EP_15_february_2021_catalan

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Director: ALBERT SÁEZ Preu: 1,50 €
DILLUNS
Urnes segures. Les
meses electorals, 15 de febrer del 2021
equipades amb EPI
anti-Covid. P. 6 EDICIÓ CATALÀ

CAT

Edició digital:
ELPERIODICO.CAT

El PSC guanya amb Illa
i Esquerra té la clau

Marc Puig Pérez / Reuters

Els socialistes aconsegueixen la
victòria en vots i ERC s’imposa a Junts
per primer cop en unes autonòmiques

L’independentisme amplia la seva
majoria parlamentària, tot i que el resultat
permet l’opció de trencar els blocs

REPARTIMENT D’ESCONS

PSC ERC MAJORIA Junts Vox
33 33 ABSOLUTA 32 11

68

CUP
9

ECP
8

JxCat ERC Cs
34 32 6

PSC 17 PP
3
CeCP 8

Cs PP 4
2017
36 CUP 4

Vox irromp al Parlament com a quarta
força mentre Cs i el PP s’enfonsen

DESPRÉS DE L’ESCRUTINI

8 420565 004008 «Em presentaré «L’independentisme «Ara hem
a la investidura supera el 50% dels d’avançar amb
com a president. vots. Tenim una decisió cap a la
El canvi ha força immensa independència.
arribat a per aconseguir Hem d’anar
Catalunya per un referèndum més lluny
quedar-se» i la república» que mai»

SALVADOR ILLA PERE ARAGONÈS LAURA BORRÀS

CANDIDAT DEL PSC CANDIDAT D’ERC CANDIDATA DE JUNTS

Illa, a dalt, i Aragonès, ahir a la nit, després de donar-se a conèixer el resultat electoral.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Temadeldia:

El veredicte de les urnes

Més esquerra, més
independentisme

El PSC guanya en vots però els secessionistes amplien la majoria per la caiguda de la

participació nEsquerra supera per la mínima JxCat i tindrà la clau de la governabilitat

Ferran Nadeu

JOSÉ gant al PSC la victòria en vots i a cer en vots, però sense prou força fallides, com la que busca Illa per el referèndum, l’amnistia dels
RICO ERC, el timó d’un procés que es per impedir que l’independentis- posar contra les cordes ERC. La presos i la república catalana». I,
Barcelona reforça amb el 50% dels vots per me continuï tenint la paella pel suma progressista, 74 escons, és en castellà, va dirigir un primer
primera vegada. L’empat a 33 es- mànec. Després de duplicar la re- l’única que fa ombra al nou Parla- missatge al president del Govern
Més difícil encara. En les eleccions cons entre socialistes i republicans presentació del PSC, que no recor- ment a l’hegemonia secessionis- espanyol, Pedro Sánchez: «És
més anòmales que hagi viscut Ca- ofereix a aquests últims la clau per dava el que era guanyar unes elec- ta, cosa que situarà el republicà l’hora de resoldre el conflicte en
talunya, la ciutadania va doblegar obrir un Govern independentista o cions a Catalunya des de les gene- Pere Aragonès al centre de totes una taula de diàleg». Els resultats
la pandèmia donant una lliçó de un altre d’esquerres. Les dues rals del 2008, Illa va confirmar la les taules de negociació i el fa par- electorals, amb socialistes i repu-
civisme i complint al peu de la lle- aliances sumen 74 diputats. En voluntat d’intentar una investi- tir com a favorit per ser el pròxim blicans per sobre de JxCat, avalen
tra unes mesures sanitàries extre- definitiva, un tauler més complex, dura per a la qual necessitaria sí o president de la Generalitat. la reactivació d’aquest fòrum que
mes que van funcionar a la perfec- fragmentat i endimoniat la gestió sí Esquerra o Junts, forces que han la pandèmia va congelar, i que ara
ció i van desmentir els catastròfics del qual obligarà a contenir la res- deixat per escrit un veto a una ne- Aval al diàleg serà ERC la que marqui els ritmes.
auguris que van sentir-se durant piració durant setmanes o mesos. gociació amb els socialistes.
la campanya. Ja a les urnes, Ja gairebé en aquest rol, Aragonès Però Aragonès també va acabar
aquests mateixos contribuents Els socialistes van tornar a sen- Els socis més proclius a enten- no només va confirmar que es la nit amb una sensació agredolça.
van desfer la pugna de tres ator- tir l’amargor de l’històric triomf dre’s amb el PSC, els comuns, no postularà a la investidura, sinó Va guanyar finalment Junts en
de Pasqual Maragall el 1999. van tardar a reclamar a les esque- que va anunciar l’inici a Catalunya unes autonòmiques i va ampliar la
L’exministre Salvador Illa va vèn- rres que no es forcin investidures d’«una nova etapa per aconseguir distància en vots que Carles Puig-

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

POSSIBLES SUMES PARTICIPACIÓ 2-3

PSC+ERC+ECP Dilluns, 15 de febrer del 2021

33 MAJORIA 53,53% 79,09 MITJANA
ABSOLUTA AUTONÒMIQUES
ERC+Junts+CUP 2021 2017
68 (CATALUNYA
33 X3X2 1980-2017)
33 8 74
PSC+ERC 64,9
32 9 74
33
33 66
ERC+Junts
32 65
33

33 Junts

(20,08%)

demont va treure a Oriol Jun- ERC quan va votar el 79% del cens.
queras fa tres anys, però l’únic
escó que el separa de Laura (21,32%) Vox (7,68%) 11 No obstant, l’abstenció va
9 empitjorar les previsions
Borràs permet als post- GUANYADOR de les enquestes i va
EN CADA arribar a la cota més al-
convergents exigir pràc- ta en unes eleccions
CIRCUMSCRIPCIÓ
ticament la meitat del

Govern per pal·liar la CUP (6,68%) autonòmiques. La
participació va re-
pèrdua de la pre-

sidència. Parlament Lleida Girona ECP (6,86%) 8 trocedir fins al
Aquesta nego- 2021 53,55%, la més
Junts Junts baixa de tota la
ciació del gabinet

estarà carregada història i la des-

d’alt voltatge, ja 32,69% Cs (5,56%) 6 mobilització va
PP(3,85%) 3 castigar més
que les tempta- 33 PSC 28,04% les zones
cions de Junts de menys sobira-
fixar a ERC llis- (22,99%)

tons inabasta- nistes.

bles topen de 4 D’aquest
4 rècord d’abs-
cara amb el re- Barcelona PP (4,24%) tenció se’n va
CUP (4,46%) beneficiar
vés que les urnes 25,00% PSC

han infligit a Parlament també l’extre-
l’estratègia fron- 2017
tista dels puigde- ECP (7,46%) 8 ma dreta de Vox.
Catalunya ha
montistes, perju- 24,61%

dicats a més per la Tarragona deixat de ser una

mossegada del PDE- ERC excepció i els ul-

Cat al seu electorat, 36 PSC tres irrompen a la
que si bé no li va servir
per quedar-se al Parla- Cs (13,86%) Cambra amb 11 dipu-
ment, va frenar les ex-
(25,35%) 17 tats i més de 217.000

vots. Quarta força del

pectatives de JxCat. país i la primera entre les

Coalició o no dretes antiindependentis-

La composició del Govern pot ser JxCat ERC tes. Aquesta queixalada, su-
la primera gran batalla entre dos mada als més de 650.000 vots
socis que no saben avenir-se. (21,66%) (21,38%) del PSC, es van convertir en el cal-
Aragonès va insistir a compartir vari de Ciutadans, que passa de
Executiu amb la CUP i En Comú
Podem, però Borràs va reivindicar 34 32 Les llargues cues
un gabinet «fort» entre forces ní-
tidament independentistes. Una davant dels col·legis
altra opció seria governar en soli- van ser l’única
tari, però el candidat d’ERC re- incidència d’una
queriria de les a priori incompati- jornada marcada
bles abstencions d’Illa i Borràs. La per la pandèmia
CUP, que duplica la seva repre-
sentació i depassa uns comuns ERC PSC JUNTS primera a setena força, de 36 es-
que van tornar a resistir la marea Pere Aragonès Salvador Illa Laura Borràs cons a 6, l’enfonsament més gran
dels blocs, resulta una altra vega- d’un partit en unes catalanes.
da imprescindible per reblar la 33 33 32
majoria secessionista. Tan nefasta va ser la nit per a
Inés Arrimadas com per a Pablo
Una majoria que s’amplia al Casado. Tots dos es van veure
veure’s beneficiada per la més que superats per Vox i les seves res-
previsible caiguda de la participa- pectives estratègies tornen a es-
ció. Les llarguíssimes cues que es tar en qüestió. Els populars, als
van apostar durant bona part de la quals fins a la confessió de l’ex-
jornada davant nombrosos col·le- tresorer Luis Bárcenas els ana-
gis electorals fruit de les restric- ven bé les coses, perden un escó i
cions d’aforament, van fer l’efec- continuen com a fanalet vermell
te que la mobilització esmorteiria del Parlament.
la caiguda respecte al rècord de
participació aconseguit el 2017, Avui és dilluns de carnestoltes.
Comença el ball. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Dilluns, 15 de febrer del 2021 |
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
Ferran Nadeu
4 | Temadeldia

El veredicte de les urnes

Ricard Cugat Jordi Cotrina

A la foto superior, cues al col·legi La Salle de Gràcia. Sobre aquestes línies, dos moments de la jornada al mercat de la Florida (esquerra) i a l’Auditori 1899 del FC Barcelona.

Les llargues cues al carrer i l’absència A l’hora de formar les meses, a
d’incidents marquen la jornada les tasques d’acreditació dels
membres, els va sobrevenir –com
> Les mesures sanitàries van donar lloc a dilatades esperes a l’exterior dels en un local de Terrassa– la neces-
col·legis > El 100% de les meses van quedar constituïdes a les 10 del matí sitat de buscar a correcuita mate-
rial sanitari que faltava, o d’arre-
GUILLEM SÁNCHEZ no va ser el cas. Va ser per les mesu- anava ràpid, van corroborar al ment a l’hora i mitja. glar els ploms que van fer saltar en
ELISENDA COLELL resantivirus,especialmentlad’en- mateix punt d’espera el David, la L’hora final d’urnes obertes, un col·legi del passeig de Gràcia els
Barcelona trar d’un en un fins a les meses, se- Roser i el Bernat. Els tres havien massa calefactors enxufats que
paradesdosmetresentresi,irecor- quedat per anar a votar junts, i a dedicada a no privar del dret a vot servien escalfar els membres de
Meses constituïdes sense gairebé rent els precisos camins d’ingrés i la cua van explicar a EL PERIÓ- les persones positives de Covid i les meses davant la constant ven-
contratemps, prèvia provisió de sortida per respectar rigorosament DICO que no veien més risc de els seus contactes, va registrar tilació del local.
mascaretes i presa de temperatu- la distància social. contagi en el que estaven fent en poca afluència.
ra, i tancades a l’hora, amb els aquell moment que anar al su- Un altre tret d’aquests temps: a
presidents i vocals vestits amb Tot això, especialment a la permercat qualsevol altre dia Molts suplents aquella hora inaugural es va posar
epis, però puntuals. El 14-F va in- gran franja central de la jornada en marxa una app implementada
complir els pitjors auguris sobre electoral (de 12 a 19 hores), que es El David, la Roser i el Amb aquest degoteig cada vegada per la Generalitat, Eleccions 14-F,
les dificultats que a priori presen- va reservar al gruix dels votants, Bernat no veien més menys intens de votants es va que permetia saber als usuaris si
taven les primeres eleccions que després de les tres hores dedica- risc de contagi anant atenuar el diapasó d’unes meses hi havia molta gent o poca espe-
Catalunya celebrava en pandèmia. des als col·lectius de risc i abans de a votar que quan van amb uns vocals que, al comença- rant al seu col·legi electoral.
Les llargues cues de votants van l’hora final, la prescrita per als al supermercat ment del dia, havien hagut d’es-
ser la tònica d’una jornada, carac- positius i sospitosos. quivar dificultats. La primera, fins L’aplicació no va poder regis-
teritzada a part d’això, per, més d’aquesta tercera onada. i tot abans de fer-se de dia el 14-F, trar grans aglomeracions: no
que la normalitat, una absència La longitud de les fileres podria Però no en tota la geografia de per la gran quantitat de suplents només per la baixa participació,
d’incidents molt destacable per a haver desanimat els votants, que que va caldre activar davant els també perquè en aquests comi-
uns comicis en temps de la Covid. majoritàriament portaven el so- meses del 14-F s’anava tan de impediments que van al·legar els cis, com a mesura preventiva, hi
bre preparat de casa, però la rapi- pressa. Al migdia, les cues van titulars: un 37% dels inicialment havia 83 col·legis més que el
Les files de ciutadans a l’exterior desa de pas es feia de seguida evi- posar a prova l’ànim dels vo- designats. Novament, l’influx de 2017, fins a 2.763, que van acollir
dels col·legis electorals esperant el dent. Ho va ser per a la Laia i el Da- tants, per exemple, al Centre Cí- la pandèmia. mercats, poliesportius, teatres i
torn haurien indicat en una altra ni, tots dos de 36 anys, que van vic Sant Martí de Barcelona, on fins i tot l’església Súria de Bar-
convocatòriaungranaugmentdela passar 10 minuts al migdia a la l’espera va arribar en algun mo- No obstant, a l’inici de la jor- celona. L’augment de l’oferta,
participació, però aquesta vegada gran cua de l’Escola Industrial, al nada electoral (nou del matí), to- no obstant, no es va veure cor-
barri de l’Eixample de Barcelona. tes les meses estaven pràctica- respost per la demanda. En el
ment constituïdes i, una hora més «context de pandèmia» va tro-
Malgrat les aparences, tot tard, el 100%. bar el conseller d’Acció Exterior
i Relacions Institucionals, Ber-
nat Solé, una explicació per a la
baixa participació: ha succeït el
mateix en la majoria d’eleccions
celebrades al món sota els rigors
de l’epidèmia. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dilluns, 15 de febrer del 2021 Temadeldia | 5

