ED_16_september_2021 (1)

DIJOUS 16 de setembre del 2021 Preu: 1,50 € Director: ALBERT SÁEZ Edició digital: ELPERIODICO.CAT EDICIÓ CATALÀ CAT TEMA DEL DIA | P. 2 A 5 SÁNCHEZ I ARAGONÈS BLINDEN UN DIÀLEG «SENSE TERMINIS» S’asseuen i parlen Els presidents acorden que la taula celebri reunions «periòdiques» Admeten que les posicions estan molt allunyades, però coincideixen a voler negociar El cap del Govern central obvia les pulles de la dreta per les converses Torrent al·lega davant la jutge que va defensar la llibertat d’expressió al Parlament Ferran Nadeu El pare Manel Gasch, de 51 anys, nou abat de Montserrat. P. 36 Els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès van parlar a soles abans de la reunió de la taula de negociació al Palau de la Generalitat. La CNMC vigilarà que les elèctriques rebaixin la factura als usuaris PANORAMA | P. 6 I 7 Un canvi normatiu del juliol permet que l’electricitat escali avui fins a un rècord de 188 euros La gent gran en residències rebrà una tercera dosi de reforç A PARTIR D’OCTUBRE PERSONES | P. 35 Seat anuncia un erto de fins a nou mesos per falta de microxips 10.000 EMPLEATS PANORAMA | P. 8 Editorial Asseure’s, parlar i acordar Article La UE busca el seu lloc Ruth Ferrero-Turrión PARTICIPACIÓ | P. 19 A 28 © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Tema del dia : El laberint català «¡Sembla que estiguin molt acostumats a veure un president del Govern a la Generalitat!», va re - nyar Pedro Sánchez els periodistes que atenien la seva compareixença, insatisfets davant la falta d’avenços evidents. I és que el metamissatge, el cor d’aquesta taula de diàleg celebrada a Barcelona, requereix perspectiva. Fa quatre anys, el Govern de Mariano Rajoy va enviar 12.000 efectius policials, hi va haver un miler de ferits per l’actuació dels cossos de seguretat i, dos mesos després, va suspendre l’autonomia catalana. Ahir es van asseure a la taula de negociació, Sánchez inclòs –tot i que el seu entorn s’hi va resistir fins al final– i, abans, els dos presidents es van reunir per espai de gairebé dues hores, o 100 minuts. La reunió b, descompensada per l’absència de Junts i amb el titular de la Presidència, Félix Bolaños; la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i els ministres Isabel Rodríguez (Política Territorial) i Miquel Iceta (Cultura i Esport), d’una banda, i amb Laura Vilagrà (Presidència) i Roger Torrent (Empresa), de l’altra, va ser també «molt llarga», de dues hores més, van dir a la Moncloa. Des de la celebració de la primera reunió, o reunió zero, el febrer del 2020 i a Madrid, moltes havien sigut les veus que, a Catalunya, havien dubtat de la voluntat del Govern de Sánchez per tirar endavant aquesta negociació. El president del Govern espanyol va assenyalar que vol un diàleg amb Catalunya i sobre Catalunya «sense pausa», però «sense presses i sense terminis». És a dir, sense una cotilla temporal de dos anys com la que ERC va pactar amb la CUP. Pedro Sánchez entén que ara que es reprèn la interlocució amb la Generalitat, tot i que llastada per l’absència de Junts, no s’han de marcar terminis, perquè reconduir la situació portarà anys, ja que es parteix de posicions «molt allu - nyades»: la defensa del referèndum d’autodeterminació i l’amnistia, que el Govern ni accepta ni acceptarà. La desaparició dels terminis va ser defensada també per Aragonès, que no ho va veure contradictori amb la moció de confiança acordada amb la CUP per al 2023, per tal com, va dir, espera que aleshores el fòrum ja hagi donat «concrecions». I sempre en la defensa que l’avenç del dia era la mateixa celebració de la taula, el president va recalcar que era «un dia important per a Catalunya. S’inicia una nova fase. Comencem aquest procés de negociació, i aquesta vegada ha de permetre avançar cap a una resolució democràtica» . I després va afegir que la Els dos presidents acorden que la taula celebri reunions «periòdiques» i algunes de «discretes» per avançar en els objectius fixats n Admeten que les posicions estan molt allunyades, però coincideixen en la voluntat de parlar XABI BARRENA JUANMA ROMERO Barcelona Sánchez i Aragonès: rellotge a zero per a un diàleg sense terminis © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

2-3 Dijous, 16 de setembre del 2021 imatge de Palau significa que s’ha aconseguit el que «la societat catalana demanava» quan es va manifestar després de la sentència del procés, el 2019, el conegut Sit and talk, és a dir, l’exigència a l’Estat que s’assegués a negociar amb l’independentisme. «Això ja s’ha produït. I el que ha passat avui no és una segona trobada, sinó el reinici» del diàleg. Perquè d’avenços, o que s’entrevegin possibles acords, pocs. Qui seguís l’esdeveniment per ràdio i escoltés els dos líders reconèixer l’abismal diferència entre els postulats que defensen l’un i l’altre pot ser que pensés que el fracàs era evident. El que sí que hi haurà, i això sí que es va acordar, són reunions «periòdiques», i algunes també de «discretes». És a dir, les dues parts entren en un túnel amb l’objectiu mateix de blindar la negociació, de protegir-la. Aquest punt va ser remarcat als respectius comunicats que van emetre la Moncloa i el Govern després de la reunió, de dues hores més, de la taula, ja entre els ministres i els consellers i sense els dos presidents. Les posicions de les quals parteixen els dos governs, va admetre Sánchez, estan «molt llunyanes», de manera que els problemes de Catalunya «no es resoldran demà», ja que el conflicte s’ha estat larvant durant una dècada. La negociació serà «difícil», va seguir, però el clima polític «és molt millor avui que fa un any» i la «ferma voluntat» del Govern és que d'aquí un any sigui millor que el que existeix avui. L’Executiu diu que està «entossudit a recobrar afectes» i remarca que la pandèmia «ha recol·locat les prioritats» dels ciutadans i dels governs. Això sí, en paraules d’Aragonès, «hem reiterat el reconeixement institucional mutu i que ens trobem en un conflicte de naturalesa política que requereix una solució democràtica ratificada per la ciutadania». Amnistia i referèndum El president va plantejar a Sánchez les dues peticions clàssiques de l’independentisme, amnistia i referèndum. «He escoltat atentament, només faltaria, va dir, reiterant el seu rebuig dels dos plantejaments, perquè no tenen lloc a la Constitució, una cosa que el cap de l’Executiu, minuts després, va negar. Però precisament perquè les postures estan «molt allunyades», va recalcar, serà necessari que les dues parts s’«escoltin» i parlin «molt», que «tots» facin un «esforç per acostar posicions» en els elements en què sigui possible buscar una aproximació, i per tot això la recepta que estén el Govern és «treballar sense pressa», però «sense pausa» i «sense posar-nos terminis». L’oferta que l’Executiu esgrimeix és la seva agenda per al retrobament, un document de 44 punts que Sánchez ja va presentar a Quim Torra el 2020. Però la part catalana és inflexible. Al fòrum es busca una solució política que acabarà, en això estan tots d’acord, amb la ratificació popular. Per a altres qüestions hi ha les comissions bilaterals. En aquesta línia, Aragonès i Sánchez reconeixen haver parlat del Prat, i va ser per tancar la carpeta fins a nou avís. No hi haurà inversió a curt termini. Tenint en compte que la legislatura espanyola finalitza el 2023, si no hi ha avançament, es va preguntar al també dirigent d’ERC si el suport d’aquest Govern, via els Pressupostos, formava part d’aquesta «construcció de confiances» entre bàndols. Aragonès va retornar, una vegada més, el discurs de l’estanquitat de qüestions. Una cosa és la taula de negociació i, l’altra, els Pressupostos. Cal recordar que a l’agost, quan creixien els dubtes sobre la voluntat de Sánchez d’implicarse en la taula de diàleg, els republicans van vincular un recolzament pressupostari a la disposició de l’Executiu a la taula. n «No em posin terminis, perquè l’important no és el temps, sinó que arribem a bon port» PEDRO SÁNCHEZ PRESIDENT DEL GOVERN CENTRAL «Hem aconseguit el que demanava la societat catalana al carrer: ‘Sit and talk’» PERE ARAGONÈS PRESIDENT DE LA GENERALITAT La Moncloa es va resistir al fet que els fotògrafs immortalitzessin Sánchez assegut a la taula En la reunió a dos es va parlar breument del Prat i va ser per tancar la carpeta Pool Pedro Sánchez i Pere Aragonès, al capdavant de les seves dele - gacions, a la Sala Torres García del Palau de la Generalitat, ahir. Ferran Nadeu L a taula de negociació és asimètrica malgrat els molts esforços per part de la Generalitat de plantejar-ho com un diàleg entre iguals. Pedro Sánchez és el president del Govern d’Espanya, en conseqüència el president de tots els catalans, també de Pere Aragonès, com a ciutadà i com a president de la Generalitat. Sánchez ho va explicitar en la compareixença posterior a la reunió amb certa condescendència, la mateixa amb la qual va despatxar la insistència d’Aragonès a reclamar-li l’amnistia i l’autodeterminació cada vegada que es veuen. «No són possibles i a Catalunya no li convenen més ruptures», va sentenciar. Per Sánchez, del que es tracta és de temperar el conflicte existent «a» Catalunya, oferint tot el temps del món per acostar posicions i sortir de l’encallador. Pere Aragonès pretén fer creure que la taula és simètrica, suggerint sibil·linament estar davant la negociació d’un procés compartit entre dos governs d’igual pes i jerarquia per pactar una via per a la separació de Catalunya d’Espanya. Per a l’independentisme el conflicte és «entre» tot Catalunya i l’Estat. Les negociacions d’aquest tipus, sol repetir Aragonès, necessiten temps. La picada d’ullet és de l’estil Raimon, «d’aquest tipus, tu ja m’entens,» Irlanda i el Regne Unit. La distància entre l’Agenda del Retrobament i la negociació sobre sobirania és còsmica, cosa que fa pensar que el càntir ha de trencar-se més aviat que tard, sempre que no es pretengui convertir aquesta taula en la caricatura del diàleg. D’una banda, Pedro Sánchez no se sent obligat pels compromisos que pugui tenir Pere Aragonès amb la majoria parlamentària que el va investir quant a terminis i il·lusions. Ens escoltem i recomponem l’afecte molt malmès per la dècada perduda per part del Govern català, va dir després de dues hores de reunió. D’altra banda, el president català no pot acceptar els límits raonables d’un diàleg propi de la comissió mixta Estat-Generalitat perquè això seria tant com donar la raó als seus rebels socis de Junts. Per això va insistir a interpretar per elevació la coincidència de donar-se el temps necessari per obtenir algun resultat. Hem reiniciat el diàleg amb l’Estat espanyol i no desistirem fins que ens donin la raó o es retratin com a antidemòcrates, va voler dir amb ànim entendridor. La compareixença distesa de Sánchez i el míting d’Aragonès van deixar en evidència que no parlen del mateix. Però el determinant serà l’asimetria. Sánchez és l’únic que està en condicions de complir les seves propostes sempre que tingui temps per materialitzar-les. Per a això, per no accelerar l’arribada d’un Govern PP-Vox per culpa dels malentesos de la taula, ha d’obtenir del seu interlocutor el mínim compromís per acceptar la realitat de les coses. Això no és senzill, perquè per a ERC el primer és, en el dia d’avui, guanyar a Junts la batalla per l’hegemonia entre els independentistes. n La compareixença distesa de Sánchez i el míting d’Aragonès evidencien que no parlen del mateix JORDI MERCADER P Jordi Mercader és periodista. CONTEXT Sense trencar el càntir © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

4 | Tema del dia Dijous, 16 de setembre del 2021 | Pere Aragonès i Pedro Sánchez xoquen els punys en la salutació pandèmica que es van fer ahir al Palau de la Generalitat. 1. Inici torçat, bon clima La doble trobada d’ahir venia marcada per l’exclusió de Junts de la taula de diàleg. Però les dues parts, Govern i ERC, es van conjurar per intentar, malgrat tot, projectar un bon clima. Pedro Sánchez va ser rebut, puntual, a les 15 hores, pel major dels Mossos, Josep Lluís Trapero i, ja a l’interior del Palau (i no a la plaça de Sant Jaume), per Pere Aragonès. La formació de gala de la policia autonòmica li va donar a continuació la benvinguda i els dos presidents es van aturar uns instants al peu de l’escala. Tots dos van pujar després fins a la Galeria Gòtica i van posar per als fotògrafs, salutació pandèmica (amb els punys) per davant. I van despatxar a la Sala dels Diputats. Després de gairebé dues hores, nova col·lecció d’imatges i una foto que era més perseguida pel Govern, la dels dos presidents a la taula amb les seves delegacions. 2. La foto és el missatge «Potser vostès estan molt acostumats que el president del Govern d’Espanya vingui al Palau de la Generalitat. Però crec que també les imatges són importants des del punt de vista polític», i que se celebri una trobada entre els dos governs per mirar de «resoldre una crisi» al mateix escenari en el qual, el 2017, es va produir la «ruptura» entre Catalunya i la resta d’Espanya «té una enorme potència de missatge polític». Ho va dir Sánchez. Diàfan. La foto era la clau. L’evidència que les dues parts volen «mirar cap endavant» i mirar de buscar una sortida. Serà «difícil», «és clar que sí que hi ha posicions allunyades», però «el substantiu» és la mateixa celebració de la taula de diàleg i la reunió prèvia dels dos presidents. «Ha merescut la pena», va valorar el líder socialista. 3. Reunions públiques, però també algunes de «discretes» Els dos presidents van coincidir a alliberar-se dels terminis per a una negociació que serà llarga i complicada. Com va dir Aragonès i després van ratificar els comunicats respectius de la Moncloa i del Govern, a partir d’ara es treballarà en reunions públiques i també trobades discretes, i ni el president ni Sánchez hi seran sempre presents. «Hi ha elements bons per avançar. El diàleg és la via que s’ha demostrat útil i eficaç», replicaven a la Moncloa. Lectura positiva que també feien al Govern. Les dues parts aconsegueixen guanyar temps, per anar construint mentrestant canals de «confiança» trencats, una cosa clau per mantenir la taula viva i per reforçar els ponts de Govern i ERC en el Congrés. 4. Només procés i poc el Prat L’aposta d’ERC per la taula de diàleg només té sentit, davant el seu electorat, si el fòrum no s’assembla a una autonomista comissió bilateral. D’allà l’afany republicà, que arriba a obsessió, per vetar qualsevol altre assumpte en aquesta taula que no sigui la solució al conflicte polític. Al conclave a dos d’ahir, segons els dos protagonistes, no es va abordar el possible recolzament d’ERC als Pressupostos de l’Estat. Sí que s’hi va colar l’assumpte de l’aeroport, «breument» va córrer Aragonès a aclarir. I va ser per posar el punt final a la possible inversió dels 1.700 milions previstos per al Prat. 5. La gran absència La picabaralla de dimarts entre ERC i Junts, que va deixar els postconvergents sense representants a la taula, va planar ahir. El president va asseverar que traslladaria al vicepresident Jordi Puigneró (JxCat) el que havien tractat amb Sánchez. Fonts republicanes van explicar a aquest diari que al fòrum «hi va ser el Govern de Catalunya i el que es decideixi, ho assumeix i competeix a tot el Govern». Una altra veu d’Esquerra va assenyalar que Junts ha de decidir si «aposta pel procés de negociació, o no». «No es pot estar a l’hort i a la vinya», va sentenciar gràficament. Una tercera també va recórrer al refranyer: «El que es mou no surt a la foto». Sánchez no va voler ficar-se on no el demanaven i va evitar alimentar la confrontació entre socis. n De taula a cara a cara JUANMA ROMERO XABI BARRENA Barcelona El major Trapero i una formació de gala dels Mossos dona la benvinguda als dos dirigents La cita entre el president d’Espanya i el de Catalunya va començar torçada per qüestions de protocol i va acabar en un bon ambient. L’absència de Junts va planar en el fòrum, tot i que no va copar el protagonisme. El laberint català Pedro Sánchez i Salvador Illa prenen un cafè abans de la reunió del partit a la seu del PSC. «Hi ha elements per avançar. El diàleg és la via útil i eficaç», assenyalen des de la Moncloa Ferran Nadeu © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 Tema del dia | 5 El laberint català Que el tema català ja no és en les primeres posicions al rànquing de les prioritats del Govern central és un fet que Pedro Sánchez va voler deixar clar ja amb el nou repartiment de ministeris al juliol. Aprovats els indults, sempre que a un membre del Gabinet se li planteja una pregunta sobre aquest assumpte, lliga el problema territorial a la necessitat que la recuperació econòmica després de la pandèmia s’assenti i «arribi a tothom». El mateix president de l’Executiu ho va fer dilluns a TVE «Els indults contribueixen a l’estabilitat». Ahir, els diputats van iniciar el nou curs polític de manera oficial amb la tradicional sessió de control al Govern. Amb la taula de diàleg Govern-Generalitat, convocada a la tarda a Barcelona, l’oposició tenia el ganxo perfecte. I així va ser. Des de Pablo Casado (PP) a Gabriel Rufián (ERC) passant per Santiago Abascal (Vox), tots van anar llançant els seus missatges sobre la reunió. La pujada de la llum No obstant, Sánchez, que va intentar limitar el cost mediàtic anunciant només 41 hores abans que seria a la taula de diàleg, va esquivar totes les seves pulles i va respondre amb l’assumpte que ell vol que centri el debat públic: la guerra llançada contra les elèctriques. La infernal pujada de la llum està aigualint el missatge optimista de l’Executiu central sobre la recuperació econòmica i l’arribada dels fons europeus i aquesta setmana sembla que, amb setmanes de retard, el Govern s’ha començat a moure per evitar-ho. A Casado Sánchez va dir que, mentre el PP veu «mesures confiscatòries» en el «pla de xoc» aprovat pel Consell de Ministres per retallar la factura de la llum, l’Executiu hi veu «justícia» per estar revertint en «els ciutadans, pimes i indústries» els «beneficis extraordinaris de les empreses». «El Govern defensarà sempre l’interès dels ciutadans per sobre de l’interès particular. Això és el que fan els governs», va proclamar entre aplaudiments del seu grup. «Taula de la infàmia» El president no va respondre ni a les seves paraules sobre la «taula de la in - fàmia» ni a l’acusació que l’Executiu central es va asseure ahir «a negociar un referèndum amb els que animen els terroristes que volen atemptar contra el PP i els radicals que incendien Barcelona». Ni en la rèplica ni en la dúplica va entrar a contestar res sobre el fòrum entre governs. A Gabriel Rufián, d’ERC, que va tornar a advertir al president Sánchez que si fracassa el diàleg «Vox i el PP entraran a la Moncloa», li va respondre amb l’ae roport del Prat. El president va reclamar a ERC que torni «a l’acord del 2 d’agost» sobre l’ampliació de la instal·lació aeroportuària i continuï negociant. Sánchez tampoc va respondre a les declaracions inflamades del president de Vox, Santiago Abascal, que va acusar el primer de cedir «davant els enemics d’Espanya per tal d’asseure’s un minut més en el poder». «Quina trista Espanya que defensa vostè [...] En una democràcia sana i forta es dialoga, pacta i negocia», li va concedir el president del Govern sobre aquest assumpte. n PILAR SANTOS Madrid Sánchez obvia les pulles de la dreta pel diàleg >PP i Vox recuperen els seus atacs en la primera sessió de control del curs polític 20 minuts. És el temps que va estar ahir l’expresident del Parlament i conseller d’Empresa, Roger Torrent, declarant al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la querella de la fiscalia presentada contra ell per presumpta desobediència a l’haver permès tramitar mocions vinculades al procés i a la reprovació de la monarquia, en contra de les resolucions del Tribunal Constitucional (TC). El dirigent d’ERC va afirmar que va actuar correctament en defensa de «la llibertat d’expressió i ideològica dels diputats», alhora que va advertir que una eventual sentència condemnatòria seria un «precedent nefast» per al debat parlamentari. I va insistir en la «neutralitat política» de la Mesa del Parlament a l’hora de tirar endavant qualsevol iniciativa dels grups polítics. Absència L’exvicepresident de la Mesa del Parlament Josep Costa (JxCat), que també estava citat, no va acudir a declarar a l’alt tribunal català perquè, segons va anunciar a Twitter hores abans, no «reconeix» la seva «autoritat» per «jutjar els acords i debats» de la cambra. «No estic disposat a establir una taula de diàleg amb jutges i fiscals repressors que no tenen nocions bàsiques del que és la separació de poders», va assenyalar. Ni la fiscalia ni l’acusació popular van sol·licitar cap mesura per aquesta incompareixença. Torrent, igual que va fer al seu dia la seva predecessora, Carme Forcadell, condemnada pel Tribunal Suprem pel procés, va esgrimir la «inviolabilitat parlamentària» i va recalcar que a la Cambra catalana s’ha de poder debatre sobre tot i, en concret, sobre el dret d’autodeterminació i la monarquia. «La Mesa del Parlament ha de vetllar per la defensa de la llibertat d’expressió i ideològica dels diputats», va explicar el conseller. Al seu entendre, vetar determinades qüestions, com la reprovació de la monarquia, coarta el debat del Parlament. «La funció de la Mesa és garantir que es pot parlar de tot, sense cap tipus de censura i coaccions», va remarcar. «Aquest és un procés injust que no s’hauria d’haver produït», va insistir. Tor - rent només va respondre les preguntes del seu advocat defensor i va rebutjar contestar, fins i tot, a la jutge del TSJC Maria Eugènia Alegret, instructora de la causa. En el seu interrogatori, el polític d’ERC va al·ludir al fet que el secretari del Parlament els va advertir que les resolucions del Tribunal Constitucional eren «dubtoses», «ambigües» i «no del tot clares», sense no aconsellar la paralització de les mocions, segons les fonts jurídiques consultades per EL PERIÓDICO. La paralització del debat, va argumentar, seria «desproporcionada». «L’Estat no pot amenaçar el debat parlamentari», van insistir en el seu entorn. Ahir també van declarar davant el TSJC com a imputats els altres exmembres de la Mesa del Parlament. Adriana Delgado, d’ERC, va afirmar després del seu interrogatori que «la Mesa no pot ser un òrgan de censura». Eusebi Campdepadrós va defensar també per la seva banda davant la jutge la seva actuació i va explicar que les dues mocions debatudes eren «merament declaratives i no tenien cap conseqüència jurídica». n J. G. ALBALAT Barcelona Torrent al·lega davant la jutge que va defensar la llibertat d’expressió >L’expresident del Parlament afirma que la Mesa ha de ser «neutral» al tramitar iniciatives Torrent saluda Junqueras, ahir, quan va acudir a declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El president Pedro Sánchez respon a l’oposició des del seu escó al Congrés en la sessió d’ahir. Joan Mateu Torra José Luis Roca L’exvicepresident de la Cambra Josep Costa, de Junts, no acudeix a declarar per desobediència El president opta per parlar de la butxaca dels espanyols i enarbora la guerra contra les elèctriques © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Panorama > Economia L’encariment d’un servei essencial Després de l’alça desbocada del preu de la llum en el mercat majorista dels últims mesos, el Govern central va prometre dimarts abaratir un 22% el rebut fins a final d’any (30% amb les rebaixes d’impostos aprovades al juny) amb un pla de xoc que ha creat malestar entre les companyies. Per evitar que les elèctriques tinguin les temptació de boicotejar les mesures, l’Executiu ha encarregat a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que vigili que les comercialitzadores apliquin correctament aquest descompte a partir de la seva entrada en vigor avui. Es tracta d’evitar males pràctiques com les que l’organisme regulador va detectar després de l’entrada en vigor dels tres trams horaris de la factura al juny, quan un «nombre reduït» de companyies van aprofitar per encarir el terme d’energia fins en un 30%, segons va revelar fa unes setmanes. «La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència supervisarà que l’esmentada translació als consumidors es correspon efectivament amb els menors costos derivats dels nous càrrecs i que es realitza de manera objectiva, transparent i sense dilació», es recull al Reial Decret aprovat dimarts pel Consell de Ministres i publicat ahir pel Butlletí Oficial de l’Estat. El text legal també estableix que si les comercialitzadores incompleixen aquesta obligació podria considerar-se una «infracció greu» segons el que disposa la llei del sector elèctric del 2016. Rebaixa dels càrrecs L’esmentada norma obliga les companyies a aplicar «qualsevol de les mesures de protecció al consumidor d’acord amb l’establert en la present llei i la seva normativa de desenvolupament, en especial les relatives als consumidors vulnerables». En cas de no fer-ho, les empreses s’exposen a una sanció per import «no inferior a 600.001 euros ni superior a 6.000.000 euros». La factura de la llum està formada, a més del preu de l’energia i els impostos, pels costos fixos del sistema dividits entre peatges (costos de manteniment de les xarxes de transport i distribució d’electricitat, definits per la CNMC) i càrrecs (finançar les renovables, sobrecost de producció d’energia als territoris no peninsulars i anualitats del dèficit de tarifa, definits pel Ministeri per a la Transició Ecològica). Les principals mesures anunciades dimarts –la minoració de la retribució a hidràuliques, nuclears i renovables, estimada en 2.600 milions d’euros, i l’aportació més gran de l’ingressat per les subhastes de CO2 , 900 milions addicionals– es destinaran a pagar el 96% dels càrrecs fins a final d’any. És a dir, el Govern pot rebaixar en aquest percentatge la quantitat que el consumidor paga pels càrrecs a la factura sense generar un dèficit d’ingressos al sistema. Per això, el Reial Decret inclou una actualització extraordinària d’aquests càrrecs que s’aplicaran en el rebut des de l’entrada avui en vigor del text fins al 31 de desembre. L’Executiu, a més, vol que el consumidor sigui conscient de la rebaixa, per la qual cosa ha establert que aquest descompte aparegui clarament a la factura «expressat en euros i en una línia independent». L’esmentat descompte, més la rebaixa de l’impost especial de l’electricitat fins al mínim permès per Europa (0,5%), són les mesures amb què preveu aconseguir la rebaixa del 22% promesa. «A les factures arribarà com un descompte de manera explícita, objectiva i transparent. Hem establert regles per a això i que la CNMC ho supervisi», van explicar fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica. Aquest detall apareixerà al rebut «amb independència de la modalitat i les condicions de contractació», amb la qual cosa també apareixerà a les tarifes del mercat lliure. Crítiques de les renovables Després de les crítiques de les grans companyies elèctriques (Aelec) i de nuclears (Foro Nuclear), les renovables encapçalades per l’Associació Empresarial Eòlica (AEE) i l’Associació d’Empreses d’Energies Renovables (APPA) van advertir ahir que l’efecte de la minoració d’ingressos podria provocar vendes a pèrdues i fins i tot la paralització d’aquelles instal·lacions amb cobertures de preus i contractes privats de compravenda d’energia (PPAs físics i financers). n La CNMC vigilarà que les elèctriques rebaixin el rebut als usuaris > Les comercialitzadores han de traslladar la retallada de manera «objectiva, transparent i sense dilació» o s’exposen a una multa de fins a sis milions d’euros SARA LEDO PABLO ALLENDESALAZAR Madrid Teresa Ribera, durant la roda de premsa després de la reunió del Consell de Ministres. Javier Lizón / Efe El descompte haurà d’aparèixer de forma «explícita, objectiva i transparent» a la factura de la llum © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

