ED_16_september_2021 (1)

| Dijous, 16 de setembre del 2021 Societat | 35 L’abast de la dosi de reforç de la vacuna de la Covid continua prenent forma. Si la setmana passada es va aprovar una tercera punxada per als pacients greument immunodeprimits, com aquells que hagin passat per un trasplantament d’òrgan sòlid o de medul·la òssia, ahir Sanitat va proposar que també s’estengui als més grans en residències, així com a persones en hemodiàlisi, malalts en tractament per càncer i més grans de 40 anys amb síndrome de Down. La ponència de vacunes, l’organisme tècnic destinat a estudiar aquesta possibilitat, va llançar el plantejament, que avui serà validat per la Comissió de Salut Pública. Cap autonomia es mostra en contra de la iniciativa. Tret de canvis, la tercera dosi començarà a inocular-se als avis en residències a partir del 4 d’octubre. «Sempre anirem de la mà dels experts», va dir la titular de Sanitat, Carolina Darias, després de la cita setmanal amb les comunitats en el marc del Consell Interterritorial. Al capdavant Mentrestant, la vacunació entre la resta de la població més gran de 12 anys continua avançant. Segons les últimes dades del departament, tres de cada quatre espanyols, el 75%, ja es troben completament vacunats, un percentatge molt superior al de la mitjana de la UE. «Seguim sent el país del G-20 líder en vacunació. Les persones amb la pauta completa a la UE són el 60%, i amb almenys una dosi, el 66,3%. La immunització dels més grans de 40 anys està a Espanya gairebé completada: el 93,2% té la pauta completa. El nostre focus està en les persones que encara no s’han vacunat i en els menors de 12 anys que encara no són objecte de vacunació perquè no s’ha aprovat la vacuna en aquesta edat. El nostre afany és continuar millorant aquestes cobertures i reduir cada vegada més els brots o contagis en centres educatius així com en altres àmbits. La vacuna està permetent controlar l’epidèmia», va assenyalar Darias, que també va demanar a les comunitats que no es precipitin en la desescalada. «El virus segueix entre nosaltres», va advertir. El missatge de la ministra es va produir després de la decisió de la Comunitat de Madrid, que va anunciar el dia anterior un contundent pas endavant en la tornada a la normalitat. L’autonomia presidida per Isabel Díaz Ayuso relaxarà ben aviat la majoria de les restriccions anti-Covid. A partir de dilluns que ve, cines, teatres, restaurants i bars tornaran al seu horari habitual. Els aforaments també augmentaran: fins al 75% en interiors i fins al 100% en exteriors, amb l’única limitació que el màxim de comensals per taula sigui de 10 persones. «Tenim una situació epide - miològica que va millorant, amb la incidència a set dies de 101 casos per 100.000 habitants. Però moltes vegades ens hem quedat allà. Cal continuar baixant. El bo és que tenim una altíssima cobertura vacunal. Seria adequat que la relaxació de les mesures es portés a terme de manera progressiva i compartida», va continuar la ministra, en una jornada en què el seu departament va notificar 3.723 nous contagis i 90 morts. n La gent gran en residències rebà una dosi de reforç La tercera injecció es començarà a administrar a aquest col·lectiu el 4 d’octubre. Tres de cada quatre espanyols ja estan del tot immunitzats. SALUT | La cinquena onada del coronavirus JUAN RUIZ SIERRA Madrid Vacunació d’una persona de la tercera edat a Barcelona. Francisco Avia © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

36 | Societat Dijous, 16 de setembre del 2021 | SALUT | La cinquena onada del coronavirus El pare Manel Gasch i Hurios és el nou abat del monestir de Montserrat en substitució de Josep Maria Soler, que va presentar la seva renúncia al càrrec al complir 75 anys. Soler portava 21 anys al capdavant de l’abadia. La comunitat benedictina va elegir Gasch ahir i el religiós ja exerceix el govern del monestir a l’espera de la benedicció abacial, que tindrà lloc en una data encara no determinada de les pròximes setmanes. L’elecció es va fer en una reunió capitular a la qual van assistir els monjos professos solemnes de la comunitat presidits per Guillermo Arboleda, abat president de la Congregació Benedictina Sublacense Cassinesa, que el va confirmar en el càrrec. Gasch va agrair el servei de Soler, que «al llarg de 21 anys ha guiat la comunitat amb esperit de saviesa i generositat». El nou abat de Montserrat va destacar el repte de la celebració del pròxim mil·lenari de la fundació del monestir, el 2025, com a «oportunitat d’a - costar Montserrat i la vida monàstica a la societat». La pregària d’ahir a la tarda ja la va presidir el nou abat. Nascut a Barcelona el 1970, Gasch és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. El 1996 va ingressar al monestir de Montserrat i el 23 de juny del 2011 va ser ordenat sacerdot. A Montserrat va començar la seva formació en Teologia, que va completar el 2005 amb la llicenciatura. n El pare Manel Gasch és el nou abat del monestir de Montserrat RELLEU EL PERIÓDICO Barcelona Els temps de la justícia són diferents dels de la política, i la confirmació judicial de certes mesures per lluitar contra la pandèmia de vegades arriba quan la situació és tan diferent que ja no serien aplicades ni per qui les va acordar en un primer moment i el Tribunal Superior de Justícia respectiu va anul·lar. No obstant, a poc a poc, el Tribunal Suprem va fixant una jurisprudència que, almenys, pot servir per tenir molt en compte en futures situacions a tot Espanya. En la seva última sentència, la Sala Contenciosa Administrativa avala l’ús del passaport Covid per accedir a bars i restaurants a Galícia. Aquestes són les principals raons per les quals ho fa. 1 Restriccions de drets. Quan es tracta de restriccions de drets, els tribunals fan el que denominen una ponderació dels drets. En aquest cas la sala entén que «el benefici que proporciona» l’obligatorietat de mostrar el passaport Covid, «respecte de la reducció significativa dels contagis, és molt superior al sacrifici que comporta l’exigència de presentar la documentació per a l’accés al local». Categòric, afegeix que, «en definitiva, no s’entreveu cap mesura que resulti més adequada per salvaguardar la vida i la salut dels ciutadans en aquest tipus de locals». 2 L’accés a l’establiment. La sala declara que es presenta «una justificació objectiva i raonable per permetre o no l’accés a l’establiment, segons s’hagi complert tal exigència, ja que es tracta de la protecció de la salut i la vida de les persones, mit - jançant una mesura que evita o restringeix la propagació de la pandèmia». El tribunal entén «tènue» l’afectació de drets en qüestió. Per això «resulta necessària, idònia i proporcionada per aconseguir la finalitat perseguida». I ho és perquè en aquests llocs d’oci, a diferència d’altres oberts al públic, «no permeten l’ús constant i permanent de la mascareta, que ha de retirar-se per menjar i beure, de la mateixa manera que resulta difícil mantenir-hi la distància de seguretat i s’hi sol conversar amb un to de veu més alt, o fins i tot cantar». Tot això afavoreix la «inhalació de gotes i aerosols respiratoris emesos per un contagiat», principal via de transmissió de la Covid, segons el Servei d’Epidemiologia de la Conselleria de Sanitat. 3 No vulnera el dret a la igualtat. El Suprem afirma que l’exhibició del passaport Covid no vulnera el dret a la igualtat, perquè permet mantenir el caràcter voluntari de la vacuna: també es pot entrar als bars presentant el resultat de qualsevol prova, com una PCR o el test d’antígens o «el certificat de recuperació de la Covid si ha passat la infecció». Tampoc vulnera el dret a la intimitat, la prevalença de la qual no es pot esgrimir davant el dret a la vida i a la protecció de la salut pública. «És cert que es tracta d’una informació mèdica, però les connotacions que imposa la situació de pandèmia, el caràcter massiu de la vacunació i la solidaritat que comporta la protecció i ajuda entre tots devaluen la preeminència de la intimitat en aquest cas», remarquen els magistrats. També es descarta vulneració del dret fonamental a la protecció de les dades personals, perquè el que s’estableix per entrar a l’establiment «és la mera exhibició», sense que «es puguin recollir les dades dels assistents a tals locals, ni se’n pugui elaborar un fitxer, ni ferne un tractament informàtic». 4 La particularitat de Galícia davant Andalusia. La sentència explica que Galícia, a diferència d’Andalusia, no implantava de forma indiscriminada a tot el territori l’obligatorietat del passaport, sinó que establia una mena de mapa en funció de la incidència de la pandèmia en cada lloc i els nivells de restricció conformes a aquesta. A més, la mesura gallega té un caràcter temporal, adequat a la realitat canviant, mentre que l’andalusa es plantejava sense justificar per què estendre’l a tota la comunitat i a tots els municipis amb in - diferència de la incidència de la pandèmia. n Les 4 claus de l’OK del Suprem al passaport Covid per anar de bars La sentència considera la mesura «necessària, idònia i proporcionada» contra la pandèmia. A l’agost no es va autoritzar la seva imposició a Andalusia perquè s’estenia a tota la comunitat. ÁNGELES VÁZQUEZ Madrid Local d’oci nocturn al carrer del Pecat de Sitges, al maig. Ferran Nadeu Manel Gasch. ACN © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 Barcelona Barcelona | 3737 Mai van tenir tants miraments amb la superilla del Poblenou. Però amb la de Sant Antoni... Per la presència del mercat, perquè és Eixample pur (l’altra està en un estiro més el braç que la màniga de la trama Cerdà), perquè els eixos verds són a tocar amb el primer tret a Consell de Cent. El cas és que aquesta cèl·lula urbana s’ha convertit en estendard dels comuns, en nau nodrissa del model de ciutat que el govern d’Ada Colau vol implantar a Barcelona en els pròxims anys amb l’impuls de la pandèmia. Segurament per això són constants les convocatòries que versen sobre aquest lloc. Fa un parell de setmanes era la contaminació i ahir van ser les bondats que la reforma de l’urbanisme ha generat sobre el comerç. Segons dades del consistori, els botiguers de Sant Antoni estan a punt de recuperar els nivells de venda previs a l’aparició del coronavirus. Per si mateix potser no té cap valor, però la cosa cobra sentit al comparar amb la resta de la ciutat, on l’esvoranc respecte a l’era pre-Covid és molt més gran. La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, es va fer carn en l’encreuament entre Parlament i Borrell per donar compte de la situació per la qual travessa el comerç a la superilla. «Som al lloc on va començar tot», va compartir, endinsant-se en la idea que la resta de les superilles són una mena de prova pilot. Segons el seguiment realitzat per l’Oficina Municipal de Dades (OMD), la recuperació econòmica està sent més intensa a Sant Antoni que a la resta de Barcelona: el nombre de transaccions superen les xifres anteriors al març del 2020, i la despesa total està molt a prop dels registres anteriors a la Covid. Advertències de botiguers Les xifres contradiuen l’enquesta feta pública a mitjans de juliol per Barcelona Oberta, en la qual botiguers de la zona que havien participat en el sondeig advertien que els clients no podien arribar en vehicle privat i que la superilla havia minvat les seves vendes. Jordi Arias, president de Sant Antoni Comerç, es va desmarcar d’aquest estudi a l’assegurar que desconeixien a quants botiguers es va preguntar, i que, en qualsevol cas, la vara de mesurar és l’estudi de flux de persones que realitzen cada any i que demostra un creixement constant des que el 2018 va començar a instal·lar-se la superilla després d’acabar la reforma integral del mercat del barri, que va requerir gairebé 10 anys d’obres. Els visitants de la llotja, per exemple, segons xifres facilitades per la regidora de Barcelona en Comú, van passar de 55 a 64 milions del 2018 al 2019. Les dades de l’OMD inclouen comerç i restauració i es basen en les transaccions realitzades amb targeta de crèdit. Els pagaments han repuntat els últims mesos, segurament impulsats per l’avenç del pla de vacunació, fins al punt que el maig i el juny del 2021 van ser a Sant Antoni els mesos amb més compravenda des del gener del 2019, amb més de 300.000 transaccions. A la resta de Barcelona també s’ha incrementat, però a un ritme inferior. On més es nota la diferència és en la despesa global. La superilla està en nivells anteriors a la pandèmia, amb uns tres milions d’euros mensuals, mentre que el conjunt de la capital catalana, amb prop de 265 milions registrats el novembre del 2019, està sobre els 230 milions. Totes aquestes xifres de despesa amb targeta, no obstant, poden ser una mica enganyoses, ja que l’ús d’efectiu s’ha vist molt reduït per culpa de la pandèmia. Segons l’Enquesta Nacional sobre l’ús de l’efectiu, el 2020 el pagament en metàl·lic va ser el mitjà de pagament més habitual del 36% dels ciutadans espanyols, davant el 53% de l’any anterior, és a dir, el 2019, i el 80% al que s’arribava el 2014. Sense tirar coets Pau González, regidor de l’Ei - xample, càrrec que va assumir recentment amb la seva entrada en el ple després de la renúncia de Joan Subirats, va recordar que Sant Antoni és un barri molt dens, amb unes 40.000 persones en un quilòmetre quadrat, i que, «sense caure en triomfalismes», el bon moment pel qual travessa la superilla «és una etapa més que volem anar consolidant». Aquesta fase és de fet el punt de partit del pla d’eixos verds que contempla 21 pacificacions de carrers, bàsicament de l’Eixample, que generaran 21 noves places. Es començarà aquest mateix mandat amb Consell de Cent i les seves perpendiculars Rocafort, Girona i Borrell, amb 15 noves hectàrees verdes (o més verdes que ara...) que intentaran revertir una dada que Sanz, una vegada més, va voler recordar als presents: «Els cotxes suposen el 20% de tots els desplaçaments però ocupen més de la meitat de l’espai públic». Fora vehicle privat, en resum. S’ha fet a Sant Antoni i els nivells de CO2 ja han caigut el 25%, mentre que les partícules en suspensió han cedit el 17%. n BCN planta cara amb l’activitat comercial de Sant Antoni El nombre de transaccions als comerços de la superilla augmenta per sobre de la mitjana de la capital catalana i la xifra global de despesa se situa en els valors anteriors a la pandèmia de Covid. CARLOS MÁRQUEZ DANIEL URBANISME Barcelona La superilla de Sant Antoni, a la cruïlla dels carrers del Parlament i del Comte Borrell, ahir. Jordi Otix Són les transaccions registrades als comerços de Sant Antoni al maig i al juny del 2021, els mesos més actius des del gener del 2019. 300.000 És la caiguda dels nivells de CO2 en aquesta zona després de restringir-se el pas dels vehicles privats. Les partícules en sus pen - sió han cedit el 17%. 25% És la despesa en euros registrada a l’entorn de la superilla al mes, una xifra pròxima a la de l’etapa prepandèmica. 3.000.000 © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

