II Concurs de microrelats de Sant Jordi

M. José Peña Hervas

Centre de Serveis Socials Vila de Gràcia
Institut Municipal de Serveis Socials

“Vaig publicar alguns articles de caire social a la revista Triangle i a The Ecologist. I
em van editar un dels meus poemes a un llibre recopilatori de poesia alternativa.”

S’obre el teló

Allà estava asseguda davant del meu ordinador com si fos un mirall, encara no l’havia encès i en la pantalla
es reflectia el meu rostre. Estudiava mentalment el paper que em tocava interpretar avui, sempre una mica
difícil doncs havia alguna part d’improvisació en el dia a dia. Ja quasi eren las 9 h i aviat s’obririen les portes.
Quins nervis i quines ganes de veure qui vindria avui. El públic tenia molt a veure en l’obra, sense ell no po-
dria fer la meva interpretació. El que més m’agradava és que la gent marxés contenta i amb la idea que ha-
via fet una bona actuació. Hi havia públic de tota mena, l’agraït i sempre somrient, i també altre molt exigent
amb el que costava més guanyar-te el seu reconeixement i el respecte per la teva feina.
Ja em tocava sortir a la sala, eren les 9 h. S’havien obert les portes i allà estava el meu públic a la sala d’es-
pera.
- El senyor Albert Garcia? Ja pot passar.
Començava la funció.

51

Adrià Castellà Manero

Unitat Territorial de l'Eixample
Guàrdia Urbana de Barcelona
Gerència de Seguretat i Prevenció

“L'interès per la Guàrdia Urbana m'ha portat a escriure diversos temes relacionats
amb aquest Cos, sense més intenció que donar a conèixer als meus companys i a mi
mateix una mica d'història de fets rellevant que han anat succeint amb els anys.”

Carrusel de la Guàrdia Municipal el 1908

El cavall i jo estem preparats; ens mirem i no sé qui està més nerviós. Avui “carrusel” davant el rei. Casaca
nova, botes i sivelles brillants. Tota la família ha vingut a veurem. La banda de música comença el recital.
S’obre la porta de quadrilles. Sortim,. comencem i... s’ha acabat!. Sí, per a mi sol. El cavall ha ensopegat i
quin cop m’he donat!. Davant de tanta gent; terra empassa’m!. M’aixeco; el casc abonyegat, llàstima d’uni-
forme. Corro a buscar el cavall. Déu meu!, no es deixa agafar. Quina vergonya. Demà em sentirà. M’ha sen-
tit i s’ha aturat. Uf!. Estan fent la “festa” sense mi. Torno a muntar. Busco els companys. Arribo com puc i
suant com mai. Sona la trompeta. S’ha acabat!; i jo encara no he començat. Tota la setmana estaré sentit
rialles i ironies a les quadres. La culpa és del cavall que té pessigolles. Un altre any serà.

Accident de trànsit el 1988

Un atropellament a la Gran Via Balmes. En Martínez connecta sirenes i llums, mentre jo condueixo, els cot-
xes que ens precedeixen canvien de carril obrint espai. Ja arribem. Ostres! A la Gran via hi ha obres. Els ve-
hicles no es mouen, ens quedem aturats. Quina mala sort! Un operari retira una tanca. Quin detall!; de nou
iniciem la marxa fins que... el cotxe s’ha quedat clavat. Jo no he sigut. Faig una ullada, la gent ens mira, s’a-
costen; l’operari també...amb un tauler de fusta a l’espatlla. Traiem el cap per les finestres; el formigó està
fresc i les rodes del cotxe s’enfonsen. El temps s’atura. Veig la fusta que s’estén fins la porta; sortim fent
equilibris a sobre d’ell. Els turistes ens fotografien. A l’accident anirà una altra patrulla. La grua serà per a
nosaltres. Algú encara, mirant les fotos, fa un somriure. Nosaltres també quan ho recordem.

52

Josep Barjuan Sanz

Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament
Gerència de Seguretat i Prevenció

“L’escriptura esdevé la vàlvula d’escapament de les angoixes i de les pors de la vida,
canalitza els neguits, et projecta a allò més desconegut... i et dona pau.”

Foc de pis

Enmig de la fosca i del crepitar de les flames, el bomber treu l’àvia del pis ple de fum.
Semiinconscient, entre els seus braços suats, l’àvia repeteix: “Cuca, la meva petita, salveu-la, si us plau!”.
La deixa al replà, els sanitaris comencen a reanimar-la, i ell torna a entrar al pis amb l’equip respiratori per
salvar la petita. Només li dóna temps a preguntar a l’àvia quina edat té la Cuca.
“Dos anys!”
Fum, foscor, soroll de respiració a la mascareta, suor baixant pel front, calor al clatell, l’aigua sortint a pressió
sobre les flames, portes tancades que cal obrir, el salt inesperat d’un gat que escapa, l’angoixa de no trobar
la nena, la desesperança, l’alarma de l’equip respiratori indicant que ha entrat en reserva i cal sortir...
Suor i llàgrimes es barregen quan surt per donar relleu a l’altre equip.
I, a la vorera, l’àvia contenta acariciant la gata: “La meva Cuca, quasi es crema. Pobre Cuca!”

53

Manel Trejo Ortiz

OAC Sant Andreu
Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència

“No porto molt de temps escrivint,(espero que això no es desprengui de la lectura
del meu text), no obstant això, des de fa pràcticament un any, no he parat d’es-
criure i de fer tallers d'escriptura. Sempre ha estat el meu somni ser escriptor i
crec que no m'aturaré mai d'intentar-ho. Gràcies per aquesta oportunitat.”

