LO SALER 2015

Editorial  Com bé sabeu el meu estat de salut  visitants que ens omplen els carrers 
sempre ha estat fràgil. El càncer i  durant el temps de bonança. 
Agulla de paller  sobretot l’esclerosi múltiple ha  Portes i finestres que resten tancades 
guanyat la batalla. El Tribunal  quan abans omplien de colors i de 
Records  d’Incapacitats Laborals, ha decidit  vida, balcons buits i silenci a les portes 
donar‐me una incapacitat laboral, que  de les llars que abans bategaven amb 
  es farà efectiva a partir d’aquest  força...Són sensacions que en el 
Un any mes podem  tenir a les   proper dijous 26 de febrer. En aquest  nostre petit poble deixen aquest buit, 
nostres  mans la revista Lo Saler.  moment deixo d’exercir com a titular  i que cadascú ho viu a la seva manera. 
Anem fent poc a poc  però  continuant  de la plaça de la Vall de Cardós.  Totes les persones grans que  han 
amb la llavor del Ricard i la Teresa.  He estat molt feliç al vostre costat i  deixat la seva petjada, resten 
Gràcies a tots els col∙laboradors i els  per acabar demano a qui, per  permanentment a les memòries dels 
qui porten la nostra editorial.  qualsevol motiu la meva actitud hagi  que els han estimat, això sempre 
Lo Saler dóna llum a la cinquena  pogut perjudicar, que em perdoni.  queda. La vida i la mort  són 
edició.  Tot i haver deixat oficialment el càrrec  conseqüències del pas del temps, la 
  no deixo de ser metge i, com sempre,  història del poble que ara no sentim 
CARTA OBERTA ALS MEUS PACIENTS  si en qualsevol  en les seves pròpies veus, es 
DE LA VAL L DE CARDÓS  moment us fa falta la meva ajuda  mantindran en la memòria i faran 
  continuo estant a la vostra disposició.  viure aquestes converses que, tot i el 
Benvolguts amics,  Una vegada més us agraeixo la vostra  silenci no seran oblidades. 
Sóc la Lluïsa, no la “senyora metgessa”  confiança i amistat.  Mariana 
com em dèieu fa 32 anys quan vaig  Estic encantada d’haver‐nos conegut.   
arribar.    Sopar  veïnal en honor a Sant Jaume 
Aquest és la meva història laboral: 8  Lluïsa 
anys a Tírvia i 24 a Cardós fent de    Sempre  costa  canviar  les  costums  i 
metge, la feina que més m’agrada. La  més  quan  estan  arrelades  a  la  gent 
relació ha estat llarga, intensa i feliç al   10‐03‐2015 Quim  gran  del  poble.  Per  Sant  Jaume,  el  dia 
poder estar a al costat vostre    del patró, es fa una missa,  un concurs 
escoltant, ajudant i intentant superar    fotogràfic i fins l’any passat, un ball de 
els entrebancs, sovint difícils de les    nit  per  tancar  el  cap  de  setmana 
malalties, fins al punt de sentir‐me    festiu. 
plenament integrada a la nostra Vall.  Posant‐nos al dia: 
A l’arribar al Pallars, a l’octubre del  Aquest any, ha estat un any de canvis.  A  la  gent  gran  del  poble,  últimament 
1983, vaig pensar que havia caigut en  Persones que ens deixen i altres que  es  feia  més  feixuc  aguantar  fins  a 
un petit paradís. Els colors de la  arriben... és el curs de la vida i Estaon  l’hora  del  ball,  de  manera  que  es  va 
tardor, l’autenticitat del paisatge i  no és excepcional, el poble és viu i  parlar  amb  la  comissió  de  festes 
sobretot la seva gent em van captivar.  amb moltes ganes  de fer i desfer  pel  d’Estaon,  i  es  va  decidir  preguntar  a 
Vaig conèixer a Cinto. Em vaig casar  bé de tots els que hi habitem,  i pels  l’Ajuntament  si  el  pressupost  assignat 
amb el noi que més m’agrada del  per  a  aquest  acte,  es  podria  utilitzar 
món. He tingut tres fills preciosos. He  per un berenar veïnal. 
anat a parar a una família que sempre 
ha estat al meu costat donant‐me  La  resposta    va  ser  afirmativa,  i  per 
suport i estimant‐me, especialment  tant es canviarà el ball de festa major,  
Cinto i Sarita, els meus sogres, dels  per    una  menja  al  cap  vespre,  
quals sempre guardaré un gran  agradable per tots. 
record. Van ser unes bellíssimes 
persones. 

