Mobilicat 11

MobiliCat#11
Mobilitat i infraestructures de Catalunya Novembre 2019

> STOP als vehicles més
contaminants: entra
en funcionament
la Zona de Baixes
Emissions permanent

> Sitges es mou > ENTREVISTA A

21 anys donant RICARD FONT

servei de transport PRESIDENT DE FERROCARRILS
als ciutadans DE LA GENERALITAT

Sumari 4 > Reportatge > L’AMTU dona a conèixer el 26 >ATM Barcelona
Transport Flexible a la fira
2 | MobiliCat / Novembre 2019 > Agenda 2030 a MUNICIPÀLIA > La digitalització i el
creixement sostenible,
Catalunya: 920 objectius > El TAD de l’AMTU, el més futur immediat del
per al desenvolupament ben valorat per europeus transport
sostenible en risc d’exclusió social
> STOP als vehicles més 28 > Opinió
contaminants: entra en Especial > Sitges es mou
funcionament la Zona > Manel Villalante
de Baixes Emissions > Sitges, 21 anys Renfe. Volem
permanent
> Altres mesures per una donant servei de acompanyar-te i no sols
mobilitat sostenible? transport als ciutadans transportar-te

10 > Entrevista 19 > Setmana Europea 30 > Notícies
de la Mobilitat
> Ricard Font > La demanda de busos
«Estem capacitats per > Més de 450 entitats interurbans creix més d’un
assumir Rodalies tan bon participen a la Setmana 37%
punt el departament de Europea de la Mobilitat
Territori ens ho 2019 > Nou servei de transport a
encarregui» demanda al Gironès
> La cursa de transports
14 > Opinió 2019 torna a demostrar > Ampliació del tramvia
l’eficiència dels modes entre Esplugues i Sant Just
> Carles Labraña sostenibles Desvern
Com hauran de ser els
22 > Entrevista > El Port de Barcelona
nous contractes de reduirà un 30% les seves
transport públic? > Felip Puig emissions
«Cada any el tramvia és
16 > AMTU el transport públic més > La Roca del Vallès tindrà
ben valorat per l’EMEF» quatre nous punts de
> Neix l’Observatori de la recàrrega ultra-ràpida
Digitalització del 24 > Pàgines empresarials
Transport > Nou Pla de Mobilitat
> Entrevista a Carles Mas, Intermunicipal a Girona
> L’ÈRICA, un dels atractius director d’Aptibus
de l’Smart City World > AireCat, l’app per conèixer
Congress 2019 la qualitat de l’aire

> L’Ecocalculadora d’FGC
mostra els beneficis de
viatjar en transport públic

Edita: AMTU (Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà) Carrer Anselm Clavé, 69, 2n.08402 Granollers
Telèfon: 93 159 84 83 Web: www.mobilicat.cat Correu: [email protected]
Director: Joan Prat i Trapé
Coordina: Elisenda Pifarré
Consell de Redacció: Carles Labraña, Mayte Capdet, Francesc Ventura, Pere Macias, Marta Ribot i Victor León.

Publicitat: Josep Ceamanos, correu: [email protected]
Disseny i maquetació: Soladaufí
Fotografies: AMTU, Departament de Territori i Sostenibilitat, FGC, ATM.
Dipòsit legal: B 8257–2015
Tiratge: 2.800 exemplars
Agraïments: Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Departament de Territori i Sostenibilitat,
Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), RENFE i TRAM.

Els ajuntaments, peça
clau en la lluita contra
el canvi climàtic

Jordi Xena Els ajuntaments tenim un paper primordial els propers quatre anys: ésser capdavanters
en la lluita contra el canvi climàtic i la reducció de la contaminació atmosfèrica.
PRESIDENT DE L’AMTU

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que, a tot el món, 9 de cada 10 persones

respira aire contaminat, i que més de 400.000 europeus moren cada any abans d’hora a

causa de la contaminació atmosfèrica. —

un dels eixosL’aire que respirem ja s’ha convertit, doncs, en una arma mortal,

primordials sobreque només podrem combatre amb mesures contundents, que
rebaixin considerablement el nombre d’emissions i en millorin el qual caldrà incidir
la qualitat. I, sens dubte, un dels eixos primordials sobre el qual
caldrà incidir per arribar als objectius desitjats, és el transport pú- per arribar als
blic. És urgent i necessari un canvi en la cultura de la mobilitat i en objectius desitjats de
el planejament del transport públic que faci possible reduir l’ús del desenvolupament
vehicle privat. sostenible, és el
transport públic”
A partir del proper mes de gener ja entra en funcionament la Zona de

Baixes Emissions de Barcelona i municipis limítrofs. Però el problema 3 | MobiliCat / Novembre 2019

—de la contaminació no se circumscriu només a la capital catalana, ni tan
sols a l’àrea metropolitana. Municipis grans i petits, a més o menys dis-

tància de la capital catalana, patim també les conseqüències d’un excés des dels
de vehicles en el trànsit rodat. Catalunya està en emergència climàtica i ajuntaments, cal
això ens inclou a tots. I, per això, des dels ajuntaments cal que també pren-
guem la iniciativa en el nostre àmbit d’actuació. La nostra salut hi està en que prenguem la
joc, i la dels nostres conciutadans també.
iniciativa en el nostre
En la darrera taula sobre la qualitat de l’aire convocada per la Generalitat, ja àmbit d’actuació
es va posar l’accent sobre algunes de les mesures que els municipis catalans
haurem d’adoptar a curt termini per tal de reduir el trànsit rodat a les nostres —

ciutats: pacificar les zones escolars i del voltant dels hospitals, elaborar Plans de Desplaçaments d’Empresa

municipals, i incentivar que també n’elaborin les empreses, reorganitzar la logística del transport de merca-

deries, aplicar restriccions de circulació dins l’àmbit urbà i, fins i tot, modificar les ordenances municipals per

sancionar els conductors que incompleixin aquestes restriccions dins l’àmbit urbà.

Així mateix, l’aposta que l’AMTU fa pel transport flexible, també respon a la voluntat de donar resposta a les no-
ves necessitats de mobilitat que viuen, ja actualment els pobles i ciutats de Catalunya. Una modalitat de transport
públic entesa com a servei a la carta, que s’adapta a les necessitats reals de cada població, i que és econòmica-
ment més eficient i ambientalment sostenible.

La lluita contra el canvi climàtic ens interpel·la a tots. De nosaltres depèn ser-ne partícips o simplement espectadors.

Reportatge Agenda 2030 a Catalunya:
920 objectius per al
desenvolupament sostenible

4 | MobiliCat / Novembre 2019

Coincidint amb el 4t aniversari de El Pla, que ha estat elaborat amb la par- pació i consulta de la Generalitat de
l’aprovació de l’Agenda 2030 per ticipació dels tretze departaments de la Catalunya.
les Nacions Unides, la Generali- Generalitat, és un instrument de plani-
tat ha aprovat el full de ruta que ficació dinàmic: del document aprovat, Cal recordar que les Nacions Unides
seguirà aquesta agenda a Catalunya, i que que estarà disponible en dades obertes, van aprovar l’Agenda 2030 l’any 2015
inclou 920 objectius programàtics, dels se’n faran revisions anuals per mante- com a resposta a la necessitat interna-
quals 810 s’implementaran a Catalunya i nir-lo actualitzat fins al 2030. Es preveu, cional de disposar d’un marc consensu-
110 tindran una repercussió a nivell global. així, que en els propers anys es pugui at per afrontar els reptes globals de la
D’aquesta manera, el Govern assumeix el incorporar la vinculació amb l’Agenda humanitat. Així, els ODS apareixen com
mandat que Nacions Unides va aprovar Urbana de Catalunya, que està en pro- una responsabilitat compartida entre
el 2015 per al desenvolupament sosteni- cés d’elaboració, i amb els pressupostos una multitud d’actors a nivell global, i
ble i per al qual va marcar 17 Objectius de de la Generalitat. amb el Pla nacional de l’Agenda 2030
Desenvolupament Sostenible (ODS) a as- aprovat pel Govern, Catalunya es com-
solir el 2030, i referma el compromís amb També s’obriran canals de participació promet a contribuir amb la comunitat
la comunitat internacional per contribuir a d’experts i dels actors de la societat internacional a assolir l’any 2030 els
l’assoliment dels ODS a escala global. civil mitjançant el òrgans de partici- ODS marcats a escala global.

Els ODS cobreixen la dimensió social, eco- el creixement, l’ocupació, les infraestruc- implementin en l’àmbit propi d’actuació. Reportatge
nòmica i ambiental de la sostenibilitat i tures, la gestió sostenible dels recursos De manera que esdevingui una eina de
aborden cinc grans àrees claus conegu- naturals, els oceans, el canvi climàtic, i cooperació global, en que es combini el
des com les 5 “p”: planeta, persones, també la igualtat de gènere, la pau, la desenvolupament econòmic, la inclusió
prosperitat, pau i partenariats. Els Ob- inclusió social, l’accés a la justícia i les social i la sostenibilitat ambiental. A més,
jectius de Desenvolupament Sostenible institucions responsables. els ODS són un paraigües que implica
cobreixen àmbits com la pobresa, la de- tots els països del món a canviar el rumb
sigualtat, la seguretat alimentària, la sa- L’Agenda 2030 pren sentit en la mesu- cap un ús sostenible dels recursos i unes
lut, el consum i la producció sostenibles, ra que tots els actors l’assumeixin i la societats pacífiques i inclusives.

5 | MobiliCat / Novembre 2019

Reportatge

Zona de Baixes emisions
Zona exclosa
Via exclosa

STOP als vehicles més contaminants:
entra en funcionament la Zona
de Baixes Emissions permanent

6 | MobiliCat / Novembre 2019 Apartir de gener de 2020 entra en d’una Zona de Baixes Emissions en l’àmbit Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac,
vigor de forma permanent – de de les rondes de Barcelona. Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Va-
dilluns a divendres– la Zona de llès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua
Baixes Emissions (ZBE) de l’àrea Àmbit 40 de Mogoda, Terrassa, Granollers, la Llagos-
intrarondes de Barcelona, per la qual no L’1 de desembre de 2018 es va començar a ta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montme-
podrà circular cap vehicle sense etique- prohibir la circulació dels vehicles sense eti- ló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès i
ta ambiental. Segons la Generalitat, això queta ambiental a la ZBE, però només per Sant Fost de Campsentelles. Aquests muni-
suposarà la retirada de la circulació de als dies en què es declarava un episodi de cipis formen l’anomenat Àmbit-40.
124.000 vehicles en quatre anys, el 23% contaminació atmosfèrica. A més, la mesu-
del parc mòbil de Barcelona, i que perta- ra també prohibia als turismes matriculats La restricció de vehicles en la Zona de
nyen al grup dels més contaminants. abans de l’1 de gener del 1997 i les furgo- Baixes Emissions serà permanent de 7h
netes matriculades abans de l’1 d’octubre a 20h de dilluns a divendres, a partir del
La prohibició de circular a aquests vehicles proper mes de gener. Els caps de setmana
és una de les principals mesures del Govern La restricció de vehicles els vehicles sense etiqueta sí que podran
de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelo- circular-hi.
na per millorar la qualitat de l’aire i reduir en la ZBE serà permanent
les emissions de contaminació atmosfèrica de 7h a 20h de dilluns a Tanmateix, els conductors que tinguin un
que afecten especialment a la capital cata- divendres vehicle contaminant que no pugui entrar
lana. Cal tenir en compte que la Comissió a Barcelona podran sol·licitar fins a deu
Europea ha alertat Espanya que la portarà del 1994 circular en 40 municipis de l’àrea autoritzacions anuals per poder entrar a la
davant el Tribunal de Justícia de la UE per no de Barcelona: Barcelona, Badalona, l’Hos- ciutat i saltar-se la prohibició pel motiu que
complir els objectius de contaminació esta- pitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, sigui. El permís s’haurà de tramitar amb
blerts, especialment a Madrid i Barcelona. Santa Coloma de Gramenet, Castelldefe- l’Àrea Metropolitana de Barcelona i serà
ls, Cornellà de Llobregat, Gavà, Martorell, vàlid durant 24 hores.
En aquest sentit, Generalitat i Ajuntament Molins de Rei, Esplugues de Llobregat, el
de Barcelona ja van acordar al març de Papiol, Pallejà, el Prat de Llobregat, Sant Posteriorment, a partir de gener de 2025 la
2017, en la primera cimera per a la millora Andreu de la Barca, Sant Feliu de Llobre- prohibició als vehicles sense etiqueta ambi-
de la Qualitat de l’aire, establir mesures gat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, ental de circular els municipis de l’Àrea Me-
de restricció als vehicles més contami- Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Badia tropolitana de Barcelona serà permanent
nants, entre les quals figurava la creació del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, durant tots els dies de la setmana.