El veredicte de les urnes

Distància, una mica de gel i baietes per Albert Gea / Reuters
desinfectar van marcar el ritual del vot
despullades portaven escrit a les
un diumenge de carnestoltes. seves carns l’eslògan Feixistes fo-
ra de les urnes.
Encara hi ha qui
recorda el Carnaval Podria haver sigut l’incident
més greu d’una pacífica jornada si
G.S. / E. C. / B. G. feministes i seguidors de la for-
Barcelona mació d’extrema dreta s’hagues-
sin creuat i increpat a l’espera.
No a totes les eleccions a un Par- Just Desvern, on va acabar la jor- ElsMossosretirenlesactivistesdeFemenqueesperaven Garriga. Però no hi va haver incident, no
lament acaba compareixent el nada vestit amb granota blanca només per la ràpida actuació dels
votant, amb el sobre a la mà, da- impermeable i pantalla facial, rreres i cintes de seguretat assen- altres paràmetres, i gens me- mossos –acabats de vacunar, per
vant la grada atapeïda de gent i com si en comptes d’un expresi- yalant el camí fins a la mesa; vo- tafòrics, va intentar un grup de cert, i amb una part del dispositiu
colorit d’una d’aquelles tardes dent fos un infermer. No li tocava tant, president i vocals amagats i, cinc activistes de Femen despu- absent pels efectes secundaris de
enormes del Camp Nou. L’esce- fer-ho, o no de primeres, però el de tant en tant, algú dels serveis llant els seus torsos a les portes la primera dosi del preparat d’As-
nari era una foto, és clar, el trom- 14-F va ser una jornada electoral de neteja passant per l’urna una del col·legi electoral de La Salle traZeneca–, també perquè no
pe-l’oeil que decora una paret de prologada per les excuses de baieta xopa en germicida. Bonanova. Era el lloc de Barcelo- donava de si l’ambient a les cues
l’Auditori 1899 del FC Barcelona, nombrosos integrants de meses. na on anava a votar el candidat de d’espera d’aquestes primeres
local atípic entre els molts als De 8.289 de cridats, més de 3.000 Es tractava d’evitar la propa- Vox, Ignacio Garriga. Les dones eleccions catalanes sota la
quals ha calgut recórrer per es- van presentar al·legacions per no gació d’una infecció, cosa que, en pandèmia.
tendre les meses en uns comicis anar-hi. Entre ells, el president de
tan necessitats d’espai. mesa que va substituir Montilla. Doblement amagat

Va ser per l’influx de la pan- L’ombra de la Covid, en fi, va A tot estirar, hi va haver qui va
dèmia, el mateix que, entre altres arribar a tots els capítols del ritu reivindicar el Carnaval –sí, a
conseqüències, va obligar José de votar: distància de metre i mig força de confinaments i restric-
Montilla a passar el dia establert a a la cua del carrer; gotet de gel a cions estem a punt d’oblidar-lo,
una mesa a Les Escoles de Sant les mans a l’entrar; fletxes, ba- però estem a carnestoltes– acu-
dint al col·legi disfressat. Van ser
celebrats amb somriures no
pocs sufragistes abillats amb les
bates del carnaval de Solsona
(Lleida), i un Batman votant so-
litari a l’escola Ramón i Cajal de
Terrassa, doblement disfressat
però delatat, de manera inexo-
rable, pel seu DNI. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Dilluns, 15 de febrer del 2021 |
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

6 | Temadeldia

El veredicte de les urnes

Manu Mitru Ferran Nadeu

Ferran Nadeu Fotos fetes a diferents Ferran Nadeu
col·legis electorals,
de set a vuit del ves-
pre, franja horària
destinada als positius
de Covid, amb els
membres de les taules
amb els vestits de
protecció contra el
virus.

Abans de posar-se a la feina, vagi Les cues a les portes de la majoria dels col·legis electorals, arribades les set meses electorals, «sembla increï-
per endavant en aquestes primeres del vespre, quan els presidents i vocals es vestien com per anar a Mart o al ble que els metges de primera línia
línies ‘mil gràcies’ a tots els que de combat contra la malaltia pu-
aquest 14-F han sigut presidents o Sónar, es van diluir com un terròs de sucre al te. guin treballar vestits d’aquesta
vocals d’una mesa electoral i, tam- manera». Votants, a l’hora de la
bé, sort i molta salut als que de set a Les primeres eleccions veritat, molt pocs. Això va donar
vuit han decidit que una analítica a la Lluna marge per compartir missatges de
positiva o una quarantena preven- Whatsapp amb qui això firma des
tiva no els trauria el seu dret al vot. per anar a Mart o al Sónar, s’han di- CARLES sonen a buit, ¿és sempre a causa d’altres punts. «Això sembla una
Així és, gràcies i sort, perquè l’en- luït com un terròs de sucre al te. Era, COLS del llibre?», podria respondre C a missió lunar». Pel to, quedava clar
càrrec de la cap era fer un reportat- per tant, una decisió correcta, ja Barcelona A. Seria un altre nivell. que la tensió havia minvat.
ge d’aquella insòlita hora de vota- que calia fer guàrdia durant una
ció, una ocasió per caure a la broma hora davant un col·legi seleccionat a les sortides del Sol si no ens aixe- ‘Mise-en-scène’ Aquestes línies que aquí llegei-
fàcil i fins i tot ofensiva, i el propò- l’atzar, portar lectura sota el braç. quem», va escriure en una ocasió. xen (gràcies, si ho fan), o sigui, un
sit, és clar, és no ensopegar en Els seus textos, coneguts després Al que anàvem. Mercat de la Con- breu relat sobre l’última hora de
aquest error, perquè entre poca i L’elecció no era fàcil. No la de de la seva mort com els aforismes cepció. 18.59 hores. No plou, però votació, han sigut escrites sabent
cap culpa tenen els dos grups (els de quin col·legi. Aquesta es resolia de Lichtenberg, podrien ser ex- el fred penetra als ossos. El fines- que a les vuit en punt quedaran
la mesa i els que voten) que aquest aviat. A prop i a cobert. El difícil cel·lents lemes de campanya elec- tral del carrer d’Aragó és un ex- eclipsades per les primeres en-
últim any de tan poc pa i pèssim circ semblava el llibre. Doncs no. Ja és toral catalana. ¿No els sembla? cel·lent aparador per veure què questes a peu d’urna i sepultades
(frase gentilesa de l’escriptor i dra- casualitat que aquest febrer elec- Fins i tot serien formidables per passa. És l’hora d’enfundar-se la un parell d’hores després, per no
maturg Marc Caellas, que la va toral, l’editorial Edhasa acaba de salpebrar aquests previsibles de- protecció. Tarden poc a vestir-se dir escombrades, pels resultats
veure escrita a una paret) hagi aca- reimprimir els aforismes de Georg bats a vuit que han programat les per a l’ocasió. Una vegada tanca- electorals. Quina llàstima, amb el
bat d’aquesta manera, amb una Christoph Lichtenberg, una de les televisions. «Van anunciar una ca- des les últimes cremalleres o el que que un aprèn llegint Lichtenberg,
jornada electoral que alguns van ments més espurnejants del segle nastreta de flors i vet aquí que apa- sigui, amb tots els presidents i vo- que als seus quadernets fins i tot
anunciar cataclísmica i que al final XVIII, que no ha passat a la història reix un saquet de patates», podria cals als seus llocs, la mise-en-scè- va deixar algunes anotacions so-
ha sigut només anecdotària. pel que era, un científic, sinó per la dir el candidat A a l’aspirant B. ne no deixa indiferent. Remarca bre la indesxifrable Espanya.
seva mania d’apuntar a unes lli- «Quan un llibre i un cap xoquen i una vegada més la gravetat de la «Quan, sota Carles V, el Papa va
Va passar, d’entrada, l’imagi- bretetes tot el que se li ocurria, que pandèmia. Com deia una afavorida ser tancat pels espanyols al castell
nable. Aquestes cues d’acordió que no era poc. «De què serveixen totes amb aquesta menudalla de les de Sant Àngel, a totes les esglésies
durant unes hores del dia s’han d’Espanya es va resar perquè Déu
format davant les portes de la ma- alliberés el Papa de les mans dels
joria dels col·legis electorals, arri- seus enemics». Amb una mica de
bades les set del vespre, quan els bona voluntat, aquest home po-
presidents i vocals es vestien com dria ser un Nostradasmus. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Publicitat| 7
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dilluns, 15 de febrer del 2021

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

8 | Temadeldia Dilluns, 15 de febrer del 2021 |

El veredicte de les urnes Ricard Cugat

La por de la Covid
s’alia amb la pluja
per propiciar una
abstenció rècord

> La participació es queda en el 53,56%,
gairebé 26 punts menys respecte al 2017 i la
més baixa des de la restitució de l’autonomia

