin punt l’empresa pot decidir les dones, i el vestit i corbata, obligatori
quin ha de ser l’aspecte o vestimenta d’un entre els homes. «Has d’anar vestit com si
treballador? «Si la companyia vol que els anessis a una entrevista de feina. És una

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. 0607
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping. 24 DE JULIOL DEL 2022

Hi ha reputats bates d’especial protecció. No obstant, si
hotels que no portar xancletes no comporta un risc
identificat per als empleats i no existeix
contracten un codi de vestimenta previ que ho prohi-
cambrers si es beixi explícitament, l’empresa no pot le-
veuen tatuatges galment vetar aquest tipus de calçat a
sota l’uniforme l’oficina. Això aplica a les xancletes i a
qualsevol altra peça de roba.
empresa que gestionava set residències
d’avis obligava les seves infermeres a Barba
portar com a uniforme faldilla, davan-
tal, còfia i mitges, mentre que els seus Històricament, la barba ha sigut motiu de
col·legues homes podien anar amb el veto en determinats oficis. I objecte de
clàssic pijama sanitari. La direcció va conflicte des de fa anys, no només des de
al·legar que amb això pretenia «donar a la irrupció de l’estètica hípster. El 2000, el
la clientela una bona imatge de l’empresa» Tribunal Superior de Justícia de Madrid
i que en 15 anys de portar aquest unifor- (TSJM) ja va haver de pronunciar-se en el
me mai abans s’havia queixat formal- cas d’un cuiner a qui la seva empresa li ha-
ment cap infermera. L’alt tribunal via prohibit deixar-se perilla al·legant
va sentenciar contra l’empresa, va con- qüestions d’higiene.
siderar que l’uniforme era discrimina-
tori envers les dones i els va obligar a El treballador es va escudar que feia
retirar-lo. diversos anys que treballava en la com-
panyia, que no hi havia queixes prèvies
Corbata en aquest sentit i que tots aquells anys
havia lluit un frondós bigoti, sense que
La corbata és una peça habitual en molts això hagués sigut motiu de censura. Fi-
uniformes masculins. És el cas d’una de nalment, els magistrats van determinar
les aerolínies amb més història a Es- que el restaurant no tenia motius, ja que
panya, on els seus pilots i copilots tenen l’empleat desenvolupava la seva tasca
l’obligació de portar-la nuada en tot mo- «amb la deguda higiene i cura», segons
ment. «Quan et contracten et donen tot diu la sentència.
l’uniforme: gorra, camises, corbata, clip de
corbata, galons, americana, pantalons, sa- Maquillatge
bates i fins i tot mitjons. I se suposa que has
de portar-lo en tot moment», explica Ós- Algunes aerolínies continuen tenint
car, pilot. No obstant, reconeix que una una política estricta quant a maquillat-
vegada entren a la cabina l’exigència es ge, i és obligatori per a les tripulants de
relaxa i solen quedar-se en mànigues de cabina. «A Air Nostrum havíem de portar
camisa. els llavis pintats d’un color determinat,
amb prou to perquè es notés», afirma la
Pitjor ho tenen els tripulants de cabina, Laura. En altres companyies són menys
que durant tot el vol estan de cara al pú- estrictes i no tenen un codi d’imatge es-
blic i mantenen un estricte codi de vesti- tablert al respecte.
menta. «Dins de l’avió hem de portar talons
de quatre centímetres, i fora, de set», explica Cada empresa està obligada a entre-
la Laura. Especialment els nous: el sobre- gar als seus empleats (o tenir-la penjada
càrrec, després de cada desplaçament, ha en la intranet) una normativa d’imatge
de redactar un informe i destaca si algú no personal sobre aquestes qüestions. Algu-
porta tots els components o no va pulcra- nes companyies, amb l’objecte d’evitar
ment vestit. «En una altra aerolínia en la conflictes amb els treballadors o judicia-
qual vaig treballar, el mocador al coll era litzar l’assumpte, estableixen que el ma-
obligatori i havia d’estar a 4,5 centímetres. quillatge ha de ser «discret».
La sobrecàrrec venia amb una regla i el me-
surava», afegeix. Tatuatges

Xancletes Els tatuatges continuen sent tabú en de-
terminats oficis. Hi ha reputats hotels
És obligació de l’empresari avaluar i preve- de la ciutat de Barcelona que no con-
nir els riscos laborals que puguin produir- tracten cambrers si l’uniforme els deixa
se en un centre de treball. En entorns in- a la vista. Les agències de treball tempo-
dustrials o de la construcció són obligato- ral que contracten aquest personal
ris calçats específics de protecció i l’ús de inclouen preguntes d’aquest tipus en
xancletes està prohibit pel tipus d’activitat les seves entrevistes i descarten au-
que es desenvolupa. És necessari que l’em- tomàticament els candidats que porten
presa proveeixi al treballador de botes o sa- tatuatges.

En sectors com la banca, els tatuatges
continuen sent una rara avis, a més que
la formalitat del codi indumentari deixa
per si mateix poc espai per lluir aquestes
tintes. «Des de l’1 de juny estan permesos
en la meva aerolínia, però no poden su-
perar els tres centímetres si estan a la vis-
ta. En altres companyies, els empleats
se’ls tapaven amb esparadrap o fent coin-
cidir el rellotge», explica una tripulant
de cabina. H

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

mésPeriódico

O ttessa Moshfegh acaba de tor- elspersonatgesproblemàticsdelesseveshistò- — Unamica malrotllera sí que ho és. No ho negui. ra nord-americana d’una manera espon-
nar d’una agitada gira promo- ries beuen del seu caràcter? — No em proposo fastiguejar la gent. El que tània i normal, però alhora adonar-me que
cional de la seva última no- — Hi ha una miqueta de mi en tots i cadas- no vull és contribuir a la cultura de la me- els EUA no són l’únic lloc del món em va fer
vel·la, encara no traduïda cun dels meus personatges perquè de cap al- diocritat. Vull que la literatura em generi encara més observadora.
aquí, que l’ha passejat per to- tra manera no seria capaç de compren- reptes, adonar-me que no entenc el món on
tes les caselles del tauler nord-americà. Diu dre’ls. I alhora poc tenen a veure amb mi. visc i veure de quina manera puc créixer en — Elsseusparessónmúsics.
que està encantada per l’esforç, però alhora aquesta direcció. — La meva mare toca la viola i el meu pare és
tenia ganes d’arribar a casa seva a Califòrnia — ¿Coms’enténaixò? violinista. Es van haver de readaptar a par-
per retrobar-se amb els seus gossos, tot i que — Vaig ser una nena molt tímida, amb prou — ¿Creuquelescrítiquesqueselifancomacon- lar l’anglès nord-americà. La meva mare té
l’únic animal que aproxima els curiosos bi- feines parlava i, tot i això, era molt observa- readoradelacrueltatselesdirigirientambéaun un anglès britànic preciós i el meu pare va
gotis a la pantalla de l’ordinador –l’entrevis- dora. I ho segueixo sent. M’he acostumat a home? viure a Taiwan i a Munic. Es van conèixer a
ta es fa per videoconferència– sigui el seu veure la gent com a arquetips individuals. — Ser dona en aquest moment de la història Bèlgica. Això ha fet que creixés sentint un
gat. Està mirant de dormir tant com pugui, Per tant crec que hi ha una quantitat infini- atrau molts lectors, homes i dones. I és cert anglès amb diferents marxes, accents i mú-
no un any de repòs i relaxació, com propug- ta de personatges que per a mi són com su- que moltes de les meves lectores joves no siques peculiars.
na l’heroïna de la seva novel·la. S’haurà de confiarien tant en mi si jo fos un home. Així
conformar amb un parell de dies. OTTESSA que m’encanta ser dona, m’encanta el que — Lamúsicadelesparaules.¿Laprofessiódels
MOSHFEGH escric i que a la gent li importi. Em sento seus pares ha influït en la seva manera d’es-
— EsvadirqueambElmeuanyderepòsirelaxa- summament afortunada. criure?
ciólipreniaelpolsaunasocietatnord-america- ESCRIPTORA — Vaig començar a estudiar música als 2
na cada vegada més neurotitzada i depressiva. — Entre els temes que apareixen en les seves anys i aquest aprenentatge em va regalar el
¿Ho sent així? narracions hi ha la relació amb el cos i la relació sentit de la disciplina a través de la repeti-
— Si escric sobre alguna cosa és perquè ho conflictiva amb el menjar. ció. A més a més, l’art és una manera d’acce-
vull entendre. Quan vivia a Nova York em va dir a una cosa divina, provoca connexions
interessar molt la vida de l’Upper East Side, «Exageren al entre les ànimes.
la zona de Manhattan sofisticada i de moda, dir que la meva
on viu la protagonista. I si em captava l’inte- literatura fa una — ¿Divina?¿Ànimes?¿Ésvostècreient?
rès és perquè jo no connectava en absolut mica de fàstic» —Sí, ho soc.
amb aquella cultura. Veia aquelles persones
que entraven i sortien d’aquelles cases i vo- — ¿Iaixòcomesreflecteixenunsllibresambuns
lia saber com eren sense enjudiciar-los. Així personatgestannihilistes?
que vaig començar a imaginar-me a mi ma- — No soc en absolut nihilista, però m’inte-
teixa com a algú molt diferent de mi, aque- ressa la gent que no creu en res perquè és
lla dona que decideix passar-se un any al llit, una font de tensió i de conflicte. Tota perso-
però alhora filtrar-ho a través de la meva na que hagi experimentat la depressió en-
pròpia sensibilitat. tén la filosofia del nihilisme. És fàcil anar
per aquest camí, em sembla molt més difí-
— ¿Diriaquedeixarlavidaensuspensdurantun cil creure en alguna cosa que vagi més enllà
any és avui una fantasia molt potent, especial- de la teva pròpia experiència.
ment per a les dones enfrontades a les multitas-
quesprofessionalsidecures? És l’última ‘wonder girl’ de les lletres nord-americanes. Una Lorrie
— La gent està molt cansada, sí. ¿A Espanya Moore posada al dia, implacable i cruel. Després dels seus relats
encara es continua fent la migdiada? ‘Enyorança d’un altre món’ (Angle) acaba d’aparèixer en anglès
‘Lapvona’, una faula sinistra.
— Cadavegadapodemfer-homenys.
— És veritat, tots hem perdut l’art de l’oci. Jo PER ELENA HEVIA
mateixa no em permeto no estar fent algu-
na cosa tota l’estona, i això no és gens bo per-
què m’aplico una gran pressió que em gene-
ra una terrible ansietat lligada a la impossi-
bilitat de relaxar-me. La meva gran fantasia
és donar-me el permís de no fer res.

— Amésd’escriurenovel·lesiexcel·lentscontes, perpersonatges. El que faig és emfatitzar as- — És clar. Jo mateixa he tingut anorèxia. Ha — Acabad’aparèixerenanglèslasevaúltimano-
també ha destacat com a periodista. La seva úl- pectes de la seva personalitat, els seus pensa- sigut una experiència molt útil a l’hora d’es- vel·la, Lapvona,quepossiblementestradueixiel
tima feina en aquest sentit va ser entrevistar ments, les decisions que prenen i en faig criure amb coneixement de causa sobre 2023. És una faula medieval. Un dels personat-
Brad Pitt, de qui va aconseguir declaracions versions extremes. No és que no m’agradin això. I això els lectors ho perceben. ges és una còpia de Trump.
molt allunyades dels guions preestablerts en les subtileses, el que no m’agraden són els — Sí, vaig imaginar el governador d’aquest
què solen moure’s les estrelles de cine. personatges poc interessants. — ¿Serfillad’unacroataiuniraniàihavercrescut lloc com un individu egòlatra i que es pot
— M’encanta que em pregunti per Brad Pitt, ambunsentimentdenopertinençaaunllocliha percebre com una sàtira del president.
ningú ho ha fet. No crec que el mèrit d’aque- — Gràciesaaixòaconsegueixdesassossegarels forjatelcaràcter?
lla entrevista fos tot meu perquè el senyor lectors amb aquesta mirada grotesca i alhora — Jo soc la primera persona de la meva famí- — ¿ImaginavaquelallavorqueTrumpvadeixar
Pitt és un interlocutor molt bo i amb molta despietada. lia que va néixer als EUA. La primera genera- plantada creixeria en forma de prohibició de
curiositat per les coses. Ens vam adonar que — Moltes gràcies [riu]. Crec que el desassos- ció sempre té una experiència diferent. Em l’avortament?
teníem molts interessos comuns en els nos- sec és més interessant que la tranquil·litat. vaig situar en un estat intermedi, entre tres — La manera en què funciona el poder als
tres respectius processos creatius: la filosofia És una cosa que veiem contínuament en els cultures. D’una banda tenia accés a la cultu- EUA continua ancorada en l’Edat Mitjana.
de vida, la nostra relació amb l’espiritualitat, diaris o a Netflix. La gent es llança a allò que Ja no es tracta de decidir si vols tenir un fill o
la poesia i l’art. Jo no volia fer-li preguntes és més estrany i inquietant. Crec que els crí- no, que també, sinó que és una qüestió
impertinents o íntimes, i crec que vam con- tics i la premsa en general exageren quan mèdica perquè no es poden fer avortaments
nectar més enllà de les coses superficials. diuen que la meva literatura fa una mica terapèutics. Així que una dona es pot inserir
de fàstic. bosses de silicona al pit però no pot sotme-
— Sovintaquestaintimitatformapartdelprocés tre’s a una cirurgia que li salvarà la vida. H
creatiu. ¿Quantes vegades li han preguntant si

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. 0809
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping. 24 DE JULIOL DEL 2022

Filla de croata i iranià, tots dos «Avui als Estats
músics, va néixer a Boston Units una dona
el 1981. De petita va aprendre
a tocar el piano i el clarinet. es pot inserir
Va estudiar a les universitats bosses de silicona
de Brown i Stanford i va ser
assistentaNovaYork deJean al pit però
Stein, la carismàtica editora no es pot sotmetre
de ‘The Paris Review’, que
la va animar a escriure. a una cirurgia,
Després de decidir que no un avortament
mantindria relacions estables
amb ningú, un astròleg vèdic terapèutic,
li va predir que l’amor vindria que li
a ella. Ho va fer el 2016:
el periodista Luke Goebel salvarà la vida»
va trucar a la seva porta
per entrevistar-la. Ella
va explicar l’idil·li a
‘The Wall Street Journal’.

Ottessa Moshfegh publica nova novel·la, ‘Lapvona’, encara no traduï-
da al català. A sota, imatge de la portada de l’edició anglesa.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. mésPeriódico
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

10

24 DE JULIOL DEL 2022

NETFLIX

500

comiats

s’han registrat

a Netflix,

molts

procedents dels

la saturació de departaments
serveis i ni un de màrqueting.

pressupost amb

molts zeros o 80%
una propietat in-
tel·lectual de re-
nom són garan-

tia de res.

Les primeres menys cobra un
mesures per po- director. Segons
sar-hi remei no
destaquen espe- Bloomberg,
cialment per la els que abans
seva popularitat. s’embutxacaven

Millie Bobby Brown, en el paper d’Once, en la quarta temporada de ‘Stranger things’, que ha esmorteït el sotrac de la plataforma. Netflix és la pri- 4 milions a l’any,
mera plataforma
D iuen que, com més amunt RETALLADES I PRODUCCIONS CANCEL·LADES que obligarà a ara cobren
puges, més dura és la caigu- pagar un extra si 750.000.
da. L’streaming ho està vi- L’‘STREAMING’
vint en primera persona. ENFILA LA SEVA es vol compartir
Executius i inversors es van GRAN DEPRESSIÓ
fregar les mans els últims dos anys da- el compte amb una altra persona. Tam-
vant el creixement espectacular de
subscriptors que va impulsar la pandè- bé prepara un servei complementari a
mia. Però ara les tornes estan canviant.
Les pujades, efecte directe del confina- l’actual, que costarà menys però obliga-
ment, han demostrat ser efímeres.
Una vegada recuperada la normalitat, rà a «tolerar» una mica de publicitat.
la gent ha buscat altres plans fora de
casa. La delicada situació econòmica HBOparalitzalasevainversióaEuropa
ha fet la resta, i ha convertit el que
hauria d’haver sigut un simple reajus- La crisi que afronten les plataformes després En paral·lel a aquestes iniciatives, dirigi-
tament en un problema seriós. Serveis del malbaratament pandèmic provoca retallades i des a augmentar beneficis, les platafor-
que abans el consumidor percebia mes han començat a estrènyer-se el cintu-
com a imprescindibles estan en el cancel·lacions. «Els dies que el mariner borratxo ró per frenar el ritme de la despesa. La re-
punt de mira de les llars, que miren de gastava ja s’han acabat», afirmen des del sector. ducció de plantilla, una de les primeres
retallar despeses innecessàries per ca- mesures quan plana el fantasma de la
pejar una realitat marcada per la infla- PER ELENA NEIRA desacceleració, ja s’ha cobrat gairebé 500
ció descontrolada, la crisi energètica i llocs de treball a Netflix, molts dels quals
la guerra a Ucraïna. Aquesta mateixa clients els que comencen a abandonar el i les contractacions de personal a preus als departaments de màrqueting. I no es
setmana Netflix declarava la seva sego- barco de l’streaming i la seva sostenibili- astronòmics han creat un problema de descarta que les retallades arribin a altres
na caiguda en subscriptors d’aquest tat es veu compromesa. Wall Street té tresoreria. Amb menys clients pagant empreses del sector. L’austeritat també
any (970.000, gairebé cinc vegades més molt a veure en aquesta situació. Du- mes a mes la pregunta sembla inevita- ha arribat a la inversió en producció de
dels que va perdre en el primer trimes- rant anys va premiar amb bones cotitza- ble: ¿qui pagarà aquesta festa? contingut original. La companyia de Los
tre). Aquesta dada deixa clar que la fi- cions borsàries les xifres de subscrip- Gatos ha anunciat que mantindrà la des-
delitat del client ja no és incondicional. tors, ignorant fins i tot que moltes plata- L’streaming s’ha vist obligat a moderar pesa anual prevista per al 2022 (17.000
I sense això, els fonaments de les plata- formes gastaven més del que ingressa- l’optimisme d’abans. Mantenir subscrita milions d’euros) durant els dos anys vi-
formes trontollen. ven. Les inversions multimilionàries en una persona els 12 mesos de l’any és nents, una frenada després de set anys
contingut original, l’expansió mundial prou difícil, expandir-se a altres països amb increments considerables. D’altres
En mig any ha quedat exposada una és cada vegada menys rendible donada han optat per decisions més dràstiques.
de les principals debilitats del model de És el cas d’HBO Max, que fa poc anuncia-
negoci de l’streaming, basat a compensar va que suspendrà gran part dels seus
uns marges escassos amb un gran creixe- plans de producció original per a Europa.
ment: és poc sostenible. Els avantatges Espanya, de moment, no es veurà afecta-
del sota demanda davant la televisió van da per la mesura, tot i que no es descarta
calar en un client cansat de pagar factu- que a mitjà termini acabi tenint una polí-
res astronòmiques i de tolerar publici- tica d’inversió més conservadora.
tat, impulsant una enorme fuga d’espec-
tadors al nou mitjà digital. Ara són els Els analistes del sector són bastant pes-
simistes i demanen a les companyies que
reflexionin sobre quant estan disposades
a invertir a costa de guanyar quota de
mercat perdent-hi diners. Sobretot, te-
nint en compte que l’usuari ha deixat
clar que no li tremolarà la mà a l’hora de
tancar l’aixeta. H

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. 11
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
24 DE JULIOL DEL 2022
mésPeriódico

