V Concurs de microrelats de Sant Jordi

2

En aquesta quarta edició del Concurs de microrelats de Sant Jordi
de l’Ajuntament de Barcelona, hi hem participat 71 treballadors i
treballadores municipals.
L'autor del microrelat guanyador ha estat Adrià del Valle Puig
("Sonet a un expedient") i els autors dels dos microrelats finalistes
han estat Gerard Subirana i Campàs ("Coneixença") i Albert Rossell
Blázquez ("Sempre al seu servei").
El jurat ha estat integrat per:
• Tres persones del Consell de Comunicació Interna de

l’Ajuntament: Eva Guarino (Parcs i Jardins), Xavi Bobi (Gerència
Municipal), i Maria Rodríguez (Persones i Desenvolupament
Organitzatiu).
• El guanyador i les finalistes de l’edició de l’any passat: Xavier
Silvestre i Castejon (Direcció de l'Àrea de Règim Jurídic, de la
Gerència de Recursos), Nuria Hernández Casado (Direcció de
Serveis a les Persones i al Territori, del Districte de l'Eixample)
i Irene Pascual Porret (Centre de Serveis Socials Guinardó, de
l'Institut Municipal de Serveis Socials).

Us convidem a llegir els 82 microrelats participants.
Bon Sant Jordi 2022!

3

Participants Miquel A. Gilabert González
Sílvia López Díaz
Daniel Sánchez Franco Adrià del Valle Puig
Eva Donat Veiga Maite Sullà Cortés
Susana Trabalon Aranda Joel Albea Castell
Raquel Aturia Acebes Maria Pujadas Salgado
Ascen Garcia Hernández Oscar Gómez Pau
Ana Calm Martínez Rosa López Olmos
Gemma Garcia Miquel Isabel Leiva Millas
Laura Castelló Segura Ignasi Baena Alarcón
Carmen Royo Heras Izaskun Martí Carral
Hernan Collado Urieta Joan Delgado García
Aurora Puig Borràs Adrià Castellà Manero
Montse Corrales Babiano Inma Delgado Álvarez
Maria Meseguer Domènech Òscar Ruiz Fusté
Francesc Alemany Serra Borja Amador Méndez
Anna Masqué Guillemat Sònia Navarro Bosch
Ignasi Conesa Coma Rosa Garuz Pueyo
Sergi Serrano Lafuente Pep Aixalà i Farràs
Andrea Simpson Calvo Míriam Badia Villanueva
Júlia Masip i Serra Virgili Vernet (pseudònim)
Mercè Bonjoch Oliver Glòria Pairó Sànchez
Lluís Isern i Pons Sílvia Grimaldo Martínez
Francisca Cardona Roig Esther Eslava Saiz
Teresa Riba Ventura Isabel Xandri Márquez
Pilar Roura Corbelle Ramon Canal Oliveras
Sergio Picatoste Verdejo
Anna Grañana Sancho

4

Albert Rossell Blázquez
Gemma Lozano Vivó
José María Raudona
Gerard Subirana i Campàs
Juan Diego Cabello Muñoz
Oriol Giol Molinos
Judith Vendrell Serra
Òscar Domènech Sagarra
Marta da Pena Gómez
Laura Balado Funcasta
Maite Boix Camps
Eduard Valencoso Burillo
Regina Pérez Aparicio
Rafa Álvarez Ochoa
Silvia Blanco Perez
Violant de Montsoriu (pseudònim)
Ruth Moqueria Echuaka
Xavier Martín Manzano
Carles Puig Nadal

5

Microrelat guanyador

Adrià del Valle
Puig

Departament de Serveis Jurídics -
Secretaria

Districte de Sant Martí

Sonet a un expedient

Era un home a un expedient enganxat.
– Un expedient delirant, farcit i molsut, fins la sacietat revisat. Avorrit,

com una albada sense llum, dens com banyar-se en mercuri,
feixuc com llevar-se un dilluns. Un expedient cruent, cruel, croat;
un expedient que, de tan esgotador, s’hauria d’expedientar. Un
expedient crescut com l’ego del seu instructor, nus de mariner
enrevessat, expedient com Aquil·les guerrer, que encén passions
com aurora boreal, expedient que expedeix l’expert i sanciona a
l’administrat.
Un expedient pulcre com vestit de núvia, ben filat, ferri, feridor i
feréstec com senglar en zel enfurismat. Delicat i cuidat com un nadó
d’escuma, vist créixer, full a full, com hereu idolatrat, a l’Olimp dels
expedients exalçat. Fill predilecte, fruit d’inspeccions i al·legats, si
aquest expedient no t’enamora, és que no saps què és estimar.
– Sí, el que tu vulguis. Però, insisteixo, la infracció està prescrita. Ja el
pots arxivar.

6

Microrelat finalista

Gerard Subirana
i Campàs

Servei de Protecció Civil, Prevenció,
Extinció d'Incendis i Salvament
(SPCPEIS)
Gerència d’Àrea de Seguretat i Prevenció

Coneixença

Ens vàrem conèixer tard, jo ja fregava la quarantena i vivia en un poblet
que enllaçava les nostres vides a través d’un tren que mai anava a
l’hora. Al començament no “n’estava gaire” jo d’ella, que és la manera
que tenim de dir la gent de muntanya quan no estimem algú. Prejudicis
i desconeixement d’una ment aïllada. A mesura que m’anava construint
com a persona, m’hi vaig anar apropant cada cop més, però va ser la
feina, (quan ja no hi comptava) qui me la va fer conèixer de veritat.
Ara recorro la seva pell amb camions vermells cada quatre dies. La
descobreixo en dosis de vint-i-quatre hores seguides i després retorno
esventat cap a casa per recuperar-me de tanta intensitat. Vivim una
relació a distància feliços i tot i que sempre correrem perill, és la manera
de no cremar-se. Ser bomber m’ha fet estimar Barcelona.