Sant  Jaume  és  la  Festa  Major  del  ‐ Estaon... on és? No el trobem? Anem  Si  volem  creure  en  MInairons,  els 
poble,  però  durant  el  mes  d’agost  el  pujant  amunt  per  una  pista  que  deixa  cridem  i  amb  un  tres  i  no  res  ho 
poble  d’Estaon  té  un  altre  cap  de  enrrere el poble d’Anàs i no veiem cap  tindrem  tot  arreglat.  Seria  molt 
setmana festiu. És la Festa d’Estiu,  on  més  poble...Mireu  nois,  baixeu  del  d’agrair i el Vallat content i disposat a 
hi  ha  una  gran  implicació  degut  a  que  cotxe que això no té bona pinta  donar  vida  per  sempre  a  aquests 
són dies de gran caliu veïnal. Les dues  homenets treballadors 
festes tenen el seu caràcter propi, ben  En  prou  feines  fem  tirar  el  cotxe 
diferents,  però  si  les  persones  s’hi  enrrere  fins  a  aarribar  de  nou  a  les  Si  els  nostres  avantpassats  expliquen 
impliquen  s’aconsegueix  que  resultin  primeres cases del poble, per tornar a  aquestes  llegendes,  perquè  no  hi 
en  festes  de  convivència  i  relacions  agafar  la  carretera  i  trobar  el  camí  bo  podem creure nosaltres.... 
veïnals positives.  que ens permetrà arribar a Estaon. 
Desencant 
Canviar  no  és  dolent  quan  les  ‐ És estrany que no estigui indicat 
circumstancies  ho  demanen.  Deixar  Febrer 2015 
perdre  ocasions  de  germanor  seria  Redirigits  cap  a  Estaon,  se’ns  fa 
una  llàstima  imperdonable,  perquè  estrany que no estigui indicat. Trobem  EL BALADREU: 
tenir  moments  com  els  que  es  viuen  un arbre encantat...  
fan  créixer  la  riquesa  del  poble  Ai Baladreu, els teus crits no han 
d’Estaon.  ‐  Carai,  aquesta  vall  està  embruixada!  arribat a les orelles dels polítics que 
Ja  ho  havia  llegit  que  per  aquí  les  ens representen, mira que els 
Comissió de Festes  bruixes  i  les  dones  d’aigua  hi  són  ben  Baladreus han insistit i molt. Estem 
presents... però arribar a tant?   sempre pendents dels nostres carrers,  
les nostres cases,  les  nostres festes, 
Noves  rutes  que  uneixen  part  de  la  Un  perer  ens  dóna  les  indicacions  treballem de valent per oferir una  
Vall de Cardós  estada  agradable, però no és 
d’Estaon  suficient. Estem  perduts i ens sentim  
abandonats, Baladreus, haurem de 
Nous  equipaments  i  rutes  per  Bé familia, sembla que finalment hem  cridar més fort i clar, haurem de fer 
recordar  i  caminar  pels  senders  que  pogut arribar al llóc de destí, al poble  que el ressò  del  nostre crit voli 
ho va fer al seu dia, Ermengol d’Amill.   d’Estaon.  muntanyes i valls fins arribar...  ai,  no 
Així  és  com  desapareix  de  la  vista  el  o sé, però els Baladreus incansables, 
seguiran cridant esperançats,  pel que 
punt de referència del Pui Tavaca, les  Anem  endavant  contemplant  aquesta  creuen,  han de ser conseqüents pel 
benestar veïnal i dels visitants. 
antenes en desús. Ara s’hi pot veure la  vall  tant  preciosa  que  tenim  als 
Ah, és veritat,  no hi ha recursos. No hi 
plataforma  que  ens  pot  permetre  nostres peus.  ha pressupost, les 
retallades....uhm...els Baladreus ja no 
contemplar  una  vista  incomparable  es conformen amb aquestes excuses, 
del poble d’Estaon i de tota la carena  Volem  baixar,  volem  caminar  per  si, si en som conscients i sabedors, 
de MIravall. Aquesta és una imatge de  aquests carrers tant encantadors...  però,  obrint  bé els ulls rodons i 
grossos que tenim, el reflex és de 
gran bellesa, un paisatge espectacular  Però  malauradament  l’aparcament  desconcert, no per les retallades  i 
i únic, que esperem poder seguir amb  complicat  i  dificultós,  no  ens  deixa  ...no, no, més aviat  per la falta 
les  traces  marcades  pels  senderistes  relaxar‐nos encara...  d’interès, falta de complicitat en vers 
de la nostra vall, per arribar a un altra  els veïns. És qüestió de voluntat poder 
fer unes quantes actuacions  amb  un 
punt de partida la Vall d’Estaon.  Ens  diem  “tornarem”  ,  perquè  és  una 

Cobert de Vidal  llàstima  no  conèixer  l’últim  poble  del 
Vallat,  segurament  a  la  propera 

La Caminada d'Ermengol Amill  podrem  passar  tots  aquests 
entrebancs i fer una agradable visita al 

Mapa  poble. 

