The words you are searching are inside this book. To get more targeted content, please make full-text search by clicking here.
Discover the best professional documents and content resources in AnyFlip Document Base.
Search
Published by Isabella Minig, 2023-11-26 08:00:39

LA GUITZA

LA GUITZA

5,50 € NOVEMBRE 2023 NRE. 13 LA GUITZA


2 LA GUITZA NOVEMBRE 2023


3 LA GUITZA NOVEMBRE 2023


4 LA GUITZA NOVEMBRE 2023


LA GUITZA EDICIÓ ALBA CONESA, ALBERT JACAS, ISABELLA MINIG, NOEMÍ DÍAZ, PAULA NARANJO DIRECCIÓ DE MAQUETACIÓ ISABELLA MINIG TRADUCCIÓ ALBA CONESA, ALBERT JACAS, ISABELLA MINIG, NOEMÍ DÍAZ, PAULA NARANJO REVISIÓ LINGÜÍSTICA ALBA CONESA, ALBERT JACAS, ISABELLA MINIG, NOEMÍ DÍAZ, PAULA NARANJO DISSENY DE LA COBERTA ISABELLA MINIG COORDINACIÓ ALBERT JACAS, NOEMÍ DÍAZ COL·LABORADORS CRISTINA SÁNCHEZ, CARLOS ANTON DE VEZ, FERRAN MEDINA 5 LA GUITZA NOVEMBRE 2023 LA GUITZA NO ES FA RESPONSABLE DE LES OPINIONS ABOCADES PELS COL·LABORADORS ALS SEUS ARTICLES. © EDICIONS CONDÉ NAST, S.A. TOTS ELS DRETS RESERVATS. LA SEVA REPRODUCCIÓ, EDICIÓ O TRANSMISSIÓ TOTAL O PARCIAL PER QUALSEVOL MITJÀ I EN QUALSEVOL SUPORT ESTÀ PROHIBIDA SENSE L’AUTORITZACIÓ ESCRITA D’EDICIONS CONDÉ NAST, S.A. DIPÒSIT LEGAL: M-7976-2000 / ISSN 2171-9136 EDICIONS CONDÉ NAST S.A. PASSEIG DE GRÀCIA, 8-10, 08007 BARCELONA. TEL. 934 12 13 66 – FAX: 91 319 93 25 © EDICIONS CONDÉ NAST, S.L. DIPÒSIT LEGAL M-7975-2000 EDICIONS CONDÉ NAST S.L. ÉS UNA EMPREXA SOSTENIBLE CERTIFICADA PER: PRIMERA EDICIÓ NOVEMBRE 2023 © ALBA CONESA © PAULA NARANJO


NOVEMBRE08 EL MARAVILLOSO ARTE DE REÍR 10 LOS BRILLANTES DE HENRIETTA LEAVITT 13 DAGOLL DAGOM PRESENTA BOSCOS ENDINS 16 L’EGIPTE D’EDUARD TODA: DEL NIL A CATALUNYA (I A VILANOVA I LA GELTRÚ) 6 LA GUITZA NOVEMBRE 2023


