ODS 30-09-2021 català

EXTRA 30/09

ODS Objectius
de Desenvolupament
Sostenible

El món
es fon

a Estatus: ¿Com s’estan complint els ODS a Espanya?
a Una nova llei de Canvi Climàtic per a una transició
ecològica a Com s’han d’implementar els ODS a les empreses:
estratègies de ludificació

2 EXTRA ODS DIJOUS
30 DE SETEMBRE DEL 2021

AGENDA 2030 Les 72 empreses que
reporten emissions d’abast 1
Les empreses han de van generar, en total,
liderar el canvi cap al 119,7 milions de tones
equivalents de CO2.
desenvolupament
sostenible Les 61 empreses
que reporten emissions
a La pandèmia ha tingut efectes en la implementació de d’abast 2 van generar,
l’Agenda 2030, que ja abans de la irrupció del Covid-19 no en total, 9,6 milions
s’executava al ritme suficient i que, si seguia així, estava de tones de CO2.

abocada a convertir-se en paper mullat, raó per la qual Les 43 empreses
Nacions Unides ha instat a accelerar l’avenç dels que reporten emissions
d’abast 3 van generar,
Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i des de en total, 114,3 milions
la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial s’anima les de tones de CO2.

empreses a actuar com a “activistes del canvi” i generar
un “lideratge col·lectiu”.

TEXT AG/EP

Mobilització, augment comunicació amb narratives innova- rar i accelerar el canvi cap a econo-
de l’ambició i solu- dores o connectant moviments so- mies i societats verdes”. “Hi ha una pri-
cions innovadores cials per crear forces de canvi. mera feina de formació, informació,
són els tres eixos de comunicació i report que totes les em-
treball assenyalats En concret, apunta que el lideratge preses haurien de realitzar en relació
per Nacions Unides empresarial és essencial per aconse- amb els seus grups d’interès interns:
per impulsar els ODS a partir del 2020, guir els objectius dirigits a erradicar això inclou empleats, junta de govern,
any que marca l’inici de la que la pobresa i afavorir un desenvolupa- directors executius, líders sènior i ac-
l’organització ha declarat la ‘Dècada ment sostenible i igualitari, que re- cionistes. En paral·lel a aquesta tasca,
d’Acció’. L’ONU considera que per quereixen la implicació de tothom, ja les empreses es deuen també als seus
aconseguir l’Agenda 2030 és neces- que a través de les empreses es pot grups d’interès ‘externs’ que inclouen
sari que tothom la conegui i prengui arribar a la població general. tota la seva cadena valor: proveïdors,
consciència de la importància del seu distribuïdors, clients i inversors. I per
impacte, i actualment tres de cada Tal com indica la Xarxa Espanyola descomptat, també a les comunitats
quatre ciutadans (el 74%) a nivell del Pacte Mundial, només a Espanya en les quals operen, els reguladors i
mundial –fins a un 80% en el cas dels hi ha al voltant de 2.860.755 empreses governs i la societat civil en general”,
espanyols– afirma haver sentit parlar que donen feina a 15.532.951 persones, ha explicat.
dels ODS, una dada que, tot i ser bas- xifra que suposa al voltant d’un 33%
tant positiva, no resulta suficient te- de la població total del país. Les com- Gràcies al coneixement, la tecnolo-
nint en compte l’ambició de les metes panyies impacten sobre totes aques- gia, la fortalesa financera i la capaci-
marcades, d’aquí la importància de la tes persones de manera directa, i tam- tat d’innovació, anticipació i transfor-
mobilització. bé en tots els seus grups d’interès i en mació en matèries com l’eficiència i
el conjunt de la població a través dels l’estalvi energètics, el reciclatge de
La Xarxa Espanyola del Pacte Mun- seus productes, serveis o accions de residus, la gestió de l’aigua, la reduc-
dial, en la seva publicació ‘ODS Any 5, màrqueting i comunicació. ció de la petjada de carboni, la gene-
El lideratge col·lectiu a l’Agenda 2030: ració d’energia renovable o la cura de
una dècada per a l’acció’, assenyala El director de la Càtedra Lideratges la biodiversitat, per exemple, algunes
que per donar a conèixer i conscien- i de l’Observatori dels ODS d’Esade, empreses poden exercir un fort lide-
ciar de la importància de l’Agenda Àngel Castiñeira, ha recalcat el con- ratge responsable en sostenibilitat i
2030 és fonamental que els ODS cepte d’“empreses ciutadanes”, és a la creació d’aliances i les
s’integrin en les agendes polítiques dir, “organitzacions amb capacitat per col·laboracions de diversos tipus: pu-
de tots els països i en les estratègies empoderar comunitats, traslladar bo- blicoprivades i privades-no lucrati-
empresarials, impulsant accions de nes pràctiques susceptibles ves, entre altres.
d’incorporar-se en els entorns fami-
liars i associatius i, en definitiva, lide-