VISITA FAMILIAR A ESTAON: 

mínim pressupost , uns dies de feina  fins i tot un  Picot també s’ha atrevit .  M’agrada molt perquè allà em trobo a 
per la Brigada, no suficient per les  No hi ha  espectacle que superi  el  la meva avia hi ha molts altres amics, 
grans actuacions, però si per  meu balcó,  també hi ha moltes muntanyes, 
demostrar que no tot es qüestió de  amb la menjadora plena de vida,  excursions... i de tan en tan mi trobo a 
pressupost , si no d’interès i voluntat.  mirant la vall sorprenent,  tota la meva família de part de pare 
canviant cada moment,  com quan fem la cosinada: es tracta 
UNA BALADREU.  jugant amb el paisatge,  de que pugen tots els cosins i ens 
Març 2015  ara boira ara neu.    trobem amb els cosins pallaresos  i 
  La vall és juganera i amaga amb  fem una gran festa durant tota una 
HIVERN  fredor,   setmana. Allí no descansem i fem 
 els pobles veïns que espien,  activitats sense parar i per els avis la 
Blanc hivern, dies de fer foc i de   la vida del balcó.  gran activitat és aguantar‐nos. Però 
calma,  Quina meravella, és l’hivern  no tot es juga ens fan parar la taula, 
M’omple de vida el fred i la neu,  renta plats... 
Imatge blanca i pura,  I amb fa sentir amb ganes de viure, 
caminar i trepitjar, deixant  petjades,  La millor època d’anar a Estaon es 
on  les petjades dels guineus, cabirols  marcant un dia més dels que en puc  l’hivern perquè esta tot nevat, pots 
gaudir.     anar a esquiar a quatre passes de casa 
I molts altres éssers vius,  Mariana  i el millor d’anar a esquiar es que 
quan tornes tens el dinar a la taula i 
es  delaten del seu pas en solitari,  pots estar jugant tot el dia sense 
parar.  
pel poble adormit per la quietud. 
I PER AIXÒ M’AGRADA TANT ANAR A 
De bon mati, quan la mandra  ESTAON!!!!!!!!          
melindrosa 

de les flassades en fan  sortir del llit, 

contemplo la meravella blanca, 

que  embolcallant la Vall, em dóna el 
bon dia. 

Mallerengues, Pit Roig, Pica Soques ,  JAN BALLBÈ PERÉS 
Cotxes Fumades, 
 Paller  Motxo
tot un seguit de ocells, 
 
que fan del balcó un incansable 
neguit,   
 
un anar i venir carregats de molletes   ESTAON  Estaon 
de pa,  
Quan em diuen que hem d’anar a  Estaon‐Els camps  
que amb els seus becs porten al seu  Estaon em fa sempre molta mandra 
destí,  perquè son 3 hores de viatge i de 
corbes no en falten, però quan estic 
per fer del seu hivern un pas més  allà soc més feliç que una perdis. 
passable. 

Estaon es un poble  molt bonic i esta a  Les vistes son molt boniques, s'hi  el cisco, etc, i amb ells ha marxat una 
la muntanya. Esta rodejat de camps  veuen molts arbres i alguns pobles.  riquesa irrecuperable, doncs els que 
amb cavalls i vaques.  Estaon‐Les bordes  ara omplim el poble no som 
Estaon‐Les cases  coneixadors del inmens patrimoni 
  cultural que han generat aquestes 
A Estaon les cases son velles i de  Fa molt temps, a l´hivern hi guardaven  terres, i ni el nostre comportament ni 
pedra. Aquesta casa es el refugi.  els animals  perquè no tinguessin fred   la nostre manera de pensar tenen res 
Estaon‐L´hivern  Estaon‐Els animals   a veure amb les seves costums i 
tradicions. Aixo marca una gran 
L´hivern es molt fred,hi ha molta neu    diferencia en vers el futur del poble, 
sobretot a les muntanyes. Els carrers  A Estaon hi ha molts hi ha molts  doncs ara  es una nova gent amb unes 
es gelen,es perillós anar molt ràpid.  animals, l'animal mes famós es el  altres arrels els que ocupem el poble, i 
Estaon‐Les seves vistes  cabirol.També hi ha molts porcs  aniria be definir el “cap on anem” 
senglars. 
Èric  Que ens passa als d´estaon, que 
 “Cap on anem”  situats a l´ alt pirineu, amb uns espais 
Era a principis dels anys 90 quan  meravellosos e inmensos, i amb molt 
vàrem arribar a Estaon, i encara  poca densistat de poblacio, (inclus  els 
conservava l’encant de la ramaderia,  dies mes festius) no siguem capaços 
ja molt reduïda, doncs eren sols dues  de poder deixar el vehicle que hem 
cases amb bestia, els calatxo i els  hagut  de portar necessariament per 
torres que quedaven al poble, i de  arribar‐hi, i que tinguem que buscar 
vegades tenies que parar‐te al carrer  per arreu un lloc que si pugui inquivir i 
per deixar passar les egües que  no molesti als demes. 
entraven o sortien de l’estable, o 
veure al cisco arribar amb la mula que  De fet aquest escrit es conseqüencia 
semblava una enorme bola de  dels comentaris d´uns joves que 
forratge, per fer front a l´hivern.  estaven de pas i els vaig sentir a dir 
 Han passat els anys i hem vist anar  “aquest poble no “fotara” mai res, 
marxar  els del pais  que vivien  al  doncs no es pot aparcar.  
poble. Aquets any l´andreu, el passat 
El “no fotara” no se massa a que feia 
referencia, doncs em pregunto: que 
pot “fer” estaon en el futur? Que va 
esser aquest poble i que li tocara ser 
?  Acabara sent el privilegi restringit  
dels  que pensen que  ja els va be que 
no si capiga ? Tenim dret a no  obrir el 
poble a tots els que vulguin venir a 
compartirlo, encara que sia per poca 
estona ? 

