ED_29_may_2022 (1)

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Director: Preu: 2,50 €
Recipient: 7,95 € NoPvreol·mlao: 5s:,9X5X€X
ALBERT SÁEZ
DIUMENGE
La Champions
del Madrid té 29 de maigDIdUeMl E2N0G22E
un heroi, el porter 29 de maig del 2022
Courtois. P. 48
EDICIÓ CATALÀ

CAT

Edició digital:
ELPERIODICO.CAT

DEBAT SOBRE L’ORGANITZACIÓ ESCOLAR PER L’AVANÇAMENT DEL CURS

L’escola blinda la jornada partida

Catalunya aplicarà l’horari continu a infantil i primària, només al setembre, però professors i pares
temen que el model es pugui allargar tot el curs, com passa en altres comunitats autònomes

TEMA DE DIUMENGE | P. 2 A 4

Julio Muñoz / Efe

Pedro Sánchez i el candidat
Juan Espadas, ahir al míting
de Dos Hermanas (Sevilla).

Pendents d’Andalusia

El PSOE apunta a un canvi en el Govern si pateix un fracàs electoral el 19 de juny PANORAMA| P. 6 I 7

‘Boomers’ davant Els grans riscos de
‘millennials’ l’apagada nuclear

El cisma generacional Espanya busca la solució
arriba a l’oficina al desmantellament

Més Periódico Actius

ES IMPORTANTE ADÓNDE VAS, Ferry
PERO CON QUIÉN, TODAVÍA MÁS Mallorca

40desde
€

por trayecto con coche

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Tema del diumenge : Proposta d’horari
per a l’ESO als
Debat sobre l’organització escolar
instituts i escoles
catalans

MONTSE BARAZA Catalunyaaposta nada partida en aquests centres,
Barcelona perunaeducació com donen per fet molts do-
ambjornadapartida cents. Matisa que la idea del De-
L’avançament de la tornada a partament és que allarguin ho-
l'escola el curs 2022-23 vinent a Els instituts escola hauran de fer un mínim de tres tardes lectives rari per incloure servei de men-
Catalunya comportarà la intro- jador. «Per equitat, volem que els
ducció, només almesdesetembre, a secundària a partir del setembrenLa disjuntiva entre horari instituts tinguin menjadors
de la jornada contínua a infantil i oberts perquè els alumnes
primària, jornada que ja funciona continuat i horari complet divideix pedagogs i famílies s’hi puguin quedar a di-
habitualment a la secundària (de nar», explica. No serà
08.00 a 14.30). La mesura ha dis- cionament el curs 2020-21 «hau- tivitat lectiva a la tarda o només 2023-24 ja hauran de passar a la per a aquest curs, per-
parat alertes entre famílies i do- ran de transformar el marc hora- una o dues tardes. A partir del se- jornada partida. A la resta d’ins- què s’ha de veure com
cents, que temen que aquest hora- ri en un de saludable». Això signi- tembre hauran de fer jornada tituts, Educació els permet se- els instituts recuperen
ri escolar s’instauri, com passa a fica que en totes les etapes hi partida un mínim de tres tardes a guir amb la jornada intensiva o aquest servei.
bona part d’Espanya. «No serà així. haurà d’haver una franja de 12.00 la setmana. adoptar l’horari dels instituts
La primària seguirà en jornada de a 14.00 hores per dinar (a casa o al escola. En relació amb la
matí i tarda», assegura a EL PE- menjador) i descansar. Els instituts escola sorgits jornada contínua o la
RIÓDICO Núria Mora, secretària de d’una fusió que entrin en fun- El 80% d’instituts tenen ho- partida hi ha visions con-
Transformació Educativa del De- Dels 97 instituts escola que hi cionament aquest curs podran rari intensiu. Mora nega que traposades. Una de les úl-
partament d’Educació. ha a Catalunya, 27 no fan cap ac- mantenir l’horari, però al curs Educació vulgui introduir la jor- times aportacions ha vingut
de la mà de Marta Ferrero, Lu-
La conselleria de Josep Gon- cas Gortazar i Ángel Martínez
zàlez-Cambray no és gaire par- Jorge, que han publicat un estudi
tidària de la jornada contínua, si- que conclou que la jornada con-
nó tot el contrari. La seva aposta tínua (matinal, intensiva o com-
és aplicar la jornada partida a pactada) és un model social i edu-
l’ESO als instituts escola. catiu regressiu. L’estudi asse-
nyala que la pandèmia ha accele-
El Departament ha ordenat rat a Espanya la implantació de la
que tots els instituts escola –en jornada contínua a primària i veu
què conviuen infantil, primària i «molt probable» que aquesta si-
ESO– que ja estiguessin en fun- gui la tendència de futur.

Ricard Cugat

Alumnes de secundària de l’Institut Escola Antaviana, fent classe a la tarda.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

CLASSES 2-3

de 8.30 a Diumenge, 29 de maig del 2022
12.00
ENTRADA AL (amb un MENJADOR CLASSES
CENTRE
descans) 12.00 15.00
Entre les a a
8.00 de 8.30 a
i les 14.00 14.00 16.30
8.30
(amb dos
descansos)

La jornada partida a secundària suposarà una nova despesa
per a moltes famílies: la del menjador. El canvi també té repercussions

en l’horari de les extraescolars i en l’horari del transport interurbà.

Les famílies critiquen els
«canvis sense recursos»

Afegeixen que ral. «La jornada intensiva que M. BARAZA «De tot això se n’hauria de temps per oferir un servei de
aquest model és una s’aplica a Espanya és disfuncio- Barcelona parlar o se n’hauria d’haver par- menjador de qualitat i tranquil»,
font de desigualtats. «La jor- nal, perquè no hi ha famílies que lat. Hi ha d’haver un debat i no adverteix Mariela Camejo, mem-
nada matinal està associada a treballin cinc hores. I si n’hi ha, Les famílies dels instituts escola s’ha fet», lamenta Lluís Vila, pre- bre de l’associació de famílies de
una rotunda menor participació és a costa de les dones». que a partir del curs que ve faran sident de Fapaes, una associació l’alumnat (AFA), que gestiona el
en extraescolars en comparació jornada partida a l’ESO caminen que agrupa més de 4.000 famílies servei.
amb els de jornada partida». I el tercer problema és el de la preocupades pels efectes que d’alumnes de secundària.
jornada lectiva. Palacín defensa tindrà aquest canvi a les seves Per compensar la despesa im-
Impacte en els alumnes que les escoles «han» d’oferir logístiques. El primer que els to- No estan en contra de la «jor- prevista del menjador, aquest
«activitat educativa» (no pas carà la butxaca és el menjador. nada saludable» perquè «no po- centre oferirà la possibilitat que
El debat té tres actors: alumnat, lectiva) fins a les 16.30. «Tancar dia ser que els alumnes dinessin a els alumnes portin un tàper. «Do-
famílies i professors. Pedagògi- l’escola o l’institut a les 14.30 o les Els estudiants que visquin a la dos quarts de quatre de la tarda o nen aquesta opció, però no hi ha
cament, Ferrero, Gortazar i Mar- 15.00 és un problema. Converteix vora de l’institut podran anar a a les quatre», però sí que adver- neveres. Caldrà veure com es
tínez admeten que «no existeix l’escola en una acadèmia mati- casa a dinar i tornar. La resta teixen que hi ha una sèrie de conserven aquests aliments», as-
cap evidència rigorosa de l’efec- nal, en què desapareix el servei s’haurà de quedar a dinar al cen- components que s’han de tenir en senyala Camejo.
te de la modalitat de jornada so- de menjador i es privatitzen les tre. ¿I com s’organitza això? ¿Hi compte de cara a les famílies.
bre el rendiment acadèmic». Sí tardes. Les famílies amb recursos ha prou espai? ¿de quina manera Des de l’AFA de l’IE Palmerola
que hi ha evidència «abundant» pagaran extraescolars, mentre afectarà les famílies la despesa Més difícil en comarques de Sant Celoni, Gerard Masferrer,
que «el temps a l’escola suposa que les famílies vulnerables tin- –que fins ara no tenien– del lamenta la carència d’informació
un impacte positiu en els alum- servei de menjador? ¿Es donaran «A Barcelona ciutat serà més fà- i que Educació «faci canvis i no
nes en termes acadèmics i so- Educació beques? ¿Portar el dinar de casa cil, però a comarques no ho serà posi recursos». Al·ludeix a la des-
cioemocionals». També hi ha treballa perquè pot ser una opció? Són preguntes tant», apunta Vila. A l’IE La Tor- pesa més gran per a les famílies i
evidències que la jornada partida els instituts que encara no tenen resposta per dera, de Santa Maria de Palautor- als problemes d’espais. «Els que
s’adapta millor als bioritmes dels recuperin el servei a les famílies. dera, les famílies estan molt mo- siguin capaços d’oferir un servei
alumnes i els millora la salut. de menjador lestes. «El nostre menjador és de menjador àgil i fer tres torns,
petit. No tenim espai. Ni tindrem ho tindran fàcil. Els que no, tin-
Quant a les famílies, en què hi dran tardes de sedentarisme, in- dran dificultats», augura.
ha diversitat de casuístiques, ternet i nens clau», afirma. Ricard Cugat
l’estudi remarca que «la jorna- Ajustos als autobusos
da contínua té un efecte negatiu Professors per la contínua Estudiants d’ESO de l’Antaviana, al menjador.
i significatiu en els ingressos i El canvi també afecta l’horari de
l’ocupació de les famílies, espe- El sindicat de professors de se- les extraescolars. I als municipis
cialment gran per a les mares, cundària Aspepc va ser l’entitat més petits repercutirà en els ho-
que són les que concentren el que al 2010 va convèncer a la lla- raris del transport interurbà. És
66,4% de l’impacte, cosa que vors responsable política Irene per això que molts centres situats
agreuja la bretxa de gènere». Rigau d’introduir la jornada con- en aquests entorns planegen de-
tínua en l’ESO. El secretari gene- manar una pròrroga d’un curs per
El president de la Fundació ral d’Aspepc, Xavier Massó, as- ajustar tots aquests aspectes.
Bofill, Ismael Palacín, rebutja el segura que a la tarda cau l’aten-
debat «simplificat i pobre» de ció i la disciplina dels alumnes. I Ja hi ha instituts escola que
continuada o partida i el situa destaca que la contínua ha supo- funcionen amb jornada partida. És
vinculat a tres problemàtiques: sat una millora de la convivència el cas del Trinitat Nova, de Barce-
d’una banda, la reforma horària. i horaris més racionals. n lona. Fan quatre dies de jornada
«Tenim horaris impossibles partida. «Als alumnes els va molt
com a societat», exposa. L’altre bé, als professors els costa més»,
problema és el del mercat labo- assenyala la directora, Muntsa
Carbonell. L’Antaviana, a Nou Bar-
ris, ja ofereix tres tardes lectives,
model que van consensuar amb les
famílies. El seu director, Francesc
Freixanet, opina que està sent un
any difícil i es pregunta si «era ne-
cessari fer-ho tot alhora». n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

4 | Temadeldiumenge Diumenge, 29 de maig del 2022 |

Debat sobre l’organització escolar

A les escoles d’infantil i primària Canàries va ser la primera autonomia a implantar, fa dècades, la jornada com la zona sud, on l’horari
¿jornada partida o contínua? Ca- comprimida, que ja és majoritària en comunitats com Andalusia, intensiu ja acapara el 79% dels
talunya i Euskadi segueixen sent Astúries i Cantàbria. Euskadi, com Catalunya, la continua frenant. centres públics. «És un problema
dos fortins de la primera, defen- França i el Regne Unit aposten per la partida. per a les famílies. Algunes es
sades per tots els mitjans pels veuen obligades a escollir una es-
seus governs autonòmics. Aragó, L’horari intensiu guanya cola fora del seu barri per acon-
Navarra i València tenen les dues terreny a Madrid seguir la jornada partida», criti-
opcions en proporcions similars ca Morillas.
mentre que a Madrid la intensiva OLGA PEREDA
està guanyant terreny, que ja és Madrid Extraescolars
majoritària a Andalusia, Astúries,
les Balears, Cantàbria, Castella David Castro Arran de la pandèmia, la Comu-
i Lleó, Galícia i Múrcia. Canàries nitat de Madrid va decidir unila-
va ser la primera comunitat, fa teralment atorgar als equips di-
dècades, a implantar al 100% la rectius la possibilitat d’imposar
jornada contínua. Ha intentat la jornada intensiva sense con-
tornar a la partida, però no ho ha sultar les famílies. A l’escola Ciu-
aconseguit. dad de Roma (districte de Reti-
ro) es va implantar la intensiva,
A nivell internacional, França, provocant inquietud entre els
Bèlgica, Irlanda, el Regne Unit i progenitors. El centre va donar
Països baixos tenen la jornada l’opció de sortir a les 17.00 hores
escolar partida. Alemanya, Polò- sempre que fessin activitats ex-
nia, Àustria, Xipre i Estònia, en- traescolars. Tenen un preu mo-
tre d’altres, estan en el model in- derat gràcies a l’associació de
tensiu mentre que Itàlia, com Es- famílies, però no deixa de ser
panya, els barreja tots dos. prohibitiu en les llars amb una
renda més baixa.
«El primer objectiu de l’esco-
la és l’educatiu. Això ha de quedar De cara al nou curs, s’ha
molt clar. Així que el debat sobre permès, de nou, votar a les famí-
l’organització del temps només lies, que han donat suport a la
hauria de tenir un objectiu: l’in- jornada partida tot i que en un
terès dels estudiants», afirma percentatge menor que en el
Mari Carmen Morillas, presiden- passat. «Hi ha llars que s’han
ta de la federació Giner de los Rí- adaptat al model intensiu gràcies
os, que reuneix les associacions als avis o poden teletreballar a la

Els pares i Les escoles amb
les mares jornada contínua
adverteixen que compensen amb
la jornada compacta extraescolars, que
és pràcticament no totes les famílies
irreversible poden pagar

de pares i mares d’alumnat de la tarda», explica Patricia López,
Comunitat de Madrid. Morillas mare d’una alumna de cinquè.
recorda que les hores de classes
són les mateixes en tots dos mo- A més a més dels problemes
dels, el que passa és que en la per a la conciliació, l’horari con-
contínua hi ha menys espai per a tinu comporta el perill de la pos-
esbarjos i convivència i l’horari sible desaparició del menjador
està més comprimit. escolar. En l’horari partit, el 72%
de l’alumnat dina al centre da-
Molts interessos Sortida d’una escola, a Madrid. El debat, que és marxa enrere. En teoria sí, però la vant el 38% de l’intensiu.
recurrent cada any, realitat és que no», conclou.
Present a les escoles des de fa ta controvèrsia «provoca un con- provoca desgast en Davant la situació madrilenya
dècades, en el debat s’hi barre- siderable desgast en la convivèn- la convivència dels A Madrid, on el Govern auto- hi ha la basca, on el Govern au-
gen molts altres interessos. Per cia als centres i enrareix l’am- centres i enrareix nòmic sempre al·lega la llibertat tonòmic –igual que a Catalu-
començar, els de les mares i els bient escolar», reconeix Morillas. l’ambient escolar dels centres per organitzar-se, la nya– és ferm defensor de la jor-
pares. Cada família té les seves jornada contínua està en clar as- nada partida per a l’alumnat
pròpies circumstàncies però, ¿És partidària la federació Gi- cens a l’escola pública. No passa d’infantil i primària.
majoritàriament, són proclius a ner de los Ríos de continuar amb el mateix en la concertada ni en la
l’horari partit perquè els xavals la partida? Conscient que cada privada. El curs que ve, un grapat de
surtin més tard del col·le i poder família és un món, la presidenta col·les i instituts públics es veu-
així conciliar els seus horaris la- no vol donar un sí o un no rotund. Segons la federació Giner de ran obligats a renunciar a la in-
borals. A l’altre costat del ring hi El que sí que destaca és que els los Ríos, l’horari partit està im- tensiva i implantar la partida. Fa
ha els docents, a favor de la in- equips directius han d’oferir tota plantat al 96% de les escoles més d’una dècada es van apun-
tensiva, que facilita la seva pròpia la informació abans de proposar concertades i privades davant el tar a un programa de classes de
conciliació. De fet, a Madrid, són la votació a les famílies. «També 40% de les públiques. Hi ha algu- reforç i activitats anomenat He-
els professors qui cada any pre- cal ser conscient que si s’implan- nes demarcacions madrilenyes, datze. El Govern basc ha endurit
senten la sol·licitud perquè els ta la jornada contínua no hi ha les condicions per formar part
centres votin un canvi de jornada del pla, de manera que si els cen-
en cas de tenir la partida. Aques- tres no són aptes hauran d’obli-
dar-se de la jornada contínua i
implantar la partida, aplaudida
per pares i directors. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Publicitat| 5
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 29 de maig del 2022

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

LES ENQUESTES DE LES PRÒXIMES
ELECCIONS ANDALUSES

ESCONS
Entre parèntesis, resultats del 2018

PSOE

33

PP (33) (12) Per Andalusia
(17)*
45 Vox 8
21
Mitjana
Panorama > d’enquestes Endavant

Política (26) 2
MAJ. ABS
(21) Cs

Resultats 55 1

del 2018 *Endavant Andalusia, que incloïa Podem

L’endimoniada legislatura

El PSOE apunta a un canvi en el
Govern si hi ha fracàs a Andalusia

> En el partit s’ha instal·lat un clima de «pessimisme» de cara a les eleccions del 19-J > Es
tem que un mal resultat condicioni les generals i obri un nou cicle polític a Espanya

Europa Press

JUANMA ROMERO El candidat del PSOE-A a la presidència de la Junta, Juan Espadas, ahir, en un acte a Dos Hermanas. o matisat». És un clàssic que el
MARISOL HERNÁNDEZ PSOE, en les eleccions, funcioni
Madrid territorials emergeixen diferents Un «cop de timó», El llindar està situat en els 33 com un motor dièsel, al ralentí al
graus de preocupació. Però molts com una remodelació diputats que va obtenir Susana principi. El dubte és si arribarà a
Es viuen molts nervis al PSOE. Es coincideixen que Pedro Sánchez de l’Executiu, Díaz l’any 2018, que van ser el escalfar-se a temps abans del 19-J.
van començar a notar fa set- ha de reaccionar si, com apunten podria ser una pitjor resultat històric del partit.
manes, amb la certesa del canvi les enquestes que té la Moncloa, el sortida a la crisi Ja es consideraria un avenç pujar Però com convenen dos diri-
en les perspectives econòmiques PSOE andalús només arriba a una mica respecte a aquest llistó, gents, el problema no rau estric-
que comportava la invasió russa mantenir el resultat de fa quatre ministra, tot i que es tem una ma- però situar-se per sota qüestio- tament en les andaluses, el me-
d’Ucraïna, la inflació galopant, els anys o fins i tot baixa. la dada el 19-J, apunta que les an- naria la continuïtat del secretari diocre resultat de les quals es do-
efectes al cistell de consum, la daluses en realitat poden «tancar general del PSOE-A i candidat a la nava per «descomptat» des de fa
mala gestió política de l’espionat- Sense els socialistes sòlids a un cicle» en lloc d’obrir-lo, com Junta, Juan Espadas. Fins i tot a mesos perquè Espadas va co-
ge als independentistes, el cessa- Andalusia, s’estén la idea que Al- ha acostumat a passar, perquè el Ferraz reconeixen que al partit, mençar la carrera cap a les urnes a
ment de la directora del Centre berto Núñez Feijóo podria ser el 2023 el PSOE «guanyarà les mu- que sempre ha funcionat a Anda- les primàries de fa menys d’un
Nacional d’Intel·ligència (CNI) per pròxim president, perquè la co- nicipals i consolidarà els seus go- lusia com una maquinària pode- any, i en els dos anys i mig ante-
calmar ERC, la tensió de no comp- munitat és el graner tradicional verns autonòmics», amb la Rioja rosa ben greixada, li està costant riors, el PSOE-A, encara amb Díaz
tar amb prou vots en cada votació socialista i, sense ella (reparteix 61 com a principal dubte. «entrar en calor». al capdavant, no va sortir del seu
important... escons dels 350 del Congrés), es particular «mur de les lamenta-
calcula que és molt difícil retenir el Sí que s’ha observat una millo- cions sense construir alternativa».
Ara, la por d’un mal resultat a poder, per molt que el PSC es tor- ra en els últims dies, una mica més «El problema és que si a Andalusia
les eleccions andaluses del 19 de ni a consolidar a Catalunya. Una d’ànim, un «pessimisme corregit tenim un sot, el clima s’estendrà
juny que suposi la confirmació per a generals», sentencia un alt
d’un canvi de cicle electoral a Es- cap territorial.
panya ha convertit aquesta in-
quietud en un veritable mal d’es- «Cirurgia fina»
tómac, persistent, punxant a esto-
nes, que ni en el Govern ni en el Per això ha filtrat la sensació que,
partit aconsegueixen calmar. Per si es firma un fiasco el 19-J, Sán-
això ja es pensa en un «revulsiu», chez haurà de respondre. Entre les
en un «cop de timó» que es podria solucions s’apunta a una «nova
traduir en una remodelació més o remodelació a l’Executiu» o al-
menys àmplia del Gabinet. Però no menys a una «disminució de car-
només es pensa en aquesta sortida. teres». O a un relleu puntual de
ministres per destinar-los a can-
A les terminals del partit, a Ma- didatures municipals o autonòmi-
drid i a fora, es percep i es reconeix ques de 2023. O a una «cirurgia fi-
aquest «pessimisme». És innega- na» en el segon esglaó de l’Execu-
ble. I aquest estat d’opinió ha si- tiu per millorar la gestió dels fons
tuat els socialistes davant la tessi- europeus i que se senti aquesta
tura de com actuar, què millorar «pluja fina» a la butxaca dels ciu-
en els pròxims mesos per arribar tadans. D’altres suggereixen una
en millors condicions a les pròxi- millora profunda de la comunica-
mes cites electorals. En la llarga ció. En definitiva, no es juga per
llista de fonts consultades per una sola recepta, però el diagnòs-
aquest diari, ministres, presidents tic «és clar». Alguna cosa no fun-
autonòmics, dirigents federals i ciona. Tot el PSOE mira Andalusia.
I creua els dits. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Eleccions 2018 Mitjana ponderada dels sondejos publicats des de l’1-1-2022 6-7

PERCENTATGE DE VOT Diumenge, 29 de maig del 2022

Cada punt és una enquesta. La línia és la mitjana ponderada

40 gen feb març abr maig PP 34,5%
35
30 PSOE 26,5%
25
20 Vox 17,4%
15 Per Andalusia 8,8%
10 Cs 3,5%
5 Endavant 0,7%
0

des

Europa Press

Hi ha equips de futbol que juguen millor si no El secretari general del PSOE i president del Govern, boral, Sánchez tenia ganes de demostrar
tenen la possessió de la pilota. És el que es Pedro Sánchez, ahir, en un acte de la formació a Esquerra que no era imprescindible.
diu de l’Atlètic de Madrid de Simeone i al- a Dos Hermanas (Sevilla). Dijous va rematar la feina gràcies a la
guns ho pensen del Reial Madrid d’Ancelotti. votació de la llei audiovisual, una mera
Sigui com sigui, en política també hi ha líders Pedro Sánchez transposició d’una directiva de la Unió
que estan més a gust amb el vent de cara que torna a la Europea, que va acabar aprovant amb
de cua. Pedro Sánchez ha presumit d’aques- resistència l’abstenció del PP, i... de Podem, el seu
ta condició. Poc després d’accedir a la presi- soci de Govern. Més precarietat impos-
dència del Govern va publicar Manual de re- JOC DE TRONS sible. Bé, precarietat política, perquè el
sistencia, un llibre en què es vantava de ser el ALBERT SÁEZ que va deixar clar aquesta votació és que
primer guanyador d’una moció de censura, Sánchez prefereix que l’aplaudeixin a
el primer secretari general elegit en unes P Albert Sáez és les televisions privades que a la gala dels
primàries contra l’aparell del partit i el pri- director d’EL PERIÓDICO Goya. Des de dijous, Podem al Govern i
mer líder de l’oposició que va dimitir per Esquerra al Congrés tenen menys a ne-
coherència amb les seves idees. En aquesta gociar perquè Sánchez els ha dit clara-
legislatura presumeix d’haver combatut ment que pot seguir endavant sense ells,
una pandèmia, un volcà i una guerra. Però tot i que no se sàpiga exactament en
aquesta èpica no li és, de moment, suficient quina direcció. ¿Somia tenir algun dia
per remuntar en les enquestes. De manera majoria absoluta? ¿S’ha convertit de
que, quan falta menys d’un mes per a les sobte a la teoria de la gran coalició? ¿O
eleccions andaluses en què es juga més que simplement busca canviar de soci cada
en les que va perdre a Madrid, ha decidit po- setmana fins a les eleccions andaluses?
sar-se obstacles més grans i quedar-se sen-
se socis estables, ni al Govern ni al Parla- --------------------------
ment. I en alguns moments sembla que vul-
gui quedar-se sense el suport d’una part del Els malabarismes
seu partit. Tornar a la resistència. no ajuden
l’economia
----------------------------
Tots aquests malabarismes es produei-
Pegasus, un joc xen en un procés lent i en alguns casos
de suma zero imperceptible de deteriorament dels
fonaments de l’economia espanyola.
La crisi de confiança oberta amb Esquerra La recuperació del PIB s’alenteix, con-
arran de les escoltes amb el sotfware Pegasus dicionada per una inflació estructural i
que van afectar l’actual president de la Ge- una ocupació més ben repartida però de
neralitat, Pere Aragonès, no es va tancar di- menys valor afegit, el deute s’incre-
jous. El moviment més que peculiar de de- menta, alleujat per la prolongació de la
nunciar que ell mateix també havia sigut suspensió de les regles fiscals europees,
víctima va servir per oferir amb safata el cap però l’horitzó de la pujada de tipus és
de la directora del CNI, Paz Esteban, però en una llosa que amenaça els consumidors i
cap cas per apaivagar els dubtes indepen- les empreses. A massa analistes i a més
dentistes. L’operació Pegasus, vista en pers- d’un empresari els fons Next Generation
pectiva, ha allunyat Esquerra, ha empoderat els comencen a recordar el que va passar
Margarita Robles i ha incrementat els recels el 2008 amb el pla E de Zapatero, que va
dels aparells de l’Estat amb aquest president posar sobre la taula una ingent quantitat
i amb aquest Govern. Un mal negoci, un joc de diner públic que no hi va haver ma-
de suma zero del qual algú en l’entorn del nera d’absorbir, i en alguns casos es va
president s’hauria de fer responsable. invertir més en cartells que en obres. La quantia no té
res a veure i la despesa va, en bona mesura, contra les
------------------------------ garanties europees i no contra el deute espanyol, però
està clar que hi ha una cosa pitjor que no gastar en
Aquí no hi ha ningú temps de crisi: malgastar sense aconseguir els objec-
imprescindible tius estructurals que es pretenen. Els austericides estan
amenaçant que passi això. Per això es presten als mala-
Tornar a la resistència implica que res ni ningú és im- barismes del resistent Sánchez. n
prescindible. Des de la votació fallida de la reforma la-

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

8 | Política Diumenge, 29 de maig del 2022 |

Andreu Dalmau / Efe Política lingüística

Controvèrsia judicial PP i Ciutadans
recorreran
El canvi de composició de la Secció Cinquena davant el TC
de la Sala Contenciosa del Tribunal Suprem va ser la llei del català
a les aules
determinant per mantenir vius els recursos
contra la mesura de gràcia. EL PERIÓDICO
Barcelona
¿Indults
reversibles? La nova llei que regularà l’ús del
català a les escoles acabarà al
ÁNGELES VÁZQUEZ Tribunal Constitucional (TC). El
Madrid PP i Ciutadans van anunciar que
recorreran al TC que blinda el
La Secció Cinquena de la Sala Con- derat prematur declarar ara la fal- Cuixart i Bassa, dos dels presos independentistes indultats. model educatiu d’immersió lin-
tenciosa del Tribunal Suprem va ta de legitimació dels recurrents, güística però flexibilitza la pre-
acordar aquest dimarts just el tret del cas d’un d’ells: l’entitat El nou criteri té a avalats pel Suprem, perquè en sència del castellà en funció de
contrari del que va decidir el gener Pro Patrimonium Sijena y Jerusa- veure amb la rotació sentència es declara la falta de le- la realitat sociolingüística de
passat. El canvi de criteri inusual, lén. Per a la resta, la majoria dels dels membres de gitimació dels recurrents per im- cada zona. El Parlament apro-
sobretot al resoldre un recurs de magistrats afirmen que aquesta la Sala Tercera pugnar-los, però després d’estu- varà el text, pactat entre el PSC,
reposició o súplica, ha disparat les qüestió s’ha de resoldre en sen- del tribunal diar-ne el fons. L’anul·lació de les ERC, Junts i En Comú Podem,
alarmes davant la possibilitat que tència, quan es dirimeixi sobre el mesures de gràcia només podrà quan s’hi hagi pronunciat el
els indults concedits pel Govern fons de l’assumpte, no pas ara per El Govern els podria ser acordada per l’alt tribunal si Consell de Garanties Estatutà-
als líders independentistes con- rebutjar les impugnacions sense tornar a concedir aprecia falta de motivació i, per ries després de la petició de dic-
demnats per sedició puguin ser estudiar-les. una mesura de gràcia tant, arbitrarietat en la decisió tamen per part de Vox, Ciuta-
anul·lats. Encara falten mesos semblant tantes del Consell de Ministres, però en dans i el PP.
perquè es pronunciï sobre el fons. 3 vegades com calgui aquest cas sembla poc probable
Mentrestant, aquestes són les perl’extensió que presentaven els El líder del PPC, Alejandro
claus de l’última resolució sobre la ¿Quant pot trigar a pronunci- informes dels nou indultats i la Fernández, va confirmar ahir
mesura de gràcia. ar-se? Els terminis de la Sala «utilitat» que esgrimeixen els que el seu partit presentarà un
membres de l’Executiu en totes recurs al Constitucional perquè
1 Contenciosa no coincideixen amb les seves compareixences. examini la nova llei, cosa que di-
els de la Penal, que és la jurisdic- vendres també va avançar que
¿A què obeeix el canvi? El fet que ció a què s’està més acostumat. 5 faria la presidenta de Cs, Inés
L’admissió a la Sala Tercera és Arrimadas. En paral·lel a la tra-
el Suprem s’hagi esmenat a si ma- pràcticament automàtica i, una ¿Se’ls podria tornar a indultar? mitació de la norma, el Govern
teix es deu a les característiques vegada corroborades les deman- negocia el decret amb què busca
particulars de la Sala Tercera de des i decidit que la legitimació Sí. En l’hipotètic cas que els in- esquivar la sentència judicial que
l’alt tribunal. La Sala Contenciosa dels recur-rents es resoldrà en dults fossin anul·lats pel Suprem, obliga a impartir un 25% de les
es divideix en seccions i cada sis sentència, arriba el moment de el Govern podria tornar a conce- classes en castellà a Catalunya.
mesos roten els magistrats per decidir sobre les proves que pro- dir-los una mesura de gràcia si- Aquest decret explicitarà el veto
formar part de la que s’ocupa de posin les parts. La decisió defini- milar tantes vegades com consi- a fixar percentatges lingüístics
l’admissió d’assumptes. La magis- tiva encara tardarà uns mesos. deri necessari. n en l’ensenyament i s’aprovaria
trada Ángeles Huet s’hi va incor- Tenint en compte l’aturada del el dimarts, 31 de maig, quan ex-
porar just després de votar al ge- mes d’agost, quan la justícia que- pira el termini del Tribunal Su-
ner, amb els seus companys, la fal- da pràcticament reduïda a les di- perior de Justícia de Catalunya
ta de legitimació dels recurrents ligències urgents, és molt proba- (TSJC) per complir el 25%.
dels indults per impugnar-los. Al ble que no hi hagi sentència fins a
seu lloc va entrar Inés Huerta, que, la tardor. Precisament, la Generalitat
a l’hora de revisar aquella decisió, ha recorregut aquest ultimàtum
ha compartit criteri amb els ma- 4 judicial al·legant que prepara una
gistrats que fa uns mesos van que- normativa nova i que la modifi-
dar en minoria, Wenceslao Olea i ¿Vol dir que els indults seran cació dels projectes lingüístics a
Fernando Román. anul·lats? No. Els magistrats de final de curs pot causar «greus
prejudicis».
També ha canviat el president la Secció Cinquena han decidit,
de la secció, al jubilar-se Segon per una majoria exigua, que la le- En el seu escrit, el Govern de-
Menéndez i ser substituït per Oc- gitimació dels recurrents, tret de mana al TSJC que suspengui el
tavio Herrero, però aquest reem- casos en què no es plantegi cap termini de 15 dies que li va donar
plaçament no ha afectat el nou cri- dubte, no es pot declarar sense per complir la sentència i recone-
teri, perquè tots dos comparteixen entrar al fons de l’assumpte. Això gui que el Departament d’Edu-
que la falta de legitimació dels re- tampoc vol dir que llavors decla- cació «porta a terme les actua-
currents s’havia de declarar ja per raran la legitimació dels diputats cions necessàries per garantir
no mantenir viu el contenciós de Vox, el PP i Cs, així com de normativament la utilització de
l’exdelegat del Govern a Catalun- les dues llengües oficials» en
2 ya durant el procés, Enric Millo, l’ensenyament.
sinó que resoldran aquest aspec-
¿Què ha decidit? Amb la ma- te en sentència, que és com habi- El gabinet jurídic de la Gene-
tualment decideix el Suprem. ralitat ha presentat aquest re-
teixa majoria ajustada de tres vots curs després que s’hagi ajornat
contra dos, tot i que en sentit con- És a dir, que no és estrany pen- el ple previst per divendres al
trari, la Secció Cinquena ha consi- sar que els indults acabaran sent Parlament per aprovar la llei so-
bre l’ús i l’aprenentatge de les
llengües oficials, a l’espera del
dictamen del Consell de Garan-
ties Estatutàries. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Publicitat| 9
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 29 de maig del 2022

