Mobilicat 21

MobiliCat#20
Mobilitat i infraestructures de Catalunya Juny 2022

> Tema central

MaaS -mobilitat
com a servei-

> ENTREVISTA A

MANUEL
VILLALANTE

DIRECTOR GENERAL DE
DESENVOLUPAMENT I
ESTRATÈGIA DE RENFE

> Especial

La mobilitat als polígons
industrials i a les empreses

Sumari 5 > Tema central Especial > 26 > Notícies
> La mobilitat als polígons
> MaaS -mobilitat com a > Entra en servei el tercer carril
servei- industrials i a les empreses de la C-17 entre Granollers
i Parets del Vallès
6 > Entrevista — Tema central 17 > AMTU
> L’AMTU treballerà amb l’ACM > Territori ampliarà la C-16 a
> Manel Villalante Terrassa per absorbir
«La mobilitat com a servei és iniciatives vinculades amb la l'increment de trànsit
mobilitat als municipis que suposarà la B-40
una prioritat per al món ferroviari > Pere Calvet i Ole Thorson, Premis
i per al transport en general» d’Honor dels Premis MobiliCat > Girona, Lloret i Olot
2021 destinaran els Next
10 > Opinió — Tema central > L’AMTU signa el Pacte per la Generation per a
Qualitat de l’Aire de Catalunya implementar ZBE
> Jordi Xena
21 > ATM > EIXBUS experimenta una
El repte de reduir les emissions recuperació exitosa del
> L'ATM fa vint-i-cinc anys 61% dels passatgers anuals
> Carme Fàbregas respecte als del 2020

De la baldufa al Metavers > El servei Avant entre Lleida i
Barcelona recuperarà les
> Lidia Sinor i Emmanuel freqüències prepandèmia
Dommergues
> La nova línia de FGC a Lleida ja
Start the next step in your journey té el projecte detallat
with Mobility-as-a-Service
> Carburos Metálicos obrirà la
22 > Polítiques Digitals i Territori primera hidrogenera
pública de Tarragona
> Observatori de la Mobilitat
de Catalunya, l’eina per a > Adjudicada la redacció del
prendre les decisions projecte de l'últim tram
de l'autovia A-27
2 | MobiliCat / Juny 2022 24 > FGC
31 > Notícies internacionals
> Nous quioscos interactius
d'informació a les estacions > Knowledge-sharing and
collaboration for momentum
Mobility as a Service (MaaS)

Edita: AMTU (Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà) c/ Anselm Clavé, 69, 2n.08402 Granollers
Web: www.mobilicat.cat Correu: [email protected]
Presidenta-editora: Aurora Carbonell i Abella
Director: Joan Serra i Muset
Consell de Redacció: Carles Labraña, Mayte Capdet, Elisenda Pifarré, Víctor León i Marta Ribot.

Publicitat: Josep Ceamanos: [email protected]
Disseny i maquetació: Soladaufí
Fotografies: AMTU, Departament de Territori i Sostenibilitat, FGC, ATM, International Mobility Congress.
Dipòsit legal: B 8257–2015 ISSN: 2696-4279
Tiratge: 2.500 exemplars
Agraïments: Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Departament de Territori i Sostenibilitat, Ferrocarrils de la Generalitat
(FGC), Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), Manel Villalante, Jordi Xena, Lidia Signor, Emmanuel
Dommergues, Carme Fàbregas, Francesc Ventura, Francesc Robusté, Carles Pellicer i ajuntament de Reus.

La MaaS es converteix Editorial
en el principal repte
de la col·laboració
publicoprivada
en mobilitat

Aurora Carbonell Què entenem com a mobilitat com a servei (MaaS)? Una nova manera d'entendre la mobilitat
a partir de l'accés a diversos serveis -tant públics com privats-, a través d'una aplicació digital. Un
PRESIDENTA-EDITORA cop aquesta mobilitat nova estigui implementada amb èxit, l'usuari podrà planificar el seu des-
plaçament i pagar només per aquell servei o serveis que hagi utilitzat: un accés integrat i un tiquet
de transport multimodal, amb la diferència que només hi haurà un únic intermediari.

La mobilitat com a servei es planteja a Catalunya com un repte que el nostre país ha d'afrontar en el

seu camí cap a la consecució d'una mobilitat moderna, segura i sostenible. L'anomenada mobilitat

com a servei (MaaS) ha esdevingut primordial en l'agenda

—política actual. Hem de valorar i analitzar el nou escenari de

Cal tractar aquestamobilitat que s'ofereix a les ciutats i que pretén integrar diver-
sos serveis vinculats a una mobilitat més inclusiva, accessible i oportunitat des d'una
eficient. I per aconseguir-ho cal tractar aquesta oportunitat des
d'una estreta col·laboració publicoprivada, que no només inclo- estreta col·laboració
gui la modernització de les infraestructures, sinó també la gestió publicoprivada:
de pagament i d'usuaris, entre altres. modernització de les

Un dels objectius principals de la mobilitat com a servei és obtenir infraestructures i gestió
un desplaçament segur amb una planificació prèvia que ens permeti de pagament i d'usuaris,
realitzar un recorregut sense utilitzar el vehicle privat i, sobretot, pa- entre altres
—gant només per aquells serveis utilitzats. És evident que aquest nou es-
cenari ens proporciona una nova manera de mobilitat que obliga l'ad- 3 | MobiliCat / Juny 2022

ministració pública i les empreses operadores que, a partir de la seva aposta comuna per a col·laborar, resolguin

amb èxit aquesta nova oportunitat, que aportarà com a benefici la igualtat d'oportunitats en la nova mobilitat, la

reducció en les retencions de trànsit i la seva conseqüent reducció d'emissions.

Dels avantatges que la mobilitat com a servei (MaaS) ens ofereix destaca la incentivació de l'ús de serveis de mobili-
tat compartida, afavorint la reducció de les xifres de vehicles privats, convertint-se en una solució respectuosa amb
el medi ambient. A més, la col·laboració -indiscutible- del sector públic i privat en aquesta aposta facilitaria, i molt,
la integració de serveis que permetria al ciutadà l'ús del servei que millor s'avingués al tipus de viatge que necessi-
tés, ja que a través de la planificació pagaria en funció del servei que utilitzés.

Tenim deures pendents que no poden ser gaire més temps posposats, pel fet que l'interès de l'usuari i de la seva
economia avança cap a aquest tipus de mobilitat compartida, econòmica i sostenible. Per la part pública cal avalu-
ar quina és la millor manera d'integrar el transport públic en aquest nou escenari que ens ofereix la MasS, valorant
totes les opcions que se'ns puguin plantejar.

Si aconseguim adaptar-nos a aquest nou panorama de mobilitat haurem assolit una fita molt destacada en la con-
secució d'una mobilitat molt més eficient, sostenible, inclusiva i, sobretot, igualitària, posant l'usuari en el centre:
un concepte de mobilitat com a servei que es pagui en funció del quilometratge de cada desplaçament, o del temps
d'ús de les despeses efectuades com l'electricitat, en cas de vehicle elèctric, o el preu del combustible, per exemple.

És evident, doncs, que se'ns presenta una oportunitat per a contribuir a una millor qualitat de vida urbana a través
d'una necessària col·laboració de totes les parts públiques i privades interessades, ja que només a partir d'un tre-
ball i esforç conjunt obtindrem aquesta desitjada experiència de mobilitat com a servei.

Fiabilidad, Diseño y Calidad

Microbuses de Lujo, S.L. / www.car-bus.net / [email protected] / +34 93 873 56 98 car-bus.net carbusnet microbus_carbus

Tema central

MaaS -mobilitat com a servei-

D'entre les oportunitats que sembla que ens deixa la pandèmia, l'obertura d'un debat 5 | MobiliCat / Juny 2022
-interessant i necessari- sobre la mobilitat, n'és una d'elles. La reducció de la contaminació
en els moments àlgids de la pandèmia a causa dels diversos confinaments, així com
l'aplicació del teletreball com a sistema prioritari i majoritari de treball, ens va provocar
un cert respir en la lluita contra el canvi climàtic. Però aquest repte, juntament amb el de
la digitalització en el transport situen, encara més ara en el centre del debat, la qüestió
de com ha de ser la mobilitat del futur, ja que la recuperació d'una certa normalitat post
pandèmia ha portat amb ella un augment preocupant de l'ús del vehicle privat, ja sigui per
la por al contagi en vehicle privat compartit, en el transport públic, o per l'eliminació de
peatges, provocant més embussos i un augment d'emissions de CO2.