Des de l’1 de desembre de 2018 A partir de l’1 de gener de 2020 A partir de l’1 de gener de 2025 Reportatge
fins al 31 de desembre de 2019
Restriccions permanents Prohibició permanent de la circulació
Restriccions en cas d’episodi No poden circular: en els municipis que integren l’Àrea
No poden circular en cas d’episodi: • Turísmes sense distintiu ambiental de la Metropolitana de tots els vehicles
• Turismes sense distintiu ambiental de la sense etiqueta de la DGT
DGT
DGT (Gasolina anteriors a Euro3 i dièsels Exempcions permanents
anteriors a Euro4) • Vehicles de persones amb mobilitat
• Motocicletes, ciclomotors i quadricicles
lleugers sense distintiu ambiental de la reduïda
DGT • Serveis d’emergències (policia, bom-
• Furgonetes anteriors a Euro1
Exempcions temporals bers, ambulàncies)
• Furgonetes Euro1, Euro2 i Euro3 • Serveis essencials (mèdic, funerari).
• Camions Moratòria d’1 any (2020-2021)
• Autocars • Vehicles professionals (furgonetes, au-
• Autobusos
Exempcions permanents tobusos, autocars, camions)
• Vehicles de persones amb mobilitat Autoritzacions d’1 dia (fins a 10 dies/any)
reduïda • Vehicles contaminants sense distintiu
• Serveis d’emergències (policia, bom-
bers, ambulàncies) ambiental de la DGT i sense permís per
• Serveis essencials (mèdic, funerari). circular a partir de 2020
Vigent per a tots els dies feiners mentre es Vigent per a tots els dies feiners, de dilluns
mantingui activat l’episodi de contamina- a divendres, de 7 a 20 h.
ció amb restriccions de trànsit, de dilluns a
divendres, de 7 a 20 h.

7 | MobiliCat / Novembre 2019

Reportatge Les sancions, a partir de l’abril Vehicles de transport ment, d’una demanda creixent de més
Les multes s’aplicaran a partir de Els vehicles de mercaderies i de transport de transport públic. L’AMB calcula que hi
l’abril de 2020. Fins a aquesta data, persones de gran capacitat tindran un any de haurà un increment del 20% d’usuaris
els conductors que incompleixin la moratòria per adaptar les seves flotes, segons en els busos de l’àrea metropolitana,
norma seran avisats, però no sancio- la proposta d’ordenança que ha presentat és a dir, 140.000 viatgers més de trans-
nats. D’aquesta manera, l’administració l’Ajuntament de Barcelona. Per tant, durant port públic. Tant l’ens metropolità, com
catalana dona quatre mesos de marge tot el 2020 podran circular sense restriccions FGC asseguren haver començat a incre-
per tal que els conductors s’adeqüin a la i serà a partir de 2021 quan se’ls prohibirà mentar la flota de vehicles. Tanmateix,
nova normativa. també circular per la ZBE. és evident que la xarxa de transport
Pel que fa als vehicles d’emergències, els de públic haurà de créixer encara més si
Les multes poden anar des dels 200 als mobilitat reduïda i els serveis funeraris, que- vol donar resposta a les necessitats
500 euros per als cotxes i motos, fins als daran fora de la prohibició. dels nous usuaris, i també caldrà im-
1.800 euros per als camions i furgonetes plementar mesures com la creació de
que circulin en episodis de contaminació. Més transport públic pàrquings disuassoris a les entrades de
1 any de moratòria per als vehicles de La reducció del parc mòbil de vehicles la ciutat i en els municipis de l’entorn
transport. vindrà acompanyada, indefectible- de Barcelona.

QUÈ SÓN LES ZONES DE BAIXES EMISSIONS?

8 | MobiliCat / Novembre 2019 La Zona de Baixes Emissions com- LA RESTRICCIÓ AFECTA ELS TAXIS I ELS Per tant, està previst que els vehicles de
prèn un perímetre de 95 km2, AUTÒNOMS? fora de l’Estat espanyol també constin
que inclou la ciutat de Barcelona En cas d’episodi es limitarà la circula- al Registre de Vehicles de la Dirección
-excepte la Zona Franca, i els barris de ció dels taxis, sota criteris ambientals o General de Tráfico, moment a partir del
Vallvidrera, Tibidabo i les Planes– i mu- amb limitació dels trajectes en buit en qual se’ls aplicaran les restriccions medi-
nicipis circumdants: L’Hospitalet de Llo- algunes zones. ambientals.
bregat, i part d’Esplugues de Llobregat, L’Administració ha anunciat la voluntat Pel que fa als vehicles estrangers utilit-
de Cornellà de Llobregat i de Sant Adrià de potenciar les ajudes que afavoreixin zats pels turistes, fins que no es disposi
del Besòs. La Ronda de Dalt i la Ronda la renovació de taxis i vehicles comer- d’un sistema harmonitzat europeu de
Litoral queden excloses d’aquest àmbit. cials per models híbrids, elèctrics o de classificació de vehicles en funció de les
gas. També ha assegurat que a partir seves emissions, no els hi són aplica-
QUINES HORES AFECTEN LES del 2019 no homologarà cap taxi més bles les esmentades restriccions.
RESTRICCIONS DE CIRCULACIÓ? amb motor dièsel.
Les restriccions de circulació dels vehi- COM AFECTEN LES RESTRICCIONS ALS
cles més contaminants tindran lloc en QUÈ PASSA AMB ELS VEHICLES DE VEHICLES DE LLOGUER?
dies laborables de 7.00 a 20.00h de FORA DE L’ESTAT ESPANYOL? AFECTA Les restriccions afecten
dilluns a divendres. ELS TURISTES? d’igual manera que als vehi-
Tot i que els vehicles estrangers que es cles de particulars. Es reco-
QUINS VEHICLES ES VEUEN destinin a ser utilitzats en territori naci- mana a les empreses arren-
AFECTATS? onal, han de ser matriculats definitiva- dadores de vehicles informar
• Els cotxes que no tenen dret a dis- ment a Espanya. Aquesta obligació no als seus clients d’aquestes
és exigible fins que no hi hagi el corres- possibles situacions i de les actua-
tintiu ambiental (cotxes de gasolina ponent desenvolupament reglamentari.
matriculats abans del 2000 i cotxes cions previstes per les diferents admi-
dièsel matriculats abans del 2006) nistracions en aquests casos.
• Les furgonetes anteriors a Euro1
(matriculades abans de l’1 d’octubre ZUAP
de 1994) Així mateix, l’Àrea Metropolitana de
• Les motos i els ciclomotors anteriors Barcelona (AMB) prepara les Zones
a Euro 2 (majoritàriament els vehicles Urbanes d’Atmosfera Protegida (ZUAP)
matriculats abans del 2003). en set municipis més, on també es
VEHICLES EXEMPTS restringirà l’accés als vehicles sense
• Vehicles d’emergències (policia, bom- etiqueta ambiental: Sant Cugat del
bers, ambulàncies). Vallès, Sant Just Desvern, Cornellà,
• Vehicles de Persones amb Mobilitat Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Des-
Reduïda (VPMR) pí, l’Hospitalet, Santa Coloma de Gra-
• Serveis essencials (mèdics i funeraris) menet i Ripollet.

Altres mesures per una Reportatge
mobilitat sostenible
t-verda.cat
T-verda

Per tal d’afavorir la retirada de la circulació de vehicles contami-
nants, les administracions consorciades a l’ATM han promogut un
nou títol de transport públic, que permet viatjar gratuïtament du-
rant tres anys per les 6 zones del Sistema Tarifari Integrat, en qual-
sevol mode de transport. A canvi, l’usuari ha de desballestar un
vehicle sense etiqueta ambiental i no se’n pot comprar cap altre
durant els tres anys de vigència de la T-verda.
La tramitació de la sol·licitud d’aquesta targeta es fa a través de
l’AMTU (persones empadronades fora dels municipis de l’AMB) o a
través de l’AMB (empadronades a un dels 36 municipis de l’àmbit
metropolità).

T-aire

És una targeta multipersonal de dos viatges integrats d’1 a 6 zo-
nes. La seva venda s’activa només els dies de restricció de trànsit
per alta contaminació a les màquines automàtiques de les esta-
cions ferroviàries. No és vàlida a les estacions de metro Aeroport
T1 i Aeroport T2 de la línia L9 Sud. Només és vàlida els dies de res-
tricció de trànsit per contaminació i fins a la finalització del servei.
El preu és l’equivalent de 2 viatges amb la targeta T-10 aplicant un
10% de descompte.

Nou impost sobre emissions CO2 als vehicles atm.cat 9 | MobiliCat / Novembre 2019

El Govern de la Generalitat aplicarà a partir de 2020 un nou im- Tanmateix la implantació serà gradual, i per això l’any 2020
post sobre els vehicles en funció de les emissions de CO2. L’im- els vehicles que emetin entre 95 i 120 grams en quedaran
post es meritarà aquest 2019, però no es començarà a pagar exempts. En concret, un vehicle que emeti 140 grams de CO2
fins al 2020, i anirà destinat a finançar accions contra el canvi per quilòmetre pagarà, aquest any, 11 euros i, a partir de l’any
climàtic i de protecció del medi i la biodiversitat. vinent, 34 euros i mig. Si n’emet 170, pagarà 32 euros al 2019, i
66 i mig a partir de 2020.
3,6 milions de vehicles es veuran afectats per aquest impost
que gravarà les emissions de més de 95 grams de CO2 a l’at- Així mateix, a turismes i furgonetes l’impost també els afectarà
mosfera, amb 5 trams diferenciats, seguint la màxima de “qui aquest mateix any, tot i que el cobrament no es farà efectiu fins
contamina, paga”, segons diu el conseller de Territori i Sosteni- al 2020, mentre que les motos no s’hi afegiran fins al 2020, i el
bilitat, Damià Calvet. pagament es farà efectiu el 2021.

Entrevista

10 | MobiliCat / Novembre 2019 Ricard Font

President d’FGC

«Estem capacitats per assumir
Rodalies tan bon punt el
departament de Territori ens
ho encarregui»

Ricard Font va assumir, ara fa poc més d’un any, la presidència de Ferrocarrils de la Generalitat Entrevista
de Catalunya (FGC), empresa pública de la Generalitat que aquest 2019 celebra els seu 40
anys. Font ja ha presentat un ambiciós pla estratègic per als propers 10 anys, amb el qual vol
convertir FGC en un operador de mobilitat, no només ferroviari. Sobre la taula també hi ha la
possibilitat, plantejada pel conseller de Territori i Sostenibilitat, que FGC assumeixi els serveis
de Rodalies i Regional a Catalunya, avui operats per Renfe.

