TREBALL VALENCIÀ 3ª AVALUACIÓ - Blog de lingüística

Colegio San Antonio de Padua FRANCISCANS

www.sanantoniocolegio.com c. electronico [email protected]

Tel. 96 243 02 50 Fax 96 246 11 86 C/ SANTA ANA, 2 46740 Carcaixent

TREBALL VALENCIÀ 3ª AVALUACIÓ

Destinataris: com a treball voluntari, va dirigit a tots el alumnes de 3r d’ESO que volen millorar la
nota i tenir un extra de punts per a l’examen.

Valoració: el treball té un valor de 0’5 punts a afegir a la nota de l’avaluació.
Data d’entrega: la setmana del 4 al 8 de juny.
Presentació: fulls blancs, a ordinador o a mà, portada, índex, respectant marges, numerat, lletra
Recorda que textos o fragments copiats d’Internet o d’altres llibres (de forma literal) no seran
admesos com a contestacions vàlides, has de fer-ho amb les teues paraules, després de llegir la
informació.

Propostes per a treballar, l’auca d' Ausiàs March

1. Feu una taula cronològica de la vida i obra d'Ausiàs March.

2. Llegiu aquets dos poemes D'Ausiàs March i feu-ne el comentari de text, seguint les
qüestions.

3. Redacteu un text (mínim una pàgina completa) que justifique la importància de l'obra
d'Ausiàs March per a la nostra literatura (amb les teues paraules).

“Allò nostre...? Compartir”

Colegio San Antonio de Padua FRANCISCANS

www.sanantoniocolegio.com c. electronico [email protected]

Tel. 96 243 02 50 Fax 96 246 11 86 C/ SANTA ANA, 2 46740 Carcaixent

Comentari del poema XLVI d'Ausiàs March

En el poema Ausiàs Marc compara el sentiment amorós amb una navegació, plena de perills. La mort i les pors que
desvetlla en l’amant són, més enllà d’aquesta al·legoria que s’ha fet cèlebre, el tema de fons d’aquesta composició.

Veles e vents han mos desigs complir Veles i vents compliran els meus desitjos fent
faent camins dubtosos per la mar. camins incerts per la mar. El mestral i el ponent
Mestre i ponent contra d’ells veig armar; veig armar-se en contra d’ells; el xaloc i el llevant
xaloc, llevant los deuen subvenir se’ls han d’afegir amb els seus amics, el gregal i el
ab llurs amics lo grec e lo migjorn, migjorn, fent humils precs al vent de tramuntana
fent humils precs al vent tramuntanal perquè en el seu bufar els sigui favorable i que tots
que en son bufar los sia parcial cinc acompleixin el meu retorn.
e que tots cinc complesquen mon retorn.
El mar bullirà el mar com la cassola al forn,
Bullirà el mar com la cassola en forn, canviant el color i el seu estat natural, i mostrarà
mudant color e l’estat natural, voler mal a qualsevol objecte que s’aturi sobre ell un
e mostrarà voler tota res mal instant.
que sobre si atur un punt al jorn. Peixos grossos i petits correran a refugiar-se i cer -
Grans e pocs peixs a recors correran caran amagatalls secrets: fugint del mar, on s’han
e cercaran amagatalls secrets: nodrit i fet, sortiran a terra com un remei
fugint al mar, on són nodrits e fets, desesperat.
per gran remei en terra eixiran.
Els pelegrins, tots alhora, faran vots i prometran
Los pelegrins tots ensems votaran molts dons fets de cera; la gran por traurà a la llum
e prometran molts dons de cera fets; els secrets que no s’hagin ni confessat. I, tanma -
la gran paor traurà al llum los secrets teix, en el perill no em caureu de la memòria, sinó
que al confés descoberts no seran. que faré vots al Déu que ens ha lligat que no
E en lo perill no em caureu de l’esment, minvarà la meva ferma voluntat i que sempre us
ans votaré al Déu qui ens ha lligats tindré present.
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present. Jo temo la mort perquè no vull ser absent de vós, ja
que l’amor és anul·lat per la mort, però no crec que
Jo tem la mort per no ser-vos absent, el meu voler pugui ésser vençut per aquesta
perquè amor per mort és anul·lats, separació.
mas jo no creu que mon voler sobrats Jo estic recelós que el vostre escàs voler, en morir jo,
pusca ésser per tal departiment. no m’oblidi: aquest sol pensament em pren el gust
Jo só gelós de vostre escàs voler del món, perquè, vivint nosaltres, no crec que això
que, jo morint, no meta mi en oblit: pugui passar.
sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer. Jo sóc l’amador més extrem, després d’aquell a qui
Déu pren la vida: com que sóc viu, el meu cor no
Jo són aquell pus extrem amador, mostra un dolor tan gran com el que provoca la mort
aprés d’aquell a qui Déu vida tol: pel seu dolor extrem. Jo estic disposat al bé o al mal
puis jo són viu, mon cor mostra dol d’amor, però, pel meu fat, la fortuna no em porta ni
tant com la mort per sa extrema dolor. una cosa ni l’altra: tot desvetllat, amb la porta ben
A bé o mal d’amor jo só dispost, oberta, em trobarà fent-li resposta humil.
mas per mon fat fortuna cas no·m porta:
tot esvetlat, ab desbarrada porta, Jo sento més amor de vós que no pas me’n consta,
me trobarà faent humil respost. per la qual cosa me’n quedarà la part pitjor, i de vós
en sap el qui està sense vós: us compararé al joc de
Amor, de vós jo en sent més que no en sé, daus.
de què la part pijor me’n romandrà, (adaptació)
e de vós sap lo qui sens vós està:
a joc de daus vos acompararé.