Cerca desesperada

Crido al següent des del meu lloc de treball de menys d’un mes a l’OAC. Entra una noia amb la roba i les
ungles de negra. Porta una carpeta tota plena de fotos de cantants i actors. Em saluda amb entusiasme i jo
em disposo a atendre-la.
- En què et puc ajudar?
- M’agradaria localitzar un home. Porto molt de temps buscant-lo i m’agradaria molt parlar amb ell- m’explica
ella amb angoixa.
Busco la informació a la nostra eina per l’ordinador. Examino què hi posa i li explico.
- Mira! Has d’omplir una instància i, a part, has d’escriure una carta perquè la trametem al domicili d’aquesta
persona. Has de posar les teves dades perquè ell es posi en contacte amb tu.
De sobte, té un brot d’alegria tant desmesurat que fa caure els segells a terra.
Més tard, m’entrega la instància i la registro.
Quan marxa, llegeixo els escrits, per curiositat. De cop, esclato de riure en veure que la persona que busca-
va era el Brad Pitt.

54

Manel Trejo Ortiz

La meva feina

Avui, és un dia qualsevol dels innumerables que he estat treballant i dels que em queden per treballar aquí.
He arribat, com sempre, una mica abans de les vuit del matí, disposat a començar la meva feina, a vegades
plàcida, a vegades extenuant. Sovint, solco el mar de la gent amb calma i bon temps. Encara que no sempre
es així; hi ha dies que el cel s’ennuvola i t’anticipa una bona tempesta. Aquest dia caus, et sents enllestit per
la turmenta, però penses que demà farà bo i et tornes a aixecar.
Quan vaig començar a una oficina com la meva, pensava que mai arribaria a aprendre a fer tota la diversitat
de feina que allà es feia. Ningú tenia temps ni d’indicar-me com fer-la. Vaig pensar que no hi era en el meu
lloc. Es curiós, però, ara sento com si aquesta fos la meva segona llar.
Trapelleries entre bambolines i mirades còmplices m’animen a seguir el meu dia i a esperar el següent amb
vista ample.

55

Marga Pont Algueró

Departament de Serveis Editorials
Gerència de Recursos

“M’encanta llegir i escriure des que en vaig aprendre. Vaig tenir clar que la meva pro-
fessió aniria lligada a les lletres i em vaig decantar pel periodisme. Potser algun dia
m’atreviré a fer una novel·la; si més no, és un dels meus somnis.”

Una nova vida?

Ja no es podia fer enrere. O potser sí? Havia somniat tantes vegades que arribaria aquell dia. Només faltava
signar un document i una nova vida s’obriria davant seu. Ja podia pensar a formar una família. Assentaria el
cap, signaria una hipoteca. Faria els viatges que no s’havia pogut permetre fins llavors.
Definitivament, tot havia de sortir bé. O potser no? I si no era la persona adequada, si no encaixava, si no
estava a l’alçada del que s’esperava d’ella...? I si...
Va respirar a fons i va allunyar els pensaments destructius. Va agafar el bolígraf i va signar el document a la
seu del Districte de Sant Andreu. L’endemà l’esperaven allà mateix, amb els braços oberts. Era el primer pas
de la seva nova vida: ja era funcionària de carrera.

56

Susana Álvarez Pérez

Mercat de Sant Antoni
Institut Municipal de Mercats

“Sóc aficionada a les lletres, primer com a lectora i més tard muntant històries per ser
llegides. Des de fa un temps comparteixo blog amb un parell de companys de l'Ateneu
Barcelonès, on vaig cursar l'itinerari d'escriptors de novel·la, on de tant en tant pugem
cosetes.” https://palabrasdeniebla.wordpress.com/

Encants

I allà estava aquell home, fidel a la seva cita , com cada dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí, des de
feia anys.
Amb la tranquil·litat, de qui té tol el temps de món, i no una vida plena carregada a l’esquena, revisava una a
una les piles d’objectes escampades a terra a les diferents parades, mentre de fons la veu del subhastador,
en Josep, posava preu a un munt de records anònims, tresors amagats i somnis ja adormits.
Mai vaig saber què buscava, fins aquell dia que es va ajupir davant d’una d’aquelles parades i recollí una
petita fotografia mig amagada entre llibres i papers groguencs.
Va ser el primer cop que el vaig veure somriure, des de la fotografia, una jove en blanc i negre li tornà el
somriure.
Llavors ho vaig saber.
Ell no tornaria mai al mercat.

57

Gonzalo Calvo Berdejo

Primera Tinència d’Alcaldia

“És el primer cop que participo en un concurs d’aquesta mena i, fora del context aca-
dèmic (al juny vaig acabar el Grau en Humanitats), no es pot dir que hagi escrit gaire.
Fa un parell d’anys vaig fer un curset al centre cívic del Fort Pienc de narrativa en el
qual sí que vaig fer alguns exercicis, però això és tot. Sóc molt aficionat a la lectura i la
literatura, i miro de llegir bastant, però no he agafat mai la narrativa “per les banyes” a
l’hora d’escriure. Qui sap si a partir d’ara m’aficiono una mica més!”

Començava un dilluns gris, dels que fan venir mandra d’anar a la feina, de llevar-te, d’existir. Els barcelonins
tenien més pressa que de costum, com sempre que plou; semblava que el matí els empaités, com en un joc
de les cadires en un escenari infinit.

