Mobilicat 3

MobiliCat#03
Mobilitat i infraestructures de Catalunya Novembre 2015

> Reportatge

Projecte ZeEUS:
l’aposta pels
autobusos elèctrics

> Suplement especial

Jornada Catalana
de la Mobilitat 2015

Sumari 3 > Editorial EL SUPLEMENT 21 > FGC

> Pel camí de la 10 > Monogràfic > FGC posa en marxa
sostenibilitat en el el nou tram del
transport públic urbà Metro del Vallès a
Terrassa
4 > Reportatge
22 > ATM

TLA Transports de
Lliçà d’Amunt

Projecte ZeEUS: 14 > Activitats AMTU
Barcelona aposta
pels vehicles elèctrics > L’AMTU presenta
la ‘Línia Orbital
‘exprés.cat’’ que > La Setmana de la
enllaçarà Sabadell Mobilitat Sostenible
6 > Entrevista amb Granollers i i Segura 2015

Mataró 24 > Notícies

> L’AMTU celebra a 25 > Opinió
Cardedeu la darrera
Assemblea General > Unes notes sobre la
del mandat llei de finançament
del sistema integrat
18 > Notícies del transport públic
de Catalunya
2 | MobiliCat / Novembre 2015 Sr. Ricard Font i Hereu,
Secretari d’Infraestructures Suplement especial > Nous escenaris
i Mobilitat de la Generalitat > Jornada Catalana (i nous reptes) en
de la Mobilitat 2015 la mobilitat fora de
de Catalunya la 1a Corona de la
RMB.



Edita: AMTU (Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà) Carrer Anselm Clavé, 69. 08402 Granollers
(Barcelona) Telèfon: 93 861 39 76 Web: www.amtu.cat Mail: [email protected]
Director: Joan Prat
Coordina: Judith Vives
Consell de Redacció: Joan Prat, Sergi Martínez-Abarca, Carles Labraña, Ole Thorson, Francesc Ventura
Disseny i maquetació: Soladaufí
Fotografies: Toni Torrillas
Foto Portada: TMB
Dipòsit legal: B 8257–2015
Tiratge: 3.000 exemplars
Agraïments: Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Generalitat de Catalunya, Departament de Territori
i Sostenibilitat, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), Ajuntament de Lliçà d’Amunt, Sr. Blai A.Dupasquier, Sr.
Mateu Turró.

Editorial Reportatge

Pel camí de la 3 | MobiliCat / Novembre 2015
sostenibilitat en el
transport públic urbà

L’aposta ferma per la reducció d’emissions al medi ha de ser un compromís inaliena-
ble de la nostra societat futura i, aquí, el Transport Públic Urbà ha de ser exemple en
tots els casos. És, per aquest motiu, que hem dedicat el reportatge principal del tercer
número de la nostra revista “MobiliCat” a explicar l’innovador projecte ZeEUS que
s’està duent a terme a vuit ciutats europees, entre les quals Barcelona. Aquest projecte permetrà
extreure conclusions pràctiques de les diverses tecnologies actuals presents ja a vehicles elèctrics
en flotes de bus urbà, tant en la fase operativa com en la gestió.

Volem ressaltar la importància que el transport públic urbà sostenible està adquirint en el nostre
país, Catalunya, i com les nostres administracions i operadors ja fa uns quants anys que han anat in-
troduït vehicles més sostenibles en les seves flotes, principalment híbrids. En aquest reportatge hem
adjuntat una petita mostra del que estan fent els ajuntaments i operadors urbans en la introducció
futura d’unitats híbrides i elèctriques.

En aquest número també trobareu una entrevista amb el Secretari d’Infraestructures i Mobilitat del
Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font, en la qual fa ba-
lanç dels últims tres anys en la gestió de la mobilitat des del departament. En aquesta es fa èmfasi en
les actuacions que ja s’han fet, però sobretot mira al futur amb els projectes que s’hauran de fer en els
propers anys.

També podreu llegir un article sobre la nova Llei de finançament del Transport Públic de Catalunya, apro-
vada, el juliol passat, per ampli consens al Parlament català. Aquesta Llei, que ens mancava des de la Llei de
la Mobilitat de 2003, és analitzada pel Catedràtic de Transport de la UPC, Mateu Turró, que va ser president
de la comissió tècnica de la llei. Si tenim clar que la sostenibilitat ambiental serà un dels pilars de la mobilitat
futura (sinó ja present!), la sostenibilitat econòmica i financera del transport púbic també és bàsica per aconse-
guir fites d’integració territorial, social i indubtablement mediambiental envers d’un model de mobilitat actual
en el qual el vehicle privat té un pes excessiu.

L’oferta d’aquest tercer número es completa amb el suplement especial AMTU, amb notícies i informacions sobre
l’activitat que porta a terme l’entitat, així com amb un monogràfic dedicat al transport urbà de Lliçà d’Amunt.

Reportatge Projecte ZeEUS:
Barcelona aposta
pels vehicles elèctrics

4 | MobiliCat / Novembre 2015 Des del passat mes d’agost de 2015 circulen per Barcelona els nous autobusos elèctrics en
el marc del projecte ZeEUS (Zero Emission Urban bus System, o sistema d’autobusos urbans
d’emissions zero), un projecte finançat per la Unió Europea i coordinat per l’Associació In-
ternacional de Transport Públic (UITP) amb un pressupost de 22,5 M€ dels quals 13,5 M€
són fons europeus. El projecte comporta tot un seguit de proves amb autobusos elèctrics o
híbrids d’última generació en vuit ciutats diferents. Tot això en el marc de la recerca i la in-
novació en tecnologies netes aplicables al transport urbà. Les proves es desenvoluparan fins
l’abril del 2017.

ABarcelona, Transports Metropolitans Primera prova, Barcelona 20 de TMB) amb quatre autobusos elèctrics
de Barcelona (TMB) lidera les proves d’emissió zero, de dues tecnologies dife-
en associació amb els fabricants Iri- El projecte ZeEUS ha seleccionat Barcelona rents. Les primeres proves s’estan fent amb
zar i Solaris i la col·laboració d’empreses del com la primera ciutat europea que comen- dos autobusos estàndard del model i2e d’Iri-
sector elèctric i de la mobilitat com Endesa, ça la fase d’experimentació al carrer amb zar, equipats amb bateries apropiades per a
Enide i GMV, així com de la Universitat Poli- autobusos elèctrics purs. La prova es porta la càrrega nocturna, i a finals d’any s’incor-
tècnica de Catalunya i l’Idiada. a terme en el seu servei regular (a la línia poraran dos Solaris Urbino (en construcció)

En la següent taula presentem dades de vehicles dels autobusos híbrids i elèctrics a Reportatge
les flotes dels serveis de transport públic urbà dels municipis adherits a l’AMTU.

Vehicles Híbrids i Elèctrics

Municipi Flota actual Previsió a curt termini
Manresa*
Vehicles % sobre el total

2 (2015) 11,7% La incorporació dels autobusos híbrids va ser el 15 d’octubre,
en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura.

Granollers - - La previsió es incorporar dos vehicles híbrids abans de fina-
- - litzar l’any 2015, i un altre el 2016.
(TransGran)*
- - Està previst que abans que finalitzi l’any, entri en funcio-
Mollet nament un vehicle híbrid, en substitució d’un dels actuals.
del Vallès* Actualment tenen 3 vehicles a la flota.

Terrassa Durant aquest any l’ajuntament està provant diferents
marques de vehicles híbrids (MAN, IVECO i VOLVO) i un de
Sant Cugat 2 (2011) 10,5% 100% elèctric (Wolta), per analitzar-ne la seva possible
del Vallès** compra, en funció dels resultats de l’anàlisi de les dades.
-
Santa Perpètua - Previsió d’incorporar dos nous vehicles: un híbrid (primer
de Mogoda trimestre de 2016) i un 100% elèctric abans de finalitzar
l’any 2015.

En fase d’estudi la implantació d’un vehicle elèctric (sense
data prevista).

Sitges** 3 (2012) 42,8%

Vilafranca - - Està prevista la incorporació de vehicles (elèctrics i/o híbrids)
del Penedès en la nova concessió. Actualment s’està redactant el plec del
servei de TPU.

Tipologia de vehicles: * Manresa, Granollers i Mollet: vehicles model MAN lion’s city hybrid / **Sant Cugat del Vallès i Sitges: vehicles model 5 | MobiliCat / Novembre 2015
Tempus de la marca Castrosua.

> TMB

18e articulats, equipats amb bateries que quilòmetres, segons les condicions d’ope- bateries de dimensions reduïdes, de 120
permeten la càrrega en la terminal durant el ració. Les bateries es carreguen durant la kWh, i de menys pes. Aquests dos vehicles
dia. Aquests quatre vehicles del projecte Ze- nit a la cotxera del Triangle, i a més poden de gran capacitat (uns 120 passatgers)
EUS compartiran servei amb l’autobús elèc- emmagatzemar l’energia recuperada de estan fabricats a Polònia i han entrat en
tric K9 de BYD de compra i que ja funciona a les frenades durant la circulació. servei aquest passat estiu.
TMB des del passat mes de febrer.
El Solaris Urbino és un autobús articulat de ZeEUS aviat celebrarà el seu segon aniver-
Característiques dels primers 18 metres de longitud propulsat per motors sari mentre molts autobusos elèctrics ja es-
busos elèctrics europeus de 270 kW, vinculats a una estació per a la tan circulant en diverses ciutats europees.
re-càrrega ràpida en corrent contínua de Amb el llançament dels serveis d’autobusos
L’i2e és un autobús estàndard, de 12 me- 400 kW de potència, que està instal·lada elèctrics a Barcelona, Estocolm(Suècia) ,
tres de longitud, fabricat per l’empresa en una parada terminal. Aquest sistema, Munster (Alemanya) i Plzen (República Txe-
Irizar al País Basc i amb capacitat per a dissenyat i implantat per Endesa, subminis- ca), el projecte ZeEUS ha començat a ava-
73 passatgers. Es tracta d’un dels primers tra una càrrega elèctrica a les bateries del luar la viabilitat econòmica, operacional,
autobusos 100% elèctrics de fabricació bus, a través d’un pantògraf retràctil situat social i ambiental de la seva introducció.
europea. Està propulsat per un motor de al sostre, durant els temps de regulació en- Les proves de servei que s’executen ja han
180 kW alimentat per bateries de sodi-ní- tre els trajectes. En 5 minuts pot omplir el permès reunir algunes dades prometedo-
quel que, junt amb els ultracondensadors, 70% de la capacitat d’emmagatzemament. res , que seran publicades en una etapa
li donen una autonomia d’entre 200 i 250 Presenta una bona operativitat amb unes posterior del projecte. •