6-7 Dijous, 16 de setembre del 2021 EVOLUCIÓ DIÀRIA DEL PREU DEL MWH A ESPANYA 1 gener 2021 1 febrer 1 març 1 abril 1 maig 1 juny 1 juliol 1 agost 16 setembre 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130 140 150 160 170 180 153,43€ 172,78 € 188,18€ 42,51 € 88,93 1,42 66,35 140,23 102,30 106,57 61,09 99,80 El president del Govern central va afirmar ahir que el seu compromís és defensar el bé general «per sobre de qualsevol interès i pressió particular», amb referència a les crítiques de les elèctriques al pla per reduir el rebut de la llum. «El just és que tots hi col·laborem. I el Govern defensarà sempre en la crisi de la factura de la llum l’interès dels ciutadans per sobre de qualsevol interès particular», va advertir Pedro Sánchez al Congrés. En la mateixa línia, la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va titllar de «primera reacció en calent» la resposta del sector. «La rendibilitat (de les instal·lacions) està fora de qüestió, una altra cosa és que, òbviament, haguessin preferit que això els passés de costat i no haguessin d’implicar-se en la resposta que considerem imprescindible», va defensar a RTVE. En revisió a Brussel·les En qualsevol cas, les mesures posades en marxa per l’Executiu seran analitzades per la Comissió Europea, segons va afirmar el seu vicepresident, Franz Timmermans. «Estudiarem les conseqüències que poden tenir les decisions del Govern espanyol. La pujada dels preus de l’electricitat està relacionada amb els mercats, amb el preu del mercat del gas, i en aquestes fluctuacions els preus són alts ara però les previsions dels nostres experts és que baixaran l’any vinent», va assegurar. n Sánchez avisa les elèctriques que la seva «pressió» no el farà rectificar P. A.M. L. Madrid / Estrasburg El preu de l’electricitat al mercat a l’engròs segueix polvoritzant rècords a l’escalar avui fins als 188,18 euros el megawatt-hora, gairebé 16 euros més que el preu d’ahir i 35 euros més que el dia anterior. Es tracta d’un nou màxim històric que hauria sigut impossible que es produís fins fa escassos dos mesos perquè la regulació ho impedia. Fins al 6 de juliol, el preu mitjà diari del mercat a l’engròs no podia sobrepassar els 180 euros ni tampoc ser negatiu, però a partir d’aquell dia van entrar en vigor nous límits d’entre -500 i 3.000 euros a proposta de l’Operador del Mercat Ibèric de l’Energia (OMIE). Aquesta nova regulació, que feia més de dos anys que estava en tràmit, obre la possibilitat de preus negatius, però també provoca que en casos amb una escalada alcista com l’actual el cost de la llum tingui encara un ampli marge de creixement davant l’increment del preu dels drets d’emissió (amb un increment del 120% respecte a fa un any fins als 60 euros per tona) i de la cotització alcista del gas natural en els diferents hubs nacional i internacionals (al mercat ibèric del gas, el preu de cotització de gas s’ha incrementat un 300% en un any fins a superar els 60 euros el megawatt-hora). Segons el Govern, el preu de l’electricitat al mercat a l’engròs continuarà pujant, almenys, fins al març de l’any que ve, tot i que l’increment no hauria d’afectar ja el preu que paguen els consumidors a la factura. El pla de xoc elaborat pel Govern per mirar d’abaratir la factura té per objectiu complir el compromís de Pedro Sánchez que la factura mitjana dels prop d’11 milions de consumidors acollits a la tarifa elèctrica regulada PVPC sigui aquest any similar a la del 2018 (l’any més car dels últims set) més la inflació acumulada des d’aleshores. Fa dues setmanes, la vicepresidenta Teresa Ribera va apuntar que, en cas de mantenir-se els preus rècord del mercat a l’engròs de llavors (des d’aquell moment han pujat un 44%), el consumidor mitjà de la tarifa regulada pagaria 644 euros per l’electricitat en el conjunt del 2021 (53,6 euros al mes de mitjana). El 2018 van ser 598 euros, és a dir, 46 euros menys. La inflació des del desembre del 2018 fins al juliol del 2021 va ser del 2,48%. Aplicant aquesta taxa a la factura del 2018, resulta un increment d’14,83 euros, fins als 612,83 euros (51 euros al mes). O el que és el mateix, 31,17 euros menys que la factura mitjana del 2021 estimada per Ribera en cas de no haverse adoptat el pla de xoc. Aquesta quantitat és la rebaixa a la factura anual que el Govern preveu aconseguir entre aquest dijous, quan entren en vigor les seves mesures, i el tancament de l’any. L’objectiu de l’Executiu de complir el promès per Sánchez s’enfronta a certa incertesa. D’una banda, l’IPC continua pujant en el que resta d’any, alguns experts estimen que fins a superar el 4%, cosa que donarà més marge al Govern, ja que elevarà la inflació acumulada des del tancament del 2018. Però d’altra banda, el preu del gas als mercats internacionals és tan desbocat que és difícil predir fins on pot arribar. n Un canvi normatiu del juliol permet que la llum arribi a un rècord de 188 euros > Fins al 6 de juliol, el preu màxim i mínim que es podia registrar era de 0 i 180 euros, però des d’aleshores és d’entre -500 i 3.000 S. LEDO P. ALLENDESALAZAR Madrid ELS COMPONENTS DEL REBUT DE LA LLUM Energia Impostos Peatges i càrrecs Març 2021 Setembre 2021 66,6% 31,8% 21,3% 12,3% 18,4% 43,7% © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

8 | Economia Dijous, 16 de setembre del 2021 | Vodafone España ha anunciat un nou erto per a 515 empleats, el 12% del total de 4.285 treballadors en plantilla, segons fonts de l’empresa. La companyia justifica el procés pel «deteriorament del mercat». La filial espanyola de la companyia britànica ha sigut penalitzada en els últims exercicis amb la caiguda dels ingressos a causa de la forta competència en el mercat espanyol i l’auge del low cost. El sindicat UGT acusa l’em presa que és el quart intent de la companyia «per intentar ocultar una gestió dels seus dirigents que no és capaç de reconduir la marxa de la companyia». Segons la central, Vodafone España suma 3.500 sortides en vuit anys. L’últim ero es va produir fa tan sols un any i mig, a principis del 2019, i es va saldar amb gairebé mil sortides, i la teleco s’hi va comprometre explícitament a no presentar cap altre ero fins aquest any. Fonts de l’empresa confirmen que aquesta nova proposta de sortides segueix el curs del procés de transformació «iniciat fa dos anys» i que va tenir com a primer gran moviment la sortida de la teleco del futbol, després de descartar la compra dels drets de LaLiga en la temporada 2018-2019. n Vodafone presenta un ero per reduir un total de 515 llocs de treball SARA LEDO Madrid Acomiadaments Àustria ha suprimit els vols entre Viena i Salzburg. França tramita la prohibició per volar entre destinacions que puguin cobrir-se en un màxim de dues hores i mitja amb tren. I la Comissió Europea ja ha mostrat el seu suport a les iniciatives per reemplaçar els vols curts per alternatives menys contaminants com el tren. Si bé la tendència a descarbonitzar el transport aeri és incipient, és cada vegada més present en el debat que ha forçat l’emergència cli - màtica. També a Espanya, on ahir es va presentar un estudi per millorar les connexions ferroviàries entre aeroports com a alternativa al pla per ampliar l’aeroport de Barcelona. L’estudi ha sigut realitzat per l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP) per encàrrec de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, un dels més actius contra la construcció de la tercera pista. La proposta planteja descongestionar el Prat redirigint molts dels seus vols de baix cost cap a Reus i Girona, als voltants del qual es construirien estacions de tren d’alta velocitat connectades amb Barcelona. «Reus i Girona assumirien la majoria de vols low cost del Prat», assegura l’informe presentat per l’alcalde del Prat Lluís Mijoler (comuns) i el president de la PTP, Adrià Ramirez. Aquestes connexions permetrien enllaçar per tren els aeroports del litoral amb Barcelona en un màxim de 75 minuts, si es compten els 30 minuts d’espera màxima a les estacions de Reus i Girona que contempla la proposta. Aquesta reordenació ferroviària no és gaire diferent, no obstant, a la que planteja Aena en el Dora II (Document de Regulació Aeroportuària). I és que, si bé l’ampliació de l’aeroport barceloní ha quedat temporalment en repòs per l’oposició de la Generalitat a pertorbar els espais naturals protegits inclosos en el projecte, fonts d’Aena asseguren que els seus plans per portar l’alta velocitat als aeròdroms de Reus i Girona continuen vigents. Només falta que siguin rubricats pel Consell de Ministres el 30 de setembre. Però la proposta de l’estudi de la PTP va més enllà. Parla d’integrar el traçat ferroviari proposat amb la xarxa Avant de Lleida i Figueres, els Intercity a València i els trens del sud de França. Mentre aspira a promoure els trajectes amb tren de mitjana distància a altres punts de la geografia espanyola, així com els trens nocturns a 40 capitals europees. «És una mostra que existeixen alternatives al xantatge plantejat a l’ampliació de l’aeroport», assegura el portaveu de l’Ajuntament del Prat, Bertran Cazorla. n El tren en comptes de l’avió Una associació i l’Ajuntament del Prat, molt actius contra l’ampliació de l’aeroport, impulsen l’ús del tren en els viatges de curt radi. Infraestructures RICARDO MIR DE FRANÇA Barcelona La direcció de Seat ha comunicat als sindicats la seva intenció de registrar un expedient de regulació temporal d’ocupació (erto) parcial que afectaria uns 10.000 treballadors, dels tres centres productius que té la firma automobilística a Catalunya i que duraria fins al juny de l’any que ve. Així ho confirmen fonts sindicals, que expliquen que l’empresa no els ha traslladat encara els detalls concrets de l’expedient i com es distribuiria l’afectació en el temps. Entre divendres d’aquesta setmana i dilluns de la següent acabaran de concretar el contingut concret d’aquest, provocat per la falta de microxips semiconductors, que fa mesos que llasta les principals marques del sector. Seat va iniciar el 2021 pactant amb els sindicats un primer erto per problemes en la cadena de subministrament provocats per l’escassetat de microxips, un element capital en la fabricació de vehicles. El primer va durar cinc mesos, amb afectació intermitent per als treballadors, i va finalitzar al maig. No obstant, des d’aleshores els problemes logístics no han remès i l’empresa ha anat pactant amb les centrals absorbir les aturades en la línia de producció amb flexibilitat interna. Ara planteja un segon expedient, que pretén iniciar el 27 de setembre i tancar-lo el juny del 2022. Amb la possibilitat d’escurçar-se si els problemes de subministrament remeten, tal com va passar amb el primer expedient. L’afectació no seria continuada ni estable, i s’adaptaran els dies de tancament o la reducció de torns en funció de l’activitat possible, i amb impacte diferent sobre els tres centres que manté Seat a Catalunya: Martorell, Zona Franca i Components. Segons el president del comitè d’empresa, Matías Carnero, des del juny s’han perdut un total de 157 torns per falta de peces. El que seria l’equivalent de 24 dies de tancament si s’hagués acumulat tot d’una tirada. Des que va arrencar el curs al setembre, els dilluns i els dimarts han sigut dies d’aturada, i l’afectació durant la resta de dies ha variat en funció de la línia de muntatge. L’empresa ha absorbit part d’aquests costos i els treballadors han anat acumulant hores pendents, a recuperar en un futur. Un punt insostenible No obstant, l’esforç intern ha arribat a un punt insostenible per a la companyia, segons ha traslladat a les centrals. I és per això que els ha plantejat un erto, per descarregar part d’aquests costos mitjançant les cotitzacions dels treballadors. En anteriors expedients la companyia ha completat la prestació del SEPE fins al 80% del sou brut dels treballadors mentre aquests estiguessin en erto. La crisi de semiconductors afecta de manera transversal tots els fabricants de vehicles i el sector no espera que remeti fins ja entrat el 2022; els més optimistes, a principis, i els més pessimistes, a finals de l’any. Aquesta crisi ve provocada per l’increment continuat de la demanda d’aquests microxips per part de la indústria telefònica i agreujada pels problemes logístics de productors a causa de la pandèmia. n Seat anuncia un erto de fins a nou mesos per l’escassetat de microxips > La direcció contacta amb els sindicats per pactar un nou expedient de suspensió que afectaria uns 10.000 treballadors GABRIEL UBIETO Barcelona Automoció Cadena de muntatge de Seat, a la seva planta de Martorell. Joan Cortadellas © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 Publicitat | 9 © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

10 | Economia Dijous, 16 de setembre del 2021 | IBM va anunciar ahir la instal·lació de la seva primera Regió Cloud Multizona (MZR) a Espanya, que es compondrà de tres centres de processament de dades. Està previst que entrin en funcionament durant el 2023 i tindran CaixaBank com a primer client. Aquests centres, que implicaran «centenars» de llocs de treball en els pròxims anys i s’instal·laran a la Comunitat de Madrid, suposen una aposta ferma per l’estratègic mercat espanyol, segons va informar IBM, el mateix dia que el president del Govern, Pedro Sánchez, va visitar les instal·lacions de la companyia. Per ajudar a escalar l’adopció del núvol híbrid, aquest MZR d’IBM estarà dissenyat per permetre als seus clients europeus implementar les seves càrregues de treball de missió crítica amb alts estàndards de seguretat i donar resposta als requisits normatius i de sobirania de la dada. La companyia va revelar el seu primer acord relatiu a aquesta infraestructura, que tindrà CaixaBank com a protagonista i que servirà perquè l’entitat llanci el seu projecte «CloudNow», que té per objectiu evolucionar les seves aplicacions de negoci. Aquests tres centres de dades estaran ubicats a Alcobendas, Las Rozas i Madrid. CaixaBank serà la primera empresa a unir-se a la nova Regió Multizona (MZR) d’IBM per reforçar la seva estratègia tecnològica i la seva capacitat innovadora. El conseller delegat del banc, Gonzalo Gortázar, va explicar com CaixaBank posarà en marxa el seu nou projecte tecnològic basat en el núvol híbrid. «Hem portat a terme una anàlisi del millor model de cloud per al Grup CaixaBank i hem desenvolupat un pla, anomenat CloudNow, per a l’evolució tant de l’arquitectura tecnològica com de la gestió de mitjans i dades», ha assenyalat. Va remarcar que el núvol híbrid els permetrà «avançar més ràpidament, amb més flexibilitat, més eficiència i millor escalabilitat». n IBM inverteix en nous centres de dades amb CaixaBank de primer client EL PERIÓDICO Barcelona Tecnologia Les borses europees van tancar la sessió d’ahir amb retallades entre sospirs procedents de la Xina davant la constatació que els temors de desacceleració econòmica al gegant asiàtic es confirmen. L’evolució de les elèctriques al parquet llasta l’Ibex, que va acabar la sessió amb una caiguda de l’1,65% fins als 8.635,40 punts, el nivell més baix des del juliol. La resistència dels 9.000 punts sembla difícil de superar a curt termini. Les pressions baixistes es van agreujar amb la caiguda de les accions de Fluidra. Les pujades van beneficiar especialment valors vinculats amb les matèries primeres, com ArcelorMittal (+4,6%), Acerinox (+2,6%) i Repsol (+1,9%). L’euro es manté en el nivell dels 1,18 dòlars, en uns moments en què el petroli segueix en preus alts. L’Ibex cau al nivell més baix des del juliol 8.635,40 -1,65% 1,181 $ Ibex Euro / dòlar -0,498 % Euríbor Els que més pugen EUROS VAR. DIA VAR. ANY ARCELORMITTAL 28,75 4,55 52,1 ACERINOX 11,48 2,64 32,73 REPSOL 10,002 1,65 24,76 Els que més baixen EUROS VAR. DIA VAR. ANY ENDESA 18,17 -6,39 -13,6 IBERDROLA 9,496 -5,79 -15,66 FLUIDRA 35,1 -5,14 68,52 La borsa VARIACIONS EN PERCENTATGE Inditex ha arribat ja als nivells d’activitat prepandèmia, amb la pràctica totalitat de les botigues obertes. El gegant gallec de la moda va aconseguir en el primer semestre de l’any unes vendes d’11.936 milions d’euros, el 49% més que en el mateix període del 2020 (el 53% més a tipus de canvi constant). El benefici net va arribar fins als 1.272 milions d’euros, davant unes pèrdues de 195 milions el 2020. L’ebitda va ser de 3.100 milions, un 109% més. El president d’Inditex, Pablo Isla, va destacar ahir que la recuperació de la companyia a nivells prepandèmia es deu al fet que s’han aprofitat «al màxim els avantatges de la transformació estratègica sostenible», fonamentalment plasmada en l’execució del model de negoci basat en la integració de les botigues i la venda online amb els magatzems, en un segon trimestre amb la pràctica totalitat de botigues obertes. La venda a botigues i online a tipus de canvi constant entre l’1 d’agost i el 9 de setembre va créixer un 22% respecte al mateix període del 2020 i un 9% més que en el mateix període del 2019. Vendes, benefici net i ebitda van arribar a un rècord per a la companyia, en la qual la marca Zara suposa el 71% de les vendes i el 29% del nombre de botigues. Venda online La venda online a tipus de canvi constant va créixer en aquests primers sis mesos un 36% respecte al 2020, i un 137% si es compara amb el 2019. La venda online superarà el 25% del total el 2021. El marge brut sobre vendes es va situar en el semestre en un robust 57,9%. La posició de caixa continua sanejada amb una situació neta de 8.023 milions d’euros al tancament del semestre. Des d’un punt de vista comercial, Inditex va anunciar que Zara Man llança una línia de peces esportives per a home que estarà disponible per internet i en botigues seleccionades a partir del 30 de setembre. La col·lecció porta per nom Zara Athleticz i pretén aprofitar el creixent pes de la moda casual en temps de pan - dèmia. Una altra estratègia del gegant gallec és la racionalització de marques. Uterqüe s’integrarà a Massimo Dutti al llarg de l’any vinent. Tota la gamma de productes d’Uterqüe passarà a estar disponible a la pàgina web i a botigues seleccionades de Massimo Dutti i deixarà de comercialitzar-se en botiga pròpia. L’estratègia global d’Inditex se centra en la plena integració del model de negoci d’inventari únic, al qual s’integren el 95% de les botigues. És un model comercial completament integrat entre venda online i física en moments de tancament de botigues menys eficients. La firma preveu invertir uns 900 milions a l’any. L’execució del pla d’inversions anunciat per al període 2020-2022, de 1.000 milions d’euros destinats a digitalització i 1.700 milions d’euros a la plataforma integrada de botiga i online, es manté. Al tancament del semestre, el grup comptava amb 6.654 botigues, després de l’obertura de 92 noves botigues a 27 mercats de tot el món. Inditex manté avantatges competitius davant altres competidors en un context encara complex. Aquestes fortaleses són principalment l’encertada estratègia omnicanal, l’àmplia diversificació geogràfica i l’aposta per potenciar la venda a preu complet eludint entrar en guerres de preus. La política de retribució als accionistes es manté intacta. Repartirà un dividend de 0,70 euros per acció: 0,35 euros van ser distribuïts el 3 de maig del 2021 i 0,35 ho seran el 2 de novembre del 2021. n Inditex eleva el 49% les vendes fins a nivells prepandèmia >El benefici net arriba fins als 1.272 milions d’euros en el semestre davant les pèrdues de 195 milions de l’any passat EDUARDO LÓPEZ ALONSO Barcelona Balanç semestral del gegant gallec Zara llança una línia de roba esportiva per a home i tanca Uterqüe, que se suma a Massimo Dutti El president d’Inditex, Pablo Isla. © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 Publicitat | 11 © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