Al despatx, però, no semblava un dia de pluja: els telèfons anaven despertant, el soroll de la porta anunciava
cada nouvingut, i jo jugava a saber qui venia pel passadís tot escoltant-ne les passes. La Pilar havia passat
el cap de setmana a Tossa, el Pep lloava la victòria de l’Espanyol, el fill del Toni tenia febre, i el Jose i la La-
ia havien anat al cinema i havien vist la mateixa pel·lícula.

Sortosament, a dins del despatx no era un dia de pluja, sinó un dilluns qualsevol, i vaig saber que les parets
del despatx no només protegeixen de la pluja i el vent: són les tapes d’un llibre on tots els personatges són
protagonistes i viuen aquí el seu propi spin-off.

- Gerardo, fas tard a l’acte, tothom t’espera- va exclamar la tècnica de protocol, agafant-me del braç.

Jo tenia una crosta al colze perquè el dimarts anterior em vaig desequilibrar al safareig de casa, carregat
com anava amb una pila de roba d’un volum que sabia que la rentadora no encabiria, i em vaig fer una ras-
cada amb l’estucat de la paret. La companya de protocol em va fer saltar la crosta -ho vaig veure després-
mentre m’arrossegava cap al Saló de Cent. El meu pensament se’n va anar directament cap aquell maleït
estucat durant uns segons, i això em va deixar sense capacitat d’argumentar que jo no em dic Gerardo i que
no sabia de quin acte em parlava.

- “Pren ara la paraula, el primer tinent d’Alcaldia, el senyor Gerardo Pisarello” -vaig sentir que deia una veu
amplificada-.

Em vaig trobar, de sobte, dret al darrere d’un faristol, amb un oceà de mirades al meu damunt... esperant.

58

Gonzalo Calvo Berdejo

Es va fer la llum de cop; algú ens va agafar i ens va deixar caure a tots de cop a un calaix. Vam quedar-hi
tancats, espantats, durant hores, o dies, no ho sabria dir. De tant en tant volaven un o un grapat com jo, com
xuclats per una violenta força. Finalment, em va arribar el torn i vaig ser absorbit i conduït per un infern de
parets dures i calentes i cintes transportadores.
Quan vaig veure la llum, crec que tenia febre i em sentia brut. Algú em mirava directament als ulls; una altra
persona es va acostar, em va agafar i també va mirar-me amb deteniment, fent que sí amb el cap i fent al-
gun comentari inintel·ligible.
Una ventada quasi em tira a terra, però em van agafar amb força, afortunadament, i em van portar passadís
endavant, fins a una altra habitació. Allà em van estirar a una taula i una tercera persona, sense escoltar les
meves queixes, va fer un gargot amb una ploma sobre la meva cuixa i se’m van tornar a endur. Em van ficar
en una mena de sac marró, que m’anava just a la mida, i la foscor es va fer un altre cop.

59

Neus Sitjà Franquesa

Institut Municipal de Serveis Socials

“És el meu primer concurs. Sóc primerenca. Només he escrit un conte per al meu fill.
El va il·lustrar una amiga, està imprès però no publicat.”

Divendres a les tres i tres minuts, passo la fitxa i tot queda dins. Un llarg cap de setmana de dos dies per
endavant.
Darrera la porta tancada queden un munt de gestions, trucades, entrevistes, coordinacions, assessora-
ments, reunions, informes, i algun bon moment amb les companyes d’equip. Compensa.
De camí a l’autobús, somric per sota el nas, aquesta setmana... sempre treballem amb coses sorprenents, la
vida de les persones supera la ficció. ...Aquesta setmana ha estat espectacular! Sempre penso que n’haurí-
em de fer un recull.
...
Dilluns a les set i cinquanta-set. Tornem-hi. Més de trenta-set hores i mitja per endavant. No perdo l’espe-
rança de generar algun canvi en positiu en la vida de les persones. Comença l’aventura!

Estic de baixa, buff
Ni recordo quan va ser l’última baixa llarga... mmhh, sí. Ja ho tinc, deu fer uns deu anys. Però no era ben bé
una baixa, va ser el permís de maternitat.
Però aquest cop és diferent. Llavors no tenia temps ni de pentinar-me, tot el meu temps estava ocupat.
Ara, és diferent. Amb el peu trencat i fent repòs absolut, repasso mentalment la feina. Aprofito per fer una
mirada global, l’analitzo, projecto i, ho confesso, llegeixo el correu laboral. Gràcies a això, he sabut del con-
curs de microrelats.
Ho sé, he d’aprendre a desconnectar, però quan treballes amb persones i per a persones, la feina enganxa!

60

Toni Martínez Vera

Regidoria de Mobilitat

“La meva experiència amb l’escriptura ve d’un taller d’escriptura creativa i d’un altre de
microrelats. Després he continuat amb un curs de tres anys a l’Ateneu de Barcelona
per arribar a escriure una novel·la (això encara queda lluny...). M’agrada fer volar la
imaginació i veure la vida amb optimisme.”

Servei a demanda

Feia tard la Laura. El tren de la R4 tornava a fallar. Aneu tirant, els va dir en un missatge. No arribava ni amb
el Bicing. La funció havia començat.
No era bona cosa, si s’avorria. De sobte, la va assaltar una idea: seguiria la primera persona que li cridés
l’atenció. Es va creuar amb una noia de cabell blau i abric de taques de vaca. Entrava al metro de Liceu i
olorava a aventura.
Els vagons es buidaven, la Laura dissimulava perquè l’escollida no va baixar fins a Canyelles. Al carrer, el
cel era d’un fosc perfecte.
Tu mira el mòbil que jo faré la feina, i s’atansava més i més. Una navalla freda a la mà, un clatell lliure i un
bus de barri que va sortir del no res. La noia va arrencar a córrer cap a la parada. Amable, a punt d’agafar-
lo, li va cridar: l’he demanat fins a Prats de Rei. Si vols, aprofita. I es va acomiadar amb un somriure. Ignora-
va que l’App ElMeuBus havia fet el millor dels serveis.