Entrevista

6 | MobiliCat / Octubre 2015

Sr. Ricard Font i Hereu

Secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya

“Quan vaig entrar al
departament, s’invertien a
Catalunya en transport interurbà
un total de 24 milions d’euros.
Avui s’inverteixen 33 milions

> Gencat

Entrevista

El Secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat “ Hem entomat el
de Catalunya fa un balanç positiu de la feina feta durant repte més important
el darrer mandat, en què s’han impulsat noves infraes- que, a tot el planeta,
tructures i serveis i s’han afrontat projectes importants s’està duent a terme
com el bus exprés o la T-Mobilitat. En parla en aquesta a nivell de mobilitat,
entrevista que és el de la
T-Mobilitat“
Quin balanç fa de la feina feta en el dar- Quines mesures s’han pres en relació a 7 | MobiliCat / Novembre 2015
rer mandat des de la Secretaria d’Infra- la integració tarifària? Quins són els projectes de mobilitat més
estructures i Mobilitat? Hem ampliat la zona d’integració tari- immediats?
Teníem una situació econòmica com- fària de Barcelona, incloent-hi una zona Acabar el desplegament de la xarxa de
plexa. Havíem passat de pressupostos que ens quedava d’Osona, tot el Ripollès bus exprés. Entre 2016 i 2017 volem po-
de 2000 milions d’euros a pressupostos i tot el Berguedà. Per altra banda, tot el sar en marxa les quaranta línies previstes
de 1300-1500 milions, dels quals 700 Pirineu està connectat amb Barcelona, i a principis d’any ja en tindrem 22. Ja
es destinen a pagament d’obra feta. En fet que representa un 50% de descompte hem resolt temes complexes, com les
aquesta situació, ens hem dedicat a re- per aquestes comarques. I hem connectat línies d’Igualada, Mataró i l’orbital Saba-
soldre el finançament de les principals tota la zona de les Terres de l’Ebre. Hem dell-Granollers-Mataró, també Vilafran-
obres de transport públic que teníem so- connectat totes les comarques de Girona ca i les Terres de l’Ebre. La valoració de
bre la taula. Per una banda, la línia 9. Ens amb Barcelona amb la T10/120, i també l’usuari del bus exprés està per sobre del
n’hem sortit i al febrer podrem inaugurar estem connectant algunes comarques 8,5. A banda, el més immediat és posar
més de vint estacions. I també ens hem de Tarragona. Per altra banda, quan vam en marxa la línia 9, el perllongament de
centrat en el perllongament dels serveis arribar, l’ATM de Tarragona tenia un deute la línia de Sabadell, deixar el 75% de les
ferroviaris de FGC a Sabadell i Terrassa, de cinc milions d’euros i l’ATM de Barcelo- línies del bus exprés finalitzades, i posar
garantint que es posés en el perllonga- na tenia un deute de 576 milions d’euros. en marxa la T-Mobilitat.
ment de Terrassa amb tres estacions, i Ara Tarragona té un deute de zero i està
l’any vinent, el de Sabadell amb cinc es- refinançat tot el deute de Barcelona. Vam Què suposarà la T-Mobilitat?
tacions noves. Tot això suma més de mil arribar amb deutes i ara no n’hi ha ni un. Aquest és el repte més important a nivell
milions d’inversions en infraestructures de mobilitat. Ja està en marxa i s’implan-
de transport públic. Per tant, el balanç és positiu. tarà a tot el país a partir de l’any vinent.
Sí, perquè hem acabat les obres, hem És un projecte complex, que suposarà
I pel què fa als serveis? millorat serveis, n’hem fet de nous i hem tres reptes: Per una banda, el canvi tec-
Quan vaig entrar al departament, s’in- rebaixat els preus. I no oblidem que hem nològic. Per altra, el canvi tarifari que
vertien a Catalunya en transport interur- entomat el repte més important que, s’haurà de decidir a finals d’any. I per
bà un total de 24 milions d’euros. Avui a tot el planeta, s’està duent a terme a últim, que tot el país es pugui sumar a la
s’inverteixen 33 milions. Hi ha coses que nivell de mobilitat, que és el de la T-Mo- integració tarifària.
no hem pogut fer, però altres les hem bilitat. En aquest moment està licitada
prioritzat, i hem apostat pel transport i en marxa i a partir del 2016 s’anirà im- La xarxa de Bus exprés pot convertir-se
interurbà, per exemple posant en marxa plantant a tot el territori català. A més, en l’alternativa de Rodalies?
el bus exprés. Per altra banda, hem po- hem fet el Pla Director d’Infraestructures La visió del transport públic ha de ser
sat en marxa les rodalies de Tarragona, 2012-2020, el Pla Director de la Mobilitat més global. La valoració no s’ha de
Lleida i Girona. Hem posat més serveis a de la Regió Metropolitana de Barcelona
la R1 i hem posat en marxa la R8, que és 2013-2018 i un nou Pla de Transport de
la primera orbital. Viatgers de Catalunya.

Entrevista Avui tenim un pla de Rodalies Vam arribar El Transport
que diu que l’Estat ha d’invertir amb deutes a la Demanda
4.000 milions, dels quals no i ara no n’hi és una aposta
ha ni un“ de país”
“ “ “n’ha invertit ni un 10%

8 | MobiliCat / Novembre 2015 fer pel mode sinó per la demanda. És > AMTU clars de definició del model, també el
evident que posar en marxa 28 noves transport a la demanda. Consolida el
expedicions entre Vic i Barcelona, per tenim un pla de Rodalies que diu que model de la T-Mobilitat i especifica en
posar un exemple, té a veure amb que s’han d’invertir 4000 milions, dels quals el text que les dades que s’usaran seran
la R3 no és útil per millorar la mobilitat no s’ha invertit un 10%. A banda, cal te- només per l’ús del transport públic i no
entre Osona i Barcelona, i que mentre no nir en compte que un cotxe entrant a la per cap altre ús comercial. Consolida un
desdoblem la línia no podem posar més metròpoli és una deficiència energètica model clar i transparent. I dota al govern
freqüències. Però davant aquesta situa- que un país no es pot permetre. Des del de figures fiscals que podrà incorporar
ció, només podem reivindicar que l’Estat punt de vista econòmic, energètic, de per finançar el transport públic.
compleixi el Pla de Rodalies i esperar, o congestió, etc, les rodalies són fonamen-
bé, com hem fet, buscar una solució. Als tals. Si des de l’Estat no es veu així, algú L’AMTU ha proposat impulsar una ofici-
països més avançats del món s’està op- els haurà d’esmenar la plana. I si Catalu- na centralitzada per gestionar el Trasns-
tant per busos ràpids per millorar la mo- nya assoleix nivells de llibertat política, port A la Demanda. Com valora aquest
bilitat. Ens queda un altre repte impor- una prioritat de l’Estat propi serà priorit- projecte?
tant, que és el de millorar els accessos zat un sistema de Rodalies per garantir A l’AMTU, en els darrers anys, s’han fet
als entorns de la capital, amb més carrils aquesta mobilitat eficient. L’Estat ha de dues coses. Una, consolidar l’entitat com
VAO o carrils bus. garantir els 4.000 milions d’inversió. Si un referent en l’àmbit de la mobilitat.
no es fan, no té sentit que l’Estat gestioni L’altra, haver decidit ser una eina pel
Una solució al problema de Rodalies les infraestructures, i llavors s’hauria de transport públic, i l’oficina de Transport a
seria que la seva gestió passés a ser di- plantejar un traspàs. la Demanda és una bona opció. El TAD ha
rectament catalana? de servir per resoldre la mobilitat a polí-
El bus exprés no és substitutori de Roda- Recentment s’ha aprovat la Llei de fi- gons i altres zones. Si podem concertar
lies. Però també és cert que aquesta és la nançament del Transport públic. Quin amb la Generalitat però que l’AMTU ho
dècada de l’autobús, perquè en l’àmbit serà el procés d’implantació i canvis res- lideri, serà perfecte. Serà l’exemple que
ferroviari tenim problemes per resoldre. pecte l’anterior finançament? no fem xiringuitos, sinó aliances interes-
La millora de les rodalies no és un tema És un èxit global que, en un moment de sants. El TAD és una aposta interessant i
de transport sinó de competitivitat. No- pocs consensos polítics, s’hagi aconse- de país.
saltres creiem que les Rodalies ens per- guit la unanimitat del Parlament amb
metran construir un concepte de “gran una llei que és útil per qualsevol govern. Per acabar, què s’espera del nou Pla de
metròpoli” a l’entorn de Barcelona. Però Aquesta llei posa en valor el transport Transports de Viatgers de Catalunya?
aquesta gran metròpoli no podrà existir públic. Dota de transparència el finan- Consolida un model de treball que ha
fins que les Rodalies no funcionin. I avui çament, perquè haurem d’explicar d’on sigut exemplar. Hem de tenir un marc ge-
venen els diners, com es gasten i quan neral que ens orienti i després fer plans
costa el sistema. Incorpora criteris molt de mobilitat per cada comarca adhoc. El
PTVC consolida aquest mode de treball.
I també toca qüestions com per exemple
com s’ha d’afrontar la intermodalitat.•

El Suplement delarevista
MobiliCat
Núm. 3 Novembre de 2015

> Monogràfic > Activitats

TLA Transports L’AMTU presenta la
Línia Orbital ‘exprés.cat’
de Lliçà d’Amunt

El suplement / Monogràfic

10 | MobiliCat / Octubre 2015 TLA Transports de
Lliçà d’Amunt

El servei de Transport del municipi vallesà dóna resposta a la mobilitat
complexa en un territori configurat per barris molt dispersos