AUDITORI CASTELL PERALADA | 22h EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU

JULIOL-AGOST 2022 8 i 9 JULIOL | INAUGURACIÓ 30 JULIOL | ÒPERA VERSIÓ CONCERT

BAYERISCHES NABUCCO
STAATSBALLETT
VERDI
BALLET DE L’ÒPERA DE MUNIC
CORO Y ORQUESTA TITULARES DEL TEATRO REAL
Coreografies de BALANCHINE, DAWSON, Nicola LUISOTTI, direcció musical
EYAL, RATMANSKY i SCARLETT George PÉTEAN – Dimitry BELOSSELSKIY
Anna PIROZZI – Silvia TRO SANTAFÉ
15 JULIOL | ESTRENA A ESPANYA
3 AGOST
MONICA BELLUCCI
LA NIT DE
MARIA CALLAS JOSEP CARRERAS

LETTRES ET MÉMOIRES ORQUESTRA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
David GIMÉNEZ CARRERAS, direcció musical
Tom VOLF, direcció d’escena
GIO Symphonia 4 AGOST
Francesc PRAT, direcció musical
VLUIDCAALS
16 JULIOL
KARMA
SERRAT
6 AGOST | CLOENDA
EL VICI DE CANTAR 1965-2022
ACACROSLOTAS
22 JULIOL | ESTRENA NOVA PRODUCCIÓ
ON BEFORE
THE FAIRY QUEEN
Carlos ACOSTA i Laura RODRÍGUEZ
PURCELL Coreografies d’ACOSTA, ALTUNAGA, MALIPHANT,
TUCKETT i YANOWSKY, entre altres.
Joan Anton RECHI, direcció d’escena O VOS OMNES
VESPRES D’ARNADÍ
Dani ESPASA, direcció musical ESGLÉSIA DEL CARME | 19.30h
O VOS OMNES
23 JULIOL 4 AGOST
23 JULIOL | ÚNIC CONCERT A CATALUNYA
EMILY LISE
PINK MARTINI D’ANGELO DAVIDSEN

FEAT. CHINA FORBES AND STORM LARGE 2 AGOST 5 AGOST

29 JULIOL | ÒPERA V.C SEMIESCENIFICADA SONYA JERAMHOONELA
YONCHEVA
HADRIAN

Una òpera de RUFUS WAINWRIGHT

Daniel MACIVOR, llibret
Scott DUNN, direcció musical
Robert MAPPLETHORPE, imatges
Jorn WEISBRODT, director d’escena
CORO Y ORQUESTA TITULARES DEL TEATRO REAL
Ainhoa ARTETA · Thomas HAMPSON · Xabier ANDUAGA
Rubén AMORETTI · Vanessa GOIKOETXEA

© RCR NOU CELLER PERELADA | 21h CLAUSTRE DEL CARME | 22h

20 i 21 JULIOL 27 JULIOL

SERGIO BERNAL SFOGAVA CON LE STELLE
DANCE COMPANY
RAQUEL GARCÍA-TOMÁS
RODIN
festivalperalada.com | T. 902 374 737
Sergio BERNAL, coreògraf i ballarí
Amb la participació de Giada ROSSI

Presentat per: Patrocinador principal: EL FESTIVAL CASTELL PERALADA 2022 ÉS POSSIBLE GRÀCIES A Mitjans de comunicació oficials:

Amb el copatrocini de:

® Mercedes-Benz Mitjans de comunicació col·laboradors:
Festival Castell Peralada és membre de:
Amb la col·laboració de: Agraïments: Donem suport a:
Amb el suport de: El Festival està certificat amb:
Productes oficials: VERSIÓN HORIZONTAL

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

10 | Política Diumenge, 29 de maig del 2022 |

Segons sigui civil o uniformada la La ‘policia patriòtica’ com a assessor al sindicat, que avui
font del cas de la policia corrupta viu una altra etapa) i també una de
que va actuar sota el Govern de Ra- El grup corrupte de policies d’Eugenio Pino i José Manuel Villarejo va les fonts amb què més s’assesso-
joy, dirà que entre el 2012 i el 2016 buscar mitjans d’assalt remot a mòbils semblants a Pegasus. Van estar rava Cosidó sobre Faisán. Fuentes
les propostes corresponien a l’a- darrere de la invenció de material lesiu contra Podem, del robatori i la va ser nomenat cap de gabinet
parell policial, o afirmaria que qui d’Eugenio Pino, també de l’SPP,
donava les ordres era el polític. Un distribució de proves sobre els Pujol i de l’engany al CNI i a jutges. nom principal en el dinar ministe-
i l’altre braç de les operacions Kit- rial. A gent del sindicat se li va do-
chen, Pisa, Tándem i Catalunya Viatge a l’origen de la nar la direcció adjunta operativa,
s’atribueixen avui entre si el fet claveguera policial de Rajoy dues direccions de gabinet, la Co-
d’haver dit: «Es pot fer això...». missaria General d’Informació,
Agustín Catalán JUAN JOSÉ FERNÁNDEZ Assumptes Interns...
En les gravacions i anotacions Madrid
de l’excomissari José Manuel Vi- L’esglai de Francisco Martínez
llarejo, soci principal del club, En cas d’haver
aflora allò que no es va haver de aconseguit l’assalt A l’exsecretari d’Estat de Segure-
fer: ocupar funcionaris –fins a 70 remot als mòbils, tat Francisco Martínez, mà dreta
en compta la Moncloa– i fons re- s’haurien convertit de Fernández Díaz, avui amb molt
servats –la quantia és secreta– en un CNI paral·lel de tonatge de la causa per la clave-
per tapar la Gürtel, enterrar el guera policial sobre el seu cap,
finançament irregular del PP, in- En l’estructura agents de l’època el veien atònit
ventar material lesiu contra Po- hi retronava com una cabra en un garatge.
dem, robar i distribuir proves so- l’autoritarisme de «Quan li va arribar el moment de
bre els Pujol o Xavier Trias, en- Pino, que venia de dir: ‘Eh, mireu en quin embolic em
ganyar el CNI i els jutges, gravar manar elsantiavalots trobo’, i va fer la vista enrere, els
fins i tot la padrina Cospedal... seus companys l’havien deixat
Ignacio Cosidó, exdirec- sol», expliquen en el seu entorn.
A la frase «es pot fer això» del tor de la Policia, i l’exco-
2012 li segueix, 10 anys després, Fernández Díaz «estava ob-
una muntanya de folis judicials; missari Eugenio Pino. sessionat a tenir informació»,
una vista pròxima amb policies i afegeixen. Un confrare del minis-
polítics (no tots els que estan) cara als espanyols, que volen sa- Jorge Fernández Díaz, ministre David Castro tre en l’integrisme catòlic, Juan
imputats; una primera con- ber què ha passat en temes que d’Interior del Govern de Rajoy. Cotino –ja mort, exdirector de la
demna a un any de presó afecten la salut democràtica del baula basca. En plena guerra Policia amb Aznar i reu per co-
per a un exalt comissari; nostre país, com el cas Faisán», va com a sindicat estamental. Tenir contra el terrorisme, en les direc- rrupció–, li va demanar que aten-
tres suspensions de sou i dir al faristol. coneixement del Faisà era molt cions de Policia d’Euskadi van fer gués un comissari, Villarejo, amb
feina; un pla per retirar valuós en el PP: per fi hi havia da- amistats i enemistats Enrique coses per dir. «El ministre li va
medalles... i un reguit- El PP preparava una ofensiva des amb què reforçar la vella fan- Barón, Pedro Agudo i José Ángel donar ordre al Paco, i aquest la va
zell d’ictus i lorazepam, contra el Govern de ZP. La palanca tasmagoria argumental de la dre- Fuentes Gago. complir el 20 d’abril del 2012»,
el dolor d’aquell equip era la suposada xivatada a ETA ta sobre una tebiesa o complicitat diuen. Es va veure amb Villarejo, i
que va obstruir les cla- d’un comissari de policia, Enrique de l’esquerra amb ETA. Aquest últim era el president de aquest el va gravar.
vegueres a la Policia. Pamies, sobre una batuda al bar l’SPP (suspès de feina, ha tornat
Faisán d’Irun contra les extorsions Hi ha en aquesta història una Quan van arribar al ministeri,
Un faisà d’or d’una banda amb què l’Executiu els nous caps policials no coneixien
negociava el final. una prestigiosa parella d’homes
De com va ser possible d’acció: aquell Villarejo, comissari
una confluència així en El PP tenia fam d’informa- sense despatx –i cofundador de
dona pistes l’escena del ció sobre el cas. I portant-la l’SPP–, i Enrique García Castaño,
pavelló del ministre a la seu cobrava rellevància un modest comissari amb molts confidents,
d’Interior, al costat del passeig diputat del nord de Castella, cap de la Unitat Central de Recol-
de la Castellana madrileny. Dinar Ignacio Cosidó, ariet contra el so- zament Operatiu. Villarejo, a més,
el gener del 2012. A la taula, l’aca- cialista Rubalcaba a la Comissió
bat de nomenar Jorge Fernández d’Interior, excap de gabinet de la apareixia de valedor d’un amic,
Díaz, el seu llavors cap de gabinet, Guàrdia Civil en temps d’Aznar. José Luis Olivera, cap de l’UDEF.
Francisco Martínez, el secretari «Cosidó era qui estava més ben Aquests policies «van
d’Estat de Seguretat, Ignacio relacionat amb els comissaris», aconseguir l'afecte del nou
Ulloa... El director de la Policia, Ig- confirma un policia, company de director operatiu, fins que va
nacio Cosidó, «portava a les mans comandaments afiliats a l’SPP creure que eren imprescin-
unes fitxes amb noms i fotos de dibles», explica un altre
carnet», explica un testimoni. testimoni. Dos anys després
Eren els càrrecs que nomenaria. van buscar per a les seves
«Director del meu gabinet, ins- coses un sistema d’assalt
pector Pedro Agudo. Director Ad- remot a mòbils semblant a
junt Operatiu, comissari Eugenio Pegasus. Si ho haguessin
Pino. Assumptes Interns, comis- aconseguit, potser ningú
sari Marcelino Martín Blas...». hauria necessitat entrar a casa
Fernández Díaz no en coneixia de Luis Bárcenas, extresorer del
cap, assegura aquesta font.
PP. S’haurien convertit en un CNI
Cosidó tampoc els coneixia tots; paral·lel que promovia Pino per a la
els hi havien recomanat. Una part Policia, i s’haurien guanyat el recel
central d’aquells noms tenien en del veritable servei secret.
comú la vinculació amb el Sindicat
Professional de Policia, el SPP. Per allà hi retronava sovint la
còlera de Pino, vingut de manar
I per entendre per què hi ha els rudes antiavalots. «Quan va
aquesta coincidència, pot ser útil arribar amb el projecte de la BARC,
remuntar-se més enrere, al dis- els polítics no en sabien res», ex-
sabte 23 de gener del 2010 a l’Hotel plica la mateixa font. Pino va pro-
Los Jándalos de Jerez (Cadis), on el posar crear una Brigada d’Anàlisi i
PP clausurava la seva Escola d’Hi- Revisió de Casos. «Posava d’e-
vern. Estrella convidada: Soraya xemple el fracàs amb Marta del
Sáenz de Santamaría, portaveu al Castillo. En realitat –diu amb iro-
Congrés. «Rubalcaba no dona la nia– el que interessava era fer-li
una autocrítica a Faisán». n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 29 de maig del 2022 Publicitat| 11

CONTINGUT PATROCINAT PER

Suport. Tecnologia per al comerç

LESTER BARRETO Ankorstore és un ecosistema que permet que
les marques i els menudistes independents
SOCI FUNDADOR de tot Europa prosperin.

«Venem peces decoratives per
fer que la llar sigui més acollidora»

Casa Atlântica comercialitza objectes que expliquen petites històries que remeten al present, alhora que
immortalitzen el passat artesanal de la nostra cultura, reflectit en productes que van ser útils i avui són art

Casa Atlântica ofereix objectes deco- Ankorstore ha tingut un paper molt   LES CLAUS per raons mediambientals i pel con- tre volum de vendes a poc a poc i de
ratius artesanals. Recupera peces rellevant en aquest creixement. Per sum de proximitat. manera gradual va anar augmentant,
com els llums trenats a mà o les am- exemple, en l’últim Lift Days, una Casa Atlântica ha a causa del suport tecnològic que
polles clementina, fetes amb fil de campanya organitzada per Ankors- fet seva la cultura ― ¿Quin creieu que és el futur de ofereix.
macarró, i crea miralls únics a partir tore diverses vegades a l’any, hem tradicional de l’artesania local? ¿S’acabaran
de tamisos de fusta que antigament aconseguit duplicar les vendes res- Galícia i Portugal ― ¿En quin país teniu més volum
s’utilitzaven per crivellar la farina. Una pecte a l’any anterior. La nostra pre- perdent alguns oficis artesanals? de vendes?
mostra que el disseny artesà no està visió per al 2022 és superar el per- Ankorstore integra ― Amb el pas del temps s’han anat ― Els nostres resultats de venda més
gens renyit amb les tendències. Són centatge de l’any passat. A més, te- menudistes perdent molts oficis, però en significatius es produeixen en el mer-
petites col·leccions de productes sin- nim un percentatge de fidelització i marques aquests moments el que està pas- cat espanyol.
gulars en què queda patent l’em- del voltant d’un 50%, i per això una independents sant és que s’estan recuperant al-
premta dels artesans que els han ela- de cada dues persones que ens guns dels que fins fa poc crèiem ― En els vostres inicis, ¿quines
borat. Objectes que expliquen petites compren per primera vegada que- desapareguts. estratègies fèieu servir per poder
històries que remeten al present alho- den satisfetes. El producte més ve-
ra que immortalitzen el passat. Ac- nut són les orenetes decoratives de ― ¿De quina manera us ha afec- créixer?
tualment, inclou en la seva oferta pro- ceràmica. tat la pandèmia? ― Primer buscàvem menudistes a
ductes quotidians del món rural que ― Com la majoria de marques i me- qui vendre els nostres productes a
beuen de l’artesania tradicional. Es ― ¿Considereu que en el sector nudistes amb botiga física, les nos- través d’Instagram, fèiem petites
tracta d’una marca sostenible que es del ‘retail’ tornarà a recuperar-se tres vendes van tenir una caiguda de- campanyes de màrqueting i gràcies a
nodreix de l’artesania que crea pro- guda al confinament i obligat tanca- això vam créixer en el comerç en línia.
ductes de tota la vida. la tendència de comprar en boti- ment de botigues. Igualment, els nos- Tot i així, podem afirmar que el nostre
Casa Atlântica rep el suport de la pla- tres clients es van bolcar amb els creixement ha sigut principalment or-
taforma Ankorstore, un ecosistema gues físiques? nostres productes i aconseguíem gànic, hem augmentat molt a poc a
que torna el poder als independents ― El cert és que en l’actualitat han continuar venent a través de xarxes poc gràcies a accions específiques,
amb la tecnologia, les eines i les con- canviat molt els hàbits de compra socials com Instagram. Una vegada petites aparicions a la premsa i pre-
dicions que els permeten créixer, i re- dels usuaris, però és possible que es vam entrar a la plataforma Ankorsto- sència en determinades fires especi-
inventa el comerç detallista i li torna el produeixi una important recuperació re, ja vam poder observar com el nos- alitzades.
seu ordre natural.

― ¿Quant temps fa que esteu a
Ankorstore?
― Ens vam unir a Ankorstore fa un
any i mig aproximadament, gràcies al
fet que la plataforma es va posar en
contacte amb nosaltres.

― ¿Quin va ser el motiu per de-
cantar-vos per entrar en aquest

‘marketplace’?
― Abans d’entrar a Ankorstore, ja ve-
níem els nostres productes a França,
però sempre vam voler créixer en
aquest mercat, per la qual cosa
aquesta plataforma ens va semblar la
solució ideal per poder-ho fer. Actual-
ment i gràcies a ells, a més de gua-
nyar presència en el mercat francès,
hem aconseguit estar presents en
països com ara Anglaterra, Bèlgica o
Alemanya.

― ¿Heu notat un canvi rellevant
en les vostres vendes?
― Hem observat que les vendes
han augmentat aproximadament un
50%, el 2021, i un 40%, el 2020, i

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

1122 | IInntetrenarcnioancail onal Diumenge, 29 de maig del 2022 |

Comicis presidencials

El candidat d'esquerres Petro és favorit
en unes eleccions tenses a Colòmbia

> Els sondejos apunten que serà necessària una segona volta en dues setmanes > El candidat
de la dreta, Federico Fico Gutiérrez, i el populista Rodolfo Hernández es disputen la segona plaça

Mauricio Dueñas Castañeda / Efe

ABEL GILBERT
Buenos Aires

Uns 39 milions de colombians es- Dues dones caminen al costat de cartells electorals de Gustavo Petro, de la coalició Pacte Històric, a Bogotà, ahir.
tan cridats avui a escollir el nou
president i és molt possible que ments crítics més importants des El 70% de l’electorat L’esquerra no ha estat mai tan creixement de l’economia (10,6%
tornin a anar a les urnes el 19 de del cor del poder. El president Iván rebutja l’actual a prop del triomf electoral. al 2021 i una millora de quatre
juny per saber qui els governarà a Duque va demanar als ciutadans president. L’esquerra Aquesta proximitat s’ha vist afa- punts aquest any). Abandonarà la
partir de la primera setmana d’a- que no se sentissin temptats per no ha estat mai tan vorida pels ecos encara persis- presidència amb el 39,3% de po-
gost. Només un miracle polític o «il·lusions demagògiques que en a prop del triomf tents dels esclats socials regis- bres (20 milions de persones) i do-
un vot amagat que els enquesta- molts llocs del món s’han conver- trats el 2019 i el 2021. Fa un any, la nant-li l’esquena en diversos as-
dors no aconseguissin detectar li tit en aquesta espècie d’òxid que carnar Sergio Fajardo, quart en els protesta es trobava en el punt de pectes a l’acord de pau que va
evitaria la segona volta a Gustavo vol corcar les institucions demo- sondejos. Gutiérrez, mentrestant, més combustió. «Les lluites con- subscriure el seu antecessor Juan
Petro, el candidat de l’esquerra, cràtiques». Hernández, un mag- ha quedat atrapat entre dos cor- tra l’empobriment sistemàtic, la Manuel Santos amb les FARC. No-
amb una intenció de vot del 40%. nat i exalcalde de Bucaramanga, rents antisistema de diferent legiti- violència estatal i la ruïna de les més aquest any han sigut assassi-
«Per guanyar només has de con- va ser condemnat quan faltaven mitat: el seu discurs conservador, comunitats més vulnerables han nats 21 exguerrillers que van en-
vèncer una persona i t’asseguro poques hores per les eleccions a amb una defensa dels valors de la fet que la ciutadania es mobilitzi a tregar les armes.
que ho podrem celebrar», va de- pagar una suma milionària en una família i la tradició religiosa, el lliu- l’espai públic. Contra tot pronòs-
manar abans de la veda electoral causa per difamació i fins i tot se re mercat i una política de seguretat tic, s’ha sortit als carrers a buscar Sobre aquest desastre ha
el líder de la coalició Pacte His- l’ha amenaçat amb la presó du- que mostra números d’espant (223 un nou aire i a construir un país avançat Petro. Tant ell com els ri-
tòric, que comparteix la fórmula rant cinc dies. «Ja no saben què fer matances entre el 2020 i el 2022 i més just i igualitari», va recordar vals han pintat un país de prospe-
amb la carismàtica Francia Hele- per frenar-me. Es nota la por al uns 850 líders socials assassinats l’oenagé Temblores. Els 90 dies ritat i redempció si són escollits.
na Márquez Mina, una advocada canvi que mai aconseguiran atu- sota l’actual Govern) no li garantei- que van commoure Colòmbia van «Lamentablement, el problema de
feminista que ha destacat en les rar», va afirmar. xen per complet el bitllet al segon deixar també 83 morts en 12.288 no saber com es pagarà per les
lluites ambientals. torn. Si hi accedeix haurà d’ampliar manifestacions. meravelles que ens prometen, o
El centre en el seu dilema el front anti-Petro i allunyar els te- quins esforços es necessitaran per
El sentit comú dels analistes mors que es tracta d’una versió més En l’actualitat, gairebé el 70% mantenir a ratlla els desastres que
està lluny de ser infal·lible en un Andrés Parra, columnista del portal d’uribisme sense Álvaro Uribe. dels ciutadans rebutgen la figura ens pronostiquen, va més enllà de
país sotmès a tants sotracs, des de La silla vacía va considerar que el del president per raons trobades. les competències aritmètiques
l’assassinat simple a la perma- sobtatascensd’Hernández potre- Duque sol reivindicar, no obstant, dels candidats», va dir Luis Carlos
nència d’una guerrilla seixantista, presentar avui «l’acta oficial de de- la seva gestió de la pandèmia (el Reyes, columnista del diari de Bo-
l’ELN, passant pel narcotràfic, funció del centre» que intenta en- 70% de vacunació completa) i el gotà El Espectador. n
amb força suficient per desafiar
l’Estat. Però fins que els fets no ho
demostrin, la majoria dels obser-
vadors no esperen sentir cants de
victòria aquesta nit.

Aquesta certesa implica una
sèrie d’inquietuds: si el camí dels
comicis no va estar exempt de
tensions, fake news (a Márquez
Mina li van inventar una filla
amagada) i fins i tot sospites de
falta de transparència perquè no
hi havia una auditoria externa de
l’escrutini, un probable ballottage
o segona volta no farà res més que
augmentar les inquietuds. El grau
de nerviosisme estarà en part de-
terminat pel nom del rival de Pe-
tro. Si bé les enquestes en principi
li assignen aquest lloc en la defini-
ció al candidat de la dreta Federi-
co Fico Gutiérrez (21% de les ad-
hesions), l’augment de les pre-
ferències per Rodolfo Hernández,
una mena de Donald Trump co-
lombià, obre un signe d’interro-
gant sobre el desenllaç.

No ha sigut casual el fet que Pe-
tro i Hernández rebessin en les vi-
gílies de la contesa els assenyala-

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 29 de’mmaiagigddele2l 200222 Internacional| 13

Shannon Stapleton / Reuters

Reunió de l’associació del rifle comparèixer al conclave de l’NRA,
un grup que treu múscul després
Trump utilitza la de diversos escàndols i crisis, era
massacre de Texas recordar que pensa que «l’existèn-
per fer campanya cia del mal al nostre món no és raó
per desarmar ciutadans que com-
> Tres dies després del tiroteig a Uvalde, pleixen la llei, és una de les millors
aposta per més armes a les escoles raons per armar-los».

IDOYA NOAIN republicans i la NRA van redoblar el Trump aplaudeix durant la convenció de l’ NRA a Houston, divendres. També per acusar sense un àpex
Nova York seu desafiament en un país com- d’ironia els demòcrates d’estar
mocionat. un sol punt d’entrada a les escoles, Importa ben poc, en aquest dis- polititzant la tragèdia. «Cada vega-
Les armes de foc als Estats Units envoltant-les de tanques fortes, curs, que alguns d’aquests aspec- da que una persona trastornada o
maten i deixen matances com l’es- El diagnòstic i el tractament posant detectors de metalls i por- tes ja estiguessin en el pla de segu- dement comet un crim atroç, sem-
devinguda dimarts a l’escola de que posen sobre la taula són cone- tes reforçades a les aules i assegu- retat del districte escolar d’Uvalde, pre hi ha un esforç grotesc d’algu-
primària d’Uvalde, Texas. També guts de sobres: l’arrel del proble- rant que cada escola té un agent de on tot va fallar, fins i tot una desas- nes persones en la nostra societat
donen vots. I diners. Mantenir-les ma, per a ells, no són les armes, si- seguretat o policia armat a tota ho- trosa actuació policial reconeguda per avançar la seva pròpia agenda
el menys regulades possible és clau, nó una miríada de causes que van ra, així com professors també ar- per les autoritats. política extrema», va denunciar
no només per a la indústria i el seu tornar a enumerar-se en els dis- mats i entrenats en l’ús d’armes. l’antic mandatari. Trump va aler-
principal lobi, l’Associació Nacional cursos oferts en la primera sessió Per a Trump l’important de tar d’una suposada trama demò-
del Rifle (NRA per les sigles en an- de la convenció de l’NRA aquest crata per «confiscar totes les ar-
glès), sinó també per al Partit Re- cap de setmana a Houston, que mes» i posar fi al dret a tenir-les
publicà i per a l’home que de mo- s’ha rebut amb protestes als car- recollit en la segona esmena.
ment marca el camí de la formació, rers. Parlen de salut mental, de-
l’expresident Donald Trump, i aca- sestructuració de les famílies, vi- «Llei i ordre»
ricia un retorn a la Casa Blanca. I deojocs violents, bullying, abús
aquest divendres, tres dies després d’opioides i fins i tot del declivi en Era el seu discurs d’una hora, en
de la matança de 19 nens i dues l’assistència a les esglésies... Tam- una sala on, paradoxalment, es va
professores, Trump, altres líders bé de la seguretat de les escoles. prohibir l’entrada amb armes,
que estava ple d’elements de
Si fos per Trump, o pel senador campanya. Perquè no va anunciar
Ted Cruz, tot se solucionaria creant la seva candidatura, però Trump
(que com de costum va llançar la
gran mentida a Houston d’un
inexistent frau en les eleccions
que va perdre) va parlar de tornar
a la Casa Blanca i aplicar una polí-
tica de «llei i ordre» sense prece-
dents. També, segons va suggerir,
al marge de la llei. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

14 | Internacional Diumenge, 29 de maig del 2022 |

La invasió russa

L a fam com a arma és LA CAMPANYA MILITAR (36) es va encarregar Vladímir Putin de litars per trencar el bloqueig rus;
tan antiga com la JESÚS A. NÚÑEZ VILLAVERDE destruir-la al 2014–, no ha tingut bàsicament per por de la reacció
guerra mateixa. Per cap problema a minar totes les en- de Moscou.
això no suposa des- La fam com a arma de trades i sortides i a patrullar
graciadament cap guerra, una altra vegada aquestes aigües amb els vaixells de Pràctica inhumana
novetat que Rússia l’estigui utilit- superfície i els submarins que
zant novament. Moscou no només Moscou no només destrueix collites, també castiga Moscou hi manté desplegats. Per la seva part, els Vint-i-set
s’ha dedicat a destruir collites de sense aliments la població a les ciutats assetjades semblen disposats a mobilitzar-se
blat, blat de moro, gira-sol i ordi D’aquesta manera sanciona di- per trencar el bloqueig. De moment
–matèries primeres en què es ba- PRINCIPALS ACCIONS DEL DIA rectament Kíiv, i li impedeix co- s’han limitat a seguir a Washington
sa una bona part de l’economia merciar amb la resta del món a tra- per denunciar el comportament
d’exportació ucraïnesa–, sinó Font: Institute for the Study of War / BBC / liveuamap.com / Ministeri de Defensa del Regne Unit vés d’unes vies que suposen al vol- rus i reclamar, com acaba de fer
també a castigar sense aliments la tant del 40% del PIB ucraïnès, i Mario Draghi a la seva recent con-
població local en aquelles ciutats Principals incidents d’ahir castiga tots els països que tradicio- versa amb Putin, el final d’aquesta
que ha assetjat, com un instru- nalment importen aquests pro- pràctica inhumana. D’altra banda,
ment més per sotmetre la seva ca- Ocupat per Rússia ( ciutat) Recuperat per Ucraïna ductes per garantir-se la seguretat Moscou apunta que només faria
pacitat de resistència. Igualment, alimentària. Pel que fa a Ucraïna, aquest pas a canvi d’un (molt im-
també ha robat quantitats consi- BIE. RÚSSIA resulta impossible escapar a aquest probable) alleujament generalitzat
derables d’aquests mateixos cere- Txerníhiv bloqueig, i miren de traslladar tot de les sancions en contra seu.
als en el seu propi benefici. aquest gra per carretera i ferrocar-
POL. Jitómir Sumi Khàrkiv ril cap a Polònia o fins i tot per via Encara s’ha de veure si a la ci-
En tot cas, fins aquí no hi hauria Lviv fluvial (fins al port de Constança, a mera extraordinària convocada
realment res d'estrany quan es Kíiv Romania), per la simple raó que no demà a Brussel·les es fa un pas més
compara amb tants altres conflic- Severodonetsk disposa de mitjans per moure un enllà, i es posa en marxa una mis-
tes, com el de Síria, en què s’han UCRAÏNA volum com aquest de mercaderies. sió naval comunitària a la zona.
viscut situacions molt similars. La Els països importadors, mentre Una missió que introduiria vaixells
novetat en el cas ucraïnès és que Vínnitsia Kramatorsk Lugansk veuen com s’aguditza una crisi que militars a través del Bòsfor i l’estret
Kíiv és un dels principals exporta- ja estava desencadenada abans de dels Dardanels –tenint en compte
dors de cereals a escala mundial i el Lissitxansk Zaporíjia DONBASS la invasió russa, tampoc tenen cap que Turquia no els bloquegi el pas–
bloqueig naval al qual Moscou es- ROMANIA Mikolaiv alternativa a curt termini. I així, uns per escortar combois ucraïnesos
tà sotmetent el seu veí està agreu- i d’altres queden a l’espera de les des del port d’Odessa per treure
jant una crisi alimentària que va Odessa Mariúpol accions que els Estats Units i/o la aquestes matèries primeres. ¿Estan
molt més enllà del territori física- Kherson Berdiansk Unió Europea puguin fer. els Vint-i-set disposats a arribar
ment afectat per la violència. fins aquí, i a arriscar-se a una pro-
Ucraïna compta amb 18 ports a les Mar CRIMEA En aquesta línia, girant la mi- bable represàlia russa? n
costes del mar d’Azov i del mar Negre rada a Washington, l’administra-
Negre i Rússia, aprofitant l’avan- 20 KM 200 KM ció de Joe Biden s’ha limitat a de- P Codirector de l’Institut
tatge que Ucraïna no té una arma- nunciar Moscou per aquest com- d’Estudis sobre Conflictes
da digna de dir-se així –perquè ja portament, però també ha deixat
clar que no farà servir mitjans mi- i Acció Humanitària.