7 LA GUITZA NOVEMBRE 2023


El maravilloso arte de reír La risoterapia utiliza todas las técnicas capaces de hacer brotar la risa espontánea, sana y natural En la actualidad está demostrado y comprobado científicamente que la risa puede aportar a nuestra salud muchos beneficios: elimina el estrés, reduce las tensiones y la ansiedad, evita el insomnio, facilita la respiración y es una gran terapia antidepresiva. Sigmund Freud, en su obra El chiste y su relación con lo inconsciente (1905), nos habla de que en la formación de los chistes ocurren los mismos procesos psíquicos que en los sueños, como contradicciones y errores intelectuales, y ese humor nos remite a la infancia ya que genera placer al liberar tensiones. Los chistes son juegos de palabras, son las verdades no dichas; estas verdades, al entrar en relación opuesta con los valores de cultura (ética y moral), producen rechazo y angustia, para después desencadenar las más intensas risas y carcajadas liberando presión, desahogando. Así atribuyó a la carcajada el poder de liberar a nuestro organismo de energía negativa, lo cual fue posteriormente demostrado en 1975, al descubrir que el córtex cerebral libera impulsos eléctricos negativos un segundo después de empezar a reír. Mientras reímos, liberamos una gran cantidad de endorfinas. Las endorfinas son sustancias químicas producidas por el propio organismo; péptidos (pequeñas proteínas) derivados de un precursor producido a nivel de la hipófisis, una pequeña glándula que está ubicada en la base del cerebro. Estimular la producción de endorfinas es uno de los mejores antídotos contra el estrés, el dolor o la fatiga. En los últimos treinta años se ha avanzado mucho en la aplicación de la risa como terapia. La risa es una potente herramienta curativa: reírse con todo el cuerpo provoca la participación de unos 400 músculos de nuestro propio cuerpo y, además de liberar las ya conocidas endorfinas, segrega adrenalina, ventila los pulmones y relaja los músculos. La risoterapia utiliza técnicas como la expresión corporal, el juego, danzas, ejercicios respiratorios y masajes para ayudar al cuerpo a liberar tensiones y así poder llegar a la carcajada. Se utiliza la risa para eliminar bloqueos emocionales, mentales y sexuales. Es una técnica empleada desde hace más de 400 años por diversas culturas. En el antiguo Imperio chino, existían unos templos donde la gente se reunía con el único fin de reír para asi equilibrar la salud. Estos templos también podemos encontrarlos en la India. En algunas culturas ancestrales, existía la figura del doctor payaso que utilizaba la risa para sanar a los soldados. En la actualidad, existen múltiples cursos de risoterapia tanto individuales como de grupo. Cristina Sánchez “Estimular la producción de endorfinas es uno de los mejores antídotos contra el estrés, el dolor o la fatiga” 8 LA GUITZA NOVEMBRE 2023


9 LA GUITZA NOVEMBRE 2023


Los brillantes de Henrietta Leavitt La científica llegó a descubrir 2.400 estrellas variables a lo largo de su vida 10 LA GUITZA NOVEMBRE 2023