12 | Internacional Dijous, 16 de setembre del 2021 | 12 Internacional El primer ministre britànic, Boris Johnson, ha portat a terme el sotrac més gran del seu Gabinet des que va arribar al poder el juliol del 2019 per intentar sortir de la crisi de Govern en què està immers. Havia fet una altra remodelació ministerial el gener del 2020, després de guanyar les eleccions, però va ser menys petita. Aquesta vegada ha sigut una reestructuració motivada per una forta caiguda de popularitat. Un recent sondeig de la firma demoscòpica YouGov mostra un descens dels conservadors (fins al 33%), superats per primera vegada pel Partit Laborista (35%) des de principis d’any. S’havia especulat molt sobre aquesta remodelació durant les últimes setmanes i sobre qui s’hi veuria implicat. Finalment han conservat el lloc el ministre de Finances, Rishi Sunak; el de Defensa, Ben Wallace; el de Sanitat, Sajid Javid, i la ministra d’Interior, Priti Patel, que sortia a totes les travesses per ser destituïda. El canvi més sonat és de l’impopular ministre d’Exteriors, Dominic Raab, que ha pagat els plats trencats per la caòtica evacuació dels ciutadans britànics i col·laboradors afganesos de Kabul després de la reconquesta dels talibans. Raab va ser durament criticat per haver delegat les seves responsabilitats després que la crisi el sorprengués de vacances a Creta. Era un dels pesos pesants del Govern i, d’alguna manera, ho continua sent perquè Johnson li ha donat la cartera de Justícia. Raab va ser un dels homes forts del Brexit de Johnson i va assumir les funcions de primer ministre el març del 2020 mentre Johnson va estar malalt de la Covid. Es produeixen tres ascensos destacables i que ningú ha vist venir. El primer és el de la fins ara secretària d’Estat de Comerç Internacional, Liz Truss, que s’asseurà a la butaca de Raab a Exteriors. Truss ha sigut l’encarregada de renegociar els acords amb tots els països una vegada fora de la Unió Europea (UE). És un dels membres més populars del Gabinet pel seu natural optimisme. El segon ascens és el del fins ara coordinador del sistema de vacunació de la Covid-19, Nadhim Zahawi, nou ministre d’Educació. Nascut a l’Iraq, de pares kurds, que van emigrar quan ell tenia nou anys. És un dels diputats més rics de Westminster. Va estar ficat en el món del petroli i va fundar l’empresa YouGov. El tercer ascens fulgurant és el de Nadine Dorries, la nova ministra de Cultura, diputada que fins ara havia ostentat càrrecs menys importants a Sanitat i que és una de les principals seguidores de Johnson. Funcions flexibles Steve Barclay, un altre dels escuders de Johnson, brexiter, exbanquer i secretari del Brexit fins que es va consumar la sortida de la UE, és el nou Canceller del Ducat de Lancaster, un càrrec ministerial amb funcions flexibles i que inclouen des del recolzament al primer ministre fins a la supervisió d’assumptes constitucionals. Barclay substitueix Michael Gove, que ha passat a Comunitats i Vivenda. Gove és un dels ministres més ben considerats i més eficients de Johnson des que el va recuperar per al seu Govern després d’haver-lo traït en l’últim minut en les primàries del partit del 2016 per succeir Cameron. Era el segon de Johnson, els dos artífexs del referèndum del Brexit, i va decidir presentar-se ell sol per frenar Johnson el mateix dia del tancament de les candidatures. Entre els que han sortit del Govern hi ha el ministre d’Educació, Gavin Williamson, que va ser a l’epicentre de la controvèrsia per l’obertura de les escoles enmig de la pandèmia i en contra de la voluntat dels pares i dels mestres. Williamson ja va ser ministre de Defensa amb Theresa May fins que aquesta el va destituir per filtrar el contingut d’una reunió ministerial sobre la relació del gegant xinès Huawei amb el 5G el 2017. També han marxat el ministre de Justícia, Robert Buckland (reemplaçat per Raab), i el de Comunitats i Vivenda, Robert Jenrick (substituït per Gove). Imposar sancions Són diversos els motius que han portat a aquesta crisi de Govern. El primer ha sigut la gestió de la pandèmia, especialment devastadora al Regne Unit. Amb 66 milions d’habitants, és un dels països més afectats per la Covid a Europa amb 134.000 morts des de març del 2020. Malgrat que ja va tornar a la normalitat el 19 de juliol, encara hi ha 30.000 positius nous diaris. Hi ha una facció del seu partit que no li permetrà tornar a imposar restriccions aquest hivern si es disparen de nou els casos. El segon motiu ha sigut la sortida de les tropes de l’Afganistan, que ha deixat entreveure la poca influència que té Johnson a escala internacional i sobre els Estats Units, malgrat que va afirmar que el seu poder global augmentaria després del Brexit. I per descomptat, la improvisada i desastrosa evacuació de Kabul. El tercer motiu és la pujada dels impostos de la seguretat social incomplint la promesa electoral de no augmentar-los, cosa que ha provocat un fort rebuig en l’ala dura del seu partit i en l’oposició. És la pujada d’impostos més gran des de la Segona Guerra Mundial. I el quart és el problema de desproveïment als supermercats per la falta de camioners i de mà d’obra europea. n Boris Johnson, dimarts, en la conferència de premsa sobre la Covid que va oferir a Downing Street. Dan Kitwood / Pool / Reuters El primer ministre ha fet la renovació més gran del seu Gabinet des que va arribar al poder el 2019 Ha incomplert la seva promesa electoral amb una enorme pujada d’impostos de la Seguretat Social Johnson remodela el seu Govern en plena caiguda de popularitat >El primer ministre britànic es desprèn dels ministres més impopulars o els degrada, entre ells els d’Exteriors i Educació A. NIUBÓ Londres Canvis al Regne Unit © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 d’setembre del 2021 Dijous, 16 de setembre del 2021 Internacional | 13 Xifres de vacunació Més del 70% dels europeus ja han rebut la pauta completa de la vacuna. No obstant, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va advertir contra la «pandèmia dels no vacunats». 1 Nova autoritat sanitària Amb l’objectiu de fer front a futures pandèmies, la mandatària ha anunciat una nova autoritat sanitària europea, l’HERA, dotada amb un pressupost de 50.0000 milions d’euros fins al 2027. 2 Sobirania tecnològica La Comissió Europea té com a prioritat invertir en la sobirania tecnològica europea i a afrontar la transformació digital. D’aquí la importància d’acabar amb la dependència dels xips asiàtics. 3 Programa per a joves L’any 2022 s’engegarà un nou programa ALMA, l’equivalent a un Erasmus però en el món laboral, per donar als joves una altra perspectiva. 4 Canvi climàtic La UE ha adquirit el compromís de reduir en un 55% les emissions per al 2030 i doblarà la seva contribució per a la biodiversitat. 5 Claus Immigració La dirigent va insistir en la necessitat de trobar una manera comuna de gestionar la immigració sense donar, no obstant, solucions respecte a això. 6 Seguretat i defensa Von der Leyen va demanar voluntat política per construir una unió europea de la defensa i va remarcar que no es pot parlar de defensa sense ciberseguretat. 7 La Unió Europea (UE) va exhibir ahir al Parlament d’Estrasburg la seva voluntat de girar full a la crisi sanitària, econòmica i social causada per una pandèmia que sembla tenir ja sota control. Ho van escenificar els eurodiputats, que per primera vegada en any i mig van tornar a omplir l’hemicicle de la capital alsaciana per assistir al discurs de l’estat de la Unió de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. I ho va deixar clar la dirigent, que en un discurs de 65 minuts va treure pit dels èxits aconseguits en la lluita contra la Covid. «Ho hem fet junts, la Comissió, el Parlament, els 27 estats membres. Com una Europa. I podem estar-ne orgullosos», va dir. El discurs sobre l’estat de la Unió és la cita anual marcada en vermell al calendari europeu perquè s’hi revela el full de ruta per al nou curs polític. Per Von der Leyen, en l’equador del seu mandat, és el seu segon discurs i, tot i que encara en plena pandèmia, es produeix en un context molt diferent de l’any passat, quan va haver de parlar a Brussel·les, davant una Cambra semibuida. La contribució dels joves a la construcció europea, la lluita contra el canvi climàtic i la necessitat d’una autonomia digital i de defensa van ser punts que va abordar la dirigent en un discurs de poc més d’una hora en què la pandèmia va ocupar només la primera part. Aplom i eufòria continguda El setembre de l’any passat per aquestes dates, la vacuna ni existia i avui el 72% de la població europea n’ha rebut ja la pauta completa, els estats discutien encara sobre les ajudes per afrontar la crisi econòmica derivada de la pandèmia i avui han començat a rebre ja els primers fons del pla d’estímul més gran de la història: 750.000 milions d’euros. Des de l’1 de juliol, els ciutadans europeus poden moure’s lliurement pels estats de la Unió gràcies al certificat Covid, una fita tecnològica també sense precedents. Amb aquests èxits impensables fa només un any, la primera dona a presidir la Comissió Europea es va presentar al seu segon examen davant els eurodiputats. I no va dubtar a treure-hi pit. Ho va fer amb aplom i l’eufòria continguda pròpia de la fermesa alemanya, equiparable a l’estoïcisme amb què durant mesos va suportar les crítiques per la lenta i erràtica disposició de la UE en els inicis de la crisi i pels primers retards en l’arribada de les vacunes als estats europeus després d’haver apostat per la compra conjunta per als Vint-i-set. «Hem seguit la ciència. Hem complert davant Europa i davant el món. Ho hem fet bé, perquè ho hem fet a l’europea i ha funcionat», va dir, i tot i que sense obviar les greus desigualtats en la vacunació, va advertir de la «pandèmia dels no vacunats» i va anunciar l’enviament de 200 milions de dosis de vacunes més als països africans l’any vinent. La dirigent, que en el seu discurs l’any passat va insistir en la necessitat de posar en marxa una unió europea de la salut, va anunciar ja el primer pressupost per a la nova autoritat sanitària europea encar - regada de la preparació i respostes davant emergències sanitària, l’HERA, que serà operativa a partir de gener amb un pressupost de 50.000 milions d’euros fins al 2027. «Hem d’estar segurs que un virus mai més converteixi una epidèmia local en una pandèmia global», va assenyalar. Els components asiàtics La importància dels joves en la construcció d’Europa va ser un altre assumpte que va abordar Von der Leyen. Va lloar la contribució i l’empenta dels joves en els canvis que es produeixen a Europa i va anunciar el programa ALMA, l’equivalent a un Erasmus en el món professional. Al capítol dels anuncis, va informar també de la posada en marxa d’un grup de treball per avançar en la revisió de la governança econòmica abans del 2023. Von der Leyen va passar per sobre del fons de recuperació per insistir més en la necessitat d’una veritable transformació econòmica i en la necessitat d’una sobirania digital, que passa per no dependre dels semiconductors i xips asiàtics. «No és una qüestió només de competitivitat, sinó de sobirania». La mateixa sobirania que va reclamar per a qüestions de Defensa, exigint «voluntat política» per construir una autèntica Europa de la Defensa. Va anunciar més fons per a la biodiversitat i lluita contra el canvi climàtic i l’increment en 100 mi - lions d’euros de l’ajuda humanitària a l’Afganistan. Amb aquesta última crisi de fons, als estats membres els va demanar que accelerin la posada en marxa d’un nou pacte migratori, qüestió en què sempre s’encalla la UE. En defensa dels valors comunitaris, va anunciar una llei contra la violència masclista i, després de repassar els valors sobre els quals s’ha construït Europa, va demanar abandonar el der - rotisme: «Deixem-nos inspirar per tota la gent jove i canviem la percepció del que és possible». n Von der Leyen es vanagloria de la bona gestió de la pandèmia de la UE > La presidenta de la Comissió Europea anuncia la posada en marxa d’una nova autoritat sanitària amb una inversió de 50.000 milions Discurs de la Unió L’any passat encara no existia la vacuna i en el dia d’avui el 72% d’europeus han rebut tota la pauta Ursula von der Leyen, durant el seu discurs d’ahir a Estrasburg. Yves Herman / Efe MARTA LÓPEZ Estrasburg Enviada especial © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

14 | Internacional Dijous, 16 de setembre del 2021 | Els californians van votar dimarts en referèndum mantenir en el càrrec el governador demòcrata de l’Estat, Gavin Newsom, cosa que suposa un respir per al president nordamericà, Joe Biden, enfonsat en popularitat per la seva gestió de la retirada de l’Afganistan. La consulta havia sigut promoguda pels republicans, que buscaven la seva destitució per les fortes restriccions que ha imposat per frenar la pandèmia. Newsom, de 53 anys, ha aconseguit el recolzament del 64% de les paperetes. Califòrnia, l’estat més gran dels EUA i feu dels demòcrates, forma part d’una vintena d’estats que permeten a la ciutadania desafiar els seus governants abans que finalitzin els seus mandats. Newsom ha defensat aquests dies la seva gestió per combatre el virus, basada a seguir les indicacions científiques que en el seu dia van aconsellar quedarse a casa durant el pitjor moment de la pandèmia. Els empresaris el van acusar llavors d’asfixiar els seus negocis amb les restriccions i molts pares es van queixar pel tancament de les escoles. Un locutor de dretes El principal contrincant de Newsom era Larry Elder, un locutor de ràdio de dretes de 69 anys que recolza obertament l’expresident Trump. Elder va copiar l’estratègia que va seguir Trump en l’elecció del 2020 i va llançar una pàgina web denunciant frau i demanant a les autoritats «investigar i millorar els resultats distorsionats» de l’elecció. Els demòcrates han criticat el cost de la consulta – uns 280 milions de dòlars– i han indicat que aquesta no era més que un intent dels republicans per «segrestar el govern» de l’estat i aconseguir el poder, ja que no havien pogut aconseguir-ho en les eleccions a governador. Una enquesta realitzada per Spectrum News i IPSOS va revelar que dos terços dels votants registrats consideraven el referèndum com un intent de prendre el poder polític. n El governador de Califòrnia salva el seu càrrec i dona un respir a Biden EL PERIÓDICO Washington Vot popular El desgovern regna a l’Afganistan un mes després de la presa del poder pels talibans. En aquest temps, els nous amos del país han anunciat un nou Govern, però l’administració continua buida: sense funcionaris ni persones que sàpiguen portar un país. Els talibans regnen però no governen, i comencen a sorgir fundades sospites que hi ha una gran divisió al centre del poder dels extremistes. «En aquestes setmanes hem pogut veure que no tenen pla, que no saben què fer. Tots els funcionaris que abans treballaven a l’administració, gent amb estudis, o se n’ha anat ja o s’amaga per marxar quan pugui. Els talibans intenten aparentar normalitat, però saben perfectament que a les ciutats ningú els vol», explica a EL PERIÓDICO Izzetullh Sadat, president d’una associació d’ajuda a refugiats afganesos a Turquia. Cos de milicians On de moment mana la tranquil·litat és als carrers, on els talibans s’han imposat a través del seu cos de milicians. Per primera vegada en dècades, els combats a tot el país s’han acabat –a excepció de la vall del Panjshir, on la resistència segueix viva, tot i que en forma de guerrilla a les muntanyes. Els problemes, no obstant, podrien ser dins dels palaus. El líder suprem talibà i nou emir de l’Afganistan, Hibatullah Ak hun - dzada, està desaparegut des de fa un mes, i un dels líders polítics del grup i nou vice primer ministre, Abdul Ghani Baradar, no ha sigut vist públicament des de fa més d’una setmana. Es diu que el primer podria haver mort i que el segon, després d’una discussió interna, podria haver resultat ferit o fins i tot assassinat en un atac de gent pròxima a la facció del nou ministre de l’Interior talibà. Els islamistes radicals, no obstant, ho neguen tot. n El desgovern regna un mes després del triomf talibà a l’Afganistan ADRIÀ ROCHA CUTILLER Istanbul El futur del país centreasiàtic >Molts funcionaris han fugit del país i hi ha fortes divisions en el centre del poder Jornada fragorosa a la península coreana. Els míssils disparats pel nord integren la rutina però és inèdita la immediata resposta des del sud. L’intercanvi és la conseqüència de la paràlisi de les negociacions entre Pyongyang i Washington per a la desnuclearització nord-coreana i la falta de sintonia als dos costats del paral·lel 38. Aquell optimisme que va desencadenar dos anys enrere la febril activitat diplomàtica ha quedat ja enterrat. Pyongyang va llançar els seus dos míssils al migdia amb cinc minuts de diferència des de la província de Pyongyang del Sud. Van volar durant 800 quilòmetres a una altura màxima de 60 quilòmetres abans d’enfonsar-se al mar del Japó. Seül i Washington encara estudien els llançaments i no està clar si van caure en aigües territorials nipones, però es dona per descomptat que es tracta dels primers míssils balístics en sis mesos. La tipologia no és irrellevant. Diumenge havia llançat dos míssils creuer, que es diferencien dels anteriors per la propulsió i el seu vol rasant i, des del punt de vista legal, no estan subjectes a les resolucions de l’ONU sobre armes de destrucció massiva, per la qual cosa una interpretació escrupolosa exonera Corea del Nord. Sobre la intenció dels balístics hi ha menys dubtes: Pyongyang eleva el seu desafiament. Tres hores després Seül hi va respondre amb un míssil balístic llançat des d’un submarí. Tampoc la tipologia és irrellevant. Aquests projectils suposen un estimable avanç de les capacitats militars perquè la seva base mòbil i oculta sota les aigües en dificulta la detecció. Només vuit països en tenen i Corea del Sud és l’únic de la llista sense armes nuclears. Seül va reivindicar l’èxit de la prova sense oferir-ne excessius detalls i el president, Moon Jae-in, va negar que fos una resposta al repte nord-coreà després de supervisar el llançament. L’encadenament de provocacions nord-coreanes ha llimat la sobrenatural paciència de Moon, el millor que li ha passat a la península en dècades. L’antic activista pels drets humans ha fet de la pau entre dos pobles germans el seu objectiu vital i ha aguantat amb estoïcisme les tossudes insolències de Pyongyang. Desenvolupament militar Anys enrere, quan Donald Trump i Kim Jong-un es creuaven diàries amenaces de destrucció massiva, el seu cap fred va acabar arrossegant-los a la taula de negociacions i s’ha esforçat a evitar qualsevol acte que pogués revoltar Corea del Nord, pagant sovint la desafecció de l’electorat que exigeix mà dura. Però en els últims anys, escarmentat per les ventades de Washington, ha accelerat el seu desenvolupament militar amb míssils balístics, submarins i el seu primer portaavions per rebaixar la seva dependència del paraigua nord-americà. Descomptat el míssil sud-coreà, hi ha poca cosa noticiable en el fragor actual. El calendari contempla una escalada de tensions quan expira l’estiu perquè les maniobres anuals conjuntes de Corea del Sud i els Estats Units revolten Pyongyang, que les veu com a assajos d’invasió i hi sol respondre amb alguna barbàrie amb míssils i variades invectives. n Tensió entre les dues Corees per un intercanvi inèdit de míssils > Els projectils nord-coreans, prohibits per les Nacions Unides, són balístics, mentre que el sud-coreà va ser llançat des d’un submarí ADRIÁN FONCILLAS Pequín Relacions Pyongyang-Seül Llançament d’un míssil balístic, ahir a Corea del Sud. YNA © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 Publicitat | 15 © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

16 | Internacional Dijous, 16 de setembre del 2021 | Abimael Guzmán continua sent un problema polític per al Perú. La mort del cap del grup terrorista Sendero Luminoso no ha esgotat les controvèrsies. El destí del cadàver ha generat noves turbulències en un moment en què persisteixen les sospites sobre les antigues relacions d’alguns integrants de l’actual Govern d’esquerres amb romanents del senderisme. El cos de l’home que es feia anomenar President Gonzalo no ha sigut reclamat per cap familiar ni representant legal. L’única persona que podria fer-ho, la seva dona i ex número dos del grup terrorista, Elena Iparraguirre, compleix cadena perpètua a la presó. De fet, es va casar amb Guzmán a la presó de màxima seguretat. En aquest context, la fiscalia ha intervingut en l’assumpte després de declarar «en abandonament» el cadàver de l’home que va intentar als anys 80 prendre el poder polític amb un cost enorme de morts, gairebé 70.000. L’Estat ha sigut corresponsable d’aquesta onada de violència, segons les conclusions de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació. Cinc dies després de la defunció, el ministeri públic va anunciar a través de l’Institut de Medicina Legal que disposarà de les restes de Guzmán per a la seva immediata cremació. «L’Executiu respecta la independència del ministeri públic», va dir el premier Guido Bellido. «El que ha dit el nostre president [Pedro Castillo], i que nosaltres hem reiterat, és que recolzarem el que determini», va afegir. Bellido és un dels dirigents del Perú Lliure que, segons s’ha denunciat, va tenir vincles amb el Moviment per l’Amnistia i els Drets Fonamentals (Movadef), que reclamava un benefici d’aquesta naturalesa per a Guzmán. La sort final de Guzmán té un punt de comèdia macabra. L’or - dre d’incineració està encara en l’aire per diverses raons. Encara no han acabat els exàmens per aclarir les raons de la seva mort, posades en dubte per part l’oposició parlamentària. Però, alhora, tot i que sigui com a formalitat, i per complir amb el Manual de Procediments Tanatològics Forenses, cal preguntar a la Facultat de Medicina si vol quedar-se amb el cadàver. Se sap per endavant que no el vol. Tampoc es contempla la possibilitat d’enterrar-lo en una fossa comuna. Buit legal No hi ha, d’altra banda, una norma que permeti la incineració de cossos. Per tant, ha de ser el president Castillo a través d’un decret d’urgència o el Congrés, mit - jançant una llei, els que permetin portar a terme aquest procediment. D’acord amb el diari La República, el buit legal no significa prohibició. El Ministeri de Justícia podria invocar la Llei de Cementiris i Serveis Funeraris perquè es cremin les restes. Diferents sectors temen al seu torn que si les cendres es dipositen en un lloc específic es converteixi en un santuari de senderistes. La Junta de Portaveus del Congrés va assenyalar sobre això que no es poden «generar espais» perquè el Movadef realitzi «actes de reivindicació». La legisladora oficialista Betsy Chávez presentarà un projecte de llei per incinerar les restes de les persones condemnades, a fi que no es creïn mausoleus o llocs de culte per als seus seguidors. Les ferides de la violència segueixen a flor de pell al Perú. Durant molts anys, les reclamacions socials van ser ignorades sota l’acusació que els seus patrocinadors eren «terrucos» (simpatitzants del terrorisme). Castillo i el seu partit han sigut blanc d’aquest qualificatiu durant la campanya electoral. El ministre d’Exteriors del seu Govern, Héctor Béjar, va durar al seu lloc només uns quants dies. La seva caiguda es preveia inevitable després que Béjar, reconegut sociòleg que als anys seixanta va formar part d’un fallit experiment guevarista, assegurés, sense proves concretes, que la CIA va estar al darrere de la formació de Sendero. n El cadàver sense destí del ‘President Gonzalo’ Cinc dies després de la seva mort, el cos d’Abimael Guzmán, l’exlíder del grup terrorista peruà Sendero Luminoso, no ha pogut ser incinerat. Ningú l’ha reclamat i la fiscalia l’ha declarat «en abandonament». Controvèrsia al Perú ABEL GILBERT Buenos Aires Abimael Guzmán, el 2012. Pablo Aguilar / Efe © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 d’setembre del 2021 Dijous, 16 de setembre del 2021 Política Política | 17 La Secció Cinquena del Contenciós Administratiu de l’Audiència Nacional considera conforme a Dret el cessament del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, a l’estimar el recurs formulat per l’Advocacia de l’Estat en representació del Ministeri de l’Interior. La decisió d’ahir suposa revocar la sentència del Jutjat Central del Contenciós número 8 que al març va anul·lar la resolució administrativa del secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez, cessant Pérez de los Cobos com a cap de la Comandància de Madrid, i la que la va confirmar en alçada, del mateix ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. La Sala, per unanimitat, invoca altres sentències per assenyalar les normes aplicables i els criteris que s’han seguit al resoldre anteriorment impugnacions de cessaments i de nomenaments en destinacions de lliure designació en la Guàrdia Civil. En aquestes es distingeix entre la idoneïtat per ocupar el lloc, cosa que en el cas de Pérez de los Cobos no es discuteix, i la confiança dipositada per l’autoritat que va efectuar en el seu moment el nomenament i que, davant la seva pèrdua, disposa el cessament. El tribunal recorda que compten amb la revisió judicial, de manera que, una vegada «descartada l’existència de desviació de poder, es constata que la decisió de cessament de Pérez de los Cobos» compta amb prou motivació, tenint en compte que la pèrdua de confiança és per no informar del desenvolupament, no per no ferho del contingut, d’investigacions i actuacions portades a terme per la Guàrdia Civil. La sentència, a més, nega la pretensió del coronel de tornar al lloc al capdavant de la Comandància de la Guàrdia Civil a Madrid: «Havent trencat la confiança, no té sentit la declaració de reincorporació al destí, mantenint l’interessat i imposant una relació professional sustentada, a més de motius reglats (idoneïtat), també, en aquesta circumstància subjectiva, com hem declarat, és a dir, per la pèrdua de la confiança, qualitat que acompanya i mediatitza el nomenament per a l’esmentat càrrec i destí». Ús polític de la seva figura La sentència, que encara pot ser recorreguda en cassació davant el Tribunal Suprem, exonera l’equip de Grande-Marlaska de l’argument principal i més polític dels sostinguts per Pérez de los Cobos en els seus 16 mesos de pols amb Interior: el del fet que el seu cessament va ser una represàlia per negar-se a explicar a l’autoritat política el secret d’una investigació judicial. És la que, amb ordre de silenci, va fer Carmen Rodríguez Medel, titular-ne del Jutjat d’Instrucció 51 de Madrid, en relació amb la causa en la qual hi va haver imputat el llavors delegat del Govern a Madrid, José Manuel Franco, per la seva presumpta responsabilitat en l’expansió de la pandèmia per permetre les manifestacions feministes del 8-M del 2020. La Secció Cinquena accepta l’explicació que sempre va donar el ministeri: quan la Secretaria d’Estat va manar preguntar al llavors càrrec de confiança Pérez de los Cobos, volia saber de l’existència d’una investigació de la qual no havia sigut informada, però no del seu contingut. La versió del coronel cessat, que passava perquè se li havia demanat que violés un secret judicial per motius polítics, es va convertir en argument del PP, Ciutadans i sobretot Vox contra Grande-Marlaska, acusant-lo de purgar un fidel servidor públic. Pérez de los Cobos, l’oficial que va dirigir el dispositiu policial contra el referèndum il·legal de l’1-0, es va convertir així en figura de referència per a la dreta. Aleshores ja havien sigut tres les topades amb Interior de qui, després de la seva actuació a Catalu - nya, el Govern d’esquerres va nomenar cap de la Comandància madrilenya. El pols de 16 mesos mantingut amb Interior va incloure un episodi de filtració tergiversada des de la comandància al seu càrrec, segons la qual Interior havia donat ordre a la Guàrdia Civil de retirar banderes d’Espanya als manifestants que cada dia s’ajuntaven per cridar a les portes de la casa del llavors vicepresident del Govern, Pablo Iglesias, i la seva parella, la ministra Irene Montero, a Galapagar (Madrid). En realitat era una instrucció de De los Cobos. Va ser la mateixa setmana de maig en què va ser cessat. Un mes abans, el primer frec va tenir també Iglesias al centre. Uns veïns de Galapagar havien increpat l’abril del 2020 al llavors líder de Podem quan empenyia un carretó de comprar en una botiga sense portar mascareta. El criteri d’Interior va ser no actuar si no hi havia petició judicial, però el cap de la Guàrdia Civil a Madrid va enviar dos dels seus homes a demanar el videoenregistrament del comerç, sense cap investigació judicial. El coronel va ser cessat el diumenge 24 de maig del 2020 i va interposar un recurs d’alçada contra el seu cessament, que el 28 de juliol va ser rebutjat per Interior. A partir de llavors va emprendre la via judicial sostenint tres idees: que el seu cessament es devia a haver volgut complir la llei; que era idoni per manar la Guàrdia Civil a Madrid i que el seu cessament li provocava un perjudici en la seva carrera, a l’impedir-li ser general. n Aval judicial unànime a la decisió d’Interior de cessar Pérez de los Cobos > L’Audiència Nacional sentencia que la destitució del cap de la Guàrdia Civil a Madrid es va produir per no informar el Govern del desenvolupament d’investigacions, no del seu contingut ÁNGELES VÁZQUEZ JUAN JOSÉ FERNÁNDEZ Madrid Decisió de la Sala Contenciosa Administrativa El coronel Pérez de los Cobos saluda un policia a l’Audiència Nacional, on anava a declarar sobre el major Trapero, el gener del 2020. José Luis Roca © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