Nosaltres varem arribar estaon per 
que ens va agradar i he vist marxar a 
molta gent per que no han trobat un 
lloc per aparcar i poder gaudir del 

poble, aixo es poc social, l´educacio  persones que hi destinen les seves  Futurs polítics de Vall de Cardós 
ens diu que cal compartir, i es evident  il∙lusions, construint  una llar per  canvieu d’actitud  vers el poble 
que compartir el que es de tots, es un  assaborir els dies de gaudi.  d’Estaon. Ja sé que contribuir en els 
dret que tenen inclus els que han de    impostos (que no són baixos) forma 
marxar per que no hi han trobat lloc.  És un poble que està arreglat i net, i  part de les nostres obligacions i de 
Crec que entre tots, caldria fer un  cadascú de nosaltres vetllem per la  forma inqüestionable, però si que es 
esforç i apretar  sobretot a les  seva conservació, la qual cosa em fa  pot qüestionar amb ulls crítics, com es 
autoritats que en son molt conscients  estar més dolguda per la manca de  tracten en el nostre poble. 
del problema, pero sempre tenen   voluntat de compartir amb nosaltres   
questions  mes importats per  aquesta imatge.  Aquesta opinió és personal i fa 
resoldre, i els va be que no tinguin     referència als polítics que ens 
massa presio per deixar el tema per  Dic “ull crític” perquè estic  representen, tot i que haig de fer un 
mes endavant.  convençuda que la mancances que  elogi a la nostra administrativa Mari, 
tenim i patim, en part  no són fruit de   que sempre està disposada a atendre 
Tambe crec que caldria procurar tenir  retallades, ni falta  de diners per  amb amabilitat i professionalitat, sent 
uns espais per gaudir‐ne, la plaça amb  gastar en el poble. Aquestes són  qualitats que sempre cal agrair. 
bancs i alguna jardinera. Un mirador a  petites actuacions al marge de les   
la curva de sant jaume, per veure les  grans despeses de manteniment  i es  Mariana  
sortides i postes de sol, amb un  diu que no hi ha recursos. Són petites  Març 2015 
entorn urbanitzat i segur. Una replica  actuacions que  serien factibles si la   
de les pintures d´estaon, que avui es  voluntat de fer‐ho hi estigues present.   
fan resistens a l´intemperie, per que la   
gent sapiga la riquesa que va tenir el  Encara no  sabem quin és el criteri que  El cobert dels remeis 
poble. Al carrer de l´ubla, fer unes  s’aplica per un pressupost tant baix en   
eres, com ha fet el molina davant de  obres. Aquesta és una pregunta que  Receptari culinari 
casa seva, per que quedi una plaça,  es fa a l’Alcalde, constantment i en   
per contes d´una pendent empedrada,  repetides ocasions.   
etc.etc. I mirant de que els  que     
ocupem el poble pogem disposar  Què  hi ha al darrera que no es pugui   
d´uns llocs acollidors.  respondre? No sabem si entendríem   
els motius, però la ignorància fa   
Tenim una gran sort els que formem  malpensar.   
part d´aquest meravellos poble i cal  Si no ens poden dedicar un dia o dos   
fer tot el posible per gaudir‐ne el  de brigada per les  petites coses, jo ho   
maxim.  qualifico de  falta de voluntat.    
   
Enric Lloses   Ara queda poc per les eleccions, i per   
tant, en breu començaran les visites   
ULL CRÍTIC.  dels futurs alcaldables i dels polítics   
Faig servir aquesta edició de la nostra  locals. Val la pena escoltar i pensar   
revista Lo Saler, per escriure amb  abans de votar, però seria més fàcil si   
molta desil∙lusió el que sento sobre  aquest desencís no hagués alimentat 
els polítics que fins el dia d’avui ens  el sentiment de ser ignorats. 
representen i que  entenc  que   
haurien de vetllar per el poble.  
Estaon està cada vegada més ple de 

  Cites bibliogràfiques  Seu i del bisbe d'Urgell sobre 

    l’heretat de Vallferrera i altres 

  Privilegis i ordinacions de les Valls  llocs. En el segon,  juren a 
Sant Ot, bisbe d'Urgell, el 
  Pirinenques  següent jurament respecte 
  del castell de Tirvia: «Juramus 
  En son testament, de 1120  nos homines de Cardos, per 
(14 de juliol), Tetbald de 
  Vallferrera donava a l'església  nos et per totos alios qui stant 

de Santa Maria de la Seu 
  d'Urgell la seva heretat de la  de Terra nera in amont usque 
  Vallferrera en alou*, deixant a  in Martellado et usque in 
  son fill Tetbald la possessió de  Campimen et usque in 
la mateixa, com a feudatari de  Todela, quod ad ipsum diem 
  dita iglesia i del bisbe (que ho  che domnus episcopus Odo 
  concordara cum homines de 
  era llavors S. Ot). 
  Cardos et illi cum eo 
  *L'alou era el règim de propietat  esderrocaremus ipsum 