Thomas Pynchon tenia un any quan CREMEU-HO DESPRÉS DE LLEGIR-HO ricà, en realitat, un clàssic de la literatu-
Christina Stead va publicar la seva tercera ra universal, fabulescament cruel i ge-
novel·la, la gargantuesca, alhora desopila- Laura nial, en tot just 18 mesos, en un aparta-
tiva i fosca, expansiva, i bancària House of Fernández ment del carrer 22, a Nova York. El va
All Nations. Era l’any 1938 i els Estats Units ambientar a Washington DC perquè el
aplaudien literàriament Ernest Hemin- @laura_fernandez seu editor a Simon & Schuster va consi-
gway i el seu modernisme clàssic, elèc- derar que als nord-americans no els im-
tric, mentre s’acomiadava de la Genera- ¿Qui tem portarien un rave els australians. Però
ció Perduda, de Francis Scott Fitzgerald i Christina Stead, fugissera i opaca –amb prou fei-
Nathanael West i contemplava com el gò- nes va concedir entrevistes i, quan ho va
tic que sortia del sud –de William Stead? fer, no va ser mai clara–, va trigar anys a
Faulkner, Carson McCullers, Flannery confessar que la família protagonista
O’Connor, Truman Capote– continuava L’any en què en fa 120 del naixement –els bufonescos, lisèrgics, espídics, ma-
donant veu a aquells que no n’havien tin- de la totèmica autora d’aquest clàssic al marge cabres Pollit– era la seva pròpia família.
gut. Aleshores, Stead, australiana roda- Sam, l’infantil i narcisista pare de (l’ex-
mon –havia viscut a Anglaterra i França, titulat ‘El hombre que amaba a los niños’, tensíssima) família, està directament ba-
a Bèlgica i fins i tot a Espanya, on era novel·la pynchoniana (molt) abans sat en el seu propi pare, el prestigiós biò-
quan va esclatar la Guerra Civil–, s’havia leg marí David George Stead.
instal·lat, sí, als Estats Units. de Thomas Pynchon, la seva figura ni tan sols
forma part del cànon feminista, ¿per què? I Louie, la filla que va tenir amb una
Que, una infinitat d’anys més tard, es altra mare, la més gran en aquesta casa
comparés House of All Nations amb l’obra de bojos, en aquest senyor de les mos-
de Thomas Pynchon, se la considerés, de ques familiar –el pare de Stead es va ca-
fet, una novel·la pyn-
choniana, té cert sar en tres ocasions, i
punt pervers. ¿No aquí el situa enmig del
s’hauria d’haver con- seu segon matrimoni
siderat Thomas Pyn- convertit en un ninot
chon un escriptor de drap que utilitza els
steadià? O, anant en- seus fills per alimentar
cara més lluny, ¿no es el seu repugnant i exu-
podria considerar Los berant narcisisme–, és
reconocimientos, de Wi- la mateixa Christina,
lliam Gaddis, la no- que, curiosament, no
vel·la que va obrir la va enviar cap exemplar
veda del postmoder- de la novel·la al seu pa-
nisme, també, una re, però sí a l’amant
novel·la steadiana? adolescent que tenia en
Però ¿com podria ha- aquella època i que es
ver-ho fet si aleshores va convertir en la seva
(any 1955) l’obra de tercera dona: Thistle
Christina Stead no ha- Harris. L’escriptora,
via sigut reeditada ni amb el seu peculiar i
propulsada –final- corrosiu humor, li va
ment entesa– pel poe- dir, en la seva dedi-
ta –¡el poeta!– Randall catòria, que «en molts
Jarrell, que, fascinat sentits», la novel·la es
amb no House of All Na- podia considerar «una
tions sinó la següent novel·la de Stead, va carta privada» a la ma-
decidir escriure l’apassionat pròleg que teixa Thistle, amb forma d’un Robinson
la va ressuscitar? suís estil Strindberg, fent alhora referèn-
cia a la novel·la (familiar) de pirates i al
Això va passar el 1965. I la novel·la en dramaturg suec, inventor d’un caniba-
qüestió, El hombre que amaba a los niños (Pre- lisme psíquic molt steadià.
Textos), havia sigut publicada el 1940. El Resulta incomprensible que la més
mateix any que Hemingway va publicar gran i més perfecta –l’humor actuant
Per qui toquen les campanes . L’any que Car- com a clau mestra per obrir totes les por-
son McCullers va publicar El cor és un caça- tes–, la més brutal i incòmoda obra sobre
dor solitari. És a dir, un any en què ningú l’absurda figura del Patriarca, amb ma-
esperava una novel·la pynchoniana abans júscules –el Gran Pare Blanc, el mateix
de Pynchon. Situada injustament al mar- Oncle Sam–, encarnat en un guillat que
ge del cànon fins al dia d’avui, la novel·lis- esclafa tot allò que es creua en el seu ca-
ta Mary McCarthy la va atacar salvatge- mí, per una distracció narcisista i abomi-
ment quan la va ressenyar per a The New nable, segueixi al marge del cànon fins i
Republic per considerar que ficava la pota tot avui. Malgrat avançar-se fins i tot a les
pel que fa a l’estil de vida d’una família primeres onades del feminisme, ni tan
nord-americana, sense arribar a pregun- sols el feminisme reivindica el valor del
tar-se per què, i sense saber, és clar, que la combat, cos a cos, de Stead. Un combat en
novel·la havia sigut ambientada, en reali- què víctimes i botxins es confonen i s’ali-
tat, a Austràlia. Va ser l’editor qui li va exi- menten com feristeles. Un circ familiar
gir un trasllat tan aparent i epidèrmic. monstruós i decadent, a recer per sempre
de ser instrumentalitzat, com tot gran i
Stead va escriure el primer clàssic veritable clàssic. H
d’un protopostmodernisme nord-ame-

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

mésPeriódico

JULIO IGLESIAS

UNA FACTORIA
DE MEMS
‘BOOMERS’
Potser les generacions més joves giren els ulls veuràs la generació Z o
en blanc davant el festival de mems que cada juliol mil·lennistes utilitzant-los. O,
es repliquen pel flanc sènior d’internet. Per contra, si ho fan, serà a risc de fer fere-
el repertori, actualitzat aquest any amb la inflació i les dat digital i vergonya aliena entre
onadesdecalor,nodonasignesd’esgotament.¿Perquè? els seus coetanis. Tot i això, segui-
ran en l’imaginari col·lectiu boomer,
PER ABEL COBOS L’abastde que, en molts casos, el reviuran
lasevafama amb la puntualitat d’un rellotge en
Deia un tuit anònim que els facilita dates molt assenyalades.
mems són com un bon vi, que associacions
es passa anys fermentant en entre el seu L’autor posa diversos exemples
barriques per després ser ful- nom i desenes de mems ressuscitats periòdica-
minat en una ampolla en no- de jocs de ment per la comunitat sènior d’in-
més una tarda amb els amics. Els mems te- paraules ternet. Però no fa falta anar-se’n
nen un període de vida igual de llarg. Nei- sense tan lluny: a escala local, per exem-
xen, comencen la fermentació trobant el necessitar ple, tenim el mític «abril, cerral», pro-
format que els farà virals i, una vegada ni context ni tagonitzat per Elena Furiase, filla de
trobat el punt perfecte, exploten en una explicacions Lolita Flores, la participació de la qual el
allau de reproduccions i variacions, su- 2008 al programa Password reviu cada 1
mant xifres fins que, ràpidament, moren d’abril, recompartint a totes les xarxes
en el seu propi excés. socials el vídeo. De fet, el mem està tan
mort que fins i tot la mateixa actriu
Així ho assegurava també el periodista va demanar que deixessin de com-
Andrew Ferguson a The Atlantic: «El cicle de partir-lo, farta. «Conec l’acudit, dei-
vida d’un mem contemporani té fases. Neix xeu-me en pau», va implorar al seu
en algun racó difícilment traçable; [...] Ronda Instagram fa uns mesos.
per les xarxes socials, presumint de creativi-
tat i ocurrència en les seves primeres aparici- El mem infinit
ons. [...] Al final, tothom en vol formar part.
En aquest moment apareixen els primers Altres sempiterns mems estacio-
símptomes de cansament». nals que no requereixen presenta-
ció són els de Julio Iglesias. Arriba
Després del ‘mainstream’, la mort el mes de juliol i una allau de fo-
tografies del cantant editades
Pel periodista, l’indici que un mem estre- moltes vegades inunden els mò-
lla està passant a una supernova moribun- bils. N’hi ha en desenes de for-
da és quan el mainstream hi participa: «El mats, imatges, textos i missat-
món envolta el mem, l’engoleix, el sufoca, ges, la majoria de vegades allu-
l’asseca, l’ingereix». Al final, l’acaben utilit- nyadíssims del seu origen que,
zant mitjans de comunicació per fer-se els segons les biblioteques digi-
graciosos, marques per vendre productes, tals de mems, és als dosmils,
fins i tot polítics i organitzacions per re- amb el format de «i ho saps»:
captar diners. Llavors, «el mem ha mort, és a dir, una imatge de Ju-
conclou Ferguson. lio, sempre la mateixa, en
la qual, amb americana i
Després de la mort social, el mem entra corbata, apunta amb l’ín-
en un nou estat, totalment diferent. No dex a càmera, amb una
frase qualsevol que aca-
bava en «i ho saps». A par-
tir d’aquí, com a bon
mem, ha anat defor-

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

1213

24 DE JULIOL DEL 2022

mant-se i autoparodiant-se fins a convertir-se

en el poti-poti humorístic que és avui.

Cada any es reinventen: aquest estiu, se-

gons apunten els arxius fotogràfics, se cen-

tren en l’onada de calor, la inflació i, repescat

d’altres anys, la covid. I fins i tot s’adapten als

països (per exemple, a l’Argentina, a l’hemis-

feri sud, els de l’onada de calor parlen, preci-

sament, del contrari, el fred) perquè, per des-

comptat, els mems d’un artista internacio-

nal de la seva talla no es podien circumscriu-

re només a un país i han traspassat fronteres,

igual com la seva carrera artística.

Segons la psicòloga Alba Cobos, que

aquests mems hagin unit poblacions tan dis-

pars es deu a l’èxit aclaparador del cantant,

la fama internacional del qual permet unir

una «comunitat heterogènia», que pot enten-

dre «acudits senzills» i «associacions fàcils»

entre el seu nom i

Si no fosdesenes de jocs de

paraules sense ne-

cessitar ni context pels mems,
ni explicacions. A ara només
més a més, hi ha el es parlaria
factor a què apun-

tava el productor i

de lesbaixista Hans Lagu-
sevesna a Hey, el llibre
que intenta desco- societats
dificar el fenomen en paradisos
Iglesias, i que man-

té que el cantant ha

fiscals,apel·lat sempre a un
segonspúblic «aliè» a les
tendències, impri- ‘La Nación’
mint «una sensació

de contemporaneïtat

tot just passada de

moda». Un fabulós filó, doncs, per a l’humor

i la ironia.

Entre la broma i els paradisos fiscals

UNREPERTORIINESGOTABLE. Cada mes de juliol es Al programa argentí Podemos hablar es va
posa en marxa el fabulós festival de mems protagonitzats abordar el tema, comentant que era una for-
per Julio Iglesias. Aquest any, amb picades d’ullet espe- ma de mantenir viu el seu llegat, mantenint-
cials a l’escalada de la inflació i a les onades de calor. lo sempre a l’spotlight, encara que no fos per
la seva carrera artística sinó la seva figura
com a engranatge essencial de la cultura
pop. I sempre, per descomptat, des d’una
perspectiva positiva ja que, pel diari La Na-
ción, millorava la imatge d’un famós que, si
no fos pels mems, només estaria omplint ti-
tulars per les seves societats en paradisos fis-
cals. De fet, a diferència de Furiase, el mateix
Julio Iglesias va assegurar que els mems li
semblaven «molt divertits».

Malgrat el seu impacte pop, sembla que
aquests mems no han aconseguit impermea-
bilitzar en les generacions més joves. I no no-
més perquè aquestes siguin més estrictes
amb el procés de vida dels mems i, una vega-
da morts, considerin que «el seu ús fa vergo-
nya aliena», com sentenciava Ferguson, sinó
perquè, a mesura que les grans aplicacions
han fet el gir cap al vídeo, el format d’aquest
mem ja no té sentit. Per exemple, a TikTok és
pràcticament impossible trobar-ne, i els
pocs que hi ha són una còpia dels WhatsApp
amb un mínim impacte. Queda clar que el
canvi de plataforma accentua la fractura di-
gital, fins i tot en l’humor més bàsic. H

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

mésPeriódico

Regé-Jean Page Anitta

L’actor que passa Fa uns mesos, ja es va convertir en la primera dona llati-
de títol nobiliari na a arribar al número 1 en la llista de cançons més es-
coltades del món gràcies a Envolver, fita reconeguda
finsitotalllibreGuinness iqueaYoutubetémésde300
milions de reproduccions. Ara, la cantant brasilera

Anitta, de 29 anys, s’ha apuntat a la llarga precampanya brasilera

al proclamar el seu suport a Luiz Inácio Lula da Silva per a les elec-

cions de l’octubre, en les quals s’enfronta al president d’extrema

dreta Jair Bolsonaro. I ho ha fet, a més, uns dies abans de ser opera-

El duc de ‘Los Bridgerton’ ha donat da d’endometriosi i donar visibilitat a aquesta malaltia que se-
permís a Rhimes perquè el substitueixi per
un altre actor. Ell vol fer cine d’explosions gueix oblidada per la medicina.

Molt ha canviat el discurs de la cantant més internacional

del Brasil. El 2018 molts fans la van criticar per no recolzar el

hashtag #elenao, de repudi a Jair Bolsonaro. Llavors va justificar

la seva neutralitat per la falta d’informació i va recordar el seu

origen humil. Ara, quatre anys més tard i amb una fortuna d’en-

tre 20 i 40 milions d’euros, ha decidit contribuir al tallafoc con-

PER JUAN MANUEL FREIRE tra l’extrema dreta.

Fins i tot més que la protagonista Phoebe Dynevor, la gran reve- Criada a l’humil barri d’Honorio Gurgel de Rio de Janeiro per
lació de la primera temporada de Los Bridgerton va ser Regé-Jean
Page, nominat a l’Emmy pel seu paper del duc de Hastings, que la seva mare i junt amb els seus germans, en ocasions ha explicat
conspirava amb Phoebe, o més ben dit Daphne, per fingir un
convenient idil·li després convertit en inconvenient realitat. que casa seva estava plena de goteres i que les parets quedaven «es-
Quan l’abril del 2021 es va saber que Page no estaria en els següents capí-
tols, per poc no s’organitza el boicot fan del segle. GIR DE GUIÓ ponjoses com una pizza» quan plovia.
Regé-Jean
Per l’actor no va ser una decisió brusca, sinó una cosa que estava sobre Page està El 2018, i als seus 25 anys, Anitta ja era tota una estrella mundi-
la taula fins i tot abans de començar a rodar la sèrie. Ell mateix ho explica- decidit a con-
va a Variety: «Eraunarcd’unatemporada.Haviadetenirunprincipi,unnusiun vertir-se en al que havia gravat èxits de la mà de Maluma, Major Lazer i J.Bal-
desenllaç. Vaig pensar: ‘És interessant. Hi entro, aporto la meva part i després la un astre
família Bridgerton segueix endavant’. Era gairebé com fer una minisèrie». del ‘block- vin, amb qui va firmar just aquell any Downtown, el seu èxit més
buster’.
En la segona temporada, Daphne tornava a la llar familiar sense marit important fins a Envolver. Des d’aleshores no ha deixat de créixer,
de bracet ni nadó a la falda. Els havia deixat a casa. ¿Seria TOLGA AKMEN / EFE
així ser sempre? En una entrevista amb Entertainment però la seva transformació més rellevant ha tin-
Tonight, el creador Chris van Dusen va tenir la dub-
tosa idea de voler calmar les masses assegu- gut a veure amb els seus posicionaments polítics.
rant, simplement, que Page «no està en la se-
gona temporada». Ella mateixa va reconèixer recentment en un UNA CAN-
directe d’Instagram amb activistes negres que TANT DE
Malvat i heroi d’acció havia arribat a minimitzar el racisme. Però el seu GUINNESS.
discurs antiracista i feminista ha anat a més amb Anitta és la
Però el bo de Page va aprofitar la pre-
mière d’El agente invisible per acabar el seu èxit, un camí arriscat que la majoria d’artis- primera llati-
amb les elucubracions. Davant el
micro de Variety, donava permís a tes solen estalviar-se per no perdre fans. «Aram’in- na que, en
Rhimes i equip per fitxar un altre
actor per al paper: «Són lliures per digno,emrebel·lo,faigservirhasthags».També es va solitari, ha
fer el que vulguin. Shonda i jo vam
fer vegana el 2019. arribat al pri-
tenir una meravellosa conversa al fi- La foto d’Anitta de suport a Lula no deixa lloc mer lloc de la
nal de la primera temporada. Està- llista global
vem bastant satisfets de com ens ha- a dubte. Utilitza el braç en forma de L recolzat so- de Spotify.
via quedat». bre una barra de pole dance al costat de la resta de

Deslligat del deliciós culebró, Pa- lletres superposades, mentre que llueix les sigles
ge sembla decidit a convertir-se en as-
tre del cine espectacle. Tots els seus del partit, PT, en una natja dels seus pantalons
projectes són blockbusters. En l’esmenta-
da El agente invisible, caríssima producció ajustats de color vermell. Bolsonaro, amb el seu
de Netflix dirigida pels Russo (Vengadores:
Endgame), el galant ideal es converteix en el do- ampli historial de racisme, homofòbia, negacio-
lent de la pel·lícula: el cap del braç clandestí de la
CIA a la caça i captura del mercenari (Ryan Gosling) que nisme de la pandèmia i distracció absoluta de
ha descobert secrets de l’agència. És el possible –veurem si al
públic li agrada més que a la crítica– inici d’una franquícia. l’Amazones, té la màxima estrella del seu país i la

En principi, a aquest desplegament d’acció hiperbòlica la seguiran majoria d’artistes en contra.
Dungeons & Dragons: Honor among thieves i, després, la responsabilitat de
convertir-se a El Santo per a un nou reboot cinematogràfic, un quart de se- Ara bé, la publicació ha portat cua, perquè
gle després del protagonitzat per Val Kilmer. També a l’horitzó: una pel·lí-
cula d’atracaments de Noah Hawley (Fargo, la sèrie) per a Netflix. Page no Anitta ha demanat que no s’utilitzi la seva imat-
vol balls de gala i acció d’alcova. Vol explosions. H
ge per promocionar la campanya del PT: ella, diu,

no és simpatitzant del partit, sinó que recolza Lu-

la com a alternativa a «Voldemort», tal com es va

referir a Bolsonaro fent referència al dolent de

Harry Potter. El que potser no esperava és que el

mateix Bolsonaro retuitegés amb aplaudiments

aquest segon tuit, que també va provocar les críti-

ques d’un bon grapat de simpatitzants del PT que

la van qualificar de tèbia.

Pocs dies després de penjar aquesta foto (i fina-

litzar un mes de 14 concerts i viatges a 20 països

que l’havia deixat «exhausta»), publicava a les xar-

xes imatges des de l’hospital i explicava que havia

sigut operada d’endometriosi, un trastorn dels

teixits de l’úter poc estudiat i que pot provocar do-

lors incapacitants. Mentrestant, la cantant conti-

nuallançant singles;l’últim,No más,ambPharrell

i J. Balvin, i ja ha fet set llançaments i remixos

aquest 2022, a part d’un àlbum de 15 cançons,

Versions of me, llançat a l’abril amb col·laboracions

comaraCardiB,MykeTowersiKhalid. H

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

1415

24 DE JULIOL DEL 2022

L’enemiga 1UNA FERIDA VITALÍCIA avalada per Biden que va beneficiar direc-
pública de El desembre del 1972 –tres setmanes tament la institució financera.
Bolsonaro abans que el seu pare, Joe Biden, fos elegit
per al Senat–, Hunter viatjava al seient pos- 6SEGUEIX LA MALA RATXA
La superestrella brasilera li diu terior del Chevy familiar conduït per la mare, El 2009 va fundar, amb el fillastre de
«Voldemort» a l’actual president Neilia, quan va xocar contra un tractor. Neilia John Kerry, Christopher Heinz, i un amic,
i brinda el seu suport a Lula i la seva germana petita, Naomi, van morir a Devon Archer, la firma d’inversió Rosemont
per a les eleccions de l’octubre l’acte. Ell, de 2 anys, i el seu germà Beau, de Seneca Partners. Archer va ser condemnat
4, van resultar greument ferits. El pare, ficat a un any de presó a principis del 2022 per
en la narrativa del seu ascens al poder, mai estafar una tribu de nadius americans per
va parlar del succés amb els nens. gairebé 60 milions de dòlars en bons.

2DUES CARRERES I UN VOLUN- 7TRACTES AMB UCRAÏNA I LA XINA
TARIAT L’abril del 2019 va portar a reparar el
Criat pels seus oncles –fins a l’arribada de seu Macbook Pro a una botiga d’informàti-
Jill Jacobs, la madrastra–, va estudiar a la ca. L’FBI va aconseguir el disc dur i l’amo de
catòlica Acadèmia Archmere, es va llicenci- la botiga, per la seva banda, en va enviar
ar en Història a Georgetown i, més tard, en una còpia a l’advocat de Donald Trump, Ru-
Dret per Harvard. Després d’acabar la uni- dolph Giuliani. Un any i mig després, The
versitat, va treballar un any en el Cos de New York Post’ va revelar els seus tractes
Voluntaris Jesuïtes, on va conèixer Kathle- comercials amb l’empresa més important
de petroli i gas ucraïnesa, Burisma, així com
10 COSES QUE S’HAN
DE SABER DE...

Hunter
Biden

PER GERMÁN ARANDA El fill de Joe Biden és un dels
grans malsons del president,
MANUEL FERNANDO ARAUJO / EFE juntament amb la inflació, les
conseqüències de la guerra
a Ucraïna i la seva minvant
popularitat en els sondejos.