«Volem esdevenir un

operador de serveis de

mobilitat en cooperació
amb els actuals i nous
operadors de mobilitat»

Ara fa poc més d’un any, assumia el ta anys per Albert Vilalta i molta altra «al 2025 posarem 11 | MobiliCat / Novembre 2019
càrrec de president d’FGC. Quins són gent que pensava amb gran ambició
els objectius que s’ha marcat? que aquest país havia de tenir estructu- en servei la connexió
L’objectiu és preparar l’empresa pel fu- res d’Estat. Ferrocarrils n’és una d’elles. Llobregat-Anoia»
tur sense perdre cap de les virtuts que L’altra part del nostre èxit és el mètode
ens han portat a ser una companyia que de treball de FGC. climàtic i la contaminació a les nostres
ofereix un servei de molta qualitat, ben ciutats, però cap de tan efectiva com
valorada pels usuaris i que, tot i ser una I ara, cap a on cal anar? Estem en una apostar encara més per ampliar la xarxa
companyia petita en termes relatius, és nova etapa? de transport públic i millorar freqüènci-
de referència mundial. Transitem en un Diria que l’única constant per seguir es i serveis. En el nostre full de ruta, vo-
camí de canvis, el climàtic, el tecnològic, endavant és el canvi. Un canvi cada lem passar de 87 milions de validacions
el d’escala global i el dels hàbits dels vegada més accelerat i difícil de predir, el 2018 a més de 170 milions el 2030.
usuaris. La nostra aposta és passar de especialment per les estructures públi-
ser una companyia ferroviària a ser un ques com el cas de FGC. Per això hem FGC pot assumir realment els serveis de
proveïdor de serveis de mobilitat en co- dissenyat una Agenda Estratègica 10/30 Rodalies i Regional, tal i com ha dit el
operació amb altres operadors de mobi- molt flexible, oberta, que defineix un conseller Calvet?
litat antics i nous. seguit de projectes que ara i avui tenim L’Agenda Estratègica no és només un
molt clar que donarien resposta a bona full de ruta que identifica projectes
Enguany se celebren els 40 anys d’FGC. part dels reptes de mobilitat de Catalu- concrets. També ha servit per fer una
Com definiria el que s’ha fet fins ara? nya, en una triple direcció: connectar les reflexió del model de companyia que
Aquest ha estat un any per pensar metròpolis, els districtes econòmics més necessitem per abordar tots aquests
en el futur. És evident que si aquesta dinàmics, connectar tot el país amb les projectes. Estem capacitats per assumir
companyia no hagués fet les coses tan grans infraestructures globals claus per Rodalies tan bon punt el departament
bé durant els darrers 40 anys, avui no la internacionalització de la nostra eco- de Territori ens ho encarregui amb una
miraríem el futur amb aquesta ambició nomia (ports i aeroports) i bastint de transició que no serà d’avui per demà
de seguir transformar-nos i de pensar serveis el anhelat Corredor Mediterrani però que és possible des de la proximi-
en nous i grans projectes. Sempre parlo ferroviari. tat. Tenim el coneixement, l’experiència
de l’equip 1.901. És el nombre de tre- i l’expertesa que requerirà la futura ges-
balladors de FGC. Aquest capital humà Volem ser palanca de canvi de la tran- tió del sistema de Rodalies.
és el que explica una part fonamental sició ecològica que lidera el Govern de
del nostre èxit. Som fruit d’un projecte la Generalitat. Hi ha moltes mesures
col·lectiu i compartit iniciat fa quaran- que podem fer per lluitar contra el canvi

Entrevista

12 | MobiliCat / Novembre 2019 També tenen l’encàrrec de fer la línia litat per omplir i amb unes necessitats «volem ser palanca
de Rodalies a l’aeroport del Prat. Com molt concretes, molt pròpies d’un ter-
funcionaria aquest servei? Quan esta- ritori amb dos grans sectors econòmics de canvi de la transició
ria disponible? amb necessitats i temporalitats molt
Estem treballant intensament conjunta- diferents. El tren-tram ha de ser l’espina ecològica que lidera el
ment amb el departament de Territori i dorsal del transport col·lectiu urbà que Govern»
Sostenibilitat per coordinar les nostres serveix a una població de gairebé mig
actuacions amb les actuacions infraes- milió de persones. Per últim, a partir de gener de 2020
tructurals amb l’Adif. Estem avançant en s’activen les Zones de Baixes Emissi-
els diferents aspectes tècnics, econò- Quan tindrem la connexió de la línia Llo- ons. Això vol dir que molta gent haurà
mics i jurídics per tal d’estar preparats bregat-Anoia amb el metro del Vallès? de prescindir del cotxe que té ara. Es-
des del primer dia en què disposem de Si tot va com està previst, la línia la po- tan preparats per assumir un increment
la infraestructura. A dia d’avui ja s’ha drem posar en servei el 2025. Serà un substancial de passatgers?
completat el túnel entre les terminals i pas de gegant. Multiplicarem el nombre Ningú pensaria en limitar el trànsit dels
està previst que ben aviat s’iniciïn tant de viatgers i tots els municipis de la zona vehicles més contaminants si des del
les actuacions d’arquitectura i instal·la- del Llobregat guanyaran permeabilitat transport públic no poguéssim fer front
cions com les de connexió amb la xarxa. amb Barcelona, escurçant molt alguns al repte. Per això, a més de l’augment
temps de viatge, que ara requerien una, de serveis o la compra de nous trens,
Posaran en marxa un tren-tram al dues o fins i tot tres canvis de mode de també pensem en noves infraestruc-
Camp de Tarragona? Quins municipis transport. Només per l’afectació que tin- tures que ens han de permetre el gran
inclouria? Creu que aquest servei pot drà en la línia Llobregat-Anoia, ja valdria salt de cara el 2030: l’ampliació de la
suplir les mancances que té aquesta la pena fer el perllongament: podem capacitat entre el Vallès i el centre de
part del territori? passar dels 22 milions de viatgers actu- Barcelona o, en el cas de Rodalies, un
Hem de tractar l’àrea metropolitana del als a estar preparats per a més de 60 tercer túnel per descongestionar els que
Camp de Tarragona com el que és: la milions de passatgers/any amb la nova ara passen per plaça Catalunya i Passeig
segona gran àrea de població del país, demanda generada i doblant l’oferta de de Gràcia.
amb una volum de demanada de mobi- la xarxa existent.

IMPULSEM LES CIUTATS.
ENS MOVEM PER
A LES PERSONES.

Direxis és una marca que agrupa diferents empreses
especialitzades en mobilitat i, sobretot, en transport
de viatgers.
El nostre objectiu, com a gestors de xarxes de
transport públic i de serveis de transport discrecional i
escolar, és treballar per construir ciutats més eficients,
interconnectades i sostenibles.

Coneix-nos a: www.direxis.es

TRANSPORT TRANSPORT TRANSPORT
REGULAR DISCRECIONAL ESCOLAR

Opinió COM HAURAN
DE SER ELS NOUS
CONTRACTES DE
TRANSPORT PÚBLIC?

14 | MobiliCat / Juliol 2019 Carles Labraña — Aquest canvi se suporta sobre l’ús mas-
l’arquitectura actual siu de les dades mòbils, amb la geolo-
RESPONSABLE D’ESTUDIS I calització dels usuaris i de l’oferta de
PROJECTES DE L’AMTU dels contractes xoca serveis de mobilitat. Això comporta un
canvi substancial amb la situació actu-
El repte de la mobilitat és un dels amb la nova concepció al, on els serveis tenen una oferta molt
grans desafiaments que té la so- de la mobilitat, molt més rígida, i es passa a un nou paradigma
cietat ja des de fa molt de temps, lliure i flexible en el que la “demanda” és la que defi-
però que indubtablement haurà de can- — neix i conforma l’oferta.
viar de manera vertiginosa en la pro-
pera dècada. No oblidem que es tracta a l’usuari, minimitzant tant els temps Tot això implica el re-disseny d´un nou
d’un element central amb un gran de pas com els temps de viatge. model de mobilitat, amb una governan-
impacte en el benestar dels ciutadans, ça que permeti una regulació flexible i
que incideix en aspectes molt rellevants La mobilitat urbana del futur destaca- la creació de nous models de contracta-
com són l’economia, el medi ambient, rà per l’auge del transport actiu, és a ció en el sector del transport públic.
la salut... dir, aquell que requereix un esforç físic
per part del ciutadà: caminar, bicicle- Estat actual de la contractació
Des de que tenim memòria, el cotxe ha ta, patinet ... Però també dels vehicles en Transport Públic
estat l’eix de la mobilitat personal. Un de mobilitat personal. Ara bé, les noves
cotxe en propietat, normalment infrauti- claus de la mobilitat urbana a les ‘smar- Actualment, pel que fa a contracta-
litzat i que, en el dia a dia, és ocupat per tcities’ passen i passaran per disposar ció de serveis de Transport Públic,
una persona o dues com a molt. Impul- d’una àmplia oferta de transport, es- ens regim per la norma catalana, LLEI
sat per combustibles fòssils i, per tant, pecialment públic. 12/1987, de 28 de maig, de regulació
altament contaminant. I utilitzat menys del transport de viatgers per carretera
d’un 10% de tota la seva vida útil. Són les anomenades solucions de ‘Mo- mitjançant vehicles de motor (1) i pel Re-
bility as a Service’, en què els usuaris glament europeu (CE) nº 1370/2007.
L’alternativa al vehicle privat ha estat, disposen d’una panòplia de serveis, tant
és i serà el transport públic, un dels públics com privats. Les noves tecnologi- Aquestes normes configuren els con-
serveis més utilitzats però que genera es faciliten la utilització d’aquests serveis, tractes amb una oferta fixa i quasi in-
queixes de gairebé tothom per la mas- així com la logística de recollida i devolu- alterable en la que es defineixen unes
sificació en les hores punta. En aquest ció. I, per descomptat, la norma serà que “expedicions” amb vehicles, recorre-
sentit, una crítica molt comuna és l’es- aquests vehicles siguin elèctrics. guts i horaris prefixats, que moltes ve-
cassa oferta de transport públic per als gades no recullen les necessitats reals
ciutadans que resideixen en poblacions de la mobilitat dels ciutadans.
fora de l’anella metropolitana i que han
d’anar diàriament a la gran ciutat. Per
tant, cal millorar aquesta oferta, però
d’una manera que resulti atractiva per

(1)Les competències de l’estat estan transferides mitjançant Llei Orgànica 5/1987, de 30 de juliol,
de Delegació de Facultats de l'Estat en les Comunitats Autònomes en relació amb els transports per
carretera i per cable

— Opinió
els contractes hauran
Això comporta uns contractes en els res contractuals a superar? Passar de 15 | MobiliCat / Novembre 2019
que les variables i paràmetres de gestió definicions fixes del servei, basades en de passar de posar
son les hores i els quilòmetres de servei, quilòmetres i hores de servei que prove- l’èmfasi en quilòmetres,
els quals son fixats per contracte i gene- nien de dades històriques i d’estudis de
ralment per l’administració titular. Una demanda ad-hoc -paràmetres general- hores i vehicles, a posar-lo
equació sense graus de llibertat. Tots ment definits per l’administració con- en condicions de servei
aquests paràmetres, s’han establert tractant- a serveis dotats d’eines tecno- —
mitjançant uns estudis de demanda lògicament avançades que permetin als
que son molt costosos - tant en temps usuaris conèixer i modificar l’oferta de Segon canvi
com en diners- perquè impliquen en- transport públic, quasi en temps real.
questar els usuaris i, en base a aquests Això significa que no coneixem a priori El motor principal de tot aquest funcio-
resultats, modelar les demandes per els quilòmetres, hores i vehicles que nament rau en el tractament de dades
tal d’establir els comportaments de s’hauran d’adscriure al servei. Tanma- dels usuaris, principalment dades mò-
mobilitat. En definitiva “fixem” la de- teix, com podem encabir contractual- bils i dels elements propis de l’operació:
manda perquè s’acomodi al model de ment aquest canvi en la legislació? vehicles, línies, expedicions... És impor-
contractació, perquè no tenim forma de tant definir l’arquitectura d’assignació
mesurar-la i qualificar-la de forma im- Primer canvi de serveis per determinar la responsa-
mediata. És fàcil de veure que aquesta bilitat/penalitat en el servei. Aquí ens
arquitectura de contractes “xoca” di- Els contractes hauran de passar de trobem amb un altre repte: el centre
rectament amb la nova concepció de la posar l’èmfasi en quilòmetres, hores de control de dades únic, compartit,
mobilitat, molt més lliure i flexible. i vehicles a posar-lo en condicions de públic, privat, etc. de l’operador. Sens
servei. Haurem de regular, malgrat que dubte, aquest haurà de ser total o par-
Noves tendències per a la ja ho fem de forma secundària, en cri- cialment del regulador.
contractació en Transport Públic teris temps de recollida/pas per parada
i temps d’arribada a destí. S’haurà de En definitiva, cal repensar el “nou
La demanda, com veiem, no és fixa sinó prioritzar que l’usuari disposi de tota la model de contracte” en serveis de
viva i, a més, amb la noves tecnologi- informació de la xarxa de transport pú- transport públic de viatgers dins del
es mòbils podem determinar-la quasi blic. Això comportarà, sí o sí, que haurà nou context tecnològic amb apps i Big
en temps real. Per tant, aquesta és una de ser el contractista/operador el que Data, juntament amb els nous modes
variable - la més important dels serveis haurà de dissenyar el servei: rutes, ve- de mobilitat, per tal que redundi en
de mobilitat -, que podem conèixer en hicles, expedicions, horaris... Per tant, una millor oferta per a l’usuari sense
cada moment, cosa que permet definir aquest assolirà un risc operacional i de que esdevingui un cost inassolible per
“on time” una oferta de transport pú- demanda que indefectiblement haurà l’administració.
blic que faci més eficient el binomi “De- de portar a serveis concessionats. L’ad-
manda - O fer ta”. ministració, en cap cas, haurà d’assolir
els sobrecostos provocats per les inefici-
Quines son les dues principals barre- ències del model contractual actual.