18 | Política Dijous, 16 de setembre del 2021 | El president del PP, Pablo Casado (dreta), posa per a un ‘selfie’ amb el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández (esquerra), i l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida. Quique García / Efe La crisi del PP de Madrid, la trama periodística més entretinguda d’a quest nou curs polític, no existiria sense el personatge, aparentment secundari, de José Luis Martínez-Almeida. L’alcalde de la capital ha assumit un rol útil per a Pablo Casado al coquetejar amb la possibilitat de presentar-se a les primàries contra Isabel Díaz Ayuso per dirigir el partit a la regió. Segons ell mateix ha donat a entendre en privat a diversos dirigents consultats per aquest diari, la direcció del PP nacional l’ha animat a fer el pas. Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid i nova dirigent a l’alça dels populars, ha parlat clar: ella vol presidir també la formació a nivell autonòmic, perquè així ho fan els seus companys que són caps de Govern com ella, Alberto Núñez Feijóo (Galícia), Juanma Moreno (Andalusia) i Fernando López-Miras (Múrcia). «És el natural», repeteix aquests dies. Un lloc clau No obstant, el temor de Casado que la madrilenya agafi massa pes i intenti disputar-li el seu lideratge ha fet que Génova mogui fitxa per crear el relat que hi ha més candidats: ni més ni menys que Almeida, un polític que, com Ayuso, també va créixer políticament durant la pandèmia i es va revelar com un dels puntals del PP. La batalla no és fútil. El partit a Madrid aporta un nombre d’afiliats i compromissaris que es revela clau per decidir qui és el president nacional i, per tant, candidat a la Moncloa. Aquest moviment d’Almeida ha refrescat la memòria a diputats i regidors madrilenys que hi veuen paral·lelismes amb un altre xoc polític. I no és el d’Esperanza Aguirre (presidenta) i Alberto Ruiz-Gallardón (alcalde), que entre els seus nombrosos xocs també es va incloure el del PP de Madrid. És una escaramussa que va protagonitzar el mateix Almeida el 2017 a l’Ajuntament de Madrid quan Manuela Carmena (Ara Madrid) n’era l’alcaldessa i els populars estaven en l’oposició. L’avui alcalde (Madrid, 1975), llicenciat en Dret i advocat de l’Estat des del 2001, va ocupar el seu primer càrrec polític, entre el 2007 i el 2011, com a director general de Patrimoni Històric de la Comunitat de Madrid. «Gallardón no deixava de fer obres i necessitàvem algú que se sabés bé les lleis i el vigilés. A Aguirre l’hi van recomanar, van fer bones relacions jugant a golf junts i així es van fer amics», explica sense voler que es publiqui el seu nom una persona que va viure de prop aquesta relació. Després, Aguirre el va nomenar secretari general del Consell de Govern (2011- 2013), perquè donés fe dels acords de l’Executiu regional. El 2015, Almeida va anar de número 3 d’Aguirre a les eleccions a l’ajuntament, que la llavors líder va perdre davant Carmena, i es va convertir en regidor. Entre ella i ell, en el número 2 de la llista, hi havia Íñigo Henríquez de Luna, un nom clau en aquesta història. La legislatura es va posar en marxa i Aguirre es va haver d’acostumar a ser a l’oposició. No van ser anys fàcils per a ella, perquè van esclatar nombrosos casos de corrupció que afectaven persones que havien sigut la seva mà dreta i esquerra, com Ignacio González i Francisco Granados. Finalment, el 24 d’abril del 2017, tres dies després que González hagués entrat a la presó per la gestió de l’empresa pública de l’aigua Canal de Isabel II, la madrilenya va deixar tots els seus càrrecs al consistori. La marxa d’Henríquez Cristina Cifuentes ja era la presidenta autonòmica i acabava d’agafar les regnes del PP de Madrid, per la qual cosa era la nova cap a tots els efectes. Vint-i-quatre hores després que la seva padrina política hagués caigut en desgràcia, Almeida va fer un pas endavant per, en contra de l’opinió d’Aguirre, disputar la representació del PP a l’ajuntament a Henríquez de Luna, que n’era el successor natural. Cifuentes va defensar unes insòlites primàries en el grup municipal i Almeida les va guanyar per 10 vots a 8 (i dues abstencions). ¿Què en va ser d’Henríquez de Luna? L’avui alcalde no el va incloure a les seves llistes el 2019 i va decidir fitxar per Vox, on ara és diputat autonòmic. n L’obedient peó de Casado i Cifuentes Tensió a les files populars El president del PP tem que Ayuso agafi massa pes i pugui disputar-li el lideratge nacional L’alcalde de Madrid coqueteja amb presentar-se contra Ayuso per dirigir el PP de Madrid i facilita així l’estratègia de la direcció nacional del partit. Fa quatre anys, Almeida va protagonitzar una operació similar al renegar d’Aguirre, la seva mentora, 24 hores després que ella hagués de dimitir. PILAR SANTOS Madrid © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 Opinió | 19 Participació > Opinió | Anàlisi | Entre Tots 19 Dijous, 16 de setembre del 2021 Von der Leyen va abordar els temes més conflictius a nivell intern en la part final del seu discurs, aquells que tocaven els dissidents interns. En el seu al·legat va reivindicar la llibertat, l’Estat de dret, la qualitat de la democràcia i la igualtat. Va anunciar una norma europea per defensar les dones víctimes de violència de gènere i va fer una crida a defensar els valors europeus. Zero autocrítica a l’evolució del projecte europeu i l’actuació d’actors que han afavorit l’actual situació. Si per a alguna cosa serveixen aquests debats és per marcar les prioritats d’agenda del curs vinent. Per tant, és tan important el que es diu com el que no s’esmenta. Juntament amb l’absència de la reforma de la política europea de veïnat o la necessitat d’una estratègia en les relacions amb Rússia, la migració va ser potser l’absència més clamorosa. Despatxada en tres idees, unitat en la protecció de les fronteres, la necessitat de reduir la immigració irregular i retornar els que no tenen dret a estar. És a dir, una política migratòria única i exclusivament marcada per qüestions de control fronterer. Res sobre la reforma del sistema d’asil, res sobre la migració laboral i, per descomptat, res sobre els drets humans de les persones migrants. En definitiva, després del debat sobre l’Estat de la UE d’aquest any, es pot concloure que els temes que tindran el seu lloc aquest any són aquells que reforcen l’eix franco-alemany. Política de defensa per a París, Pacte Verd per a Alemanya. Les qüestions socials de joves o violència de gènere també tindran el seu lloc, però sense gaire pressupost. No sembla clar que la reforma pressupostària hagi de tenir lloc durant l’any vinent ja que estaran en el seu apogeu els fons de recuperació. Així que cap canvi substantiu en la naturalesa o en les polítiques de la UE, només canvis estètics i només en algunes àrees. n De nou arriba el setembre i, per tant, un nou debat sobre l’estat de la Unió Europea, que, com la tardor que s’acosta, també ha sigut gris i anodí. Ursula vVon der Leyen mai ha sigut una persona que s’hagi caracteritzat per oferir discursos polítics i arriscats. Més aviat es limita a defensar el resultat aconseguit d’una manera cauta. En un moment de paràlisi política, de profunda crisi d’identitat, i d’una àmplia incertesa, potser, només potser, fer propostes que portin a la reflexió i al debat podria materialitzar-se en avenços i no quedar en discursos buits perlats d’eslògans. Von der Leyen, fidel al seu estil, va tocar molts temes, però tots de passada, sense aprofundir-hi ni involucrar-s’hi gaire. Va fer picades d’ullet per acontentar, com anar alternant la llengua en funció de la qüestió a tractar. Així, si tocava seguretat i proposava una cimera de defensa durant el primer semestre de presidència francesa, ho feia en francès, si el tema era l’Estat de dret, la democràcia i els valors europeus canviava a l’alemany. No obstant, en el seu afany per acontentar molta gent, van aparèixer les incongruències. Va parlar dels joves i la seva lluita contra el canvi climàtic, fins i tot va proclamar que el 2022 seria l’any de la joventut, però no va parlar de com fomentar l’ocupació juvenil; va prometre la retallada del 55% de les emissions de CO2 i va sol·licitar el recolzament de la Xina i els EUA, però no va esmentar com fer-ho. Tampoc en la política de seguretat i defensa va buscar la polèmica, va esmentar les noves i velles amenaces i la necessitat que la UE tingui una autonomia més gran i capacitat de desplegament on no arribi l’OTAN, especialment en l’àmbit de la ciberseguretat, amb la introducció de millores en la cooperació i la interoperabilitat de la intel·ligència, però no va entrar en els temes que es troben al cap de tots i totes sobre la necessitat o no d’un exèrcit europeu. Això sí, va anunciar que hi haurà una Cimera de la Defensa sota presidència francesa. Un nou titular. Hi va haver mencions a la necessitat de revisió del model de governança econòmica i reforma del pacte d’estabilitat i un tímid reconeixement al fracàs de la política de l’austeritat, ja era hora, però, de nou, sense una proposta clara de per on avançar. La UE busca el seu lloc La tribuna La presidenta de la CE va reivindicar la llibertat i la democràcia, però sense fer autocrítica sobre l’evolució del projecte europeu i l’actuació dels que han afavorit l’actual situació Von der Leyen va tocar molts temes en el seu discurs, però tots de passada, sense aprofundir-hi ni involucrar-s’hi gaire. I en el seu afany per acontentar molta gent, van aparèixer les incongruències Ruth Ferrero-Turrión P Ruth Ferrero-Turrión és professora de Ciència Política a la UCM i investigadora sènior a l’ICEI. © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

20 | Opinió Dijous, 16 de setembre del 2021 | Emma Riverola Aquesta setmana han passat moltes coses, entre les quals l’espectacle torbador d’una taula feta miques, però també nous motius per al deseiximent d’Espanya, en forma de contínues formes de repressió judicial, però també l’evidència d’un Govern i d’unes forces independentistes que renoven aquella històrica màxima d’Andreotti en la qual els companys de partit (o de coalició) són a dalt de tot del cim on habiten els enemics. Aquesta setmana, i ja em perdonaran el canvi de registre, també ha perdut el Barça. Hi ha derrotes simbòliques, derrotes doloroses, inesperades ensulsiades, catastròfiques derrotes. I, després, hi ha el que va ocórrer dimarts contra el Bayern. Una desfeta anunciada i rebuda amb resignació, sense llàgrimes i sense futur, sense dramatisme, amb el sotmetiment tediós de qui sap que l’arribada del fat és un fet inevitable. Ho va dir Piqué: «És el que hi ha; ara som el que som». Mentre l’escoltava, després del matx, pensava que el central parlava de futbol, però, de fet, sabia que en realitat estava analitzant el nostre present. La desesperació neix de les expectatives frustrades. La melancolia, menys tràgica, més assumida, s’instal·la lentament com el tint trist de la boira. n La voluntat de Pujol era clara, la seva Convergència era més que un partit, més que unes sigles, més que uns dirigents i uns militants. Convergència era el país, la república independent catalana, emocionalment independent. Pujol no era el líder d’un partit, era el pare de Catalunya. O padrí, pel que hem vist. Més enllà de les sigles, aquesta idea grandiloqüent d’assimilació continua present. És present quan Junts pretén imposar membres del partit que no formen part del Govern a la taula de diàleg. Hi és quan, de manera reiterada, qualsevol dels seus o de la seva galàxia, exclou de la seva concepció de Catalunya tot aquell que no senti la necessitat imperiosa de la independència, quan abona la idea que els catalans no sobiranistes són una cosa aliena, quan no directament traïdors, venuts a la causa espanyola. Catalunya els pertany, això creuen. Com l’amo delirant, es consideren lliures per fer amb la seva propietat el que desitgen. Fins i tot menysprear les seves institucions, joguinejar amb el seu prestigio i descuidar les seves necessitats. Una herència convertida en caricatura. La seva prepotència només convida més catalans a sentir-se més ben representats per l’altre costat de la taula. n Pros i contres És el que hi ha Josep Maria Fonalleras & Pujol a la taula La senyora que s’ha adreçat a mi al carrer no és real. Això és el que em dic mentre la senyora em parla i mentre evito contestarli perquè la gent no em vegi parlar sol. Llavors li prego telepàticament que em deixi en pau, però ella no té funcions telepàtiques i no m’escolta. Estic aturat davant l’aparador d’una botiga de roba, amb la senyora irreal al costat. Diu que va conèixer la meva mare i que la meva mare adorava els milfulls de merenga, tot i que no feia fàstics als de crema pastissera. La menció als milfulls m’obliga a salivar, ja que tinc una lleugera baixada de sucre. La senyora irreal i jo ens reflectim una mica a l’aparador de la botiga. Els nostres reflexos apareixen al costat de dos maniquins, un d’home i un altre de dona, com si forméssim part de la decoració. De sobte, els maniquins es posen a parlar també, primer entre si, després dirigint-se a nosaltres, com sol·licitant-nos amb gestos que ens en anem. Tampoc això és real, em dic. Estic acostumat a lluitar contra les coses irreals que es presenten en la meva vida com a reals i sé on es troba la frontera entre la veritat i el deliri. Passats, no obstant, uns segons, resulta que els maniquins de l’aparador són dos empleats de la botiga que es troben canviant la decoració i no els agrada ser observats. Componc, doncs, un gest de disculpa i continuo caminant amb la senyora irreal al costat. Diu ara que la meva mare estava molt preocupada per mi i que es va morir amb aquesta pena. Penso en la idea de «morir-se amb una pena». Ara ets viu, amb una pena, i d’aquí un minut t’abandona la vida, però potser la pena continua allà, perduda entre les teves entreteles. Potser en una bona autòpsia es descobriria. –La merenga dels milfulls –insisteix la senyora– constituïa un xut d’energia per a la teva mare. La teva mare necessitava sucre. Aturo un taxi, m’hi fico i tanco la porta abans que tingui temps d’entrar-hi la senyora irreal, que es queda fent gestos a la vorera. Cinc o sis carrers més enllà demano al conductor que s’aturi. Baixo i entro en una cafeteria on prenc un cafè amb llet amb un milfull de crema, ja que no els tenen de merenga. Ho faig a la salut de la mare, però em prova bé a mi. n A contrallum Em prova bé Juan José Millás Una senyora irreal se’m dirigeix a mi al carrer i em diu que la meva mare adorava els milfulls, de merenga o de crema. I que estava preocupada per mi, i es va morir amb aquesta pena uLa presidenta va pronunciar a l’Europarlament el seu segon discurs sobre l’estat de la Unió en un context molt diferent del del 2020: amb el 72% de la població europea vacunada i la vista posada en reptes futurs. P. 13 Ursula von der Leyen PRESIDENTA DE LA COMISSIÓ EUROPEA uFacebook sabia des del 2019 que Instagram, de la qual és propietària, és perjudicial per als adolescents, però ho va ocultar. The Wall Street Journal ha publicat els informes interns. No tot val per fer negoci. P. 33 Mark Zuckerberg FUNDADOR DE FACEBOOK uLa medallista olímpica va carregar amb duresa i valentia al Senat contra la federació i el Comitè Olímpic per consentir els abusos de Nassar a les esportistes. La inacció fa les institu - cions responsables. P. 51 Simone Biles GIMNASTA © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 Opinió | 21 elPeriódico www.elperiodico.cat DIRECTOR: ALBERT SÁEZ. Directores adjuntes: Gemma Martínez i Gemma Robles. COMITÈ EDITORIAL President: Joan Tapia. Secretari: Rafael Jorba. Subdirectors: Carol Álvarez (+Periódico), Joan Cañete (Opinió, Participació i Audiències), Bernat Gasulla (Última hora) i Rafa Julve (Multimèdia). Edició paper: Reyes Susín i Eloy Carrasco. Edició digital: Xurxo Martínez. Panorama: Marta López. Societat i Barcelona: Iosu de la Torre. Cultura: Ramón Vendrell. Esports: Albert Guasch. Edició gràfica i fotografia: Julio Carbó. Disseny: Joel Mercè. Infografia: Ricard Gràcia. Xarxes socials: Silvia Cobo. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA SLU Gerent general: Fèlix Noguera. Publicitat nacional: Marta Bilbao. Publicitat: Joan Garçon. Distribució: Logística de Medios Catalunya S.L.U. Av. Gran Via de l’Hospitalet, 163-167 08908 - L´Hospitalet de Llobregat (BARCELONA) T: 93 265 53 53. Fax: 93 484 37 48. Publicitat: Prensa Ibérica 360 S.L. Pedro Muñoz Seca, 4. 28001 Madrid. T: 91 436 37 70. Fax: 91 436 37 75. Editorial table després del carreró sense sortida al qual es va arribar el 2017, sinó l’inici, en paraules d’Aragonès, d’«una nova fase» per a Catalunya. En aquesta el diàleg no és un repte amb data de venciment, sinó un estat d’ànim, una pràctica per sostenir. Tot i que impliqui molt (el reconeixement de l’existència d’un conflicte que s’ha de solucionar a través de la negociació), aquest asseure’s i parlar, a falta de concrecions i compromisos concrets, pot semblar poca cosa. O el mínim que es podria exigir ja no per buscar una sortida al conflicte polític a Catalunya, sinó fins i tot en el dia a dia de la gestió dels assumptes ordinaris de l’Administració. Però es pot recordar la paràlisi d’on venim. I advertir de què és el que espera al girar la cantonada si el diàleg fracassa, el risc que de ben segur estarà present en tot moment com a antídot per a qualsevol temptació d’estripar les cartes. Un Partit Popular per al qual aquest simple asseure’s i parlar d’ahir es transmuta en un «negociar un referèndum amb els que aclamen els terroristes que volen atemptar contra el PP i els radicals que incendien BCN». Un Vox per a qui asseure’s i parlar amb l’Executiu català equival a «cedir davant els enemics d’Espanya» acudint a «la taula de la traïció a la justícia que va condemnar els malfactors colpistes, la taula de la traïció al Rei i el poble». I uns sectors de l’independentisme que no veurien aquest inquietant horitzó d’intolerància i entossudiment com la greu amenaça a la convivència que és, sinó com una finestra d’oportunitat per portar Catalunya i Espanya a una situació d’enfrontament irreversible. Anar a una taula de diàleg de negociació i comprometre’s a mantenir-s’hi com sigui necessari no és doncs ni una cosa que es pugui donar per fet ni una fita en absolut menor, sinó un èxit del qual felicitar-nos. Que els interlocutors no fixin terminis fixos per arribar a resultats efectius allunya qualsevol escenari de ruptura durant el temps necessari perquè es continuï assimilant per les dues parts què és possible i què no, quins són les necessitats de la societat catalana i quins són els límits d’allò viable. Però no n’hi ha prou amb parar el rellotge. El recorregut que ara s’inicia ha de portar a algun lloc. El retrobament ha de ser alguna cosa més que la necessària posada al dia de l’agenda dels problemes, reals i inajornables, que el procés ha anat deixant abandonats a la cuneta. La negociació ha de donar fruits i fer-ho, sense terminis i sense pauses, però dins d’un marc de temps raonable, abans que la frustració pugui aparèixer i pugui carregar d’arguments els que des d’abans que s’iniciés ja han apostat pel seu fracàs. n El recorregut fins a arribar a aquesta taula del Palau de la Generalitat ha sigut accidentat, llarg i complex. El que comença ara, tenint en compte la distància entre les postures de sortida, no ho serà menys. Però ahir aquest asseure’s i parlar que molts demanaven (alguns sincerament, d’altres esperant una negativa que els carregués de raó) va començar. I el més important de tot, amb els dos principals interlocutors disposats a mantenir-lo durant el temps que sigui necessari. Un Pedro Sánchez cada vegada més còmode en els seus contactes amb la realitat catalana i un Pere Aragonès reforçat després d’haver imposat la seva autoritat com a president en la composició de la delegació del seu Govern no es van fixar terminis, però sí que es van comprometre en l’ambiciós repte que la taula de diàleg i negociació no només sigui la justificació d’una treva ineviEl diàleg ha començat i, el més important, amb les parts disposades a mantenir-lo tant com sigui necessari. Però en un temps raonable hauria de donar fruits P L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals. Asseure’s, parlar i acordar © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