7

Microrelat finalista

Albert Rossell
Blázquez

Direcció d’Operacions i Sistemes
Institut Municipal d’Informàtica

Sempre al seu servei

– Ajuntament de Barcelona, digui’m?
– És aquí l’accés al servei dels mapes?
– Sistemes d’Informació Territorial, efectivament. A quin servei voldria

tenir accés?
– Al dels mapes d’Europa.
– Europa?
– Europa/Júpiter, el satèl·lit.
– ...
– No Europa/Terra.
– ...Dispensi, la llei m’obliga a fer-li algunes preguntes. Des d’on em

parla?
– El meu cos quàntic es va quedar a Europa/Júpiter però allà van amb

mascaretes i no està implantat encara el 666G, ja n’estava tip i me’n
vaig endur el meu cos primordial aquí, a Barcelona.

8

– Barcelona... Hi ha vingut amb BusExprés X1?
– No, no. Amb la meva nau. La tinc aparcada en una superilla a prop

del vòrtex Glòries.
– La nau... és ventsolar o gravitacional?
– És antiga. Solardièsel.
– Com a assistenta virtual estic obligada a informar-lo que les naus

solardièsel no poden circular dins del cinturó d’asteroides...

9

Daniel Sánchez
Franco

Departemant de Projectes Urbans
Oficina Tècnica Superilles

Gerència de l’Arquitecte en Cap

Esperança

Milers d’aspirants seuen a les seves cadires dins la nau. La fredor és
arreu. El fred i la pluja no acompanyen, la imminència de la lluita per
un lloc de feina a l’Ajuntament tampoc. La megafonia indica l’inici de la
batalla i començo a repartir quaderns de preguntes sobre unes taules
que parlen dels seus ocupants, unes desordenades, unes altres amb
una disposició mil·limètricament estudiada... i el cronòmetre es posa en
marxa! Els quaderns s’obren, les mirades intenses devoren les lletres,
les mans empunyen els llapis. Molts d’ells marquen decididament les
respostes, uns altres ballen en mans tremoloses i, quan veig aquests,
alço la mirada i trobo cares de preocupació, tics nerviosos i el pes d’una
difícil vida. La mirada salta entre les diferents opcions i, finalment,
l’indecís llapis marca una resposta, amb l’esperança que sigui la que
permeti accedir a una vida millor.

10

Eva Donat Veiga

Gerència de Recursos

Vull treballar a l’Ajuntament

Potser em coneixes, vaig sortir escollida a les llistes del meu partit i la
ciutadania em va votar. I ja soc a l’Ajuntament. Confiança. Desig. Impuls.
Feina. Més feina.
L’equip de govern em colla. Jo també collo. No dormo. El bebè no em
deixa dormir, però la feina tampoc. Maldecaps. Entrebancs. Ciutadania
molesta. Oposició molesta. I banys al vespre i plors a la nit.
Sort del meu equip; m’ho fan tot més fàcil: secretàries, cap de gabinet,
tècnica de comunicació, personal de l’àrea… I subalterns que porten la
documentació sempre a temps!
No sabia que treballar a l’Ajuntament seria tan interessant, complex i
important. Volia canviar el món i no és fàcil, però treballo amb persones
que em faciliten la vida a mi i a la ciutat. Confien que la ciutadania ens
ha votat i que tenim un programa per complir.
Potser també m’agradaria facilitar. Sona bé.
Potser em presento a les properes oposicions o convocatòries de borses
de treball. Vull treballar a l’Ajuntament.

11

Susana Trabalon
Aranda

Direcció de Treball
Barcelona Activa

Telegrama vides paral·leles

Tres feines: Mare, Pare i Administrativa. Mare des de 2012 d’una nena
tan rebonica com moguda; pare, des de fugir dels EUA d’un malson
d’angoixa i solitud. 2016: Barcelona, ella ja es aquí, t’han canviat
la careta? Ajuda-la. Per serveis socials el seu cognom no estranger
tenia arrels i havia d’anar a viure de lloguer amb la família. Cinc que
semblaven la cabina dels germans Marx en 49m2: va lluitar dos llargs
anys contra els estralls que va deixar la violència de gènere.
El cervell de gelatina tenia quan Barcelona Activa li va donar un llaç
i una cadira. Abillada com la rateta presumida. El sol brillava de nou
sentint-se apreciada i acollida. Va florir la rosa.
Ella és mare, pare... la flor està pansida. La seva feina perilla: una o
totes? Es queda o marxa l’administrativa algun dia... on és el drac per
brandar l’espasa?

12

Decau...

Excma. Sra. Colau s’escau tenir banyes de brau
per embranzir tot el que s’escau
un cau, una llar on viure i créixer en pau.
El gat marramau tranquil jau
ignorant que sense la meva pròpia llar vaig xau-xau.
Excma. Sra. Colau la situació del maó a Barcelona es un cacau
ens descomplau
et prego no facis cara de nyau-nyau.
L’habitatge digne és clau però estem tots amb cara de babau
tant els que no tenen estudis com els que venen de postgrau
en el cor angoixat tenim un rau-rau.
Si no se soluciona aviat, necessitarem un miracle, un conclau
o un desig al Nadal a la carta del Pare Nicolau
per trobar una llar amb la meva nena, si us plau.

13

Raquel Aturia
Acebes

CSS Ciutat Meridiana, Torre Baró
i Vallbona

Institut Municipal de Serveis Socials

Ella, que només volia estimar i ser
estimada

ELLA, QUE NOMÉS VOLIA ESTIMAR I SER ESTIMADA, feia temps que
s’aferrava a aquella branca esquerdada per no caure al buit. Suspesa
en una relació on ho havia donat tot, sota els seus peus només hi veia
l’abisme. No s’adonava que no era tanta la distància que la separava del
terra. I que, en cap cas, deixar-se anar d’aquell branquilló seria pitjor
que conviure amb l’home que a diari li recordava que només seria lliure
quan la mort els separés.
I a ELLA, QUE NOMÉS VOLIA ESTIMAR I SER ESTIMADA, l’amenaça
d’aquell marit malalt d’odi no li semblava mala solució. Volia que el
pervers amor que amb qualsevol excusa la convertia en el sac dels cops
arribés a la seva fi. Amb la sentència del seu botxí trobaria el descans
etern.
ELLA, QUE NOMÉS VOLIA ESTIMAR I SER ESTIMADA, mantenia un
contacte intermitent amb la realitat: era massa dura, trista, dolorosa. En
moments de lucidesa sabia que l’única solució era amputar-se aquella
branca. Li calia, però, recuperar l’esperança i la confiança en la vida. I en
ELLA mateixa, QUE NOMÉS VOLIA ESTIMAR I SER ESTIMADA.