És moment d'escoltar amb atenció, segura, sostenible, i, sobretot, més Emprendre aquest procés, i finalitzar-
sense por i amb interès, el nou econòmica i igualitària. lo amb èxit, permetrà administrar les
paradigma que ens presenta la polítiques de mobilitat d'una manera
mobilitat com a servei -MaaS-, amb En aquest sentit, es presenta com a més eficient. És una oportunitat per al
l'objectiu urgent d'avançar cap a un principal repte dirigir la mirada cap a la sector del servei públic i privat oferir
tipus de transport, de modalitat i mobilitat com a servei, donant accés a a l'usuari opcions de mobilitat pagant
de servei, que redueixi els índexs de serveis de mobilitat, públics i privats, a segons la seva necessitat, i fer-ho a través
contaminació, buscant una mobilitat través d'una aplicació digital. El principal d’intermediari únic.
més segura, moderna, econòmica, benefici d'aquest nou escenari de
eficient i sostenible. mobilitat és permetre que la persona En quin punt es troba Catalunya
usuària pugui planificar el seu viatge davant aquest nou panorama de
Els passos que ja s'estan fent, des de i pagar només per allò que utilitza, ja mobilitat? Existeix una estratègia
l'administració pública i les diverses sigui en forma de quilòmetre, de vehicle clara i compartida entre els actors
operadores del transport públic són, o de combustible, fent-ho a través d'un públics i privats per aconseguir amb
sens dubte, un exemple de la voluntat tiquet de transport multimodal. Per tant, èxit l'aplicació d'una mobilitat com a
de millorar una mobilitat que ens se'ns presenta una gran oportunitat per servei? Està definit i clar el full de ruta
afecta a tots, però que, sobretot, ens a la millora de la mobilitat, no només que cal seguir? La implantació d'una
ha de poder ajudar a disposar d'un tecnològicament innovadora, sinó plataforma MaaS serà una realitat
estil de vida més saludable. Això no inclusiva i sostenible, situant el ciutadà en amb el lideratge del sector públic, la
obstant, continua sent prioritària una el centre de decisió i d'acció. Sector públic contribució indiscutible del sector privat,
major inversió en transport públic, i privat tenen al davant deures ineludibles i amb el transport públic com a eix
en la cerca i el treball conjunt per a si la seva voluntat és liderar aquest central. Analitzem, doncs, en quin punt
la consecució d'aquesta mobilitat camí cap a una mobilitat com a servei. del procés ens trobem.

Entrevista — Tema central

6 | MobiliCat / Juny 2022

Manel Villalante

Director General de Desenvolupament i Estratègia de Renfe

«La mobilitat com a servei és
una prioritat per al món ferroviari
i per al transport en general»

És la mobilitat com a servei -MaaS- una pri- adequada a cada circumstància, indepen- pecte tarifari com funcional, amb un únic Entrevista — Tema central
oritat en l’estratègia ferroviària actual? dentment de les mides dels municipis o pagament.
La mobilitat com a servei és una priori- distàncies del trajecte. En definitiva, es Volem oferir més capil·laritat per als ser- 7 | MobiliCat / Juny 2022
tat, no només per al món ferroviari sinó tracta d’integrar de la manera més efici- veis de Rodalies i ferroviaris, en general,
també per al transport en general. Les ent el conjunt de modes i, alhora, reenca- des de les grans ciutats fins al conjunt
administracions i els operadors hem de minar-lo cap a la màxima adaptabilitat de tot el país. El projecte RaaS permetrà
donar totes les eines als usuaris per im- possible. I això serveix per a qualsevol millorar tot el servei de mobilitat conver-
pulsar una mobilitat eficient tenint en escenari, sigui de nuclis de zones més ur- tint-se en una oportunitat per als clients
compte, a més, que forma part de les banes o de la resta de territori. En funció del servei de Rodalies. Per exemple, els
nostres respectives estratègies el foment de l’escenari i de la demanda, MaaS oferi- permetrà anar fins a l’estació més pro-
de la mobilitat responsable i respectuosa rà i integrarà les opcions amb la màxima pera o adaptar el seu viatge a les seves
amb el medi ambient. En aquesta línia, eficiència, adaptabilitat i oferta. preferències.
Renfe té la voluntat de convertir-se en un
operador integral de mobilitat i, per això, « La MaaS oferirà El nou Pla de Rodalies -actual- inclou ja ac-
estem treballant en el projecte de Renfe cions en la direcció que apunta una mobili-
as a Service (RaaS). És un servei basat en i integrarà les tat com a servei? Disposa de finançament
tota l’oferta de transport, tant públic com adequat?
privat, que vagi molt més enllà del perí- opcions amb la El Pla de Rodalies de Catalunya, amb
metre de Renfe. màxima eficiència, una inversió global superior als 6.000
adaptabilitat i oferta» milions d’euros, contempla millores per
« Les administracions assolir la màxima fiabilitat, l’augment
Si la mobilitat com a servei es planteja a de la capacitat de la xarxa i la qualitat
i els operadors hem Catalunya com un repte per aconseguir del servei. Precisament, aquest darrer
una mobilitat moderna, justa i sostenible, aspecte, la qualitat del servei se n’ocupa
de donar totes les s'està avançant satisfactòriament? un dels programes centrals del Pla, i que
eines als usuaris per Sens dubte s’està avançant en aquesta ja està avançant satisfactòriament, com
impulsar una mobilitat línia a tots els territoris i àrees de més el d’Atenció al Client. I en aquest sentit,
eficient» desenvolupament del transport públic. la digitalització hi té molt a oferir, tant
La creació de plataformes que integren per millorar els sistemes d’informació al
Quins són els principals avantatges l’oferta disponible i permeten el paga- viatger, com la seguretat o els controls
d'aquesta nova mobilitat? ment únic i integrat d’acord amb la selec- d’accés. Alineat i coordinat amb aques-
Actualment, no podem entendre els ció de l’itinerari més eficient, segons les tes millores, el projecte RaaS compta
serveis de mobilitat com un sistema rí- característiques de cada client, fan que la amb una inversió de 45 milions d’euros
gid, sinó que és un sistema viu que s’ha mobilitat sigui moderna i innovadora. El per a la implantació del servei arreu del
d’adaptar a les pautes de mobilitat del fet que qualsevol usuari pugui organitzar territori de tot l’Estat i, per descomptat,
client en cada moment. Entre els princi- el seu desplaçament a mida de principi a Catalunya.
pals avantatges en destaca l’ús més efici- a fi, la fa més justa i accessible. I el fet
ent dels recursos de mobilitat existents, que el ferrocarril sigui el cor i l’impulsor Cal una col·laboració entre el sector pú-
incloent-hi des de la micromobilitat (vehi- d’aquesta iniciativa la fa més sostenible. blic i el privat. Quines són les parts que
cles de mobilitat personal) fins a les grans ja estan treballant en aquest nou esce-
flotes de transport públic, tot passant per Aquesta oportunitat en mobilitat més efici- nari de mobilitat?
la resta de modes, i fent-ho per maximit- ent que ofereix la MaaS seria també una Sens dubte, perquè aquest nou concep-
zar-ne l’eficiència i, alhora, generar la oportunitat beneficiosa per millorar algun te de mobilitat esdevingui un èxit, és
màxima adaptabilitat a les necessitats de servei de Rodalies? necessària la col·laboració de totes les
mobilitat dels ciutadans. Com hem dit, RaaS va molt més enllà del parts. Des de Renfe, liderant aquesta
perímetre convencional de Renfe. El nos- iniciativa, busquem acords amb empre-
Necessiten les ciutats una mobilitat del tre objectiu és construir i desenvolupar ses de transport públic, empreses de mi-
tipus MaaS? una plataforma de mobilitat que integri cromobilitat, cotxe compartit, fabricant
Ho necessiten les ciutats, amb una àmplia el conjunt de modes del nou ecosiste- tecnològics i sistemes de pagament.
oferta de servei públic, però ho necessi- ma, des del patinet i el cotxe compartit Cada cop més, en un sistema de mobi-
ten també les poblacions petites i mitja- fins al transport metropolità i, natural- litat integral, la frontera es desdibuixa
nes. Precisament, aquest caràcter d’adap- ment, el ferrocarril. En definitiva, que es i les costures que van d’un mode a un
tació de la mobilitat com a servei a cada planifiquin desplaçaments intermodals, altre són cada cop menors. La Mobili-
usuari fa que es pugui proposar l’oferta de porta a porta i amb la major prioritat tat com a Servei potenciarà la mobilitat
possible d’intercanvi modal, tant en l’as-

Entrevista — Tema central seamless (segura, fluida i intel·ligent),
posant la tecnologia al servei d’unes
ciutats cada cop més congestionades i
fent del Mobility as a service la solució
més útil.
D’altra banda, Renfe col·laborarà amb
els ajuntaments i altres administracions
en la millora de l’ecosistema de mobi-
litat dels territoris on es desplegarà la
plataforma i impulsaàr la transformació
digital de la societat, fomentant un en-
torn més digital i sostenible.

« La Mobilitat com

a Servei potenciarà

la mobilitat segura,
fluida i intel·ligent,
posant la tecnologia
al servei d’unes
ciutats cada cop més
congestionades»

8 | MobiliCat / Juny 2022 A causa de la pandèmia, s'han millorat i Manuel Villalante > Renfe. Patier
corregit algunes accions i mesures en l'àm-
bit de les infraestructures i de l'ús del vehi- El projecte RaaS està en fase de desenvo- Què suposarà aquesta platafor-
cle privat que ha provocat una reducció del lupament del Mínim Producte Viable i està ma pels usuaris? Quins beneficis li
nivell de contaminació. És una porta ober- previst que sigui una realitat aquest estiu. aportarà?
ta per a Rodalies i l'avanç cap a la mobilitat La plataforma RaaS impulsada per Renfe La plataforma RaaS serà una solució
com a servei? serà una versió funcional 100% a aquelles àgil i completa del viatge de porta a
La pandèmia i el confinament van donar ciutats on s’iniciï el projecte, i progressiva- porta, accessible des dels nous canals
una important empenta a la digitalitza- ment anirà escalant-se de manera gradual digitals (App/web/chatbot/ contact
ció, fent que projectes que s’haguessin al conjunt de la resta del territori de l’Estat, center). Serà molt més que un planifi-
dilatat durant anys acceleressin la seva així com amb l’aspiració de poder anar en- cador. RaaS permetrà reservar, pagar
activació. La presència del teletreball cara més enllà i poder oferir funcionalitats i viatjar, però a més, acompanyarà els
també condiciona que les estructures a escala internacional. clients en tot el seu viatge resolent les
tarifàries basades en terminis temporals incidències que puguin succeir durant
hagin de migrar cap a fórmules de pa- La plataforma RaaS serà oberta, inclusi- el trajecte i adaptant-se a les preferèn-
gament segons l’ús (pay as you go). Pel va, personalitzable i escalable. Esperem cies del client. Esdevé, per tant, l’opció
que fa a Rodalies, de la mateixa manera que aquestes característiques facin pos- més ràpida, més sostenible amb el
que altres modes de transport públic, en sible integrar la major part de l’oferta de medi ambient i més econòmica, sem-
un primer moment va veure reduïda la serveis i a això estem dedicant tots els pre posant el focus en el client per mi-
seva demanda. Ara, en fase de recupera- nostres esforços llorar la seva mobilitat.
ció d’aquesta, s’ofereix també com una
alternativa atractiva i còmoda per a les
persones que només han de desplaçar-se
per feina un parell o tres de cops a la set-
mana i que abans ho feien cada dia i en
transport privat.

