ED_29_may_2022 (1)

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 29 de maig del 2022 Esports| 51

QUARTA OPERACIÓ AL BRAÇ DRET ge», diu el jove pilot de Cervera,
«utilitza una tècnica amb què
Marc Márquez, el millor campió de l’última dècada, ha decidit parar i afegir noves t’imprimeixen els ossos en 3D i
estacions al viacrucis dels dos últims anys. Se’n va als Estats Units i s’operarà dijous. veuen exactament, comparant els
dos húmers, el sa i l’operat, com
«M’opero perquè el patiment està realment el que han de trac-
ja superava la diversió» tar. Es diu tècnica mirall».

Alejandro Ceresuela I, just divendres, a les dotze del
migdia, a Mugello (Itàlia), entre
EMILIO PÉREZ DE ROZAS var-lo, per posar-lo en forma, per Marc Márquez, en la roda de premsa d’ahir. l’entrenament del matí (FP1) i de
Mugello poder competir al més alt nivell i la tarda (FP2) «¡quina trucadeta
Enviat especial ha sigut impossible». ¿oi?, el doctor Sánchez Sotelo es
va posar en contacte amb mi des
«El patiment ja era superior a la Márquez s’entrenava (i amb de la clínica Mayo». «Noi», expli-
diversió». El camió de l’equip molta intensitat), va traslladar ca- ca Márquez que li va dir el metge,
Repsol Honda està impecable. A sa seva a Madrid, es va posar en «vine als Estats Units ¡ara mateix!
fora, 10 seguidors criden «¡Marc, mans del doctor Ángel Ruiz-Co- No entenc com pots córrer amb la
t’esperarem, tornaràs més fort torro i el seu equip de recupera- rotació que tens a l’húmer, no ho
que mai!». dors, però res no va funcionar. entenc. T’has d’operar immedia-
«No m’he trobat mai ni fort ni tament, dijous. Tens massa graus
«Si decideixo sotmetre’m a una còmode a sobre de la moto i sem- de rotació perquè el teu cos ho
quarta operació al braç és perquè pre he competit molt, molt, limi- compensi».
vull més i vull tornar a guanyar». A tat, incòmode de posició, però he
la paret del fons hi ha una impres- vist que la limitació era massa Caiguda a la ‘quali’
sionant foto en què l’equip crida el gran per córrer, per complir el
títol del 2018, liderats, és clar, per meu somni, que no és cap altre Márquez explica que va ser la pitjor
Marc Márquez. que tornar a guanyar carreres». i la millor notícia alhora. I és per-
fectament comprensible. «Per fi sé
«La vida mai ha sigut per als «Així no puc seguir» què tinc i, per fi, sé com se solucio-
covards i la meva vida són les car- na». I només té 29 anys i gana, pas-
reres. Això és pura passió i mentre «Després del Gran Premi de Jerez sió i ganes de tornar a tirar enda-
tingui passió ho continuaré inten- on, sí, vaig acabar quart, vaig pa- vant. No li importa afegir més esta-
tant. He de tornar a parar, per tor- rar i vaig dir ‘així no puc seguir’, cions a un viacrucis que ja arriba als
nar a guanyar». Se’l veu tan sen- vull saber realment què em passa, dos anys. Estem davant del mateix
cer, que els altres al seu costat què tinc de veritat i si té solució. I, Marc Márquez Alenta de sempre.
semblem beneits, pura ferralla. a través del doctor Antuña vam
«He intentat fer el possible i l’im- acabar a la clínica Mayo, a Ro- La prova més evident, la terri-
possible a aquest braç dret per sal- chester, en mans del doctor Joa- ble caiguda (la desena en vuit
quín Sánchez Sotelo. Aquest met- carreres) d’ahir, a la quali, on va
muntar pneumàtics llisos (slics)
quan començava a ploure i va
sortir disparat. No penso canviar
el meu pilotatge. Ho he dit sem-
pre i així serà: m’opero per tornar
a córrer així, perquè és la meva
passió i perquè només sé viure i
córrer així».n

Com tots els aficionats que ara som Cop franc No els va bé ara l’adjectiu vell
vells i estem plens de memòries, que abans precedia la glòria viscu-
també vaig ser jove i en la meva Sempre vaig ser apassionat de les velles llegendes del futbol, da, atès que avui la paraula vell no
memòria de noi vaig tenir noms potser perquè endevinava que la vellesa ens afectaria a tots. sembla políticament correcta,
propis que eren llegenda quan vaig però el cert és que cada un ha en-
despertar al futbol. Aviat, a més, Les antigues velles glòries vellit a la seva manera, mantenen
com qualsevol de la meva edat i de tasques que els mantenen vivaços
les meves circumstàncies, vaig te- panyaven cada temporada de la Juan Cruz va jugar el Reial contra el Liverpool, i alerta, i no s’assemblen en abso-
nir l’oportunitat de tenir les meves nostra fugaç adolescència. darrere tots dos d’una Copa d’Eu- lut a aquells que eren titllats de
pròpies glòries retirades, algunes coses així, accidents, morts o reti- ropa amb antecedents que donen velles glòries per la joventut que
de les quals van prolongar la seva Recordo que en aquells àlbums rades, nois com el meu net deuen molt de si a l’hora de les remem- els va venir de seguida a retirar de
estada en el futbol, i van jugar en hi anotava èxits i tristesa, del meu tenir reaccions semblants a aques- brances. Arran d’aquest partit el re- la circulació...
clubs més humils que els que ja els equip o dels equips aliens, en què tes que ara explica aquest avi que sultat del qual ja coneixen, i que
van quedar enrere. de vegades es produïen notícies també va ser adolescent. hauran celebrat o lamentat, segons Saludable entreteniment
dramàtiques que en aquells temps les seves legítimes preferències, els
Entre aquests últims els més immadurs em causaven enormes Em passen aquestes coses pel futbolistes retirats del Madrid s’han La majoria dels citats continuen
singulars, pel seu passat en clubs destrosses anímiques. Recordo so- cap perquè aquests dies la televisió acostat a les pantalles per explicar vivint a prop del futbol, o en el fut-
rivals, van ser Ladislao Kubala i Al- bre això que quan va morir Herre- està fent un curiós viatge al passat com eren en altres temps aquest ti- bol, i cada un d’ells parlava d’allò
fredo Di Stéfano, la fama dels quals rita, un bon futbolista asturià del amb motiu del partit que ahir a la nit pus de confrontacions, com les que va fer amb una maduresa que
com a jugadors del Barcelona i del Reial Madrid, vaig sentir una tris- abordaven ells, com les temien o les li va bé a aquest esport, amb una
Reial Madrid no els va acompanyar tesa sense fons, ja que era un noi disfrutaven.Em vaig entretenir ob- mercantilització que sembla ha-
en les seves destinacions poste- jove i tots deien a la ràdio que la na- servant els vestigis que havia deixat ver-li tret el glamur que fa anys
riors, tot i que sempre van ser dig- turalesa havia sigut molt injusta la vellesa en cada un d’ells, des del resultava un patrimoni.
nes, excelsos, futbolistes, i a més amb el seu talent i amb la seva vida. més veterà, l’ara llegendari Vicen-
excel·lents preparadors de joves Per això al meu àlbum vaig posar te del Bosque, al molt atlètic Mija- Els vaig escoltar amb atenció
que aspiraven a ser com ells. una orla negra entorn de la imatge tovic, al repentinat Hierro, a l’ara parlar de glòries en què no va par-
del futbolista mort. menys ie-ie Salgado, i al molt ben ticipar el meu equip, però mentre
Sempre vaig ser apassionat de vestit Jorge Valdano... els sentia m’emocionava sentir que
les velles glòries, potser perquè en- Aquestes coses passaven, i cada un d’ells em va donar dis-
devinava que la vellesa ens afecta- m’imagino que ara, si passessin gustos, però que ara, feliçment,
ria a tots i els seus efectes sobre no- donen a la meva memòria l’ale-
saltres serien similar als de les es- gria de continuar sent aficionat
trelles que vam anar marcant als a aquest saludable, inoblidable,
àlbums adolescents que ens acom- entreteniment. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

52 | Esports Diumenge, 29 de maig del 2022 |

«No ens donen més fair play». Hi La indústria de l’esport Apunt
ha una frase, que no sé qui la va
posar de moda, però que en l’en- Ara que les pèrdues per covid es divideixen en cinc anys es constata ¿Quant costa
torn del FC Barcelona es repeteix el tret al peu que va ser devaluar jugadors i proveir riscos legals. un club de la Lliga?
cada setmana com a lament da-
vant l’evidència que el club no està A propòsit del ‘fair play’ u Aquesta setmana es va publicar la
en disposició de lluitar pels fitxat- segona edició de La Lliga Stock Mar-
ges més desitjats. Després hi ha els tratègia no és senzilla, ja que re- Marc Menchén aquest import. En aquesta co- ket, un informe elaborat per 2Play-
que reclamen més flexibilitat per nunciar a reforçar-se dificulta la lumna ja vam advertir que aques- book que mesura el valor de mercat
al club i que pugui fitxar, prèvia competitivitat i afecta el valor de gadors en 138 milions d’euros va ta decisió, presa molt en lògica de dels equips del futbol espanyol. La
crítica als excessos de l’anterior marca, excepte si ets el Manches- suposar anticipar 238 milions de pugnes entre juntes entrant i sor- pandèmia ha fet efecte en la taxació
junta en matèria de fitxatges. Bu- ter United. despeses futures que, en principi, tint, era fer-se mal a si mateix conjunta del futbol professional, que
far i xarrupar alhora és impossible, s’haurien repartit en diverses pensant en les normes de control al 2022 s’ha situat en 10.422 milions
especialment si el punt de partida La norma s’ha flexibilitzat, i temporades. Això no són pèrdues econòmic. d’euros. Madrid i Barça, separats per
són 688 milions de pèrdues abans permet que les pèrdues per covid covid, per la qual cosa al límit sa- uns 200 milions, concentren una mi-
d’impostos entre el 2019 i el 2021. es divideixin en cinc anys. És a dir, larial que permetin els ingressos Dit això, la venda de BLM seran ca més del 60% de la valoració, un
que d’aquests 688 milions, hi ha de l’any vinent caldrà restar-li tot 200 milions frescos si es concreta, nou exemple de la importància que
És important retenir aquesta uns 450 milions que es podran però més de la meitat anirà a tapar tenen per al conjunt de la competició.
xifra al cap. Quan Joan Laporta fraccionar d’aquí al 2027 en ter- el forat que hi ha en els comptes
diu que ni ingressant 600 milions mes de límit salarial, per la qual del 2021-2022. Hi hauria l’opció de u En el cas de la Liga Santander, el
hi hauria marge salarial és cert, cosa al marge que li correspondria CVC, que són 270 milions més, i cost mitjà d’un club se situa en 192,1
perquè el que necessita el Barça és al club, caldria restar-li només encara quedaria Barça Studios. milions d’euros, deixant al marge
generar beneficis nets per aquest uns 90 milions. Així, ¿quin és el També s’estudia vendre un terç Barça i Madrid –s’aproximen als
import per recuperar el terreny problema per al 2022-2023? dels drets audiovisuals futurs. 3.000 milions– i l’Atlètic de Madrid,
perdut durant la pandèmia i tor- ¿Com és, d’urgent, fitxar estrelles que es consolida per sobre dels
nar a operar amb normalitat. És La decisió de la junta directiva i quants actius del club s’està dis- 1.000 milions. Encara més, el preu de
cert que es pot fer a diferents ve- de proveir 90 milions per riscos posat a cedir per aconseguir-ho? n sortida d’un jugador acabat d’ascen-
locitats, però en un club social legals i deteriorar el valor de ju- dir avui estaria en uns 62,5 milions
sense vies de capitalització, sense d’euros, gens menyspreable.
un amo multimilionari, aquesta
motxilla només comporta més
deute i despeses financeres. L’es-

Yves Herman / Reuters

EL TORNEIG DE ROLAND GARROS FUTBOL

La tennista catalana va abandonar amb La Copa de la
molèsties al bessó dret quan perdia contra Reina, l’últim
la russa Veronika Kudermetova per 6-3 i 2-1. repte de la
temporada
Badosa renuncia a per al Barça
patir més i es retira
lesionada de París INÉS SÁNCHEZ
Barcelona
JAUMEPUJOL-GALCERAN la pista, se la veia sense gràcia i Paula Badosa, en el moment de retirar-se de Roland Garros, ahir.
París esbufegant en els llargs inter- El Barça i l’Sporting de Huelva
Enviat especial canvis. Sense confiança, només de l’any passat». L’ansietat i, campiones com Simona Halep i lluitaran avui (11.30 hores) per
aguantava el pols amb els seus també, la seva forma física, no Jelena Ostapenko. l’últim títol de la temporada.
No va aguantar més. Li va donar la potents drives i els errors de ner- l’han ajudat a treure-se-la. Una final de Copa que serà una
mà a Veronika Kudermetova, va viosisme de Kudermetova. I a El virus no ha afectat Iga Swia- confrontació d’estils i realitats.
agafar les seves bosses i va sortir l’inici del segon set (2-1) va deci- Badosa és la novena top ten tek, actual número 1, que va su- La del millor club del país, i el
de la Suzanne Lenglen, sense mi- dir acabar el seu calvari. que cau en només tres rondes. Es mar la 31a victòria consecutiva segon millor d’Europa, contra
rar. Perdia 6-3 i 2-1. Roland Ga- va sumar a Iryna Sabalenka (nú- davant la montenegrina Danka la d’un dels equips amb pitjor
rros va acabar de la pitjor manera «Em vaig espantar» mero 7 mundial) que ahir va Kovinic (6-3 i 7-5). pressupost de la competició.
possible. Una lesió al bessó dret la perdre davant la italiana Camila
va deixar fora de combat en un «Vaig notar molèsties al bessó i em Giorgi (4-6, 6-1 i 6-0), Barbora AvuitornenaescenaRafaelNadal Al conjunt blaugrana no-
torneig on ja havia arribat amb vaig espantar. Vaig preferir preve- Krejcikova, campiona de l’any que s’enfrontarà a Felix Auger- més li falta un partit per acon-
molta ansietat i pressió pels mals nir», va dir després en un comu- passat, Maria Sakkari (3), Anett Aliassime(tercertorndelaChatrier), seguir el triplet nacional i fir-
resultats de les últimes setmanes. nicat a través de la WTA en què Kontaveit (5), Ons Jabeur (6), CarlosAlcarazquetornaràalajorna- mar una temporada gairebé
anunciava la seva renúncia a jugar Karolina Pliskova (8), Daniela danocturnadavant Karen Khacha- perfecta. Després de guanyar
Badosa va aguantar seixanta i en herba a Berlín (13 de juny). Collins (9) i Garbiñe Muguruza nov i el sorprenent Bernabé Zapata la Supercopa i la Primera Iber-
vuit minuts. S’havia avançat 2-0 i (10), a més de dues antigues (tercer torn de la Suzanne Lenglen) drola, avui tindran l’oportuni-
semblava que anava a encarrilar la Badosa tanca una setmana davant Alexander Zverev. n tat de tancar la campanya amb
tercera victòria davant una rival molt complicada. Les derrotes un últim títol.
que havia derrotat amb facilitat a primerenques a Madrid i Roma
l’Indian Wells i Madrid. Va ser un no van ajudar la seva confiança. L’Sporting de Huelva viu la
miratge. Kudermetova va reac- La terra, on l’any passat va cons- situació oposada. Elles ja han
cionar per arrabassar-li cinc jocs truir part del seu ascens fins al fet història arribant a la final
seguits, abans que Badosa dema- número 2 mundial amb un títol a i deixant enrere equips com
nés l’atenció mèdica a la pista. Belgrad, semifinals a Madrid i uns l’Atlètic de Madrid i l’UDG Te-
quarts a Roland Garros, se li ha nerife. Aquest partit és el pre-
Badosa no es desplaçava bé a entravessat a l’escenari on deia mi a gairebé dues dècades en
que «tenia una espina clavada des l’elit. D’esquivar el descens a
disputar dues finals de la Copa
de la Reina. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 29 de maig del 2022 Esports| 53

Luca Bettini / AFP

BÀSQUET

El Reial Madrid
posa fi a la
temporada
històrica del
Baxi Manresa

El ciclista australià Hai Hindley, al podi de la Marmolada, després de treure-li ahir la ‘maglia rosa’ a Richard Carapaz. EL PERIÓDICO
Barcelona
LA RONDA ITALIANA
El Reial Madrid es va emportar
Només queda la contrarellotge final als carrers de Verona. Avui, tret que hi hagi un tomb també el segon partit contra el
absolutament inesperat, la prova coronarà el primer vencedor australià de la història. Baxi Manresa (74-83) per acce-
dir a les semifinals de la Lliga
Hindley dona la gran sorpresa i Endesa, i posar fi a una tempo-
deixa el Giro vist per a sentència rada en què el conjunt català es
va classificar per al play-off, la
SERGI LÓPEZ-EGEA via col·locat de manera brillant plaça, ja que pujarà igualment al tats a temps. I va ser allà, preci- Copa del Rei i la final de la Lliga
Barcelona Lennard Kamna a l’escapada ca- podi de Verona. sament on Hindley, vestit amb la de Campions.
da dia. I el conjunt alemany, al maglia rosa, va entregar la peça i
El Giro 2022, el dels pocs atacs i contrari del Bahrain, que va bus- En un Giro orfe d’atacs en la el títol a Tao Geoghegan Hart, de Els de Pedro Martínez van
moltes etapes sense sal, sense car sense èxit la victòria d’etapa llunyania, sense gairebé instants qui mai més es va saber, quant a voler evitar que els fessin caure
salsa i sense vi, es va resoldre ahir amb Domen Novak (triomf del d’emoció sublim i entregat so- resultats, des que es va imposar a com van fer en el primer partit,
en tres quilòmetres, a la Marmo- prometedor italià Alessandro Co- bretot a l’art ciclista de Mathieu la ronda italiana que Hindley va i van començar amb una zona
lada, a la pujada més dura, a la rei- vi), va ordenar parar Kamna per- van der Poel, que fins i tot es va perdre per 35 segons. 2-3 per evitar la superioritat fí-
na de les Dolomites, on Richard què esperés a Hindley i perquè permetre el plaer d’escapar-se sica en l’un contra un. I van
Carapaz va sucumbir davant Jai amb un ritme atroç rematés a Ca- pels Dolomitas, tot va quedar Avantatge còmode aguantar fins als dos triples
Hindley, amb un Mikel Landa que rapaz i marqués el camí per a simplificat a la Marmolada que consecutius de Llull.
va reaccionar massa tard i que l’atac letal de Hindley, que li ser- va evitar, almenys, que no es re- Avui arribarà amb una tran-
avui té alguna possibilitat remota virà per convertir-se en el primer petís la situació viscuda el 2020, quil·litat absoluta a la final. Dis- Els manresans van sortir més
d’acabar segon, si l’enfonsament corredor australià que triomfa en quan el primer i el segon de la ge- posa de 1.25 minuts d’avantatge agressius en el segon quart i el
del ciclista equatorià li afecta tant el Giro. neral van arribar a la final a con- sobre Carapaz, a més colpejat Madrid es va carregar ràpida-
el cap com les cames en la contra- trarellotge, llavors a Milà, empa- anímicament al capitular, a un ment amb personals. El parcial
rellotge final. El món a sobre de Carapaz sol dia del final, i sense la possi- va afavorir els catalans en l’ini-
Classificacions bilitat de reeditar la victòria que ci, però els de Laso el van igualar
Hindley, fins ahir, sempre ha- Carapaz, a l’últim quilòmetre i va aconseguir el 2019, quan era després del temps mort. El Ma-
via corregut tapat i pacient. Mai li mig d’ascensió a la Marmolada, 20a etapa corredor del Movistar, equip on drid va començar millor el tercer
havia tingut el vent de cara prote- va passar per un martiri, com si li 1. A. Covi (Ita/UEA).............4.46.34 h tornarà, tret que es produeixi una quart, i fins i tot va amenaçar
git pel seu equip, el Bora, estra- hagués caigut el món a sobre, fins 4. A. Pedrero (Esp/Mov).......a 1.36m sorpresa, l’any que ve. amb l’escapada després del des-
tègicament el més ben alliçonat al punt de deixar-se 1.25 minuts 6. Jai Hindley (Aus/Bor) ..........a 2.30 cans, però van acabar amb no-
per guanyar la carrera, o anant a amb Hindley, entregar-li amb un 9. Mikel Landa (Esp/Bah)....a 3.19 m Hindley, amb 26 anys acabats més sis punts d’avantatge.
roda de Carapaz i mirant de reüll llaç la maglia rosa i fins i tot ser su- 11. R. Carapaz (Ecu/Ine)......a 3.58 m de complir, bon escalador, cap
a Landa. I així va ser fins al punt perat per Landa, que avui hauria fred, dels ciclistes que corren sa- L’inici de l’últim quart va te-
que, ahir, qui va llançar l’atac de- de recuperar 26 segons per acabar General bent aprofitar el treball de l’e- nir com a protagonista Moneke,
finitiu a la Marmolada no va ser a la segona plaça, tot i que en el 1. Jai Hindley (Aus/Bor)....86.07.19 h quip, que no fan bogeries, tot i que que va anotar 9 punts consecu-
ell, sinó Carapaz. I aquest, potser, fons al corredor alabès li serà 2. R. Carapaz (Ecu/Ine)........a 1.25 m moltes vegades l’espectador les tius. Però Deck va anotar un dos
va ser el gran error del ciclista igual, perquè l’important era 3. Mikel Landa (Esp/Bah).....a 1.51 m agrairia, guanyarà avui un Giro més un que va resultar clau (72-
sud-americà. Perquè el Bora ha- guanyar el Giroi i gairebé tant fa 4. Vincenzo Nibali (Ita/Ast).a 7.57 m que no ha sigut espectacular i en 76 min. 39). El Madrid va con-
acabar en segona que a tercera 5. Pello Bilbao (Esp/Bah).....a 8.55 m què de nou, malgrat el seu afany, trolar el ritme i la diferència per
Landa no ha pogut guanyar. n emportar-se el partit. n

74-83 BaxiManresa
Reial Madrid

BAXIMANRESA:Badio (-) Thomasson
(16), Vaulet (4), Moneke (11), Bako (16)
–cinc inicial– Dani Pérez (-), Francisco
(12), Rafa Martínez (5), Maye (6), Stein-
bergs (-), Valtonen (2) i Sima (2). Tècnic:
Pedro Martínez.

7de28triples(Sylvain Francisco i Luke
Maye, 2);38rebots,11d’ofensius (Isma-
el Bako, 4) ; 14assistències.

REIALMADRID: Hanga (8), Deck (14),
Yabusele (16), Tavares (6) –cinc inicial–
Llull (11), Causeur (10), Poirier (9), Tay-
lor (-), Randolph (-) i Rudy (9). Tècnic:
Pablo Laso.

11 de 32 triples (Guerschon Yabusele,
Gabriel Deck, Adam Hanga,Fabien
Causeur i Sergio Llull, 2); 39 rebots, 12
d’ofensius (Edy Tavares i Vincent Poi-
rier, 3); 13 assistències.

PARCIALS: 21-25; 18-16; 14-18;21-24.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

54 | Programació Diumenge, 29 de maig del 2022 |

SÈRIES LES PEL·LÍCULES DE TV

Un acte terrible que canvia Pacific Rim
completament la seva vida 21.30 hores. | LA SEXTA

La sèrie explica la història d’Anna, una dona que, de portes

fora, sembla la viva imatge de la felicitat, quan en realitat fa De Guillermo del Toro. Amb Charlie
Hunnam, Idris Elba, Ron Perlman, Rinko
anys que pateix maltractaments del seu marit. Un dia, Anna Kikuchi, Diego Klattenhoff, Charlie Day.
EUA, 2013. Ciència ficció, 131 minuts
comet un acte terrible en una de les múltiples ba- uQuan legions de criatures alieníge-
nes monstruoses, denominades Kaiju,
ralles. El dia del judici per assassinat, la seva comencen a sortir del mar, s’inicia una
guerra que acaba amb milions de vides i
vida fa un tomb en descobrir que el seu marit que consumeix els recursos de la huma-
és viu i el seu fill està en perill. Només té una ‘Yo maté a mi nitat durant anys interminables.
opció: fugir i fer tot el que estigui a la mà marido’
per salvar el seu fill i recuperar les regnes

de la seva vida. La sèrie de 6 episodis està França, 2021

disponible al complet sota demanda des Drama, Calle 13 Guillermo del Toro dirigeix aques-
del dia de la seva estrena. A més, de Saint 45 minuts ta pel·lícula de ciència ficció.
i Gouy, protagonitzen la ficció Hiba Abouk, (6 episodis)
Tiphaine Daviot, Walid Afkir, Antoine Cholet
Adiós
i Melan Omerta. 22.30 hores. | LA 2

‘Undone’ Els misteris del passat Mario Casas i Natalia de Molina De Paco Cabezas. Amb Mario Casas,
protagonitzen el film. Natalia de Molina, Ruth Díaz, Carlos
EUA, 2019 de la família de l’Alma Bardem, Vicente Romero, Paulina Fe-
Comèdia, Drama noy. Espanya, 2019. Acció, 111 minuts
Undone és una comèdia dramàtica de mitja hora i di- uLa mort accidental d’una nena a la ba-
Prime Video versos gèneres que explora la naturalesa elàstica de rriada de Las Tres Mil Viviendas de Sevi-
25 minuts la realitat a través del seu personatge principal, lla és investigada per l’Eli, una inspectora
l’Alma, una noia de 28 anys de San Antonio, Te- de policia que haurà de bregar amb els
(16 episodis) xas. Després d’un accident de trànsit en què gai- recels del Juan, pare de la nena morta i
rebé mor, l’Alma descobreix que la seva relació líder del clan de Los Santos. El xoc en-
amb el temps ha canviat. Desenvolupa la seva tre l’Eli i el Juan per esclarir la mort de la
habilitat per esbrinar la veritat sobre la mort petita destapa davant de tots dos una
del pare. Durant la segona temporada, l’Alma xarxa de secrets i mentides.
s’adonarà que hi ha molts misteris al passat de la
seva família. No obstant, ningú a la seva família Señales del futuro
està interessat a desenterrar veritats incòmodes 22.00 hores. | NEOX
amb ella, fins que finalment convenç la seva ger-
mana Becca perquè l’ajudi a buscar. DA’ lex Proyas. Amb Nicolas Cage,
Chandler Canterbury, Rose Byrne,
Obligades a viure Lara Robinson, D.G. Maloney, Nadia
una vida en comú Townsend, Alan Hopgood, Adrien-
ne Pickering, Joshua Long, Danielle
Aquesta sèrie narra la història d’una dona de 80 anys anomena- Carter, Alethea McGrath, David Len-
nie. EUA-Regne Unit-Austràlia, 2009.
da Grace (Jane Fonda). És una magnat dels cosmètics retirada, Pel·lícula de 2009 protagonitzada Ciència ficció, 121 minuts
per Nicolas Cage. uEl 1959, durant la inauguració d’una
l’espòs de la qual, el Robert (Martin Sheen), és un advocat que li nova escola, els estudiants guarden en
una càpsula del temps diversos objec-
revela que és homosexual i que fa 20 anys que té una tes. La Lucinda, una de les nenes, intro-
dueix un paper en què ha escrit núme-
relació paral·lela amb el seu amic i soci, el Sol (Sam ‘Grace ros estranys.