14

Massa

Fa 8 mesos que li demana perdó per haver-la portat al món, desbordada
per la culpa i la càrrega. Ni les pallisses ni els cops de peu que el pare li
clavava al ventre durant l’embaràs van acabar amb la bebè, forta com
sa mare. I amb un somriure capaç de franquejar el mur de violència,
abusos, carrer, homes i enyorança que la dona ha aixecat entre elles per
pura supervivència. Un somriure que de tant en tant la convida a somiar
amb el retrobament amb el fill de 8 anys que fa un lustre va deixar amb
el 60% del cos cremat a un hospital de Nigèria. L’anhel d’un futur pels
dos la va convèncer de creuar l’estret. I ara que en són tres, (sobre)viu
mirant d’ignorar el seu passat i maleint el seu present. Massa llunes,
massa llàgrimes, massa dolor, massa.

15

Ascen Garcia
Hernández

Departament de Gestió Pressupostària
Gerència de Recursos

SOS

Arribo, engego el PC, obro el SAP, "Benvinguts a SAP ECOFIN -
Ajuntament de Barcelona", introdueixo la meva contrasenya, Intro...
M’he marejat, tot és blau.
– Què és això, on estic?
Suro, per sota meu passa un text com a la presentació de La guerra de
les galàxies, Menú usuari, Contractes, - Estic somiant? Em desplaço
volant per l’univers SAP, allà em sembla veure un llum verd, m’acosto,
trepitjo, entro a la Bústia de tramitació, trobo una A Genèrica de
material d’oficina, la partida és incorrecta, trepitjo Back, surto al menú
general, he de trobar l’X per tancar el sistema, allà està, amunt a la
dreta, tinc el vent en contra, em costa molt desplaçar-me, una mica
més, gairebé estic, salto a sobre de l’X, "Voleu sortir del sistema?". Corro
amb dificultat cap a la finestreta i arribo al SI, hi poso els dos peus i..,
tot és blau...

16

Ana Calm Martínez

Direcció d’Atenció a la Comunitat
Educativa
Consorci d’Educació de Barcelona

Un cafè per emportar

M’abrigo i agafo la bossa. Per esmorzar, avui aniré a buscar un cafè per
emportar -amb llet de soja, no gaire calenta. El semàfor està vermell,
però sempre hi ha algun boig que decideix creuar sense valorar gaire la
seva vida. Aquest semàfor ja me’l conec, mai saps per on et venen els
cotxes. És millor esperar i escoltar la conversa dels que tens al costat.
I de sobte, un fragment de conversa que condensa tota una vida, tot un
desig, tot un somni. Una immensa nostàlgia per les amistats perdudes,
pel mural al pati de l’escola a mig pintar, pel conte que tant li agradava
i que es va oblidar d’agafar abans de sortir de casa, corrents, perquè la
guerra ja havia arribat. Demà, l’Alina començarà en una nova escola i
descobrirà que pot tornar a tenir un nou conte preferit.
En verd, creuo.

17

Gemma Garcia
Miquel

Cinquena Tinència d'Alcaldia

Era feina, però no va ser només feina

Era feina, però no va ser només feina.
Era el 7 de març quan vaig anar a l’estació de trens de Sants, on feia
quatre dies que havien començat a arribar les primeres persones que
fugien de la guerra d’Ucraïna.
El responsable de l’estació, Renfe, Adif, Creu Roja, CUESB i una colla de
voluntàries i voluntaris tenien organitzat un dispositiu per acollir les
persones, majoritàriament dones i criatures, que arribaven cansades,
espantades, per atendre-les i acompanyar-les a continuar fins al seu
destí o oferir-los allotjament i protecció, amb un somriure i poques
paraules.
La por als ulls, la tristor al cor, i a la mà una bossa amb... la seva vida?
Documents? Una joguina, una fotografia, unes claus...?
I encara hi havia qui els demanava, darrera una càmera, com se
sentien?!
Aquella nit a mi em va costar dormir, però jo era a casa meva.

18

Laura Castelló
Segura

CSS La Marina
Institut Municipal de Serveis Socials

Bombons dels bons

Plorava diferent. Havia decidit deixar enrere anys d'injustícia vers ella;
la primera, la seva pròpia. No havia estat fàcil arribar a aquest lloc de
claredat, les marques a la pell i al sentir ho constataven. L'historial de
vint-i-tres pàgines, també.
Ens agraïa haver estat amb ella pel camí, acompanyant-la a un lloc on
era incapaç de veure's, però ara s'hi trobava.
Marxava lluny de tot, però més a prop d'ella. I ens portava bombons per
endolcir el comiat.
La miràvem i ens miràvem. Ella creia que ens portava bombons sense
saber que el regal era la dosi d'optimisme necessària per seguir
sostenint processos de floriment com el seu.