RAFAEL TAPOUNET 1992 tenien fins ara el dubtós ho- Llargues cues per votar al poliesportiu El Carmel, ahir a Barcelona.
Barcelona nor d’encapçalar el rànquing de
l’abstencionisme. En aquesta cita, EVOLUCIÓ DE LA PARTICIPACIÓ
Una abstenció de rècord. Ja fos per que va brindar a Pujol la seva ter-
la por del contagi, per les adverses cera majoria absoluta consecutiva, 1977 Autonòmiques Generals Municipals Europees
condicions meteorològiques, per van acudir a les urnes el 54,87% 83,14%
les dissuasòries imatges de cues dels electors. Un abisme al qual 2015 2017
als carrers, per un comprensible Catalunya només s’havia tornat a 77,95% 79,09%
sentiment de cansament davant abocar en els temps del segon tri-
el bloqueig de la situació política o partit (56,77% el 2006) i que sem- 80% 1982
per simple desinterès, la reali- blava definitivament oblidat des
tat és que gairebé la meitat dels que la posada en marxa del procés 80,82% 2012
5.368.881 catalans amb dret a vot va polaritzar la població i va espe- 67,76%
van optar per desentendre’s de les ronar la mobilització en cada cita 70% 1999 2003
eleccions que decidien la compo- electoral. 59,9% 63,38% 2010
sició del Parlament i, de forma in- 1984 1995 58,7%
directa, el pròxim president de la No es pot dir que els precedents 63,99% 2006
Generalitat. La xifra de participa- més immediats no ens haguessin 60% 1980 64,38% 1988 56,7%
ció, un trist 53,56%, gairebé 26 donat un avís nítid dels efectes de 1992
punts menys que fa tres anys i dos la pandèmia sobre la participació. 61,34% 59,41% 54,98%
En les eleccions al Parlament basc
La participació en celebrades el 12 de juliol, quan la 50% 2021
els comicis bascos situació d’alerta sanitària sem- 53,53%
va ser del 50,78%; blava haver-se relaxat una mica,
a les presidencials de tot just el 50,78% dels votants po- 40%
Portugal, del 39,49% tencials van decidir exercir el seu
dret. Per no citar el cas de les re- 1977 1990 2000 2010 2021
cents presidencials a Portugal, que
fa tres setmanes van mobilitzar
només el 39,49% de l’electorat.

mesos, és la més baixa mai regis- El Govern hi resta importància V. D’ARAN PARTICIPACIÓ PER COMARQUES gala durant tota la jornada. «Al
trada en uns comicis autonòmics marge dels resultats electorals, la
des de la restitució de l’autogo- El conseller Bernat Solé, titular del P. SOB. ciutadania de Catalunya també ha
vern català. Un fracàs democràtic Departament d’Acció Exterior, guanyat», va declarar el conseller
en tota regla malgrat la serietat i Relacions Institucionals i Trans- ALT. CER. A. EMP. de manera una mica teatral i més
la consistència dels atenuants. parència, es va remetre precisa- RIB. BER. RIP. aviat poc convincent.
ment a aquests exemples en una
Les enquestes publicades en les de les seves compareixences per A. URG. GARR. P. La caiguda de la participació va
últimes setmanes que van avançar qualificar de «previsible» i «nor- L’EST ser comuna a les quatre circums-
pronòstics de participació (no to- mal» el descens de la participació P. JUSS. cripcions, malgrat que s’ha de fer
tes ho van fer) havien augurat en un «context de pandèmia». I va constar que els descensos van re-
percentatges que anaven del 54% destacar que a Catalunya les ex- SOL. OSO. GIR. sultar una mica més acusats a Bar-
al 62%. En aquesta ocasió, fins i pectatives venien d’alguna mane- celona, que va passar d’un 79,32%
tot els càlculs més pessimistes van ra condicionades sens dubte per NOG. SEL. B. EMP. a poc més del 53,5%, i a Tarragona,
pecar d’optimisme i el nombre de l’extraordinària mobilització que on només es van emetre el 50,41%
votants va fer una regressió en el es va registrar en els anteriors co- BAG. MOI. dels vots possibles.
temps per situar-se per sota fins i micis autonòmics, el desembre del ANOIA
tot de les xifres dels primers anys 2017, quan es va arribar a un mà- P. SEGR. VALL. OR. Ara arribaran dies d’obrir en
90, aquells dies de l’oasi català en xim històric del 79,09%. D’URG. URGELL canal les dades de l’abstenció i
què Jordi Pujol encadenava vic- VALL MAR. disseccionar-les fins a l’últim de-
tòries sense despentinar-se da- Actuant com a portaveu del Go- OCC. tall per intentar dilucidar no no-
vant la indiferència general i els vern, Solé va restar importància a més les seves causes sinó també, i
experts peroraven sobre concep- la conquesta del rècord d’absten- SEGRIÀ sobretot, l’efecte que han tingut
tes com el vot dual o l’abstenció cions, que va atribuir exclusiva- en els resultats d’uns i d’altres. I,
diferencial per justificar la tradi- ment a la situació d’«emergència GARG. C. BARB. A. PEN BAR. per descomptat, quedarà obert el
cional desmobilització de l’elec- sanitària», i va voler, en canvi, debat sobre què hauria passat si
torat socialista en les eleccions agrair a tota la població «el seu A. CAMP B.PEN. B. LLOB. s’hagués mantingut l’ajornament
autonòmiques. Els comicis de comportament exemplar» i l’«ex- electoral. Promet ser apassionant
ercici de civisme» del qual va fer PRIO. GARF. (badalls). n
B.

TER. RIB. CAMP. TARR.
ALTA
D’EBRE

Menys del 50%

B. EBRE 50-60%

60-70%

MONT. 70-80% EL 2017
Més del 80%

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dilluns, 15 de febrer del 2021 Temadeldia | 9

El veredicte de les urnes

El PSC dobla el nombre de diputats CIRCUMSCRIPCIONS
amb el seu millor resultat des del 2006
Entre parèntesis, escons el 2017
> Les forces independentistes són majoria en un Parlament que viu
la irrupció rotunda de l’extrema dreta, amb 11 escons per a Vox PSC (13)

23 ERC (18)
19 Junts (17)

JOSÉ CARLOS SORRIBES REPARTIMENT ESCONS lador de vots de Cs, un partit en BCN 16 VOX (-)
Barcelona caiguda lliure a les últimes con- 7
2021 Maj. absoluta VOX ECP PP vocatòries electorals. S’ha tornat PSC 7 ECP x (7)
La fotografia del Parlament de a confirmar al perdre 30 diputats a ERC
Catalunya, amb els seus 135 es- 33 33 32 11 9 8 6 3 la Cambra catalana, gairebé un mi- Junts Vots CUP 5 (3)
cons, sorgit de les eleccions del 14 lió de vots i 20 punts percentuals VOX 515.818
de febrer del 2021, s’assembla a PSC ERC Junts CUP Cs respecte al 2017. ECP 421.544 Cs 5 (24)
la que es va formar després de la 2017 CUO 369.838 PP 3 (3)
cita del 21 de desembre del 2017 L’equilibri entre les principals Cs 161.076
quant a la formació d’un futur JxCat forces independentistes ha caigut PP 160.074 % de vot
Govern. Per dir-ho de forma aquesta vegada de la banda d’ERC, PDeCAT 130.236 25,02%
ràpida: la nova aritmètica parla- (34) per només un diputat, un marge 125.428 20,45%
mentària no facilitarà els pactes, pràcticament igual d’estret al que 83.057 17,94%
si ens atenim al que van expres- va aconseguir JxCat a les anteriors 7,81%
sar els diferents líders durant eleccions. El resultat col·locaria 51.510 7,76%
la campanya. Queda un escenari Pere Aragonès al capdavant a 6,32%
ple d’incerteses. l’hora de formar un possible Go- 6,08%
vern de caire independentista. 4,03%
Si fa quatre anys Ciutadans va Una circumstància pendent de les 2,50%
ser el partit guanyador, amb Inés complicades negociacions que se-
Arrimadas com a candidata i els ERC CUP Cs PSC CeCP PP guiran el veredicte de les urnes. Junts (7)
seus 36 diputats, ara ha sigut el
PSC amb Salvador Illa el vencedor (32) (4) (36) (17) (8) (4) Queda per veure, per exemple,
amb 33 –els mateixos escons que si es mantindrà el veto que van
ERC– tot i que amb més nombre 2021 2017 subscriure per escrit els grups so- ERC (4)
de vots per als socialistes. Un èxit biranistes a una coalició de què
que no li assegura a l’exministre | | formés part el PSC. Aquest pacte de 7
de Sanitat ser el nou president de campanya deixa, per ara, fora de
la Generalitat. Arrimadas ni tan Cs 5,55 25,35 lloc un possible tripartit d’esquer- 4
sols va intentar una investidura res, que sí que permetria la suma
per falta de suports. Junts 20,12 21,66 del PSC (33), ERC (33) i En Comú 3 PSC (1)
21,34 Podem (8). Aquest últim grup, 2
El que sí que es va mantenir ERC 21,38 amb Jéssica Albiach de candidata, CUP (1)
ahir, fins i tot en un context dife- manté la xifra que va aconseguir VOX 1 (-)
rent com el que ha suposat una PSC 13,86 22,97 amb Xavier Domènech com a cap
participació inferior en un 25% a de llista el 2017.
la del 2017, és la correlació de for- ECP 6,86 7,46 GIR
ces entorn de la qüestió iden- La ultradreta, quarta força
titària. Les independentistes con- CUP 4,46 6,69
tinuen sent majoria al Parlament, A la foto del Parlament hi ha un
i fins i tot sumen tres diputats més PP 3,83 4,24 nou rostre, més ben dit 11 noves Junts 89.644 32,67%
als 70 que van aconseguir fa qua- cares, dels diputats de Vox. L’en- ERC 59.854 21,81%
tre anys. Hi ha jugat un paper de- 2021 Vots % de vot 2017 Vots % de vot trada rotunda de l’extrema dreta, PSC 41.648 15,18%
terminant l’ascens de la CUP, que com a quarta força, augmenta a CUP 24.804 9,04%
ha sumat cinc representants més PSC 645.892 22,99% Cs 1.109.732 25,35% vuit els grups a la Cambra. Cata- VOX 16.904 6,16%
(de quatre a nou). ERC 598.927 21,32% JxCat 948.233 21,66% lunya ja no és un oasi quant a la ECP 11.094 4,04%
Junts 564.074 20,08% ERC 935.861 21,38% ultradreta. Si el 3 d’agost el partit Cs 3,25%
Enlairament amb Illa Vox 215.770 PSC 606.659 13,86% de Santiago Abascal va irrompre al PDeCAT 8.926 3,18%
ECP 192.755 7,68% CeCP 326.360 Parlament basc, amb un diputat, PP 8.738 1,99%
La primera lectura dels resultats CUP 187.734 6,86% CUP 195.246 7,46% al català ho ha fet amb 10 més. 5.453
ratifica sense cap ombra a la fita Cs 156.310 6,68% PP 185.670 4,46%
dels socialistes catalans. Doblen PP 108.006 5,56% 4,24% L’onada en què ha pujat la ul- Junts (6)
pràcticament el seu nombre de di- PDECat 3,85% tradreta a Espanya continua ga-
putats –en tenien 17 i avui 33–, co- 76.377 2,72% lopant a costa del PP i Cs. A Cata- 5
sa que suposa un èxit incontestable lunya pot sorprendre la seva
després del seu declivi de l’última irrupció al Parlament amb una ERC (5)
dècada. Cal remuntar-se a les au- xifra tan considerable. Però a les
tonòmiques del 2006, amb José generals del 10 de novembre del 5 PSC (1)
Montilla com a candidat, per tro- 2019, Vox va obtenir el 6,33% de
bar unes eleccions catalanes en què EL MAPA COMARCAL suport a Catalunya, amb dos di- LLE 3 CUP 1 (-)
el PSC hagués superat la barrera de putats al Congrés, i ahir el suport
la trentena de diputats. La presèn- Partit guanyador a cada comarca va ser del 7,67%. Junts 44.214 VOX 1 (-)
cia d’Illa, com apuntaven les ERC 41.994
enquestes, ha propiciat l’enlai- V. D’ARAN El PP continua sense remuntar PSC 23.631 28,04%
rament, aprofitant també el ca- el vol i ha tornat a perdre un dipu- CUP 11.647 26,63%
P. SOB. tat, i es queda amb només tres. Al VOX 14,99%
PDECat li ha anat molt pitjor, ja PDeCAT 8.730
ALT. CER. A. EMP. que no tindrà representació. n PP 7.256 7,39%
RIB. BER. RIP. ECP 5.534 5,54%
Cs 5.084 4,60%
A. URG. GARR. P. 5.064 3,51%
L’EST 3,22%
P. JUSS. 3,21%

SOL. OSO. GIR.