PER
NÚRIA NAVARRO

en Buhle, amb qui es va casar el 1993 i va amb un empresari xinès amb causes pen-
tenir tres filles: Naomi, Finnegan i Maisy. dents per frau. Ell sempre hi ha vist al darre-
re la mà negra dels republicans.
3LA MORT DE BEAU
Malgrat que als 18 anys ja va ser arres- 8DOBLE PATERNITAT
tat per possessió de cocaïna i als 33 va El novembre del 2019, mentre feia front
passar per rehab, Hunter explica a les se- a una demanda de paternitat interposada
ves memòries, Beautiful things, que va ser per la jove Lunden Roberts –el tribunal li va
el «dolor aclaparador» per la mort del seu donar la raó a ella–, Hunter es va casar amb
germà Beau –un tumor cerebral va segar la la cineasta sud-africana Melissa Cohen –
seva vida als 46 anys– el que el va empè- se’n va enamorar a l’instant perquè «s’as-
nyer a l’abús de les drogues i l’alcohol. Va semblava al seu germà» mort–, amb qui ha
perdre gairebé tots els clients del bufet tingut un fill, Beau.
d’advocats on treballava. «Vaig trobar cen-
tenars [de càrrecs de targetes de crèdit] en 9ARTISTA D’ÚLTIMA HORA
licoreries i clubs de striptease», explica Ka- L’última faceta coneguda és la pintura
thleen Buhle al llibre If we break: A memoir com a exorcisme «del dolor i el sofriment»
of marriage, addiction, and healing. enquistats en la seva vida. «És el regal que
m’han fet», ha dit, referint-se als republi-
4IDIL·LI AMB LA CUNYADA cans obsessionats a segar l’herba sota els
No només va arribar a l’extrem de pas- peus del pare. Va exposar en una galeria
sar «tres dies sense dormir, fumant crac i del SoHo de Nova York i, segons el crític
bevent vodka exclusivament», sinó que es d’art James Gardner, les obres «són massa
va embrancar en una relació íntima amb la polides i massa ansioses per complaure».
viuda del seu germà, Hallie Olivere (el ger-
mà de Kathleen ho va descobrir mirant fo- 10EL VÍDEO COMPROMETEDOR
tos a l’iPad del seu cunyat). El cap de setmana passat els usuaris
de la comunitat online 4chan –similar a Fo-
5MAL INICI LABORAL rocoches– que havien piratejat el seu iCloud
La seva primera feina, al Banc Maryland van distribuir un vídeo de 18 segons que el
National, ja va estar esquitxada per la polè- mostra pesant crac amb una prostituta. El
mica: el seu càrrec com a assessor va ser vídeo va poder ser filmat quan el llavors
posat en entredit per les connexions de candidat a la presidència dels EUA li hauria
l’entitat amb la campanya del seu pare al enviat 75.000 dòlars per finançar la seva
Senat, i per una llei sobre targetes de crèdit desintoxicació.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. mésPeriódico
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

16

24 DE JULIOL DEL 2022

VTERINRITTOARIGE dictatorial, havia insistit a uti-
litzar munició real durant la
A tès que els 156 El rodatge que va filmació, i que havia desatès
episodis de La di- canviar el cine les advertències dels seus as-
mensió desconegu- sistents sobre els riscos que
da creats pel pro- Un helicòpter va matar un actor i dos nens al set d’‘En l’escena comportava.
ductor i guionis- loslímitesdelarealidad’. L’accident va destapar lesmisèries
ta Rod Serling entre el 1959 i Tant el director, com Win-
el 1964 van arribar a ser una laborals a Hollywood i va fer canviar els protocols de seguretat. go com els estudis Warner
de les sèries més influents de Bros van acabar asseient-se al
la televisió, té sentit que dèca- PER NANDO SALVÀ banc dels acusats en un judici
des després es donés llum ver- que va arrencar el juliol del
da a una adaptació cinemato- militar veterà i habituat a mare de Chen instants després mantindré fora de perill, 1986 i es va prolongar nou
gràfica de gran pressupost, escenaris bèl·lics. Però això mentre s’agenollava sobre el cos mesos; aleshores ja feia molt
formada per quatre segments i no va impedir que quan sense vida de la seva filla. Mo- nens. Ho prometo. Res us farà temps que havia arribat als ci-
concebuda alhora com un re- Landis va cridar «¡acció!», rrow mai va arribar a pronunciar nes la pel·lícula, en el metrat-
gal per als fans i com un apara- mentre l’aparell sobrevola- la frase de diàleg que, segons el mal, ho juro per Déu». ge final de la qual no apareixi-
dor per als talents d’un luxós va els tres actors, el seu ro- guió, culminava l’escena: «Us en ni l’escena de l’helicòpter
quartet de directors: Steven tor principal es veiés mal- En els dies següents van ni els nens. Aquella era la pri-
Spielberg, John Landis, Joe mès pels excessius efectes anar sortint a la llum detalls mera vegada que un cineasta
Dante i George Miller. Poc espe- de pirotècnia i el fes comen- pertorbadors sobre les con- afrontava càrrecs penals a
raven uns i altres que la pel·lí- çar a girar i descendir de dicions en què havia tingut causa de decisions preses du-
cula resultant,En los límites de la manera descontrolada. lloc el rodatge. Es va saber rant la producció d’una pel·lí-
realidad, es convertiria en sinò- que els nens havien sigut cula, i Landis va passar la tota-
nim d’una de les pitjors tragè- Davant la mirada estu- ocupats il·legalment, que litat del procés no només es-
dies en la història de Holly- pefacta de l’equip de filma- mai van ser informats que quivant tot indici de culpa i
wood, ara fa 40 anys, quan tant ció, un dels patins d’aterrat- treballarien a prop d’explo- penediment, sinó també mos-
el veterà intèrpret Vic Morrow ge d’helicòpter va esclafar Chen, sius i que, immediatament trant-se generalment impaci-
com els actors infantils Renee de 6 anys, i instants després una després del sinistre, abun- ent i arrogant. Al final, en
Chen i Myca Dinh Le van per- de les seves pales va decapitar dants compensacions econòmi- qualsevol cas, els acusats van
dre la vida de manera horroro- tant Morrow, de 53 anys, com Le, ques van ser utilitzades en secret ser absolts. Landis no va trigar
sa mentre rodaven el segment de 7. La commoció va imposar el per convèncer les seves famílies a estrenar El príncipe de Zamun-
firmat per Landis. silenci, que va trencar a crits la que no els denunciessin. També da (1988), que va ser un ro-
es va conèixer que Landis, cone- tund èxit en taquilla.
Titulat Time out, l’episodi gut per la seva actitud violenta i
explica la història d’un racis- Millora de protocols
ta empedreït que es veu obli-
gat a provar la seva pròpia me- Tot i que sens dubte va ser ter-
decina després d’experimen- rible, aquell succés va tenir
tar una successió de misterio- una conseqüència positiva: a
sos viatges en el temps: pri- Hollywood van comprendre
mer recala a la França de Vi- que havien de millorar els pro-
chy, on els nazis el prenen per tocols de seguretat en relació
un jueu; després és empès al amb l’ús d’avions, efectes de
sud dels Estats Units als anys fum i pirotècnia, i, per tant, els
50, i allà el Ku Klux Klan el veu rodatges van començar a ser
com un negre, i després apa- entorns prou segurs perquè
reix en plena guerra del Viet- les companyies asseguradores
nam, convertit en un mem- hi veiessin un negoci. Posteri-
bre del Vietcong. En la que ha- orment, però, han continuat
via de ser l’escena clau del re- passant accidents.
lat, el personatge es guanyava
la redempció mirant de resca- El veterà pilot Art Scholl va
tar un parell de nens vietna- morir quan el seu avió es va es-
mites d’un atac aeri nord- tavellar durant la filmació de
americà, amb els quals traves- Top Gun (1986); l’especialista
sava un riu assetjat per una Reid Rendell va morir en un
allau d’explosions. accident d’helicòpter en el ro-
datge de la sèrie Airwolf (1984-
Al comandament de l’he- 86), i els actors Brandon Lee i
licòpter que intervenia en la Jon-Erik Hexum van ser as-
seqüència hi havia Dorcey sassinats per armes carrega-
Wingo, que no tenia cap ex- des amb bales de fogueig. I
periència prèvia en el cine, quan un tret disparat per
però, en canvi, era un pilot Alec Baldwin va matar acci-
dentalment la directora de
fotografia Halyna Hutchins
fa només uns mesos, va tor-
nar a quedar clar que al fer
pel·lícules s’afronten perills. I
es van revifar els dubtes sobre
si, especialment en un pre-
sent que permet generar per
ordinador qualsevol imatge,
de veritat aquests riscos valen
la pena. H

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

actius | 24 de juliol del 2022
Suplement econòmic

actiusd’ELPERIÓDICO

Els 10 negocis
més estiuencs
d’aquest agost

DIVERSES ACTIVITATS TRIOMFEN
AQUESTS MESOS, DES DE LES GELATERIES

FINS ALS PRODUCTORS DE GASPATXO
P. DE 2 A 5

¿QUIN PLA ALBERT VENTURA (IMC TOYS): «EL CASAR-SE CADA
TÉ PORT 2021 EL PROBLEMA VA SER L’OFERTA, VEGADA CREA
AVENTURA? AQUEST ANY FALTARÀ DEMANDA» MÉS DEUTE

P. 8 P. 6 I 7 P. 14

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Dossier Gijón

Negocis que A l’escalf de
sempre creixen l’edat del gel
amb el sol
HelenaMontenegroZurrón
CALOR INTENSA, ESPERADA
REACTIVACIÓ POSTPANDÈMICA Les altes temperatures dels últims dies, que
I, MALGRAT L’ELEVADA INFLACIÓ, en algunes regions com Astúries van superar
DEMANDA TURÍSTICA DISPARADA. registres històrics, han fet que mig país es fi-
L’ORDRE DELS FACTORS NO ALTERA qués de cap en l’edat del gel. Una empresa
EL PRODUCTE: ELS NEGOCIS QUE com Procubitos Europa, que entre el juny i el
TRIOMFEN AQUEST ESTIU A ESPANYA setembre suma el 70% dels seus beneficis, en
TORNEN A SER ELS RELACIONATS dona fe. La companyia de fabricació i venda
AMB EL SOL, LA GASTRONOMIA I de gel més poderosa del continent –Cubers és
L’ENTRETENIMENT. COM SEMPRE, la seva marca–, treballa en un mercat «encara
VENDRE GELATS. TOTS ESPEREN per explotar», segons Francisco Delgado, di-
TORNAR A VIURE UN ESTIU COM rector financer del grup. «Quan fa més calor la
ELS D’ABANS gent va a platges i terrasses i facturem un 20%
més», explica.

L’edat del gel té història a Astúries. El 2011,
Cubers Premium va obrir la primera fàbrica a
Gijón, però no seria fins a la seva integració en
l’empresa gaditana Procubitos quan es va llan-
çar al mercat europeu amb el nom actual. La fà-
brica del Principat té una capacitat màxima de
producció diària de 80 tones. És la segona més
gran de l’empresa i proporciona gel a Cantàbria,
Galícia i Castella i Lleó. Després de «dos anys
molt dolents per la pandèmia», en paraules de
FranciscoDelgado, l’empresa es mou ara per la
banda oposada: «Ens hem trobat amb una de-
manda més explosiva del que esperàvem».

Malgrat l’expansió de Procubitos Europa, el
focus no es mou d’Astúries. «Continuem molt
implicats en la regió i part de l’accionariat conti-
nua sent asturià».

Saragossa L’aigua és el millor aliat de l’estiu i un ñar de Jaraba. La primera és una re- No obstant, precisa, «les onades de
dels grans tresors amb què compta ferència al mercat aragonès i es ven calor aporten un percentatge poc
Aigua de Jaraba Jaraba, una petita localitat saragos- a tot Espanya, on cada vegada és rellevant en el volum de negoci, el
per refrescar sana també coneguda pels seus més coneguda gràcies a les seves que és important és que l’estiu sigui
dos balnearis (Sicilia i La Virgen). qualitats. de calor sostinguda».
Jorge Heras Pastor Allà es troba un brollador privilegiat
que explota des de fa més de mig L’embotelladora, que també ela- El 75% de la seva producció es
segle l’empresa Cobecsa, del grup bora gasoses i refrescos de la mar- destina a l’hostaleria. «Vam patir el
Ágora (cerveses Ambar i Moritz), ca Konga, compta amb 32 treballa- tancament de bars amb la pandè-
que viu en aquests mesos el seu dors, una plantilla que en l’època mia i ara estem vivint la reactivitat.
moment de més apogeu a l’incre- estival arriba a gairebé 40 perso- La veritat és que aquest any està
mentar-se el consum d’aquest re- nes. La meitat de la seva producció anant molt bé», apunta el directiu,
frescant producte. anual, que ronda els 30.000 milions que viu a Jaraba (280 habitants),
de litres, es concentra entre el juny i on aquesta indústria és a més tot
Compta amb la millor matèria el setembre. un revulsiu per al desenvolupa-
primera, una aigua de la màxima ment rural.
puresa i rica en minerals que brolla «L’aigua es ven en gran manera
a 30 graus de temperatura en una segons la temperatura: quan aug- La facturació de la companyia
captació que es fa a 100 metres de menta la necessitat d’hidratar-se, ronda els 10 milions d’euros i té pre-
profunditat. Es comercialitza a tra- creixen les vendes», afirma Javier vist afrontar importants provisions
vés de les marques Lunars i El Ca- Sicilia, responsable de la planta i di- en el futur per treure més partit del
rector de producció del grup Ágora. seu particular tresor líquid.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

actius | 24 de juliol del 2022

La Corunya L’Empordà Múrcia

La família dels La Ballena Alegre, el càmping Rècord de gaspatxo
plaers estacionals més sotenible d’Europa Alvalle: 38 milions
de litres aquest any
MartaOteroMayán Santi Coll
LolaGarcía
La ciutat de la Corunya canvia de cara en funció La Ballena Alegre de Sant Pere Pescador (Alt Empordà) ha sigut reconegut
de l’estació. Una de les postals de la ciutat, en aquest 2022 com el millor càmping sostenible i respectuós amb el medi Si hi ha un producte que recorda l’horta d’Eu-
època estival, la marca el tràfec de gent que ambient d’Europa. El guardó ha sigut concedit per ADAC, l’associació auto-
passeja i busca el millor gelat als establiments de mobilística més gran del continent. Gestionat per l’empresa Camping Car ropa i que només amb anomenar-lo trasllada
La Marina. A l’hivern, les bufandes i la roba SL, aquest càmping de cinc estrelles és una de les referències d’allotja-
d’abric ocupen les avingudes, mentre la gent ment turístic de la costa mediterrània. En aquests últims anys, abans de la qualsevol a l’estiu és el gaspatxo, un produc-
busca escalfar-se amb un cucurutxo de casta- irrupció de la pandèmia, ja va començar a trencar l’estacionalitat exclusiva
nyes acabades de rostir. Són dues cares de la de l’estiu ampliant la seva obertura des d’abril fins a l’octubre. «La tempora- te que no només es consumeix a Espanya si-
mateixa moneda d’una ciutat que es transforma. da ha canviat molt i s’ha allargat cap a la tardor, cosa que ens ha permès
Aquesta moneda són els germans GallegoGó- aprofitar aquesta inèrcia favorable dels mesos de setembre i l’octubre, que nó que ha saltat les fronteres pàtries per ser
mez, Silvia i Gonzalo, responsables, a l’estiu, abans eren molt fluixos», explica Antoni Castellar, director del càmping.
d’una de les gelateries més populars de la ciutat, degustat fins i tot als Estats Units. El ‘culpa-
La Ibi, i del carretó de castanyes que marca l’inici La Ballena Alegre està situat a peu de platja, al cor del golf de Roses,
de la tardor, situat a la seva perenne ubicació del un dels membres destacats del Club de les Badies més boniques del ble’ que s’hagi fet tan popular és una empre-
carrer Real. Alguna vegada, fins i tot s’han atrevit món. L’agost continua sent el punt fort a la caixa de l’empresa. Castellar
a fusionar-los. «Un any vam provar el sorbet de apunta que aquesta temporada «hem arribat al cent per cent d’ocupa- sa establerta a la Regió de Múrcia i que pre-
castanya, i un altre el flam de castanya. La veritat ció», cosa que suposa una afluència màxima d’uns 4.500 hostes. «El nos-
és que va agradar bastant», admet el Gonzalo. tre moment àlgid hem de situar-lo entre el 15 de juliol i el 31 d’agost», afe- sumeix d’utilitzar productes de la terra i d’al-
La perícia amb una i altra menja la deuen als geix. La previsió de l’empresa és optimista després d’haver superat la so-
seus pares, Sergio i Pura, iniciadors dels dos ne- tragada els dos exercicis anteriors. El seu director constata que el 2020
gocis als anys 60. El pare va començar amb 13 «va ser molt dolent i el 2021 ens va servir per captar un tipus d’usuari de
anys, com empleat dels propietaris originals de proximitat que abans no teníem». El podi de la seva clientela l’encapçala el
la parada ambulant de gelats, a la qual els seus turisme alemany, seguit del dels Països Baixos. En tercer lloc es troben els
fills, fa poc més de cinc anys, van treure les ro- clients de nacionalitat espanyola, el noranta-nou per cent dels quals es
des i van convertir en local de referència. Amb el reparteixen entre catalans i bascos.
carretó de castanyes, en canvi, es resisteixen a
abandonar la vida nòmada. «És una cosa molt Les perspectives per a aquest exercici són clares: «Esperem superar la
especial, per als turistes que mai n’han menjat i xifra de negoci del 2019». El camí de la marcada sostenibilitat de l’establi-
per als corunyesos, que saben que sempre hi ment els ha fet guanyar nombrosos guardons cada temporada i els ha
som», asseguren. portatareduirmésde100tonesdeCO2 al’any.Aquestanyhasigutellloc
d’Espanya escollit pel grup Volkswagen per presentar la seva furgoneta
elèctrica ID. Buzz.

tres províncies limítrofes, com Alacant, Va-

lència, Almeria, Còrdova i Jaén.

El grup Alvalle va néixer fa 25 anys amb

l’objectiu de llançar una nova generació

d’aliments elaborats a partir d’una matèria

primera fresca i de primera qualitat. I, en

aquest context, gràcies al talent i la innova-

ció, va elaborar i va comercialitzar el 1991 el

primer gaspatxo de litre refrigerat del mer-

cat, tot un revulsiu per a un producte que

era habitual a moltes cases, sobretot, del

sud d’Espanya.

Des d’aquesta data, ha plogut molt en

una companyia que aquesta temporada té

previst elaborar 38 milions de litres de gas-

patxo, un 12% més que a l’exercici anterior, i

que exportarà el 50% de la seva producció,

sobretot a França, el seu país estrella. Una

producció rècord, que s’ha multiplicat per

sis des que va entrar a formar part de Pepsi-

Co l’any 1999.

La gran novetat d’aquest estiu, segons

ha explicat l’empresa, és la nova gamma en

ampolla PET transparent ‘Selecció de Tem-

porada’, amb una selecció molt especial de

tomàquets de temporada i de proximitat,

que estan elaborats amb les varietats Pera i

Kumato per a la recepta d’estiu i les varie-

tats tomàquets Rosa i Negre en la seva ver-

sió d’hivern.

Alvalle utilitza per als seus productes uns

40 milions de quilos d’hortalisses, que tenen

el seu origen en un radi d’acció de 200 quilò-

metres al voltant de la planta de producció

ubicada a la localitat murciana d’Alcantarilla,

pel que «s’assegura d’aquesta manera la mà-

xima proximitat i frescor dels ingredients». A

més, expliquen que el 98% de les hortalisses

que utilitzen «es recullen a mà, una a una, de
manera tradicional i respectaSnutpelel smeeunptuenctonòmic
òptim de maduració». En resum, udn’EgLasPpEaRtIxÓoDICO

que és gairebé una obra d’art. 2-3

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Dossier

Eivissa Cap eivissenc es pot imaginar el port sen- excel·lència per al públic local a la terrassa,
se Los Valencianos, ja que fa 89 anys que també abunden les comandes amb orxata,
Los aquesta gelateria és un dels punts més blanc i negre o nacional (igual que l’anteri-
Valencianos, freqüentats del centre històric a l’estiu. No or, però amb bola de vainilla en comptes
la gelateria és casualitat que acabi de ser un dels 16 de nata rematant el granissat de cafè).
més antiga establiments de l’illa distingits amb un ‘Sol
d’estiu’ de la Guia Repsol. Si hi entra un italià, ja intueix que vol-
Josep Àngel Costa drà pistatxo avellana i en un cucurutxo
Amb només 18 anys, Daniel Lloyd Gali- petit, a diferència dels germànics. «Els
ana s’ha posat al capdavant de l’empresa, alemanys demanen molta xocolata als
agafant el relleu de la seva mare Mónica, cucurutxos d’una mida més gran, però
però compta amb una experiència i un també copes de gelat grans, que són
aplom sorprenents. Com en tots els nego- molt contundents».
cis familiars, ha crescut rondant dins del
local o a l’obrador de gelats artesanals. Els anglesos es deleixen «pels gustos
més embafadors, com el caramel» i, com
Malgrat l’arrelament de Los Valencia- els alemanys, solen repassar a fons la carta
nos, la família Galiana va recalar a l’illa per abans de demanar. Ningú se sorprendrà al
descart. Menorca va ser el seu primer ob- saber que els espanyols i els italians són els
jectiu, però no els va convèncer. Un any que generen més estrès als cambrers, però
després, el 1933, els rebesavis de Lloyd «saben amb seguretat què demanaran».
van provar sort, amb èxit, a Eivissa, on
comptaven amb l’avantatge de la proximi- El negoci obre de nou del matí a dues
tat per viatjar a la seva Xixona natal. Lla- de la matinada, amb una quinzena de per-
vors només hi havia tres gustos, tant al lo- sones en plantilla que s’amplien a 18 a
cal com en un carro ambulant: nata, ma- l’agost. «És el mes de la marabunta», quan
duixa i torró. «Ara tenim 72 varietats i les calcula que venen més de 130 quilos de
elaborem totes nosaltres», detalla. gelat al dia. ¿I quantes hores pot arribar a
treballar ell? «¡Uffff! Aquí ho deixo, perquè
Amb tot, no ha variat l’opció més de- no ho sé. Però la veritat és que m’ho passo
mandada, el d’ametlla, especialment entre bé i el temps em passa volant. No me n’he
els clients grans. Els diumenges, el dia per adonat i ja som a meitat de temporada».