“Allò nostre...? Compartir”

Colegio San Antonio de Padua FRANCISCANS

www.sanantoniocolegio.com c. electronico [email protected]

Tel. 96 243 02 50 Fax 96 246 11 86 C/ SANTA ANA, 2 46740 Carcaixent

Comentari:
1.- Especifica el tema de la composició i explica’l.
2.- Realitza l’esquema mètric i la rima del poema.

3.-Descriu la situació que presenta el poeta en els primers vint versos i especifica els recursos
retòrics que fa servir per intensificar-ne la gravetat.
4.- Analitza l’actitud del poeta en la segona meitat de la tercera cobla en comparació de la situació
descrita interiorment.
5.- Explica les pors que la mort desvetlla en el poeta amb relació a l’amor, mitjançant citacions
comentades de les cobles quarta i cinquena.

6.- Digues amb qui es compara el poeta en els versos següents:

Jo són aquell pus extrem amador
aprés d’aquell a qui Déu vida tol

7.- Contesta les qüestions següents:
a) Per què Marc compara l’amor amb un joc de daus?

b) Quina actitud té la dama respecte als sentiments del poeta?

c) En quins versos es fa explícita aquesta actitud de la dama?

4
3
2
1

“Allò nostre...? Compartir”

Colegio San Antonio de Padua FRANCISCANS

www.sanantoniocolegio.com c. electronico [email protected]

Tel. 96 243 02 50 Fax 96 246 11 86 C/ SANTA ANA, 2 46740 Carcaixent

Comentari del poema XIII d'Ausiàs March

Aquest poema presenta a un poeta allunyat del món i torturat per un dolor moral comparable als dels
condemnats a l’infern. La hipèrbole és la figura retòrica sobre la que es construeix la composició.

Colguen les gents ab alegria festes, Que la gent celebre festes amb alegria, lloant Déu,
loant a Déu, entremesclant deports; entremesclant diversions; que les places, els
places, carrers e delitables orts carrers i els jardins agradables siguin recorreguts
sien cerquats ab recont de grans gestes; amb recontament de grans gestes; i que jo vagi
e vaja yo los sepulcres cerquant, recorrent els sepulcres, interrogant les ànimes
interrogant ànimes infernades, condemnades, que em respondran, perquè no les
e respondran, car no són companyades acompaña ningú més que jo en el seu plany
d'altre que mi en son contínuu plant. constant.