NOG. SEL. B. EMP.

BAG. MOI. ERC (5)
ANOIA
P. SEGR. VALL. OR. 5 PSC (2)
D’URG. URGELL 4 Junts (4)
VALL MAR.
OCC.

SEGRIÀ

GARG. C. BARB. A. PEN BAR. 4 VOX (-)
PRIO. A. CAMP GARF. B. LLOB. 2 CUP 1 (-)

TER. RIB. B. TARR. B. PEN. TGN Cs 1 (5)
ALTA D’EBRE CAMP. ECP 1 (1)

B. EBRE Junts ERC 67.578 24,51%
MONT. ERC PSC 55.235 20,03%
PSC Junts 53.361 19,35%
Cs VOX 25.946
CUP 18.740 9,41%
EL 2017 Cs 14.433 6,80%
ECP 13.560 5,23%
PP 11.897 4,92%
PDeCAT 4,31%
7.671 2,78%





































© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

28 | Internacional Dilluns, 15 de febrer del 2021 |

Víctor Rojas / AFP

Òbit Orient, del qual era aliè. Sota el seu
Govern, la ciutat de Buenos Aires va
Mor als 90 anys rebre dos atemptats terroristes de
l’expresident caràcter antisemita que van causar
argentí Menem més de 100 morts. El 1995, el seu fill
va perdre la vida en un accident
> Sota el seu Govern, el país va iniciar una d’helicòpter. La mare va assegurar
reforma econòmica amb forts costos socials que es va tractar d’una venjança
contra el mandatari.
ABEL GILBERT Amb el retorn de Juan Domingo L’expresident argentí Carlos Menem, en una imatge d’arxiu.
Buenos Aires Perón, després de 18 anys d’exili, va Amnisties a militars
accedir el 1973 a la governació de La realitzar un implant capil·lar propi van causar un increment substan-
L’expresident argentí Carlos Me- Rioja. Després del cop militar del d’un actor hollywoodense) i perso- cial de la pobresa i l’atur. Menem va amnistiar els coman-
nem va morir ahir als 90 anys des- 1976, va ser empresonat en un vai- nal (va fer fora la primera dama de dants de la dictadura. Juntament
prés d’un llarg ingrés en una clíni- xell i després confinat al nord del la residència presidencial amb es- Les antigues simpaties amb el amb el seu ministre d’Economia,
ca de la ciutat de Buenos Aires com país, on va tenir un fill extramatri- cenes de culebró). Però el gir va ser món àrab van ser substituïdes per Domingo Cavallo, va establir la pa-
a conseqüència d’una infecció re- monial. Menem va començar a ad- abans que res polític: va esdevenir una adhesió entusiasta a l’anome- ritat entre el pes i el dòlar que es va
nal. Va ser l’home més poderós del quirir més dimensió nacional amb un paladí de les privatitzacions que nat Consens de Washington. Aquest finançar amb els diners de les pri-
país entre el 1989 i el 1999. el retorn de la democràcia, el 1983. van modificar el teixit econòmic i gir va ubicar l’Argentina en un con- vatitzacions. Van fer fallida milers
Va guanyar visibilitat amb les seves flicte internacional, el del Pròxim de petites i mitjanes empreses. Va
Menem va néixer a Anillaco, un enormes patilles i uns cabells que ser reelegit el 1995, sota els efectes
poble de l’àrida província de La Ri- ballaven sobre les seves espatlles, i d’una primavera de prosperitat que
oja, a 1.100 quilòmetres de la capital per la predilecció per la faràndula. desembocaria, sota l’Executiu de
argentina, al si d’una família d’im- Fernando de la Rúa, però amb Ca-
migrants sirians. El 1964 va viatjar Va arribar a la presidència enmig vallo com a ministre, en l’anome-
al país dels seus orígens i a la ciutat d’una històrica hiperinflació. No es nat corralito, amb el consegüent es-
de Iabrud, a les muntanyes Qala- va demorar a abandonar el seu pro- clat social. A finals de la seva presi-
mouni, va conèixer Zulema Yoma, grama. La seva conversió va ser re- dència es va casar amb la xilena Ce-
la mare dels seus dos primers fills, ligiosa (va deixar de ser musulmà cilia Bolocco, miss Universo el 1987
Zulemita i Carlos. per abraçar el catolicisme), fisonò- i mare del seu últim fill, Máximo.
mica (es va afaitar les patilles i es va
Va guanyar les eleccions de 2003
amb el 24,5% dels vots. Però va de-
sistir de presentar-se a la segona
volta, temorós de ser repudiat a les
urnes. Aquesta renúncia va conver-
tir Néstor Kirchner en cap d’Estat.
La seva estrella va minvar amb rapi-
desa. Les diverses causes de corrup-
ció contra ell mai van prosperar.n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Publireportatge | 29
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dilluns, 15 de febrer del 2021

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

3300 | EEcconoonmoiamia Dilluns, 15 de febrer del 2021 |

Energies alternatives

El Govern accelera el pas en l’impuls
de la indústria renovable espanyola

> Les noves subhastes de capacitat verda reclamen als adjudicataris un pla estratègic que
detalli el seu impacte sobre la cadena de valor i la creació d’ocupació de les noves instal·lacions

César Manso / AFP

xar com un dels indicadors de la
subhasta una reducció d’emissi-
ons més elevada de CO2 en el
desenvolupament dels parcs a tra-
vés d’una metodologia objectiva.

Espanya fabrica entorn del
90% dels components d’un parc
eòlic i el 60% dels d’un parc solar,
segons han assegurat en diverses
ocasions tant la ministra Ribera
com la secretària d’Estat d’Ener-
gia, Sara Aegesen. La gran bretxa
de la fotovoltaica són els panells
solars, que majoritàriament pro-
venen de la Xina, tot i que aquí
també hi ha alguna empresa que
en fabrica.

Aquest mapa el componen
companyies espanyoles líders a
escala mundial com Soltec (segui-
dors i estructures) i Power Electro-
nics (inversors) que exporten a al-
tres països, però també algunes
que són multinacionals que fabri-
quen a Espanya, com Vestas i Sie-
mens Gamesa. Una circumstància
que pot produir deslocalitzacions,
com ha passat amb totes dues, que
han tancat o anunciat tancaments.

Un pla de 25 milions

Un operari fa tasques de manteniment de panells solars a la localitat de Villaldemiro (Burgos). En aquest sentit, la Unió Espa-
nyola Fotovoltaica (UNEF) ha
SARA LEDO manes i va incloure aquesta dispo- unes característiques determina- tats àmbits territorials, en relació presentat un pla d’industrialitza-
Madrid sició. S’hi van adjudicar 3.060 me- des», exposen fonts del departa- amb la inversió total a fer», afe- ció a l’Executiu amb l’objectiu
gawatts de potència, dels 19.500 ment que dirigeix la vicepresiden- geix la convocatòria. d’invertir entre 20 i 25 milions en
El Govern central colla per impul- megawatts que se subhastaran ta quarta del Govern. els pròxims anys en el sector per
sar la indústria renovable nacional d’aquí al 2025, repartits en un terç «És un primer pas essencial impulsar-lo. «Tenim bons fabri-
a través de les subhastes de capa- de potència eòlica i dos terços de Compres i contractació perquè cada empresa s’ha de re- cants i fortalesa per generar noves
citat verda. El Ministeri per a la fotovoltaica per un preu mitjà de tratar quant als beneficis que ge- oportunitats industrials», asse-
Transició Ecològica ha establert en 24 euros. Capital Energy en va ser El pla haurà d’incloure una «es- nerarà per a l’economia nacional i gura el seu director general, José
el disseny de les noves licitacions la la companyia guanyadora, a l‘ob- tratègia de compres i contracta- local», admet el director general de Donoso. Els principals eixos del
possibilitat d’incloure un nou re- tenir 650 megawatts eòlics, però ció» i una estimació de l’ocupació l’Associació Empresarial Eòlica pla passen per promoure i dotar
quisit en cada convocatòria que se també elèctriques tradicionals directa i indirecta creada durant la (AEE), Juan Virgilio. Però matisa de finançament aquesta indústria
celebri: obligar les companyies a com Iberdrola, Endesa i Naturgy construcció, posada en marxa i que al no ser vinculant, serà neces- amb diferents mecanismes, entre
donar informació concreta sobre la en van aconseguir una part. operació de les instal·lacions en sari «fer un pas més». els quals, els fons de recuperació
cadena de valor i l’ocupació pre- l’àmbit local, regional o nacional, de la Unió Europea; fomentar els
vista en la construcció i desenvo- Totes hauran d’entregar al de- així com una relació de les opor- La normativa europea d’aju- clústersi les aliances entre em-
lupament de les seves instal·la- partament que comanda Teresa tunitats que generarà per a la ca- des d’Estat impedeix prioritzar preses nacionals perquè tinguin
cions. Una fórmula no vinculant Ribera un «pla estratègic» amb les dena de valor industrial local, re- les empreses nacionals. No obs- més múscul financer, i impulsar
que pretén evitar l’especulació (al estimacions d’«impacte sobre gional, nacional i comunitària. tant, segons Virgilio, el Govern els centres d’R+D+I i la formació.
requerir un detall més gran sobre l’ocupació local i la cadena de valor «Incloent-hi una anàlisi sobre el podria desenvolupar altres me-
l’evolució dels projectes) i donar industrial», que es farà públic a la percentatge que representa la va- canismes, com ja passa en altres «La gent pensa que els xinesos
un impuls a la indústria nacional. pàgina web del Ministeri per a la loració econòmica de la fabricació països europeus que compten són competitius perquè tenen mà
Transició Ecològica i el Repte De- d’equips, subministraments, amb diferents estratègies per d’obra barata però no perquè in-
La primera subhasta de capaci- mogràfic. «Es tracta de comptar muntatges, transport i resta de prioritzar la seva pròpia indústria verteixen més en R+D+I», defen-
tat verda es va celebrar fa dues set- amb un compromís social per es- prestacions realitzades per em- en el desenvolupament de les in- sa Donoso. «Som un sector molt
crit d’un projecte perquè tingui preses localitzades en els esmen- fraestructures renovables. En tecnològic. Necessitem crear au-
aquest sentit, Virgilio proposa fi- tèntics centres d’excel·lència en
R+D+i i convertir-nos en recep-
tors de cervells, però necessitem
eliminar moltes barreres buro-
cràtiques», afegeix. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dilluns, 15 de febrer del 2021 Economia| 31

Aly Song / Reuters

aleatori, i és impossible supervi-
sar si un producte amb una factu-
ra que indica que ha costat menys
de 22 euros efectivament es cor-
respon amb la realitat.

En aquest nou sistema, seran
Amazon, Aliexpress i altres pla-
taformes les que supervisaran
aquesta facturació i cobraran
l’IVA al comprador per, poste-
riorment, ser abonat a l’estat on
resideixi el consumidor. Encara és
una incògnita si aquestes plata-
formes de compravenda accepta-
ran aquest rol mitjançant la seva
inclusió al registre pertinent i
l’assignació de l’Import One Stop
Shop (IOSS) o codi identificatiu
d’empresa capaç de gestionar
l’impost. En cas de comprar a un
mitjancer sense aquest IOSS, el
consumidor haurà de pagar l’im-
post personalment per rebre el
producte (per exemple a Correus
o telemàticament).