19

Carmen Royo Heras

Junta Arbitral de Consum de Barcelona
Gerència d'Àrea d'Economia, Recursos

i Promoció Econòmica

Moixons

Avui és un d’aquells dies que la feina t’empassa, no avança, “em cal un
altre cafè”.
– Parrup, parrup.
La parella de coloms de l’arbre de davant sembla que em miren. Porten
mesos fent el niu. Porto mesos veient com fan el niu. Pal rere pal s’han
anat fent la casa en un arbre per a ells sols, sense veïns (quina enveja).
No ponen ous, són una parella independent que han decidit no portar
més coloms a aquest món, tal com està el pati els entenc. Crec que si
poguessin s’empaperarien el niu amb els fulls dels expedients de la
meva taula. I si obro la finestra...?
– Carmen...
– Carmen! Et sona el telèfon.
Avui és un d’aquells dies que la feina t’empassa, no avança, “em cal un
altre cafè”.

20

Hernan Collado
Urieta

Departament de Serveis Jurídics -
Secretaria
Districte de Sant Martí

Confort

Ell em mira amb posat conciliador, explicant-me com ha arribat fins
aquí; en les seves paraules no hi veig al·legació, sinó propòsit d’evadir-
se de la tensió d’aquest moment. Jo l’escolto amb respecte mentre
els agents de la Guàrdia Urbana van convencent la resta d’ocupants
que recullin el que els queda a les barraques que resten dempeus,
envoltades de les deixalles del nostre benestar culpable. El dia rúfol
barceloní m’enfredoreix des de dintre.
Amb penes puc articular un “em sap greu” i explicar-li que l’expedient
ha arribat a la seva fi amb les garanties que la llei ofereix; que ara cal
marxar i que no podem oferir més alternativa que uns teòrics recursos
d’emergència social.
Més tard l’escalfor de la llar esquerdarà el vel fred del meu rostre. Els
nens correran cap a mi celebrant que ja he tornat, i demanaran si poden
posar la tele. Després bany, sopar, conte i a dormir.

21

Aurora Puig Borràs

Direcció Operativa d’Organització
i Qualitat

Barcelona Activa

Laura

Vídua de fa poc, la Laura fa nou anys que viu al Fort Pienc. Ha canviat
força dels anys 40 ençà. El brogit de les obres, la contaminació,
l’Auditori i el veïnat multicultural així ho demostren.
El seu dia a dia comença en baixar al Claror Marítim, la compra de
menjar fresc al mercat del barri i, al vespre, un passeig fins a la Plaça
Tetuan. Veure com juguen les criatures i el poti-poti de persones
que comparteixen l’espai de lleure la distreu. Quan arribi a casa,
instintivament es penjarà el dispositiu de teleassistència. Li dona
tranquil·litat saber que una veu amable confirmarà que ella estigui bé,
en cas que el premi.
Va néixer a Barcelona l’any 1941 i sempre hi ha viscut. Potser no és
massa conscient de l’equip gegantí que fa rutllar els serveis municipals.
L’Ajuntament de Barcelona l’ha acompanyada des de la seva infantesa i,
probablement, ho farà fins l’últim viatge.

22

Montse Corrales
Babiano

Direcció de Serveis a les Persones
i al Territori
Districte de Sants-Montjuïc

Pressió

M’aixeco contenta d’anar a treballar. Abans de sortir de casa faig
una mica de meditació. M’estiro a terra amb els braços i les cames
oberts, com l’home de Vitruvi, i faig volar coloms. La meva feina és tan
eclèctica! Organitzo esdeveniments, des d’un premi fins un Consell
de Barri. No és gens estressant. Visc enganxada a la teranyina de les
subvencions. Redacto plecs tècnics maquíssims. Són pedres de Sísif,
volten pels diferents departaments fins que tornen a morir a sobre la
meva taula, com els salmons salvatges. Igual que Sharezade, tinc mil
i una reunions, moltes d’elles a les tardes. Faig passejades bucòliques
pels carrers agafada de les mans del veïnat contant escocells buits,
arbres que han crescut massa o contenidors a vessar de deixalles.
Responc amb creativitat els IRIS i els cinquanta correus electrònics
diaris. Ostres! Soc una funcionària del Renaixement.

23

Maria Meseguer
Domènech

Departament de Fons i Col·leccions
de l'Arxiu Històric

Institut de Cultura de Barcelona

Cuando despertó, el Ayuntamiento todavía estaba allí.

24

Francesc Alemany
Serra

Departament de Canals Digitals
Institut Municipal d'Informàtica

Tempus fugit

La Maria recull les coses de la taula de treball. Són les cinc de la tarda
i encara entra claror a través dels finestrals. Ha posat delicadament
tots els objectes personals dins d'una caixa, no en tenia molts. Cap
fotografia familiar, algun record de vells i estimats companys.
Mira més enllà de la taula i veu un grupet de persones xerrant. Algunes
amb la jaqueta posada perquè estan a punt de marxar, com ella. Són
joves i alegres, ella recorda i somriu.
Fa una darrera mirada al seu voltant. Trenta-vuit anys a l'Ajuntament,
els darrers set en aquesta sala. Agafa la caixeta amb les dues mans i
s'acomiada: "Adéu".
– Fins demà - respon la companya des del seu seient, sense alçar els

ulls de la pantalla.
Ella està a punt de respondre: "No, demà ja no hi seré, em jubilo avui",
però no ho fa. La Maria sempre ha estat una dona molt discreta.

25

Anna Masqué
Guillemat

Equip Volant
Institut Municipal de Serveis Socials

Arrels

Així, sense embuts, podríem dir que amb tu he sentit un amor a primera
vista. És gairebé una necessitat retrobar-te cada matí, redescobrir-te
de nou a cada canvi d’estació. Sovint, quan tinc el cap ennuvolat o
necessito una abraçada serena, alço el cap cercant la teva calma.
Ets just davant la finestra de la meva taula de treball, veig la teva
silueta fins i tot amb les cortines baixades. La teva presència centenària
t’atorga l’autoritat d’aquell que ha estat testimoni de més de mil
batalles lliurades, moltes de perdudes i d’altres victoriosament
guanyades, com la que li vas guanyar a l’asfalt quan van construir el nou
edifici.
Ets el primer que em van ensenyar només entrar al centre ara fa 3 anys,
i avui, que marxo a descobrir nous indrets, ets l’últim a qui m’acosto per
acomiadar-me.
Fins la propera, vell ginjoler.