Rússia avança al Donbass amb l’ocupació Novosti, va afirmar que «la ciutat
d’un punt estratègic que li aplana l’ofensiva de Severodonetsk està actualment
envoltada» i que les forces ucraïne-
> Scholz i Macron parlen amb Putin i li reclamen un alto el foc immediat, la retirada ses estan atrapades. Però el gover-
de les tropes i que emprengui «negociacions directes i serioses» amb Zelenski nador de Lugansk, Serhí Haidai, va
assegurar per Telegram que és un
AGÈNCIES blica Popular de Donetsk i les for- AFP error dir que la regió caurà sota
Kíiv / Berlín ces armades russes, la ciutat de Li- Imatge de satèl·lit de cases destruïdes pel bombardeig a Popasna, Ucraïna. «control total de l’enemic» rus en
man ha sigut totalment alliberada «un, dos o tres dies».
La pinça de Moscou sobre la regió dels nacionalistes ucraïnesos», va
del Donbass ucraïnès es va tancant. dir en un comunicat el Ministeri de Advertència britànica
Ahir, el Ministeri de Defensa rus va Defensa rus, i va confirmar la in-
confirmar l’ocupació de Liman, formació difosa divendres pels se- El Regne Unit, que fa un segui-
una ubicació estratègica per trac- paratistes ucraïnesos prorussos. ment de la situació a Ucraïna per
tar-se d’un important nus ferro- Després de la infructuosa ofensiva fonts d’intel·ligència, havia adver-
viari. «La situació al Donbass és sobre Kíiv i Khàrkiv (nord-est) a tit prèviament que si Rússia con-
molt, molt difícil», va reconèixer el l’inici de la guerra llançada per trolava Liman suposaria un
president ucraïnès, Volodímir Ze- Rússia el 24 de febrer, les forces «avantatge en una possible se-
lenski. «Protegim la nostra terra i russes s’han concentrat les últi- güent fase de l’ofensiva al Don-
ho fem tot per reforçar [la defensa mes setmanes a l’est d’Ucraïna per bass» i es podria avançar cap a al-
d’aquesta regió]», va dir. Liman és controlar la conca minera del Don- tres ciutats de la província de Do-
un punt clau en l’avanç rus a l’est bass, que des del 2014 està parcial- netsk. La ciutat està sobre el riu
d’Ucraïna, que aplana el camí cap a ment en mans de separatistes pro- Donets i suposa el control d’im-
les grans localitats de Sloviansk, russos avalats per Moscou. portants ponts i vies fèrries.
que Kíiv va arrabassar als separa-
tistes prorussos el 2014, i Krama- Zelenski va assegurar que «si els Mentrestant, el canceller ale-
torsk, la capital del Donetsk (est) ocupants pensen que Liman i Se- many, Olaf Scholz, i el president
sota control d’Ucraïna. verodonetsk seran seves, s’equivo- francès, Emmanuel Macron, van
quen». «El Donbass serà ucraïnès», instar ahir el mandatari rus, Vladí-
«Després d’accions comunes de va reiterar. Un cap policial de la re- mir Putin, que emprengui «nego-
les unitats de la milícia de la Repú- pública separatista prorussa de Lu- ciacions directes i serioses» amb
gansk, citat per l’agència Ria Zelenski. En una conversa telefòni-
ca tripartida que va durar 80 mi-
nuts, els dos dirigents europeus
«van insistir en un alto el foc im-
mediat i una retirada de les tropes
russes», va indicar en un comuni-
cat el Govern alemany. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Publicitat| 15
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 29 de maig del 2022

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

16 | Internacional Diumenge, 29 de maig del 2022 |

Nòmades i viatjants

La flama de la lluita contra l’Alemanya nazi es manté en els discursos commemoratius del desembarcament de Normandia.
El 78è aniversari es complirà d’aquí uns dies, i perviu en els records que s’estudien a les escoles. Però sobreviu també una
ceguesa que ens impedeix veure avui el mateix perill amb altres noms, sigui Putin a Ucraïna o les extremes dretes.

El ‘D Day’ davant els nous dimonis

En poc més d’una setmana es dins de les nostres societats. El Ramón Lobo abans era el jueu, avui és el mi- l’extermini de milions d’ucraïne-
compleixen 78 anys del desem- mal no ha mort. grant que ve a robar-nos. sos pel delicte de resistir.
barcament aliat del 6 de juny del AFP
1944 a les platges de Normandia. Part de la condició humana Nens al monument a la princesa No és la mateixa lletra, però la Espanya no va viure el D Day. La
Va ser l’inici de la derrota de música sona semblant. Ha sorgit nostra bandera no oneja a les plat-
l’Alemanya nazi, l’imperi del mal Hanna Arendt ens va posar davant Olga, SantAndreu apòstol una extrema dreta més a la dreta de ges del desembarcament ni a les
que va sacsejar els fonaments el mirall amb el llibre Eichmann a i els educadors Ciril i Metodi, Le Pen i Salvini. És la d’Éric Zem- places i carrers dels pobles de
d’Europa durant la segona guerra Jerusalem: els monstres que van protegits per sacs de sorra, a Kíiv. mour que denuncia l’existència França. Les fotografies dels herois
mundial. Caen, Cherburgo,Saint- idear i van executar la solució final, d’un pla per substituir els francesos no tenen rostre d’espanyols, però
Lô i altres ciutats pròximes a la l’extermini de sis milions de jueus blancs i cristians (ell és jueu) per ne- n’hi va haver que van lluitar a la re-
batalla van quedar destruïdes europeus, eren personatges vul- gres, magribins i refugiats del Prò- sistència, que van entrar els pri-
per l’aviació dels bons. Entre gars al lloc equivocat. El mal abso- xim Orient. La lletania s’ha encès en mers a París. La cèlebre Nueve que
15.000 i 20.000 civils francesos lut no creix en un tipus de persona el Partit Republicà dels EUA. tant es va menystenir a l’Espanya
van morir a l’inici de l’allibera- maligna, sinó que està a l’abast de postfranquista.
ment del seu país. qualsevol. És part de la condició El blanc de la classe treballado-
humana. Ho diu Slavenka ra –i mitjana– sent que ha per- En aquesta Europa ensangona-
Queden els museus, els bún- Drakulic a No matarían ni a da hi va haver reconciliació plasma-
quers a les platges i els cementiris una mosca sobre los Bal- dut protagonisme i poder en da en els successius noms del que
amb milers de joves morts. Es canes. Un pot ser un un país que creu de la seva avui és la UE. Alemanys i francesos
manté la memòria en carrers i assassí unes setma- propietat. Odia la socie- van aprendre a treballar junts. A Es-
places, com l’emocionant dels nes i un ciutadà tat multiracial i pluri- panya no n’hi va haver més enllà
Deportats de Bayeux. La flama de exemplar la resta de lingüe en què viu. d’una Constitució sotmesa als atacs
la lluita es manté en els discursos la seva vida. Aquest blanc espan- constants de les dretes extremades
commemoratius i perviu en els tat no pertany a la i de les dretes ignorants que no se
records que s’estudien a les esco- Les extremes classe alta blanca saben el seu contingut. ElD Day i les
les. Però sobreviu també una ce- dretes d’Europa i que mou els fils del seves conseqüències en la memòria
guesa que ens impedeix veure avui els EUA es nodrei- poder, la que en col·lectiva van passar de llarg per la
el mateix perill amb altres noms, xen de persones que nom del mercat li va nostra història.
sigui Putin a Ucraïna o les extre- són com nosaltres: deixar sense sanitat
mes dretes. ¿Qui serien avui els gent espantada que pública, sense aju- En aquest món que embogeix
salvadors? ¿Els britànics del Bre- tem pel seu futur en- des, sense esperança. d’odi i que galopa lliure als EUA, la
xit?¿El Estats Units de Trump? mig de canvis tecno- terra de la llibertat i les matances
lògics i socials. En temps Cap dret en escoles, no queden salvadors
Qualificar de feixistes o nazis de crisi sorgeixen les solu- que desembarquin si el mal ja és
els nous extremats ens impedeix cions màgiques que agiten la El desembarcament que va dins de nosaltres. Molts líders sem-
comprendre el risc. Són etiquetes por i l’odi per contaminar la socie- canviar la història d’Europa, el blen personatges de Margaret At-
que ens porten al passat. Dificul- tat. Sortim fets malbé de la pan- crit del «mai més» després de la wood. Són la preqüela d’El conte de
ten la comprensió d’un problema dèmia, hi ha carestia de xips i troballa dels camps d’extermini, la serventa. ¿Què fem amb els mi-
que és en el present. L’enemic no mercaderies per l’aturada del co- van passar abans d’ahir. Cap dret, lions de morts que es van deixar la
és un Hitler, o tres si comptem merç marítim i augmenta la infla- ni la democràcia, ni la pau estan as- vida per un món millor i més just?
Mussolini i Hiro Hito, el perill és ció. L’enemic torna a ser l’Altre. Si segurats. Que li ho preguntin a Ja no n’hi ha prou amb les flors i els
Ucraïna. A la televisió russa se sen- discursos. És temps d’actuar. n
ten disbarats que quasi criden a

Viatge controvertit Denis Balibouse / Reuters Washington qualifica les accions
Michelle Bachelet. de la Xina a Xinjiang de «genocidi»
Bachelet defensa que la visita a i «crims contra la humanitat». Pe-
la Xina no era una «investigació» quín les nega amb vehemència i
diu que són mesures de seguretat
> Es limita a instar Pequín a evitar mesures «indiscriminades» davant l’extremisme.
a Xinjiang, on els EUA denuncien «genocidi» contra els uigurs
La gira de Bachelet ha sigut
EL PERIÓDICO fins al país asiàtic per realitzar cap regió on Pequín està acusat d’a- blanc de crítiques per part de grups
Pequín investigació sobre possibles abu- busos generalitzats. de drets humans i de uigurs a l’es-
sos de drets humans. Tampoc va tranger. Després d’una reunió per
L’alta comissionada de Drets Hu- validar que no n’hi hagués, es va El viatge de Bachelet, previst videoconferència que va mantenir
mans de l’ONU, Michelle Bache- limitar a afirmar que avaluar l’es- des de fa temps, la va portar a amb el president Xi Jinping, la
let, va sortir al pas de la polèmica mentada qüestió no era l’objectiu aquesta regió occidental, on els premsa estatal va suggerir que re-
generada pel seu viatge a la Xina i del viatge i va instar les autoritats EUA acusen la Xina d’haver detin- colzava la visió xinesa sobre els
va al·legar que no s’ha desplaçat a evitar mesures «arbitràries i in- gut més d’un milió de uigurs i al- drets humans. La seva oficina va
discriminades» a Xinjiang, una tres minories musulmanes, així aclarir que els seus comentaris no
com d’esterilitzacions forçades. eren un suport directe a l’historial
xinès de drets humans.

Bachelet va considerar que la
seva visita era una oportunitat per
parlar amb «franquesa» amb les
autoritats xineses i amb grups de
la societat civil i acadèmics. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Opinió1| 717
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
Diumenge, 29 de maig del 2022
| Diumenge, 29 de maig del 2022

Participació >

Opinió | Anàlisi | Entre Tots

La tribuna

EL NOSTRE MÓN ÉS EL MÓN | Joan Tapia

¿Una mala salut de ferro?

Sánchez i els seus socis xocaran, però no trencaran. No hi haurà moció de confiança
i la boira s’imposa després de les contínues xacres de l’actual majoria

Els homes de Davos s’han tornat a reunir per PP). La moció de confiança podria ser un suïcidi si, contràriament La clau és que,
primera vegada des del 2020, abans de la pan- al que es pretén, la majoria es desfés i en sortís derrotada. Llavors malgrat les
dèmia. Llavors el discurs d’obertura va ser Xi caldria anar obligatòriament a eleccions anticipades. I Sánchez contínues
Jinping. El clima era optimista perquè, superada hauria escurçat 20 mesos la legislatura.
ja la llarga crisi financera, la robusta economia divergències, ni a
xinesa era una clara mostra dels avantatges de Ara bé, ¿aquest Govern podrà, amb aquesta majoria quarterada, Sánchez ni a cap
la globalització per al creixement mundial. I ai- adoptar les mesures imprescindibles, en general impopulars, si
xò malgrat les reaccions populistes (Trump). l’economia es complica? ¿El Govern Sánchez pot caure víctima de dels socis els
les seves contradiccions? Tampoc és segur. Una alta autoritat eu- interessa un
Aquesta setmana el clima ha sigut diferent. ropea, de signe conservador, em diu que no creu en una crisi final avançament
Les sessions les ha obert el president Zelenski, de l’actual majoria perquè té «una mala salut de ferro». Està en
que ha sigut aplaudit per la resistència d’Ucraï- crisi gairebé des del primer dia, però cap dels seus components té electoral.
na a la invasió de Putin que tot Occident ha interès a liquidar-la. Una altra cosa és marcar territori airejant les ¿Desunits
condemnat. Però Ucraïna és també la tornada diferències. Però, d’això a trencar... fins al final?
d’Europa a la guerra. Una guerra que pot ser
llarga, ja que a curt termini no sembla que ni El meu interlocutor aposta que Sánchez no pot anticipar elecci- P Joan Tapia és
Rússia ni Ucraïna puguin guanyar. I la guerra ons perquè no té gens segur repetir els 120 escons. I menys tornar a president del Comitè
està partint el món i desglobalitzant l’econo- ser investit. I que tampoc les vol cap soci. Podem perquè té tendèn- Editorial d’EL PERIÓDICO
mia, fet que amenaça el creixement i encoratja cia a la baixa a les enquestes. I els nacionalistes –des del PNB a Bil-
la inflació. La Xina ja no és el que era i el popu- du i des d’ERC als catalans no-alineats amb Puigdemont– perquè,
lisme segueix. en darrer terme, prefereixen boig conegut que savi per conèixer I
menys si el savi fos el PP embarassat de Vox.
I, després d’una política molt expansiva per
superar la crisi de la pandèmia, els bancs cen- És un escenari possible. Sánchez i els seus socis xocaran sovint,
trals comencen a retirar el suport a l’economia i però no trencaran. El president confia en el seu barakah i que
a apujar els tipus d’interès. Des del 24 de febrer, l’economia no es compliqui gaire, en especial si –com volen
quan Rússia va envair Ucraïna, el món ha canvi- França i Alemanya– s’arriba a una espècie d’alto el foc a Ucraïna. I
at i les perspectives s’han entristit. Desaccele- també creu que, al final, l’alternativa PP-Vox provocarà més pors
ració econòmica i alta inflació són l’escenari. A que entusiasmes.
Espanya l’economia potser creix un 4%, però
encara no hem recuperat el PIB previ a la pan- No hi haurà doncs moció de confiança i anem cap a una espessa
dèmia i l’IPC està disparat al 8,3%. L’ocupació boira política. ¿Fins quan? El 19 de juny es vota a Andalusia, la Co-
creix i l’estiu anirà bé pel retorn del turisme, pe- munitat més poblada. I després d’analitzar resultats i expectatives,
rò a la tardor amenacen tempestes. els dos grans partits pot ser que hagin d’anar al racó de pensar. n

La majoria de Sánchez dels últims pressu-
postos pateix contínues xacres de fragilitat: re-
forma laboral, Sàhara, mesures econòmiques
d’urgència, Pegasus... En bona lògica això exigi-
ria una moció de confiança (article 112 de la
Constitució) que reafirmés la majoria i la confi-
ança en l’estabilitat fins a finals del 2023. La
moció de confiança contribuiria, a més, a rebai-
xar l’irrespirable clima de crispació.

Però és difícil que Sánchez decideixi presen-
tar-la. Primer perquè podria no tirar endavant,
ja que els últims xocs –dijous a part del ple de
Pegasus, el PSOE i Podem es van dividir en la llei
audiovisual– apunten que a la majoria dels úl-
tims anys li ha arribat l’anunciada malaltia
Frankenstein (partits amb projectes molt dife-
rents o antagònics, units només pel rebuig del

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Diumenge, 29 de maig del 2022 |
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

18 | Opinió

Andrés Antebi Ruben Östlund Alexander Ceferin

ANTROPÒLEG I DOCUMENTALISTA DIRECTOR DE CINE PRESIDENT DE LA UEFA

u Una iniciativa liderada per Antebi, coor- u El jurat de Cannes ha volgut que el ci- u La final de la Champions es va haver de
dinador de l’Observatori de la Vida neasta suec sumi una altra Palma d’Or. retardar per uns problemes en els ac-
Quotidiana, culmina en un llibre ata- En aquesta ocasió, per la controver- cessos que la UEFA hauria d’investi-
peït d’imatges de barris de Barcelo- tida ‘Triangle of sadness’, un monu- gar per depurar responsabilitats. El
na, amb escenes i protagonistes que ment a l’escatologia, un hilarant pan- caos viscut a l’Stade de France és
no sol incloure el relat oficial. P.34 dimoni de vòmits i excrements. P.40 inadmissible. P.48

Medi ambient Autor recomanat

En uns oceans sense lleis Filosofia d’autoajuda

Jordi Puntí Care Santos

Si vostè té 33.000 euros i cap mena d’escrúpol pel que fa a l’emergència cli- Escriuré sobre algú que mai llegirà aquest article. No li agraden els articles

màtica, sàpiga que aquest estiu es pot permetre un creuer pel pol Nord. Ara d’opinió, li semblen «sufocants i vergonyosos» (glups). Tot i que, per defen-

que segons els experts el desglaç ja ha entrat en una fase sense retorn, la sar-me, diria que els meus articles, més que d’opinió són de dubte, de perple-

companyia francesa Ponant ha programat una travessa de 15 dies que arri- xitat o de celebració alegre, com aquest. Però tant hi fa.

barà als racons més perduts del pol Nord. La nau, que farà quatre sortides al Avui vinc a parlar-los d’un filòsof anomenat Jorge Freire que segueixo des de

juliol i l’agost, és un trencaglaç adaptat al luxe, amb 123 suites, spa i grans fi- fa anys. Exactament des que va publicar, deu fer poc més d’un lustre, una bio-

nestrals perquè puguis esborronar-te amb el cruixit del gel i contemplar grafia de la meva molt estimada Edith Wharton, i vaig córrer a llegir-la, és clar.

l’agonia dels ossos polars mentre cremes calories al gimnàs. Em va sorprendre la joventut (és nascut el 1985), em van enlluernar la seva mi-

Com a peatge per fer-se perdonar l’estupidesa i la mala consciència, a nuciositat documental i la saviesa amb què es va aproximar a l’autora i em va

bord del creuer hi haurà dos laboratoris perquè els científics puguin estudiar divertir el to frondós, llest, de ratolí que ha crescut de biblioteca en biblioteca, de

in situ les evolucions del canvi climàtic. El desvergonyiment que demostren jove envellit per la paraula aliena (ho dic com un compliment). La cultura com a

els multimilionaris amb aquesta mena de negocis és només la punta lector de Freire és tan inqüestionable com el desvergonyiment a l’esgrimir-la.

de l’iceberg (perdó) d’una actitud egoista i més estesa del que ens pensem, Tot i que com pot ser filòsof en els temps que corren sense les dues coses.

i que troba precisament en els oceans un paradís per a la impunitat. Al cap- La meva història amb Freire ha seguit. Amb el seu permís, l’anomenaré

davall, igual que passa amb els iots dels magnats russos ara retinguts als Jorge, com si haguéssim sopat junts alguna vegada, perquè l’he llegit tant que

ports nàutics, no deixa de ser la versió és com si fes anys que conversem. Quan

VIP de la doble moral que veiem a casa L’aparent llunyania El filòsof Jorge va aconseguir el Màlaga d’assaig amb un
nostra. D’una banda, amb bon criteri, Freire veu la vida llibre sobre la nostra condició d’impaci-
d’alta mar sovint ents eterna, titulat Agitación, vaig confir-
es limiten les emissions d’òxids del

cotxes per promoure una ciutat més encobreix des de la literatura, mar les meves millors sospites: Jorge veu
verda, i per l’altra augmenta l’arriba- comportaments i així l’explica i la vida des de la literatura, i així l’explica i
da de creuers, que converteixen Bar- la interpreta la interpreta, per sort d’aquells que tam-
celona en el port europeu més castigat delictius bé llegim i que a més li llegim. Vaig re-
per la pol·lució. marcar profusament aquell llibre, que

Els iots i creuers són la cara ruti- conté perles com aquesta: «A l’agitar-se

lant que blanqueja aquesta impunitat global, en què les lleis confuses de les un es mou, però no avança». En aquell treball hi havia la larva del futur.

aigües internacionals i l’aparent llunyania d’alta mar sovint encobreixen I aquí volia jo arribar. Jorge –¡hurra!– té llibre nou. Ho publica Deusto. M’he

comportaments delictius. Per qui vulgui conèixer la cara fosca d’aquesta su- dedicat els últims dos dies a devorar-lo. L’he disfrutat i admirat. Allà hi ha el

posada llibertat, hi ha un llibre excepcional: Océanos sin ley, d’Ian Urbina filòsof pedant que tant m’agrada, el que fa del llenguatge el seu tiberi particu-

(Capitán Swing). Periodista del The New York Times, Urbina ha dedicat molts lar, el que admira d’un extrem a l’altre de la literatura universal, el que deu te-

anys a seguir el dia a dia dels ports pesquers, els vaixells de càrrega comerci- nir quilos de quaderns carregats de cites i notes de lector, el que sap posar-se

al i els mariners a sou de mig món, i ha anat explicant el submón que amaga professoral sense deixar de ser contemporani i divertit, el que conjuga el sentit

l’explotació del mar, sobretot en països on els drets humans perden valor a de l’humor amb Nietszche o Epicur. No conec cap autor que faci tals maione-

poques milles de la costa. Centrant-se sempre en persones que donen força ses. Almenys, sense que se li tallin.

al relat, els reportatges d’Urbina mostren la lluita dels ecologistes que per- El llibre es titula Hazte quien eres. Un codi de costums i és una mena de ma-

segueixen pescadors il·legals; els capitans que es dediquen a fer abocaments nual filosoficoliterari per millorar-se un mateix, apuntalat sobre les paraules

de petroli clandestins; els pirates somalis; els treballadors cambodjans que de grandíssims escriptors de totes les èpoques. Una mena d’estilitzat manual

són víctimes del tràfic de persones i treballen com a esclaus; les peripècies d’autoajuda filosòfica. No s’ofenguin pel to: de vegades l’autor ens renya, amb

d’una metgessa holandesa que porta el seu vaixell per aigües internacionals arguments i passió. D’altres, es diverteix a compte nostre. És un llibre intel·li-

i practica avortaments en països on està prohibit; les penúries dels polissons gent i revolucionari, que adverteix dels perills de no dubtar, de voler agradar,

que s’amaguen en naus de càrrega de Sud-àfrica per intentar arribar a un de no escapar-se del ramat, d’enfadar-se per tot o de desitjar ser sempre em-

món millor. «La legislació marítima és opaca», diu Urbina, i a alta mar tot pàtic. Hauria de ser lectura obligada per a la classe política, però també per a

queda lluny dels nostres ulls. El 2026 farà cent anys de la travessa aèria del molts d’altres. I acabo, jo també, amb un consell: deixin de perdre el temps

pol Nord per part de Roald Amundsen: segons com vagi el negoci dels cre- amb aquesta columna –sigui o no sufocant i vergonyosa– i llegeixin el filòsof

uers àrtics a l’estiu, allò ja semblarà Eivissa. n de la literatura destil·lada. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Opinió| 19
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
Un doble
| Diumenge, 29 de maig del 2022 assassinat
que ha
Editorials de ser
una alerta
La jornada escolar
contínua, a revisió Cada dia, segons l’associació de
dones pakistaneses que va orga-
Ja fa més de 12 anys, els instituts catalans van lar era més gran en les primeres hores del matí i de- nitzar una trobada de dol i protes-
transformar el model d’horaris, a l’adoptar queia clarament després del dinar. Altres aspectes ta al Raval per l’assassinat de les
de manera generalitzada la jornada contínua, igualment consistents, que no es van tenir en compte noies de Terrassa Aneesa i Urooj,
entre les vuit del matí i les tres de la tarda. Una en aquell moment o que s’han fet evidents al llarg alguna dona pertanyent a aquesta
mesura en què es conjugaven els interessos de dels anys, van ser ignorats. I no són pocs: un horari de comunitat resident a Catalunya
l’Administració, que podia alliberar esforços i menjars irracional (amb fins a tres microesmorzars els exposa situacions de domina-
espais dedicats al menjador escolar, i les recla- abans d’arribar a l’institut i en dues hores d’esbarjo, o ció al si de la família o de desig de
macions del professorat, que podia veure’s així cap d’ells, més un dinar a una hora extremadament fugir d’un matrimoni forçat.En-
alliberat d’activitat docent a la tarda. Amb tot, tardana), més dificultats d’organització de l’horari fa- cara que aquestes situacions no
l’adopció de la jornada contínua va ser justifi- miliar i increment de les desigualtats entre les famílies acabin amb un desenllaç brutal-
cada amb motius pedagògics, esgrimint els es- amb més recursos, que poden equipar els seus fills ment criminal, es tracta d’una re-
tudis que assenyalaven que el rendiment esco- amb activitats extraescolars, i aquelles que no poden alitat intolerable i humiliant que
fer-ho i que es troben amb preadolescents i adoles- vivim en el nostre entorn més im-
Quan fa 12 anys cents aliens fora del radar tant familiar com escolar mediat sense ser-ne conscients.
es va desmantellar durant la meitat del dia. La utilització d’aquests enllaços
com a fórmula per esquivar la llei
la jornada partida Tot i que el curs vinent l’adopció de la jornada d’estrangeria no sembla ser poc
als instituts només contínua al setembre com a complement a l’avanç de habitual. Són joves de vegades
l’inici escolar hagi fet pensar que podria ser a l’horitzó nascudes a Catalunya, altres ve-
es van considerar l’extensió d’aquest model també a l’educació infantil gades criades i escolaritzades
arguments que i primària, la intenció és més aviat la contrària. Plante- aquí, utilitzades com un bé co-
coincidien amb jar als centres de secundària que adoptin el model mercialitzable per obtenir l’en-
d’institut-escola que estableixin l’horari de la primà- trada legal a Espanya de parents o
l’interès dels docents ria, amb una pausa entre les dotze del matí i les dues coneguts de la família. Sigui quina
del migdia a casa o al centre que permeti una organit- sigui la seva situació administra-
tiva, aquestes noies formen part
zació «saludable» dels horaris de de la nostra societat, i mereixen
menjars. I també que faciliti l’oferta de protecció. La lluita contra un altre
menjador escolar, un servei que amb fenomen en què no es podia assu-
l’emergència social d’aquests últims mir com un costum sense més ni
dos anys s’ha reafirmat com un ele- més el que era un atemptat contra
ment d’equitat. la dignitat humana, l’ablació de
clítoris, ha avançat gràcies a la
Davant l’apel·lació que l’escola «no utilització de mecanismes de
és una escola bressol» s’ha de conside- pedagogia, detecció, alerta i in-
rar que el temps de presència a l’entorn tervenció amb la col·laboració
escolar, sigui l’estrictament acadèmic, d’educadors, sanitaris i policies.
sigui el de convivència o el d’activitat Un dispositiu similar hauria
extraescolars, té un benefici directe d’oferir alternatives a les joves que
sobre el rendiment i el benestar dels volen evitar les regnes d’un ma-
alumnes. Difícilment, amb tants fronts trimoni contra la seva voluntat.
oberts amb el professorat, el Departa- Un pas que difícilment faran sense
ment d’Educació anirà més enllà de formació, domini de l’idioma o
l’apuntat fins ara. Però haurien de ser integració a les xarxes escolar,
els arguments que tenen com a eix la sanitària i de serveis socials.n
salut alimentària, el rendiment escolar
i la socialització d’alumnes els que re-
geixin aquest debat (i no com a panta-
lla perquè siguin altres interessos els
que realment siguin sobre la taula). n

P L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.