DIJOUS EXTRA ODS 3
30 DE SETEMBRE DEL 2021

Empreses que reporten sobre polítiques mediambientals. 2018-2019

Cadena de subministrament NO REPORTEN

2018 2019 INTENCIONAL Les empreses amb més
Es manifesta la voluntat de impacte en el medi
45% 43% controlar la cadena de ambient desenvolupen
subministrament en termes més polítiques per
43% 35% mediambientals, de protegir el seu entorn
seguiment de la petjada de
43% 22% carboni i de protecció de la Segons l’informe d’ESADE de juliol seu consum, xifra que pràctica-
biodiversitat, però no s’exposa del 2021, l’impacte de la Covid en ment no ha variat des de la
Augmenta en un 10% la proporció d’empreses que informen cap política. les cadenes de subministrament i primera edició d’aquest Informe.
sobre polítiques mediambientals relacionades amb la les formes de consumir obre la Només 11 de les 97 empreses de la
cadena de subministrament (del 55% el 2018 al 65% el 2019). AMBICIOSA possibilitat de revisar el model de mostra aporten dades sobre el
Es reporten amb detall les producció i de consum preponde- consum d’aigua reciclada o reuti-
Font: ESADE. Informe. La contribució de les empreses espanyoles als ODS polítiques de control rant al món des dels inicis de la se- litzada. De mitjana, aquestes em-
mediambiental de la cadena gona revolució industrial, un model preses utilitzen un 10,8% d’aigua
de subministrament, es summament extractiu dels recur- reciclada en les seves activitats
detalla el seguiment de la sos naturals i perjudicial per als productives.
petjada de carboni de ecosistemes i per a la biodiversitat.
l’empresa, i s’exposen les S’ha d’esperar que els processos A més a més, augmenta un 5% el
accions incloses en el de recuperació postpandèmia si- nombre d’empreses que comuni-
programa de protecció de la guin més sensibles cap a les qües- quen l’adopció de mesures per
biodiversitat. tions mediambientals i redueixin gestionar els residus que generen,
així la petjada de carboni. fins a arribar al 89%, cinc punts
55% més que en l’edició anterior de
No obstant, les empreses analit- l’Informe. Una mica més de la mei-
zades en aquest estudi (106 em- tat de companyies (el 52%) regis-
preses del total de 134 de compa- tren les mesures per al tractament
nyies cotitzades amb seu a Espa- de residus perillosos en les seves
nya) comuniquen de manera molt memòries. Encara que el grau de
diversa l’impacte de les seves acti- testimoniatge sobre la gestió de
vitats en el medi ambient. S’ha ob- residus generats és elevat i ha
servat una gran varietat en la me- crescut progressivament durant
todologia aplicada per les empre- els últims anys, la quantitat
ses per al càlcul dels indicadors en d’informació sobre gestió de
matèria de consum energètic i hí- residus perillosos ha retrocedit
dric, així com per a l’anàlisi de les des de la primera edició de
emissions de gasos d’efecte hiver- l’Informe. En tots dos casos, les
nacle. Una dificultat afegida en el empreses segueixen informant
cas del consum energètic és que la de manera superficial tant del
informació segueix sent limitada: procediment aplicat com dels seus
el 2019, el 64% de les empreses resultats.
aporten dades sobre consum i poc
més del 45% sobre intensitat ener- Per complir amb les demandes
gètica. Així, s’estima que, el 2019, el dels grups d’interès i complir la llei
consum energètic de les empreses a nivell nacional serà clau que les
que publiquen informació al res- empreses reportin els seus proces-
pecte és de 404 milions de me- sos de gestió de residus de manera
gawatts. Pel que fa a l’aigua, el 63% estàndard i en línia amb la informa-
de les empreses comuniquen el ció requerida per les autoritats
competents.

Empreses que reporten emissions +
d’efecte hivernacle

(% sobre el total d’empreses). Anys 2016, 2017, 2018 i 2019

2016 2017 2018 2019

Ajudes a empreses 69%
69%
A més de ser un imperatiu de la sostenibilitat, la inversió 68%
en energies renovables és un condicionant important 74%
per a la recepció de les ajudes dels fons Next Generation 56%
EU. L’aposta per les energies verdes com a alternativa al 57%
consum de combustibles fòssils representa, a més, un 58%
mecanisme eficaç i d’aplicació relativament senzilla que 63%
permet alinear les empreses amb les expectatives dels 38%
grups d’interès. 42%
38%
44%

Font: ESADE. Informe. La contribució de les empreses espanyoles als ODS 3

I2

4 EXTRA ODS DIJOUS
30 DE SETEMBRE DEL 2021

Imatge de l’edifici del servei
secret britànic a Vauxhall
Cross, Londres.

Moore ha sostingut MI6: LLICÈNCIA PER OBSERVAR l’economia més gran del món i
que la iniciativa vol que a més és, sens dubte, el gran
recolzar “el princi- El servei secret emissor“, ha explicat el líder de
pal assumpte en britànic vigila que l’MI6.
l’agenda de política
exterior d’aquest país i del plane- Així que ara, a més d’evitar pos-
ta, en un any en què Escòcia aco- sibles atemptats terroristes, llui-
llirà la Cimera del clima de l’ONU tar contra hackers i protagonitzar
COP26, de l’1 al 12 de novembre. pel·lícules de James Bond, l’MI6
es compromet amb els ODS i vet-
L’espionatge verd de l’MI6 es compleixin els llarà perquè els països com-
objectius climàtics pleixin amb l’agenda 2030.
“Quan la gent assumeix compro-
misos sobre canvi climàtic, El servei secret exterior del Regne Unit, conegut com a MI6, COP26
potser és feina nostra assegurar- ha iniciat el que denomina un “espionatge verd” amb el qual
nos que el que fan realment re- pretén comprovar si altres països compleixen amb els seus Com a amfitrió de la COP26, Con-
flecteix allò a què s’han com- objectius de reducció d’emissions per lluitar contra el canvi ferència sobre el canvi climàtic a
promès”, va afirmar el cap de Glasgow, el primer ministre bri-
l’MI6, conegut en les estructures climàtic, ha comentat el seu director, Richard Moore. tànic, Boris Johnson, ha instat els
governamentals com a “C”. països a emular el Regne Unit en
TEXT AG/EFE el seu objectiu de reduir les emis-
“S’ha de confiar, però també ve- sions de carboni en un 78% sobre
rificar. En el canvi climàtic, una es busca una “relació positiva” nivells del 1990 el 2035 i d’arribar
cosa en la qual es necessita que amb els xinesos. al zero net el 2050.
tothom s’impliqui i jugui net, oca-
sionalment s’ha de comprovar “És realment important per a Els Estats Units han millorat
que s’està fent”, ha dit. Moore tam- tots dos països que tinguem una substancialment els seus com-
bé va centrar gran part del seu bona relació, ja sigui pel comerç o promisos a l’anunciar que redui-
missatge en una discussió sobre pel canvi climàtic, perquè si no ran entre un 50 i un 52% sobre ni-
la naturalesa “complexa” de les cooperem amb els xinesos, lla- vells del 2005 les seves emis-
relacions amb la Xina, un país vors, per definició, no es podrà sions contaminants per al 2030, a
que té “un conjunt de valors molt treballar amb el país que durant la Cimera de Líders pel Clima or-
diferent” i és el “gran emissor” del els pròxims anys es convertirà en ganitzada pel president Joe
món. En aquest sentit, el cap dels Biden.
serveis secrets va destacar la ne-
cessitat d’equilibrar les negocia- La Conferència de les Nacions
cions climàtiques amb la respos- Unides sobre el Canvi Climàtic
ta als desafiaments a Hong Kong (COP26), organitzada pel Regne
i la defensa de la llibertat acadè- Unit en col·laboració amb Itàlia,
mica i la propietat intel·lectual del tindrà lloc del 31 d’octubre al 12 de
Regne Unit, al mateix temps que novembre del 2021 a l’Scottish
Event Campus (SEC) de Glasgow
(Regne Unit).