22 | Opinió Dijous, 16 de setembre del 2021 | Geopolítica La mateixa nit dels atemptats de l’11 de setembre, George Bush va exposar en el seu discurs a la nació un dels pilars del que es va denominar la doctrina Bush: els EUA considerarien terrorista tot aquell país que ajudés o allotgés terroristes. Aquest principi va servir per desencadenar la guerra a l’Afganistan, on el règim dels talibans allotjava Ossama bin Laden. Altres preceptes de la doctrina Bush (la guerra preventiva i l’exportació de la democràcia per la força) van ser els pilars de la guerra de l’Iraq. Com s’ha dit amb assiduïtat aquests dies, recordo on era i què feia l’11-S. Mentre veia caure les Torres Bessones, poc em podia imaginar que unes setmanes després, a Kandahar, sentiria un col·lega periodista mexicà preguntar-se en veu alta si aquells afganesos que ens observaven amb una expressió indesxifrable sabien per què els estaven bombardejant. «¿Sabran què va passar l’11-S?» . No ho sé, no és exagerat pensar que no. Al cap i a la fi, 20 anys després, nosaltres tampoc sabem què és l’Afganistan. La propaganda en temps de guerra és un art antic. En el cas de la Guerra contra el Terror desencadenada després de l’11-S va ser, alhora, basta i sofisticada. Basta perquè ningú es creia que la potència militar més gran de la història i els seus aliats envaïssin l’Afganistan per alliberar les dones del burca o l’Iraq per crear un Estat democràtic. Sofisticada perquè ¿qui s’oposarà a la democràcia i a defensar els drets dels dones? Més grisos: hi ha iraquians i afganesos que han viscut millor aquests 20 anys del que ho haurien fet sota Saddam Hussein i els talibans. La realitat tendeix al poliedrisme. Als 20 anys de l’11-S, la propaganda ha colpejat com un bumerang el rostre dels EUA. Els talibans han tornat, i amb ells les fotos de dones amb burca als nostres diaris. La veritat és que de burques n’hi ha hagut sempre i les dones afganeses mai han importat gaire. Ni llavors ni ara. La realitat no és trista, només és. El que és trist és l’intent de molts de disfressar-la amb propaganda i la tendència d’altres tants a creure’s les seves pròpies mentides. n L’Afganistan i la propaganda La veritat és que de burques n’hi ha hagut sempre i les dones afganeses mai han importat gaire. Ni fa 20 anys ni ara Joan Cañete Bayle La vida és la nostra memòria. Som la suma dels nostres records, del nostre passat i de l’experiència viscuda. Quan un d’aquests ens abandona perdem tot el que hem acumulat al disc dur i part de la nostra existència queden relegats a l’àlbum de records dels nostres éssers estimats. Per això el 21 de setembre se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer, per «recordar» que més de 800.000 persones tenen aquesta malaltia a Espanya i que cada any se’n diagnostiquen 40.000 nous casos. La meva mare va morir d’Alzheimer. Des d’aleshores no m’acostumo a tics com la ment en blanc, les incòmodes llacunes o aquest títol de pel·lícula que ens ronda a la punta de la llengua i que resolem fent servir la drecera tramposa d’una recerca a Google. De vegades, com a exercici, em sorprenc recordant la formació més reconeixible de Yes, aquella que tenia Rick Wakeman als teclats; enumero mentalment els noms dels meus baixistes preferits i cito d’una tirada John Entwistle, Stanley Baker i Jaco Pastorius; em delecto satisfet quan adverteixo que no he oblidat el començament d’El castillo(«Cuando K. llegó ya era tarde. Una espesa nieve cubría la aldea») o el final d’El proceso. Ho faig per mantenir en forma l’hipocamp i allunyar cada dia la distància entre l’avui i aquella hora imprevista –hi ha la possibilitat que passi– que em sobrevingui l’Alzheimer. En ocasions em detinc en un pensament i tracto d’esbrinar quin era l’anterior, el que em va portar al més recent, i així cap enrere, un a un, sorprenent-me que en pugui recordar tres o quatre. Recordo la mare i penso en aquests 40.000 diagnòstics. En la meva família vam començar a pensar que una cosa estranya passava quan aquella dona tan menuda com enèrgica va començar a guardar els cartrons de llet al rentaplats. Sorpresa en acte tan poc corrent, la mare buscava qualsevol excusa per justificar-se. No m’agrada la llet freda, no hi ha lloc al rebost... Les alarmes van sonar quan ens la van tornar a casa a prop de la mitjanit. En ple carrer i en un barri on no és recomanable sortir a segons quines hores, un parell d’ànimes bones es van estranyar que una dona de 80 anys caminés sola tan tard amb una bossa de comprar i el moneder a la mà. «Anava a la botiga a comprar llet», es va excusar. Ja a casa –mai sortia sense el carnet d’identitat–, va tornar al seu món i va obrir el rentaplats. Un mai s’acostuma a aquell moment en què et diuen que és possible que la persona que t’ha portat al món no recordi el teu nom, si tens fills o filles, quina professió vas triar o a quina part del món vius. Al costat d’això, guardar la llet al rentaplats es pot considerar fins i tot una originalitat. Quan comproves que no ho és t’adones que li has de reconstruir el passat com els pares argamassen la nostra infància, a força de records, experiències, viatges. Com va dir el pallasso protagonista de la novel·la de Böll, viure és col·leccionar moments. Amb les seves llacunes entremesclades amb soliloquis pròxims al disbarat que li feien confondre el seu net amb un zelador, la meva mare va ser feliç durant els quatre anys que va passar a la residència, on li garantien a ella i a la seva família l’atenció mèdica requerida, cures expresses per a la seva malaltia i la companyia de persones de la seva edat, davant les quals presumia de fills i de nets en les fases en què el seu cervell marcava l’horari de Greenwich. En els seus últims dies compartia habitació amb una altra dona que feia temps havia oblidat la cara i la identitat de l’home amb qui havia passat els últims 60 anys de vida. La recordo perquè aquesta dona pansida plena d’escares i guapíssima pels cabells blancs d’àvia projectava encara un amor infinit que feia que el seu marit anés cada dia a visitar-la amb l’esperança, deia, que al despertar el trobés allà. Mai va despertar. La meva mare havia mort moments abans, dies després que recités per última vegada les cançons que el seu pare li cantava de petita. Llavors vaig pensar que en la vida és millor fer bones obres. És probable que nosaltres les oblidem, però en depèn el record que deixem al nostre pas, en la memòria d’altres que s’eternitza en el temps. n Salut La vida és memòria i col·leccionar moments, però també la manera com ens recordaran els altres P Jorge Fauró és periodista. Jorge Fauró L’herència de l’Alzheimer Detall de les mans d’una mare amb Alzheimer i el seu fill. Ferran Nadeu Les alarmes van sonar quan ens van tornar la mare cap a la mitjanit © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 Publicitat | 23 © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

24 | Opinió Dijous, 16 de setembre del 2021 | El que es va anunciar a sang i foc l’11 de setembre del 2001 va ser un desafiament que Occident va devorar fins a enverinar-se de raó i de força. De la mateixa manera que les sofisticades estructures de les Torres Bessones van ser capaces d’empassar-se avions de passatgers i seguir dretes, els que van idear l’atac no només van fer realitat les fantasies de Hollywood que situaven a Nova York la fi del món, sinó que ho van fer seguint un guió tan enginyós com pervers. La funció (amb pistes simultànies al Pentàgon i en un camp de Pennsilvània, tot i que aquest segment no era en els plans del director d’escena, un profeta del mal anomenat Ossama bin Laden) va començar incrustant un avió de passatgers contra un gratacel que representava el geni del comerç i l’enginyeria de la primera potència, sostre a més de la ciutat més mediàtica del món. Era l’hora en què en el meridià americà arrencaven els telenotícies del matí, en l’europeu els de la tarda, en l’oriental els de la nit. Després del primer impacte, milions d’ulls es van enfocar en l’inaudit, en el que semblava un accident, fins que el segon avió encastant-se i desapareixent dins de la torre bessona va demostrar que si no podia ser un accident havia de ser un atemptat. Pujava la temperatura, l’interès, la por. Els que van idear l’atac havien estudiat els nostres sistemes de construcció i culturals: el combustible dels avions (que tenien previst travessar els Estats Units) fondria l’estructura i les altes torres caurien. Els va sortir massa bé: la pel·lícula de la realitat va durar el mateix que un film convencional, 102 minuts, i potenciant l’atenció amb fites dramàtiques atroces. Però la funció no havia fet més que començar. Es van esgotar els adjectius i les comparacions: es va parlar de Tercera Guerra Mundial, d’atac contra la nostra cultura, contra el capitalisme, el món liberal, la democràcia. I en part era cert. Una impugnació del nostre mode de vida dels que interpreten l’islam més reaccionari com a mesura de totes les coses: avions de passatgers, gratacels i mitjans audiovisuals per a la més gran, més eficaç i més barata (per als seus promotors) campanya de propaganda del terror de la història. Amb una porta oberta de bat a bat a l’abisme: la venjança. Va caure en la trampa de combatre el terrorisme amb la guerra. Una guerra sense fi. Es compleixen vint anys d’aquells atemptats amb la sortida dels Estats Units del país que havia envaït (l’Afganistan) per aixafar el règim (talibà) que havia acollit els que havien ideat i executat els atemptats. Una invasió de la qual Washington de seguida es va desentendre, mitjançant una campanya gegant de mentides en les quals els Estats Units van recórrer a tots els artificis de la ciència política, la propaganda, l’espionatge, la dissimulació i el victimisme. Però no va persuadir el Consell de Seguretat de l’ONU que era legítim envair l’Iraq i enderrocar Saddam Hussein com a còmplice de l’11-S i per atresorar armes de destrucció massiva que eren una amenaça inacceptable. Se li van donar plens poders a George W. Bush i la seva camarilla (el vicepresident, Dick Cheney, i el cap del Pentàgon, Donald Rumsfeld), amb l’únic vot en contra d’una senadora negra de Califòrnia (Barbara Lee, a la que es va insultar amb tot el racisme i el masclisme que els Estats Units exhibeixen quan es carrega de raó). Es va violentar la Constitució, es va justificar la tortura, es va matar desenes de milers d’innocents, es va intentar implantar per força règims democràtics i afins en cultures i societats que ni es coneixien ni s’estimaven, i es va sotmetre la democràcia i la imatge dels Estats Units a un desprestigi que va acabar donant ales a les cada vegada més autoritàries Rússia de Putin i la Xina de Xi Jinping. Una política que va obrir una colònia penitenciària fora de la llei a Guantánamo i va recórrer als drons (Barack Obama amb molta més profusió que Bush) per matar terroristes sense risc per als soldats i sense reparar en despeses (matar innombrables civils innocents: danys col·laterals). El colofó d’aquest declivi moral i geopolític va ser l’assalt al Capitoli a Washington el dia de Reis d’aquest any. Com temia Franz Kafka a El procés, la mentida s’ha convertit en principi universal. I en aquest gran teatre del món de la mentida i el cinisme mirem de recuperar la fe en la democràcia, en Europa, i en el comerç. n 20è aniversari dels atemptats Al gran teatre del món de la mentida, intentem recuperar la fe en la democràcia El desprestigi dels EUA va acabar donant ales a les cada vegada més autoritàries Rússia i Xina Leonard Beard Alfonso Armada La gran falla que va obrir l’11-S P Alfonso Armada és periodista. Col·lectivitzar LGTBIQ Jenn Díaz En un món cada cop més individualista i ferotge, la comunitat esdevé un bé universal. Les lluites socials sempre han estat protagonitzades per col·lectius que, malgrat les discrepàncies i les diferències que hi puguin tenir internament, comparteixen un objectiu, uns ideals i valors, un fi concret i material. Sovint, la col·lectivització no la decideixen els mateixos integrants del col·lectiu en qüestió, sinó que és la mateixa societat, allò que en diem el sistema, qui tendeix a agrupar-nos segons els nostres drets –convertits en privilegis– i les nostres llibertats –sovint invisibilitzades, contemplades en lleis i tractats internacionals, i ignorades per la majoria de democràcies. La col·lectivitat és un dret, doncs. Un dret dels grups socials que decideixen defensar-se en comunitat, perquè les opressions que pateixen no són individuals; o perquè la resposta que hi han de donar no depèn d’una acció sense mobilització; o perquè les violències que pateixen són estructurals i s’han de tractar globalment i no de manera separada. Reivindicar l’evidència Sembla del tot innecessari haver-ho de recordar a hores d’ara, perquè no hauria de caldre reivindicar l’evidència, però molt em temo que els altaveus de la dreta ultra i la ultradreta tornen a normalitzar eslògans i proclames antigues. Voler fer veure que col·lectivitzar una lluita és perjudicial per al mateix col·lectiu és, de totes totes, una manera de desmobilitzar i de desprotegir-lo. Si no formem part del col·lectiu, les causes de les nostres opressions hauran aconseguit el seu propòsit: que la nostra lluita quedi diluïda, normalitzada i desarrelada. El col·lectiu LGTBIQ no és un col·lectiu per caprici, ni la seva col·lectivitat els afebleix. Pretendre que no s’associïn és negarlos el dret a lluitar. Sindicar-se, en qualsevol aspecte de la nostra vida individual o col·lectiva, és un dret. Evitar-ho o insinuar que és perniciós és una altra forma d’indefensió: és així com ens arrabassen el futur, convertintnos en illes. n © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 Publicitat | 25 © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

26 | Entre Tots Dijous, 16 de setembre del 2021 | — ¿Vostè planteja una espècie de rebel·lió de les velles? — Proposo una reflexió i un canvi de paradigma seguint la línia del feminisme de posar el focus en una cosa que, en aquest moment, és invisible en el nostre context cultural. És una transformació pendent. — ¿La vellesa sempre ha sigut invisible? — En altres moments de la història ens moríem pel camí i si no ho fèiem la nostra vida era tan insignificant que era igual, però ara hi ha una nova realitat. La nostra vida quotidiana no és la de les velles de fa 30 anys. Miro de normalitzar que ser vell forma part de la vida, com ser nen o adolescent. — Però si preparem els nens i els joves per ser adults, ¿per què no ens preparem per ser vells? — És una cosa que hem de fer de manera col·lectiva. Si no ens respectem i valorem, no ens respectaran i valoraran fora. M’agradaria que el llibre suposés l’assumpció del jo, vella per part de les dones de totes les edats. És important tenir models, que les velles aprenguem a situar-nos al món perquè les altres puguin veure’s en nosaltres i dir: «Jo puc ser com ella». — Tenint en compte el salt de la primera vegada que ens tracten de vostè hi ha camí per recórrer. ¿Per què passa això? — Perquè en la nostra cultura hi ha hagut una hipervaloració del jove i una desvaloració del vell tan forta que tothom mira d’evitar aquest estadi que significa pèrdua de poder, de diners i d’interès de la societat cap a tu. — ¿Quina és la principal reivindicació del seu Yo, vieja? — Dignitat i justícia. L’eslògan feminista diu que si les dones s’aturen, s’atura el món, i jo dic que si les velles (i els vells) s’aturen, s’atura el món. Donem menjar, ajudem, cuidem, transmetem saviesa... Les velles no necessitem caritat, necessitem justícia. — ¿Hi ha diferència entre elles i ells? — Moltíssima. La majoria de les velles d’avui són senyores que es van casar, van tenir criatures, sense comptar amb una feina remunerada, sense pensió, i que han estat sempre al servei de tothom. Ser vella té les seves dificultats en un món en el qual ells encara tenen privilegis. — ¿Quins privilegis? — Al carrer veig quantitat de tertúlies d’homes asseguts al voltant d’una taula jugant a no sé què i sempre penso: a aquests algú els està preparant el dinar. És només un exemple del fet que no és el mateix envellir sent home que sent dona en una societat en la qual ells han tingut una vida pública. — ¿Troba alguna cosa bona en les petites xacres? — És una estratègia intel·ligent veure els avantatges de les dificultats. Jo tinc problemes d’audició a l’oïda dreta, així que no em molesten els sorolls a la nit i de vegades em faig la boja fent veure que no m’he assabentat d’alguna cosa. Respectant tot allò prou greu a què no li pots trobar la gràcia, envellir té la seva zona de divertiment si saps riure-te’n de tu mateixa. — Una cosa de la qual és difícil riure-se’n però que convé encaixar és el declivi físic. ¿Com ens reconciliem amb el cos? — És un exercici individual i cultural. Hi ha cada vegada més dones que mostren la seva realitat, actrius que no es tenyeixen, que no s’estiren. Quan veig a la platja grasses amb biquinis impossibles penso que a la meva mare li semblaria horrible i dins meu hi ha un inici d’escàndol, però ràpidament dic: ¡Bravo, que bé que ets capaç de passar de tot! ¿Per què autocensurar-se? Acceptar el cos és una tasca que no comença en la vellesa, comença en la joventut. — I després hi ha el llenguatge per referir-nos a les dones grans... — El llenguatge i la vellesa es porten malament. Moltes persones miren de ser amables i diuen coses com ‘aquesta àvia d’allà’ sense pensar que vella no significa ser àvia, ¡pot ser que no siguis ni mare! No hi ha maldat, però sí estupidesa, infantilització i falta de respecte. És hora de deixar de dir «la nostra gent gran», perquè no som propietat de ningú. Els mitjans haurien d’utilitzar un llenguatge menys tou. — ¿Ens vam passar de frenada durant la primera onada de la pandèmia protegint la població gran, més vulnerable però que sap el que fa? — Sí. Es van prendre decisions sobre persones que poden decidir per si mateixes. Quan algú diu «la meva filla no em deixa» al·lucino en colors. Em pot dir que si surto vagi amb compte, però no que no puc sortir. ¿És sobreprotecció o procurar que no donem la llauna? — ¿Les mares grans han d’aprendre a dir que no als seus fills? — El drama de la maternitat és l’amor. És la confusió entre amor i justícia, entre amor i llibertat. Puc estimar molt el meu fill i dirli que no li cuidaré els seus fills, que m’ha de pagar per aquesta tasca, que sortiré tant com em doni la gana i que gastaré els diners en el que vulgui. — Posats a fer, ¿amb quin regal li agradaria trobar-se en el seu 80 aniversari? — Potser un cotxe elèctric o un viatge amb amigues durant dos mesos a Finlàndia i els països nòrdics. n «Si s’aturen les velles (i els vells), s’atura el món» Amb una bona dosi d’humor, Freixas (Barcelona, 1946), psicòloga i investigadora pionera en gerontologia crítica feminista, qüestiona els estereotips negatius lligats a la vellesa i proposa amb ‘Yo, vieja’ una reflexió esquitxada de suggeriments per reconciliar-se amb la paraula i enarborar els principis de llibertat, respecte i dignitat. Anna Freixas EVA CANTÓN Madrid Anna Freixas. Remedios Málvarez Báez «Les velles no necessitem caritat, necessitem justícia» «Envellir té la seva zona de divertiment si saps riure-te’n de tu mateixa» «Els mitjans haurien d’utilitzar un llenguatge menys tou per a les persones grans» ‘Yo, vieja’ ANNA FREIXAS Capitán Swing. 192 pàgines 17 € © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 Entre Tots | 27 IE UK CZ NL DK DE EE LV EL BG HR AT RO LT PT BE FR IT MT SK HU SI FI SE PL ES Munic Zagreb Praga Roma Brussel·les Hendaia Lisboa Budapest Tessalònica Kíev Varsòvia Bucarest Istanbul Londres Inverness Penzance Madrid Hamburg Berlín Hèlsinki Sant Petersburg Moscou Estocolm Oslo Narvik Riga Copenhaguen Tallinn Vílnius Kolari Kemijärvi Marsella Tolosa La Tor de Querol Bodø Trondheim Bergen Stavanger Odessa Turku Edimburg París Glasgow Barcelona Milà Zuric Niça Viena Frankfurt Belgrad LES RUTES DE TREN NOCTURN ACTIVES EL 2021 Pujar a un tren cap al tard, adormir-se i obrir els ulls l’endemà al centre d’una ciutat europea. Tot això sense el tragí de l’aeroport, la incomoditat de l’avió i generant menys CO2 al camí. L’estratègia de reemplaçar viatges curts amb trens per reduir les emissions es podria ampliar a viatges d’abast continental (fins a 1.500 o 3.000 quilòmetres) gràcies al tren nocturn. Entre el 2001 i el 2019 es van tancar el 65% d’aquests serveis a Europa. No obstant, hi ha senyals de renaixement. L’empresa austríaca ÖBB opera des del 2016 una extensa xarxa nocturna i ha anunciat una connexió Barcelona-Zuric dins del 2024. França està reactivant trens nocturns. La demanda ha pujat un 37% a Suècia. POTENCIAL INEXPLOTAT El 30% dels passatgers d’avió a Europa volen sobre rutes ja connectades per raïls d’entre 500 i 1.500 quilòmetres. I un 20% més, sobre rutes d’entre 1.500 i 3.000. Totes dues es podrien cobrir amb trens d’una o dues nits, respectivament. En altres paraules, la meitat dels passatgers d’avió europeus (549 milions) es podria passar al tren nocturn, almenys teòricament. De les 30 principals rutes aèries europees, 24 es podrien fer d’aquesta forma. Aquests són els números d’un informe de l’oenagé francesa Oui au Tren de Nuit! L’estudi és una resposta a un de més pessimista portat a terme el 2017 per encàrrec del Parlament Europeu que posava els trens nocturns en la via morta, sobretot pels seus alts costos. La veritat és al mig. D’entrada, no n’hi ha prou amb reemplaçar els camins d’aire amb els de ferro. «Un percentatge important dels vols fan escala en una ciutat per connectar amb una altra», observa Jon Worth, professor de Política Europea a la Universitat de Bruges i impulsor de la campanya Trains for Europe. En aquests casos, és difícil reemplaçar el viatge complet amb trens nocturns. Segons Oui au Tren de Nuit!, Europa necessitaria llançar 350 línies nocturnes, servides per 700 trens. Aquesta gran inversió necessita ajuda pública (per exemple, per mitjà dels fons de recupe- ¿Pot reemplaçar vols llargs el tren nocturn? El tren nocturn és una alternativa per als vols continentals que retallaria les emissions dels trajectes. Després d’anys de decadència, hi ha senyals d’una tornada a aquest mitjà. El seu potencial és gran, però no es pot explotar sense invertir i canviar un sector ferroviari poc cooperatiu. MICHELE CATANZARO Compartim les preguntes sobre el món on vivim que la ciència pot respondre. Escaneja el codi QR per escriure’ns. ració), com la que va impulsar la xarxa nocturna d’ÖBB. «Que no sigui rendible no vol dir que sigui inútil», afirma Nicolas Florien, de l’oenagé francesa. Diversos experts apunten que també l’avió està subsidiat. Per exemple, no paga l’IVA sobre el carburant. Aquest impost i un altre sobre les emissions aplanarien el terreny de competició. Però els experts discrepen sobre si n’hi hauria prou perquè el tren nocturn competís amb els vols low cost. APOSTA POLÍTICA Per això, seria imprescindible una aposta política, com el reemplaçament dels vols curts per trens impulsat pel Govern francès. Això implica regulacions que limitin expressament els vols. «Si un trajecte de tren competeix amb un altre d’avió, el reemplaçament es pot veure limitat si una aerolínia utilitza avions més petits o redueix les freqüències», observa Luis Delgado, investigador en mobilitat de la Universitat de Westminster. El tren nocturn requereix esprémer la infraestructura ferroviària. Entre Barcelona i Londres hi ha vols gairebé cada hora. No hi ha capacitat per a tants trens nocturns. La nit se sol fer servir per al transport de mercaderies i el manteniment. A més, el túnel de la Mànega és un coll d’ampolla. «Altres reptes són l’ample de via, les diferències de potència i fins i tot les legislacions que afecten el personal, com en alguns casos l’obligació de conèixer els idiomes dels països per on passen», observa Sergi Saurí, expert en mobilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya. «Les quatre grans empreses de trens –alemanya, francesa, espanyola i italiana– es veuen com a competidores. La seva mentalitat és nacional», observa Worth. Aquestes i altres empreses no comparteixen dades, així que no hi ha un cercador exhaustiu de trens. També prefereixen desballestar els seus vagons abans de vendre’ls a competidors. Les accions polítiques més urgents serien impulsar la publicació de les dades i una borsa de vagons i locomotores noves o de segona mà, que les empreses puguin llogar. n Entendre-hi + amb la ciència © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