38 | Barcelona Dijous, 16 de setembre del 2021 | El ple municipal de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar ahir de forma definitiva la declaració de la ciutat com a àrea de mercat tens de vivenda, amb la qual cosa es podran aplicar com a mínim durant cinc anys totes les eines que disposa la llei de control de preus dels lloguers de Catalunya. El preu de referència a l’hora d’un nou contracte de lloguer serà el més baix entre el preu del contracte anterior o bé el 95% del que marqui l’índex de preus de referència de la Generalitat En la qüestió s’inclouen les vivendes amb una superfície útil superior als 150 metres quadrats. La convocatòria del ple extraordinari es va produir davant la necessitat d’aprovar la declaració abans del dia 21, i el pròxim ple ordinari és una setmana després, el 28. Tal com preveu la norma catalana, Barcelona té la competència per fer aquesta declaració perquè s’apliqui després d’un any de vigència de la llei, que va rebre via lliure del Parlament el 9 de setembre del 2020 i va entrar en vigor el 21. Com l’aprovació inicial del juliol, la definitiva va rebre el recolzament del govern municipal (BComú i PSC), ERC, que va proposar la declaració, i JxCat. Cs, PP, Barcelona pel Canvi i la regidora no adscrita, Marilén Barceló, van votar-hi en contra. A més de la declaració de zona de mercat tens, es van desestimar totes les al·legacions presentades en el període d’exposició pública. Al·legacions desestimades La regidora de Vivienda, Lucía Martín, va explicar que només s’han rebut, i desestimat, al·legacions de l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya, la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona i l’Associació de Propietaris de Vivenda de Lloguer i no de petits propietaris. Per a Martín, es tracta d’entitats que agrupen «minories privilegiades», que volen «perpetuar un model de negoci incompatible amb la garantia del dret de la vivenda a la majoria» i per això pretenen «impedir que pugui continuar aplicant-se la llei de contenció de lloguers». També va assegurar que gràcies a aquesta regulació «l’oferta de vivenda de lloguer s’ha ampliat i «els preus comencen a estabilitzar-se». En el debat, tota l’oposició va coincidir a censurar la política de vivenda municipal. Eva Baró, regidora d’ERC, va criticar que la declaració s’hagués de portar a terme en un ple extraordinari perquè només faltaven sis dies perquè acabi el termini legal per poder fer-ho, quan hi ha hagut mesos per aprovar-la. «Si per vostès fos, la regulació de preus dels lloguers a la ciutat de Barcelona no seria una realitat», va retreure. En les seves intervencions, els grups minoritaris que hi van votar en contra van insistir en els efectes perniciosos de la regulació del lloguer i van recordar que la llei catalana de contenció de preus, en què s’empara la declaració, està recorreguda davant el Constitucional. L’altra decisió del ple que va obligar a convocar una sessió extraordinària era el reconeixement de la renúncia a l’acta de regidor de Manuel Valls, que no va ser present en aquesta sessió semipresencial. El reconeixement de la marxa de l’exprimer ministre de França i president del grup de Barcelona pel Canvi va ser aprovat per unanimitat i sense intervencions. n BCN aprova regular el lloguer durant 5 anys com a mínim El preu de referència en un nou contracte serà el més baix entre el preu del contracte anterior o el 95% del que marqui l’índex de la Generalitat. VIVENDA EL PERIÓDICO Barcelona Cartell al balcó d’una vivenda disponible, al centre de Barcelona, a principis de juliol. Álvaro Monge «L’oferta s’ha ampliat i els preus comencen a estabilitzar-se, segons Vivienda» Marina Port Vell Barcelona va anunciar ahir que invertirà 20 milions per remodelar les seves instal·lacions i donar més espai a les grans embarcacions, amb l’objectiu de convertir-se una destinació líder a tot el món en super - iots. A la presentació del projecte hi van assistir el director general de Marina Port Vell, Ignacio Erroz; el president del Port de Barcelona, Damià Calvet; el subdelegat del Govern a Barcelona, Carlos Prieto; el secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavin, i el regidor de Turisme i Indústries Creatives del consistori barceloní, Xavier Marcé. Erroz va explicar que l’objectiu és convertir Barcelona en el «hub nàutic del Mediterrani» i que amb aquesta inversió la ciutat té una oportunitat «única» per erigir-se en un referent europeu de l’economia blava. Ho faran, segons Erroz, seguint quatre eixos: innovació, sostenibilitat, creixement i competitivitat. El pla contempla tres projectes de remodelació dels espais de la marina, les obres dels quals començaran el primer trimestre del 2022 i acabaran a principis del 2023: la reordenació de la làmina d’aigua, un pla de paisatgisme i la implantació d’un nou sistema de subministrament de combustible. El primer afectarà la zona d’aigua on hi ha els barcos, de 8.531 metres quadrats, on s’eliminaran dos aiguamolls, es crea - ran 23 nous amarratges per a barcos de grans eslores de fins a 70 metres i es reordenaran les embarcacions que hi ha amarrades. També s’incrementarà l’espai visible de la zona d’aigua i permetrà celebrar cites puntuals obertes a la ciutadania. Posicionament mundial «Volem posicionar-nos mundialment al mercat de les grans eslores», va remarcar Erroz, mentre que el president del Port de Barcelona, Damià Calvet, va assegurar que tenir instal·lacions per a aquest tipus de barcos és «molt important», perquè «permet diferenciarnos d’altres ports», i va afegir que aquestes inversions «reforcen l’ecosistema del Port de Barcelona». La segona actuació és un projecte de paisatgisme per augmentar els espais verds i convertir la zona, de 17.637 metres quadrats, en un entorn «més càlid i acollidor». Finalment, s’implantarà un nou sistema de subministrament de combustible que, segons els seus responsables, «reduirà el risc de contaminació ambiental, millorarà la seguretat en la infraestructura i permetrà subministrar combustible als barcos de grans eslores directament des de l’amarratge». n Inversió milionària de Marina Port Vell per ser líder en iots Les obres costaran 20 milions, començaran el primer trimestre del 2022 i duraran un any. El pla inclou 23 nous amarratges per a grans eslores. INFRAESTRUCTURES EL PERIÓDICO Barcelona Vista aèria del Port Vell, amb nombroses embarcacions amarrades. Jordi Cotrina © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 Barcelona | 39 La tinenta d’alcalde d’Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana de Barcelona, Laia Bonet, va explicar ahir que el juliol i l’agost es van triplicar les incidències per senglars respecte al 2020. Així ho va comunicar en la Comissió de Presidència en resposta a Ciutadans, que va sol·licitar prendre mesures per minimitzar el seu impacte a la ciutat. Aquest estiu, segons dades municipals, es van comunicar 298 incidències (l’anterior en van ser 98) i des que va començar l’any s’han registrat 728 trucades per presència de senglars (588 el 2020). Bonet va explicar que la distribució territorial d’aquests animals ha canviat respecte al període 2010-2019. El districte que patia més incidències era Sarrià-Sant Gervasi, seguit d’Horta-Guinardó. «Des de l’any passat, Nou Barris ha anat incrementant el nombre d’incidències i ha passat a ocupar el segon lloc», va detallar. Nou Barris, Sarrià i Horta Davant aquesta situació, Bonet va assegurar que han adaptat el pla d’acció i que han prioritzat les zones de Nou Barris, Sarrià i Horta. A més, també va explicar que dialogaran amb el consorci del Parc de Collserola perquè controli la presència de senglars dins del parc. Bonet va atribuir la presència d’aquests animals a la ciutat a la disminució de les pluges, que aquest any han sigut un 65% inferiors a altres anys, cosa que ha provocat una baixa productivitat als boscos i, en conseqüència, que els animals baixin a la ciutat per alimentar-se. El mes passat, un veí de Nou Barris va denunciar l’Ajuntament de Barcelona després d’haver sigut atacat per senglars al Tibidabo. Els fets van succeir el 12 d’agost quan es trobava amb la seva família al Tibidabo per contemplar la pluja de Perseids i va ser mossegat per un dels senglars. n Les incidències per senglars es van triplicar aquest estiu a Barcelona ANIMALS EL PERIÓDICO Barcelona Els Mossos d’Esquadra van localitzar ahir en una zona boscosa a prop de l’aeroport del Prat el cadàver de Martín Ezequiel Álvarez Giaccio, l’home que va matar el seu fill en un hotel de Barcelona, que s’havia penjat en un arbre. Álvarez estava en parador desconegut des del 24 d’agost a la nit, quan va matar el petit Leo per venjar-se de la seva mare. Després d’una primera identificació pel seu aspecte físic, edat i vestimenta, el Jutjat d’Instrucció núm.1 del Prat de Llobregat, en funcions de guàrdia, va procedir a l’aixecament del cadàver. La comitiva judicial, formada per la jutge de guàrdia, el lletrat de l’Administració de justícia, la fiscal i el forense, es va desplaçar al lloc on es trobava el cos, que va ser plenament identificat com el de l’acusat. L’última vegada que se’l va veure va ser precisament als voltants de l’aeroport. L’home no portava el passaport, perquè el van trobar en un dels domicilis registrats. En un primer moment es va creure que Álvarez Giaccio havia mirat de fugir de Barcelona amb avió, ja que es va desplaçar amb taxi fins a l’aeroport del Prat. Va arribar a l’aeròdrom i les càmeres de seguretat el van captar poc després, segons sempre les mateixes fonts, allunyant-se de les instal·lacions caminant. El cos ha sigut localitzat en una zona molt pròxima a la terminal 1, a la finca del Remolar. El lloc està situat entre la carretera d’accés a les instal·lacions aeroportuàries i un canal gestionat per Aena. La hipòtesi que estudien els investigadors és que se suïcidés poc després d’arribar a l’aeroport. No va planificar la fugida Trobar el passaport va fer pensar als investigadors que el presumpte assassí del seu fill no hauria planificat la fugida, cosa que també explicaria la precipitació amb què va abandonar l’habitació de l’Hotel Concordia, al Paral·lel, saltant un mur en comptes de sortir per la porta. El que sí que havia triat premeditadament era el lloc on va cometre el crim: l’hotel on s’havia celebrat el casament amb la mare, amb qui estava en tràmits de separació des de feia poc temps. «A l’hotel trobaràs el que et mereixes», li va escriure en un missatge a la mare del petit, que només tenia dos anys. Els investigadors van estudiar des d’un primer moment la possibilitat que Álvarez s’hagués suïcidat. Fins i tot van sospitar que la seva decisió de saltar per un mur de la piscina, i no sortir per la porta de l’hotel quan ningú sabia que havia matat el petit, hagués sigut un primer intent de treure’s la vida. A més, l’home també va comprovar abans d’abandonar l’habitació que no hi havia ningú al passadís. Amb texans i samarreta de màniga curta, va fugir primer cap a la muntanya de Montjuïc. Després va agafar un taxi i es va dirigir a l’aeroport, però no va arribar a embarcar en cap avió. La mare havia trucat a la policia alertant que el pare s’havia emportat el nen i que li enviava missatges dient-li que «se’n penediria». Les càmeres de seguretat Des que la Guàrdia Urbana de Barcelona va descobrir a l’habitació de la setena planta de l’hotel el cadàver del menor, els Mossos van muntar un dispositiu per buscar el pare. Les càmeres de seguretat de l’hotel van revelar quin era el seu aspecte, cosa que va permetre als agents difondre la seva imatge sol·licitant ajuda ciutadana i donar detalls específics sobre el seu aspecte. Fonts policials no van precisar qui va trobar el cos. El Jutjat d’Instrucció número 23 de Barcelona, que estava de guàrdia quan van passar els fets, té oberta una investigació. n Trobat penjat el pare que va matar el seu fill en un hotel del Paral·lel Martín Ezequiel Álvarez Giaccio estava en parador desconegut des del 24 d’agost. El cos va ser trobat en una zona boscosa molt pròxima a la T1 de l’aeroport del Prat. VIOLÈNCIA VICÀRIA J. G. ALBALAT Barcelona La hipòtesi dels investigadors és que es va suïcidar després d’arribar a la terminal Agents dels Mossos observen, ahir, els voltants del lloc del Prat on es va trobar el cos del pare que va matar el seu fill. Jordi Otix © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

40 40| Cultura Cultura Dijous, 16 de setembre del 2021 | Pedra angular de la que sol considerar-se la millor saga literària de ciència-ficció de la història, la novel·la Dune va crear un fascinant univers de que han begut tant Star wars com Joc de trons. L’obra de Frank Herbert, complexa reflexió sobre política, poder, ecologia i religió ambientada l’any 10191, ha tingut un pes capital en la cultura pop de l’últim mig segle a través de pel·lícules, sèries, còmics i videojocs. Per aquesta raó, i aprofitant l’arribada demà als cines de l’esperada versió cinematogràfica de Denis Villeneuve, repassem aquí l’inabastable univers de Dune a través d’algunes de les seves paraules clau A ARRAKIS. És l’únic planeta de l’univers conegut en què es troba l’espècia, o mélange, droga expansiva de la vida i de la ment que produeixen els cucs gegants que viuen als seus deserts de sorra. Conegut també com a Dune, és el planeta en què Paul Atreides, convertit en messies de les tribus fremen, s’enfronta en una última i èpica batalla contra l’Emperador i el Baró Harkkonen. B BENE GESSERIT. Regeixen les destinacions polítiques i religioses de l’imperi des de la Casa Capitular. Són un orde femení (les reverendes mares), tancat, monàstic, amb enorme control: estableixen aliances carnals per propagar el seu poder. Silvana Mangano i Siân Phillips van ser les mares en la primera versió. Charlotte Rampling ho és en la segona. C CASA HARKKONEN. La Casa Harkonnen és molt inquietant a l’obra de Herbert, però Lynch li va atorgar uns trets molt més pròxims al seu cine: oli, fum, metall, sexe i violència. El libidinós i purulent Baró Harkonnen el va encarnar Kenneth McMillan, mentre que en la versió de Villeneuve és un Stellan Skarsgard sotmès a 80 hores de maquillatge. CUCS. Als llibres són criatures del planeta Arrakis que arriben a fer 400 metres. L’aigua és el seu pitjor enemic. Lynch va filmar la lluita de Paul Atreides amb un cuc com si fos Ahab contra la balena blanca. Villeneuve va tardar un any fins a trobar-ne el disseny perfecte. D DALÍ, SALVADOR. Alejandro Jodorowsky li va proposar interpretar l’Emperador en la versió cinematogràfica que va intentar dur a terme en va a mitjans dels 70. Dalí va acceptar, sempre que fos l’actor més ben pagat de Hollywood: 100.000 dòlars per hora. E ESPÈCIA. Substància extreta del planeta Arrakis que, d’alguna manera, és el motor de l’univers: expandeix tant la vida de qui la consumeix com la seva capacitat cognitiva, i atorga fins i tot poders oraculars. La seva collita requereix un procés molt complex, ja que tan sols es pot recollir als deserts d’Arrakis amb el risc d’atraure els gegants i perillosos cucs que la produeixen. F FREMEN. Habiten al desert profund d’Arrakis i són capaços de sobreviure en les condicions més extremes. Consideren Paul Atreides el seu messies redemptor i l’ajudaran en la batalla a mort contra l’Emperador. A la Dune de Villeneuve, Javier Bardem intrepreta el seu líder, Stilgar. G GOS CARLÍ. En una pel·lícula d’explícita raresa com la de Lynch, hi va haver un detall que va sorprendre els amics dels gossos: ¿què pintava un carlí al palau dels Atreides i, sobretot, al camp de batalla portat en braços per Patrick Stewart? H HERBERT, FRANK. L’ecologista de Tacoma va escriure el primer llibre de la saga el 1965. Havia publicat anteriorment històries pulp en algunes revistes. Li va interessar des de Jung fins al budisme zen. Va escriure sis novel·les (el conjunt de Las cró - nicas de Dune), l’última de les quals, Casa Capitular Dune, es va publicar el 1985, un any abans de la seva mort. I ISAAC, OSCAR. El nou Leto Atreides (Jürgen Prochnow en la versió de David Lynch) té prou ex periència en el gènere de la ciència-ficció de gran producció –l’última trilogia de Star wars–, i la combina amb relats intimistes: Secretos de un matrimonio, amb Jessica Chastain. L’univers de ‘Dune’, de la A a la Z Amb motiu de l’estrena, demà, de l’esperada versió del clàssic de la ciència-ficció a càrrec de Denis Villeneuve, repassem el fascinant món creat per Frank Herbert a través d’algunes de les seves paraules clau. FENOMEN CULTURAL JULIÁN GARCIA QUIM CASAS Barcelona Oscar Isaac, Thimothée Chalamet i Rebecca Ferguson, en una imatge promocional de ‘Dune’, de Denis Villeneuve. © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 Cultura | 41 J JODOROWSKY, ALEJANDRO. A mitjans dels 70, el director i artista xilè de culte es va embarcar en una aventura pròpia d’un orat: portar al cine l’obra de Frank Herbert en la que hauria de ser la pel·lícula més gran de tots els temps. Va implicar Orson Welles, Dalí, Pink