Des de Renfe s’ha desenvolupat i treballat
per avançar en la digitalització. Un exem-
ple clar és la plataforma de mobilitat in-
tegral Renfe as a Service (RaaS). En quina
fase es troba i cap a on es dirigeix?

Hola YupCITY! Finalistes als
Premis MobiliCat
Benvinguts a la revolució en la candidatura

Llancem el nou ecosistema de pàrquings carregadors Innovació en
urbans per a les infraestructures de micromobilitat a les Mobilitat
ciutats. Aparcaments sostenibles de vehicles de mobilitat
personal amb sistemes de càrrega i alta seguretat.

YupCITY som facilitadors en la implantació del Plans de
Mobilitat Sostenible de les ordenacions municipals.
Oferim projectes que s’adapten als seus programes de
mobilitat personal i d’economia sostenible.

Movilitat Sostenibilitat Innovació
Per a tots Un únic planeta Sempre conectats

2021

L’ordre gràcies a TRAP La seguretat gràcies a SOCA
L’aparcament de patinets elèctrics que El parking de bicicletes més segur del
permet ordenar i aparcar els patinets de món, gràcies al sistema multitancament
manera segura, fàcil i còmoda. amb APP, keypad i RFID

YUP BARCELONA

https://yup.city / www.yupcharge.com

Opinió - Tema central El repte de reduir
les emissions

Jordi Xena

VICEPRESIDENT DE L’AMTU I
PRESIDENT DE 2016 A 2020

Si l’any 2050 Europa ha de ser neutral climàticament, —
necessitem reduir les emissions a la meitat. Un repte Reunint totes les
que només podem aconseguir si transformem els sis-
temes de mobilitat urbana. opcions de transport

10 | MobiliCat / Juny 2022 Així doncs, ajudats i empesos per les sistema de transport intel·ligent d'aquest en un sol lloc donarà als
lliçons apreses durant la pandèmia, tipus que utilitza tecnologia, en forma ciutadans més opcions,
com podem els municipis aconse- d’algorismes, per ajudar les persones i millor informació i
guir fer un salt endavant irreversible en el els béns a moure's més ràpidament, eco- ens portarà a que un
procés de transició cap a una nova mobili- nòmica i eficient. La plataforma F pretén nombre molt més gran
tat, segura, socialment inclusiva i d’acord millorar la qualitat de vida, impulsar el de persones es passi al
amb els Objectius de Desenvolupament creixement de l'economia, proporcionar transport públic i a la
Sostenible (ODS)? millor accés a llocs de treball i escales mobilitat activa
d'oportunitats, convertir-se també en
La plataforma pública «FlexiTransport líder logístic i finalment que ens permeti —
Catalunya», coneguda amb el nom de complir amb els objectius ODS.
plataforma efa (F), és el projecte insígnia anar d’un punt A a un punt B i garanties
del municipalisme català. Un ambiciós Flexitransport Catalunya es va concebre en l’hora d’arribada al destí. Al meu en-
programa finançat pel departament de la com una superaplicació que permeti als tendre, aquest «servei» és el pas definitiu
Vicepresidència i l’Autoritat del Transport clients reservar qualsevol tipus de servei o que fa temps que la societat reclama, un
(ATM) qui, a finals de 2018, va confiar en viatge, de cada mode de transport, amb servei de mobilitat que faci possible que
l’Associació de municipis per la Mobilitat transport públic, taxis, mobilitat compar- puguem deixar els vehicles privats i ens
i el Transport Urbà (AMTU) per liderar la tida, o vehicles de mobilitat personal, per puguem desplaçar amb totes les garan-
creació i desplegament del que és la pri- a cada tipus de viatge, sense necessitat ties gràcies a una immillorable xarxa de
mera plataforma europea 100% pública de saltar entre llocs web o aplicacions transport i mobilitat. Flexibilitat i comodi-
per a la gestió de la nova mobilitat, el mòbils, simplement indicant un origen, tat d'escollir la ruta i manera de transport
primer pas, indispensable pel seu ús en la un destí, i l’hora desitjada d’arribada al que els convé per al viatge que ells volen
gestió de la nova mobilitat dels municipis, destí. A partir d’aquesta reserva, que pot fer. Tenim l’esperança que posar tots els
i que pot acabar essent una autèntica pla- ser planificada en el temps o pot ser una modes de transport en un sol lloc, en una
taforma també de mobilitat com a servei sol·licitud immediata, es genera un servei. sola plataforma, donarà més garanties i
(MaaS) si el seu ús s’estén més enllà dels opcions als ciutadans, millor informació i
municipis. Per què Flexitransport farà créixer exponencialment els usuaris
Catalunya? de la xarxa de mobilitat compartida pú-
La plataforma Flexitransport Catalunya blica i privada. A més, reunint tots els ser-
(F) és la primera plataforma amb un sis- Els ciutadans, per poder deixar d’utilitzar veis de transport en un sol lloc, els usuaris
tema integrat, i que ha de ser el primer el seu vehicle privat, demanen tres coses: podran planificar viatges, dades en temps
flexibilitat en els horaris, rapidesa per real, veure fàcilment la diferència de cost
i revisar l'impacte ambiental de les seves
decisions.

Opinió - Tema central

Reunint una àmplia gamma Desenvolupar cadascun d'aquests ele- reixen de més vehicles i més conduc- 11 | MobiliCat / Juny 2022
d'elements en un sol lloc ments de manera independent és una tors. Això té un gran cost, és cert, però
tasca complexa, però el veritable repte si aconseguim demostrar que és un
Qualsevol plataforma MaaS té molts ele- d’un MaaS és desenvolupar els elements model ràpid i fiable no n’hi haurà més
ments a tenir en compte. Flexitransport citats en paral·lel i llançar una plata- d’un o una que es plantejarà si comprar
Catalunya pot ser la plataforma MaaS de forma d'èxit que utilitzi integracions una màquina que de mitjana està al
Catalunya, per això hem de crear un pro- tecnològiques complexes de manera 90% del temps aturada? Part d’aquesta
ducte que ofereixi als ciutadans un servei interna, per crear un aspecte extrema- inversió que fem regularment durant la
que superi el que tenen actualment i solu- dament senzill, intuïtiu i atractiu de cara nostra vida, la podem destinar a pagar
cioni els comuns i recurrents problemes. al ciutadà. unes quotes fixes per tenir un bon servei
Aquests elements a tenir en compte són: de mobilitat?
un planificador de viatges que respon- Conscienciar sobre MaaS
gui als canvis en la demanda del servei, a i els seus beneficis També caldrà incorporar al finançament
les condicions del trànsit, o a l’oferta de possibles majors ingressos per publicitat,
vehicles; unes aplicacions compatibles Un altre gran repte per oferir MaaS és aportacions per part d’empreses per a la
amb Android i iOS; serveis de back-office conscienciar a la ciutadania sobre què millora de la mobilitat dels seus treballa-
simplificats per processar els pagaments; és MaaS i els beneficis per a ells perso- dors, entre molts d’altres.
l’emissió de títols de transport via codi nalment i pel conjunt de la societat. Tot
QR o sense contacte; serveis al núvol per gran canvi de model de mobilitat també Tecnològicament podríem oferir un
hostatjar la plataforma i les seves aplica- passarà si comunicativament ho fem bé. servei immillorable, i més quan els
cions; proveïdors del servei de pagament; vehicles de transport siguin de conduc-
proveïdors bancaris; verificació dels car- Assolir la sostenibilitat del nou model ció autònoma, però serem capaços de
nets de conduir; i la integració dels opera- Un dels elements més desafiants del transformar el model de mobilitat? Jo
dors de transport, que tots tenen els seus MaaS és com fer-lo econòmicament sos- sóc optimista.
propis requisits pel sistema. tenible. Serveis ràpids i flexibles reque-

Opinió - Tema central De la baldufa
al Metavers

Carme Fàbregas

DIRECTORA DE L’ÀREA DE SISTEMES I
INNOVACIÓ DE L’ATM

Seria interessant fer una petita enquesta sobre quantes persones podrien respondre a la
pregunta: què és una baldufa? Segurament ens sorprendríem per, tot seguit posar-nos la
mà al cap i pensar en com quan rebem pel whatsapp coses com: «si ets capaç de reconèixer
aquesta imatge o aquesta melodia és que ja tens una edat». També seria interessant comp-
tar quants i qui podria explicar què és el metavers i per què serveix o què s'hi fa. Perquè ne-
cessita explicacions. I segurament més d'unes quantes frases per anar modelant la resposta
i convèncer tothom que és el futur que ja està aquí. Fins i tot alguns ens dirien que no cal ni
saber què és, però que està allà i que ells s'hi apunten. Per si de cas.

