Memories of Mom

PJ
 Hamel
 

Sybil’s
 Reiki
 student
 and
 dear
 friend
 


 
Sybil,
 let
 me
 start
 with
 a
 cliché
 –
 “Words
 can’t
 express.”
 And
 it’s
 true,
 
though
 I’m
 a
 writer,
 I
 can’t
 find
 the
 words
 that
 would
 do
 justice
 to
 what’s
 
in
 my
 heart.
 Still,
 I
 AM
 a
 writer
 –
 thankfully,
 since
 I
 can’t
 dance,
 sing,
 or
 

paint.
 So
 here
 are
 my
 words
 for
 you:
 

 
When
 we
 met
 for
 the
 first
 time
 in
 a
 small
 classroom
 in
 Hanover
 –
 you
 
wielding
 a
 video
 camera,
 me
 with
 a
 pen
 and
 notebook,
 both
 there
 to
 
explore
 cancer
 –
 I
 knew
 we
 were
 on
 the
 same
 wavelength.
 I
 could
 see
 it
 
in
 your
 eyes
 –
 the
 network
 of
 crinkly
 laugh
 lines,
 the
 shy
 smile
 on
 your
 

face.
 Your
 self-­‐effacing
 manner.
 I
 eventually
 discovered
 there
 was
 lots
 of
 
drama
 hidden
 inside
 that
 woman
 lurking
 in
 the
 corner;
 but
 that
 came
 
later.
 

 
Midway
 through
 our
 project
 together
 you
 asked
 if
 I’d
 like
 you
 to
 do
 Reiki
 
with
 me.
 “Sure,
 why
 not?”
 I
 thought,
 rather
 skeptically.
 And
 you
 did.
 And
 
changed
 my
 life.
 


 
From
 that
 first
 treatment,
 through
 two
 levels
 of
 teaching,
 you
 opened
 my
 
eyes
 –
 and
 heart
 –
 to
 the
 essential
 mind-­‐body
 connection.
 Skeptic
 no
 
more,
 I
 embraced
 Reiki,
 and
 all
 that
 it
 meant:
 being
 kinder,
 more
 open,
 
more
 willing
 to
 suspend
 disbelief
 in
 “the
 way
 things
 are.”
 

 

And
 most
 important,
 to
 believe
 in
 the
 power
 of
 love.
 Because
 that,
 after
 
all,
 is
 the
 heart
 and
 soul
 of
 Reiki.
 Loving
 others
 enough
 to
 share
 your
 
ability
 as
 a
 Reiki
 master.
 And
 loving
 yourself
 enough
 to
 believe
 you
 
deserve
 it.
 

 
Here’s
 to
 you,
 Sybil
 –
 your
 eagerness
 to
 share
 with
 me
 the
 nuances
 of
 

modifier
 adverbs
 and
 their
 hyphens;
 your
 steadfast
 and
 conscientious
 
attainment
 of
 silly
 deadlines;
 your
 smile,
 your
 literary
 wit,
 your
 gentle
 
touch.
 And
 your
 vulnerability
 –
 displayed
 not
 shamefully,
 but
 as
 an
 
invitation
 for
 a
 hug.
 

You
 once
 gave
 me
 a
 piece
 of
 paper
 on
 which
 you’d
 written,
 “Begin
 by
 
being.”
 So
 true;
 being
 is
 enough,
 especially
 for
 you.
 This
 world
 was
 a
 
better
 place
 with
 you
 in
 it,
 Sybil.
 Now
 your
 light
 is
 gone
 from
 here,
 back
 
to
 the
 universal
 river
 of
 life.
 But
 I
 promise,
 I’ll
 meet
 you
 there
 someday.
 

And
 we’ll
 fuss
 over
 semicolons,
 enjoy
 some
 bread
 and
 cheese,
 and
 once
 
more
 share
 the
 biggest,
 warmest,
 happiest
 hug
 ever.
 
 
 
 
 
 
 

 
Love,
 PJ
 


 

 


 
 
PJ
 and
 fellow
 Reiki
 student
 Susan
 Miller
 
 
with
 Sybil
 during
 their
 last
 visit
 in
 September
 

 

 

 


 
 

 
 

 

 

 

 

With
 her
 father,
 Irving
 

 

 

 


 
 

 
 

 

 

 

 


 

 
Proud
 as
 punch
 at
 Leah’s
 induction
 to
 the
 
 
Junior
 National
 Honor
 Society
 

 

 


 
 

 

 
 

 

 

 

 


 
 

 

 
 

 
Gentleness
 personified
 


 

 


 
 

 

 
 

 

 

 

 


 

 

 

 


 
 

 

 
 

 

 

 

 

The
 Master
 after
 a
 
 
second-­‐degree
 Reiki
 class
 with
 Evie
 and
 Leah
 


 

 

 

 


 
 

 

 
 

 

 

 

 


 
With
 Joanie…in
 the
 era
 of
 glasses
 that
 were
 WAY
 too
 big
 


 

 


 
 

 
 

 

 

 

 


 

 

 

 

 


 
 

 
 

 

 

 
Repotting
 a
 tree
 in
 her
 nightgown,
 robe,
 raincoat,
 and
 rubber
 shoes.
 
 

Pure
 Sybil.
 

 

 

 


 
 
 

 

 

 

 


 

 
Let’s
 go
 fly
 a
 kite…
 

 

 


 
 

 

 
 

 

 

 

 


 

 

 

 


 
 

 

 
 

 

 

 

 

 


 

 

 

 
 

In
 happier
 days
 with
 Bob
 at
 the
 Basin
 

 


 

 


 
 
 

 

 

 

 


 

 


 
 


 

 
 

 

 

 

 


 

 

 


 
 

 
 

 


 

 

 


 
 
 

 

 

 

 


 

 

 

 


 
 

 
 

 

 

 

 
Sybil
 and
 her
 mother,
 Fannie,
 with
 Leah
 at
 college
 graduation