Còrdova marts qualsevol d’agost cua a la porta dels ci- piguen fer-ho, busquem gent amb un nivell nuncia al que es considera despesa supèr-
nes d’estiu. «La pandèmia ha donat un tomb mínim d’informàtica i nosaltres els formem». flua i la cultura s’enquadra allà», replica. «Les
Cines d’estiu: als cines del qual encara no ens hem recupe- onades de calor intensives tampoc ajuden
La cultura rat –explica Cañuelo–, el 2019 teníem una El nombre d’usuaris que van anualment a que la gent s’animi a anar al cine, tot i que
també és facturació d’uns 400.000 euros entre les en- les sales va caure en picat el 2020 i el 2021. som optimistes i mirem sempre a llarg termi-
rendible trades, els bars i els ingressos per publicitat, «La reducció d’aforaments i la por de relaci- ni, si no, no treballaríem d’això». A favor seu
però en els últims dos anys hem caigut a la onar-se amb altres persones va fer que hi ha el preu de les entrades. Si en un cine
Araceli Ruiz meitat». La crisi d’aquest any no és la primera passéssim de 80.000 espectadors anuals a qualsevol, veure una pel·lícula costa 7 euros,
ni tampoc la pitjor que recorda. «Als anys 80 menys de la meitat, una xifra que comença a als d’estiu, on les cadires són més incòmo-
La cultura mai ha sigut un negoci gaire pròs- n’hi va haver una altra de molt forta». «Si remuntar tot i que sense arribar als nivells des però et pots moure amb llibertat, costa
per a Còrdova. En una ciutat amb quatre títols t’agrada el que fas i creus que val la pena, no prepandèmia». La lògica faria pensar que, 4 euros (4,5 el cap de setmana i 5 en algu-
Patrimoni de la Humanitat, que presumeix et pot vèncer el desànim», assegura. en un moment de crisi econòmica, amb l’IPC nes estrenes). En qualsevol cas, Cañuelo té
dels seus monuments, d’un passat històric pels núvols, molts cordovesos renunciïn a clar el secret de la supervivència: «La cons-
brillant i del pes de la història escrita entre les Els cines d’estiu són una font d’ocupació anar-se’n de vacances i optin per disfrutar tància i pensar que el cine com a negoci té
seves muralles, construir un negoci basat es- estacional. «Cada any, treballen amb nosal- de l’oferta cultural de la ciutat, però segons alts i baixos. Cal aguantar i resistir aquests
trictament en la cultura sempre ha sigut una tres unes vint persones a les sales, a la qual el responsable d’Esplendor Cinemas no és envits per seguir endavant».
missió complicada. La tasca és complicada, cosa se sumen pintors, paletes o jardiners així. «Moltes enquestes indiquen que es re-
però no impossible. Les projeccions en cines que cuiden l’espai tot l’any i s’encarreguen del
d’estiu, una proposta genuïnament cordove- manteniment», explica el gerent, que recorda
sa (en què una pel·lícula a l’aire lliure mentre com els cines han anat guanyant espai com a
es disfruta d’una cervesa i un entrepà com- seu de diferents esdeveniments. «La nostra
prat a la sala o portat de casa), contradiu tot el activitat central es produeix entre juny i se-
que hem dit i demostra que qui bé busca, bé tembre, però no ens cenyim a les projeccions
troba i que la cultura també pot ser rendible. de pel·lícules, també hi ha activitats relacio-
nades amb el cine, amb el Festival de la Gui-
MartínCañuelo és l’empresari al capda- tarra, amb la difusió d’autors de curtmetrat-
vant d’Esplendor Cinemas SL des dels anys ges cordovesos i col·laboracions amb l’Ajun-
vuitanta, entossudit a mantenir oberts les se- tament en concerts i cicles de teatre infantil a
ves quatre sales (Olimpia, Delicias, San An- la primavera i la tardor». Aquest any, per pri-
drés i Coliseo), la més jove amb 75 anys mera vegada, el cine Fuenseca va acollir un
d’edat, distribuïdes pel casc antic de Còrdo- esdeveniment comercial pur i dur de la mà de
va. En ple segle XXI, competeixen no només Cerveses Alhambra, que va transformar el
amb les sales de cine convencionals amb pati en el qual es col·loquen les cadires en un
aparcament fàcil i aire condicionat, sinó amb gran bar temàtic. «No descartem repetir
les plataformes digitals on la majoria ja s’ha aquest tipus d’iniciatives», afirma Cañuelo.
acostumat a veure cine diàriament. Malgrat
tot, no és estrany trobar un dilluns o un di- El fet de no tenir programació estable juga
en contra a l’hora de fidelitzar empleats: «La
gent es busca la vida i si troba una cosa esta-
ble ho deixa». En aquest sentit, «una de les
feines més difícils de cobrir és el de projecci-
onista perquè tampoc hi ha persones que sà-

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

actius | 24 de juliol del 2022

Les Canàries Girona Alacant

Ànsies per ballar després Gelats Angelo factura entre un El negoci d’ensenyar
de dos anys de silenci 80% i un 85% del total durant estiu a cavalcar les onades

Josep Coll DavidNavarro

I. Durán Gelats Angelo va ser fundada el 1985 a Torroella de Montgrí (Baix DanielParres tenia clar que volia viure de la se-
Empordà) per Angelo Corvitto. Ara té la seu a Ullà i és Hervé Cor- va passió pels esports nàutics i, malgrat els seus
Els acords dels grans èxits estiuencs tornen a vitto qui el dirigeix, una empresa familiar fundada el 1985 a Torroella èxits en competició –la seva última gesta són les
sonar en les revetlles dels pobles de les Canà- de Montgrí pel seu pare, el mestre gelater, Angelo Corvitto. Com tres medalles que va aconseguir en els últims
ries després de dos anys de silenci. Orques- moltes de les empreses que es dediquen al subministrament de ge- mundials de pàdel surf–, necessitava una font
tres, bandes i grups de tributs tornen a pujar lats «necessitem que arribi el bon temps per tenir més ingressos», d’ingressos complementària i més estable. Va
als escenaris per fer ballar el públic amb els comenta Hervé Corvitto. L’any passat, la companyia va facturar al ser així com va arrencar el seu negoci –Parres
seus frenètics compassos. Camino Viejo Pro- voltant de 900.000 euros, però va ser durant els mesos d’estiu, en- Watersports–, que primer va ser únicament una
ducciones porta més de tres dècades organit- tre Setmana Santa i finals de setembre, quan l’empresa va concen- escola d’estiu d’activitats com windsurf o kite-
zant esdeveniments culturals al carrer a l’arxi- trar més volum de vendes. Corvitto afirma que els ingressos que surf a la platja de Santa Pola, i que actualment
pèlag i, segons explica la seva directora ge- van tenir en aquell període de temps van ser entre el 80% i 85% del inclou també un club esportiu en la pròxima
rent, Nati Santana, mai havien viscut un agost total del volum de negoci. Arenales del Sol.
tan intens: «Hem duplicat el nombre d’actua-
cions que vam gestionar l’últim estiu abans de La companyia gironina té tres línies de distribució, dues de les Els esforços per desestacionalitzar l’activitat
la pandèmia». quals obertes tot l’any. Són les de restauració i botigues al detall que, li permeten mantenir el club obert tot l’any, so-
durant l’hivern, «van comprant, però en un volum diferent». L’altra via bretot gràcies a l’equip de competició que ha
La resta de l’any organitzen entre 20 i 30 de subministrament és la de les gelateries, que només es fa durant la format i a l’organització de les mateixes compe-
cites, mentre que només el mes que ve supe- temporada d’estiu i, si alguna queda oberta durant els mesos de l’any, ticions que promou, com el World SUP Festival
raran el centenar. La demanda, diu la respon- les vendes que es fan són «testimonials».
sable de la productora, s’ha disparat per les Costa Blanca. Tanmateix, el gruix del negoci es
ganes de festa després de les restriccions sa- Gelats Angelo distribueix a uns 300 establiments de tota la pro- continua concentrant a l’estiu. En realitat, entre
nitàries i perquè aquest és un any preelecto- víncia de Girona, una xifra que arriba als 400 si també es compta la el mes de juliol i la primera quinzena d’agost, és
ral. La cultura ha sigut un dels sectors més distribuïdora que té l’empresa. Corvitto indica que el volum més alt quan factura aproximadament el 60% dels in-
castigats per la pandèmia i els esdeveniments d’aquests subministraments es troba als locals de restauració, gressos de tot l’any, segons explica l’empresari i
ballables han sigut els últims a tornar a les ac- «que sovint ens demanen gustos curiosos que elaborem per pri- esportista. «És una llàstima, perquè, malgrat te-
tivitats municipals. «S’està programant perquè mera vegada», i a les botigues al detall. Dues vies que «creixen nir-ho tan a la mà, a Alacant encara vivim molt
la gent s’oblidi del que ha passat», afirma San- molt durant l’estiu». d’esquena al mar», es lamenta.
tana, que gestiona un equip de 9 persones,
tot i que en necessita més de 50 per moure En canvi, la venda a les gelateries és menor perquè «som una em- Com ocorre amb tots els negocis estacio-
l’engranatge de cada esdeveniment. presa petita» i en una població només ofereixen els seus productes a nals, un dels seus grans problemes és trobar el
una única gelateria. També subministren els seus productes a altres personal qualificat necessari. La plantilla estable
Camino Viejo Producciones treballa a totes llocs de Catalunya, i també d’Espanya, com Madrid o Galícia. al llarg de tot l’any són cinc persones, però a l’es-
les illes i té a la seva cartera una trentena d’ar- tiu necessita entre 20 i 25 treballadors, que bus-
tistes i espectacles. Durant la pandèmia, va ca entre els graduats en Educació Física. «Volen
aconseguir sobreviure gràcies a l’organització un treball fix per a tot l’any i no els hi podem ofe-
de concerts en espais estables i amb retrans- rir», reconeix. Però a aquest problema comú a
missions en streaming. Ara recuperen la seva tot el sector turístic, l’escola d’esports nàutics
estabilitat econòmica gràcies a la tornada de n’ha d’afegir un altre d’addicional: la necessitat
les revetlles. «El nivell de treball és tan alt que d’ocupar espai a la sorra, cosa que li suposa im-
a les Canàries no es pot produir més perquè portants disputes amb els banyistes, malgrat
no hi ha personal», assenyala Santana. disposar de tots els permisos. «Intentem que si-
guin horaris en els quals hi hagi el menor nom-
bre d’usuaris a la platja, però sempre hi ha quei-
xes», assegura. Un altre dels sSeuupslgermanesnot bejecco-nòmic
tius és acabar amb la idea que aqueds’tEsLePspEoRrItÓs DICO
són elitistes i posar-los a l’abast de tothom.

4-5

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

De prop

Albert Ventura

CONSELLER DELEGAT D’IMC TOYS

«El 2021 el
problema va ser
l’oferta, aquest any
faltarà demanda»

Paula Clemente «Pel que fa a —¿Com va arribar a la firma? (vam fer walkie talkies, per exem- nots amb els Bebés Llorones. Els
la producció —Era la meva primera feina. Soc ple), i després la de la Barbie, i així vam llançar a Espanya i Anglater-
És l’empresa que hi ha darrere el de continguts, economista i vaig començar a tre- vam començar a fabricar i vendre ra i vam veure que tenien molt
ninot més venut dels últims dos estem en fase ballar portant el departament de fora. De seguida vam veure que era d’èxit.
Nadals. Els Bebés Llorones. I ell, el ‘start-up’» finances. molt més operatiu tenir filials, ai-
conseller delegat, l’artífex de la xí que el que vam fer va ser posar — I els van crear una sèrie pròpia.
gesta. Albert Ventura va trobar en res n’era el director financer, vaig —Tota una vida, llavors... una primera oficina a Hong Kong — Vam pensar que si ara els nens
IMC Toys una primera feina, i ja fa assumir la direcció general i vaig —Et diré que sobretot els últims el 2001; el 2004 ja vam crear la pri- miren sèries a Youtube, ¿per què
més de 20 anys que està al capda- fer una altra proposta de projecte. 22 anys han sigut apassionants, mera filial a Anglaterra; el 2005, a invertir diners a Disney o Marvel i
vant d’aquesta companyia amb — ¿Qui manava llavors? perquè cap any ha sigut igual. Ara França... I sempre ho fèiem igual: no fer la sèrie nosaltres? Vam fer
seu a Terrassa (Barcelona). La — L’empresa s’havia constituït més que mai pel tema de la covid i començàvem amb una oficina pe- una prova mesos més tard i vam
clau ha sigut passar de ser distri- com un complement a una central de les matèries primeres, però ja tita i a mesura que creixíem posà- veure que tenia moltes visualit-
buïdor a fabricant i, últimament, de compres de joguines. Els accio- abans cada exercici hi havia can- vem més gent. El 2008 vam crear zacions. Vam invertir en fase test
productor: aquests ninots ja te- nistes eren comerciants. De fet, jo vis, i això és molt divertit. De fet, la d’Alemanya, el 2014 la d’Itàlia, i 300.000 euros i ens va donar per a
nen sèrie a Netflix. Ara treballen a vaig entrar com a responsable fi- em podria jubilar d’aquí un any i l’últim gran salt ha sigut el 2018, 20 minuts de contingut que va te-
desenvolupar videojocs, audiolli- nancer, però de seguida em van no em penso jubilar de tant bé que els Estats Units. D’aquesta mane- nir molt d’èxit. Això ens ajudava a
bres i en una nova línia de jogui- proposar ser accionista, i durant m’ho passo. És apassionant el que ra, avui dia venem a 60 països. vendre i, a més, ens aportava in-
nes, les BFFs, que els introdueixen aquests anys jo també he incorpo- estem vivint i el que ve ara. gressos de la monetització de
en el segment de les nines per a un rat directius accionistes. Llavors — ¿En quin moment passen a fer Youtube. Llavors vam decidir fer
públic una mica gran. Tot això en l’empresa era molt petita: fins a —¿Què és el que va plantejar joguines originals? sèries de veritat, que es poguessin
un context econòmic tan inestable l’any 2000 facturàvem entre 7 i 8 quan va aterrar a la direcció ge- — Vam començar primer amb fer a la televisió.
que ja els ha portat a ajustar les milions d’euros, era un altre ne- neral de l’empresa? aquestes llicències, després vam
previsions de creixement. Perquè goci. La companyia té 40 anys, pe- — El projecte nou que vaig propo- començar a treballar amb Disney, — ¿En quin punt està ara aquest
créixer, creixeran igual. rò a la pràctica són 20 i 20. sar a la resta d’accionistes va ser amb Star Wars, amb Marvel... fè- projecte?
convertir-nos en fabricants: vaig iem molts productes llicenciats. I — Vam fer la segona temporada i
— Parli’m dels orígens d’IMC anar a Hong Kong i vaig veure què el 2017 vam entrar al món dels ni- continuava anant molt bé, així
Toys feien les empreses americanes
— Aquesta empresa es va consti- (que després vaig saber que era fer
tuir el 1981 com a importador i dis- ‘benchmarking’), que era disse-
tribuïdor de joguines. Fins al 2000 nyar les joguines als Estats Units,
vam funcionar amb aquest model, fabricar-les a la Xina i tenir cen-
distribuint productes com les pe- tres a Hong Kong des dels quals
ces Mecano o els cotxes de radio- exportaven a tot el món. Aquest va
control Nikko. Això més o menys ser el meu primer pla estratègic,
va funcionar, però el model es va dissenyar joguines a Terrassa, fa-
acabar esgotant, i a més, es va bricar-les a la Xina i des d’allà
produir un canvi generacional en vendre al món.
la companyia: jo, que fins alesho-
— ¿Com va començar?
— Amb coses molt bàsiques. La
primera llicència va ser la del 007

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

actius | 24 de juliol del 2022

«Em podria jubilar — ¿Això què suposa en ingres-
d’aquí un any i no sos?
penso fer-ho de — Uns 35 milions d’euros.
tant bé que m’ho
passo: és apassionant — En general, ¿en quin punt està
el que estem vivint» l’empresa?
— L’any passat vam tancar en 150
milions d’euros d’ingressos. El
2021 ha sigut un any molt compli-
cat per a molta gent per tot el tema
de les matèries primeres, els en-
cariments, l’escassetat, els conte-
nidors, els barcos, que el preu s’ha
apujat molt i que encara ara, tal
com està la cosa a Xangai, hi ha
retards als ports. És curiós perquè
per a mi ha sigut un dels anys més
complicats que he viscut mai. El
2021 pitjor que el 2020.

Albert Ventura, conse- — ¿Per què?
ller delegat de l’empre- — Quan estàvem tancats ja sabi-
sa de joguines IMC Toys es que només podies vendre on-
| Anna Mas Talens line, però jo no m’havia trobat
mai tenint comandes que no po-
que ara n’hem fet la tercera. Hem contingut estem en fase start-up. així que en 12 anys et paga la in- — En aquest cas hem fet la sèrie i dia servir. Tenir estoc i no tenir
enllaçat la sèrie amb els productes La primera temporada, que era versió inicial, tot i que la joguina el producte alhora perquè és una comandes és el més habitual, te-
i l’hem començat a vendre en te- test, ara deu tenir cinc anys. Això ja no es vengui. continuació dels Bebés Llorones i nir comandes i no poder servir-
levisions. L’últim gran pas ha si- ho vam començar com un suport el risc és baix. Però de vegades el les perquè no pots fabricar, o no
gut arribar a Netflix. digital per vendre el nostre pro- — ¿En què treballen ara? que fem amb una línia nova és tens vaixell o arriba tard, no.
ducte perquè les audiències esta- — En nous formats. Si un contin- llançar la joguina i fer una petita Malgrat això vam créixer: vam
— ¿Com ha sigut això? ven baixant molt, i vam pensar en gut té èxit se’n poden fer videojocs producció digital d’inversió míni- passar de 136 a 150 milions, però
— Ja fa temps que hi negociem, gran, a l’estil d’empreses com ara –alguns sortiran ja el 2023–, i ma. Una sèrie d’una temporada amb molta complicació. I això
perquè Netflix vol les sèries en Hasbro i Lego: el més important audiollibres, que sortiran aquest pot costar entorn d’1 milió d’euros complica el 2022.
exclusiva, però a nosaltres ens és convertir-ho en una marca any. I també en apps amb una sè- (només la subcontractació), mol-
interessava controlar el canal. La com Nenuco o Barbie, que tenen rie d’idees que encara s’han de tes vegades el que fem és invertir — Fa uns mesos preveia ingres-
veritat és que obtenim bastants 50 anys o més i continuen llançant concretar. A més, ara llancem les 200.000 euros en una línia nova, i sar 200 milions d’euros el 2022.
ingressos de Youtube. Al final novetats sobre això. BFFs (Best Friends Forever). Són només si funciona passem a la se- ¿Això es manté?
vam arribar a un acord i s’ha llan- una continuació dels Bebés Llo- gona temporada. En el sector de — Hem rebaixat les previsions
çat fa uns mesos en 22 idiomes i — ¿Com passa l’estratègia digital rones, que s’han fet més grans, i les joguines hi ha molta innovació, fins als 180 milions perquè partim
molts més països. En paral·lel de suport a font d’ingressos? Per així entrem en el format fashion i hi ha moltes coses que no van. d’una base més baixa. El 2021 pri-
hem creat una OTT [sistema de petita que sigui... doll per competir en un altre seg- mer en teníem 165 i ja vam rebai-
retransmissió propi]: si tens una — Perquè vam veure que és una ment d’edat, aquí el públic és a — ¿Han fet alguna previsió de xar a 150 milions. El primer pres-
televisió Samsung, pots descar- font de monetització que pot aju- partir de 5 anys. Creiem, pels pri- vendes al voltant de les BFFs? supost ens dona ara 189 milions,
regar l’aplicació Kitoons i veure dar a pagar la sèrie. Pensa que mers inputs, que poden anar bas- — Les vam llançar al G5 (Espa- però ajustarem a 180 perquè hi ha
els continguts des d’allà. t’estic parlant del contingut que tant bé. nya, França, Itàlia, Alemanya i bastanta por: de l’IPC, del con-
té èxit, però també hem fet con- Anglaterra) i als Estats Units, i es- sum, que si s’apuja el tipus d’in-
— ¿Té gaire pes en els vostres in- tingut que no en té i llavors no — En un cas així, ¿quina és l’es- tem entorn dels 2 milions d’uni- terès s’apujaran les hipoteques...
gressos aquesta nova branca? continuem, però com a mínim a tratègia? ¿Primer va la sèrie o la tats, però els Estats Units només ja veurem com acaba, però no és
— Pel que fa a la producció de Youtube continua monetitzant, joguina? ja és 1 milió. un any en què vegi gaire llum.
L’any passat hi havia més deman-
da que oferta, aquest any crec que
faltarà demanda.