DIRECTOR: ALBERT SÁEZ. Subdirectors: Carol Álvarez (+Perió- Panorama: Marta López. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA SLU
dico), Joan Cañete (Opinió, Participa- Societat i Barcelona: Iosu de la Torre.
elPeriódico Directora adjunta: ció i Audiències), Bernat Gasulla (Últi- Cultura: Ramón Vendrell. Gerent general: Distribució:
Gemma Martínez. ma hora), Rafa Julve (Multimèdia) i Esports: Albert Guasch. Fèlix Noguera. Logística de Medios Catalunya S.L.U.
www.elperiodico.cat Xurxo Martínez (Estratègia digital). Edició gràfica i fotografia: Julio Carbó. Publicitat nacional: Av. Granvia de l’Hospitalet, 163-167
COMITÈ EDITORIAL Disseny: Joel Mercè. Mercedes Otálora. 08908 - L´Hospitalet de Llobregat (BARCELONA)
President: Joan Tapia. Edició paper: Reyes Susín Infografia: Ricard Gràcia. Publicitat: T: 93 265 53 53. Fax: 93 484 37 48.
Secretari: Rafael Jorba. i Eloy Carrasco. Xarxes socials: Silvia Cobo. Joan Ruiz. Publicitat: Prensa Ibérica 360 S.L.
Edició digital: Francesc Pallarès. Màrqueting: Pedro Muñoz Seca, 4. 28001 Madrid.
Anna Domènech. T: 91 436 37 70. Fax: 91 436 37 75.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

20 | Opinió Diumenge, 29 de maig del 2022 |

Un mestre Article 756. Sempre que escric un article pen- Tercer lloc. Top Gun, escrita per Jim Cash i ritat on Kilmer se sincera. La idea que el seu
so en Josep Maria Espinàs, que per a mi conti- Jack Epps Jr. (UHD 4K) Aquesta setmana fill Jack sigui la veu en off de tot el documental
Una vida nua sent el mestre a l’hora d’escriure colum- n’arriba la segona part, però revisionar la és una meravella que tanca el cercle.
articulada nes. Durant anys els nostres articles estaven primera en 4K et torna a uns temps que ja
separats per 23 pàgines i sempre l’he sentit no existeixen. Els extres del Blu-Ray són fa- Doncs el que us deia, que una vegada vaig
Albert Espinosa com un veí de diari. Quan les nostres temàti- bulosos i Tom Cruise revela curiositats que comentar un llibre increïble d’Espinàs a la
ques coincidien me n’alegrava moltíssim. mai imaginaries sobre com es va crear meva columna i al cap de pocs dies vaig rebre
aquest clàssic. una carta postal a casa meva, escrita a mà, on
Sempre recordo que ell explica sovint que m’ho agraïa. Va ser un gest bonic atapeït d’una
qualsevol cosa que et passa o qualsevol per- Segon lloc. Rondine al Nido. No tinc cap generositat brutal i un carinyo que em va
sona que coneixes pot contenir un article. La dubte que aquesta és la meva cançó favorita emocionar, i encara guardo aquesta missiva.
seva manera de veure la vida articulada sem- de Pavarotti, té una cosa màgica, que si esti-
pre m’ha semblat una manera bonica de di- mes la seva melodia acabes sentint que et Encara que ara ja no escrigui a EL PERIÓDI-
visar el món. Recordo una vegada que vaig xiuxiueja a l’oïda que tot és possible de supe- CO, estic segur que cada dia, als seus 95 anys,
comentar un llibre seu a la meva columna i va rar gràcies a la tonalitat d’una veu. deu fer columnes traient-i el suc a aquesta vi-
passar que... Val més que us ho expliqui des- da. Tant de bo aviatpuguem tornar a gaudir
prés del millor de la meva setmana. Primera posició. Val, dirigida per Ting Poo i amb la teva bonica manera de veure el món. Et
Leo Scott. Un documental dolorós i ple de ve- trobem a faltar, mestre. ¡Bon diumenge! n

Encara que ara no escrigui a EL PERIÓDICO, estic
segur que cada dia, als seus 95 anys, Espinàs deu

fer columnes traient-li el suc a aquesta vida

El debat de les armes als EUA

Encara a cop de gallet
No es tracta de legislar a cop de víscera, és el sentit comú que hauria de moure la prohibició de les pistoles

Carol Álvarez Stringer / AFP 1996, que va posar fi a la vida de 35 dies hem vist justament com
Un visitant de la convenció anual de l’ANR apunta amb un rifle. persones, sí, però va suposar l’eli- la preocupació pel canvi climàtic
Posar més armes a les escoles per minació dels carrers de 650.000 ha tombat, una dècada després,
evitar matances com la de l’escola armes de foc que van ser retirades. el Govern conservador de Scott
de Texas. Més violència, més im- A Nova Zelanda, la matança (51 Morrison a Austràlia. No ha sigut
pulsivitat, per frenar la crisi de salut morts) de Christchurch de fa tres l’ecologisme ni les esquerres, ha
mental que castiga els Estats Units. anys va portar Jacinda Ardern a sigut una victòria sense pal·liatius
Donald Trump ja no és el president prohibir les armes semiautomàti- de l’opinió pública retraient a
nord-americà però la seva llarga ques, i el Canadà va seguir els seus un Govern la falta de resposta
ombra sobre el país, una posició so- passos després d’un altre tiroteig davant la crisi ambiental que
bre la qual pivota una nació fractu- terrible que va matar 22 persones. amenaça el seu país, i segons com
rada, va enterrar ahir amb aquestes es miri, no hi ha res més conser-
paraules l’última opció que han Altres polítiques vador que això.
tingut els republicans, que recolzen enquistades
majoritàriament la proliferació en el passat, com El nou president d’Austràlia,
d’armes de foc, de fer un pas enrere. la ceguesa davant el laborista Anthony Albanese, té
¿De debò seran capaços els Estats la crisi climàtica ara la patata calenta de defensar
Units de girar full una altra vegada del Govern aquest rol de guardià de les políti-
davant un altre tiroteig de masses? d’Austràlia, ques que han de frenar la catàs-
han caigut pel trofe ambiental que augura la
La política recent ens ha de- clamor popular contaminació creixent en un país
mostrat que només davant la vís- que pateix l’escalfament global,
cera i la commoció, quan els fets No, no s’hauria de legislar a incendis i inundacions devasta-
apel·len a emocions, poden canvi- cop de titular, a partir de les passi- dores com si s’hagués convertit en
ar-se les lleis. De vegades es fa de ons, però no hi ha cap altra via un laboratori planetari del malson
manera massa impetuosa i cau en quan la raó està segrestada per al- que vindrà si no actuem. Ha sigut
la desproporció, però moltes d’al- tres emocions més arrelades, sor- just a Queensland, la zona més
tres aconsegueixen avenços que des al canvi dels temps, a les no- afectada per les pluges torrenci-
trenquen amb dinàmiques cultu- ves realitats del nostre entorn. I ja als, on el missatge a les urnes va
rals estancades en el passat. Del no diguem quan estan instru- ser més clar, han destacat els ana-
passat deFar West i colonitzador mentalitzades per lobbies de po- listes dels resultats electorals.
dels nord-americans se n’ha parlat der, com en aquest cas el de l’As-
moltes vegades per justificar sociació Nacional del Rifle. Després dels ensurts, els cops
aquesta obsessió per les armes. sobre la taula, toca amb tot ser
Amb tot una nació siamesa en això Els vents de canvi tarden a as- conseqüent i donar seguiment als
de néixer amb la conquesta a sang i sentar-se en algunes ocasions, programes electorals perquè no
foc de la propietat amb malfactors i però les emocions passades pel quedin en promeses. Als Estats
exconvictes, va ser com Austràlia filtre del sentit comú i la com- Units es va aconseguir un canvi de
va aconseguir el control d’armes prensió del moment que vivim govern, sí, i Joe Biden prou feina té
justament després d’una matança, són la veritable palanca que pot per mantenir el rumb que va pro-
la de Port Arthur a Tasmània, el corregir rumbs polítics. Aquests metre. Ni tan sols una matança
que llança un missatge tan clar i
diàfan li posa el camí fàcil en el seu
desafiament del moment, retirar
les armes de foc del carrer. n

P Carol Álvarez és subdirectora.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Publicitat| 21
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 29 de maig del 2022

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

22 | Opinió Diumenge, 29 de maig del 2022 |

‘El comensal’ Masclisme

Ser molts, ser diferents Casar-te
o morir
La cultura fa les preguntes que ens uneixen mitjançant el que ens separa

Ángeles González-Sinde Ana Bernal-Triviño

Hihaunmomentalanovel·laElcomensal que ductors, Gerardo Herrero, molts anys al cap- Leonard Beard Encara tinc gravat el rostre d’una
el personatge de la narradora torna als llocs on davant de Tornasol, i la joveníssima i aguerri- nena afganesa que, en un repor-
va estar amb la seva mare malalta. La sala da Isabel Delclaux que ha protegit dels tem- significar per als altres, de registrar, codificar i tatge de la CNN, era venuda pels
d’espera d’un hospital oncològic, l’habitació porals i defensat la pel·lícula des del primer difondre la nostra experiència i no hi ha fór- pares en un matrimoni forçós.
on estava ingressada, la botiga on van com- dia. S’ha de ser d’una pasta especial per ser mules per atraure la mirada de l’espectador. Si Ella tenia 9 anys. Ell, 55. Al final
prar una recopilació d’Abba, el restaurant on productor, jo no tinc aquesta resistència. Una n’hi hagués, seria el negoci més segur del món del reportatge, ella s’intentava
van menjar un lluç que li va fer mal... Aquesta pel·lícula més és una cosa que l’univers no ne- i no un dels de més risc. Una pel·lícula que ens resistir. Però va ser entregada i,
setmana he tornat a Pamplona, on fa 12 mesos cessita i m’enfonsaria amb el segon «no». Els agrada deixa en nosaltres la seva empremta, des d’aleshores, la seva vida es
rodava la versió cinematogràfica de la novel·la productors, siguin debutants o veterans, que només la pot trobar cada narrador a la seva va anul·lar. Em pregunto què se’n
que em va enamorar el 2015 quan Gabriela s’enfronten amb coratge a molts «no». manera, fent malabarismes entre la lògica de deu haver fet, d’ella. Penso en els
Ybarra la va publicar. La ciutat encara no s’ha- la creació i la lògica pragmàtica de la indústria. seus desitjos anul·lats, que ja hau-
via despertat i després d’esmorzar vaig decidir Aquests dies als diaris se’n parla, de la seva Una cinematografia és millor quan som molts rà sigut violada i que, d’aquí a un
donar les gràcies al sant de la capella que hi ha lluita per no ser expulsats del mapa pels grans i tots diferents els que fem pel·lícules. Això és el parell d’anys, ja tingui el primer
davant l’hotel. Ni soc creient ni tinc cap for- grups. Tant de bo se’ls escolti perquè el cine és que els productors independents intenten ex- fill en plena adolescència. O pen-
mació religiosa, potser per això entro a les una manera d’habitar-nos, és una manera de plicar i salvaguardar: un món de pel·lícules de so, fins i tot, si no deu estar morta.
esglésies amb ganes i sense cap prejudici. totes les mides, estils i colors que componguin
M’agrada l’energia dels temples com m’agra- Em va emocionar tornar un retrat mes fidedigne de qui som. Ara hem conegut que dues
da l’energia dels museus que per mi són la a trepitjar els escenaris germanes, residents a Terrassa,
mateixa cosa, llocs d’espiritualitat i recolli- que fa un any vam envair La cultura serveix només per això, per po- han sigut assassinades pels seus
ment on acudim amb les nostres pors i anhels amb els nostres sar-nos en el lloc de l’altre ja sigui per córrer familiars al Pakistan perquè es
per reposar-los, per veure si s’opera un canvi. camions i artefactes aventures i salvar el món com un superheroi volien divorciar dels cosins. Les
Una església és per a un urbanita el més sem- o per saber que el mateix que ens va fer mal a seves vides ja no van ser seves des
blant al mar per als que viuen a la costa. El mar nosaltres dol als altres. La cultura fa les pre- que els pares les van casar per for-
et diu que ets només una partícula pul·lulant guntes que ens uneixen mitjançant el que ens ça. Altres casos es coneixen per
pel cosmos, la vida és més gran que tu. L’es- separa. No és un Parlament ni un camp de ba- la feina de la Guàrdia Civil o dels
glésia et diu que sents el mateix que ja van talla on agredir-nos. És una taula on trobar- Mossos, o un professorat que es
sentir altres, tems amb els seus mateixos te- nos i on sempre hi cap algú més. No deixem posa en alerta davant d’absències
mors, ets part dels altres com els altres són de fer-li lloc. n injustificables. Cada any, algunes
part de tu. Vaig sortir de l’església i vaig passe- nenes al nostre país viuen angoi-
jar per la ciutat com havia baixat a esmorzar, P Ángeles González-Sinde xades sabent que dir no a un ma-
amb la targeta de l’habitació a la mà. és escriptora i guionista. trimoni forçós és un desafiament,
fins a ser assassinades. Abans, al-
Em va emocionar tornar a trepitjar els gunes se suïciden, s’autolesionen
escenaris que fa un any envaíem amb els nos- o cauen malaltes.
tres camions i artefactes. Ara estava sola i
em deia «aquí vaig ser feliç». Sé que vaig ser Escoltava unes dones pakista-
feliç perquè formava part d’alguna cosa i no neses dir que «els crims d’honor
hi ha cap sensació més plena. Érem una troupe són masclisme». I està bé que s’hi
obstinada a reproduir a la pantalla una no- posi èmfasi, perquè hi ha perso-
vel·la que al seu torn reprodueix la vida de la nes que ho silencien pensant en
Gabriela i la seva família. Feia 14 anys que no la multiculturalitat (he trobat a
havia fet cine. És molt temps. Però per fi he faltar aquests dies part de l’es-
tornat a aquesta casa, la del meu pare que era querra) i d’altres ho utilitzen per
productor, director i guionista, per exercir un llançar missatges xenòfobs. Sen-
ofici que ell mai va poder veure’m exercir. Una se recordar que, no fa pas tant,
professió extravagant que és meitat joc, mei- al nostre país hi havia crims
tat tècnica molt sofisticada aplicats amb gran d’honor. La meva àvia tenia 44
esforç humà i econòmic per esmicolar la vida, anys quan, al 1963, es va eliminar
posar-la sota el microscopi i tornar a recom- el «privilegi de la venjança de
pondre-la després. Vaig pensar també que hi sang», el dret del marit o pare de
ha moltes maneres de fer mal, de cobrar ven- matar la seva dona o filla adúltera
jança i ferir. Amb les armes, com a El comensal, per honor. I per a d’altres que
i amb la paraula. afirmen que el matrimoni forçós
és només de països d’«altres reli-
El 2012, quan vaig sortir del Govern, un gions» només recordo que als Es-
productor em va assegurar que mai tornaria tats Units cada any es produeixen
al cine, que ningú em contractaria. Era una 13.000 matrimonis amb nenes en
persona en qui jo confiava, havia anat a de- estats on és legal. No és casualitat
manar-li feina, i el vaig creure. «No tornaràs a que les víctimes al Pakistan o als
la casa del pare» és una maledicció bíblica. He EUA siguin nenes. La realitat és
hagut de purgar els meus pecats en aquests que, amb silenci còmplice, avui,
dos septennis, perquè El comensal s’ha filmat a tot el món, centenars de nenes
i estrenat. Ha sigut un camí llarg i si hem arri- ja no estudien ni viuen perquè són
bat fins a la meta és per l’esforç dels seus pro- obligades a ser les «dones de». I
que el fons de l’assumpte es diu
«masclisme». n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 29 de maig del 2022 | 23

UN PROJECTE DE

bEspanya buidada. Beques formació

El desafiament de retenir
talent jove a les zones rurals

bEls joves que han nascut i crescut en zones rurals, al complir bPascual ha posat en marxa un programa de beques
la majoria d’edat, es plantegen què fer amb el seu futur destinades a fills de ramaders per ajudar-los a formar-se

Gema Carrasco Ramaderia La Pastiza a Mave (Palència). El becat David Álvarez amb el seu pare i el seu avi. COMPROMÍS
Ramaderia Tezanillos a Villacarriedo (Cantàbria). El becat Manuel Osoro amb la seva mare, el seu oncle i el seu cosí.
El sector primari espanyol fa Productors
anys que pateix la despo- zones rurals. Un altre dels becats AJUDES EL POTENCIAL DE LA locals
blació i la falta de treballa- en el programa de Pascual és Ma-
dors joves. Segons dades nuel Osoro. La seva família tira en- bPascual ha DIGITALITZACIÓ dPascual vol continuar re-
ofertes pel Ministeri d’Agricultura, davant una quadra d’uns 400 caps concedit un total Un dels objectius que Pascual té amb forçant el seu compromís
Pesca i Alimentació, el percentatge de vaquí de llet a Villacarriedo, Can- de 12 beques aquest programa de beques és la di- amb els productors locals
de titulars d’una explotació agrícola tàbria. El noi té clar que vol conti- per a alumnes gitalització i la transformació de les gràcies a la seva estratè-
o ramadera amb menys de 40 anys nuar amb el llegat familiar: “La ma- de ramaderies explotacions ramaderes. D’aquesta gia per crear valor en tota
és de tan sols el 8,6%. Aquesta xi- joria de la gent opta per sortir d’aquí situades a Castella manera, no només continuaran amb la cadena amb programes
fra posa de manifest la falta de ta- per anar a la capital i dedicar-se a i Lleó, Galícia i el negoci dels seus pares i avis, sinó d’eficiència productiva que
lent jove que doti de vida i activitat la indústria. Al final, és una feina Cantàbria que el podran millorar i trasformar, tor- milloren la rendibilitat de les
el medi rural, cosa que porta a una que requereix molta dedicació. Jo nant-li riquesa a l’entorn rural. De fet, granges. Si una ramaderia
pèrdua de riquesa econòmica del ho faig per arrelament. Aquest és Pascual complementarà les beques mitjana a Espanya produeix
que avui coneixem com l’Espanya el negoci que he conegut des de per a estudis reglats amb un pla for- més de 800 tones a l’any,
Buidada. Malgrat aquest escenari, petit i el que vull és quedar-me a la matiu d’alt rendiment per instruir tèc- una de Pascual, 1.496, un
encara hi ha qui decideix continuar meva terra”. nicament i empresarialment aquests 78% més.
amb la tradició familiar i treballar joves una vegada que s’incorporin als Així mateix, la companyia
amb la ramaderia, gràcies al su- En aquesta primera fase del pro- negocis familiars. ha creat Optilácteo, un pro-
port d’iniciatives portades a terme jecte, Pascual ha concedit un total jecte innovador que permet
pel sector agroalimentari. de 12 beques per a alumnes de ra- Alguns dels desafiaments pen- conèixer, a través d’eines
maderies situades a Castella i Lleó, dents en matèria de transformació TIC, les debilitats i fortale-
BEQUES PASCUAL Galícia i Cantàbria. La intenció de la digital són la indústria mecatròni- ses de cada granja, cosa
David Álvarez, estudiant d’una do- companyia és dotar de continuïtat ca agrària, l’agricultura de precisió, que ajuda els ramaders a
ble enginyeria, Elèctrica i Indus- i recorregut aquest programa, de la interconnexió de les cadenes de optimitzar els seus recursos.
trial, i especialitzat en projectes manera que es repeteixi en ca- subministrament en la Indústria 4.0
d’agricultura de precisió, vol conti- da curs acadèmic, ampliant-lo en o el desenvolupament de projectes el David té clar cap on vol portar la
nuar amb la tradició familiar. El seu pròximes edicions a joves agricul- d’empresa en vivers. Tot això pot fo- ramaderia que la seva família té a Pa-
avi va crear una explotació ramade- tors locals. mentar la transformació del sector lència: “Hi ha tota una feina per fer
ra a Mave (Palència) fa més de 50 primari a Espanya. En aquest sentit, pel que fa a la modernització de les
anys i ara vol donar un nou impuls explotacions ramaderes. Podem par-
al negoci. “Quedar-se al camp no lar des de digitalització per ser més
sempre és la solució més fàcil. És eficients en tots els nostres processos
una feina dura i sacrificada, però fins a la implementació de tecnologies
a la vegada molt gratificant. Per a netes per tenir explotacions més sos-
mi, que he vist l’evolució del negoci tenibles. És una tasca que a mi par-
familiar des de petit, és il·lusionant ticularment m’apassiona”. El Manuel,
poder utilitzar la meva formació per per la seva part, afegeix que “és una
continuar amb el projecte que va transformació que ja s’està produint.
començar el meu avi”, explica el noi. Cada vegada som més eficients i
productius gràcies a la modernitza-
Per ajudar aquests joves, i rete- ció, però ara, la nostra generació té
nir el talent a l’Espanya Buidada, l’oportunitat d’impulsar el que ja van
Pascual, companyia referent en el construir els nostres avis gràcies a la
sector agroalimentari espanyol, ha formació en noves tècniques i eines”.
posat en marxa un programa de
beques destinades als fills dels seus Estem davant del relleu generacio-
ramaders per ajudar-los a formar-se nal del sector agroalimentari. Aquest
en estudis que els permetin conti- canvi és necessari per revitalitzar
nuar amb el negoci ramader fami- aquest sector que compta amb una
liar. D’aquesta manera garanteixen gran capacitat per fixar la població
la continuïtat de les explotacions en al medi rural i funcionar com un eix
territoris que compten amb una ca- vertebrador del territori.
pacitat menor per atraure i retenir el
talent jove i qualificat.

Gràcies a aquestes beques, jo-
ves com el David podran desenvo-
lupar tot el seu potencial i assegurar
l’activitat en el sector primari a les

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

24 | EntreTots Diumenge, 29 de maig del 2022 |

EntreTots que comença a ser freqüent veure
com accions que se suposa que
Pot llegir més cartes i publicar els seus articles a: haurien de ser motiu de descon-
www.elperiodico.com/entre-todos cert, vergonya i reflexió, acaben
donant lloc a manifestacions
SANITAT PÚBLICA per haver demanat veure-la. Que L’HOSPITALET nic, no hauria de ser difícil con- d’empara, defensa i fins i tot
com som. Que quina mania que vertir el món en un lloc pròsper i justificació.
Quina mania que ens visitin. Gairebé ni em mira. Mari, la veïna culte, avantsala de la pau.
ens visitin L’alarmant augment de les
El problema no és, que ho va Raúl Cabeza No sé si tots els líders mundi- agressions sexuals en grup sem-
Rosa Díez ser, un diagnòstic erroni. El pro- L’HOSPITALET DE LLOBREGAT als poden agafar fàcilment el bla que és indicatiu d’una ten-
SANT CLIMENT DE LLOBREGAT blema és aquesta sensació de llu- son, però amb els crims que co- dència a normalitzar les extrali-
nyania i desemparament. ¿On ha El 2001 me’n vaig anar a viure a meten alguns haurien de tenir mitacions, i dona lloc a un procés
quedat la nostra sanitat? ¿On ha l’Hospitalet. Allà hi vaig conèi- greus problemes d’insomni. de descomposició de l’escala de
quedat la nostra humanitat? n xer la meva entranyable veïna Tant si són creients com si no, valors. Si les famílies i institucions
Mari, una senyora d’uns 65 tard o d’hora s’hauran d’enfron- es desentenen i deleguen o tras-
Tinc un dolor molt fort i decideixo SOCIETAT anys molt amable i carinyosa. tar amb les conseqüències dels passen l’educació ètica i sexual
passar pel CAP del meu poble. Soc Un dia, al vestíbul de l’edifici seus actes o amb la seva pròpia a una escola digital òrfena d’afec-
una persona que només hi va per La pau, em va dir: «Raúl, ¿tu saps on consciència. te, consideració i empatia, s’in-
causes extremes i que pensa que un dret vaig néixer jo?». «Doncs, no», crementa el risc de caiguda de la
els professionals sanitaris estan li vaig contestar. «¡Allà!», em Segurament els hippies consciència i sensibilitat social al
poc reconeguts i, moltes vegades, Noemí Expósito va dir, assenyalant un buit al dels anys 60 tenien part de raó pou negre de la banalització de la
en condicions laborals precàries. BARCELONA costat de l’ascensor. Em va ex- amb el lema de Fes l’amor i no la immoralitat. n
Tampoc crec que un diagnòstic plicar que antigament l’edifici guerra. Certament, únicament
erroni sigui un delicte, ja que tot- És una realitat històrica que sem- era una vaqueria, el seu pare l’amor ens torna més humans i JOVES
hom pot cometre un error invo- pre han existit les guerres i que n’era l’amo i ella havia nascut compassius.
luntari a la feina. encara existeixen. Malgrat tot, en aquell lloc, que havia sigut Les xarxes ens
¿llavors ens hem de resignar al fet l’habitació dels seus pares. Més En conclusió, la guerra és la allunyen de
Arribo al CAP i és buit. Pregun- que sigui sempre així? ¿O, més tard em va ensenyar fotos de desgràcia més gran que li pot la realitat
to si hi és la meva doctora a la aviat, hauríem d’aspirar a un món l’antiga vaqueria. passar a un país. L’ésser humà té
professional de recepció i em diu millor i en pau? el dret de viure en pau. n Ainoa Gavaldà
que sí, però que he de sol·licitar la Avui la meva veïna Mari GAVÀ
visita per internet. Ho faig, davant En primer lloc, els nostres avis baixa a les reunions de la co- Normalitzar les
seu, i em diu que molt bé, que i potser els nostres pares ja sabien munitat amb la cadira plega- extralimitacions Soc alumna de 1r de batxillerat i
me’n vagi i que ja em trucaran. què és la guerra i, per tant, no de- ble, les cames no l’aguanten. vull parlar sobre la influència que
sitjaven que els seus fills o nets La reunió es fa en castellà. Ella Alejandro Prieto tenen en nosaltres les xarxes so-
Surto del centre mèdic i em haguessin de passar pel mateix. la segueix amb una mica de di- GIJÓN (ASTÚRIES) cials. L’excés de consum d’aques-
truca la meva doctora des de dins En segon lloc, líders com Nelson ficultat, a estones se li escapa tes tecnologies es converteix en
i, sense visitar-me, em recepta Mandela i Mahatma Gandhi van alguna paraula en català. La La concentració de familiars i una addicció que cada vegada es
un medicament. Als dos dies em aconseguir grans metes, com el miro amb tendresa, no puc amics rebent amb aplaudiments troba més en els joves. Això ens
trobo pitjor i torno a escriure per final de l’apartheid i la indepen- evitar pensar en com és, d’in- un grup de menors que surten del pot provocar insatisfacció res-
internet. Em truca la doctora i em dència de l’Índia, sense utilitzar just, que ella, havent nascut jutjat després de declarar per la pecte a nosaltres mateixos, ja que
diu que em receptarà una altra cap mena de violència. En tercer just allà, hagi hagut de ser qui seva presumpta participació en la la majoria de les coses que hi pu-
cosa. Li insisteixo que, sisplau, lloc, amb els moderns mitjans s’adapti als altres. ¡Són coses violació de dues nenes deixa una gem són falses, i el fet de voler as-
preferiria que em veiés. De mala de producció agrícola i amb l’ac- que passen a l’Hospitalet! n imatge que no és mereixedora de semblar-nos a famosos o a per-
gana em dona hora per a aquella tual coneixement científic i tèc- tenir un espai per exposar-la en el sones amb influència fa que tin-
tarda. Arribo una hora abans i el museu del progrés social. Potser guem una baixa autoestima que,
CAP, de nou, és buit. Em manen és una falsa percepció, però crec amb el temps, es pot convertir en
que passi i la doctora em renya un problema més greu. És cert
que la nostra generació és depen-
dent dels telèfons i això no ens fa
cap bé. Ens estem allunyant de la
realitat sense adonar-nos-en. n

Anada i tornada BARCELONA

Monumental

15 € 8 € Gran Via de les Corts Catalanes Plaça
Tetuan

Adults Nens Tetuan Paseo St Joan Gran Via de les
Calle Casp Calle Nàpols Corts Catalanes, 770

Bitllet senzill Plaza C/ Casp, 34
Catalunya Urquinaona

10 € 6 € Ronda St Pere Calle Ali Bei

Adults Nens Arc de Triomf

Nens fins a 4 anys gratis Arc de ESTACIÓ DEL NORD
Triomf

• Directe des del centre de Barcelona Todas las salidas Parc de la Ciutadella
• Sortides de dilluns a diumenge desde Barcelona se
902 13 00 14
Utilitza el codi promocional LAROCAWEB i hacen desde la www.sagales.com
aconsegueix 1€ DE DESCOMPTE comprant el teu bitllet ESTACIÓ NORD
online a: www.larocadelvallesshoppingbus.com

NECROLÒGIQUES hores. Cristina Monge Juanas, de 97 les 13.25 hores. María Hernández Gracia, de 93 anys, a les 10.30 hores. Carmen SANT GERVASI. Maria Rosa Quer Llige,
anys, a les 10.30 hores. Miquel Molero de 92 anys, a les 13.50 hores. Rodríguez Cañadilla, de 97 anys, a les de 92 anys, a les 13.30 hores.
SANCHO DE ÁVILA. Juan Francisco Le- Céspedes, de 86 anys, a les 11.10 hores. LES CORTS. Pere Batlle Pastor, de 83 11.00 hores. Mercè Cabot Morales, de 68
cina Lisbona, de 79 anys, a les 8.30 ho- Martí Monros Mas, de 90 anys, a les 11.50 anys, a les 8.30 hores. Isabel Seguí Rive- anys, a les 11.30 hores. Manuel Prats San- Llista facilitada per Serveis Funeraris
res. María Del Carmen Carrión Madrazo, hores. Concepción Andrés Polo, de 98 ro, de 86 anys, a les 9.00 hores. Jordi cho, de 93 anys, a les 12.30 hores. Joana de Barcelona. Més informació, al
de 88 anys, a les 8.45 hores. Petra Ortega anys, a les 12.30 hores. Paquita López Grau Perramon, de 64 anys, a les 9.15 ho- Noguera Ruf, de 75 anys, a les 13.00 ho- 900.231.132.
Marín, de 79 anys, a les 9.10 hores. Dolo- Abenoza, de 90 anys, a les 12.45 hores. res. Griselda Toha Olivé, de 82 anys, a les res. Francesc Ferrer Bosch, de 81 anys, a
res García Martín, de 80 anys, a les 9.25 Josep Lluís Navas Ferrer, de 78 anys, a 10.00 hores. Josep Fontdecaba Fuster, les 14.00 hores.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. EntreTots| 25
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 29 de maig del 2022

Àgora

Judicialitzar la planificació urbana té un cost

Moltes veus contràries a la implementació d’un nou model anteposen altres interessos a la salut

Jordi Otix Ambient a la superilla i la salut. Un altre estudi va
de Parlament amb concloure que els anomenats
Mark Nieuwenhuijsen Comte Borrell, Eixos Verds, executats de ma-
a l’Eixample nera aïllada, no reporten be-
Els casos de la zona de baixes No obstant, bona part de cicleta i caminar representen de Barcelona. neficis generalitzats sobre la
emissions, les superilles o Via les veus en contra de la imple- beneficis de 0,18 € i 0,37 € per qualitat de l’aire, tret que es
Laietana donen a entendre que mentació d’un nou model an- quilòmetre, respectivament. O que pot conduir a un paisatge plantegin juntament amb al-
les mesures de planificació ur- teposen altres interessos a la cosa que és el mateix: el cotxe de locals comercials buits i tres mesures complementàri-
bana a la ciutat de Barcelona salut i esgrimeixen arguments representa un cost anual de carrers desolats i a un augment es. Dit d’una altra manera:
podrien acabar empantanega- econòmics, i obvien els verita- 500.000 milions d’euros a la del trànsit i la contaminació l’ajuntament no només ha de
des als tribunals. Judicialitzar bles costos de cada mitjà de UE, mentre que anar en bici i associats al repartiment de pa- seguir impulsant un nou mo-
aquest tipus de polítiques tan transport. Segons un estudi, caminar es tradueixen en be- queteria. Per tant, és impor- del urbà, ha de ser molt més
necessàries i fer-ho partint cada quilòmetre recorregut per neficis respectius de 24.000 i tant fer que les compres locals ambiciós que en l’actualitat.
d’enfocaments obsolets no un cotxe té un cost extern de de 66.000 milions. siguin més atractives. La con-
sembla la millor de les idees 0,11 €, mentre que anar en bi- versió en zona de vianants dels La pandèmia ha accelerat
des del punt de vista de la salut, ¿Per què si només un de ca- carrers i la reducció del trànsit la recerca de nous models ur-
ja que qualsevol endarreri- El cotxe da quatre viatges dins de Bar- d’automòbils són bones ma- bans que prioritzin les perso-
ment en la seva implementa- representa celona es fa en cotxe li reser- neres d’estimular-les. nes en lloc dels cotxes i que no
ció es traduirà en malalties i un cost anual vem el 60% de l’espai públic? només tinguin en compte la
morts innecessàries, amb els de 500.000 ¿És perquè considerem que el Quant a les superilles, un mobilitat, sinó també la soste-
costos derivats corresponents. milions d’euros dret a desplaçar-se preval so- estudi va mostrar que la im- nibilitat i l’habitabilitat i pro-
bre el dret d’utilitzar i disfrutar plementació conjunta de 500 moguin la salut (per exemple,
El model actual de planifi- a la Unió l’espai públic? Sovint s’es- d’aquestes àrees a tota la ciu- la Ciutat 15 minuts o la ciutat
cació urbana i de transport, Europea menta la pèrdua de negocis tat de Barcelona permetria sense cotxes). Les superilles,
heretat del segle passat, pro- minoristes com a argument en evitar gairebé 700 morts pre- que han rebut reconeixement
picia la contaminació de l’aire contra de les mesures. En rea- matures a l’any. Les primeres internacional, han de ser
i el soroll, les illes de calor i la litat el comerç electrònic és superilles han donat lloc a re- l’aposta de Barcelona. Això sí,
falta d’espais verds i d’activi- una amenaça major i més real sultats variats, però també combinades amb altres mesu-
tat física. Un estudi d’ISGlobal, han contribuït a millores en la res com les zones de baixes
centre impulsat per Fundació qualitat de l’aire, l’estil de vida emissions, l’ampliació de la
La Caixa, va estimar que xarxa ciclista, l’extensió del
aquest model és responsable sistema de tramvies, la pacifi-
de 3.000 morts prematures cació de les àrees al voltant de
(¡el 20% del total!) i de 5.000 les escoles o la creació de nous
casos de malalties cada any a parcs i xarxes verdes.
Barcelona. Tot això es tradueix
en un cost estimat de 9.300 Finalment, millorar la pla-
milions d’euros anuals. Altres nificació urbana i el sistema de
estudis han mostrat que cada transport públic a l’àrea me-
any es produeixen 1.000 casos tropolitana és fonamental per
d’asma infantil a causa de la reduir el flux de trànsit d’en-
contaminació de l’aire i que trada i sortida, maximitzar el
els nens i nenes que van a es- potencial de la regió i fer-la
coles més contaminades te- més atractiva, sostenible, ha-
nen un desenvolupament bitable i saludable. n
cognitiu més lent.
P Mark Nieuwenhuijsen és
director de la Iniciativa de

Planificació Urbana, Medi Am-
bient i Salut de l’Institut de Salut
Global de Barcelona (ISGlobal).

FmlourcehsoNamváarsroq, ue una floristería

www. oresnavarro.com
Tienda, Valencia 320 / Mercat de la Concepció, Valencia 332 (junto a calle Girona). Barcelona - 93 207 36 61
Abierto todos los días del año

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

26 | Temps Diumenge, 29 de maig del 2022 |

La sort El temps

Avui, a Catalunya Predomini de cel clar. A partir del migdia es desenvoluparà Barcelona Cel poc ennuvolat. Les tempera-
nuvolositat d'evolució a l'extrem nord amb xàfecs que po-
Tempestes al dran anar acompanyats de tempesta al Pirineu. Al sud, es tures experimentaran un lleuger descens, amb mí-
nord podran produir xàfecs a última hora de la tarda. Tempera- nimes al voltant dels 19 ºC i màximes al voltant dels
tures mínimes sense canvis; les màximes aniran en descens. 24 ºC. El vent bufarà de component variable durant el
El vent bufarà del sud fluix. matí, tendint a vent del sud-est amb intensitat fluixa
a la tarda.

ONCE 28/05/2022

61.346 ................................Sèrie: 029 Demà. Assolellat. Temp. en ascens. Dimarts. Núvols i pluja. Temp. en descens. Dimecres. Poc ennuvolat. Temp. en ascens.

Bonoloto 28/05/2022

6-18-20-34-37-40 ..........C: 22 R: 1 Viella El mar
9º/17º
ENCERTANTS EUROS Mar entre arrissada i maror. Vents de mestral i llebeig de fins a força 5.
Costa Brava: Llebeig 2/5 Maror. Costa Central: Mestral 1/4 Arris-
6 1 640.461,40 sada. Costa Daurada: Llebeig 1/3 Arrissada.