12 | MobiliCat / Juny 2022 Potser sí que és el futur... Però caldrà aquí o allà estan «amb un MaaS», alguns sista internacional americà sobre què era
veure-ho, encara hi falten unes quan- els contradiuen amb un rotund «això no és allò del transport públic a Barcelona, la
tes bastides en això del metavers, un MaaS». seva Àrea, va posar la mà a la seva cartera,
encara necessita molta forma, i molt dis- d'on en va treure una T-10, que va aixecar
curs. El que sí segurament passaria és que — La Mobilitat enlaire i va contestar en el llenguatge més
ens trobaríem que la gent que respon a la proper al seu que va trobar: «boleto úni-
qüestió de la baldufa i els que responen com un Servei és co!». No va caldre afegir res més, l'audièn-
a la del metavers, tindrien poc o gens a cia al complet ho va entendre. Però el més
veure entre ells. És a dir, la franja intermè- un concepte que important de tot era que al carrer, la ciu-
dia de població que és encara capaç de pel moment també tadania, ja s'havia fet seu, al seu dia a dia,
respondre, i bé a ambdues preguntes, és a encara necessita això de «Transport Públic = Boleto Único».
totes cada vegada més petita. Fem la pro- explicació, fins i tot Ara estem en el moment inqüestionable
va? Bé, potser ara no és el moment. de definició de transformació digital. Per exemple, nin-
— gú ens preguntem ja sobre el telèfon i les
La Mobilitat com un Servei és un concepte trucades, quan hom vol saber i et contes-
que pel moment també encara necessita Aquesta baldufa va representar en ella ten: «dades il·limitades», està tot clar. En
explicació, fins i tot de definició. Si consul- mateixa la revolució que en el transport el món de la mobilitat, «Data makes MaaS
tem els professionals ens expliquen i ens públic ha estat la Integració Tarifària. Mai happen» o les dades fan possible la Mo-
donen referències, com per exemple que abans un instrument com aquest havia bilitat-com-un-Servei és una frase que ha
té uns nivells, que si el nivell 1, d'integra- tingut forma i ni pensament que la pogués calat, també, perquè és concisa i autoex-
ció d'informació i planificador de rutes, acabar tenint, si no fos per haver estat el plicativa... O això sembla. Però la realitat
que si el nivell 2 que incorpora la reserva resultat d'un compromís, d'una estratègia és que genera debat i certament encara
de bitllet i pagament, que si el 3, que inte- de sector, d'un objectiu compartit. Encai- contradiccions. Tenim un cas de referèn-
gra l'oferta de serveis... I fins al 4, que ja xar un cercle i un quadrat i un triangle va cia, que en el marc del MWC de Barcelona
comporta el model de negoci. Model de ser possible. El director general de l'ATM, de febrer de 2019 va ser mereixedor del
negoci! Però no n'hi ha prou. Perquè quan en ocasió de ser preguntat per un congres- Government Leadership Award, el premi al
sentim a les notícies o als congressos que lideratge en innovació del govern finlan-

dès. En el capítol de justificacions, Finlàn- enfront del viatger. Hi ha una frase que diu bats. Això ens ha de fer pensar. Cada cop Opinió - Tema central
dia va ser reconeguda per la seva política «Regulation kills Innovation» -la regulació hi ha menys que juguen amb baldufes o
avançada en comunicacions com una part impedeix la innovació-. Així i tot, en aquest que saben què representà aquesta baldu-
de la transformació del transport. Un reco- cas, i d'acord amb les informacions que fa, perquè per a ells, el transport ja l'han
neixement a l'anomenat Act on Transport ens arriben d'allà, aquesta regulació de conegut integrat. Només que ara l'esperen
Services, en el qual les dades es consideren «desregulació» ha comportat que s'han a disposició, aquí i ara i com un tot.
part integral del sistema de transport, tex- desenvolupat nous mercats i nous siste-
tualment, com «un mode de transport en mes, també d'accés més simplificat, que —La Mobilitat
si mateix». L'objectiu clau va ser dissenyar netament poden qualificar-se de Mobili-
i impulsar des del govern una estratègia tat-al-servei-del-ciutadà. com un Servei
top-down que donés suport als diversos
processos de canvi, llargs o curts. El transport públic està en el punt de està en una fase
mira més important de la seva història. incomparablement
La realitat és que l'Act, oficial des de gener El més rellevant sense matisos, perquè més avançada que el
de 2018, ha comportat uns efectes neta- no estem parlant només del present, metavers, que roman
ment visibles des d'aleshores. El resultat estem parlant del futur. I com volem que en l'escepticisme propi
és que des del marc de la legislació, la sigui aquest futur? quan s'albira una
mobilitat és ara vista com un tot en un nou disrupció
model a gran escala. L'Act on Transport Tanmateix, la Mobilitat com un Servei —
Services és una reforma extensiva de les està en una fase incomparablement més
regulacions del transport públic que impli- avançada que el metavers, que roman Quan puguem contestar «mobilitat
ca una obligatorietat de posar a disposició en l'escepticisme propi quan s'albira una il·limitada», tal com faríem amb el
d'interfícies obertes de dades essencials, disrupció. Ja no queden veus que expressin telèfon «dades il·limitades», la Mobi-
però també de vendes, que possibilitin el el dubte. Alhora, sí que encara hi ha molts litat com un Servei no farà falta que
desenvolupament d'un mercat dinàmic dubtes sobre com orquestrar tota aquesta s'expliqui més, ni que es matisi, ni fins
de mobilitat, amb proveïdors de serveis revolució i donar-li solidesa de nou model. i tot -parafrasejant el gran Martí Pol-
tradicionals, però també amb nous tipus Probablement, a ningú que preguntéssim caldrà que se'n parli: serà.
de serveis posats a disposició, com un tot, al carrer li interessarà cap d'aquests de-

Tinc molts coneguts Quina infraestructura es necessita? Podem estalviar costos
que comprarien cotxe On? Quant costa? Hi ha subvencions? energètics instal·lant
elèctric si tinguéssin on
carregar... infraestructura fotovoltaica?

Prepara't per les noves línies
d'ajuda que venen d'Europa.

Opinió - Tema central Start the next step
in your journey with
Mobility-as-a-Service

Lidia Sinor Emmanuel Dommergues

MANAGER, COMBINED MOBILITY. SENIOR MANAGER, ORGANISING
UITP AUTHORITIES. UITP

As the only association of its kind to bring together all public tions based on the needs of the passen-
transport stakeholders, UITP, the International Association ger, ensuring a door-to-door service to
of Public Transport, is a member-led organisation with more enable a life without owning a private
than 1900 members in over 100 countries. Representing the vehicle.
association’s efforts on combined mobility and organising
authorities, Lidia Signor and Emmanuel Dommergues lead We know that the ways in which we live
on a range of topics within the Knowledge and Innovation and move impact our surroundings, and
department. Emerging as a major focus within the sector in if we can encourage more people to
recent years, Mobility-as-Service has found its place in the see public transport as a better mobility
public transport spotlight… option, then we all benefit from those
choices: our environment, our health,
14 | MobiliCat / Juny 2022 What does the future of public With new advancements comes new leisure, and urban space all stand to
transport look like? An im- debate, and a topic of great conversa- gain.
portant question that is more tion within public transport in the last
prominent than ever before as the sector few years is Mobility-as-a-Service. Often Life moving around our cities should be
looks to build back better from the glob- referred to as MaaS, it is all about the as seamless as possible, and to the ben-
al pandemic. integration of, and access to, different efit of the person choosing to leave the
transport services in one digital mobility car at home.
At UITP, we discuss the need to build our offer.
cities around the movement of people. —
And to do this, public transport needs to Beginning a few years ago, UITP focused
be a leading part of the conversation. In our knowledge efforts on the topic of It's therefore
order to play a vital role in urban living, MaaS with the release of a new Policy
public transport must be open to em- Brief on the topic, covering the challeng- crucial that MaaS
bracing the next steps in mobility. es and opportunities that lay ahead. And
as the number and diversity of urban is considered a
We know that the landscape of urban mobility services around the world grow, collaborative option
mobility is changing, and new solutions so has the spotlight on MaaS, and what to ensure a future
are being offered to people in cities all it can offer to the passenger. vision that benefits
over the world. From e-scooters and everyone
bike-sharing to ride-hailing and car-shar- For those not yet familiar with the con- —
ing, technology advances, and new ideas cept of Mobility-as-a-Service, it is centred
develop. around finding the most suitable solu- With the convenience of the passenger
in mind, MaaS can be a people-led ap-