La vida és moviment TRANSPORT PÚBLIC PLANIFICACIÓ DE LA MOBILITAT

Avui, la mobilitat és una necessitat i VIANANTS BICICLETA
alhora un repte complex.

El nostre objectiu és oferir solucions
de mobilitat que garanteixin la vitalitat
econòmica, l’equitat social, la sostenibilitat
ambiental i la seguretat viària.

TRANSPORT PRIVAT CAMINS

www.cinesi.es | [email protected] | +34 934 671 980

AMTU Neix l’Observatori de la
Digitalització del Transport

Oscar Olivé, Damià Calvet, Maria José Rayo i Jordi Xena (d’esquerra a dreta)

16 | MobiliCat / Novembre 2019 El Centre d’Estudis del Transport de ha de permetre implementar solucions · Posar en valor les oportunitats empresa-
la Mediterrània Occidental (CET- innovadores que aportin més eficàcia i rials o els beneficis per a l’administració
MO) ha creat l’Observatori de la eficiència en la gestió del transport pú- pública que es poden generar gràcies a
digitalització del transport, un pro- blic”, ha explicat el president de l’AMTU la digitalització del transport, posant el
jecte que té com a col·laboradors el De- Jordi Xena. focus en la sostenibilitat.
partament de Territori i Sostenibilitat de · Crear xarxes de treball i promoure el de-
la Generalitat, el Ministerio de Fomento, Objectius de l’Observatori. bat i la transferència del coneixement en
i l’AMTU. El passat mes de setembre es va L’Observatori de la digitalització del trans- la matèria.
fer l’acte de presentació d’aquest Obser- port neix després d’haver analitzat les
vatori, que va comptar amb la participa- tendències actuals del sector del trans- En l’acte, el conseller Damià Calvet ha
ció del conseller de Territori i Sostenibili- port, on es preveu que la transformació afirmat que “la digitalització de la mobi-
tat, Damià Calvet, la secretària general digital serà profunda i que la sostenibi- litat, la logística i el transport és un repte
del Transport del Ministeri de Foment, litat haurà de ser el fonament del seu de present que ens ha de permetre enca-
Maria José Rayo, el president de l’AMTU, desenvolupament. rar les solucions al repte planetari que te-
Jordi Xena, i el director del CETMO, Òscar nim, que és la lluita contra el canvi climà-
Olivé. En aquest sentit, els objectius que vol tic”. El titular de Territori i Sostenibilitat ha
encarar aquest observatori són els se- explicat que l’Observatori de la Digitalit-
L’AMTU ha volgut sumar-se des del primer güents: zació del Transport permetrà “compartir
moment a la iniciativa de crear aquest · Realitzar una recerca d’informació i ten- i externalitzar coneixements perquè tant
Observatori, “perquè creiem que pot ser dències en l’àmbit de la digitalització del administracions com la ciutadania i les
una eina molt útil, que ens permetrà transport per filtrar i analitzar les poten- empreses puguin fer créixer l’economia i
aprofundir en el coneixement del con- cialitats que pot tenir en el desenvolupa- a fer-ho des d’una vessant de sostenibili-
text actual del transport i sobretot ens ment sostenible del transport. tat ambiental, social i econòmica”.

100% elèctric, climatitzat, i accessible per AMTU
a persones amb necessitats especials, ja
que incorpora una rampa automàtica que
es desplega a la mateixa vegada que el
vehicle s’abaixa. Les inicials del seu nom
responen precisament als seus principals
trets característics, ja que és un bus Elèc-
tric, Revolucionari, Intel·ligent, Compartit i
Amable (ÈRICA).

El bus ÈRICA a l’Smart City Expo De fet, els busos autònoms aporten benefi-
cis molt importants a les ciutats com són:
L’ÈRICA, el bus autònom • Més Seguretat: La seva intel·ligència ar-
de Catalunya, un dels tificial l’ajuda a aprendre de cada viatge i a
atractius de l’Smart City decidir en cada situació l’opció més segura.
World Congress 2019 • Sostenibilitat: Una mobilitat 100% elèc-
trica ajudarà a reduir la contaminació sono-
L’ÈRICA, el bus autònom de la Gira Ca- nicipis per la Mobilitat i el Transport Urbà ra i atmosfèrica de les ciutats. 17 | MobiliCat / Novembre 2019
talana 2018, i que va ser el primer a (AMTU) – impulsora de la Gira Catalana del • Més accés al transport públic: Aquests
circular pels carrers de Catalunya, ha Bus Autònom juntament amb la Generali- minibusos permetran oferir serveis de
tornat al nostre país, en el marc de la cele- tat – ha establert amb els Departaments transport més flexibles i personalitzats,
bració de l’Smart City Expo World Congress de Polítiques Digitals i ACCIÓ, organitza- afavorint l’accés i la millora de la competiti-
(SCEWC), que ha tingut lloc del 19 al 21 de dors de l’estand Smart Catalonia. D’aques- vitat del transport públic.
novembre a la Fira de Barcelona Gran Via. ta manera, s’ha tornat a donar la possibili-
Durant els tres dies de la fira, l’ÈRICA ha tat que, aquells que visitaven l’Smart City, Durant la Gira Catalana del Bus Autònom
tingut un carril reservat en l’estand d’Smart poguessin comprovar com és un bus amb més de 15.000 persones ja van pujar a
Catalonia, que reproduïa com serà “La Ciu- autonomia 5, és a dir, que funciona en tots l’ÈRICA i van poder comprovar els beneficis
tat del Futur”, i on el bus autònom de Cata- els moments i situacions sense que cap per- de viatjar en un bus autònom. La Gira va te-
lunya hi ha tingut un paper destacat. sona hi hagi d’intervenir. nir lloc del 7 de setembre al 28 d’octubre de
2018, i durant aquests dos mesos l’ÈRICA
El retorn de l’ÈRICA ha estat possible gràci- El bus autònom ÈRICA té una capacitat per va circular per 8 municipis catalans: Sant
es a la col·laboració que l’Associació de mu- a 12 persones (6 assegudes i 6 dretes), és Cugat del Vallès, Terrassa, Sabadell, Girona,
El Vendrell, Reus, Martorell i Vic.

Com funcionen els busos autònoms
Els busos autònoms que ja circulen per
diferents països del món són un exemple
d’aplicació de la intel·ligència artificial.
Majoritàriament es tracta de petits auto-
busos que funcionen amb energia elèc-
trica, equipats amb sistemes de geoloca-
lització, amb càmeres de reconeixement
d’objectes i sensors, que analitzen en tot
moment el seu voltant.

3-day Executive Formació
Education Course
A càrrec de Bern Grush, reputat expert
BARCELONA > 4, 5 ,6 Feb 2020 en planificació de les ciutats per a l’arribada
del vehicle autònom i autor del llibre
“The End of Driving”

Inscripció al curs

https://factualautonomousdriving.eventbrite.com

Per als lectors de MobiliCat hi ha una reducció
de 100 € en el preu final, o de 500€ per als
primers inscrits. Utilitzeu el codi:

VA20MOBILICAT

AMTU El transport a demanda (TAD) de tercera edat, dones, Immigrants i minories
l’AMTU, el més ben valorat per ètniques, persones amb ingressos baixos i
europeus en risc d’exclusió social aturades, i persones que viuen en zones ru-
rals i desafavorides.
La modalitat de transport a la deman- termini com a llarg termini, el TAD de
da (TAD) que l’Associació de municipis l’AMTU és la solució que treu més bona L’estudi de HiReach mostra que les
per la Mobilitat i el Transport Urbà nota (6,4 en ambdós casos), de les 14 modalitats de transport que és més
(AMTU) ha implementat a una dotzena solucions de mobilitat estudiades. La va- probable que tinguin èxit són aquelles
de municipis de Catalunya, és la més ben loració l’han realitzada persones amb risc que impliquen una millor organització i
valorada per persones amb risc d’exclusió d’exclusió social d’Alemanya, Luxemburg, ordenació del transport públic en àrees
social a Europa. Així es desprèn de l’es- Itàlia, Portugal, Grècia i Romania. poc poblades, i on l’administració pública
tudi que ha realitzat el projecte europeu hi té un paper rellevant, com és el cas del
HiReach, que té com a objectiu avaluar Els grups vulnerables d’Alemanya, Luxem- TAD a Catalunya. A més, és interessant
quines solucions de mobilitat afavoreixen burg, Itàlia, Portugal, Grècia i Romania, veure que aquests serveis presenten un
un transport més inclusiu i igualitari. que han participat en aquest estudi són: alt potencial d’ús en els grups més vul-
persones amb mobilitat reduïda temporal nerables, on sovint el servei de transport
Tant pel que fa al seu impacte a curt o permanent, nens i joves, persones de la existent no els satisfà.

L’AMTU dona a conèixer el Transport
Flexible a la fira MUNICIPÀLIAde Lleida

a l’abast de tots els ciutadans. Joan Prat ha
explicat que “volem que aquest sigui un
projecte liderat pel sector públic, però en
col·laboració també amb les empreses de
transport i les tecnològiques”.

18 | MobiliCat / Novembre 2019 De fet, l’AMTU, juntament amb l’ATM de
Barcelona i la Generalitat, començaran
d’aquí a uns mesos a fer proves pilot del
Transport Flexible a l’àmbit del Sistema Ta-
rifari Integrat (STI) de Barcelona.