Henrietta Swan Leavitt se licenció en astronomía en Radcliffe College en 1892, dedicó un año a estudios de posgrado y en 1895 se ofreció voluntaria para hacer trabajos pesados en el observatorio de Harvard, donde le concedieron un puesto fijo con sueldo. A excepción de una larga convalecencia después de una enfermedad, pasó el resto de su vida en Cambridge. Su trabajo en el observatorio consistía en buscar estrellas variables en placas fotográficas de los cielos australes. Se le daba bien, puesto que acabó descubriendo 2.400. Las más importantes fueron las variables cefeidas, supergigantes amarillas que se encienden deprisa y se apagan poco a poco. En lugar de estudiar las estrellas desperdigadas por toda la Vía Láctea, Leavitt se concentró en las cefeidas de la Pequeña Nube de Magallanes, la irregular galaxia que acompaña a la Vía Láctea. Está tan lejos (a unos 200.000 años luz) que todas las estrellas que hay ahí pueden considerarse a la misma distancia de la Tierra, de la misma forma que, para quien está en Cambridge, todos los que viven en París están a la misma distancia. Las diferencias visibles de brillo se vuelven reales; las estrellas que parecen más brillantes son más brillantes. Al ir colocando todas las cefeidas en una carta, Leavitt descubrió algo sorprendentemente útil: cuanto más brillante era la estrella, más lenta era la velocidad a la que variaba. Las cefeidas relativamente tenues (estrellas un centenar de veces más brillantes que el Sol) pulsan deprisa, contrayéndose y expansionándose en el curso de un día o dos. Las cefedias medianas lo hacen en alrededor de cinco días. Las cefeidas brillantes, que resplandecen con la luminosidad de 10.000 soles, tienen un periodo de hasta 54 días. Así que, si los astrónomos conocían la longitud del ciclo de una cefeida podían calcular su brillo intrínseco; y, comparando lo brillantes que parecían con lo brillantes que se sabía que eran, era posible calcular su distancia. No obstante, por una u otra razón, todas las primeras mediciones que se realizaron utilizando este método estaban equivocadas. Ejnar Hertzsprung, famoso por su diagrama, que traza el derrotero de las estrellas, estimaba que la Pequeña Nube de Magallanes estaba a 30.000 años luz de distancia, una desmesurada subestimación. Harlow utilizó estrellas variables para calcular la distancia a los cúmulos globulares y, consiguientemente, pudo estimar nuestra posición dentro de la Vía Láctea, así como el tamaño de la galaxia, aunque esta cifra le salió tres veces demasiado grande. Yedwien Hubble calculó la mitad de la distancia hasta Andrómeda. La diferencia entre las distancias reales tal como las entendemos ahora y las de estas primeras estimaciones podría parecer risiblemente inmensa. Sin embargo, las distancias astronómicas son tan enormes que si la estimación se desvía en un factor, la cosa no está tan mal, sobre todo teniendo en cuenta lo que significarían un factor diez, cien o mil. Las primeras estimaciones hechas utilizando las cefeidas estaban equivocadas por varias razones; entre otras, por un defecto al calcular el efecto del polvo y el gas interpuestos y sobre todo por no sospecharse la existencia de dos clases de variables cefeidas: las de tipo I, que se encuentran en los brazos en espiral de las galaxias; y las de tipo II, más viejas y apagadas, que se encuentran en las galaxias elípticas y el halo galáctico. Una vez hechas estas correcciones, las variables cefeidas permitieron a los astrónomos calcular toda clase de distancias. Aunque las cefeidas eran indicadores más fidedignos que cualquier otro objeto más brillante, su campo era tan limitado que, de alguna manera, casi llegaron a parecer extravagantes. Pero eso era antes del telescopio espacial Hubble. Pese a los defectos, este instrumento ha detectado 27 variables cefeidas a una distancia estimada de 16.000.000 de años luz. Estas mediciones ayudaron a los astrónomos a clasificar las supernovas en brillantes estándar. Mientras tanto, los brillantes de Henrietta siguen siendo los mojones del universo. Carlos Antón de Vez “Cuanto más brillante era la estrella, más lenta era la velocidad a la que variaba” 11 LA GUITZA NOVEMBRE 2023


12 LA GUITZA NOVEMBRE 2023


Dagoll Dagom presenta Boscos Endins L’espectacle es podrà veure al Teatre Victòria de Barcelona a partir del gener Després de l’èxit de Mar i Cel i Mikado, la companyia catalana, sota la direcció de Joan Lluís Bozzo, crea un musical de producció pròpia obra d’un dels màxims exponents del teatre musical americà, Stephen Sondheim. Boscos endins es basa en els contes populars recollits al llarg del segle XVIII pels germans Grimm, i els utilitza per fer una reflexió al voltant de l’actuació dels adults en la persecució dels seus desitjos i somnis. Tothom es veurà reflectit en els protagonistes d’uns contes que no són tan meravellosos com a simple vista pot semblar. Com ha assenyalat la companyia, es tracta “d’una exploració brillant del que passa després del ‘i van ser feliços i van menjar anissos.’” Per a la realització de Boscos endins, Dagoll Dagom compta amb la presència, entre d’altres, de Gisela, Carlos Gramaje, Jordi Estadella i Mone, que dona forma, amb gent jove i experts als escenaris, a aquesta nova producció de la companyia catalana i a la que cal afegir la presència d’una orquestra de deu músics i prop de quinze actors i actrius. Boscos endins va ser presentada a Girona el passat 22 de novembre en el Temporada Alta – Festival de Tardor. L’obra compta, a més, amb la direcció escènica de Joan Lluís Bozzo, amb la direcció musical de Joan Vives, i es planteja com un espectacle de gran format amb una posada en escena espectacular. L’espectacle arribarà el 22 de gener de 2008 al Teatre Victòria de Barcelona i les entrades ja estan a la venta al servicaixa de la Caixa. Amb la voluntat d’acostar l’espectacle al màxim nombre d’espectadors, la companyia ja ha anunciat que després de l’estrena a Girona, on van recollir els aplaudiments del públic, i la temporada a Barcelona, faran gira pels Països Catalans i la versió en castellà per l’Estat espanyol. Ferran Medina 13 LA GUITZA NOVEMBRE 2023