La configuració del municipi de Lliçà més forta la demanda d’un servei de La segona prova de transport públic mu-
d’Amunt (Vallès Oriental) està defini- transport públic que facilités aquestes nicipal es va fer el 25 d’octubre de 1999,
da per la presència de barris disper- connexions. moment en que naixia l’actual servei
sos per la pràctica totalitat del territori urbà de Transports de Lliçà d’Amunt, TLA.
que integra el terme municipal. Això Els primers intents de transport urbà a El servei va iniciar-se amb un petit vehicle
obliga a recórrer distàncies properes als Lliçà d’Amunt es remunten a fa 25 anys. de tan sols 16 places que començava a
vuit quilòmetres per arribar al nucli his- L’1 de desembre de 1990 es va posar en recórrer els carrers del municipi.
tòric, a través d’una orografia de fortes servei un autobús que connectava diver-
pendents, formada per un conjunt de sos barris amb el nucli històric del poble. Com en el primer intent, els servei es va
torrents i serres que el travessen de nord No obstant, en aquell moment la baixa portar a terme amb un conveni d’explo-
a sud el municipi. Per això, a mesura utilització del servei va motivar-ne el tan- tació amb l’Empresa Sagalés SA, però en
que creixia la població, es va fer molt cament al cap de tres mesos. aquesta nova etapa, l’aposta de l’Ajunta-

els canvis a una velocitat inusual per un La consolidació del servei El suplement / Monogràfic
servei urbà en un Lliçà d’Amunt que enca-
ra no arribava als 9.000 habitants. Prova En els anys posteriors, TLA va seguir con- 11 | MobiliCat / Novembre 2015
d’això és que en el transcurs d’un any, des solidant-se i creixent any rere any, fet que
de la posada en marxa del servei, es van va originar reforços de línies, ajustos en
modificar quatre cops els recorreguts i ho- els recorreguts i increments d’oferta. El 3
raris per anar-los ajustant a les necessitats d’abril de 2006, es va fer un segon salt com
que s’anaven desencadenant. a servei, es van estrenar dues unitats midi
“low entry” amb capacitat per a 60 places,
L’1 de juliol de 2001, la TLA va entrar a amb el que l’oferta pràcticament es dupli-
formar part del sistema d’integració ca, arribant a les 150 places, a la vegada
tarifària de l’ATM, sent així un dels pri- que es va assolir el repte de disposar d’una
mers serveis urbans del Vallès Oriental flota d’autobusos 100% adaptada per a
en posar-la en servei, facilitant així els persones amb mobilitat reduïda.
viatges que precisen de transbordament,
molt freqüents entre les línies. Al llarg Aprofitant aquest canvi a la flota, es va
d’aquest mateix any, el servei es va anar reforçar la imatge de marca i es va adop-
consolidant i es van instal·lar les primeres tar el color taronja com a color corporatiu
marquesines, així com també va entrar de flota, i altres elements de les parades
en servei un segon vehicle de similar ca- com tòtems i marquesines. Les nombroses
racterístiques que el primer, que va per- campanyes participatives que es porten a
metre posar en funcionament la LA3 que terme han fet que la imatge dels autobusos
uneix Lliçà d’Amunt amb Granollers. Així taronja sigui molt popular per la població.
es connecten les dues estacions del tren
que hi ha a la capital comarcal. El setembre del 2008 es va fer la darrera
ampliació de la flota incorporant una uni-
El 2002, coincidint amb el dia Sense tat estàndard, que supleix a la més petita
Cotxes, es van presentar dues unitats de les tres unitats, arribant així a una ofer-
noves de 30 places, el que va permetre ta total de 194 places.
disposar d’una flota permanent de tres
vehicles, un per línia i incrementar l’ofer- Aquest darrers anys s’ha consolidat el ser-
ta fins les 76 places. També en aquest vei. Les limitacions en la inversió han fet
mateix acte, va veure la llum el nom de que les novetats es centressin en les mi-
marca amb que es coneixerà el servei llores de la qualitat i el confort de l’usuari,
Transports de Lliçà d’Amunt i el seu acrò- intentant superar uns moments compli-
nim TLA. cats, on molts altres serveis urbans han
desaparegut.

ment va anar molt més enllà i es va crear
la marca Transports de Lliçà d’Amunt, TLA,
per tal d’atendre la gestió més directa
amb els usuaris, el disseny del propi servei
i les incidències del dia a dia, garantint
així la qualitat del servei, que d’altre for-
ma seria molt complex poder assolir.

En aquesta segona etapa, el servei va
arrelar molt ràpidament, en gran part
gràcies a l’aposta municipal per millorar
el servei i anar-lo adaptant a la creixent
demanda. Això va fer que es sovintegessin

El suplement / Monogràfic 4 XIFRES
DE TLA

3 líniesActualment la xarxa està formada per
,
amb una longitud total de
,
61604,1pKamra. desi
per les que recorrem cada dia

876 Km.
2.400.000Fins l’actualitat han fet servir el transport urbà més de
passatgers.

12 | MobiliCat / Novembre 2015

El suplement / Monogràfic

Ignasi Simón

Alcalde de Lliçà d’Amunt

“Estem estudiant assumir 13 | MobiliCat / Novembre 2015
el servei de Transport
des de l’Ajuntament”

La internalització del servei de transport urbà és un projecte important. nalització del transport urbà amb els
La prestació directe del servei de transport urbà per part de l’Ajunta- mateixos objectius, augmentar la qua-
ment hauria de permetre augmentar la qualitat del servei i disminuir-ne litat del servei i disminuir-ne els cost de
el cost de la gestió, segons l’Alcalde de Lliçà d’Amunt, Ignasi Simón, que la gestió, la qual cosa repercutiria en la
també porta la regidoria de Transport Públic i Via Pública. millora d’aquest servei per al ciutadà.

Quin és el projecte més important per des de l’Ajuntament. En els darrers Algun altre repte de futur?
al transport urbà de Lliçà d’Amunt de anys, l’Ajuntament ha assumit la pres-
cara a un futur proper? tació directa de diferents serveis (ne- Un altre repte de futur per al transport
teja, escombraries...) amb la qual cosa urbà de Lliçà d’Amunt seria augmentar
L’Ajuntament ha encarregat un estudi ha aconseguit mantenir els serveis amb les freqüències de pas. També es vol
per analitzar la viabilitat d’assumir el una reducció important de la despesa. donar servei de transport públic al nou
servei de transport urbà directament Ara vol analitzar la viabilitat de la inter- polígon industrial de Can Montcau en el
moment que les empreses Mango i Bi-
okit hi comencin les seves activitats. •

El suplement

14 | MobiliCat / Novembre 2015 L’AMTU presenta la
‘Línia Orbital ‘exprés.cat’’
que enllaça Sabadell,
Granollers i Mataró

Els alcaldes amb les autoritats de la Generalitat, del Consell Comarcal del Maresme, de l’AMTU i de l’empresa Sagalés > AMTU

L’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez; el de Granollers, Josep Amb la reconversió en bus exprés, la línia que uneix Mataró amb
Mayoral; i el de Mataró, David Bote, van fer, el passat 4 Granollers i Sabadell ha doblat l’oferta actual, passant d’oferir 15
de setembre, el viatge inaugural de la nova línia e13 de la expedicions d’anada i de tornada amb una freqüència de pas d’una
xarxa d’autobusos d’altes prestacions ‘exprés.cat’ que promou la hora a un total de 27 expedicions per sentit els dies feiners, i 16 per
Generalitat de Catalunya. La presentació de la ‘Línia Orbital ex- sentit els dissabtes feiners, diumenges i festius. En alguns casos
prés.cat’ va ser organitzada per l’AMTU, entitat que ha reivindicat s’arriba a triplicar l’oferta, com és el cas dels dies feiners d’agost.
històricament aquest servei. Això permet comunicar aquestes ciutats amb serveis cada 30 mi-
nuts en hora punta.
La Generalitat ha decidit reconvertir el servei regular existent
fins ara en una nova línia de la xarxa exprés.cat, que va entrar El projecte d’implantació contempla reforçar els corredors Mataró
en servei el 14 de setembre. És la 13a línia d’altes prestacions que - Granollers - Sabadell (directe), Argentona - Mataró i La Roca - Gra-
funciona a la demarcació de Barcelona i la 19a de tot Catalunya nollers. En aquest sentit, també es millora el servei de la 554: Ar-
(comptant la e4 de Tarragona-Reus que es posa en marxa aquest gentona - Mataró i es desdoblarà la línia 5 La Roca - Granollers en
mateix mes de setembre). Es tracta, però, de la primera línia L51 i L52, millorant-ne també la seva cobertura horària. Pel que fa
transversal a l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona i co- a l’actual línia 550: Granollers-La Roca-Argentona-Mataró, seguirà
munica de manera directa les comarques del Maresme, el Vallès amb servei amb 3 expedicions diàries. Totes aquestes línies interur-
Oriental i el Vallès Occidental. banes són operades per l’empresa Sagalés.

SUPLEMENT ESPECIAL

Jornada catalana de la Mobilitat

2 | MobiliCat / Novembre 2015 La Jornada Catalana de la Mobilitat, que organitza l’AMTU amb la col·laboració del Departament de
Territori i Sostenibilitat, de l’ATM de Barcelona, de l’Àrea d’Infraestructures de la Diputació de Barcelo-
na, de Ferrocarrils de la Generalitat, de l’Ajuntament que l’acull i d’empreses del sector de la mobilitat,
ha arribat aquest 2015 a la seva onzena edició. Després d’una dècada acumulant experiència, l’entitat
s’ha fixat nous reptes i objectius.

L’aposta per convertir la “Jornada AMTU” en la “Jornada Catalana de la Mobilitat” n’és un. Així ho vam
voler expressar amb la nova imatge que identifica la Jornada a partir d’aquest any, i que recull la voluntat
de convertir-la en cita anual de referència pels actors en matèria de mobilitat de Catalunya. L’èxit de la
Jornada celebrada a Mataró i la bona valoració general dels participants en aquesta trobada que es va
celebrar el passat mes de maig ens confirma que anem en la bona direcció.

De nou, la Jornada va ser el punt de trobada de tècnics, regidors, consultors i operadors de mobilitat, que
van poder compartir experiències i bones pràctiques en la gestió de la mobilitat i descobrir les darreres
novetats tecnològiques, nous programes o nous models de gestió que ens poden ajudar en aquest àmbit.
Les ciutats són cada vegada més intel·ligents, i la mobilitat és i serà, sens dubte, un dels camps on l’apli-
cació de noves tecnologies pot contribuir més a fer-ne una gestió més eficient i sostenible i a millorar la
qualitat del servei.

La jornada, en la seva 11a edició, va fer un pas més per parlar i debatre de mobilitat i de transport urbà. El
transport urbà entès però, no només com aquell del que n’és titular un municipi, sinó també el transport
que arriba a qualsevol nucli poblacional.