5+C 1 172.550,26 •

5 70 1.232,50

4 3.667 37,25

3 68.752 4,00 Puigcerdà
12º/22º
R 443.492 0,50 So•rt •
• Tremp
Súper ONCE El Pont • •
de Suert dL'Ua rSgeeull
Sorteig 28/05/2022 (Sorteig 1)
01-05-07-10-19-22-26-36-38-39 Figueres
41-44-50-52-59-61-64-67-71-73 18• º/28º

Sorteig 28/05/2022 (Sorteig 2) Berga• Ri•poll Olo•t • Banyoles
06-08-13-17-22-23-24-25-27-29 So•lsona
30-34-36-41-54-61-62-64-67-80 V•ic ■ GiroLanBa•isbal
18º/27º
Sorteig 28/05/2022 (Sorteig 3)
02-16-21-23-27-30-36-40-44-46 • SdaentaFaCrnoelorsma
51-59-60-61-65-67-69-71-72-76

Euromillones 27/05/2022 Bal•aguer

15-23-28-34-48 E: 3-5 Lleida Manresa
■13º/M3o1llºeru•ssa
El milió: CPZ06349 Tàrrega • 1C3eºr/v2e6rºaIgua•lad1a•7º/2Te7rºra•sSsaab•adellGr•anollers
•
ENCERTANTS EUROS

5+2 0 Pot •
Mataró
5+1 4 160.252,92 • Les Borges Espanya, avui
Blanques
5+0 9 16.646,11 Montblan•c
Re•us
4+2 41 1.138,14 Sant Feliu mín. màx.
20 32
4+1 737 116,63 Valls de Llobregat Alacant 14 23
• Vilafr•anca • Bilbao 12 30
3+2 1.955 46,48 ■ Barcelona Càceres 14 33
19º/24º Còrdova 15 24
4+0 1.421 44,94 False•t El VendderleP•llenedèVs•ilanova i la La Corunya 16 21
Móra d'Ebre Geltrú Las Palmas 11 22
2+2 29.864 10,69 Lleó 11 28
• Logronyo
3+1 33.243 10,71 Gandesa

3+0 63.461 10,45 •

1+2 159.182 5,05 ■Tarragona

2+1 490.862 5,15 19º/24º

2+0 945.421 4,31

Madrid 17 30

La Primitiva 28/05/2022 Tortosa Màlaga 20 26
1•9º/27º Múrcia 22 37
7-20-30-34-45-48................C: 1 R: 5 Ampos•ta Oviedo 10 22
Jòquer: 8101152 Palència
Palma 8 29
ENCERTANTS EUROS 17 25
6+R 0 Pot
6 2 749.964,54 Pamplona 9 24
5+C 2 112.494,68
Sant Sebastià 12 19
5 145 3.361,91
Santander 11 22
4 8.899 88,49
Saragossa 15 33
3 178.098 8,00
Sevilla 16 30
R 1.282.950 1,00
València 17 26

Lotto 6/49 28/05/2022

1-14-15-16-20-46 ............C: 27 R: 3

Jòquer: 180248 Plus: 9 Món, avui

ENCERTANTS EUROS

6/6 P 0 4.452.378,04 mín. màx. mín. màx. mín. màx.
6/6 0 2.226.189,02

5/6+C 0 27.668,42 Andorra la Vella 9 18 Praga 6 16 Mont-real 15 21
5/6 0 3.904,46 16 22
4/6 69 Berlín 9 17 Roma 15 25 Nova York 17 39
3/6 1.254 73,56 10 32
9,96 Brussel·les 6 19 Buenos Aires 7 13 Pequín 27 24
17 12
Estocolm 8 12 Caracas 18 28 Rabat 18 32
19 18
La Grossa del divendres Lisboa 16 Doha 29 38 Rio de Janeiro 17

27/05/2022 Londres 8 Johannesburg 11 20 Santiago de Xile 8
63.470 ................Terminacions: 6-8
Moscou 5 Manila 26 30 Singapur 26

París 8 Mèxic 12 25 Sydney 9

Trio 28/05/2022

086

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Publicitat| 27
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 29 de maig del 2022

T RIA

d onpi s o

per a vendre el teu pis

TRIA BÉ: venda tranquil·la segura i al millor preu

T'oferim solucions personalitzades eficaces: Podem vendre el teu pis
perquè aconsegueixis el màxim, o comprar-t'ho al comptat ja !!,
o pagar la teva hipoteca mentre es ven, o... ens adaptem a la teva necessitat.
Amb totes les garanties.

BEST AGENCY REAL ESTATE Xarxa d'oficines i agents en tota Espanya 4,6 SOBRE 5
TO CONSUMERS · 2021 · 2020 · 2019 · 2018 +3.000 VENDES/ANY
93 306 90 90 www.donpiso.com

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

28 | Passatemps Diumenge, 29 de maig del 2022 |

PASSATEMPS

SUDOKUS

3 4 762 36 4 183745629 236814795
47 1 496123587 489753216
49 1 5 5 5 725896314 571692843
7 58 614257938 713469528
72 9 4 71 4 9 372968451 845271639
4 958431762 692385174
78 9 38 62 74 547612893 124536987
8 239584176 358927461
32 98 4 56 25 861379245 967148352
35 83 2
56 6 Ompliu les caselles 834576219
1 buides dels requadres 625491387
57 29 19 de 9x9 quadrats, amb 719328456
xifres de l’1 al 9, sense 456912738
87 32 4 repetir cap número en 298743561
una mateixa fila, en una 371865942
83 5 1 59 mateixa columna, o una 582137694
subquadrícula de 3x3 963284175
147659823

ESCACS MOTS ENCREUATS PER J.P. PETIT SIS DIFERÈNCIES

Les negres juguen i guanyen. HORITZONTALS: 1. Claustre on comen- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

cem la formació. Assaig. 2. Flaire.

Emanacions oloroses. 3. S’hi encamina. 1

Alts i baixos d’influència llunàtica. Fa 2
pudor d’halitosi. 4. Eliminar diferènci-

es. Article d’elit. Obre un parèntesi. 5. 3

Parar esment. Una que és capaç de cre-
mar. 6. Cinquanta. Xavalla d’Egipte i del 4

Líban. Dins la gola. 7. Despatxo els cli- 5
ents. Moviment compassat. 8.
6
Completes ignorants. Es desfà quan

arriba a la platja. 9. Engendrarà. Els 7
més alts de l’orquestra. 10. Coses que

pengen d’un fil. Aturaràs el cop. 11. 8

Principis d’urbanitat. Causa que ve de 9
fora. Peix que es mossega la cua. 12.

Anuncia mancances. Habitant d’un mas 10
propietat del senyor feudal.
VERTICALS: 1. Facilita les operacions 11

de muntatge fotogràfic. Poc fets. 2. 12

Solució escacs: 1-..., Dxd1+; 2-Cxd1, c2 Sentència antiga. Mouré fitxa. 3. S’abai-

xa per evitar estridències. Esgarrapes Solució d’ahir

amb força. Enèsima matemàtica. 4. Àrida i deshabitada.

QUADRE NUMÈRIC Congènites. 5. El cap de redacció. Torrassa exterior de certes forti-

ficacions. Xec sense fons. 6. Isomers de tots els minerals. Pelo al

zero. 7. Caixa de la qual ja no se surt. Oficial turc. 8. Sense alts ni

baixos. Pintarem de tots colors. 9. Principis rudimentaris. A la ter-

cera ens jubilen. Desig. 10. Com una pilota de rugbi. Canviaràs de

lloc. 11. Menyspreable. Escalfa i crema. Al peu de la lletra. 12. Diferències: 1. La bossa està moguda. 2. La forquilla està girada. 3. El pitet és dife-
rent. 4. L’entrada és més estreta. 5. La finestra de la porta és diferent. 6. La jaque-
Segons com es miri es fa palesa. Fuet dels masoquistes. ta és més llarga.

OLAF EL VIKING PER CHRIS BROWNE A què et Quan ens casem, s’haurà acabat
refereixes, veure «Operació Viking».
Hamlet, vull deixar una cosa
ben clara des d’ara mateix! Hernia?

HORÒSCOP

ARIES 21 MARÇ A 19 ABRIL CRANC 21 JUNY A 22 JULIOL BALANÇA 23 SET. A 22 OCTUBRE CAPRICORN 22 DESEMBRE A 19 GENER
u Dediqui’s a uns assumptes pendents i uEstudiï bé de qualsevol proposta que li u Dia poc apropiat per resoldre assumptes u Aprofiti el dia per descansar i oblidi’s de
podrà posar-hi remei abans que siguin facin, però no les desestimi totes. Bon clima personals i propici a la vida amistosa i famili- pensar en temes laborals. Vigili les seves
conflictius. Un compromís social l’animarà. La nit familiar, que li provocarà una gran satisfacció. No ar. Compartir el temps amb els seus éssers estimats pertinences, ja que podria perdre alguna cosa. Bona
serà favorable a la intimitat i l’amor. abusi de la seva salut i descansi. li permetrà gaudir de molt bons moments. relació amb els amics i no tant amb la parella.

TAURE 20 ABRIL A 20 MAIG LLEÓ 23 JULIOL A 22 AGOST ESCORPÍ 23 OCT. A 21 NOVEMBRE AQUARI 20 GENER A 18 FEBRER
u Sembla que bufaran aires renovadors per uProcuri no presumir de la seva bona ratxa, u Dia amb notable activitat, que el portarà a u Dia molt apropiat per al descans i els
a vostè i trobarà nous objectius. En les ja que algú en pot voler treure profit. Bons llocs nous per a vostè. Plena harmonia a esports. Procuri controlar la seva propensió
relacions afectives el cel estarà totalment clar i moments en els plans familiar i sentimental i una casa seva i amb els seus amics. Compte amb la be- a gastar més del que cal. S’enfortiran llaços
gaudirà estant en família. nota negativa a l’amistós. guda si ha de conduir! sentimentals i afectius ja existents.

BESSONS 21 MAIG A 20 JUNY VERGE 23 AGOST A 22 SETEMBRE SAGITARI 22 NOV. A 21 DESEMBRE PEIXOS 19 FEBRER A 20 MARÇ
uS’ampliaran els seus horitzons i amb una u Si pensa canviar d’activitat perquè u Dia amb bons auguris per als temes u Se sentirà satisfet i optimista en tot allò
mica d’esforç aconseguirà el que es proposi. l’exaspera la rutina, serà millor que desisteixi econòmics. Immillorables relacions que faci. Això l’ajudarà en el pla familiar on
Procuri deixar temps per a activitats en família. de la seva idea, no és un bon moment. No s’aïlli de amistoses i lleugers núvols a la seva vida hi pot haver moments difícils que vostè sabrà
Surti a la nit i miri de passar-ho bé. les persones del seu entorn ja que el poden ajudar. sentimental, però sense conseqüències. sortejar amb diplomàcia i discreció.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 29 de maig del 2022 Publicitat| 29

Palau Abonaments
de la Música a la carta
Catalana
a partir de
2022–2023 3 concerts!

John Eliot Gardiner
Joyce DiDonato

Patricia Kopatchinskaja
Filharmònica de La Scala
& Chailly

Mitsuko Uchida
Juan Diego Flórez

Philippe Herreweghe
Filharmònica de Berlín
& Petrenko

Teodor Currentzis
Khatia Buniatishvili

… i més de 100 concerts!

Abonaments a la carta ns al 15% de descompte.
Venda d’entrades individuals a partir del 30 de maig.

Consulta les Segueix-nos Amb la col·laboració de:
modalitats d’abonaments a a les xarxes
www.palaumusica.cat/alacarta

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Persones >

Societat

EL DEBAT DE L’AQÜICULTURA

Nueva Pescanova té previst que la infraestructura pionera, situada a Gran Canària i capaç de distribuir un milió
de cefalòpodes a l’any, estigui a punt el 2023. El projecte provoca el rebuig d’ecologistes i animalistes.

El negoci del pop: la primera granja
del món divideix la ciència i el Govern

JUAN RUIZ SIERRA «L’aqüicultura és la solució per aquest camp empreses del Japó i La multinacional construir quan obtingui les lli-
Madrid protegir les reserves naturals i de Mèxic, sol·licitarà finançament preveu invertir 45 cències necessàries i en un any
atendre la demanda d’aliments dels fons europeus, preveu inver- milions d’euros estarà acabada. A ple rendiment,
Milers de pops començaran l’any saludables d’una població crei- tir en el projecte prop de 45 mi- i generar uns 300 distribuirà fins a 3.000 tones de
que ve a viure i a morir tancats al xent», assenyala Roberto Rome- lions d’euros i generar 300 llocs llocs de treball pop a l’any: prop d’un milió
port de Las Palmas de Gran Ca- ro, director d’Aqüicultura de de treball. La planta, que té una d’exemplars.
nària. Se saben poques coses so- Nueva Pescanova. La multinacio- versió experimental a O Grove
bre les condicions en què passa- nal espanyola, que ha avançat en (Pontevedra), es començarà a Els contraris a aquesta in-
ran els seus dies, quants n’hi fraestructura (científics, organit-
haurà a cada tanc ni quina exten-
sió tindran aquests recipients. Carmen Giménez
Tampoc se sap del tot en què con-
sistirà la seva alimentació i com Pop a la venda al municipi de Pontevedra de Bueu.
seran sacrificats, perquè la com-
panyia responsable del projecte,
Nueva Pescanova, manté aques-
tes dades en secret per no donar
pistes a la competència.

La primera granja de cefa-
lòpodes del món està a la canto-
nada, després de dècades d’in-
vestigació i una carrera entre
multinacionals, que provoca divi-
sió en la ciència i al Govern.

Per als defensors de la cria en
captivitat d’aquest animal (els
especialistes que l’han fet possi-
ble, l’empresa i l’Executiu de les
Canàries, que ultima els permisos
necessaris per iniciar l’obra), els
avantatges són evidents. El con-
sum s’ha disparat en els últims
anys. El negoci del pop va passar
de moure en tot el planeta uns
1.200 milions d’euros el 2010 a
2.500 milions el 2019, segons
l’Organització de les Nacions
Unides per a l’Alimentació i l’A-
gricultura (FAO). Cada any es
capturen 350.000 tones d’aquest
animal, deu vegades més que el
1950. El preu a Espanya s’ha qua-
druplicat durant l’última dècada i
la població salvatge escasseja.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

CONSUM ANUAL DE POPS 1990 2000 2010 2018 30-31

Xifres en tones PER PAÏSOS Diumenge, 29 de maig del 2022

240.000 PER CONTINENTS 60.000
200.000
160.000 50.000
120.000
40.000
80.000
40.000 30.000

0 20.000

10.000

0

ÀSIA
EUROPA
AMÈRICA
ÀFRICA
OCEANIA

ITÀLIA
ESPANYA

EUA
PORTUGAL

GRÈCIA
FRANÇA
Font: Compassion in World Farming/ FAO

zacions ecologistes i animalistes) captivitat i els estudis científics pop en captivitat. L’animal, asse- una «casa rural». plaer, alegria, angoixa i dolor. «La
dibuixen un panorama molt dife- sobre aquests animals són elo- gura, pot viure «sense cap pro- Nueva Pescanova coincideix cria de pops en condicions de be-
rent. El pop, expliquen, és una qüents: tenen una gran capacitat blema» envoltat d’altres com ell, nestar és impossible», advertia el
criatura complexa i estranya: cognitiva. No coneixem encara malgrat que mai ho ha fet durant amb aquest enfocament. «Els treball.
sensible, solitària i territorial, l’impacte ambiental d’aquest els milions d’anys d’e-xistència i pops s’adapten amb normalitat
capaç d’amagar-se en pots i projecte. Davant aquest escenari, sol reaccionar de manera agressi- als entorns de vida en grup. Cada Preguntes sense contestar
closques de coco, escapar-se ha d’imperar la prudència». És a va, incorrent en pràctiques caní- detall, llum, aigua, alimentació,
d’aquaris, resoldre problemes dir, la granja de pops ha d’espe- bals, quan comparteix espai. «Hi densitat, creixement, desplaça- «M’ho pregunten sovint quan
senzills i fins i tot somiar mentre rar. ha tècniques per reduir-ne la te- ments... Tot es mesura i monito- parlo d’aquest tema. ¿Per què els
dorm. No està preparada per rritorialitat», explica, traçant el ritza per garantir el benestar de porcs sí que poden estar en gran-
conviure amb altres congèneres. Govern de les Canàries paral·lelisme no amb el porc, sinó l’animal», insisteix Romero, el ges i els pops no?», explica la La-
«Això no té res a veure amb la amb una persona que s’instal·la a director d’Aqüicultura a Espanya ra, la biòloga de Compassion in
seguretat alimentària. Es tracta Però el futur del projecte depèn «l’edifici d’una gran ciutat» des- de la multinacional, que tampoc World Farming i autora d’un altre
d’un negoci sobre un producte de sobretot del Govern de les Ca- prés d’haver passat tota la vida en té clar que el pop pugui tenir sen- informe contrari a la granja de ce-
luxe», argumenta Elena Lara, nàries, liderat pel PSOE, i allà timents. «Una de les línies d’in- falòpodes. La resposta sol ser que
biòloga de Compassion in World l’actitud és de clara defensa. «Si El futur del vestigació del projecte vol cobrir la intel·ligència dels porcs no era
Farming, una ONG que s’ha estat compleix els requisits i genera projecte depèn, el buit actual de dades empíri- coneguda quan es van desenvolu-
mobilitzant contra el projecte ocupació, hi estem a favor. I sem- sobretot, de ques sobre els mecanismes cog- par els sistemes de ramaderia in-
des del 2019. bla que compleix els requisits», l’Executiu nitius i neurofisiològics del pop. tensiva i que els errors del passat
diu Carmelo Dorta, director gene- de les Canàries No existeix coneixement validat no s’haurien de repetir.
Bretxa dins la coalició ral de Pesca de l’Executiu au- ni consens científic suficient so-
tonòmic, que també posa en dub- Hi ha estudis que bre la sensibilitat dels animals ni La biòloga dubta que el pro-
I després hi ha el Govern central. te que el pop sigui una criatura tan confirmen que específicament sobre la del pop», jecte serveixi per millorar les re-
La investigació de l’Institut Es- excepcional. «No és diferent d’al- els pops senten explica. serves naturals de l’animal. Una
panyol d’Oceanografia que va tres animals. No podem exigir al plaer i alegria idea molt estesa assegura que
fer possible la reproducció de porc el que no exigim al pop», ar- Investigacions l’aqüicultura ajuda els animals
pops en captivitat (Nueva Pes- gumenta. marins perquè treu pressió a la
canova té la prioritat de la pa- Hi ha, no obstant, molts informes pesca, però un estudi publicat el
tent) va ser finançada amb di- És un argument que repetei- que volen omplir aquest pre- 2019 a la revista Conservation Bi-
ners públics, però les opinions xen tots els defensors de la gran- sumpte «buit de dades». L’any ology mostrava just el contrari.
dins de l’Executiu són molt dife- ja. Francisco Javier Rocha és pro- passat, un equip de la London Els autors del treball van analit-
rents segons on es pregunti i po- fessor de Biologia a la Universitat School of Economics va revisar zar xifres del Banc Mundial i de la
sen de manifest una nova bretxa de Vigo i un dels artífexs de la tec- més de 300 estudis científics i va FAO per concloure que l’aqüicul-
dins la coalició entre el PSOE i nologia que ha permès la cria de concloure que els pops senten tura acaba augmentant la de-
Unides Podem. manda de peix salvatge.
Carlos Pereira
Al Ministeri de Transició Eco- Obscurantisme
lògica mostren cautela. La com- Cria de pop en captivitat al Centre Oceanogràfic de Vigo.
petència és bàsicament auto- L’obscurantisme en què es mou
nòmica, expliquen, i ells només Nueva Pescanova tampoc ajuda a
han d’avaluar si l’activitat és apaivagar-ne els temors. «Caldria
«compatible amb els usos por- saber quines densitats remenen,
tuaris». El d’Agricultura i Pesca quants pops posaran per tanc,
va més enllà. Fonts del departa- quines tècniques utilitzaran o
ment defensen «l’aqüicultura quina mortalitat esperen», insis-
com a productora d’aliments se- teix Lara.
gurs, sans i sostenibles», tot i que
reconeixen que «la inexis-tència La multinacional evita aclarir-
d’experiència en la cria de pops és ho. ¿En quines condicions viuran
una limitació a l’hora d’estudiar els pops? «En condicions òpti-
els requisits de benestar a la mes», contesta Romero. ¿Quants
granja». en viuran a la mateixa gàbia?
«Depenent de la fase en què es
La valoració canvia per com- trobin, viuran en diferents pisci-
plet al Ministeri de Drets Socials, nes». ¿Què menjaran? «L’ali-
del qual depèn la Direcció Gene- mentació seguirà criteris de sos-
ral de Drets dels Animals. «Ens tenibilitat, s’utilitzaran les parts
genera molts dubtes –assenya- del peix ja capturat i no destina-
len fonts del departament que des a consum humà». ¿Quin
dirigeix Ione Belarra, secretària mètode utilitzaran per sacrificar-
general d’Unides Podem. No los? «S’evitarà qualsevol dolor o
existeix una legislació específica sofriment de l’animal». Els
per al seu manteniment i cria en avenços es coneixeran «en el mo-
ment oportú». n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Diumenge, 29 de maig del 2022 |
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

32 | Societat

El Periódico

Azra Shaheen, la mare de les noies assassinades que va ser testimoni del que va passar, al costat del seu fill petit,
de 13 anys, a punt d’agafar el vol que els portarà a Barcelona. A la imatge de la dreta, tots dos al costat d’un familiar.

Azra Shaheen, la mare de les dues BRUTALITAT MASCLISTA Paral·lelament a la investigació
noies de Terrassa de 20 i 24 anys al país asiàtic, la fiscal en cap de
assassinades al Pakistan i també La mare de les noies casades per força i assassinades al Pakistan, que Terrassa (Vallès Occidental) està
d’un dels presumptes assassins, va presenciar l’estrangulació i el tiroteig de les seves filles, aterra avui investigant les possibles coac-
ja va en direcció a Barcelona. La cions que van rebre les dones a
dona de 48 anys i el seu fill petit, a Barcelona amb el seu fill petit, de 13 anys. Tots dos, amb permís Espanya. La Policia Nacional ha
de 13, van emprendre ahir un de residència, viuran en un pis per a víctimes protegides. localitzat el pis en què vivia la fa-
viatge amb escala a Abu Dhabi que mília, una informació avançada
acabarà avui a la T1 de l’aeroport Vol EY049, destinació BCN, per La Vanguardia. Almenys una
del Prat. Després rebran protecció lluny de l’horror dels Abbas de les dues germanes va fugir de
policial i podran accedir a una vi- casa del pare a principis del 2022,
venda segura. Enrere deixen una fins a un hotel d’Islamabad. El fill ELISENDA COLELL tar la investigació en els cinc dies tipa de les pressions que aquest
història de terror masclista: Azra petit va quedar en mans de la fa- Barcelona concedits», va dir a l’agència Efe exercia, i es va instal·lar a casa
Shaheen va presenciar el doble mília materna i tots dos es van Manu Mitru un dels responsables del cas. Els d’una amiga a Cornellà de Llo-
assassinat i va estar segrestada poder retrobar a la capital pakis- acusats han de tornar a compa- bregat (el Baix Llobregat). Ho ex-
unes quantes hores fins que va tanesa dijous a la matinada. Qaiser Khan, ocupador d’una rèixer el 2 de juny davant el tribu- plicava a EL PERIÓDICO Qaiser
aconseguir fugir a Islamabad. de les germanes assassinades nal, que haurà de decidir-ne les Khan, l’ocupador de la germana
El diumenge 22 de maig, dos mesures cautelars. gran, Arooj Abbas, que lamenta-
Shaheen viatja en el vol EY049 dies després del doble crim, la al Pakistan. va el terrible homicidi: «L’Arooj
fins a Barcelona a la recerca de policia pakistanesa va arrestar sis Venjança somiava tenir una empresa a
protecció, però segons fonts con- persones per la mort de les dues Barcelona», recordava.
sulars en cap cas té previst reu- germanes. Entre els sospitosos Allà es jutja el succés sota la
nir-se amb el seu marit i pare de de torturar-les i matar-les hi categoria de crim d’honor. Es Els agents han identificat les
les seves dues filles, resident a ha els dos marits (cosins), el tracta d’un acte de venjança parelles de les noies a Catalunya,
Terrassa. «No en vol saber res», germà de les víctimes i un contra un greuge a la famí- un dels tants detonants que van
expliquen fonts consulars. oncle. Segons fonts consu- lia. En aquest cas, la petició portar les germanes a demanar el
lars, els sospitosos afronten de divorci. Segons dades de divorci. Fonts de la comunitat pa-
Testimoni dels assassinats penes de presó que oscil·len l’organització Comissió de kistanesa expliquen que els in-
entre els 25 anys i la cadena Drets Humans del Pakistan, vestigadors estan revisant totes
Les dues germanes estaven casa- perpètua. Els homes seguei- només l’any passat es van re- les trucades que consten als
des per força amb dos cosins pa- xen sota custòdia policial. Els mòbils de les noies.
terns de qui es volien separar. Va investigadors han sol·licitat avui gistrar 478 crims d’honor al
ser precisament l’oncle patern, més temps al tribunal que porta país. Entre el 2004 i el 2018 La mare d’Aneesa i Arooj resi-
Muhammed Hanif, el germà del el cas, ja que encara no s’ha trobat aquesta xifra va ascendir a 17.628 dia al Pakistan, tot i que passava
pare, una de les persones que va la pistola amb què van disparar a casos, si bé el nombre real podria temporades a Catalunya. Té per-
organitzar l’assassinat consumat les noies. «Esperem recuperar la ser molt més gran degut, bàsica- mís de residència i autorització
el 19 de maig. «La mare va veure pistola en un o dos dies i comple- ment, a la falta de denúncies al per treballar, per això, amb tota
com el seu fill i el seu cunyat tiro- tractar-se de familiars. probabilitat, no serà necessari
tejaven una de les seves dues fi- que iniciï un expedient per tra-
lles, Arooj Abbas, i escanyaven mitar asil o protecció interna-
l’altra, Aneesa», va explicar di- cional. Situació similar té el seu
vendres el cònsol del Pakistan a fill, R. F. Abbas, nascut el 2008 i
Barcelona, Mirza Salman, en una amb permís de residència de tres
roda de premsa. anys. Tots dos seran traslladats a
un pis per a l’atenció de víctimes
La dona va poder escapar el protegides. n
mateix dia del crim i va arribar

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 29 de maig del 2022 Societat| 33

Kiko Huesca / Efe

INVESTIGACIÓ que algú hagi tingut alguna con-
ducta de risc o si apareixen le-
La viròloga Maripaz Sánchez-Seco, que ha aconseguit sions compatibles amb aquest
la seqüència del ‘monkeypox’, anuncia que aviat virus. En aquest cas, va apuntar,
hi haurà testos comercials per detectar-ne casos. cal anar a l’hospital i preguntar
perquè es posin en contacte amb
La verola del mico Salut Pública i avaluar la situació
s’aturarà aïllant del pacient.
els positius
Mascotes
EL PERIÓDICO arribi a ser alarmant perquè, La viròloga Maripaz Sánchez-Seco (dreta), al costat del seu equip
Madrid malgrat que les dades apunten d’investigadores, al seu laboratori de Madrid. Sánchez-Seco ha assegurat que
que encara està en ascens, s’es- és possible que la verola del mico
La viròloga Maripaz Sánchez- tan posant les mesures de con- PCR als hospitals i va anunciar directe amb lesions o amb fluids es pugui transmetre a les masco-
Seco, líder de l’equip científic trol, aïllament dels casos positius que la setmana que ve probable- corporals d’un pacient infectat, tes perquè, com que el virus és
que ha aconseguit la seqüència i seguiment dels contactes, així ment començaran a sortir testos per exemple, la saliva. d’origen animal, no es pot des-
completa del virus responsable que arribarà un moment en què comercials semblants als de la cartar que el patogen torni a
de la verola del mico (monkeypox, es reduirà. covid-19. «El mecanisme de transmissió «saltar» d’humans a animals.
en anglès), assegura que aques- és sempre el contacte estret», va Per això, les autoritats sanitàries
ta malaltia es quedarà en un brot «Crec que això es controlarà Quant a l’actual expansió del afegir, mentre va explicar que no recomanen als pacients amb ve-
i no arribarà a ser una pandèmia amb l’aïllament de casos positius virus, va recordar que fonamen- és necessari que la població en rola del mico aïllar-se també dels
com la covid-19 perquè, tot i que i vigilant els contactes. El que no talment es contagia per contacte general prengui mesures, tret animals a casa.
en els últims dies s’estan regis- sé és quant s’estendrà el brot i
trant més casos, «segurament es quan tardarem a controlar-lo», Sánchez-Seco va comentar
controlarà bé». ha explicat la viròloga, responsa- que, segons la seva opinió, ara
ble del laboratori Arbovirus i ma- mateix no és urgent l’arribada de
L’experta, en declaracions a lalties víriques importades del vacunes. Tot i així, va matisar, si
l’agència Efe, ha descartat que la Centre Nacional de Microbiologia. les mesures i protocols actuals
propagació d’aquesta malaltia no aconseguissin controlar la si-
La investigadora va revelar tuació, «potser seria desitjable»
que ja s’estan realitzant proves apostar per les immunitzacions
contra el virus.