61

Toni Martínez Vera

...per pecadors

Va aparèixer un bon dia després d’unes obres. El flamant lavabo nou va tenir èxit de seguida. Era bufó, amb
dues estances i vistes a Sant Jaume. Mixt.
El públic no acabava de trobar-se a gust. Els dos inodors restaven separats per lleugers envans de fusta
sense tancar, com un box. S’escoltava tot. Esforços mal dissimulats i intimitat. En un mateix espai es barre-
java gent que després convivia a l’oficina i a la Intranet.
En no res, el lavabo va caure en desús. Si una cambra era ocupada, el següent client ja no gosava entrar,
per no destorbar i estalviar-se els somriures tímids al rentamans.
Els paletes van fer més serveis, només per a dones. El panoràmic es destinaria als homes i fora problemes.
Segur? Un rètol va tapar el pictograma mascle. “Lavabo sense gènere”, deia.
Aquell lavabo encara es pregunta en què va fallar. Havia nascut amb article masculí i algú li va treure. Cert
que paguen justos....

62

Miguel Prieto Prieto

Departament de Logística i Infraestructures
Guàrdia Urbana de Barcelona

"Crec que hauríem d’escoltar més al nostre jovent, tant vinculat a les noves tecnolo-
gies i tan poc comunicatiu amb els adults que els envolten.
De vegades penso que ells prescindeixen de nosaltres perquè no tenim cap de les
solucions que realment tant necessiten".

Sabem cap a on anem?

15 anys enrere, anava amb cotxe cap a casa desprès de recollir el meu fill del col·legi.
Escoltava a la ràdio un col·loqui científic sobre l'augment de la temperatura al planeta degut sobretot a l'acti-
vitat humana.
El futur de la humanitat està compromès perquè els governs dels estats desenvolupats no prenen cap mesu-
ra dràstica per disminuir aquesta deriva suïcida per a la supervivència de futures generacions.
Degut al carisme tan depriment que prenia el col·loqui, vaig canviar l'emissora de ràdio per una de música.
Poc després, el meu fill de 7 anys, que estava en absolut silenci, em va preguntar molt preocupat:
Papa, per què no feu res per evitar-ho ? Per què no pareu de fer-li mal, a la terra ? ... és que jo també vol-
dria poder viure tants anys com vosaltres i poder tenir fills.
No vaig poder donar-li cap resposta encoratjadora sabent que nosaltres som els principals responsables.

63

Ramon Suades González

Servei "d'obrir porta – auxili persona"
Bombers de Barcelona

“La veritat és que no tinc gens d'experiència amb l'escriptura... Aquest és el primer
relat que escric.”

Sense resposta

T'avisen i et vesteixes ràpidament com sempre. Et gires i dónes una ullada, no et pots deixar res.
Recorres veloçment els carrers de la ciutat. Hi ha gent que es gira i et mira, d'altres ni s'immuten.
Arribes al lloc.
Sí, baixaré pel balcó del pis superior, és la millor opció.
És un pis brut i vell dels anys 60, tot està intacte, sembla un viatge en el temps. Fa olor a tancat i a persona
gran. Tot és fosc.
Crides però no respon ningú, recorres el menjador només il·luminat amb la teva llanterna.
Ho revises tot, no et pots deixar cap habitació.
Tornes a cridar, però res...
Busques la porta d'entrada del pis, a l'altre cantó hi ha tots els teus companys, esperant.
Just abans d'arribar-hi veus una porta mig oberta, està allà a terra, sobre un bassal de sang ja coagulada. La
Pilar, una dona gran d'uns 80 anys. Deu de fer 4 o 5 dies que està morta.
Obres la porta del pis i els senyales la cuina, però ja no hi ha res a fer...

64

Jordi Palà Balanyà

Departament de Llicències i Inspecció d'Obres
Districte de Sant Martí

“La meva experiència amb l'escriptura des d'un punt de vista creatiu és sobretot en
l'àmbit de la música, fent lletres de cançons com una part més d'una afició personal.”

- I aquest any, de què ens disfressarem?
S’acosta Carnestoltes i algú pronuncia en veu alta LA pregunta.
Ràpidament repassem els temes d’altres vegades: de companyia aèria, de muntanya russa, de caçafantas-
mes...
Toca exprimir el cervell per tal que se’ns acudeixi la disfressa més original, més divertida, més fàcil –i barata-
de confeccionar però sobretot que arrenqui més “oooooh, que guaaaai / ojos corazón” dels companys de la
Seu del Districte.
- Ei, ja ho tinc! I si anem de plat combinat?
Les propostes més absurdes per moments ens semblen les més genials.
Segur que al final tindrem alguna idea boja per materialitzar amb la mescla de sempre: imaginació, traça i
voluntat.
Enllestint els darrers retocs i amb una pinta estrafolària, rebrem els nens de l’escola de l’altre cantó de la pla-
ça. També disfressats i amb cara d’al·lucinats mentre escolten al Rei Carnestoltes, ompliran l’edifici munici-
pal d’alegria i festa.
Contagiats per la ingenuïtat, per uns instants deixarem de ser nosaltres.

65

Albert Ginesta Pujol

Departament de Recursos
Institut Municipal d'Hisenda

“Escriptor de contes curts de joventut. La vida em va encaminar cap a camins dife-
rents a l'escriptura.”