  de béns immobles, generalment  castrum de Tirbia, quod 

  terres, en el qual durant l'edat  vocant Trencavias, de capite 
  medieval el propietari (l'aloer)  usque in fundo, et che nos 
  tenia el domini complet, absolut i  umquam non ibi ei 
  lliure sobre les terres, és a dir, tant  faciemus.nec nos nec ullus 
el domini directe (la propietat),  homo per nostrum consilium; 
com el domini útil (el dret d'ús). Era 
 
el concepte antagònic de  et si nullus homo vult ibi ei 

  l'emfiteusi o propietat feudal, on el  facere castrum tenebimus nos 

  domini útil (o dret d'ús) d'un feu se  cum domno Odone, episcopo, 
  cedia a un noble vassall, qui havia  et cum successoribus suis et 
  de pagar un cens o servir‐lo  cum illis quibus prescriptus 
  personalment a canvi del dret d'ús  episcopus vel successores sui 
  nobis mandaverint, et 
  adjuvabimus eos per fidem, 
Es conserven dos pergamins 
  que contenen els juraments  sine engan, quod ibi factum 

dels homes de la ribera de 
  Cardós al respecte. La data  non sit. Et ego Ficapal juro 
similiter. Et ego Gilelm de 
  d'aquests pergamins és 
Tolsa similiter. Et ego Bernat 
  d’entre juliol de 1120 
de Cardos similiter. Similiter 
  (testament de Tetbald de  et nos homines qui stamus de 
  Vallferrera) i juliol de 1122  Gilaren enamont usque in 
  Mort de S. Ot).  porto de Boet et usque in 
En el primer juren ajudar a 
 
defensar els drets de  collo de Sor. Et sicut superius 

  l’església de Santa Maria de la  scriptum est sic faciemus et 

attendemus nos omnes per    //L'histoire des musées 
fidem sine enganno; sic nos    publics de Barcelone ne 
Deus adjuvet et ista sancta  Dades històriques  remonte qu'à 1879, lorsque le 
Crux et hec IIII. or Evangelia.    musée provincial d'Antiquités 
Et convenit mulier de  fut installé dans la chapelle 
Tetbaldo quod faciat facere  Pintura  gothique de Sainte‐Agathe. 
supra scriptum sacramentum  Après l'Exposition universelle 
de supra scripto castro filio  La peinture du milieu et du  de 1888, on utilisa le palais 
suo, sicut alii faciunt, quando  troisième parte du XII siècle  des Beaux‐Arts. Lorsque les 
fuerit in etate quod debeat  n'est pas facile à classer. Les  peintures romanes arrivèrent 
facere sacramentum. Nomina  nombreux vestiges provenant  des Pyrénées, elles entrèrent 
illorum qui hoc juraverunt  de la vallée du Pallars Sobirà  dès 1924 dans le nouveau 
hominum sunt hec: De  et de la Catalogne  musée qui se trouvait alors au 
Tavascan, Isarneiz. De  septentrionale permettent  Palais de la Ciutadella. A cette 
Leseret, Eizcolfo. De Ladorre,  d'affirmer l'existence d'une  époque avait été élaborée 
Guitardeiz. De Boldis, Bonal.  peinture éclectique, plus  une première proposition de 
De Ladros, Roger. De Estirre,  linéaire et de couleurs plus  présentation des absides 
Bernard Avonso. De Arros,  sobres, à laquelle, faute de  romanes au sein d'une 
Mir Arnald. De Asnet, Pere  mieux, on essaie tou jours de  collection qui rejetait les 
Bernard. De Carcebros, Baro  trouver des éléments de  critères d'entassement du 
Ranfred. De Ribera, Ademar  filiation et de classement par  xixe siècle en offrant clarté, 
Ramon. De Surri, Pere Ramon.  rapport aux cercles de Pedret  ordre et espace ; c'est‐à‐dire 
De Anas, Gilelm Vidal. De  et de Taùll. La production de  qu'elle traduisait les débuts 
Bonestarre, 3° Bernardat. De  ces peintres, souvent sous‐ de la modernité 
Estaon, Pere Isarn.».  estimée comme en  muséographique. 
  témoignent les vestiges de  Les présentations 
  Saint‐Paul d'Esterri de Cardôs,  postérieures de l'exposition 
Saint‐Pierre d'Esterri d'Aneu  des absides n'ont pas changé 
Pergamins conservat a l’Arxiu  ou de Sainte‐Eulalie d'Estaon,  substantiellement les 
capitular d’Urgell. Publicat a  pourrait indiquer l'existence  propositions de cette époque. 
Privilegis i ordinacions de les Valls  d'une école proche ou  Les absides se présentaient 
Pirinenques, Ferran Valls Tabernes  dépendante du siège  insérées dans de fausses 
1917  épiscopal de la Seu d'Urgell,  architectures construites à 
similaire à celle que l'on  partir de structures de bois 
  devine pour la peinture sur  afin de protéger la structure 
  bois. 
   