Frau generalitzat

Milers de contenidors a l’espera de ser embarcats al port de Xangai (Xina), l’octubre passat. La reforma comportarà posar fi a
un frau de grans dimensions, en-
Canvis en el trànsit postal i de mercaderies quistat en l’últim decenni. A Dua-
nes són completament consci-
El setge al frau de l’IVA del comerç ents que els venedors asiàtics fal-
extracomunitari s’estreny encara més sifiquen les factures i reconeixen
que una aclaparadora majoria de
> Comença el període d’adaptació per anul·lar l’exempció de l’impost productes que entren a Espanya
als paquets de menys de 22 € i implantar el despatx centralitzat europeu procedents de la Xina tenen un
preu marcat falsament de menys
EDUARDO LÓPEZ ALONSO Gestió Duanera, Nerea Rodríguez, Nou model l’esclatar lapandèmia de corona- de 22 euros en el que defineixen
Barcelona la posada en marxa del sistema virus però que ja s’havia estat com un «frau generalitzat».
equilibrarà, en part, les condici- Impacte en les percebent en anys anteriors, es-
Aquest dilluns 15 de febrer s’inicia ons de venda del comerç a Espa- empreses i l’ocupació pecialment en paqueteria i petits El principi general de finestre-
el període d’adaptació tècnica per nya amb els productes procedents enviaments, «cosa que va obligar ta única fiscal per al comerç mi-
acabar amb l’exempció de l’IVA d’Àsia: «Posarà en una situació u La tramitació de la gestió duanera en el seu moment a un canvi de norista també s’aplicarà en el cas
per a enviaments de menys de 22 equivalent la compra de produc- des de qualsevol país europeu pre- normativa duanera». de transport de mercaderies, grà-
euros, que serà realitat a partir de tes a Àsia o a Espanya. Al final, les vista a partir del 2022 preocupa el cies a l’entrada en vigor de la llei
l’1 de juliol, sis mesos després del plataformes s’asseguraran l’in- sector. El president del Consell Ge- No obstant, el boom del comerç de mesures de prevenció i lluita
previst. A partir d’aquell moment, grés de l’IVA. No hi haurà diferèn- neral d’Agents de Duanes, Antonio electrònic i del transfronterer no contra el frau fiscal. El nou marc
elsmarketplaces o plataformes re- cies entre si la mercaderia és a Es- Llobet, anuncia tancaments d’em- ha sigut proporcional a l’incre- legal i el despatx centralitzat eu-
gistrades habilitades cobraran panya o en un altre país». preses i la pèrdua de 10.000 llocs de ment de recursos de control dua- ropeu que entrarà en vigor el 2022
l’IVA al consumidor i cada país re- feina en quatre anys. I la consultora ner. Se segueix funcionant mit- amplien a Espanya la responsabi-
metrà la liquidació a cada estat de Productes asiàtics més cars EY adverteix que perilla la professió jançant campanyes de control litat del representant duaner en
residència del comprador. dels agents de duanes a Espanya. els procediments de declaració i
Rodríguez preveu també que els verificació de dades, deixant-lo
La mesura, que comença amb preus d’aquests productes im- u Amb el despatx centralitzat euro- exposat a si l’importador paga o
un període en què les empreses portats augmentaran per l’apli- peu serà possible, per exemple, que no l’IVA. Aquests procediments
hauran d’adaptar les seves rutines cació de l’IVA a la totalitat del seu empreses operin des d’Hamburg o podrien desencadenar-se fins a
administratives i informàtiques, preu de compra. L’impacte serà Rotterdam mercaderies que han ar- tres i quatre anys després d’ha-
suposarà per a la UE la captació fins i tot més gran per a les arques ribat a Algesires, Barcelona o Valèn- ver-se produït la importació i el
anual de 50.000 milions d’euros espanyoles, ja que els espanyols cia. Atès que el règim de responsa- despatx de la mercaderia, i se’n
extres a l’aflorar gran part del frau són avui els principals compra- bilitat de les firmes duaneres tendeix faria responsable el representant
transfronterer. Aquesta és la xifra dors europeus del gegant asiàtic a ser menys dur a països com Holan- duaner d’actuacions, que va molt
que la Comissió Europea va calcu- Aliexpress, per exemple. da, Bèlgica o Alemanya, segons el més enllà del seu paper com a co-
lar en el seu moment per concep- sector, els agents de duanes temen missionista de l’importador. n
te de l’IVA de productes de 22 eu- La responsable de Duanes reco- fugues d’empreses i que les multina-
ros que no es declaren i per la fal- neix que el trànsit postal pel co- cionals guanyin protagonisme.
sificació de factures en origen. Se- merç electrònic s’ha disparat.
gons la subdirectora general de «L’any passat va augmentar al-
menys el 50%», assegura, una
tendència que es va aguditzar a

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

32 | Economia Dilluns, 15 de febrer del 2021 |

Apunt El nou marc d’ajudes que prepara el Govern Per dissenyar aquests criteris, fa mesos afegides i anònimes de la seva central d’in-
central per reforçar la solvència de les em- que el Ministeri d’Economia treballa amb el formació de riscos i a la seva central de ba-
El polze preses viables requerirà el diagnòstic previ Banc d’Espanya, l’Institut de Crèdit Oficial lanços. Amb aquesta informació, les entitats
cap amunt sobre quines conserven prou constants vitals (ICO), les patronals bancàries AEB i CECA, i financeres, a través de les seves patronals,
per tirar endavant en el futur, quan es dissol- els cinc grans bancs (Santander, BBVA, Cai- oferiran al Govern el diagnòstic sobre el tipus
Rosa María Sánchez gui la crisi sanitària, i quines han quedat xaBank, Bankia i Sabadell), tal com ha expli- d’empreses que, apel·lant a la imatge d’un
tan deteriorades que ja mai més podran cat aquest diari. El Govern i el Banc d’Espa- cèsar romà en un circ de gladiadors, merei-
caminar soles, sense respiració assistida, nya comparteixen la convicció que les enti- xeran el dit polze cap amunt (en senyal de
com si fossin zombis. tats financeres, amb les seves eines de scoring salvació) o cap avall (en senyal de sacrifici).
(que utilitza cadascuna per determinar si un
Inquieta pensar amb quins criteris es diri- individu és solvent, abans de donar-li un La qüestió és molt delicada i no afecta
mirà quines empreses amb necessitat d’aju- crèdit), són les més adequades per determi- només Espanya. És una cosa que serà a
da estaran en una banda o l’altra. En realitat, nar si el deute d’una empresa és sostenible o la taula de l’Eurogrup avui mateix. La vice-
se sospesen tres caselles: empreses amb un si definitivament ha entrat en zona zombi. Per presidenta Nadia Calviño vol tenir el terreny
deute sostenible (pagable), sostenible si es això el Banc d’Espanya ha pactat amb l’AEB i net al març. Abans, en tot cas, que venci l’ac-
canvien les condicions (terminis) o definiti- la CECA donar accés a les entitats a les dades tual pròrroga de la prohibició de fallides em-
vament insostenible. presarials, el 14 de març.n

Mesures econòmiques Barry Cronin

La fallida d’empreses per la
pandèmia arriba a l’Eurogrup

> Els ministres de l’eurozona mantenen avui el primer debat
sobre la solvència de les companyies i la retirada de les ajudes

SILVIA MARTÍNEZ serien capaces de sobreviure– es cussió sobre el marc d’insolvència El president de l’Eurogrup i ministre irlandès, Paschal Donohoe.
Brussel·les mantinguin amb vida gràcies a la no tindrà lloc fins a l’abril vinent.
respiració assistida pública. els governs haurien «de substi- ses europees haurien tingut pro-
Les mesures d’emergència, des Plans específics tuir-los gradualment per plans blemes de liquiditat a finals del
d’ajudes directes fins a moratòri- ¿En quin moment han de co- específics». 2020, segons Brussel·les. L’Euro-
es, introduïdes pels governs euro- mençar a retirar el suport els go- «Una retirada abrupta i descoor- grup també abordarà avui el paper
peus durant la crisi del coronavi- verns? ¿S’ha d’eliminar a tots els dinada pot causar problemes cor- Sense mesures de suport –al internacional de l’euro i repassarà
rus, han permès redreçar milers sectors alhora? ¿Com discriminar poratius a gran escala, incloses marge dels eros– ni un nou fi- la situació econòmica. n
d’empreses i evitar-ne la fallida. les empreses viables i les invia- fallides, originant danys econò- nançament, el 23% de les empre-
Aquest suport, no obstant, també bles? Són algunes de les preguntes mics i socials duradors i més di-
ha augmentat el risc que un nom- que la Comissió Europea plante- vergències econòmiques», avisa
bre creixent de societats zombis jarà als ministres d’Economia i Fi- Brussel·les en una anàlisi prèvia
–les que sense suport públic no nances de l’eurozona durant la re- remesa a l’Eurogrup en què sug-
unió per videoconferència que ce- gereix que, a mesura que els es-
lebraran avui, tot i que la gran dis- quemes de recolzament expirin,

ANUNCIS OFICIALS

Agència Catalana de l’Aigua de Tarragona en data 21 de novembre de béns i els drets afectats, personalment o portal de l’Agència, secció d’Informació Hidrogràfica Ebre; 04/03/2021; 13:30 També pot dirigir-se a la seva agència de publicitat
2019. Així mateix, l’anunci fou tramés a representats per una persona degudament Pública, apartat d’Expropiacions: http:// 007; 10; 110; Prats Miro, Josep
Anunci l’Ajuntament de Cabacés, per ésser exposat autoritzada, i presentar els documents acre- aca.gencat.cat/ca/laca/informacio-publica/
al tauler d’edictes municipals. ditatius de la seva titularitat i l’últim rebut de expropiacions/ Ramon; Porqueres Rebull, Maria Lourdes;
d’informació pública del lloc, el dia i l’impost sobre els béns immobles (IBI) que 04/03/2021; 12:00
l’hora per a la redacció d’actes prèvies El present projecte s’emmarca dins el correspongui al bé afectat i, si ho estimen Barcelona,
a l’ocupació de les finques afectades previst a l’article 11 de la Llei 10/2011, de 29 convenient, poden anar acompanyats, a 3 de febrer del 2021 008; 10; 9005; Ajuntament de Cabacés;
per l’execució del Projecte constructiu de desembre, de simplificació i millorament càrrec seu, de perits o notari. Alfredo Navaz Guinea 04/03/2021; 14:00
d’execució de l’EDAR i col·lectors en alta de la regulació normativa, on es fa referèn- Cap del Departament de Patrimoni i
Cabacés, al terme municipal de Cabacés cia a que l’aprovació de projectes correspo- La reunió tindrà lloc a l’Ajuntament de Inventari d’Infraestructures 009; 10; 76; Masip Masip, Maria;
(el Priorat) nents a obres hidràuliques d’interès priorita- Cabacés. A continuació, els assistents es 04/03/2021; 12:30
ri de la Generalitat de Catalunya comporta traslladaran, si escau, als terrenys afectats Annex
Se sotmeten a informació pública el lloc, la declaració d’urgent ocupació dels béns i per tal de procedir a la redacció de les 010; 11; 12; Gibert Amoros, Francisco;
el dia i l’hora per a la redacció d’actes prè- drets afectats. actes. Clau: LSA.00035/03.E 04/03/2021; 10:00
vies a l’ocupació de les finques afectades Terme municipal: Cabacés
per l’execució del Projecte a dalt esmentat. D’acord amb el que preveu l’article 52, Es fa públic per a coneixement general i 011; 11; 13; Amoros Carim, Dolors;
conseqüència 2, de la Llei esmentada, he als efectes oportuns. NF: número de finca; PL: polígon; PR: 04/03/2021; 10:00
La present informació pública s’efectua resolt: parcel·la
de conformitat amb la Resolució d’1 de En aplicació de l’art. 42.1 de de la Llei 012; 11; 9002; Confederació
febrer de 2021 de l’Agència Catalana Fixar el lloc, el dia i l’hora assenyalades a 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment NF; PL; PR; TITULARS; DIA; HORA Hidrogràfica Ebre; 04/03/2021; 13:30
de l’Aigua del Departament de Territori i l’annex d’aquesta Resolució per procedir a Administratiu Comú de les Administracions
Sostenibilitat, que textualment diu: la redacció de les actes prèvies a l’ocupació Públiques, el qual disposa que totes les 001; 4; 75; Abad Borras, Liberto 013; 4; 9000; Ajuntament de Cabacés ;
dels béns i els drets que s’expropien. notificacions que es practiquin en paper Vicente; Llecha Tarrago, Hereus De 04/03/2021; 14:00
Atès que, d’acord amb el que estableix hauran de ser posades a disposició de la Rosario; 04/03/2021; 11:30
l’article 56 del Reglament de 26 d’abril de Aquesta Resolució es notificarà indivi- persona interessada a la seu electrònica 014; 11; 9006; Generalitat de Catalunya;
1957 de la Llei d’Expropiació Forçosa de 16 dualment a les persones interessades que de l’Administració o Organisme actuant 002; 4; 382; Prats Manuel, Evaristo; 04/03/2021; 13:30
de desembre de 1954, ha estat publicada la s’hagin convocat, que són les que figuren per tal que puguin accedir al contingut Ferre Tarrago, Dolors; 04/03/2021; 10:30
relació de béns i drets afectats pel projecte a la relació exposada al tauler d’anuncis de les mateixes de manera voluntària, es 015; 11; 20; Abad Miro, Victor;
esmentat en el Diari Oficial de la Generalitat de l’Ajuntament de Cabacés i en els anun- fa avinent que la Resolució del Director 003; 4; 9027; Generalitat de Catalunya; 04/03/2021; 13:00
de Catalunya, número 8006 de data 20 de cis d’informació pública promoguts per de l’Agència Catalana de l’Aigua per la 04/03/2021; 13:30
novembre de 2019; fou igualment publicada l’Agència. qual es fixen les dates per a la redacció truqui al
als diaris el Periódico de Catalunya i al Diari d’Actes Prèvies a l’Ocupació objecte del 004; 10; 9003; Generalitat de Catalunya;
Han d’assistir a l’acte els titulars dels present anunci, es troba consultable al 04/03/2021; 13:30 93 484 82 10