28 | Entre Tots Dijous, 16 de setembre del 2021 | CATALUNYA Molts volem dialogar de veritat Eric San Clemente BARCELONA Aquesta Diada no em volia pronunciar sobre res polític, però estic trist i avergonyit després de veure els últims fets que han passat a Catalunya. Víctor Klemperer deia que el feixisme s’introduïa en la carn i en la sang de les masses a través de paraules aïllades, d’expressions, de formes sintàctiques que imposaven repetintles milions de vegades i que eren adoptades de forma mecànica i inconscient. Les paraules solen actuar com a dosis ínfimes d’arsènic: un se les empassa sense adonar-se’n, sembla no fer cap efecte i al cap del temps es produeix l’efecte tòxic. Alguns volen trencar la societat i enfrontar els ciutadans, però el que no saben és que el seu llenguatge i les seves paraules són llavors que van directes a una collita de fèrtil misèria. I a mi allà no em veuran. Perquè som milions els ciutadans que continuem somiant amb una Catalunya en què tots ens donem la mà, ens asseguem junts, comencem a dialogar de veritat i entrem en una etapa de respecte, tolerància, convivència i llibertat. Sisplau, deixin de trencar-nos el cor. n Ràbia i compassió igual Lena González BARCELONA Hi ha actes que resulten veritablement incomprensibles. Hem passat d’una alerta sanitària màxima a això que estem vivint, que és difícil d’entendre i qualificar. L’11 de setembre es va viure a Barcelona una manifestació multitudinària sense cap tipus de distància social i totalment centrada en un posicionament polític, amb participació política i reivindi - cacions polítiques. Era previsible, però em plantejo que si els ciutadans sortíssim en tromba a reclamar millores en el que ens afecta a tots: educació, sanitat, vivenda, pobresa infantil o tantes i tantes qüestions de justícia, segurament les nostres brillants autoritats ens recordarien la nostra irresponsabilitat en temps de pandèmia. El 12 de setembre tornava a casa meva i vaig passar per la plaça d’Eivissa. S’estava celebrant un concert organitzat pels joves de l’esquerra d’Horta, per descomptat, sense mascaretes ni distància de seguretat (destacar que la franja d’edat amb menys vacunats és la dels d’uns vint ge se n’havia anat de vacances i no constava ningú a qui poder enviar l’informe. Vaig trucar al CAP i vaig aconseguir parlar amb un metge que em va dir que l’única opció, si ningú podia ferho per mi (com era el cas), era desplaçar-m’hi personalment, per això vaig haver de dirigir-me al CAP mig marejat a entregar l’informe. El fet que en algun moment sigui del tot impossible enviar un document perquè ningú s’ha molestat a assegurar-se que existeixi un pla b és del tot inacceptable, i ja no és culpa de la pandèmia, sinó de la ineptitud humana. No vull ni pensar quantes distraccions més pot tenir l’aplicació. Per tot el que ha passat, per mi ja poden estalviar-se aquesta campanya de La Meva Salut és guai, les excuses i les disculpes que, malgrat haverme queixat a l’enquesta del mateix portal (suposo que ni se’l miren), mai van arribar. n JUSTÍCIA Al servei dels interessos polítics Ximo Estal PORT DE SAGUNT (VALÈNCIA) De tots és sabut que els òrgans de justícia haurien d’actuar de manera imparcial i, sobretot, ser independents. Però, per desgràcia, i veient les seves últimes actuacions i resolucions, alguns s’estan caracteritzant pel contrari, cosa que els està convertint en un altre partit polític al servei d’uns determinats interessos i ideologies. Les seves resolucions defensen els que més tenen i són afins als seus postulats conservadors, en prejudici dels que no tenen recursos i són contraris als seus principis ideològics. Amb les seves arAQUÍ, AMB JOSEP CUNÍ LA PREGUNTA DE SER CATALUNYA I EL PERIÓDICO ¿Creu que la Moncloa ha vetat Junts a la taula de diàleg? anys), que va acabar amb un discurs digne de ser gravat per exemplificar la càrrega de ràbia i odi amb què van creixent. Només dir que feia referència a la repressió, la falta de llibertat, l’opressió..., sense que es qüestionés la incompatibilitat d’això i el mateix acte de ser allà. El discurs va acabar així: «¡Puta Europa, puta França i sobretot puta Espanya!». Tots aquests comportaments i declaracions, d’uns i d’altres, em desperten ràbia i compassió a parts iguals. n SANITAT Les distraccions de ‘La Meva Salut’ Carlos Javier Grané SANT VICENÇ DELS HORTS Tenint planificada una operació hospitalària, vaig preferir ser previsor i em vaig posar en contacte amb el metge de capçalera una setmana abans, mitjançant l’aplicació La Meva Salut, per evitar desplaçaments quan tornés de l’hospital. Tot controlat; quan arribés a casa, només havia d’enviar l’informe de la intervenció a través de la mateixa aplicació i m’enviarien els informes de baixa i d’alta. Perfecte. Em van operar, vaig arribar a casa, i va succeir que el meu mett@cataluforunner: Ha sigut totalment buscat per Junts per fer el paper de falses víctimes una vegada més. wJoan Ramon: Ni s’entén ni és admissible l’actuació de Junts a la taula. El mateix que feien al Parlament, bloquejant tres mesos l’aprovació de l’Estatut. P Pot participar en l’enquesta cada dia a través del WhatsApp d’Aquí, amb Josep Cuní, el 626 574 036, o a la web d’elPeriódico: www.elperiodico.cat Pot llegir més cartes i publicar els seus articles a: www.elperiodico.com/entre-todos SÍ 22% NO 78% Entre Tots SANCHO DE ÁVILA. Josefa Pérez Gómez, de 93 a., 9.00 h. Núria Gras Bros, de 91 a., 9.15 h. Ricardo Ramos Boet, de 64 a., 10.05 h. Enriqueta Marzal Llop, de 66 a., 10.15 h. Francisca Martínez Sánchez, de 90 a., 10.30 h. Elena Alcaraz Ros, de 81 a., 11.50 h. Adela Solé Calull, de 101 a., 12.45 h. Sara Rodríguez Taboada, de 94 a., 15.30 h. Alfonso Cabezas Palacios, de 50 a., 16.00 h. Joaquín Nebot Rodríguez, de 80 a., 16.30 h. LES CORTS. Salvador Albuixech Pérez, de 92 a., 9.15 h. Cristina Blázquez Romero, de 38 a., 10.00 h. Pilar Bistagne Fabregat, de 97 a., 10.30 h. Francis Oswald, de 93 a., 11.00 h. Pere Carrera Cid, de 64 a., 11.30 h. Ramón Molina Rubio, de 85 a., 13.00 h. Joan Barat i Jové, de 78 a., 15.00 h. SANT GERVASI. Ramón Casajuana Pagés, de 81 a., 11.30 h. CORNELLÀ. Francisco Moreno Jurado, de 88 a., 17.30 h. Llista facilitada per Serveis Funeraris de Barcelona. Més informació, al 900.231.132. NECROLÒGIQUES © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Diversitat de màsters i postgraus per a la millora de l’ocupabilitat 40% de rebaixa en les taxes dels màsters oficials de les universitats Beca a 1.000 persones en atur i ERTO amb cursos d’idiomes APUNTS MÀSTERS, POSTGRAUS I IDIOMES 16 de setembre del 2021 Propostes centrades en les professions de futur i en els idiomes Elegir la formació de postgrau © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

2 | Dijous, 16 de setembre del 2021 | Redacció Electrònica de potència, intel·ligència artificial i arquitectura, tecnologies d’hidrogen, business analytics, biotecnologia de la reproducció humana o fabricació additiva són algunes de les noves propostes formatives per al nou curs acadèmic 2021-2022. Els nous programes estan pensats per cobrir les necessitats professionals més emergents i de més actualitat. Val la pena mencionar alguns màsters i postgraus que s’imparteixen a Catalunya i alguns de la resta d’Espanya. Màsters dMàster en ‘Artificial Intelligence for Architectural Design’. Aquest màster integra l’anàlisi de dades i la intel·ligència artificial en el disseny arquitectònic, un fet que permetrà crear sistemes més automatitzats, intel·ligents i personalitzats. dMàster en Electrònica de Potència. Els enginyers de potència tindran un paper fonamental en el desenvolupament del vehicle elèctric, les energies renovables i en els servidors de dades. dMàster en Electricitat i Electrònica de l’Automòbil. ELTICA. | Dijous, 16 de setembre del 2021 | 3 bLa creació de videojocs s’ha convertit en una gran opció de futur MÀSTER A LA UPF Les tecnologies de digitalització de l’automòbil marcaran el futur del sector, una indústria estratègica que genera 2,3 milions de llocs de treball directes i 10 milions d’indirectes a Europa. dMàster en Fabricació Additiva. Moltes empreses s’estan plantejant introduir la impressió 3D, en termes de reduir significativament el rebuig de material o la quantitat de passos de producció. dM à s t e r e n Tec n o l og i e s d’Hidrogen. Petronor-Repsol promou aquest màster, dissenyat per 5 universitats estatals i 6 centres formatius i d’investigació. L’hidrogen és una de les grans apostes per a la transició energètica, amb una inversió de 1.500 milions d’euros fins a l’any 2023. dMàster en Optometria Pediàtrica. Capacitació per al tractament de nens amb disfuncions visuals de tipus optomètric, amb una important càrrega de pràctica clínica a l’Hospital Sant Joan de Déu i a l’ONG Ocularis. dMBA en ‘Business Analytics’. Programa únic en la combinació de l’estratègia en la direcció empresarial amb les més avançades eines per a l’analítica de dades d’empresa. dMàster Universitari en Sistemes Aeris Pilotats de forma Remota (RPAS) (Huelva). És l’únic màster especialitzat en RPAS mitjans i grans d’Espanya i Europa, i es realitza juntament amb Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA). dMàster en Creació de Videojocs de la Universitat Pompeu Fabra. Inclou classes magistrals amb programadors i artistes. El Centre Universitari de Tecnologia i Art Digital U-TAD també és un referent en aquest tipus de programes. dMàster en Biotecnologia de la Reproducció Humana Assistida. Està dirigit a tots els estudiants de la branca de ciències, biologia, farmàcia, bioquímica, medicina o veterinària. (Universitat València-Postgrau) Postgraus dPostgrau en ‘Customer Relationship & Experience Management’. Aquesta formació aborda la gestió integral del client a partir de tots els punts de contacte del customer journey, creant relacions de valor i apostant per la tecnologia i l’anàlisi de dades. dPostgrau en Restauració i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. Anàlisi i Projecte. Desenvolupament del cicle de rehabilitació integral d’un edifici, de la mà dels professionals que han rehabilitat edificis com per exemple l’Església de Santa Maria del Mar o l’Hospital de Sant Pau. d P o s t g r a u e n ‘ S p o r t s Analytics’. La de data scientist és considerada la professió més demanada. Gràcies a la seva col·laboració amb el FC Barcelona, es treballarà amb un dels millors clubs del món i pioner en l’anàlisi de dades en futbol. dPostgrau en Tecnologies 5G. El desplegament del 5G suposa una revolució tecnològica, ja que augmenta considerablement la velocitat de connexió, redueix la latència i multiplica el nombre de dispositius connectats. dPostgrau en Tecnologies i Sistemes de Millora de la Qualitat de l’Aire Interior (IAQ) en Edificis i Infraestructures. La millora de la qualitat de l’aire en edificis, en termes de fer-los més saludables i segurs, és un aspecte cada vegada més rellevant. dPostgrau en Urbanisme i Salut: El Planejament Urbanístic com a Eina de Salut. La UPC School i la UVic han dissenyat el primer programa formatiu de l’Estat a abordar les relacions entre la salut i l’urbanisme. MOLT ON ELEGIR Màsters i postgraus per a la millora de l’ocupabilitat Els nous programes estan pensats per cobrir les necessitats professionals més emergents bLa UPC i la UVic dissenyen el primer postgrau a abordar les relacions entre salut i urbanisme bEl desplegament del 5G ha fet sorgir postgraus especialitzats en aquesta tecnologia NOVETATS © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

2 | Dijous, 16 de setembre del 2021 | Redacció Electrònica de potència, intel·ligència artificial i arquitectura, tecnologies d’hidrogen, business analytics, biotecnologia de la reproducció humana o fabricació additiva són algunes de les noves propostes formatives per al nou curs acadèmic 2021-2022. Els nous programes estan pensats per cobrir les necessitats professionals més emergents i de més actualitat. Val la pena mencionar alguns màsters i postgraus que s’imparteixen a Catalunya i alguns de la resta d’Espanya. Màsters dMàster en ‘Artificial Intelligence for Architectural Design’. Aquest màster integra l’anàlisi de dades i la intel·ligència artificial en el disseny arquitectònic, un fet que permetrà crear sistemes més automatitzats, intel·ligents i personalitzats. dMàster en Electrònica de Potència. Els enginyers de potència tindran un paper fonamental en el desenvolupament del vehicle elèctric, les energies renovables i en els servidors de dades. dMàster en Electricitat i Electrònica de l’Automòbil. ELTICA. | Dijous, 16 de setembre del 2021 | 3 bLa creació de videojocs s’ha convertit en una gran opció de futur MÀSTER A LA UPF Les tecnologies de digitalització de l’automòbil marcaran el futur del sector, una indústria estratègica que genera 2,3 milions de llocs de treball directes i 10 milions d’indirectes a Europa. dMàster en Fabricació Additiva. Moltes empreses s’estan plantejant introduir la impressió 3D, en termes de reduir significativament el rebuig de material o la quantitat de passos de producció. dM à s t e r e n Tec n o l og i e s d’Hidrogen. Petronor-Repsol promou aquest màster, dissenyat per 5 universitats estatals i 6 centres formatius i d’investigació. L’hidrogen és una de les grans apostes per a la transició energètica, amb una inversió de 1.500 milions d’euros fins a l’any 2023. dMàster en Optometria Pediàtrica. Capacitació per al tractament de nens amb disfuncions visuals de tipus optomètric, amb una important càrrega de pràctica clínica a l’Hospital Sant Joan de Déu i a l’ONG Ocularis. dMBA en ‘Business Analytics’. Programa únic en la combinació de l’estratègia en la direcció empresarial amb les més avançades eines per a l’analítica de dades d’empresa. dMàster Universitari en Sistemes Aeris Pilotats de forma Remota (RPAS) (Huelva). És l’únic màster especialitzat en RPAS mitjans i grans d’Espanya i Europa, i es realitza juntament amb Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA). dMàster en Creació de Videojocs de la Universitat Pompeu Fabra. Inclou classes magistrals amb programadors i artistes. El Centre Universitari de Tecnologia i Art Digital U-TAD també és un referent en aquest tipus de programes. dMàster en Biotecnologia de la Reproducció Humana Assistida. Està dirigit a tots els estudiants de la branca de ciències, biologia, farmàcia, bioquímica, medicina o veterinària. (Universitat València-Postgrau) Postgraus dPostgrau en ‘Customer Relationship & Experience Management’. Aquesta formació aborda la gestió integral del client a partir de tots els punts de contacte del customer journey, creant relacions de valor i apostant per la tecnologia i l’anàlisi de dades. dPostgrau en Restauració i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. Anàlisi i Projecte. Desenvolupament del cicle de rehabilitació integral d’un edifici, de la mà dels professionals que han rehabilitat edificis com per exemple l’Església de Santa Maria del Mar o l’Hospital de Sant Pau. d P o s t g r a u e n ‘ S p o r t s Analytics’. La de data scientist és considerada la professió més demanada. Gràcies a la seva col·laboració amb el FC Barcelona, es treballarà amb un dels millors clubs del món i pioner en l’anàlisi de dades en futbol. dPostgrau en Tecnologies 5G. El desplegament del 5G suposa una revolució tecnològica, ja que augmenta considerablement la velocitat de connexió, redueix la latència i multiplica el nombre de dispositius connectats. dPostgrau en Tecnologies i Sistemes de Millora de la Qualitat de l’Aire Interior (IAQ) en Edificis i Infraestructures. La millora de la qualitat de l’aire en edificis, en termes de fer-los més saludables i segurs, és un aspecte cada vegada més rellevant. dPostgrau en Urbanisme i Salut: El Planejament Urbanístic com a Eina de Salut. La UPC School i la UVic han dissenyat el primer programa formatiu de l’Estat a abordar les relacions entre la salut i l’urbanisme. MOLT ON ELEGIR Màsters i postgraus per a la millora de l’ocupabilitat Els nous programes estan pensats per cobrir les necessitats professionals més emergents bLa UPC i la UVic dissenyen el primer postgrau a abordar les relacions entre salut i urbanisme bEl desplegament del 5G ha fet sorgir postgraus especialitzats en aquesta tecnologia NOVETATS © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

4 | Dijous, 16 de setembre del 2021 | Els màsters més demanats FORMACIÓ S’ha de destacar el creixent auge que està tenint l’àmbit de la Sanitat i Educació així com els perfils de ‘Data Science’ i els vinculats a les carreres STEM Redacció Malgrat que les noves professions requereixen noves formacions, el cert és que hi ha màsters tradicionals que segueixen funcionant i molt bé. Ja sigui per ocupabilitat, perquè el futur segueix sent una mica difús o per la capacitat que els programes es vagin renovant d’any en any, els MBA de tota la vida o els postgraus de Recursos Humans es repeteixen d’any en any a les llistes dels més demanats. Empresa dMàster en Direcció d’Empreses – MBA dMàster en Transformació Digital b dMàster en Gestió de Projectes dMàster en Recursos Humans dMàster en assessoria fiscal dMàster Universitari en Dret del Comerç Internacional dMàster en màrqueting i vendes dMàster en Prevenció de riscos laborals Indústria dMàster en SAP dMàster en ‘Cloud Computing’ dMàster en ciberseguretat dMàster en ‘Data Science / Big Data’ dMàster en Automatització industrial dMàster en Enginyeria Biomèdica dMàster en Medi Ambient Salut dMàster en Nutrició dMàster en Biomedicina dMàster en Salut Pública dMàster en Direcció i Gestió d’Institucions Sanitàries dMàster en Pràctica Avançada i Gestió en Infermeria  dMàster en Psicologia de l’esport Comunicació dMàster Tècnic RTV dMàster en Periodisme esportiu dMàster en Comunicació Política i Empresarial dMàster en Periodisme digital dMàster en Periodisme econòmic dMàster en Periodisme internacional La llista s’ajusta a l’oferta i els màsters MBA en Administració i Direcció d’empreses, seguit dels especialitzats en Dret, Economia, Banca i Finances encapçalen la llista de les empreses bEstudiar un postgrau mai fue tan assequible XXXXXXXXX Redacció L a Universitat de Girona té obert el termini de matriculació de la seva oferta formativa de màsters per al curs 2021-22 fins al pròxim dia 22 de setembre. Ara més que mai és molt important tenir cura de la formació contínua dels estudiants i endinsar-se en l’especialització a c ad è m i c a, p rofe s s i o n a l o d’iniciació en la investigació. Els estudis tenen caràcter oficial i condueixen a la realització del doctorat. Un any més, l’oferta formativa és molt completa i engloba els àmbits acadèmics de: Biologia Molecular, Biomedicina i Salut; Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura; Dret; Economia i Empresa; Educació i Psicologia; Medi Ambient i Química; Tecnologia i Turisme. Entre els màsters que es poden cursar, destaquen el d’Investigació en Humanitats; el de Canvis Ambientals, orientat a formar professionals i investigadors que vulguin aprofundir en l’anàlisi i el diagnòstic del canvi ambiental, i el màster en moviments migratoris del segle XXI, en el qual els participants rebran la formació necessària per reflexionar sobre la gestió dels moviments migratoris i el foment de la cohesió social, entre altres conceptes. L’oferta de màsters inclou altres cursos formatius com el de Filosofia Analítica, Criminologia i ExecuLa Universitat de Girona encara té obert el termini de matriculació dels màsters CURS 2021-2022 L’oferta formativa inclou entre altres Biologia Molecular, Biomedicina i Salut, Economia o Psicologia b A la web s’informa del calendari de preinscripció, requisits d’admissió o els terminis per accedir-hi b bLa UdG disposa d’un ampli catàleg de màsters i cursos formatius ció Penal, en Psicologia General Sanitària, en Ciències de Dades o en Turisme Cultural, entre molts altres. En el terreny concret de la Tecnologia és on hi ha una oferta més gran amb la possibilitat de cursar màsters en diferents especialitats i disciplines. La Universitat de Girona ofereix igualment un programa de beques i ajudes que es pot consultar a: https://www.udg.edu/ca/estudia/ oferta-formativa/masters-universitaris. Per orientar els possibles interessats a formalitzar algun d’aquests màsters i conèixer quin és exactament el calendari de preinscripció, els requisits d’admissió, els terminis i les condicions es pot accedir a: https:// www.udg.edu/ca/estudia/acces/ acces-a-masters on es trobarà tota la informació necessària per formalitzar la preinscripció de manera segura i senzilla. © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 | 5 © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

6 | Dijous, 16 de setembre del 2021 | bEstudiar un postgrau mai fue tan assequible XXXXXXXXX Redacció El juny passat, el Govern va rebaixar un 40% les taxes dels màsters oficials de les universitats públiques per equiparar-los als estudis de grau, raó per la qual han passat a tenir un preu de 27,67 euros per crèdit. Aquesta disminució de preus s’afegeix a la rebaixa global del 30% ja aplicada aquest curs i incorpora els descomptes addicionals per als estudiants amb rendes més desafavorides. PEL QUE FA ALS MÀSTERS que habiliten per a l’exercici d’activitats regulades, com els de professor de secundària o advocat, el preu per crèdit passa dels 28,82 euros als 27,67 euros, amb una reducció del 4%. D’aquesta manera, un màster estàndard de 60 crèdits costarà uns 1.660 euros i, en cas dels beneficiaris de beques, entre 1.245 i 1.328 euros. En els estudis de grau es manté la rebaixa del 30% i el preu del crèdit matriculat per primera vegada continuarà sent de 17,69 euros. Per tant, la matriculació de 60 crèdits costa entre 1.061 i 1.660 euros a l’any en funció del coeficient d’estructura docent del títol escollit. L’EQUIPARACIÓ DELS PREUS de màster i grau universitari suposa un cost econòmic de 9,3 milions d’euros que assumirà el Departament d’Investigació i Universitats, i que per tant no impactarà en les finances de les institucions educatives.M Redacció Quacquarelli Symonds, analistes d’educació superior a nivell global i compiladors del QS World University Rankings, ha publicat el seu conjunt anual de classificacions que identifiquen els principals destins del món per estudiar i formar els aspirants a futurs líders empresarials. L’exercici d’avaluació comprèn les 286 ofertes globals de MBA més sòlides del món i una sèrie de classificacions de màsters empresarials especialitzats de gran demanda, com els màsters en Anàlisi Empresarial, Màrqueting i Finances. Els resultats, que destaquen l’ocupabilitat com a mètrica central per la qual es jutgen els programes, situen dos programes MBA espanyols i a temps complet entre els deu millors del món. L’IE BUSINESS SCHOOL se situa en el setè lloc i puja des del novè on es trobava l’any 2020. L’IESE Business School entra en el top ten. ESADE Business School se situa en la 13a posició (sense canvis). En total, nou escoles de negocis espanyoles posseeixen un programa de MBA Full-Time prou fort per figurar en el rànquing publicat. Cap altra arriba a les 100 primeres posicions, amb EU Business School (grup 131-140) i EADA Business School (141-150) entre les 150 primeres. S TA N FO R D G R A DUAT E SCHOOL of Business ha sigut nomenat per segon any consecutiu el programa MBA número u del món a la taula de MBA globals a temps complet. La part superior de la taula segueix dominada pels programes nord-americans i Harvard Business School passa del quart al segon lloc, compartit amb Wharton School.M ‘QS WORLD UNIVERSITY RANKINGS’ IE Business School i el d’IESE segueixen entre els deu millors, mentre que el màster d’ESADE puja al tretzè lloc del rànquing b Espanya alberga dos dels deu millors programes MBA del món El Govern rebaixa el 40% les taxes dels màsters oficials de les universitats ESTUDIAR UN POSTGRAU SURT MÉS BARAT Les universitats públiques abaixen els preus per equiparar-los als estudis de grau b En els estudis de grau es manté la rebaixa del 30% i el preu del crèdit continuarà sent de 17,69 euros b bUn màster estàndard de 60 crèdits costarà uns 1.660 euros bLa universitat de Stanford segueix en el primer lloc mundial © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 | 7 © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

8 | Dijous, 16 de setembre del 2021 | Carmen Lancho Aprendre programació des de zero és possible. Però, ¿aprendre programació sense classes, sense professors, sense llibres, sense límit d’edat i de forma gratuïta, és possible? És possible a 42 Barcelona, el campus presencial de programació més innovador del món: obert 24 hores / 7 dies a la setmana, on aprendre al teu ritme i dirigit als que volen avançar-se al futur i convertir-se en professionals digitals d’alt nivell. 42 Barcelona és una iniciativa de Fundació Telefónica en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, que té per objectiu fomentar els perfils digitals per impulsar l’ocupabilitat del futur. Al campus de 42 Barcelona no són necessàries titulació ni formació prèvia, només ser més gran de divuit anys, perseverant i tenir moltes ganes d’aprendre. Aquest espai acull estudiants amb perfils molt diferents, no només programadors, també artistes, músics, metges o fotògrafs. I tots ells són capaços d’aprendre a programar gràcies a una innovadora metodologia basada en projectes, que utilitza eines formatives com la ludificació i el peer to peer (aprenentatge entre parelles), on els alumnes aprenen els uns dels altres. NOVES PROFESSIONS DIGITALS. 42 Barcelona obrirà les seves portes a l’octubre al Parc Tecnològic de Barcelona Activa a Nou Barris, amb unes instal·lacions de 1.622 m2, i una capacitat per preparar 600 estudiants en les noves professions tecnològiques i fer front als reptes digitals del futur. 42 Barcelona segueix els passos del campus de Madrid, que es va obrir el 2019 i del campus d’Urduliz (Bizkaia), aquest any, per oferir una filosofia centrada a “aprendre a aprendre”. L’objectiu és desenvolupar la flexibilitat i la capacitat d’adaptar-se a les noves tecnologies i no deixar d’aprendre. Un model formatiu dels perfils digitals més demanats pel mercat laboral que dona uns resultats del 100% d’inserció laboral en empreses reconegudes del sector tecnològic en els més de 20 països en els quals està implantat. El procés complet d’aprenentatge dura una mitjana de tres anys dutat, perquè del que tu aprens no te n’oblides, i, amb el temps, ets més creatiu i responsable a l’hora de resoldre qualsevol situació”. A més, des de 42 Barcelona es vol impulsar la igualtat de gènere en el sector tecnològic amb una reserva de places per garantir que les aspirants puguin accedir a aquesta oportunitat de futur. Segons l’experiència de Zaola Canales, estudiant de 42 Urduliz la metodologia basada en habilitats i competències facilita la igualtat: “és molt diferent de tot el que he fet fins ara”. Es crea un ambient de companyerisme que es manté al llarg del temps”. OBERTA LA INSCRIPCIÓ. Si vols desenvolupar el talent tecnològic i rebre una formació digital disruptiva i de qualitat, ja et pots inscriure’t a 42Barcelona.com. El campus de 42 Barcelona obre les seves portes a l’octubre al Parc Tecnològic de Nou Barris. Si vius lluny de Barcelona, Fundació Telefónica compta amb altres campus a 42madrid.com, 42urduliz.com i, pròximament, 42malaga.com. Prepara’t per a les noves professions digitals i fes el salt al futur. rant els quals els estudiants poden elegir entre diferents matèries com ara videojocs, aplicacions mòbils, Big Data, IoT, ciberseguretat o el Machine Learning. I molt més, ja que en aquesta acadèmia es fomenten altres valors com la creativitat, l’esforç, la superació i el treball en equip, així com la curiositat i la necessitat de buscar respostes. ¿COM S’ACCEDEIX A 42?. El registre al campus de 42 Barcelona és gratuït i està obert a través de 42barcelona.com. Per ser estudiant del campus, s’han de superar dues fases. Primer, passar dues proves en línia; i, després, llançarse a l’anomenada Piscina. Es tracta d’un període de 26 dies consecutius durant els quals els aspirants se submergeixen en aquest mètode innovador i disruptiu de formació. Aquí cada aspirant veu si realment aquest és el seu lloc i s’adapta a la metodologia 42. Raúl Navarrete, estudiant de 42 Madrid, es va llançar a la piscina per la llibertat i l’autonomia per aprendre. “Decidir el meu horari i seguir el programa al meu ritme em va donar confiança. Buscar-te la vida és el camí que et fa aprendre de veriLlança’t a les professions digitals del futur a 42 Barcelona Aprendre programació des de zero és possible al nou campus barceloní ubicat a Nou Barris b S’obre la inscripció a www.42barcelona.com per participar en una experiència única d’aprenentatge b UN PROJECTE DE FUNDACIÓ TELEFÓNICA Campus. A l’esquerra i a dalt imatges de les instal·lacions de 42 Madrid. A sota a la dreta, 42 Barcelona. dUn model formatiu dels perfils digitals més demanats pel mercat laboral que dona uns resultats del 100% d’inserció laboral en empreses reconegudes del sector tecnològic en els més de 20 països en els quals està implantat. Una aposta de qualitat accessible a tothom. Perfils digitals 100% D’INSERCIÓ © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 | 9 © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