Floyd, H. R. Giger, Moebius i Mick Jagger en un projecte monumental del qual avui només queda la llegenda. Imprescindible el documental Jodorodwky’s Dune, fascinant making of d’una pel·lícula que mai va existi. K KODETOVÁ, BARBARA. Aquesta actriu txecoslovaca va encarnar Chani (l’amor de Paul Atreides a Arrakis) a la minisèrie Dune, producció de la cadena Syfy del 2000, en què William Hurt va ser el duc Leto Atreides. El resultat és tan fidel a l’original com una mica asèptica. Va tenir una continuació amb Hijos de Dune. L LYNCH, DAVID. Només havia rodat curts experimentals i un llarg underground (Cabeza borradora) quan Mel Brooks el va posar al capdavant de L’home elefant. L’èxit d’aquesta va animar Dino de Laurentiis a encarregar-li la realització de la mastodòntica Dune. Tot un desafiament amb molts esculls salvats a mitges. Però del fracàs de Dune sorgiria Vellut blau. M MACLACHLAN, KYLE .Dune va ser la seva primera col·laboració amb Lynch: un debutant al capdavant del repartiment d’una superproducció. Després va venir la torbació de Vellut blau i l’agent Cooper de Twin Peaks. O O’BANNON, DONEN. Jodorowsky va intentar sense èxit que Douglas Trumbull fes els efectes especials de Dune. Recorreria després a Dan O’Bannon, coguionista i mag visual de Dark Star de Carpenter. Amb el naufragi del projecte, O’Bannon va perdre diners i casa. Després va escriure Alien i Desafiament total. R ROTH, ERIC. Guionista de Forrest Gump, El curiós cas de Benjamin Button i Múnich, el veterà Eric Roth Peu de foto xxxxxxxxxx xxxxxxxxxxx xxxx xxxxxxxxxxxx xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx Una de les fascinants naus creades per Chris Foss per al projecte fallit de ‘Dune’ d’Alejandro Jodorowsky. s’ha encarregat en la versió de Villeneuve de condensar Herbert i omplir les llacunes de la versió de Lynch. S STING. Sting, quan encara era baixista de Police, va perseguir amb afany convertir-se en actor. El paper de Feyd Rautha en la versió de Lynch va ser un dels seus grans moments interpretatius: irònic i intimidador alhora. T TOTO. L’elecció de Toto, una banda de rock AOR de Los Angeles, per compondre la música de la Dune del 1984 va descol·locar tothom. La veritat és que ni molesta ni es nota gaire. Brian Eno va afegir la peça Prophecy theme. U UNIVERSAL. La ‘major’ va empitjorar el film de Lynch quan va muntar pel broc gros per a la seva unitat de televisió una versió de gairebé tres hores. És molt millor el muntatge alternatiu a càrrec de Spicediver del 2012. V VILLENEUVE, DENIS. Al director quebequès no sembla tremolar-li la mà davant la ciència-ficció, amb un peu posat en l’espectacle i un altre en la reflexió, com acrediten els seus tres últims (i imponents) títols: La llegada (Arrival), Blade runner 2049 i, ara, Dune. W WARNER. La productora de la pel·lícula de Villeneuve va decidir estrenar-la de forma simultània en cines i a la seva plataforma de streaming HBO Max. I en mans de Warner queda que hi hagi o no segona part del film, tal com ho havia previst el cineasta: dependrà del seu èxit en taquilla. Y YOUNG, SEAN. Dos anys després de donar vida a la icònica replicant Rachael a Blade runner, va interpretar en la versió de Lynch de Dune Chani. En el nou film, Zendaya li agafa el relleu. Z ZIMMER, HANS. Va començar a compondre a mitjans dels 80, però ja és un classicomodern: El rei lleó, Gladiator, Interstellar, Blade runner 2049.... A la nova Dune va del to atmosfèric de Paul’s dream a l’operístic d’Eclipsi. n Sean Young i Kyle MacLachlan, a la ‘Dune’ de Lynch. Dibuix de Moebius per a la ‘Dune’ de Jodorowsky. Sting, com a Feyd Rautha a la ‘Dune’ de Lynch. © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

42 | Cultura Dijous, 16 de setembre del 2021 | La imatge de Luz apareix a l’ordinador per a la videoentrevista. No revela on és. El dibuixant francès continua amenaçat pels islamistes i compta amb protecció després que miraculosament –aquell 7 de gener del 2015 va arribar tard– se salvés de l’atemptat terrorista contra la revista satírica Charlie Hebdo, que va delmar amics i col·legues per reproduir les caricatures de Mahoma. Luz, que encara es queda «petrificat» davant cada nou atac, llueix un gorro negre i demana que no se li facin fotos per no revelar el seu aspecte actual. Somriu amablement i parla torrencialment durant una de les poques entrevistes que concedeix amb motiu de la publicació de Vernon Subutex (Salamandra Graphic), la seva espectacular adaptació al còmic de la primera part de la trilogia novel·lística de Virginie Despentes. Luz, Renald Luzier (Tours, França, 1972), va deixar Charlie Hebdo i París mesos després de la matança i va narrar com ho va viure al llibre Catarsis. Una cosa similar va fer Catherine Meurisse, també supervivent, al còmic La levedad. El protagonista de Vernon Subutex, que per la crisi es veu obligat a abaixar la persiana d’una botiga de discos parisenca –Revólver– i acaba perdent el control de la seva vida, desnonat, veu morir diversos dels seus amics prematurament per les drogues o el càncer. Impossible no pensar en el mateix dol del dibuixant. «Sí, conec bé el sentiment de dol. He necessitat molt temps per aprendre’l. El dol, l’aflicció... abans del 7 [dia de l’atemptat] no el coneixia. Ningú està preparat per perdre 10 persones que estima el mateix dia. No es pot superar. Quan tens ganes de plorar, però tens al teu voltant a tothom i a les càmeres analitzant cada llàgrima deixes aquest dol al marge, però continues vivint-hi, amb aquest sentiment de pèrdua, de convocar el record dels que no hi són. Com Vernon, continuaré portant-lo fins al final dels meus dies», se sincera Luz, buscant amb compte cada paraula, pensant què pot dir i què ha de callar per motius de seguretat. L’empàtic Vernon, acompanyat de la seva música i la seva soledat, cerca ajuda en vells coneguts de qualsevol condició, una troupe els llaços de la qual s’aniran descobrint en relació amb la mort per sobredosi d’una estrella del rock. Alguns viatgen a Barcelona, «una ciutat que es deixa estimar». «A París, la vida segueix» «No va ser idea meva adaptar la novel·la, però els editors van aconseguir trobar-me a la meva cova, cosa que significa molta inversió personal», somriu una mica amargament. «Jo només havia sigut capaç de llegir el primer llibre de la trilogia perquè em va impactar tant que em va deixar en xoc: era com una carta de 400 pàgines enviada per les persones que s’havien creuat en la meva vida al París que vaig haver d’abandonar però en què la vida segueix. Els seus personatges són com gent que vaig conèixer en botigues de discos. El llibre parlava una mica del meu passat». El mateix dia de l’atemptat, evoca, es publicava la novel·la de Despentes i la de Michel Houellebecq Submissió. «Es va parlar de la d’ell com si fos un oracle, però en realitat la resposta al que succeiria estava en la de Virginie. Ella es refereix a la mort a París, a la mort d’un amic –s’aixeca, busca el llibre i comença a llegir–. ¡Era la idea de Je suis Charlie! Del nostre col·lectiu, del ‘no estic sol’. Em va remoure moltes coses. Havia d’adaptar-lo i explicar aquesta idea». La música, omnipresent Luz va convocar «tots els estils de dibuix i totes les emocions imaginables, perquè parla de tot, de la catarsi, la melancolia, la por». I a l’obra de Despentes va redescobrir la música, omnipresent. «Havia desaparegut del meu cervell. Em costava posar un disc. Em pregunto si no la vaig adaptar per recuperar el gust per la música. M’ha fet bé. I més en aquesta bogeria tràgica planetàriament de la Covid, que ens ho ha confiscat tot. Com els ter roristes van confiscar un concert el 13 [atemptat contra la sala Bataclan, el 13 de novembre del 2015]. Perquè la de Vernon, tot i que és una història dramàtica, aporta una alenada positiva, alegre, que parla de nosaltres». ¿Com se sent amb cada nou atemptat? «Em quedo petrificat. Es reobren les ferides. Mai es tanquen del tot. Segueixo els judicis de Charlie i del 13 per escoltar els testimonis. És una manera de sentir-me part d’aquesta comunitat emocional». Vernon acaba al carrer. ¿És el mirall en què no volem veure’ns? «Volia parlar dels pous en què molts podem caure. Tots els personatges s’aferren a aquesta societat que els ofega, al materialisme, excepte ell, que n’ha sigut escopit. Intenta deixar anar llast, opta per passar de tot en comptes de lluitar, com se’ns diu. Vernon manté una llum, una força centrípeta que atrau la resta». Luz torna a l’especial postatemptat de la revista, a la portada del qual va dibuixar Mahoma amb un cartell de Je suis Charlie i un «Tot està perdonat». «Parlaré per última vegada d’aquest dibuix. Ja no em pertany. Pertany a la història i al que la gent en pensi. Ja no puc tornar a parlar-ne, no». n Vinyeta de l’adaptació al còmic que Luz ha realitzat de la novel·la ‘Vernon Subutex’, de Virginie Despentes. Luz, de ‘Charlie Hebdo’ a ‘Vernon Subutex’ ANNA ABELLA Entrevista Barcelona «El dol per la mort de 10 persones a qui estimes en un dia no se supera» El dibuixant, supervivent de l’atemptat contra la revista satírica, que segueix amenaçat pels islamistes, se sincera sobre com se sent sis anys després de l’atac. Publica la seva espectacular adaptació al còmic de la novel·la de Virginie Despentes. Pàgina de ‘Vernon Subutex’; a la silueta, Vernon, el protagonista. © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 Cultura | 43 — Els artistes solen dir que el seu nou disc és el millor. ¿Com veu Totes les flors amb la perspectiva d’aquest 25è aniversari? — És el millor des de Les cançons tel·lúriques (2008), tot i que les millors composicions van ser les d’A la casa d’enlloc (2010), però part de la producció no em va deixar satisfet. En el nou hi ha una manera de dir les coses de la que abans no hauria sigut capaç, i un repàs dels arquetips de cançó que he cultivat al llarg dels anys. És el disc en què he encertat més la diana, arribant on volia. — ¿Quin lloc era aquest? — De mi s’ha dit que era críptic en les lletres, i aquí, sense deixar de ser-ho, he aconseguit ser alhora molt clar. És un disc seriós, però que busca desesperadament el somriure. Està equilibrat. He aconseguit ensenyar-me i amagar-me alhora. Casar el Roger d’Oda a Francesc Pujols i el de les profunditats. — Ha gravat un blues amb Quico Pi de la Serra. — És potser la música més antiga del disc, del 1996 o fins i tot abans. La lletra la vaig refer tota, perquè era un desastre absolut. Vaig poder comptar amb el Quico, que és molt important en la meva carrera. El 2003, l’Amadeu Casas i jo anàvem cada dimarts a les set de la tarda a casa seva, a la plaça de Sant Jaume, a parlar i tocar. — Serrat diu que el Quico és el més gran. ¿El país és culpable que no sigui més reconegut o famós? — Al país cal deixar de donar-li les culpes. ¿Què més se li pot demanar a aquest país culturalment? Una cultura amb aquesta poca potència, al costat de la castellana o l’anglosaxona... Cal celebrar les coses que es fan bé, més que criticar les que es fan malament, que són més d’esperar. — Tot i que vostè ha consolidat una carrera, el paper del cantautor al segle XXI no és comparable al de Serrat, Llach o Raimon en altres temps. — Jo sempre, des del primer moment, he sabut que això estava fatal. Ho he tingut fàcil per això, perquè era molt evident. Però estic content amb el lloc, la cadireta, que m’ha donat aquest país, cuidant-me d’aquest petit hort. Perquè si fos més gran, jo seria infeliç. Crec que em costaria gestionar-ho. — No és partidari de la queixa. — En petit comitè, ¡a casa ho faig molt! Hi ha coses que es poden dir en un lloc i no en un altre. I queixar-nos, podem fer-ho tots, però no estar allà instal·lats. ¡El que falta és alegria i il·lusió! — La seva actitud davant la vida queda resumida en la frase que obre l’àlbum, M’illumino d’immenso. — El poema Mattina, d’Ungaretti. Representa estar obert a la grandiositat de l’experiència humana. Hi ha moments en què ho veus tot negre, i jo ara vinc d’una època d’haver-me trencat a trossets i després recompost. — I és el temps d’escampar les flors i el temps de trepitjar-les, com diu a la cançó Totes les flors. — És del Llibre de l’Eclesiastès, de l’Antic Testament, i de la cançó Turn! Turn! Turn!, de The Byrds: hi ha un temps per construir i un altre per destruir. Som així, i hem de saber-ho per animar-nos a fer bé les coses, i no per castigar-nos quan les fem malament. Catalunya no sap celebrar els èxits ni assumir les derrotes. Els catalans, quan celebrem alguna cosa, no ens ho acabem de creure: hi ha un punt de venjança, de passar la mà per la cara d’algú... ¿I disfrutar d’una cosa que t’ha anat bé, ser feliç sense donar-hi més voltes? No m’estranya que els espanyols no ens suportin, perquè som El cantautor Roger Mas, fotografiat a Barcelona. molt pesats i avorrits. n Ferran Sendra «Catalunya no sap celebrar els èxits ni assumir les derrotes» JORDI BIANCIOTTO Barcelona El cantautor de Solsona estrena avui al Mercat de Música Viva de Vic el seu nou àlbum, ‘Totes les flors’, que surt demà a la venda i amb el qual celebra el 25è aniversari de la seva carrera. Roger Mas «No m’estranya que els espanyols no ens suportin, perquè som molt pesats i avorrits» «Si fos més gran, jo seria infeliç. Crec que em costaria gestionar-ho» © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

44 | Cultura Dijous, 16 de setembre del 2021 | El Sónar tornarà a bategar aquesta tardor amb una sèrie de festivals a Barcelona a l’espera que al juny –els dies 16, 17 i 18– recuperi l’anhelada normalitat amb la tornada de la gran cita de músiques avançades als recintes habituals de la Fira de Montjuïc i la de Gran Via. Unes 100 activitats –entre presencials, digitals i híbrides, amb entrades ja a la venda– se celebraran a finals d’octubre, del 27 al 30, en dos certàmens diferents: el nou AI and Music S+T+ARTS Festival (27 i 28 d’octubre) i el SónarCCCB 2021 (29 i 30 d’octubre), que ocuparan el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, a més d’altres punts de la ciutat. Els dos certàmens tindran uns aforaments limitats de 1.000 persones per dia, però bona part de la programació es podrà seguir en streaming a través de les pàgines web del festival i del canal de televisió Betevé. Col·laboració de la UPC La gran novetat és el nou festival sobre intel·ligència artificial i música, organitzat en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i Betevé, i impulsat pel programa S+T+ARTS de la Comissió Europea. Arriba amb la voluntat de debatre, explorar i demostrar la interacció entre humans i tecnologia amb la veu d’experts, professionals del sector i artistes. Hi haurà un total de 21 xous –també hi ha conferències, demostracions...