005; 10; 141; Prats Miro, Josep Ramon; La manera més ràpida
Miro Perello, Victoria ; 04/03/2021; 11:00 de fer oficials els
seus anuncis
006; 10; 9002; Confederació
Per a la seva empresa, a partir d'ara, posar
un Anunci Oficial serà tan ràpid com
marcar aquest número de teléfon

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Opinió3| 333
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
Dilluns, 15 de febrer del 2021
| Dilluns, 15 de febrer del 2021

Participació >

Opinió | Anàlisi | Entre Tots

La tribuna

Xavier Arbós

Notes per a un discurs d’investidura

Per eliminar la inseguretat jurídica per la qual hem passat, s’han de preveure amb precisió els supòsits
en què les circumstàncies sanitàries impedeixen votar en una data determinada

Senyores diputades, senyors diputats, vaig ser que es modifiqui la llei orgànica de règim electoral. Com saben, Després de més
acabant. Fins ara m’he referit al que configura la seva disposició addicional primera conté les previsions que de 40 anys
el nucli essencial del programa d’investidura marquen el calendari automàtic en els casos de dissolució de les
que sotmeto a la seva consideració. Han pogut assemblees legislatives autonòmiques. Aquesta disposició ha de d’autogovern,
sentir les meves propostes, i soc conscient contemplar l’ajornament de les eleccions a una data que no pot ser no és possible
que molts no les comparteixen. Hi pesen les deixada a la discreció del Govern central, sinó vinculada a uns in- esperar més: s’ha
conviccions que cada persona té sobre el que dicadors concrets de salut pública. Tals indicadors han d’estar de treballar perquè
més convé a Catalunya. Jo les respecto, tot i previstos en la nostra pròpia legislació sanitària. Catalunya tingui
que no renuncio a l’esperança d’haver-los una llei electoral
convençut. Crec, no obstant, que junt amb les La segona es dirigeix a plantejar una alternativa eficaç a la vota- pròpia i dotar-nos,
grans qüestions que ens divideixen, hi podem ció presencial, que pot ser considerada impossible si s’arriba al ni- almenys, d’una
trobar algun punt de trobada. vell crític de les dades sanitàries que justifiquen l’ajornament: em Junta Electoral
refereixo al vot per internet. La legislació electoral l’ha de preveu-
Segur que no està en aquestes opcions cru- re, amb les degudes garanties, per a tot l’electorat. I la nostra ciu- catalana
cials que ens separen, però em sembla que hi tadania, en concret, ha de tenir aquesta possibilitat, perquè ningú
ha una gran coincidència a considerar que el senti que ha de posar en joc la seva salut per sortir de casa a votar. P Xavier Arbós és cate-
marc jurídic actual és inapropiat per gestionar dràtic de Dret Consti-
la lluita contra la pandèmia. No podem oblidar La tercera iniciativa que proposo ens concerneix directament, tucional (UB) i membre
la controvèrsia sobre la convocatòria de les més encara que la referida a la nostra legislació sanitària. Senyo- del comitè editorial
eleccions que ens ha portat aquí. I el marc es- res i senyors diputats, ens hem d’avergonyir de no haver sigut d’EL PERIÓDICO
tatal, tal com està, no ens ofereix una guia capaços d’haver donat a Catalunya una llei electoral pròpia, des-
clara per saber en quines condicions és possi- prés de més de 40 anys d’autogovern. No és possible esperar
ble ajornar unes eleccions. El que jo els propo- més, i hem de començar a treballar perquè, aparcant el que ens
so, senyores diputades i senyors diputats, és separa en aquest pla, puguem dotar-nos, almenys, d’una Junta
prendre la iniciativa per millorar la nostra Electoral catalana.
capacitat de resposta davant la pandèmia,
alliberant-la dels debats jurídics que tantes Potser alguns esperaven que el meu discurs acabés d’una manera
energies consumeixen. més exaltant, fins i tot èpica. Lamento decebre’ls, però crec que ho

Concretament: si obtinc la seva confiança, he fet seguint un dels valors pels quals
el meu Govern plantejarà en aquesta Catalunya ha sigut elogiada: el
Cambra diverses iniciatives per mi- sentit de responsabilitat. Els que
llorar el marc legal, per si en el futur som aquí representem sectors di-
ens tornem a trobar amb una situa- ferents amb interessos contra-
ció en la qual calgui fer unes elec- posats a llarg termini. El meu
cions en una crisi de salut pública. programa de Govern, ho sé, no
tindrà l’aprovació unànime
La primera cerca eliminar la d’aquesta cambra. Però, en tot
inseguretat jurídica per la qual cas, podem millorar l’acció de
hem passat. S’han de preveure Govern, de qualsevol Govern,
amb precisió els supòsits en amb reformes concretes i
què les circumstàncies sani- pràctiques. Podem menys-
tàries impedeixen votar en prear-les, alçant el mentó
una data determinada. Per a per poder entreveure els
això utilitzarem la via que brillants horitzons futurs
ens obre la Constitució, i als quals porten els nostres
demanarem que aquest programes propis. Però si
Parlament exerceixi adoptem aquest posat,
davant les Corts Gene- perdrem de vista l’angoixa
rals el seu dret a la ini- en què aquí i ara viuen tan-
ciativa legislativa. El tes famílies. Posem-nos
nostre objectiu ha de d’acord en això, almenys,
perquè els ho devem. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

34 | Opinió Dilluns, 15 de febrer del 2021 |

Tot productor teatral sap que el més im- El teatre polític càstings propis del meu ofici he vist, al l’«aire esquerp i les obertes goles agressi-
portant a l’inici de qualsevol projecte és llarg dels anys, centenars d’actors com- ves» de què parlava Rubén Darío), certs
encertar amb el repartiment. Un bon re- Ja tenim petint honestament uns amb d’altres. Els polítics en campanya.
partiment, una bona nòmina d’actors, repartiment he vist lluitant per aconseguir el perso-
suposa un elevat percentatge en l’èxit de natge objecte de desig i tenir, així, un lloc Ara, per fi, ja tenim companyia (torno,
la producció. Un repartiment equivocat, Josep Maria Pou en el repartiment. I els he vist sense més amb aquesta, a les similituds amb el tea-
una mala distribució de papers, comporta aspiració que donar-se a conèixer davant tre). Superat el procés de selecció, caldrà
començar amb el peu canviat i caminar el director o productor de fama. He vist anar pensant en l’estrena i el repertori.
ensopegant fins al final. ganes, tenacitat, afany. Però el que no he ¿Drama? ¿Farsa? ¿Melodrama? ¿Vodevil
vist mai –repeteixo, mai–, és que algun hilarant? De l’encert en l’elecció en depe-
Continuant amb el símil del teatre po- d’ells aprofités la seva convocatòria per nen l’èxit i la continuïtat. A partir d’avui,
dem entendre que, en les últimes setma- desqualificar l’oponent. Mai. A ningú. És caldrà estar pendents, doncs, del que
nes, els polítics que encapçalaven les llis- més, els he vist col·laborant generosa- anunciïn els cartells. ¿Quins seran els tí-
tes, aspirants (o no) a la presidència de la ment amb el contrari. Aplaudint, amb en- tols de la temporada? ¿Potser El perro del
Generalitat, s’han presentat a un càsting tusiasme fins i tot, el mèrit aliè. I, per des- hortelano (el que ni menja ni deixa menjar,
en el qual havien de demostrar la seva comptat, el que no he vist mai –repetei- ja saben) del genial Lope de Vega? ¿O veu-
idoneïtat (o no) per al lloc en litigi. Tots xo, mai–, és que un grup d’ells es confa- rem una altra vegada Traïció, de Harold
han tingut el seu temps a l’escenari. Uns bulessin (paper, ploma, data, firma i DNI) Pinter? ¿Es pot pensar en una nova versió
l’han aprofitat per convèncer-nos de les per barrar el pas a cap dels seus rivals. d’Aquesta nit improvisem, de Pirandello?
seves capacitats, que és el que importa, i Però és clar, estic parlant de la gent del te- ¿O haurem de conformar-nos amb l’enè-
d’altres l’han utilitzat per desqualificar atre. Dels actors, rars ells i inclassifica- sima reposició de La comèdia dels errors
amb acarnissament el contrincant. Res a bles. Frívols i impredictibles. De compor- que, per molt de Shakespeare que sigui, no
objectar. Cadascú és amo dels seus actes. tament erràtic. Una altra cosa són els po- deixa de ser frustrant i descoratjadora?
Només que a partir d’aquí ja no puc seguir lítics. I una altra de molt diferent (vet aquí
amb la semblança teatral. Perquè en els Les respostes, si n’hi ha, en els pròxims
dies. O mesos. O anys.n

Per fi, tenim companyia. Superat el procés de selecció, caldrà anar
pensant en el repertori. ¿Drama? ¿Farsa? ¿Vodevil hilarant?