DIJOUS EXTRA ODS 5
30 DE SETEMBRE DEL 2021

Finançamentsostenible

CaixaBank, líder en finançament
sostenible de la banca espanyola

durant el primer semestre

a LaclassificaciódeRefinitivhasituatCaixaBankcoml’entitatlíderenfinançament
sostenible de la banca espanyola a Europa durant el primer semestre de l’any

CaixaBank ha convertir en el primer prés- nals, en què destaquen diver- les emissions del Bo Sosteni- Estalvi de
concedit 7.200 tec sostenible a Espanya en ses operacions amb Endesa. ble de la Comunitat Autòno- 1,5 milions
milions d’euros el sector audiovisual o els fi- ma Basca, Comunitat de Ma- de tones
en finança- nançaments sostenibles sin- 14.600 milions d’euros en drid i Andalusia. de CO2
ment sosteni- dicats formalitzats per Natur- emissions sostenibles
ble durant la gy, Roca o Werfen. Per la seva part, CaixaBank 1CaixaBank ha aconseguit, amb
primera meitat d’aquest exer- Pel que fa a l’activitat de mer- ha seguit apostant per una l’emissió dels seus primers quatre
cici, un 45% més respecte al Per un altre costat, Caixa- cat de capitals, durant el pri- política de funding vinculada bons verds, 3.582 milions d’euros
volum finançat durant tot el Bank ha realitzat 8 préstecs mer semestre el banc ha par- a sostenibilitat. Així, durant que s’han destinat a finançar
2020, i s’ha consolidat com un verds, que es caracteritzen ticipat a Espanya i Portugal el primer semestre de projectes que impulsen dos dels ODS:
dels focus d’activitat de per finançar projectes amb en emissions de bons ESG l’exercici, ha realitzat quatre el número 7, energia assequible i no
l’entitat. un impacte positiu directe per 14.600 milions d’euros, xi- emissions de bons, tres de contaminant, i el número 9, Innovació
en matèria mediambiental, fra que suposa duplicar el vo- verds i un de social, per un i Infraestructura.
Una part rellevant del fi- per valor de 211 milions lum total registrat el 2020. En import de 3.000 milions
nançament sostenible s’ha d’euros. Dins d’aquesta cate- concret, ha participat el 2021 d’euros i 500 milions de lliu- 2L’impacte d’aquest
formalitzat sota el format de goria, destaca el finança- com a bookrunner en res. Amb això, l’entitat suma finançament s’ha traduït en una
préstecs sostenibles (ESG- ment concedit al febrer a l’emissió de 13 bons qualifi- set emissions en el mercat de reducció de les emissions de
Linked), que vinculen el tipus l’Àrea Metropolitana de Bar- cats com a verds, socials o Bons Verds i Socials des del gasos d’efecte hivernacle (GHG per
d’interès del finançament a celona per finançar el seu sostenibles. 2019, per un volum total de les seves sigles en anglès)
ODS (KPIs o Ràtings ESG). En programa de mobilitat soste- 6.000 milions d’euros i 500 d’1.459.000 tones de CO2
aquesta categoria, el 2021 nible o el Project Finance En l’activitat sostenible milions de lliures. equivalents.
CaixaBank ha tancat 38 ope- d’energia renovable de Cúbi- desenvolupada per Caixa-
racions per valor de 3.730 mi- co, totes dues operacions pú- Bank durant el primer semes- 3Pel que fa a l’ODS número 7,
lions d’euros. Entre elles, des- bliques. tre en el mercat de capitals, els bons verds de CaixaBank
taquen el finançament sindi- destaquen els Bons Verds o han servit per finançar 57
cat d’Acciona, el finançament En l’àmbit transaccional, Sostenibles de Red Eléctrica, projectes d’energia renovables amb
sostenible més gran fins ara CaixaBank està liderant la in- Telefónica, Iberdrola una capacitat instal·lada total de
a Espanya i pioner a nivell novació mobilitzant 3.340 mi- o Enel, i 13,5 GW.
global al garantir els impac- lions d’euros en 9 operacions
tes plantejats com a objectius vinculades a productes 4Pel que fa a l’ODS número 9, el
en el finançament, el sindicat transaccio- finançament s’ha dirigit a
d’Atresmedia, que l’adquisició, construcció o
es va renovació de 24 edificis verds,
destinats a oficines o a activitats
comercials. Aquests edificis tenen
un consum energètic un 58% menor
a la mitjana, cosa que es tradueix en
un estalvi en emissions a l’atmosfera
de 23.229 tones de CO2 equivalents a
l’any.

5L’estalvi d’emissions a
l’atmosfera del conjunt de
projectes d’energia renovable i
edificis eficients, equival a les
emissions de gasos efecte
hivernacle produïdes per 285.000
vehicles particulars durant 1 any i
generen 7.443 GWh a l’any d’energia
neta, equivalents al consum anual de
2 milions de llars de la Unió Europea.

6 EXTRA ODS DIJOUS
30 DE SETEMBRE DEL 2021

ESTATUS ODS A ESPANYA

Madrid, Barcelona i Sant Sebastià,
les capitals que millor compleixen

Són les ciutats espanyoles que més compleixen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
de Nacions Unides, segons un estudi que ha avaluat el desenvolupament de les 50 capitals
i les 2 ciutats autònomes espanyoles que ha presentat la consultora IdenCity.