 

des absides. Les surfaces  l'intérieur du palais avec la  nouveaux incidents, ainsi que 
planes de peinture étaient  volonté de donner à chaque  face au mauvais état de 
encastrées dans les murs. On  abside un cadre architectural  conservation des peintures 
cherchait à créer des  pouvant évoquer les églises  elles‐mêmes et des édifices, 
évocations liturgiques avec la  romanes d'origine. Dans le  menacés de destruction lente. 
présence d'autres oeuvres  souci de restituer des espaces  Finalement, la Junte, pour des 
d'art approximativement  liturgiques, on n'hésita pas  raisons à la fois techniques et 
contemporaines ou même de  cependant à grouper dans  financières, chargea celui qui 
reproductions; ainsi, par  une même salle, l'abside  avait organisé le commerce 
exemple, la sculpture en  d'une église et les murs  mentionné, I. Pollak, d'une 
pierre était offerte plutôt  latéraux d'une autre. La  mission qui débuta 
comme un élément décoratif.  chronologie guidait assez  immédiatement sous la 
Quant à l'ordre de  clairement le parcours et  direction technique de 
présentation, il ne se fondait  commençait par Pedret.  l'Italien Franco Steffanoni 
pas uniquement sur des    avec l'aide d'A. Dalmati et de 
critères chronologiques ‐ qui  // En décembre 1919, afin de  son disciple A. Cividini. On 
pourtant étaient exposés  prévenir tout autre type  acheta alors les peintures 
dans le catalogue ‐ mais  d'exploitation et  murales de Pedret, Boi, 
plutôt sur des arguments  d'exportation de ce  Esterri de Cardôs, Ginestarre, 
typologiques, en essayant de  patrimoine peint, la Junte des  Sainte‐Marie d'Àneu, Saint‐
restituer des ensembles  Musées décida d'acheter et  Pierre de la Seu d'Urgell, 
liturgiques, dans une volonté  de faire détacher elle‐même  Sainte‐Eulalie d'Estaon, Saint‐
pédagogique.  les peintures pour les  Clément et Sainte‐Marie de 
En 1934, après un transport  conserver au Musée de  Taûll, Saint‐ Pierre del Burgal, 
des absides plutôt  Barcelone. Cette décision  plus tard remplacées par 
mouvementé à travers la ville  n'alla pas sans discussions ; J.  celles de Saint‐Michel 
(fïg. 7), le nouveau musée fut  Puig i Cadafalch, par exemple,  d'Engolasters en Andorre. 
inauguré au Palais national de  qui était au début partisan   
Montjuïc avec d'intéressantes  d'une conservation in situ   
préoccupations techniques et  pour des raisons   
d'éclairage, un parcours  patrimoniales, ne se laissa   
cohérent et clair, et une  convaincre que devant   
attention minutieuse au cadre  l'absence de tout   
topographique. Une fausse  cadre légal pouvant protéger   
architecture fut créée à  le patrimoine artistique de   