Després de la detecció dels
brots de verola a Europa, la cien-
tífica va advertir de la importàn-
cia d’investigar el que està pas-
sant als països en vies de desen-
volupament perquè, va lamentar,
«només responem majoritària-
ment quan ens arriba». n

ÒBIT CICLE: LA TRANSFORMACIÓ
DE LA CIUTAT
El jerarca de l’Església va estar acusat d’encobrir casos de
pederàstia durant la seva etapa com a secretari d’Estat al Vaticà. GOVERNANÇA METROPOLITANA

Mor a Roma per covid-19 el El paper internacional
controvertit cardenal Sodano de la Barcelona
metropolitana
Andreas Solaro / AFP
IRENE SAVIO d’haver encobert diversos casos Data: 1 de juny OPCIÓ DE
Roma Angelo Sodano. d’abusos sexuals durant la seva Hora: 9.00 h SEGUIMENT
tòria com a sacerdot i jerarca de llarga etapa com a secretari d’Es- Lloc: Palau Macaya EN STREAMING
El cardenal italià Angelo Sodano, l’Església de Roma. En particular, tat (1991-2005).
exsecretari d’Estat del Vaticà i fi- els comentaris més crítics han Activitat gratuïta amb inscripció prèvia
gura controvertida del pontificat arribat per part d’activistes de la «Va ser un home que va fer a www.catalunyaeuropa.net
del polonès Joan Pau II, ha mort a lluita contra la pederàstia clerical, molt mal a moltes persones i va
Roma després d’un contagi de que durant anys el van acusar encobrir anys d’abusos a Xile i al ORGANITZA: AMB EL SUPORT DE:
coronavirus. món», han sigut les primeres pa-
raules del xilè Juan Carlos Cruz, EN COL·LABORACIÓ AMB:
Sodano, de 94 anys, va morir a un dels activistes de la lluita de les
la clínica Columbus de Roma, en víctimes d’abusos a Xile i actual
què es trobava ingressat des de membre de l’organisme del Va-
principis de maig. Ja durant aques- ticà per a la prevenció d’aquests
ta setmana, mitjans catòlics ha- delictes.
vien filtrat que el purpurat es tro-
bava en estat greu per complica- Fill de Giovanni Sodano, un
cions derivades de la covid, que es llavors conegut polític democris-
va afegir a altres patologies prè- tià de la Itàlia de la postguerra, el
vies que patia. difunt cardenal va néixer el 1927 a
Asti. En aquesta ciutat de Piemont
La informació ha suscitat im- (nord d’Itàlia) es va iniciar en la
mediatament una reacció agre- Teologia per després obtenir una
dolça en el món catòlic, ja que So- llicenciatura en Teologia i Dret
dano va ser una figura molt dis- Canònic a la Universitat Grego-
cutida en la seva àmplia trajec- riana de Roma i formar-se a l’es-
cola diplomàtica del Vaticà. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

3344 | BBaarcrecloenlaona Diumenge, 29 de maig del 2022 |

MEMÒRIA BARRIAL
De la Marina de Port a la Verneda, una desena de fotògrafs retraten enclavaments de la ciutat històricament exclosos
del relat oficial per reduir el dèficit de representativitat d’aquests territoris a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Retrat de la Barcelona fora de focus

HELENA LÓPEZ miliars que tots tenim a casa no El projecte gràfic gràfic que retrata els 16 barris de relleu perquè els veïns s’enorgu-
Barcelona hi sortís bona part de la família», remarca que la la primera edició del Pla de Bar- lleixin d’un passat.
exemplifica el tinent d’alcalde història del paleta ris, nascut per donar resposta a la
L’antropòleg Andrés Antebi, co- Jordi Martí Grau en la presentació és tan important segregació territorial, però que Elogi de l’autoconstrucció
ordinador de l’Observatori de la de 16 barris, 1.000 ciutats, llibre com la de Gaudí pretén, també, «atorgar un paper
Vida Quotidiana (OVQ), posa que acaba d’editar l’Ajuntament als barris històricament subal- «Al començar, ens vam trobar
sempre l’exemple de Gaudí. «Ho de Barcelona com a estadi final ternitzats en molts punts de vis- amb un ‘¿però què us interessa de
sabíem tot sobre la seva vida, del projecte amb el mateix nom, ta; el primer econòmic, però en l’autoconstrucció? No és una co-
però ¿què sabem sobre la dels pa- que ha servit per aportar algunes molts d’altres, també, com el de sa de què valgui la pena parlar»,
letes que van aixecar tot el que instantànies d’aquests germans la representativitat en allò que es relata Antebi, de qui la mirada so-
l’arquitecte va dissenyar? ¿Què se que no sortien mai a les fotos a coneix com el relat de la ciutat», bre el projecte inicial –generar
sap d’ells? Res», assenyala qui fa l’AFB; amb imatges, a més, ela- afegeix l’antropòleg, que mira braç a braç amb els veïns, els seus
més de 20 anys que treballa per borades per fotògrafs de luxe amb especial carinyo les fotogra- protagonistes, material gràfic
revertir aquesta situació des del com Mònica Roselló, Anna Os- fies fetes per Anna Oswaldo Cruz dels barris– dista bastant de l’en-
convenciment que la ciutat té un waldo Cruz, Tanit Plana, Julia a la Teixonera i Sant Genís. focament del llibre final. Des de
deure amb aquestes memòries. Montilla o Pau Faus. l’OVQ l’important no era tant
L’OVQ ha estat molt present obrir els ulls als ciutadans «del
Començar a saldar aquest deu- Cares de la desigualtat en aquest barri de muntanya centre» i descobrir-los aquestes
te és un dels objectius de la inicia- d’Horta-Guinardó en un altre «altres realitats», sinó que s’ado-
tiva 16 barris, 1.000 ciutats, que L’afany, així, era intentar «equi- projecte del Pla de Barris, també nessin que la història del paleta és
parteix de la pràcticament ine- librar el relat historiogràfic de la de recuperació de la memòria, en tan important com la de Gaudí.
xistència dels barris més popu- ciutat, l’asimetria brutal en rela- aquest cas de la història de l’au- Per això per a l’OVQ era bàsic no
lars de la ciutat a l’Arxiu Foto- ció amb la nostra història gràfica, toconstrucció, com a part im- ser extractivistes i cuidar molt el
gràfic de Barcelona (AFB). ja que això implica coses política- portant de les «memòries fan- retorn real al barri del treball.
ment», prossegueix Antebi, un gars que han estat històricament
«És com si en els àlbums fa- dels comissaris del projecte foto- menyspreades». Posar-les en El pànic a l’afrontar aquests
(lloables) reptes sol ser no caure

Xavier Ribas

Mònica Roselló

Un nen passeja per la Pau. Joan Tomás
Toni Arnau
Paisatge de Trinitat Nova.

Edu Ponces

Petanca a Ciutat Meridiana. Veïna de Torre Baró. Manifestació al Raval.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 29 de maig del 2022 Barcelona| 35

en l’exotització de la pobresa ni UN ANY PER VOTAR A L’ALCALDIA
la romantització de la margi-
nalitat. Per això van acompa- El candidat d’ERC aspira a tornar a guanyar els comicis «amb marge» per aquest cop poder formar
nyar molt bé l’aterratge dels govern, i el líder del PSC a Barcelona critica que la seva sòcia hagi precipitat la pugna electoral.
artistes en cada barri amb un
treball triangular entre veïnat, Collboni i Maragall se sumen a
fotògraf i OVQ. Moltes hores de la precampanya de Colau 2023
creació de vincles previs abans
de posar-se a disparar que es Ricard Cugat
noten molt en el resultat.
GABRIEL UBIETO
A les gairebé 300 pàgines del Barcelona
llibre hi ha infinitat d’escenes
quotidianes que van des de na- Ada Colau no ha volgut esperar que L’alcaldessa Ada Colau, ahir, a la inauguració de la Biblioteca García Márquez, que va acabar en festa popular.
nosjugant a futbol en una pista faltés un any per a les eleccions Andreu Dalmau
de l’escola Mestre Morera, a municipals i amb l’anunci d’optar
Ciutat Meridiana, amb vistes als per un tercer mandat ha acabat El socialista Jaume Collboni (esquerra) i el revalidat candidat d’ERC, Ernest Maragall, al costat d’Oriol Junqueras.
mítics blocs que conformen precipitant la precampanya a Bar-
aquest altre skyline de la ciutat, celona. Ahir, just quan quedaven el consistori barceloní. «No per- Com a mostra, Collboni va rei- considera que «ofegarà l’econo-
a Mari Luz i la seva germana 365 dies perquè els barcelonins metré que els barcelonins perdin terar que els regidors socialistes mia de la ciutat i generarà més in-
celebrant haver aconseguit pa- tornin a escollir alcalde, Ernest un any sencer. [...] Barcelona ne- no recolzaran el nou pla d’usos certeses». Mentre Collboni pro-
rar el seu desnonament gràcies Maragall i Jaume Collboni es van cessita centrar-se en les soluci- que proposen els de Colau per al nunciava aquestes paraules, l’al-
al suport incondicional de sumar a la cursa electoral per plan- ons, no són temps d’eleccions», districte de l’Eixample. L’esmen- caldessa Colau –una vegada supe-
l’associació de veïns (les dues tar cara a l’alcaldessa de Barcelona. ha afirmat el primer tinent d’al- tada reforma implica una suspen- rat ja fa setmanes el tràmit de la
imatges d’Edu Ponces, de Ruido calde. La tensió entre els socis de sió de llicències de la restauració a proclamació com a candidata–
Photo). Aquesta última foto va Mentreque el candidat d’ERC govern ha pujat un grau i els desa- fi de protegir el comerç de proxi- inaugurava a Sant Martí la nova
acompanyada d’un esperan- aspira a tornar a guanyar els comi- cords prometen no ser una tònica mitat, entre d’altres. Una mesura biblioteca Gabriel García Márquez,
çador peu de pàgina: «Entre cis i fer-ho «amb marge» suficient inhabitual fins als comicis. que el primer tinent d’alcalde la més gran de la ciutat. n
l’octubre del 2018 i el gener del per aquesta vegada poder formar
2019, tots els desnonaments govern, el primer tinent d’alcalde
en quès va participar l’associa- ha criticat la seva sòcia per precipi-
ció de veïns [detall imprescin- tar la pugna electoral, i distorsio-
nar així l’agenda del consistori, i ha
Per no caure en promès «governar fins al final».
l’exotització de Mentrestant, a les dretes els falten
la pobresa, veïns referents per als comicis, amb
i fotògrafs van Junts encara sense candidat, el PP
crear vincles sense aclarir si Josep Bou repetirà o
no i Eva Parera, de C’s, com a única
dible per entendre moltes co- opció confirmada.
ses] van ser aturats».
Les maquinàries electorals dels
Es tracta de 16 reportatges partits ja han arrencat a Barcelona
gràfics molt diferents, en fun- per a una cursa de fons fins al 28
ció de cada artista, però tots fi- de maig del 2023. El guanyador
dels a l’encàrrec (i ja integrats dels anteriors comicis, Ernest Ma-
en l’avui una mica menys eli- ragall, va ser ratificat ahir perquè
tista AFB). Obres que recullen sigui de nou qui intenti portar per
imatges que van des de pinta- primera vegada ERC a gestionar
des de No deixar cagar els gos- l’ajuntament de la capital catala-
sos en un mur de Torre Baró na. Unes primàries sense sorpre-
(Toni Arnau) fins a una foto- ses en què la militància republica-
grafia en blanc i negre del mi- na ha hagut d’escollir entre el ve-
litant antidesnonaments i terà regidor de 79 anys o votar en
membre de Masala, Miguel blanc. «Ens disposem a guanyar
Martín, en un carrer del Raval de manera inqüestionable», va
(Joan Tomàs), o la fotografia declarar Maragall davant dels seus
d’un ocellet en una gàbia a seguidors. Amb més «marge» que
Vallbona (Tanit Plana). els 4.833 vots amb què va superar
Colau el 2019, però que no van evi-
Projecte compartit tar que la dirigent morada revali-
dés l’alcaldia gràcies al suport dels
El projecte gràfic ha sigut una socialistes i els regidors de Ma-
iniciativa compartida, insistei- nuel Valls.
xen, comissariada per l’OVQ
(Antebi i Pablo González) i per La tensió puja un grau
La Comuna Fotogràfica (Mar-
ta Dahó i Marta Delclòs). La L’inici precipitat de la precam-
publicació del llibre a partir panya que ha certificat Maragall
d’aquest treball ha anat a no ha agradat entre la tercera
càrrec de Valentín Roma, res- força més votada. El PSC va cele-
ponsable de La Virreina Cen- brar també ahir un consell ex-
tre de la Imatge, i inclou tam- traordinari d’alcaldes on Collboni
bé entrevistes amb els fotò- va aprofitar per atiar el seu soci en
grafs i un assaig de l’antro-
pòloga Teresa Caldeira sobre
«les noves formes de vida
col·lectiva i la transversalitat a
les grans ciutats». n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

36 | Barcelona Diumenge, 29 de maig del 2022 |

Rosa Cañadas, la primera dona as- BARCELONEJANT jornades, i Cañadas no es va obli-
pirant a la presidència del Cercle dar de convidar-lo. A més, l’hi va
d’Economia, aquest dilluns va de- Mentre al Cercle d’Economia es debat i a la agrair públicament i va recomanar
mostrar tenir gairebé tant poder Zona Franca emergeix la DFactory, Rafa Vilasanjuan i als assistents que visitessin el nou
de convocatòria com el seu rival, Sergi Loughney escolten els plans del fundador de Microsoft. espai de la zona Franca, DFactory.
Jaume Guardiola. A més, Cañadas
va reunir un bon nombre de dones Dos barcelonins amb El futur de la indústria 4.0
i va aconseguir atraure molts dels
escassos joves del Cercle. Només Bill Gates Així que vaig agafar el guant que
40 dels 1.200 socis tenen menys de va llançar la candidata. L’hi vaig
40 anys. Una dada sobre què refle- Joan Vehils comentar a Pere Navarro i l’en-
xionar, ja que denota el poc interès demà, amb pluja inclosa, vaig vi-
existent entre les noves generaci- Jordi Cotrina sitar l’espai més modern de Bar-
ons per aquesta institució. celona. El DFactory és a la Zona
Rosa Cañadas, la Franca, però hi ha una parada de
Cañadas va apostar perquè primera dona aspi- metro a dos minuts i es pot apar-
Barcelona sigui la nova capital del rant a la presidència car a la porta. És espectacular.
Mediterrani i, en clara al·lusió a del Cercle d’Econo- DFactory té la intenció de conver-
Guardiola, va descartar obrir una mia, aposta per què tir Barcelona en un dels epicentres
seu a Madrid. Quan un soci veterà Barcelona sigui ca- de la innovació i la tecnologia. Na-
li va suplicar un últim intent de pital del Mediterra- varro n’està orgullós. Ocupa
pacte, Cañadas va ser taxativa: «Si 17.000 metres quadrats i darrere hi
el Jaume vol integrar-se a la nos- ni i, en clara al·lusió ha una inversió de 30 milions
tra candidatura, n’estarem en- al seu oponent, d’euros destinats a la indústria 4.0.
cantats». Salvador Alemany, que Jaume Guardiola, A tot això, crearà 1.500 llocs de tre-
ha sigut l’únic expresident que ha descarta obrir seu ball directes i 5.000 d’indirectes. El
assistit a totes dues presentacions, a Madrid. A baix, DFactory es va començar a cons-
va actuar amb el seu habitual fair Pere Navarro, de- truir a finals del 2019 i ja està en
play i imparcialitat. Això sí, també legat del Consorci marxa. Aviat s’espera fer una
van repetir Luis Conde, Martínez- inauguració sonada on em temo
Rovira, Sílvia Alsina i Anna Ba- de la Zona Franca. que hi haurà cops de colze entre
lletlbó. Vam veure Ricardo Rodri- les autoritats per sortir a la foto.
go, Heribert Padrol, Josep Maria Només Nova York i París tenen un
Sancliments, Gay de Montellà, espai futurista similar. L’edifici és
Ramon Palou i Elvira Vázquez. obra del despatx barceloní Turull
Sorensen. Des de la terrassa del
En fi, que seria bo per al Cercle, DFactory es divisa el Tibidabo,
com va dir una jove sòcia, Montjuïc i una nova visió del Port
que després de les eleccions de Barcelona. O sigui, que ho té tot.
no hi hagués ni guanyadors
ni vençuts. Complicat. No Dimecres, em vaig creuar a
obstant, si els nous fitxatges plaça Catalunya amb el tinent
són tots de la categoria de Pol d’alcalde, Jordi Martí. Un d’a-
Morillas, director del CIDOB, quests polítics amb qui es pot
que formarà part de la candi- parlar de tot. És persona de con-
datura de Guardiola o de Rafa fiança d’Ada Colau i aquests dies
Vilasanjuan, director d’Anàlisi camina encantat després de pre-
d’ISGlobal, que estarà amb Ca- sentar l’ISEA 2022 Barcelona. Es
ñadas, segur que pujarà el ni- tracta d’un dels esdeveniments
vell intel·lectual i es mantindrà més importants del món dedicat
aquest bon rotllo que molts so- a la confluència entre l’art, el
cis reclamen. disseny, la ciència, la tecnologia i
la societat. Un esdeveniment que
Per cert, dilluns Rafa Vila- ha escollit la seva celebració a la
sanjuan era al Cercle, i dijous, a ciutat després de 10 anys fora
Madrid amb Bill Gates. Vilasan- d’Europa. Un més. n
juan i Sergi Loughney van ser els
únics barcelonins entre els 17 Joan Vehils
elegits que van sopar amb el fi-
lantrop i empresari nord-ame- Elfilantrop
ricà. La resta de comensals eren nord-americà
expresidents, exministres, cien- estàobsessionata
tífics i empresaris. El motiu de la formarunaaliança
trobada és l’obsessió de Bill Gates de3.000experts
per fomentar una nova organit- persalvarelmón
zació per frenar la pròxima pan- d’unaaltra
dèmia. Gates pretén crear una pandèmia
aliança formada per 3.000 ex-
perts mundials que xifra en un
cost de mil milions de dòlars a
l’any. La conclusió és que veient
quant ha costat la crisi de la covid
en recursos públics, mil milions
per salvar el món d’una nova
pandèmia és el més barat que es
pot finançar. Doncs això, que mi-
llor prevenir que curar.

Tornant al tema del Cercle, va
sorprendre la presència de Pere
Navarro, delegat del Consorci de la
Zona Franca. Navarro no n’és so-
ci, però el Consorci patrocina les

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 29 de maig del 2022 Barcelona| 37

ORDENANÇA

Una nova normativa municipal prohibeix fumar a totes les platges
de la ciutat, excepte en els xiringuitos i el passeig Marítim.

La costa de Barcelona inicia
un estiu que desterra el tabac

EL PERIÓDICO comunicat emès ahir, l’ajunta- danys causats entre el 13 i el 19 de
Barcelona ment destaca que el projecte de març pel temporal Celia, que va
«platges sense fum s’està im- assolir ratxes de vents de més de
Barcelona va inaugurar ahir la plantant amb èxit», segons les 70 quilòmetres per hora a la ciutat
primera temporada alta de bany dades recollides durant el mes i i va motivar un onatge fort a la
en què queda prohibit fumar a les mig en què s’ha desenvolupat costa barcelonina que va afectar
platges. A partir d’ara, els 10 trams una tasca de sensibilització. especialment les platges de la
del litoral de la ciutat, a excepció També assenyala que no està Barceloneta i Sant Sebastià.
dels xiringuitos i el passeig Marí- previst multar els qui incom-
tim, són espais lliures de fum. pleixin l’ordenança fins a El consistori ha indicat que
mitjans de juliol. s’ha millorat el servei de bany
L’Ajuntament de Barcelona assistit, hi ha nous espais d’om-
va aprovar el 17 de maig, amb Millores després del temporal bra, més infraestructura d’accés
caràcter inicial, la modificació de a l’aigua, i l’obertura d’un accés
l’ordenança que regula l’hàbit de La temporada alta s’ha obert a pe- directe a la zona per a gossos ha-
fumar en espais públics. En un nes dies després que acabessin els bilitada en un extrem de la platja
treballs de reconstrucció pels de Llevant. n

Robert Ramos

Zona de bany del tram de Platja Mar, davant del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.

INTERCANVI D’INFORMES

El sorral més llarg de Barcelona és un dels quatre platges amb bandera blava i les
declarats com a òptims per al bany, però multiplica per costes espanyoles, 621, sis més
tres la mitjana de partícules sintètiques de Catalunya. que l’any passat. No obstant, una
de les platges amb aquest distin-
La platja de Sant Sebastià tiu internacional, la de Sant Se-
té bandera blava tot i batre bastià, la més antiga i llarga de la
el rècord de microplàstics ciutat –660 metres–, és també
una de les més contaminades per
ALEXANDRA COSTA banderes blaves per part de la residus plàstics de Catalunya.
Barcelona Fundació Europea d’Educació
Ambiental (FEE). Aquesta distin- Així ho revela l’estudi Cargas
Una de freda i una de calenta. Fa ció reconeix el bon estat de les ai- de microplàstics flotants a la costa
dues setmanes, quatre de les nou gües i una seguretat òptima per publicat a la revista científica En-
platges de Barcelona van rebre als banyistes. En aquest sentit, vironmental Research Letters: Sant
Catalunya tindrà aquest estiu 94 Sebastià registra entre 1,4 i 2 resi-
dus per metre quadrat, mentre
que la mitjana catalana oscil·la
entre els 0,44 i 0,87. El segueix en
contaminació la platja Nova
Icària, amb 1,08 materials per
metre quadrat. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Diumenge, 29 de maig del 2022 |
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

3388 | CCuultultraura

PREN-T’HO EN SÈRIE

Trobada amb Ewan McGregor, Hayden Christensen i la
‘showrunner’ Deborah Chow en l’estrena de la sèrie situada

entre la primera i segona trilogia de ‘Star Wars’. La nova
proposta s’apunta a la nostàlgia dels fans de la preqüela.

‘Obi-WanKenobi’

Duel entre el
mestre Jedi i el
seu fosc aprenent

JUAN MANUEL FREIRE walker molt abans del seu duel en dels 2000 amb sinceritat. «Si ara La sèrie torna Mandalorian: era una altra his-
Barcelona La guerra de les galàxies. torno, és per aquesta base de a la galàxia tòria d’un llop vell protegint una
fans», diu. «Ha sigut reconfortant. llunyana 10 anys petita criatura. A més, segons al-
En el seu moment, la segona trilo- La raó d’aquest revival és senzi- No soc capaç d’expressar què sig- després de ‘La gunes fonts, Dave Filoni i Jon Fa-
gia (per ordre d’estrena) de Star lla: tot i que a qui hagi crescut amb nifica que un admirador s’acosti i venjançadelsSith’ vreau, tàndem darrere de la sèrie
Wars va ser rebuda amb fredor, per les pel·lícules originals els costi t’expressi l’apreci per Anakin». de Grogu, van animar Chow a fer
no dir amb acritud, per uns crítics creure-ho, existeix tota una gene- «Buscava una una sèrie «més gran».
que van veure més artificiositat ració de joves de vint anys per a qui Retrobament necessari cosa més poètica,
que nova esperança als escenaris les preqüeles van ser la seva porta en contrast amb La resposta de Chow a la pre-
digitals defensats per George Lu- d’entrada a l’univers Star Wars. Ara En un primer moment, el retro- ‘Mandalorian’», gunta sobre les diferències entre el
cas. Treballar tampoc va ser cap és possible jugar amb la seva bament entre antics amics no ha- diu la directora projecte inicial i l’actual, amb Joby
plaer, com va reiterar Ewan Mc- nostàlgia. «Quan aquelles pel·lícu- via de passar, però la directora i Harold com a guionista en cap, és
Gregor, versió jove del mestre Jedi les es van estrenar, només vam showrunner Deborah Chow (sig- una mica corporativa: «Vam pas-
Obi-Wan Kenobi. I no obstant, es- sentir la veu dels crítics, que van nant d’un parell d’episodis de The sar per un llarg procés de desenvo-
tem veient l’actor escocès de nou decidir que no eren bones», expli- Mandalorian) va insistir que no lupament. Era una història molt
en el paper 17 anys després: Dis- ca McGregor a uns quants mitjans, era possible explicar la història exigent, perquè es desenvolupa
ney+ ha estrenat (amb doble epi- incloent-hi aquest, a junket virtual. d’Obi-Wan sense fer referència a entre les dues trilogies».
sodi) Obi-Wan Kenobi, sèrie limi- «Però, al final, aquells xavals per a Anakin o Vader. Chow va treballar
tada en què Obi-Wan s’enfronta qui les vam fer s’han fet sentir». en el projecte des del principi, Al parlar d’influències cine-
amb el trauma de l’Orde 66 (el pla quan Hossein Amini (Drive) esta- matogràfiques, Chow sembla re-
de purga Jedi de Palpatine) i, pel Després de veure com les esce- va al capdavant dels guions. Les velar una mica els canvis que ha
que sembla, es retroba amb el nes de romanç entre Anakin i Pad- idees d’aquest últim van acabar a patit Obi-Wan Kenobi des de la se-
passat al costat fosc Anakin Sky- mé (Natalie Portman) eren paro- la paperera, segons va explicar va primera gestació: «El que jo
diats durant anys, per a Christen- The Hollywood Reporter, per les buscava en el to, a diferència de
sen ha sigut un alleujament saber semblances excessives amb The The Mandalorian, era més poètic i
que hi ha gent que adora els films atmosfèric. Si The Mandalorian

‘Borgen: Reino, poder y gloria’ ‘The Boys
(temporada 3)’
Gairebé una dècada després dels últims episodis, ressor-
geix la mítica Borgen, una creació d’Adam Price que va En l’entrevista que publicarà
convertir espectadors del voltant del món en experts en EL PERIÓDICO pròxima-
els governs de coalició danesos. Falta a la cita Pilou As- ment, Eric Kripke, vell llop
baek, amb massa compromisos artístics (i polítics), però televisiu darrere d’aquesta
no la meravellosa Sidse Babett Knudsen com a Birgitte adaptació del còmic de Garth
Nyborg, ara ministra d’Exteriors en un Govern compar- Ennis i Darick Robertson, es
tit pels seus Nous Demòcrates i el Partit Obrer. Netflix, delecta sobre cert moment de
dijous, dia 2 de juny.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 29 de maig del 2022 Cultura| 39

Ewan McGregor Després d’una trilogia fílmica de curs irregular i algun
(Obi-Wan Kenobi), ‘spin-off’ fracassat, la companyia Lucasfilm té planejat

en la sèrie. estrenar tres temporades d’imatge real a l’any.

‘Star Wars’, una vasta
galàxia de sèries

J. M. F.
Barcelona

bevia de les fonts del western Christensen. «Vader està inten- McGregor encara és divertit par- Obi-Wan Kenobi havia de ser, en realitat es desenvolupa cinc anys
clàssic, jo pensava en exemples tant enterrar Anakin tan pro- lar de com es va avorrir rodant les principi, una pel·lícula dirigida per abans d’aquella i narra el seu viat-
més recents i molt basats en els fund com sigui possible, però al- preqüeles. Explica a aquest diari: Stephen Daldry (Les hores, The ge de migrant (d’un món natal
personatges com La propuesta i hora és incapaç d’oblidar la seva «Van ser difícils de fer perquè, en Crown), però la necessitat de con- destruït a un horitzó en constant
L'assassinat de Jesse James comès relació amb els Jedi, deixar en- aquell moment, Lucas estava ex- tinguts per a Disney+ va acabar moviment) i el seu salt del nihilis-
pel covard Robert Ford». rere la pèrdua de Padmé... Hi ha perimentant amb les càmeres di- convertint-la en sèrie.És, a més, en me a la fe cega en una causa. Tot i
molt conflicte interior». gitals i els decorats creats digital- televisió on els projectes de Star que es va especular sobre la possi-
Recuperar la fe ment a partir de pantalles blaves o Wars semblen últimament que te- bilitat que arribés a finals d’aquest
En la seva eliminació dels Jedi, verdes. Recordo que rodar l’Episo- nen millor sort. Per als fans puris- any, la tercera temporada de The
Obi-Wan Kenobi ens porta de Vader compta com a exèrcit prin- di II va ser molt difícil. Vaig passar tes, les sèries animades de Dave Fi- Mandalorian s’estrenarà finalment
tornada a aquesta galàxia llu- cipal amb els Inquisidors, grup de un munt de temps només en un loni són una extensió a l’altura de la el febrer del 2023.
nyana, molt llunyana, uns 10 sicaris que va debutar en pantalla planeta que no veia, amb aliení- trilogia original. I fa tres anys, The
anys després de La venjança dels en la sèrie animada Star Wars Re- genes alts que tampoc veia. Tota Mandalorian, dissenyada per Jon Racions extres
Sith, en què Obi-Wan veia el seu bels. Rupert Friend encarna el seu l’estona parlàvem amb pilotes de Favreau en aliança amb Filoni, va
millor amic i aprenent passar-se líder, el Gran Inquisidor; Moses tennis lligades a pals». aconseguir un consens popular i Al 2023 arribarà també, amb tota
al costat fosc. Els Jedi han sigut Ingram (la millor amiga de Beth crític que no es veia des de temps seguretat, Ahsoka, l’ spin-off amb
purgats, o quasi; alguns, com el Harmon a Gambito de dama) el Té més bones paraules per a molt, molt llunyans. Rosario Dawson com la jedi grisa
nostre heroi, viuen ocults de tot primer malvat negre de la saga, la revolucionària tecnologia Sta- titular, que va migrar de l’animació
i de tots. Kenobi no troba la ma- Reva la Inquisidora. «Si en aques- geCraft, aquesta cúpula de pan- A l’estiu s’estrenarà de Filoni a aparicions estel·lars a The
nera de recuperar la fe. Vader, ta galàxia hi ha wookies i hi ha ro- talles LCD que envolta els actors ‘Andor’, en què Mandalorian i El libro de Boba Fett. A
ara ja malvat, va a la caça del seu bots, també hi ha d’haver alguna en entorns creïbles. «Quan estàs Diego Luna recupera Dawson l’acompanya Mary Eliza-
vell mentor, que és com dir el cosa més que gent blanca», en aquests escenaris, si et trobes el paper d’espia beth Winstead (acabada de casar
seu jo anterior. «Crec que en la apunta Moses. «Sé que això signi- al desert, miris on miris, veus de ‘Rogue One amb Ewan McGregor: família ga-
sèrie hi ha una gran exploració ficarà molt per a molta gent». desert». No pilotes de tennis lli- làctica) en un paper encara per re-
d’aquests personatges», opina gades a pals. n Mentre es redefineix el potencial velar. El 2023 serà també, amb sort,
Curiosament, sembla que per a de la franquícia, Lucasfilm i l’em- l’any en què vegem The acolyte,
presa mare, The Walt Disney Co., thriller de misteri situat en l’era de
consoliden l’univers Star Wars en la l’Alta República, un segle abans de
(cada vegada menys) petita panta- l’època Skywalker. Leslye Head-
lla. Fins ara, només havíem vist una land, que va cedir a Natasha Lyon-
temporada d’imatge real a l’any a ne el càrrec de showrunner de Mu-
Disney+, però segons un recent re- ñeca rusa per centrar-se en això, ha
portatge de portada de Vanity Fair, promès «una mirada als assumptes
els plans són que acabin sent-ne polítics, personals i espirituals que
tres com a mínim. van passar en un període del qual
no sabem gaire».
A Obi-Wan Kenobi li seguirà, el
31 d’agost, Andor, en què Diego Lu- Més enllà en l’horitzó queda una
na recupera el paper de Rogue One, sèrie acabada d’anunciar, Skeleton
el de l’espia rebel Cassian Andor. Crew, en què Jon Watts (director de
Així és, no es tracta de seqüela: en l’última trilogia de Spider-Man)
aquella pel·lícula Andor donava la planeja injectar l’esperit de les
seva pròpia vida per la Rebel·lió. En aventures iniciàtiques dels 80 a una
peripècia desenvolupada en els dies
posteriors a la caiguda de l’Imperi.
La protagonitzaran un grup de
nens i... el gran Jude Law, en el seu
debut en la franquícia. n

la recta inicial de la nova ‘Physical (temporada 2)’
temporada. I amb motiu: és
un xoc. Després d’allò, les Rose Byrne torna a les nostres pantalles com a Sheila Ru-
coses només poden anar cap bin, la imperfecta dona i mestressa de casa que veia una
a baix, però hi ha intriga per sortida a la clausura i la bulímia en la pràctica obsessiva de
saber què passarà quan Billy l’aeròbic. Aquesta aspirant a Jane Fonda topa en la segona
Butcher (Karl Urban) es con- temporada amb un nou enemic: Vincent Vinnie Green
verteixi en súper durant un (Murray Bartlett, de Looking i The White Lotus), tot un gu-
dia gràcies a una nova fór- ru de la pèrdua de pes. El tràiler avança un sentit de l’hu-
mula. Prime Video, des de di- mor tan àcid com el de la primera temporada. Apple TV+,
vendres, dia 3. des de divendres dia 3.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

40 | Cultura Diumenge, 29 de maig del 2022 |

Christophe Simon / AFP

FESTIVAL DE CINE de la magnífica directora Claire
Denis. Aquí deixem una dada: el
Amb ‘Triangle of sadness’, el cineasta entra en president del jurat, l’actor Vincent
el selecte club de realitzadors que atresoren dues Lindon, és amic íntim de Denis,
estatuetes del certamen més prestigiós del món. que l’ha dirigit en tres pel·lícules.