Joan Prat i Mayte Capdet amb el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, i Miquel Àngel Escobar, Estand de l’AMTU a la fira
secretari d’administracions locals. Enguany l’AMTU ha participat a Municipà-
lia amb un estand propi, des d’on ha donat
E l director general de l’Associa- L’AMTU, juntament amb l’ATM de Barce- a conèixer tots els projectes que està de-
ció de municipis per la Mobilitat lona i la Generalitat, treballa des de fa un senvolupant i informarà de tots els serveis
i el Transport Urbà (AMTU), Joan parell d’anys per implementar arreu de que ofereix als ajuntaments catalans.
Prat, ha pronunciat, el passat Catalunya el Transport Flexible, una mo-
L’AMTU posa a disposició dels seus associ-
dimarts, 22 d’octubre, la conferència dalitat de transport on l’oferta s’adapta a ats, així com de qualsevol entitat pública
“Una nova mobilitat a l’abast del teu la demanda real existent, ja que no hi ha o privada, els seus coneixements tècnics i
jurídics sobre tot allò que té a veure amb
municipi”, en el marc de Municipàlia, línies preestablertes ni horaris i parades l’àmbit de la mobilitat i el transport públic.
la fira internacional d’equipaments i fixes, sinó que funciona d’acord amb els El catàleg de serveis de l’AMTU és molt am-
pli: plans de millora del transport públic,
serveis municipals, que s’ha celebrat al serveis realment sol·licitats. Serà per tant, assessorament tècnic i jurídic, gestió del
recinte de la Fira de Lleida del 22 al 24 un sistema de transport “a la carta”, en transport a demanda i transport flexible,
gestió de títols de transport (T-16 i T-verda),
d’octubre. En aquesta conferència, el què els viatgers podran sol·licitar el servei cursos i jornades formatives, programes
director general de l’AMTU ha explicat a través d’una aplicació mòbil, anomenada educatius per a joves i gent gran, o l’edició
de la revista MobiliCat, entre d’altres.
què és el Transport Flexible i com revo- FlexiTransport Catalunya, que l’AMTU ja
lucionarà el transport públic. està desenvolupant i que molt aviat estarà

Més de 450 entitats participen Setmana Europea de la Mobilitat
a la Setmana Europea
de la Mobilitat 2019

La Setmana Europea de la Mobi- per tot el territori. A Enguany s’han 19 | MobiliCat / Novembre 2019
litat (SEM) ha batut enguany un Barcelona s’han fet més de 210 activi-
rècord d’adhesions: un total de tats, de les quals 106 estan relacionades organitzat més
450 entitats han volgut formar part amb la bicicleta, 92 eren caminades, 3 de 700 activitats
d’aquest esdeveniment anual que activitats de transport públic i una dese-
promou hàbits de mobilitat soste- na estaven relacionades amb la qualitat repartides en 300
nible entre els ciutadans. D’entre de l’aire i el soroll. A Girona, en canvi, municipis adherits
les adhesions, cal destacar la xifra s’han realitzat més caminades (66) que
de gairebé 300 ajuntaments, no pas activitats ciclistes (35). A Lleida, 20 anys celebrant la mobili-
que tampoc s’havia assolit fins també s’han organitzat més caminades tat sostenible
ara, i als quals també cal sumar (80) que cap altra acció: 32 activitats Va ser a l’any 1999 quan es va
els centres educatius (33), ope- vinculades a la bicicleta, una de trans- celebrar per primera vegada el
radors de transport públic (26), port públic, i 4 sobre qualitat de l’aire i Dia sense cotxes. Aquell mateix
entitats del sector de la salut el soroll. Al Camp de Tarragona, les ca- any es va constituir una comissió
(25), consells comarcals (18), minades (21) també han superat les bi- institucional, formada per dife-
empreses (12) i altres orga- cicletades (6). I, per acabar, a les Terres rents entitats públiques i privades
nismes. de l’Ebre s’han organitzat 3 caminades i catalanes per tal de promoure l’ús
3 pedalades. del transport públic sostenible i res-
Cal dir que la Generalitat pectuós amb el medi ambient entre
ha tornat a assolir l’objectiu A més, 61 municipis han celebrat un dia els ajuntaments, i coordinar accions
que es va marcar fa tres anys, sense cotxes, dels quals 28 són municipis conjuntes. Dos anys més tard, el
d’arribar al 80% de municipis de més de 10.000 habitants com Barce- 2001, atès el gran èxit de participació
que tenen més de 10.000 habitants, lona, Lleida, Mataró, Palafrugell o Salou. del Dia de l’Autoreflexió, es va decidir
que són els que disposen de transport estendre el programa d’activitats a tota
públic. En aquest sentit, per demarcaci- una setmana. Des del 2002, la Setma-
ons, la participació municipal ha estat la na de la Mobilitat Sostenible té abast
següent: a Barcelona, 115 ajuntaments europeu.
i 31 entitats; a Camp de Tarragona, 23
ajuntaments i 17 entitats; a Girona, 78 Des de l’any passat, la Setmana de la
ajuntaments i 35 entitats; a Lleida, 75 Mobilitat Sostenible i Segura ha passat
ajuntaments i 78 entitats; i a Terres de a denominar-se Setmana Europea de la
l’Ebre, 8 ajuntaments i 1 entitat. Mobilitat i aquest any, per decisió de la
Comissió Institucional de la Setmana,
Activitats al territori s’ha adoptat també la imatge europea
Enguany el lema central de la Setmana d’aquest esdeveniment. La SEM està or-
Europea de la Mobilitat (SEM) era “Cami- ganitzada pel Departament de Territori i
na amb nosaltres!”, i arreu del territori Sostenibilitat, amb el suport de l’Auto-
s’han organitzat més de 700 activitats: ritat del Transport Metropolità (ATM)
262 caminades, 182 activitats relaciona- de l’àrea de Barcelona, les Autoritats
des amb la bicicleta (pedalades, també Territorials de la Mobilitat de Girona, el
nocturnes, o tallers per aprendre a repa- Camp de Tarragona i Lleida, els Serveis
rar bicicletes), 31 accions relacionades Territorials de Transports de les Terres
amb el transport públic i 13 activitats de l’Ebre i el Govern, i té com a objectiu
sobre la qualitat de l’aire i el soroll. promoure els hàbits saludables i de mo-
bilitat sostenible.
Les activitats han estat molt repartides

Setmana Europea de la Mobilitat

9a Cursa de Transports del Camp de Tarragona 9a Cursa de Transports de la Regió Metropolitana de Barcelona

La cursa de transports 2019
torna a demostrar l’eficiència
dels modes sostenibles

20 | MobiliCat / Novembre 2019 La Cursa de Transports 2019, organitza- la moto de gasolina i l’autobús. D’altra privat i el temps d’accés a la parada i es-
da per l’Associació per a la Promoció banda, el monocicle, el patinet elèctric, la pera del transport públic.
del Transport Públic, i amb la col·labo- bicicleta, el metro i el tramvia són els que
ració de diferents ajuntaments, les ATM menys emissions van generar. Costos directes
i diferents voluntaris de les ciutats, ha Pel que fa als costos directes, els més
tornat a demostrar els beneficis de viatjar Per poder valorar quins són els vehicles elevats corresponen als cotxes i segui-
en transport públic. Una vegada analitzats més sostenibles, es va tenir en compte el dament, la moto. Així, per exemple, si
els resultats de la cursa, es va veure com temps de viatge, els costos directes dels agafem una distància de 30 quilòme-
a Vilafranca del Penedès la bicicleta va ser trajectes, la despesa energètica final i les tres, el cost en cotxe se situa entre els
el medi de transport més ràpid. El tren, va emissions de gasos amb efecte hiverna- 15 i 20 euros, i el de la moto entre els
ser el transport guanyador a Barcelona i a cle que emetien cadascun dels vehicles. 5 i 10 euros. En canvi, la bicicleta, el
Tarragona. Finalment, a l’Àrea de Lleida, D’aquesta manera, va quedar demostrat transport públic i el patinet, se situen
en el recorregut interurbà, va haver-hi una que, per fer una recorregut de 10 quilò- entre els 0 i els 10 euros. A mesura que
diferència de 12 minuts a favor del vehicle metres, el vehicle privat és una mica més augmenten o disminueixen els quilòme-
privat, tot i que els costos econòmics i ràpid, però alhora és entre 7 i 17 vegades tres, els costos varien també de manera
d’emissions es van multiplicar per 10. més car. A més, suposa un risc per al proporcional. Tanmateix, cal dir que en
medi ambient molt més elevat que la el transport públic no hi ha proporciona-
Els mitjans que van suposar una menor majoria de transports públics, el patinet litat entre els costos directes i el recor-
despesa econòmica van ser, per ordre de o la bicicleta, considerats els mitjans regut realitzat, ja que a l’haver-hi tarifes
menys a més cost: el patinet elèctric, la menys contaminants. planes, el cost depèn del nombre de
bicicleta manual, el transport públic, la zones per les quals hom transita i no dels
bicicleta elèctrica, la moto i, finalment, el Temps de viatge quilòmetres realitzats.
cotxe, que va costar entre 7 i 10 vegades Com a temps de viatge s’ha tingut en
més que el transport públic integrat en compte el temps que hi ha de “porta a Consum energètic final
zona interurbana. Així mateix, els mitjans porta”, és a dir, entre un origen i una Pel què fa al consum energètic final del
de transport que més gasos contami- destinació. En aquest cas, s’ha valorat vehicle, s’ha tingut en compte els nivells
nants van emetre són el cotxe dièsel, el temps d’aparcament per al transport mitjans d’ocupació, que en el cas del ve-

Setmana Europea de la Mobilitat

9a Cursa de Transports Urbana de Barcelona 9a Cursa de Transports Àrea de Lleida

A Vilafranca, ha guanyat la

bicicleta; a Barcelona i Tarragona,
el tren; i a Lleida, el vehicle privat va

ser 12 minuts més ràpid però amb
uns costos 10 vegades més cars

hicle privat era d’1,18 persones, i en els tobús interurbà i el metro van consumir de cada mitjà de transport, l’Agència 21 | MobiliCat / Novembre 2019
sistemes de transport públic, d’un 20% 12,70 Ml/persona; i l’autobús dièsel, Europea del Medi Ambient va fer un es-
de la seva capacitat. Així, per calcular 11,40 Ml/persona. Els transports amb tudi que mostra l’existència de dos tipus
el consum energètic dels transports per un menor consum energètic han estat el d’agents contaminants: els gasos amb
carretera s’ha pres com a referència un tren elèctric, amb 3,13 Ml/persona, i la efecte hivernacle, principalment diòxid de
vehicle dièsel Euro IV, ja que és el més re- bicicleta, amb 0,50 Ml/persona. carboni (CO2), que és el principal respon-
presentatiu a Catalunya. En aquest sen- sable de l’escalfament del planeta; i dos
tit, el vehicle amb un consum energètic Emissions de gasos i agents contaminants locals, les partícules sòlides
més elevat ha estat el del cotxe, ja que, contaminants amb diàmetre inferior a 10 micròmetres
agafant com a referència 15 quilòme- Finalment, per tenir constància de quines (PM10) i els òxids de nitrogen (NOX), res-
tres, ha tingut un consum energètic de eren les emissions de gasos i agents ponsables de les malalties respiratòries i
35,53 Ml/persona. Seguidament, l’au- contaminants que s’emetien amb l’ús cardiovasculars en zones urbanes.

Instal·lació de EMPRESES
punts de recàrrega per a Vehicles Elèctrics PARTICULARS

• Vivendes unifamiliars i garatges ¡Demana'ns pressupost! ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
comunitaris
Un tènic de Cargacar
• Restaurants oficines i centres contactarà amb tu per
comercials ajudar-te i dissenyar la
instal·lació adequada.
• Hotels, Parking Públics
• Vies Públiques Més informació en la nostra web:

• Estacions de Servei www.cargacar.com
• Parades de Taxi

O pot contactar amb nosaltres: +34 677 072 930 [email protected] [email protected]
[email protected] [email protected]

Entrevista «tots els estudis
de l’Ajuntament

de Barcelona i l’ATM
conclouen que el tramvia
és la millor solució a la
Diagonal»

«Ens proposem fer

créixer la xarxa del

tramvia, cap a Sant Feliu,
Badalona, unir les dues
xarxes per la Diagonal
i guanyar 7 minuts de
temps de viatge per
l’avinguda Laureà Miró a
Esplugues»