  tenien. De vegades això pot ser un  A mesura que vagi tenint‐ho tot 
encert, però normalment és molt  catalogat, ho aniré penjant al web, per 
  probable que aquest fet ens dugui a  a ús, coneixement i gaudi de tothom. 
pèrdues importants del patrimoni  També en edicions successives 
Xavier Barral I Altet. Director  històric, intangible, dels noms dels  aprofitaré l’espai que ofereix “Lo 
llocs. Els noms de molts indrets no són  Saler” per fer‐ne difusió. Avui, de tot 
MNAC 1991‐1993. Histoire et  arbitraris i mantenen viu un rastre  plegat en farem un tastet aproximat, 
antiquíssim, amb significats que  no exhaustiu, de la zona de 
chronologie de la peinture romane  arrenquen de llengües anteriors com  l’entorn d’Estaon. Algun topònim us 
poden ser, en el nostre cas, el llatí,  resultarà molt conegut i d’altres us 
du Musée national d'Art de  l’ibèric i el basc: calm (= pla),  seran del tot inèdits. 
Puigsacalm; quer (= penya), el Quer   
Catalogne: Comptes rendus des  Foradat / Queralt; Suert / Sort (= 
pont), el Pont de Suert; ib (= riu),  FOTO 
séances de l'Académie des  Iber(e)  COMENTARIS D’ ALGUNS MOTS 
> Ebre. Aquests mots també poden  QUE APAREIXEN A LA FOTO: 
Inscriptions et Belles‐Lettres, 138e  ser de la nostra llengua actual, però 
que han caigut en desús i en l’oblit.  ∙ Ereral: Indret on s’utilitzaven els 
année, N. 4, 1994. pp. 821‐848.  L’inventat “prat del Cavall Mort” — erers (grans garbells amb els quals 
que segons Ciscu de Torres era una  (posats inclinats i aguantats amb 
  de les terres anomenades de Bellera—  forques) es triava el blat un cop 
em va dur, ja fa molts anys, a  batut. 
  interessar‐me per recuperar el  ∙ Carrua: Camí dret i acanalat, enmig 
patrimoni toponímic (dels noms dels  del bosc, que facilitava 
El nom fa la cosa  llocs) del Vallat d’Estaon. Amb el  d’extraure’n la fusta. 
temps, n’he recollit alguns centenars.  ∙ Nibeda ( i Nibròs): Tots dos amb la 
  El meu principal informant va ser  mateixa arrel nib‐; tenen, segur, 
Ciscu, amb qui vaig fer llargues  un origen basc i es podrien referir a 
Baixàvem sovint, els de casa, de fer un  caminades per tot el Vallat, des  indrets on hi abunden nabius. 
tomb per La Mata. En uns  ∙ Posella: Petit replà a muntanya, 
bancals de la banda esquerra del Riu  d’Estaon fins més enllà de Campirme  enmig d’un terreny escabrós, on 
Xic hi havia un munt d’ossos d’un  es podien arrecerar els animals i les 
animal que els havia tingut molt    persones. 
grossos; deuria haver estat ben bé  ∙ Pui, puio (puig), del mot llatí podium 
vaca o euga. Com que desconeixíem el  També hi van contribuir altres veïns:  (i aquest del grec 
nom del lloc, en dèiem entre  Rosa de casa Cabaler (terres de  podion/podion, relacionat amb “lloc 
nosaltres “el prat del Cavall Mort”.  sota el Tabaca), Salvador de casa  on s’està dempeus”): Pedestal 
Josep Punsola, de casa Palau, el  Perot (terme de Bonestarre) i Joan  (en forma de muntanyeta) damunt el 
Cabrer, havia fet el mateix: parlava del  Castellà de casa Bernat (terres del  qual es col.loca alguna 
roc de l’Àliga; aquest nom va fer més  terme d’Anàs). A tots ells, la meva  cosa / persona perquè quedi 
fortuna i alguns ens vam arribar a  gratitud i reconeixement i un record  ressaltada, elevada; (d’aquí 
creure que era un mot genuí, fins que  entranyable per als qui ja ens han  pui/puig: elevació). Modernament 
un dia Ciscu de casa Torres em va  deixat.  s’ha aplicat a lloc enlairat on 
dir que se l’havia inventat el Cabrer,  Tanmateix aquesta no és una feina del  se situen els guanyadors d’una cursa. 
que al poble sempre se n’havia dit  tot acabada: faig una crida a les  ∙ Torm: Penyal en forma de bony; mot 
el Fitero.   persones grans, coneixedores del país  molt estès cap al sud de les 
És molt dels humans anomenar — i que puguin fer aportacions, tant  terres de Lleida i cap a la banda 
identificar amb noms, paraules— els  en relació a possibles errors que calgui  d’Aragó (turmo). D’origen prellatí, 
llocs, les coses i els éssers vius: és una  esmenar, com a dades noves no  però probablement no basc. 
forma de control i de domini i, en  recollides; falten especialment els   
definitiva, de compartir amb els altres  noms de les terres entre Estaon i   
la identificació dels espais i de tot  Anàs, 
allò que ens envolta. És precisament  per la banda dreta del riu, i també  Miquel ‐ Casa del Forn 
l’ús de paraules —i els conceptes  d’altres de llocs dispersos. 
que representen— una de les 
característiques més importants que 
contribueixen a allunyar‐nos dels 
animals. 
Sovint les circumstàncies, combinades 
amb el desconeixement, ens 
duen a posar nom a indrets que feia 
segles o fins mil.lennis que ja en 

   Forma vital: Teròfit    
Espai Natura   Mida: 4‐8 dm.  
   Codi: 1099   L’ull viu del Baladreu 
Gandula a la Fresca 
Impatients balfourii    Floració: Juny Juliol Agost i  Dietari d’esdeveniments 
Banc de dades de biodiversitat de  setembre 
Catalunya     
http://biodiver.bio.ub.es/biocat/ 
La besulla, utensili del món pastoral 

   

  Des de l’inici de la humanitat, la 

Novetats  vinculació de l’home amb el medi 
   natural ha estat un nexe d’unió vital. 
Avui en dia malauradament, per fer‐

La marxa de Cardós 2015  nos‐en una idea, probablement 
Una nova edició de la Marxa de la Vall  hauríem d’endinsar‐nos dins algun 
poblat de l’Amazònia, per poder 

admirar i veure l’aprofitament i alhora 

la cura del medi natural per part de 

l’home. 

  I fent una mirada al passat en 
  aquestes valls, ens ve al cap un estri 
senzill i humil, que podria ser un 
exemple d’aquest viure d’acord amb 
el medi. Ens referim a la besulla, 
beçulla o caçull. 

Abans de parlar d’aquest utensili: qui i 

com es feia? quina utilitat tenia? 

farem 4 apunts de l’arbre del qual 

  s’extreu part de la seva pela (escorça) 
de Cardós‐Romànic a la Claror va tenir 
 Nom català: Balsamina, Balsamina  lloc l’11 de juliol passat. La sortida va  per a fabricar‐lo, el bedoll (Betula 
de balfour   pendula). 