Va de gerències?

Aquesta cap de setmana em toca portar la presidència i economia vaja, organitzar els recursos, d'allò que
farem els del meu habitatge de ciutat vella.
Posaré una espelma a sant Martí, Andreu, Gervasi i altres sants que es passegen per Montjuïc, perquè la
cort de la família, la canalla, no em reclami massa drets socials en la sortida planificada.
Tot seguint l'ecologia urbana, els recursos humans que tenim per casa podríem anar a fer turisme rural
(una mica de mobilitat per eixamplar coneixements i recursos). Però com que la política econòmica és
limitada, els proposaré anar per la zona de Collserola de Nou Barris per oxigenar-nos una mica entre arbrat,
camps i horta.
Ho plantejaré amb seguretat i prevenció de possibles objeccions, no obstant això la canalla em reclamarà
la seva participació i, tot i que no em farà gràcia, potser canviem de plans. Això sí, sempre amb transpa-
rència.

66

Jordi Escrihuela Ruiz

Central d'Operacions
Departament Resiliència Urbana
Gerència Adjunta Mobilitat i Infraestructures - Ecologia Urbana

“Quant a la meva experiència amb l'escriptura explicar que porto més de 15 anys es-
crivint a diferents revistes especialitzades -de manera aficionada- sobre turisme i bici-
cleta.
Enguany a la CDO celebrem els 30 anys de servei a la ciutat de Barcelona.”

Els “Geos” de la via pública, els hi deien

Ara fa 30 anys. Segon trimestre del 89 quan a Medi Ambient neix la Central d'Operacions (CDO) com a mò-
dul d'emergències de tot aquell sector.
Fins avui, a partir dels llibres de registre on es pren nota de totes les intervencions dirigides des de la CDO,
podem fer un llarg recorregut per la petita i oblidada història diària del manteniment de la ciutat.
En el seu primer any d'existència, el “Telèfon del Carrer” va rebre més de cent mil trucades avisant d'incidèn-
cies per a millorar la neteja de carrers i places o d'urgències per desperfectes al paviment i clavegueres.
Aquell “servei de xoc” va realitzar més de 75.000 serveis d'ajuda i emergència.
Tres dècades, i encara continuem des d'aquell primer dia amb la il·lusió per un treball ben fet.

67

Núria Demestre Solé

Departament de Recursos Humans
Institut de Cultura de Barcelona

“Havia de presentar-me al concurs literari de la meva escola i vaig guanyar diverses
vegades. Més gran vaig fer cursets d’escriptura, em va quedar el cuquet i ara he tornat
a escriure.”

Una noia va anar a Manresa buscant canvis, va fallar i va tornar a estudiar oposicions. Van trucar del CEB
per anar de conserge a l’Escola Seat. Va entrar a l’Ajuntament... era la força que necessitava per avançar.
Va arribar a l’Escola Lluís Vives i, de cop, ja havien passat prop de 9 anys. Els vincles començats allà se-
gueixen, tot i que la vida et porti a un altre lloc. Va començar la promoció Interna per a auxiliar administratiu.
Amb un nus a la gola va anar dient-los que no era un “adéu” sinó “a reveure”... Just l’endemà tocava anar a
prendre possessió al Consorci del Far i a la nova destinació, Recursos Humans de l’ICUB. Allà era carnaval i
també li van preparar l’As de Cartes per ella. Tot ha seguit genial allà, amb un bon rotllo que li deixa sempre
un somriure a la cara. I, fins avui, que l’he trobat i encara segueix igual... ¿serà que això és l’Ajuntament de
Barcelona, sentir que vas a treballar en família?

68

Albert Alós Manrique

Departament de Llicències i Inspecció
Districte de Gràcia

“Escric per necessitat, m’agrada llegir.”

M’agrada la meva feina i dono gràcies

(com a títol queda una mica msé, oi? ... vaa, serà curtet)

Llicències i Inspecció d’Obres i Activitats

M’agrada perquè demanem “bones obres” i “bona feina”, o multem.
(la llei ens anomena “policia urbanística”)

M’agraden les/els companys/es i sempre trobo que en falten!
(molt msé? ... vaa, deixa’m dir:) Més serem, més feina farem.
No m’agrada que se’ns escapin els infractors (dit!).

Tractem amb 2 tipus de persones:
les persones jurídiques, empreses del negoci immobiliari,
i les normals (com tu i jo), propietaris i/o usuaris.

M’agraden les “persones normals”. Són majoria i ens ajuden en la feina.
Fan “bones obres” i “bona feina”, pel seu propi interès... ah!, i perquè volen.

Sí, per això dono gràcies, perquè molts, quan podem, ho fem bé. Perquè volem!
(msé?... no, msé no. És així)
M’agrada!
(msé?... vaa)

69

Albert Alós Manrique

Ho sento

LOLO: Bé, béeei ... Yeah!
LOLA: Massa trobades “casuals” d’ascensor. Avui ho he vist clar i t’he fet passar. Ens calia una “primera bo-
na conversa”.
O: Que bé!
A: Pim, pam. Jo sóc així!
O: Súper bé, jo no.
A: Dire, podem fer bon equip?
O: Bé, és posar-s’hi. Supos ...
A: Saps? la feina és important, i l’horari.
O: ... o. I bé?
A: Mira, faig plans de futur jo. No m’agrada perdre el temps ni que me’l facin perdre. Fins aquí?
O: Bé.
A: Busco feina i a la teva direcció us falta gent. Al matí, a l’ascensor, ho has deixat anar. De cop, tot clar: tu i
jo, la feina, lloguem un pis vivim a l’altre, un gos, uns nens ... i el nostre ascensor. Què dius?
O: Bé, ja no et sé dir no.
LOLA: Sííí! Muac! Quan començo?
LOLO: Bé, començarem per una “segona bona conversa”. Saps què són les OPOS?