Aquesta nova aposta s’emmarca també en la nova etapa encetada per l’AMTU. Una nova etapa marca-
da per un canvi d’estatuts en virtut dels quals l’entitat ha passat, de prestar servei únicament a la Regió
Metropolitana de Barcelona, a convertir-se en una entitat d’àmbit nacional, amb la vocació d’oferir servei
i assistència tècnica en temes de mobilitat, a tots els ens locals de Catalunya, i no només als titulars de
serveis de transport urbà.•

Les noves tecnologies, l’autobús elèctric i el va tancar les intervencions inicials de la Jornada catalana de la Mobilitat
transport a la demanda centren el debat de Jornada, destacant el bon servei i quali-
La Jornada Catalana de la Mobilitat tat que ofereix actualment el transport
públic. Grau també va parlar sobre la inte-
L’Auditori del TecnoCampus de Mata- junt de les administracions en matèria de gració tarifària i el projecte de la T-Mobili- 3 | MobiliCat / Novembre 2015
ró va acollir, el passat 5 de maig, la mobilitat”. tat que està a punt de convertir-se en una
jornada sobre mobilitat que organit- Mora també va ser l’encarregat de pre- realitat.
za l’Associació de municipis per la Mobili- sentar la revista MobiliCAT, una publicació Durant la jornada es va fer una taula ro-
tat i el Transport Urbà (AMTU), i que en la promoguda i editada per l’AMTU i que és dona sobre el present i futur del transport
seva 11a edició ha passat a ser La Jornada la primera revista en català especialitzada públic urbà amb representants dels dife-
Catalana de la Mobilitat. Durant la jorna- en temes de Mobilitat i Infraestructures. rents sectors de la mobilitat (Transport
da, que va batre rècords d’inscrits i assis- públic, operador privat i usuaris). A més,
tents, es van debatre temes com l’open La inauguració de la jornada va comptar es van celebrar dues sessions temàtiques:
data, l’aplicació de noves tecnologies a amb la presència del Secretari d’Infraes- la primera, sobre els autobusos elèctrics,
la gestió de la mobilitat i el transport a la tructures i Mobilitat de la Generalitat de on es va presentar una experiència euro-
demanda. Catalunya, Ricard Font, que va enviar un pea en aquest àmbit i la visió de l’ope-
missatge de tranquil·litat assegurant que rador públic i privat sobre aquest tipus
A la sessió inaugural, el president de l’AM- el transport urbà té assegurat el sistema de tecnologia; i la segona, centrada en
TU i alcalde de Mataró, Joan Mora, va de finançament fins el 2031. Font va enu- l’aplicació i gestió de l’Open Data a la Mo-
explicar que el gran projecte que treballa merar els principals reptes als quals s’ha bilitat. Per acabar, es va fer la sessió Dit i
actualment l’entitat és el “de promoure i de fer front: l’open data, els intercanvia- Fet, amb set presentacions sobre temes
establir el sistema definitiu d’implantació dors modals i la gestió integral de la mobi- diversos.
del transport a la demanda”. Mora va dir litat per aconseguir que el transport públic
que l’AMTU aspira també a convertir-se sigui més eficient que el privat. Per sobre Els assistents a la Jornada AMTU van par-
en una Oficina Central de Gestió del Trans- de tot, va dir, el departament té un repte ticipar a la votació popular per escollir
port a la Demanda. important que passa per la millora del el pòster guanyador de la II edició del
servei de Rodalies de Catalunya. “Neces- concurs escolar per a promocionar la tar-
Per altra banda, el president de l’AMTU va sitem un sistema de Rodalies que funcioni geta T-12, que va ser el d’Ariadna Sánchez,
recordar que l’11a Jornada arriba després com un rellotge”. Font també va destacar alumna de l’escola Divina Providència de
d’un canvi d’estatuts en virtut del qual l’augment de la inversió en transport pú- Mataró.
l’AMTU es converteix en una associació blic dels darrers anys i la implantació de la
de municipis de tot Catalunya, d’adhesió xarxa de serveis de “Bus Exprés”. La Jornada Catalana de la Mobilitat va fi-
voluntària, “que pretén situar-se en el nalitzar amb un dinar celebrat al foyer del
plànol institucional com a referent tècnic El Director General de l’Autoritat del TecnoCampus. •
i de recolzament als Ajuntaments i al con- Transport Metropolità, Josep-Anton Grau

Jornada catalana de la Mobilitat Sessió d’Obertura Taula rodona:
present i futur del Transport Públic urbà

Sr. Joan Mora i Bosch - President de l’AMTU i Alcalde de Mataró Sr. Pere Padrosa - Direcció General de Transports i Mobilitat.
Sr. Ricard Font i Hereu - Secretari d’Infraestructures i Mobilitat de Generalitat de Catalunya
la Generalitat de Catalunya Sr. Lluís Alegre - Director tècnic de l’ATM
Sr. Josep Anton Grau i Reinés - Director general de l’Autoritat del Sr. Enric Ticó - President dels Ferrocarrils de la Generalitat de
Transport Metropolità Catalunya (FGC)
Sr. Ricard Riol - President de la PTP (Promoció del Transport Públic)
Primera Sessió
Segona Sessió

4 | MobiliCat / Novembre 2015 Estacions de càrrega per inducció al carrer: el Open Data i Transport Públic
cas de Braunschweig
Sr. Esteve Almirall – Director del Center for Innovation in Cities at
Sr. Mateusz Figaszewski - Deputy Director Public Relations, ESADE Business & Law School
Marketing and PR Dept. de Solaris La ponència va girar al voltant de com les Tecnologies de la In-
El desplegament de bateries i altres tipus d’autobusos elèctrics com formació estan canviant la manera en que innovem, i com dins
una manera sostenible, respectuosa del medi ambient del transport aquestes tecnologies, el Big Data pot ajudar a la gestió de la mo-
requereix una nova forma de pensar dels fabricants, operadors i auto- bilitat i el transport públic.
ritats. A la ponència es va parlar de diferents opcions tecnològiques en
funció de l’experiència del fabricant d’un vehicle en la seva aplicació. Estratègies Open Data a 6 ciutats

El projecte d’autobusos elèctrics a TMB Sra. Sybille Berjoan - Senior Manager – Global Lead for Products
Research d’Accenture
Sr. Francesc Gonzalez Balmas - Director tècnic d’autobusos de TMB Gràcies als nous sistemes de ticketing Web 2.0 i , les dades del
El Projecte de Ambientalització de la Flota d’Autobusos de TMB ha transport públic estan aflorant, cosa que ofereix enormes oportuni-
buscat combinar la reducció d’emissions locals (NOx i PM’s) jun- tats per al transport de les autoritats i els operadors privats capaços
tament amb la reducció d’emissions globals d’efectes hivernacle d’aprofitar. La presentació va fer especial atenció a la naturalesa de
(CO2). Actualment TMB està participant en el projecte ZeEUS de les dades disponibles en accés obert, per entendre com aquestes
la Comissió Europea amb el desenvolupament d’autobusos 100% dades es combinen amb altres fonts d’esdevenir grans volums de
elèctrics”. dades i, finalment , com les agències de transport públic aprofiten
els seus ecosistemes per millorar l’experiència dels passatgers.
Les noves energies en el bus: la visió de
l’operador privat Startups en el món del transport públic. El
perquè de l’Open Data
Sr. Víctor Canosa – Director del Grup Baixbus
El pas del motor dièsel i les transmissions tradicionals a les no- Sr. Malte Metzing – CEO de myBus GmbH
ves tecnologies més sostenibles per a la tracció dels autobusos, Start-ups com Über, Hailó Taxi o Car2Go han entrat fort en el
especialment els urbans, és ja un procés sense retorn però que mercat de transport de passatgers. Amb inversions important de
presenta importants reptes per a la indústria, però també per a capital privat i productes innovadors han aconseguit emportar-se
les Administracions públiques i per als operadors de transport. La també passatgers de transport de masses. La ponència va tractar
ponència va exposar la problemàtica i les incògnites que tot ple- sobre les noves formes de moure en nuclis urbans i com les start-
gat presenta per als operadors privats. ups poden ajudar a millorar el transport de masses amb dades en
temps real i open data.

Sessió Dit i Fet Sessió patrocinada per Jornada catalana de la Mobilitat

1.- Nova versió del router de la Generalitat: 4.- App: Telegram 5 | MobiliCat / Novembre 2015

MOU-TE Josep Pocurull – Ajuntament de Mataró
Mataró ha impulsat un innovador Servei d’Atenció Ciutadana a
Olga Serra – Generalitat de Catalunya través de missatgeria instantània posat en funcionament el juliol
Nova versió del router de la Generalitat: MOU-TE, primer planifi- de 2013, reconegut amb diversos premis i que ha anat evolucio-
cador de rutes de Catalunya amb tota la informació de transport nant en diversos aspectes fins a dia d’avui. Aquest servei té una
públic. Des del 2014 s’han dut a terme unes millores tant qualita- aplicació concreta en l’àmbit de la mobilitat que és el que es va
tives com qualitatives de la plataforma, per què sigui un planifica- explicar en aquesta jornada.
dor de rutes multimodal, oferint opcions de viatges que combina
el transport públic amb el vehicle privat. 5.- Presentació dels resultats de l’EMEF de
l’àmbit AMTU
2.- Resultats de l’estudi “auditoria de la
informació a l’usuari” Maite Pérez – iermB
Presentació dels principals resultats sobre els hàbits de mobilitat
Xavier Codina – LAVOLA dels residents (majors de 15 anys) als municipis fora de la primera
La presentació va abordar com es dóna la informació a l’usuari en corona del Sistema Tarifari Integrat, i dels fluxos de mobilitat en
els serveis de transport urbà en els municipis de l’àmbit AMTU (a aquest àmbit territorial, en base als resultats de l’Enquesta de
les parades, al web, a les xarxes socials, aplicatius per a mòbils, mobilitat en dia feiner 2014 (EMEF2014).
etc.), detectar com percep aquesta informació l’usuari habitual
del servei, i indicar recomanacions de millores futures en aquest 6.- Projecte BiTiBi
àmbit.
Joan Cantero de Matos – FGC
3.- Big Data per entendre el comportament dels El futur de la mobilitat urbana és la combinació bicicleta i tren. Bi-
passatgers TiBi és un projecte innovador que té com a objectiu la millora de la
qualitat de vida de les ciutats europees i l’augment de l’eficiència
Caterina Font – Counterest energètica del nostre transport. La combinació dels dos modes de
El Big Data es refereix al tractament de quantitats massives de transport energèticament més eficients, la bicicleta i el tren, supo-
dades per identificar patrons i valors atípics. Un dels aspectes més sa una connexió de transport porta a porta perfecta.
rellevants del Big Data és que permet no només fer anàlisis de
la situació, sinó també traçar models predictius i prescriptius. La 7.- Resultats dels serveis exprés.cat
ponència va analitzar si té sentit aplicar el Big Data al transport
públic, com es poden recopilar les dades de forma massiva i per a Cristina Pou – Generalitat de Catalunya
què es poden utilitzar. L’any 2012 la Generalitat de Catalunya va posar en marxa les 4
primeres línies de bus exprés, línies d’altes prestacions amb un
Visualitzeu el vídeo de la Jornada i increment de freqüències, millora de la informació a l’usuari,
descarregueu-vos les ponències a: vehicles totalment accessibles, millora de la velocitat comercial,
millora de les parades, wifi i premsa gratuïta a bord dels vehicles.
www.amtu.cat/11aJornada A la ponència, es van presentar els resultats d’aquesta nova xarxa
d’altes prestacions.