Felip Puig Per què s’hauria de posar un tramvia a la
Diagonal? No suposaria posar una altra
president de TRAM barrera al vianant?
Per moltes raons. Perquè som l’únic tram-
«Cada any, el tramvia és el via que té dues xarxes interrompudes per
transport públic més ben només 3,8 km en línia recta. Perquè tots
valorat per l’EMEF» els estudis que l’Ajuntament de Barcelona
i l’ATM han realitzat conclouen que és la
22 | MobiliCat / Novembre 2019 L’empresa TRAM celebra enguany els 15 anys de la seva exis- millor solució, la més rentable, i perquè el
tència. Va ser el 3 d’abril de 2004 quan Barcelona va tornar tramvia te la capacitat necessària per asso-
a recuperar el tramvia, un mode de transport que temps en- lir la mobilitat prevista. Creiem que la con-
rere va ser cabdal per poder moure’s per la ciutat, però que nexió donarà continuïtat lògica i uneix dues
a partir dels anys 70, amb l’aparició del metro i l’autobús, xarxes de tramvia ja existents obtenint-ne
havia desaparegut del mapa. molts beneficis amb poca inversió. A més,
completa un model d’implantació tramvià-
En aquests 15 anys d’existència, el les persones usuàries del TRAM supera ria que ha demostrat la seva eficiència amb
tramvia ja s’ha consolidat com a enguany el 8. un sistema absolutament integrat a la xar-
mode de transport per a les ciutats? xa de transport públic urbà i interurbà, que
Totalment. La reintroducció del tramvia, Quins avantatges té el tramvia respecte a millora la intermodalitat. Per últim, no obli-
després de més de 30 anys de la seva des- altres modes de transport? dem que la unió per la Diagonal ha estat
aparició, va venir acompanyada d’algunes El tramvia és un mode de transport total- reivindicada per diversos plens municipals
reticències comprensibles. El tramvia s’as- ment accessible i intermig entre un metro dels municipis per on circula el TRAM.
sociava a un mode de transport antiquat i un autobús. És un mode ferroviari – amb
i desfasat però el TRAM ha demostrat els avantatges intrínsecs d’aquest mode Quines són les fites que s’han marcat per
que és un mode de transport modern i quant a capacitat i velocitat- que circula als propers 15 anys?
una bona solució per millorar la mobili- per superfície, com els autobusos, però en Ens proposem fer créixer la xarxa del tram-
tat de les nostres ciutats. Cada any, és el una plataforma segregada. Ens agrada dir via, seguint les directrius de l’ATM, cap a
transport públic més ben valorat, segons que el tramvia ajuda a fer xarxa de trans- Sant Feliu, Badalona, unir les dues xarxes
l’EMEF, l’Enquesta de Mobilitat en Dia port i que complementa la bona oferta de per la Diagonal i guanyar 7 minuts de temps
Feiner, que realitza l’Autoritat del Trans- transport públic que tenim a la Regió Me- de viatge per l’avinguda Laureà Miró a
port Metropolità i la nota que ens donen tropolitana de Barcelona. Esplugues. Volem seguir sent el transport
públic més ben valorat i seguir oferint el mi-
llor servei possible. Ens agradaria continuar
creixent en usuaris i usuàries i que la nostra
xarxa cresqués perquè, en aquests 15 anys,
el TRAM ha demostrat ser una bona opció
de mobilitat: un transport accessible, còmo-
de, ràpid, sostenible i eficient.



Pàgines empresarials Entrevista a CARLES MAS, director d’APTIBUS

24 | MobiliCat / Novembre 2019 «APTIBUS som un centre especialitzat
en la formació i reciclatge dels
professionals de l’autobús»

APTIBUS és el Centre de Formació dels Professionals de l’Autobús. Des de 2011 imparteix
formacions de capacitació i reciclatge adreçades a conductors professionals i altres
perfils professionals presents en l’activitat del transport de viatgers: inspectors,
comandaments, caps de trànsit, administratius, etc. Amb seu a Sant Cugat, APTIBUS
està implantat arreu de Catalunya. La millora continua dels serveis que prestem i de la
formació que organitzem i impartim requereix Rigor, Mètode i Avaluació Permanent,
factors intrínsecs a la formació de qualitat. Des del passat 2017, Aptibus disposa de la
certificació ISO 9001-2015 que se’ns audita i revalida anualment.

I quin tipus de formació ofereix ductors, oferint la formació per a la formació d’aptitud professional
APTIBUS? l’obtenció del carnet D i CAP. -CAP-, i tots els conductors professi-
La nostra oferta de cursos s’adreça En el darrer exercici 2018 hem or- onals han de passar cada cinc anys
principalment als conductors en ganitzat i impartit més de 10.000 per una formació de reciclatge. La
actiu d’empreses diverses. Proporci- hores de formació. formació contínua CAP que organit-
onem formació continua i de reci- za i imparteix APTIBUS és especia-
clatge de les habilitats i actituds, per Però amb el carnet D, no n’hi ha litzada per a conductors professio-
a l’actualització del coneixement de prou per poder conduir un bus? nals del Transport de Viatgers.
normatives, i per al coneixements Fins a l’onze de setembre de 2008,
i pràctiques necessàries en la uti- per a l’exercici de l’activitat profes- Creu que hi ha una manca de
lització de noves motoritzacions i sional de conductor d’autobús n’hi conductors professionals en el
dispositius tecnològics aplicats als havia prou amb passar les proves mercat?
vehicles. de coneixements teòrics i pràcti- L’inici de la nova exigència de la for-
En col·laboració amb diverses em- ques per a l’obtenció del carnet D. A mació del Certificat d’Aptitud Pro-
preses, també preparem nous con- partir d’aquella data, se’ls requereix fessional -el CAP- va coincidir amb

«respecte al 2007, dels usuaris, en la interacció amb anys, homes i dones, demandants Pàgines empresarials
hi ha un 15% persones de tots els orígens i condi- d’ocupació no ocupats o de millora
menys de conductors cions, en les actuacions en situació d’ocupació, procedents d’altres oficis 25 | MobiliCat / Novembre 2019
professionals dispo- d’emergència, en les tècniques per a i activitats menys qualificades o en
nibles en el mercat» una conducció segura i eficient. Els recessió. Més de la meitat d’aquests
canvis tecnològics en els vehicles i participants, després de reorientar
«l’única similitud dispositius utilitzats, requereixen el seu futur professional i després de
entre conduir un una actualització permanent dels passar pel nostre itinerari formatiu,
camió i conduir un professionals. ja treballen com a nous conductors.
autobús és el volum Així mateix, els planificadors-deci-
del vehicle i el con- sors haurien d’analitzar amb pro- Un conductor de viatgers i un de
trol de les inèrcies. » funditat les conseqüències dels can- mercaderies, necessiten el mateix
vis que s’implanten i donar les eines tipus de formació?
«A Aptibus conside- necessàries als treballadors perquè Des de la constitució d’Aptibus,
rem que la forma- puguin desenvolupar de forma ade- l’any 2011, sempre hem considerat
ció contínua adre- quada la seva feina. que la formació contínua adreça-
çada als conductors da als conductors en actiu hauria
ha d’estar estreta- Quines temàtiques aborden en els d’estar estretament relacionada
ment relacionada cursos de formació contínua? amb les empreses i la seva activi-
amb les empreses i La nostra formació continua aborda tat. L’única similitud entre conduir
la seva activitat» un ampli catàleg d’accions especi- un camió i conduir un autobús és
alitzades adreçades als conductors el volum del vehicle i el control de
la important crisi econòmica que va d’autobús en actiu: “CAP contínua les inèrcies. Per la resta, l’autobús
fer-se sentir a partir de l’any 2007. per a conductors de bus” “Conducció requereix una manera particular
Analitzant les dades estadístiques Eficient”, “Conducció Zen”, “Atenció de conducció, una manera parti-
de la DGT, actualment hi ha al vol- als usuaris amb necessitats especi- cular d’atendre les emergències; i
tant d’un 15% menys de conductors als”, “Conducció en transport esco- clarament uns recursos personals
professionals disponibles al mercat. lar “, “Interacció amb l’usuari i asser- del conductor per a gestionar satis-
Si hi afegim que una bona part dels tivitat”, “Sensibilització i prevenció factòriament la interacció amb els
conductors professionals en actiu es en l’ús de drogues i alcohol”, “Quali- usuaris. A banda, dins del sector hi
troben en el darrer tram de la seva tat i orientació al servei”, “Temps de trobem empreses més especialitza-
vida professional, amb edats prope- conducció i descans i utilització del des en transport de turistes, o de
res a la de jubilació, és evident que tacògraf”, “Actuació en emergències persones amb necessitats especials,
manquen professionals conductors en el bus, amb pràctica d’evacuació i d’escolars, o de treballadors. Cadas-
d’autobús. Sobretot quan ens situem extinció de foc real”. cuna d’aquestes activitats especí-
en la perspectiva d’un futur im- fiques té els seus propis procedi-
mediat en el que haurem d’assistir Persones sense cap tipus d’experi- ments i normativa reguladora que
a importants canvis en les formes ència també poden formar-se com cal considerar en la formació dels
de la mobilitat, amb la reducció del a conductors? conductors que se n’ocupen.
trànsit de turismes en les àrees me- Després de constatar la manca de
tropolitanes de les capitals, i amb la conductors disponibles en el mercat, Tenen cursos subvencionats?
substitució per mitjans col·lectius, en col·laboració amb les empreses Per a la organització de les nostres
més sostenibles. del Grup Moventis, vam arrencar accions formatives ens adaptem a
un projecte de formació integral les necessitats dels professionals i de
de nous conductors (D+CAP). Amb les seves empreses, ja que comptem
subvencions del Programa Forma amb un finançament del Consorci
i Insereix del Servei d’Ocupació de de Formació Contínua, obtingut en
la Generalitat, en diferents convo- la recent convocatòria 2019. Com a
catòries, ja hem preparat al voltant centre autoritzat, també podem apli-
de 150 nous conductors d’autobús. car i gestionar els crèdits de forma-
Persones amb edats entre els 30 i 55 ció de les empreses de FUNDAE.

Un conductor experimentat, per Antoni Bell, 2 2B-I Volpelleres
què hauria de reciclar-se? 08174 – Sant Cugat del Vallés
Els professionals que s’ocupen dels +34 935 631 587
serveis de transport col·lectiu van www.aptibus.com
canviant el seu perfil, cada vegada
més especialitzats en la seguretat

ATM BCN

La digitalització i Janet Sanz, Isidre Gavín, Antoni Poveda
i Jaume Mauri (d’esquerra a dreta)

26 | MobiliCat / Novembre 2019 el creixement sostenible,
futur immediat del transport

L’ATM de Barcelona presenta la proposta de Pla Director de Mobilitat 2020-2025
aprovada inicialment pel Govern i sotmesa actualment a consulta pública. Basat
en 10 eixos, el pla proposa un total de 86 mesures que hauran de desenvolupar
les diferents administracions públiques

L’Autoritat del Transport Metropolità cinc anys a aquests estàndards d’evolu- amb 5,5 milions d’habitants, el 73% de
de l’àrea de Barcelona ha presentat ció, el pla proposa un total de 86 me- la població catalana.
el passat mes de setembre la pro- sures que tindran un cost estimat d’uns
posta de Pla Director de Mobilitat 100 milions d’euros. Transport sostenible
(pdM) 2020-2025 que va ser aprovada El medi ambient i un transport més
inicialment pel conseller de Territori i La proposta de pdM s’ha exposat des- ecològic són algunes de les qüestions
Sostenibilitat, Damià Calvet. El docu- prés d’un any d’elaboració en el si de cabdals d’aquest pdM. Per això insis-
ment està basat en 10 eixos que tracten l’ATM, però també gràcies al procés teix molt a reduir el consum energètic i
de forma integral diferents aspectes re- participatiu de sis sessions públiques, a l’impacte dels nostres desplaçaments,
llevants de la mobilitat, i que perseguei- les quals han assistit quasi 700 perso- així com les emissions de vehicles, entre
xen un gran objectiu amb cinc vessants: nes, i s’han recollit més de 700 aporta- un 6 i un 16%. La visió ‘zero accidents’
una mobilitat més saludable i sosteni- cions a través del web pdmobilitat.cat. és també molt important en aquest nou
ble; més eficient i productiva; més se- Amb l’ampliació del Sistema Integrat de document, que espera que es puguin
gura i fiable; més inclusiva i equitativa Mobilitat Metropolitana de Barcelona reduir els accidents de trànsit mortals a
i més intel·ligent i digital. Per arribar en (SIMMB), el pla abasta 12 comarques l’àrea de Barcelona en un 51%, a més de