— ¿Tornaran els Bebés Llorones
a ser el ninot més venut de Nadal?
— Si hagués de fer previsions diria
que no, perquè tres anys seguits és
molt, però dependrà de les nove-
tats. Per a mi tampoc és una cosa
prioritària, el que hem de fer és
donar continuïtat a la marca i anar
llançant novetats.

Suplement econòmic
d’EL PERIÓDICO

6-7

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. actius | 24 de juliol del 2022
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Contes corrents

Dijous a la nit es van reunir al centre de convencions UNA VISITA El 49,9% de Port Aventura pertany a un dels fons
de Port Aventura un miler de persones per celebrar A PORT de capital risc més històrics de Wall Street: KKR, que
la gala benèfica anual de la seva fundació. Aquestes AVENTURA hi va entrar el desembre del 2013 quan Investindus-
gales s’organitzen per generar fons que, en el cas trial va voler deixar de tenir-ne el 100%. Sota aques-
d’aquest parc d’atraccions, serveixen per ajudar di- MARTÍ tes tres sigles s’amaguen tres noms i cognoms que
ferents organitzacions que ajuden nens i adults amb SABALLS han passat a la història del capitalisme financer més
diferents discapacitats, també per a la seva integra- audaç (o salvatge) dels EUA: Henry Kravis, Jerome
ció en l’àmbit laboral. En el multitudinari sopar, els DIRECTOR Kohlberg i George Roberts. Pel·lícules com ‘Wall
assistents paguen una entrada per cadira i després D’INFORMACIÓ Street’, protagonitzada per Michael Douglas, fins i
participen lliurement en el sorteig, prèvia compra ECONÒMICA DE tot Armas de mujer, amb Melanie Griffith i Sigour-
de butlletes, de tota mena de trastos, viatges i entra- PRENSA IBÉRICA ney Weaver, reflecteixen formidablement aquest
des. Al llarg del sopar es van recaptar 115.000 euros món que va explotar de la manera més crua en la
enmig d’un eixordador –amb els decibels pels nú- El parc vol recuperar crisi financera del 2008, però que va tenir en KKR
vols– espectacle musical i d’imatges que va ensor- el 2022 el rècord de visitants supervivents més enfortits.
dir més d’un. Al voltant de més de centenar de tau-
les es veia tot Tarragona empresarial i part del polí- que va obtenir el 2019: Que Port Aventura, una de les gran marques tu-
tic. Els alcaldes de Vilaseca (Pere Segura) i de Salou 5,2 milions rístiques espanyoles, estigui en mans d’un grup
(Pere Granados), on s’ubica el parc, continuen ne- inversor italià, especialista a moure carteres de
gociant l’ampliació i el repartiment de les noves compra i venda d’empreses per mig món, i del lle-
instal·lacions del nou Hard Rock, al costat de Port. Al gat dels taurons financers per excel·lència que hi ha
seu costat, els alcaldes de Reus, hagut sobre la faç del planeta Terra, pot fer arrufar
Carles Pellicer, que ja no es pre-
sentarà a la reelecció al maig, i més d’un nas. Tot, tanmateix,
el de Cambrils, Oliver Klein, a sembla més que lligat. A Carlo
qui vaig confessar, afligit, que Bonomi, que quan apareix als
no coneixia la seva població. Tot sopars de la Fundació –dijous
arribarà. no hi va ser– li agrada mante-
nir-se en un discret segon pla,
Port Aventura, 260 milions manifesta en privat el seu en-
d’euros de facturació i 2.000 tusiasme pel projecte a llarg
empleats, ha acabat sent una termini del parc. Com a presi-
història d’èxit, que ha lluitat dent manté un representant de
contra vent i marea. Dels orí- la burgesia barcelonina d’his-
gens turbulents de Port Aven- tòric cognom: Arturo Mas-
tura poc es recorda. El que havia Sardá, que es recolza en el CEO
d’haver sigut un projecte des- italià Sergio Feder. Els dos exe-
envolupat per la multinacional cutius forts són els espanyols
nord-americana Anheuser Fernando Aldecoa –director
Busch el 1989 acaba amb general– i David García –di-
aquest grup sortint per cames rector de negoci. L’últim gran
fart de politiqueig i temorós de fitxatge de Port Aventura com a
les dificultats i obstacles per conseller ha sigut el bilbaí Álex
avançar. Va pretendre salvar Cruz, expresident executiu de
l’entramat amb el suport de la British Airways i pioner del
Generalitat pujolista el consi- sector de les aerolínies d’origen
derat financer d’or d’aquella Catalunya: Javier de la privat a Espanya amb Clickair i
Rosa, home de Kuwait a Espanya, aconseguidor i Vueling, totes dues fusionades el 2008.
corruptor, que va ser condemnat a la presó per de- Port Aventura vol superar el 2022 el rècord de vi-
lictes econòmics. Una vegada es va anar descobrint sitants que va obtenir el 2019, 5,2 milions, que des-
el pastís en què s’anava convertint el projecte, va prés de l’oblidable 2020 es van situar en 3,2 milions
ser la Caixa –com gairebé sempre passava en aque- el 2021. Al mig d’una regió on a 50 quilòmetres es
lla Catalunya de mitjans dels noranta– qui va assu- troba el pol petroquímic més gran d’Espanya, cen-
mir les regnes del parc, junt amb altres accionistes trals nuclears, la reserva natural del Delta de l’Ebre,
com l’elèctrica Fecsa/Endesa, fins a anar desfent els vins del Priorat i Montsant, la Costa Daurada i
posicions. Caixa/Criteria va vendre el seu últim pa- l’herència romana de Tarragona, aquest parc s’ha
quet el 2012 al grup inversor italià Investindustrial, consolidat com un eix d’atracció de negoci que vol
controlat per Carlo Umberto Bonomi. A Espanya, a continuar creixent. Amb el temps, la propietat ha
banda de controlar avui el 50,1% de Port Aventura, canviat i pot continuar canviant; però, els actius
aquest grup inversor participa en Natra, productor ningú els discuteix. Ara que els visitants tornen a
de xocolata i cacau, i Northium, empresa educativa omplir el recinte, l’interrogant és, tenint en comp-
gallega. Tot un còctel. te les limitacions de superfície, quina serà la nova
estratègia a Espanya i internacionalment.

Suplement econòmic
d’EL PERIÓDICO

8

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

mésPeriódico 09

La ‘start-up’ Zinkee guanya la24DEJULIOLDEL2022

V edició de‘Venture on the Road’

CeciliaVega met treballar a tot l’equip de ma- AQUEST ‘ROADSHOW’, IMPULSAT PER
nera eficient des de qualsevol BSTARTUP DE BANC SABADELL,
Sis ciutats, 147 start-ups, 180 dispositiu, sense duplicitat de
inversors, sis finalistes i un treball ni interrupcions. El seu SEEDROCKET I WAYRA DE TELEFÒNICA,
guanyador. Aquestes són algunes premi: l’assessorament especia- AMB COL·LABORACIÓ DE GOOGLE FOR
de les xifres de la V Edició de Ven- litzat en finances o màrqueting STARTUPS, BUSCA LES MILLORS PROPOSTES
ture on the Road, una iniciativa per valor de 3.000 euros ofert per
que, com explica Yolanda Pérez, BStartup, la participació com a EMPRENEDORES D’ESPANYA
directora de BStartup, té com a projecte convidat al Campus
objectiu “connectar amb els dife- d’Emprenedors de SeedRocket i BStartup, de ups serveis bancaris especialit-
rents ecosistemes locals i buscar un espai de 6-12 mesos a les ofi- Banco Sabadell, es zats, inclòs l’accés a gestors ex-
les millors propostes emprene- cines de Wayra, així com accés als perts en start-ups, productes fi-
dores per facilitar-los visibilitat, seus tallers i formacions. A més, el servicio nancers específics i un circuit de
connexions i accés a finança- serà part del programa de natius financiero pionero riscos propi per analitzar aquest
ment”. “Les 24 start-ups selec- digitals de Google Cloud comp- tipus d’operacions.
cionades a les 6 ciutats que hem tant amb fins a $25,000 en en la banca
visitat s’han presentat davant crèdits vàlids durant 9 mesos. española para las Una altra de les estratègies de
180 inversors interessats en no- jóvenes empresas suport a les start-ups del banc és
ves oportunitats i han tingut visi- BStartup con los la inversió en ‘equity’. A través
bilitat més enllà del seu territo- emprendedores tecnológicas, del vehicle BStartup 10, Banc Sa-
ri”, assenyala. muchas de ellas badell és actualment un dels
BStartup, juntament amb See- destinadas a ser las principals inversors d’Espanya
En concret, l’esdeveniment dRocket, va crear fa cinc anys en empreses digitals i tecnològi-
itinerant ha passat per Sevilla, aquest esdeveniment itinerant, al grandes ques en etapa inicial. BStartup10
Gijón, Vigo, Bilbao, Múrcia i Sa- qual es va unir Wayra fa dues edi- compañías del inverteix en fins a 13 companyies
ragossa i finalment, després de la cions, parar localitzar les millors cada any.
valoració d’un jurat d’inversors, start-ups fora dels circuits tradi- futuro
la start-up sevillana Zinkee es va cionals de Madrid i Barcelona. Avui dia BStartup compta amb
imposar a les altres cinc finalistes una cartera de 68 start-ups en el
en la final nacional celebrada a BStartup és el servei financer seu portafolis. A més, el banc dis-
Madrid. La seva proposta: un pioner a la banca espanyola per a posa d’un altre vehicle d’inver-
software de gestió empresarial les joves empreses tecnològi- sió, Sabadell Venture Capital que
que ajuda les empreses a créixer. ques, moltes d’elles destinades a pot acompanyar les start-ups en
La seva plataforma al núvol per- ser les grans companyies del fu- rondes d’inversió en etapes pos-
tur. Banc Sabadell va crear aquest teriors.
servei el 2013 amb l’objectiu de
proporcionar a start-ups i scale-

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. actius | 24 de juliol del 2022
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Empreses

Planta experimental
de Greene a
Elx | Rafa Arjones

La comunitat internacional s’ha Energia neta a partir lo mitjançant combustibles fòs-
marcat l’ambiciosa meta de la de residus sils, reformat o a través de l’elec-
descarbonització del planeta per a tròlisi de l’aigua. «Els residus són
l’any 2050, i un dels combustibles GREENE PRODUIRÀ HIDROGEN VERD AMB RESIDUS una font renovable i inesgotable,
que poden exercir un paper fona- PROCEDENTS D’ABOCADORS ja que l’ésser humà, en la seva
mental en aquesta carrera contra activitat diària, consumeix pro-
el canvi climàtic és l’hidrogen Miguel Vilaplana ductes i matèries primeres de di-
verd. En aquest context, l’empre- versa índole i els genera diària-
sa Greene, en col·laboració amb El producte construcció de plantes de gasifi- drogen mitjançant, precisament, ment», emfatitza Sánchez, ex-
l’Institut Tecnològic de l’Energia generat podrà cació en diferents punts del país, tècniques de gasificació, a partir de posant els avantatges derivats de
(ITE) i el Clúster d’Energia del Pa- que han arribat des de sectors com barreges de rebuig de residus que la investigació.
ís Valencià (CECV), s’ha embarcat ser utilitzat el carni, el paperer, el cerveser i, acaben en abocadors i models
en un projecte l’objectiu del qual en l’àmbit com és lògic, des d’empreses de de simulació per optimitzar-ho. El director de desenvolupa-
és la generació d’aquest tipus industrial o com a gestió de residus sòlids urbans. En L’aprofitament d’aquests rebutjos ment de negoci de la mateixa
d’hidrogen totalment net a partir combustible aquests moments, en concret, te- suposa una aposta per la circulari- empresa, Juan Manuel Martínez,
de residus procedents d’aboca- nen en marxa un projecte del sec- tat en l’economia i en les rutines incideix en aquest mateix aspec-
dors. El que es diu la quadratura problema cada vegada més greu tor del paper en el municipi basc productives, cosa que el converteix te, destacant que «partim d’una
del cercle. de saturació que pateixen els abo- de Bergara, i un altre d’avaluació en un projecte de gran interès. font renovable, com són els resi-
cadors i, d’altra banda, rebaixar la de rebutjos d’abocador a la locali- dus que processem, que per a
Greene, ubicada al municipi factura energètica de les empre- tat gallega de Somozas. El director tècnic de projectes nosaltres són entrades, és a dir,
d’Elx, és una companyia que ha ses. La firma compta en l’actuali- d’hidrogen de Greene, Emilio una matèria primera que utilit-
desenvolupat una tecnologia ca- tat amb diversos contractes de En aquest context, la firma, en Sánchez, remarca que la produc- zem per generar un altre produc-
paç de transformar residus orgà- complicitat amb l’ITE i el CECV, ha ció d’aquest element a partir de te». L’hidrogen obtingut està
nics, incloent el plàstic o qualsevol començat a treballar en la deno- residus mitjançant processos previst que pugui fer-se servir en
altre material que contingui mo- minada Sigen2H2, una iniciativa termoquímics de gasificació amb l’àmbit industrial o com a com-
lècules de carboni, en gas de sín- que té com base la generació d’hi- H2O és una alternativa a generar- bustible, d’allà l’interès que sus-
tesi per produir energia o fabricar cita el projecte.
productes químics. Un procés que,
d’una banda, permet combatre el La iniciativa aspira a obtenir
finançament procedent dels fons
Suplement econòmic Next Generation de la Unió Euro-
d’EL PERIÓDICO pea. La pretensió és posar en
marxa una planta pilot que sigui
10 capaç de processar 100 quilos de
residus cada hora i que generi sis
quilos d’hidrogen en aquell ma-
teix temps, per poder avançar en
el desenvolupament d’aquesta
tecnologia.

Aquesta investigació industri-
al està alineada directament amb
estratègies tan importants en
aquests moments com l’emma-
gatzematge energètic, les ener-
gies renovables, l’economia cir-
cular, la transició energètica i la
mobilitat sostenible, i s’emmarca
en la convocatòria del Ministeri
d’Indústria, Comerç i Turisme
destinada a agrupacions empre-
sarials innovadores, amb l’objec-
tiu de millorar la competitivitat de
les pimes en el marc del Pla de
Recuperació, Transformació i
Resiliència.

Juan Manuel Martínez desta-
ca que Greene està en plena fase
de creixement. En l’actualitat
compta amb 47 empleats que
augmentaran de manera expo-
nencial, tenint en compte que,
amb la construcció de cada nova
planta per part de l’empresa, es
generaran més de 25 llocs de tre-
ball directes.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

actius | 24 de juliol del 2022

T RIA

d onpi s o

per a vendre el teu pis

TRIA BÉ: venda tranquil·la segura i al millor preu

T'oferim solucions personalitzades eficaces: Podem vendre el teu pis
perquè aconsegueixis el màxim, o comprar-t'ho al comptat ja !!,
o pagar la teva hipoteca mentre es ven, o... ens adaptem a la teva necessitat.
Amb totes les garanties.

BEST AGENCY REAL ESTATE Xarxa d'oficines i agents en tota Espanya 4S,6upSlOemBRenEt 5econòmic
TO CONSUMERS · 2021 · 2020 · 2019 · 2018 +3.000 VENDdE’ESL/PAENRYIÓDICO
93 306 90 90 www.donpiso.com
11

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. actius | 24 de juliol del 2022
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

En concret

Fa temps que la política democràtica ha EL QUE ÉS URGENT en forma d’inflació per problemes en les
adquirit retòrica bel·licista. Entossudir-se a I EL QUE ÉS IMPORTANT provisions de productes alimentaris i de
convertir l’adversari en enemic i buscar gas. I que això agreujarà les desigualtats
vots polaritzant sobre el que ens separa, JORDI socials perquè la inflació perjudica més les
encara que sigui a costa de debilitar el que SEVILLA rendes més baixes. A això s’hi afegeix un
ens uneix, ja no és una cosa exclusiva de clima de conflicte laboral en alguns ports
moviments radicals o antisistema. En ECONOMISTA europeus que està portant a una frenada
aquest context, predomina el relat sobre en el desembarcament i distribució de
les dades, el curt termini sobre el mitjà i material fonamental.
l’urgent sobre l’important. Per exemple, el
fantasma de la recessió que ve, suposada- Però també hem de seguir les dades que
ment, en forma de crisi profundíssima. apunten que els preus del petroli ja s’estan
abaixant per l’entrada de nous subminis-
Créixer i decréixer, alhora, no sembla tradors, com acabarà passant amb el gas
possible. més a mitjà termini, a més del fet que el
bloqueig rus a la sortida de cereals dels
En espera de la comptabilitat nacional ports ucraïnesos apunta que té els dies
del segon trimestre, anem coneixent no- comptats. Per tant, desacceleració del crei-
ves previsions sobre l’economia espanyola xement, sí, inflació més persistent del pre-
i europea que corregeixen les anteriors en vist, també. Però dades que avalin un esce-
un procés que, en si mateix, ja hauria d’in- nari de recessió o crisi profundíssima, no.
dicar com de volàtil és tota previsió en Almenys, a Espanya i, almenys, amb les
moments d’inflexió en les corbes, sotme- dades conegudes i anticipades fins ara pels
ses a vaivens aliens com és el desenvolu- que en saben.
pament d’una guerra i l’impacte d’una se-
quera mundial. A Europa és inflació el que a l’Àfrica és
gana. Tant els organismes internacionals
Acceptem que aquestes últimes revisi- com totes les ONG especialitzades estan
ons, Comissió Europea, Funcas, BBVA, etc. anticipant una greu crisi alimentària, asso-
són les bones. ¿Com les hem d’interpretar? ciada als mateixos efectes d’escassetat de
És cert que en totes s’hi recullen dos fets ja cereals i fertilitzants derivats de la guerra,
inqüestionables: la inflació serà més eleva- als quals s’afegeix una de les pitjors seque-
da i duradora que no es preveia fa uns me- res dels últims anys.
sos i, d’altra banda, el creixement econò-
mic es ressentirà tant per l’esperable im- Més de la meitat del territori de la UE ja
pacte sobre el consum de les famílies de la està en risc alt de sequera, però, en l’àmbit
pèrdua de poder adquisitiu que això com- mundial i, especialment, els països de la
porta, com perquè s’anticipa una forta ele- banya d’Àfrica viuen, segons Unicef, una
vació de tipus d’interès per part del Banc de les pitjors emergències induïdes pel cli-
Central Europeu (BCE) que frenarà el con- ma dels últims 40 anys: 20 milions de per-
sum i la inversió. I totes dues presumpci- sones, sobretot nens, necessiten ajuda ur-
ons són lògiques, tot i que encara no hi hagi gent d’aigua i aliments.
prou dades per avalar-ho: abans bé, la
campanya de l’estiu sembla que va molt bé Tot això permet anticipar que estem da-
i el BCE està sent molt més prudent que al- vant d’un dels èxodes de població més
guns dels seus crítics, potser perquè saben grans, amb famílies senceres, com a conse-
que estem davant una inflació d’oferta i no qüència de la falta de menjar. En paraules de
de demanda, com vam veure la setmana Larry Fink: «El problema més greu no és el
passada. Anem pas a pas. preu del petroli, sinó la falta de menjar».