TEXT AG/EFE

Les 52 ciutats es troben a l’exalcalde de Barcelona Jordi He- bresa; Indústria, innovació i infra- munitats sostenibles). Bilbao, Tar- Top capitals
un 60% del compliment reu– ha elaborat un Índex ODS estructura, i Producció i consum ragona i Saragossa també se si- espanyoles
dels ODS, i destaca a que avalua el grau de compliment responsables, respectivament. tuen al capdavant del compli- per ODS
dalt de tot el compli- d’aquests objectius a través de 125 En el cas de Barcelona, se situa ment dels ODS amb cinc
ment de l’Objectiu 3 de metes de les 169 incloses per com la capital espanyola amb aparicions per a cadascuna en el ODS 1
Salut i Benestar, que registra una l’ONU a l’Agenda 2030 i analitzant més compliment dels ODS 1 (Fi de “top5” dels ODS. Barcelona, Sòria,
mitjana de compliment del 85%, 295 indicadors. la pobresa) i 9 (Indústria, innova- Tarragona, Vitòria i Madrid
mentre que a la cua es troba ció i infraestructura) i apareix en Comunitats autònomes ODS 2
l’Objectiu 13 d’Acció pel clima, Madrid, Barcelona i tres segones places en l’Objectiu Guadalajara, Huelva, Lugo,
amb una mitjana del 32%. L’ODS Sant Sebastià, al capdavant 12 (Producció i consum responsa- En l’àmbit territorial, l’estudi do- Còrdova i Cadis
16, Pau, justícia i institucions sòli- bles), el 14 (Vida submarina) i el 17 na dades “positives i equilibra- ODS 3
des, i l’ODS 8, Treball decent i Per ciutats, Madrid destaca per (Aliances per aconseguir els ob- des” a escala nacional, ja que, a ex- Pamplona, Lugo, Logronyo,
creixement econòmic, amb un aparèixer en sis ocasions entre les jectius). cepció de Canàries, Ceuta i Meli- Albacete i Vitòria
grau de compliment mitjà del cinc ciutats espanyoles que més lla, totes les comunitats ODS 4
76% i el 73% respectivament, són compleixen un ODS, i obté el pri- Sant Sebastià és la ciutat que autònomes aconsegueixen repre- Sant Sebastià, Ciudad Real,
els següents objectius amb mi- mer lloc en el cas de l’Objectiu 16 més vegades assoleix el primer sentació a través d’algunes de les la Corunya, Granada i
llor desenvolupament a les ciu- de Pau, justícia i institucions sòli- lloc, a l’encapçalar el compliment seves capitals entre les cinc pri- Vitòria
tats espanyoles. des, el tercer en l’Objectiu 8 de en els ODS 4 (Educació de quali- meres posicions d’algun dels dis- ODS 5
Treball decent i creixement tat), 12 (Producció i consum res- set objectius. Finalment, Andalu- Zamora, Cadis, Còrdova,
Per fer aquest informe, Iden- econòmic, el quart en l’Objectiu 17 ponsables)i15(Vidad’ecosistemes sia, Catalunya i el País Basc són Ourense i Lleida
City –consultoria especialitzada d’Aliances per aconseguir els ob- terrestres) i situar-se en la tercera les autonomies que aconse- ODS 6
en processos de transformació de jectius, i el cinquè en els ODS 1, 9 i plaça en l’ODS 13 (Acció pel clima) gueixen més representació en el Saragossa, Pamplona,
ciutats i territoris que presideix 12, relacionats amb la Fi de la po- i en la quarta en l’11 (Ciutats i co- “TOP5” dels ODS. Castelló, Càceres i Bilbao
ODS 7
JORDI HEREU President Sevilla, Salamanca, Sòria,
d’IdenCity Lleida i Logronyo
ODS 8
“A IdenCity hem volgut crear una Lugo, Saragossa, Madrid,
eina per monitoritzar el Toledo i Tarragona
comportament de ciutats en una ODS 9
sèrie d’àmbits urbans. L’Índex ODS Barcelona, Bilbao,
permet acompanyar les urbs i Santander, Sevilla i Madrid
territoris en el seu procés de ODS 10
transformació per assolir el Càceres, Ciudad Real, Osca,
compliment de l’Agenda 2030” Saragossa i Àvila
ODS 11
Albacete, Valladolid, Bilbao,
Sant Sebastià i Tarragona
ODS12
Sant Sebastià,
Barcelona, Múrcia, Granada
i Madrid
ODS 13
Palma, Múrcia, Sant
Sebastià, Càceres i Bilbao
ODS 14
Tarragona, Barcelona,
Cadis, Almeria i Pontevedra
ODS 15
Sant Sebastià, Pontevedra,
Sòria, Santander i Bilbao
ODS 16
Madrid, Ciudad Real,
Saragossa, Oviedo i Sòria
ODS 17
Bilbao, Barcelona,
Pamplona, Madrid i
Saragossa

DIJOUS EXTRA ODS 7
30 DE SETEMBRE DEL 2021
L’estació de
tractament d’aigües
residuals d’Olot (la
Garrotxa), gestionada
per Agbar, està
naturalitzada i
compta amb un hotel
d’insectes, com a part
de les accions del
grup per afavorir la
biodiversitat.