ATM BCN

generar més espais segurs i augmentar El PDM proposa nou marc normatiu i legal. 27 | MobiliCat / Novembre 2019
la fiabilitat del transport públic. L’ATM veu un futur immediat amb un
arribar a una xarxa on creixement continuat del transport
Accesibilitat públic, el que suposarà, segons les es-
El PDM vol consolidar l’accessibilitat del siguin accessibles timacions, un augment del 20% de les
transport públic, i proposa mesures per el 92% de les estacions validacions, que arribaran a més de
arribar a una xarxa on siguin accessibles de tren, el 80% de les 1.200 milions el 2025. És per això que la
el 92% de les estacions de tren, el 80% parades de bus i el millora de les infraestructures i el servei
de les parades de bus i el 100% d’auto- 100% d’autobusos en general, i l’ambientalització i electri-
busos. A més, reserva un paper impor- — ficació del parc mòbil, tant públic com
tant a la perspectiva de gènere i d’edat a privat, són els dos àmbits en què més
l’hora de planificar la mobilitat del nostre L’ATM estima un caldrà invertir per assegurar un creixe-
entorn. ment sòlid i sostenible.
augment del 20% de
Digitalització del billetatge El pdM es troba en període d’audiència
El pla no perd de vista la revolució que les validacions, que pública fins a finals d’octubre. Després
suposarà la digitalització del sistema arribaran a més de començaran uns mesos durant els quals
de bitlletatge, i posteriorment el nou 1.200 milions el 2025 s’incorporaran possibles al·legacions i di-
sistema tarifari. Un pas que marcarà un ferents informes, entre ells ambientals.
abans i un després en l’evolució tecno- necessitat d’afrontar noves alternatives
lògica del transport públic a Catalunya. de transport personal, com els patinets La previsió és que l’aprovació definitiva
La proposta, d’altra banda, planteja la elèctrics, la mobilitat compartida o l’ús tingui lloc a principis de 2020.
extensiu de les motos. Per això aposta
per la convivència de tot plegat dins d’un

Opinió

Manel Villalante Renfe. Volem
acompanyar-te i no
DIRECTOR GENERAL D’ESTRATÈGIA I sols transportar-te
DESENVOLUPAMENT DE RENFE.
28 | MobiliCat / Novembre 2019 la innovació tecnològica ha actuat com un que s’adapten millor a les nostres necessi-
Un dels sectors econòmics de major dels vectors de transformació. tats en termes d’estalvi, temps i comodi-
creixement , tant en termes quanti- tat, què pot fallar?
tatius com qualitatius, és sens dub- La diferència rau en la manera en què ens
te el de la Mobilitat. El “nou” ecosistema movem, i no només em refereixo a l’evo- Vegem-ho ara, amb una perspectiva de
d’actors de la mobilitat està en plena efer- lució del mode de transport o a una major 10 anys.
vescència. El procés accelerat de digitalit- consciència ètica i cívica sobre la gestió
zació i la irrupció de nous “partners” en el sostenible del medi ambient, sinó més avi- La Mobilitat com a Servei
sector , està revolucionant el concepte de at al canvi dels nostres hàbits socials i de Novembre 2010. La Mireia té 19 anys. Són
mobilitat i ha permès construir models de consum, a la necessitat d’immediatesa i al les 07:00. Aquest matí té un dia important:
negoci que abans eren inviables i que nin- valor del temps. comença a la universitat. S’apressa en els
gú ni tan sols es plantejava. preparatius perquè amenaça pluja i vol ser
la Mobilitat com a puntal. Fa just 1 any que es va treure el car-
Grans corporacions, entitats financeres, net de conduir. Amb molt d’esforç, va estal-
fons d’inversió, “Startups” tecnològiques, Servei és una tendència viar els petits ingressos que li reportaven els
impulsen o creen serveis de lloguer per mi- seus treballs d’estiu per comprar un cotxe
nuts, de vehicles híbrids i elèctrics, amb o imparable que envaeix tots de tercera mà. Aquell matí gris, la Mireia va
sense conductor, d’ús compartit, o fins i tot els àmbits de la nostra vida sortir del seu garatge en el seu fumejant ve-
es transformen en plataformes massives quotidiana hicle i es va perdre entre la boira del trànsit,
de serveis de transport i logística, arribant, amb el dubte de si arribaria o no a temps a
fins i tot, a proposar models col·laboratius El valor del temps classe . I així començà el seu viatge.
on qualsevol client es pot convertir en pres- Les nostres ciutats no paren de créixer i els
tador del servei. En aquest context, fins i seus habitants resideixen cada cop més Novembre 2019. En Pol té 19 anys. Són les
tot empreses d’altres sectors d´activitat, lluny dels seus llocs de treball i lleure, per 08:00. Aquest matí té un dia important:
com la construcció o l’energia, estan parti- la qual cosa creix el consum d´ hores en comença la universitat. S’apressa en els
cipant, mitjançant filials, en el nou ecosis- mobilitat quotidiana i alhora el valor que li preparatius perquè amenaça pluja i s’ha
tema de mobilitat. donem al temps és cada cop més preuat. aixecat amb el temps just. Surt de casa i
Temps per a ser productius, per descansar, el primer que fa és treure´s de la butxaca
La necessitat de moure’ns forma part de per divertir-nos, però sobretot temps per el seu preuat Smartphone, el desbloqueja
la història de la humanitat, i sempre ha gaudir dels nostres éssers estimats. Si avui amb la seva cara i pregunta al seu assis-
constituït un gran laboratori per a cientí- disposem d’alternatives més eficients i tent com arribar a la seva destinació .
fics, enginyers, inventors i conqueridors, on

nou model de negoci basat en una plata- Opinió
forma, oberta, pública, inclusiva integra-
dora, i governada des d’un lideratge que
prioritzi l´interès públic.

L’assistent li ofereix diferents opcions i li Abans de la seva regulació, hem viscut al- Dins del projecte, s’estableix la construc- 29 | MobiliCat / Novembre 2019
recomana la millor ruta. S’alleuja en com- guna crisi en el sector, com la dels taxistes ció d’una Plataforma digital de serveis de
provar que, tot i el monumental embús, i les VTC, o la dels Patinets. En aquest cas, mobilitat que permetrà a Renfe assolir de
arribarà puntual a classe. Confirma les sovint l’absència de formació o de civisme forma esglaonada aquest objectiu durant
reserves dels vehicles, i paga amb la seva d’alguns ciutadans a l’ús dels patinets, va el 2020 i 2021.
cara. I així comença el seu viatge. produir en algunes ciutats, un notable de-
sordre de l’espai públic que va provocar de el projecte Renfe as
En només 9 anys, el percentatge de joves manera irremeiable accidents . Sens dub- a Service està basat
que obtenen el carnet de conduir s’ha re- te, la manera en què ens movem condicio-
duït en gairebé un 50%. Molts joves prefe- na el nostre espai públic i per aquest motiu en una plataforma
reixen comprar l’últim smartphone abans és necessària la regulació i sobretot un nou
de ser propietaris del seu propi vehicle. I model de governança. oberta, pública, inclusiva i
és que avui les seves opcions de mobilitat integradora, i governada
s’han multiplicat i prioritzen l´ús a la propi- hem dissenyat una des d’un lideratge que
etat, el servei al vehicle i la intermodalitat prioritzi l’interès públic
al mode de transport. nova app que integra
A mitjans de novembre, llançarem una Pro-
El concepte de “Mobilitat com a Servei” els serveis de planificació, va de Concepte amb la col·laboració de la
neix de la llavor de l’economia col·labora- ticketing i atenció al client startup Iomob, la qual forma part, des de
tiva , ara ja economia de plataforma , i en fa un any, del nostre programa d’innova-
la seva intersecció amb la disrupció digital. La regulació ha de ser afavoridora i acce- ció oberta “TrenLab”, una iniciativa que ha
Una tendència imparable que envaeix tots leradora de les solucions de mobilitat més suposat un vector de transformació per a
els àmbits de la nostra vida quotidiana, ecològiques i menys contaminants que la nostra companyia. Durant la prova, 500
des de fa pocs anys, malgrat que sembla garanteixin un model sostenible de creixe- persones escollides entre els nostres clients
que ha passat una eternitat. Airbnb, Net- ment urbà. Però també ha de promoure podran complementar el seu viatge en
flix, Spotify, Amazon, Apple, Google, Bo- amb criteris d’imparcialitat, el desenvolu- tren amb taxi, VTC, Carsharing, Transport
oking, Blablacar, Uber, i tantes més. pament d’iniciatives privades que sumin Públic, bicicleta publica etc., en una sola
valor al model sostenible. reserva, pagant i obtenint els bitllets que
Hi ha centenars d’empreses de serveis i pla- necessiti. I tot això, sense sortir de l’App.
taformes que ens ofereixen solucions a les En definitiva, tot això requereix d´un nou
nostres necessitats perquè les consumim model de mobilitat, d’una regulació flexible Els nostres objectius són aprendre dels
temporalment, pagant pel seu temps d’ús. i d’una governança que garanteixi privaci- nous actors de l’ecosistema de la mobi-
tat i seguretat i que faci del transport col· litat, de la relació amb les Autoritats de
Deixem de ser consumidors de productes lectiu el vertebrador del nou ecosistema. Transport i els operadors privats, així com
per a ser subscriptors de serveis persona- provar noves capacitats tecnològiques per
litzats que ens converteixen en “usuaris Lideratge Públic de la Mobilitat: el paper a la relació amb els nostres clients. Per
de tot i amos de res”. En aquest context, de Renfe aconseguir-aquests objectius, hem rea-
la gestió de la seguretat i privacitat de les Renfe sempre ha apostat pel transport i litzat una anàlisi i una nova configuració
nostres dades representa un dels grans la mobilitat sostenibles. Un dels nostres de l’experiència del client, elaborat nous
reptes del model, i la seva garantia, una principals objectius del vigent Pla Estratègic procediments interns, desenvolupat una
prioritat per al “Regulador”. 2018-2028, és el repte de transformar la nova APP que integra els diferents serveis
companyia en Operador Integral de Mobili- de Planificació, Ticketing i Atenció al Client
La figura del Regulador tat, sense deixar de ser operador ferroviari de la plataforma.
Quan hi ha una necessitat social no resol- de referència internacional.
ta, les empreses identifiquen un nou nínxol La prova de concepte durarà fins a mitjans
de negoci i es produeix l’explosió del sec- En aquest sentit, hem dissenyat el projec- de febrer de 2020, data en la que licitarem
tor. Primer la necessitat, després el servei, te “Renfe as a Service” (RaaS). L’objectiu la nova plataforma i els treballs per a fer-la
després la regulació. d’aquest projecte és la configuració d’un possible i accessible a tothom a partir del
segon semestre del proper any.

Renfe vol acompanyar-te i no sols transpor-
tar-te.... i aquest projecte innovador ho farà
possible.

Notícies La demanda de busos interurbans increment del 127,2%. Barcelona ha
creix més d’un 37% passat de 30,3 a 43,4 milions de viatges
(43,23% d’increment); Tarragona, de
Xarxa exprés.cat l’any 2012. Així, si l’any 2009 la demanda 7,5 a 10,6 milions (41,33% d’increment)
era de 48,9 milions de viatges, al 2018 va i Girona, de 9,8 a 10,5 milions de viatges
La demanda als autobusos interurbans ser de 67,3 milions, consolidant-se com (7,14% d’increment).
de la Generalitat ha augmentat un una alternativa real al transport privat. Els serveis de transport interurbà per car-
37,5% en deu anys, segons les Xifres Per demarcacions, la que ha experimen- retera també són el mode de transport
del Transport Públic a Catalunya. De fet, tat un creixement més important aquests que més ha augmentat en el darrer any
aquest és el mode de transport que més últims deu anys ha estat Lleida, que ha a tot Catalunya, amb un increment del
creix de tots, en gran part gràcies a la im- passat d’1,1 milions de viatges el 2009 7%. Concretament, s’ha passat de 62,8
plantació dels serveis de bus exprés.cat, a 2,5 milions el 2018, el que suposa un milions de viatges el 2017 a 67,3 milions
els busos d’altes prestacions que s’estan el 2018. Per demarcacions, a Barcelona
posant en servei a tot Catalunya des de l’increment ha estat del 8,28%; a Girona,
de l’2,2%; a Lleida, del 17,6%, i a Tarrago-
na, del 4,3%.
El secretari d’Infraestructures de la Gene-
ralitat, Isidre Gavín, ha destacat que el
benefici ambiental que han suposat les
millores introduït als busos interurbans.
Així, l’any 2018, es van deixar d’emetre
56.448 tones de CO2 gràcies a l’ús del
transport públic per carretera de la Gene-
ralitat o, el que és el mateix, l’equivalent
al diòxid de carboni que emeten 56.000
cotxes. Pel que fa als òxids de nitrogen
(NOx), s’ha estalviat l’emissió de 454 to-
nes a l’atmosfera, i 40 tones de partícules
inferiors a 10 micres (PM10).