– que integren la intel·ligència artificial, entre els quals destaca una col·laboració inèdita de la pionera en l’experimentació amb veu i intel·ligència artificial, la nordamericana Holly Herndon, amb talent català com el de Maria Arnal i el del duo Tarta Relena. Altres espectacles destacats són Of randomnes and imperfection, fruit de la col·laboració entre els artistes i investigadors Reiko Yamada i Maciej Lewenstein, o el que presentarà la catalana AWWZ, un xou interactiu amb participació del públic. Un altre dels plats forts se servirà com a entrant, en un concert inaugural (27 d’octubre) que anirà a càrrec del pianista i compositor Marco Mezquida, que estrenarà espectacle a l’Auditori de Barcelona. Marató de documentals Més enllà del nou festival, també s’ha presentat la programació del SónarCCCB, que comptarà amb 40 espectacles i DJ ‘sets’, a més de conferències. Aplegarà noms internacionals de l’avantguarda com Koreless, Tirzah, Leon Vynehall i Space Afrika i talent nacional i local com ara BFlecha, Rakky Ripper i Cora Novoa & The Artifacts, entre d’altres. Tancarà el SónarCCCB una marató de documentals sobre electrònica el diumenge 31 d’octubre, activitat en associació amb el festival In-Edit, que se celebrarà a l’Aribau Multicines. A més, el dia anterior, tindrà lloc una conversa mà a mà entre el discjòquei Laurent Garnier i el cineasta Juan Antonio Bayona. Paral·lelament, Sónar programa un nou cicle de concerts immersius d’artistes locals a IDEAL (16, 17 i 18 de setembre i 7 i 8 d’octubre, amb aforaments de 200 persones), on s’estrenarà KoraalMagma, el nou espectacle audiovisual immersiu del productor John Talabot, juntament amb els artistes visuals pioners Desilence. Més enllà de les activitats programades a la capital catalana, el mes vinent el festival també comença a moure els tentacles internacionals amb la celebració de la cinquena edició del Sónar Istanbul (2 i 3 d’octubre). n El Sónar torna a bategar a la tardor amb un centenar d’activitats El festival de Barcelona presenta la programació del nou certamen sobre música i intel·ligència artificial. També arriba la nova edició del SónarCCCB, amb més de 40 xous. MÚSICA IGNASI FORTUNY Barcelona La compositora nord-americana Holly Herndon. Sónar Els recintes El nou AI and Music S+T+ARTS Festival i el SónarCCCB 2021 ocuparan els habituals espais del CCCB. 1.000 persones per dia 2 certàmens © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 Cultura | 45 TV-3 estrena avui (22.45 hores) una de les seves grans apostes de la temporada: Fake night, un late night diferent, en el qual es barreja realitat i ficció per donar com a resultat entrevistes transgressores. L’encarregat de realitzar-les és Oriol Parreño, que en aquesta espècie de comèdia en la qual imperen l’humor i el surrealisme s’ha creat un personatge obsessionat «per aconseguir la millor entrevista de la història». Ja es veurà si s’aconseguirà o no, però el que sí que aconseguirà és que per l’espai passin 35 cares molt conegudes pels teleespectadors: des de Jorge Cadaval fins a sor Lucía Caram. «És una proposta diferent, innovadora i molt arriscada. Es veuen moltes entrevistes a la televisió pública, però sempre des de l’ortodòxia més clàssica, i quan va venir la gent de Brutal Media ens va agradar la idea de subvertir el gènere, de girar i canviar-lo», afegeix Cristian Trepat, cap d’Entreteniment de TV-3. La tele per dins Així mateix, els espectadors assisteixen a la preparació del programa, i veuen de prop els obstacles que Parreño trobarà. «I, sobretot, seran testimonis de com s’imagina que serà aquesta suposada entrevista perfecta i que acabarà sent molt diferent», explica Carol Saliner, productora executiva de Brutal Media». Pau Escribano, director del progama, puntualitza: «Fake night no és un format fàcil d’explicar, però no és un programa complicat d’entendre quan es veu». Oriol Parreño, el presentador i director del programa, comenta: «No sé si seran les millors entrevistes de la història de la tele, però hem aconseguit que es vegi una versió diferent de cada un dels entrevistats». Així mateix, es juga molt amb els seus errors, les preguntes que no toquen, els retrets del convidat... «El meu personatge rep un encàrrec que el sobrepassa i actua com una muntanya russa. És el meu jo, però a l’extrem», confessa. I valora que es vegi com es treballa a la televisió. «I de vegades uns són els qui són, i d’altres no», afegeix. És que a la tele, ja se sap, res és el que sembla. n INÉS ÁLVAREZ Barcelona Jorge Cadaval, un dels convidats de ‘Fake night’. El Super3 dedica les tardes dels dijous a treure el costat més amè i divertit de la ciència amb l’estrena, avui, de dos programes dedicats als més petits de la casa i capitanejats per dos divulgadors experts en el públic infantil i juvenil: Efecte wow (20.15 hores), amb el físic català Dani Jiménez, i Bricociència (20.25), amb el nord-americà Steve Spangler. El primer fa el salt a la petita pantalla amb nous episodis després d’haver-se emès a les plataformes digitals de TVC, a Youtube i Instagram. En cadascun dels seus experiments, Jiménez i el seu equip (Bet, Jordi i Pat) protagonitzen reptes extrems portant la ciència al límit: des de ficar dins d’un globus gegant el grup Els Catarres a dormir despullats en un iglú. Després és el torn del divulgador Steve Spangler amb Bricociència, convertit en una estrella de Youtube amb els seus reptes científics plantejats amb materials d’ús comú. n El Super3 explora la ciència més divertida EL PERIÓDICO Barcelona ‘Fake night’, entrevistes boges en un xou diferent El nou ‘late’ barreja realitat i ficció per donar una versió diferent de personatges com Jorge Cadaval o sor Lucía Caram. ESTRENA A TV-3 TVC © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

46 | Cultura Dijous, 16 de setembre del 2021 | Adiós, idiotas. D’Albert Dupontel. Amb Virginie Efira. HHH Blue Bayou. De Justin Chon. Amb Justin Chon. HHH Con quién viajas. D’Hugo Martín Cuervo. Amb Salva Reina. HHH Fauna. De Nicolás Pereda. Amb Lázaro Gabino Rodríguez. HH Gunpowder Milkshake (Cóctel explosivo). De Navot Papushado. Amb Lena Headey. HH Josee, el tigre y los peces. De Kotaro Tamura. HHHH Mis funciones secretas. De Micha Lewinsky. Amb Eva Bay. HHH Pearl. D’Elsa Amiel. Amb Julia Föry. HH ¿Quién es quién? De Jean-Patrick Benes. Amb Alexandra Lamy. HH Worth. De Sara Colangelo. Amb Michael Keaton. HHH Cartellera | Novetats Tota la cartellera de cinema a cartelera.elperiódico.com H Dolenta H H Regular H H H Bona H H H H Obra mestra. C: Català. D: Digital. 3D: Tres dimensions. VOSE: Versió original subtítols castellà. VOSC: Versió original subtítols catalán. VOSI: Versió original subtítols anglès lA Adiós, idiotas > De Albert Dupontel. Amb Virginie Efira i Albert Dupontel. 12 Anys. França. 2020. Comèdia. 87 min. uQuan Suze Trappet s’assabenta als 43 anys que està greument malalta, decideix anar a la recerca del fill. Arenas, Aribau (Cast. i VOSE), Balmes (VOSE), Boliche (VOSE), Bosque, Cinemes Girona (Cast. i VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi (VOSE), Verdi Park (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). After. Almas perdidas > De Castille Landon. Amb Hero Fiennes Tiffin i Josephine Langford. 16 Anys. Estats Units. 2020. Drama romàntic. 99 min. uTessa comença un nou capítol de la seva vida. Però, mentre es prepara per a mudarse a Seattle, el comportament d’Hardin amenaça la seva intensa relació. Arenas, Aribau (VOSE), Balmes (VOSE), Bosque, Diagonal, Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai, Glòries, Yelmo Comedia, Yelmo Icaria (VOSE). Ama > De Júlia de Paz. Amb Tamara Casellas i Leire Marin Vara. 12 Anys. Espanya. 2020. Drama. 88 min. uDesprés de diverses advertències, Ade fa fora de casa la seva amiga Pepa, i aquesta i la seva filla de sis anys, Leila, acaben al carrer. Cinema Maldà. Annette > De Leos Carax. Amb Marion Cotillard i Adam Driver. 16 Anys. França. 2021. Musical. 140 min. uHenry és un monologuista còmic d’humor incisiu i Ann una cantant de renom internacional. Junts formen una parella feliç envoltada de glamur. Aribau (VOSE), Balmes (VOSE), Phenomena (VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). lB Blue Bayou > De Justin Chon. Amb Justin Chon i Alicia Vikander. 12 Anys. Estats Units. 2021. Drama. 117 min. uAntonio Leblanc, un coreà criat en una petita ciutat a Louisiana Bayou, està casat amb l’amor de la seva vida, la Kathy. Balmes (VOSE), Bosque, Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). lC Candyman > De Nia DaCosta. Amb Yahya Abdul-Mateen II i Teyonah Parris. 16 Anys. Estats Units. 2021. Terror. 91 min. uEls residents dels habitatges de protecció social de barri de Cabrini Green, Chicago, han viscut terroritzats per una fantasmagòrica història. Arenas, Balmes (VOSE), La Maquinista, SOM Multiespai, Yelmo Icaria (VOSE). Charlatán > De Agnieszka Holland. Amb Jan Vlasák i Ivan Trojan. 12 Anys. República Txeca, Irlanda, Eslovàquia, Polònia. 2020. Biopic. 118 min. uAls anys 30 del segle XX, el curandero txec Jan Mikolásek es va convertir en una celebritat entre rics i pobres. Cinema Maldà (VOSE). Chavalas > De Carol Rodríguez Colás. Amb Vicky Luengo i Carolina Yuste. 12 Anys. Espanya. 2020. Comèdia. 91 min. uMarta, Desi, Soraya i Bea, amigues inseparables a l’adolescència, tornen a trobar-se. Arenas, Aribau, Boliche, Bosque, Cinemes Girona, Renoir Floridablanca, Verdi, Verdi Park, Yelmo Icaria. Con quién viajas > De Hugo Martín Cuervo. Amb Salva Reina i Ana Polvorosa. 12 Anys. Espanya. 2021. Comèdia. 86 min. uQuatre desconeguts es reuneixen al centre de Madrid per anar en cotxe a Cieza, Múrcia, gràcies a una aplicació de viatges compartits. Arenas, Diagonal, Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai, Glòries, Renoir Floridablanca, Verdi. Cruella > De Craig Gillespie. Amb Emma Stone i Emma Thompson. 12 Anys. Estats Units. 2021. Comèdia. 134 min. uInicis rebels d’una de les vilanes més conegudes de cinema i famosa per la seva elegància, Cruella de Vil, al Londres dels anys 70. Balmes (VOSE). Cuestión de sangre > De Tom McCarthy. Amb Matt Damon i Camille Cottin. 12 Anys. Estats Units. 2021. Drama. 138 min. uL’operari de plataforma petrolífera a l’atur Bill Baker viatja d’Oklahoma a Marsella per reunir-se amb la seva filla Allison. Diagonal, Verdi (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). lD Dune > De Denis Villeneuve. Amb Timothée Chalamet i Rebecca Ferguson. 12 Anys. Estats Units. 2020. Ciència ficció. 155 min. uPaul Atreides, un jove brillant que suporta una gran càrrega emocional, ha de viatjar al planeta més perillós de l’univers. Diagonal Mar (3D). lE El médico de Budapest > De István Szabó. Amb Klaus Maria Brandauer i Károly Eperjes. 7 Anys. Hongria. 2020. Drama. 118 min. uUn reconegut cardiòleg deixa el seu treball a Budapest i torna al seu poble natal a les vores del Danubi. Verdi (VOSE). Escape Room 2: Mueres por salir > De Adam Robitel. Amb Taylor Russell i Logan Miller. 16 Anys. Estats Units. 2021. Terror. 88 min. uUna intrigant invitació reuneix a sis desconeguts. Inicialment, pensen que els han convocat per a un joc, però aviat descobreixen que no és això. Arenas, Diagonal, Glòries, Yelmo Icaria (VOSE). lF Fauna > De Nicolás Pereda. Amb Lázaro Gabino Rodríguez i Luisa Pardo Úrias. 12 Anys. Mèxic. 2020. Comèdia. 70 min. uLluïsa i Gabino visiten els seus pares en un poble miner al nord de Mèxic. Paco, el nuvi de Luisa, suscita l’interès del pare. Zumzeig Cinema. Free Guy > De Shawn Levy. Amb Ryan Reynolds i Jodie Comer. 12 Anys. Estats Units. 2021. Comèdia. 115 min. uUn caixer d’un banc descobreix que en realitat és un personatge secundari en l’univers obert del videojoc Free City. Arenas, Balmes (VOSE), Bosque, Diagonal, Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai, Glòries, Verdi (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). lG García y García > De Ana Murugarren. Amb Pepe Viyuela i José Mota. 7 Anys. Espanya. 2020. Comèdia. 98 min. uHispavia, una aerolínia d’estar per casa, es troba amb serioses dificultats: ni els seus números quadren, ni els seus avions volen. Arenas, Diagonal, Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai, Glòries. Gunpowder Milkshake (Cóctel explosivo) > De Navot Papushado. Amb Lena Headey i Karen Gillan. 16 Anys. Regne Unit. 2021. Acció. 114 min. uSam tenia només 12 anys quan la seva mare Scarlet, una assassina d’elit, es va veure obligada a abandonar-la. Arenas, Balmes (VOSE), Diagonal (Cast. i VOSE), Diagonal Mar (Cast. i VOSE), La Maquinista, SOM Multiespai (Cast. i VOSE), Glòries, Verdi Park (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). lI Ice Road > De Jonathan Hensleigh. Amb Liam Neeson i Marcus Thomas. 12 Anys. Estats Units. 2021. Acció. 104 min. uUn terrible accident deixa atrapats a nombrosos miners en una mina de diamants, situada en un extrem allunyat de Canadà. Diagonal. lJ Jinetes de la justicia > De Anders Thomas. Amb Mads Mikkelsen i Nikolaj Lie Kaas. 16 Anys. Dinamarca. 2020. Thriller. 116 min. uQuan la seva dona mor en un tràgic accident de tren, el militar Markus ha de tornar a casa amb la seva filla adolescent, Mathilde. Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi (VOSE). Josee, el tigre y los peces > De Kotaro Tamura. Apta. Japó. 2020. Animació. 98 min. uJosee és una noia que ha estat postrada en una cadira de rodes des de la seva infantesa i viu en el seu propi món. Arenas, Balmes (VOSE), Diagonal Mar (Cast.,CAT i VOSE), La Maquinista, SOM Multiespai (Cast.,CAT i VOSE). Jungle Cruise > De Jaume Collet-Serra. Amb Dwayne Johnson i Emily Blunt. 12 Anys. Estats Units. 2021. Aventura. 127 min. uLa investigadora Lily Houghton viatja des de Londres a la selva amazònica i contracte els dubtosos serveis de l’experimentat patró Frank Wolff. Arenas, Diagonal, La Maquinista, SOM Multiespai, Glòries. lM Maligno > De James Wan. Amb Annabelle Wallis i Maddie Hasson. 18 Anys. Estats Units. 2021. Terror. 111 min. uMadison està paralitzada per visions impactants d’assassinats esgarrifosos. El seu turment empitjora quan descobreix que no es tracta de somnis. Arenas, Aribau (VOSE), Balmes (VOSE), Bosque, Diagonal (Cast. i VOSE), Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai, Glòries, Renoir Floridablanca (VOSE), Yelmo Comedia (Cast. i VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). Mis funciones secretas > De Micha Lewinsky. Amb Eva Bay i Phillippe Graber. 12 Anys. Suïssa. 2020. Comèdia. 99 min. uTardor de 1989: mentre el mur està a punt de caure a Berlín, la policia secreta vigila centenars de milers de persones a Suïssa. Boliche (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). lN Nora > De Lara Izagirre. Amb Ane Pikaza i Héctor Alterio. 7 Anys. Espanya, França. 2021. Drama. 100 min. uNora té 30 anys, viu amb el seu avi argentí Nicolás i habitualment té cura dels fills de la seva amiga Meri. Verdi (VOSE). lP Pearl > De Elsa Amiel. Amb Julia Föry i Peter Mullan. 16 Anys. França, Suïssa. 2018. Drama. 82 min. uMúscul, suor i sacrifici. Falten 48 hores per al campionat mundial de culturisme, per al qual Lea Pearl ha entrenat durament. Cinemes Girona (VOSE). lQ ¿Quién es quién? > De Jean-Patrick Benes. Amb Alexandra Lamy i Franck Dubosc. 7 Anys. França. 2020. Comèdia. 100 min. uUn matí, els Morel es desperten amb un gran problema. Descobreixen que les seves ments s’han intercanviat! Arenas, Bosque, Diagonal, Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai, Glòries, Yelmo Comedia (Cast. i VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). lR Reminiscencia > De Lisa Joy. Amb Hugh Jackman i Rebecca Ferguson. 16 Anys. Estats Units. 2020. Thriller. 116 min. uNick Bannister, un investigador privat, s’interna en el fosc i seductor món del passat. Arenas, Balmes (VOSE), Bosque, Diagonal, Diagonal Mar, Glòries, Yelmo Icaria (VOSE). lS Shang-Chi y la leyenda de los diez anillos > De Destin Daniel Cretton. Amb Simu Liu i Awkwafina . 12 Anys. Estats Units. 2021. Acció. 132 min. uShang-Chi ha d’enfrontar-se a un passat que creia haver deixat enrere quan es veu embolicat en la xarxa dels Deu Anells. Arenas, Aribau (Cast. i VOSE), Balmes (VOSE), Bosque, Diagonal (Cast. i VOSE), Diagonal Mar (Cast. i VOSE) (Dig. y 3D), La Maquinista, SOM Multiespai (Cast. i VOSE), Glòries, Phenomena (VOSE), Verdi (VOSE), Verdi Park (VOSE), Yelmo Comedia (Cast. i VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). Siempre contigo > De Nir Bergman. Amb Shai Avivi i Noam Imber. 7 Anys. Israel, Itàlia. 2020. Drama. 94 min. uAharon ha dedicat la seva vida a criar al seu fill Uri. Viuen junts en una rutina amable, lluny del món real. L’Uri és autista. Cinemes Girona. lT Tiempo > De M. Night Shyamalan. Amb Gael García Bernal i Vicky Krieps. 16 Anys. Estats Units. 2021. Suspens. 108 min. uUna família que passa les seves vacances en un paradís tropical descobreix la recòndita platja per relaxar-se durant unes hores. Arenas, Balmes (VOSE), Bosque, Diagonal, La Maquinista, SOM Multiespai, Glòries, Renoir Floridablanca (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). Tres veranos > De Sandra Kogut. Amb Regina Casé i Jéssica Ellen. 7 Anys. Brasil, França. 2019. Comèdia. 94 min. uUna dona d’uns cinquanta anys, treballa com a netejadora en una urbanització de luxe prop de la costa. Cinema Maldà (VOSE). lU Una villa en la Toscana > De James D’Arcy. Amb Liam Neeson i Lindsay Duncan. 