E l consens s’ha instal·lat Aigua màtic i els seus efectes. El 2020, el
en la societat: cuidar el sostenible per grup ha reduït un 95% les emissions
planeta és vital després a un nou món gràcies a la compra d’energia verda,
de dècades d’un model la producció d’energia renovable i
econòmic insostenible. a Agbar impulsa la reutilització dels l’eficiència energètica. Un exemple
El canvi climàtic és una crida recursos hídrics i la descarbonització singular és Emasagra, empresa par-
d’emergència perquè canviem el ticipada pel grup que gestiona l’aigua
nostre model de desenvolupament i, tute (WRI) augura que el 2030 la po- Espanya és sió que els diferents usos exerceixen a Granada, que s’ha convertit en la
en aquest sentit, els Objectius de blació mundial necessitarà 2.680 un dels països sobre els ecosistemes hídrics i sobre primera empresa espanyola 100%
Desenvolupament Sostenible (ODS) quilòmetres cúbics d’aigua per so- de la Unió l’estat ecològic de rius, aqüífers i eco- neutra en carboni en la gestió del ci-
constitueixen un “pacte entre gene- bre de les possibilitats del planeta. Europea amb sistemes costaners. També aposta cle integral de l’aigua.
racions”. Només un enfocament més En aquest context, Espanya és un més estrès per una gestió intel·ligent de les in-
sostenible té futur. dels països de la Unió Europea amb hídric fraestructures per evitar fugues i La protecció dels ecosistemes ter-
més estrès hídric. En concret, set de contribuir així a l’optimització de la restres i de la seva biodiversitat, que
L’aigua, font de vida, juga un pa- les deu conques amb més estrès hí- gestió dels recursos disponibles. afecta l’ODS número 15, és un altre
per central en el canvi de model. Ag- dric d’Europa es troben al nostre compromís fonamental per a Agbar,
bar, grup amb més de 150 anys país. Per això, Agbar aposta per la Per un altre costat, Agbar està fer- que està convertint les seves
d’història, ofereix solucions innova- reutilització sostenible de les aigües mament compromesa amb l’ODS nú- instal·lacions en espais multifuncio-
dores per a la gestió sostenible de depurades per alleujar així la pres- mero 13, que crida a adoptar mesures nals que preserven les funcions eco-
l’aigua, en l’agricultura, la indústria urgents per combatre el canvi cli- lògiques, afavoreixen la biodiversi-
i les ciutats. Els ODS i l’Agenda 2030 tat local i els serveis ambientals que
configuren el “full de ruta” de la com- ens proporcionen. Així mateix,
panyia, que té la sostenibilitat en el l’eliminació de fitosanitaris i pestici-
seu ADN. La pandèmia ha subratllat des en les seves instal·lacions impul-
l’important vincle entre l’aigua i la sa a un canvi de model en la gestió
salut pública, destacant encara més de les zones verdes i contribueix a
la importància de l’ODS número 6: preservar la riquesa de flora i fauna.
garantir l’accés universal a l’aigua i
al sanejament; però l’aigua és un Aconseguir un món més sosteni-
element transversal per a la conse- ble requereix sumar totes les ener-
cució de tots els ODS. gies i esforços possibles. Per això,
Agbar és un abanderat de la
Demanda col·laboració publicoprivada, con-
juntament amb la ciutadania, tal
El creixement demogràfic i com indica l’ODS número 17: les
l’escalfament global fan que l’aigua aliances són l’única forma possible
sigui cada vegada un bé més d’aconseguir que els ODS es facin
sol·licitat. El World Resources Insti- realitat.

8 EXTRA ODS DIJOUS
30 DE SETEMBRE DEL 2021

Fa sis anys, concreta- Aquest actor de la Zona Franca. Una simbiosi in-
ment el setembre del econòmic dustrial basada en la col·laboració
2015, van ser aprovats treballa per entre empreses per a un millor apro-
els Objectius de Desen- establir una fitament dels recursos i contribuir a
volupament sostenible economia 4.0 l’eficiència dels residus derivats de
(ODS), un conjunt d’acord amb les diferents activitats que es porten
d’objectius globals creats amb el valors i activitats a terme.
propòsit d’erradicar la pobresa, pro- coherents
tegir el planeta i assegurar la pros- Els beneficis, a més a més, passen
peritat de tots. Va ser a la Cimera del Novesprioritats per un augment de l’ús en les ener-
Desenvolupament Sostenible de gies renovables, la rendibilització
Nacions Unides on es van aprovar Impulsar iniciatives de recursos infrautilitzats mit-
per l’ONU a través de l’Agenda que ajudin a jançant el seu lloguer –naus, vehi-
2030. Cadascun amb les seves me- complir els ODS cles, maquinària…–, la reducció de
tes específiques, però tots amb el fi costos de producció a través de l’ús
de ser complerts en els pròxims 15 a El Consorci de la Zona Franca estimula el de materials reciclables i la reducció
anys. desenvolupament sostenible i l’economia circular per del consum d’energia i aigua.
aconseguir que els objectius marcats per les Nacions
A diferència dels principis del Unides es converteixin aviat en una realitat En matèria de gènere
Pacte Mundial que van ser conce-
buts per a la seva aplicació a nivell Un altre objectiu ben marcat en
empresarial, els ODS van ser des- l’agenda del CZFB està centrat en
envolupats per a la seva aplicació la igualtat de gènere, una cosa amb
en totes les esferes de la societat, la qual l’entitat està estrictament
respecte a la ciutadania, les admi- compromesa. Un exemple d’això
nistracions, les empreses i els go- és la creació el 2020 del Consell de
verns. la Dona, un organisme consultiu i
de concertació que pretén visibilit-
Davant aquesta iniciativa tan ne- zar el col·lectiu femení en l’àmbit
cessària, i sent conscients de la im- industrial i afavorir la perspectiva
portància del compliment dels ODS,
el Consorci de la Zona Franca de Bar-
celona (CZFB) va decidir el 2019 fer
un primer pas creant una direcció
específica dedicada a aquests objec-
tius i situar-los al centre de totes les
seves activitats amb l’objectiu de
convertir-se en un referent de la se-
va implementació en l’àmbit indus-
trial i empresarial.

D’aquesta manera, l’entitat va rea-
litzar la priorització dels seus princi-
pals ODS dels 17 totals i, durant
l’exercici del 2020, tots els departa-
ments van portar a terme un procés
d’anàlisi per enumerar les accions a
curt, mitjà i llarg termini en el marc
de l’Agenda 2030. El resultat va ser
la posada en marxa de diferents ac-
cions per reforçar els 8 ODS priorita-
ris per a l’entitat, que són: la igualtat
de gènere, el treball decent i creixe-
ment econòmic, l’educació de quali-
tat, la indústria, innovació i infraes-
tructures, l’acció pel clima, la soste-
nibilitat, l’energia assequible i no
contaminant i les aliances per acon-
seguir els objectius. Així mateix, el
CZFB s’esforça dia a dia per aconse-
guir que els 17 ODS aviat deixin de
ser objectius per convertir-se en una
realitat. Una cosa considerada com
una prioritat per a l’entitat tant a ni-
vell intern com en l’àrea d’influència
de la Zona Franca.

Compromís

Un dels eixos principals al voltant
del qual giren els ODS és clar: la sos-
tenibilitat. Per això, al Consorci de la
Zona Franca de Barcelona hi ha en
marxa una sèrie de mesures que pre-
tenen contribuir al desenvolupa-
ment sostenible i establir una eco-
nomia circular més coherent amb
l’economia 4.0, cap a la qual evolu-
ciona la nostra societat.