Waterston). Per altra banda, el Sol està casat

amb la Frankie (Lily Tomiin), una hippie ve- and Frankie’
getariana que treballa com a professora d’art.

Ella i la Grace decideixen ocupar la casa de la EUA, 2015 Enemigo a las puertas
platja que els seus esposos havien comprat Comèdia 21.55 hores. | PARAMOUNT
conjutament. En l’endemig el Robert i el Sol
decideixen, per fi, fer pública la seva relació, Netflix De Jean-Jacques Annaud. Amb Jude
Law, Ed Harris, Rachel Weisz, Joseph
es divorcien de les seves esposes, i a elles no 30 minuts Fiennes, Bob Hoskins, Ron Perlman,
Eva Mattes, Gabriel Thomson, Matthias
els queda cap altra opció que viure juntes. (94 episodis) Habich, Sophie Rois, Ivan Shvedoff.
Irlanda-Regne Unit-França-Alemanya-
‘The Flight Una nit que pot canviar Ed Harris en una escena de la EUA, 2001. Intriga, 131 minuts
Attendant’ pel·lícula. uDurant la Segona Guerra Mundial, Ale-
una vida sencera manya i la Unió Soviètica lluiten a Stalin-
EUA, 2020 grad. Vassili Zaitsev, un franctirador rus,
Drama, Comèdia Història sobre com una vida pot canviar en tan sols impressiona Danilov, l’oficial responsable
una nit. L’hostessa de vol Cassandra Bowden (Kaley de la propaganda soviètica, i és encim-
HBO Max Cuoco) es desperta a la seva habitació d’hotel amb bellat a heroi nacional.
45 minuts ressaca i amb un cos al costat, però no recorda
(16 episodis) què ha passat. A la nova temporada, la Cassan- Tenet
dra està vivint la seva millor vida sòbria a Los 22.05 hores. | TVE-1
Angeles mentre treballa com a agent de la CIA
en el seu temps lliure. Però quan una assignació De Christopher Nolan. Amb John Da-
a l’estranger la porta a presenciar un assassi- vid Washington, Robert Pattinson,
nat, sense adonar-se’n s’enreda en una altra Elizabeth Debicki. EUA-Regne Unit,
intriga internacional. La temporada es va filmar 2020. Intriga, 170 minuts
a Los Angeles, Berlín i Reykjavik. uArmat amb una sola paraula, Tenet, i
lluitant per la supervivència del planeta,
Film de 2020 dirigit per Christo- el protagonista viatja a un món crepus-
pher Nolan. cular d’espionatge internacional.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Programació| 55
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

| Diumenge, 29 de maig del 2022

LA FOGUERA L a llei del només sí és sí la va apro- Les ministres Ione Belarra i Irene Montero . cia entre l’abús i l’agressió, i converteix en la
JUAN SOTO IVARS var el Congrés l’endemà que el mateixa violació la que es comet amb la preva-
Ministeri d’Igualtat forcés l’in- separació i divorci. De nou: no em sembla in- lença que la que es fa a punta de pistola, o amb
Només sí és sí dult a María Sevilla, una senyo- transcendent que tot això passi alhora. La llei l’ajuda d’una pallissa. Seran els jutges, en cada
ra que ha cobert de denúncies del només sí és sí ha sigut batejada en un concert cas, els que prenguin la decisió. Els juristes es-
falses el seu ex, i que estava condemnada per de mentides i calúmnies. Bon començament. tan tan escandalitzats com el CGPJ: coincidei-
la justícia per sostracció de menors. Al fill el xen que aquesta reforma afegeix incongruèn-
tenia amagat en una finca, sense escolarit- El moviment que ha cristal·litzat en aquesta cia i indeterminació i posa excessiva càrrega en
zar, a les fosques i sotmès al més delirant reforma va començar amb la violació de La l’atzar de la judicatura.
adoctrinament religiós. No és un detall in- manada, i amb el crit d’unes masses al carrer
transcendent que hagi aprovat una llei que que exclamaven que allò no era abús, sinó vio- No obstant, encens la tele i a totes les ca-
blinda el testimoni de la dona en seu judicial lació. El populisme penal ha convertit l’eslògan denes, en tots els debats, ho pinten no ja com
com a indiscutible l’endemà que s’indulti en una reforma que destrueix la vella diferèn- un triomf partidista, sinó com la salvació.
una mentidera professional. Tertulians demagogs assagen la nova estra-
tègia de combat, que es basa a suggerir que si
Ens va dir que el «jo sí que et crec» és llei una t’oposes a aquesta llei tal com l’han parit, en
ministra que, en la mateixa declaració, li deia realitat ets sospitós d’estar a favor de la cul-
«maltractador» a Rafael Marcos, l’ex de María tura de la violació. Com si criticar una pre-
Sevilla, sense una sola sentència judicial que ho sumpta solució, cutre i pamfletària, amb més
demostri i sense res més que els informes de ombres que llums, fos estar a favor del pro-
part confeccionats al si d’Infància Lliure, orga- blema. Doncs no cola: aquesta llei no combat
nització criminal que té com a modus vivendi la les violacions, sinó la idea que les dones són
imposició de denúncies falses en processos de éssers adults i complexos. n

Impulsem la transició cap a la mobilitat sostenible.
Disposem d’una flota de 152 vehicles 100% elèctrics

TVE-1 TV-3 ANTENA 3 CUATRO TELE 5 LA SEXTA

6.00 Noticias 24 horas. 6 .00 Notícies 3/24. 7 .00 Pelopicopata 7.00 Mejor llama a Kiko. 6 .20 Gen360. 7.15 Bestial.
8.55 Seguridad vital. 1 1.15 Copa de la Reina de 8.15 Los más... 7.30 El zapping de surferos: 6.35 I love TV: lo mejor. 8.55 ¿Qué me pasa,
9.25 Comando actualidad. futbol. 9.40 Centímetros cúbicos. lo mejor. 7 .40 Mejor llama a Kiko. doctor?
11.20 Copa de la Reina de FC Barcelona-Sporting Club de 1 0.15 La Voz Kids. 8 .00 Malas pulgas 8.10 Got Talent España. 10.10 Zapeando.
fútbol. Huelva. Final. Barça i Sporting 1 3.20 Cocina abierta con 9.30 Iumiuky. Momentazos 11.45 Equipo de
FC Barcelona-Sporting Club de de Huelva mesuren les seves Karlos Arguiñano. 9.35 Especial Callejeros 10.20 Got Talent España. investigación.
Huelva. Final. Barça i Sporting forces per a alçar-se amb el 13.50 La ruleta de la suerte. viajeros. Amb Santi Millán. Amb la 14.00 La Sexta noticias 1ª
de Huelva mesuren les seves títol de campiones de la Copa 15.00 Antena 3 Noticias 1. Viatgers a l’aigua (I). col·laboració de Risto Mejide, edición.
forces per a alçar-se amb el de la Reina. 1 5.45 Deportes. 10.00 Viajeros Cuatro. Edurne i Dani Martínez. 15.00 La Sexta deportes.
títol de campiones de la Copa 13.50 Zona zàping. 15.55 El tiempo. - Tenerife. 1 3.30 Socialité. 1 5.15 La Sexta meteo.
de la Reina. 14.30 Telenotícies migdia. 1 6.00 Multicine. - La Palma i El Hierro. 1 5.00 Informativos Telecinco. 15.30 La Roca.
1 3.45 Españoles en el mundo. Amb Ramon Pellicer i Cristina La renuncia de una madre. 1 2.00 Planes gourmet. Amb Ángeles Blanco i José 20.00 La Sexta noticias 2ª
Archipiélago de Cabo Verde. Riba. Esports: Artur 1 7.50 Multicine. 1 2.40 Viajeros Cuatro. Ribagorda. edición.
14.00 L’informatiu. Peguera. Intrusos en Lake Pines. Lanzarote. 15.40 Deportes. 2 0.45 La Sexta meteo.

1 4.30 Corazón. 1 5.45 Tarda de cine. 10Subscriu-te € 14.00 Cuatro al día. 15.50 El tiempo.
1 5.00 Telediario 1. Obsessió no escrita. 1 5.00 Noticias Deportes 1 6.00 Viva la vida.
16.00 Sesión de tarde. 1 7.15 Tarda de cine. des de Cuatro. 21.00 Informativos Telecinco.
Intercambio accidentado. L’escàndol Ted Kennedy. elperiodico.cat/subscriptors Amb Diego Miguel Fernández i Amb Ángeles Blanco i José
17.30 Sesión de tarde. 1 9.10 APM? Extra. Luis Alberto Vaquero. Ribagorda.
Un médico y tres mujeres. 20.00 Atrapa’m si pots. 15.25 Deportes Cuatro. 2 1.40 Deportes.
1 9.00 Sesión de tarde. 21.00 Telenotícies vespre. 1 5.30 El tiempo. 2 1.50 El tiempo.
Lotta y los pedazos rotos. Amb Ramon Pellicer i Cristina 1 5.45 Home cinema. 22.00 Supervivientes:
20.30 Aquí la Tierra. Riba. Esports: Artur Peguera. El último cazador de brujas. Conexión Honduras.

21.00 Telediario 2. 22.05 30 minuts. 19.40 Mundo Brasero. 1 7.35 Home cinema. 2 .00 Casino Gran Madrid 20.55 La Sexta deportes.
La febre del bitcoin.
Amb Lara Siscar i Igor Gómez. 22.55 La llista de Falciani. 21.00 Antena 3 Noticias 2. Rescate millonario. Online Show. 21.30 Cine.
2 3.55 Cine.
22.05 La película de la La guerra de Hart. 21.45 Deportes. 19.55 Cuatro al día. 2 .30 Supervivientes: Diario. Pacific Rim.
2 .05 Notícies 3/24.
semana. 4 .00 Rumba a l’estudi. 21.55 El tiempo. 2 1.00 Deportes Cuatro. 2.55 El horóscopo de 2 3.55 El making of de Putin.

Tenet. neta R. 14.25 Animalades. 14.55 22.10 Infiel. 21.15 El tiempo. Esperanza Gracia. 1.05 Vigilados: Person of
Helvètica. 15.35 Saber y ganar fin
0 .25 Cine. de semana. 16.20 Grandes docu- 2 .30 Live Casino. 21.30 Cuarto milenio Amb Esperanza Gracia. interest.
mentales. Islas en el tiempo: una
Killerman. odisea de la naturaleza. 18.50 80 SUPER 3 2 .15 The Game Show. 3.00 Mejor llama a Kiko. EL 33
cm. 19.20 Ruralitas. 20.05 Turis-
LA 2 mo rural en el mundo. 20.35 El do- 10.00 El millor en tot. Jocs amb CLAN TV BETEVÉ 18.13 Prodigiosa: Les aventures
cumental de La 2. Siete mundos, poni. 10.42 Rat Rank. 11.05 Prodi- de Ladybug i Gat Noir. 18.35 Els
06.10 Espacios naturales: huellas un planeta. 21.25 Imprescindibles. giosa: Les aventures de Ladybug 10.34 Las pistas de Blue y tú. 15.45 Retrats. Invitado Pol Andiña- germans Kratt. 19.18 En Grizzy i
trashumantes. 06.40 La 2 ex- Eduard Punset. La urgencia del i Gat Noir. 11.49 Zoom, el dofí 10.57 Llamada peluche. 11.03 ch, youtuber y escritor. 16.05 Ciu- els lèmmings. 19.51 Les Sisters.
press. 06.45 That’s English. 07.15 tiempo. 22.30 Versión española. blanc. 12.14 Els germans Kratt. Peppa Pig. 11.18 Gus, el pequeño tadà Novell. 16.50 Música moder- 20.38 Lucas etc. 20.46 Lucas
UNED. 07.40 Los conciertos de Adiós. 01.10 Los años 30 en color: 12.58 Pat, el gos. 13.34 Els bons caballero. 11.42 Brave bunnies. na. 17.45 Feeel. 18.15 Slow BTV. etc. 20.52 Lucas etc. El tresor.
La 2. 08.45 En lengua de signos. cuenta atrás para la guerra. ossos bruns. 14.09 Prodigiosa: 12.03 Agus y Lui, churros y cra- 18.25 Doc’s. 19.00 Oh my goig! 21.00 Els pingüins de Madagas-
09.15 Buenas noticias TV. 09.30 Les aventures de Ladybug i Gat fts. 12.09 Los Lunnis de leyenda. 19.30 Trèvols de 4 fulles. 20.00 car. 21.45 Efecte wow. Presenta
Shalom. 09.45 Medina en TVE. Noir. 14.52 El xai Shaun. 15.30 12.21 Robocar Poli. 12.34 Milo. BTV Notícies vespre. 20.20 El Dani Jiménez. 21.55 Els habi-
10.00 Últimas preguntas. 10.25 Els pingüins de Madagascar. 16.15 12.56 Yoyo. 13.12 Una casa de temps. 20.30 BTV Esports. 21.10 tants de la fi del món. Suècia;
Testimonio. 10.30 La missa en Mike el magnífic. 16.50 Zoom, el locos. 13.34 Henry Danger. 14.19 El nou temps del Picó. 21.55 Tube Etiòpia.23.25 Ciutats al mar. Van-
català. 11.20 Calidoscopi express. dofí blanc. 17.25 Robin Hood, el Bob Esponja. 14.41 Knight Squad. d’estrena. 22.15 Barcelona... i ac- couver. La modèlica metròpoli del
11.30 Pueblo de Dios. 11.55 Sa- trapella de Sherwood. 15.03 El misterio de los Hunter. ció. No respires, el amor está en el Canadà.
ber vivir. 12.55 Zoom tendencias. 15.25 Cine Clan. La reina de las aire. 23.55 Última sessió. Solo los
13.25 RTVE responde. 13.55 Pla- nieves. 16.35 ICarly. amantes sobreviven.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

El Periódico de Catalunya, SL. Tel: 93 265 53 53. Subscripcions i atenció al lector: 93 222 27 22. Atenció al punt de Any XLIV.
venda: 93 222 56 66. El Periódico de Catalunya, SL. es reserva tots els drets sobre els continguts d’EL PERIÓDICO, Número 15.599.
els suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans ISSN 1578-746X.
de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita. Difusió controlada per l’OJD. D.L.: B 36.860 - 1978

Deixar enrere el Motomami de Rosalía al ASSUMPTES PROPIS que me’n vulgui desfer, és que ja no soc aque-
podi dels àlbums més venuts d’aquesta lla. En els dos anys que han passat des del pri-
setmana no és poca cosa. Amaia Romero NÚRIA NAVARRO mer disc he viscut experiències que m’han
(Pamplona, 1999) ho ha aconseguit amb el transformat. La imatge que dono ara és la que
disc Cuando no sé quién soy, en què fa mi- Amaia Romero em representa.
ques la versió candorosa i sol·lícita de la
guanyadora d’Operación Triunfo que va ser, CANTANT I COMPOSITORA — ¿Comdiriaqueés?
per consolidar el nou so –en l’alquímia hi — Socmésconscient.Tincmésclarelquevull
ha participat Alizzz, productor de C. Tan- «Estar perduda a la vida i a qui em vull acostar. He après a dir que no.
gana–, i una imatge menys complaent. és fins i tot necessari»
— ¿Enquinacançóesnotamés?
— Haarribatl’horadeladeclaraciód’inten- Jordi Cotrina — Enlaqueexposoméselsmeussentiments
cions. és aBienvenidos al show.
— La idea que vull transmetre és que el fet
d’estar perduda a la vida pot ser fins i tot ne- — «Yanosoypequeña/tampocosoymayor»,
cessari per evolucionar com a persona. diu aquesta cançó.
— És així com em sento. Soc molt nostàlgica
— Nosemblavaperduda.Jacantavadepeti- de la infància. M’agrada estar connectada
ta en els Sanfermines. amb el meu jo de petita, que segueix allà i s’ha
— La inseguretat va venir durant el procés transformat en una altra cosa. Defenso que la
creatiu. Però sempre he sabut que cantar era vida és una constant recerca d’un mateix.
el meu fort. Va ser la meva manera de fer la
pilota als professors quan treia males notes. — I la teràpia ajuda. ¿Per què la va necessi-
Veia que cantava i em prestaven atenció. tar?
— Jo vaig estar molt protegida –soc la petita
— Els seus pares la van apuntar a El número de tres germans–, havia viscut tota la vida a
1 d’Antena3TV. Pamplona, i vaig sortir a un món en el qual no
— Tenia 13 anys. sabia ben bé com socialitzar. Van aflorar pors.
I la dinàmica de les xarxes socials tampoc
— I Mónica Naranjo la va rebutjar perquè ajuda. La gent es fica en el teu perfil i es pensa
era «petita i la destrossarien». que et coneix.
— ¡I tenia raó! Vaig tornar a casa i vaig seguir
amb la meva vida normal, sense drames. — Bé.HaaparegutaTimesSquare,enpan-
M’ho havia pres com un joc, per viure l’expe- talla gegant. ¿Què significa?
riència. Amb aquest mateix esperit em vaig — No ho sé. Que ho estic fent bé, ¿no? Estic
presentar a Operación Triunfo. orgullosa del so, més electrònic, molt cohe-
rent. Vaig anar escrivint a artistes que
— Quenovasercapjoc. m’agradaven molt i quedant amb ells per
— Emvacanviarlavidaradicalment.Quanva treballar col·laborativament.
acabar OT, em vaig veure immersa en una
promoció bogíssima. Ens portaven a tot arreu — ¿Què diuen de vostè aquests artistes?
que podien. No sabia ni on era. Em sentia com ¿Alizzz, amb qui ha fet el disc, per exemple?
una marioneta. No m’ho vaig passar bé, però — A Alizzz li van preguntar per què treba-
no ho canviaria, perquè vaig aprendre. llava amb mi i ell va respondre: «Jo treballa-
ria sempre amb Amaia». Això em fa sentir
— ¿Araésmoltdiferent? molt bé.
— Arasentoquetincmoltallibertat.Socmés
selectiva. Potser, una cosa molt petita, com — ¿Comsesentbéquannohihafocus?
tancar els ulls per a la foto d’aquesta entrevis- — Jo soc molt feliç tenint una vida senzilla
ta, sento que no em representa, que m’inco- i tranquil·la, com he tingut sempre. No
moda. Potser necessito obrir una mica més la m’agraden els excessos. Crec que sé lidiar
ment, sortir de la meva zona de confort, però amb el fet de ser famosa.
m’agrada ser així.
— ¿ABarcelonaésmésfàcil?
— Curiós. En el clip de La canción que no — Quan va acabar OT vaig venir a Barcelona
quiero cantarestàirreconeixible. perquè em faltava un any per acabar la carre-
— Trioambquitreballar,queésgentquead- ra de piano i a Pamplona em van dir que el Li-
miro molt, i es pacta molt bé què faré. ceu era el millor lloc. A més, el meu germà Ja-
vier, que ara és el meugermànager, hi vivia
— Li clava una puntada de peu a la imatge
naïf. Miley Cyrus ho va fer sense miraments. — Idesprésl’amorsolatreure.
— La meva actitud no és tan dràstica. No és — Sí que atreu, sí. n

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

més

29.05.2022

CISMA SARA MARTÍNEZ
GENERACIONAL

A L’OFICINA

La perícia tecnològica i la disparitat de salaris
engrandeixen la bretxa en el lloc de treball.
Aquí expliquem el que els ‘boomers’
i els ‘millennials’ no es dirien a la cara.

I A MÉS

Els espies ‘amateurs’ del Bòsfor n «El 80% dels jutges i
fiscals a Espanya són ultraconservadors» | Entrevista a

Baltasar Garzón nElsa Pataky ven estil de vida als
antípodes de tot n Lildami: el raper resident d’‘Eufòria’

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

mésPeriódico

‘BOOMERS’ VS.
‘MILLENNIALS’

L’ENEMIC ÉS LA PRECARIETAT

El xoc generacional s’aviva a l’oficina per la convivència de diverses realitats i visions diferents
d’entendre la feina. I, de fons, un mercat laboral que aprofundeix la bretxa salarial entre els uns i els altres.

A gència de publicitat. Un jove d’uns PER IGNASI FORTUNY nen el treball i què valoren, i poden veure’s com-
30 anys xoca amb el seu cap d’uns
50 durant la presentació del pro- TRES DIFERÈNCIES petidors». Tot això ha suposat i suposa un cis-
jecte d’una campanya. El més gran ma entre el que, generalitzant, anomenarem
ha d’aprovar la proposta, i no co- SOU MITJÀ (2019) boomers –fills del baby boom, nascuts al voltant
neix la plataforma per la qual el jove creu que de l’any 60, però també una paraula que ja ha
podrien vendre millor la marca (una beguda al- ‘BOOMERS’ adoptat un significat pròxim a carrossa– i
cohòlica). És una realitat i formes de pensar dife- Els espanyols d’entre 55 i 59 anys mil·lennista, la generació que ara està al vol-
rents que conflueixen en el dia a dia. Resultat: el tant de la trentena.
treball acaba a les escombraries. No convenç. cobren de mitjana
Tampoc, segurament, s’entén. Frustració. I això 28.240,07 euros bruts a l’any Lucía Aliagas, coordinadora nacional d’Acció
en un sector que viu d’enganxar-se a les tendèn- Jove a CCOO Catalunya, comparteix que al sin-
cies, és a dir, amb certa aroma juvenil. «Si hi ha xoc ‘MILLENNIALS’ dicat arriben queixes per «el paternalisme de
generacional amb mi, ¡imagina’t amb el meu com- El salari dels treballadors caps, gerents i superiors per motius d’edat». «S’in-
d’entre 30 i 34 anys baixa fravaloren les capacitats i opinions dels treballa-
pany que és de la generació Z!», explica aquest pu- fins als 20.969,47 euros
blicista millennial (o mil·lennista). dors pel fet de ser joves», afegeix, i adverteix que
INDEPENDÈNCIA aquestes queixes solen venir de dones joves, on
Més. En una oficina d’una empresa de comu- se suma el component masclista i patriarcal.
nicació, un home tan gran com savi aguanta ‘BOOMERS’ Moltes altres veus apunten un fet primordial:
burles dels seus col·legues més joves sobre les se- L’edat mitjana d’emancipació que les joves han deixat de tolerar aquests com-
ves capacitats tecnològiques. Sí, el digital crea portaments a l’oficina. «Elles tenen menys por i
escenes d’edatisme en les quals es reparteixen el 1996 era de gairebé més veu, i ja no toleren segons quines coses», con-
carnets roses. I una altra més. Un jove compar- 27 anys, segons l’INE clou una directiva de la generació X, els nascuts
teix taula i rang amb un company que el dobla en els 70-80.
en edat... ¡I en sou! Al final de la jornada un dels ‘MILLENNIALS’
dos no està gaire content –¿endevinen qui?–. Segons l’Eurostat, el 2019 Tòpics i realitats
Sorpresa: la precarietat tenyeix també les rela- els espanyols s’emancipaven
cions laborals. Vet aquí la clau de tot (o part). Però ¿com són els uns i els altres? Doncs el tòpic
gairebé als 30. diu que els boomers són maldestres tecnològics,
Aquestes microhistòries són exemples de queixosos, nostàlgics, superbs i lleials a l’empre-
xocs generacionals que es produeixen a l’ofici- ATUR (2021) sa. Els mil·lennistes, en canvi, són curtterminis-
na. N’hi ha moltíssimes més darrere d’aquest tes, individualistes, dispersos, edatistes i vitalis-
text. Una xifra dimensiona la topada: un 86% ‘BOOMERS’ tes. Però això són només etiquetes, ¿oi? Precisa-
dels treballadors enquestats en un estudi de la La taxa d’atur dels treballadors ment aquesta setmana Àngels Barceló va quali-
consultora de marques Insight 180 van afirmar ficar de «fluixos» els periodistes més joves en
haver «observat conflicte o frustració a la feina en la cinquantena una entrevista per no entendre que «les notícies
causat per les diferències entre generacions». Ho és del 12,6% no tenen horari». I el xoc generacional va pren-
confirma Enrique Baleriola, expert en Psicolo- dre les xarxes socials. No és la primera caricatura
gia del Treball: «Les diferències generacionals ‘MILLENNIALS’ del món adult sobre els mil·lennistes: la revista
porten que sorgeixi tensió, tenen diferents objec- El 15,8% dels espanyols Time va dedicar una portada a aquesta generació
anomenant-los «mandrosos» i «narcisistes que
tius mitjançant diferents mètodes de treball». d’entre 25 i 34 anys encara viuen amb els seus pares».
no tenen feina
Baleriola, professor de Psicologia i Ciències Per entendre més aquest binomi, Carmen de
de l’Educació de la Universitat Oberta de Cata- Cachavera, responsable de la consultora de re-
lunya (UOC), exposa que «hi ha una diferència cursos humans FAB, explica com es relacionen
molt clara en la trajectòria vital, dos contextos amb el treball els més veterans: busquen estabi-
litat, es comprometen a llarg termini, valoren la
molt diferents que influeixen molt en com ente-

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

0203
29 DE MAIG DEL 2022

seguretat i el projecte professional ELS ‘MILLENNIALS’ ambient, que promou un hiperindividualisme
per sobre del temps lliure o la flexi- DIUEN DELS competitiu i que privatitza totes l’àrees de la nos-
bilitat horària. I els joves: ofereixen ‘BOOMERS’ tra existència –continua–. Crec que no hem de
la seva visió digital del món –cosa tendir a aquesta confrontació generacional sinó a
que també els condiciona professio- Maldestres, buscar maneres de polititzar col·lectivament
queixosos aquest malestar».
nalment»–, aporten frescor, són in- i nostàlgics
novadors, no solen buscar un tre- Polititzats, Polititzats... o no
ball per a tota la vida i valoren la fle- responsables
xibilididad horària. En una conversa amb aquest diari, una treballa-
i lleials dor comentava que li sorprenia que els seus jo-
De Cachavera insisteix que és fo- Experimen- ves companys estaven «zero polititzats». Lucía
namental que en una empresa con- tats, superbs Aliagas, coordinadora nacional d’Acció Jove a
visquin perfils diferents. I en aquest i autoritaris CCOO Catalunya, considera que no es pot analit-
sentit revela: «El salari és sens dubte zar la implicació social dels mil·lennistes amb
una raó per la qual les empreses tam- les dades de sindicació juvenil.

bé busquen perfils amb poca experi- «¿Per què no ho fan? La resposta és la precarie-
tat. És difícil que algú se sindiqui quan la seva rea-
ència». De vegades, això es pot arri- litat laboral és precària, inestable i temporal», con-
bar a traduir en les endimoniades clou Aliagas. H
dobles escales salarials.
‘Techies’,
Hi ha una evident gran diferèn- informals
cia en l’accés al món laboral d’uns i i dispersos
altres, circumstància que defineix
en gran part aquest conflicte. De la ELS ‘BOOMERS’ Flexibles,
prosperitat dels anys 80 (¡ah!, i el curtterministes
discurs de l’ascensor social) fins a la DIUEN DELS iindividualistes
gran crisi del 2008 i la destrucció ‘MILLENNIALS’
del mercat laboral i, en definitiva,
del futur. Com a referent ‘boo- Edatistes,
mer’, Steve Carell (a hipersensibles
Pertany als mil·lennistes Eudald ‘The Office’ Michael
Espluga, filòsof i autor de l’assaig Scott); i com a ‘mi- i poca
No seas tú mismo (Paidós), que inci- llennial’ Lena Du- iniciativa
deix que «aquest xoc generacional nham (a ‘Girls’ Han-
s’expressa a través de diferents con- nah Horvath).

dicions laborals, de salari, d’horaris,

de prestacions... No s’explica només

per l’edat, sinó per un canvi en els

condicionants». El filòsof català de-
fineix els mil·lennistes com una
«generació fatigada» que ha xocat
de primeres amb la idea que la seva
existència «ha d’adaptar-se a l’impe-
ratiu de productivitat tant en la vida

intima com en la pública».