70

Manel Gómez València

Institut Barcelona Esports

“Sempre m'ha agradat escriure i el què escric m'agrada compartir-ho amb familiars i
amics. Ara fa un parell de mesos em vaig apuntar a un curs d'escriptura impartit per
Maria Climent i organitzat per la revista Catorze.cat.”

Despatx amb vistes

Aquell matí de finals de juliol, mentre la setmana discorria plàcidament, sense gaires reunions i aprofitant el
típic i necessari tancartemesabansdevacances, despenjo el telèfon i em diuen: Els grecs ja surten!
Corro cap al despatx en qüestió i, malgrat el vinil enganxat al vidre, veig les gotes regalimant pels torsos
nus, aquells braços que en fan tres com el meu, bruns illencs, dotze apol·los, dotze cossos proporcionada-
ment perfectes, de musculatura definida al punt just. Distesos, fent broma, agafant-se fort de les mans, es-
quena contra esquena, dibuixant totes les postures de pilates imaginables dins d’un minúscul i arrapat ba-
nyador blau marí.
Poc després, desapareixeran sota l’aigua de la piscina i només en quedarà un dolç i humit record.
El grecs van quedar cinquens al Campionat d’Europa de Waterpolo però aquells cinc minuts bé valen una
medalla d’or.

71

Manel Gómez València

Cactus

Aquest matí he vist el cactus de la Lluïsa a sobre la taula de la Roser. És un cactus alt i prim, que s’enfila
amunt com una escultura de Giacometti. És una herència, m’han dit.
Ahir es jubilava la Lluïsa. Ara toca gaudir d’aquesta nova etapa i del temps que tindràs! o Per fi ha arribat el
gran dia, aprofita! és tot l’enginy que desprenem en la minsa dedicatòria que encabim en una plastificada i
acolorida postal conjunta. Poc originals, sí!
Està clar que els comiats no ens agraden i preferim viure atabalats en el dia a dia de papers, reunions i tru-
cades. I també ho és que verbalitzem, sense immutar-nos, que la felicitat només la trobarem allà davant, en
aquell moment futur ple de temps lliure i viatges.
Un cactus, sí, un simple cactus ens recorda que la jubilació arriba i quan això passi voldrem que, amb més o
menys originalitat, ens felicitin perquè fa anys que vivim com aspirem viure.

72

Andrea Simpson Calvo

Departament de Cadastre i Béns Immobles
Institut Municipal d'Hisenda

“La meva experiència amb l’escriptura no és professional; m’agrada moltíssim es-
criure i tinc acabats diversos relats, a més de molts altres escrits més breus. Ara per
ara, però, em manca el temps per poder dedicar-m’hi tal i com voldria.”

Cercles

Un dia, un altre, un altre, un altre...
Tantes hores, tants minuts, tants segons. Teclegem, mirem, sentim, pensem.
S’acosten canvis, esperats, volguts. Canvis per a continuar treballant un dia, i un altre, i un altre...
Moltes persones i tan desconegudes. Jo mateixa desconeguda pels altres; desconeixedora de tot.
I, un bon dia, mentre trec un cafè de la màquina, m’adono de la veritat:
L’organisme viu necessita evolucionar abraçat a la història eterna de la vida i l’univers.
I les persones, la humanitat, som organismes, i construïm organismes que actuen com la vida, però sense
estar vius. Tampoc estan morts.
Són. I quan nosaltres no hi serem, aquests tampoc.
Ja no hi haurà més dies, ni més nits, ni res.
O sí?

73

Salva Martí Vico

Centre de Serveis Socials Sant Martí-Verneda
Institut Municipal de Serveis Socials

“La meva experiència amb l'escriptura no és de manera professional, sinó en petits
escrits del meu dia a dia o relats curts per expressar coses que sento. He intentat do-
nar-li poesia al dia a dia i al drama.”

Consumisme

Set-cents trenta dies de bressol, mil noranta-cinc dies de jardí d’infància, dos mil nou-cents vint dies de pri-
mària, mil noranta cinc dies de batxillerat, tres-cents seixanta cinc dies de COU, mil noranta-cinc dies de tre-
ball social, mil quatre-cents seixanta dies d’Antropologia, dos mil cinc-cents cinquanta-cinc dies al SARA,
cinc cents vint-i-sis dies a Serveis socials.
Tretze mil cent quaranta dies de patiment, una guerra civil, quatre violacions, una migració amb prostitució
no desitjada, una addicció no volguda, un fill no esperat, zero papers, un acolliment, sis treballs esclaus i un
desnonament que li farà de nou canviar-ho tot i tornar a començar.
Una entrevista, una taula, una pregunta, ¿tienes miedo?, una resposta “no tengo miedo, tengo planes”.
Quinze segons, dos camins i dos vides, una resposta, cinc paraules, un silenci. Minimalisme aplicat a la vi-
da.