26

Ignasi Conesa
Coma

Oficina de l'Habitatge de Nou Barris
Institut Municipal de l'Habitatge i
Rehabilitació de Barcelona

Benvinguda Julia

Escoltava en la foscor d’un pis diminut la veu de l’àvia, que alhora
dibuixava a l’aire de la cuina, amb aquelles mans ossudes i tremoloses,
les aventures i sobretot desventures de l’arribada des de petits indrets
maltractats a una ciutat enorme com Barcelona, l’agressivitat no
conscient d’una urbs vers un ser ínfim la va marcar. Hola Julia, como
estàs? No llores mujer. Dificultat en l’idioma, atenció municipal,
recordar dificultats properes, tasca de nus a la gola. Una dona forta
l’àvia, les callositats estan arreu, físiques i a l'ànima, mai plorava,
sempre sencera fins l’últim dia. Viure una experiència sense ser el
protagonista et fa empàtic, som un servei empàtic, moltes àvies ens van
ensenyar que som de tot arreu i d’enlloc. Bienvenida Julia a tu mundo
desconocido, el municipio serà tu recibidor, depués conoceremos las
demás estancias. Benvinguda, bienvenida a esta tu casa.

27

Sergi Serrano
Lafuente

Divisió de Coordinació
Gerència d'Àrea de Seguretat i Prevenció

Ja són aquí

Has sentit les notícies? 
Deixa immediatament el que estiguis fent, ves a casa i fes les maletes.
La teva i la de l’Elna. A mi no em deixen marxar. Agafa només
l'imprescindible, roba interior, els quatre anells de la teva mare, els cent
euros de l’armari, els carregadors i els passaports.
La mare ja va cap a casa i ho té tot preparat. Heu d’arribar a França com
sigui i com més aviat millor. Aquesta nit decreten l’estat d’excepció.
La gent s’ha tornat boja, a l’estació de Sants ja hi ha cua, la Boqueria
amb les parades saquejades, el portal de la Pau també està col·lapsat
per la gent que va al port.
Però com hem arribat fins aquí? Com ho permeten tot això?
Arribaré tard, anem desbordats, però no m’espereu, ja ens farem el petó
per vídeo.
Marxeu! Us estimo.

28

Andrea Simpson
Calvo

Departament de Gestió Cadastral
i Béns Immobles
Institut Municipal d’Hisenda

El sol

Mentre teclejo el sol entra a través de les translúcides finestres, tímid
i rialler. Potser, cada lletra es podria convertir en un somriure forçat o
en un dolç somni d’eternitat. Tanmateix, la realitat amagada darrere
de cada paraula és tan gran que s’escola entre els meus dits mentre
construeixo nous mons que desapareixeran, com ho fa cada dia el sol
quan s’amaga darrere d’un horitzó que mai haurem d’assolir, ja que,
tant paraules com horitzons, són tan volàtils com tots i cadascun dels
nostres irrellevants pensaments. Però, podem somiar una mica, oi?
Somiem, així algun dia trobarem allò que fa tant de temps que hem
perdut.

29

Júlia Masip i Serra

CSS Guinardó
Institut Municipal de Serveis Socials

Netejant les herbes del dolor

Al meu pati vaig a gaudir, tocar terra i descarregar
allí em venen al cap relats, com miralls trencats.
Remoure la terra, desbrossar,
la mà enfonsada fins l’arrel, em fa suar.
Les males herbes tornen a créixer, a brollar.
Arrenca que arrencaràs!
Sento de nou, els plors i el teu tremolar.
La terra acull les gotes dels núvols despietats,
com les llàgrimes regalimant,
quan omplen els llacs del rostre amb dolor mullat.
Recullo i llenço fulles seques,
les herbes del dolor amaguen la llum.
Venen relats negres i foscos, a Serveis Socials.
Llença que llençaràs!

30

Deixar la terra neta, per tornar a sembrar.
Treure-ho tot, sense retenir allò que fa mal.
El temps, el sol, l’escolta, la mirada, el mirall.
Reneix un brot, com les flors, com les fulles de verdor.
Com els animalons petits, formigues, marietes, abelles i mosquits,
amigues, amics, parents i coneguts es giren a mira’t
per omplir de fulles noves, per florir de molts colors
la nova llum dels dies, que sempre tens dins el cor!

31

Mercè Bonjoch
Oliver

CSS Numància
Institut Municipal de Serveis Socials

Fa un instant... carregat de vivències, però un instant.
Vaig arribar un 6 d’abril. Les cotxeres de Sants van esdevenir un lloc de
complicitats i els serveis socials, la llar professional, un lloc creatiu, en
expansió i amb nosaltres com a principal recurs.
Va arribar la digitalització, els nous models d’atenció al ciutadà, els
canvis estructurals en el dia a dia de treball i la transformació social.
Vam canviar de centre, de carrer i de lloc d’esmorzar, però vam
continuar empenyent per donar resposta a les necessitats amb el
mateix compromís que el primer dia.
Fa 30 anys! I gaudeixo de l’entorn que m’ha acaronat abans, i el que
m’envolta ara: companyes de camí i d’estima.
I que bonic quan ens retrobem els que vam ser i els que som... i gaudim
de mirades eternes.
GRÀCIES!

32

Lluís Isern i Pons

Departament de Serveis Jurídics -
Secretaria
Districte de Sant Martí

Tresors sense preu taxat

Sembla que torna al seu curs el reguitzell de ficcions que anomenem
realitat.
Avui érem tots al despatx, ens hem reunit per parlar de protocols i altres
coses de lletrats amb què no us vull avorrir.
Acabada la jornada emprenc el camí de casa pensant en coses que no
valorem fins que ens són arrabassades. En tots els petits tresors que
romanien latents, sepultats per la COVID-19, esperant ser redescoberts.
Com el plaer d'escoltar les veus que ens són estimades lluny de ressons
metàl·lics o el gaudi ara especial -tant de temps menystingut per
rutinari- d’anar a esmorzar tots plegats.
Que curt s'ha fet el matí i que curta la tornada. “Òndima! Ara que hi caic,
me n'he oblidat de fitxar”. Torno enrere amb el somriure de qui reprèn
vells costums.
Com tornar a la normalitat si tot allò quotidià resulta ser excepcional?