7 Anys. Regne Unit, Estats Units, Itàlia. 2020. Comèdia. 93 min. uRobert és un artista bohemi de Londres que viatja a la Toscana per vendre una vila que va heretar després de la mort de la seva esposa. Balmes (VOSE), Bosque, Verdi (VOSE). lV Viuda negra > De Cate Shortland. Amb Scarlett Johansson i Florence Pugh. 12 Anys. Estats Units. 2020. Acció. 134 min. uNatasha Romanoff, àlies Vídua Negra, s’enfronta a les parts més fosques de la seva història. Arenas. lW Worth > De Sara Colangelo. Amb Michael Keaton i Amy Ryan. 12 Anys. Estats Units. 2019. Drama. 118 min. uDesprés dels atemptats de 2001 contra el World Trade Center i el Pentàgon, el Congrés nomena a l’advocat Kenneth Feinberg per dirigir el Fons de Compensació. Boliche (VOSE), Bosque, SOM Multiespai (Cast. i VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 Cultura | 47 Teatres ANTIC TEATRE c/Verdaguer i Callís, 12 <M>Urquinaona. 16- 19/09 Déjate de futuros de Ajo & Min. 20/09 Fluxclub de Habitual Video Team.22/09 El Desplume! Antic Teatre Cabaret. Més info: www.anticteatre.com AQUITÀNIA TEATRE Avda. sarrià 33, barcelona - info@aquitaniateatre.es The Big Bang Tontery dj. Las Chicas del Coro dv i ds. Barcelona 24h. Ds i dg. CONDAL (Av. Paral·lel 91, 934423132) Assassinat a L’Orient Express, de dt. a dv. 20 h, ds. 17.30 i 20.30 h, dg. 17.30 h; dl. 20/09, 20 h. teatrecondal.cat i promentrada.com GOYA (Joaquín Costa 68, 933435323) Eva contra Eva, de dt. a dv. 20 h, ds. 17.30 i 20 h, dg. 18.30 h. teatregoya.cat i promentrada.com JOVE TEATRE REGINA Sèneca, 22. T: 932181512. Programació Familiar: El misteri de Sherlock Holmes. Un espectacle de màgia + teatre + scaperoom. A partir 6 anys. Info i entrades: www.jtregina. com LA VILLARROEL (Villarroel 87, 934511234) Començar, de dt. a dv. 20 h, ds. 18 i 20.30 h, dg. 18.30 h. L’OffLaVillarroel: del 23 set. al 10 oct. Sólo llamé para decirte que te amo. lavillarroel.cat i promentrada.com ROMEA (Hospital 51, 933015504) Fins al 19 de setembre Carrer Robadors, de dt. a ds. 20 h, dg. 18 h. Del 22 al 26 de setembre Clitemnestra, la casa dels noms de colm tóibín, dir. Agustí Villaronga. teatreromea.cat i promentrada. com TANTARANTANA TEATRE c/ De Les Flors 22 Tel 934417022 Baixos: Fins el 26/9 la cia Una Inervenció presenta Una intervenció; Àtic: Fins el 26/9 la cia La Cantera presenta Adela. + Info a www.tantarantana. com TEATRE BIBLIOTECA DE CATALUNYA (Hospital, 56/M Liceu). Filumena Marturano d’Eduardo De Filippo, direcció d’Oriol Broggi, amb Clara Segura i Enrico Ianniello. Entrades a laperla29.cat i a partir del 08/09 1,5h abans de cada funció a la taquilla del teatre. TEATRE DEL RAVAL St.Antoni Abat, 12. 93.443.39.99. La teranyina d’Agatha Christie, dj i dv 20h, ds i dg 18h. Miss Tupper Sex, dv 23h. A partir 02/10 ELLES #cosasdechicas, ds 21:30h. Entrades a teatredelraval.com TEATRE GAUDÍ BCN St Antoni Mª Claret 120. T: 936035161. Del 16/09 al 03/10 Qui a casa torna dj, dv i ds 21h, dg 18h. Ximpanzé dj, dv i ds 19h, dg 20h. Estrena 07/10 El temps que conta. Estrena 12/10 Segis-Mundo. Teatre Lliure Montju ïc Pg. de Sta. Madrona, 40-46 / Pça. Margarida Xirgu 1. Poble Sec L3, Espanya L3-L1. Gràcia - 93 228 97 47. Montseny, 47. Fontana L3. Temporada 21/22 a la venda! www.teatrelliure.com, taquilles del teatre, Ticket Rambla (Rambla 99) i 93 289 27 70 TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA Pl. de les Arts, 1. Temporada 21/22: La Víctor C. d’Anna M. Ricart Codina a partir de Víctor Català. Nosaltres (A nosotros nos daba igual) d’Helena Tornero. Jo, dona. A LiliElbe de Marta Carrasco... Informació, venda abonaments i entrades a: www.tnc.ca TEATRE POLIORAMA (Tel 93 317 75 99. La Rambla, 115). Ovelles, horaris: dc i dj: 20h; La Fiesta del chivo dv i ds 21h, 17:30h i 20:30h; dg 18:30h. Venda d’entrades a teatrepoliorama.com Tu tries el teu destí, nosaltres només t’ensenyem els millors Suplement de viaTGes i turismE destinos El proper dijous 30 de setembre amb el Periódico © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

48 48| Esports Esports Dijous, 16 de setembre del 2021 | Dotze punts guanyats al Benfica i al Dinamo de Kíev posen el Barça en els vuitens de la Champions. Inabastable el Bayern, allunyat a una distància futbolística evident, l’equip de Ronald Koeman està sol per lluitar contra els de segona fila. A l’esglaó inferior de l’aristocràcia han caigut les opcions de l’equip per poder reconquistar el prestigi perdut. Tot passa, tot començarà, no obstant, per la reconstrucció futbolística. Koeman necessita temps, amb tants lesionats i tants joves, però dimarts a la nit va consumir moltes vides i disposa de molt poc crèdit, segons s’intueix pels missatges emesos des d’algunes butaques de la llotja a les xarxes socials. La improvisada reunió de matinada a la zona noble del Camp Nou entre Joan Laporta (president), Rafa Yuste (vicepresident esportiu) i Mateu Alemany (director de futbol) augura que la lectura dels dirigents va incidir més en la inferioritat manifesta de l’equip contra el Bayern que en les perspectives il·lusionants del grapat de joves que Koeman ha elevat a la plantilla. La reacció de l’afició va destacar més pel seu recolzament als nois que per l’enuig amb el joc, tot i que hi va haver xiulets a Sergi Roberto i xiuxiueigs a Jordi Alba. Vídeos des del despatx La immediatesa impera, atiada més per Laporta i els seus pròxims que per l’exigència de la grada, rendida a l’evidència de l’indissimulable declivi de l’equip. El president va emetre un breu vídeo (30 segons) cridant a la calma dels culers per apagar un foc que va encendre la campanya passada, en aquell període de reflexió que es va donar per trobar un substitut El president grava un vídeo per demanar «paciència» amb l’equip i «confiança» en la seva gestió i poder atenuar el pessimisme del 0-3 contra el Bayern, que posa Koeman en una delicada situació. CRISI AL BARÇA JOAN DOMÈNECH MARCOS LÓPEZ Barcelona Laporta crida a la calma Pilotes fora Els Grizzlies tallen amb Gasol La franquícia de Memphis va oficialitzar ahir l’acord pel qual el pivot català, que havia sigut traspassat dels Lakers als Grizzlies, queda lliure després de 13 anys a l’NBA. Marc Gasol podrà així tornar a Espanya i decidir el seu futur. Rummenigge alerta del Madrid L’exdirector general del Bayern creu que el club blanc serà un rival molt perillós en el futur. «Potser obriran la caixa a l’estiu i possiblement aconseguiran Haaland i Mbappé», va assegurar el mite alemany, feliç per retenir Lewandowski. «Estic tan dolgut i indignat com tots vosaltres. Us vull dir que el que està passant és un dels escenaris que contemplàvem. Us demano paciència i us demano confiança. No en tingueu cap dubte, ho arreglarem» JOAN LAPORTA PRESIDENT DEL BARÇA Jordi Cotrina Ter Stegen intenta consolar Pedri després d’encaixar contra el Bayern una altra golejada en l’estrena a la Champions (0-3). La cúpula de l’entitat es va reunir de matinada per analitzar el desastre europeu © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 Esports | 49 de Koeman, i que de tant en tant aviva amb declaracions. Laporta va fer una crida abans del partit amb el Bayern i una altra després del 0-3. Al primer vídeo exhortava l’afició a animar els jugadors al tractar-se «d’una aquelles nits en què hem d’anar a l’estadi amb la força i l’entusiasme de veure un partit del Barça» perquè quedés clar, a ulls de tot Europa, que «el Barça ha tornat i com pe tirem». Hores després, confirmada la catàstrofe contra el Bayern, que s’unia a la llista de vergonyants humiliacions (Juventus i PSG a casa, i Bayern a Lisboa de la campanya anterior), Laporta demanava clemència. Duent el vestit de president, intentava solidaritzar-se amb el sentiment del seguidor. «Estic tan dolgut i indignat com vosaltres», era el començament de l’epístola videogràfica gravada al mateix lloc, només que assegut. «El que està passant és un dels escenaris que contemplàvem i us demano paciència i que continueu recolzant l’equip», seguia, i reclamava també confiança en els que dirigim el club. «Necessitem aquest marge de confiança i no tingueu cap dubte que ho arreglarem», acabava Laporta. Aquest marge de confiança demanava permís per si s’hagués de prendre alguna mesura dràstica; això és, cessar Koeman. La caiguda contra el Bayern, unida a la decebedora actuació davant el Getafe (2-1) i a l’insatisfactori empat de Bilbao (1-1), ha reduït dràsticament el crèdit de l’entrenador. El joc de l’equip –i els resultats, naturalment– en l’immediat calendari (a casa amb el Granada i el Llevant i visites al Cadis i al Benfica) serà examinat amb severitat a la sala de juntes. Resituat en la segona fila europea pel Bayern, el Barça ha de ratificar el seu nivell a la Lliga. Va brillar contra la Reial amb un futbol intens (4-0). Va fer el just per empatar a San Mamés amb una fogonada de Memphis (1-1) i va avorrir amb el Getafe (2-1). Un equip diferent «D’aquí tres o quatre setmanes veurem un Barça diferent», va anunciar Koeman després de la depriment estrena europea. Volia justificar en les absències la pobra prestació de l’equip, que va ser incapaç de xutar una sola vegada entre els tres pals. Un ridícul sense precedents en un partit de Champions al Camp Nou. A ulls de la tota l’afició, apel·lada pel president per «animar amb força i entusiasme». El mapa de calor tradueix en imatges les zones on més va jugar el Barça davant el Bayern. No es veu una punyetera taca a l’àrea de Manuel Neuer, que ni es va embrutar els guants. Només va parar pilotes en l’escalfament. Koeman va trobar a faltar els quatre davanters lesionats (Ansu Fati, Dembélé, Agüero i Braithwaite), per no citar Messi i Griezmann, perduts a l’agost, que tant van condicionar l’alineació. Tot i que la relació és «perfecta» amb Laporta, dista molt de ser-ho. El tècnic no se sent recolzat incondicionalment pel president, de la mateixa manera que Laporta no recolza incondicionalment el seu entrenador, com sí que va fer amb Frank Rijkaard (aquell Barça només va guanyar dos dels primers set partits en la campanya 2003-2004) o Pep Guardiola (una victòria en els quatre primers en la 2008-2009). n Tebas: «El PSG fa trampes» El president de LaLiga va defensar el Madrid de les crítiques de Ceferin. «És el millor club d’Europa al gestionar nivell econòmic. No té cap problema financer», va afirmar Tebas, que va carregar de nou contra el club francès: «El Madrid no fa trampes com el PSG». Rahm inicia la nova temporada El golfista basc disputa el primer torneig del PGA Tour de la nova campanya quan la resta de jugadors de la Ryder descansen abans de la cita a Whistling Straits. Jon Rahm prefereix mantenir el bon to del seu joc al Fortinet Championship, que comença avui. SERGI ROBERTO COUTINHO BUSQUETS COUTINHO 5 TIRS, 0 A PORTA MAPA DE CALOR DEL BARÇA Atac del Barça Tot el partit ARAUJO La derrota amb el Bayern no només va ser cruel perquè va retratar, un any més, la misèria del Barça, fet fora de mala manera de l’aristocràcia europea durant l’últim lustre. La crueltat va ser encara més gran per a Koeman perquè en aquesta derrota va veure trencar-se dos pilars del seu equip, que encara queda en una situació molt més precària. No tindrà, almenys durant un mes, Jordi Alba, tot i que confia a retallar aquests terminis, ni tampoc Pedri per a les dues setmanes vinents, com a mínim. Tots dos van patir lesions musculars en el xoc contra el Bayern. El lateral ni tan sols va poder acabar el partit perquè va haver de demanar el canvi (m. 74) al notar aquestes molèsties a la cama dreta. El diagnòstic dels metges del club blaugrana determina que Alba pateix «una lesió al bíceps femoral de la cama dreta», tot i que no van voler marcar una data per al seu retorn a l’equip. Pedri pateix «una lesió muscular al quàdriceps de la cama esquerra». El Barça tampoc va emetre un pronòstic de retorn del centrecampista canari, que sí que va completar, a diferència de Jordi Alba, els 90 minuts. Però ahir, i després de ser sotmès a diverses proves mèdiques, es va confirmar aquesta lesió just després de tornar de les dues setmanes de vacances que li havia concedit Koeman. El torn de Balde i Gavi L’absència d’Alba obre, de nou, la porta del Barça a Alejandro Balde, el jove lateral esquerrà, de 17 anys, que va debutar amb el primer equip davant el Bayern. Es va estrenar amb personalitat i valentia malgrat el tenebrós paisatge que va viure l’equip en el seu debut europeu. Idèntica personalitat i gestos de rebel·lia futbolística que va exhibir Gavi, un altre jove (17 anys), al qual pot recórrer Koeman per l’absència forçada de Pedri. n Pedri i Alba es trenquen amb lesions musculars Més problemes per a Koeman. Va perdre 0-3 en el debut europeu i es va quedar sense un pilar en la defensa i un altre al centre del camp. J. D. M. L. Barcelona Pedri, al Barça-Bayern. A la dreta, Alba, en l’escalfament previ a l’estrena europea. Reuters / Efe El lateral esquerrà podria estar un mes de baixa, i el migcampista, dues setmanes © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

50 | Esports Dijous, 16 de setembre del 2021 | En l’últim sospir, el Madrid, agafat als suplents (Camavinga va centrar i Rodrygo va marcar) es va emportar el triomf a Milà després de viure atabalat, emparat amb les mans i els peus de Courtois. No va tenir punteria l’Inter i es va acabar posant les mans al cap quan el partit agonitzava per aquella jugada que li va donar els tres punts a l’equip blanc (0-1). L’Atlètic, en canvi, no va saber trobar el camí del gol i es va quedar sec a casa seva en el duel amb el Porto (0-0), on va ser xiulat Griezmann quan es va cridar el seu nom per la megafonia i després quan va aparèixer en la segona meitat. Va acabar la primera part i el Madrid va respirar alleujat a Milà. Va sobreviure l’equip blanc gràcies a les mans i els peus de Courtois, un porter gegant que es fa immens sota els pals. Tot el que va tocar va ser decisiu, des del rebuig amb el peu dret a la rematada de Dzeko, com si fos un porter d’handbol, o el cop de cap, tímid tot cal dir-ho, de Lautaro que va topar amb el cos del belga. El Madrid no va entrar en el partit. I això que Ancelotti va modificar la seva estructura defensiva situant Alaba en l’eix formant parella amb Militão, desplaçant al flanc esquerre Nacho, noi per a tot. Li va tocar jugar de lateral esquerrà, just a la banda on tenia com a company en atac el festejat Vinicius. El problema és que el brasiler va estar ben vigilat per l’Inter. I el pitjor problema per a Nacho i, per descomptat, per al Madrid és que el davanter el deixava sol incapaç d’ajudar-lo en tasques defensives. Xiulets a Griezmann Per la banda dreta va detectar l’Inter el seu camí cap a l’àrea madridista, arraconat com estava a l’ombra de Courtois. Fins a 14 rematades, quatre a porteria, les quatre aturades o rebutjades pel belga, retraten el setge interista. Un setge sense punteria ni contundència perquè li va perdonar la vida a l’apocat Madrid d’Ancelotti. A l’Inter de Simone Inzaghi se’l veia amb energia i cames, tot i que després a la segona part es va anar apagant. A poc a poc, es fonien els interistes. Va millorar el Madrid en la segona meitat. Tampoc era difícil. Va millorar perquè Vinicius va ser profund i verinós. Però va necessitar, això sí, l’equip d’Ancelotti una altra miraculosa aturada de Courtois. Però va fer la sensació de sentir-se deprimit el campió italià per tant error comès en els primers 45 minuts. Ni rastre, a més, de Hazard, que es va passar molts minuts escalfant quan Camavinga va aparèixer en el tram final per connectar amb Rodrygo i firmar el 0-1 definitiu. Al Metropolitano no va arribar el gol que demanava Simeone, que va comprovar que l’afició matalassera va xiular Griezmann. En la primera nit del retrobament, el públic va fer saber a l’exblaugrana que serà difícil tenir el seu afecte. n Rodrygo dona el triomf al Madrid i l’Atlètic punxa a casa L’equip blanc va sobreviure al camp de l’Inter gràcies a les parades prodigioses de Courtois i a l’últim moment una connexió de Camavinga amb el brasiler li va donar el