En resposta a això, segurament,
i de la mà, sobretot, dels mil·lennis-
tes, s’està desestigmatitzant la sa-
lut mental. «No obstant, en l’àmbit la-
boral em sembla molt perillós que

s’accepti el burn-out com un trastorn i

no com un problema social, econò-

mic i polític que ha de ser abordat»,

apunta Espluga.

El tap és el neoliberalisme

Josep Sala i Cullell va traslladar a la
realitat espanyola el terme boomer i
el va traduir com a generació Tap.
Aquest és el títol del seu llibre, en el
que exposa com els nascuts entre
meitat dels 40 i meitat dels 60 van
segrestar el poder i les institucions.
«S’estan jubilant ara per una qüestió

cronològica, però la seva influència

encara és allà», concreta. Sala i Cu-
llell apunta que van construir un
«model econòmic proboomers», pro-
tegint-se i deixant per als que arri-
bessin després precarietat en forma
de, per exemple, treball temporal.

Per la seva banda, Espluga insis-
teix que el cisma rau en «el triomf
neoliberal d’entendre l’economia i la

política». «És a dir, el model extracti-
vista, que esgota recursos del medi

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

mésPeriódico

PER ADRIÀ ROCHA CUTILLER MOVIMENTS AL NOU TELÓ D’ACER

A vui és un dia important, pe- ELS ESPIES
rò els nervis no ataquen Yö- ‘AMATEURS’
rük perquè el que farà d’a- DEL BÒSFOR
quí una estona ja ho ha fet
mil vegades. Està tranquil, Istanbul, enclavament crucial durant la guerra freda, ha recuperat la
assegut, esperant que el vaixell de càrrega seva importància geoestratègica amb la invasió d’Ucraïna. En aquest
faci la ruta que se li suposa. Res es torçarà
perquè està tot sota control. nou teló d’acer, un grup d’observadors controlen els moviments
dels vaixells russos per llegir així les estratègies del Kremlin.
«Avui he vingut a buscar un mercant rus
que fa la ruta en direcció nord. Va sortir de ADRIÀ ROCHA
Sebastòpol, Crimea, i va transitar el Bòsfor
en direcció al Mediterrani a principis de El barco rus carregat de blat procedent de Crimea, segons els observadors.
maig, portant blat robat d’Ucraïna. Primer la
tripulació havia marcat que el destí final era Ucraïna eren o no un farol. Gairebé tots Al febrer, quan els No eren vaixells normals: eren vaixells
Alexandria, a Egipte. Però era mentida: ana- pensaven que no passaria res, que no tin- analistes encara de desembarcament, naus enormes amb
va a Síria. Ara torna al mar Negre, per conti- dria cap sentit. descartaven la capacitat de transportar, a l’interior, tancs,
nuar amb la ruta», explica Yörük Isik, que guerra, ells van blindats, camions i soldats. Rússia ja en te-
treu el telèfon. Però llavors, a principis de febrer, en veure que vaixells nia sis d’aquests al mar Negre; ara n’hi
ple hivern, tres setmanes abans de l’inici amb capacitat hauria 12.
«És aquest», assenyala aquest home de la guerra, van començar a venir. «Entre per transportar
bonàs, corpulent, de barba blanca i ca- els que ens dediquem a això, treballem tots Indicador de l’atac rus
bells llargs, mentre controla el trànsit tancs i soldats
marítim a través d’una aplicació des en equip, perquè un de sol no ho pot veure anaven cap «El seu passatge va ser l’indicador més gran
del seu telèfon. «Ara és allà a baix, just a al mar Negre que Rússia volia atacar Ucraïna –explica
l’entrada de l’estret. Ens atraparà d’aquí tot. Tenim companys observant el mar del Devrim Yaylali, un altre observador marí-
una estona», explica Yörük, mentre as- tim que ven les seves fotos a revistes espe-
senyala cap al sud, en direcció cap a les Nord, el Bàltic, l’estret de Gibraltar... Parlem cialitzades militars–. Són vaixells que po-
grans mesquites i palaus imperials que den arribar fins a la costa de l’enemic i des-
retolen la silueta de la península histò- entre nosaltres, utilitzem imatges de sa- embarcar, com a Normandia. Segons la
rica d’Istanbul. Convenció de Montreaux (que regeix el pas
tèl·lit i sabem quan passen els barcos enca- d’embarcacions de guerra als estrets del
Si hi ha algú a la ciutat que coneix
mil·limètricament el Bòsfor, la via marí- ra que apaguin els seus transmissors. Així
tima que parteix per la meitat la ciutat
més gran d’Europa, aquest és, sens dub- que vam veure que durant la primera set-
te, Yörük Isik, analista geopolític del
think tank Middle East Institute i expert mana de febrer sis vaixells russos venien al
de tot el que passa al mar. Yörük es pas-
sa les setmanes amunt i avall de l’estret, mar Negre molt més ràpid del que és nor-
recorrent-lo en ferri i fotografiant tots
els vaixells interessants que el transitin. mal», recorda Yörük.
El d’avui promet ser-ho.

«Aquest tipus de barcos russos amb blat
robat d’Ucraïna també han arribat a Tur-
quia. És increïble. Passa davant dels ulls de
tothom i ningú diu res, malgrat que l’ordre
oficial del Govern turc és no acceptar-los. I
no obstant, segueixen allà», es queixa
Yörük.

Llegir el mar

Però el vaixell de càrrega rus encara no ha
entrat al Bòsfor, així que l’home es relaxa;
la seva càmera segueix a la bossa; ell, dis-
tret, mira un dels paisatges més famosos
del món. Navegar pel Bòsfor amb Yörük
és navegar, alhora, per la història de la
ciutat entre continents, recorrent-ne els
palaus oblidats, les intrigues i conspiraci-
ons mundials i regionals que s’hi van viu-
re; els imperis que van néixer aquí i van
venir a morir aquí, a la vora del Bòsfor.

Però, per descomptat, no només és ob-
servar el passat edificat a la costa. També és
veure el present i el futur, a través del que
passa i transcorre pel mar. No n’hi ha prou
només amb veure. Un ha de saber mirar.

Tot va passar a principis de febrer. El
món sencer, en aquell moment, es deba-
tia entre si les amenaces russes d’envair

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

0405
29 DE MAIG DEL 2022

Yörük Isik, observador i analista del ‘think tank’ Middle East Institute. ADRIÀ ROCHA «Durant la Segona Guerra Mundial i els
anys posteriors, països com Turquia es van
Bòsfor i els Dardanels), el trànsit d’un vaixell El perfil d’Istanbul vist des del mar. ADRIÀ ROCHA convertir en una arena de lluita per als espi-
estranger ha de començar de dia. Normal- es. I Istanbul, és clar, era un lloc clau. A més,
ment, creuen els Dardanels al matí, i l’ende- UCRAÏNA RÚSSIA aquesta posició geoestratègica va impactar
mà arriben a Istanbul i entren al mar Negre a SÍRIA moltíssim en Turquia. Primer va portar a la
la tarda. Però aquesta vegada va ser diferent. ROMANIA primera democratització del país i, després,
Van creuar el Bòsfor de nit, molt de pressa». a l’accés a l’OTAN», continua Akgün.
BULGÀRIA Mar Negre
«Allà va ser quan em vaig adonar que Amb la desaparició de l’URSS el 1991,
Rússia no estava només amenaçant. Tot això Mar de Estret no obstant, el Bòsfor va perdre la seva im-
va passar entre el 8 i el 9 de febrer. Va ser Màrmara del Bòsfor portància militar. Seguia sent una de les
molt frustrant veure el que estava a punt de línies de trànsit comercial més grans del
passar sense poder fer-hi res. Ningú vol una Mar TURQUIA Estret dels món, però els observadors internacionals
guerra i menys si és d’un país envaint un al- GRÈCIA Egeu Dardanels van deixar de prestar atenció a Istanbul.
tre», afirma Yaylali.
Mar Fins al 2015. «Des de l’inici de la cam-
Lloc de pas històric Mediterrani panya militar russa a Síria fins ara, amb la
guerra a Ucraïna, el Bòsfor i els Dardanels
Amb la guerra d’Ucraïna –i també amb la han tornat a ser punt militar importantís-
intervenció russa en el conflicte sirià–, Is- sim. Tot això fa que Rússia depengui estra-
tanbul i el Bòsfor han vist com la seva im- tègicament de Turquia, com Turquia tam-
portància geopolítica revivia. A la ciutat bé és molt dependent de Rússia. Per això
dels dos continents ha nascut una comu- Ankara ha intentat estar tan involucrada a
nitat d’observadors, alguns dels quals acabar amb el conflicte a Ucraïna», expli-
treuen els prismàtics i les seves càmeres ca Akgün.
com a hobby.
‘Gat Mariner’ cap al nord
I ells, ara, són els que recullen el testi-
moni –una mica menys glamurós, per Ja és ben entrada la tarda quan allà, sota
descomptat– de l’Istanbul de la guerra fre- el pont que travessa el Bòsfor, apareix, a
da, una ciutat d’espies, operacions de vi- la llunyania, el vaixell objecte dels de-
gilància secretes i pugnes internacionals. sitjos de Yörük. «És allà –exclama, ¡el Ma-
trós Koshka! En rus significa el Gat mariner.
«Durant tots aquells anys, Turquia va as- Són una mica matussers, perquè el nom es
sumir un rol molt important en el control va canviar fa poc i l’han pintat a sobre de
dels estrets, que eren un punt crucial tant per l’anterior. Això ho fan per si algú decideix
a la Unió Soviètica com per als altres països retenir el barco. Aleshores, els russos se’n
d’Europa de l’Est. Turquia podia bloquejar si desentenen».
volia la totalitat de les forces navals sovièti-
ques al mar Negre. I aquest és un dels motius A partir d’aquest punt, Yörük entra en
pels quals Turquia va entrar a l’OTAN a la dè- acció. L’home desenfunda la seva càmera
cada dels anys 50», explica Mensur Akgün, i munta el seu objectiu telescòpic quilo-
acadèmic i professor de la universitat mètric. «En tinc un encara més gran», diu,
Kültür d’Istanbul. somrient. I a partir d’aquí, l’home entra
en una batalla amb les onades, contra les
quals lluita per aconseguir el millor en-
quadrament possible.

Hi ha temps: com que el Bòsfor és una
de les vies marítimes més transitades del
món, barcos gegants com el Gat Mariner
han de passar Istanbul en un passeig
letàrgic, gairebé tranquil.

Rumb al mar Negre

«Les fotos que aconseguim fer aquí ens aju-
den a identificar millor els barcos. Si per
exemple aconseguim bones fotos del pont
de comandament, podem retratar les seves
característiques, que després ens serviran
per trobar aquest vaixell per satèl·lit. Tot i
que al final, és clar, el volum de treball més
important que fem és el seguiment. Les fo-
tografies són com la cirereta del pastís»,
diu Yörük.

Ja amb la feina feta, el mercant desa-
pareix darrere del final del Bòsfor, en di-
recció al mar Negre. D’allà, probable-
ment, tornarà a Sebastòpol, Crimea, on
es carregarà de nou de la seva preciosa
mercaderia per tornar a repetir el pro-
cés. D’aquí a setmanes, el Gat Mariner
tornarà a creuar Istanbul, aquesta vega-
da en direcció sud, i continuarà sent el
que és ara: un vaixell rus transportant
blat robat d’Ucraïna. H

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

mésPeriódico

No poder mantenir-los econòmi- LA CAMBRA
cament és la raó que porta algu- FOSCA DE LA
nes dones a separar-se dels seus MATERNITAT
fills. Però, en cas de tenir prou
diners, ¿quina mena de mare El llibre ‘Las abandonadoras’,
abandona la seva prole? La pitjor. La més ego- de la periodista Begoña Gómez
ista. La més monstruosa. ¿Segur que això és
així? En realitat no. Ho preguntem un altre Urzaiz, explora sense jutjar
cop: ¿quina mena de mare abandona el seu les maternitats absents
fill? Ara la resposta l’ofereix la periodista Be-
goña Gómez Urzaiz (Tarragona, 1980): i turbulentes de dones singulars
«Qualsevol mena de mare». I afegeix: «Fins a com Mercè Rodoreda,
cert punt és comprensible. Ser mare, a vega-
Doris Lessing, Ingrid Bergman
des, és insuportable i exigeix certa distància». i Maria Montessori.

Gómez Urzaiz acaba de publicar Las abando- PER OLGA PEREDA
nadoras (Destino), on barreja la seva experièn-
cia personal com a mare amb històries de di- QUINA MENA
verses dones que van abandonar la seva prole. DE MARE
Són dones singulars, úniques. Dones d’èxit
professional que en el seu moment van arren- ABANDONA
car espais de llibertat a costa del que mai s’es- ELS FILLS?
pera que una mare pugui fer: desaparèixer.
Actrius, escriptores i pedagogues que van tren- «Malgrat la fal·lera per explorar el costat tenebrós de la
car motllos en una època en què gairebé cap maternitat, les històries en primera persona de dones que
dona trencava gairebé res (i menys motllos). abandonen els seus fills segueixen absents», afirma l’autora

La periodista indaga en les seves biogra-
fies i descobreix les seves maternitats ab-
sents i turbulentes. Ho fa sense jutjar. L’au-
tora no enjudicia ni Ingrid Bergman –que
va fugir de la seva filla per viure un tòrrid
amor– ni la nobel Doris Lessing –que va co-
mençar una nova vida lluny dels seus dos
fills petits– ni Mercè Rodoreda –la bèstia li-
terària de la qual diuen que va arribar a de-
sitjar la mort del seu fill–. Tampoc Maria
Montessori, prestigiosa pedagoga que va
educar milers de nens però no el seu, que
va entregar a una família de grangers i que
va recuperar quan tenia 15 anys. «Les en-
tencatotes», conclou Gómez Urzaiz.

«Quina mena de mare abandona el seu

fill» és una frase que té un deix bíblic. La pre-

gunta m’ha assaltat moltes vegades, juraria

que contra la meva voluntat, com si em trobés

posseïdaperlamoralistaquecrecnoser», res-
pon la periodista, que ha intentat ser gene-
rosa i gens dogmàtica buscant els perquès
d’aquestes abandonadores. «Tambévaigvo-
ler preguntar-me –admet– per què segueix
fent tanta por la idea d’una mare que, durant

una estona, vulgui fer com que no ho és».

El 2022, la cambra fosca de la maternitat
ja no és tan tabú com anys enrere. Per exem-
ple, gràcies a«un habilíssim màrqueting», la
sociòloga israeliana Orna Donath va aconse-
guir amb el llibre Madres arrepentidas posar a
sobre de la taula el debat sobre les dones a les
quals els agradaria poder fer marxa enrere
en la seva decisió de tenir fills. El 2005, la
guionista Ayelet Waldman es va guanyar la
ira de moltíssima gent quan va publicar un
article al The New York Times assegurant que
estimava el seu marit més que els seus fills.

«Malgrat l'afició pública per explorar el

costattenebrósdel’experiènciamaterna –co-
menta l’autora– segueixen sense ser gaire
freqüents les històries en primera persona

de dones que abandonen els fills». Aquestes
dones són les males mares malament (de les
quals no se sap gaires coses) davant les ma-
les mares bé, de les quals se sap molt i que

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

0607
29 DE MAIG DEL 2022

com mares en conflictes que «subvertei- INGRID Però va fer una cosa«imperdonable»: aban-
xen entremaliadament les expectatives de BERGMAN donar els seus dos fills petits. John tenia 3
la criança de la classe mitjana però sense L’actriu sueca anys, i Jean, 1,5. El 1943, quan tenia 21
passar-se». Per descomptat, les quatre do- va deixar la casa anys, va fugir de la casa familiar sense mi-
nes que segueixen són del primer grup, familiar per anar rar enrere. ¿Per què? Per tenir una altra vi-
de les que van posar –veurem en quines amb Rossellini. da. Si s’hagués quedat, potser, s’hauria con-
condicions– terra pel mig entre els seus vertit en alcohòlica. No suportava la presó
fills i les seves expectatives vitals. MARIA MON- domèstica, no suportava la vida conven-
TESSORI La cional. Las abandonadoras recorda frases
Mercè Rodoreda: «relació fallida» italiana que va seves demolidores com «no hi ha res més
revolucionar la avorrit per a una dona intel·ligent que passar
«Soc una persona insuportable, però els pedagogia no va untempsinterminableambnenspetits» i«la
meus llibres no», va dir en una entrevista Mer- criar el seu fill. maternitat és l’himàlaia del tedi».
cè Rodoreda. ¿Què havia fet la genial escripto-
ra catalana per sentir automenyspreu? «Se- MERCÈ El 1946, l’autora d’El quinto hijo va parir
gurament–respon l’autora– esreferiaalaseva RODOREDA com a mare soltera el seu tercer fill. Va bol-
vida complexa i les seves relacions difícils. La L’autora va tenir car-hi tot l’amor (fins i tot asfixiant) que no
mevapròpialecturainteressadaapuntatambé potser la relació va tenir amb els altres dos, als quals amb
alafallidarelacióambelseuúnicfill,Jordi». més difícil amb prou feines li permetien visitar. Urzaiz re-
el seu únic fill. corda com als anys 70 es va convertir en
«El seu fill no havia sigut motiu d’emoció una espècie de mare universal per a adoles-
sinó de disgust i rebuig. Fins i tot em va dir: DORISLESSING cents esgarriats.
tant de bo es morís». La frase és d’Anna Mu- Va deixar
rià, la gran amiga de l’autora de La plaça MariaMontessori:unafamíliagrange-
del Diamant en els primers temps de l’exili. enrere dos fills ravacriarelseufillextramatrimonial
Gómez Urzaiz considera legítim pregun- petits que des-
tar-se per què va dir això l’escriptora, si és prés no li deixa- Doris Lessing no va ser l’única mare uni-
que ho va dir de veritat. El nen va néixer versal que es va ocupar de molts nens
als nou mesos i 19 dies del casament. El ven veure. menys dels seus. La prestigiosa pedagoga
pare de la criatura era l’oncle carnal de Maria Montessori es va quedar embarassa-
l’escriptora, el germà de la seva mare. «No da –sense estar casada– el 1898, quan tenia
costa imaginar Rodoreda, amb 20 anys, 28 anys i havia aconseguit el que molt po-
veient l’embaràs amb terror, amb autèntica ques dones en la seva època havien fet: lli-
aprensió pel que sortiria d’aquesta unió tan cenciar-se en Medicina i especialitzar-se en
pròximaal’incest»,reflexiona la periodista. Pediatria. La seva mare va ser la primera a
insistir-li que no podia llançar la seva car-
La boda –celebrada el 10 d’octubre de rera per la borda. Així que el nen, Mario, va
1928– aviat es va convertir en un turment ser entregat a una família de grangers.
per a Rodoreda, que tenia 14 anys menys
que el seu oncle i era una noia inusualment Montessori va ser una mare absent, pe-
inquieta culturalment. Ell era un dèspota rò es va encarregar de l’educació de mi-
amb mal caràcter que només volia que ella lers de nens, qui va guiar amb un mètode
fes el que ell manava, segons va confessar que «noconsistiatantaaprendrejugantsinó
l’escriptora al seu diari. És obvi que a l’auto- a fer menys adult l’ensenyament», recorda
ra d’Aloma «licostavasepararelnendelparei Urzaiz, que també destaca que la pedago-
del matrimoni infeliç i claustrofòbic que l’ha- ga tenia una vida espiritual que la va fer
via generat», reflexiona Gómez Urzaiz, que viure en una espècia de comuna femeni-
remarca que, als llibres de Rodoreda, la ma- na gens eròtica, completament entrega-
ternitat té un component tèrbol si no sinistre. da a la seva professió. Després de morir la
seva mare, Montessori va decidir recupe-
El 1937, després de l’explosió de la rar el seu fill abandonat. Havien passat
Guerra Civil, Rodoreda –amb fama de frí- 15 anys, però Mario va acudir a la seva cri-
vola i adúltera– va agafar el seu fill i va da dient que havia esperat aquell mo-
abandonar el marit. Quan va tenir l’opor- ment tota la seva vida.
tunitat d’exiliar-se a França, va deixar el
seu fill amb la seva mare. Després, després Ingrid Bergman: fugir sense mirar
de la contesa, va ser enviat a una escola in- enrere de la casa familiar
tern. Ella creia que se n’anava per uns me-
sos i va tardar gairebé una dècada a tornar També Ingrid Bergman va ser una altra ma-
a Barcelona. Les cartes que es van creuar re absent que va mirar de recuperar la seva
demostren que entre tots dos hi havia«un filla quan aquesta tenia 18 anys. Als anys 50,
afecte sense rampells ni retrets explícits». amb una vida domèstica que l’enfonsava en
la tristesa, l’actriu sueca va fugir sense mi-
Aliè a la pulsió artística de la seva mare, rar enrere per viure un tòrrid amor amb el
Jordi va treballar en una ferreteria i va tenir cineasta Roberto Rossellini. Bergman va te-
quatre fills. El 1971, després de la mort del seu nir més fills, però va decidir instal·lar-se a Pa-
pare biològic, Mercè i el seu fill van discutir rís i deixar-los a tots a Roma amb diverses
per l’herència. No es van tornar a parlar mai. nannies. «Elsseusfillslavanabsoldredelsseus
Diagnosticat d’esquizofrènia, Jordi va estar abandonamentssuccessius», explica Urzaiz.
quatre dècades en institucions psiquiàtri-
ques. El van treure de la clínica, desorientat i En una recent entrevista amb EL
malalt, per assistir al sepeli de la seva mare. PERIÓDICO, Isabella Rossellini va dir que
la seva mare va ser molt present en la seva
Doris Lessing: el seny o els fills infància. «S’escapavadelsrodatgesperveu-
re’ns, l’anàvem a visitar nosaltres. Ser una do-
Doris Lessing també va tenir un do especial na treballadora va ser un gran exemple». H
per a l’escriptura. Va guanyar el Nobel.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

mésPeriódico

F a una dècada que no BALTASAR GARZÓN ADVOCAT I EXJUTGE
pot investigar delictes
ni dictar sentències «El 80% dels jutges
–va ser inhabilitat pel i fiscals a Espanya són
Tribunal Suprem el ultraconservadors»
2012 per gravar les converses
dels acusats de la trama Gürtel A diferència de la política, la judicatura no va viure una transició.
amb els seus advocats a la presó, «Això explica que avui hi continuï havent jutges i fiscals que neguen que
dictamen revocat l’any passat el franquisme va ser un règim feixista», denuncia el jurista, que acaba
pel Comitè de Drets Humans de de publicar un llibre en què analitza la «deriva ultra»
l’ONU–, però això no li impedeix que s’ha instal·lat en la vida pública espanyola.
seguir al món de les lleis –diri-
geix un despatx d’advocats i en PER JUAN
els últims anys ha sigut assessor FERNÁNDEZ
del Tribunal Penal Internacio-
nal– ni continuar interessant-se
pels assumptes de la vida públi-
ca.A Los disfraces del fascismo (Pla-
neta), el seu últim llibre, alerta
de la deriva ultra que s’ha ins-
tal·lat en la política i la judicatu-
ra espanyoles (i en altres àmbits),
però la seva satisfacció més gran
no la troba als papers, sinó al car-
rer. «La gent em continua dient
jutge Garzón, com si aquesta pa-
raula formés part del meu cog-
nom», diu sense dissimular un
gest d’orgull.

— Al seu llibre introdueix un con-
cepte nou, els microfeixismes, inspi-
rat en els micromasclismes, aquest
terme que ens va fer veure als ho-
mes que érem més masclistes del
que pensàvem. ¿On es donen
aquests tics?
— Les disfresses del feixisme són
presents en molts àmbits de la vi-
da. Per exemple, quan un partit
fa ús polític dels menors no
acompanyats o passa de punte-
tes davant els casos de tortura.
En aquest país continua sent im-
possible investigar què va passar
durant el franquisme i, si ho in-
tentes, et passa el que em va pas-
sar a mi. Però després veus el nou
govern de Castella i Lleó despen-
jant-se del pacte contra la violèn-
cia de gènere. Aquests comporta-
ments són microfeixismes.

— ¿N’hi ha a la justícia?
— A Espanya tenim un problema,
i és que l’estament judicial ha
evolucionat molt poc des del
franquisme. Aquí ens en vam
anar al llit en dictadura i ens vam
llevar en democràcia, però les co-
ses no van així de ràpid, cal fer
una transició. Es va fer en la polí-
tica, però no en la judicatura, i es
va permetre que continuessin ad-
ministrant justícia els mateixos
que ho havien fet abans sense de-
manar-los cap explicació.

— ¿Què s’hauria d’haver fet?
— Jo vaig prendre càrrec com a
jutge el 1981 i la meva promo-
ció va ser la primera que va ju-

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

0809
29 DE MAIG DEL 2022

CARLOS RUIZ B.K.

Parla de política — ¿Té ganes de tornar a exercir de
amb passió i ja va jutge?
— El que vull és que es com-
figurar a les pleixi el dictamen del Tribu-
llistes del PSOE nal de Drets Humans de les
el 1993 i va arribar Nacions Unides que anul·la la
a ser diputat, però es meva inhabilitació i que es re-
mostra taxatiu sobre pari el que es va fer malament,
la idea de tornar a però sembla que l’Estat no té
l’arena política. «Aquest pressa per fer-ho, perquè no-
espai de la meva vida ja més em dona excuses. Estic es-
ha passat», assegura. perant tornar a la carrera judi-
cial, continuaré reclamant i,
Jurista internacional, si no em responen, em jubila-
des que va penjar la ré litigant.
toga ha format part
del Comitè contra — Potser hi ha qui tem veure’l de
nou vestint la toga.
la Tortura, ha presidit el — A hores d’ara ja sabem tots on
Centre de Promoció som, qui va fer el que va fer i
dels Drets Humans, per què ho va fer. Jo mai he ha-
ha coordinat la gut d’acotar el cap pel carrer,
defensa jurídica de per més que els meus enemics
Julian Assange i ha em diguin jutge prevaricador.
col·laborat en la No tinc ganes d’ajustar comp-
de Lula da Silva. tes, no soc un home venjatiu ni
sé odiar, però tampoc oblido.