33

Francisca Cardona
Roig

Departament de Gestió Tributària
Institut Municipal d'Hisenda

2/9/2030, al xat del Teams:
– 9:10. Bon dia! Com han anat les vacances?
– 9:11. Bé!!! Molt bé. I a tu?
– 9:12. També, de meravella. Començar un dilluns no és la millor de les

idees però...
– 9:13. Acabo de veure que tenim una reunió a les 11 h.
– 9:14. Una reunió? No ho he vist. Què estrany, un dia com avui, si

encara està quasi tothom de vacances…
– 9:15. Jo no tinc temps per reunions amb tot el correu que tinc

pendent de llegir. Hi enviaré l’holograma.
– 9:16. Ara ho veig; sí jo també estic convocada però faré com tu,

enviaré l’holograma i ja escoltaré la gravació més tard.
– 9:17. Qui ens havia de dir quan érem jovenetes que acabaríem

duplicant-nos d’aquesta manera…

34

– 9:18. Ja ho pots dir. Sort d’això. Vaig a veure si funciona; abans de
vacances es va quedar aturat un dia.

– 9:19. No m’ha passat mai això. Per cert, ens veiem per esmorzar
demà? Cap a les 10:30 h?

– 9:20. Genial. Fins demà.
– 9:21. Fins demà.

35

Teresa Riba Ventura

Direcció de Regeneració Urbana
Institut Municipal d’Urbanisme

Com vols ser?

Com vol ser l’Ajuntament? Per això ha perseguit de persones el neguit, el
gest i l’ombra. Hi ha una dona que treballa molt a prop, 17 esgraons més
amunt que jo. No la coneixia, fa temps que creua la nostra planta per
a tots dir-nos bon dia. No en falten d’astorats, sorpresos i estranyats.
Però ella segueix, cada setmana passa. Entra per la porta gran, travessa
taules, sales i companys, a tots saludant, fins que arriba a la porta de
les escales de servei. Allà enfila un pis amunt i fa el mateix recorregut
a l’inrevés. Així diu que veu tothom, que pot conèixer tothom. Diu
que el "com volem ser" ha de començar per un mateix, i seguir amb
qui convius, ja sigui a casa, al carrer o al taller. De cabells despentinats,
uns dies rinxolats i d’altres lligats, dels seus ulls quan et miren intueixes
el seu somriure. A celebrar el cada dia sense tenir vergonya, et convida a
ser amable, et convida a dir bon dia.

36

Pilar Roura
Corbelle

Direcció de Foment del Talent Digital
Barcelona Activa

Bona Administració

La Marta obre una ampolla de vi negre. És un dia especial i mereix
un brindis, justifica. A la tercera copa li comencen a caure llàgrimes.
Imagina l’anciana en el piset il·luminat per només unes espelmes,
amb la bata de boatiné i ben tapada amb vàries mantes ronyoses.
Desitja que s’hagi permès sopar. Potser escolta la ràdio o mira els dos-
cents euros dins la bosseta de plàstic, conscient que encara tindrà on
viure dos mesos més. Si no cau el sostre, clar. Quan la Marta l’ha atesa
portava els diners a la mà -deixats per aquell veí foraster que tot lo
dia tragina, deia- i una nota manuscrita amb les instruccions: “només
transferència”,“idCAT Mòbil”, “correu electrònic”, “omplir formulari” i
altres de les nostres sentències habituals.
Omple la que, es promet, serà l’última copa i s’apunta explicar-li a l’Alba
quan arribi on són els menys dos-cents euros del compte compartit.

37

Sergio Picatoste
Verdejo

Direcció de Teixit Cultural
Institut de Cultura de Barcelona

Desafío total

Tramitar la ingente masa de becas y subvenciones que se acumulaba
en el portal de trámites del ICUB se me antojaba "Misión imposible".
Finalmente, el equipo superó "La gran prueba": habíamos sobrevivido a
una "Marea roja" que por poco se convierte en "Marea letal". "Momento
a momento" me vi con "Un pie en el infierno", creyendo que nos
aguardaba "Una tumba al amanecer" y sufriríamos "El abrazo de la
muerte". Sin embargo, "Yo confieso" que nunca me sentí "Solo ante el
peligro", pues estaba rodeado de un verdadero "Grupo salvaje" que iba
a liquidar los expedientes "Fríamente... sin motivos personales". Esa es
la ventaja de pertenecer a un equipo "Invencible": aunque se esté en
"Estado de alarma", incluso de "Alerta máxima" rayando el "Estado de
sitio", nunca se llega a estar en "Estado crítico" pese a haber tenido que
tomar "Medidas desesperadas" alguna vez.

38

Anna Grañana
Sancho

Gerència de l'Institut Municipal de
Persones amb Discapacitat
Institut Municipal de Persones amb
Discapacitat

Dilluns. Toca actualitzar la frase de la setmana que escrivim a la pissarra
que tinc just al darrere.
“Mai no en sabem prou si el que volem és fer un món millor, ni mai no
ho sabem tot si el que ens mou és el desig de no deixar d’intentar-ho. La
nostra és la veu dels aprenents” de la Marina Garcés. – Escric, a petició
de la meva companya de feina, amb lletra rodona.
Contemplem la frase plegades i reflexionem i proposem i imaginem.
Entra un altra companya al despatx i realça la paraula APRENENTS.
Evoquem el treball i la feina ben feta, el petit comerç i els valors
comunitaris. Sospirem, ens mirem: “som aprenents de totes nosaltres”.
És cert.
Som aprenents i treballem per aprendre.
Som diverses i treballem per la inclusió i la igualtat.
I practiquem el respecte.
I emfatitzem els valors.
I vetllem per la dignitat de totes les persones.