triomf. MARCOS LÓPEZ LA LLIGA DE CAMPIONS GRUP A GRUP B GRUP C GRUP D Bruges PSG Man. City Leipzig Inter R. Madrid Besiktas B. Dortmund Sh. Tiraspol S. Donetsk Atlètic Porto Liverpool Milan Sporting L. Ajax LA PRIMERA JORNADA AHIR 1 1 6 3 0 0 3 2 1 2 1 5 2 0 0 1 J G E P dif PT Man. City 1 1 0 0 3 3 PSG 1 0 1 0 0 1 Bruges 1 0 1 0 0 1 Leipzig 1 0 0 1 -3 0 J G E P dif PT Liverpool 1 1 0 0 1 3 Atlètic 1 0 1 0 0 1 Porto 1 0 1 0 0 1 Milan 1 0 0 1 -1 0 J G E P dif PT Ajax 1 1 0 0 4 3 B. Dortmund 1 1 0 0 1 3 Besiktas 1 0 0 1 -1 0 Sporting L. 1 0 0 1 -4 0 J G E P dif PT Sh. Tiraspol 1 1 0 0 2 3 R. Madrid 1 1 0 0 1 3 Inter 1 0 0 1 -1 0 S. Donestk 1 0 0 1 -2 0 INTER: Handanovic (5); Skriniar (5), De Vrij (4), Bastoni (5), Darmian (6); Perisic (6), Barella (7),Brozovic (7), Calhanoglu (5), Dzeko (6), Lautaro (6). Tècnic: S. Inzaghi (5). Canvis: Dumfries(5) per Darmian (m. 55); Di Marco (4) per Perisici (m. 55), Correa (4) per Lautaro (m. 64); A. Vidal (4) per Calhanoglu (m. 65), Vecino (s. q.) per Barella (m. 84). REIAL MADRID: Courtois (9); Carvajal (5), Militao (5), Alaba (5), Nacho (4); Valverde (4), Casemiro (4); Modric (5), Lucas Vázquez (4), Benzema (5); Vinicius (7). Tècnic: Carlo Ancelotti (6). Canvis: Rodrygo (8) per L. Vázquez (m. 65); Camavinga (7) per Modric (m. 80); M. Asensio (s. q.) per Vinicius (m. 90). GOLS: 0-1 (m. 89), Rodrygo. Inter 0-1 Reial Madrid Rodrygo celebra el seu gol felicitat per Nacho, Camavinga i Vinicius, ahir a Milà. Alessandro Garofalo / Reuters L’esperada estrena del trident del PSG no va portar cap fantasia per al poderós club francès, que només va poder sumar un empat en la seva grisa estrena europea a Bruges (1-1). Messi, Mbappé i Neymar van coincidir sobre la gespa per primera vegada, però el gol va portar la firma d’Ander Herrera. En l’altre partit del grup, el City va resoldre amb una golejada el seu enfrontament contra el Leipzig (6-3) i ja és el líder. Hi havia una enorme expectació per a la primera nit dels galàctics del PSG. Amb prou feines va durar 50 minuts el trident, ja que Mbappé es va haver de retirar lesionat a l’inici de la segona part. Icardi va ocupar el seu lloc. Abans, almenys va assistir Ander Herrera en el gol francès (m. 15) neutralitzat després per Vanaken en un xut que va desviar Kimpembe (m. 26). Messi, al pal Messi va jugar en la seva habitual posició al Barça partint des de la dreta i va acariciar el gol amb un preciós xut que es va estavellar al pal (m. 28). Va ser la millor intervenció de l’astre argentí, que va veure una targeta groga en la segona meitat (m. 72) i va fallar una bona ocasió per aconseguir el triomf (m. 79) en un discret partit del subcampió del 2020 i semifinalista del 2021. Keylor Navas, fins i tot, va haver d’intervenir un parell de vegades en el primer temps per frenar el Bruges. n Els ‘galàctics’ del PSG fallen a Bruges (1-1) i el City es fa un homenatge RAÚL PANIAGUA Barcelona Messi, ahir a Bruges. AFP © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 Esports | 51 Xavi Pascual es va acomiadar dalt de tot la passada temporada del Barça d’handbol amb la conquista de la Champions, que va coronar una temporada perfecta, amb un ple de 61 victòries i sis títols. El conjunt blaugrana, que ara dirigeix Carlos Ortega, començarà aquesta nit (Esport3, 20.45 hores) la defensa del ceptre continental a la pista del Flensburg d’Alema nya. «Sempre és un títol molt especial tant per als entrenadors com per als jugadors; d’aquí ve la dificultat de guanyarlo», va comentar el nou tècnic. Ortega coneix bé el rival, a qui es va enfrontar els últims quatre anys a la Bundesliga com a entrenador del Hannover. «Dels meus anys a Alemanya el conec molt bé i la seva defensa en 6-0 és molt forta, tot i que tenen alguna baixa. Per superar-los hem d’intentar imposar un ritme molt alt com sempre fem perquè el partit sigui llarg», va apuntar. Retrobament amb Moller Ortega, que ja ha conquistat les Supercopes d’Espanya i de Catalunya a la seva nova banqueta, no podrà comptar ni amb Aitor Ariño ni Timothey N’Guessan, lesionats, però recuperarà Dika Mem, que no va jugar dissabte en el debut de lliga a Logronyo. El lateral francès serà una de les principals amenaces per al meta Kevin Moller, que aquest estiu va deixar el Palau per reforçar el Flensburg. n El Barça d’Ortega inicia la defensa a Flensburg de la seva corona HANDBOL EUROPEU R. P. Barcelona El gener del 2018 Simone Biles va explicar que havia sigut víctima dels abusos de Larry Nassar, el metge de l’equip nord-americà de gimnàstica condemnat a dècades de presó per abusar d’almenys 350 nenes. La gimnasta va carregar contra la Federació del seu país per intentar evitar una investigació independent per castigar els que coneixien els abusos del depredador sexual. Una federació a la qual va donar la seva última medalla olímpica a Tòquio a la bar ra d’equilibris, després de renunciar a les altres finals per prioritzar la seva salut mental. Ahir, la set vegades medallista olímpica es va posar a plorar al declarar davant el Senat sobre els abusos dels quals va ser víctima i carregar contra la inacció de la Federació i el Comitè Olímpic dels EUA. «Crec sense indici de dubte que les circumstàncies que van portar als meus abusos i van permetre que seguís són resultat directe del fet que les organitzacions creades pel Congrés per protegir-me i cuidarme com a atleta, la Federació i el Comitè, van fallar a l’hora de complir la seva feina», va sentenciar en la seva intervenció que va haver d’interrompre entre sanglots. «No vull que una altra jove gimnasta, atleta olímpica o qualsevol persona hagi de patir l’horror que jo i centenars d’altres hem hagut de passar abans, durant i fins al dia d’avui. Per ser clara, culpo Nassar i també tot el sistema que va permetre i va perpetrar aquest abús. La USA Gymnastics i el Comitè Olímpic Nord-Americà sabien que estava patint abusos del metge oficial de l’equip molt abans que jo sabés que ho sabien». La lentitud de l’FBI El comitè del Senat vol aclarir per què l’oficina de l’FBI a Indianapolis –on té la seu la Federació– va respondre de manera inadequada i lenta a les primeres acusacions, cosa que va permetre a l’exmetge seguir amb els abusos. A més de Biles, també van testificar ahir altres atletes víctimes de Nassar: McKayla Maroney, Maggie Nichols i Aly Raisman. El maig del 2015, Nichols va confessar a la seva entrenadora que Nassar l’havia agredit sexualment. Llavors el president de la federació, Steve Penny, els va assegurar a ella i als seus pares que iniciaria una investigació interna, i que reportaria l’acusació a l’FBI; tot el que van obtenir de la USA Gymnastics, no obstant, va ser el silenci, i els abusos van seguir, com van assegurar ahir Maroney, Nichols, Raisman i Biles. Aquesta última va explicar que tot i que Nichols va explicar el 2015 a la seva entrenadora que sospitava que Biles també havia sigut víctima d’abusos, l’FBI no es va posar en contacte ni amb ella ni amb els seus pares fins després dels Jocs de Rio del 2016, on Biles va conquistar cinc medalles. En una recent entrevista amb la revista Vogue, Biles va revelar que, quan es van ajornar durant un any els Jocs de Tòquio, es va sentir «destrossada» per la perspectiva d’haver de passar un any més amb la federació. Simone va relatar que «les cicatrius continuen amb nosaltres», que «els impactes d’aquests abusos mai se superen ni obliden» i com van afectar la seva preparació de Tòquio. «L’ajornament va fer que anés al gimnàs i a teràpia amb el record diari d’aquest fet 365 dies més. Una de les coses que m’ajudava a seguir endavant era no fer que aquest cas fos ignorat. Una càrrega molt pesada de portar». n Biles es posa a plorar al parlar al Senat dels abusos de Nassar «No vull que una altra atleta hagi de patir l’horror que jo i centenars d’altres hem hagut de passar», diu la medallista olímpica, que acusa el sistema que ho va permetre i ho va perpetrar. GIMNÀSTICA ROGER PASCUAL Barcelona Simone Biles, durant la declaració davant el Senat. Graeme Jennings / Efe © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

52 | Esports Dijous, 16 de setembre del 2021 | El nou estendard del Joventut Només s’ha de donar un cop d’ull a la nòmina amb què es presenta el Joventut a la nova temporada de la Lliga Endesa, que s’estrena aquest dissabte, per entendre el sentiment d’orgull que destil·la l’afició verd-inegra. Fins a nou jugadors formats al planter estaran a disposició del tècnic Carles Duran. És un altre pas més en aquesta decidida aposta del club per potenciar el seu ADN. Un d’aquests talents emergents que s’haurà de seguir és Joel Parra (Barcelona, dimarts, 4 d’abril del 2000), de qui s’espera un pas endavant. Malgrat la seva joventut, fa tres anys que va entrar al primer equip (el seu debut es va produir el 2017 davant l’Unicaja) i la temporada passada ja va estar entre els joves més destacats del curs. «Mantenim un bloc de l’any passat molt fort i amb les noves incorporacions crec que tenim molt bon equip per aspirar a tot i lluitar i competir. És un projecte il·lusionant per a tots i tenim moltes ganes de començar», explica Parra sobre l’estrena el cap de setmana contra el Bilbao Basket. «L’objectiu és mantenir la mateixa línia de l’any passat i continuar creixent. Barallar-nos amb els grans. Volem tornar a ser aquell equip gran de quan hi havia Villacampa i Jofresa. I, per què no, tornar a ser aquest equip que aspirava a tot i podia lluitar i competir per tots els títols contra Barça, Madrid i contra tots». La Penya ha perdut referents aquest estiu, gent formada a la casa (Dimitrijevic i López-Arostegui, fitxats pel València), però continua recuperant referents formats a la casa (Guillem Vives) i apostant per la gent del bressol com el jove Pep Busquets, cosa que fa que Parra sigui optimista amb el que s’acosta. «És veritat que Dimitrijevic i Xabi van fer una molt bona temporada i que hagin marxat pot crear dubtes. Però els joves també hem d’agafar aquesta responsabilitat i fer un pas petit endavant. Cada any que passa tenim més experiència i crec que aquestes dues baixes, de gent important, les podem suplir molt bé amb els fitxatges que hem fet i amb la gent de la casa. Bàsquet als gens El cas de Joel Parra és paradigmàtic de la filosofia del Joventut. La passió dels seus pares pel bàsquet (la seva mare va arribar a jugar a la Penya) el va portar a fitxar pel planter del club als 5 anys. «Sí, suposo que ho porto als gens», explica. «Però no soc l’únic, en el meu cas hi ha Pau Ribas o Albert Ventura», recorda. Des d’aleshores no ha parat de progressar fins a arribar al primer equip. Aquest estiu, el club va decidir fer una aposta per ell i va ampliar el contracte que tenia dos anys més, fins al juny del 2025. «Per mi la Penya ho és tot, m’ho ha donat tot. M’ha ensenyat des de ben petit. Tinc la confiança del Carles [Duran], del president, dels companys. Sempre me l’han mostrat i jo estic molt agraït i amb ganes de tornar-los-hi i intentar donar el màxim», explica. Quan Joel Parra va començar a l’escola de la Penya, l’equip vivia una època d’esplendor amb Ricky, Rudy i Pau Ribas, un equip que va guanyar la Copa. «Eren els meus referents. El somni de tots els que som aquí era ser un jugador important en el primer equip i jo he tingut la sort d’arribar-hi», valora. «Ara mateix tenim nou jugadors formats a la casa. Això és una cosa que pocs poden dir i que ens fa diferents», afirma Parra, orgullós de la filosofia verd-i-negra i de ser ell també una baula més a la cadena de referents que produeix la Penya. Parra és conscient que encara està en procés de formació i té coses per millorar. Però també que ja no és el jove a qui se li perdona tot. «Sé que he de fer un pas endavant i ajudar l’equip», comenta l’aler barceloní, per a qui un dels models de referència va ser el nord-americà Pete Mickeal. «Va tenir una època al Barça molt bona, un tres gran, poderós, que podia jugar al pal baix. Feia una mica de tot. Era físic i amb caràcter», admet Parra, un jugador que ha estat en el radar des de molt jove. L’any 2016 va ser un dels elegits per disputar el prestigiós Jordan Brand Classic, que agrupa els millors cadets i també, dos anys després, en la concentració de promeses mundials que va organitzar l’NBA durant l’AllStar de Los Angeles, i tot i que reconeix que l’NBA és una opció que no descarta (aquest any es va esborrar en l’últim moment del draft), assegura que no és dels jugadors obsessionats amb la lliga nord-americana. «Ara aquí estic bé. Ara mateix no puc ser en un lloc millor». n El compte enrere per a la Lliga ACB (1) LUIS MENDIOLA Barcelona Joel Parra, a la pista de l’Olímpic de Badalona, el camp del Joventut. David Grau / Penya Joel Parra, de 21 anys, representa, millor que ningú, la ferma aposta del Joventut pel seu planter. Amb ell obrim una radiografia dels equips catalans davant la nova temporada de bàsquet. · Bassas · Vives · Zagars · Feliz BASES · Paul · Parra ALERS · Tomic · Birgander PIVOTS · Brodziansky · Willis ALA PIVOT · Ventura · Ribas · Busquets ESCORTES ENTRENADOR Carles Duran Amb tan sols cinc anys d’his - tòria, la Rafa Nadal Academy by Movistar ja ha aconseguit coronar joves tennistes com Daniel Rincón, recent campió del US Open júnior i un dels protagonistes de Construyendo campeones, un documental de quatre capítols que s’estrenarà aquest divendres 17 de setembre a les plataformes de Prime Video i Movistar+. Nadal ha obert les portes del seu centre de formació de nous talents perquè l’espectador pugui sentir de primera mà com és el dia a dia a les instal·lacions de Manacor. «Tinc molt clar que apuntaré el meu fill aquí», apunta Roger Federer en el documental, en el qual parla de Nadal com una de les persones que més l’han inspirat en la seva carrera. El suís va acudir a la inauguració d’aquest projecte creat el 2016. La Rafa Nadal Academy, que ja ha propulsat tennistes com Jaume Munar o el número 10 del rànquing, Casper Ruud, va néixer a fi d’educar a través de l’esport mitjançant programes acadèmics que incideixen en el desenvolupament humà i la formació integral dels joves jugadors que hi acudeixen des de tots els llocs del planeta. «És una gran satisfacció. Són cinc anys des de la inauguració però molts més de treball previ. Espero que tota la gent que passi per aquí s’emporti un bon record», va dir Nadal. La docusèrie s’estrenarà a més de 240 països. n MARC ESCOLÀ Barcelona Nadal estrena la docusèrie de la seva acadèmia a Manacor: ‘Construyendo campeones’ El documental constarà de quatre episodis que es podran veure a partir de demà. Daniel Rincón, campió del US Open júnior, és un dels protagonistes. TENNIS «Volem tornar a ser l’equip gran que aspirava a tot i podia lluitar per tots els títols» © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 Publicitat | 53 Ajuntament de Barcelona Anunci d’Aprovació Definitiva Exp. núm.: 20PL16804 El Plenari del Consell Municipal, de conformitat amb les atribucions que li atorguen l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona i l’article 22.2.c de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, en sessió celebrada en data 23 de juliol de 2021, ha adoptat el següent acord: “APROVAR definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic regulador d’una residència assistida amb centre de dia per a gent gran al carrer Rubió i Ors 19 de Barcelona; promogut per DOMUS HORTUS S.L.; amb les modificacions respecte al document aprovat inicialment, a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; informe que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord.” Contra aquest acord que és definitiu en via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos des del dia següent a la publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB). No obstant, se’n pot interposar qualsevol altre que es consideri convenient. La documentació podrà consultarse, als efectes de l’article 17 del Reglament de la Llei d’Urbanisme i de l’article 70 ter de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, a través de: Electrònicament