6 | MobiliCat / Novembre 2015 Jornada catalana de la Mobilitat

7 | MobiliCat / Novembre 2015 Jornada catalana de la Mobilitat

Organitza
amb el patrocini de
AMB EL SUPORT ESPECIAL DE
amb la col·laboració de

El suplement

Josep Mayoral, David Bote, Ricard Font, Juli Fernàndez i Joan Prat > AMTU Joan Prat Director General de l’AMTU atenent els mitjans >AMTU

L’exprés.cat a l’estació de Sabadell > AMTU 15 | MobiliCat / Novembre 2015

Una reivindicació històrica de l’AMTU L’entitat celebra que la Generalitat hagi avançat en el calendari
previst la posada en servei de la Línia Orbital Exprés, ja que amb
El Secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de les noves freqüències aquesta línia s’equipararà a un servei de
Catalunya, Ricard Font, va anunciar el passat 5 de maig de 2015 tren. En aquest sentit, l’AMTU torna a reclamar al Govern central
a Mataró, en el marc de la Jornada Catalana de la Mobilitat que que treballi per fer realitat la línia orbital ferroviària que és qui en
cada any organitza l’AMTU, que la línia 555 Sabadell-Grano- té les competències.
llers-Mataró es reconvertiria abans del previst en una nova línia
“exprés.cat”. La línia, operada per Sagalés, forma part del sistema tarifari inte-
grat de l’ATM de Barcelona, de manera que els usuaris es poden
Amb el nou servei s’atén a la necessitat de millora de connexió beneficiar dels avantatges de les targetes multiviatge existents.
intercomarcal entre les ciutats de Mataró, Granollers i Sabadell, A més de velocitat comercial alta, la línia incorpora altres millores
per via directa i sense passar per Barcelona. La posada en marxa en el servei, com informació en temps real a les parades princi-
de la línea 555 l’any 2006 ja va ser un primer pas per millorar pals, vehicles accessibles per a persones amb mobilitat reduïda,
aquesta connexió, però amb la reconversió en bus exprés, es mi- premsa gratuïta a bord i servei de Wi-FI. •
llora la freqüència de pas. La Línia Orbital ha estat una reivindica-
ció històrica de l’AMTU.

El suplement > Activitats AMTU L’AMTU celebra a Cardedeu
la darrera Assemblea General
del mandat

Joan Prat, Joan Mora, Calamanda Vila i Josep Mayoral a l’Assemblea > AMTU

16 | MobiliCat / Novembre 2015 L’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà Per altra banda, durant l’Assemblea es va donar compte de
(AMTU) va celebrar, el 24 d’abril, la seva 16a Assemblea Ge- temes com l’adhesió dels Ajuntaments de Masquefa (Anoia) i
neral a la Sala de les Columnes de l’Ajuntament de Cardedeu. Calldetenes (Osona) a l’AMTU. També es va presentar la publi-
L’Assemblea ha estar presidida pel llavors president de l’AMTU, cació MobiliCAT, una revista impulsada i editada per l’AMTU,
Joan Mora; el seu vicepresident Josep Mayoral, i l’alcaldessa de la primera en català especialitzada en temes de mobilitat i
Cardedeu, Calamanda Vila. que s’envia a tots els ens locals de Catalunya i administracions
implicades.
Durant l’Assemblea es va presentar l’informe de gestió de
l’any 2014 i es va aprovar el tancament econòmic i la memòria La cloenda de l’Assemblea va comptar amb la intervenció del
d’activitats corresponent a aquest exercici. Un exercici mar- Secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Ca-
cat pel nou impuls de l’entitat, que ha passat a convertir-se en talunya, Ricard Font, que va assegurar que “el núvol negre que
una associació d’àmbit català amb la vocació d’oferir servei i amenaçava el finançament del transport públic ja s’ha esvaït”
assistència tècnica en temes de mobilitat a tots els ens locals de i que el sistema està garantit fins el 2031. En aquest sentit, va
Catalunya. destacar la importància de la col·laboració entre diverses admi-
nistracions i entitats com l’AMTU i la tasca conjunta que porten
L’Assemblea va aprovar el conveni de col·laboració de l’AMTU a terme.
amb l’ATM, l’Ajuntament de Barcelona, l’AMB i l’Institut d’Es-
tadística de Catalunya per a la realització de l’edició 2015 de Font també es va referir a l’impuls que la Generalitat ha donat
l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF). Es tracta d’una al conjunt del transport públic i va destacar l’augment d’inver-
enquesta oficial acreditada que servirà d’eina de suport per a sions d’aquesta legislatura en aquest sentit, especialment les
aquells municipis que hagin d’elaborar els seus propis Plans de grans inversions que suposen el desplegament de la xarxa de
Mobilitat. “Bus Exprés”. •

El suplement / Activitats AMTU

L’alumna Ariadna Sànchez de
l’Escola Divina Providència
de Mataró és l’autora
del cartell guanyador

El president de l’AMTU i alcalde de Mata- 17 | MobiliCat / Novembre 2015
ró, Joan Mora, va fer entrega l’1 de juny
del premi del concurs “Apunta’t a la T-12!” Joan Mora i Joan Prat de l’AMTU amb els alumnes de la Divina Providència > AMTU
a l’Ariadna Sánchez, l’alumna de sisè de
l’escola Divina Providència de Mataró que Oberta la convocatòria pel concurs del 2016
va resultar guanyadora. El cartell guanya-
dor es va escollir per votació popular durant El concurs es porta a terme entre les escoles públiques, concertades i privades
la celebració de la Jornada Catalana de la de tots els municipis que formen part del Sistema Tarifari Integrat de l’àrea de
Mobilitat que es va celebrar a Mataró el 5 Barcelona. Per participar-hi, els alumnes de 6è de primària han de crear un
de maig. L’entrega del premi es va fer a la cartell per donar a conèixer els avantatges de fer servir la targeta T-12. A la web
mateixa escola. El concurs de dibuix el pro- www.amtu.cat/educatius es poden consultar les noves bases per participar en
mou l’AMTU per donar a conèixer el títol de aquest certamen. Les obres es poden presentar fins el 31 de març de 2016. •
transport T-12 entre els possibles usuaris de
la targeta, infants i joves d’entre 4 i 13 anys.
El cartell guanyador de la segona edició,
obra d’Ariadna Sànchez destaca per la pre-
sència d’un gran autobús de color groc i el
missatge “Si vols anar amb la T-12, amb me-
tro, tren o autobús estaràs segur”. El cartell
s’ha distribuït entre les escoles i altres cen-
tres per tal de fer difusió d’aquest títol de
transport.
L’alumna guanyadora va rebre com a premi
una bicicleta elèctrica en reconeixement
pel seu esforç, mentre que el conjunt de la
seva classe va realitzar l’activitat “El tren de
l’Ensenyament”, cortesia de FGC. •

El suplement / Notícies Tres noves línies exprés.cat increments d’entre el 47% i el
al corredor del Garraf 286% respecte els serveis ac-
tuals. La demanda global d’au-
El Departament de Territori que circularan pel corredor Geltrú; i l’e16:Barcelona-Sitges. tobús d’aquests corredors és
i Sostenibilitat va posar en del Garraf. Són l’e14:Barce- En conjunt, ofereixen104 noves d’1.000.000 usuaris l’any. Amb
funcionament l’1 d’octubre lona-Sant Pere de Ribes; expedicions diàries, de dilluns a aquestes ja seran 16 les línies de
tres noves línies de bus exprés l’e15:Barcelona-Vilanova i la divendres feiners, el que suposa bus d’altes prestacions que fun-
cionen a la demarcació de Bar-
celona, i 22 a tot Catalunya. •

L’ampliació del sistema tarifari integrat a
Osona culmina amb la incorporació dels
tres operadors d’autobús que faltaven

La integració tarifària a la D’aquesta manera, tota la co- Perafita, Sant Boi de Lluçanès, d’Osona, juntament amb el
comarca d’Osona culmina marca ha quedat plenament Sobremunt, les Masies de Vol- Berguedà i el Ripollès, es van
aquest pròxim dia 1 de juliol integrada al sistema tarifari i tregà, Sant Hipòlit de Voltregà, integrar al sistema tarifari inte-
amb la incorporació al sistema ja es pot utilitzar la gamma de Orís i Manlleu, operats per grat de Barcelona l’1 de gener
tarifari integrat de l’ATM de títols de l’ATM de Barcelona a Autocars Rovira; Calldetenes, passat, la qual cosa va perme-
Barcelona dels tres operadors tots els municipis. Amb aques- Sant Julià de Vilatorta, Folgue- tre que els ciutadans d’aquests
d’autobús que no ho havien tes darreres incorporacions, roles i Vilanova de Sau, operats municipis disposessin d’una
pogut fer a començament sistema tarifari integrat abasta per l’empresa Jordi Comasòli- gamma de títols integrats amb
d’any per limitacions tècni- 346 municipis i un total de 5,7 va i Codina; i Taradell i Santa despenalització del transbord-
ques. Això suposa la incor- milions de persones. Eugènia de Berga, operats per ament. Ara, aquests descomp-
poració de 15 nous municipis Els municipis integrats són Autocars Prat. tes s’apliquen també als ciuta-
al sistema tarifari integrat. Gurb, Sant Bartomeu del Grau, La totalitat de la comarca dans d’aquests 15 municipis. •