D’aquí, el naixement del projecte
EcoCircularZF, una proposta del
CZFB que té l’objectiu d’estimular i
generar vincles entre les empreses

DIJOUS EXTRA ODS 9
30 DE SETEMBRE DEL 2021

de gènere i l’equiparació de drets. Objectiu 5. El CZFB està compromès amb Tampoc podem passar per alt les clau per al desenvolupament de
S’ha de destacar que es tracta del la igualtat de gènere. Per això, ha impulsat polítiques mediambientals que es qualsevol de les accions que es por-
la creació de l’organisme Consell de porten a terme des del CZFB, que des ten a terme des del Consorci de la Zo-
primer organisme d’aquestes carac- la Dona i l’esdeveniment Barcelona del 2006 integran valors ambientals na Franca.
terístiques dins de l’àmbit indus- Woman Acceleration Week. Són accions en la seva estructura i el 2009 va ob-
trial, i que compta amb diferents re- que contribueixen a dinamitzar la tenir la primera certificació mediam- Per això, l’entitat compta amb una
presentants que són directives paritat de gènere i a fomentar la igualtat biental EMAS d’Espanya concedida sèrie de principis que regeixen les
d’empreses instal·lades en l’àrea de d’oportunitats. a un polígon industrial per la gestió seves actuacions: el compromís per
la Zona Franca, com Blanca Sorigué, de les seves zones comunes. Un pre- les persones, la zona zero accidents,
directora general del CZFB, Montser- mi merescut per a una entitat que es- les formacions i capacitacions i el
rat Pallarés, presidenta de COCE- tà en constant millora per reduir el bon clima laboral. Valors que es tra-
MFE Barcelona, i Raquel Díaz, direc- consum d’aigua, energia i residus en dueixen en accions com la integra-
tora de Responsabilitat Social, Dona el seu edifici corporatiu, polígon in- ció de la cultura preventiva en totes
i Diversitat a TMB. dustrial, i altres instal·lacions. A més les activitats, la prevenció de riscos
a més, el Consorci de la Zona Franca en origen i actuació amb la deguda
Un altre exemple que reflecteix el de Barcelona compta amb un siste- diligència, o la motivació del perso-
compromís que manté el CZFB amb ma de gestió ambiental en el qual es nal per aconseguir un ambient labo-
la igualtat de gènere és la celebració descriuen procediments, auditories ral òptim.
de la Barcelona Woman Accelera- i objectius, els quals s’integren en
tion Week, la primera edició de la qualsevol procés d’actuació i deci-
qual va tenir lloc el març d’aquest sió de l’organització.
any i va resultar ser tot un èxit. Un
esdeveniment que va comptar amb Un entorn laboral segur
la col·laboració de la Fundació In-
cyde i que va néixer amb el propòsit Un últim aspecte que mereix men-
d’accelerar i dinamitzar la paritat de ció pel que fa al compromís del CZFB
gènere i arribar a la igualtat per complir els ODS és la seguretat i
d’oportunitats de la dona en els sec- salut laboral, parts fonamentals del
tors empresarial i industrial a nivell benestar, i que constitueixen un eix
local i global.

10 EXTRA ODS DIJOUS
30 DE SETEMBRE DEL 2021

ODS PEL CANVI

La ciència ja admet efectes
irreversibles en el planeta

El canvi climàtic, causat “indubtablement” per l’activitat humana, ha portat el món al seu període
més càlid en 2.000 anys, i tindrà efectes irreversibles durant mil·lennis, adverteix un nou informe

del Grup Intergovernamental d’Experts per al Canvi Climàtic (IPCC).

TEXT EFE/Ginebra/Antonio Broto

El document de l’IPCC, va escoltar però no va actuar amb més freqüents i greus, i que afectin taria també més esdeveniments el 2100, alerta l’informe.
que des del 1988 analit- prou contundència, i com a resul- totes les regions del planeta”, va climàtics extrems tals com ara se- Cada grau d’augment podria
za per a Nacions Unides tat el problema és aquí i ningú es- destacar el president de l’IPCC, queres, inundacions i onades de
els efectes del canvi cli- tà fora de perill”, va subratllar la di- Hyesong Lee. “Usant un símil es- calor, estaria lluny de l’objectiu de suposar un 7% més de precipita-
màtic al planeta, indica rectora executiva del Programa portiu, l’atmosfera està ‘dopada’, i menys de 2 graus fixat per l’Acord cions al món, cosa que comporta-
per exemple que les glaceres de de l’ONU per al Medi Ambient, In- ara patim aquests fenòmens amb de París, que fins i tot demanava ria un augment de tempestes,
muntanya i als pols seguiran fo- ger Andersen. més freqüència, com recent- limitar aquesta pujada a 1,5 graus inundacions i altres desastres na-
nent-se durant dècades o fins i tot ment hem vist amb els incendis a centígrads. El nou informe de la turals. Les onades de calor extre-
segles, fins i tot reduint emissions. El món més calent dels úl- Grècia i Califòrnia, o les inunda- principal institució que estudia el ma, que en època preindustrial es
“L’informe és un bany de realitat. tims dos mil·lennis cions a la Xina i Europa”, va afegir el canvi climàtic, endarrerit diver- donaven aproximadament una
Ara tenim una visió molt més clara secretari general de l’Organització sos mesos a causa de la pandèmia vegada per dècada i actualment
del clima passat, present i futur, L’informe assegura que l’ésser Meteorològica Mundial (OMM), Pet- de Covid-19, considera cinc esce- es poden observar 2,3 vegades,
una cosa essencial per entendre on humà ha tingut un paper “innega- teri Taalas. naris, depenent del nivell podrien multiplicar-se fins a 9,4
anem, el que podem fer, i com hem ble” en l’escalfament de l’atmosfera, d’emissions a què s’arribi. vegades (gairebé una per any) en
de preparar-nos”, va destacar al l’oceà i el sòl, portant el món a una Els actuals canvis en el clima “no un escenari amb 4 graus més de
presentar l’informe la copresiden- pujada de temperatures que no té tenen precedents” en els últims se- Mantenir l’actual situació, en la temperatura. Al contrari, en la hi-
ta del grup d’experts que l’ha ela- parangó en els últims 2.000 anys. gles i fins i tot mil·lennis, assegu- qual la temperatura global és com pòtesi més òptima considerada
borat, Valérie Mason-Delmotte. L’estudi, que aprofita millores en la renelscientíficsautorsdel’informe. a mitjana 1,1 graus més alta que en per l’informe, aquella en la qual
investigació paleoclimàtica, mos- Per exemple, segons els experts de el període preindustrial (1850- s’aconsegueixi la neutralitat de
El document preveu així mateix tra que l’augment de temperatures l’IPCC, l’actual concentració a 1900), no seria suficient: els cientí- carboni (emissions netes zero) a
canvis irreversibles a escala de actual és comparable al que fins l’atmosfera de diòxid de carboni, el fics preveuen que amb això meitat de segle, l’augment de tem-
milers d’anys en la temperatura, ara es considera el període més principal gas d’efecte hivernacle, s’arribaria a una alça d’1,5 graus el peratura seria d’1,5 graus el 2040,
acidificació i desoxigenació dels càlid dels últims 100.000 anys, re- supera les 410 partícules per milió, 2040, de 2 graus el 2060 i de 2,7 el 1,6 graus el 2060 i fins i tot baixa-
oceans. Prediu per un altre costat gistrat fa 6.500 (l’anomenat màxim la més gran dels últims dos milions 2100. ria a 1,4 graus a final de segle.
que el nivell del mar seguirà aug- climàtic de l’Holocè). d’anys. L’estudi, elaborat per 234 autors
mentant irremeiablement, entre Quatre graus més, escena- de 66 països, reconeix que la re-
28 i 55 centímetres a finals de “És indiscutible que les acti- Els experts calculen en l’informe ri catastròfic ducció d’emissions no tindria
segle respecte als nivells ac- vitats de l’home han que si es manté l’actual ritme efectes discernibles en la tempe-
tuals fins i tot aconseguint causat el canvi cli- d’emissions de gasos d’efecte hi- En l’escenari més pessimista, on ratura global fins passades unes
emissions netes zero. “Durant màtic i provo- vernacle, la temperatura global les emissions de diòxid de carboni dues dècades, encara que els be-
dècades l’IPCC ens ha adver- quen que els augmentarà 2,7 graus a finals de i altres gasos d’efecte hivernacle es neficis en la contaminació atmos-
tit dels perills de fenòmens segle respecte a la mitjana de l’era doblaran a mitjans de segle, fèrica es notarien abans, en qües-
l’escalfament global, el món meteorològics preindustrial (1850-1900). l’augment podia arribar a nivells tió de pocs anys.
extrems siguin catastròfics del voltant de 4 graus
Aquest augment, que compor-