Ruben Östlund Mentrestant, el premi del jurat,
es converteix en el tercer guardó en importància, es
llegenda de Cannes va repartir entre dues obres tan
antitètiques com Le otto montagne,
NANDO SALVÀ amb una seqüència central que és El director suec Ruben Östlund (a l’esquerra) recull la Palma d’Or per la un sentimental cant a l’amistat
Cannes un llarg, repugnant i hilarant pan- pel·lícula ‘Triangle of sadness’. que passa bona part del seu me-
dimoni de vòmit i excrements. tratge contemplant amb serenitat
Gràcies al seu nou llargmetratge, com a feminista, o potser és totes tàctica que denota falta de decisió impressionants paisatges munta-
Triangle of sadness, el suec Ruben Aquest monument a l’escatolo- aquestes coses alhora. És una entre els jutges, i els d’aquesta edi- nyosos, i Eo, remake d’Al azar de
Östlund fa història al Festival de gia és només un dels motius pel pel·lícula profundament misan- ció del festival hi van recórrer en Baltasar (1966), en què el mestre
Cannes de diverses maneres. En qual, immediatament després de tropa, i potser aquesta sigui la mi- dues de les categories més impor- polonès Jerzy Skolimowski con-
primer lloc, per guanyar la Palma la seva presentació al festival, la rada més assenyada per contem- tants del palmarès. D’una banda, demna el maltractament animal a
d’Or, probablement el premi cine- pel·lícula –sàtira salvatge sobre un plar l’absurditat en què vivim. el Gran Premi Especial del Jurat va través d’una incansable successió
matogràfic més prestigiós que creuer de multimilionaris que aca- També és una pel·lícula magnífica. anar a parar tant a Close, del belga d’agressius moviments de càme-
existeix. En segon lloc, perquè ja en ba en naufragi– es va veure con- Lukas Dhont –una magnífica ra, distorsions de lent, efectes
va guanyar una gràcies a The Squa- vertida en el blanc de ferotges crí- Valentia del jurat pel·lícula sobre l’amistat, la sole- cromàtics i terrabastalls sonors.
re (2017), i això significa que in- tiques a les xarxes socials. Se la va dat, la pèrdua i la pressió social que
gressa en el selecte club de cineas- acusar de ser reaccionària perquè La valentia que el jurat va demos- partia com a favorita per empor- Guardons
tes –només vuit membres, entre suggeria que, en cas de tenir trar a l’atorgar el primer premi tar-se la Palma– com a Stars at
els quals Coppola, Kusturica i els l’oportunitat, els pobres es com- queda contrarestada amb la que noon, barreja d’intriga política i Poques pegues es poden posar a la
Dardenne– que compten en el seu portarien de forma tan feixista els ha faltat a l’hora de repartir les historia d’amor tòrrida que sens resta de guardons. Decision to lea-
historial amb dues d’aquestes es- com ho fan actualment els rics. Se altres d’estatuetes. Al cap i a la fi, dubte és un dels treballs més fallits ve, la pel·lícula per la qual Park
tatuetes. I en tercer lloc perquè, a la va titllar de sexista perquè ima- els guardons ex aequo són una Chan-wook va obtenir el premi al
més, és només el tercer director en ginava un matriarcat en què es re- millor director, reitera la capacitat
tota la història del certamen que produeixen les mateixes dinàmi- única del coreà per combinar
obté un premi tan majúscul amb ques de poder perpetuades pel pa- gèneres i proporcionar imatges
dues pel·lícules consecutives –Bi- triarcat. Eran crítiques que es des- enlluernadores.
lle August i Michael Haneke són els autoritzaven a si mateixes per
seus predecessors–. Triangle of molts motius, entre els quals en El coreà Song Kang-hoo, gua-
sadness, així mateix, és l’única destaca un: no van saber veure que nyador del guardó al millor actor
pel·lícula triomfadora a Cannes Triangle of sadness no es pot definir gràcies a Broker, sens dubte és el
ni com a reaccionària ni com a millor d’un film extremadament
progressista ni com a masclista ni sentimentalista i el missatge del
qual sembla suggerir que el tràfic
de nadons és infinitament més
respectable que l’avortament. Tot
i que la competició va incloure di-
verses interpretacions femenines
més memorables que la de Zer
Amir-Ebrahimi, guanyadora del
guardó a la millor actriu per Holy
spider, la seva elecció s’entén com
el merescut reconeixement a una
pel·lícula ferotgement política. n

JUDITH NAVARRO ÍDOLOS DEL AIRE qüència els F-18, els mateixos avi-
Barcelona ons que utilitzen els protagonistes
La tinenta, de 26 anys, és la primera dona espanyola que pilota un caça de la pel·lícula per a les seves grans
Top Gun: Maverick’ és una de les es- Eurofighter. Sobre ‘Top Gun: Maverick’ opina que té elements en comú amb la missions, i que fins i tot capta en
trenes més esperades del 2022. La realitat, però el menys creïble són les reaccions «en calent» dels personatges els actors una passió amb què es
primera entrega, ‘Top Gun: Ídolos del veu representada.
aire, és tot un clàssic del cine d’acció Elena Gutiérrez, la ‘Top Gun’
dels vuitanta i ha aconseguit sobre- de l’Exèrcit de l’Aire espanyol «La pel·lícula té elements en co-
viure en la memòria de diverses ge- mú amb la realitat. L’amor pel vol,
neracions. Trenta-sis anys després dona que pilota un avió Eurofighter Elena Gutiérrez. «Quan era més jove, abans de gra- la determinació de continuar amb la
del llançament, Tom Cruise reviu el a Espanya. Es va sentir atreta pel duar-me, i coneixia alguna com- missió fins al final... Tot això se sent.
seu look icònic. Tornen les ulleres món de l’aviació des de petita (el panya, sempre em sorgia la típica No obstant, el menys creïble són les
d’aviador, la jaqueta bomber, la seu pare va ser pilot de F-18 a la ba- pregunta: ¿Com deu ser pilotar reaccions dels personatges, aques-
mítica Kawasaki... I caces de combat se de Saragossa) i va optar per per- sent dona? Però, una vegada et de- ta manera d’actuar espontània-
pilotats pels millors alumnes de seguir els seus objectius en un món diques a això, comences a entendre ment és impossible en un pilot real.
l’escola de la marina dels Estats de majoria masculina. que és exactament el mateix que Nosaltres passem entrenaments
Units conquereixen el cel de nou per a un home», explica Gutiérrez. molt estrictes i estem preparats per
amb les seves increïbles acrobàcies. Dijous va compartir detalls de la actuar en situacions imprevistes,
seva carrera, experiència als co- Amor pel vol però sempre dins d’un pla, no pre-
Entre tanta espectacularitat és mandaments d’un caça i reflexions nent decisions en calent», explica la
fàcil preguntar-se com és de creïble sobre la pel·lícula, durant la seva I afirma que veu elements molt re- tinenta, que treballa a la base de
la història del capità Pete Maverick estrena especial a la sala 4DX d’ex- alistes a la pel·lícula de John Ko- Morón de la Frontera (Sevilla)
Mitchell, i el que és cert és que sor- periència immersiva dels cines Fil- sinski, ja que les Forces Aèries es-
prèn saber que tot podria resultar max Gran Vía, a l’Hospitalet. panyoles utilitzen amb molta fre- Al cap i a la fi, Top Gunés una fic-
més realista del que sembla i que hi ció, per tant, ha d’afegir tensió i es-
ha autèntics Top Gun a Espanya. pectacularitat a la història. Tot i ai-
xí, la pel·lícula original del 1986 va
La tinenta Elena Gutiérrez Vidal inspirar tota una generació de pilots
va ingressar a l’acadèmia amb 19 i sembla que aquesta nova entrega
anys i ara, amb 26, ja és la primera arriba per continuar animant un
públic entre què es poden trobar els
futurs Maverick. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Publicitat| 41
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 29 de maig del 2022

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

42 | Cultura Diumenge, 29 de maig del 2022 |

May Zircus

CRÍTICA A mb Gustav Mahler, la seva mo- Kazushi Ono, en un moment de l’actuació de comiat, divendres, a l’Auditori.
PABLO MELÉNDEZ- numental Simfonia Núm. 2 a do
menor, Auferstehung (Resurrec- en el grandiós In tempo donis scherzos. El cor poemes de El cuerno mágico del muchacho,
HADDAD ció) i una llarga –i merescuda– passa un moment de glòria de la mà de Pablo l’acreditada mezzo Mihoko Fujimura ho va do-
ovació de gairebé un quart d’ho- Larraz, exhibint múscul en unes intervencions nar tot, cantant amb classe, tot i que es va enyo-
Kazushi Ono diu ra, el director japonès Kazushi Ono va comen- que van deixar al descobert un treball esculpit rar una veu més fosca. Se li va unir més tard una
adeu a l’OBC çar divendres a acomiadar-se com a titular de amb mim; el control de les dinàmiques va ex- resolta i eficaç –fins i tot en el greu– Lydia
amb un gran l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional posar un fraseig sensible i expressiu. Teuscher, rematant una prestació que, a l’aca-
Mahler de Catalunya (OBC), conjunt on ha estat al co- bar, va posar el públic dempeus.
mandament durant set anys, incloent-hi els del De la immensa obra mestra malheriana
‘Resurrecció, malson de la pandèmia. potser el segon moviment va ser el menys cohe- Un breu discurs del director general, Robert
de Mahler’ sionat, amb passatges borrosos en els pizzicati o Brufau, i un ram van marcar el comiat del mes-
El mestre japonès, actualment director artís- en els de transició del tercer, ja que a Urlicht i en tre, al qual es va unir l’adeu al violinista Antoni
Auditori / Kazushi Ono tic i musical del New National Theatre de Tòquio els moments més energètics tot va anar bé. En Peña, que va tocar a l’OBC durant 45 anys i que
–el principal escenari operístic de la capital ni- el meravellós Lieder que neix de la col·lecció de es jubilava aquest cap de setmana.
pona– i flamant titular de la Brussels Philhar-
monic en reemplaçament del francès Stéphane
Denève, marxa de la capital catalana i deixa una
orquestra en un bon nivell general, amb instru-
mentistes virtuosos i motivats, tot i que sense
haver pogut desplegar tots els projectes que
pretenia desenvolupar a l’aterrar a l’Auditori.

Ono, potser impedit per les seves llargues es-
tades deslligat del conjunt, no deixa una em-
premta pròpia, ja que podia dir ben poc sobre la
programació dels concerts que no dirigia, així
com de la gestió de l’orquestra, que va portar a
Tòquio per interpretar una Turandot firmada
per Àlex Ollé. Provinent, entre altres institu-
cions, del Teatre de La Monnaie-De Munt de
Brussel·les i de l’Opéra National de Lió, a França,
l’experiència de Kazushi Ono semblava més in-
dicada per dirigir un teatre d’òpera, i per això va
causar sorpresa quan l’OBC el va fitxar.

El seu últim concert ha deixat empremta,
amb una versió categòrica, matisada i equili-
brada, amb els músics sempre concentrats i,
per si no fos prou, amb un Orfeó Català sobrat

téelplaerdeconvidar-teal’esdeveniment

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 29 de maig del 2022 Cultura| 43

CRÍTICA Q uan un grup ja no és la novetat del David Carabén, durant el concert. Ferran Sendra
JORDI moment, i ha deixat també enrere
BIANCIOTTO el temps de l’aniversari amb xifra que aquests dies s’està tractant d’un càncer. volum guitarrer de Dani Vega. Per construir les
rodona, queda la música sense «Tots els nostres pensaments estan amb ell», escenes d’intensitat febril, el grup va recórrer
Mishima, més trucs. Allà hi ha Mishima, que li va dedicar emotivament el cantant. La plaça als números antics king size: la seqüència de
cançons després de celebrar els seus 20 anys d’aventu- va ser coberta amb pulcritud per Bernat Sán- Tornaràs a tremolar i La forma d’un sentit, en
guanyadores al res torna a publicar un altre disc excel·lent, chez, músic del qual consten els mèrits amb l’equador de la nit, i el tram final que va ser de
Poble Espanyol L’aigua clara, ara amb menys aparell rock, amb Mine! i al costat de Joana Serrat. La tarda esclata a Tot torna a començar.
més filigrana instrumental i peripècia literà-
Mishima ria, rearmat la seva adulta manera per afron- Aquestes cançons van transmetre una em- A la glorieta de la plaça s’hi va poder veure
tar el circuit escènic d’estiu, com vam poder badalida admiració al Poble Espanyol, si bé, la mare de Carabén, Marjolin Van der Meer, i
Cruïlla XXS comprovar aquest divendres al Poble Espa- per la naturalesa temperada (amb excepcions Pep Guardiola, amic de la família, participant
nyol dins del recuperat cicle Cruïlla XXS. com el trot en crescendo de Sé que ets tu), no po- del prodigi de veure l’artista pop en el seu
dien procurar aquest punch invasiu dels con- moment de serena esplendor, allà on la mú-
David Carabén va fer notar que les can- certs de Mishima, amb les tornades rituals i el sica parla per si sola. n
çons d’un nou àlbum arriben a tardar uns sis
mesos a ser assimilades (i cantades) pel pú-
blic, i les de L’aigua clara no sembla que són
l’excepció, ja que són les més subtils del ca-
tàleg de Mishima.

El grup va apostar pel disc amb determina-
ció (vuit dels onze temes), i allà vam poder as-
saborir el seu grau de refinament, en la meta-
cançó d’obertura El gran lladre, en què Carabén
ironitza amb les seves capacitats com a autor
a compte de les tribulacions sentimentals, en
el trajecte gairebé simfònic de Por de mi (amb
el violoncel de Núria Maynou) i el simpàtic
desplegament pop de Cotó, una peça que, diu
ell, reflecteix una negociació amb la nostàlgia.

Mishima va portar més lluny encara el seu
vell ideal d’ordre i aventura en un bonic canço-
ner de clarobscurs i meandres, ni assolellat ni
turmentat, en què afloren passatges instru-
mentals que estenen i culminen allò que Cara-
bén desenvolupa en els textos. Va aixecar la
minuciosa arquitectura fins i tot encaixant una
important absència, la del teclista Marc Lloret,

(*) Para pedidos superiores a 150€ y a un radio inferior a 35 Km de nuestras exposiciones. De la nostra fàbrica a la seva
oficina, sense intermediaris

No pagui més pels ofiprix.com
seus mobles, porti’ns
el seu pressupost i ens 900 909 093
comprometem a millorar-lo.
OFIPRIX RENTING
BARCELONA - MADRID - SARAGOSSA - BILBAO - DONOSTIA - VALÈNCIA - SEVILLA - ALACANT - VALLADOLID
NO COMPRI ELS SEUS MOBLES, LLOGUI’LS
Mobles d’oficina GA-2010/0184 Comercial PROJECTE GRATIS Ara vostè pot llogar els seus mobles i
ES-1379/2003 gaudir-los còmodament mitjançant un
Li realitzarem un projecte contracte d’arrendament.
de la seva oficina gratuït
i sense compromís.

PROJECTES GRATUÏTS · LLIURAMENT IMMEDIAT · MUNTATGE I TRANSPORT GRATUÏTS* · SERVEI EXPRÉS 24 H.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

44 | Cultura Diumenge, 29 de maig del 2022 |

PRIMERA NOVEL·LA ferides del temps. La novel·la es
desvia cap als temps d’emigració
Julia Soria debuta com a novel·lista amb 73 anys amb una obra sorprenent de formació amb adeus primerencs i també
i transformació publicada per Alba i que compta amb una protagonista inoblidable. cap a l’escola de la vida: «Cal te-
nir els ulls ben oberts» si vols
‘Campos azules’, una bella saber quin temps farà l’endemà.
novel·la sobre el món rural Escoltem les lliçons de l’àvia:
«Observar amb calma, ensumar
l’aire i veure de quin costat bufa
el vent, mirar de quin color és el
cel quan es pon el sol. Qualsevol
senyal és important». ¿Vols
aprendre a fer pa? L’àvia te n’en-
senyarà.

La irrupció de la literatura com
a finestra a altres mons (gràcies,

T. PERTIERRA La convivència amb els avis trant, potser embellint, potser La protagonista
materns va ser una escola oblidant. Allò dit, allò no dit; és unadonaque
La tornada als orígens com a essencial on aprendre el que se m’amagava i el torna a la casa
punt de partida. Els plecs de la costums i tradicions en que no podia amagar- on la van criar
memòria omplen la cartografia un entorn de treball se». ¿No és la literatu- els seus avis
íntima de records i emocions en suós i naturalesa en ra, precisament, un
captiveri que allibera l’escrip- estat pur. I dur, tam- mitjà per fer-se pre- Tom Sawyer i el teu amic Huckle-
tura. Julia Soria debuta amb 73 bé. Un paisatge on guntes que ja ningú berry Finn), l’esclat inesperat de
anys i travessa uns Campos azu- l’essencial no ad- pot respondre? la brutalitat inexplicable (que
les (Alba Editorial) on habiten metia distraccions Novel·la de pèr- després empararà l’arribada d’un
oblits i renúncies, aprenentatges ni indiferències. La dues i troballes, de primer amor), la mort com a
i descobriments. Contrallums i lluita per la vida. Una formació i transfor- convidada indesitjable que invo-
ombres. La protagonista és una àvia sàvia i robusta mació, Campos azules ca un misteri. Secrets i mentides.
dona que travessa aquella edat feia de guia per a un esquiva la melancolia, Investigacions privades. Somie-
mitjana on el passat creix i el fu- camí de coneixements desconfia de l’amargor. jos i decisions sense marxa enre-
tur comença a minvar. Temps de que proporcionen un Tria la noblesa, el fulgor re. «Aprendré a callar i a escoltar
reconeixements i tornades a l’a- llegat que l’escriptura es- de les arrels: «Em com- el silenci. Serà el meu refugi».
hir. La venda de la casa dels avis pera per deixar empremta i mou pensar que la meva ve-
la porta a un poblet deshabitat a significat. I escriure, escriure, escriure
l’altiplà castellà, un lloc de l’Es- ritable identitat és allà. Provinc per «recuperar tot allò que de
panya buidada ple d’evocacions El paisatge com a personatge a d’aquests cigrons, d’aquest segó veritat importa i potser pugui
que porta a una infància atrapada tenir en compte. La prosa de Sòria i d’aquest blat. De la senzillesa d’aquesta manera retrobar-me.
en uns quaderns escrits amb no- aprofundeix en ell, esmicola la se- d’una vida difícil i de l’esforç Aprendre a fer el niu per poder
més 12 anys, en aquella dècada va ànima, harmonitza realitat i d’unes persones que van llaurar volar. Campos azules, novel·la de
dels anys 60 on el món rural en- evocació amb un maneig precís una mica més profund que els bellesa exultant que reflecteix
cara era puixant i resistia les em- del llenguatge. La poesia despu- solcs de la terra». Allà entra en joc amb mestria els ecos d’un passat
pentes de l’engranatge modern. llada del realisme sense maqui- el gran desafiament: impedir que rural amenaçat de mort mentre
llatges. La protagonista, filla d’una una casa que allotja tants instants escruta amb sagacitat sorpre-
terra «aspra i pobra», vol escriure del passat s’en-sorri. Corc, runa, nent l’evolució d’una dona en
«tot el que la memòria ha anat fil- diferents temps i circumstàn-
A dalt, l’escriptora Julia cies, acaba amb una invitació se-
Buenos Aires, 47-49 · tel. 934 951 447 · 08036 Barcelona · www.teatreakademia.cat Soria. A l’esquerra, rena, profunda i bonica de la
portada de la seva novel·la, protagonista a ser propietària de
‘Campos azules’, publicada la seva vida. La seva àvia estaria
per Alba Editorial. orgullosa d’ella. n

EDUARD II OPERACIÓ IL·LEGAL el 2021elcentreparisenc,estàacu-
sat d’un delicte de blanqueig i com-
de Christopher Marlowe plicitat amb estafa en banda orga-
nitzada,segons elsetmanariLeCa-
DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ nard enchaîné i el diari Le Monde.

MORENO BERNARDI Una investigació àmplia de la
justícia francesa, nord-america-
Fins al 5 de juny na i d’altres països va darrere la
imputació de Martinez, així com
UNA PRODUCCIÓ DEL TEATRE AKADÈMIA d’experts i comerciants d’art. En
el cor d’aquesta trama hi ha cen-
Jean-Luc Martinez, al capdavant entre el 2013 i el 2021, està tenars d’obres saquejades de paï-
acusat de col·laborar amb una xarxa complexa de venda sos en guerra o molt inestables a
de peces arqueològiques robades a Egipte, el Iemen i Líbia. nivell polític, com el Iemen, Líbia i
Egipte. Després van entrar en els
Escàndol a França pel circuits de comerç artístic. I van
tràfic d’obres d’art de acabar en cases de subhastes i als
l’expresident del Louvre museus més reputats, com el Me-
tropolitano de Nova York i el Lou-
Patrocini: ENRIC BONET dels museus més prestigiosos del vre d’Abu Dhabi. n
París món. La detenció i posterior impu-
Mitjans col·laboradors: Un projecte de: Amb el suport de: tació de l’expresident del Louvre
Una suposada trama de tràfic aquesta setmana ha suposat un
d’obres d’art que esquitxa galeris- terratrèmol en el món de l’art a
tes, cases de subhastes i alguns França. Jean-Luc Martinez, de 58
anys, que va presidir entre el 2013 i

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Publicitat| 45
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 29 de maig del 2022

DONA’T Vine al TIBIDABO
D’ALTA AL
TIBICLUB tantes vegades
com vulguis!
I EMPORTA’T
I GAUDEIX
UN PELUIX DE
D’AVANTATGES I DESCOMPTES
LES MASCOTES
VALORATS EN +300€
DE REGAL!*
TOTA LA FAMÍLIA

PER NOMÉS

168€
(12 mesos)
+24€ quota d’inscripció

tibidabo.cat *Promoció vàlida per a noves altes web.
Vàlida del 19 de maig del 2022 i fins exhaurir existències.
Es donarà 1 peluix per contracte.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

46 | Cultura Diumenge, 29 de maig del 2022 |

lA Cartellera | Novetats lJ uA la Jessica, botànica britànica establerta
a Colòmbia, la desperta una nit un so com
Alcarràs > De Carla Simón. Amb Josep Tota la cartellera de cinema a cartelera.elperiódico.com JFK: Caso revisado > De Oliver Stone. d’un altre món. Boliche (VOSE), Yelmo Icaria
(VOSE), Zumzeig Cinema (VOSE).
Abad i Jordi Pujol Dolcet. 12 Anys. Espanya, CostaBrava,Líbano. De Mounia Akl. Amb Nadine 12 Anys. Estats Units. 2021. Documental. 118
Itàlia. 2022. Drama. 120 min. Labaki. HHH min. Mentes maravillosas > De Bernard
uDesprés de vuitanta anys cultivant la ma- Elcomensal. D’Ángeles González-Sinde. Amb Susana uTreball que mostra arxius desclassificats
teixa terra, la família Solé es reuneix per fer Abaitua. HH relacionats amb l’assassinat del President Campan i Alexandre Jollien. Amb Bernard
junts la seva última collita. Arenas (CAT), Enotrolugar. De Jesús del Cerro. Amb Miguel Ángel Kennedy en un context molt més ampli. Verdi Campan i Alexandre Jollien. 12 Anys. França.
Aribau (VOSE), Balmes (CAT i VOSE), Boliche Muñoz. HH (VOSE). 2022. Comèdia. 91 min.
(CAT), Bosque (CAT), Cinema Maldà (VOSE), JujutsuKaisen0:Lapelícula. De Park Sung-hoo. uLouis dirigeix una funerària. Solter empe-
Cinemes Girona (CAT), Diagonal (CAT), Dia- HHH Juego de asesinos > De Joe Carnahan. dreït, viu dedicat a la seva feina. Per una ca-
gonal Mar (CAT), SOM Multiespai (CAT), sualitat de la vida, es creua amb Igor. Gran
Glòries (VOSE), Gran Sarrià (VOSE), Renoir Maigret. De Patrice Leconte. Amb Gérard Depardieu. Amb Gerard Butler i Frank Grillo. 12 Anys. Es- Sarrià, Renoir Floridablanca (VOSE), Yelmo
Floridablanca (CAT), Verdi (CAT), Verdi Park HH tats Units. 2021. Acció. 107 min. Icaria (VOSE).
(CAT), Yelmo Icaria (CAT i VOSE). uUna comissaria de policia d’un petit poble
Memoria. D’Apichatpong Weerasethakul. Amb Tilda es converteix en el camp de batalla entre un lN
Animales fantásticos: Los secretos Swinton. HHH assassí professional, una intel·ligent policia
de Dumbledore > De David Yates. Amb RedCunt. De Rosa Baches. HH novata i un estafador. Arenas, Diagonal, Dia- Norma Aleandro, el vuelo de la ma-
Sundown. De Michel Franco. Amb Tim Roth. HHH gonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai, riposa > De Carlos Duarte Quin. 7 Anys.
Eddie Redmayne i Jude Law. 7 Anys. Estats TopGun:Maverick. De Joseph Kosinski. Amb Tom Yelmo Icaria (VOSE).
Units, Regne Unit. 2022. Aventura. 142 min. Cruise. HH Argentina. 2020. Documental. 74 min.
uEl professor Albus Dumbledore sap que el Toscana. De Pau Durà. Amb Eduard Soto. HH Jujutsu Kaisen 0: La película > De uUn viatge visual a través del qual s’entreteix
poderós mag fosc Gellert Grindelwald està el discursos narratiu que devela el rostre més
fent plans per apoderar-se del món màgic. Drive My Car > De Ryûsuke Hamaguchi. El milagro del padre Stu > De Rosalind Park Sung-hoo. 12 Anys. Japó. 2021. Anima- íntim de Norma Aleandro. Cinema Maldà.
Arenas, Balmes (VOSE), Diagonal Mar, La ció. 105 min.
Maquinista, SOM Multiespai, Glòries, Verdi Amb Hidetoshi Nishijima i Masaki Okada. 12 Ross. Amb Mark Wahlberg i Mel Gibson. 12 uYuuta Okkotsu està embruixat. Des que lO
Park (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). Anys. Japó. 2021. Drama. 180 min. Anys. Estats Units. 2022. Biopic. 124 min. la seva amiga de la infància, Rika, va morir
uYusuke Kafuku, actor i director de teatre, uQuan una lesió posa fi a la seva carrera en un accident de trànsit, el seu fantasma Ojos de fuego > De Keith Thomas. Amb
lC encara incapaç de lidiar amb el seu passat, com a boxejador amateur, Stuart Long es s’ha quedat amb ell. Arenas (VOSE), Aribau
accepta dirigir Tío Vania. Balmes (VOSE). muda a Los Angeles somiant amb ser actor (VOSE), Balmes (VOSE), Bosque (VOSE), Zac Efron i Ryan Kiera Armstrong. 16 Anys.
Campanadas a medianoche > De Diagonal. Diagonal (Cast. i VOSE), Diagonal Mar (Cast. Estats Units. 2022. Terror. 94 min.
lE i VOSE), La Maquinista (Cast. i VOSE), SOM uAndy va ensenyar a Charlie com dominar
Orson Welles. Amb Orson Welles i Jeanne El sastre de la mafia > De Graham Mo- Multiespai (Cast. i VOSE), Glòries (VOSE), el seu estrany poder, desencadenat normal-
Moreau. 18 Anys. França, Espanya, Suïssa. El amor en su lugar > De Rodrigo Cor- Verdi (VOSE), Verdi Park (VOSE), Yelmo Co- ment per la ira o el dolor. Diagonal Mar, La
1965. Comèdia dramàtica. 113 min. ore. Amb Mark Rylance i Zoey Deutch. 16 media (Cast. i VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). Maquinista.
uA Anglaterra, el comte de Northumberland tés. Amb Clara Rugaard i Ferdia Walsh-Peelo. Anys. Estats Units. 2022. Thriller. 105 min.
aconsegueix que lord Bolinbroke sigui elegit 7 Anys. Espanya, Regne Unit. 2019. Drama uUn sastre avesat ha de desplegar tot el seu lL lR
rei amb el nom d’Enric IV. Filmoteca de Cata- històric. 103 min. enginy davant d’un perillós grup de mafio-
lunya (VOSC). uGener de 1942. 400.000 jueus de tota sos per sobreviure a una nit fatídica. Arenas, La ciudad perdida > De Aaron Nee. Amb Red Cunt > De Rosa Baches. 7 Anys. Ale-
Polònia porten més d’un any confinats pels Balmes (VOSE), Diagonal, Diagonal Mar, La
Cinco lobitos > De Alauda Ruiz de Azúa. nazis en un estret gueto al mig de la ciutat. Maquinista, Gran Sarrià (VOSE), Renoir Flori- Sandra Bullock i Channing Tatum. 12 Anys. manya. 2021. Documental. 85 min.
Cinema Maldà (VOSE). dablanca (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). Estats Units. 2022. Acció. 112 min. uQuan Mensi es posa per fi en marxa i entra
Amb Laia Costa i Susi Sánchez. 12 Anys. Es- uUna escriptora de novel·les romàntiques en la vida d’Isabel com la seva menstrua-
panya. 2021. Drama. 104 min. El arma del engaño > De John Madden. El secreto de Vicky > De Denis Im- es troba de gira per a la promoció del seu ció personal i intransferible s’adona que no
uAmaia acaba de ser mare i se n’adona que llibre arreu del país. Arenas, Balmes (VOSE), és benvinguda. Per ningú. Cinemes Girona
no sap gaire bé com ser-ho. Arenas, Aribau, Amb Colin Firth i Matthew Macfadyen. 12 bert. Amb Vincent Elbaz i Shanna Keil. Apta. Diagonal Mar, La Maquinista, Glòries, Yelmo (VOSC i VOSE).
Balmes, Boliche, Bosque, SOM Multiespai, Anys. Regne Unit. 2021. Drama històric. 127 França. 2021. Drama. 84 min. Icaria (VOSE).
Gran Sarrià, Renoir Floridablanca, Verdi, Yel- min. uVicky, una nena de 8 anys, va deixar de lS
mo Comedia, Yelmo Icaria. uAny 1943. Els aliats estan decidits a acabar parlar i comunicar-se amb el món després de La llegada (Arrival) > De Denis Ville-
amb el control de Hitler a l’Europa ocupada la pèrdua de la seva mare. Arenas, Diagonal Sonic 2: La película > De Jeff Fowler.
Código Emperador > De Jorge Coira. i planegen un assalt total a Sicília. Arenas, Mar, Glòries, Verdi Kids Barcelona. neuve. Amb Amy Adams. 7 Anys. Estats
Aribau, Balmes (VOSE), Bosque, Diagonal Units. 2016. Ciència ficció. 116 min. Amb James Marsden i Tika Sumpter. 7 Anys.
Amb Luis Tosar i Georgina Amorós. 16 Anys. (Cast. i VOSE), Diagonal Mar, La Maquinista, Ennio. El Maestro > De Giuseppe Tor- uUna lingüista ha d’ajudar els militars hu- Estats Units. 2021. Animació. 122 min.
Espanya, França. 2021. Thriller. 104 min. SOM Multiespai, Glòries, Gran Sarrià (Cast. mans a desxifrar la llengua d’uns alienígenes. uL’eriçó blau preferit de tot el món ha tornat
uJuan treballa per als serveis secrets i ha i VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi natore. 12 Anys. Itàlia. 2021. Documental. Phenomena (VOSE). per passar al següent nivell i executar tota
d’accedir al xalet d’una parella implicada en (VOSE), Yelmo Comedia (Cast. i VOSE), Yel- 156 min. una aventura. Arenas, Balmes (VOSE), Bos-
el tràfic d’armes. Cinema Maldà. mo Icaria (VOSE). uRetrat del músic més popular i prolífic del La peor persona del mundo > De que, Diagonal, Diagonal Mar, La Maquinista,
segle XX, el més estimat pel públic interna- SOM Multiespai, Glòries, Icaria (VOSE).
Costa Brava, Líbano > De Mounia Akl. El comensal > De Ángeles González- cional: Ennio Morricone. Balmes (VOSE), Bo- Joachim Trier. Amb Renate Reinsve i Anders
liche (VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE), Danielsen. 16 Anys. Noruega. 2021. Comèdia Sundown > De Michel Franco. Amb Tim
Amb Nadine Labaki i Yumna Marwan. 12 Sinde. Amb Susana Abaitua i Ginés García Verdi Park (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). dramàtica. 121 min.
Anys. Espanya, Dinamarca, França, Líban, Millán. 12 Anys. Espanya. 2022. Drama. 100 uJulie aviat farà els trenta i la seva vida és Roth i Charlotte Gainsbourg. Apta. Mèxic,
Suècia. 2021. Drama. 106 min. min. En otro lugar > De Jesús del Cerro. Amb un desastre existencial. Ja ha llençat part del França, Suècia. 2021. Drama. 83 min.
uLa família Badri ha fugit de Beirut per uIciar i Fernando són joves. Tots dos pa- seu talent. Balmes (VOSE), Verdi (VOSE). uL’adinerada família britànica Bennett gau-
construir la seva utopia particular lluny de teixen l’experiència més traumàtica de les Miguel Ángel Muñoz i Pablo Puyol. 12 Anys. deix d’unes relaxades vacances a Acapulco
la pol·lució i la conflictivitat de la gran ciutat. seves breus vides: la pèrdua d’un dels pro- Espanya. 2022. Comèdia. 88 min. Los tipos malos > De Pierre Perifel. Apta. quan una trucada anuncia un fatal suc-
Boliche (VOSE), Cinemes Girona (VOSE), genitors. Però Fernando i Iciar no poden uPedro rep l’herència d’un avi que no va cés. Alice decideix interrompre el viatge
Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi Park compartir el dolor. Gran Sarrià, Verdi, Icaria. conèixer: dues vaques i una burra. Decideix Estats Units. 2022. Animació. 100 min. d’immediat. Balmes (VOSE), Cinemes Girona
(VOSE), Yelmo Icaria (VOSE), Zumzeig Cine- anar a un poble remot entre valls i muntan- uNingú ha fracassat tant intentant ser bo (VOSC), Renoir Floridablanca (VOSE), Yelmo
ma (VOSE). El hombre del norte > De Robert Eg- yes a Cantàbria a vendre els animals. SOM com Los Tipos Malos, una banda criminal Icaria (VOSE).
Multiespai, Yelmo Icaria. d’elit formada per tota mena d’animals fo-
lD gers. Amb Alexander Skarsgård i Anya Ta- ragitats. Arenas, Balmes (VOSE), Bosque, lT
ylor-Joy. 16 Anys. Estats Units. 2022. Aven- Espejo, espejo > De Marc Crehuet. Amb Diagonal, Diagonal Mar, La Maquinista, SOM
Doctor Strange en el multiverso de tura. 136 min. Multiespai, Glòries. Top Gun: Maverick > De Joseph Kosin-
la locura > De Sam Raimi. Amb Benedict uTrepidant aventura èpica que segueix la Santi Millán i Natalia de Molina. 12 Anys. Es-
història d’un jove príncep viking decidit a panya. 2022. Comèdia. 79 min. lM ski. Amb Tom Cruise i Miles Teller. 12 Anys.
Cumberbatch i Elizabeth Olsen. 12 Anys. Es- venjar l’assassinat del seu pare. Arenas, Ari- uÁlvaro, Cristina, Paula i Alberto són quatre Estats Units. 2022. Acció. 131 min.
tats Units. 2022. Aventura. 126 min. bau (VOSE), Balmes (VOSE), La Maquinis- empleats en crisi que treballen per a la ma- Maigret > De Patrice Leconte. Amb Gérard uPete Maverick Mitchell es troba on sempre
uEl Doctor Strange, amb l’ajuda d’antics i ta, Glòries, Verdi Park (VOSE), Yelmo Icaria teixa empresa de cosmètica. Diagonal, Dia- va voler estar, sobrepassant els límits com
nous aliats místics, recorre les complexes i (VOSE). gonal Mar, Yelmo Icaria. Depardieu i Aurore Clément. 7 Anys. França, un valent pilot de prova i esquivant l’avenç
perilloses realitats alternatives del multivers. Bèlgica. 2022. Suspens. 88 min. ensurt que l’emplaçaria a terra. Arenas (Cast.
Arenas (Cast. i VOSE), Aribau (VOSE), Balmes uParís, dècada de 1950. El cos d’una jove i VOSE), Aribau Cinema (VOSE), Balmes
(VOSE), Bosque, Diagonal (Cast. i VOSE), bonica vestida amb un vestit de nit elegant (VOSE), Bosque, Diagonal (Cast. i VOSE),
Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multies- apareix en meitat d’una plaça. El célebre ins- Diagonal Mar (Cast. i VOSE), La Maquinis-
pai, Glòries, Renoir Floridablanca (VOSE), pector Jules Maigret s’encarrega d’investigar ta, SOM (Cast. i VOSE), Glòries, Gran Sarrià
Verdi (VOSE), Yelmo Comedia (VOSE), Yelmo el cas. Balmes (VOSE), SOM Multiespai, Gran (Cast. i VOSE), Phenomena (VOSE), Florida-
Icaria (VOSE). Sarrià (Cast. i VOSE), Verdi (VOSE), Yelmo blanca (VOSE), Verdi (VOSE), Comedia (Cast.
Icaria (VOSE). i VOSE), Icaria (VOSE).
Downton Abbey: Una nueva era
> De Simon Curtis. Amb Hugh Bonneville i Mamá Muu vuelve a casa > De Chris- Toscana > De Pau Durà. Amb Eduard Soto