30 | MobiliCat / Novembre 2019 Nou servei de transport a demanda al
Gironès gestionat amb l’aplicació ne-mi

Des del passat 14 d’octubre, la comar- Pantalles de l’APP ne-mi. podran realitzar transbordaments gra-
ca del Gironès disposa d’un nou ser- tuïts tant a les línies urbanes de Girona
vei de transport a demanda (TAD). El s’eviten recorreguts i parades i el trajecte de TMG i TEISA com a les línies interur-
servei s’ha implantat en zones amb disper- és més ràpid. banes d’autocar, autobús i Rodalies, de
sió territorial on no hi havia servei de trans- Els serveis de TAD estan integrats a l’Au- manera que s’afavoreix la intermodali-
port públic regular, i permet als ciutadans toritat Territorial de la Mobilitat (ATM) tat en transport públic.
disposar d’un mitjà de transport, fent una de l’àrea Girona. Per tant, els usuaris
reserva prèvia del servei. que viatgin amb les targetes integrades
El TAD del Gironès, implantat pel Departa-
ment de Territori i operat per Teisa, té tres
rutes: Girona – Sarrià de Ter – Sant Julià de
Ramis (Golf Girona, Les Comes, Montagut i
Pla de Baix); Girona – Sarrià de Ter – Cam-
pdorà, i Girona – Sant Gregori (Taialà, Sant
Medir i Cartellà) – Canet d’Adri (Montcal
i Canet) – Sant Martí de Llémena (Llorà),
connectant en total 13 nuclis població i
donant servei a uns 9.000 habitants, sen-
se comptar la ciutat de Girona.
El Transport a la Demanda permet opti-
mitzar el trajecte a partir dels usuaris que
demanen el servei. Els vehicles operen no-
més quan hi ha demanda, de manera que

Ampliació del tramvia entre Notícies
Esplugues i Sant Just Desvern

L’Autoritat del Transport Metropo- prevista dins del Pla Director d’Infraes- Foto cedida per ATM
lità (ATM) de l’Àrea de Barcelona tructures 2011-2020. De moment, l’ATM
ha donat les primeres passes per a ha aprovat inicialment l’estudi informatiu parades. L’actuació pretén unir la rotonda
l’ampliació del tramvia entre Esplugues d’aquesta ampliació, que té una longi- de la Plaça Santa Magdalena d’Esplugues
de Llobregat i Sant Just Desvern, que està tud d’1,2 quilòmetres i inclou dues noves i la parada de la Rambla de Sant Just Des-
vern a través de l’eix de la Carretera Reial
i Laureà Miró.

Nº 1

EN EL MUNDO EN
ELEVADORES Y RAMPAS



El Port de Barcelona reduirà connectar a la xarxa elèctrica, permetrà Notícies
un 30% les seves emissions aconseguir aquest objectiu.
Per poder electrificar els molls, el Port de
Demià Calvet i Mercè Conesa carboni. En aquest sentit, la president Barcelona ha sol·licitat a Xarxa Elèctrica d’Es-
del Port, Mercè Conesa, està convençuda panya (REE) una autorització per tal de poder
El Port de Barcelona s’ha marcat com que el nou pla d’electrificació dels molls, ampliar la potència i poder fer la distribució
a objectiu reduir al 2030 un 30% de a partir del qual els vaixells es podran de l’energia als molls. Una vegada autoritzat
les emissions que genera i, conse- el procés, que Conesa calcula que podria ser
qüentment, també la seva petjada de d’aquí a cinc anys, es podrà començar a tre-
ballar amb els molls electrificats.
El transport marítim és responsable del
2.7% de les emissions de gasos d’efecte
hivernacle. És per aquesta raó que la presi-
denta del port recalca la importància que
les grans companyies apostin per reduir les
emissions i contribueixin a millorar el canvi
climàtic. De moment dues de les terminals
de contenidors del port, APM Terminals
Barcelona i Best, ja s’hi ha compromès.
Igor Van Den Essen, el president d’APM
Terminals a Europa, afirma que “el futur és
ara” i que cal “emprendre’l junts”, apos-
tant per la unió de la societat i la conscien-
ciació dels treballadors envers el tema.

La Roca del Vallès tindrà quatre partir les millors pràctiques per a l’impuls
nous punts de recàrrega ultra-ràpida d’aquest tipus d’infraestructura i les ex-
periències tècniques derivades de la seva
La Roca del Vallès tindrà al 2020 quatre Els punts de recàrrega que s’instal·laran a instal·lació, manteniment i operació. 33 | MobiliCat / Novembre 2019
punts de recàrrega ultra-ràpida per a la Roca són estratègics per la seva ubica- Hi ha diferents tipus de recàrrega en funció
vehicles elèctrics. L’empresa IBIL, espe- ció, ja que permeten la mobilitat elèctrica de la potència del punt de subministra-
cialitzada en la gestió d’infraestructura i des de Madrid fins a França i, segons ha ment, que juntament amb les caracte-
prestació de serveis de mobilitat elèctrica, anunciat IBL, són els primers punts d’una rístiques del propi vehicle, determina la
realitzarà la instal·lació dels equips durant àmplia xarxa de recàrrega ultraràpida que velocitat amb què es recarrega la bateria.
el primer trimestre de l’any. Aquests equips l’empresa estendrà arreu de Catalunya. Així, en un punt de recàrrega ultra-ràpida,
incorporen connectors estàndard de re- La instal·lació de La Roca forma part del que va des dels 150 kW fins als 350 kW,
càrrega Combo CCS (fins a 350 kW) i CHA- projecte europeu E-VIA FLEX-I, que contem- es pot recarregar el 80% d’una bateria de
deMO (fins a 100 kW), que permeten una pla el desplegament d’una xarxa pilot de 40 kWh en uns 6 - 13 minuts, per recór-
recarrega completa en menys d’un quart 14 instal·lacions similars en corredors eu- rer aproximadament 270 km. En un punt
d’hora, i estaran disponibles per a qualse- ropeus de transport de l’Estat espanyol, ràpid, de 50 kW, aquest temps és d’uns 30
vol vehicle elèctric. França i Itàlia. La iniciativa busca com- minuts, mentre que en un semi-ràpid, de
22 kW, es necessita 1,5 hores.

Nou Pla de Mobilitat Intermunicipal, a Girona

Girona vol donar resposta als nous sicionar el transport públic i la mobilitat recorreguts i freqüències de transport
reptes de la mobilitat dissenyant sostenible com a sistema prioritari de públic i els punts de recàrrega per a ve-
una estratègia comuna que vagi transport per accedir a l’entorn urbà de hicles elèctrics.
més enllà dels límits municipals i incor- la ciutat de Girona.
pori municipis del seu entorn. Per això, L’Ajuntament de Girona, com a centre
l’ATM de l’àrea de Girona i l’Ajuntament En una primera fase es proposa treba- de l’àrea urbana, és la responsable del
de Girona, juntament amb una desena llar en el disseny de serveis i infra- projecte, i compta amb la participació
de municipis de la demarcació, estan estructures viàries comunicants com dels municipis de: Aiguaviva, Bescanó,
elaborant el nou Pla de Mobilitat Urba- poden ser la xarxa pedalable, les vo- Fornells de la Selva, Llambilles, Quart,
na Sostenible (PMUS) intermunicipal. reres, els aparcaments dissuasoris, els Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis,
L’objectiu és definir estratègies per po- itineraris per a vianants, la millora de Sarrià de Ter i Vilablareix.

Notícies AireCat, l’app per conèixer
la qualitat de l’aire

AireCat és l’aplicació que permet de les dades de les darreres 24 hores dels Airecat
conèixer la qualitat de l’aire, mesu- contaminants ozó troposfèric (O3) i diòxid
rada a les estacions de la Xarxa de de nitrogen (NO2), així com dels darrers set protocol per alta contaminació. Finalment,
Vigilància i Previsió de la Contaminació dies de partícules de diàmetre inferior a 10 es pot obtenir el pronòstic de la qualitat de
Atmosfèrica de la Generalitat. micres (PM10). l’aire a tot Catalunya per al dia en curs i per
En qualsevol moment i des de qualsevol També es pot accedir a la informació de ca- als següents.
lloc, es pot obtenir informació sobre l’aire dascuna de les estacions de mesurament Aquesta actualització de l’apli s’emmarca
que respirem, el pronòstic de l’aire pre- de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la en el projecte de millora i renovació del sis-
vista per al dia en curs, o rebre notifica- Contaminació Atmosfèrica, repartides per tema de recepció, transmissió i informació
cions, sobre el punt en què ens trobem o tot Catalunya, i filtrar-les en funció dels de les dades de qualitat de l’aire que ha
altres punts de Catalunya. També ofereix la contaminants que es vulguin consultar o dut a terme la Direcció General de Qualitat
possibilitat de confeccionar un llistat d’ubi- identificar els punts de mesurament més Ambiental i Canvi Climàtic. En aquest marc
cacions preferides per consultar informació propers a la ubicació personal. també s’ha renovat l’entorn web d’infor-
amb agilitat des de la pàgina principal. mació de les dades de qualitat de l’aire.
L’apli està disponible en català i castellà, i Notificacions immediates
es pot descarregar a l’App Store o a Google L’aplicació dona la possibilitat de configu-
Play Store, i també a través de l’aplicació rar diverses notificacions, com ara rebre
gencat, que aplega tots els serveis mòbils informació en temps real dels diversos
de la Generalitat de Catalunya. contaminants a les zones que es determi-
nin, quan se superin els valors de referèn-
Filtre per estacions i per contaminants cia legislats i, també, quan es donin les
Aquest mode ofereix la consulta gràfica diferents situacions contemplades en el

L’Ecocalculadora d’FGC mostra els beneficis
de viatjar en transport públic

34 | MobiliCat / Novembre 2019 Ferrocarrils de la Generalitat de Ca- fer una comparativa entre l’impacte am- Com explica Albert Tortajada, director
talunya (FGC) ha incorporat en el biental que produeixen els seus vehicles d’FGC Infraestructura, tot i que la socie-
cercador d’horaris de la seva web cor- particulars, i la que produeix el servei tat cada vegada està més conscienciada
porativa (www.fgc.cat), una nova eina: d’FGC. Aquesta eina, a més, calcula de del problema que suposa el canvi climà-
l’Ecocalculadora, que permet conèixer manera automàtica: les emissions de tic i de la necessitat de millorar la quali-
l’impacte mediambiental dels desplaça- CO2, l’estalvi econòmic que es genera, la tat de l’aire, es necessita un canvi en el
ments. reducció de la congestió viària i la dismi- comportament. En aquest sentit, Torta-
Amb l’Ecocalculadora, els usuaris poden nució de la sinistralitat. jada afirma “les dades que proporciona
l’Ecocalculadora ajudaran a concretar i
a fer més visibles als usuaris els benefi-
cis reals de l’ús del transport públic”.
D’aquesta manera, FGC vol contribuir
a la lluita contra el canvi climàtic i a la
millora de la qualitat de l’aire, facilitant
i posant a l’abast dels ciutadans una
oferta de transport públic eficient i res-
ponsable, que redueix l’impacte sobre
el benestar de les persones i millora la
qualitat de l’entorn urbà i el medi am-
bient. Així, FGC es posiciona com agent
tractor del canvi del model energètic a
Catalunya vers una energia verda i re-
força els aspectes de salut vinculats a la
mobilitat en transport públic i la pràcti-
ca del lleure de muntanya.