39

Miquel A. Gilabert
González

Sala Conjunta de Comandament
Guàrdia Urbana de Barcelona

Gerència d'Àrea de Seguretat i Prevenció

Socarrells endèmics de Menorca

Al litoral de Menorca s’hi troba una gran diversitat de plantes
endèmiques, de les quals en destaquen els socarrells, unes plantes
en forma de coixinet espinós adaptades al vent i saladura del mar, i
possiblement també a l’herbívora.

Socarrell, “coixinet espinós adaptat al vent i saladura del mar”, i...

SINDICAT: La paraula té el seu origen al terme grec (syndikos).
Aquest es forma de la partícula syn, que significa 'amb'; del verb dikein
que significa 'fer justícia' i del sufix ico, que significa 'relatiu a'.

En breus paraules defineix la meva nova tasca dins el Consistori...

SINDICALISTA: coixinet (espinós per l’AAPP.), però adaptat al vent
(habituació als inconvenients) i saladura del mar (realitat)... amb i
relatiu a fer justícia (laboral en aquest cas).

No us donaré l’esquena.

40

Sílvia López Díaz

CSS Clot - Camp de l'Arpa
Institut Municipal de Serveis Socials

Qualsevol dia pot ser... diferent!

Ring, ring! Bon dia, són les 6.30 h! L’hora de llevar-se i preparar-se per
anar al centre i tenir una jornada esplèndida i productiva.

Són les 8.00 h, m’instal·lo a la meva súper cadira de rodes, em recol·loco
la pantalla de l’ordinador i llesta per atendre àgilment els usuaris que
entraran per la porta a les 9.00 h en punt.

Són les 9.30 h i oh! Les aplicacions informàtiques han deixat de
funcionar. Es veu que ha caigut el servidor i ens avisen que és una
incidència general. Ens demanen paciència. La tenim!

Continuo informant i prenc nota rigorosament de tot allò que els
usuaris necessiten de serveis socials i poder resoldre'ls-ho quan estigui
restablerta la incidència.

Són les 10.30 h i tot continua igual. La feina s’acumula (però no perdo la
calma, que és el que ens demanen)...

Són les 12.00 h, la cadira de rodes gira sola, el bolígraf entre els meus
dits fa acrobàcies al límit del possible i el peu esquerre marca un ritme
que ni Usain Bolt és capaç de copiar.

Paciència? La que vulguin, però posats a demanar...

41

Adrià del Valle Puig

Departament de Serveis Jurídics -
Secretaria

Districte de Sant Martí

Passatemps

S’esquinça el contínuum del transcórrer com una llàgrima corromp
un rostre feliç. En els sospirs acompanyats de parsimònia i onirisme,
la voràgine indistingible entre el que és i serà devora l’esdevenir de
les hores i minuts, com la història arrenca, granet a granet, les fèrries
columnes dels temples d’antany, fins esdevenir belles ruïnes.
Assegut contemplo la meva crinera que esdevé d’argent, les esquerdes
llaurades al meu front, i la sequedat d’uns ulls que solien vessar il·lusió
cristal·lina. I amb pesar i resignació, petits brins de color s’abracen al
gris i a l’inamovible buit, presoner d’un tro amb el que m’hi vaig fondre
sense conèixer.
Una mà interromp el solcar del meu bolígraf en el mar de fibres.
– Què fas? No tenies reunió al pis de dalt amb els de Llicències?
Vaig riure.
– M’has enganxat. Aprofitava per escriure el relat de Sant Jordi.
La voràgine gira.

42

Sonet a un expedient

Era un home a un expedient enganxat.
– Un expedient delirant, farcit i molsut, fins la sacietat revisat. Avorrit,

com una albada sense llum, dens com banyar-se en mercuri,
feixuc com llevar-se un dilluns. Un expedient cruent, cruel, croat;
un expedient que, de tan esgotador, s’hauria d’expedientar. Un
expedient crescut com l’ego del seu instructor, nus de mariner
enrevessat, expedient com Aquil·les guerrer, que encén passions
com aurora boreal, expedient que expedeix l’expert i sanciona a
l’administrat.
Un expedient pulcre com vestit de núvia, ben filat, ferri, feridor i
feréstec com senglar en zel enfurismat. Delicat i cuidat com un nadó
d’escuma, vist créixer, full a full, com hereu idolatrat, a l’Olimp dels
expedients exalçat. Fill predilecte, fruit d’inspeccions i al·legats, si
aquest expedient no t’enamora, és que no saps què és estimar.
– Sí, el que tu vulguis. Però, insisteixo, la infracció està prescrita. Ja el
pots arxivar.

43

Adrià del Valle Puig

Departament de Serveis Jurídics -
Secretaria

Districte de Sant Martí

Per més cafès

Ella em va tornar la mirada amb aquells ulls que han vist de tot, ara
acompanyats d’un deix de calma. Jo tractava de somriure, però sabia
que disposava de pocs minuts abans no hagués de tornar a Sant Miquel.
Vaig apurar el cafè, amb la intenció de fer una última pregunta. Se’m va
avançar amb un gest suau de la mà.
– Queda molt per parlar i no tindrem prou amb un sol esmorzar.

Estigues tranquil·la! No tinc intenció de deixar de venir. El que no ens
falta a les jubilades és temps.
Tot i que me la creia, sabia que ella tenia la seva vida, i devia als
seus molts més moments dels que ja li havia pres jo. Aquell nou
començament era un premi i no seria jo el motiu que no el gaudís.
Mentre s’allunyava no vaig poder evitar preguntar-me: és l’última
vegada?
La trobo a faltar.