https://ajuntament.barcelona.cat/ informaciourbanistica/cerca/ [introduint el número d’expedient que figura a aquesta publicació al camp “Cerca de planejament”] Presencialment Al Departament d’Informació i Documentació de la Gerència d’Ecologia Urbana (Av. Diagonal, núm. 230, planta segona, de dilluns a divendres laborables de 10 a 13 hores), demanant cita prèvia a través de http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana, a l’apartat d’Informació Urbanística, clicant (“Cita prèvia per a informació presencial”). Barcelona, 3 de setembre de 2021 La Secretària General Accidental,  Ester Solana Grasa (delegació 13 de juliol de 2021). Ajuntament de Barcelona Anunci Exp. núm. 21PL16838 La Comissió de Govern, en sessió celebrada el 15 de juliol de 2021, ha adoptat el següent acord: “APROVAR el conveni urbanístic per al desenvolupament de la modificació puntual del Pla General Metropolità en el subàmbit 2 del Sector IV “La Maquinista”, de Barcelona; promogut per Unibail Rodamco Steam SLU, de conformitat amb l’informe de la Direcció d’Actuació Urbanística, que consta a l’expedient i es dóna per reproduït a efectes de motivació. FACULTAR la Segona Tinenta d’Alcaldia Il·lma. Sra. Janet Sanz Cid per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n puguin derivar. DONAR-NE compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat” D’acord amb l’article 25.1 del Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana, l’article 104.1 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme i l’article 26.3 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Llei d’urbanisme; més l’article 70 ter de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local (llei 7/1985), la documentació d’aquest expedient administratiu restarà exposada al públic pel termini d’un mes, a través de: Electrònicament https://ajuntament.barcelona.cat/ informaciourbanistica/cerca/ [introduint el número d’expedient que figura a aquesta publicació al camp “Cerca de planejament”] Presencialment Al Departament d’Informació i Documentació de la Gerència d’Ecologia Urbana, contactant amb Atenció en Línia, mitjançant: https://w10.bcn.cat/APPS/irsconsultesWeb/continuar.executant. do?detall=4689&directo=0 Dins el termini esmentat, que començarà a comptar a partir de l’última de les dues publicacions obligatòries (al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i a un dels diaris de més divulgació), podeu examinar-lo i presentar les al·legacions que considereu pertinents. Finalment, us informem que per a presentar al·legacions electrònicament podeu adreçar-vos a: https://ajuntament.barcelona.cat/ alegacionsplanejament Barcelona, 30 de juliol de 2021 El Secretari General, Jordi Cases i Pallarès Ajuntament de Barcelona Institut Municipal d’Urbanisme Anunci Exp. 20G151 La Comissió de Govern, en sessió celebrada el 9 de setembre de 2021, adoptà el següent acord: “APROVAR definitivament, a l’empara de l’article 119.2.a) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, del Polígon d’actuació urbanística 4, de la 4a Fase d’execució de la Unitat d’actuació B de la Modificació del Pla general metropolità al Polígon de les Cases Barates del Bon Pastor formulat per l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona en qualitat de propietari únic, que es tramita simultàniament amb el Projecte de delimitació i determinació del sistema i modalitat d’execució. DETERMINAR, de conformitat amb l’article 153 del Reglament de la Llei d’urbanisme, que la fermesa en via administrativa de l’acord d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, produirà essencialment els efectes econòmics i jurídics continguts a l’article 127 del Text refós de la Llei d’urbanisme, i per tant, entre d’altres, la cessió, en ple domini i lliure de càrregues, a l’Administració actuant dels terrenys de cessió obligatòria per a llur afectació als usos previstos en el planejament. TENIR EN COMPTE les peticions realitzades per “Red Eléctrica de España”, en instància presentada al Registre de l’Institut Municipal d’Urbanisme de Barcelona de data 6 de maig de 2021, pel que respecta a la possible afectació de la línia subterrània elèctrica de transport que discorre per l’àmbit. RECONÈIXER, de conformitat amb l’article 219 undecies del Reglament de la Llei d’urbanisme, amb la redacció donada pel Decret 80/2009, de 19 de maig, el dret al reallotjament dels ocupants legals d’habitatges que han acreditat que reuneixen els requisits legals establerts i que ho han sol·licitat expressament en el tràmit d’audiència derivat de l’aprovació inicial del projecte de reparcel·lació, que es relacionen en document annex. PUBLICAR aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un diari dels de més circulació de la província i NOTIFICAR-LO individualment a tots els interessats afectats. DONAR-NE compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat.” Contra aquest acord, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar bé recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini d’un mes comptat a partir del dia següent al de la recepció de la present notificació, o bé es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos comptats des del dia següent a la recepció de la present notificació. Contra la desestimació presumpta del recurs potestatiu de reposició, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l’endemà a la seva interposició sense que se n’hagi notificat la resolució expressa, es pot interposar recurs contenciós administratiu a partir del dia següent a aquell en que s’hagi produït la desestimació presumpta. També es pot interposar qualsevol altre recurs o reclamació que es consideri convenient. La qual cosa es fa pública per a coneixement general. Barcelona, 13 de setembre de 2021 El secretari general Jordi Cases i Pallarès Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Anunci La Junta de Govern Local, en sessió de data 29 de juliol de 2021, va acordar aprovar inicialment el Pla especial d’equipaments per a la construcció d’una Escola de Formació Professional al carrer de Laureà Miró, núm. 1-5, i el carrer Caquis, núm. 2-10, a Esplugues de Llobregat, promogut per Asesoria Techsales SL. En compliment del que determina la legislació vigent, el projecte i l’acord són sotmesos a informació pública pel termini d’un mes a comptar des del dia següent al de la publicació de la darrera publicació obligatòria, a fi i efecte que dins del referit termini i en hores hàbils d’oficina, de dilluns a divendres de 9 a 14 hores (amb cita concertada), pugui ser examinat, a les dependències de Gestió Urbanística de l’Ajuntament, plaça Santa Magdalena núm. 5-6 2a planta, i també a través de la web municipal (http://www.esplugues.cat “Esplugues per Temes” “Urbanisme” “Projectes en exposició pública”), per tots aquells que es considerin interessats i deduir les reclamacions adients. Esplugues de Llobregat, 10 de setembre de 2021 L’Alcaldessa Pilar Diaz Romero Edicto Ricardo Manén Barceló, Notario del Ilustre Colegio de Cataluña con residencia en Barcelona Hago constar: Que en esta notaría se tramita Requerimiento de Acta de Notoriedad para Declaración de Herederos de Don Antonio Dueña (o Dueñas) Perujo, cuyo DNI era el número 27692783R, autorizado por mi el dia 10 de septiembre de 2.021, con el número 5.015 de mi protocolo, con el fin de declare por notoriedad las personas llamadas a la sucesión abintestato de la misma. De conformidad con lo previsto en el artículo 209.2 del Reglamento Notarial Durante el plazo que finalizará a los veinte días de la publicación del presente edicto podrán los interesados comparecer en mi notaría sita en Barcelona, Paseo de Gracia, número 74, 3º 1ª, en horas de despacho, para oponerse a la tramitación de la misma o alegar lo que estimen oportuno en defensa de sus derechos. En Barcelona, a trece de septiembre de dos mil veinte. El Notario. Ricardo Manén Barceló Ajuntament de Mataró Anunci Expedient: GTM 2021/24884 – GE 10/419 El Ple en data 9 de setembre de 2021, ha resolt amb el quòrum exigit per la llei, els següents acords: Primer.- Aprovar inicialment la modificació de l’article 2n del Reglament del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental, en el sentit d’incorporar noves competències. La modificació proposada incorpora a l’article 2.1 del Reglament: · A l’apartat a) l’informe preceptiu també per als instruments de planejament urbanístic. · Un nou paràgraf amb el contingut següent: “Els projectes d’obra pública i figures de planejament urbanístic que afectin algun bé catalogat o el seu entorn immediat, hauran de ser informats de forma preceptiva pel Consell abans de la seva aprovació inicial. Aquest informe formarà part de l’expedient del document. El Servei afectat haurà de donar una resposta raonada de la incorporació o no de les aportacions fetes pel Consell, i si cal, tornar-lo a presentar.” Segon.- Elevar a definitiu l’acord d’aprovació inicial del Reglament en cas de no presentar-se reclamacions ni suggeriments. Tercer.- Un cop elevat l’acord a definitiu, si s’escau, publicar el text al BOPB i la referència de la seva publicació al DOGC, i trametre l’acord i el text a l’administració de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’article 65.3 del Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals, als efectes de la seva executivitat. La publicació de l’acord, es pot consultar a www.mataro.cat, a l’apartat Seu electrònica al taulell d’edictes durant el seu període d’exposició. La documentació bàsica es pot consultar a: https://www.mataro.cat/ca/temes/ urbanisme/el-planejament-urbanistic/planejament-en-periode-dexposicio-publica L’expedient és a disposició de qualsevol interessat, al Servei d’Urbanisme de l’Ajuntament, (c. de Pablo Iglesias, 63, 2n) amb cita prèvia de dilluns a divendres de 9 a 14 h. [email protected], El que es comunica pel seu coneixement i efectes. Mataró, 10 de setembre de 2021 Regidora d’Urbanisme i Promoció de Ciutat i Comerç Nuria Moreno Romero Ajuntament de Barcelona Institut Municipal d’Urbanisme Anunci Exp. 20G150 La Comissió de Govern, en sessió celebrada el 9 de setembre de 2021, adoptà el següent acord: “APROVAR definitivament, a l’empara de l’article 119.2.a del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, el Projecte de Delimitació del Polígon d’Actuació Urbanística 4, de la 4a fase d’execució de la Unitat d’Actuació B de la Modificació del Pla General Metropolità al Polígon de les Cases Barates del Bon Pastor, formulat per l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, en qualitat de propietari únic dels terrenys inclosos a l’àmbit, amb determinació del sistema de reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, per a la seva execució, que es tramita simultàniament amb el Projecte de Reparcel·lació. PUBLICAR aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un dels diari de més circulació de la província i NOTIFICAR-LO individualment a tots els interessats afectats. COMUNICAR-HO a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona, en compliment de l’article 65.3 de la Llei 2/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona. DONAR-NE compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat.” Contra aquest acord, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar bé recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini d’un mes comptat a partir del dia següent al de la recepció de la present notificació, o bé es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos comptats des del dia següent a la recepció de la present notificació. Contra la desestimació presumpta del recurs potestatiu de reposició, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l’endemà a la seva interposició sense que se n’hagi notificat la resolució expressa, es pot interposar recurs contenciós administratiu a partir del dia següent a aquell en que s’hagi produït la desestimació presumpta. També es pot interposar qualsevol altre recurs o reclamació que es consideri convenient. La qual cosa es fa pública per a coneixement general. Barcelona, 13 de setembre de 2021 El secretari general Jordi Cases i Pallarès ANUNCIS OFICIALS © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

54 | Programació Dijous, 16 de setembre del 2021 | SÈRIES LES PEL·LÍCULES DE TV El poble de Noruega en el qual ningú pot morir Clickbait és un thriller protagonitzat per Adrian Grenier que explora la part més fosca de les xarxes socials. El protagonista d’aquesta història és Nick Brewer, un pare, marit i germà afectuós a qui tothom adora i admira. Tot d’una, desapareix misteriosament. Quan la dona i la germana comencen a buscar-lo, apareix un vídeo a internet que les deixa gelades: el Nick, visiblement colpejat, sosté un cartell que diu: «Abuso de dones. Quan arribi a 5 milions de visites, moriré». A partir d’aquest vídeo, els personatges que conformen el seu entorn intenten esbrinar si el que han vist és una acusació, una amenaça, una confessió o potser un joc retorçat, des de diferents punts de vista. ‘Post mortem: Nadie muere en Skarnes’ Noruega, 2020, Drama, Netflix 60 minuts (6 episodis) Despertar en una realitat que no és el que sembla La Julka acaba en un centre de tractament d’amnèsia després d’un tràgic accident en què perd la seva família. Allà fa amistat amb altres pacients que han viscut traumes similars. També coneix l’Adam, un noi misteriós que es converteix en el seu guia per la clínica. No obstant això, quan la Julka comença a tenir somnis estranys, es pregunta si el lloc en el qual es troba és on ha cregut estar fins ara. Aquest és l’intrigant plantejament que presenta la sèrie polonesa, amb tocs fantàstics, que Netflix estrena avui. Basada en la novel·la Segona oportunitat, de l’escriptora polonesa Katarzyna Berenika Miszczuk, consta de sis episodis que han dirigit Anna Jadowska i Adrian Panek. ‘Despiértate’ Polònia, 2021 Drama, Netflix 50 minuts (6 episodis) Estrena de la tercera temporada a XTRM Després de tenir un rotund èxit a les pantalles de la RAI i arrasar a Alemanya, arriba a XTRM l’estrena exclusiva del thriller policíac Rocco Schiavone. Michele Soavi, actor, director, guionista i productor italià, és el creador de la sèrie, d’impecable factura, inspirada en les novel·les sobre crims d’Antonio Manzini. Rocco és un subcomissari de la policia estatal pedant, sarcàstic, maleducat i cínic. Els seus mètodes freguen la il·legalitat. Després de perdre la seva dona, i destinat a la freda ciutat d’Aosta, als Alps, haurà d’enfrontar-se als seus dimonis en soledat, mentre investiga les pitjors desgràcies humanes que han amenaçat la localitat. ‘Rocco’ Itàlia, 2016 Intriga Xtrm 100 minuts (16 episodis) El indomable Will Hunting 0.05 hores. | PARAMOUNT De Gus Van Sant. Amb Matt Damon, Robin Williams, Minnie Driver, Ben Af· fleck, Stellan Skarsgard, Casey Affleck, Cole Hauser, Philip Williams, John Mig· hton, Rachel Majorowski, Colleen Mc· Cauley. EUA, 1997. Drama, 126 minuts uEl Will és un jove rebel amb una intel· ligència sorprenent. Després que uns acadèmics descobreixin el seu talent, el jove es veu obligat a triar entre seguir amb la seva vida o aprofitar les seves grans qualitats intel·lectuals en alguna universitat. Robin Williams va guanyar l’Oscar al millor actor de repartiment. Travesía salvaje 22.30 hores. | FDF De Nick Powell. Amb Nicolas Cage, Famke Janssen, Kevin Durand, Jere· my Nazario, LaMonica Garrett, Michael Imperioli, Isaac Santiago, Braulio Casti· llo hijo. EUA, 2019. Acció, 97 minuts uFrank Walsh és un caçador que es guanya la vida capturant animals per vendre’ls a diferents zoològics. Nicolas Cage és el caçador Frank Walsh. Una historia de venganza 22.25 hores. | PARAMOUNT D’Elliott Lester. Amb Arnold Schwarze· negger, Scoot McNairy, Maggie Grace, Judah Nelson, Larry Sullivan, Jason McCune, Glenn Morshower, Maria· na Klaveno, Martin Donovan, Hannah Ware. Regne Unit-EUA, 2017. Drama, 94 minuts uRoman Melnyk, cap de construcció, i Jake Bonanos, controlador aeri, són dos complets desconeguts, però les seves vides queden estretament unides des· prés d’una terrible catàstrofe. Arnold Schwarzenegger encarna Roman Melnyk. Vengador 22.20 hores. | MEGA De Don E. FauntLeRoy. Amb Steven Seagal, Anthony ‘Treach’ Criss, Sarah Buxton. EUA, 2005. Acció, 90 minuts uEl Harlan és contractat per portar el camió blindat d’un casino de Las Vegas. Una nit en què va al volant, el seu super· visor, el Bruno, decideix robar el furgó. A més, mata tots els seus companys. Com a conseqüència, el Harlan es veu implicat com a còmplice en el succés. Seagal és Harlan Banks, un exde· linqüent a la recerca de venjança. Estrena de la segona temporada a Amazon Prime Video Una trobada casual entre l’Adriana i el Sergio, excompanys de batxillerat, marca l’inici del joc de les claus, en què quatre parelles s’intercanvien i generen noves combinacions sexuals i afectives en un joc perillós, entre l’atzar i el desig. En la segona temporada, han passat alguns mesos des de l’últim joc de les claus. Cada membre del grup intenta refer la seva vida mentre s’enfronta a les conseqüències que va desencadenar l’escollir un parell de claus dins d’un inofensiu bol de vidre. Ara viuen amb la incògnita de si podran superar el passat o s’hauran de rendir als seus desitjos. Ja que, per molt que te n’amaguis, el desig et troba. ‘El Juego de las llaves’ Mèxic, 2019 Comèdia Prime 30 minuts (18 episodis) Cleaner 22.30 hores. | NEOX De Renny Harlin. Amb Samuel L. Jack· son, Ed Harris, Eva Mendes, Luis Guz· mán, Keke Palmer, Maggie Lawson, Jose Pablo Cantillo, Robert Forster, Edrick Browne, Marc Macaulay, Ro· salind Rubin, Mike Guy, Richard Folmer, James Barnes, Linda Leonard. EUA, 2007. Intriga, 93 minuts uLa feina de Tom Cutler consisteix a netejar l’escena del crim després que la policia hagi fet la seva tasca. No obstant això, un dia neteja per error l’escenari d’un assassinat abans de l’arribada de la policia. Samuel L. Jackson protagonitza aquest thriller. © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Dijous, 16 de setembre del 2021 Programació | 55 TVE-1 LA 2 TV-3 Incluye el temps.15.15 Amor Gastronòmik. 