Creixement del 4% Mesurar l’empremta tèxtil

Les noves previsions de creixement coinci- la mitjana del creixement espanyol entre Més de la meitat del La UE calcula que la indústria tèxtil és res-
deixen que el PIB espanyol creixerà aquest 2014-2019, abans de la pandèmia i quan territori de la UE ja està ponsable del 10% de les emissions mundi-
any al voltant del 4% i duplicarà, gairebé, el ningú parlava de recessió. en risc alt de sequera i als de CO2. I genera 92 milions de tones de
de l’eurozona. Funcas, que s’atreveix a an- 20 milions de persones residus a l’any, només per darrere del plàs-
ticipar l’evolució per trimestres, situa un Respecte a la inflació, que ha assolit al tic que, en un 90% acaben en abocadors
fort impuls en el segon i tercer per caure, juny el 8,6% a Europa, també es pot trobar necessiten ajuda il·legals o s’incineren. Aquestes dades han
en el quart, a un zero per cent de creixe- una àmplia coincidència en dos punts: d’aigua i aliments anat desenvolupant, a les grans empreses
ment, que es pot prorrogar en el primer del aquest any serà molt més gran del previst tèxtils i en les administracions, la necessi-
2023 si la demanda externa es ressent per abans i, el que em sembla més important, tat de posar-hi fre perquè, a més, la indús-
la desacceleració a la resta d’Europa. Per la podem esperar una clara desacceleració tria tèxtil impacta molt sobre la desfores-
seva banda, per al 2023, també coincidei- per a l’any vinent fins al punt que la Comis- tació i la contaminació d’aigües.
xen les previsions que hi haurà una desac- sió la situa per a Espanya en el 3,4% (IPC)
celeració fins a situar el creixement del PIB clarament per sota del que espera, com a Tots els compromisos en aquesta di-
per sobre del 2%. Una dada que, malgrat mitjana, per a la Unió Europea. I afegeixo: recció comencen per ser capaços de mesu-
tot, continuarà sent superior al de l’euro- en totes les previsions conegudes, es conti- rar i certificar de manera homogènia
zona i ens aproximarà al 2,6% que ha sigut nua creant ocupació i la taxa d’atur conti- l’empremta tèxtil, en cada una de les fases
nua baixant. productives, fent un mapa de traçabilitat.
Suplement econòmic Doncs bé, una start- up espanyola,
d’EL PERIÓDICO El panorama és, doncs, molt complicat i T_Neutral, impulsada, amb més talent i
està carregat de grans incerteses. Hem convicció que diners, per dues joves em-
12 d’esperar que les conseqüències de la prenedores, ha desenvolupat i està pre-
guerra de Putin a Ucraïna continuïn po- sentant aquests dies una plataforma tec-
sant en dificultats les economies europees nològica que permet mesurar, per reduir i
compensar l’empremta tèxtil i l’impacte
sobre el medi ambient. Coses de les quals
sentir-se orgullosos.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. actius | 24 de juliol del 2022
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
En col·laboració amb:
Sidres Gourmet
Entendre +
VIRENC Tradició d’una terra
29
SE ESCAN
*Despeses d’enviament 5,9€ per a tota la Península i 10,90€ per a BalearsOPA 50€6 AMPOLLES
SEN
SER
CIAR

Emilio Martínez Brut Nature Alicia Sidra d’Autor ANAR A L’ OFERTA
Aquesta sidra natural escumosa és el resultat d’una Primera sidra natural d’autor de Sidra Trabanco,
Pomarina Brut Sidra Natural Espumosa
elaboració artesanal cuidada seguint el mètode elaborada amb poma Martina de plantació Sofisticada i perfecta per gaudir a qualsevol
tradicional de segona fermentació en ampolla. Les pròpia que, sent una varietat oblidada, moment i lloc. La seva frescor i elegància ens con-
vida a degustar-la als àpats, des de l’aperitiu
varietats de poma emprades de collita pròpia li recuperen per fer-la brillar i per sorprendre fins a les postres, sent ideal tant amb peix
confereixen una aroma de poma verda i cítrics. a tothom que la prova.
i marisc, com amb formatge.
DOP Sidra d’Astúries
DOP Sidra d’Astúries

casagourmet.es  932 279 499 Lliuraments en 48 h @casagoSuuprmledm’EeeLtnP.teEeRcsIoÓnDòImCiOc

Dilluns a Divendres 9:30 a 18:00h 13

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. actius | 24 de juliol del 2022
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Finances personals

Una parella de nuvis,
en el primer ball del
casament | ‘actius’

Els casaments no deixen de cau- PRÉSTECS PER A CASAMENTS
re a Espanya. Tradicionalment,
les parelles es juraven amor SOL·LICITUDS PER MES
etern en un altar per començar
una vida en comú. Els pares, te- 3000 2022 2021
nint en compte les edats prime- 2500
renques en què se celebrava 2000 2.512
l’enllaç, n’assumien moltes ve- 1500
gades les despeses. L’any 1975, 2.258
en aquest context, es van forma-
litzar un total de 271.347 matri- 2.037 2.156 1.960
monis, però els temps han can- 2.035
viat i, en els últims anys, la xifra
s'aproxima als 150.000, segons 1.369 1.369
les dades de l’INE. Ara, els joves
es casen més tard i es fan càrrec 1000 940 973
més sovint dels costos en un pa- 500 306 169
norama de crisi. Fotògraf per La dissipació de la pandèmia
800 euros, regals a convidats per 0 quant a restriccions ha sigut un Els casaments per
900 euros, ram per 150 euros, Gen Feb Mar Abr Mai Jun altre factor que ha fet reprendre a més de 100
vestit de la núvia per 1.500. El els casaments ajornats i, per tant,
cost mitjà d’un casament a Es- EL PERFIL DEL SOL·LICITANT també els préstecs. «El nombre convidats costen
panya per a uns 130 convidats d’unions està en recuperació, tot una mitjana de
està al voltant de 20.500 euros, • IMPORT MITJÀ i que encara no està en els matei- 20.500 euros
segons el Llibre imprescindible xos nivells del 2019», segons
dels casaments, publicat per Bo- 20.000 € l’expert financer. D’altra banda, compte en el qual, els qui vulguin,
das.net. Tenint en compte que el l’augment de costos de la vida poden fer el seu regal amb un in-
salari mitjà es va situar el 2021 en Font: Prestalo • SEXE també afecta l’univers nupcial. grés. A més, aquests comptes po-
els 1.751 euros al mes, són neces- «La inflació sempre es veurà re- den oferir serveis extres, com
saris sis mesos de feina de la pa- Home flectida en els costos per casar- l’organització de la llista de noces
rella per costejar-la. Segons la se: menjar, roba... Tot ha aug- sense cap cost.
comunitat, hi ha preus dispars. • SI TREBALLA mentat», explica Cynthia Cepe-
Mentre que a Navarra el cost da, gerent de marca de Prestalo. Anticipació, limitar els convi-
mitjà per convidat és de 229,1 Treballador per compte aliè dats, dates fora d’estiu i evitar
euros, a Andalusia se situa en Els experts expliquen que un despeses extres formen part
108,1 euros. • SI NO TREBALLA crèdit per celebrar un casament d’una bona planificació. Des de
pot ser una solució per als que Prestalo recomanen fer un pres-
Els qui tenen al cap casar-se es Pensionista necessitin un extra de liquiditat, supost abans de definir el dia, cal-
veuen obligats en ocasions a de- però que finalment farà més car cular els costos i afegir un ítem
manar un préstec per complir els • HABITATGE l’esdeveniment. «Les condicions d’imprevistos. Si s’opta per de-
seus somnis en un dels dies més dependran de la puntuació del manar un préstec, la recomanació
cars. Prova d’això és l’augment De lloguer sol·licitant, en funció de si és és «no demandar el crèdit en un
notable en el nombre de crèdits morós, si té altres préstecs, del nombre de quotes de més de 12
sol·licitats per a casaments. Des de • EDAT nivell de sou, si té fills etc.», ex- mesos perquè pot crear insatis-
començament d’any, s’ha detec- plica Cepeda. A més, el banc facció a llarg termini», explica la
tat un creixement de més del 34% De 31 a 45 anys sol·licitarà documents com el gerent de marca de Prestalo. En
en els dedicats a aquest tipus de contracte de la finca o els prove- paral·lel, per arribar a un endeu-
celebracions, segons dades de EL PERIÓDICO ïdors per assegurar-se’n. El preu tament saludable, seria bo que els
Prestalo. «Els préstecs fan de mitjà d’aquesta mena de crèdit sol·licitants hagin comparat amb
pont perquè després s’espera re- Els casaments, és d’entre el 8% i el 10%, per so- diferents proveïdors i veure quin
cuperar els diners amb els regals cada vegada bre de la mitjana dels préstecs al s’adequa més, i avaluar-ne les
dels convidats», explica Antonio més en deute consum. Segons els experts, se possibilitats de cancel·lació, indi-
Gallardo, expert del comparador solen tornar en uns 5 anys amb ca Rubén Sánchez, portaveu de
financer Banqmi. Tot i que s’ha de ELS PRÉSTECS PER CELEBRAR quotes mensuals d’entre 450 i Facua. També alerta que hi poden
tenir en compte que els regals 500 euros. «Normalment es per- haver tipus d’interès i comissions
dels casaments s’hauran de de- MATRIMONIS CREIXEN UN 34% met que es cancel·lin sense pro- per demora en el pagament «des-
clarar a Hisenda en l’impost sobre A ESPANYA L’ÚLTIM ANY blema», diu Gallardo. proporcionats».
successions i donacions.
Lorena Martín Moltes entitats, a més, oferei-
Suplement econòmic xen comptes de casament, comptes
d’EL PERIÓDICO corrents o d’estalvi destinats a
aquestes celebracions, amb ga-
14 ranties i assegurances específi-
ques. «Els comptes separats per
als enllaços s’estilen molt per fer
el procés més còmode», afirma
Gallardo. De fet, es pot adjuntar
en les invitacions un número de

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

actius | 24 de juliol del 2022

RÀFTI+NGET PORTEM A FERIADDLDIE1SIL5USD5DMAED’OBE2EC0NTJT2EUGU2SNEBYSRE

A LLAVORSÍ

HORARIS PREU COMPRA EL
TEU TICKET
7:00 h. 16:00 h. 62€
i consulta tota la
Sortida Tornada Adults informació a:

Estació des de 55€
del Nord Llavorsí
Barcelona Nens

(Cal presentar-se 15 min. abans de l’hora de sortida) (De 6 a 11 anys) [email protected]

Suplement econòmic
d’EL PERIÓDICO

902 13 00 14 15

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. actius | 24 de juliol del 2022
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Perfil

D’ampliar el
mercat a voler
ordenar-lo

Paula Clemente [en la companyia de telecomuni- CHRISTIAN Christian Nyborg
cacions] em van semblar sufici- NYBORG | Maximo Garcia
Va aterrar a Portugal sense saber ents: jo soc perfil emprenedor,
que seria l’última parada d’un re- m’encanta emprendre». COFUNDADOR DE de la Paz
corregut per un seguit de filials MÁSMÓVIL I YSI
d’Ericsson que feia anys que du- De fet, poc després d’haver
rava. Va ser allà, al país lusità, que sortit de la companyia que actu- Emprenedoria i telecomunicacions
ell i el seu bon amic Meinrad Me- alment segueix en mans del seu
ini Spenger van decidir deixar el antic soci (i encara amic) Spen- És l’artífex, amb Meinrad ‘Meini’ Spenger, d’un dels casos d’èxit més sonats
món de la gran corporació per in- ger, va intentar limitar la seva re- de l’ecosistema emprenedor espanyol. MásMóvil, l’empresa de telecomunica-
vertir-ho tot a muntar una ope- lació amb el teixit emprenedor a cions que van fundar junts, ja es bat amb les grans. Ara, aquest empresari
radora de telecomunicacions. La la inversió; temps després, enca- d’origen noruec (però ja amb família política catalana) s’ha llançat a empren-
idea del que acabaria sent Más- ra insatisfet, va intentar dedicar- dre en solitari amb una nova solució per al sector: un comparador de preus
Móvil era trencar l’oligopoli que se a disfrutar del que havia sem- de tarifes de telefonia mòbil, televisió i internet.
en aquell moment formaven brat i viatjar per Àsia amb la seva
Movistar, Vodafone i Orange. «El dona. Res, assegura, el va satisfer «El problema trànsit a la nostra base de dades», El seu negoci és a la comissió
problema de les telecomunicaci- tant com l’emprenedoria. és que el 2006 confessa Nyborg. «D’aquí un any que aconsegueixen per cada client
ons a Espanya el 2006 era que no serem prou grans per fer un altre que es trasllada a una d’aquestes
hi havia competència, per això hi I així va tornar a la càrrega. no hi havia salt, perquè aquest projecte ne- operadores, però també en els in-
vam entrar», recorda quinze anys La seva primera idea va ser competència, cessita bastants diners», explica formes de tendències i interessos
després d’allò Christian Nyborg. muntar una empresa a través de la l’emprenedor, sense amagar que que els elaboren. El seu valor afe-
«El problema ara és un altre: hi qual reclutava enginyers espa- per això vam aquest salt passi probablement git, defensa Nyborg, en què els
ha tanta competència que el que nyols per treballar a Noruega, pe- entrar. Avui n’hi pel capital risc. comparadors generalistes no te-
necessita l’usuari és orientar- rò el projecte va fracassar quan el ha tanta que el nen accés a tantes ofertes i en què
se», planteja. Per això després de preu del petroli (clau en l’econo- Comissions i analítica no sortirà mai afavorida cap com-
tres anys fora de l’empresa de te- mia del país nòrdic) va caure de que necessita panyia a la seva pàgina per pagar.
lecomunicacions, aquest empre- cop. La segona, el comparador de l’usuari és Ara com ara, Ysi és una pàgina web
nedor d’origen noruec s’embar- preus de tarifes de telecomunica- que pregunta a un potencial usua- I així ja sumen gairebé 100.000
carà en el seu segon projecte dins cions, que va en camí de tancar el orientar-se» ri què és el que busca (si 20 gigues usuaris. I així pensen ja a créixer.
d’aquest sector: un comparador seu primer any de vida amb grans per al mòbil o un paquet que fins i «Una de les meves vocacions com
de tarifes d’internet i mòbil. plans de creixement. tot inclogui la televisió) per analit- a emprenedor és la transparència,
zar les ofertes del centenar d’ope- per això vam muntar MásMóvil,
Nyborg havia decidit, poc Tres anys de vida radors que hi ha al mercat i tornar- potser a curt termini no hi gua-
abans que MásMóvil celebrés la li les més adequades. «Alguns ope- nyes, però a llarg termini sí, i els
seva primera dècada, que era el Ysi –abreviació d’¿Y si hubiera al- radorsjaensavisen del que vindrà, usuaris s’estan adonant que el
moment d’abordar nous reptes. go mejor?– ja té tres anys de vida, altres ofertes les busquen el nostre nostre funciona superbé i és su-
L’operadora era rendible, tenia però s’ha convertit en una realitat equip i en altres casos és captura pertransparent», afirma el fun-
una plantilla de 350 persones, co- a l’abast de qualsevol usuari fa co- automàtica, tot i que allà també hi dador d’Ysi. A més, diu per aca-
titzava i no parava de créixer, i el sa de mesos. «Avui dia, els opera- tenim especialistes que entenen bé bar, «el negoci és escalable: en
repte va deixar de ser afrontar les dors es trien partint de les reco- la lletra petita de cada proposta, vertical, pot arribar a altres paï-
vicissituds d’emprendre, que era manacions dels amics, dels anun- que pot ser una oferta de només sos; en horitzontal, es pot portar
el que a ell el motivava. cis, d’una trucada en el moment tres mesos», indica. a altres sectors».
just... però d’aquí ve la pregunta: ¿I
«MásMóvil va ser el primer si hi ha alguna cosa millor?», pre-
unicorn espanyol i, tot i així, vam senta Nyborg.
estar sis vegades a punt de fer fa-
llida: emprendre és molt dur, i ho L’empresa, que segons el seu
és a tots els sectors, no hi ha res fundador és tant comparador de
gratis», afirma l’empresari, que preus com «recomanador per-
malgrat això, té clar que aquesta sonal», acumula tres milions
professió és la seva. «Nou anys d’euros d’inversió de la butxaca
d’aquest empresari i d’algun bu-
Suplement econòmic siness angel que s’ha animat a
d’EL PERIÓDICO ajudar-lo, fa dos anys que està en
versió de prova al mercat i té unes
16 quinze persones contractades
(entre les quals hi ha un parell de
directius de MásMóvil), ara cen-
trades essencialment a fer conèi-
xer la plataforma.

«Aquests primers 12 mesos són
l’arrencada: necessitem donar-
nos a conèixer a més persones,
teixir aliances potencials per tenir

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. BY

AIRBAGAquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
DIUMENGE, 24 DE JULIOL DEL 2022 · NÚMERO 1072

NISSAN QASHQAI E-POWER

AQUEST SUV DE PROPULSIÓ
ELÈCTRICA ÉS PERFECTE
PER A LA TRANSICIÓ CAP A
LA CONDUCCIÓ LLIURE
D’EMISSIONS PERQUÈ NO
NECESSITA CARREGAR-SE
PERÒ TÉ EL DISTINTIU ECO

Un elèctric amb etiqueta ECO

TELVA SOMOZA lerador. Això sí, sense arribar a parar per més important dels trajectes diaris, el trams de carretera, el consum no va supe-
complet el vehicle, a fi de mantenir l’aten- Nissan Qashqai e-Power té uns consums rar els 6 l/100 km de mitjana.
EESTOCOLM (SUÈCIA) ció en el conductor. d’híbrid homologats en 5,3 l/100 km. Si
l Nissan Qashqai e-Power està bé és cert que circular per Estocolm, amb Aquesta xifra el situarà entre els més
pensat per a aquells que volen un També pots forçar la conducció elèctri- la pressió d’unes multes impagables per a buscats, fins i tot per sobre dels models
cotxe elèctric però no poden con- ca, com passa en altres híbrids, però úni- espanyols, fa que redueixis dràsticament mild hybrid actuals. Parlem de les versi-
nectar-lo a un punt de càrrega. Es cament durant una mitjana de dos a tres la velocitat, la despesa durant la nostra ons gasolina amb 140 CV i 158 CV que te-
propulsa gràcies a un motor elèctric de quilòmetres, a causa de la poca capacitat ruta interurbana amb quilòmetres en ciu- nen el mateix distintiu però firmen con-
190 CV (140 kW), però l’energia, que es útil de la bateria. És la solució davant tat va ser de 4,9 l/100 km. Us asseguro que sums d’entre 6,3 i 7 litres els cent, en fun-
vincula a través de la bateria d’1,5 kWh de l’arribada a casa o la circulació pels vol- no soc una persona que destaqui per la ció de l’equipament elegit.
capacitat últil, es renova constantment tants d’una escola o hospital, per exem- seva conducció eficient, però, fins i tot en
gràcies a un motor gasolina d’1,5 litres i ple. A més, i sabent que aquesta és la part A la pregunta de si en recomanaria la
156 CV. Aquesta configuració l’identifica ELÈCTRIC El Qashqai E-Power versió e-Power, el preu és un dels aspectes
com a híbrid, de manera que tindrem el pot rodar en mode 100%
distintiu ECO al parabrisa, però compta- elèctric i sense emissions durant que cal tenir en compte.
rem amb els avantatges de la conducció una mitjana de dos a tres En cas de poder afrontar la
elèctrica sense haver-lo de connectar. quilòmetres. NISSAN despesa, o aconseguir el
pla de Flex 4D amb 300 eu-
Recentment vam tenir l’oportunitat de ros de mensualitat i una
provar-lo per primera vegada, cosa que entrada de 5.545 euros, sí
ens va servir per entendre millor el seu que em decantaria pel
funcionament. Em va agradar especial- Qashqai e-Power.
ment la seva acceleració i la seva circula- La primera variant disponible és l’N-
ció silenciosa, amb prou feines es nota la Connecta, amb un preu de llançament de
combustió. La seva conducció a la carre- 39.850 euros. Aquesta no inclou els grups
tera és agradable, i millora el mateix Nis- òptics amb tecnologia led matricial, que
san Qashqai Mild Hybrid. s’aconseguiria a l’adquirir el paquet Tech
de 1.200 euros i que també
La reacció del pedal de l’acce- inclou l’Head Up Display.
lerador és una passada i el seu di- El que sí que hi ha, de sèrie,
namisme ha millorat gràcies a és la pantalla d’instrumen-
l’aplicació d’aquesta tecnologia, i tació de 12,3 polzades, jun-
n’és la millor carta davant un pos- tament amb la central d’in-
sible comprador. Pots fer ús de foentreteniment. En l’aca-
funcionalitats com l’e-Pedal, que bat Teckna, amb un preu
et permetrà conduir amb el peu de partida de 42.450 euros,
dret a l’actuar de manera contun- venen de sèrie els dos ele-
dent com a frenada regenerativa ments, a més de disposar
quan aixequem el peu de l’acce- de la tecnologia ProPILOT.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

02 DIUMENGE, 24 DE JULIOL DEL 2022
AIRBAG EL PERIÓDICO COTXES

cle. Explica també amb uns seients de
segona generació que són els mateixos
que porta el C5X. Es pot combinar el
sostre bitò i s’ha incorporat en l’oferta el
color blau.