18 | MobiliCat / Novembre 2015 Es constitueix la des. Hi han participat, entre ticipació de totes les adminis-
Taula de la Qualitat d’altres, representants de la tracions implicades en la seva
de l’Aire de Barcelona Generalitat, dels ajuntaments execució, amb la possibilitat
metropolitans amb més de d’introduir-hi millores i noves
El passat 19 d’octubre es > Gencat 100.000 habitants, l’Àrea mesures. És per això que ara
va constituir la Taula de la Metropolitana de Barcelona, ha obert les portes als agents
Qualitat de l’Aire de la conur- per compartir i posar en comú l’Autoritat Portuària de Barce- socials que s’hi poden veure
bació de Barcelona, un òrgan les accions de totes les parts lona, l’Autoritat del Transport afectats. Entre els municipis
de participació social, liderat representades. Hi formen Metropolità de Barcelona, que s’han declarat zones de
pel Govern de Catalunya, que part les institucions, adminis- l’Aeroport de Barcelona, el Mi- protecció especial de l’ambi-
neix com un espai territorial tracions i entitats ciutadanes nisteri d’Agricultura, Alimen- ent atmosfèric s’hi inclouen
d’informació, participació i que, pels seus coneixements tació i Medi Ambient, organit- diversos municipis associats a
consulta en l’àmbit de la con- tècnics, per la naturalesa de zacions i centres de recerca. l’AMTU, com Barberà del Va-
taminació atmosfèrica la seva activitat o per l’interès El Govern va aprovar la tardor llès, Castellbiscal, Cerdanyola,
general en la qualitat de l’aire, passada el Pla d’actuació per El Papiol, Granollers, Mar-
poden considerar-se afecta- a la millora de la qualitat de torell, Molins de Rei, Mollet,
l’aire, horitzó 2020 (PAMQA) Montmeló, Montornès, Palle-
amb l’objectiu assolir els ni- jà, Parets del Vallès, Ripollet,
vells de qualitat de l’aire per Sabadell, Sant Cugat, Sant
a les partícules de diàmetre Fost de Campsentelles, Sant
inferior a 10 micres (PM10) i el Quirze, Sant Vicenç dels Horts,
diòxid de nitrogen (NO2) als Santa Perpètua de Mogoda i
nivells que determina la legis- Terrassa. •
lació europea. La governança
del PAMQA va preveure la par-

El bus de Manresa incorpora a la El suplement / Notícies
flota del servei de transport públic
urbà dos autobusos híbrids

L’Ajuntament de Manresa, híbrids al transport de viatgers > Aj. de Manresa Truck & Bus Iberia, Eduard
en el marc de la Setma- operat per l’empresa del grup Benedicto. Els van acompanyar
na de la Mobilitat Sostenible Sagalés. Aquests dos busos La presentació dels vehicles també representants del grup
i Segura i després d’haver fet realitzaran preferentment els va comptar amb la presència Sagalés. Sánchez va destacar
diverses proves pilot amb au- recorreguts de les Línies L1 –La de la regidora de Mobilitat de que aquests busos “oferiran als
tobusos híbrids l’any passat, ha Balconada i L2 –La Parada, que l’Ajuntament de Manresa, Olga usuaris i a la ciutat un servei de
incorporat a la flota d’autobu- tenen la parada de regulació Sánchez; del director d’explo- més qualitat, més comoditat i
sos de Manresa Bus dos busos principal al carrer Guimerà. tació de Manresa Bus, Fran- més sostenible”. Per a la regi-
cisco Ledesma; i del delegat dora de Mobilitat, amb aques-
de vendes de l’empresa MAN tes incorporacions, l’Ajunta-
ment de Manresa segueix el
compromís del Pla de Mobilitat
de promocionar la utilització
de vehicles ecològics i per tal
d’oferir un servei de transport
públic de qualitat i sostenible,
incorporant les millors tecnolo-
gies disponibles, ja sigui per mi-
nimitzar el impacte ambiental
i millorar la qualitat de l’aire,
com per oferir millor servei o
més informació als usuaris. •

Sant Cugat del Vallès instal·la quesines també disposen d’un 19 | MobiliCat / Novembre 2015
quatre marquesines intel·ligents panell d’informació amb l’hora-
a les parades de bus ri de pas de les línies de bus en
temps real.
L’Ajuntament ha instal·lat seu funcionament i instal·lar les prova pilot incorporen llums Dues de les marquesines de
recentment quatre prototips noves marquesines en 80 de de tipus led en el seu interior i prova estan ubicades a la ram-
de marquesines intel·ligents per les 200 parades del servei de també un panell fotovoltaic al bla del Celler (a la confluència
a les parades d’autobusos. La transport urbà de la ciutat. Ac- sostre per a l’autoconsum. Els amb la rotonda del carrer Cèsar
instal·lació d’aquests elements tualment, hi ha 47 parades amb llums led funcionaran amb el Martinell), una al Pla del Vinyet
forma part d’una prova pilot marquesines. mateix horari que l’enllumenat (davant el Teatre-Auditori) i una
que té l’objectiu de provar el Totes les marquesines de la públic. Tres de les quatre mar- altra a la rambla Ribatallada. El
cost d’aquests quatre prototips
és de 71.148 euros. •

Les marquesines del servei d’autobús urbà
d’El Masnou proporcionen informació renovada

Ales marquesines de les totes les dades sobre les carac- te Programa de l’Associació d’informació del servei a les
parades de l’autobús urbà terístiques dels diferents títols de Municipis per la Mobilitat parades que disposen de mar-
del Masnou ja es pot trobar integrats de transport públic. i el Transport Urbà (AMTU) quesines. •
informació més detallada so- L’Ajuntament ha dut a terme d’aquest any 2015. Amb l’ob-
bre el recorregut i els horaris aquesta intervenció informa- jectiu de millorar el servei
d’aquest servei de transport tiva, que ha estat subvencio- d’autobús urbà al municipi,
públic municipal, així com nada, en el marc del Contrac- es va proposar la implantació

El Suplement delarevista
MobiliCat

FGC posa en marxa el nou tram FGC
del Metro del Vallès a Terrassa

> Gencat

El president de la Generalitat inaugura el perllongament d’FGC
a la ciutat, que ha suposat la construcció de tres noves estacions

El perllongament de la línia de Ferrocar- de metro per a la ciutat ja que uneix i apro- calcula que els llocs de treball induïts en els 21 | MobiliCat / Novembre 2015
rils de la Generalitat de Catalunya (FGC) pa punts estratègics i també llocs d’interès pròxims cinc anys seran 1.250, uns 250 llocs
a Terrassa ha estat una de les grans cultural i turístic: el centre històric, la Uni- de treball per any.
actuacions d’aquest 2015 en l’àmbit del versitat Politècnica de Catalunya, l’Hospital
transport ferroviari. El president de la Gene- Mútua de Terrassa, el parc de Vallparadís, el Increment de passatgers
ralitat, Artur Mas, va ser l’encarregat d’in- conjunt monumental de Sant Pere, el Cas-
augurar aquesta ampliació, que va entrar tell-Cartoixa, la Casa Baumann, el Museu Amb la posada en marxa d’aquestes tres
en funcionament a finals de juliol, enmig de Tèxtil o l’Hospital de Sant Llàtzer. També noves estacions s’ha incrementat en un
l’expectació i l’interès de molts terrassencs permet millorar l’accés en transport públic 51,7% el moviment de viatgers en aquesta
i clients de la línia Barcelona-Vallès, que es- a zones en desenvolupament de la ciutat. A ciutat. Un total de 145.689 persones s’han
peraven poder conèixer i utilitzar en els seus més, s’ha millorat el transport amb el Vallès desplaçat amb FGC des de les estacions de
desplaçaments les tres noves estacions que i amb Barcelona, tant amb FGC com amb Terrassa durant el primer mes d’entrada
s’han construït. Rodalies de Catalunya; la intermodalitat en servei del perllongament en compara-
ferroviària i amb autobús. ció a les 96.051 de l’any passat. Pel que fa
El nou tram de ferrocarril té una longitud al total de viatges durant el mes d’agost al
de 4 quilòmetres i discorre des de l’estació L’execució de les obres de perllongament Metro del Vallès, el perllongament de Ter-
de Terrassa Rambla, on finalitzava la línia de la línia d’FGC a Terrassa ha generat entre rassa ha incrementat la demanda en prop
ara, fins al barri de Can Roca, al nord de la 200 i 800 llocs de treball directes, en funció de 80.000 viatgers. De les tres noves estaci-
ciutat. Amb el perllongament, van entrar del desenvolupament dels treballs. En total, ons, la que ha registrat més clients ha estat
en funcionament les noves estacions de hi han treballat més d’un centenar d’empre- la de Vallparadís Universitat amb 29.691.•
Vallparadís Universitat, Terrassa Estació del ses (entre constructores, enginyeries encar-
Nord i Terrassa Nacions Unides. regades del seguiment i direcció d’obres,
l’auscultació i el control de qualitat, la instal·
L’actuació ha comptat amb una inversió de lació de senyalització, enclavaments i siste-
401 MEUR i significa una millora notable en mes de comunicació, informació i vigilàn-
la mobilitat en transport públic a Terrassa cia, així com empreses subministradores).
i el seu entorn i en la seva connexió amb
Barcelona i l’àrea metropolitana. En primer Amb la posada en servei del nou tram, FGC
lloc, aquest servei ha esdevingut una línia amplia la seva plantilla en 45 persones i es

ATM

Josep-Anton Grau i Reinés

Director general de l’ATM de Barcelona

22 | MobiliCat / Octubre 2015 La Setmana
de la Mobilitat
Sostenible i
Segura 2015

Cada any, al mes de setembre, se es a introduir mesures permanents de a Catalunya sempre s’ha fet celebrat la
celebra l’European Mobility Week, transport sostenible. En aquest marc, es setmana posterior, per evitar la coincidèn-
una campanya que organitza des proposa com a esdeveniment emblemàtic cia amb l’inici del curs escolar. Aquest any
del 2002 la Direcció General de Transport l’organització d’un Dia Sense Cotxes. 2015, excepcionalment, s’ha posposat
i Mobilitat de la Comissió Europea per tal Tot i que les dates fixades per la Comis- fins l’11 d’octubre a causa de la convocatò-
d’encoratjar les autoritats locals europe- sió Europea són del 16 al 22 de setembre, ria d’eleccions al Parlament de Catalunya.

ATM

de contaminants, la menor ocupació del port i informar-la sobre les seves diferents
sòl, una major seguretat i més salut. modalitats; impulsar l’ús dels mitjans de
transport sostenibles i, en particular, el
La Comissió Institucional de la Setmana transport públic, la bicicleta, la mobilitat
de la Mobilitat Sostenible i Segura està a peu i els vehicles elèctrics; potenciar un
liderada per la Generalitat de Catalu- retrobament de la ciutadania amb la ciu-
nya i integrada per les administracions, tat, la seva gent i el seu patrimoni cultu-

ral, en un entorn saludable i rela-
xat i reflexionar sobre com afecta
a la nostra salut l’ús excessiu del
transport motoritzat. Per una
banda, la contaminació atmosfè-
rica i la congestió que generen te-
nen un impacte negatiu sobre els
sistemes respiratori i cardiovas-
cular. Per una altra, propicien el
sedentarisme i la inactivitat física.