Opinió - Tema central

proach. But mobility solutions like this bined mobility has led our members to travel choices and behavioural patterns. 15 | MobiliCat / Juny 2022
do not only benefit the person they are consider what impact these develop- As MaaS ensures the interface with the
created for. Public transport operators ments have on those living outside of users, focusing on demand management
and authorities looking to provide as our cities. is a positive step.
best a service as possible, and increase
the number of users on their service, We know that rural mobility poses chal- The expectations of passengers is par-
also benefit from the increased visibility lenges for public transport, and that amount, but the needs and necessary
of MaaS. combining urban mobility efforts with measures of the sector must be taken
more tailored on-demand and shared into consideration. As public transport
It's therefore crucial that MaaS is consid- mobility services can assist in helping looks to build back better and stronger
ered a collaborative option to ensure a tackle mobility deficits in more rural and from the coronavirus pandemic, the sec-
future vision that benefits everyone. peri-urban areas. MaaS has a role to play tor is presented with an opportunity to
Those working within our sector must across our sector. provide even better services to passen-
strive to make sure public transport gers, focused on sustainability, acces-
remains focused on the people who — sibility, and increased mobility options.
make it what it is: the passenger. As a Mobility-as-a-Service is a vital compo-
people-centric sector, UITP advocates The expectations nent to this future.
alongside our members, partners, and
external stakeholders for more accessi- of passengers is After all, increasing the mobility options
ble and sustainable mobility. for those who call our cities home is
paramount, but the what UITP and our members work to-
In recent years, UITP has worked along- needs and necessary wards each and every day.
side our members to place a bigger spot- measures of the sector
light on the overarching subject of Com- must be taken into Article
bined Mobility, covering topics such as consideration en català
MaaS, with the aim of giving important —
insights into the opportunities available
to the passenger. In the coming months, we will also be
launching a focus on demand manage-
As the spotlight continues to shine on ment with a new UITP Policy Brief that
MaaS, the overarching focus of com- will discuss the opportunities of guiding
passengers towards more sustainable

Les ciutats són les persones.
Les que hi viuen, les que hi treballen,
les que hi són de pas…
Nosaltres treballem per a totes elles,
per donar solucions a les seves
necessitats tant actuals com futures.
Som un grup d’empreses
compromeses amb la mobilitat i la
gestió ètica, e cient i socialment
responsable de les ciutats.

Som Direxis.

L’AMTU treballarà amb l’ACM iniciatives AMTU
vinculades a la mobilitat als municipis

El passat mes d’abril, l’Associació de Municipis per la l’ACM com a convidada permanent, amb
Mobilitat i el Transport Urbà -AMTU- va signar amb veu però sense dret a vot. També es pre-
l’ACM -Associació Catalana de Municipis- un conveni de veu que l’AMTU participi en el Patronat de
col·laboració amb l’objectiu de treballar conjuntament en la FMIT com a convidat.
qüestions relacionades amb la mobilitat i la millora dels
mecanismes de transport de viatgers als municipis. La presidenta de l’AMTU, Aurora Carbo-
nell, va destacar la seva satisfacció de
formar part d'una de les principals as-
sociacions municipalistes de Catalunya,
ja que l'AMTU hi podrà aportar la seva
experiència en l'àmbit de la mobilitat i el
transport públic.

Les direccions de l'AMTU i l'ACM signen el conveni de col·laboració > AMTU L’ACM és l’entitat que representa i defen-
sa els interessos comuns dels ens locals
El conveni, signat per les dues presi- llar en iniciatives conjuntes vinculades del nostre país, als quals ofereix serveis i 17 | MobiliCat / Juny 2022
dències, Aurora Carbonell, de l’AM- amb el sector de la mobilitat i, al mateix assistència. Compta amb més d’un miler
TU, i Lluís Soler, de l’ACM, estableix temps, potenciar posicionaments en de- d’associats (942 són ajuntaments). Mentre
que la FMIT és la Fundació Municipalista
un marc de relacions entre les dues en- fensa i representació del món local. d’Impuls Territorial, recentment creada,
que s’especialitza en polítiques, assessora-
titats, i també inclou la participació de ment i servei als ens locals vinculades en
àmbits com l’urbanisme, el medi ambient
la Fundació Municipalista d’Impuls Ter- Paral·lelament, les dues entitats passen i el territori. L’AMTU és l’associació que
pretén contribuir a la millora constant del
ritorial (FMIT) de l’ACM, que es dedica a tenir representació en els òrgans de go- transport col·lectiu de viatgers dels munici-
pis i de la mobilitat en general.
a l’assessorament i millora de la gestió vern respectius. Així, un representant de
L’acord de col·laboració també preveu la
d’aspectes vinculats amb el desenvolu- l’ACM participarà en les reunions del Comi- constitució d’una comissió de seguiment
per vetllar per mantenir les sinergies. El
pament territori i urbanístic o la sosteni- tè Executiu de l’AMTU amb veu i sense vot. conveni de col·laboració estarà vigent fins
al 31 de desembre del 2022, però es podrà
bilitat de l’entorn. En aquest sentit, les Mentre que la presidenta de l’AMTU par- prorrogar per períodes d’un any si les dues
parts així ho acorden.
tres entitats es comprometen a treba- ticiparà en les reunions de l’executiu de

Escull compromís amb la qualitat,
la tecnologia i la sostenibilitat.

www.autocorb.com · 93 650 07 35

AMTU

Pere Calvet i Ole Thorson, tor general de Qualitat Ambientatl i Canvi
Premis d’Honor dels Climàtic, Marc Sanglas, així com autoritats
Premis MobiliCat 2021 de l'ajuntament de Reus.

18 | MobiliCat / Juny 2022 El passat mes d'abril, en el marc de la L'acte de lliurament de premis també va in- Els Premis MobiliCat són atorgats per la
Jornada Catalana de la Mobilitat que cloure premis en dues altres categories: el revista MobiliCat, editada per l'Associació
es va celebrar a Reus, va tenir lloc el Premi a la Innovació en Mobilitat i el Premi de municipis per la Mobilitat i el Transport
lliurament dels Premis MobiliCat 2021. a la Millor Iniciativa en Mobilitat Sosteni- Urbà (AMTU) amb la col·laboració del De-
Pere Calvet, director general d'FGC, i Ole ble. L'acte va ser presidit per la presidenta partament de Polítiques Digitals i Territori
Thorson, fundador d'INTRA, van rebre de l'AMTU, Aurora Carbonell, i pel secretari de la Generalitat de Catalunya, de l'ATM
la màxima condecoració que atorguen de Territori i Mobilitat, Isidre Gavín, i tam- de Barcelona, i Ferrocarrils de la Generali-
aquests guardons: el Premi d'Honor. bé va comptar amb la presència del direc- tat de Catalunya (FGC).

Premis d'Honor Ole Thorson, enginyer de camins nascut llora en la ubicació de parades de trans-
a Conpenhaguen, és una personalitat port públic. Thorson va lamentar que una
Enguany el jurat dels Premis MobiliCat ha de reconegut prestigi a Catalunya, on va part important dels tècnics municipals no
decidit atorgar dos Premis d'Honor: l'un, arribar als anys setanta i ha desenvolupat valoren la importància de la visibilitat i la
a Ole Thorson, i l'altre, a Pere Calvet. la major part de la seva carrera professi- prioritat del transport urbà, ja que durant
onal. Fundador de la consultora de mo- massa anys s'ha volgut acontentar al con-
Ole Thorson recollint el Premi d’Honor > AMTU bilitat INTRA, ha destacat per la seva de- ductor de vehicle privat.
fensa dels drets dels vianants, el transport El Premi a Ole Thorson va ser lliurat pel se-
públic i la seguretat viària. Ara té més de cretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavín.
vuitanta anys i està jubilat, però continua
donant conferències i la seva veu és molt D'altra banda, la presidenta de l'AMTU,
respectada dins del sector. Aurora Carbonell, va lliurar també un
Premi d'Honor, aquest a Pere Calvet,
Durant el seu parlament, Ole Thorson va director general de Ferrocarrils de la
fer un repàs a la seva trajectòria, de la Generalitat des de fa més de 10 anys,
qual va destacar com a treball més am- i que al llarg de la seva trajectòria
biciós la xarxa octogonal de Barcelona, professional hi ha forma part de diferents
elaborada i presentada a l'ajuntament de organismes nacionals i internacionals
Barcelona i TMB el 1975. A més de la mi- de l'àmbit del transport. En aquest