Baltasar Garzón alerta de la deriva No he hagut — ¿Com creu que és la seva imat-
reaccionària de la judicatura i la política. d’abaixar mai ge pública en el dia d’avui?
— Les mostres que percebo al
rar la Constitució. D’allà cap altres magistrats d’aquesta ma- acabem vivint situacions com el cap pel carrer són d’afecte. Em diuen
enrere, tots havien jurat els teixa sala, sense més que un sim- les que es van donar fa un segle. carrer. No soc «jutge Garzón», com si aquesta
principis del Movimiento. ¿No ple escrit de recurs on els partits paraula formés part del meu
hauria sigut una teràpia demo- demandants exposaven els ma- — ¿Fa 10 anys hauria tingut sentit un home cognom, i em pregunten quan
cràtica exigir-los que juressin la teixos arguments que abans ha- aquesta advertència? venjatiu tornaré. Els que em voldrien
Constitució? No es va fer. En la vien sigut rebutjats. Em preocu- — Probablement no, però en atacar no s’hi atreveixen,
justícia mai hi va haver transi- pa perquè aquesta decisió tin- aquest temps han ocorregut ni sé odiar, potser perquè em veuen de
ció, i això explica que avui hi drà efectes més enllà del judi- fets importants, com la irrupció però tampoc gran envergadura i temen que
continuï havent jutges i fiscals cial. El PP, Ciutadans i Vox volen de l’extrema dreta al nostre pa- els pugui contestar.
que neguen que el franquisme utilitzar els tribunals per com- ís. Si Vox no és un partit feixista, oblido
fos un règim feixista. batre el Govern i ressuscitar un va camí de ser-ho. Sens dubte ja — ¿Com es compagina defensar
assumpte que estava superat. ha passat la fase del populisme. així. Sobretot, responsabilitzo l’antifeixisme i ser amic de Villa-
— ¿Qui ha de decidir el govern dels Estan al Congrés, però no aspi- els qui han exercit el poder, per- rejo, exmembre de la Brigada Po-
jutges, el Parlament o els mateixos — ¿S’està intentant governar des ren a fer oposició, sinó a des- què no han volgut veure ni sen- lítico-Social franquista?
jutges? del poder judicial? truir. Es basen en l’insult i la tir el que estava passant. Ara el — Avui no mantinc relació amb
— Les dues opcions són perver- — El Suprem ha d’explicar amb mentida sense contenció, no problema és un altre, i més greu. José Manuel Villarejo. En el
ses, però em quedo amb la par- claredat el seu canvi d’opinió o aporten res més. passat sí, i ho vaig reconèixer.
lamentària. Els qui defensen els ciutadans pensarem que — ¿Quin? Ell era un funcionari de poli-
que només decideixin els jut- aquí es cou una cosa diferent de — El 2016, Vox va aconseguir — Els moviments feixistes fun- cia, però en cap moment vaig
ges, busquen imposar la seva vi- l’estrictament jurídic. El dret de 40.000 vots. El 2019, 3,6 milions. cionen sempre igual: sorgeixen saber que pogués estar fent al-
sió política, i a Espanya la judi- gràcia és una potestat del Go- ¿Com ho explica? del no-res i van creixent a poc a guna cosa fora de la llei. Els que
catura és ultraconservadora. vern, no el dicten els jutges. — El feixisme s’alimenta de dir poc fins que arriben a un punt ara diuen que ho sabien, men-
Aquest és el perfil del 80% de que tot és un desastre. A Espanya d’inflexió a partir del qual de- teixen. El sorprenent és que els
jutges i fiscals. — Hi ha qui afirma que s’ha de cui- s’ha deixat créixer entre la po- cauen o alcen el vol. És on som que haurien d’haver sigut els
dar l’ús de la paraula feixisme, per- blació aquest sentiment, que és ara mateix. Per això és fonamen- meus defensors m’hagin atacat
— ¿Què li ha semblat el canvi d’opi- què si tot és feixisme, al final res ho al que ha apel·lat Vox, i ara te- tal que Vox no continuï creixent per aquest assumpte i hagin
nió del Tribunal Suprem sobre els és. ¿Què n’opina? nim un problema. ¿Culpables? en les pròximes cites electorals. manipulat les meves paraules.
indults del procés? — Em sembla més perillós infra- Potser ho som tots una mica, Vivim un moment molt delicat
— Costa entendre-ho. No és nor- valorar el que està passant per- perquè hem cregut que el siste- per a la història democràtica d’a- — També se li critica que al seu
mal que uns magistrats d’una què això pot fer que triomfin els ma democràtic estava consoli- quest país. bufet d’advocats s’emporti la de-
sala dictin la resolució contrària plantejaments autoritaris que dat i que totes les conquestes es- fensa d’antics membres de les
de la que havien acordat abans amenacen la democràcia i que taven assegurades, però no era clavegueres d’Interior.
— Jo tinc un despatx, però no
porto la defensa de cap d’a-
questes persones i tampoc con-
trolo el que fan altres advocats
en l’exercici de la seva respon-
sabilitat. Em pregunto si als so-
cis de Cuatrecasas o Garrigues
els plantegen aquestes qües-
tions. H

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. mésPeriódico
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

10

29 DE MAIG DEL 2022

LA VEROLA DEL MICO

EL PERILL D’AGITAR L’ESTIGMA LGTBI

Associacions i psicòlegs alerten que les informacions infundades que relacionen els contagis amb
el col·lectiu gai augmenten el seu «càstig social» i allunyen els possibles malalts dels serveis de salut

E s vaclausurarlafuneràriaonhiva PER MARÍA G. SAN NARCISO
haver el primer gran brot de covid a
Vitòria-Gasteiz? ¿Sabem l’orienta- JOAN CORTADELLAS «El nou estigma suposa cipi, es transmet per via sexual de la ma-
ció afectivosexual de tots els assis- un granet més al que ja teixa manera que per qualsevol activitat
tents al València-Milan? ¿Van circu- viuen», diuen des de que impliqui contacte. N’hi hauria prou
lar fotos del primer contagiat a la Gomera?». la Fundació Sexpol de compartir un jersei o la roba de llit. Tot
i que ara experts europeus plantegen si po-
Aquestes preguntes les va llançar a Twitter que és una cosa de gais i bisexuals que a so- ga més. La por induïda en un col·lectiu és dria haver desenvolupat «una nova habili-
l’escriptor i activista Christo Casas més avi- tat per transmetre’s per l’aire».
at a tall de resposta davant totes les infor- bre consumeixen substàncies, li farà cosa molt difícil de treure».
macions que han associat la verola del El primer brot a Espanya, en comptes
mico amb una sauna. I, per extensió, anar al centre de salut, amb tots els proble- Des d’un punt de vista psicològic, el se- de passar al vestidor d’un gimnàs, va ser en
amb homes que tenen sexe amb ho-
mes. La diana, deia ell, sempre la te- mes que això comporta», afegeix el porta- xòleg assenyala que pot implicar que una sauna. No va tardar a sortir el nom
nen pintada els mateixos. d’aquesta, a clausurar-se i explicar que
veu del Cogam. molts amaguin la seva els infectats havien tingut pràctiques
Plataformes i associacions LGTBI sexuals entre ells. També es va arribar
han posat el crit al cel per una situa- Perquè és el que té Els col·lectius orientació, obligant-se a a informar que tots estaven consu-
ció que a alguns els ha recordat el l’estigmatització, que creuen que estudiar en quins con- mint substàncies.
que es viure amb el VIH ja fa quatre empeny les persones als textos i amb quines per- Però aquest virus no és com el
dècades. Va ser l’any 1971, quan un VIH: és igual l’ús del preservatiu, el
brot epidèmic en cinc homes gais marges. Roberto Sanz, sones es poden obrir o que importa és el contacte de pell
va cridar l’atenció de les autoritats no. «També va aparella- amb pell. També els fluids corporals
sanitàries. Les «informacions malin- aquests dies s’hapsicòleg i sexòleg de la da la vergonya, però prin- i les gotes d’alè. I és clar, en el sexe
tencionades» van generar llavors un agitat el fantasmaFundació Sexpol, expli- d’això hi ha bastant.
estigma dirigit cap a les persones ca que això és «un gra de del VIH cipalment hi ha por del
LGTB, com recorda Mario Blázquez, co- sorra més» al que ja rebuig social i la infec- Judicis moralitzants
ordinador de Programes de Salut del
Cogam, el Col·lectiu de Lesbianes, Gais, viuen: «Se’ls castiga, se’ls ció», afirma. «S’intenten remarcar connotacions
Transsexuals i Bisexuals de Madrid.
mira malament per tenir massa parelles se- La verola del mico es va identificar per que moralment són pejoratives, com ac-
En aquell cas, com ara, es van contagiar
també persones cis heterosexuals. Per això, xuals, per expressar la seva sexualitat en pú- primera vegada el 1958. Va ser a l’Institut cedir a espais de sexe públics i el consum
associar el brot a persones del col·lectiu «no
técapsentit».També Joaquim Roquetas, pre- blic... Si hi associem també una malaltia, Serològic Estatal de Copenhaguen, en una de substàncies. Així poden continuar dient
sident de l’associació Gais Positius i mem-
bre de la Plataforma LGTBIcat, apunta que com va passar amb el VIH, afegim una càrre- població de simis. D’aquí el nom. En prin- que els models de vida LGTB no són els ade-
informar està bé, però sense alarmisme. El
missatge per ell és explicar els perquès i la quats», segueix Blázquez. A això s’hi afe-
informació que serveixi per aturar el pro- geix la malaltia i tens el discurs homofòbic
blema.«S’ha d’evitar que en el context actual perfecte.
es vinculin possibles missatges discrimina-
toris aprofitant aquesta situació», afirma. Blázquez recorda que les pràctiques se-
xuals afegides al consum d’estupefaents no
Contagis i accés a la sanitat és una cosa que el col·lectiu de gais i bisexu-
als tinguin en exclusivitat, si bé és cert que el
Fins i tot ONUSIDA (el Programa Conjunt chemsex és un problema de salut pública
de les Nacions Unides sobre el VIH/Sida) emergent. La seva pràctica ha augmentat els
s’ha hagut de pronunciar per demanar últims anys, sobretot arran de la pandèmia.
prudència. «L’experiència demostra que la
retòrica estigmatitzadora pot desactivar rà- Hi ha altres factors que també han fet
pidament la resposta partint de proves cien- que vegin un consum més gran en el
tífiques, fomentant els cicles de por, allu- col·lectiu, el que derivarà en nous proble-
nyant les persones dels serveis de salut, obs- mes de salut. «I de tot el que comporta el
taculitzant els esforços per identificar els ca- chemsex: soledat, baixa autoestima...», diu.
sos i fomentant mesures inefectives i puniti- Apunta que són problemes que no trans-
ves», va exposar Matthew Kavanagh, asses- cendiran fora de la comunitat, però que
sor especial d’aquest organisme, en al·lusió s’han d’aturar ja, entre tots.
a què va passar amb el VIH.
Als seus ulls, les autoritats sanitàries i
«Qui tingui la verola del mico i hagi llegit les competents en matèria de consum no
estan fent tot el necessari per abordar-ho.
O més aviat «ho obvien». Organitzacions
com aquestes continuaran informant el
col·lectiu amb les bateries de reducció de
riscos i danys perquè assumeixin els mí-
nims riscos possibles i defensant que ca-
dascú, amb la seva vida, pot fer el que vul-
gui sense que ningú els moralitzi. H

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. 11
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
29 DE MAIG DEL 2022
mésPeriódico

Hi havia una nota final a Ojos de fuego, la CREMEU-HO DESPRÉS DE LLEGIR-HO L’origen és un que es concentra en els
novel·la de Stephen King que els ger- primers minuts de la nova temporada
mans Duffer, Matt i Ross, els creadors de Laura de Stranger Things. Explica King que en la
Stranger Things, van llegir en una nit Fernández dècada dels 70 hi havia als Estats Units
quan eren adolescents i que els va per- la paranoia que el Govern estava experi-
metre, molt temps després, crear Ele- @laura_fernandez mentant amb nens i drogues de disseny.
ven, la noia capaç de derrotar monstres, Que se’ls donava LSD per mirar d’edu-
i fer centenars de milers de coses més, El lloc d’on car-los en algun tipus de control mental.
amb la ment. Era una dedicatòria que procedeix No era cap paranoia, perquè els experi-
per alguna estranya raó no apareix en ments existien, li recorda el periodista, i
l’edició del meu exemplar en espanyol Eleven li cita un parell d’articles que en parlen.
del 1993. Deia una cosa així: «A la meva En un, s’hi diu que la Universitat de Har-
filla Naomi, que tot ho il·lumina, i que em Stephen King va novel·lar a ‘Ojos de fuego’ vard estava darrere de l’assumpte. El que
la paranoia que es va estendre als EUA a finals passa en els primers minuts de la nova
va ajudar a entendre què és ser una nena temporada de Stranger Things és que es
dels 70 quan es va dir que la CIA havia torna al 1979 i es fa un cop d’ull a com
llesta pel camí dels 10 anys. Ella no és la començat a utilitzar nens com a conillets era un dia corrent en la vida d’Eleven i la
d’Índies per provar les possibilitats del control resta de nens conillets d’Índies.
Charlie, però va permetre que la Charlie si- mental. Els germans Duffer van recollir el guant
Espies i telepatia
gui ella mateixa». La Charlie és Charlie ampliant els poders del personatge
McGee, la protagonista de la novel·la, de King Charlie McGee. «Es publicaven tota mena d’articles al res-
una nena capaç de cremar qualsevol co-
sa només mirant-la fixament. pecte i jo estava en mode no-ens-hem-de-

Naomi King té avui 52 anys i és reve- refiar-d'aquest-Govern.
renda. Reverenda, sí. És al capdavant de
l’Església Unitària Donàvem per fet que si
Universalista de River
of Grass, a Plantation, això estava passant, el
Florida. La seva dona
també és reverenda. Govern es quedaria
De fet, abans de ser la
seva dona, va ser la se- aquests nens i els utilit-
va professora en el
postgrau d’estudis re- zaria», explica King en
ligiosos que va fer a l’entrevista. I això és
Chicago. És curiós. El just el que passa a
pare, que tantes do- Stranger Things. A la no-
lentes obsessionades vel·la és una mica dife-
amb la religió ha es- rent, perquè els que
crit, segurament ha han sigut sotmesos a
d’assistir a tota mena experiments amb LSD,
de celebracions ara. els que han participat
Almenys va haver de en un programa ano-
ser-hi en la que la Nao- menat The Shop (La boti-
mi va guanyar el ga), són els pares de la
Stewardship Sermon Charlie, no la mateixa
Award al millor sermó Charlie. A conseqüèn-
de l’any 2005 per un cia d’aquests experi-
discurs titulat, també ments, l’Andy i la Vicky
irònicament, Stand by desenvolupen una me-
this faith. ¿O no és Stand by me (Compta amb na de telepatia que els
mi), la pel·lícula que es basa en la seva no- permet manipular la
vel·la curta El cos, una de les seves adapta- ment dels altres i veu-
cions favorites i celebrades del seu pare? re, a la manera en què ho fa l’Eleven, el
que passa en un altre lloc. I la Charlie
Origen de la novel·la neix ja amb la capacitat de cremar tot
allò que no li agrada.
El cas és que Stephen King no acostuma La novel·la es va publicar el 1980 i
a parlar-ne en les entrevistes. Tampoc l’únic que hi passa és que la Charlie i el
concedeix gairebé entrevistes. Fa poc en seu pare fugen dels agents del servei se-
va concedir una, i es va assegurar que se- cret nord-americà que volen caçar-los.
ria l’única, precisament amb motiu de Stephen King ademt en aquesta mateixa
l’estrena d’una nova adaptació d’ Ojos de entrevista que va escriure Ojos de fuego en
fuego. I a més de parlar de la seva filla una època en què no pensava en absolut
Naomi, de qui diu que es frustrava so- en el lector. «Em vaig divertir moltíssim
vint quan era petita –«i aquesta idea hi és escrivint-la. Va ser, d’alguna manera, allibe-
a l’origen de la novel·la, ¿què passaria si
rador fer-ho», diu. ¿Per què? Perquè era
una nena amb rebequeries pogués cremar una novel·la de persecució i sempre ha-
via volgut escriure’n una. Havia volgut
qualsevol cosa?», es va preguntar–, i de deixar-se perseguir i improvisar, com els
dir que té una foto firmada per Drew Ba- protagonistes. I va passar que una cosa
rrymore –la primera protagonista d’Ojos que havia sigut concebuda com una di-
de fuego– en la qual una Barrymore jove- versió pròpia es va convertir, la nit en
neta li encén un cigarret al set de rodat- què els germans Duffer van devorar Ojos
ge de la pel·lícula, parla de l’origen real de fuego, en la possibilitat d’un mite ac-
de la novel·la. tualitzat i expandit mundial. No, mai no
es crea en va. H

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

mésPeriódico

ELSA PATAKI, CREADORA DE CONTINGUTS EN BUCLE

SER LA SRA. THOR ÉS UN NEGOCI

Mentre continua airejant imparable el seu idíl·lic estil de vida australià, treu una
línia de cosmètics naturals i estrena ‘Interceptor’, una pel·lícula produïda pel seu
marit, Chris Hemsworth, que Netflix estrena el 3 de juny. Als 45 anys ‘salva’
la humanitat d’un atac amb 16 míssils nuclears. Què més es pot demanar.

PER NÚRIA NAVARRO

N o passa una setma-
na sense que no sa-
piguem com de
meravellosa és la
vida als antípodes
d’Elsa Pataky, inventora del po-
sat Pataky per a alfombres ver-
melles i senyora de Chris Hems-
worth (l’idolatrat Thor). Una
habilitat que els hermeneutes
de l’orbe rosa no s’expliquen.
«Ni idea», confessa una popesa
del ram. «És guapa i té una famí-
lia ideal», aventura el director
d’una cèlebre revista del cor.
Encara que tots coincideixen
en el fet que nodreix, al costat
de Pilar Rubio i Gwyneth Pal-
trow, el club de mares de famí-
lia nombrosa a qui els embaras-
sos i parts no deixen rastre
d’enfonsament perquè s’ho-
curren-de-veritat.

Però Pataky, a més de mone-
titzar el seu estil bohemi distin-
git, i amb els nens menys depen-
dents, volia desempolsegar la
seva carrera d’actriu –Ninette
(2005), dirigida per José Luis
Garci, va ser un dels seus hits–, i
ara protagonitza una pel·lícula,
Interceptor, que estrena Netflix el
3 de juny. A la cinta, amb pro-
ducció executiva del seu marit,
es converteix en JJ Collins, una
capitana de l’exèrcit que salva
la humanitat d’un atac amb 16
míssils nuclears. Déu-n’hi-do.

31 hores sense parar

Als 45 anys –Angelina Jolie en te-
nia 28 quan va encarnar Lara
Croft–, Pataky desplega al film
una sèrie de piruetes molt boges
que la van obligar a un entrena-
ment sobrenatural. «Nedar,esca-
lar cordes, burpees... –va enume-
rar a Women’s Health Australia–.
Em va canviar molt el cos en només
quatre setmanes». L’encarregat
de supervisar les rutines va ser

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

1213
29 DE MAIG DEL 2022

Ross Edgeley, guru dels entrena-

ments amb patrons castrenses. Va

memoritzar «800moviments» per a UNA VIDA
les baralles i va fer «62 quilòmetres

en una prova de relleus de 31 hores PER CLICAR
sense parar», ha explicat.

Malgrat que la crítica sempre va AL ‘LIKE’
passar de puntetes sobre la seva fil-
mografia –«era una actriu que pro-

metia més del que finalment va do- MARIT HERCULI (I FORRAT) Quan Pataky va EL MARTELL DE LA DISPUTA
nar», opina un veterà crític de ci- aparèixer a ‘Al salir de
ne–, i que el premi de la seva aventu- El seu xicot és set anys més jove, té una clase’ poc esperava L’harmonia familiar es trenca quan Chris
ra a Hollywood va ser una relació fortuna que ronda els 90 milions viure amb un ‘déu’ en Hemsworth porta a casa els martells de Thor.
amb Adrien Brody, sempre es va un paradís australià i
doldre d’haver renunciat a la «seva monetitzar la seva vida.
passió» per atendre la família.

Actriu ‘à la carte’

I ara reseteja el seu jo actoral à la i mou rodes de camió com si res. Ell els posa a la prestatgeria i ella els amaga.

carte. Aquest any també ha rodat a

Austràlia Carmen, al costat de Rossy

de Palma. La dirigeix

Benjamin Millepied, ma-

rit de Natalie Portman, ra. Una cosa que deu resultar un

que al seu torn coprota- esforç horrible en una casa de 30

gonitza amb Hemsworth milions de dòlars amb diverses

Thor: Love and thunder, la plantes, sis dormitoris, una infi-

producció de Marvel que nity pool, un gimnàs bestial amb

s’estrena el 8 de juliol. spa, sala de cine i un jardí amb

¿A què ve tant detall en- una foguera per rostir núvols de

cadenat? És rellevant. malví... Els veïns es van queixar

Tots són veïns de Byron que era «inapropiada per a l’àrea»

Bay, a Nova Gal·les del i alguns curiosos la comparen a

Sud, al sud-est d’Austrà- INDIA ROSE, LA PRIMOGÈNITA un centre comercial o a un petit
lia, que s’està convertint aeroport.

en l’alternativa de Ho- Comparteix amb la nena l’amor pels Però és superinstagramejable
llywood. Artistes com animals. Tenen gossos, gats, cavalls, burros –Pataky té 4,9 mi-
Zac Efron, Nicole Kid- i un llangardaix barbut. lions de seguidors–,
man, Matt Damon, Sa- i mentre no arriben
cha Baron Cohen i Me- LA MANSIÓ DE BYRON BAY més propostes de

lissa McCarthy agraei- A la mansió que s’han construït entre la pel·lícules per rodar
xen l’absència de papa- vegetació per evitar paparazzis, intenten (a prop de casa), la
razzis, les onades per portar una vida ¿sostenible? romanesoespanyola
surfejar i el mercat set- monetitza el que

manal de grangers i pot: és rostre d’una

agricultors on proveir- marca de sandàlies

se de productes sense químics. Per espanyola –Giosep-
«Ja no puc tornar a una ciutat, al preparar po–, maneja amb el
seu noi una app de
cap de poc temps em començo a ata-

balar –ha declarat Pataky–. En una el paper fitnes i vida sana
urbs he d’estar pendent dels pollets, del film –Centr, en la qual
també treballa l’en-
que són molt moguts i allà em pugen

pels arbres». Els pollets són India Ro- de Netflix ELS BESSONS TRISTAN I SACHA trenador de les Kar-
se, de 10 anys, i els bessons Tristan va fer dashian– i acaba de
i Sasha, de 8. Per a ells ha muntat 62 kmen Els nens, que avui tenen 8 anys, són bastant treure una línia de
una infància en què poder rondar una prova mogudets, segons Pataky, i desconeixen cosmètics naturals
descalços entre plantes tropicals i de relleus la celebritat dels seus pares. anomenada Purely
relacionar-se amb els animals –te- de 31 hores Byron.
nen gossos i gats, cavalls, un parell
de burros i un llangardaix barbut– Expliquen que
sense saber que els seus pares són l’únic que pertorba
aquest edèn fami-
molt i molt famosos.
sense EL SECRET DEL ‘FLOW’ liar és la ubicació dels martells de
La rara sostenibilitat parar Thor que Hemsworth porta a casa,
cinc per cada pel·lícula. O sigui,
«No abusem de l’electricitat, inten-
Practica sis vegades per setmana vinyasa entre la tetralogia del déu del tro a
tem reutilitzar tot el que tenim i flow ioga, una variant intensa de la disciplina.
Al llibre ‘Intensidad Max’ n’explica secrets. Asgard i a la Terra, i les entregues
cuidem l’energia», definia Pataky d’Avengers en les quals apareix, 40
el seu compromís ambiental a Ho- mjolnirs que ell posa a les prestat-

la!, la seva publicació de capçale- geries i ella torna a l’armari. H

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

mésPeriódico

Lildami Karin Smirnoff

El raper resident Comparteix la ira contra l’abús que Stieg Larsson
d’‘Eufòria’ va destil·lar en el personatge de Lisbeth Salander
a Els homes que no estimaven les dones, punt de parti-
Afable membre del jurat en el concurs da de la saga Millenium. Karin Smirnoff (Umeå,
de TV-3, el cantant és una de les poques 1964), una escriptora sueca gairebé desconegu-
veus de l’escena urbana en català da que va debutar als 54 anys, el 2018, ha sigut l’elegida per
continuar amb la sèrie que va fer que el món sencer s’aficio-
PER NÚRIA MARRÓN RAP MÉS nés al nordic noir, amb més de 100 milions d’exemplars ve-
ENLLÀ DE nuts. Abans que ella, David Lagercrantz va assumir el paper
A més de contribuir a l’alfabetització de la generació postzeta LA TESTOS- de successor de Stieg Larsson i va sumar a Millennium tres
en la diversitat, la música popular i una cosa tan vintage com TERONA. «Si nous llibres. Tot i que l’elecció de Karin Smirnoff per multi-
la cita familiar televisiva, el talent show de TV-3 Eufòria conti- jo no parlo de plicar el tresor de la indústria editorial sueca sembli temerà-
nua endavant en la seva marxa triomfal les nits de divendres putes o dro- ria, es va tenir en compte que era una dona i que procedia de
amb un altre efecte col·lateral no menys curiós: haver inves- gues és per- la mateixa zona del nord de Suècia que Stieg Larsson. Si tot
tit personatge televisiu de la temporada un tipus, Lildami (Damià Rodrí- va bé, el primer Millennium firmat per Smirnoff –n’escriurà
guez; Terrassa, 1994), que fins fa ben poc tot just se’l coneixia més enllà què aquesta tres– es publicarà en suec el pròxim mes de novembre. Di-
dels circuits locals de música urbana. no és la meva vuit anys després que Stieg Larsson caigués fulminat per un
vida», afirma infart als 50 anys, sense poder veure com les seves novel·les
I allà tenen cada divendres el raper català –conegut ara pel gran pú- Lildami. es convertien en un fenomen global.
blic des de l’àrea metropolina fins al rerepaís– exercint des del jurat
com una espècie d’antítesi del paper que va executar Risto Mejide a Ope- A Karin Smirnoff li sembla «solemne» ser la continuadora
ración Triunfo. Si el publicista perdonavides creia que la intel·ligència es de Millennium i no va tenir cap dubte a acceptar el repte. Va
mesura en la capacitat de ferir xavals vulnerables, el raper resident a exercir de periodista, com Larsson, tot i que des de fa gairebé
TV-3 utilitza l’empatia i una certa afabilitat de carrer. Fins
i tot segurament es va guanyar el favor de la franja sè- una dècada dirigia una fàbrica de components de fusta a Pi-
nior de l’audiència la nit que es va desfer en llà- teå, al nord del país. Allà passa la major part de temps, tam-
grimes quan la iaia d’un concursant li va fer bé a la província d’Escània, tot i que fa unes setmanes rebés
recordar com estima ell les seves àvies. la premsa en un àtic del plàcid barri de Södermalm, a Esto-
colm, en què últimament viu un dels seus tres fills per nor-
Aquesta andanada al clixé de tipus dur ma general. Una vegada van ser grans, Smirnoff es va propo-
no només l’executa amb les seves un- sar ser novel·lista després de matricular-se en un curs d’es-
gles pintades, les seves ulleres amb criptura creativa a la Universitat de Lund.
forma de cor i aquesta col·lecció d’ar- «Només he canviat una forma de cel·lulosa
racades que inclouen des de perles per una altra», ha fet broma sobre el seu gir
Upper Diagonal fins a test d’antí- professional.
gens. També les cançons d’aquest
enginyer de disseny industrial En el seu debut literari el 2018, Jag for ner
que porta dos discos publicats till bror (El meu germà), ja presentava Jana Kip-
(Flors mentre visqui i Viatge en espi- po, una heroïna que té no pocs paral·lelismes
ral) fugen d’aquesta competició amb Lisbeth Salander. Supervivent també
trasbalsada tan típica del rap i el d’una infància traumàtica, s’enfronta a ella
trap en la qual sumen punts les ci- al tornar al seu poble natal, al nord de Suè-
catrius, les dents trencades, les fac- cia, on s’ocupa del seu germà bessó, alcohò-
tures de rehabilitació i els Bugattis lic, i es guanya la vida com a assistenta.
trucats. «Si jo no parlo de putes o dro- Emergeix la figura del pare maltractador i vi-
gues és perquè aquesta no és la meva olador de la seva pròpia filla, mentre la mare
vida», deia el músic quan va presentar devota encaixa tot com si fos la voluntat de
el seu segon treball, en el qual introdueix Déu i mira a una altra banda. Amb aquests
una havanera en l’acoblament de rap, trap i elements es teixeix també Vi for upp med mor
reggaeton. «Crec que també és important par- (Pugem amb la mare), que tracta el tema de les
lar de la vulnerabilitat dels homes». I és una cosa sectes, i Sen for jag hem (Llavors me’n vaig anar a
pesada, afegia, que alguns «estiguin tota l’estona me- casa), que completa la trilogia. L’any passat
surant-se la virilitat». va publicar Sockerormen, sobre l’amistat d’un
professor de música i tres nens. A la festa de
Rara avis també en l’ús del català en l’escena urbana, Lildami està als presentació de Sockerormen, el seu editor,
comandaments del festival Maleducats, que al juliol portarà a Terrassa a Jonas Axelsson, li va preguntar si havia llegit
figures del ram com Bizarrap, Wos, Beny jr o Quevedo, l’últim fenomen Millennium i si es veia amb cor de continuar
en explosió. «Si penses que massa gent creu que la música que escoltes, la saga. Ella va dir sí.
l’art que admires i la teva manera de vestir està més a prop de la mala
educació que de la bona, això és casa teva», diu el lema del festival. Sens Segons ha explicat Smirnoff, es proposa
dubte, el de Terrassa coneix bé l’art de les relacions públiques. H tornar els nous llibres de Millennium al camí
marcat per Stieg Larsson, amb temes com la

violència, l’abús de poder i els corrents polí-
tics de rerefons. Lisbeth tornarà a mostrar la
seva faceta més vulnerable com a adoles-
cent, i el seu heroisme baixarà uns graus. Ka-
rin Smirnoff assegura que no ha llegit el seu
antecessor David Lagercrantz, que després
de complir el seu encàrrec de Millennium s’ha
bolcat en la seva pròpia obra. Al juny Edi-
cions Destino publica Obscuritas en castellà,
que aspira a retratar des de la novel·la negra
la convulsa societat actual. H