Laura Carmichael. Apta. Regne Unit. 2022. tian Ryltenius. Apta. Suècia. 2021. Animació. i Francesc Orella. 7 Anys. Espanya. 2021.
Drama. 125 min. 63 min. Comèdia. 81 min.
uLa família Crawley i el personal de Downton uEl dia en què una cigonya viatgera apareix uConduint una vespa camí de la clínica on li
s’embarquen en un exclusiu viatge al sud de a la granja, Mamá Muu es pregunta què sig- espera la seva dona per fer una fecundació in
França, on descobreixen un misteri. Arenas, nifica realment la paraula llar. Cinemes Giro- vitro, Santi xoca amb un vehicle la conductora
Aribau, Balmes (VOSE), Bosque, Diagonal na (CAT), Zumzeig Cinema (CAT). del qual es dona a la fuga. Bosque, Cinemes
(Cast. i VOSE), Glòries, Gran Sarrià (Cast. i Girona (Cast. i CAT), SOM (Cast. i CAT).
VOSE), Yelmo Comedia (Cast. i VOSE), Yel- Memoria > De Apichatpong Weerase-
mo Icaria (VOSE).
thakul. Amb Tilda Swinton i Elkin Díaz. Apta.
Colòmbia, Tailàndia, Regne Unit, Mèxic.
2021. Drama. 139 min.

H Dolenta H H Regular H H H Bona H H H H Obra mestra. C: Català. D: Digital. 3D: Tres dimensions. VOSE: Versió original subtítols castellà. VOSC: Versió original subtítols catalán. VOSI: Versió original subtítols anglès

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 29 de maig del 2022 Cultura| 47

TEATRES SALA BECKETT 61G+$/%#% P ,./(0,(*).10+*+%,%(2"0
L’altre. Fins al 05 de juny. De dc a ds 20h, dg C')6)37%$+8-+',3
ANTIC TEATRE 18h. Més info i entrades: www.salabeckett. !"#$%"&'(#)*+(,-
c/Verdaguer i Callís, 12 <M>Urquinaona. 30 cat. Carrer de Pere IV, 228-232. Bcn. !!!"#$%&'"'(#
de maig, Fluxclub de Habitual Video Team.
7 de juny, Ejaculant Diarrea de Roger Pelàez. TEATRE AKADÈMIA 9:';0$$<"3=(3>?&@0%-(3-%)3',),$A +'B.*C,++#((/+'+8
Més info: www.anticteatre.com Eduard II, de Christopher Marlowe i adapta-
ció de Moreno Bernardi. Del 19/5 al 5/6. De H/I1+()J)C')I+$K)L)8M'$1G'$#)N);#-*',1$#
AQUITÀNIA TEATRE dc a ds a les 20h i dg a les 18h. Entrades:
Avda. Sarrià, 33. Barcelona. info@aquitania- teatreakademia.cat. C. Buenos Aires, 47-49.
teatre.es. El Brindis, de dv. a dg. Eugeniadas Bcn. Tlf. 934951447
by Gerard, dv. En ocasiones veo voces, ds.
El Dormitorio (Flamenc), dg. Sòmines de TEATRE DEL RAVAL
l’Àrtic, ds. i dg. St. Antoni Abat, 12. 93.443.39.99. ÈXIT, el
musical de la meva vida amb Roger Pera, dv
CENTRE DE LES ARTS LLIURES 20h. ELLES #cosasdechicas, ds 21h. Com-
93 458 99 94. fundaciojoanbrossa.cat Les pra d’entrades a teatredelraval.com
bones intencions, fins al 5/6, de dc a ds 19h
i dg 18h. Preu: 20€. Fil, fins al 29/5, dv i ds TEATRE GAUDÍ BARCELONA
20.30h i dg 19.30h. Preu: 10€. St. Antoni Mª Claret, 120. T. 936035161. Es-
trena 27/05, Matrona teatre dansa, dv i ds
CONDAL 21h; dg 18h. Estrena 03/06, Jugant amb la
(Av. Paral·lel 91, 934423132) A partir 24 maig màgia Hauson, dj, dv i ds 19h; dg 20h. Estre-
Les històries naturals, de dl. a dv. 20 h. Fins na 07/06, Monumental.
29 maig, Ballet de Barcelona a Perspecti-
ves, ds. 20 h, dg. 18.30 h. teatrecondal.cat i TEATRE LA BIBLIOTECA
promentrada.com (Hospital, 56/M Liceu). Unes abraçades in-
suportablement llargues d’Ivan Viripàiev, di-
EL MALDÀ recció de Ferran Utzet. Entrades a laperla29.
(c/Pi,5). Telf. 93 164 77 78. Qui no s’atreveix cat i 1,5h abans de cada funció a la taquilla
a tremolar. Cia. La Viciosa. Amb Carmela del teatre.
Poch, Bàrbara Roig i Manar Taljo. Compra
d’entrades, consulta d’horaris i preus, www.
elmalda.cat

GOYA TEATRE LLIURE GRÀCIA O>*6+--KA)9#)FP(Q+'C#)C',)*1,1-D)?()',)0-/G'-),,#-&G'%-#%&')Q+')#$#,/%R#)C'()C')C/$(),#)"/C#)/)1F-#)C',)@1%S&-#@)
(Joaquín Costa 68, 933435323) El gran co- 93 228 97 47. Montseny, 47. Fontana L3. In- 5%'"') >*6+--K7) G1,%) *1$'&+%) 0',) ('+) -'%-#%) C') ,#) $1/#) #@&#$'(#) C') ,#) 01-%#C#) C',) T#%/1$#,) U'1&-#0M/*A)
mediant de dc. a ds. 20 h, dg. 18.30 h. teatre- ternacional, idea i direcció Anna Karasińska. 4,) @1%S&-#@7) ',() ('+() @#G/,/#-() /) #G/*() C1$'$) "/C#) #) ,'() M/(%S-/'() Q+') M/) M#) C#--'-') C') ,'() @1%1&-#@/'() G?()
goya.cat i promentrada.com Estrena el 25/05. Fins al 12/06. www.teatre- 'GF,'GV%/Q+'(A)!GF)#**?()P$/*)#,)('+)0-1*?()*-'#%/+)/)#)/G#%&'()/$BC/%'(7)C'(*1F-/G)',)('+)*1G0-1GW()C')
lliure.com, taquilles del teatre, Ticket Rambla -'&/(%-#-)',)Q+')C'@/$'/.)/)+$'/.)',()?(('-()M+G#$()'$),#)*'-*#)C',)*1,1-A)61G0%#-'G)#GF)+$#)0-'('$%#*/E)/)
JOVE TEATRE REGINA (Rambla 99) i 93 289 27 70 *1,L,1Q+/)01(%'-/1-)#GF)H'$/()H','(%-#*)XC/-'*%1-)C'),#)0',L,W*+,#Y)/)5%'"')>*6+--KA)
Sèneca, 22. T. 932181512. Nits d’humor:
Tian Lara / Txabi Franquesa / Víctor Parra- TEATRE LLIURE MONTJUÏC C'141(2)€IC0'€J 1-21504€%
do. Més Info i entrades: www.jtregina.com Pg. de Sta. Madrona, 40-46 / Pça. Margari-
da Xirgu 1. Poble Sec L3, Espanya L3-L1. Les 9E,$%C%$3F+BG3,H37,*A D$(B3E%&#+C()3-%3E)(.%B',
LA PUNTUAL tres germanes, d’A. Txékhov, dir. J. Manrique.
Allada Vermell, 15. <M> Jaume I. 639 305 Estrena el 26/05. Fins al 19/06. 27/05 funció Z/$()#,)]a`\b  2'#%-')61,/('+G)N);6T Z/$()#,)_`]\)L)8#,#+)C'),#)>P(/*#)6#%#,#$#
353. El Concert dels Tres Porquets, Com- accessible amb audiodescripció. Sobretítols
panyia la Puntual. Marionetes de tija. A partir en castellà i anglès cada dissabte. www.tea- OZ1-'"'-) c/$&) 1@) 810D) ?() +$) M1G'$#%&') P$/*) #,) 2#F,#1) Z,#G'$*1) 61-C1F?() ?() +$) ,1*#,) M/(%S-/*)
3 a. Dv. 18h, ds. 12h i 18h, dg. 12h i 17h. A par- trelliure.com, taquilles del teatre, Ticket Ram- "1,%#$%)C'),D+$/ "'-()C')>/ *M#',)d#*e(1$)/ ),DP$/ *).1+) C') ,'() 3#GF,'() C') ;#-*',1$#7) 0',) Q+#,7) C'() C')
tir 8€ www.lapuntual.info bla (Rambla 99) i 93 289 27 70 #"#,#%) 0'-) ,#) ('"#) @#GW,/#A) :$) /$%'$() -'*1--'&+%) @#) [\) #$K(7) *1$%/$+'$) 0#((#$%) %1%'() ,'() '(%-',,'()
0',() ('+() &-#$() B./%(7) #GF) ,D'G1*/E) #) @,1-) C') C',) @,#G'$*A) 4,) J\]^) C'('GF#-*#) %#GF?) #,) 8#,#+)
LA VILLARROEL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA 0',,) /) #) G?() #GF) $1+() $PG'-1(7) *1-'1&-#@/'(7) C'),#)>P(/*#)6#%#,#$#7)1$)0-'('$%#)(1%#),#)G#-*#)
(Villarroel 87, 934511234) Una teràpia inte- Pl. de les Arts, 1. Sala Gran: Els homes i els #*-1FV*/'(7) $1"'() *#$f1$() /) '@'*%'() Q+') C') OU-#$) Z'(%/"#,) Z,#G'$*) C') ;#-*',1$#7D) #,&+$'()
gral de dt. a dv. 20 h, ds. 17.30 i 20 h, dg. 18 h. dies de David Vilaseca. Dc. a ds. 19h; dg. 18h. (1-0-'$C-#$) ',() @#$() /) #CG/-#C1-() C') ,#) ('"#) C'),'()('"'()0-1C+**/1$()G?()/G01-%#$%()('G0-')
lavillarroel.cat i promentrada.com Sala Petita: El pes d’un cos de Victoria Sz- GP(/*#)/),#)('"#)1F-#A) *1G0%#$%)#GF)',()G/,,1-()#-%/(%'()C',)G1G'$%A
punberg. Dc. a ds. 19h; dg. 18h. Sala Tallers:
L’AUTÈNTICA Patatas fritas falsas d’Agnés Mateus i Quim
Carrer Martí, 18. 699123139 lautenticateatro. Tarrida. Dc. a ds. 19h; dg. 18h. Venda entra-
com. El lleó no em fa por (Titelles Pamipipa des: www.tnc.cat
(de 0 a 3 a) dv 18h; ds 11h, 12h; dg 11h, 12h i
17h. No entenc els homes (Teatre Documen- TEATRE POLIORAMA
tal) dj 21 h. (Tel 93 317 75 99. La Rambla, 115). Tricicle
presenta Forever Young. Horaris: Dc a dv,
ROMEA 20:30h; ds, 17:30h/20:30h; dg, 18:30h. Venda
(Hospital 51, 933015504) Del 25 maig al 12 d’entrades a teatrepoliorama.com
juny, El cos més bonic que s’haurà trobat
mai en aquest lloc, de dt. a ds. 20 h, dg. 18 h.
teatreromea.cat i promentrada.com

destinos
SUPLEMENT DE VIATGES I TURISME

Tu tries el teu destí, nosaltres
només t’ensenyem els millors

L’últim !"#$%#%&'()*+,%+-#,()'.*,+(/+()0'-)#)(1*/()234567)(1*/()89:5)/)5:;563<82=35)48
dissabte del >?()1@'-%'()#)%)*%$+,-+',"',./&0&'$+*#,$%&)1)#)!!!"#$%&'"'(#A)2',B@1$)CD!%'$*/E)#,)5+F(*-/0%1-)123444345344

mes amb
el Periódico

elperiodico.com/es/destinos

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Diumenge, 29 de maig del 2022 |
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

4488 | EEsspoprtosrts

Pilotes Partit decisiu del Girona ‘Pole’ per a Leclerc a Mònaco
fora
L’equip gironí visita el Burgos amb El pilot de Ferrari volia la ‘pole’ a casa i
la il·lusió de certificar la seva presència la va aconseguir gràcies a una volta
en el ‘play-off’ d’ascens. Amb un punt perfecta. La sessió es va acabar de
en té prou. Només no hi entraria si, a més forma anticipada després d’un accident
de perdre, el Las Palmas puntua a Gijón de Checo Pérez. Carlos Sainz sortirà
i l’Oviedo guanya l’Eivissa a casa. segon i Fernando Alonso, setè.

LA FINAL DE LA CHAMPIONS

Les parades del porter belga i el gol de Vinícius donen la 14a Champions a un Madrid que va saber patir durant tot
el partit i va rendibilitzar les arribades a l’àrea d’Allison. Ancelotti li va tornar a guanyar la partida al seu amic Klopp.

Courtois fa campió el Madrid

FERMÍN DE LA CALLE La primera mitja hora va ser L’equipanglès va dièsel, com Kroos o Modric, no nada amb el Chelsea o contra el
Madrid vermella (gairebé un 70% de pos- xutar nou vegades apareixien. I el Liverpool, agressiu City, els blancs sobrevivien malgrat
sessió anglesa) davant un Madrid a porta per només en la pressió i més encara atacant, la seva inferioritat en el joc. Els ma-
Ancelotti va advertir al seu dia, que sortia a patir. Sense notícies de una del Madrid, ensenyava les dents a un Madrid dridistes s’ho rumiaven esperant el
quan Xavi va parlar de guanyar ju- Vinícius ni Benzema, Courtois ha- el gol de Vinícius que es tapava la jugular. seu moment. I va aparèixer en el
gant bé, que «jugar bé significa via de treballar davant Salah i, so- minut 43, quan Benzema va reco-
defensar bé i atacar bé». I aquesta bretot, amb una mà salvadora a xut El VAR anul·la un gol a Benzema llir un rebuig en una pilota bruta i
és la definició d’aquest Reial Ma- de Mané en què va trobar la com- va batre Allison. Turpin va delegar
drid que es va proclamar campió plicitat del pal. El xoc era trepidant Carletto demanava al seu migcamp la decisió en el VAR, que va anul·lar
d’Europa, per 14a vegada, contra per als blancs, i els seus jugadors refredar el duel amb la pilota als el gol per un fora de joc controver-
un equip que el va dominar com el peus. Com contra el PSG, en la tor-
PSG, que li va crear ocasions, com
el Chelsea, que el va fer patir, com Els jugadors del Madrid celebren la victòria de la
el City. Però va seguir dret, no es va Champions a Saint-Denis, ahir a la nit a París.
rendir i va aprofitar les seves oca-
sions. Aquest títol de campió de la
Champions és fill dels gols de
Benzema, les parades de Courtois,
el desequilibri de Vinícius, la fe de
Rodrygo i, sobretot, la intel·ligèn-
cia d’Ancelotti.

Quaranta minuts de retard

La final va començar mediatitza-
da per l’ndarreriment inadmissi-
ble provocat pel caos organitzatiu
a l’entrada: 40 minuts de retard,
de tensió, d’ansietat, de nervis. Un
ingredient inesperat que havia de
ser ben digerit pels jugadors dels
dos equips. I s’hi afegia que la ges-
pa estava seca, al no ser regada
durant aquest temps d’espera,
que frenava la pilota i ensopia la
fluïdesa del joc.

El partit va arrencar segons el
que estava previst. El Liverpool
caçant molt amunt en manada, el
Reial Madrid rebaixant l’eferves-
cència anglesa mirant de fer am-
ple el camp amb la pilota. Mendy,
Militão i Casemiro es retrataven a
la sortida i Ancelotti ordenava al-
ternar amb alguna pilota llarga
per desactivar la pressió. Però eren
pilotades sense sentit. Amb Thia-
go, dubte fins a última hora, i Fa-
binho al camp, Klopp desplegava
el seu admirat Gegenpressing, el
temut heavy metal del Pool.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Esports| 49
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 29 de maig del 2022

Apunt

Miami força el setè partit Gonzalo Fuentes / Reuters

Jimmy Butler va mostrar divendres la seva ànima
competitiva i, amb 47 punts, 9 rebots i 8 assistències,
va liderar els Miami Heat al TD Garden de Boston i
els va donar un triomf per 111-103 que va forçar el
setè partit en la final de la Conferència Est, amb
els Golden State Warriors esperant a la final de l’NBA.

tit. S’arribava al descans amb l’em- 0-1 Ancelotti, que té un balanç favo- Vinícius supera Allison, ahir a París.
pat inicial, però l’autoestima del rable amb Klopp, tornava a mos-
Liverpool quedava tocada per la Liverpool - Reial Madrid: trar la seva mestria cuinant els par- Un xut i una altra
urpada de Karim Benzema. tits. I amb el gol van aparèixer els Champions
LIVERPOOLAlisson (5); Alexan- fantasmes per al Liverpool. Gol en
La segona part va començar der-Arnold (6), Konaté (6), Van contra a la final de la Champions i El Reial Madrid va guanyador, però no
amb una altra partitura. Ni els de Dijk (6), Robertson (5); Fabinho amb el Madrid davant. El pitjor
Klopp mossegaven tant ni als (5), Thiago (6), Henderson; Mané dels escenaris possibles. Salah va entregar l’alineació està gens clar què
d’Ancelotti els cremava la pilota als (6), Luis Díaz (4) i Salah (8). Tèc- cargolar una rosca que hauria sigut
peus. Carletto atacava amb tres i nic: Klopp (6). Canvis: Jota (5) gol contra qualsevol porter, però aviat, quan faltaven se’n pot aprendre.
defensava amb vuit, però ja maste- per Luis Díaz (min.64), Firmino no amb Courtois. Va volar per
gava les jugades i l’equip ho agraïa. (5) per Thiago (min.75), Keita (5) treure una mà prodigiosa. Klopp més de dues hores Molt a admirar,
Militão i Casemiro dessagnaven els per Henderson (min.77) tocava a sometent i els anglesos
blancs en la sortida de pilota amb deixaven metres a la seva esquena. per a l’inici de la fi- certament, però no
les seves pèrdues, però aquest se- REIALMADRID:Courtois (10); Infermeria o porta gran.
gon assalt era més agradable per a Carvajal (9), Militão (7), Alaba (7), nal. Les cartes, de s’endevinen més
un Madrid que començava a trobar Mendy (6); Modric (6), Casemiro I va sortir cara. Per més que
més espais. I en el minut 58 Valver- (7), Kroos (6), Valverde (9); Ben- Klopp va pressionar amb Firmino i cara amunt de se- ensenyaments que
de va protagonitzar l’enèsima es- zema (7) i Vinicius (8).Técnico: Diogo Jota, el Madrid va suportar
tampida pel seu carril i davant la Ancelotti (8). Canvis: Camavinga agònicament el setge rival abraçat guida. I va arribar la resistència men-
passivitat del defensor va disparar per Valverde (min.84), Ceballos a Thibaut Cortois i el sacrifici de-
i li va sortir una passada mesurada (sc) per Modric (min.88), Ro- fensiu col·lectiu. Els Cavallers de força abans que el Albert Guasch tal i l’orgull de la sa-
a Vinícius, que li va guanyar l’es- drygo per Vinicius (min.91 l’Angoixa són campions d’Europa Liverpool a l’estadi, marreta. I això es té
quena a Alexander-Arnold per perquè en el futbol guanya qui fa
avançar els blancs. Segon xut a GOL: 0-1,Vinícius(min.58). més gols que el contrari. I perquè quasi amb les mans o no es té.
porta madridista, segon gol. Courtois és el porter del Madrid. n
ÀRBITRE: C. Turpin (7), de França.
a les butxaques. Sis finals dispu- A l’altre costat, Courtois va
TARGETES: Fabinho (miin.51)
LES FINALS tades i guanyades al segle XXI ser forçat a treballar a preu fet
ESTADI:Stade de France. ANTERIORS
75.000 espectadors. (set amb la d’ahir) proporciona- des del primer fins a l’últim mi-

ven a l’equip blanc la serenitat nut. És el Messi sota pals. El mi-

CAMPIÓ FINALISTA amb què se solen emprendre els llor porter del món. Sense debat

actes rutinaris. Fins i tot va entrar possible. Intervencions tremen-

2020-2021 al partit amb calma, com perme- des. Salah el va frustrar la ven-

1-0 tent als anglesos desgastar-se jança que tant anhelava. Avui

amb escomeses de fúria. Va ser s’ha de penedir d’haver-se de-

Chelsea Man. City una remenada dels reds en el pri- manat el Madrid per a la final.

mer temps i part del segon, però «No els decebeu», solia dir el

2019-2020 sense gols. És a dir, la sensació mític Bill Shankly als seus juga-

1-0 que la final es decantaria al final dors abans dels partits. Es referia

Bayern per als blancs es va fer inevitable. als aficionats reds, generalment

PSG Ho hem vist tantes vegades... de classe treballadora, que ha-

La història del Madrid en vien fet l’esforç de guardar-se

2018-2019 aquesta Champions ha estat un tros de la paga per a una en-

2-0 marcada amb moments extra- trada. Shankly tenia la conscièn-

ordinaris i d’alguna manera el cia de classe que atresora també

Liverpool Tottenham partit va avançar esperant el Jürgen Klopp. L’alemany va arri-

moment màgic, que podia ser bar a Anfield el 2015 i el primer

2017-2018 un error monstruós del porter que va demanar és que l’anome-

3-1 de davant o una rematada agò- nessin The normal one, en oposi-

nica. Va venir d’un xut que es va ció a la pompositat de Jose Mou-

R. Madrid Liverpool transformar en passada a Viní- rinho i el seu The special one.

cius a mitja hora de la baixada Klopp va redreçar el rumb del

2016-2017 del teló. El Madrid es mira els ri- Liverpool. L’ha portat a assolir

4-1 vals i els aguanta com si fossin tres finals en cinc anys, gua-

R. Madrid Juventus dents de llet: ja cauran. nyar-ne una d’elles i, en defini-

Molt a admirar tiva, construir un equipàs que no
ha guanyat més perquè ve a ser

2015-2016 No serveix de gaire analitzar el un Cristiano que ha topat amb

1-1 joc d’aquest equip d’Ancelotti, un Messi, que és el Manchester

(5-3 pp) el tècnic amb més Champions City de Guardiola. Això a casa. A
R. Madrid Atlètic
del món, ves per on. Ahir amb Europa, la seva pedrota a la sa-

prou feines en va tirar a porta, bata és el Madrid. Un tanc de la

2014-2015 una rematada i res més, i es va competitivitat i de l’eficàcia, un

3-1 trobar amb els neons del marca- mag dels jocs mentals que ni el

Barça Juventus dor brillant a favor seu, aixecant caos organitzatiu i el retard en el

una altra Champions. Costa de xiulet inicial va desconcentrar.

descodificar aquest futbol. És És un campió sorprenent. n

Gonzalo Fuentes / Reuters

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

50 | Esports Diumenge, 29 de maig del 2022 |

LA FINAL DE LA CHAMPIONS

El Liverpool i el Reial Madrid van La final entre el Reial Madrid i el Liverpool va començar amb 37 minuts quedar sense entrar a l’estadi, si-
protagonitzar ahir a la nit la final de retard pel caos insòlit als voltants de l’Stade de France. Des de nó que també van ser gasats.
de la demora. Els nombrosos in- la tragèdia de Heysel no hi havia una demora d’aquest tipus.
cidents per accedir a l’Stade de Els incidents van continuar
France van provocar que el par- Caos a l’estadi, fiasco mentre transcorria el partit.
tit comencés amb més de 35 mi- francès i de la UEFA Centenars de persones van
nuts de retard. El caos als vol- deambular pel costat de l’estadi,
tants de l’estadi parisenc va en- ENRIC BONET en una zona reservada als espec-
darrerir l’inici del matx. I l’únic París tadors. Hi va haver càrregues de
gol que va decidir la final intensa la policia francesa contra aficio-
també va trigar. Kai Pfaffenbach / Reuters nats anglesos, tant als voltants
de l’estadi com prop de la zona
Els jugadors del Reial Madrid i Aglomeracions en una de les entrades de l’estadi, ahir a París. de fans del Liverpool, instal·lada
el Liverpool van esperar fins a les al Bois de Vincennes, al sud-oest
21.37 hores el xiulet inicial de l’àr- de la ciutat.
bitre. L’esdeveniment esportiu
més esperat va patir un retard de Polèmica amb les entrades
més de mitja hora. Des de la tra-
gèdia de Heysel el 1985, en què Pobra imatge la donada per l’or-
van morir 39 aficionats per una ganització presidida per Aleksan-
allau, una final de la Champions der Ceferin, però també per
no començava amb tanta demo- França, que ha d’organitzar els
ra. A diferència del tràgic duel Jocs Olímpics del 2024. Abans del
entre la Juventus i el Liverpool, partit, la repartició de les entrades
aquest cop no hi va haver vícti- ja havia suscitat crítiques. El Li-
mes mortals, tot i que hi va haver verpool i el Madrid només en van
moments caòtics a l’Stade de rebre unes 22.000, malgrat que
France de Saint-Denis. l’Stade de France va acollir més
de 80.000 espectadors. Aquesta
Llarguíssimes i lentes cues situació va afavorir el desembar-
d’aficionats per entrar a l’estadi, cament a París d’uns 60.000 an-
causades per la presència de se- glesos, molts sense entrada.
guidors del Liverpool amb entra-
des falses comprades en la reven- Si van ser els aficionats del Li-
da. Una organització deficient de verpool els que van tenir més di-
la UEFA i els agents francesos. ficultats per accedir a l’estadi, al
Múltiples factors van contribuir a camp els jugadors ‘merengues’
fer que pugés la tensió. van semblar posar-se les piles
amb bastants minuts de retard
Allaus suplementari. Les dificultats del
Madrid, forçades pel domini red,
Tot això va desembocar en dues van comportar que els gols tar-
allaus d’aficionats anglesos que dessin a arribar. Amb prou feines
van acabar trencant el primer van disparar durant la primera
cordó de seguretat al voltant de part. Però en una de les seves pri-
l’estadi. I això va desembocar en meres ocasions, Vinícius va obrir
intents per colar-se dins el recin- el marcador en el minut 60. El so-
te, fins i tot saltant les tanques. Un litari gol de l’habilidós brasiler va
caos que no només va retardar decidir un partit menys especta-
l’inici del partit, sinó que també cular del que s’esperava. Una final
va comportar víctimes col·late- entre dos conjunts amb molts
rals. Per exemple, aficionats del quirats de tradició futbolística,
Liverpool que, malgrat disposar però que passarà tristament a la
del seu bitllet, no només es van història pels incidents. n

EL RÉCORD Milà de finals de la dècada dels 80 n
del segle passat. I va ser precisa-
Vinicius no només va donar la 14a Copa d’Europa al Madrid, sinó ment des de la banqueta del con- «Som els reis
que va convertir el seu entrenador en el més premiat del continent. junt milanès quan va començar a d’Europa. Ha sigut
col·leccionar títols europeus a de bojos. La primera
Ancelotti, el primer tècnic amb l’aconseguir les Champions del parada ha sigut la
quatre títols de Champions 2003 i el 2007; al mig, va dirigir el més difícil i després
Milan en el denominat miracle hem sabut aguantar.
EL PERIÓDICO tir-se en el primer tècnic que 1977, 78 i el 1981, i amb Zinédine d’Istanbul, en la remuntada del Em sento molt bé»
Barcelona aconsegueix quatre Champions. Zidane, ahir a la nit present a les Liverpool i la victòria anglesa als THIBAUT COURTOIS
Era, a més, el seu segon títol con- grades de Saint Denis, que va penals quan els reds perdien per
Carlo Ancelotti, ahir a la nit, tenia tinental amb els blancs. portar al Madrid a aixecar la Copa 3-0 en el descans. PORTER DEL MADRID
una mica més a celebrar que el 14è en els títols blancs assolits conse-
títol de Copa d’Europa per al Ma- Fins ahir a la nit, l’entrenador cutivament entre el 2016 i el 2018. Amb el Madrid va conquerir la
drid, ja que ell, personalment, es italià estava empatat amb Bob seva primera Champions a Lis-
va aliar amb la història al conver- Paisley, mort el 1996, el tècnic Ancelotti, així mateix, té dos boa, el 2014, a la pròrroga i davant
britànic històric que va portar el títols més de la màxima competi- l’Atlètic. Ahir a la nit, Ancelotti es
Liverpool a sumar els títols del ció com a jugador, amb l’històric va aliar amb la història gràcies,
sobretot, a Thibaut Courtois:
«Som els reis d’Europa. Em sento
molt bé. Havia arribat en una gran
forma. Ha sigut una bogeria. La
primera parada va ser la més difí-
cil i després vam saber aguantar».