sentit, cal destacar que, fins fa ben poc, Transports Generals d'Olesa (TGO) i que Bussle, l'app que ha desenvolupat l'Hos- AMTU
ha estat el primer català a presidir la pertany a la marca Direxis, i va ser lliurat pital Sant Joan de Déu i MitBarcelona, va
Unió Internacional del Transport Públic pel director general de Qualitat Ambien- rebre el Premi a la Innovació en Mobilitat. 19 | MobiliCat / Juny 2022
(UITP), la principal entitat internacional tal i Canvi Climàtic, Marc Sanglas. Aquesta aplicació millora l'accessibilitat
en aquest àmbit. Recentment, Calvet Aquesta solució tecnològica guardonada cognitiva al bus dels usuaris que pateixen
ha estat nomenat degà del Col·legi de facilita a empreses, parcs industrials, ope- el Trastorn d'Espectre Autista (TEA).
Camins, Canals i Ports de Catalunya. radors i administracions públiques la im- El Premi a la Innovació en Mobilitat està
Pere Calvet va recordar la seva llarga vin- plantació i gestió del servei de transport a destinat a reconèixer aquell projecte,
culació amb l'AMTU, entitat que precisa- la demanda, amb un innovador concepte empresa emergent, o aplicació creada
ment va entrar a formar de la UTP quan de mobilitat intel·ligent que permet gua- per una persona, entitat o empresa ca-
ell era president, i que sempre ha desta- nyar eficiència, flexibilitat i seguretat en talanes, que hagi destacat per presentar
cat per la defensa del transport públic. És els desplaçaments en autobús. una solució innovadora en l'àmbit de la
per això que Calvet es va mostrar espe- mobilitat.
cialment satisfet del premi que aquesta Joana Rodríguez recollint el premi atorgat a
entitat li ha atorgat. l'ajuntament de Vic > AMTU Composició
del jurat
Pere Calvet recollint el Premi d’Honor > AMTU Així mateix, enguany el jurat dels Premis
MobiliCat ha decidit atorgar un accèssit El jurat dels Premis MobiliCat
Premi a la Millor Iniciativa a l'ajuntament de Vic pel seu projecte està compost per persones de
en Mobilitat Sostenible d'ampliació i millora de la xarxa pedala- reconegut prestigi dins l'àmbit de la
ble i promoció de la mobilitat activa. mobilitat i el transport públic.
Carme Pros recollint el premi atorgat a Bus4me
Premi a la Innovació Han format part del jurat d'aquesta
> AMTU en Mobilitat edició:
• Aurora Carbonell, presidenta
El Premi a la Millor Iniciativa en Mobilitat Eulàlia Piera i Francesc Xavier Mañe recollint el
Sostenible va recaure en l'aplicació Bus- premi atorgat a Bussle > AMTU de l'AMTU i editora de la
4me, desenvolupada per l'operador de revista MobiliCat
• Isidre Gavín, secretari de
Territori i Mobilitat
• Pere Torres, director general
de l'ATM de Barcelona
• Maite Pérez, cap del servei
de mobilitat de l'AMB
• Ramon Sagalés, vicepresident
de la FECAV
• Oriol Juncadella, director
d'FGC Operadora
• Pere Macias, coordinador del
Pla de Rodalies de Catalunya
• Dolors Clavell, vicepresidenta
de la PTP
• Oriol Altisench, degà del Col·legi
Camins, Canals i Ports
• Xavier Font, degà del Col·legi
Enginyers Tècnics (CETOP)
• Vicenç Aguilera, president de la
comissió de Mobilitat del Col·legi
d'Enginyers Industrials (COEIC)
• Josep Nadal, director del Clúster
de la Indústria de l'Automoció
de Catalunya (CIAC)
• José Manuel Barrios, president de la
Societat de Tècnics Automoció (STA)

AMTU

L’AMTU signa el Pacte per la
Qualitat de l’Aire de Catalunya
L'Associació de municipis per la Mobili-
20 | MobiliCat / Juny 2022 tat i el Transport Urbà va ser present a d’Acció Climàtica el document firmat que perquè es dugui a terme la transformació
l’acte sobre l’Acord per la Qualitat de manifesta que «millorar la qualitat de l’ai- necessària, en matèria de mobilitat, per
l’Aire a Catalunya, organitzat pel govern de re ha de constituir un pilar fonamental en millorar l’aire de les nostres ciutats, i cal
la Generalitat, que es va celebrar el passat l’agenda de totes les administracions pú- actuar com més aviat millor.
mes de març i que hi va assistir representa- bliques, comptant amb la implicació dels La presidenta Aurora Carbonell va recordar
da per la seva presidenta, Aurora Carbonell. agents econòmics i socials. Cal reconèixer i que «l'AMTU ja fa temps que treballa amb els
Com a entitat que representa a més de -sobretot- garantir, el dret a l’aire net, tant municipis en noves modalitats de transport,
130 ens locals d’arreu de Catalunya i que per protegir la salut de les persones com el com el transport a demanda (TAD) o, més re-
treballa en defensa de l’ús del transport medi ambient.» centment, en sistemes de mobilitat compar-
públic, l'AMTU s’ha adherit a aquest acord. L’AMTU està plenament d’acord amb tida, i ara també està treballant en l’àmbit
L'Associació ha treballat amb la conselleria aquest manifest, tot i que considera que de la micromobilitat, ja que en els municipis
calen més recursos dels ens superiors petits també té molta importància».

Pacte per la qualitat de l’aire a Catalunya

Cadascuna de les administracions i organitzacions que adopten Per a la translació pràctica d’aquests compromisos marc es tre-
aquest acord es comprometen a: ballen set àmbits d’acció:
• Reduir, com a mínim, un 15% les emissions de NOx i PM ge- 1. Un marc de treball comú consensuat a través de la Taula

nerades l’any 2025, prenent com a referència l’any 2019. de Qualitat de l’Aire de Catalunya.
• Portar a terme les accions estructurals necessàries per acce- 2. Zones de Baixes Emissions com a catalitzador del canvi

lerar la millora de la qualitat de l’aire i tendir, progressiva- cap a una mobilitat sostenible.
ment, a assolir els nivells que recomana l’OMS. 3. Acceleració d’un model de mobilitat més sostenible, salu-
• Donar continuïtat a les estratègies coordinades d’informació,
sensibilització i educació ambiental per implicar a la indústria dable i segura.
i la ciutadania per tal que esdevingui un agent actiu i com- 4. La millora contínua de les eines d’avaluació de la qualitat
promès en la modificació dels hàbits que tenen incidència en
la qualitat de l’aire i en la seva salut, vetllant per una transi- de l’aire i la coordinació d’un marc d’actuació comú, espe-
ció justa que no deixi ningú enrere. cialment en cas d’episodis de contaminació atmosfèrica.
• Donar suport a la recerca i promoure el coneixement de les 5. Un marc de referència per optimitzar l’ús de biocombus-
causes i el comportament de la contaminació atmosfèrica a tibles sòlids.
Catalunya, així com el seu impacte sobre la salut. 6. Una corresponsabilització i implicació dels diferents
• Adequar, si fos necessari, les planificacions i normatives al agents socials i econòmics en la millora de la qualitat de
que estableix aquest acord. l’aire.
7. La implicació de les infraestructures portuàries i aeropor-
tuàries en la millora de la qualitat de l’aire.

ATM

L'ATM fa vint-i-cinc anys

El consorci interadministratiu creat el 1997 compleix vint-i-
cinc anys d'història sota el lema #PerUnFuturMesSostenible!

El 19 de març de 1997 es va signar Catalunya, l'ajuntament de Barcelona col·lectiu de l'àrea de Barcelona que en
el Conveni de Constitució de l'ATM i l'Àrea metropolitana de Barcelona, formen part, així com la col·laboració
per exercir de forma mancomu- al que posteriorment s'hi va integrar amb les administracions que, com ara
nada les competències en matèria de l'AMTU, encara treballa per articular la l'Administració de l'Estat, hi estan com-
transport públic a l'àrea de Barcelona. cooperació entre les administracions promeses des d'un punt de vista finan-
Avui, vint-i-cinc anys més tard, el públiques titulars dels serveis i de les cer o que són titulars de serveis propis
consorci format per la Generalitat de infraestructures del transport públic o no traspassats.

Accions commemoratives de l'efemèride:

T-joc juliol) i cada una d'elles es juga durant 21 | MobiliCat / Juny 2022
una única setmana al mes (de dilluns
L'ATM va posar en marxa el passat mes a divendres). Cada partida consta de 3
de març el T-joc, un concurs interactiu de preguntes diàries a respondre fins a les
preguntes dirigit al públic en el marc de 12 h de la nit. L'endemà es publiquen les
la celebració dels vint-i-cinc anys de l'ens. respostes correctes i es pot consultar la
L'objectiu de la iniciativa és a través d'una puntuació i classificació. En aquest cas, la
web app donar a conèixer la història, di- rapidesa de la resposta es té en compte
verses curiositats i alguns aspectes tècnics en la puntuació.
del transport públic metropolità i pre-
miar als més coneixedors en la matèria.
https://joc.atm.cat/
El joc consta de 5 partides (entre març i

Peça artística de l'entitat. Aquesta peça, a més, va contaminació dels cotxes.
acompanyada de l'eslògan central Les papallones, un indicador clau del
Amb motiu del 25è aniversari de l'ATM, de la celebració: "Per un futur més canvi climàtic, estan fetes amb ori-
l'ens ha encarregat a l'artista Núria Vila sostenible". gami amb papers provinents de l'ex-
la ideació d'una peça artística (gràfica La figura de la nena vol donar veu i poder cedent de les impremtes. D'aquesta
i plàstica). a les noves generacions, i les papallones manera l'artista reaprofita al màxim
Pel que fa a la peça plàstica, aques- mostrar un canvi cap a un futur més sos- els recursos per generar una obra res-
ta ha estat instal·lada a la nova seu tenible i amb menys contaminació. ponsable i reforçar-ne el missatge.
de l'ATM. La il·lustració, composta L'estil gràfic de l'obra està inspirat En el decurs d'aquest any l'ATM pre-
per una nena bufant una espelma en l'street art. La figura està pintada veu fer una celebració institucional
d'on en surten papallones, neix de amb la tinta 'Air-ink', procedent de la d'aquest aniversari.
la idea de l'artista de "demanar un
desig", amb motiu de l'efemèride Més
informació

Polítiques Digitals i Territori Observatori de la Mobilitat de Catalunya,
l’eina per a prendre les decisions