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. 1415
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping. 29 DE MAIG DEL 2022

L’hereva 1’CONSPIRADOR’ A FAVOR DE asiàtic, tot i que no és cert, ja que el seu
de la saga COREA DEL NORD càrrec, no oficial, és el de Delegat espe-
‘Millennium’ Nascut a Tarragona el 1974, se l’acusa cial del Comitè de Relacions Culturals a
d’ajudar el Govern de Pyongyang a es- l’estranger de la República Democràtica
L’escriptora sueca, que va quivar les sancions a través de cripto- Popular de Corea. A més, és el fundador
debutar als 54 anys, aportarà monedes i la tecnologia ‘blockchain’. Se- de l’Associació d’Amistat amb Corea,
una nova trilogia a la sèrie que gons els Estats Units, s’enfrontaria a una que té membres a 120 països, i que és
va començar amb ‘Els homes pena de fins a 20 anys de presó. una mena d’Instituto Cervantes, però del
que no estimaven les dones’. règim nord-coreà.
2TRAFICANT I CIBERCRIMINAL
PER NATALIA ARAGUÁS Fa anys se’l va vincular al tràfic d’ar- 7DE GRANADA A COREA
mes i de drogues, a més d’altres delictes DEL NORD
informàtics, una de les principals fonts Va fundar l’Associació d’Amistat amb Co-
d’ingressos de l’aïllat règim de Corea del rea el 1993, en el municipi de La Zubia, a
Nord, que, segons l’ONU, ha aconseguit Granada. En la dècada dels 2000, va
mantenir a la superfície el país gràcies aconseguir acostar-se políticament a Co-
als 2.000 milions de dòlars recaptats se- rea del Nord i va refundar l’associació tal
grestant dades i extorsionant els propie- com és avui, i és la responsable de crear
taris. Ell ha rebutjat sistemàticament les les primeres web oficials del país.
acusacions.

10 COSES QUE S’HAN
DE SABER DE...

Alejandro
Cao de Benós

L’FBI ha inclòs 8ORÍGENS ARISTOCRÀTICS
aquest tarragoní Malgrat el clar posicionament co-
a la llista dels més munista contra l’aristocràcia, els orígens
buscats per de Cao de Benós estan lluny de ser hu-
«conspirar» a favor mils. «Soc el primogènit descendent
de Corea del Nord. dels barons de Les, marquesos de Ro-
salmonte i comtes d’Arjelejo. Dos
PER ABEL COBOS d’aquests títols són Grans d’Espanya i el
de baró de Les és a prop del de la du-
3UN TROL DE TWITTER quessa d’Alba en antiguitat i importàn-
«No sé per què avui tothom em bus- cia», assegurava en unes declaracions a
ca. Soc a Jerusalem, al costat del Gòlgo- ‘La Razón’. Tot i així, va qualificar aques-
ta, menjant un durum de falàfel», deia a ta branca familiar de «franquista» i «ex-
Twitter al fer-se viral l’ordre de detenció trema dreta», i assegura que el seu avi
de l’FBI. Després de la bola mediàtica, va va arruïnar l’herència i va acabar fent de
tuitejar «no soc a Jerusalem ni a les ca- guàrdia per a Repsol. «Una lliçó del des-
tacumbes (El durum és real). [...] Que el tí», va sentenciar.
CNI i la Guàrdia Civil saben que soc ve-
getarià», va prosseguir en el seu jocós to 9«ATRAPAT» A ESPANYA
habitual. El seu compte, assidu al troleig, Aquesta setmana va informar que fa
té més de 88 mil seguidors. 6 anys que té el passaport retingut, sen-
se poder sortir d’Espanya i que el seu cas
4’STREAMER’ A TWITCH està al Consell General del Poder Judici-
La seva empremta digital no només al. En un comunicat va afegir que no està
es limita a Twitter i a, suposadament, els pròfug i que es troba localitzable: «Firmo
delictes cibernètics. Fa unes setmanes cada dilluns als jutjats del Vendrell».
va fer el salt a Twitch, on té un canal de
‘streaming’ que li serveix de calaix de 10ALBIRADOR D’OVNIS
sastre. En els seus ‘chill out’, vídeos Per si entrar i sortir de Corea del
d’unes dues hores en què conversa so- Nord no fos ja prou espectacular, el català
bre els temes que li envien els 8.000 se- explica que no és la seva topada més sur-
guidors, reflexiona sobre qualsevol cosa, realista: als 16 anys va tenir dos albira-
des de sèries i pel·lícules fins a teoria co- ments de 5a fase, és a dir, en què existeix
munista i geopolítica. interacció home-àlien. O això va dir en
una entrevista.
5EL SEU ALTRE NOM: CHO SON-IL
Alejandro Cao de Benós no és l’únic
nom que té: a Corea del Nord el conei-
xen com a Cho Son-il, que vol dir ‘Corea
és una’.

6¿AMBAIXADOR COREÀ?
En ocasions se l’ha batejat com el
‘primer ambaixador occidental’ del país

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. mésPeriódico
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

16

29 DE MAIG DEL 2022

R omy Schneider va ser troba- VTERINRITTOARIGE Chanel va refinar el seu estil i
da per la seva parella, Lau- va multiplicar el seu magne-
rent Petin, al seu aparta- tisme. I Luchino Visconti la
ment de París, asseguda sen- va dirigir en un dels seg-
se vida al seu escriptori. Des- ments de la pel·lícula òmni-
plomada sobre el braç de la cadira, amb bus Boccaccio ’70 (1962), que li
una ampolla buida de vi negre davant va obrir la porta a treballar pos-
seu, havia començat a escriure una carta
per cancel·lar una entrevista. Les seves teriorment per a directors com
paraules van quedar interrompudes en-
mig d’una oració com a resultat d’un Otto Preminger, Henri-Georges
atac de cor, probablement induït per un
còctel de drogues i alcohol. Era el maig Clouzot, Joseph Losey, Claude Sautet,
del 1982 i Schneider només tenia 43
anys. La seva mort sovint és presentada Orson Welles o Claude Chabrol. En una
com un suïcidi però, abans que res, va
ser una lenta autoimmolació. Turmen- de les seves següents col·laboracions
tada pel passat nazi de la seva mare, as-
setjada pel fisc, fràgil de salut, perduda amb Visconti, Ludwig (1973), va executar
per l’alcohol i els ansiolítics –inestable,
possessiva, devoradora d’homes, trape- una cosa semblant a una venjança: hi re-
zista dels abismes–, va viure la seva vida
i el seu ofici com un psicodrama, i potser prenia el personatge de Sissí, però sense
això va alimentar la seva grandesa com
a actriu. Avui diumenge es compleixen oferir-ne una imatge idealitzada i, en
40 anys de la seva mort.
canvi, retratant-la com una dona melan-
Sembla que des de la casa on la peti-
ta Rosemarie va néixer es podia veure el còlica i capritxosa.
domicili estiuenc de Hitler, Obersalz-
berg. De fet, la seva mare, Magda Els que van treballar amb ella solien
Schneider, era l’actriu favorita del Füh-
rer, i es va dir que havien tingut un assegurar que en els rodatges ho dona-
idil·li; potser és per purgar tot indici de
culpa que anys després Romy posaria va absolutament tot. I interpretar l’ac-
noms d’origen hebreu als seus propis
fills, i interpretaria en pantalla diverses triu de poca volada protagonista de Lo
dones jueves.
importante es amar (1975), l’obra mestra
Infància violentada
d’Andrzej Zulawski gràcies a la qual va
La seva no va ser una infància fàcil. El
seu pare la maltractava psicològica- guanyar el seu primer César, la va
ment, el seu padrastre va intentar abu-
sar-ne sexualment, i Magda va dirigir deixar tan tocada que es va sumir en
amb mà de ferro els seus primers passos
com a actriu infantil amb la intenció de una depressió de la qual mai va arribar
rellançar la seva pròpia carrera després
de la caiguda dels nazis. Encara era no- a sobreposar-se.
més una nena quan va obtenir el paper
que marcaria la seva vida: Sissí (1955), Consum d’alcohol i pastilles
edulcorada versió de l’adolescència
d’Isabel d’Àustria i exercici de nostàlgia Romy Mentre continuava oferint algunes de
per un passat imperial molt convenient Schneider: art les seves millors interpretacions –va
per a un públic germànic cansat de sen- i immolació aconseguir el seu segon César gràcies a
tir-se responsable pels crims del nazis- Una vida de mujer (1978)–, anava aug-
me, va ser tal èxit que va arribar a con- L’actriu austríaca vaaparèixermortael29demaig mentant el consum d’alcohol i pastilles
vertir-se en trilogia. «Sissí se m’enganxa de 1982 . Tenia 43 anys i una carrera que creixia a mesura que els revessos personals se li
comlespapilles», va lamentar en una oca- succeïen. El 1979 es va suïcidar l’actor
sió l’actriu, que va passar la resta de la se- alhora que la seva vida es precipitava cap a l’abisme. Harry Meyen, amb qui havia estat casa-
va carrera trencant la imatge impol·luta da nou anys i que patia depressió cròni-
que aquella princesa austríaca li havia PER NANDO SALVÀ ca a causa de les tortures que li havia in-
proporcionat. fligit la Gestapo; el 1981 va descobrir
que els seus amants i les seves males de-
El canvi es va gestar a París, on es va cisions financeres l’havien portat a la ru-
mudar per posar distància amb la seva ïna, i aquell mateix any el seu segon ma-
mare i el seu país. Tres persones van ser trimoni, amb el seu secretari Daniel Bia-
instrumentals en això: Alain Delon va sini, va acabar en conflictiu divorci.
capturar i després va trencar el seu cor;
el va conèixer el 1959 i van viure junts També es va haver de sotmetre a una
cinc anys, fins que ell la va abandonar operació per extirpar-se un tumor als ro-
per la dona que havia deixat embaras- nyons. I el seu fill David, que llavors te-
sada, i ella, com a resposta, va intentar nia 14 anys, va morir a la casa dels seus
suïcidar-se tallant-se les venes. Coco avis adoptius. Mentre s’enfilava per les
reixes de la vivenda, va relliscar i va que-
dar travessat per una reixa, amb l’artè-
ria femoral perforada. L’actriu mai es va
recuperar d’allò.

Durant el funeral de Daniel, els papa-
razzis es van fer passar per infermers
per fotografiar el cos sense vida. Va ser
una cosa infame, però no sorprenent;
Schneider, al cap i a la fi, havia patit un
assetjament mediàtic enorme al llarg de
la seva vida. Cada divorci, cada ensope-
gada amorosa i cada desacord amb la se-
va mare eren espremuts per la premsa
sensacionalista. Cansada de mirar de
lluitar contra ells, es va resignar a donar-
los el que volien. L’última entrevista que
va donar, publicada uns mesos abans de
la seva mort, es va titular: «No soc Sissí.
Mai ho he sigut. Soc una dona trencada de

42anysiemdicRomySchneider». H

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

actius | 29 de maig del 2022
Suplement econòmic

actiusd’ELPERIÓDICO

Els grans riscos de
l’apagada nuclear

UNA SOLUCIÓ DEFINITIVA PER ALS RESIDUS RADIOACTIUS,
ELS COSTOS DEL DESMANTELLAMENT I LES FONTS D’ENERGIA

ALTERNATIVES CENTREN EL TANCAMENT DE LES CENTRALS
A ESPANYA P. 2 I 3

GARCÍA CARRIÓN: TOÑO PONS «ELS ALIMENTS ¿QUÈ FAIG ARA
TERRATRÈMOL QUE NO SIGUIN SOSTENIBLES AMB LES MEVES
ALS CELLERS ES DEIXARAN DE VENDRE» CRIPTOMONEDES?

P. 8 P. 4 I 5 P. 15

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Dossier

Compte enrere per
a la gran apagada

ESPANYA AFRONTA EL DESMANTELLAMENT DEL SEU
PARC NUCLEAR AMB LA VISTA POSADA EN UNA
SOLUCIÓ DEFINITIVA PER A L’URANI GASTAT QUE
PASSA PER ENTERRAR-LO A GRAN PROFUNDITAT

Ramón Ferrando brer de 2035 i Trillo (Guadalajara) Els set reactors d’anys a una profunditat d’entre tal·lacions nuclears. L’única plan-
el maig del 2035. espanyols pararan 500 metres i un quilòmetre. Fin- ta desmantellada gairebé per
El Govern acaba de presentar el full entre 2027 i 2035 làndia és el primer país del món complet fins ara és la de José
de ruta per al desmantellament de El pla contempla l’inici del des- que està construint aquesta clas- Cabrera, a Almonacid de Zorita
les centrals nuclears i la gestió dels mantellament de les instal·lacions se de magatzem. (Guadalajara).
rebutjos amb la proposta del Setè nuclears tres anys després del seu
Pla General de Residus Radioactius. cessament d’operació definitiu, Els costos d’apagar l’interruptor Fonts d’Enresa expliquen que el
El document confirma el tanca- excepte Vandellòs I, que ja està en nuclear i emmagatzemar de forma procés més complex «el constitu-
ment ordenat, entre 2027 i 2035, aquest procés i l’última fase s’exe- segura els residus poden anar fins eix la gestió de les parts actives de la
dels set reactors que es mantenen cutarà a partir de 2030. També in- als 26.500 milions d’euros. Malgrat instal·lació, especialment dels ele-
actius, com va pactar l’Executiu clou la construcció d’un magat- que el Govern té clar que no hi ha ments interns del reactor (on s’ini-
amb els operadors el març de 2019. zem centralitzat (ATC) per al marxa enrere en aquest calendari, cien, es mantenen i es controlen les
combustible gastat i els residus alguns experts defensen que cal re- reaccions de fissió nuclear en cade-
Segons el cronograma, la cen- d’alta activitat –alternativa que plantejar-se el tancament de les na) i de la caixa que els conté. Es
tral d’Almaraz I (Extremadura) ara com ara està bloquejada– o set nuclears per la dependència que té tracta de les parts més activades
cessarà la seva explotació el no- magatzems temporals descentra- Espanya d’altres fonts d’energia d’una central nuclear que ha cessat,
vembre de 2027. La seguiran Al- litzats (ATD) als emplaçaments de com el gas, com ha demostrat la juntament amb el combustible
maraz II l’octubre de 2028, Ascó I les centrals nuclears. Els residus es guerra d’Ucraïna, que ha disparat el gastat. Són tasques complexes».
(Tarragona) l’octubre de 2030, mantindran emmagatzemats de cost de l’electricitat.
Cofrents (València) el novembre manera «provisional» durant sis Caixa del reactor
de 2030, Ascó (Tarragona) el se- dècades mentre es construeix la L’Estat va constituir el 1984
tembre de 2032, Vandellòs II el fe- solució final, que consisteix en un Enresa, empresa pública que té La companyia valenciana GDES
magatzem geològic profund on es com a missió fer-se càrrec de la (1.700 treballadors i 124,5 milions
mantindran els rebutjos milers gestió dels residus radioactius i de facturació afegida el 2021) té
del desmantellament de les ins- una branca dedicada al desmante-

Un operari en el procés
de desmuntatge
d’una nuclear
a Suècia. | GDES

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

actius | 29 de maig del 2022

llament de centrals nuclears. La medi ambient en tot moment», CENTRALS NUCLEARS EN FUNCIONAMENT del tipus de formació escollida i de
firma acaba de finalitzar amb èxit precisa el vicepresident de GDES. la capacitat d’aïllament de les for-
els treballs de postsegmentació de Font: Fòrum de la Indústria Nuclear Espanyola macions que hi ha per sobre. Per a
la caixa del reactor de la central nu- Espanya va optar inicialment la disposició en roca dura, la pro-
clear sueca de Barsebäck-1, tota per reprocessar els residus de les 12 5 67 funditat habitual de disseny és
una fita en la seva carrera al ser la primeres centrals nuclears (Vande- d’entre 500 i 1.000 metres.
primera vegada que desmantellen llòs I, José Cabrera i la burgalesa de 3
un reactor de 600 MW. José Tomás Santa María de Garoña) en ins- 4 Segons la patronal del sector,
Ruiz, vicepresident i director de tal·lacions de França i del Regne Foro Nuclear, el consens ciutadà ha
serveis nuclears de GDES, apunta Unit. Aquesta pràctica es va inter- PRODUCCIÓ NETA sigut clau en la construcció del ma-
que es tracta d’un procés industri- rompre el 1982 i es va optar perquè D’ELECTRICITAT (2021) gatzem geològic profund finlandès.
al que es realitza en un entorn cada central espanyola emmagat- Amb una profunditat d’uns 450
complex pels condicionants radio- zemés provisionalment el com- 56.564,26 GWh metres i més de 70 quilòmetres de
lògics que implica i en el qual tot ha bustible gastat (urani) en piscines túnels i pous, el reposador d’Onka-
d’estar planificat fins al més mí- pròpies. Com a resultat de la prime- 20,8% lo a l’illa Olkiluoto emmagatzema-
nim detall. «És important entendre ra estratègia, es van obtenir residus rà el combustible gastat procedent
que el desmantellament d’una radioactius de reprocessament que, de la producció dels reactors nuclears del país. La
central es planifica amb anys d’an- depenent dels contractes, havien de elèctrica espanyola infraestructura va evolucionar a
telació i que comença realment retornar o no a Espanya. Actual- partir d’una decisió presa fa 40
molt abans del cessament d’explo- ment, encara han de tornar al país REACTOR POTÈNCIA ENTRADA FINAL DEL anys per donar una solució defini-
tació», destaca Ruiz. residus radioactius procedents del ELÈCTRICA BRUTA EN SERVEI PERMÍS* tiva al problema dels residus. El país
reprocessament del combustible 1983 2027 nòrdic confia que la tomba nuclear
Tres anys per començar gastat de la central nuclear de Van- 1 Almaraz 1 Càceres 1.049,40 MW 1984 2028 *Autorització d’explotació renovable duri almenys 100.000 anys.
dellòs que es mantenen a França. 1988 2024
Els treballs comencen tres anys 2 Almaraz 2 Càceres 1.044,50 1985 2030 La carrera pel tancament del
després de l’apagada perquè el La solució provisional per a 1988 2030 parc nuclear s’ha iniciat en un mo-
combustible gastat s’ha de refre- l’urani gastat havia de ser el magat- 3 Trillo Guadalajara 1.066,00 1984 2030 ment en què sorgeixen veus que
dar a les piscines de la central, se- zem temporal centralitzat previst al 1986 2031 alerten que Espanya encara no està
gons adverteix Enresa. El des- municipi de Villar de les Cañas 4 Cofrentes València 1.092,02 preparada per a la gran apagada.
mantellament per si sol es pot (Conca), però fa dos anys el Govern Alberto Escrivá, catedràtic d’Engi-
allargar fins a 10 anys. «Un des- va descartar aquesta ubicació per al 5 Vandellòs 2 Tarragona 1.087,14 nyeria Nuclear de la Universitat Po-
mantellament no és només una cementiri nuclear. El principal pro- litècnica de València, defensa que
demolició d’edificis. És un procés blema és el rebuig d’aquest tipus de 6 Ascó 1 Tarragona 1.032,50 «és una font d’energia estable i ne-
en el qual cal anar desmuntant magatzems per part de la ciutada- cessària fins que es desenvolupi
equips de grans dimensions. A nia. En aquest context, l’Executiu 7 Ascó 2 Tarragona 1.027,21 una gran producció de renovables.
causa dels condicionants radiolò- estudia ara dues alternatives: un El conflicte d’Ucraïna ha demostrat
gics, cal utilitzar tècniques molt magatzem en una altra ubicació o Espanya s’ha de fer en diferents formacions geològi- la dependència que tenim del gas
complexes de tall sota aigua amb set magatzems temporals distri- càrrec dels residus ques i les rocques més ben estudi- com a font de suport. No està clar
ús d’equips robotitzats i altres buïts al costat de cada una de les set ades són l’argila, la sal i les roques que puguem prescindir de la nu-
mètodes més o menys quirúrgics. plantes nuclears espanyoles. que va enviar a dures magmàtiques, metamòrfi- clear sense una tecnologia de re-
A més, s’han de gestionar els França fa 40 anys ques o volcàniques, com el granit, canvi». L’analista de la consultora
materials de manera que es redu- La solució considerada més fa- el gneis, el basalt i la tova calcà- energètica Grupo ASE Rubén Her-
eixin els residus radioactius. Tots vorable i segura per la comunitat ria», segons remarca Enresa. La nández coincideix amb Escrivá que
aquests processos són supervisats internacional per al dipòsit defini- profunditat a la qual s’ha de situ- és necessari prorrogar la vida útil de
per les autoritats de seguretat nu- tiu del combustible gastat i dels re- ar l’emmagatzematge depèn molt les centrals per la dependència del
clear i requereixen uns procedi- sidus d’alta activitat és la de l’em- gas. No obstant, a algunes elèctri-
ments molt complexos per garan- magatzematge profund en ins- ques com Iberdrola no els interessa
tir que els treballs es fan en condi- tal·lacions d’enginyeria subterrà- la pròrroga pels alts costos de man-
cions segures i que es protegeix el nia a l’interior de formacions geo- teniment i han accelerat la seva
lògiques estables. «L’emmagatze- aposta per les renovables.
matge geològic es pot dur a terme

Dos moments del Suplement econòmic
desmuntatge de la d’EL PERIÓDICO
central sueca. | GDES
2-3

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

De prop

Toño Pons

PRESIDENT
D’IMPORTACO

«Els aliments que no Toño Pons Casañ (València, 1973),
siguin sostenibles es màxim dirigent de l’empresa d’ali-
deixaran de vendre» mentació especialitzada en la co-
mercialització de fruita seca i aigua
José Luis Zaragozá mineral amb quarter general a Be-
niparrell, governa des de fa gairebé
unlustreunnegociquegenera més
de 700 milions d’euros, dona feina
a 2.300 treballadors i aglutina 17
centres de producció (13 de fruita
seca i 4 d’aigua mineral) repartits
per Espanya, Polònia, Turquia, Ità-
lia i el Regne Unit. Llicenciat en Ci-
ències Econòmiques per la Univer-
sitat de València i MBA per l’Insti-
tut d’Empresa (IE), l’hereu de la fa-
mília Pons és el representant de la
tercera generació d’una nissaga
empresarial líder a Espanya de la
fruita seca i de la qual va agafar el
timó quan va morir el seu oncle Pa-
co Pons Alcoy, que, al costat del seu
pare, va engrandir aquest imperi