Ismael Peña-López TJ Ducklo Sarunas Jasikevicius

DIRECTOR GENERAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA PORTAVEU DE LA CASA BLANCA ENTRENADOR DEL BARCELONA DE BÀSQUET
nnnnnnnnnn|3|
n n n n nnnnn n | 9 | n n n n nnnnn n | 9 |
uNo és tolerable que un alt càrrec de
uLa bona organització dels comicis la Casa Blanca amenaci amb un «et uEl tècnic va superar amb nota alta la
va garantir una jornada sense inci- destruiré» a una periodista que fa seva gran prova a la banqueta del
dents greus, amb àmplies mesures preguntes incòmodes. Suspendre’l Barça, amb un triomf indiscutible al
sanitàries –que van causar cues– i de sou una setmana era un càstig in- clàssic de la final de la Copa del Rei
totes les meses electorals, superant (73-88), que representa el seu primer
suficient. Ha dimitit. P.52
les incerteses prèvies. P.4 títol com a entrenador blaugrana. P.60
Pros i contres

Triar vida Emma Riverola & Josep Maria Fonalleras Éssers fràgils

No sé què es pensa quan es ruixa una persona sense sostre amb La visita de la delegació d’experts de l’OMS ha descartat la inver-
gasolina. Seria més suportable creure que és un acte irrefle- semblant teoria segons la qual el coronavirus havia estat creat
xiu, un rampell de bogeria. Però no, es pensa, només des en un laboratori de Wuhan i se n’havia escapat, per error o
del convenciment de la superioritat pròpia es pot actuar malvolença asiàtica. Això, recordem-ho, és el que deia un
així. Creure que una altra persona és menys que res. Un tal Donald Trump. I com que tots hem vist moltes
embalum al qual es pot menysprear, fer mal i burlar- pel•lícules de virus que s’escapen i que formen part
se’n. Fins i tot assassinar de la forma més cruel. d’una conxorxa dels dolents contra els bons, doncs,
Produeix vertigen sortir a l’abisme mental dels mira, la facècia va fer forat. Un cop descartada la hi-
agressors, però l’horror no pot distanciar-nos dels pòtesi com a «altament improbable», sembla que
seus actes. Aquest seria el seu triomf. No, ells no els culpables són els ratpenats, que ja ho semblaven
poden representar-nos. Successos com el que va des dels inicis, tot i que és possible que també hi ha-
passar dimecres passat a prop del Gimnàs Social gin intervingut visons i d’altres animalons, si més
de Sant Pau, al Raval de Barcelona, també parlen no en la propagació de la cosa. No s’ha descrit, però,
de nosaltres. De la nostra tolerància amb el discurs amb una absoluta precisió l’origen de la pandèmia i
de l’odi i de la indiferència amb què tractem les per- es veu que no es descarta la idea que provingués
sones sense llar. A Barcelona, 1.200 dormen al carrer. d’aliments congelats.
La seva esperança de vida s’escurça de forma sobtada.
El carrer mata. Mata el fred i mata l’odi. La Fundació El resum de tot plegat, el més rudimentari, immediat
Arrels assenyala que el problema del sensellarisme és so- i pedestre resum de tot el que passa és que pot tornar a
lucionable. Es necessiten més recursos i, sobretot, la voluntat passar qualsevol dia. I que estem més exposats que mai, i
que no calen teories conspiranoiques per anunciar-nos la fi
de destinar-los a oferir un sostre a qui no en té. Podem elegir dels temps amb noves malvestats. Som uns éssers fràgils, i més
qui ens representa. n l’endemà d’unes eleccions com les d’ahir. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. |1
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dilluns, 15 de febrer del 2021

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Dilluns, 15 de febrer del 2021 |
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

2|

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. |3
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dilluns, 15 de febrer del 2021

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Dilluns, 15 de febrer del 2021 |
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

4|

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. |5
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dilluns, 15 de febrer del 2021

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Dilluns, 15 de febrer del 2021 |
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

6|

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. |7
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dilluns, 15 de febrer del 2021

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Dilluns, 15 de febrer del 2021 |
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

8|

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. |9
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dilluns, 15 de febrer del 2021

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Dilluns, 15 de febrer del 2021 |
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

10 |

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. | 11
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dilluns, 15 de febrer del 2021

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Dilluns, 15 de febrer del 2021 |
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

12 |

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dilluns, 15 de febrer del 2021 Opinió| 35

Editorial

Guanyen l’esquerra i el diàleg

Les eleccions catalanes més estranyes, celebrades en ple- ERC és el partit que pot tenir profundes implicacions en el mapa polític
na pandèmia i amb unes mesures de prevenció fora del clau: lidera espanyol. L’arribada de Vox obligarà la democràcia a Ca-
comú, van donar la victòria a l’esquerra: el PSC de Salva- un bloc talunya a trobar la manera de tractar un partit que sos-
dor Illa es va imposar per vot popular i va empatar a es- cava les institucions i el joc democràtic.
cons amb ERC, la qual cosa suposa un reconeixement de independentista
l’electorat a les dues formacions que, amb molts obstacles que repeteix La complexitat política catalana s’ha tornat a fer pa-
i sovint per senders tortuosos, han impulsat la taula de tent a les urnes. El bloc independentista i l’oposat a la se-
diàleg per trobar una sortida al conflicte polític i institu- majoria absoluta paració d’Espanya continuen sent homogenis i immu-
cional de Catalunya. Amb una participació molt baixa, i té la clau per nes al transvasament de vots (l’independentisme ha su-
l’efecte Illa va portar el socialisme català a l’anhelada vic- peratel50%delsvotsambunabaixaparticipació). Els
tòria, i l’independentisme va demostrar una vegada més formar una majoria canvis s’han produït en la correlació interna de forces, i
la seva fortalesa a les urnes (ERC, Junts i la CUP sumarien progressista allà l’esquerra n’ha sortit més ben parada. En l’eterna
majoria absoluta àmplia en una de les possibles combina- batalla per l’hegemonia independentista, ERC ha acon-
cions de pactes). La pitjor notícia del resultat electoral és seguit finalment vèncer Junts, mentre que a l’altre bloc
sens dubte la irrupció de Vox al Parlament: l’extrema dre- el PSC ha arrambat amb la majoria de les restes del nau-
ta va aconseguir més escons que la suma del PP i Cs, un fet fragi de Cs. Els partits de dreta d’àmbit espanyol (PP i Cs)

s’han enfonsat i, en canvi, Vox ha aconseguit un re-
sultat esplèndid. En l’altre extrem de l’eix nacional
i ideològic, la CUP ha doblat els seus escons.
Així les coses, ERC és el partit clau del nou Par-
lament. Números en mà, hi ha dues majories de
Govern possibles: repetir el Govern independen-
tista de la passada legislatura (ERC i Junts, amb el

suport de la CUP) o un acord d’esquerres amb el PSC,
ERC i uns comuns que han aconseguit mantenir el ti-
pus però no poden enlairar-se com a partit clau a l’esce-
nari polític català. Les dues fórmules són complexes. La
coalició ERC-Junts ha demostrat aquests últims anys ser
summament inestable, i la presidenciable de la formació
de Carles Puigdemont, Laura Borràs, ja va dir en el seu
moment que no assegurava els seus vots per investir
Pere Aragonès. Una fórmula que configuri majoria d’es-
querres tampoc és fàcil de construir, ja que el PSC i ERC
s’han manifestat en públic en contra de formar un Go-
vern de coalició, una possibilitat que els comuns secun-
den obertament. Malgrat això, el PSC i ERC han de dialo-
gar. Arriba el moment que cadascun dels partits explorin
les fórmules de governabilitat possibles i busquin la
constitució de pactes estables amplis i transversals.
Catalunya no pot continuar dividida en dos blocs.

En unes circumstàncies difícils per la pandèmia, el
Govern, els ciutadans que van formar les meses electo-
rals i els servidors públics implicats en la cita electoral
van donar un exemple de treball i organització per acon-
seguir que aquests comicis fossin normals en uns temps
que no ho són. El seu exemple de responsabilitat ha de
guiar ara els partits perquè la negociació política no deri-
vi en un bloqueig que Catalunya no es mereix. Les urnes
obren una oportunitat que no s’ha de desaprofitar. n

P L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.

DIRECTOR: ALBERT SÁEZ. Subdirectors: Panorama: Marta López. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA SLU
Carol Álvarez (+Periódico), Societat i Barcelona: Iosu de la Torre.
elPeriódico Directores adjuntes: Joan Cañete (Opinió, Participació i Cultura: Ramón Vendrell. Gerent general: Distribució:
Gemma Martínez i Gemma Robles. Audiències), Bernat Gasullla (Última Esports: Albert Guasch. Fèlix Noguera. Logística de Medios Catalunya S.L.U.
www.elperiodico.cat hora) i Rafa Julve (Multimèdia). Edició gràfica i fotografia: Julio Carbó. Publicitat nacional: Consell de Cent, 425-427, 3a planta, Barcelona
COMITÈ EDITORIAL Disseny: Joel Mercè. Marta Bilbao. T: 93 265 53 53. Fax: 93 484 37 48.
President: Joan Tapia. Hub paper: Luis Mauri. Infografia: Ricard Gràcia. Publicitat:
Secretari: Rafael Jorba. Xarxes socials: Silvia Cobo. Joan Garçon. Publicitat: Prensa Ibérica 360 S.L.
Edició digital: Xurxo Martínez. Pedro Muñoz Seca, 4. 28001 Madrid.
T: 91 436 37 70. Fax: 91 436 37 75.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

36 | Opinió Dilluns, 15 de febrer del 2021 |

Cant a la vida Albert Espinosa em va proposar l’altra tarda en menors d’edat i la seva reclusió a centres dor barceloní, que el 2006 va trencar es-
crear un espai per a la tendresa. Utilitzar psiquiàtrics privats. quemes amb El arte. Conversaciones imagi-
Les coses pel·lícules, sèries, cançons, novel·les, pintu- narias con mi madre, no podia sospitar que
que importen res, poemes, biografies, obres de teatre... En un d’aquests centres, a Argentona, es tot just dos anys després la perdria a ella, i
qualsevol territori en el qual es respiri un aire va suïcidar fa mesos una jove de 16 anys. EL també al seu pare, la seva àvia i la seva gos-
Carles Francino diferent a la impietat i la grolleria que sem- PERIÓDICO informava fa uns dies de la in- sa Chispeta. Li ha costat temps i esforç,
blen haver-se apropiat del nostre temps. No vestigació que ha engegat la fiscalia i apor- però aquestes pàgines on els dibuixos i les
em sembla una mala idea, sobretot venint tava el testimoni de la seva mare, la Juana, reflexions comparteixen espai amb alguns
d’algú que ens podria donar a tots un màster amb qui vam poder parlar a La Ventana coin- esborralls de tinta, són un cant a la vida. I
de com agafar-se a les coses importants de la cidint amb l’entrevista a l’Albert. No trobo una declaració d’intencions: «Un no pot
vida; aquestes a què amb prou feines dedi- paraules per explicar el dolor contingut que viure atrapat en el dolor», escriu el Juanjo. I
quem temps en el debat públic i que només projectava aquesta dona, el dolor de la pèr- crec que té tota la raó. Jo li afegiria que
recordem quan la vida ens fot alguna clate- dua, que s’ha convertit –o això em va sem- tampoc podem viure presoners dels vetos i
llada. Però ell ho fa aquests dies amb la sèrie blar– en el seu motor per tirar endavant. les notícies falses, però això ja seria un altre
Los espabilados, que es pot veure a Movistar+, debat. Hem quedat que avui tractàvem de
on planteja el tema de les malalties mentals De com gestionar la desaparició d’éssers les coses importants. n
estimats parla també un llibre de Juanjo
Sáez, titulat Para los míos. Aquest il·lustra-

Albert Espinosa em va proposar crear un espai per a la
tendresa, en què es respiri un aire diferent a la impietat

que sembla haver-se apropiat del nostre temps

Les noves creacions

L’altre audiovisual

Seria injust que el festival dels continguts domesticats en què vivim eclipsés projectes independents