El dia sense cotxes En l’edició de 2014 s’hi van ad- 23 | MobiliCat / Novembre 2015
vol impulsar noves herir 260 municipis a Catalunya i
maneres de mou- aquest any, una xifra anàloga, fet
re’s per la ciutat > ATM que ens situa com una de regions
europees amb més adhesions.

Destaquem aquest any la coincidència
de la Setmana amb la fira Expoelèctric i
l’organització per part de la ciutat de Bar-
celona del Dia sense Cotxes, el dissabte 17
d’octubre.

El lema d’enguany és “TRIA. CANVIA. operadors i entitats més vinculades a L’ATM de Barcelona col·labora amb la Co-
COMBINA” i pretén induir a la ciutadania la mobilitat a Catalunya. Des d’aquesta missió institucional fent d’enllaç amb els
a provar noves maneres de fer en els seus Comissió s’impulsa la participació de tots municipis de la demarcació de Barcelona.
trajectes, contemplant la multimodalitat els municipis oferint una imatge comuna D’altra banda, distribueix a través de la
dels seus desplaçaments en pro d’un me- per a la campanya, i diversos elements xarxa dels operadors de transport públic
nor consum energètic, la menor emissió de comunicació per a les activitats que es del sistema tarifari integrat 200.000
proposen: caminades, bicicletades, curses fundes per a les targetes de transport,
de transport, tallers, conferències,... ofereix el Centre d’Informació TransMet
com a punt d’informació de la celebració
Amb aquest esdeveniment es vol, per una de la setmana i com a emissor de la falca
banda, estimular un comportament ciu- promocional i col·labora en les despeses
tadà, en relació amb l’ús del vehicle, com- dels elements d’informació dels serveis
patible amb el desenvolupament urbà de transport públic del sistema tarifari
sostenible, en particular amb la protecció integrat.
de la qualitat de l’aire, la prevenció d’acci-
dents de trànsit, la reducció d’emissió de A mobilitat.gencat.cat s’hi pot trobar tota
gasos que provoquen l’efecte hivernacle i la informació i recursos (pòsters i material
el consum racional dels recursos energè- personalitzable, falca, bases i premis del
tics. Però també sensibilitzar la ciutadania concurs Instagram) disponibles per a la
sobre els impactes ambientals del trans- Setmana. •

Notícies S’aprova la llei de
finançament de transport
públic que farà possible
la T-Mobilitat

El Ple del Parlament va apro- La llei defineix quines són El text aprovat també regula > Gencat
var, el passat 22 de juliol, les fonts de finançament del la integració tarifària i els
la llei de finançament del transport públic català: les títols de transport, a més del nombre de viatges i altres
sistema integrat del Transport aportacions institucionals mit- d’obligar a implantar un únic circumstàncies personals com
Públic de Catalunya. Aquesta jançant contractes-programa, sistema de pagament integrat l’edat o la feina.
llei, aprovada per unanimitat, les tarifes i també les taxes i per desplaçament que inclo- De la proposició de llei inicial
regula les formes amb què impostos que gravin la conta- gui transbords i afavoreixi la promoguda per ICV-Euia no-
es finança aquest sistema, a minació atmosfèrica produïda intermodalitat. més ha quedat fora, gràcies
través d’aportacions instituci- per vehicles de motor en des- Aquest punt serà la base legal als vots de CiU i el PP, un punt
onals i impostos. La llei també plaçaments privats. És a dir, es sobre la qual se sustentarà concret que preveia un recàr-
implanta la integració tarifà- fixa que el sistema de tarifació la T-Mobilitat, una targeta rec a l’impost sobre estades
ria i preveu la posada en funci- segueixi sent de titularitat i integrada amb preus adap- turístiques per finançar el
onament de la T-Mobilitat. gestió pública. tats a cada usuari en funció transport públic. •

Les estacions d’FGC tindran punts de menor incidència sobre el
recàrrega per a vehicle elèctrics medi atmosfèric urbà.
L’acord subscrit preveu la
24 | MobiliCat / Novembre 2015 El passat estiu es va posar en El Departament de Territori Empark per realitzar aquest implantació de la millor tec-
marxa un projecte pilot per i Sostenibilitat ha signat un projecte pilot. nologia disponible en punts
instal·lar punts de recàrrega conveni de col·laboració amb El projecte, que té un cost de recàrrega públics a nivell
per a vehicles elèctrics a cinc Ferrocarrils de la Generalitat de 35.500 euros, pretén po- d’usuari particular, potenciar
estacions d’FGC. A Sant Cugat de Catalunya (FGC), el Clúster tenciar la intermodalitat, a el canvi modal entre el vehicle
s’han ubicat als aparcaments d’Eficiència Energètica (CEEC), través de la col·laboració entre privat elèctric i el transport
de les estacions de Sant Cugat el Clúster Railgrup, l’associa- les institucions públiques i el públic elèctric, i facilitar la
i Volpelleres. A més, n’hi ha a ció catalana promotora del sector privat, tant de l’àmbit implicació sectorial d’empre-
Sant Quirze, Igualada i Mar- vehicle elèctric Volt-Tour, i les empresarial com associatiu, ses privades. A més, promou
torell. empreses Simon, ImesAPI i fomentant una mobilitat amb la recerca de nous espais de
mercat i de negoci en el sector
ambiental. •

La Diputació de Barcelona lliura les primeres
motocicletes elèctriques a quatre ajuntaments

La Diputació de Barcelona ha tinaran a serveis de la policia elèctric, com a vehicle eficient ques a 74 municipis de Barce-
entregat quatre motocicle- local, i en el cas de Dosrius, a i respectuós amb el medi am- lona. Així mateix, la corporació
tes elèctriques als ajuntaments serveis municipals. bient, ja que no emet CO2 ni fa participa activament a l’Expo
de Manlleu, Sitges, Santa Fins ara, tots els lliuraments soroll. El cost per Km recorregut Elèctric, un esdeveniment que
Perpètua de Mogoda i Dosrius. havien estat de bicicletes elèc- està molt per sota del vehicle té com a objectiu impulsar l’ús
Aquestes són les primeres mo- triques. Aquesta prova pilot convencional i les seves presta- del vehicle elèctric i i ensenyar
tos elèctriques que es lliuren es tindrà en compte a l’hora cions són les mateixes que les als ciutadans les novetats del
dins el programa d’implantació d’efectuar noves entregues de d’un vehicle de combustió. sector i també els beneficis am-
del vehicle elèctric, que s’im- vehicles elèctrics als municipis. En els darrers quatre anys, la Di- bientals del seu ús, construint
pulsa des de l’àmbit de Medi El lliurament forma part del putació de Barcelona ha lliurat ciutats molt més habitables. •
Ambient. Els vehicles es des- plans d’implantació del vehicle un total de 86 bicicletes elèctri-

Opinió

Mateu Turró

Catedràtic de Transport, ETSECCiP,
Universitat Politècnica de Catalunya

Unes notes sobre la llei de
finançament del sistema
integrat del transport
públic de Catalunya

La llei sobre el finançament del transport para una modificació que negocia amb el La mobilitat
públic que ha aprovat el Parlament de partit promotor i arriben a una proposició
Catalunya, just abans de la seva dissolu- de llei que és aprovada per tots els partits de les persones és un
ció per la convocatòria d’eleccions autonò- sense canvis substancials. El fet de procedir dret social que cal
miques, té dos aspectes que la fan molt es-
pecial i que no han estat prou remarcats en de l’oposició i d’haver-se negociat a la re- garantir amb un 25 | MobiliCat / Novembre 2015
els mitjans. Certament la situació que hem cerca del consens ha accelerat la tramitació
viscut al país en aquests darrers mesos no
incitava a parar atenció a qüestions polí- finançament suficienti facilitat l’acceptació de tot l’arc parlamen-
tiques de caire tècnic, però és important i solidaritari malgrat la delicadesa del tema i l’ambi-
assenyalar-los perquè són molt representa-
tius de com s’hauran d’encarar els proces- ent pre-electoral.
sos legislatius a la Catalunya futura.
El segon aspecte que cal remarcar és que, La llei posa les bases
El primer aspecte és la rapidesa amb possiblement per primera vegada, almenys
la que s’ha tramitat una llei que estava en el sector de la legislació territorial i so- per la sostenibilitat
pendent des de feia molts anys i que s’ha bre transport, s’ha incorporat al procés le- financera del sistema
aprovat per unanimitat. Efectivament, la gislatiu un document elaborat per experts de transport públic
Llei 9/2003 de la mobilitat establia que,
en el termini d’un any, s’havia de presen- com a marc de referència per al debat po-
tar un projecte de llei de finançament del
transport públic, de la mobilitat sostenible lític. Aquest document, fruit d’un grup de
i de promoció de l’ús dels combustibles
alternatius que en regulés el marc organit- treball que he tingut l’honor de presidir, ha referència públic, fet per experts que es
zatiu. Després d’intents poc eficaços dels
diferents governs que tenien l’obligació de aportat reflexions tècniques que han facili- comprometen amb el seu contingut, hau-
proposar la llei, el grup d’Iniciativa per Ca-
talunya, a l’oposició, presenta una propos- tat la tasca dels redactors de la proposta de ria d’estar sempre a la base de qualsevol
ta que s’admet a tràmit el juliol del 2014.
A partir d’aquest document, el govern pre- llei, informant-los sobre l’estat de l’art del debat legislatiu. En aquest cas s’ha demos-

finançament dels serveis públics i fent-los trat la seva utilitat, malgrat que hauria

més conscients de les possibles conseqüèn- estat millor haver elaborat el document

cies de la llei. L’aportació dels experts a la abans de les compareixences.

legislatura es fa actualment amb compa- Les premisses de la Llei
reixences a les comissions parlamentàries.