74

Salva Martí Vico

Contradiccions

Dorms a la foscor, la llum del mòbil. Notes calor, fa fred. Penses a quedar-te al llit, has de marxar. Tens pre-
sa, hi ha tràfic. Fitxes mirant l’hora, no saps quin dia és. Vols tranquil·litat, tot és urgent. Busques temps, fal-
ten hores. Tens entrevista, no hi ha despatxos. Has de saber, tot són preguntes. Dónes energia, no tens for-
ces. Hauries d’allargar, és l’hora.
Silenci; respires; mires al cel; continues.
Necessites cafè, no hi ha llet de soja. Fas dieta, demanes donuts. Marxes, tornes. Penses a endreçar, tens
més papers. Somnies amb la platja, pronostiquen pluja. Busques riure, drama a la bústia del mail. Seus, cor-
res. Has sortit, tornes a entrar. Et trobes a un Món d’adults, entra una nena petita. Guardes les distàncies,
t’agafa de la mà. Esperes, actua. Hauries de pensar, només pots sentir. Treballes amb problemes, sempre
torna la llum.
Silenci; respires; mires al cel; somrius; continues.

75

Ana Isabel Abarca Peláez

Departament d'Administració
Gabinet d'Alcaldia
Gerència de Recursos

“No tinc més experiència en escriure més enllà que escriure per a mi o fer algun escrit
a algun ésser estimat. Aquesta és la primera vegada que em decideixo a enviar un
escrit meu que es pugui publicar.”

De l’escola a l’Alcaldia

Dijous. Nenes i nens estan asseguts al hall de l’escola. Tots. Més de dos-cents. Són 15 anys de rialles, llà-
grimes, tiretes, abraçades i complicitat. Tímidament els canto un trosset del “Stand by me” a capella. Elles i
ells m’omplen de dibuixos pel record.
Divendres. Com si res, em trobo a la Casa Gran. Tot és majestuós: l’entrada, el Saló de Cent, l’escala del
Palau, el mirador...
On està el xivarri dels nens de fons? No, ja no hi és.
Oh! La primera feina que m’assignen és la d’actualitzar l’agenda cultural.
La música m’ha acompanyat de sempre. Fins i tot, he tingut l’honor de cantar a la ciutat de Lagos, Nigèria
amb el gran artista Joe Psalmist convidada per ell. Mentre introdueixo un proper concert de Gospel a l’agen-
da, no puc evitar evocar aquelles mirades netes, aquells somriures, veus que em criden: “oyinbo, oyinbo!
(blanca! blanca!)” amb la única intenció que els miri.
M’emociono.

76

Rosario Rodríguez Núñez

Espais Verds i Biodiversitat
Medi Ambient i Serveis Urbans
Parcs i Jardins de Barcelona

“De vegades necessito escriure les fantasies que passen per la meva ment. Malaura-
dament no disposo de gaire temps lliure...”

257 E-mails

Obro el correu i em quedo morta, 257 e-mails!
Al correu anuncien l’arribada de dos nous companys...
Un noi entra amb una caixa, porta rastes, una samarreta i uns shorts, que se li aguanten amb prou feina al
maluc. Li dic que la recepció de paquets és al registre. Em mira i somriu.
- Avui començo a treballar aquí.
- Ups... disculpa, pots seure a la taula del costat de la porta -és el lloc per als becaris-
- Moltes gràcies!
El miro com s’allunya i penso que els shorts li cauran al terra d’un moment a l’altre.
S’acosta un altre noi que porta un maletí a la mà. No puc evitar fixar-me amb ell... és molt guapo!
- Bon dia, estic buscant...
- Hola, sóc la Rosa.
- Doncs, avui començo a treballar...
- Sí, t’estava esperant, vine amb mi -l’acompanyo al seu despatx, el del nou cap-
- Un despatx per a mi? Que atents sou en aquest departament, no sabia que als becaris ens tractàveu tan
bé.
- Tu no ets el becari? Llavors el dels shorts qui es?... GLUB!

77

Pep Aixalà Farràs

Unitat de Prevenció de l’SPEIS
Divisió de Protecció Civil i Prevenció
Gerència de Seguretat i Prevenció

“Aquest breu relat, tan sols és una actuació rutinària que cada dia fan els bom-
bers de la nostra ciutat. Al lloc on estic m’arriben molts informes detallats i perillo-
sos de les actuacions que fan els bombers, però he triat de descriure’n un de
senzill, rutinari, però igual d’important que els altres.
La meva experiència com a escriptor va vinculada al món de Cinema on he fet
alguna col·laboració, i també tinc una obra de teatre escrita.”

Rescat un dijous qualsevol

Van sortir del Parc de l’Eixample disparats. El semàfor del carrer Aragó que estava sincronitzat amb la Sorti-
da de vehicles es va posar vermell, permetent que el Furgó de Salvament marca Renault D12 s’endinsés
cap a l’Eixample.
El caporal Ramírez anava amb la PDA a la mà. Totes les rutes ja estaven prèviament codificades i l’aplicació
els indicava el camí més curt.
Ramírez assegut entre els dos bombers, anava donant indicacions precises al conductor.
- Dani... la propera gira a l’esquerra i així ja enfilem Casanova.
El vehicle amb la sirena engegada, amb cura anava sortejant les cruïlles que a les 10 de la nit d’un dijous
encara tenien bastant trànsit.
El bomber Nus va llegir un full que tenia a les mans:
- L’avís és senzill. Ha trucat la veïna de l’afectada, estaven xerrant un moment al replà sense les claus i un
corrent d’aire ha tancat de cop la porta. Dins hi ha una nena de 2 anys.
- Això és un rescat rutinari. Dani, un cop passis el Mercat del Ninot, ja hem arribat. Primera part de la missió
acomplerta.

78

Ruth Cànovas Forcada

Secretaria gerència
Districte de Nou Barris

“La veritat és que no tinc gens d’experiència amb l’escriptura, sempre m’ha agra-
dat i fins i tot en alguns moments de la meva vida he mirat de fer alguna cosa
però no he trobat mai el moment.”