15.45 Saber y ganar. 16.30 Grandes documentales. Supersentidos. 17.15 Grans documentals. Itàlia salvatge. Els grans depredadors. 18.15 20 Vint. 18.45 En línia. 20.00 El vespre. 20.30 Atención obras. 21.10 Los puentes más extraordinarios del mundo. 22.00 Los bastardos de Pizzofalcone. 23.40 Los dos Escobar. 01.25 Festivales de verano. 02.40 Documenta2. ANTENA 3 13.45 Les Sisters. 14.09 El xou de la Pantera Rosa. 14.32 El detectiu Conan. 14.56 El xai Shaun. 15.34 Les tres bessones. 16.00 Leo, el guardabosc. 16.31 Louie. 16.44 Els mixets. 16.59 Mya Go. 17.10 Comptem amb la Paula. 17.31 El Mic i els seus amics. 17.56 Una mà de contes. 18.13 Un dramarama total. 18.33 Wow! English Method. 18.41 Xavier Enigma i el museu secret. 19.14 Els germans Kratt. 19.36 Zoom, el dofí blanc. SUPER 3 CUATRO 12.48 Los superminihéroes. 13.12 Una casa de locos. 13.34 Bob Esponja. 15.03 Henry Danger. 15.46 Escuela de rock. 16.07 Frankie. 16.28 Star Falls. 16.49 El misterio de los Hunter. 17.12 Bing. 17.26 Pocoyó. 17.33 Momonsters. 17.47 Kid-e-Cat. 17.52 Simon. 18.04 Peppa Pig. 18.09 Hey Duggee. 18.16 Brave bunnies. 18.23 Gigantosaurus. 18.34 La Patrulla Canina. 18.57 PJ Masks. 19.21 44 Gatos. 19.33 Ricky Zoom. CLAN TV TELE 5 12.45 Va passar aquí. 13.15 Slow BTV. 13.45 BTV Notícies 73. 14.00 BTV Notícies migdia. 14.20 El temps. 14.30 La porteria. 15.30 Punt de mira. 16.55 Arxiu BTV. 17.30 Arxiu BTV. 18.05 Slow BTV. 18.30 Via 15. 19.00 Àrtic. 19.30 BTV Notícies vespre. 19.55 El temps. 20.05 Bàsics BTV. 21.15 BTV Notícies 73. 21.30 Àrtic. 22.00 La família Barris. 22.45 Retrats. 22.55 Va passar aquí. 23.30 Habitació 910. 01.30 Àrtic. BETEVÉ LA SEXTA 20.00 Info K. Presenta Laia Servera. 20.18 Efecte wow. 20.26 Bricociència. 20.52 Efecte wow. 21.03 El detectiu Conan. 21.30 Avatar, la llegenda de la Korra. 21.55 El gran dictat. Presenta Òscar Dalmau. 22.15 Quan arribin els marcians. Presentan Júlia Bertran, Jofre Font. 22.45 El documental. L’home que ho volia veure tot. 23.40 Cine. Terra cremada: La destrucció de Barcelona? 00.55 Quan arribin els marcians. EL 33 06.00 El bosque protector. 06.20 La 2 express. 06.30 That’s English. 06.55 La 2 express. 07.00 Zoom tendencias. 07.30 Inglés online TVE. 07.55 La 2 express. 08.00 Cafè d’idees. 09.55 La aventura del saber. 10.55 Aquí hay trabajo. 11.25 La 2 express. 12.00 Los puentes más extraordinarios del mundo. 12.45 Mañanas de cine. El sheriff de Oracle. 14.00 Islas tropicales. 14.50 La 2 express. 14.55 L’informatiu.. 7.00 El zapping de surferos: lo mejor. 7.25 Mejor llama a Kiko. 7.55 ¡Toma salami! 8.40 El precio justo. 9.45 Alerta Cobra. 12.45 Alta tensión. 13.45 Los teloneros. Amb Antonio Castelo i Miguel Lago. 15.05 Noticias Deportes Cuatro. Amb Manu Carreño. 15.20 Deportes Cuatro. 15.30 El tiempo. 15.45 Todo es mentira. Amb Risto Mejide. Amb la col·laboració de Marta Flich, Miguel Lago i Antonio Castelo. 17.00 Todo es mentira bis. 17.45 Cuatro al día. 20.00 Cuatro al día a las 20 h. 20.40 Deportes Cuatro. 20.55 El tiempo. 21.05 First Dates 22.50 Horizonte. 1.30 El Desmarque de Cuatro. 2.40 Callejeros. Orden de alejamiento. 6.00 Telediario matinal. 8.30 La hora de La 1. 12.30 Mejor contigo. 14.00 L’informatiu. Amb Laura Mesa. 14.20 Mejor contigo. 15.00 Telediario 1. Amb Ana Blanco. Esports: Lourdes García Campos. 15.55 L’informatiu. Amb Laura Mesa. 16.15 El tiempo. 16.30 Dos vidas. 17.25 Servir y proteger. 18.25 El cazador. Amb Ion Aramendi. 19.20 España directo. 20.30 Aquí la Tierra. 21.00 Telediario 2. Amb Carlos Franganillo. Esports: Arsenio Cañada. 22.10 Viaje al centro de la tele. 22.35 ¿Y si sí...? Amb Santiago Segura. Amb la col·laboració de Javier Quero, Federico de Juan, Sara Escudero, Martita de Graná, Sayago Ayuso i Isidro Montalbo. 23.30 Obrim fil. 6.00 Notícies 3/24. 7.30 TN matí. Amb Ariadna Oltra. 8.30 Els matins. 11.00 Planta baixa. 13.55 Telenotícies comarques. Amb Núria Solé. 14.30 Telenotícies migdia. Amb Raquel Sans i Xavi Coral. Esports: Marta Bosch. 15.40 Cuines. Ànec amb raïm. 15.55 Com si fos ahir. 16.40 Tot es mou. 20.15 Està passant. Amb Toni Soler i Jair Domínguez. Amb la col·laboració de Marc Giró, Elisenda Carod, Judit Martín i Òscar Andreu. 21.00 Telenotícies vespre. Amb Toni Cruanyes. Esports: Quim Robert. 22.05 Polònia. 22.45 Fake Night. 23.35 Més 324. 1.20 Notícies 3/24. 4.00 Rumba a l’estudi. 5.00 Folc a l’estudi. 6.15 Gen360. 6.30 ¡Toma salami! 7.00 Informativos Telecinco. Amb Leticia Iglesias i Arancha Morales. 8.55 Previo: El programa de Ana Rosa. 9.00 El programa de Ana Rosa. 13.30 Ya es mediodía. 15.00 Informativos Telecinco. Amb Isabel Jiménez i David Cantero. 15.40 Deportes. 15.50 El tiempo. 16.00 Sálvame limón. 17.00 Sálvame naranja. 20.00 Secret Story: La casa de los secretos. 21.00 Informativos Telecinco. Amb Pedro Piqueras. 21.45 El tiempo. 21.55 Deportes. 22.00 Secret Story: La casa de los secretos. 1.15 La casa de los secretos en directo. 2.45 La tienda en casa. 3.00 El horóscopo de Esperanza Gracia. 6.00 Minutos musicales. 7.30 Previo Aruser@s. 9.00 Aruser@s. 11.00 Al rojo vivo. 14.30 La Sexta noticias 1ª edición. 15.10 Jugones. 15.30 La Sexta meteo. 15.45 Zapeando. 17.15 Más vale tarde. 20.00 La Sexta noticias 2ª edición. 20.55 La Sexta Clave. 21.15 La Sexta meteo. 21.25 La Sexta deportes. 21.30 El intermedio. Amb El Gran Wyoming. 22.30 El jefe infiltrado. 2.30 Pokerstars. 3.00 The game show. 9.00 Espejo público. 13.20 Cocina abierta con Karlos Arguiñano. 13.45 La ruleta de la suerte. 15.00 Antena 3 Noticias 1. 15.45 Deportes. 16.00 Cocina abierta con Karlos Arguiñano. 16.02 El tiempo. 16.30 Amar es para siempre. 17.45 Tierra amarga. 19.00 ¡Boom! 20.00 Pasapalabra. 21.00 Antena 3 Noticias 2. 21.30 Deportes. 21.35 El tiempo. 21.45 El hormiguero 3.0. 22.45 Los hombres de Paco. La carne en el asador. 1.15 Cine. A storat Toni Soler davant aquest boicot de Junts a la taula de diàleg, intentant explosionar-la tant sí com no. Atònit Soler, i alhora petant-se de riure, el director i presentador d’Està passant (TV-3), consolant-se, advertia: «Podria haver sigut pitjor. La primera opció de Junts era posar a la taula Ramón Cotarelo, Pilarín Bayés i... ¡aquell ninot de Puigdemont que saludava els cotxes a l’AP-7!». ¡Ahh! És en els programes d’humor i de mofa, i no en els Telenotícies, on moltes vegades trobem les claus de la veritat del que passa. Aquest programa de Soler va ser creat com a trinxera d’ajuda a la transformació de TV-3 en artefacte d’agitprop independentista. O sigui que Està passant va néixer per ser una eina utilitzant l’humor com a coartada. Però una cosa és prestar-se a ser un estri i una altra fer el paper d’escolà cec, esclau de la consigna de torn. Per això Soler, que és llest, en aquest cas s’ha desmarcat de la doctrina i ha utilitzat aquell niFERRAN MONEGAL TU I JO SOM TRES La taula de diàleg i el ninot de Puigdemont Toni Soler va mostrar el Puigdemont de l’AP-7. not de Puigdemont que va aparèixer a l’AP-7 com a metàfora del que ha passat de veritat en aquesta taula de diàleg, i que no és altra cosa que l’enrabiada que hi ha a Waterloo. No és una estratègia de diàleg, ni la recerca d’una Catalunya més pròspera, més igualitària, el que la colla de Bèlgica busca. El que des de Waterloo s’impulsa són un conjunt de tàctiques tretes dels manuals clàssics de la guerra de guerrilles; i naturalment envien les ordres oportunes als seus peons de Junts, i també a altres criatures camuflades de periodistes. La veritat és que a Waterloo van a la seva. Posem un recent exemple televisiu. Fa 12 dies, el periodista Xavier Graset (Més 324) va fer una interessantíssima entrevista a Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont. Li va preguntar pels seus viatges a Rússia. Alay va contestar: «Tota la maquinària internacional del president Puigdemont segueix en marxa. ¡No s’atura!». Va repreguntar Graset llavors: «¿I tot això ho comuniquen a la Generalitat, al president Aragonès?». Resposta: «El president Puigdemont no forma part del Govern. Té la seva pròpia agenda». Efectivament, a la seva, i punt. La precisa perdigonada de Soler, advertint que pitjor hauria sigut que a la taula haguessin posat el ninot de Puigdemont, potser il·lumina Sant Joan Despí i propicia la revolta dels escolans. ¡Ahh! Temo la següent ceguesa que els pugui sobrevenir. n © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

El Periódico de Catalunya, SL. Tel: 93 265 53 53. Subscripcions i atenció al lector: 93 222 27 22. Atenció al punt de venda: 93 222 56 66. El Periódico de Catalunya, SL. es reserva tots els drets sobre els continguts d’EL PERIÓDICO, els suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita. Difusió controlada per l’OJD. Any XLIII. Número 15.347. ISSN 1578-746X. D.L.: B 36.860 - 1978 Fa tot just quinze dies que les tropes dels Estats Units van abandonar l’Afganistan. Des de llavors les informacions explicant com evoluciona la implantació del règim dels talibans cada vegada ens arriben amb menys freqüència, perquè l’actualitat ha posat el focus d’atenció en altres temes i altres punts del planeta. Segurament al nou règim dels extremistes islàmics ja li va bé que Occident giri l’esquena a aquell país, perquè així tindran les mans lliures per fer i desfer com els convingui. L’única manera que tenim d’estar informats és gràcies als periodistes que treballen sobre el terreny, en molts casos jugant-se la vida. Els corresponsals de guerra són incòmodes pel poder i els exèrcits perquè són el testimoni de les atrocitats que s’arriben a fer al camp de batalla. A la història del periodisme hi ha cert debat per decidir qui va ser el pioner d’aquesta especialitat informativa. El tòpic diu que durant l’antiguitat personatges com Tucídides explicant la Guer - ra del Peloponès el 424 aC o Juli Cèsar amb els seus comentaris sobre les campanyes a la Gàl·lia el 55 aC serien alguns dels precedents d’aquesta feina, però salta a la vista que no és el mateix. Tucídides va escriure sobre aquell conflicte quan ja feia temps que s’havia produït, i Cèsar era part implicada i es dedicava a narrar les seves victòries. En realitat no es pot parlar de corresponsals de guerra fins que sorgeix la premsa moderna al Regne Unit, on a finals del segle XVIII els periòdics van anar guanyant importància. Va ser allà on van aparèixer els primers casos de periodistes enviats als conflictes per informar des d’on passaven les coses. Sembla que el pioner hauria sigut John Bell, propietari del The oracle and public advertiser. Quan el 1794 els britànics van entrar en guerra amb els revolucionaris francesos, va desplaçar-se als Països Baixos per crear una xarxa de corresponsals locals i paral·lelament va començar a escriure les seves pròpies cròniques des del front. El problema va ser que com les seves informacions no agradaven als comandaments del seu país, el van acabar acusant de conspirar a favor de l’enemic i el van titllar d’espia de Robespierre. Una cosa semblant li va passar a Charles Lewis Gruneisen quan el London Morning Post el va enviar a Espanya per cobrir la Primera Guer ra Carlina el 1833. La capçalera, d’ideologia tory, simpatitzava amb els posicionaments tradicionalistes i conservadors dels partidaris del pretendent Carles, que volia usurpar el tron a Isabel II. La idea era que Gruneisen informés de com avançaven les campanyes militars, però al fer-ho va acabar oferint un cru retrat de la primera de les tres guerres civils que viuria Espanya durant el segle XIX. Aquest periodista hauria continuat oblidat si no hagués sigut per l’historiador Alfons Bullón, que el va descobrir durant la realització de la seva tesi doctoral dedicada al carlisme. Gruneisen, impactat per la violència del conflicte, va arribar a intercedir per uns presoners isabelins que estaven a punt de ser afusellats. El seu comportament va despertar les sospites dels carlistes, que el van acusar d’espionatge i el van estar a punt d’executar. Finalment, però, va salvar la vida i, fins i tot, va ser condecorat pel pretendent Carles. El 2017, Gruneisen va ser protagonista d’un documental on s’explicava la feina dels corresponsals de guer ra d’abans i ara. Fins a la seva reivindicació, tradicionalment es considerva que el primer periodista que havia cobert un conflicte hauria sigut William Howard Russell, enviat a la Guerra de Crimea del 1853 pel diari The Times. Segurament per la transcendència del conflicte, que a més estava protagonitzat per britànics, i perquè les cròniques van anar il·lustrades amb imatges dels llocs dels fets, va fer que durant molts anys se’l posés al capdamunt de la llista. És possible que futures investigacions descobreixin altres periodistes que van arriscar la vida per poder informar els seus lectors. Gràcies a ells i als seus successors, podem saber què passa al món i ser més conscients de les atrocitats dels exèrcits. No és estrany que incomodin tant el poder. n Uneix-te a la comunitat d’apassionats de la història d’EL PERIÓDICO. Envia comentaris, fes consultes i proposa temes que voldries que tractem en aquest espai. Escaneja el QR i participa-hi. Entendre-hi + amb la història Els primers corresponsals de guerra Un periodista cobreix una protesta al Pakistan. XAVIER CARMANIU MAINADÉ Pel que fa a les dones pioneres en aquest camp del periodisme, es poden citar els casos de l’escocesa Florence Dixie, que va ser al continent africà el 1880 per informar sobre la guerra anglobòer com a corresponsal de The Morning Post, i la canadenca Florence McLeod Harper, que va cobrir el front de l’est de la Primera Guerra Mundial per al Leslie’s Weekly. Les dones pioneres Es juguen la vida per informar sobre els conflictes que hi ha al món. És una feina tan arriscada com imprescindible, que ens ajuda a entendre què passa més enllà de les nostres fronteres. Per exemple, a l’Afganistan. al front Un reporter filma una entrega d’armes a El Arbaa, el 1922. Arxiu Amir Qureshi / AFP 8 420565 004008 15347 © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.