PANNAO ZHAI

“Estabilitzar el
clima requerirà
reduccions
fortes, ràpides i
sostingudes de
CO2 per arribar
a emissions
netes zero”

DIJOUS EXTRA ODS 11
30 DE SETEMBRE DEL 2021

Objectiu:zeroemissionsnetes

“Fer el nostre món més humà
connectant la vida de les persones”

a Per afavorir la sostenibilitat del planeta, Telefónica promou una connectivitat baixa
en emissions, la incorporació de noves tecnologies com el 5G,
el desplegament de fibra i l’ús d’energies renovables

D emà es compleix el nostra activitat comercial i per això L’agenda de treball de Telefónica gira al voltant de l’Objectiu 9,
sisè aniversari de treballem per integrar els ODS al cor que pretén aconseguir infraestructures sostenibles, resilients i
l’aprovació de de la Companyia, i els utilitzem com de qualitat, així com aprofitar la innovació per abordar els grans
l’Agenda 2030 de a marc de seguiment, avaluació i co- reptes globals.
Nacions Unides, en municació de la nostra contribució i
la qual es recullen impacte a la societat i al planeta”. Responsabilitat Prosperitat 9 Indústria, 4 Educació 7 Energia
els 17 Objectius de Desenvolupa- innovació de Qualitat assequible
ment Sostenible (ODS) així com les Compromís amb el planeta 5 16 17 4 8 9 i infraestructura i no contaminant
169 metes associades que reco-
neixen el paper imprescindible de Telefónica aborda aquest compro- 5 Igualtat 12 Producció i consum
les organitzacions empresarials, i mís incidint principalment en qua- de gènere responsables
en concret, les empreses del sector tre dels ODS ambientals. Tant és així
de les telecomunicacions en la se- que els seus objectius d’Energia i 8 Treball 17 Aliances
va consecució. Canvi Climàtic el 2025, 2030 i 2040 decent i per aconseguir
estan alineats amb l’escenari de 1,5ºC creixement els objectius
Telefónica, grup compromès amb de l’Acord de París. Però ¿com ho fa? econòmic
la sostenibilitat com a element trans- 4
versal en tota la seva estratègia i La clau està en una connectivitat 17 5 9 8 11 Ciutats i
operació des de fa més de dues dè- baixa en emissions i la incorporació 16 comunitats
cades, contribueix i impulsa de for- de noves tecnologies com el 5G, el sostenibles
ma rellevant al compliment desplegament de la fibra o l’ús 13 11
d’aquests Objectius, entenent d’energies renovables (que ja és del 13 Acció
aquesta oportunitat com una res- 87,5%). Amb això, han reduït les emis- 12 7 pel clima
ponsabilitat i un privilegi, podent sions malgrat el creixement de les
col·laborar a construir un món en el xarxes de comunicacions. De fet, el Planeta 16 Pau, justícia
qual ningú es quedi enrere. Per consum elèctric des del 2015 ha dis- i institucions
aquest motiu l’empresa fa girar totes minuït un 8%, mentre que el trànsit 7 11 12 13 sòlides
les seves accions sobre els ODS ja de dades per les xarxes s’ha incre-
que li permeten assegurar la soste- mentat gairebé quatre vegades.
nibilitat del negoci a més a més de d’Espanya co-
poder aportar, de forma significati- A més a més, les infraestructu- operant per a qual-
va, a un projecte determinant per al res antigues, com les centrals de sevol bretxa digital .
futur de les persones afavorint el coure, s’han anat apagant i el
progrés social i econòmic a través 2020, el 98% de tots els residus D’aquesta manera, Telefó-
de la digitalització. de l’empresa han sigut reciclats. nica garanteix que les petites i mit-
janes empreses disposin de serveis
La transformació tecnològica i di- Des del 2018 Telefónica és pio- digitals, cosa que els permet incre-
gital pot eliminar obstacles que avui nera en finançament sostenible a mentar la seva productivitat entre
semblen insalvables. Les solucions l’haver emès dos bons verds, els pri- un 15 i un 25% i així garantir un ser-
digitals han demostrat que poden mers Bo Verd i Bo Verd Híbrid del vei fiable perquè els seus processos
transformar les comunitats i els mo- sector de les telecomunicacions a ni- de compra incorporin criteris ètics,
dels productius i econòmics de ma- vell mundial i, el 2020, el primer bo socials i ambientals.
nera sostenible. sostenible.