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

actius | 29 de maig del 2022

blemes en les cadenes globals de Importaco supera — La seva estratègia de diversifi-
subministrament de mercaderies. els 700 milions cació de negoci: fruita seca, aigües,
Ucraïna és un graner per a Europa d’euros de negoci gelats i energia. ¿No són massa ac-
pels seus subministraments de ma- després de les seves tivitats?
tèries primeres per a farines i olis. A últimes compres de — Som líders a Espanya en fruita
més, el preu del transport marítim fàbriques a Europa seca i creixem en el sector de l’ai-
s’ha disparat i els temps d’envia- i no descarta noves gua a través de Mercadona. De di-
ment també augmenten. El cost adquisicions versificació en altres negocis n’hi
d’un contenidor s’ha disparat. Les haurà poca. Optem més per l’espe-
navilieres tallen rutes. En fi, que fins Toño Pons, a la seu «El preu del cialització en fruita seca. Tenim in-
al 2023 no se solucionaran els pro- central d’Importaco, menjar seguirà versions purament financeres en
blemes logístics. I després hi ha la amb una mostra de pujant per altres sectors.
inflació. El consum, amb aquesta productes | ‘actius’ l’impacte del
inflació, se’n pot ressentir. cost de l’energia» — Lacrisihaenfonsatelspreusdels
cultius en origen. ¿Com veu la situ-
agroalimentari. Importaco,prove- — ¿Quins ensenyaments deixa la — El sector alimentari, ¿és més — ¿Quins plans d’expansió té Im- ació del camp, dels agricultors?
ïdor de Mercadona i altres firmes, pandèmia a les empreses? resilient a la crisi? ¿Quines pers- portaco? — Elsgransfonsd’inversióprenen
ha posat rumb a l’exterior després — Molts.Lescrisis,sanitàriesieco- pectives té per al 2023? — El comerç exterior és en el nos- la davantera en el camp. Nosaltres
de comprar diverses empreses a nòmiques, ensenyen que la gent re- — Estem en un any de preus mit- tre ADN i ja representa un terç de entreveiem què necessita el consu-
Europa. En plena pandèmia de la butja productes de luxe, però no ali- jans baixos al camp. La covid-19 va la nostra xifra de negoci. Hem midor. Hem d’anar a acords amb
covid va posar en marxa la fàbrica mentaris. La qüestió és quins pro- perjudicar el consum de fruita seca comprat empreses a l’exterior en agricultors. En l’ametlla hi ha hagut
de pipes més gran del vell conti- ductes i en quins canals de vendes. en el canal horeca, un mercat que aquests últims anys. Estem oberts anys de més demanda mundial que
nent. A Sagunt. Va perfectament. També considero molt important és global. Amb tot, la nostra expec- a obrir-ne més. Estem entre els oferta. Tothom es va posar a plan-
fer bon ús dels anomenats fons Next tativa és continuar creixent. El tu- tres primers en el rànquing euro- tar ametllers, sobretot a Califòrnia,
— La guerra a Ucraïna, la inflació Generation de la UE, que han de ser risme es recuperarà aquest estiu. peu de fruita seca i en el top 10 en que acapara el 80% de la producció
pels núvols, el cost de l’energia... prioritaris per al sector agroalimen- Diversos informes avalen que Es- l’àmbit mundial. Per exemple, mundial. També a Espanya. El que
¿Com afecten la indústria agroa- tari. Les indústries hem de saber panya pot tornar a registrar 80 Pepsico té una gamma de fruita se- es va plantar fa deu anys ja està en
limentària? aplicar aquests recursos. El corona- milions de turistes aquest any. Els ca; per tant, competim amb grans plena producció. Amb la covid, la
— Totsestempendentsdelesdeci- virus ens ha fet més forts. El consum establiments del sector estan multinacionals. També amb el demanda va baixar i caldrà veure
sions de Putin i dels dirigents de la de pipes va augmentar molt perquè oberts al 100%. Per això som opti- grup germànic Intersnack, entre què passarà ara a nivell mundial.
Unió Europea. Tenim una fàbrica a la gent era a casa. De fet, vam man- mistes respecte al consum. Si hem d’altres. Això vol dir que ens hem
Polònia. Malgrat les amenaces, de tenir les inversions i vam duplicar la crescut entre un 3% i un 4% en de situar entre els tres primers — ¿Com és la seva relació amb els
moment, no han tallat el subminis- producció de l’acabada d’estrenar volum en aquests últims anys, productors de cada país. A més de petits propietaris?
trament de gas, de manera que fàbrica de Parc Sagunt. pensem que aquest exercici man- les fàbriques, tenim oficines de — Actualment, Importaco col·la-
manté la seva activitat. Seguim molt tindrem aquesta proporció. compres en origen als Estats Units, bora amb més de 350 agricultors
de prop l’evolució d’aquest centre i, — ¿QuinesmesuresproposaalGo- l’Argentina, la Xina i Turquia. que cobreixen 22.500 hectàrees de
per descomptat, ens preocupa la vern? ¿Hauria d’abaixar l’IVA? terres de cultiu i obtenen una pro-
conjuntura internacional pels pro- — Estem preocupats per l’evolució Pons sosté — ¿Com ha resolt la difícil combi- ducció de 69.000 tones. El projecte
del consum. Nosaltres apostem per que la forma nació de la gestió familiar amb la és present a l’Argentina, la Xina,
l’eficiènciaenergètica.Lesempreses gestió empresarial? Empresa i fa- Espanya i Xile, entre altres països.
han d’aplicar mesures contundents de «lligar» mília, ¿conviuen bé? Pel que fa al cacauet, Importaco
per reduir el cost de l’energia. Les les noves — Això depèn de la història d’una compta amb un projecte de cultiu
llars també. En el nostre cas, hem família. Des de molt jove, el meu pa- propi a l’Argentina que supera les
posat en marxa un pla d’instal·lació generacions a re ja em va inculcar, quan encara era 650 hectàrees.
d’energia fotovoltaica en totes les una empresa estudiant, que els caps de setmana
fàbriques, incloses les fonts d’aigua, familiarés per havia d’anar a l’empresa a donar un — ¿Quines tendències del sector
per generar energia neta. També mitjà del «vincle cop de mà. Això crea un vincle emo- alimentari investiguen?
d’energia termosolar. El consumi- emocional» cional. És com una llavor que ger- — Els aliments funcionals, és a dir,
dor, en el futur, preguntarà sobre la mina: acabes treballant a l’empre- aquells que tenen un efecte poten-
sostenibilitat del producte que està sa si tens la formació que corres- cialment positiu en la salut més en-
comprant. El consumidor no com- pon. A les noves generacions cal lli- llà de la nutrició bàsica. També els
prarà productes que no s’obtinguin gar-les pel vincle emocional. Vuit probiòtics, que, una vegada fer-
de forma sostenible i es deixaran de representants de la família partici- mentats, contenen llevats i bacteris
vendre. Importaco té l’objectiu de pem en la societat. Ens avenim. El vius beneficiosos per al nostre sis-
serNet Zero abans del 2050. Per això meu pare i el meu oncle s’avenien i tema immunològic. I treballem en
la companyia està treballant en un això ha deixat empremta. les etiquetes netes i transparents.
full de ruta d’adaptació al canvi cli- Ens demanen anacards i ametlles
màtic que inclou els plans de transi- crues. La proteïna vegetal es busca
ció energètica, les pràctiques d’agri- molt. Ja hi ha fruita seca en pols per
culturaregenerativai la sostenibili- utilitzar-la en batuts.
tat del cicle complet de l’aigua.
Suplement econòmic
— ¿Pujaranméselspreusdelsali- d’EL PERIÓDICO
ments durant aquest any?
— Això està molt lligat als costos. 4-5
Han pujat i s’espera que pugin una
mica més per l’energia. La qüestió
és saber com es comportarà el con-
sum. Tornarà a la normalitat en la
mesura que el cost de l’energia es
vagi suavitzant.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. actius | 29 de maig del 2022
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
vistes i mostrant múscul. ¿El discurs unà-
Contes corrents nime? Cal seguir guanyant diners per po-
der continuar invertint i aconseguir l’ob-
Dues terceres parts de les empreses que ¿QUI PARLA jectiu comú: consumir, tot i que sigui sos-
formen l’índex borsari més seguit d’Espa- PER teniblement, i disfressar-nos tots de color
nya, Ibex-35, pertanyen a sectors molt re- L’IBEX-35? verd per poder salvar un planeta que
gulats, dependents de les directrius del pateix pulmonia.
Butlletí Oficial de l’Estat o de les adjudica- MARTÍ
cions administratives. Per a aquestes com- SABALLS Aquests energètics lideren els titulars
panyies, que passen per ser la imatge em- empresarials amb els desitjos, anàlisis i
presarial de l’Espanya oficial, la connivèn- DIRECTOR ambicions com abans ho feien els ban-
cia amb els governs a qualsevol nivell (lo- D’INFORMACIÓ quers, que viuen de la melancolia del po-
cal, autonòmic, estatal i europeu) és fona- ECONÒMICA DE der passat mentre intenten entreveure el
mental. Part dels resultats depèn de les de- PRENSA IBÉRICA futur d’un negoci que mai tornarà a ser el
cisions polítiques i les ocurrències d’última que va ser, i els constructors, amb Flo-
hora dels governs de torn. Els projectes go- trobades més o menys secretes i poder pre- rentino Pérez (ACS) al capdavant.
vernamentals sempre aparenten realitzar- guntar al dirigent de torn, començant pel pre-
se en nom del client o el consumidor. sident del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez: Llaços i unions
L’embridament del sector financer, amb la «Què hi ha del que és meu». Aquesta setmana,
creació de nous sistemes de control des- la cimera iniciada per l’empresari alemany Energia, banca i construcció formen el tri-
prés de la crisi iniciada el setembre del Klaus Schwab el 1971, ha sigut la primera que angle equilàter sectorial d’un Ibex que an-
2008, ha sigut l’exemple paradigmàtic des s’ha realitzat amb normalitat després de la tany va dominar absolutament la reina
que va començar el segle. Ara, els Governs pandèmia. Calia aprofitar-ho donant entre- Matilda, Telefónica. Avui, aquesta empre-
competeixen entre ells per veure com aug- sa intenta ressorgir de les cendres després
mentar la supervisió i exigir més controls Els energètics lideren de diversos anys de revolució i canvi de fo-
de tota mena al sector energètic, el nou pa- els titulars amb els seus cus estratègic liderats pel president José
pus a què cal armar els grillons. L’excusa María Álvarez Pallete. La teleco s’ha reva-
de la transició energètica i, des de fa un desitjos, com abans loritzat un 28,5% aquest any en Borsa fins
any, de la pujada global de preus per la dis- ho feien els banquers a 28.700 milions d’euros i ja és la sisena
torsió entre oferta i demanda, ha generat empresa més valorada de la borsa espa-
un compendi diari de filtracions, rumors i nyola. Per davant: Iberdrola (73.000), In-
debats constants sobre la (in)seguretat ju- ditex (68.000), Santander (52.400), BBVA
rídica que envolta un sector estratègic. En- (33.400) i Cellnex (29.200), líder europeu
cara paguem decisions polítiques errònies, en infraestructures de telecomunicacions.
des de les primeres subvencions a les reno-
vables fins a l’amortització de la factura El sorpasso d’Iberdrola a Inditex com a
nuclear. número u va ser la notícia de l’any passat.
La companyia gallega, l’èxit empresarial
Visita a Davos espanyol més gran d’aquest segle, està
molt per sota dels 100.000 milions que va
El soroll energètic ha situat com a estrelles arribar a assolir fa cinc anys. Es troba en
del rock dur empresarial els primers exe- plena transició de poders després que Pa-
cutius. Cada un, amb les seves raons. I ca- blo Isla, l’executiu espanyol més vanaglo-
da un, amb estratègies i interessos dife- riat fins ara, cedís el testimoni de la presi-
rents, com obliga el guió. Amb major o dència a Marta Ortega, filla del fundador
menor discreció juguen els papers obligats del grup tèxtil i de moda, Amancio Ortega.
per les circumstàncies i les ambicions. Ig- Precisament Illa i Pallete són dos dels nous
nacio Sánchez Galán (Iberdrola); Fran- membres del patronat de la Fundació Cai-
cisco Reynés (Naturgy) ; José Damián xa (el president és Isidro Fainé), principal
Bogas (Endesa); Antoni Llardén (Ena- accionista –30%– del primer banc a Espa-
gás); José Manuel Entrecanales (Acciona) nya: CaixaBank, presidit per José Ignacio
i fins i tot el duo dinàmic de Repsol, format Goirigolzarri.
per Antonio Brufau i Josu Jon Imaz, for-
men part d’aquest concert cacofònic que Amb variacions com l’aparició d’Indi-
té la vicepresidenta tercera del Govern, tex, l’única empresa entre les grans menys
Teresa Ribera, a la nèmesi o aliada per in- dependent de les regulacions, les empreses
teressos, depenent de com es desperti el que manaven a l’Ibex fa 22 anys continuen
dia. Tots juguen a defensar les posicions. fent-ho avui. Hi ha hagut canvis de pri-
Alguns d’aquests rockers han aparegut mers executius, però els lideratges secto-
per la cimera dels poderosos a la ciutat rials no han canviat. Al contrari: el seu pa-
balneari de Davos (Suïssa). Anar allà és per continua sent rellevant i definint l’Es-
primordial per reforçar aquesta correlació panya oficial empresarial que no represen-
politicoempresarial. Un lloc ideal per a ta, per cert, l’Espanya real.

Suplement econòmic
d’EL PERIÓDICO

6

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

actius | 29 de maig del 2022

agoria, airaboi, aj tracey, albal b2b rocío, amnesia scanner, anfisa letyago, anna & maotik a/v show, arca, avalon emerson, awwz,
batu, the blaze, the blessed madonna, el bobe, bonobo, brava, b1n0 live a/v, c. tangana, charlotte de witte, the chemical brothers,
la chica, chico blanco, conducta, coucou chloe, craig leon, critical soundsystem (kasra / halogenix / enei / mc qg),
depresión sonora, dj marcelle / another nice mess, dj python, djohnston, eartheater, ehua, eli keszler, eric prydz, eris drew b2b
octo octa, etm, folamour: power to the ppl a/v, for those i love, gazzi, gela, giant swan, hamill industries & kiani del valle:
“ai transmutations - una compañía de danza posthumana”, headie one, helena hauff, herrensauna xxl (salome b2b cadency
b2b cem b2b mcmlxxxv) 6h set, ihhh & desilence live a/v, ivy barkakati, jamz supernova, jayda g, jennifer cardini b2b perel,
joy orbison, juicy bae, jyoty, kabza de small x dj maphorisa (scorpion kings) 6h set, kamo mphela, kiddy smile, la fleur, lady shaka,
lafawndah, lechuga zafiro, locoplaya, louisahhh live, lsdxoxo live, lucient, lyra pramuk - echoluminescence, manara, maria arnal i
marcel bagés presenten hiperutopia, martin messier - ‘echo chambers’, mbodj, midland & shanti celeste, miret live, moderat,
morad, mori + rusowsky, ms nina, nathy peluso, nihiloxica, niño de elche + ylia + banda “la valenciana”: ‘concert de
músika festera’, nu genea live band, or:la ft. mikaela stafford a/v dj set, overmono live, paranoid london live, partiboi69,
pedro vian & mana, polo & pan, pongo, poté dj set, quayola/seta: transient, recycled j, reinier zonneveld live, richie hawtin,
rojuu, samantha hudson: ‘liquidación total’, santos bacana, scotch rolex ft mc yallah & lord spikeheart, sega bodega,
serpentwithfeet, simona, skee mask, tarta relena, tiga & hudson mohawke present love minus zero, tomm¥ €a$h, umami b2b
crks290, ‘uncompressed’ (hainbach, look mum no computer, cuckoo), uniiqu3 live, veeeky, vegyn, venus x, virginie,
vvv [trippin’you], yugen kala y yung singh b2b suchi.

Tickets a la venta en DICE | www.sonar.es

Una iniciativa de Con la colaboración de Con el parocinio de Ticketing partner
Medios asociados
Advanced SupPlaertmneretecnnotlóegiccoonòmic
music d’EL PERIÓDICO

Con el apoyo de Medios colaboradores 7

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. actius | 29 de maig del 2022
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Empreses

Aboukhair (segon per la dreta), al costat de José
García Carrión i la seva família | ‘actius’

La principal raó de
la seva marxa és
voler accelerar la

transformació del
model de negoci

Una carrera fugaç que deixa molts Terratrèmol intern cepresidents, Fala Corujo i Luci-
dubtes i que ni de bon tros ha pas- a García Carrión ano García Carrión, respectiva-
sat inadvertida. El grup vinícola ment, l’empresa familiar va tenir
García Carrión, que presumeix de RAMI ABOUKHAIR, EX-CEO DE SANTANDER, DEIXA el seu origen en el municipi mur-
ser «el primer celler d’Europa i el EL GRUP MURCIÀ ALS TRES MESOS DEL SEU FITXATGE cià de Jumilla, un dels principals
quart del món», pateix aquests exponents del vi de la Regió de
dies un terratrèmol intern després PER DESAVINENCES AMB LA FAMÍLIA PROPIETÀRIA Múrcia i que compta amb la seva
del sobtat abandonament de Ra- pròpia Denominació d’Origen
mi Aboukhair com a conseller Adrián González Protegida (DOP).
delegat, després de ser fitxat com
a vaixell insígnia per al consell passat després de gairebé dues l’ex-CEO de Santander. de l’empresa a un ritme a què no El celler va ser fundat el 1890
d’administració de l’empresa. dècades formant part del grup Ara, les incògnites amb la seva estava disposada la família Gar- pel besavi de l’actual president.
bancari per passar a formar part cía Carrión. En l’actualitat compta amb pres-
Tot just tres mesos després de García Carrión. «El manteni- marxa es multipliquen després tigiosos vins en 10 Denominaci-
d’anunciar-se amb magnificèn- ment de l’empresa familiar per a que el mateix Aboukhair assegu- Davant la possibilitat que el ons d’Origen i plantes repartides
cia la incorporació d’Aboukhair futures generacions» era un dels rés que es mostrava «orgullós» conflicte acabi als tribunals, Gar- per tota la geografia nacional: a
per continuar impulsant el crei- principals objectius que es mar- d’incorporar-se a García Carrión, cía Carrión s’hauria posat en Villanueva de los Castillejos
xement empresarial de la multi- cava en la seva benvinguda. «una empresa que porta la marca mans del despatx d’advocats es- (Huelva), Gádor (Almeria), Da-
nacional espanyola (propietària Espanya a més de 150 països». pecialitzat en dret d’empresa miel (Castella-la Manxa) i a Se-
de marques com Don Simón o els «García Carrión s’ha d’envol- Garrigues. Per la seva banda, Ra- gorbe (València), a part de la de
vins Pata Negra o Jaume Serra), tar dels millors. Amb la gran in- Fonts internes expliquen que mi Aboukhair hauria escollit De Jumilla. A més, la marca Don Si-
dimecres passat apareixia reflec- corporació de Rami, excel·lent la dimissió del fins fa uns dies Carlos Remón, mateix despatx món inclou una gran varietat de
tit al Butlletí Oficial del Registre professional i gran persona, i el conseller delegat del grup es deu, que s’està ocupant dels interessos productes, des de sucs a begudes
Mercantil (BORME) el seu cessa- magnífic equip que tenim a Gar- sobretot, a desavinences amb la d’Andrea Orcel en el seu conflicte vegetals, gaspatxos o vins negres
ment com a conseller delegat, cía Carrión afrontem el futur amb cúpula empresarial de Bodegas amb el Banco Santander. d’estiu, entre d’altres.
sense més explicacions i sense la màxima passió, entusiasme i Carrión. Fins i tot la seva decisió
conèixer més detalls per part dels professionalitat», deia el comu- l’hauria comunicat a mitjans del Més de 130 anys d’història Des de la mateixa empresa as-
dos costats. nicat que emetia el mes de febrer mes d’abril passat. La principal seguren que García Carrión man-
passat l’empresa i en el qual raó seria que Aboukhair pretenia Encapçalada pel murcià José té una «ferma aposta» pel medi
Des d’un primer moment va anunciava la incorporació de accelerar la transformació del García Carrión com a president i ambient, la matèria primera es-
cridar l’atenció que Rami Abouk- model de negoci i la governança la seva dona i el seu fill com a vi- panyola i l’agricultura de proxi-
hair, home de la casa del Santan- mitat. A més, compta amb acords
der i CEO de la filial espanyola des «a llarg termini» amb més de
del 2015, decidís abandonar l’en- 40.000 agricultors a tot el país.
titat financera a finals de l’any
A finals de l’any passat va ser
Suplement econòmic reconeguda com a empresa més
d’EL PERIÓDICO sostenible d’Andalusia en els Pre-
mis d’Agricultura i Pesca pel tre-
8 ball que realitza la seva planta de
Don Simón a Villanueva de los
Castillejos.

D’Abarán d’adopció

A Rami Aboukhair també se’l pot
considerar un murcià d’adopció.
El ja exconseller delegat de García
Carrión es va traslladar als 12
anys a la petita localitat d’Abarán,
on el seu pare va treballar com a
pediatre.

Al petit poble de la Vega Alta
del Segura –de tot just 13.000
habitants– va viure i va estudiar
Aboukhair fins que va aconse-
guir finalitzar els seus estudis
d’Econòmiques a la Universitat
de Múrcia amb un currículum
impecable abans de fer el salt a
nivell nacional a Repsol previ a la
seva meteòrica carrera al Banco
Santander.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

actius | 29 de maig del 2022

Activitats
Regals
I molta diversió
en família

Entendre-hSuipl+ement econòmic
d’EL PERIÓDICO
9

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. actius | 29 de maig del 2022
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
Una màquina adap-
Empreses tada i, a sota, peces
tenyides. | Juani Ruz

Si hi ha un procés tèxtil que s’em- Eficiència per fer aquestes tecnologies s’estalvia
porta la palma en matèria de con- sortir els colors fins a un 70% dels recursos hídrics
sum energètics, recursos hídrics i –ja que passa de 100 litres per
productes químics, aquest és, CARE ADAPTA MAQUINÀRIA DE TINTURA TÈXTIL PER quilo roba a només 22–, un 80%
sens dubte, el del tint. I això gri- REDUIR EL CONSUM D’AIGUA, D’ENERGIA I DE QUÍMICS d’energia i un 90% de substànci-
nyola en uns mercats en els quals es químiques. Això també permet
cada vegada es valoren més els Miguel Vilaplana optimitzar-ne la depuració. «Al
conceptes de sostenibilitat i eco- final –emfatitza–, el que fem a
logisme. Però aquest problema té de peces texanes i Romano L’empresa equips modulars, de manera que través d’aquestes tecnologies és
solució i ha arribat de la mà de Campese, directament, en una ha adequat més no sigui necessari sotmetre-la a passar d’un procés tradicional es-
Care Applications, una empresa secció de tintura. Després van una profunda transformació ni tàndard a un d’actualitzat i soste-
que adapta la maquinària encar- prestar els seus serveis en una de 100 equips canviar-la d’ubicació». Per acon- nible que ofereix resultats òptims
regada de tenyir la roba reduint companyia de fabricació de mà- pertanyents seguir la màxima eficiència, Care en el procés de tenyit de la roba. A
dràsticament la quantitat d’elec- quines; concretament, en un de- a firmes Applications ha desenvolupat dos més, els costos es redueixen i això
tricitat, d’aigua i de substàncies partament que s’encarregava de 16 països tipus de solucions. La primera no és poca cosa, tenint en compte
contaminants utilitzades. d’optimitzar-les i fer-les més consisteix en un procés d’absorció els preus actuals de l’electricitat i
adequades per a les finalitats per nojosa, especialitzada en des- per nebulització, que substitueix de les matèries primeres.»
Per cada quilo de roba per te- a les quals estaven concebudes. envolupament de producte. el sistema habitual de banyar les
nyir calen ni més ni menys que «Aquesta experiència acumula- peces. L’altra es basa en la reduc- Des que l’empresa va iniciar la
entre 60 i 100 litres d’aigua i una da durant 20 anys és el que ens La màxima responsable de ció de nitrogen i la supressió de seva etapa, han adaptat més d’un
important injecció d’energia i va fer fundar Care Applications l’empresa destaca: «El que fem, l’oxigen en el procés de tenyit, de centenar de màquines per a com-
químics que deixen ben clara la posant els nostres coneixements bàsicament, és estudiar la màqui- manera que també minimitza l’ús panyies tèxtils ubicades en 16 pa-
baixa eficiència d’aquest procés al servei de les empreses tèx- na de tintura per adaptar-la amb de productes químics. ïsos distribuïts per tot el món, en
industrial. Conscients d’això el tils», emfatitza Carmina, que una trajectòria que ha sabut re-
matrimoni format per Carmina exerceix com a gerent de la fir- I els resultats que aconseguei- conèixer l’Institut Tecnològic
Ferri i Romano Campese va deci- ma, mentre que el seu marit n’és xen, ja sigui amb un sol sistema o Tèxtil (Aitex) amb el seu premi a
dir crear el 2015 l’empresa Care el director tècnic. L’equip el amb la combinació de tots dos, la sostenibilitat. La pandèmia,
Applications, amb seu a la ciutat completa l’enginyera Belén Hi- són més que ressenyables. Carmi- que va afectar especialment la
alacantina d’Alcoi, al centre d’un na Ferri assenyala que amb indústria de la moda, també va
potent clúster tèxtil. reduir l’activitat de Care Applica-
tions, tot i que confia a recuperar
Tots dos treballaven ja en el aviat el mig milió de facturació
sector. Carmina Ferri com a res- anterior a la crisi.
ponsable d’una planta d’acabats

Suplement econòmic
d’EL PERIÓDICO

10

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

actius | 29 de maig del 2022

Suplement econòmic
d’EL PERIÓDICO

11

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. actius | 29 de maig del 2022
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

En concret

Després de l’exercici de flagel·lació pàtria UN OPTIMISTA sensibilitat social que s’introdueix, gaire-
davant el 0,3% magre de creixement ex- BEN INFORMAT bé com a novetat i la llista àmplia de refor-
perimentat per Espanya en el primer tri- mes estructurals que es proposen en el
mestre d’aquest any, ara constatem que JORDI context d’una Estratègia Integral (i con-
no ha sigut tan dolent, comparat amb el SEVILLA sensuada, afegeixo jo) per a diversos
0,1% que ha resultat ser la mitjana dels anys/legislatures.
països de l’OCDE, amb Alemanya amb un ECONOMISTA
0,2%, França amb el 0% o Itàlia, el Japó i La inflació o la lluita contra el canvi cli-
els EUA en negatiu. I és que la guerra oblidem, s’entaula, a més, una batalla per a Ucraïna, millor que d’altres, tot i que màtic no són socialment neutres. Colpe-
d’Ucraïna ha agreujat els efectes negatius la llibertat i contra l’autocràcia. amb una dispersió sectorial i geogràfica gen amb més intensitat relativa els
encara vigents de la pandèmia i la inter- elevada. Tret de per la inflació, que s’ex- menys afavorits. «S’estima que les llars
rupció de subministraments. I el veredicte del Banc d’Es- plica per la pujada de preus de l’energia i amb menor renda haurien suportat en els
panya és... els aliments tots dos importats, que es- últims mesos una taxa d’inflació 1,2 pp
A la reunió, aquesta setmana, del pera que abasti una mitjana anual del superior a les que van enfrontar les llars
Fòrum de Davos, la directora gerent de Recuperació incompleta i desigual, en un 7,5%, per descendir l’any vinent fins a amb més nivell de renda» pel pes relatiu
l’FMI ha arribat a qualificar el moment context inflacionari i incert. Necessitat entorn del 2%. més gran d’alimentació i energia a la cis-
actual com «el repte més gran des de la d’una estratègia integral (i consensuada) tella de la compra.
segona guerra mundial». I dues noves de reformes per afrontar els reptes estruc- Podem dir, doncs, que si l’economia es-
preocupacions han adquirit força: la crisi turals de l’economia espanyola. En panyola va patir més la pandèmia per estar D’altra banda, «els riscos físics i de
energètica i la crisi alimentària que, su- aquests dos paràgrafs el Banc d’Espanya especialitzada en aquells sectors més col- transició vinculats a l’escalfament global,
mades a les anteriors posen final a tres resumeix l’Informe Anual 2021, presentat pejats per les restriccions als moviments podrien afectar de manera més intensa les
dècades d’una determinada concepció aquesta setmana pel seu governador. per motius sanitaris (comerç i turisme), llars i les empreses més vulnerables». Te-
de la globalització. està encaixant millor els problemes deri- nir en compte els dos fets per emprendre
De les seves més de tres-centes pàgi- vats de la guerra, tret del preu de l’energia polítiques que contrarestin aquest efecte
La guerra de Putin i el bloqueig poste- nes i recomanacions, trio algunes coses. sobre què el Govern acaba d’adoptar me- serà fonamental per evitar que els més
rior a Rússia han revolucionat el mercat Si vam créixer un 5,1% l’any passat i el sures disruptives pendents, encara, del desfavorits es quedin enrere en la supera-
energètic mundial, amb problemes de Banc espera tancar aquest any amb el vistiplau definitiu de Brussel·les. ció dels dos assumptes.
falta de subministrament i amb preus 4,5%, podem afirmar que Espanya haurà
disparats del gas (triplicat) i del petroli (el esquivat la recessió induïda per la guerra I mentrestant, mantenim un ritme ele- Mentre a curt termini l’evolució de
Brent ha passat en dos anys de 28 dòlars vat de creació d’ocupació. Vull destacar l’economia espanyola depèn de la supera-
barril a 129). Tot això, a més, està provo- dos assumptes addicionals de l’Informe: la ció definitiva de la pandèmia, l’evolució
cant un efecte triple: un reajustament del conflicte bèl·lic a Ucraïna i per la per-
geoestratègic amb països com Qatar, Al- sistència de l’actual episodi inflacionista,
gèria, EUA o Noruega, que vol suplir el aconseguir a mitjà termini «un camí de
buit de subministrament a Europa; un creixement robust, sostenible i inclusiu»
ressorgir del carbó com a font energètica dependrà de la resposta que donem a un
alternativa, que el seu preu també ha conjunt de reptes estructurals d’enorme
apujat juntament amb la demanda i un calat, que només es poden abordar mit-
impuls a les energies renovables que jançant una estratègia integral, amb voca-
igualment està apujant els preus dels ció de permanència.
materials. En resum, els costos energètics
han disparat la inflació i els buits de Nou reformes que van des d’afavorir el
subministraments estan provocant un creixement de la mida mitjana de les em-
reajustament al mapa mundial de preses, fins a potenciar l’ocupabilitat dels
subministradors. treballadors grans o l’increment del capital
tecnològic. Un pla ambiciós que determina-
En paral·lel, la guerra ha convulsat, rà l’ambició de país que tenim, ja que no-
també, els mercats de cereals, oli de gira- més pot ser abordat des d’un gran acord
sol i fertilitzants, i ha provocat escassetat polític i social entorn de les polítiques de-
de subministraments i pujades fortes en finides i aplicades.
preus en mercats que ja eren alcistes pels
problemes climàtics (sequera a l’Àfrica) Tres finestres d’oportunitat
sobre algunes collites. L’índex de preus per a Espanya
de la FAO assenyala augments de 30
punts percentuals en un any, que es tra- El procés de desglobalització i de conflicte
dueix en inflació a Occident i en gana i entre democràcia i autocràcia que s’ha
malnutrició en altres zones del planeta. obert davant de nosaltres, proporciona
Malgrat les reserves elevades d’aliments i molts problemes com hem vist. Però tam-
de les ajudes implantades pel Banc Mun- bé ofereix algunes oportunitats si sabem
dial, s’espera que uns 800 milions de actuar amb rapidesa i determinació. Al-
persones entrin en situació de desnutrició menys en tres finestres: podem ser la pla-
a tot el món. taforma gasística europea; podem ser la
fàbrica europea de microxips (el Perte
Crisi alimentària i crisi energètica, unit acabat d’aprovar és un bon pas en la direc-
a la crisi climàtica prèvia, anticipen una ció correcta) i hem de reforçar la nostra in-
elevació forta del número i intensitat dels dústria espacial i de defensa.
conflictes socials. Pendent, tot això, de la
durada de la guerra a Ucraïna on, no ho Tots ells assumptes, al costat de les re-
formes estructurals, molt més transcen-
Suplement econòmic dentals per al nostre futur que la majoria
d’EL PERIÓDICO de debats en què ens solem embolicar. I
molt més, en tot cas, que els tics del passat
12 amb què, amb massa freqüència, reaccio-
nem. Per exemple, apujar o abaixar im-
postos és irrellevant per als desafiaments
que tenim per davant.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

actius | 29 de maig del 2022

* Les despeses d’enviament per als no Socis del Club són de 5,9 euros per a tota la Península Secrets del Mediterrani En col·laboració amb:

Montsant, Mallorca i València Entendre +

La selecció de José Peñín 49
Escriptor i Fundador
de la Guía Peñín 85€SELECCIÓ MAIG

Gotes del Montsant 2019 Ses Nines Selecció 07/9 2019 Maloco 2020

“Alfredo Arribas, autor del vi, té un pacte amb el paisatge “Ses Nines és un curiós joc on s’ajunten els raïms “Una bona identificació de la varietat boval
de Montsant, les seves herbes de muntanya i fruites de de Bordeus per l’aroma i la intensitat del seu color per la fruita vermella i l’expressió mediterrània.
Un negre ecològic de les terres altes de València
bardisses que es fonen amb els dos raïms que impregnen i els de Mallorca què evoquen la fruita, l’herba amb una bona relació preu-qualitat”, Jose Peñín.
el primer glop”, Jose Peñín. i la flor seca deL Mediterrani”, Jose Peñín.
D.O. València
D.O. Montsant D.O. Binissalem Boval 100%
Carinyena 50% i Garnatxa 50% Manto Negro 44%, Syrah 29%, Merlot 18%, Callet 7%, CS 2%

TRIA LA TEVA MODALITAT DE COMPRA: ANAR A L’OFERTA

Compra aquesta selecció a un preu exclusiu, més despeses d’enviament Patrocinat per

O bé, DONA’T D’ALTA a Club de Vins Casa Gourmet i a més, gaudeix d’aquests avantatges: Aigua MinerSaul Npaletumrael dnet Gecaloícniaòmic
Mantingues el ritme qude’Et’eLxigPeEixRelIdÓiaDaICO
• Despeses d’enviament SEMPRE GRATIS en la selecció
• Cada mes, sis ampolles seleccionades pels experts de Casa Gourmet dia i recarrega’t amb l’ampolla de 0,33 litres
• Preus exclusius amb importants descomptes que té una mida fàcilment transportable
• Sense compromís de compra! Salta’t el mes sempre que vulguis
13per poder consumir en qualsevol lloc.
casagourmet.es  932 279 499 Lliuraments en 48 h @casagourmet.es

Dilluns a Divendres 9:30 a 18:00h

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. actius | 29 de maig del 2022
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
51a edició del
Tendències Fòrum Econòmic
Mundial | ‘actius’
Pedro Sánchez, pre-
sident del Govern,
a Davos | ‘actius’

Davos divisa noves ders polítics, socials i econò- fabricació dels microxips que
crisis a l’horitzó mics de tot el món es reuneixen requereix la indústria.
des de fa mig segle per detectar
LA PANDÈMIA I LA GUERRA PORTEN les grans tendències globals i Vuit líders empresarials espa-
EFECTES DE SEGONA RONDA SOBRE adaptar-hi les respostes dels nyols han participat en aquesta
governants i les oportunitats de edició del WEF. Hi han acudit els
ALIMENTS, ENERGIA I DEUTE negoci de les empreses. I, tot i presidents de Telefónica, José
que aquesta edició ha comptat María Álvarez-Pallete; de Na-
Rosa María Sánchez sultats que van ser publicats di- Cimera capitalista amb un nombre més baix d’as- turgy, Francisco Reynés; de
lluns, el dia que va començar el sistents (un total de 2.500) i BBVA, Carlos Torres; d’Iberdro-
La 51a edició del Fòrum Econò- Fòrum de Davos. L’informe fa En el mig segle que fa que exis- amb una escassa presència dels la, Ignacio Sánchez Galán i de
mic Mundial (WEF, per les seves al·lusió a la «crisi tridimensio- teix, el Fòrum de Davos ha anat Estats Units i de la Xina (i l’ab- Ferrovial, Rafael del Pino, així
sigles en anglès) ha finalitzat nal», de segona ronda, sobre ali- acompanyant (i impulsant) el sència total de Rússia), Davos com el conseller delegat de Rep-
aquesta setmana amb la sensa- ments, energia i deute (públic i procés de permanent reinvenció ha tornat a jugar el seu paper sol, Josu Jon Imaz. En represen-
ció que la incertesa que la inva- privat) al qual s’enfronta el món amb què el capitalisme liberal com a lloc de debat i prospecció. tació del Banco Santander, va
sió russa d’Ucraïna ha portat a la com a conseqüència de l’encade- està aconseguint sobreviure per acudir-ne el vicepresident exe-
geopolítica i a l’economia no ha nament de la pandèmia amb la sobre de qualsevol altre model «Per nosaltres, Davos és molt cutiu, José Linares. També hi va
fet més que començar. guerra a Ucraïna i adverteix que econòmic. En aquesta edició el important per detectar quines participar el CEO i fundador de
tot això «podria equivaler a una repte era enorme, ja que la inva- són la tendències mundials. Ens Citibeats, Iván Caballero.
«El potencial de devastadores tempesta perfecta que amenaça sió russa d’Ucraïna és interpre- permet anar adaptant-nos-hi
crisis secundàries és elevat», de devastar les economies dels tada com un atac al model de amb anticipació», explicava el Per primera vegada després de
s’adverteix en les conclusions de països en desenvolupament». democràcia liberal que rau en la directiu d’una multinacional dos anys ens reunim físicament,
l’enquesta trimestral que l’orga- base del capitalisme. espanyola. «No obstant, m’ha i en els últims sis anys ha passat
nització realitza entre econo- Els pitjors efectes de la crisi faltat escoltar receptes», va un Brexit, una pandèmia i una
mistes en cap de tot el món, re- energètica s’esperen per a l’hi- La petita localitat suïssa de afegir després. guerra a Ucraïna. És un Davos
vern i les conseqüències de la Davos, als Alps, és el lloc on lí- que se celebra després que hagin
Suplement econòmic que podria ser «la pitjor fam en Els nous reptes apunten en la succeït moltes coses inespera-
d’EL PERIÓDICO dècades» –en paraules del can- Álvarez-Pallete: direcció de la crisi alimentària, des. Hi ha moltes preguntes i tots
celler alemany, Olaf Scholz– «Hi ha moltes la inflació i l’energia. Els eco- anem buscant respostes sobre
14 poden arribar a partir de l’any preguntes i nomistes enquestats perceben què pot implicar tot això en el fu-
que ve. D’aquí ve el pòsit de pes- tots anem la desglobalització com «la tur», va reflexionar Álvarez-Pa-
simisme que ha deixat aquest buscant tendència més significativa que llete amb un grup de periodistes.
Davos, per molt que el fundador respostes» s’observa en aquests moments
del WEF, Klaus Schawb, s’es- en l’economia mundial» i la Davos és, a més, el lloc on els
forcés a parlar de «sensació conseqüència és la relocalitza- directius poden programar una
d’optimisme» dijous, en la jor- ció de processos productius a ambiciosa agenda de reunions
nada de clausura. Europa i en països desenvolu- bilaterals, al més alt nivell, amb
pats per evitar la dependència fons i bancs d’inversió, proveï-
de tercers països en béns essen- dors, competidors, ministres,
cials. Aquesta és precisament la presidents de governs o regula-
tendència que ha portat el pre- dors. «Un sol dia pots mantenir
sident espanyol, Pedro Sán- més reunions d’alt nivell que en
chez, a entrevistar-se amb molts mesos, sense necessitat
grans tecnològiques nord- d’agafar l’avió ni travessar con-
americanes dins de la carrera tinents», explicava un assistent,
europea per atraure milionàri- i això no deixa de ser un dels va-
es inversions per al disseny i la lors més apreciats per les em-
preses que acudeixen a Davos.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. actius | 29 de maig del 2022
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Finances personals

La digitalització ha acostat les ¿Què puc fer amb en opinions d’Internet», alerta
borses de valors i la inversió a les les ‘cripto’? Piqueras.
llars. Ara, qualsevol ciutadà pot
invertir des de l’ordinador en ELS EXPERTS DEBATEN SOBRE FINS ON ARRIBARÀ La realitat és que, des de l’ini-
productes de molta volatilitat i EL CRAC DE LES MONEDES VIRTUALS ci del 2020 fins al novembre del
risc com les criptomonedes, en- 2021, el valor de mercat dels
coratjats per múltiples anuncis, Lorena Martín principals criptoactius es va
influencers i posts de xarxes socials. multiplicar per més de 13, segons
De fet, els joves d’entre 18 i 24 Símbols de el Banc d’Espanya. I això va pas-
anys són els que tenen un percen- monedes gravades sar després que el 2018 el Bitcoin
tatge d’adopció més gran, segons en metall. | ‘actius’ perdés un 80% del seu valor, un
un estudi recent del Banc d’Espa- percentatge força superior a la
nya. La facilitat per obtenir prés- la quantitat de deute que havia S’aconsella no versor de la mateixa pàgina web. caiguda recent. Per això, la reco-
tecs per part dels bancs i la possi- acumulat comprant. Vaig caure deixar-se portar En els casos més extrems, el suï- manació dels experts principals
bilitat d’operar amb aquests di- en una depressió molt profunda», per les emocions cidi sembla l’única via: «Vaig per- seria no deixar-se portar per les
ners a les plataformes digitals va escriure un usuari del sub Red- dre més de 450.000 dòlars, no puc emocions i aguantar la tensió
n’ha portat molts al límit en el ja dit r/TerraLuna. «No puc creure i suportar pagar el banc. Perdré la meva llar sense vendre. En qualsevol cas,
anomenat cripto hivern. que això estigui passant, bàsica- el‘cripto hivern’ aviat. El suïcidi és l’única sortida els analistes destaquen que no es
ment vaig perdre 60.000 dòlars per a mi». pot generalitzar perquè cada cas
El Bitcoin ha caigut un 50% en de la nit al dia amb el que podria sense vendre és un món.
sis mesos, després de fregar els haver-se considerat un actiu de La majoria dels inversors
60.000 euros de valoració; Ethe- risc fa tres dies i no puc fer res al pertanyen a la cultura de la rapi- «Sempre que han arribat a mí-
reum, per la seva part, ha baixat respecte», lamenta un altre in- desa: «Es basen en el fet que el nims ha pujat després. L’únic que
un 45% des del seu punt més alt. seu cunyat ha doblat els diners o queda és no deixar-se guiar pel
Els motius van més enllà de la pu- sentiment de mercat perquè és el
jada dels tipus d’interès de la Re- pitjor moment», segons Alberto
serva Federal dels Estats Units, la Gordo soci fundador de Protein
falta de subministraments, la in- Capital. «Cada vegada les xarxes
certesa del petroli i el context de d’aquestes monedes són més se-
guerra. L’afectació més gran res- gures i tenen més usuaris. La con-
pon a la pràctica desaparició clusió és que el preu pujarà»,
d’algunes de les anomenades
stablecoin, que el seu nom pa- afegeix Gordo.
radoxalment significa mo- La necessitat de recuperar
neda estable, i que ha creat
una fuga de capital de les di- els diners i l’horitzó del ter-
vises virtuals. mini de la inversió determi-
na l’estratègia. A llarg ter-
«S’ajunten diversos fac- mini s’ha d’esperar, no
tors, però el principal és in-
tentar que sigui estable una obstant, «a curt termini ja
cosa digital. És una quime- s’han perdut els diners, so-
ra i les cripto estan disse- bretot si es tracta de mone-
nyades perquè ningú les des minoritàries. No hi ha
controli», explica Martín res més a fer», sentencia
Piqueras, professor d’OBS l’expert de Protein Capital.
Business School i expert en
estratègia digital a Gartner. Regulació a l’espera
Aquest fa referència a la mone-
da estable Terra (Lluna/UST), El futur quedarà marcat
que el seu valor s’havia intentat per una regulació que assetgi
lligar de manera artificial al dòlar. l’activitat de les criptomone-
Ara, aquesta ha vist separar la se- des, tot i que Espanya ha sigut
va cotització de la moneda nord- dels primers països a supervisar
americana de la nit al dia i perdre l’activitat publicitària dels cripto-
el 99% del valor. actius, segons la CNMV. «Existi-
ran i possiblement només hi hagi
Les stablecoins, bàsicament, el criptomonedes en un futur, però
que busquen és oferir un dipòsit segurament amb un altre format
intermediari entre una cripto- molt més avalat, com el que s’es-
moneda i una altra per evitar ha- tà parlant a la Comunitat Europea
ver de vendre per dòlars o euros amb l’euro digital», explica Pi-
tradicionals. «La fallida de Terra queras. En aquest cas, possible-
(Lluna/UST) ha generat un pro- ment, tindrien una llibertat d’ús
cés de desconfiança que s’ha major i un valor garantit. Tot i que
traslladat a tots els mercats en això no es preveu que passi amb
general», explica Darío García, les monedes actuals, sinó només
analista de XTB. amb les noves monedes que en-
cara estan per arribar, potser, a
I també ha afectat l’estabilitat tots els ciutadans.
financera i emocional de les per-
sones que van confiar en el seu Suplement econòmic
funcionament. «Els meus 170.000 d’EL PERIÓDICO
dòlars es van convertir en 7.000.
Aquesta quantitat era menor que 15

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. actius | 29 de maig del 2022
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Perfil

Jaime Martorell Suárez, Jaime croelectrònica i les telecomuni-
comissionat especial Martorell cacions. Discret i «un crac». Així
per al PERTE dels és com el defineixen els que hi
COMISSIONAT ESPECIAL han tingut algun contacte. Viu a
semiconductors | ‘actius’ PER AL PERTE DELS cavall entre Espanya i els Estats
SEMICONDUCTORS Units, ja que compta amb negocis
Aquest enginyer en un país i l’altre. Fa molts anys
de‘telecos’ El senyor que està dedicat a crear i impul-
dels xips sar companyies tecnològiques,
Suplement econòmic alhora que ha ocupat càrrecs di-
Agustí Sala rectius rellevants en grans com-
atresora més ded’EL PERIÓDICO panyies del sector.
40 anys El projecte estratègic de trans-
formació PERTE) de la indústria A Martorell se’l pot considerar
16 d’experiència dels xips és el de més dotació dels un pioner espanyol a Silicon Va-
aprovats fins ara pel Govern: lley, bressol de les grans tecnolò-
12.250 milions d’euros proce- giques dels Estats Units. Format a
dents dels fons europeus Next Ge- la Universitat de Santa Clara, a
neration amb la intenció de pro- Califòrnia, un dels pilars d’aquest
vocar un efecte arrossegament de ecosistema, el 1983, va participar
capital privat. en la fundació de l’empresa de
semiconductors Logic Devices,
Intel ja ha afirmat que destina- amb seu a Sunnyvale. Anterior-
rà 200 milions per al centre de ment va passar per la productora
desenvolupament de xips al Bar- nord-americana de xips Fair-
celona Supercomputing Center child. Aquest enginyer de teleco-
(BSC), un dels actius fonamentals municacions va treballar durant
d’aquest puzle. Fins a 200 milions 14 anys als EUA en diverses em-
d’euros més procediran d’aques- preses del sector electrònic com
ta bossa important creada a la Gould Semiconductors.
Unió Europea per transformar les
economies. Quatre anys després d’haver
fundat Logic Devices, el 1987, va
Igual com es va fer amb el tornar a Espanya per convertir-se
PERTE de la llengua, al capdavant en director general d’ATT Micro-
s’hi ha posat Cristina Gallach, electrònica, a la fàbrica de xips de
l’única dona espanyola que ha es- Tres Cantos, a Madrid. Ha sigut
tat en llocs de rellevància a les tres president de Motorola a Espanya
grans organitzacions internacio- i vicepresident als EUA, país en
nals (la Unió Europea, l’ONU i què va ocupar també el càrrec de
l’OTAN), aquest projecte ambici- vicepresident per a Rockwell In-
ós comptarà amb un empresari ternational. També va ser conse-
molt expert al capdavant. ller delegat d’Amper i RT, així
com director general d’ONO, no-
Jaime Martorell Suárez (Bar- més per esmentar alguns dels
celona, 1953) serà el comissionat càrrecs que ha ocupat. Compta
especial per dirigir aquest Perte. amb una experiència de més de
Compta amb una carrera acredi- 40 anys en el llançament i gestió
tada de més de 40 anys en la mi- d’empreses tecnològiques a esca-
la internacional.
Algú que domina el silici
Algunes de les ocupacions ac-
«Estem molt contents no només pel PERTE, que és una gran notícia tuals consisteixen a presidir la bi-
per al sector, sinó perquè hi posen al capdavant algú que sap de la otecnològica Instant Biosensing
matèria», afirma Mateo Valero, director del Barcelona Supercom- Technologies, dedicada a perfec-
puting Center, un dels actius en què el Govern vol edificar el projec- cionar els tests del coronavirus; o
te que pretén cobrir tota la cadena de valor de la indústria dels se- Altanetica, una companyia que va
miconductors, del disseny a la producció. fundar fa una dècada, destinada a
proporcionar internet d’alta qua-
litat a la Costa Brava.

Martorell, que es podria bate-
jar com el senyor dels xips, coor-
dinarà els treballs de vuit minis-
teris i la presidència del Govern
que, al seu torn, comptaran amb
la vicepresidenta primera i minis-
tra d’Economia, Nadia Calviño
com a presidenta. També comp-
tarà amb un grup d’experts re-
presentants del món acadèmic,
científic i empresarial. La seva
tasca consistirà a crear un ecosis-
tema potent per fer d’Espanya un
referent en semiconductors.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. BY

AIRBAGAquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
DIUMENGE, 29 DE MAIG DEL 2022 · NÚMERO 1063

cie més gran pintada en el color de la car-
rosseria, alhora que els tubs d’escapament
són de mida més gran en funció de la va-
riant de motor. De sèrie les llantes són de 17
polzades, però poden ser de 18 o 19 polza-
des si s’opta per l’M Sport package Pro que
presenta detalls estètics específics. En la
gamma de colors s’han afegit dues noves
tonalitats grises metal·litzades.

GAMMA FORTA La Sèrie 3 de BMW ha demostrat de sobres ser la més completa de la marca alemanya per a mercats com l’espanyol. INTERIOR RENOVAT
El canvi més apreciable es produeix a l’in-
BMW SÈRIE 3 terior, on al tablier, que s’ha redissenyat,
s’han eliminat les dues pantalles que hi ha-
BMW ACTUALITZA EL SÈRIE 3 AMB UNA RENOVACIÓ ESTÈTICA PER FORA I PER DINS PER A LES DUES VERSIONS via fins ara i s’han substituït per una de 12,3
DE CARROSSERIA. MILLORA TAMBÉ L’EQUIPAMENT I MANTÉ ELS MATEIXOS MOTORS polzades i una altra de 14,9 polzades col·lo-
cades una al costat de l’altra i orientada cap
M. ÁNGELES PUJOL al conductor la segona, com ja s’ha pogut
BARCELONA veure en l’i7 i l’X7. Amb aquest canvi s’han
eliminat els comandaments del climatitza-
MW té en el Sèrie 3 un dels seus dor de tres zones, que forma part de l’equi-
models més emblemàtics que pament de sèrie i que ara es maneja des de
la pantalla central. La consola central tam-
B Per continuarhaestatocupantunllocpredo- bé ha sigut redissenyada ubicant el petit
minant en el volum de les seves comandament selector de la caixa de can-
vendes al llarg dels seus més de 45 anys vis automàtica de vuit velocitats que ha re-
d’existència des del seu llançament. Suma emplaçat la palanca que hi havia.
set generacions acaparant el beneplàcit de
molts usuaris, però després de quatre anys BMW ha incrementat l’equipament de
sèrie i a més del climatitzador de tres zones,
liderantdes de l’aparició de l’última, la firma ba- compta amb el sistema de navegació Live
Cockpit Plus, el mirall retrovisor amb en-
varesa ha considerat arribat el moment fosquiment automàtic i sensors d’ajuda a
d’actualitzar el model en les seves dues l’aparcament a davant i darrere.
versions de carrosseria, berlina i familiar
Touring, i donar-li una imatge més actual. Pel que fa a les ajudes a la conducció, de
Són retocs estètics per fora i per dins, apro- sèrie es disposa del sistema de frenada au-
fitant l’ocasió per aportar també millores a tomàtica d’emergència, avís de sortida in-
l’equipament, però sense tocar la gamma voluntària de carril i programador de velo-
de motors que es manté invariable. citat tot i que en opció també es pot dispo-
D’aquesta manera el Sèrie 3 que arribarà al sar del control de creuer amb funció de pa-
mercat el mes de juliol ofereix una nova rada i arrencada, la detecció de semàfors i
imatge que ha de permetre-li seguir a la el limitador automàtic de velocitat.
bretxa en el segon cicle de vida d’aquesta
setena generació. ÀMPLIA GAMMA DE MOTORS
BMW no ha canviat l’oferta de motors, que
IMATGE ACTUALITZADA NOVA VISIÓ Per dins el Sèrie 3 aconsegueix oferir noves opcions visuals per al conductor, amb continua constant de quatre motors de ga-
Els retocs estètics externs que s’han portat una gran pantalla panoràmica que ara té molt més pes en la gestió del cotxe. solina amb potències que van des de 156
a terme no són espectaculars però sí prou fins a 374 CV. La gamma dièsel està confi-
importants per apreciar els canvis experi- gurada per quatre versions amb potències
mentats, especialment pel que fa el frontal. de 150 a 340 CV i compten, a més, amb un
El para-xocs és de nou disseny i ofereix sistema d’hibridació lleugera de 48 V, tec-
unes entrades d’aire més grans, mentre nologia que els permet disfrutar de l’eti-
que la calandra, en negre brillant, manté la queta Eco de la DGT. Tots aquests motors
seva mida però ha accentuat la seva forma van associats a una caixa de canvi auto-
octogonal. Els fars full led, per la seva part, màtica de vuit relacions.
són més fins i ofereixen una firma llumino-
sa en forma d’L invertida. Així mateix, hi ha dues versions híbrides
endollables que ofereixen 204 i 292 CV de
En la defensa el para-xocs és de nou potència i per a les quals BMW anuncia
disseny i ofereix una proporció de superfí- una autonomia en mode elèctric de fins a
60 quilòmetres.

Com és habitual en la marca alemanya,
s’ofereix la possibilitat de triar entre propul-
sió posterior o tracció a les quatre rodes
que està disponible a dues de les versions
gasolina, dues de dièsel i en totes les va-
riants híbrides endollables.

La comercialització d’aquest nou BMW
Sèrie 3 començarà al juliol, però de mo-
ment no s’han donat a conèixer els preus.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

02 DIUMENGE, 29 DE MAIG DEL 2022
AIRBAG EL PERIÓDICO COTXES

AUDI RS

LA GAMMA RS D’AUDI SPORT
ENS PERMET UTILITZAR EL COTXE
EN LA NOSTRA VIDA DIÀRIA,
O DESCARREGAR ADRENALINA,
QUAN ÉS POSSIBLE

Del dia a dia a la passió dels circuits

RAÚL RODRÍGUEZ d’una potència de quatre-cents cavalls de
RPAMPLONA potència. Fem un salt i anem a RS 4 Avant,
S és una denominació que tot- un cotxe molt bonic, i que a Europa tenen
hom associa a l’esportivitat i a una gran acceptació, malgrat que a Es-
les màximes prestacions. No panya l’estil caravan encara no està gaire
obstant, la gamma RS és alguna introduït, i els conductors tenen moltes re-
ticències per les seves dimensions, tot i que
cosa més que potència, luxe i versatilitat. no contemplen la seva comoditat. Un salt
que ve acompanyat per una mica més de
Els vehicles que incorporen aquesta de- potència, amb 450 CV.

nominació són un banc de proves de la fir- Anem pujant les prestacions, i ara te-
nim l’RS 5, en les seves versions Coupé i
ma germànica que, posteriorment, tras- Sportback. Ens mantenim en els 450 ca-
valls de potència, però ja som davant
lladen als seus models més «mortals», per d’uns models prestacionals, on la mida
comença a jugar al seu favor.
això la importància que Audi li dona a la
El salt que ve a continuació ja és
seva gamma RS. important, ja que en els RS 6 Avant,
RS 7 Sportback i RS Q8, saltem als
Estem parlant d’una àmplia gamma de 600 CV. No hi ha dubte que estem
parlant d’una potència important,
models i acabats, que inclou models més però no és menys cert que són vehi-
cles més pesants, que necessiten
grans, més petits, més equips, això de més cavalls per poder moure’s amb
l’agilitat que necessita la gamma RS.
menys equipats ho deixarem en l’aire, i
Deixem els models, en direm «se-
amb més, i més potència. Una gamma per a FAMÍLIA VELOÇ Les versions Avant de la riosos», i anem per les joies de la co-
gamma RS combinen la polivalència de les rona. Models que a més de comptar
tots els gustos. Deu models i catorze car- «ranxeres» amb les altes prestacions. AUDI amb una potència extraordinària,
ofereixen un disseny únic. Es tracta del TT
rosseries que tenen molts elements en co- A LA PISTA El traçat del circuit de Los Arcos, RS Coupé de 400 CV i l’R8 V10 amb les se-
a Navarra, va ser un immillorable escenari per ves variants Performance, Performance
mú, malgrat ser tan diferents. poder provar cada un dels components del quattro i Spyder de 570 i 620 CV.
catàleg Audi RS. AUDI A dalt de tot de la gamma RS hi ha un
Depenent del model, la car- model... elèctric, i és que aquest és el futur
dels models més potents d’Audi. Són 646
rosseria està eixamplada, amb CV, la potència dels quals l’entreguen des
del primer moment. La millor manera de
posteriors amb un disseny es- provar-lo és accelerant a fons des d’aturat, i
encara bo que vam seguir el consell del
pecífic i llantes de disseny que monitor, que ens va recomanar recolzar el
cap al capçal, ja que d’una altra manera ens
van des de les 19 fins a les 23 marejaríem. Una sensació brutal, difícil-
ment explicable.
polzades.