Aquest és, sens dubte, un bon mecanisme

però, per definició, difús i generalment Anant al contingut de la Llei, la clau per en-

acaparat pels representants dels diversos tendre-la és l’afirmació de que “la mobilitat

interessos implicats. Crec que un marc de de les persones és un dret social que cal ga-

Opinió rantir i preservar a partir d’un finançament reduccions per edat, situació laboral, limi- tació en els propers mesos de la T-mobilitat
suficient i solidari”. Al convertir la mobilitat tacions personals, etc, no haurien, doncs, serà un factor essencial tant per a l’apli-
26 | MobiliCat / Novembre 2015 en un “servei d’interès general de caràcter de repercutir sobre l’equilibri financer del cació dels principis de la política tarifària,
universal” es determina una important sistema. Ara bé, les càrregues que poden incloent-hi els de caire social, com per a
responsabilitat per al sector públic que va considerar-se pròpies del sistema de mobi- l’obtenció de les dades que permetran refi-
més enllà de la regulació de les empreses litat, com la provisió d’uns serveis mínims nar el funcionament del sistema.
de transport públic, que és la seva funció de caràcter universal sobre el territori les
tradicional. Les diferents administracions ha de costejar el propi sistema. En aquest La llei deixa clar que cal perseguir l’eficièn-
han anat adoptant paulatinament, per tal sentit, la Llei obre la possibilitat de finançar cia i la productivitat dels operadors públics,
de garantir el servei públic, una funció de noves formes de mobilitat, com la bicicleta però no entra en quines són les fórmu-
gestió del sistema de transport que la nova o els serveis a la demanda i compartits, les de gestió més adients per aconseguir
Llei reforça. Com a conseqüència, es veu- que obeeixen a polítiques ambientals i ter- l’eficiència del conjunt del sistema. De mo-
ran abocades a assegurar la sostenibilitat ritorials suportades per la Llei. ment, el compliment dels plans d’actuació
financera del transport públic sobre el que i dels contractes programes d’aquestes
tenen responsabilitat compartida. Per això Dins aquesta combinació d’actors en el fi- empreses públiques ha de ser un objectiu
la Llei estableix la possibilitat d’accedir a nançament, i malgrat que es preveu un sis- prioritari ja que la sostenibilitat financera
noves fons de recursos dedicats a mantenir tema tarifari únic, les autoritats territorials en depèn molt.
l’equilibri entre ingressos i despeses d’ex- de la mobilitat poden prendre certes deci-
plotació. No entra en detall en el finança- sions sobre serveis addicionals i sobre tari- La gestió del sistema i
ment de les inversions en infraestructures fes. Les repercussions financeres d’aques- la transparència
específiques, com poden ser les de tipus tes decisions sí que les hauran de cobrir
ferroviari, partint del principi que aques- aquestes autoritats més enllà del que els La Llei preveu una estructura de funcio-
tes són cobertes per l’administració que correspongui en la distribució de la càrrega nament que permet la participació de les
n’és responsable. En la conjuntura actual financera que estableixi la norma general. autoritats territorials i dels agents socials
i amb la davallada de la inversió pública La voluntat de descentralització que palesa en les decisions sobre el finançament. El
d’aquests darrers anys sembla una decisió la Llei pot entrar en conflicte, però, amb un Consell Català de la Mobilitat, com a òrgan
prudent. Tot i això, la Llei deixa clar que el sistema integrat que exigeix una planifica- d’informació i participació, incorpora direc-
Govern ha de negociar amb l’Estat un marc ció centralitzada i generar conflictes en la tament els ens públics i, a través de la Taula
regular i estable d’aportacions al sistema distribució d’ingressos i costos. El Regla- Social del Transport Públic, dóna veu als
de transport públic de Catalunya. La dava- ment que ha de fer operativa la Llei haurà usuaris i als contribuents. Sembla aquesta
llada de l’aportació de l’Estat a la cobertura d’establir els mecanismes per evitar-los. una formulació excessivament burocràtica.
del dèficit de l’AMT (Autoritat Metropolita- Caldrà veure si pot proporcionar la transpa-
na del Transport de Barcelona) i a les inver- Al final el problema és que es pretén as- rència que reclama la societat catalana. La
sions en infraestructura de la seva compe- solir un sistema de transport públic d’alta mobilització ciutadana per serveis públics
tència ha estat un factor determinant de la qualitat de servei per una demanda que té de qualitat i barats entra en contradic-
mala situació financera del sistema català un potencial de creixement relativament ció amb la migradesa dels pressupostos
de transport públic. D’una manera o d’una limitat i que, per tant, pot portar a un dè- públics actuals. Només una informació
altra la situació ha de canviar radicalment i ficit d’explotació creixent. Per evitar-ho, abundant i clara pot esmorteir un conflicte
la Llei és un element essencial per a les ne- basant-se en els principis de qui contamina que ha bloquejat l’aprovació de la llei de
gociacions futures. paga i qui congestiona paga, la Llei permet finançament del transport públic durant
aplicar impostos nous dedicats a costejar tants anys.
La política tarifària aquest dèficit. En particular permet esta-
blir recàrrecs sobre les grans superfícies En conclusió, es pot dir que la Llei, amb el
La política tarifària que es planteja respon comercials, sobre actes massius que exigei- seu caràcter necessàriament general, posa
als principis d’integració i d’universali- xen transport públic addicional, sobre els les bases per assegurar la sostenibilitat
tat que són molt atractius per al ciutadà peatges i els aparcaments o sobre cotxes financera del sistema de transport públic,
però que entren en una certa oposició a la contaminants. També permet afectar al però deixa pendent per al Reglament un
desitjada “proporcionalitat respecte a la transport públic part dels impostos sobre seguit de qüestions pràctiques, en parti-
utilització i els costos de producció”. La Llei, hidrocarburs, sobre els peatges o sobre les cular en relació a l’aplicació de noves fonts
com gairebé totes les que s’aproven amb estades en establiments turístics. Aquesta d’ingressos per al sistema de transport,
gran consens, no pot evitar les contradic- base conceptual possibilita l’equilibri finan- que finalment seran les que la convertiran,
cions entre objectius polítics, en particular cer, però és obvi que caldrà aclarir molts o no, en el suport legal de l’equilibri finan-
entre els de caire econòmic i els socials. aspectes pràctics en el Reglament. El que cer que ha de permetre a Catalunya tenir
En aquest sentit té un punt fort en com és evident és que, per poder arribar a solu- un sistema de transport públic eficient,
aborda la distribució de responsabilitats de cions adients i acceptables per les parts, cal integrat i sostenible. •
finançament. Així, les accions de tipus soci- tenir molt bona informació del sistema de
al hauran de ser sufragades per les entitats transport i comptar amb un servei d’estudis
públiques o privades que les proposin. Les independent i molt professional. La implan-

Opinió

Carles Labraña

Professor UPC

Nous escenaris
(i nous reptes) en la
mobilitat fora de la
1a Corona de la RMB

Les últimes dades de la mobilitat en dia Malgrat aquestes dades macro si les ana- públic recau desproporcionadament en 27 | MobiliCat / Novembre 2015
feiner (EMEF2014) a Catalunya, però litzem amb certa desagregació respecte els municipis i trobem ratis de cobertura
en especial a l’àrea metropolitana de de la centralitat de Barcelona, observem del servei molt baixos ( 30% i fins i tot en
Barcelona, ens indiquen que el número de que fora de la primera corona continua alguns casos arribant per sota del 20%).
desplaçaments diaris, malgrat que lenta- havent-hi una forta dependència de la Estimant que alguns serveis han estat con-
ment, estan repuntant. Encara que no s’es- mobilitat en vehicle privat conforme en cebuts de manera poc “estudiada” i que,
tan assolint les xifres de la dècada passada allunyem radialment de la capital, segons per tant, haurien de ser reestructurats, no
(abans de l’esclat de la crisi), sembla que l’EMIA 2013: el 87,3 % i el 58,3% de des- hauríem de deixar passar la oportunitat
la recuperació econòmica és l’agent pro- plaçaments en vehicle privat en destinaci- que presenta la nova reconfiguració del
piciador d’aquesta mobilitat. A Catalunya, ons de l’àmbit AMTU i destinacions de la STI i la seva extensió a tota Catalunya, el
l’evolució del PIB anual va ser de 1,4% i la 1a Corona, respectivament. Això s’explica Projecte T-Mobilitat, sense fer una nova
taxa d’atur a la província de Barcelona es clarament per la distribució territorial i proposta més equilibrada territorialment
va situar en un 20% (-1,7% respecte 2013) en part per les desigualtats existents en- de les zones/àmbits d’aquest nou STI que
i la mobilitat en el mateix període va tenir tre l’oferta de transport públic. Així, per haurien de ser concebudes amb un marcat
un increment del 0,36 %. exemple, el nombre d’expedicions per i millor reequilibri econòmic per potenciar
any i habitant demostren els desequilibris els transport públic en aquests zones.
Dues dades importants a destacar: el existents. Al centre de la RMB hi ha dues
mode que assoleix un creixement major és vegades més expedicions per habitant i Finalment, tot i l’existència d’una llei de
el transport públic, 1,47% respecte 2013, any que al Vallès Occidental i el Maresme i mobilitat (2003) a Catalunya que recull
i en segon lloc que la mobilitat en vehicle tres més que al Vallès Oriental. El nombre postulats clars sobre sostenibilitat i que
privat presenta dades negatives en el ma- de places en transport públic demostra preveu el desplegament d’instruments
teix període, -0,72 %. Aquests fets haurien els mateixos desequilibris en places - km normatius per a l’assoliment dels seus
de ser tendencials en la mobilitat futura habitant. objectius, la manca del caràcter sanciona-
en el nostre país, i aprofitar clarament dor i la falta d’aplicació i desplegament de
les eines que el nostre marc normatiu en Fora de la primera corona, a aquests dos llei la de finançament del transport públic
mobilitat ens permet i que estan total- fets (Preponderància del vehicle privat i dificulten enormement la tasca de modi-
ment alineades amb aquests eixos: Llei de oferta reduïda de transport públic), li hau- ficar les pautes de mobilitat en uns espais
la mobilitat i Nova llei de finançament del ríem d’afegir un tercer fet determinant. El concebuts per a l’ús gairebé exclusiu del
transport públic. finançament d’aquesta oferta de transport vehicle privat. •

PROMOCIONA EL
TRANSPORT PÚBLIC AL
TEU MUNICIPI AMB ELS
PROGRAMES EDUCATIUS
DE L’AMTU

VIATJO AMB TU, CONDUCTORS
AMB TU HI VAIG SEGUR DE PRIMERA

PROGRAMA DE PROMOCIÓ PROGRAMA DE PROMOCIÓ CURS PER A CONDUCTORS
DEL TRANSPORT URBÀ PER A DEL TRANSPORT PÚBLIC PER DE TRANPORT PÚBLIC
ALUMNES DE 5È I 6È A LA GENT GRAN
Ajuda als conductors a conèixer les
Ensenya als més joves la correcta Ajuda a les persones grans com necessitats i els requeriments de
utilització del transport urbà per moure’s en transport públic de les persones grans a l'hora de fer ús
ajudar-los a desplaçar-se sols forma segura i sostenible. del transport públic.

Per reservar les activitats i més informació podeu contactar-nos al:

671 063 321
[email protected]