Cascú requer e vol a son senblant; Cadascú busca i vol algú que se li assembli, per
per ço no·m plau la pràctica dels vius. això no em plau el tracte amb els vius: esquiven
D'imaginar mon estat són esquius; imaginar el meu estat i, com d’un mort, de mi
sí com d'om mort, de mi prenen espant. s’espanten. El rei de Xipre, presoner d’un heretge,
Lo rey xipré, presoner d'un heretge, comparat amb mi no és pas malaurat, perquè el
en mon esguart no és malauyrat, que vull no tindrà mai fi, del meu desig no em
car ço que vull no serà may finat, podrà guarir cap metge.
de mon desig no·m porà guarir metge.
Aquell Tició a qui el voltor es menja el fetge i
Cell Texion qui·l buytre·l menga·l fetge eternament li brota de nou la carn, i aquell ocell no
e per tots temps brota la carn de nou, para mai de menjar, un dolor més fort que aquest
en son menjar aquell ocell may clou; m’assetja, perquè un corc em destrueix el
pus fort dolor d'aquesta·m té lo setge; pensament i un altre el cor, que mai no paren de
car és hun verm qui romp la mia pensa, rosegar, i el seu treball no es podrà interrompre si
altre lo cor, qui may cessen de rompre, no és amb allò que no es deixa obtenir.
e llur treball no·s porà enterrompre
sinó ab ço que d'aver se defensa. I si la mort no em comportés l’ofensa de fer-me
absent d’una vista tan plaent, no li agrairia que no
E si la mort no·m dugués tal offensa cobrís de terra el meu cos nu, que no compta
-ffer mi absent d'una tan plasent vista-, perdre cap altre plaer que imaginar que els meus
no li graesch que de tera no vista de sitjos no es podran complir; i, si em cal acabar
lo meu cors nuu, qui de plaer no pensa el meu darrer dia, serà posat el terme al bon amor.
de perdre pus que lo ymaginar
los meus desigs no poder-se complir; I, si Déu em vol acollir al cel, a part de veure’l a
e si·m cové mon derrer jorn finir, Ell, per satisfer el meu delit caldrà que allà
seran donats térmens a ben amar. m’informin que us ha plagut plorar la meva mort,
penedint-vos que l’innocent hagi mort per la
E si·n lo cel Déu me vol allogar, vostra poca misericordia i màrtir per haver-vos
part veura Ell, per complir mon delit estimat, aquell que voldria separar el cos de
serà mester que·m sia dellay dit l’ànima si cregués fermament que us doldríeu
que d'esta mort vos ha plagut plorar, d’ell.
penedint-vos com per poqua mercè
mor l'ignoscent e per amar-vos martre: Lliri entre cards, vós sabeu i jo sé que bé es pot fer
cell qui lo cors de l'arma vol departre, que un home mori per amor: no fareu gran cosa si
si ferm cregués que·us dolrríeu de se. us creieu plenament que jo estic en un dolor com
aquest.
Lir entre carts, vós sabeu e yo sé (adaptació)
que·s pot bé fer hom morir per amor;
creure de mi, que só en tal dolor, “Allò nostre...? Compartir”
no fareu molt que·y doneu plena fe.

Colegio San Antonio de Padua FRANCISCANS

www.sanantoniocolegio.com c. electronico [email protected]

Tel. 96 243 02 50 Fax 96 246 11 86 C/ SANTA ANA, 2 46740 Carcaixent

Comentari:
1.- Especifica el tema de la composició i explica’l.

2.- Realitza l’esquema mètric i la rima del poema.

3.- Informa’t de la figura històrica de Joan II de Xipre i la figura mitològica de Tició. Després
compara la situació del poeta amb aquests dos personatges.

4.- Busca la tornada i explica el seu significat a partir dels versos que has llegit.

5.- Busca les marques del “jo” líric presents al text i explica la seua raó de ser.

6.- Dos dels recursos més utilitzats per Ausiàs a les seues composicions són la hipèrbole i les
Comparacions. Busca’n al poema.

“Allò nostre...? Compartir”