BACH'S
CAFE
WATER VIOLET
WWW.MARIANNETABORBLOG.WORDPRESS.COM
Darling, com estàs avui?
Hola Brigitte, per on vols que
comenci? He tingut una setmana
realment horrorosa. Prefereixo no
parlarne massa. Tots els pensaments
que em puguin venir poden interferir
profundament en la nostra conversa.
No serà per tant. Mary, tanca els ulls i
resumeix en una paraula aquesta
setmana.
Amb les mans al cap, recolzada a la
barra, va dir:
Soletat amb "s" sorda.
Saps quants cors solitaris passen cada
día per aquí?
No ho sé, aquesta és la qüestió. Et
penses que estàs sol, com ni només jo
habités aquest planeta.
Bé, habites el planeta que tens dins teu.
En realitat tot està dins teu.
Sí Brigitte, la teòrica la conec
perfectament. He llegit uns quants llibres
d'autoajuda i t'asseguro que no han fet
canviar el meu món.
Tot el que em dius em porta a preparar
te un Water Violet.
Què faria sense tu Brigitte. Vaig tenir
molta sort en trobarte, ets l'única que
enten perfectament les meves emocions
més mundanes.
Mundanes? hahahah!!
Aquí tens Mary
Gràcies, és ben transparent aquest
cocktail.
I ara explica'm. Què t'ha passat
aquesta setmana?
En realitat Brigitte, no ha passat res
greu. Però em sento fora de lloc,
només tinc ganes d'anar a la meva.
De la feina a casa, de casa a la feina.
I t'adones que va passant el temps i
que fa molt temps que arrossegues la
"S" de soletat.
Sí, comencem a tenir una edat, amb
això et dono la raó.
No tinc temps de fer moltes coses ni
ganes. Ja no parlem dels diners,
aquesta societat ens apreta molt
Brigitte.
Sóc incapaç de continuar amb aquest
muntatge. Sento que sóc la nota
discordant de la gran orquestra
simfònica.
Doncs canviem de simfonia.
I com ho faig Brigitte?
Jo començaria per obrirme una mica a
teu voltant. Coneix a gent, obre't al món
i a tu mateixa.
Et proposo un petit repte. Prometme
que ho faràs. Coneixes aquesta pàgina
web?
Ara no em dirás que busquei parella?
No, no...simplement és una pàgina per
fer nous amics.
M'ho pensaré. Però no estic per
històries.
La Marianne va agafar la copa i va
retirarse en una de les taules que hi
havia al fons.
Va passar una hora. Es va aixecar. Va
agafar la seva jaqueta i el bolso. Es va
apropar a la Brigitte i va dir:
Tens raó, haig de fer un canvi. No puc
continuar éssent una ànima solitària. No
puc resignarme i veure passar la vida.
Qui sap Marianne...potser fas grans
amics!! va dir la Brigitte.
La Marianne va mirarla als ulls i amb
un somriure va marxar...
No sé si ha sigut la Brigitte o el seu
cocktail però s'ha sortit amb la
seva. No m'hagués imaginat mai
que m'hagués d'apuntar a una
pàgina web per conèixer gent. La
veritat és que em fa molta mandra
tot plegat però haig de reconèixer
que entreveig una escletxa dde
motivació. Si més no, es tracta de
recuperar la il·lusió i tornar a creure
en les persones i en mi...