10 | Dijous, 16 de setembre del 2021 | AG/EP Ho ha fet a través del projecte Reskilling Idiomes de Barcelona Activa, al qual es destina una subvenció d’un milió d’euros, i s’emmarca en un acord amb el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) i en què col·laboren l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) i el Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’objectiu és incrementar les possibilitats i opcions de trobar feina dels treballadors en sectors estratègics de la ciutat, raó per la qual es vol potenciar el coneixement d’idiomes, una de les competències transversals més demanades al mercat laboral. El projecte inclou formacions d’anglès, francès, alemany, italià, rus, àrab i xinès; certificacions i cursos específics d’idiomes segons sectors (comerç, restauració i turisme), i un altre de presentacions en públic i redacció de documents. Els primers cursos –en BARCELONA ACTIVA Beca a 1.000 persones a l’atur i ERTO amb cursos d’idiomes L’Ajuntament de Barcelona ha becat 1.000 persones en situació d’atur i ERTO amb cursos d’idiomes per ajudar en la seva ocupabilitat i capacitat de reinvenció en la vida professional b b b Redacció En concret, la IV edició del programa d’ajudes de mobilitat internacional està destinada a joves amb discapacitat d’entre 18 i 29 anys que vulguin estudiar anglès, francès o alemany en algun país europeu amb una llengua oficial que sigui un d’aquests tres idiomes. La iniciativa es desenvolupa en el marc del Programa Operatiu d’Ocupació Juvenil 2014-2020 (POEJ), cofinançat pel Fons Social Europeu, i pretén millorar les competències lingüístiques en anglès, francès i alemany dels joves amb discapacitat i, amb això, fomentar-ne l’oportunitat de treballar en feines tècniques i qualificades, en què es prioritari el coneixement d’idiomes. D’aquesta manera, Fundació ONCE vol promoure la formació en idiomes i la mobilitat internacional dels joves amb discapacitat, tenint en compte “els dèficits formatius en competències lingüístiques” i les dificultats d’inserció laboral detectades en aquest grup de població. En aquest sentit, les últimes dades FUNDACIÓ ONCE Oberta la convocatòria d’ajudes per aprendre idiomes a l’estranger Els programes de mobilitat internacional incrementen un 25% l’ocupabilitat La IV convocatòria d’aquest programa d’idiomes es pot consultar a https://becas.fundaciononce.es disponibles indiquen que la taxa d’activitat dels joves amb discapacitat és més baixa que la del mateix grup d’edat sense discapacitat, i que la taxa d’atur supera en 12 punts percentuals la de la joventut que no té discapacitat. Per una altra part, les competències lingüístiques milloren notablement l’ocupabilitat i, segons alguns informes, els programes de mobilitat internacional incrementen fins en un 25% les oportunitats de trobar un lloc de treball. Els països en els quals els beneficiaris poden realitzar els seus cursos són la Gran Bretanya, Irlanda, Malta, França, Bèlgica, Luxemburg, Suïssa, Àustria o Alemanya. Els interessats a obtenir una ajuda d’aquest tipus hauran d’acreditar un grau de discapacitat igual o superior al 33% i tenir entre 18 i 29 anys quan enviïn la sol·licitud. format online i híbrid– es van iniciar el juny passat. El primer tinent d’alcalde i president de Barcelona Activa, Jaume Collboni, ha apostat per recolzar el talent local perquè adquireixi eines i competències per fer més atractius els seus currículums i recuperar un millor índex d’ocupació a la ciutat. “L’anglès, així com els altres idiomes, donen impuls a les persones que busquen feina, i està comprovat que les empreses requereixen, cada vegada més, talent que domini i parli diferents idiomes. És, a mitjà termini, la manera de posicionar Barcelona millorant-ne també la projecció internacional”, ha conclòs. bL’objectiu és incrementar les opcions de feina dels treballadors en sectors estratègics bPer obtenir l’ajuda hauran d’acreditar un grau de discapacitat igual o superior al 33% bFundació ONCE promou les competències lingüístiques entre els joves © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Redacció L’Escola d’Idiomes Moderns de la Universitat de Barcelona és un centre que té gairebé 70 anys d’història (es va fundar el 1953). Aquesta institució, que va néixer precisament com un impuls per obrir la comunitat universitària al món, ha pogut constatar que la necessitat i el desig d’accedir a altres cultures i punts de vista a través de la seva llengua no s’atura, ni tan sols en temps de pandèmia. Al contrari. “L’adquisició de llengües ja no es qüestiona. El que sí que ha canviat són les formes d’aprenentatge, passant de la presencialitat a formes d’interacció a distància”. Segons Jon Gregg, cap d’estudis de l’EIM “mai havíem viscut un canvi tan gran en tots els nostres anys d’història. Un canvi que si bé va venir propiciat per les restriccions sanitàries en matèria d’aforament i distància, va molt més enllà, segurament es tracta d’un canvi de paradigma de la forma com es transmeten els coneixements, que ja es quedarà per sempre, i que probablement seguirà evolucionant”. Fins fa poc més de 20 anys, l’ensenyament de llengües estrangeres que oferien els centres educatius era presencial, unes hores de classe a la setmana, els deures per fer a casa i els exàmens a final de curs. Amb l’aparició de noves tecnologies, no obstant, van començar a popularitzar-se els cursos en línia, tant per a les persones que no tenien disponibilitat de temps com de les que preferien imposar el seu propi ritme d’aprenentatge. L’EIM havia habilitat, a més, cursos semipresencials, en els quals una part de l’adquisició de les habilitats lingüístiques es feia a l’aula amb el professor (especialment la ferència. Per això, ha sigut necessari fer un exercici de reconversió urgent, tant per part del professorat com pels estudiants, no absent d’un augment de la confiança en aquests nous sistemes d’aprenentatge. “Creiem que estem preparats per afrontar aquest repte “, diu Jon Gregg, “per donar resposta a comprensió i l’expressió oral) i l’altra a distància a través de plataformes d’ensenyament. Però ara, en dos anys, i després d’haver viscut el confinament i les restriccions que hi ha hagut en els centres educatius, gairebé tots els cursos es van haver de realitzar a través de plataformes de videoconNoves formes d’aprenentatge des de la pandèmia La pandèmia de la Covid-19 ha afectat molts aspectes de la nostra vida, entre ells la tecnologia com a eina d’aprenentatge. Els centres educatius han hagut de reconvertir-se a una velocitat extraordinària b ESCOLA D’IDIOMES MODERNS DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA aquesta nova realitat en la qual la flexibilitat, l’autonomia i les noves tecnologies fan possible una millor gestió del temps. Tots els centres d’ensenyament d’idiomes han hagut de reconvertir la seva oferta a les noves necessitats d’aquesta realitat. La nostra institució no podia ser menys.” Reconegut com un dels centres més prestigiosos pel que fa a l’adquisició de competències i títols en matèria d’idiomes (l’EIM és centre examinador dels títols d’anglès de Cambridge, DELF i DALF de francès i alemany del Goethe Institut, entre altres) i en el marc de la Universitat de Barcelona, l’EIM comença el nou curs amb una clara aposta per una gran diversificació de la seva oferta: des dels cursos presencials de tota la vida fins a cursos totalment en línia, passant per diverses modalitats de semipresencialitat i de cursos per videoconferència. | Dijous, 16 de setembre del 2021 | 11 © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

12 | Dijous, 16 de setembre del 2021 | Redacció / AM Certament, els centres que no entenguin que aquesta eventualitat ha vingut per quedar-se no estan al cas de la realitat. La possibilitat de formar en línia dona ales a aquells professionals que estan cursant estudis mentre treballen i que no poden acudir a les classes físiques. No obstant, la presencialitat també té enormes avantatges: conèixer els companys de curs genera un networking bàsic per a futures relacions laborals, els treballs en comú flueixen molt millor i a més no podem desestimar que som éssers socials que necessitem el suport físic dels nostres semblants. Per això la pregunta és: ¿elegir una formació en línia o presencial? La resposta depèn de cada persona, de les seves necessitats i ocupacions. Però, sobretot, es tracta que la formació, de la modalitat que sigui, sigui sobretot de qualitat. I això inclou fórmules híbrides en les ¿Elegir un màster presencial o virtual? Si hi ha una cosa que ens ha portat la pandèmia ha sigut la possibilitat de formacions en línia tan efectives com les presencials. Ara, un centre formatiu pot accedir a un superformador en un altre país i que pugui donar una classe magistral a alumnes amb els quals pot interactuar sobre la marxa i estar en contacte durant molt temps. FÓRMULES HÍBRIDES QUE HAN VINGUT PER QUEDAR-SE · Estalvi en desplaçaments · Estalvi de temps · Estalvi econòmic · Es pot fer des de qualsevol lloc, des de qualsevol dispositiu · Cos docent molt heterogeni · Es necessita més autodisciplina · Hi ha qui no valora aquesta formació com ho faria amb una de presencial · Networking amb professors i alumnes · No hi ha intermediació de les plataformes · Comunicació directa en cas de dubtes · Preu més car AVANTATGES DE LA FORMACIÓ EN LÍNIA DESAVANTATGES DE LA FORMACIÓ EN LÍNIA AVANTATGES DE LA PRESENCIALITAT DESAVANTATGES DE LA FORMACIÓ PRESENCIAL bLes classes presencials juntament amb les plataformes ‘e-learning’, estan cada vegada més presents en els màsters FORMACIÓ HÍBRIDA quals les classes presencials tenen un pes definit davant de la interacció amb les plataformes d’e-learning. D’aquesta manera complementària, l’alumne i el professor poden estar en contacte a través d’una aula virtual en la qual comparteixen altres materials relacionats amb l’assignatura, així com tasques i treballs que s’han de fer fora de classe. LA SEMIPRESENCIALITAT L’alumne cursa el màster/postgrau des d’on vol (casa, feina…) amb recursos en línia, però acudeix a determinades sessions presencialment per comentar dubtes puntuals amb els professors, entregar activitats o participar en sessions més pràctiques. A més a més, solen assistir de manera obligatòria a certes ponències o fòrums de debat sense els quals no hi ha avaluació final. D’aquesta manera els estudis es poden combinar amb la resta d’activitats de l’alumne sense haver de renunciar a continuar la formació. © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 | 13 © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

14 | Dijous, 16 de setembre del 2021 | ¿Quant temps es triga a fer un màster? Depèn de la Universitat o del centre, del programa d’estudis i de la configuració de l’alumne. La majoria dels programes duren entre un i tres anys, però alguns fins i tot poden prolongar-se si l’alumne no els ha acabat. Depèn en alguns casos de la relació que l’alumne tingui amb el centre on s’imparteix. ¿Quant costa un màster? Segons un estudi de l’Observatori Universitari de Catalunya, Espanya és, dins d’Europa, el setè país més car per cursar un màster. Així, el preu mitjà dels màsters a Espanya, és del voltant de 2.500 €. Per comunitats autònomes, Catalunya és la més cara amb un preu mitjà de 3.952 € seguida de la Comunitat de Madrid, amb un preu mitjà de 3.510 €. Els màster menys costosos es troben a Castella-la Manxa i Andalusia, amb una mitjana de 1.750 €, i Galícia, amb una mitjana de 1.500 € per màster. No obstant, els preus varien molt en funció del programa elegit. El preu mitjà d’un màster amb enfocament cap a les Ciències Socials i Jurídiques pot arribar als 2.000 €, mentre que un màster dirigit a la branca d’Humanitats té una mitjana de 1.700 €. Més elevat és el preu d’un màster en Ciències de la Salut (2.200 €) i Ciències Experimentals (2.300 €).  Diferències entre postgrau i màster E l   p o s t g r a u   e s r e f e r e i x a l’especialització d’algun tema després d’haver cursat la llicenciatura. Aprofundir en el domini de coneixements teòrics, tècnics i metodològics en algun dels aspectes o àrees d’una disciplina professional. Un màster requereix habilitats analítiques i interpretatives per elaborar conceptes i desenvolupar arguments, i aprofundeix en el desenvolupament teòric, tecnològic i professional, per a la investigació, l’estudi i ensinistrament específic. ¿Es necessiten estudis previs? Efectivament. Segons l’article 16 del Reial Decret 1393/2007 del 29 d’octubre, s’haurà de disposar d’algun dels títols següents: · Títol Universitari Oficial Espanyol o un títol expedit per una institució d’acord amb l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i que faculti al país propi de l’expedició. · Títol d’acord amb sistemes educatius aliens a l’EEES (l’Espai Europeu d’Educació Superior és un àmbit educatiu d’organització que es va iniciar el 1999 amb el Procés de Bolonya), amb la comprovació que es tracta d’un nivell de formació equivalent al d’un títol de formació universitari oficial espanyol. ¿Un màster assegura un lloc de treball? Sens dubte obre portes, genera habilitats, crea relacions socials i tot això ajuda a accedir a una feina. A més, molts centres de formació tenen la seva pròpia borsa de treball i estretes relacions amb empreses, així que la resposta és que no l’assegura, però ajuda molt a aconseguir-lo. Beques i ajudes, ¿on es poden demanar? Recomanem que no es deixi aquest pas per al final. Per al curs 2021-2022 encara està obert el termini de sol·licitud. Consulta les ajudes https://www.educacionyfp.gob.es/ servicios-al-ciudadano/catalogo/ estudiantes/becas-ayudas/paraestudiar/universidad/master.html Tot el que has de saber sobre postgraus i màsters FAQ Accedir a una formació superior no és només una qüestió de diners. Hi ha ajudes i beques, però també altres factors que ens poden decantar cap a un programa en concret o un altre. Contestada la pregunta de quins són els millors màsters (bàsicament els que s’ajusten a les necessitats de cada persona), hi ha algunes qüestions bàsiques per resoldre abans de fer l’elecció. Tractarem de respondre les més freqüents. Redacció / SV © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 | 15 © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 Entre Tots | 29 gumentacions fal·laces i de vegades insensates, imposen els seus interessos polítics davant la sensatesa i la racionalitat. Demostren que s’estan prenent postures polítiques extremes més d’acord amb èpoques passades i amb cert caire dictatorial, quan arxiven causes que clarament demostren xenofòbia, atacs a la igualtat i la convivència, amb l’excusa d’una falsa llibertat d’expressió. La no renovació (per interessos polítics, per la negativa fonamentalment de la dreta i la ultradreta acompanyada pels falsos liberals, malgrat ser aquest fet inconstitucional) d’òrgans tan importants com el Tribunal Suprem, el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble i fins i tot el Tribunal Constitucional no està ajudant en res. Amb el seu bloqueig, aquests partits conservadors estan segrestant de manera anticonstitucional aquests òrgans, cosa que provoca una paralització interessada o, pitjor, una politització de la justícia espanyola, cosa que només es comprèn per l’objectiu de continuar tenint al seu favor aquests òrgans judicials. ¿Per què no dimiteixen? n SUÏCIDI El fracàs de la societat César Carulla SABADELL Les raons que acaben per portar una persona al suïcidi són moltes i molt dispars. Imagino que un s’ha de quedar sense motius per viure, o fins i tot que els motius que li quedin siguin tan anguniosos que al final la vida li resulti molt difícil de viure. Però les so - cietats no tracten el suïcidi com el resultat últim d’una malaltia sense cura; el suïcidi passa com un accident. És com si un minut abans, la persona que perd la vida no tingués cap símptoma que fes entreveure aquestaconseqüència. No es pot evitar una acció que s’exerceix des de la més íntima de les voluntats, derivada del fracàs d’algun o de tots els acords arribats amb la vida. El que sí que es pot fer és identificar les raons que ens porten a això, classificar-les, desxifrar en quina mesura els sistemes socials en són culpables, i, després d’això, procurar desmuntar les diferents formes que la societat adopta per aïllar aquestes víctimes. Primer de tot, un suïcida és una víctima de les deficiències dels sistemes fonamentats en la recerca del benestar social. És el símptoma que identifica el seu fracàs. Les raons són múltiples: per ser precaris, per ser massa exigents, per empènyer-nos a fer coses que ens fan mal a la cons - ciència, per etiquetar-nos tan fàcilment, per discriminar-nos, per fer-nos sentir inútils, i un llarg etcètera de raons que desgasten fins a quedar-nos sense motius per continuar vivint. Els psicòlegs no poden solucionar aquest tema per si sols. Fa falta la connivència de sociòlegs, antropòlegs i filòsofs per desenvolupar tots els instruments d’identificació de símptomes que siguin necessaris fins a descobrir totes les variants d’un virus que sembla no deixar de créixer en totes les societats amb recursos. Tot val menys quedar-se quiets, com fins ara, davant una de les formes de mortalitat més evitables que existeixen. n Cal donar veu a la salut mental José María Torras SABADELL Recentment, al món de l’esport i el de la restauració, dues persones conegudes han mort de forma inesperada per causes no comunicades. És el tractament informatiu opac que es dispensa al suïcidi. El suïcidi és la primera causa de mort no natural a Espanya. L’autòlisi és un acte d’extraordinària valentia davant la mort i, al seu torn, d’enorme covardia davant la vida. S’ha convertit en un dels principals problemes de salut que s’ha exacerbat amb la pandèmia. Destaca la incidència de la mort per decisió pròpia en l’adolescència. La salut mental ha de deixar de ser tabú, cal donar-li veu i visibilitzar-la. La societat no ha d’estigmatitzar la malaltia mental, sinó dignificar el malalt i empatitzar-hi, dialogar, abordar la problemàtica amb més recursos, amb la participació de psiquiatres, psicòlegs i psicopedagogs als centres educatius i a la xarxa sanitària. S’ha d’educar en l’acceptació i la tolerància a la frustració, ajudar els joves a ser resilients, a gestionar i afrontar els problemes. S’ha d’actuar de forma immediata i contundent contra l’assetjament escolar, que sumeix l’afectat en una espiral de tristesa i depressió, patologia amb freqüència infradiagnosticada, com a avantsala al suïcidi. Mai mirar cap a una altra banda per part dels responsables docents. Falta determinació, implicació i acció. És necessari articular estratègies adequades contra el silenci que envolta la salut mental per eliminar o reduir la mort evitable. n BARCELONA Adeu a La Llave Francisco Vilardebó BARCELONA He llegit en aquest diari que tanca el restaurant La Llave, a Consell de Cent, per l’elevat preu del lloguer. Al sector immobiliari falla alguna cosa, ja que passeges per Barcelona i més de la meitat dels baixos, a excepció de zones molt comercials, estan en venda o lloguer. Recordo els fins talls de cansalada viada fregida i les mongetes vermelles estofades un dia que hi vaig estar dinant. Moltes gràcies, Álvaro, per com de bé ens vas donar menjar. n EN ESSÈNCIA Consumir alcohol de matinada Raúl Cabus BARCELONA Soc veí del barri del Poblenou, visc a la mateixa Rambla, i no entenc com és possible que a la una de la matinada dos supermercats estiguin venent litres d’alcohol sense que pugui veure’s cap actuació per part de la Guàrdia Urbana. És vergonyós, per no parlar de la gentada que es reuneix al voltant d’aquests establiments. ¿Què està passant a la meva Barcelona? n Penosa situació, la de l’oci nocturn Yolanda Rodríguez L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Després de 18 mesos de pandèmia, l’oci nocturn continua tancat. El sector més perjudicat, perquè no ens deixen obrir, però els botellons no paren. Senyors polítics, no volem engrunes, això és molt senzill: tu m’obligues a tancar el meu negoci, doncs fes-te tu càrrec de les despeses. ¿Per què he de continuar pagant-ho tot com si estiguéssim treballant? És lamentable la situació de l’oci nocturn de Catalunya. ¿Potser el virus afecta més de nit que de dia? n Estudiïn l’opció de Reus Domènec Plana BARCELONA Desconec si s’ha plantejat que l’ampliació de la capacitat aeroportuària no sigui al Prat. Em pregunto si Reus no seria millor opció. Connectat a l’AVE, el trasllat a Barcelona és gairebé igual que des del Prat, ja que el tren de l’aeroport és lent. A més, el terreny de secà és més barat i sostenible, per no parlar de la possible complicitat d’Aragó i València. Se suprimiran les línies curtes i només quedaran les molt llargues, i qui vingui del Japó ni notarà que potser perd 10 minuts. Estudiïn-ho abans de buscar opcions més complicades. n © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