44

Maite Sullà Cortés

Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida
(SARA)
Institut Municipal de Serveis Socials

S.A.R.A

Quina llosa porto a sobre, cada dia sento relats incomprensibles,
pateixo el malestar de totes elles. Com em puc deslliurar?
Elles necessiten del recurs, tenen por i ja no saben on anar.
La violència fa mal, ho trenca tot, tant per fora, com per dins. I quan
t’has trencat, com pots refer-te?
A poc... a poc, amb ajuda, amb anades i vingudes, les dones remunten
i es recuperen del mal son. D’aquest procés, emergeixen en elles nous
horitzons i sentiments: les ganes de viure, de fer i desfer sense cap
control, d’agafar les regnes de la seva vida. I ho veus i ho sents i els seus
somriures t’omplen d’alegria.
Per elles, per les que se n’han sortit, per les que ho han intentat i per les
que hi estan, la meva feina té sentit i la llosa que, inicialment, portava
es dilueix a mesura que escric aquestes línies.

45

Joel Albea Castell

EPB Sarrià
Guàrdia Urbana de Barcelona
Gerència d'Àrea de Seguretat i Prevenció

La trucada

Dia de mercat, van a peu, fa bon temps, el carrer és ple de gent, tothom
sembla feliç.
De sobte, se’ls apropa una dona, fa cara de molt enfadada.
– La paradeta de discos antics no té posats els preus. La norma l’obliga

a fer-ho. Aquell home fa amb els preus el que vol!
Ostres! Cap dels dos no en té ni idea.
– Senyora, ens sap molt de greu; ho haurem de consultar - va

respondre en Roger.
“Això ja ho sabia jo. Incompetents, ganduls, com passen de tot, grrr!”. Va
pensar ella.
Dilluns, deu del matí, sona el telèfon:
– Sra. Carme? Només per dir-li que el Departament de Llicències ja està

treballant en la seva petició.
Ella penja, se sent bé, la cosa funciona.

46

Maria Pujadas
Salgado

Escola Pere IV
Consorci d'Educació

Ningú ho ha demanat però fa bon dia

Amb aquella cançó vaig comprendre la importància de començar el dia
amb alegria. Obrir la porta mentre sonen els Pets, dia rere dia, malgrat
que molts cops, el sol no era imponent. Veure entrar la canalla xisclant,
amb els seus ulls plens d’innocència, et fa donar gràcies a la vida.
D'aquí poc farà divuit anys que vaig contemplar un solar buit,
només algunes fileres a terra de maons de ciment gris, col·locats
estratègicament. De seguida, aquests suportaren uns barracons... Ssh!
No dieu barracons... Són mòduls prefabricats.
Al cor, el record de la comunitat inicial, les reivindicacions, la lluita de
tots plegats, el treball colze a colze, els nostres sopars de germanor...
El primer hort, la primera rua de carnaval, les sortides de caps de
setmana...
Així es basteixen les escoles, fonamentades amb respecte, amor, lluita i
confiança.

47

Oscar Gómez Pau

CSS Guinardó
Institut Municipal de Serveis Socials

Plora

Plora, és una dona que s'asseu al despatx d'entrevistes, va amb
bambes, pantaló gris, jersei blanc, cabell llarg rinxolat, una mà amb una
fèrula al dit, el braç embolicat, plora fluixet, com sense voler molestar.
La seva parella l'ha fet fora de casa, ella no sap què fer, on anar, està
perduda.
Li pregunto poc a poc per intentar no ferir-la, per procurar cuidar-la
amb la veu, ella sembla que ho agraeix.
On pot anar? Qui la pot ajudar? Em diu que té un conegut que potser li
deixa una habitació. Li dic que l'ajudarem amb el pagament, es torna a
emocionar.
Li pregunto si té diners per comprar aliments, diu que està anant a casa
d'una amiga. Però la vol ajudar.
Al final de l'entrevista li dic que aquest moment passarà i la vida
continuarà i ella refarà la seva vida, somriu fluixet.

48

Rosa López Olmos

Oficina Tècnica Superilla Barcelona
Direcció d’Estratègia
Gerència de l'Arquitecte/a en Cap

– Jo a vostè la conec!

– Ah, sí? No recordo...

– Sí, sí, és vostè! La senyora que ens va explicar això de les Superilles.

– Ah! Doncs sí, segurament...

– Que sàpiga que no em va agradar gens! Ni el que proposava, ni com
ho explicava... tan prepotent, com tots els de l’Ajuntament...

– Bé, està en el seu dret... Jo baixo a la propera...

– Ah! Jo també. Visc al Clot, a prop d’un altre punt calent: les Glòries.
Si no li importa, l’acompanyo. Esta plovent i es mullarà. Va a les
oficines, no? Ja sé que treballen en aquest edifici... confabulant per
fastiguejar tots els ciutadans tant com puguin!!!

– Bé, no cal, no vull que perdi el temps... gràcies.

– Que no, que l’acompanyo... si és el que jo dic, tot el que fan vostès és
per empitjorar les coses... Però clar, ja entenc que deu ser difícil això
de pensar com portar una casa tan gran!

– Sí, una mica...

– Escolti, té temps de fer una cervesa? 49

Isabel Leiva Millas

CSS Sant Andreu
Institut Municipal de Serveis Socials

Un lloc on anar

Arriba el matí i comença la pel·lícula, quantes històries coneixerem
avui? Quantes vides desmuntades ajudarem a reconstruir? Quanta
gent se’n sortirà d’un mal moment i tornarà a començar? Sembla
un dia senzill, estic de torn de valoració i no tinc gaires entrevistes
programades. Comença tranquil però a la UCI social mai se sap com
pot acabar. Després d’una estona a l’ordinador arriba una companya i
diu, hi ha una persona plorant a l'entrada, diu que l’han fet fora de casa
seva, té totes les coses dintre i no pot tornar a entrar. Tampoc té on
anar. Seguidament la faig passar al despatx, intento que es calmi i pugui
posar paraules al que acaba de passar. No la coneixíem, no havia vingut
mai. Explica la seva història, explorem com la podem ajudar, busquem
solucions. Per fi la persona respira tranquil·la. No està sola.

50