L’Observatori de la Mobilitat de Catalunya (OMC) és la pla- El portal web
taforma digital que integra tota la informació relacionada
amb la mobilitat de Catalunya. A principis del mes de maig El portal disposa d’un menú vertical on hi
es podrà consultar a través del lloc web omc.cat, però fins al ha tota la informació de l’Observatori or-
moment es pot trobar a preomc.atm.cat. ganitzada per tipologia o bé per funcionali-
tat: base de dades, laboratori d’indicadors,
El portal conté informació sobre la l’ATM de l’àrea de Barcelona l’elabora- publicacions, enquestes, planificació, sala
mobilitat de persones i mercaderies , ció d’aquest portal així com les tasques àgora i tendències de futur. S’hi pot trobar,
i disposa d’una base de dades actua- de gestió del web. per exemple, totes aquelles enquestes
litzada i contrastada. És l’eina que permet realitzades en l’àmbit català, com ara el
fer el seguiment, l’avaluació i la presa de La plataforma es nodreix de dades Baròmetre de la bicicleta.
decisions en relació a la gestió de les po- que recopilen i publiquen nombrosos En destaca la base de dades, que és el cor
lítiques de mobilitat. Per això, està dirigit agents públics i organismes arreu del de l’Observatori i la seva principal raó de
principalment a administracions, universi- territori català. L’OMC, de fet, integrarà ser, on hi ha les dades i els indicadors de
tats o empreses logístiques. en un únic portal les dades de l’Obser- mobilitat de Catalunya.
vatori de la Mobilitat de la Generalitat D’altra banda, el Laboratori d’indicadors és
Per a tirar endavant el projecte, la Ge- i de l’Observatori de l’ATM de l’àrea de una eina que està en fase de proves i que
neralitat de Catalunya va encarregar a Barcelona. es preveu que estigui disponible a principis
de maig. Permetrà relacionar tots els indi-
cadors de la base de dades o representar
gràficament els resultats, entre d’altres.

22 | MobiliCat / Juny 2022

23 | MobiliCat / Juny 2022 Polítiques Digitals i Territori

FGC

Nous quioscos interactius
d'informació a les estacions

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha posat en digitalització a la mobilitat amb transport
servei els nous quioscos interactius d'informació a les seves públic contribueixen a la lluita contra el
estacions per millorar l'atenció a les persones usuàries i facili- canvi climàtic i la millora de la qualitat de
tar l'experiència del viatge amb transport públic. l'aire metropolità.La informació és global,
és a dir, els quioscos no només oferei-
24 | MobiliCat / Juny 2022 Aquestes instal·lacions proporcionen carrils consultin la informació de l'estació, xen informació de la xarxa de Ferrocar-
en temps real dades d'interès per del tren, de l'itinerari, de l'entorn de l'es- rils, també donen informació del servei
a les persones usuàries en el mo- tació, i això els ajudi a prendre totes les d'altres operadors per tal de facilitar la
ment de viatjar com són els horaris, les decisions per completar de manera satis- intermodalitat i complementar l'experièn-
incidències, les alteracions programades factòria el seu viatge». cia del viatge, sempre que aquestes siguin
del servei o les possibilitats per completar dades obertes.
el viatge amb altres operadors. Els quios- L’aposta d'FGC és situar les persones
cos faciliten que les persones tinguin to- usuàries en el centre de la seva estra- La ubicació al vestíbul de les estacions
tes les necessitats cobertes en el moment tègia de digitalització i la informació al facilita que en facin ús tant les persones
que viatgen en tren i fer-ho d'una manera client n'és un àmbit cabdal. Les persones usuàries habituals de Ferrocarrils com
àgil i directa, amb l'objectiu d'aconseguir que viatgen amb FGC poden consultar aquelles que en fan un ús puntual, així
que més persones es desplacin en trans- actualment en quin punt del trajecte es com els turistes que es puguin desplaçar
port públic. troba un tren, saber el grau d'ocupació, per la xarxa de transports. Els quioscos,
viatjar amb connexió 5G entre Pl. Espanya que són accessibles per a les persones
La presidenta de FGC, Marta Subirà, re- i Europa - Fira, consultar tota mena de amb mobilitat reduïda, també faciliten la
marca que «els nous quioscos digitals dades al portal de dades obertes o conèi- consulta d'informació a aquelles persones
compleixen aquesta funció fent possible xer en línia l'ocupació dels aparcaments que no disposen de l'aplicació per a mò-
que les persones que viatgen amb Ferro- d'enllaç. Tots els avantatges que aporta la bils d'FGC o a aquelles que no estan acos-
tumades a fer aquest tipus de consultes
en el telèfon mòbil.

«Els nous quioscos digitals fan possible que les perso-
nes que viatgen amb Ferrocarrils consultin la informa-
ció de l'estació, del tren, de l'itinerari, de l'entorn de l'es-
tació, i això els ajudi a prendre totes les decisions per
completar de manera satisfactòria el seu viatge»

Marta Subirà

PRESIDENTA DE FERROCARRILS DE LA
GENERALITAT DE CATALUNYA

Les dades que ofereixen aquests quioscos interactius, que disposen de pantalla tàctil i sensor de llum, FGC
estan organitzades en un menú on hi ha accés a set funcionalitats:

• Horari, per consultar la informació horària dels trens. • Plànol de l’entorn, amb mapes de la mateixa estació i
de la seva zona d’influència.
• Estat del servei, per conèixer si hi ha alteracions previs-
tes o incidències. • Instal·lacions, amb informació de l’estat d’ascensors i es-
cales mecàniques.
• Plànol de la xarxa, amb el detall de totes les línies i esta-
cions d’FGC. • Aplicació Geotren d’FGC, amb informació en temps real
del posicionament dels trens i el seu grau d’ocupació.
• Planificador de viatges, amb l’aplicació de Google.

Un total de 27 estacions de les Línies Metropolitanes de Ferrocarrils
compten actualment amb aquests quioscos:

• Línia Barcelona-Vallès: Pl. Catalunya (hi ha dos • Línia Llobregat-Anoia: Plaça Espanya, Cornellà Rie-
quioscos), Provença (hi ha dos quioscos), Gràcia, ra, Europa | Fira, Igualada, Ildefons Cerdà, l'Hospi-
Av. Tibidabo, Muntaner, Sarrià, Valldoreix, Sant talet, Sant Josep, Sant Boi, Molí Nou Ciutat Coope-
Cugat, Volpelleres, Sant Joan, Universitat Autòno- rativa, Martorell Central i Manresa Alta.
ma, Sabadell Plaça Major, Rubí, Terrassa Rambla i
Vallparadís Universitat.

anunci Plataforma Mobilicat.pdf 1 26/4/22 18:29

Benvinguts a la plataforma de

La primera plataforma digital de tipus professional,
on tots els usuaris del sector de la mobilitat, el
transport públic i les seves infraestructures
comparteixen informació i es relacionen.

Notícies Entra en servei el tercer carril de la C-17
entre Granollers i Parets del Vallès

Tercer carril de la C-17 entre Granollers i Parets del Vallès > Polítiques Digitals i Territori sentit Barcelona, entre l’enllaç amb la
C-35 i la ronda sud de Granollers (C-352).
L'obra que ha facilitat l'entrada en de Barcelona, el Vallès Oriental, Osona i L’actuació ha abastat una longitud de 4
servei del tercer carril a la calçada el Ripollès. Aquesta actuació permet tant quilòmetres i comprèn els municipis de
en sentit sud de la C-17 en el tram millorar la mobilitat de la ciutadania com Granollers, Lliçà de Vall i Parets del Vallès.
entre Granollers i Parets del Vallès, ha potenciar diversos sectors d’activitat eco- El carril addicional s’ha construït integrant
suposat una inversió de 10,5 MEUR, i nòmica que se situen en aquest entorn, com a tercer carril el ramal que s’incorpo-
s’emmarca en el pla d’actuacions que, per mentre continuen els treballs d’eixampla- ra des de la ronda sud de Granollers, fins
valor de 60 MEUR, el departament de la ment de la calçada en el sentit Vic. passat l’enllaç de la C-35, on la carretera
Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Les obres, que ja han finalitzat, han con- actualment ja tenia tres carrils.
Territori està desplegant en aquest im- sistit en la construcció d’un tercer carril i Aquesta ampliació de la calçada ha
portant eix de comunicació entre l’àrea la reordenació d’accessos en la calçada comportat l’adaptació de les connexi-
ons dels ramals d’entrada i sortida dels
enllaços i s’ha generat una nova sortida
dels del tronc de la C-17 al quilòmetre 17
per millorar l’accessibilitat al polígon de
Llevant. Els accessos directes s’han anul·
lat i ara els vehicles es canalitzen a través
d’aquests enllaços, la calçada lateral i de
la nova sortida esmentada. D’altra ban-
da, per absorbir el trànsit que es genera-
rà en els pròxims anys a les zones indus-
trials de Parets del Vallès, s’ha remodelat
l’enllaç entre la C-35 i la C-17.