Un full

Sóc un full reciclat, un d'aquells que arrossega la història d'altres vides.... quan era jovenet vaig anar a parar
a una escola... encara recordo el dia que en Pau em va portar a casa... arrugat... brut... el pare i la mare em
van mirar i amb ulls de fascinació se'ls va omplir la cara d'un gran somriure, tot eren elogis! Fins i tot em van
penjar a la nevera!
En una altre vida vaig formar part d'un gran llibre! una història fascinant!! damunt meu just es desenllaçava la
història, m'encantava veure la cara dels lectors, com se'ls descomponia cada múscul davant de tan inesperat
desenllaç!
I aquí estic... a l'Ajuntament de Barcelona ... i es veu que damunt meu s'ha imprès no sé quina resolu-
ció... que el procediment diu que no sé quants anys aquí, no sé quants anys allà i cap a l'arxiu... diuen que
d'aquí ja no en sortiré...

79

Concepció Franco Poblet

Intervenció General
Gerència de Recursos

“La meva experiència amb concursos, es remunta a l'any 1973, quan cursava 3r de batxi-
ller, guanyant el premi de Coca-Cola amb el tema "Les races". L'últim va ser a l'any 1998,
quan ja treballava en aquest Ajuntament, també vaig guanyar el premi d'un milió de pes-
setes en el Col·legi d'Advocats de BCN, amb el tema "Les Hisendes Locals".
M'agrada molt escriure des de sempre, és tenir un paper blanc davant i anar-se'n la mà i
el boli.”

L’ofensiva del DRAC versus l’ofensiva dels HACKERS

Des que la informàtica ha tret el cap a la societat del coneixement i de la informació, uns essers estranys
com els “hackers” deixen virus que, potencialment, poden segrestar els ordinadors, infectar grans xarxes,
alterar dades i documentació rellevant. Sort de la ciberseguretat; perquè això és una guerra entre l’atacant,
DRAC-HACKER i el defensor, CAVALLER JORDI I DON//NYA CIBER.
No podem pensar que el DRAC-HACKER no ens atacarà mai, hem d’estar preparats perquè la intervenció
del CAVALLER JORDI I DON/NYA CIBERSEGURETAT, pugui actuar abastament en el nostre sistema infor-
màtic, protegint el sistema operatiu, les aplicacions...assegurant, entre moltes activitats, la disponibilitat on-
line dels diferents serveis a l’Administració Pública, i garantint en tot moment, l’actuació de tots els treballa-
dors i treballadores municipals.

80

81

Participants:

ABARCA PELÁEZ, ANA ISABEL
AIXALÀ FARRÀS, PEP
ALMENAR PASIES, BEATRIU
ALÓS MANRIQUE, ALBERT
ÁLVAREZ PÉREZ, SUSANA
ARNÀS PÁEZ, GENÍS
BAEZA PASTOR, LEONOR
BARJUAN SANZ, JOSEP
BASTANTE LÓPEZ, SARA
BELMONTE FÁBREGA, ANA
BURRUECO SÁNCHEZ, ANTONIO KILIAN
CALVO BERDEJO, GONZALO
CÀNOVAS FORCADA, RUTH
CARRASCO GONZÁLEZ, EDUARD
CASTELLÀ MANERO, ADRIÀ
DEL VALLE PUIG, ADRIÀ
DEMESTRE SOLÉ, NÚRIA
DÍAZ MOTA, ALBERT
ESCRIHUELA RUIZ, JORDI
FONSECA PABLOS, EVA DEL ARA
FRANCO POBLET, CONCEPCIÓ
GÁMEZ GARCIA, TERESA
GARCÍA GONZÁLEZ, JULIO
GAS DE CID, MARIA
GIBERT LÓPEZ, JOAN
GILABERT GONZÁLEZ, MIQUEL A
GIMÉNEZ RIERA, HERMENEGILD
GINESTA PUJOL, ALBERT
GÓMEZ LÓPEZ, ÀLEX
GÓMEZ VALÈNCIA, MANEL
MARCHAL MARTOS, ANTONIO
MARTÍ VICO, SALVA

82

MARTÍN MASIP, XAVIER
MARTÍN NIUBÓ, ROSA
MARTÍNEZ ESTOPÀ, NÚRIA
MARTÍNEZ VERA, TONI
MATAVACAS BAYÉS, MIQUEL
MONTESINOS MAGAN, PILAR
MORALES MARTÍNEZ, ENRIQUE
PALÀ BALANYÀ, JORDI
PASCUAL PORRET, IRENE
PASTOR NICOLÁS, ROSA
PEÑA HERVAS, M. JOSÉ
PONT ALGUERÓ, MARGA
PRIETO PRIETO, MIGUEL
RAMIREZ SÁNCHEZ, MARIA
RIUS MUNNÉ, NEUS
ROBREDO ALEU, FRANCESC
RODRÍGUEZ NÚÑEZ, ROSARIO
ROYO HERAS, CARMEN
SANAHUJA CANTÓN, LAURA
SANUY FRANCH, ÀLEX
SEGARRA ROSELL, CAROLINA
SILVESTRE CASTEJON, XAVIER
SIMPSON CALVO, ANDREA
SITJÀ FRANQUESA, NEUS
SORRIBAS VIVAS, XAVIER
SOTO DIAZ, JOAN ANTONI
SUADES GONZÁLEZ, RAMON
SUNYER VILLASANTE, EDUARD
TORRES POO, JUAN ANTONIO
TREJO ORTIZ, MANEL
XANDRI MÁRQUEZ, ISABEL

83

84