30 | Temps Dijous, 16 de setembre del 2021 | Tortosa 20º/29º • Tarragona 21º/28º ■ Lleida 19º/29º ■ Cervera 15º/25º • Barcelona 21º/26º ■ Manresa 20º/26º • Girona 20º/26º ■ Figueres 19º/27º • Puigcerdà 12º/19º • Viella 9º/13º • Amposta • Gandesa • Móra d'Ebre • Falset • Reus • El Vendrell • Vilanova i la Geltrú • Vilafranca del Penedès • Valls • Montblanc • Les Borges Blanques • Mollerussa • Balaguer • Tàrrega • Igualada • Sant Feliu de Llobregat • Sabadell • Terrassa • Granollers • Mataró • Santa Coloma de Farners • La Bisbal • Olot • Banyoles • Ripoll • Vic • Solsona • Berga • La Seu d'Urgell • Tremp• Sort • El Pont de Suert • Món, avui mín. màx. mín. màx. mín. màx. Andorra la Vella 10 14 Berlín 16 24 Brussel·les 10 18 Estocolm 8 15 Lisboa 19 25 Londres 15 20 Moscou 6 12 París 16 24 Praga 15 25 Roma 20 29 Buenos Aires 5 18 Caracas 19 28 Doha 31 40 Johannesburg 17 29 Manila 26 32 Mèxic 12 22 Mont-real 17 20 Nova York 20 28 Pequín 19 24 Rabat 16 26 Rio de Janeiro 20 29 SantiagodeXile 6 17 Singapur 25 30 Sydney 7 16 Espanya, avui mín. màx. Alacant 19 28 Bilbao 18 23 Càceres 15 25 Còrdova 17 28 La Corunya 15 22 Las Palmas 19 24 Lleó 12 22 Logronyo 17 24 Madrid 16 25 Màlaga 21 24 Múrcia 20 31 Oviedo 15 22 Palència 13 24 Palma 22 26 Pamplona 15 21 Sant Sebastià 18 22 Santander 15 22 Saragossa 18 28 Sevilla 19 28 València 18 27 El mar Mar marejol a tota la costa. Vents de ponent i migjorn de fins a força 5. Costa Brava: Ponent 1/5 Marejol. Costa Central: Ponent 1/4 Marejol. Costa Daurada: Migjorn 1/4 Marejol. Demà. Poc ennuvolat. Temp. en ascens. Dissabte. Núvols i pluja. Temp. igual. Diumenge. Núvols i pluja. Temp. igual. Avui, a Catalunya Tempestes al nord Intervals de núvols que al matí podran deixar algunes precipitacions puntuals. Durant la tarda la nuvolositat d'evolució diürna deixarà xàfecs i tempestes localment fortes pel Pirineu. Temperatures en lleuger descens. Vent de component variable fluix que virarà a component sud durant la jornada. Barcelona Intervals de núvols baixos amb probabilitat de precipitació escassa al matí. Probabilitat de ruixats a la tarda. Temperatures màximes i mínimes en lleuger descens. Brisa marina matinal de component sud-est que al llarg del dia canviarà a sud-oest. La sort El temps ONCE 15/09/2021 96.681 ................................Sèrie: 030 Bonoloto 15/09/2021 13-17-23-32-40-43 ..........C: 21 R: 4 ENCERTANTS EUROS 6 0 Pot 5+C 3 66.169,87 5 99 1.002,57 4 5.524 28,45 3 99.918 4,00 R 548.355 0,50 Súper ONCE Sorteig 15/09/2021 (Sorteig 1) 04-15-17-22-24-27-31-32-35-36 38-40-45-57-62-65-69-73-76-79 Sorteig 15/09/2021 (Sorteig 2) 04-09-16-17-25-26-27-31-36-41 42-49-53-54-55-58-61-74-77-80 Sorteig 15/09/2021 (Sorteig 3) 03-07-08-10-15-18-24-31-33-44 51-59-60-63-66-69-73-75-77-79 Euromillones 14/09/2021 12-18-35-38-45 El milió:RPM05333 E: 2-8 ENCERTANTS EUROS 5+2 0 Europot 5+1 3 164.473,44 5+0 1 115.320,46 4+2 24 1.496,65 4+1 475 139,30 3+2 1.384 50,54 4+0 1.019 48,24 2+2 21.603 11,38 3+1 22.064 12,42 3+0 47.353 10,78 1+2 119.659 5,17 2+1 334.955 5,81 2+0 719.187 4,36 La Primitiva 11/09/2021 3-7-12-22-24-39 ............C: 29 R: 7 Jòquer: 3252151 ENCERTANTS EUROS 6+R 0 Pot 6 0 0 5+C 5 38.832,56 5 290 1.450,64 4 15.876 42,80 3 270.596 8,00 R 1.321.956 1,00 Lotto 6/49 15/09/2021 21-24-36-37-40-45 ........C: 43 R: 2 Jòquer: 991549 Plus: 3 ENCERTANTS EUROS 6/6 P 0 2.975.834,92 6/6 0 1.487.917,46 5/6+C 0 2.734,56 5/6 2 1.761,86 4/6 62 73,88 3/6 1.069 10,54 La Grossa del divendres 10/09/2021 97.282 ................Terminacions: 7-8 Trio 15/09/2021 7 1 4 © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 Passatemps | 31 HORITZONTALS: 1. Perxa de proa. Un número primer. 2. Fet de tenir l’ovulació. Femella d’un ca. 3. Mitja cara. Deixar sense pues un eriçó, pobre animaló. Tub sense límit. 4. Període històric, al revés. És un noi mal posat. Acceptar una herència. 5. No es poden moure. Agafi gana. 6. Humor serós. Posem moltes cintes al terrat. 7. Dona que pateix molta fam. Té coneixement d’un fet. 8. Una de forta. Totes estan molt amunt. Ser sense límits. 9. Manyac. Lloc destinat al tresor públic. 10. Lletra grega. No és autèntica. Crit de carreter que torna. 11. Infusió. És molt brau, però el maten. Fixador dels cabells. 12. Imitador de les elits. Provar un menjar. VERTICALS: 1. Refinat en el menjar i el beure. Va deixar de banda. 2. Malaltia dels ovaris. Aconseguit. 3. Tub sense fons. Qüestió que s’origina fora. Quasi nega. 4. Lletra girada. Expressats amb la veu. Mitja tona. 5. Gots per beure. Té aversió a les innovacions. 6. Agafi violentament una cosa. Ous d’esturió. 7. Marca registrada. Untada amb oli. Llanterna. 8. Cap militar a Turquia. Sortides. Fons de la mina. 9. Pregant a Déu. Llocs de moltes eres. 10. Policia nazi. Dona fantàstica. Gat sense cap. 11. Marca amb un ferro calent. Pedra dura. 12. Afeccionat als bous. Pasturar. ÀRIES 21 MARÇ A 19 ABRIL u Potser en assumptes professionals avui no li surtin les coses a mida. Pari més atenció a la seva imatge, que té un tant descuidada. Normalitat en la seva vida afectiva. TAURE 20 ABRIL A 20 MAIG u Gaudirà de la feina i de les relacions amb els seus companys, però hi ha risc que es deixi absorbir per complet. Conreï l’amistat, que s’anuncia amb molt bones perspectives. BESSONS 21 MAIG A 20 JUNY u No tingui pressa a acabar la feina i sigui meticulós en tot el que porti a efecte. Bon dia per anar de compres. En l’àmbit personal hi haurà bona entesa amb amics. CRANC 21 JUNY A 22 JULIOL u Avui treballarà al màxim i amb excel·lents resultats, però no esperi elogis. En el terreny amistós l’alegria serà la nota dominant. Bones relacions familiars i genials les sentimentals. LLEÓ 23 JULIOL A 22 AGOST u No s’excedeixi en defensar els seus plantejaments professionals. Aquesta nit mostri’s menys crític amb un familiar. Els sentiments cap a la seva parella seran més profunds. VERGE 23 AGOST A 22 SETEMBRE u El seu panorama professional i econòmic es presenta brillant, però no es distregui. No defugi un compromís social, ja que vostè i la seva parella passaran moments molt agradables. BALANÇA 23 SET. A 22 OCTUBRE u Haurà de treballar dur per donar als seus assumptes l’impuls que necessiten. Dediqui temps lliure a la pràctica d’algun esport. Planejar un viatge d’esbarjo també serà molt estimulant. ESCORPÍ 23 OCT. A 21 NOVEMBRE u La seva professió li donarà bons dividends i un clima laboral agradable. Intenti tenir més en compte els sentiments dels altres. La seva parella i vostè tindran alguna cosa a celebrar. SAGITARI 22 NOV. A 21 DESEMBRE u Dia molt positiu en el pla professional. Possibilitats de rebre bones notícies arribades de lluny. Vida social molt prometedora, però hauria de mostrar-se menys vulnerable. CAPRICORN 22 DESEMBRE A 19 GENER u Mantingui suma discreció en el seu entorn laboral. A través d’un amic rebrà una proposta molt interessant. No la rebutgi, encara que hagi de recórrer a finançament. AQUARI 20 GENER A 18 FEBRER u No s’excedeixi en les seves atribucions laborals i extremi el tacte amb els seus superiors. Tampoc li convé posar totes les cartes sobre la taula. L’amistat li donarà bons moments. PEIXOS 19 FEBRER A 20 MARÇ u En el terreny laboral s’acosta una època molt profitosa per a vostè. En el terreny afectiu les seves perspectives són molt favorables, llevat que s’obstini en el contrari. 5 8 5 4 7 1 9 9 3 5 2 7 4 1 4 2 1 7 8 91 4 6 5 7 1 3 2 1 3 8 5 9 7 1 4 2 9 5 5 6 5 3 9 7 6 2 5 7 4 7 1 6 5 2 6 8 4 9 1 7 4 3 4 3 1 8 5 7 9 5 6 2 2 6 8 5 8 164 9327 7 1 983 5642 6 2 459 7183 6 1 2 7 8 5 3 9 4 8 4 635 2719 3 9 217 6854 5 9 8 2 3 6 7 4 1 4 7 591 3268 2 3 746 8591 3 5 721 4869 6 2 438 9751 7 9 854 1236 8 1 3 4 5 7 2 9 6 5 7 396 8412 9 4 162 3578 6 2 7 8 9 3 4 1 5 4 1 679 2385 8 3 215 7694 MOTS ENCREUATS PER J.P. PETIT PASSATEMPS Ompliu les caselles buides dels requadres de 9x9 quadrats, amb xifres de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila, en una mateixa columna, o una subquadrícula de 3x3 1. El braç està més avall. 2. La solapa és diferent. 3. Falta la cadi- Diferències: ra. 4. La finestra és més gran. 5. El barret és més petit. 6. El gerro és més alt. 7 9 325 8416 3 1 548 9267 6 4 892 5371 2 1 9 6 4 5 3 8 7 4 3 976 1528 5 8 217 4693 6 8 4 3 1 9 5 7 2 9 5 783 6142 2 7 651 3984 SIS DIFERÈNCIES OLAF EL VIKING PER CHRIS BROWNE SUDOKUS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 HORÒSCOP Sé perfectament quin és el meu límit i quan és el moment de no beure més cervesa. No, és la veu del cambrer quan diu: «La taverna està tancada, ja no se serveixen més begudes»! Solució d’ahir QUADRE NUMÈRIC Les blanques juguen i guanyen ESCACS 1-Th7 Solució escacs: Una veu interior et diu que has de parar, no? © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Persones > Societat SANITAT | L’abús de les noves tecnologies La generalització de les noves tecnologies en la vida quotidiana i l’oci ha portat a col·lació potencials perjudicis de l’ús inadequat dels videojocs i la necessitat de tractament especialitzat per a aquelles persones amb signes d’addicció comportamental, segons confirma un cas clínic estudiat per un equip d’investigació format per personal de l’Hospital Provincial, la Universitat Jaume I i l’Hospital General de Castelló publicat a la Revista de psiquiatria infanto-juvenil. És el primer cas d’un menor hospitalitzat per aquesta causa conegut a tot el món. Els símptomes que han portat a la decisió d’hospitalitzar durant dos mesos el pacient, un adolescent amb greu addicció comportamental a Fortnite, incloïen aïllament a la llar, rebuig d’interaccions socials amb negació a acudir a serveis sanitaris, inflexibilitat personal persistent, escàs interès pel seu entorn i molt selectiu en els seus gustos i amb activitats restrictives. A més, presentava alteracions en l’acompliment d’activitats bàsiques diàries, en la presa del tractament prescrit a l’hospital de dia i en el son. Diversos desencadenants Es tracta d’un menor amb un molt alt rendiment acadèmic previ. La família havia observat des de l’inici del curs més absentisme escolar, ruptura dels horaris de descans i desvinculació del ritme del curs coincidint amb un canvi de classe. Després de l’avaluació, els professionals plantegen que l’addicció als videojocs actua com a reguladora de l’intens malestar per la pèrdua d’un familiar i per l’ansietat derivada de l’augment del nivell d’exigència educatiu. El tractament ha necessitat un abordatge intensiu multidisciplinari, des d’un enfocament cognitiu conductual, treballant tant amb el pacient com amb la família i, alhora, l’establiment d’estratègies d’intervenció, com la reestructuració cognitiva, el des - envolupament d’habilitats personals, el maneig de contingències i l’establiment de pautes diàriament. Això li ha servit per «ser capaç d’apreciar les repercussions que l’ús del videojoc estava tenint en la seva vida diària», comenta l’equip investigador, i «li ha permès abordar el dol per la mort del seu familiar i com l’ús del joc va començar com un refugi per al seu malestar emocional». Els resultats han mostrat una disminució significativa de l’ús de pantalles (en una primera fase després de l’hospitalització amb supervisió i només per a contacte amb iguals per fomentar la seva socialització), així com una millora del funcionament personal i social del pacient. A l’hospital de dia, on s’ha treballat en la prevenció de recaigudes i la incorporació progressiva als seus estudis, ha seguit amb l’entrenament en regulació emocional i l’adquisició d’habilitats comunicatives, de forma grupal. Per abordar el cas clínic, l’equip format per Silvia Márquez Arbués, de l’Hospital Provincial; Carla Ramos-Vidal, T. ÁlvarezNúñez i Matías Real-López (Integra-Grup d’investigació sobre la salut mental de la infància i l’adolescència), de la Universitat Jaume I i l’Hospital Provincial, i Matilde Espinosa-Mata, de l’UJI i l’Hospital General Universitari de Castelló, tots ells del Programa de Trastorn Mental Greu de la Infància i l’Adolescència, han efectuat una revisió de les publicacions científiques sobre les actuals addiccions comportamentals i, en concret, al videojoc Fortnite a les bases de dades IBECS, PubMED, PsyNet, PsycArticles i Google Acadèmic. Consells dels experts Els especialistes alerten de la necessitat de prestar atenció als comportaments dels menors entre els quals s’ha estès l’ús de Fortnite atesa «la precocitat creixent en el seu consum», especialment per «la falta de maduració en les funcions executives i cognitives». Així mateix, recomanen el trasllat d’aquests casos a l’hospital de dia La hiperaddicció adolescent al ‘Fortnite’ arriba al psiquiàtric Un menor de Castelló es converteix en el primer hospitalitzat del món per dependència als videojocs. Després de dos mesos de tractament, presenta una millora personal i social. R. D. M. Castelló El pacient s’havia aïllat, se saltava les pautes del son i eludia rutines bàsiques Un jove jugador de ‘Fortnite’, ahir, i dues captures de la partida. David Castro Les dades del ‘Fortnite’ Any de llançament del ‘Fortnite’ per part 2017 de l’empresa Epic Games. © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

32-33 Dijous, 16 de setembre del 2021 És a la llista de malalties mentals de l’OMS des del 2018 L’addicció a internet va ser proposada per primera vegada com a «trastorn del comportament» pel psiquiatre nord-americà Ivan Goldberg el 1995. Quinze anys després, el 2010, va ser definida com «la pèrdua de control que genera l’aparició de con - ductes adverses». L’Organització Mundial de la Salut (OMS) també va incloure el 2018 el trastorn per videojoc entre les malalties mentals. Els especialistes no consideren que els videojocs suposin un problema en si mateix, de fet, especifiquen que un ús adequat d’aquest tipus d’oci pot comportar uns beneficis en els àmbits educatiu i social, i fins i tot pot ser terapèutic per a alguns trastorns. Malgrat això, els professionals consideren que hi ha factors de risc indicadors d’abús en el consum de videojocs, com ara retraïment social, el baix rendiment acadèmic i l’existència de problemes psicopatològics (depressió, personalitat perfeccionista o obsessiva) i sociofamiliars (sexe masculí, escàs control dels pares o estressors externs). En el cas de Fortnite –el joc més exitós actualment, ja que compta amb més de 350 milions de comptes registrats en tot el món–, destaquen dos aspectes del seu potencial addictiu: la imposició d’uns terminis concrets per aconseguir els reptes de cada temporada i no perdre el progrés, i l’accés a plataformes de retransmissió en directe que mostren persones jugant mentre comenten les seves estratègies. n R. D. M. Castelló Al punt de mira Facebook és conscient que Instagram és una xarxa social «tò - xica» que perjudica els joves, sobretot, les adolescents. Així ho admet a diversos documents interns a què ha tingut accés The Wall Street Journal. L’article publicat a partir d’aquests textos relata, per exemple, que el 2019, en una reunió interna de la companyia de Mark Zuckerberg, es va reconèixer que Instagram «empitjora la relació amb el cos en un de cada tres adolescents». Un altre estudi de l’empresa realitzat a adolescents dels Estats Units i el Regne Unit conclou que aquest col·lectiu atribueix a Instagram «nivells creixents d’ansietat i depressió». I un altre més del març del 2020 assenyala que «el 32% de les noies diuen que, quan se senten malament amb el cos, Instagram els fa sentir pitjor». Sentiments negatius Els documents interns de Facebook recullen que més del 40% de les joves que es veien poc atractives van començar a sentir-se així a Instagram. L’informe apunta a més que, malgrat aquests sentiments negatius, les adolescents no deixen necessàriament d’utilitzar la xarxa. O ho volen fer, però no es veuen capaces de fer-ho. L’edat legal d’accés a Instagram és 13 anys, però fa uns mesos es va plantejar la possibilitat de crear un Instagram per a nens. La companyia ja ha reaccionat davant aquesta informació, que xoca amb el discurs públic de Zuckerberg. En un comunicat, la plataforma explica que Instagram planeja motivar els seus usuaris que no només vegin contingut que promou l’arquetip del cos femení prim i atlètic. «Estem treballant cada vegada més en les comparacions i la imatge negativa del cos», apunta. També afegeix que estan pensant com abordar el fet que «la gent es concentra en aquest tipus d’imatges». Per la seva banda, Karina Newton, directora de relacions públiques d’Instagram, qüestiona l’article periodístic: «Se centra en les descobertes d’estudis limitats i els presenta de mala manera». No obstant, afegeix que la xarxa assumeix «el compromís per comprendre aquests temes complexos». També assenyala que les xarxes socials no són bones ni dolentes en si mateixes, que la seva influència varia d’un dia per l’altre i que no necessàriament engloba els problemes socials de la vida real. I confia en la idea d’Instagram d’impulsar un sistema d’incentius per veure contingut que «inspiri i exalti» els usuaris joves i ajudi que «canviï aquesta part de la cultura d’Instagram que es tracta d’aparences». Correlació clara Són moltes les associacions, experts i autoritats que fan anys que adverteixen dels perills per als joves que suposen Instagram, TikTok, YouTube, etcètera. «La investigació mostra una correlació entre l’ús de les xarxes socials i l’augment de l’angoixa psicològica amb el comportament suïcida entre els joves», van argumentar fiscals de 44 estats dels EUA en una carta. En la missiva, enviada el maig passat a Zuckerberg, van citar estudis que mostraven els perjudicis de la comparació constant, com trastorns alimentaris (anorèxia, bulímia), i van demanar al fundador de Facebook que abandonés la idea de crear una versió d’Instagram per als menors de 13 anys. n Facebook admet la «toxicitat» d’Instagram per als menors El 40% de les noies que es veien poc atractives es van començar a sentir així a la xarxa, segons una investigació basada en documents interns. ELPERIÓDICO Nova York per realitzar una avaluació més adequada, ja que han observat, en aquest cas concret, una «dificultosa deshabituació de les pantalles i la necessitat d’un seguiment exhaustiu prolongat després de la retirada total per superar el risc de recaigudes». D’acord amb les conclusions de la investigació, les estratègies de prevenció aconsellen la necessitat de supervisió de l’ús que fan els menors de les pantalles «establint límits clars i ben definits» i «fomentant la pràctica d’altres fonts de satisfacció». Així mateix, també aposten per la creació d’espais d’interacció familiar per disfrutar d’activitats en grup i la restricció dels dispositius a les habitacions dels menors. n 13 anys Ingressos generats per aquest videojoc entre el 2018 i el 2019, últims anys dels quals es tenen xifres. Els guanys del 2020 poden ser molt superiors per efecte de la pandèmia de Covid. L’edat mínima recomanada per iniciar-se en aquest joc per tenir continguts violents. Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Lleida (UdL) va concloure que 6 de cada 10 nens catalans de 8 a 11 anys hi jugaven habitualment. Comptes registrats a ‘Fortnite’ a tot el món, cosa que no significa que hi hagi 350 milions de jugadors, ja que una persona pot tenir més d’un compte. La mitjana d’edat de la majoria dels usuaris. Els segueixen, amb una gran diferència, els que tenen entre 25 i 34 anys. De 18 a 25 anys 350 milions 9.000 milions de dòlars © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

34 | Societat Dijous, 16 de setembre del 2021 | Les vacunes contra la Covid-19 han evitat a Catalunya entre 6.900 i 9.500 morts durant els últims mesos, segons estimacions del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocomsc) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A més, també han evitat entre 100.000 i 150.000 contagis, entre 31.000 i 38.000 ingressos en planta convencional i entre 4.700 i 5.700 ingressos a les ucis. Sense la vacuna, en la cinquena onada, Catalunya hauria tingut fins a 2.000 persones ingressades en aquestes últimes unitats, i hauria superat la xifra de la primera, quan hi va arribar a haver 1.500 pacients greus amb coronavirus. Així ho va explicar ahir Clara Prats, investigadora del Biocomsc, en la roda de premsa setmanal de la Conselleria de Salut liderada per la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas. ¿I què passarà aquesta tardor? «Cada onada l’hem controlada amb menys mesures. Penso que som al bon camí», va dir Prats. La investigadora preveu que a finals de mes hi haurà un augment de la velocitat de propagació del virus (Rt). «Hi ha dues opcions: veurem un escenari d’estabilització amb brots més locals o viurem una onada menys important que les anteriors. La perspectiva és que, si hi ha un creixement, no ens porti a una situació com la de l’estiu», va explicar. Nova crida Per la seva banda, la secretària de Salut Pública, que va assegurar que Catalunya estudiarà utilitzar el passaport Covid en la restauració (després de l’aval del Tribunal Suprem a Galícia), va tornar a fer ahir una crida perquè s’immunitzin totes aquelles persones que encara no ho estan. La metge va detallar que s’ha observat un «alentiment» en el nombre de vacunes que Salut està administrant. «Hi ha un alentiment de la vacunació, no perquè no tinguem prou dosis o oferta de la vacuna, sinó perquè falten persones que vulguin posar-se-la. Perquè els que estimaven i estaven motivats ja ho han fet», va afermar Cabezas. El fet que la vacunació s’estigui alentint obliga Salut a replantejar-se els punts d’immunització massius i a apostar per esportistes i ‘influencers’ com a mitjà per arribar a aquells joves que encara no han passat pel tràmit de la punxada. Es pot destacar que Catalunya té entorn d’1,1 milions de dosis esperant a la nevera i no n’ha rebut aquesta setmana més perquè no les ha demanat al Ministeri de Sanitat. Si bé hi ha hagut un lleuger increment en l’administració de primeres dosis (aproximadament, 4.000 més respecte a la setmana passada), en el còmput global s’observa aquest alentiment perquè el nivell d’inoculació de segones dosis s’ha mantingut baix. Això s’explica perquè aquestes dosis van lligades a les primeres que es van posar fa tres setmanes i llavors ja havien descendit (és una tendència que s’observa des de l’agost). Adeu als vacunòdroms El ritme d’immunització «tampoc és gaire alt» a les universitats, on s’han instal·lat aquesta setmana punts de vacunació sense cita prèvia on s’han vist pocs estudiants, principalment perquè «a l’entorn universitari una part important ja es va vacunar» abans de l’inici del curs, va argumentar Cabezas. No obstant, en el conjunt dels joves de 20 a 29 anys, un terç (35,4%) encara no ha començat la vacunació. Aquest context obliga Salut a replantejar-se la continuïtat d’alguns punts de vacunació massiva, com el de la Fira de Barcelona, que es van obrir per recolzar l’atenció primària i van arribar a registrar llargues cues en les primeres setmanes. En aquests moments s’està analitzant si és necessari «mantenir aquesta complementarietat», va assenyalar la secretària de Salut Pública. Especialment, va seguir, en un moment en què la immunització «ja no és tan massiva» i que l’estratègia de la conselleria consisteix en accions «concretes» per arribar als ciutadans (especialment els joves) que no se senten cridats per la vacunació. En el marc de les estratègies que s’estan posant en marxa per acostar-se als joves, el departament ha reclutat el futbolista del FC Barcelona Kun Agüero i la medallista olímpica en natació sincronitzada Ona Carbonell perquè, a través de vídeos, animin els joves a vacunar-se. n Les vacunes anti-Covid han evitat fins a 9.500 morts a Catalunya La campanya també ha impedit 150.000 contagis, 38.000 ingressos en planta i 5.700 més a les ucis. Salut buscarà altres fórmules per acostar-se als que encara no estan immunitzats. BEATRIZ PÉREZ Barcelona SALUT | La cinquena onada del coronavirus Els hospitals ja tenen menys de 700 ingressats en planta pel virus Catalunya continua experimentant una «millora epidemiològica», si bé encara queda per recuperar la «normalitat» en el sistema sanitari, com va remarcar ahir la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas. «Les incidències estan baixant una mica més lentament en els últims dies. Però avui [per aquest dimecres] és el primer dia que baixem de 700 malalts amb Covid-19 en hospitals [ahir n’hi havia 681 en planta convencional i 248 en ucis]. És una bona notícia», va remarcar. Cabezas també va recalcar que, entre les 248 persones que hi havia en aquell moment a les ucis (12 menys que dimarts), 20 tenien menys de 40 anys. I, d’aquestes 20, 16 estaven sense vacunar. El mateix en planta convencional: «[Entre els 681 malalts amb Covid] hi ha 65 persones menors de 40 anys i, d’aquests, només 10 tenen la pauta completa de la vacuna». La vacuna, va recordar, ha permès una «estabilització» en el nombre de morts. Per la seva part, la velocitat de propagació del virus (coneguda com a Rt) es va mantenir ahir en 0,89, mentre el risc de rebrot va continuar lleugerament a la baixa i es va situar en 89. A més, es van notificar set morts i 750 nous contagis. Xifres diàries de la conselleria. Pressió assistencial ManuMitru Una estudiant a punt de ser vacunada, dimarts a la UPC. © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.