JOSEP VIAPLANA Tecnològic RESPOSTA SOBRE TOTS ELS TERRENYS
CBARCELONA i més esportiu El nou Citroën C5 Aircross ofereix un
itroën ha renovat el C5 Aircross lloc de conducció elevat (133 cm d’altu-
amb un lleuger restyling, que ra), amb una alçada lliure del terra de
s’evidencia principalment al 23 cm. Pot comptar amb el sistema
frontal, i que el reforça com un d’antilliscament intel·ligent Grip Con-
trol, que actua sobre les rodes motrius
cotxe ideal per fer una escapada, inde- davanteres, assegurant la millor adhe-
rència en qualsevol circumstància, i
pendentment del terreny a què hàgim de permetent disfrutar d’una aventura
confortable al gestionar el lliscament.
fer front. La marca francesa, a més d’a- El Grip Control té cinc modes de funci-
onament (estàndard, sorra, fang, neu i
portar confort, espai i seguretat, ha in- ESP off ), que adapten la transferència
del parell motor sobre el tren davanter i
troduït un plus de disseny que conver- gestionen el sistema de frenada en fun-
ció del terreny. Se li pot afegir el Hill As-
teix aquest vehicle, més actual i dinàmic, sist Descent, una ajuda en les baixades
que millora la seguretat en qualsevol ti-
en una opció molt a tenir en compte. CITROËN C5 AIRCROSS pus de superfície.

El C5 Aircross que per disseny, perso- LA MARCA FRANCESA HA ACTUALITZAT EL DISSENY A més de les prestacions offroad, el
DEL COTXE INTRODUINT UN NOU FRONTAL I DOTANT-LO C5 Aircross afegeix conceptes com co-
nalització i confort destil·la un aire fresc, D’UN ASPECTE MÉS ESPORTIU I TECNOLÒGIC moditat, connectivitat, espai, modula-
ritat i tecnologia, gràcies a elements
aventura i llibertat, s’obre a les innovaci- com la suspensió d’Amortidors Pro-
gressius Hidràulics, l’aïllament acústic,
ons més sostenibles amb la seva versió l’ampli espai interior, la lluminositat,
les funcions d’ajuda a la conducció o els
Hybrid, amb què es poden recórrer 55 km materials utilitzats en la seva construc-
ció. La suspensió que equipa, que és la
en mode 100% elèctric, i un preu que el fa mateixa que ja portava, li proporciona
un confort de marxa excel·lent.
més que atractiu. Es pot comprar des de
ESPAI I MODULARITAT
27.555 euros, però en el cas de l’híbrid grans, una notable alçada del terra i El C5 Aircross és un cotxe més mo- Destaca, d’altra banda, perquè és molt
una posició de conducció elevada. Els dern en tots els detalls, com la nova espaiós, aprofitant al màxim la seva ca-
endollable, que ja suposa el 40% de les canvis quant al disseny afecten, sobre- firma lluminosa tridimensional a la pacitat dins l’habitacle gràcies a una
tot, el frontal, ara més agressiu, que li part posterior, les noves llantes de 18’’ gran modularitat. El C5 Aircross no no-
vendes, hi ha una oferta de rènting d’una proporciona un aire diferencial, més diamantades o una nova oferta de per- més presumeix d’un maleter molt am-
vertical i modern, que reforça la im- sonalització més elegant i distintiva, pli, amb fins a 720 litres, sinó també per
quota d’entrada de 7.112 euros i 165 al pressió d’amplada i el caràcter d’un tot i que a simple vista es veu que el la- la possibilitat d’adaptar-se a qualsevol
cotxe imponent i segur. La cara està teral i la part del darrere és la que situació, gràcies a elements com els se-
mes durant tres anys amb tot inclòs. Està equipada amb noves òptiques, que es- menys canvia. ients posteriors lliscants i abatibles o la
tan perfectament integrades en la re- seva obertura. Una altra dada a desta-
disponible en cinc motoritzacions, que novada graella, presa d’aire –real– i A l’interior, el nou disseny de la pan- car és que pot arribar a tenir 81 possibi-
nous para-xocs. talla tàctil de 10’’ i la consola central re- litats diferents de configurar el maleter.
es reparteixen en dos de gasolina, dos di- força el caràcter més cuidat de l’habita-
En l’apartat de seguretat, recorre a
èsel i l’esmentada híbrid endollable. les tecnologies més avançades, amb
funcions d’ajuda a la conducció que
RENTAT DE CARA fan més fàcil la conducció, com l’Acti-
Els retocs que s’han introduït mantenen ve Safety Brake, el Sistema de Vigilàn-
del tot el seu aspecte SUV, amb rodes cia d’Angle Mort, l’alerta de canvi in-
voluntari de carril, el Head Up Display
o la càmera posterior Top Rear Vision.
Compta també amb innovacions com
el Highway Driver Assist, el Regulador
de Velocitat Adaptatiu i l’Alerta de
Risc de Col·lisió.

PAS ENDAVANT La nova generació del Citroën C5 Aircross ofereix una important aportació tecnològica i millores evidents en el disseny, especialment a la part posterior i el frontal.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

03DIUMENGE, 24 DE JULIOL DEL 2022

COTXES EL PERIÓDICO AIRBAG

Mazda aposta pel dièsel

MAZDA CX-60 nir millors prestacions aconsegueix com-
plir l’exigent normativa Euro7 en matèria
MAZDA ANUNCIA PER A L’ANY VINENT L’ARRIBADA DE DOS MOTORS SIS CILINDRES DIÈSEL PER AL NOU CX-60 de reducció d’emissions.
QUE INICIA ARA LA SEVA COMERCIALITZACIÓ. SÍ, HO LLEGEIXEN BÉ, DIÈSEL. ¿QUI HA DIT QUE ESTAVA MORT?
MIDA GENEROSA
M. ÁNGELES PUJOL El nou Mazda CX-60 és un SUV de bones
EBARCELONA dimensions perquè mesura 4,75 metres
n uns moments en què els mo- de llarg, 1,89 d’ample i 1,68 d’alt, amb una
tors tèrmics de gasolina i dièsel distància entre eixos de 2,87 metres que
sembla que tenen el futur una augura un interior espaiós per a les cinc
mica compromès i que l’electri- places habilitades; l’altura lliure a terra os-
cil·la entre 17 o 17,5 centímetres segons la
ficació va guanyant terreny, no deixa de llanta que munti. Estrena una nova plata-
forma modular dissenyada per a cotxes de
ser sorprenent que un fabricant faci una gran mida dotats de motors tant tèrmics
com híbrids o elèctrics.
decidida aposta a favor del dièsel i, a més,
A l’interior destaca l’excel·lent treball
amb motors d’elevada cilindrada. Però realitzat per oferir una elevada sensació
de qualitat, no només en la presentació
això és el que ha fet Mazda que anuncia sinó també en materials i ajustos. Al ‘ta-
blier’ destaquen dues pantalles de 12,3
per a l’inici de l’any vinent l’arribada d’un polzades, una per al quadro d’instru-
ments i una altra per al sistema multimè-
nou motor de gasoil. Si això ja és una notí- dia. Les places posteriors disposen de
bon espai longitudinal per a les cames
cia important, encara ho és més que mentre que el maleter ofereix una capaci-
tat de 570 litres.
l’aposta de la firma nipona va dirigida a
QUATRE ACABATS
motors de sis cilindres en línia, cosa que El CX-60 està disponible amb quatre ni-
vells d’equipament: Prime-line, Exclusi-
és tota una novetat a la marca. La gamma ve-line, Takumi i Homura. Des del més
bàsic inclou elements de sèrie com siste-
s’incrementarà també amb l’arribada ma multimèdia compatible amb Apple
CarPlay i Android Auto, navegador, pro-
més tard d’un altre sis cilindres, aquesta gramador de velocitat, llantes de 18 polza-
des i fars i pilots amb llums de led, entre
vegada de gasolina, també amb hibrida- altres coses.

ció lleugera, però del qual no ha transcen- L’acabat Takumi ofereix una imatge una
mica diferent gràcies a la graella de
dit la potència. disseny específic, llantes també específi-
ques i una sèrie d’elements amb detalls
NOVA GENERACIÓ ESTIL I ESPAI Amb el CX-60 la marca japonesa introdueix dues motoritzacions dièsel metàl·lics. Quant a l’acabat Homura, és el
Els tècnics de la marca japonesa han tre- en un model ampli per dins i amb una gran aportació tecnològica. que té el toc més esportiu amb bona part
ballat en un nou motor dièsel que deno- de les motllures de la carrosseria pintades
minen e-Skyactiv-D. Es tracta d’un bloc tres i unes emissions de 127 grams de Amb potència de 200 en el mateix color que la resta del cotxe, al
de sis cilindres en línia de 3,3 litres dotat CO2. En els dos casos ofereix una capaci- i 254 CV i hibridació marge de la tapisseria a pell negra. D’altra
d’assistència híbrida de 48 V. Se’n llança- tat de remolc de 2,5 tones. lleugera, destaquen pels banda, Mazda ofereix també quatre pa-
ran dues versions, una amb 254 CV que seus ajustats consums. quets addicionals (Driver Assistance,
serà la més potent i estarà associada al Per arribar a aquest grau d’eficiència Convenience & Sound, Panoramic Sun-
sistema de tracció total i-Activ de la mar- Mazda ha creat un nou sistema denomi- roof i Comfort) per personalitzar el cotxe
ca. La segona versió ofereix 200 CV i va nat DCPCI, una encesa per compressió segons el gust del client.
amb tracció posterior. Els dos motors van parcialment prebarrejada i controlada
associats a una caixa de canvis automàti- per la distribució amb què a més d’obte- El Mazda CX-60 ja està a la venda en la
ca de vuit velocitats. seva versió híbrida endollable al preu de
50.269 euros.
En conjunt, Mazda anuncia no només
bones prestacions, sinó també uns con-
sums molt ajustats. Per al motor més po-
tent assegura que pot accelerar de 0 a 100
km/h en 7,4 segons i arribar als 219 km/h
de velocitat punta. Pel que fa a consums i
tenint en compte que el CX-60 és un SUV
de generoses dimensions, en el cas del
motor de 254 CV se situa en 5,3 litres i
unes emissions de 137 grams de CO2 se-
gons mesuraments WLTP, mentre que per
al motor de 200 CV el consum és de 4,9 li-

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

04 DIUMENGE, 24 DE JULIOL DEL 2022
AIRBAG EL PERIÓDICO COTXES

LA MILLOR DE LES IMATGES Els que busquin un model familiar i SUV tenen en el Rexton la millor de les solucions gràcies a la seva versatilitat i a la imatge moderna que ofereix. SSANGYONG

Un familiar de 12,3 polzades per als acabats supe-
sense fronteres riors; aquest sistema no disposa de na-
vegació però és compatible amb l’Apple
CarPlay i l’Android Auto.

En línies generals s’ha cuidat tant la
presentació com els materials i ajustos.
Pel que fa al maleter, la seva capacitat no
ha variat i continua oferint 641 litres
quan s’ocupen cinc places i 236 litres
quan se n’utilitzen les set.

SSANGYONG REXTON NOVETATS MECÀNIQUES
Aquest nou Rexton porta ara un motor
LA CINQUENA GENERACIÓ DEL SSANGYONG REXTON JA ÉS AL MERCAT. dièsel de quatre cilindres de 2,2 litres pe-
ARRIBA AMB NOVA IMATGE, NOU MOTOR DIÈSEL, CANVI AUTOMÀTIC rò que, a diferència dels 181 CV que ren-
DE VUIT MARXES I TRACCIÓ A LES QUATRE RODES dia el motor antic de la mateixa cilin-
drada, ara ofereix 202 CV. És un guany de
M. ÁNGELES PUJOL d’1,96 metres i una alçària d’1,83; la dis- NOU ESTIL Per dins el nou Rexton ofereix aca- 21 CV de potència, que s’agraeixen consi-
BARCELONA tància entre eixos amb 2,87 metres ga- bats i detalls molt més moderns, amb millor derant que el vehicle sobrepassa les dues
ranteix prou espai per oferir un bon aco- utilitat. SSANGYONG tones de pes. D’altra banda, munta una
Tot i que algú pugui pensar que modament a set passatgers. nova caixa de canvis automàtica ara de
és una mica exagerada l’afirma- rant que les dues de la tercera fila estan vuit velocitats (una més que abans), amb
ció del titular, el cert és que el El primer que crida l’atenció d’aquesta pensades per acomodar nens. La consola desenvolupaments més llargs i més sua-
Ssangyong Rexton compleix cinquena generació és la seva nova imat- central, de nou disseny, allotja el nou co- vitat en els canvis de marxa, la qual cosa
tots els requisits per lluir aquesta deno- ge, en la qual destaca per damunt de tot mandament electrònic per al canvi auto- li permet oferir unes millors prestacions i
minació. Es tracta d’un tot terreny amb el frontal amb una gran graella amb nova màtic, mentre que el volant és així mateix uns consums ajustats. Té homologat un
capacitat per a set places que no només reixeta i un nou para-xocs més volumi- de nou disseny amb quatre braços i la consum mitjà de 7,7 litres segons mesu-
va dotat de tracció a les quatre rodes sinó nós que allotja els fars antiboira led amb part inferior aplatada. El quadro d’ins- raments WLTP.
que, a més, disposa de reductora, cosa funció d’il·luminació en gir. Els grups truments presenta un nova pantalla digi-
que ja no és tan freqüent en el seu seg- òptics són de nou disseny i poden ser de tal i el sistema d’infoentreteniment ofe- Dotat de suspensió independent, el
ment. Això fa que fora de l’asfalt es pugui led en els acabats superiors. Els passos reix una pantalla de 8 polzades de sèrie o conductor, a través d’un comandament
moure amb una facilitat més que sorpre- de roda estan molt remarcats en tant que giratori ubicat a la consola central, pot
nent i afronti terrenys irregulars i dificul- les llantes de diferents dissenys poden seleccionar moure’s amb tracció poste-
tosos que el portin més enllà del que ho ser de 17, 18 o 20 polzades. En la part rior, a les quatre rodes o utilitzar la re-
solen fer la gran majoria de tot terrenys. posterior, el para-xocs és nou i també els ductora. En ús off road, ofereix un angle
pilots, que presenten una nova disposi- d’atac de 20,5º, un central de 20º i un an-
Ara, la marca coreana llança la cinque- ció lluminosa ja que el llum de fre s’ha gle posterior de 22º, a més d’una altura
na generació amb una bona sèrie de no- col·locat a l’espòiler superior. En con- lliure a terra de 22,4 centímetres.
vetats que van des de qüestions estèti- junt, aquest nou Rexton ofereix una
ques fins a mecàniques sense oblidar un imatge robusta i atractiva alhora i s’ofe- Disponible amb tres nivells d’acabat,
notable increment de tecnologia i equi- reix amb una paleta de sis colors per a la Pro, Premium i Limited, des del primer ja
pament. I tot això amb una relació preu- carrosseria. es disposa d’elements com el control de
producte-equipament realment interes- descens en pendents, sistema de reco-
sant que no pot passar desapercebuda. INTERIOR RENOVAT neixement de senyals de circulació, can-
L’interior ofereix una gran amplitud vi automàtic de llums curts i llargs, frena-
El nou Rexton no canvia en les seves d’espai per a totes les places, conside- da d’emergència, programador de velo-
dimensions i continua mesurant 4,85 citat, càmera de visió posterior i assistèn-
metres de longitud, amb una amplada cia a l’aparcament, entre d’altres.

El preu de partida és de 37.200 euros
aplicats ja tots els descomptes, amb cinc
anys de garantia o 100.000 quilòmetres.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

05DIUMENGE, 24 DE JULIOL DEL 2022

COTXES EL PERIÓDICO AIRBAG

L’aposta electrificada
més completa de Kia

XAVIER PÉREZ KIA NIRO gamma, però afegeix funcions específi-
FRANKFURT (ALEMANYA) ques ja vistes en el Cotxe de l’Any d’Euro-
LA MARCA COREANA LLANÇA AL MERCAT EL SEU NOU MODEL COMPACTE pa, el Kia EV6. El Niro és, amb l’EV6 i
A mb la franja en el pilar C estil AMB TRES INTERESSANTS PROPOSTES ELECTRIFICADES (HÍBRID, HÍBRID l’Sportage, l’avançada tecnològica i d’estil
Starsky & Hutch (negra, taronja ENDOLLABLE I 100% ELÈCTRIC) DES DE 30.200 EUROS de la nova era de la marca.
o grisa) o sense, el nou Kia Niro
no deixa indiferent. El nou com- teix motor GDi de gasolina de 105 CV. Amb ens va semblar excel·lent. Igual com en la Amb el Niro elèctric trobem suavitat de
pacte de la marca coreana ha revelat les se- aquest motor es guanya especialment en versió anterior, la caixa de canvis de doble rodolament. La suspensió no és excessiva-
ves primeres sensacions sobre l’asfalt a dinamisme urbà, ja que permet circular embragatge i sis relacions és un dels seus ment dura i es mou molt bé a les carreteres
Alemanya i, per ser sincers, ens ha causat pràcticament la totalitat del temps habi- punts forts. amb revolts enllaçats, sense perdre la re-
una excel·lent impressió. Per comoditat, tual en ciutat en mode 100% elèctric. La ferència en cap moment. Des de la marca
per tecnologia, per dinamisme i, perquè marca ens promet una autonomia elèctri- La joia de la corona és l’e-Niro elèctric anuncien una autonomia entre càrregues
no, per disseny. ca de 84 quilòmetres en ciutat i 65 en ús pur. Dinàmicament ens va encantar. Es ba- de 460 quilòmetres.
combinant recorreguts. Ens va agradar es- sa en una bateria de ions de liti de 64,8 kWh
En la seva segona generació europea, el pecialment als carrers, on maniobra i s’es- que entrega una potència de 150 kW (204 PREUS DEL NOU NIRO
Niro ofereix tres possibilitats mecàniques: pavila amb molta eficiència. La frenada CV). Manté la mateixa base tecnològica Els preus del nou Kia Niro parteixen dels
híbrid, híbrid endollable i 100% elèctric. d’equipament que els seus germans de 30.200 euros per a l’HEV, els 38.600 euros
Totes tres estaran disponibles al mercat es- per al PHEV i els 42.250 euros per a l’e-Ni-
panyol amb un preu d’arrencada de 30.200 DISSENY Amb el seu avantguardista disseny, el nou Kia Niro no deixa indiferent a ningú. KIA
euros. Hem provat els tres models i se’ns fa El Kia Niro 100% elèctric
difícil elegir-ne un perquè cada un proposa ofereix una autonomia de
solucions ideals. És clar que l’elecció haurà fins a 460 quilòmetres amb
de partir de les necessitats d’ús, perquè una sola càrrega d’energia
tecnològicament les tres versions són top.
ro 100% elèctric. Si hi apliquem els des-
L’híbrid lleuger o convencional té una comptes de la marca, elegim el finança-
bateria d’1.32 kWh per alimentar un motor ment i ens aprofitem del pla MOVES,
de 32 kW, suficient per anar autore-carre- aquestes quantitats es converteixen en
gant-se amb el funcionament del vehicle. 24.400, 27.600 i 32.200 euros, respectiva-
S’estructura sobre un motor de quatre ci- ment.
lindres 1.6 GDi de gasolina (105 CV) i ofe-
reix 141 CV de potència. En la prova per ca- I per als nostàlgics de Starsky & Hutch,
rreteres pròximes a Frank-furt, el Niro hí- no hi ha problema. La franja al lateral tan
brid ens ha sorprès per la insonorització i sols costa uns 150 euros. De manera que
el dinamisme. La caixa de canvis de doble Kia ja ho té tot per continuar oferint una
embragatge i sis relacions és una de les mi- bona oferta elèctrica en el seu compacte
llors del mercat. d’accés.