14 LA GUITZA NOVEMBRE 2023


15 LA GUITZA NOVEMBRE 2023


L’Egipte d’Eduard Toda: Del Nil a Catalunya (i a Vilanova i la Geltrú) Fins al proper 17 de febrer, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer acollirà una exposició de fotografies sobre el llegat d’Eduard Toda Toda era un encuriosit intel·lectual amb un càrrec d’agregat diplomàtic, feina que li permetia satisfer la necessitat de conèixer. Tot plegat el va portar a ocupar el lloc de cònsol general a Egipte l’any 1884. Allà va fer amistat amb l’egiptòleg francès Gaston Maspero, que el va introduir en una expedició organitzada pel mateix Maspero amb l’objectiu d’inspeccionar l’estat dels monuments i les obres d’excavació i conservació. Ràpidament, Toda va assumir un paper important. Va ser l’encarregat d’obrir la tomba de Sennedjem, la primera que es trobava intacta a Egipte, i alhora va esdevenir el primer espanyol en participar en una excavació d’aquesta mena. Durant la seva estada a Egipte, Toda va reunir una col·lecció de peces que, per la seva amistat amb Víctor Balaguer, va donar al fons del museu. Es tractava de 158 peces, amb les que s’inaugurava la primera exposició de peces egípcies a Catalunya, inauguració que ell mateix va presidir. L’exposició Del Nil a Catalunya. El llegat d’Eduard Toda exhibeix les fotografies inèdites que va donar al seu amic Balaguer perquè formessin part del fons de la institució. La mostra conté, a més, moltes de les peces que el mateix Toda va donar al museu, algunes de les quals no estan habitualment exposades. Per primera vegada s’exposen noranta de les 166 fotografies inèdites del fons d’Eduard Toda, que s’han recuperat després d’un procés de restauració i digitalització. Es tracta d’un document gràfic de gran valor que ens apropa a l’Egipte de l’últim quart del segle xix, i ens aporta informació sobre els treballs i investigacions que va realitzar Toda. Cal afegir que el Museu Víctor Balaguer és un dels pocs museus catalans que exhibeixen una mòmia. El recorregut finalitza amb l’exposició d’algunes de les peces que Toda va cedir al museu i calcs egipcis que formen part de les reserves del museu. Paral·lelament a la mostra, el Museu Víctor Balaguer ha organitzat un seguit d’activitats complementàries al voltant de la temàtica. Hi destaca la conferència que tindrà lloc el proper 24 de gener amb el títol Eduard Toda i Vilanova, amics i col·leccions, a càrrec de la directora de la Biblioteca Víctor Balaguer, Montserrat Comas. El museu realitzarà, a més, tots els diumenges visites comentades de l’exposició. La mostra ha estat organitzada per la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, comissariada per Josep Padró Parcerisa, catedràtic d’Història Antiga de la UB; per Jordi Mestre i Vergés, fotògraf i restaurador de fotografies; i amb la col·laboració de la Fundació de la Caixa. Ferran Medina 16 LA GUITZA NOVEMBRE 2023


17 LA GUITZA NOVEMBRE 2023


Click to View FlipBook Version