Audi va presentar al circuit

de Los Arcos 8.130 CV de

potència. Una barbaritat. I el Establir una classificació de la gamma
RS d’Audi és una missió impossible. Sobre-
cert és que només escoltant els tot perquè un conductor prima la potèn-
cia, un altre les prestacions i molts més el
motors s’accelera el pols i t’em- disseny, per això ens hem inclinat per les
dimensions per explicar-vos els deu mo-
peny a pujar-hi al més aviat dels dels quals es compon la gamma.

possible i seguir els consells Arrenquem amb l’RS3, que presenta
dos acabats, el sedan i l’Sportback, que
dels monitors per disfrutar al compta amb un aspecte més esportiu amb
la seva posterior estil cupè. En aquest cas
màxim. Igual com va passar també tindrem l’opció de comptar amb
una versió quattro. Per als que busquin l’es-
amb el recorregut per carrete- til SUV, saltem a l’RS3 Q3 quattro Stronic.
En tots aquests casos, estaríem parlant
res convencionals, Audi va

desplaçar tot el seu potencial.

Vam tenir l’oportunitat de pro-

var tots els models i potències, i si va que-

dar una cosa clara, per sobre de tot, va ser

la sensació d’esportivitat, de potència, i de

seguretat.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

03DIUMENGE, 29 DE MAIG DEL 2022

COTXES EL PERIÓDICO AIRBAG

darrere, i ofereix tracció total i màximes
prestacions d’adherència en qualsevol ti-
pus de superfície i esportivitat amb una
acceleració de 0 a 100 km/h en 6,3 se-
gons i una velocitat màxima limitada de
180 km/h.

Equipa de sèrie el selector de perfils
de conducció que permet al conductor
influir en el funcionament i entrega dels
motors elèctrics, així com en la recupe-
ració i la direcció, que pot ser progressi-
va i directa a mesura que l’angle de gir
augmenta. Com a opció pot equipar la
regulació electrònica de la suspensió
adaptativa (DCC), que li permet adap-
tar-se sense problemes a les exigències
que se li plantegin.

Aposta electrificada BATERIA DE GRAN CAPACITAT
de VW entre els SUV cupè Tots els motors de l’ID.5 utilitzen una
gran bateria d’ions de liti que pot emma-
VOLKSWAGEN ID.5 gatzemar 77 kWh d’energia. Amb aques-
ta bateria, l’ID.5 Pro i l’ID.5 Pro Perfor-
EL DIFERENCIAL PERFIL CUPÈ I EL SEU EXCEL·LENT COEFICIENT AERODINÀMIC LI ATORGUEN UNA AUTONOMIA mance arriben fins a 514 km d’autono-
D’UNS 500 KM. VOLKSWAGEN OFEREIX TRES NIVELLS D’ACABAT: PRO, PRO PERFORMANCE I GTX mia (WLTP). La seva posició de muntat-
ge central sota de l’habitacle garanteix
JOSEP VIAPLANA reix un dinamisme més gran i un aspecte d’accionament elèctric i un ganxo de re- un centre de gravetat baix i una distribu-
VBARCELONA esportiu que s’accentua amb els grans molc abatible elèctricament. ció equilibrada del pes.
olkswagen ha apostat amb for- passos de roda que allotgen unes llantes
ça per l’electrificació i conti- de 19 a 21 polzades. TRES ACABATS, TRES POTÈNCIES L’ID.5 GTX, amb tracció total, té una
nua ampliant la gamma amb el L’ID.5 ofereix tres nivells d’acabat: Pro, autonomia de 490 km (WLTP). Amb la
llançament de l’ID.5, el primer Es tracta d’un vehicle molt versàtil Pro Performance i GTX i tres opcions de bateria de 77 kWh, l’ID.5 pot carregar en
que no renuncia a l’espai interior tant a motorització de 128 kW (174 CV), 150 una estació de càrrega de corrent continu
SUV cupè elèctric de la família que pre- les places posteriors com en el que fa re- kW (204 CV) i 220 kW (299 CV). Vaig po- amb un màxim de 135 kW en lloc de 125
ferència a la mida del maleter. L’ID.5, lò- der provar tant la Pro Performance com kW, i estalvia fins a nou minuts de temps
senta un disseny i acabat prèmium. No és gicament, es posiciona en el mercat per la GTX, que emula les mítiques sigles de càrrega quan es carrega del 5 al 80%
sobre de l’ID.4, i és una alternativa per a GTI, i em van fer una impressió ex- del SOC. L’ID.5 es pot carregar en 29 mi-
un cotxe trencador, ja que manté molts qui vulgui un model que es diferenciï pel cel·lent, tant en tecnologia i equipament nuts i l’ID.5 GTX en 36 minuts per recór-
disseny. com en comoditat, connectivitat i sensa- rer 390 km i 320 km, respectivament.
trets en comú amb l’ID.4, però destaca el cions de marxa.
Té una longitud exterior de 4,60 metres El Volkswagen ID.5 incorpora els més
seu coeficient aerodinàmic, que permet i un intereix de 2,77 metres, 1,85 metres L’ID.5 Pro i Pro Performance compten avançats sistemes d’ajuda a la conducció
d’ample i 1,61 metres d’alt. El maleter, en amb un motor elèctric a la part posterior com el Travel Assist amb dades de trànsit
una autonomia d’uns 500 quilòmetres. funció de la posició dels suports dels se- que s’encarrega de la propulsió, mentre real i el nou Park Assist Plus amb funció
ients posteriors, té una capacitat d’entre que en l’ID.5 GTX un motor elèctric fa de memòria. A més del guiat complet del
M’agrada el seu perfil cupè, que li dona 549 i 1.561 litres. Opcionalment, estan funcionar l’eix davanter i un altre el de cotxe, que inclou la direcció, l’acceleració
disponibles una contraporta posterior i frenada, el sistema pot reproduir les ma-
un toc característic, diferencial. El seu niobres individuals apreses recordant les
maniobres, per exemple, a l’aparcar en
disseny crida l’atenció perquè combina un garatge. Només has d’aparcar una ve-
gada i guardar la maniobra d’aparcament
l’elegància, l’esportivitat i la robustesa. i el vehicle la repetirà quan l’hi demanin.

Destaca la línia lateral, que al presentar la Per a les funcions d’ús i la visualitza-
ció al lloc de conducció incorpora una
caiguda del pilar C li atorga la caracterís- pantalla compacta darrere del volant i
una altra, situada al centre, de 12 polza-
tica silueta d’un SUV cupè, que li confe- des de sèrie. També ofereix un Head-up-
Display amb realitat augmentada i con-
trol per veu natural. Finalment, voldria
destacar que tant els fars davanters com
els grups òptics posteriors estan disse-
nyats amb l’última tecnologia led, men-
tre que els fars Matrix led IQ.LIGHT amb
Dynamic Light Assist i funció de benvin-
guda i grups òptics posteriors led 3D
amb intermitents dinàmics són de sèrie
per a l’ID.5 GTX.

MÉS QUALITAT Amb el nou ID.5 la marca alemanya introdueix el seu vaixell insígnia en el segment, de moment, oferint dos models amb més prestacions i equipaments. VOLKSWAGEN

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

04 DIUMENGE, 29 DE MAIG DEL 2022
AIRBAG EL PERIÓDICO COTXES

CITROËN C4,UNAGAMMACOMPLETA
EL REI DEL
‘MADE IN SPAIN’

EL MODEL COMPACTE LIDERA EL SEU SEGMENT I LA CLAU
DE L’ÈXIT ESTÀ EN LA CAPACITAT DE LA PLANTA DE MADRID
DE PRODUIR DIVERSOS MODELS DIFERENTS GRÀCIES
A LA PLATAFORMA MULTIENERGIA

XAVIER PÉREZ en tots els sentits, que ens garanteix un TÀNDEM PERFECTE Susana Remacha, directora de la planta de Stellantis a Madrid, i Nuno
MADRID volum de producció i un manteniment de Marques, director de Citroën a Espanya, aposten fort pel C4 com a baluard comercial.
l’ocupació, que són clau».
Al Cèsar el que és del Cèsar, i en aquest ADAPTAT AL FUTUR Per dins tota la gamma del Citroën C4 ofereix un alt nivell tecnològic.
cas a Espanya el que és del Citroën C4. La El mix de producció de la versió elèctri-
marca francesa té a Villaverde (Madrid) el ca és relativament elevat, tot i que les uni-
baluard des del qual surten cada dia una tats que es queden a Espanya continuen
mitjana de 444 cotxes diaris del model C4, sent poques. Remacha apunta que «el
el seu supervendes europeu (i en exclusi- nostre volum de producció d’ë-C4 va ar-
va mundial). No és estrany, llavors, que el rencar l’any entorn d’un 17% (dels 20.000
director de la marca a Espanya, Nuno que es produeixen 4.000 són elèctrics), i
Marques, i Susana Remacha, responsable ara devem estar en un 22%. Esperem arri-
de la plana madrilenya vulguin emfatitzar bar a final d’any amb un 25 o 26%. A Es-
en la importància d’aquest model per a panya el volum d’elèctric que es queda és
Citroën i la seva estratègia. d’un 10%. Portugal dobla el volum per-
centual d’Espanya», assenyala la directo-
El Citroën C4 basa el seu èxit en la seva ra de la fàbrica.
condició de disposar d’una plataforma
multienergia del grup Stellantis. Això per- I és que treure rendibilitat al cotxe elèc-
met aconseguir uns volums de vendes im- tric no és fàcil. Susana Remacha explica
portants, i tenir una fàbrica amb prou fle- que «si comparem la rendibilitat d’un
xibilitat com per atendre una producció cotxe elèctric a la d’un de combustió, en el
de 80.000 unitats anuals (tot i que la capa- procés de fabricació i el cost, és aproxima-
citat total de la fàbrica pot créixer fins als dament la mateixa. Si que és cert que al
150.000 cotxes). Per a Nuno Marques, «és principi, quan estàs construint la cadena
el nostre model d’èxit en el mercat espa- de valor de producció, amb el tema de les
nyol com a líder del segment i amb l’ë-C4 bateries i altres, és una mica més costós
com a elèctric més venut a l’abril. A més és perquè cal fer molts més tests del tema
un model que té un trajecte sòlid a tots els elèctric, però una vegada es fa el cost és el
canals de venda». mateix que si en fas un de combustió».

Respecte a la versió 100% elèctrica, La clau està en la flexibilitat de la plan-
Marques reconeix que «l’ë-C4 és clau en ta. «Fabricar un cotxe amb plataforma
un context en el qual tenim clar que l’elec- multienergia no és un problema. Va en
trificació ha vingut per quedar-se. És cert funció de la planta, però la part inicial de
que a Espanya és una mica complicat per trimm i revestiments exteriors és la ma-
les diferències de legislació entre comuni- teixa, és en el que anomenem el casament
tats i ciutats, això és difícil d’entendre i ho on s’ajunta el xassís i la mecànica, on hi
fa més complicat. Però aquest model fun- pot haver més diferències. Per això es tre-
ciona, tant per disseny emocional com la balla amb plataformes (el suport pel qual
proposta d’una silueta i diverses mecàni- van els vehicles) combinades, perquè et
ques basat en la seva plataforma multie- dona més flexibilitat i et permet mantenir
nergia. Una estratègia que aplicarem tam- nivells alts de producció. Això et permet
bé en el desenvolupament del C5X». marcar les diferències», comenta Susana
Remacha.
FÀBRICA POLIVALENT I FLEXIBLE
Disposar d’una fàbrica dissenyada per EL MERCAT IDEAL
aprofitar al màxim la plataforma multi- El mercat del cotxe elèctric a Espanya no
energia és un gran pas. Susana Remacha, és elevat, i més en un context actual de re-
que abans d’exercir la direcció de la plan- cessió comercial. Nuno Marques mostra
ta de Madrid era responsable de la direc- la seva preocupació respecte a això: «El
ció d’enginyeria de muntatge final de la context del mercat és complicat, perquè
planta de Strellantis a Figueruelas (Sara- és canviant, d’un dia per a l’altre, i en
gossa), admet que «no tots els cotxes es aquestes condicions és difícil fer previ-
fabriquen igual, ni totes les fàbriques ho sions. Crec que el punt d’inflexió a Es-
fan de la mateixa manera. En totes les panya amb l’electrificació vindrà amb la
nostres plantes busquem l’eficiència i so- legislació, tant la que obrirà restriccions a
bretot, la qualitat. Pensant sempre en el les ciutats de més de 50.000 habitants,
client. Madrid és una planta molt eficient com per l’obligació d’instal·lació de punts

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

05DIUMENGE, 29 DE MAIG DEL 2022

COTXES EL PERIÓDICO AIRBAG

El model es fabrica adaptada al mercat, però si el mercat re- Amb l’arribada del C43 (nou model de
a Madrid i ofereix trocedeix, es complica. L’estructura està producció a Villaverde) a finals d’any
versions dièsel, gasolina capacitada per aguantar crisis, com passa guanyarem pes en molts aspectes. I allà
i un model 100% elèctric ara o va passar el 2011, però si t’estanques la qualitat que tenim tornarà a jugar un
en 700.000 unitats és una zona molt peri- paper determinant. Madrid ha comptat
de càrrega a les gasolineres. Al final, el OFERTA ELÈCTRICA El Citroën ë-C4 és llosa per tot el que comporta», adverteix. amb prioritat en el tema de components
problema serà més que l’autonomia, l’en- un dels elèctrics del mercat que ofereix Per a Marques, «amb 1,2 milions podria i això ens ha permès parar només vuit o
torn en el qual es mou el vehicle i les ne- millors prestacions generals. CITROËN dir-se que estàs tranquil. Els nostres socis nou dies aquest any. Gràcies a la flexibi-
cessitats de recàrrega. Saber si disposes a nivell comercial (els concessionaris) litat de la planta (fabricar més uns cotxes
d’un punt per recarregar o no és la clau són forts, és cert que hem tingut alguns o d’altres) podem mantenir el ritme. Tot
per fomentar aquest canvi cultural de l’ús desacords, però l’estructura és sòlida. Cal i que la veritat és que quan falten els
del vehicle elèctric. És normal que hi hagi establir una cadena de distribució opti- xips, falten per a tothom», explica Su-
dubtes, però no n’hi haurà si hi ha solu- mitzada perquè sigui duradora i sòlida. sana Remacha.
cions i respostes per al consumidor», ana- Més que el nombre de concessionaris, el
litza el director de la marca a Espanya. tema és garantir una bona cobertura del Traçat el camí del cotxe elèctric i pre-
territori per garantir un negoci rendible». nent el tema actual de les gigafactories, la
Si li preguntem pel seu mercat ideal, responsable de la planta de Villaverde té
Nuno Marques confia que el Citroën C4 LA FORÇA DEVILLAVERDE clar que «es parla d’instal·lar-ne a Es-
sigui punta de llança en un model amb Amb el Citroën C4 la força de la marca panya tres o quatre, una cosa que tindria
volums d’«1,4 milions de cotxes a l’any. amb el seu concepte made in Spain fa sentit si s’aconsegueix aquest escenari de
Ara ens movem en aquests 800.000- que s’hagi treballat molt en el subminis- futur del cotxe elèctric. Nosaltres estem
900.000 i crec que aquest any serem allà. trament de components. «És un proble- treballant a nivell de grup amb tot el tema
Espanya és un país molt important tant a ma que existeix però no ens ha afectat en de les bateries, tot i que és obvi que per a
nivell de producció com de vendes. Té excés. L’important és detectar la pro- una planta és molt millor concentrar pro-
una estructura de distribució molt bona blemàtica del client i oferir solucions. El cessos per ser com més autònoms millor.
boca a boca és la nostra millor eina co- Al final està clar que fabricar bateries a
mercial, i està funcionant molt bé amb el prop t’abarateix el cost, però només al cap
C4 i la seva versió elèctrica, sens dubte. d’un temps, perquè la seva complexitat té
un cost d’enginyeria més gran a l’inici».

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

06 DIUMENGE, 29 DE MAIG DEL 2022
AIRBAG EL PERIÓDICO COTXES

TEST Ford Mustang Mach-1 460 CV | 267 km/h | 65.072 € DADES TÈCNIQUES

Per enamorar-se’n MOTOR 8 cilin. a V

DISPOSICIÓ longitudinal

CILINDRADA 5.038cc

POTÈNCIA 460 CV

ALIMENTACIÓ injecció mixta

TRACCIÓ posterior

CANVI manual, 6 vel.

EL MUSTANG MACH-1 ÉS LA VERSIÓ MÉS EXTREMA DE L’ESPORTIU A LA VENDA A EUROPA, UN COTXE D’UNA SUSPENSIÓ DAV. tipus McPherson
ALTRA ÈPOCA, FET PER CONDUIR I DISFRUTAR, SENSE PENSAR EN EL MEDI AMBIENT NI EN LA CONNECTIVITAT.
SUSPENSIÓ POS. paral·lelogram def.

FRENS DAVANTERS discos ventilats

FRENS POSTERIORS discos ventilats

PNEUMÀTICS DAVANTERS 225/40 R19

PNEUMÀTICS POSTERIORS 275/40 R19

DIRECCIÓ de cremallera

LLARG 4,79 metres

AMPLE 1,91 metres

ALT 1,38 metres

PES 1.839 quilos

CAP. MALETER 408 litres

CAP. DIPÒSIT 61 litres

VEL. MÀXIMA 267 km/h

ACCEL. 0-100 4,8 segons

CONSUM URBÀ n. d.

CONSUM EXTRAURBÀ n. d.

CONSUM MIXT 12,4 litres

EMISSIONS 284 g/km

DETALLS. Aquesta versió inclou elements exclusius com llantes de 19 polzades, pinces de fre en color, vinils específics i un aleró. BALANÇ 7,6
8,5
ÀLEX SOLER A l’habitacle trobem el disseny típic del MECÀNICA
PBARCELONA Mustang, un cotxe rude, gairebé barroc en MOTOR 8
ot ser que el Ford Mustang la distribució dels seus controls, que podria ACCELERACIÓ 8
Mach-1 sigui un dels últims millorar. El sistema operatiu controlat des RECUPERACIÓ 7,5
cotxes que es llancin al mercat de la seva pantalla central no és el més mo- CAIXA DE CANVIS 6
amb les seves característiques. dern de la marca i els materials també po- CONSUMS 7
drien estar més cuidats, tot i que millora UTILITZACIÓ 6,5
Aquesta versió radical d’esportiu més fa- respecte a altres variants amb més superfí- MANIOBRABILITAT 7
cies toves. El millor són el seu quadro d’ins- MALETER 7
mós de Ford ho fia tot a fer-nos disfrutar, truments digital i els seus seients, còmodes EQUIPAMENT 7,5
i amb una bona subjecció. ENLLUMENAT 7
a posar-nos en tensió, a fer que cada can- VISIBILITAT 7
En marxa el Mustang Mach-1 pot ser MATERIALS 7
vi de marxa sigui un plaer i cada revolt si- dòcil en el mode Confort, però fins i tot lla- ACABATS 7,6
vors peca de brut. És un cotxe dur, tant en DINAMISME 8
gui una batalla. No busquin tecnologia la seva direcció, fins i tot en configuracions SUSPENSIÓ 8
toves, com en la transmissió, però és possi- ESTABILITAT 7,5
avançada, sistemes connectats ni con- ble portar-lo tranquil·lament per la carre- DIRECCIÓ 7
tera, tot i que el seu consum mai baixarà FRENS 7,25
sums respectuosos amb el medi ambient. dels nou litres. INTERIOR 7,5
ESPAI INTERIOR 7
Aquest és el Mustang Mach-1, un clàssic No obstant, és exigint-li quan aquest CONFORT DE MARXA 8
cotxe mostra el seu potencial, un vehicle LLOC DE CONDUCCIÓ 7
modern. que demana destresa, amb ajudes a la con- CONFORT DE PASSATGERS 7
ducció que hi intervenen poc o gens. Al CONFORT ACÚSTIC 7
La versió més extrema de l’esportiu a portar-lo a la part alta del comptavoltes, un ACCESSIBILITAT 7,36
mínim toc d’accelerador pot desplaçar l’eix MITJANA
Europa costa, amb canvi manual, 65.072 posterior. Trobar l’equilibri és clau i l’expe-
riència, alhora que exigent físicament, és
euros. A canvi, ofereix un dels motors més de les més agradables del mercat. El seu
xassís és perfecte i el manté pla i enganxat a
bruts i purs del mercat, un atmosfèric de terra, però les seves gairebé dues tones li
resten agilitat, tot i que també això és part
460 CV. Per trobar cotxes tan potents, hem del seu encant. Sense miraments, el con-
sum es dispara per sobre dels 16 litres.
de mirar per sobre dels 100.000 euros a la

resta de marques.

Ford pot oferir-lo per aquest preu per-

què tot va invertit en el rendiment, al seu RUDE. La seva petita pantalla i la multitud
de botons recorden vehicles més antics que
motor, una caixa de canvis espartana de els moderns esportius d’avui dia.

sis velocitats, duríssima als seus recorre- MOTOR, DISSENY, XASSÍS
I DINAMISME
guts, molt curts, i un xassís desenvolupat
MATERIALS DE L’INTERIOR,
per treure el màxim partit del seu propul- CONSUM ITECNOLOGIA

sor amb frens Brembo, ajustos en la direc-

ció i components heretats de les versions

Shelby. En el pla estètic, vinils específics,

colors exclusius i unes llantes de 19 polza-

des seran la seva proposta.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

07DIUMENGE, 29 DE MAIG DEL 2022

MOTOS EL PERIÓDICO AIRBAG

TEST YAMAHA TRACER 7 72,41 CV | 196 quilos | 8.699 €

Turisme divertit ESTÈTICA, COMPORTAMENT
DINÀMIC I PREU
ÀGIL, MOTOR
CAPAÇ, PART CICLO PROTECCIÓ AERODINÀMICA
EQUILIBRADA I PREU MILLORABLE
INTERESSANT SÓN
ALGUNS ATRACTIUS mil·límetres i un usuari de talla mitjana fa
D’AQUESTA ‘SPORT peu sense problemes. El quadro d’instru-
TOURING’ ments es materialitza en una pantalla
d’LCD, no TFT, que ofereix una bona vi-
TURÍSTICA I ESPORTIVA. sualització i informació amb ordinador de
LaTracer 7 fa gala d’una bord inclòs.
gran agilitat a qualsevol
escenari. La Tracer 7 està impulsada pel conegut
motor CP2, un bicilíndric en línia que com-
INFORMACIÓ. Arriba a través d’una pantalla parteix amb les seves germanes MT-07, R7 i
d’LCD i compta amb ordinador de bord. Ténéré 700 que tan bon resultat dona. La po-
tència, de 72,41 CV, limitable a 47 CV per po-
SERGI MEJÍAS confort d’una moto de turisme i les presta- FITXA TÈCNICA 2 cil., en línia der ser conduïda amb el permís A2, és més
cions esportives que li proporcionen el mo- 689cc que suficient per disfrutar en qualsevol tipus
LBARCELONA tor bicilíndric i les seves 72,4 CV de potència. MOTOR d’escenari. Com a bon bicilíndric, disposa
a Yamaha Tracer 7 representa una CILINDRADA 72,41 CV d’uns bons baixos i mitjans, i de parell mo-
referència obligada en el segment La posició de conducció Tracer 7 és POTÈNCIA 169 quilos tor, qualitat que li permet espavilar-se amb
de les sport-touring de cilindrada còmoda i natural, però amb alguna pinze- PES facilitat per ciutat i per trams virats de carre-
mitjana. Des de la seva aparició llada esportiva com la disposició dels es- ALTURA SEIENT 835 mm tera sense que hàgim d’estar recorrent sem-
com a Tracer 700, aquest model de la firma treps que dibuixa una posició una mica a CAP. DIPÒSIT 17 litres pre del canvi de marxes. També aquests ma-
dels tres diapasons s’ha guanyat la con- l’atac, és a dir, més esportiva, menys PREU 8.699 € teixos baixos faciliten la sortida dels revolts
fiança de molts usuaris que troben la res- touring. La pantalla derivabrises és regula- fent-la divertida des del primer moment.
posta a les seves necessitats, una moto amb ble manualment tot i que una pantalla Tant l’embragatge com el canvi funcionen
la qual anar a treballar cada dia, sortir el cap més generosa oferiria una millor protecció amb suavitat i l’escalat de les marxes és ideal
de setmana i anar-se’n de vacances amb el contra el vent. L’altura del seient és de 835 per aprofitar el potencial del motor.

La part ciclo resulta equilibrada. En
marxa es mou amb agilitat. Són 196 quilos
en moviment i no llasten, al contrari. Es
tracta d’un model que neix de la naked
MT-07 i resulta molt polivalent. Les sus-
pensions les firma l’especialista Kayaba i
compleixen la seva comesa perquè a da-
vant munta una forquilla telescòpica, no
invertida, tot i que és regulable; i a darrere
opta per un monoamortiguador de la ma-
teixa firma també ajustable. La frenada la
confia a un doble disc davanter de 282
mil·límetres, és efectiva però una mica més
de força no aniria malament.

Respecte al consum, en la prova van ser
4,8 litres de despesa mixta que li permet ofe-
rir una autonomia de més de 350 quilòme-
tres i es poden arribar als 400 si fem més ca-
rretera. Si ens fixem en les ajudes a la con-
ducció no disposa de control de tracció ni
modes de conducció, plantejament que li
permet ajustar el preu per situar-lo en uns
atractius de 8.699 euros pels 9.599 euros que
costa la nova versió GT, que arriba de sèrie
amb maletes i una pantalla més alta.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

08 DIUMENGE, 29 DE MAIG DEL 2022
AIRBAG EL PERIÓDICO PUBLICITAT