Territori ampliarà la C-16 a Terrassa per absorbir
l'increment de trànsit que suposarà la B-40

26 | MobiliCat / Juny 2022 la circulació, al llarg d'uns dos quilòmetres
en l'àmbit en què coincideixen C-16 i C-58 a
Visita del secretari general del departament de Territori, Ricard Font > Polítiques Digitals i Territori Terrassa. Addicionalment, en bona part del
tram on actuarà, es formarà un quart car-
El departament de la Vicepresidència sen una inversió total de més de 40 MEUR ril per a facilitar els moviments de canvi de
i de Polítiques Digitals i Territori licita i permeten estalviar 520.000 hores/any a carril dels vehicles en condicions de segu-
aquest semestre les obres per eixam- les persones usuàries i 750 tones anuals de retat i fluïdesa. Aquesta actuació permetrà
plar la C-16 al seu pas per Terrassa per a do- CO2 en emissions. millorar la connectivitat de la C-58 amb la
nar continuïtat als ramals de connexió de El nou projecte abasta el tram entre l'en- B-40, alhora que evitar que es congestioni
l'enllaç amb la futura B-40, absorbir l'in- llaç de Terrassa centre i la connexió amb la una via en la qual s’ha treballat per des-
crement de trànsit que generarà i garantir futura B-40 que construeix l'Estat des de congestionar.
una funcionalitat adequada de l'autopista. fa catorze anys. Consisteix en la construc- El departament està ultimant la redac-
Les obres ja executades i l'actuació supo- ció d'un tercer carril, en tots dos sentits de ció del projecte i preveu iniciar les obres
corresponents durant el primer trimes-
tre de l'any que ve, amb un pressupost
estimat d'uns 10 MEUR. Aquesta actuació
permetrà donar resposta a l'increment
de trànsit que es calcula que comporta-
rà l'entrada en funcionament de la B-40
en execució per part de l'Estat. En aquest
sentit, es preveu que en el tram on s'actua,
s'incorporaran uns 28.000 vehicles nous,
que se sumaran als 61.000 que hi circulen
actualment.

Girona, Lloret i Olot destinaran els Next AMTU
Generation per a implementar ZBE

Estació de Girocleta > Ajuntament de Girona creació de ZBE i a la transformació digi- A la demarcació de Girona, tres mu- 27 | MobiliCat / Juny 2022
tal i sostenible del transport urbà. El pla nicipis rebran 4,3 milions d'euros per
Els ajuntaments de Girona, Lloret de compta amb una dotació de 1.000 mili- tirar endavant projectes de mobilitat
Mar i Olot rebran 4,3 milions d'eu- ons d'euros que ara s'han repartit entre sostenible. Per una banda, el MITMA
ros dels fons europeus Next Genera- diversos consistoris. El finançament està destinarà 3,1 milions a Girona perquè
tion per a desenvolupar zones de baixes destinat a municipis de més de 50.000 desenvolupi diversos projectes com la
emissions (ZBE) i també altres inversions habitants, capitals de demarcació i construcció d'un carril bici que connecti
de mobilitat sostenible. municipis d'entre 20.000 i 50.000 ha- amb Vilablareix, l'obertura d'un aparca-
A finals de febrer, el Ministeri de Trans- bitants que tinguin un sistema de trans- ment segur per a bicicletes a l'estació de
ports, Mobilitat i Agenda Urbana (MIT- port públic. A més, els ajuntaments han l'AVE, el desplegament de dues zones de
MA) va aprovar les ajudes de la primera de tenir plans de mobilitat urbana soste- baixes emissions a la ciutat i la rehabili-
convocatòria de subvencions europees nible aprovats i que estiguin en vigor. tació de l'aparcament dissuasiu del Mas
que es va tancar el desembre del 2021. Gri, on abans hi havia el Centre Verd. A
En aquest cas, les ajudes es destinaven a més, la subvenció europea dotarà amb
400.000 euros el consistori gironí per
comprar dos autobusos elèctrics que
s'uneixen a la flota de TMG i 324.000
euros més per continuar desplegant el
sistema públic de bicicletes, la Girocleta.
D’altra banda, l'ajuntament de Lloret
de Mar, rebrà 924.666 euros per fer dos
projectes: la creació d'una zona de bai-
xes emissions al municipi i la construcció
d’aparcaments dissuasius.
A Olot, la subvenció europea serà de
274.372 euros que es destinarà a la
construcció d'un carril bici entre l'avin-
guda de Girona i la carretera de les Tries.
Tots els projectes seleccionats s'han
d'executar entre el febrer d'aquest any i
el desembre del 2023.

EIXBUS experimenta una recuperació exitosa del
61% dels passatgers anuals respecte als del 2020

La línia que cobreix l'itinerari entre Aquestes xifres són respecte a l'any 2020, Les xifres més destacades
Girona-Vic-Manresa-Lleida ha gaudit i encara que es mantenen per sota dels
d'una recuperació molt satisfactò- índexs del 2019, en prepandèmia, són xi- El 2021, l'Eix Bus gairebé va doblar
ria pel que fa al nombre de passatgers. fres que entren en la plena recuperació. els viatgers que el 2020 en van fer ús
Aquest augment coincideix amb l'aposta Un dels motius, i molt important, (68.645).
per l'ampliació de freqüències diàries que d'aquest augment de la demanda és El trajecte entre Vic i Girona és el que
es duen a terme des del passat estiu, sig- l'entrada de nous usuaris en el transport compta amb més usuaris, significant
nificant un augment del 37%. públic que, abans de la pandèmia no en el 50% del total. Tot seguit, el recorre-
Aquest augment situa la pujada, a finals feien ús, així com la tornada al lloc físic gut entre Vic i Manresa ocupa el 22%
del 2021, en 110.580 viatgers a l'Eix Bus, de treball de moltes persones. A més, de les expedicions, i el de Girona-Man-
fet que l'empresa de transports i el depar- cal destacar l'esforç que la Generalitat resa, l'11%. El tram Manresa-Vic-Gi-
tament de Territori de la Generalitat han fa per incentivar l'ús del transport públic rona és el principal trajecte recupe-
valorat com a molt satisfactori, ja que aju- com a mode de desplaçament segur i rat agrupant el 83% dels viatgers de
den a la recuperació del transport públic. sostenible. l'Eixbus.

Notícies El servei Avant entre Lleida i Barcelona
recuperarà les freqüències prepandèmia

Després d’un temps llarg sense les Trobada per reivindicar la millora del servei Avant Lleida-Barcelona > Diputació de Lleida
freqüències existents abans de
la pandèmia, Renfe recupera ara l’estudi del sindicat CCOO "Avant Llei- la rebaixa en els preus dels bitllets i dels
aquestes freqüències prepandèmia en da-Barcelona, un tren per a la classe tre- abonaments. Les entitats i institucions
el servei Avant entre Lleida i Barcelo- balladora", com són la dotació de places que formen part de la Taula mantindran
na, que es posaran en marxa durant a preu d’Avant per als usuaris de Lleida aquestes reivindicacions, ja que les con-
aquests dies previs a l’estiu. D’aquesta en els trens AVE que s’aturen a l’estació sideren necessàries per a oferir un servei
manera, tornaran a operar les quatre de Lleida-Pirineus i tenen places lliures i adequat a la ciutadania.
freqüències que s’havien eliminat, arri-
bant ara a les 15 diàries (7 d’anada i 8
de tornada).
Aquesta notícia es va comunicar el
passat mes de març en el marc de la
Taula de treball sobre el servei Avant
Lleida-Barcelona, reunida a Madrid per
a reivindicar la millora d’aquest servei
ferroviari d’alta velocitat, i que va agru-
par representants de les institucions i
entitats lleidatanes. A més, el Ministeri
de Transports, Mobilitat i Agenda Urba-
na es va comprometre a estudiar altres
reivindicacions plantejades, a partir de

La nova línia de FGC a Lleida ja té el projecte detallat

28 | MobiliCat / Juny 2022 El departament de la Vicepresidèn-
cia i de Polítiques Digitals i Territori
ha compartit ja amb els agents Reunió de Polítiques Digitals i Territori amb els agents polítics i socials de la Plana de Lleida.
polítics i socials de la Plana de Llei-
da el seu projecte, aprovat pel govern > Polítiques Digitals i Territori
l'octubre passat, per operar les línies
RL3 i RL4 mitjançant Ferrocarrils de la 2021, a la línia Lleida-La Pobla de Segur. mesos de novembre i desembre la recu-
Generalitat de Catalunya (FGC), a partir Les dades del 2021 a la línia Lleida-La peració es va situar en el 88%.
de l'any 2024 substituint a l'actual ope- Pobla de Segur indiquen que la deman- En la trobada, el secretari d'Infraes-
rador, Renfe. da ha sigut de 207.377. És la línia de tructures i Mobilitat del departament
La gestió per part de la Generalitat de FGC que millor s'ha recuperat de l'im- de Vicepresidència, Polítiques Digitals
la nova línia dels FGC a Lleida permetrà pacte de la pandèmia, ja que l'augment i Territori, Isidre Gavin, va explicar als
doblar les freqüències actuals, passant de validacions respecte a 2020 és del representants polítics i socials que FGC
de les 6 expedicions actuals entre Lleida 98% i, a més, les xifres suposen recupe- ja ha adjudicat la compra dels quatre
i Cervera a 12, i de les 3 entre Lleida i rar un 82,5% la demanda de 2019. Igual trens nous per a Rodalies de Lleida a
Manresa a 6, millorar la puntualitat en com a les altres línies, a final d'any tam- Stadler per una quantitat propera als
hores punta, incorporar nous trens amb bé s'ha notat una tendència a l'alça. Els 63 milions d'euros.
els estàndards de qualitat de FGC, més
còmodes, més segurs i més digitals, mi-
llorar la connectivitat i la vertebració del
territori i, finalment, fomentar el trans-
port públic i la descarbonització, ja que
es preveu un augment de fins al 55% en
el nombre d'usuaris per al 2026. A més,
el model FGC també ho és d'èxit pels
usuaris com indica que l'Índex de Control
de Qualitat ha estat del 99,65%, l'any