 Nom castellà: Nometoques   ser a Tavascan direcció Aineto, Lleret,  Alguns investigadors apunten que el 
 Nom francès: Balsamine de  Lladorre, Lladrós, Benante, Ainet de  seu nom podria procedir del sancrit 
Cardós, Bonestarre, Estaon, Anàs,  “burhga” que significa arbre per 
balfour, Impatiente de balfour,  Surri,  Ribera de Cardós, Cassibrós,  escriure, ja que la seva escorça era 
Impatiente des jardins   Arròs de Cardós, Esterri de Cardós,  utilitzada com a paper. 
 Nom anglès: Balfour's touch‐me‐ Ginestarre, Boldís Jussà, Boldís Sobirà 
not   i van finalitzar a Tavascan. Un total de 
 Distribució geogràfica general: 
Introduïda (Himàlaia)  

 Hàbitat: Cultivada i subespontània  42 quilòmetres i 2.425 metres de 

o naturalitzada en herbassars  desnivell acumulat, que cal completar 

humits i al bosc de ribera   en menys de 10 hores. 

Arbre  permet posar‐hi a dins llet o sopes  retorçudes del mateix bedoll,ja que 
actualment comú en aquestes  directament sobre el foc sense que es  així agafa flexibilitat i es dominen com 
contrades i de tot el nord d’Europa, de  cremi.  si fos fil. Després travessen els caps 
la família de les beatulàcies i de fulla  per sota del plec amb un bastonet del 
caduca. Pot arribar a fer 30 metres  Qui utilitzava i construïa les besulles?  mateix bedoll, que li fa de mànec, i ja 
d’altura i de 0’7 metres de diàmetre.  està tenen una casseta o cassó per 
La seva copa, que en un principi és  Era un estri que confeccionaven els  beure aigua.” 
estreta i cònica, adquireix més tard un  pastor mentre vigilaven la ramada, 
volum arrodonit o irregular. El tronc  tan sols necessitaven 3 coses: la  A banda, el bedoll és un arbre molt 
està recobert d’una escorça blanca  matèria prima, una navalla i la seva  versàtil, i és utilitzat per multitud 
que amb l’edat s’aixeca i queden com  habilitat.  d’aplicacions, p.ex, la seva escorça és 
unes plaques pigallades. Floreix entre  utilitzada com a aïllant en moltes 
el març i l’abril i els seus fruits  El fet de portar sempre una besulla a  cases escandinaves, sobretot en els 
maduren a l’estiu.  sobre els estalviava de carretejar  sostres on a sobre després hi posen 
amunt i avall una cassola.  torba. 
Necessita zones assolellades i amb 
sòls àcids que continguin silici i força  Com es feia?  Aquesta capacitat per resistir la 
humitat. Per això, abunden a les  humitat era aprofitada pels indis 
riberes dels rius, en boscos frescos  Tan de bo tinguéssim un pastor al  canadencs i nord americans per a 
entre 600 i 1800 metres i també solen  costat per que ens ho anés explicant  folrar les seves canoes. 
créixer en zones on hi ha caigut algun  pas a pas…, per això optem per posar 
allau. Té un creixement molt ràpid i  petit paràgraf del llibre “La vida  De la fusta s’extreu la xilosa que 
aguanta freds intensos degut a la gran  pastoral al Pallars” que va escriure  s’utilitza com a edulcorant en algunes 
quantitat d’olis que conté la seva  Ramón Violant i Simorra, personatge  llaminadures, també l’utilitzen en la 
escorça.  clau en la etnografia del nostre país,  composició d’aliments per a diabètics. 
on recull com s’elaborava una besulla: 
Feta aquesta breu descripció,  La saba és molt rica en sucres, s’ha 
parlarem de la besulla, petit reflex  Imatge:  utilitzat fresca amb propietats 
d’una societat agro‐ramadera com la  http://bushcraft.es/blog/aceite‐ terapèutiques per al tractament de 
d’aquestes valls.  abedul/  càlculs renals. 

Per a què s’utilitzava?  “Per fer la bessulla els pastors, per allà  Les fulles també són utilitzades per 
el juny, van a un bedoll i, mirant un  l’àcid úric, colesterol i la caiguda del 
Servia com a got per a poder beure  tros que no tingui cap nus en tota la  cabell i podríem seguir i seguir… 
aigua de les fonts o directament  llargada que volen tallar, hi fan un tall 
d’algun rierol. Però el tret més curiós  vertical de dalt a baix i un altre  Sabíeu què? 
és, tot i que l’escorça seca s’encén  d’horitzontal a dalt i un altre a baix. 
amb facilitat, deixant la besulla una  Lleven la pela i després la peguen de  Es creu que un dels materials 
hora en remull o més a dins l’aigua,  cada cap. Aquests plecs els cusen per  possiblement utilitzats pels 
mitjà de branquetes primes bo i  neandertals per a fer “cola” era 
l’escorça del bedoll  

El zoom…. 

En el nostre territori de l’escorça del 
bedoll només tenim escrits i vestigis 
que l’utilitzaven per fer‐ne tan sols les 
besulles, però en d’altres zones del 
nord d’Europa era utilitzat per fer‐ne 
cistells i diferents recipients. 

FONT http://monnaturapirineus.net/