La segona proposta és l’híbrid endollable
(PHEV) de 183 CV, que s’assenta sobre una
tecnologia elèctrica d’11,1 kWh de bateries
que alimenta un motor elèctric de 62 kW.
La seva associació es produeix amb el ma-

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

06 DIUMENGE, 24 DE JULIOL DEL 2022
AIRBAG EL PERIÓDICO COTXES

Creuar Europa...DEPORTAAPORTAElSeatTarracoTDI,queveiemaparcatenunacasetaalcostatdelcircuitdeNürburgring,varesultarungranplaerconduir-lopermigEuropa.EMILIOPÉREZDEROZAS
en un sofà

SEAT TARRACO

MOLTS CONSIDERARIEN QUE EL VIATGE NO TÉ CAP SENTIT. POT SER,
PERÒ SI S’AJUNTEN TRES AMICS, CREUAR EUROPA (3.972 QUILÒMETRES)
I TORNAR AMB UN SEAT TARRACO POT SER UN PLAER

EMILIO PÉREZ DE ROZAS fort i amplitud i, sobretot, no et cansis de com hem fet nosaltres tres, fer centenars,
VBARCELONA fer quilòmetres. En vam fer 3.972 (Barce- milers de quilòmetres, a velocitat de
amb decidir que havíem de fer lona-Sachsenring en són 1.656; Sachsen- creuer amb el canvi automàtic i tots els
els grans premis de Moto GP ring-Assen, 666 i Assen-Barcelona, 1.650). avançaments tecnològics que té és un
que estaven enllaçats al juliol, Ho juro, un plaer. Sí, moltes hores, però autèntic plaer conduir-lo, que no vol dir
un diumenge rere l’altre, el confortables. pilotar-lo.

d’Alemanya, entre les precioses mun- El cotxe, per viatjar, va més que perfec- Per al pes que té el cotxe i tot el que car-
te. Hi hem anat tres persones, tenies fins a regava, el motor, insisteixo, i les seves set
tanyes de Sachsenring, i el dels Països tres maletes o paquets grans per cap i en- velocitats, el converteixen en un vehicle
cara ens ha sobrat espai tant al seu gene- capaç de tot sense cap risc i, sobretot, molt
Baixos, als prats d’Assen, amb cotxe, per rós maleter com al seu esplèndid habita- divertit de conduir, malgrat ser de mida
cle. Ningú ha anat estret, anxovat i, mal- gran. El fet de ser TDI li permet una sorti-
carretera, sense pressa però sense pausa. grat les moltes hores d’autopista, carretera da, un represa formidable i molt ne-
i, fins i tot, camins entre boscos que hem cessària en moments difícils. Tot això, in-
I vam comptar amb un meravellós (i fet, ningú s’ha trobat incòmode. sisteixo, et permet passar-ho bé en una
carretera sinuosa i el Tarraco està tan ben
impressionant) Seat Tarraco TDI que ens Sobre la conducció és, certament, una pensat, dissenyat i construït que, quan
meravella. I ho és per diferents raons. És tens la sensació que, en revolts enllaçats,
va meravellar. Tant els fotògrafs Alejandro evident que, malgrat tractar-se del SUV es convertirà en un barco, va com un AVE
gran de Seat, que, per cert, acaba de pel seu rail, entrant magníficament als re-
Ceresuela i Jesús Robledo, dels millors re- llançar al mercat una millora del seu mo- volts, sortint-ne amb aplom i represa. Es-
del X-Perience, el comportament del vehi- tem parlant d’un cotxe molt noble, inca-
tratistes del Mundial de motociclisme, el cle, quan tu vols, quan tu l’hi exigeixes i paç de donar-te un ensurt.
fins i tot quan ho necessites, és a dir, en un
primer treballant per als germans Már- avançament justet a un camió en una car- ¿Consum?, més que assumible, de 6 a 8
retereta curteta, respon com si fos el millor litres, depenent de si condueixes o pilotes,
quez i el de Jerez treballant per a Repsol i León o Cupra i a més, quan decideixes, ja m’enteneu.

l’agència italià Milagro, com jo vam viure

13 dies d’agradable autopista, carretera i

fins i tot camins de bosc pels voltants del

vell circuit de Nürburgring. El millor Tarraco no només
és ampli i còmode sinó
Aquest SUV de (gairebé) luxe de Seat que, quan l’hi exigeixes,
es comporta com un León
ho té tot (i més). I, si tu l’hi exigeixes, si

vols, es comporta com el millor dels leons,

però la idea és que t’ho prenguis amb cal-

ma, gaudeixis de la seva comoditat, con-

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

07DIUMENGE, 24 DE JULIOL DEL 2022

MOTOS EL PERIÓDICO AIRBAG

lnDaoucveieusstcapaterersa SUZUKI ADDRESS 125 I AVENIS 125 RADAR

LA MARCA JAPONESA LLANÇA DOS NOUS LES MOTOS SUMEN UN
MODELS D’ESCÚTERS IDEALS PER CREIXEMENT DEL 9,8%
AFRONTAR EL DIA A DIA
nAl tancar el primer semestre del 2022
FITXA TÈCNICA 1 cil., aire s’han matriculat 105.025 motos i vehicles,
124cc que suposen un creixement interanual
MOTOR 8,7CV del 9,8%. José María Riaño, secretari
CILINDRADA general d’ANESDOR, ha destacat que «la
POTÈNCIA 105 quilos moto i els vehicles lleugers juguen un
PES 770 mm paper cada vegada més important en la
ALTURA SEIENT 5 litres nova mobilitat. L’augment progressiu de
CAP. DIPÒSIT la demanda ens permet mantenir un bon
CONSUM 1,9 l/100 km creixement, malgrat els problemes de
subministrament de matèries primeres i
components i de les dificultats
logístiques».

ADDRESS 125. Aquest popular model recupera l’essència tical li atorga una imatge més SUPORTS PER PORTAR
de l’Address original, que tan bons resultats va donar a Suzuki. avantguardista. EL MÒBIL O EL GPS

SERGI MEJÍAS més del seu consum contingut. Com a equipament, compta amb nLa firma Givi ofereix una gamma
BARCELONA No hi ha dubte que Suzuki aprofita l’es- un ampli velocímetre analògic, completa de suports per a telèfons
que incorpora una pantalla digi- intel·ligents i navegadors que es poden
Suzuki aposta per dos models de tall trebada del nom Address, un model dels instal·lar en diferents models i escúters.
pràctic per ampliar la seva gamma més populars de la firma japonesa, per tal Suzuki Eco Drive que ajuda el Dins del catàleg destaquen models, com
d’escúters. La firma japonesa pro- batejar un nou escúter que poc té a veure conductor a moure’s amb la el suport amb funda S95 B (des de 56
posa els models Address 125 i Ave- amb el seu predecessor. L’Address 125 màxima eficiència i aconseguir euros) i una pinça universal, com l’S920
nis 125 com les noves solucions per afron- destaca per un disseny marcat per les lí- consums més baixos. Arriba im- (des de 82 euros).
tar els desplaçaments diaris, amb dos nies de la carrosseria, en contrast amb els pulsat per un motor monocilín-
models que comparteixen un nou motor diferents cromats que li donen un as- dric de 124 cc refrigerat per aire, UN PLUS DE CONFORT
Euro5 de 8,7 CV de potència que destaca pecte refinat. El grup òptic davanter amb amb tecnologia Suzuki Eco Perfor- PER ANAR AMB MOTO
per la seva resposta a baix i mig règim a llum de posició també led en format ver- mance (SEP). Un propulsor que optimitza
tots els aspectes de l’eficiència del motor nEls coixins ComfortAir per a seient de
AVENIS 125 Destil·la una amb un consum declarat d’1,9 litres cada moto han sigut especialment dissenyats
imatge trencadora marcada 100 quilòmetres. per distribuir i dissipar uniformement els
per les línies de la carrosseria. L’Avenis 125, per la seva banda, destaca punts de pressió que poden passar com
per l’agressiva imatge, els trets dinàmics de a resultat d’estar assegut sense moure’s
la qual es veuen accentuats per la cua en durant molt temps. Se subjecta
forma de falca i el silenciador en posició fàcilment al seient original de la
elevada. Criden l’atenció, també, els fars motocicleta a través d’un conjunt de
led avançats a la part inferior de l’escut, els quatre corretges elàstiques, i està
pilots posteriors també led i la pintura bi- disponible en diferents mides i formes.
color de la carrosseria.
Mecànicament incorpora el mateix mo- ’CROWDFUNDING’PER FABRICAR
tor que l’Address 125. En aquest cas, el UNA MOTO ELÈCTRICA ESPANYOLA
quadro d’instruments és digital amb pan-
talla LCD per a una lectura clara i intuïtiva. nOX Motorcycles, la‘start-up’espanyola,
Aquest compta amb l’indicador Suzuki llança un finançament col·lectiu de
Eco Drive, que s’il·lumina quan es condu- 600.000 euros a Indiegogo amb l’objectiu
eix de manera eficient per ajudar el con- de començar amb la fabricació del model
ductor a reduir el consum. I de la mateixa Patagonia. Patagonia es tracta d’una
manera que el seu germà, amb un doble moto amb ànima‘off-road’que arriba a
ganxo, guantera davantera a la part es- una velocitat màxima de 110km/h,
querra i presa de corrent USB. ofereix 100km d’autonomia i compta
Els dos models estaran disponibles du- amb una bateria extraïble (72V i 60A) que
rant l’últim trimestre de l’any i Suzuki enca- es carrega en només cinc hores.
ra no n’ha revelat els preus.

FITXA TÈCNICA 1 cil., aire
124cc
MOTOR 8,7 CV
CILINDRADA
POTÈNCIA 107 quilos
PES 780 mm
ALTURA SEIENT 5,2 litres
CAP. DIPÒSIT
CONSUM 1,9 l/100 km

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

08 DIUMENGE, 24 DE JULIOL DEL 2022
AIRBAG EL PERIÓDICO L’ÚLTIMA

SERGI MEJÍAS EN PRIMERA PERSONA elèctriques matriculades a Espanya el 2021.
BARCELONA Aquesta és la nostra filosofia de treball, aju-

Albert Cabedo (Barcelona, 38 anys), CEO Albert CABEDO dar i assessorar en la venda i la postvenda a
d’una de les marques de motos elèctri- tota la nostra xarxa de concessionaris i
ques que ha irromput amb més força en el CEO DE ZITMUV clients, perquè estiguin satisfets amb les
mercat nacional els últims dos anys, Zit- nostres motocicletes elèctriques i que ens
muv, és un gran coneixedor de la realitat
que envolta actualment la mobilitat elèc- recomanin als seus amics i familiars per afe-
trica, i ens revela algunes de les claus del
seu passat, present i futur: com ha evolu- «El salt al vehicle gir-se a la revolució elèctrica amb Zitmuv.
cionat el sector en l’últim lustre, com afec- — Després d’un inici comercial fulgu-
ta el preu de la gasolina al mercat, o quin rant, ¿quina previsió tenen per aquest
és el panorama que ens trobarem els prò- elèctric no és només 2022-2023?
xims anys són alguns dels punts que ana- — Aquest 2022 estem invertint a introduir
litza en aquesta entrevista. nous models i marques, amb millors pres-
tacions i rendiment. Per al 2023, ja tindrem
— El 2016 va arrencar la seva activitat en
el sector de la mobilitat elèctrica. ¿Com generacional» consolidat un nou catàleg de motos que
van ser aquests inicis en un segment in- s’afegiran a les actuals, i creiem que po-
cipient i com ha evolucionat el sector drem incrementar la nostra quota de mer-
fins als nostres dies?
— Els primers dos anys, la mobilitat elèc- cat, consolidar més punts de vendes propis
trica va tenir una acceptació molt progres-
siva i relativament lenta, ja que era molt amb els concessionaris exclusius de la
innovador per al consumidor o client fi-
nal. Per sort, la seva evolució, acceptació i marca Zitmuv i continuar oferint als nos-
gran estalvi han fet que en pocs anys el
sector tingui un gran creixement i sigui tres clients motos assequibles amb un ren-
una de les opcions més sostenibles i rendi-
bles per a la mobilitat de tothom. Tant diment òptim per a tots els usos.
amb motocicletes com amb cotxes, els
elèctrics estan aconseguint cada cop més — I respecte a l’absorció de Sunra, la fir-
quota de mercat i normalitzant la realitat ma xinesa de motos elèctriques, ¿què su-
actual de desplaçar-se amb un elèctric. posarà o com afectarà la marca aquest
moviment empresarial?
— Cada vegada són més les marques de
cotxes, motos i escúters elèctrics en el «L’alt preu
mercat, però les infraestructures sem- de la gasolina
bla que no avancen al mateix ritme. i el dièsel
¿Com ho veu? està accelerant
— Crec que els canvis seran molt ràpids, el canvi de mentalitat
no ens n’adonarem que ràpid que avança- dels ciutadans»
ran, com ha passat els últims dos anys
amb les motos i cotxes elèctrics. Ja no sor- Albert Cabedo, CEO de Zitmuv, sap que l’electrificació és el camí a seguir. — Sunra ha tingut un gran creixement a Es-
prèn ningú veure un cotxe o una moto que panya i vam creure oportú que conegues-
no faci soroll, quan el 2020 era l’excepció. així com els països emergents de l’Est, ex- tes i ciclomotors de diferents estils i per a sin tota la gamma que ofereix Zitmuv, per
Però avui dia ja és habitual moure’s sense portant fins i tot un 40% de les nostres tota mena de clients. Qualsevol persona simplificar i crear una única marca que
fum ni soroll per la teva ciutat. Esperem vendes fora d’Espanya. pot anar a un dels més de 250 punts oficials proporcioni confiança, seguretat i una gran
que el 2025 tinguem molts més punts de de la nostra xarxa o bé online, i trobar el ve- xarxa de punts de venda on comprar o fer el
recàrrega, electrolineres i sistemes de càr- — ¿La societat ja està preparada, madu- hicle ideal per a les seves necessitats i gus- manteniment de tots els vehicles Zitmuv.
rega ràpida, que permetran llargs viatges ra, per fer el salt als elèctrics? ¿És un te- tos a un preu imbatible. Crec que tant la re- Creiem que els concessionaris exclusius
amb un temps de recàrrega molt curt. Hi ma més generacional, és a dir, que els jo- lació qualitat/preu com la gran xarxa de Zitmuv seran un èxit, i gràcies a tots els
ha moltes millores tecnològiques i aplica- ves lideraran aquest canvi? professionals de la nostra marca, són els punts de venda oficials de Zitmuv podem
cions que faciliten una ràpida creació — La veritat és que podria semblar un te- aspectes més diferenciadors respecte a la incrementar les motocicletes a oferir als
d’infraestructures, així com novetats en ma generacional, dels joves, però quan nostra competència actual. nostres clients i sempre tenir el suport i
carreteres amb càrrega mentre se circula, analitzes les vendes de ciclomotors, més confiança d’una gran marca com és Zit-
carregadors ultraràpids que et permeten del 40% és gent de més de 55 anys que l’uti- — ¿Quin és el seu full de ruta per poder muv; la unió fa la força.
carregar en només 10 minuts fins al 80% litza per a trajectes entre pobles en el seu tenir èxit en un segment cada cop més
de la teva bateria, noves bateries d’hidro- dia a dia, així que crec que totes les genera- competitiu i difícil? — ¿Quins nous models estan per venir?
gen i altres components, que segur que cions estan fomentant i recolzant el salt als — El nostre full de ruta el marquem amb — Disposarem de nous models com la ma-
ajudaran que aquest canvi i creixement en elèctrics. Respecte a la maduresa de la so- noves marques com Tinbot per a motoci- xiescúter Zeta Max i la Z-Odin Pro de Zit-
infraestructures sigui molt notable en un cietat, crec que lamentablement l’alt preu cletes més off-road o de camp, i continuar muv, així com els models off-road i on-road
parell d’anys. de la gasolina o el dièsel, està accelerant el millorant l’autonomia i velocitat de les nos- de Tinbot. La veritat és que Z-Odin és un
canvi de mentalitat dels ciutadans. tres motocicletes, sempre respectant un dels nostres vehicles més venuts i la versió
— ¿Espanya és un bon mercat per ven- preu assequible. Al final, els competidors pro es va esgotar en poques setmanes, tot i
dre motos elèctriques? ¿Com qualifica — Parlant de Zitmuv, la seva marca que disposen de pocs models i alguns a preus que ja tenim en camí més unitats de la ver-
el mercat espanyol en relació amb la naixia l’any passat, ¿quines són les se- molt més alts, per tant, Zitmuv intenta sió Z-Odin i la Z-Odin pro. Respecte a Tin-
resta dels mercats europeus? nyes d’identitat que els distingeixen res- combatre aquestes dues necessitats amb bot, considerem que cobrim una necessitat
— Crec que el sud d’Europa, amb el seu pecte de la competència? més de 10 models diferents de motocicletes del sector de moto de camp o ‘off-road’,
bon clima, és el millor mercat per a les — Zitmuv és una marca espanyola que té i amb uns preus molt competitius. Amb amb una gran qualitat, prestacions i aca-
motos elèctriques. Recordem que ciutats una gran xarxa de distribució a Espanya i molt treball i esforç, vam aconseguir més bats que ens ofereix la marca Tinbot.
com Barcelona o Madrid es troben en el Portugal, i una gran varietat de motocicle- del 16% de la quota de mercat de motos Aquest estiu també disposarem de la moto-
top 5 de ciutats europees amb més motos cicleta en demostració del model Rs1 de
circulant. Per tant, l’acceptació del consu- Tinbot, per començar a finals d’any amb la
midor a Espanya és magnífica i el mercat seva comercialització massiva, així com
nacional té un gran potencial. Lògica- dos models més d’escúter d’una marca per
ment, el canvi és global i la mobilitat elèc- publicar ben aviat, i una nova versió 2023
trica està creixent a tot Europa, actual- de la maxiescúter Zeta Max amb bateries
ment venem molt a França i Alemanya, extraïbles que revolucionarà el concepte
de la maxiescúter amb possibilitat de car-
regar les bateries a casa o la feina.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

del 92

noranta-dos del ‘92

30 anys
dels Jocs
de Barcelona

Han passat
tres dècades

des dels
Jocs que van

emocionar i
van enorgullir

la ciutat.
Recordem 92
personalitats
que van donar el
millor de si ma-
teixes perquè
tot sortís bé.

24 de juliol del 2022

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

30 anys noranta-dos del ’92 2
dels Jocs
Juliol del 2022

Andrés y Roberto Toledano
Cervecería Trisk-Ale

LA FUERZALaspymesyautónomosson
DE UN PAÍS
En Correos Logística integral
ofrecemos servicios Correos Frío
Venta online
para hacer crecer Envíos XL
a tu empresa Asesor comercial

y a todo un país.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

30 anys noranta-dos del ’92 4
dels Jocs Juliol del 2022
de Barcelona ELS PERSONATGES

Més orgull que nostàlgia
A
questa ciutat i aquest país tenen recurrentment atacs de melancolia. La
idealització del passat forma part de la genètica de tots els nacionalis-
mes, especialment dels que no tenen un Estat al seu servei. També
l’èpica revolucionària tendeix a guardar a la memòria alguns episodis
sobrevalorats. Els carrers de Barcelona atresoren empremtes encara de
la derrota del 1714 i de la Setmana Tràgica. Més difícil és trobar records
dels moments estel·lars d’aquesta mateixa història, com van poder ser
la Revolució Industrial tardana del segle XIX o la impressionant tasca
de creació d’infraestructures públiques de la Mancomunitat. L’últim

moment estel·lar de Barcelona i de Catalunya ha sigut la celebració dels

Jocs Olímpics l’estiu del 1992. Econòmicament, políticament, cultural-

ment i socialment van confluir en aquells dies el millor d’aquesta ciu-

tat i d’aquest país: unes administracions públiques amb voluntat de

modernització i d’inclusió; un sector privat socialment responsable;

una ciutadania implicada i empoderada a través dels voluntaris, i un compromís col·lectiu per l’excel·lèn-

cia. El 92 és irrepetible tal com es va produir. El món vivia una incipient globalització després de la caigu-

da del mur de Berlín, Espanya estrenava europeïtat, la Transició era encara indiscutible, la totalitat de Ca-

talunya estava compromesa amb la resta d’Espanya, Barcelona liderava amb generositat i encert. Re-

conèixer aquest èxit implica també acceptar que no tornarà a passar. Ho vam comprovar amb el fiasco del

Fòrum de les Cultures del 2004. I ho hem reviscut amb la candidatura per als Jocs d’hivern. El passat no

torna mai i buscar succedanis no és un bon propòsit col·lectiu. Respecte als Jocs Olímpics del 92, no s’ha

Trenta anys després, el somni ha de ser un altre de sentir nostàlgia, sinó orgull, del
agafant com a base l’orgull d’aquella gesta. Un que som capaços de fer i de com som
somni que va ser protagonitzat per persones capaços de fer-ho en una de les ciu-
tats més rellevants del món, en un
món on les ciutats poden acabar sent
més rellevants que els estats. L’orgull

no és simplement autoestima ni em-

para cap tipus de supremacisme. L’orgull és un esperó per a l’autoexigència, podem fer bé les coses per-

què hem fet bé les coses. Però cada generació té dret al seu propi somni. Els que avui tenen l’edat dels qui

van protagonitzar els Jocs del 92 gairebé ni van viure la plenitud d’aquells dies. Per

això, el que necessitem és que siguin protagonistes de la seva pròpia aventura. Una

aventura que ha de partir del context actual marcat per l’emergència climàtica, la

diversitat interna d’una ciutat densa com Barcelona, la necessitat de donar al capi-

talisme un vernís inclusiu, l’empoderament dels ciutadans, la competència entre

ciutats en l’entorn digital. Trenta anys després, el somni ha de ser un altre prenent

com a base l’orgull d’aquella gesta. Un somni que va ser protagonitzat per perso-

nes. Per això, hem triat les 92 més rellevants, des del president del Comitè Olímpic

Internacional fins als voluntaris, passant pels esportistes que van brillar en aquells

màgics quinze dies. El 92 va ser un moment estel·lar també per a EL PERIÓDICO com

a diari. I aquest aniversari coincideix amb el seu renaixement, que es fonamenta en

l’orgull abans que en la nostàlgia. Disfruteu.

Albert Sáez

Director d’ELPERIÓDICO