Desirée de Fez Fotogrames de la sèrie ‘Animal Hustling’, produïda per El Bloque. milers de tuits, però se’n parlaria puc evitar imaginar-li un futur
més. Animats per Marta Altieri i visual. Val la pena descobrir tant
Un altre audiovisual és possible el Hustling, una sèrie d’animació És probable que si la proposta Diego Navarro, amb banda sonora Animal Hustling com Biotopía, i el
2021. Hi ha proves. Però no és clar oferta com a contingut gratuït a vingués d’un altre país (i apadri- d’One Path i escrits per la còmica i passeig convida a preguntar-se
ni l’espai que ocupa, ni el que Youtube. I m’interessava perquè, nada) les visualitzacions d’Animal cineasta Lorena Iglesias, els cinc diverses coses. Una, el lloc que
hauria d’ocupar, ni les seves pos- avui dia, l’existència d’una pro- Hustling s’haurien disparat. La sè- capítols de la sèrie (de menys de ocupen aquí aquestes propostes a
sibilitats de continuïtat i subsis- posta tan a contracorrent i, per pa- rie no té un perfil mainstream, cinc minuts), que remet a les pro- l’actual mapa visual i sonor: ¿És
tència. Seria injust que el festival radoxal que resulti, tan connecta- amb la qual cosa tampoc hauria postes més experimentals del ca- possible avui ser alhora indepen-
dels continguts domesticats en da a la realitat és una bona notícia. generat ni centenars d’articles ni nal de televisió nord-americana dent i visible? En format podcast
què vivim eclipsés l’existència Adult Swim, són un reguitzell potser sí; en d’altres no és tan clar.
d’almenys dos projectes inde- Una altra, els espais que haurien
pendents i autoproduïts molt in- Si la proposta de conquistar: ¿quin circuit han
teressants. Un és la sèrie distòpica vingués d’un altre de seguir aquest tipus de projectes
d’animació Animal Hustling, pro- país (i apadrinada), per no ser arrossegats per les di-
duïda per El Bloque. L’altra, el ‘Animal Hustling’ nàmiques del present i perdre’s
podcast de ciència-ficció Biotopía, s’hauria disparat en la immensitat? I una tercera,
creat per Manuel Bartual. Són ¿per què aquí és tan difícil que les
propostes molt diferents, fins i tot d’idees i una estampida de con- plataformes absorbeixin i produ-
connectades per la seva explo- nexions amb el present, en tots els eixin coses així, en què moltes ve-
ració del present a través de la sentits. Animal Hustling és audio- gades hi ha una concentració es-
creació (o suposició) d’universos visual en el seu sentit més ampli candalosa de talent?
alternatius. (creua i perverteix els llenguatges
del cine, la televisió, el videojoc i Desconec si els creadors d’Ani-
El Bloque, «un espai periodís- internet), reprodueix la banda so- mal Hustling o Biotopía entenen les
tic de divulgació i entreteniment nora de l’actualitat (de la música seves propostes des d’un espai que
de referència de la música urbana urbana –corpus d’El Bloque– al no sigui la independència; però, tal
en espanyol», va començar ja fa soroll mediàtic, els sons tecnolò- com estan les coses, no crec que hi
tres anys com un programa emès gics i el lament quotidià) i descriu hagi molta gent que es dediqui
a Youtube. La importància des de l’estranyesa la incertesa, avui a l’audiovisual que rebutgi
d’aquest espai, gestat per un les preocupacions i l’absurditat una aportació econòmica (sempre
col·lectiu de periodistes i creadors del present. que no suposi una domesticació
de diferents disciplines, donaria dels seus projectes). Però, al veure
peu a un altre article. De fet, ja ha Biotopía, la proposta de Bartu- que als Estats Units l’algoritme de
generat diversos reportatges que al, és un podcast de ficció entorn les plataformes de vegades es des-
reconeixen la importància d’una d’un centre de recerca i desenvo- pista i permet que s’hi colin pro-
proposta molt influent i de vega- lupament tecnològic avançat. És postes com How to with John Wilson
des imitada amb bastanta barra. una ficció sonora (a l’espera de la (HBO) o The Midnight Gospel (Net-
Però, a efectes d’aquesta colum- segona temporada, la primera es- flix), no puc evitar imaginar que
na, m’interessava posar el focus tà disponible gratis a diversos aquí també puguin coexistir les
en una de les seves estimulants agregadors d’àudio), i és probable propostes més comercials amb
aventures paral·leles, Animal que Bartual l’entengui en aquest una nova temporada, realitzada
format i no la imagini com un amb més diners i facilitats, d’Ani-
videopodcast. Però, per la seva mal Hustling o de la versió amplia-
generosa aportació d’idees, no da deBiotopía. n

P Desirée de Fez és periodista

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Publicitat| 37
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dilluns, 15 de febrer del 2021

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

38 | Opinió Dilluns, 15 de febrer del 2021 |

Tergiversacions en el debat polític Elionor, a Gal·les

L’arquebisbe de Canterbury La preparada

Les crítiques a Illa i la seva suposada vacunació és la vella tàctica de desviar l’atenció amb mentides

Jorge Fauró Mar Calpena

A les facultats de Periodisme s’explicava so- quebisbe preguntava pels bordells de Nova Leonard Beard La taxa de pobresa infantil a Espa-
vint l’anècdota de l’arquebisbe de Canter- York és perquè volia anar-se’n de putes, i si el nya és de les més altes dels països
bury. Amb pinta de fabulada en excés i en ministre ho negava tot era perquè s’havia va- tre la democràcia nord-americana abans del industrialitzats, només superada
aparença adornada mentre han anat passant cunat. En conseqüència, els papers de Bárce- trumpisme. Asseguren els politòlegs que per Letònia, els Estats Units i Ro-
els anys, diu la història que el 1905, el cap de nas van passar a un segon pla i la desastrosa s’acosta bastant a la concepció de la política mania, segons un estudi sobre
l’Església anglicana va començar a Nova gestió de l’independentisme català al coman- que es tenia als EUA anteriorment a l’elecció benestar infantil realitzat a 29 paï-
York un periple pels Estats Units i que, tot dament de Catalunya, també. Continuem de l’empresari com a president. Enmig d’una sos per l’Oficina de Recerca de
just desembarcar, els periodistes el van penjant banderes a les façanes de Barcelona i campanya electoral, un assessor aconsella el l’Unicef amb dades de la primera
abordar de la següent manera: Madrid, que en aquesta última, a més, ho sub- candidat demòcrata que se centri en els em- dècada del segle XXI.
vencionen. De la pandèmia i de l’economia ja bolics de faldilles d’un altre aspirant del ma-
-Eminència, ¿què opina de la proliferació se’n parlarà un altre dia teix partit amb el qual es juga la designació. El Aquesta frase, tallada i engan-
de bordells a l’est de Manhattan? candidat s’hi nega i li diu a l’assessor que po- xada literalment de la web d’a-
Vint anys després de la seva estrena, m’he sarà el focus en el que de veritat importa als questa agència de l’ONU, em res-
–¿Hi ha bordells a Manhattan? –va res- posat a veure El ala oeste de la Casa Blanca, la electors: l’assegurança mèdica i la feina de sona al cap mentre penso en els
pondre el prelat entre interrogacions. sèrie d’Aaron Sorkin on s’explica al mil·líme- les classes més desfavorides. Com va dir Var- 76.000 euros que ens costarà el
gas Llosa, en quin moment es va fotre el Perú, batxillerat de la princesa Elionor a
L’endemà, un diari va titular: L’arquebisbe Continuem penjant en quin moment la nostra classe dirigent va Gal·les. No em malinterpretin; no sé
de Canterbury pregunta si hi ha bordells a Man- banderes a Barcelona triar centrar el debat en la vaporosa lleuge- què hauria donat jo en la meva ado-
hattan. La història servia per inculcar als as- i Madrid, de la pandèmia resa de fets no verificables abans que en la lescència per posar terra pel mig i
pirants a periodistes els perills de la manipu- i de l’economia ja sanitat, l’economia, l’atur o el benestar soci- anar-me’n a estudiar a l’estranger,
lació i la facilitat amb què pot traspassar-se se’n parlarà un altre dia al. En quin moment van decidir que el que els i me n’alegro per ella, perquè supo-
la línia vermella que separa la informació de anava bé als seus interessos havia de desper- so que s’ho passarà bé i alguna cosa
la tergiversació i, de passada, desviar l’aten- tar igual atenció en la ciutadania i en quin aprendrà. I, si no, tampoc importa
ció sobre els assumptes que de veritat impor- moment el periodisme va decidir abando- gaire. La qüestió de l’educació de la
ten. Tan paral·lels han discorregut els senders nar-se a la trampa. A tot això, mai vam saber futura reina és del tot irrellevant; si
del periodisme i de la política que la moral de si l’arquebisbe de Canterbury va visitar l’est tingués les pitjors notes de l’uni-
l’arquebisbe va saltar inevitablement dels di- de Manhattan. La cúria, aquesta sí, és més de vers, o un comportament com el
aris al discurs dels representants públics, fins vacunar-se abans de temps. n del seu cosí Froilà o el del seu avi
a arribar als nostres dies i a la nostra demo- Joan Carles, continuaria sent igual.
cràcia, tan alimentada del llenguatge prosti- P Jorge Fauró és periodista És el que té la monarquia.
bulari que nodreix el relat de la classe dirigent
i de no pocs productes pseudoinformatius al El que no és igual és que l’edu-
servei del partit de torn. cació que rebrà no pretén, per molt
que ens ho diguin, formar-la per
Recordin aquest titular perquè d’això va la ser cap d’Estat d’aquest país. Un
cosa: Salvador Illa nega haver-se posat la vacu- any anant a una escola pública
na. Com a conseqüència de la campanya elec- d’alta complexitat, movent-se en
toral de Catalunya, un dels femers informatius transport públic, i, en una casa de
de l’independentisme suggeria amb motiu del la mida de la seva habitació actual
primer debat entre candidats que l’aspirant potser sí que ho faria. Se suposa
del PSC a la Generalitat i exministre s’havia que tots els pares volen el millor
negat a fer-se la prova de la Covid davant el per als seus fills, i, home, per al
temor que el resultat fos positiu per haver-se desenvolupament personal de la
vacunat prèviament. La història va créixer de princesa ho serà. Però no la prepa-
manera endimoniada. El líder d’ERC, Oriol rarà en absolut per posar-se a la
Junqueras, va llançar querosè al foc al pregun- pell dels que, a la seva mateixa
tar «si [Illa] va aprofitar el seu càrrec de mi- edat, estan en el grup de nois que
nistre per vacunar-se, com va fer la cúpula els seus pares no poden dedicar-
militar espanyola». El president del PP, Pablo los entre 490 i 580 euros al mes, la
Casado, que passarà a la història com a ideòleg xifra que Save the Children estima
de l’oportunisme tonto, va comprar el discurs com a mínim per poder criar un
a Junqueras i va esprémer l’argument fins a menor amb dignitat. De nanos de
convertir-se en portada d’un diari de dretes. la seva edat que, quan d’aquí tres
anys es converteixin en adults, no
Amb la metxa ja encesa, la suposada vacu- tindran una feina assegurada, i
nació del candidat del PSC ha marcat els mi- encara menys per a tota la vida.
nuts de les escombraries de la campanya elec- Viatjar li donarà món, però no fa
toral fins a obligar l’exministre a donar expli- falta ser gaire llest per adonar-se
cacions. «No m’he vacunat», va assegurar. El que aquest món serà molt petit i
mateix dia en els digitals i l’endemà en les edi- només estarà poblat per altres
cions de paper, el titular es va escriure sol. O no adolescents de pares acabalats. Ai-
tan sol: Salvador Illa nega haver-se posat la va- xí que no sé si aquests diners estan
cuna. O el que ve a ser el mateix: L’arquebisbe de de veritat ben invertits o no deixen
Canterbury pregunta si hi ha bordells a Manhat- de ser una altra despesa sumptuà-
tan. L’ombra de dubte i de sospita i el reconei- ria, un altre proverbial brioix de
xement velat d’un fet no verificat es van con- Maria Antonieta, que potser més
vertir en notícia sense possible retorn. Si l’ar- aviat que tard desembocarà en un
batxillerat a Estoril. n