“Els ODS no són objectius aïllats, ODS 9 “Construir una
sinó que estan interrelacionats amb connectivitat inclusiva
les seves corresponents metes. Exis- i sostenible”
teix, per tant, la possibilitat
d’aconseguir al mateix temps un im- Telefónica ha acostat les noves xar-
pacte directe sobre alguns ODS i un xes de comunicacions d’alta veloci-
d’indirecte sobre altres”, assenyala tat a la majoria de les persones per-
Elena Valderrábano, directora glo- què puguin disfrutar de nous ser-
bal de Sostenibilitat de Telefónica. veis digitals incloent-hi zones
“Aquesta interconnexió ens permet remotes o de difícil accés. Per exem-
dissenyar amb més precisió la nos- ple, a Espanya la cobertura 4G ja arri-
tra estratègia de contribució i adap- ba a més del 98% de la població i s’ha
tar-la en el temps”, remarca Valder- progressat en el desplegament de fi-
rábano. bra no només en àrees urbanes, sinó
especialment en poblacions rurals,
I per a José María Álvarez-Pallete, fins a superar els 26,1 milions de llars
president executiu de Telefónica: “La amb cobertura de fibra a finals de
nostra aportació ha d’anar més enllà juny del 2021, i s’han millorat així les
del valor estrictament generat per la capacitats i oportunitats de desenvo-
lupament de moltes regions

12 EXTRA ODS DIJOUS
30 DE SETEMBRE DEL 2021

Inditex

Un any de compromisos

a En un any marcat per la pandèmia, Inditex reforça el seu compromís
amb el desenvolupament sostenible com a guia i motor a llarg termini.

P er a Inditex, la soste- de l’economia i la societat després cessitat. Aquesta feina de protec- ditex avança l’objectiu d’assolir diferents grups d’interès i esta-
nibilitat és determi- de la pandèmia, i en la lluita con- ció s’expandeix també en la pro- les zero emissions netes per al blir aliances amb ells per avançar
nant en totes les fa- tra el canvi climàtic, s’han de des- tecció dels treballadors de la ca- 2040, deu anys abans del que an- cap al desenvolupament sosteni-
ses del seu model de tacar les accions d’Inditex vincu- dena de subministrament, amb teriorment estava previst. Amb ble i la generació d’impacte posi-
negoci i en la seva lades a l’ODS 3 (Salut i benestar), una estratègia global de resposta aquest full de ruta, durant el 2020, tiu. Així, el 2020 la companyia ha
visió a llarg termini. l’ODS 5 (Igualtat de gènere), l’ODS amb el fi de recolzar proveïdors i el 35% de peces de roba del grup col·laborat estretament amb enti-
En un any com el 2020 marcat per 8 (Ocupació decent i creixement fabricants. Aquesta línia d’acció comptaven amb l’etiqueta Join tats com el Pacte Mundial de Na-
la pandèmia, aquesta màxima econòmic), l’ODS 12 (Producció i queda integrada dins de la seva Life, que distingeix els processos cions Unides, l’Organització In-
empresarial s’ha consolidat en la consum responsable); l’ODS 13 estratègia del Treballador al Cen- i matèries primeres més sosteni- ternational del Treball, Indus-
gestió del Grup com a compromís (Lluita contra el canvi climàtic); i tre 2019-2022. bles, per sobre del 25% fixat per a triALL Global Union, Fashion
amb la creació de valor econò- l’ODS 17 (Aliances per aconseguir l’any. També es va arribar al 80% Pact o Make Fashion Circular, en-
mic, social i mediambiental. els objectius). Com a part del compromís de consum d’energia renovable, tre altres.
amb l’economia circular i la des- davant del 65% marcat.
L’alineació de l’estratègia Des del primer moment en què carbonització, en línia amb els A més a més de la rellevància
d’Inditex amb els Objectius de es van començar a patir els efec- objectius de l’Acord de París, In- Durant aquest exercici, la com- d’aquests ODS dins de l’estratègia
Desenvolupament Sostenible ha tes de la pandèmia, Inditex va ac- panyia va eliminar totes les bos- d’Inditex de contribució al desen-
servit perquè, durant el passat tivar un programa global Compromís ses de plàstic de les seves boti- volupament sostenible, el com-
exercici, el grup reforcés la seva d’emergència d’inversió a la co- Inditex promou gues i comandes en línia, i amb promís de la companyia s’estén
contribució als objectius més re- munitat al qual va destinar més comportaments el següent objectiu marcat per al als 17 ODS amb el fi últim de po-
llevants tenint en compte la natu- de 40,4 milions d’euros i que va sostenibles en tots 2023, d’eliminar tots els plàstics sar fi a la pobresa en totes les se-
ralesa de la seva activitat. Amb el permetre, entre altres, mobilitzar els seus processos d’un sol ús per a clients. ves formes, reduir les desigual-
convenciment que els ODS seran més de 177 milions d’unitats de tats i lluitar contra el canvi
fonamentals en la reconstrucció material sanitari i de primera ne- A Inditex són conscients de la climàtic.
importància de col·laborar amb

ODS 3 ODS destacats d’Inditex perat un dels seus objectius rela-
Per salvaguardar la salut de tots cionats amb la sostenibilitat dels
els empleats han activat mesures versos i inclusius. A més, de bles i segurs, on la igualtat l’organització SBTi (Science Ba- productes, amb el 25% de peces
higièniques, tècniques i organit- l’anàlisi de bretxa salarial realitzat d’oportunitats i el desenvolupa- sed Targets Initiative) va aprovar de roba posades a la venda sota
zatives. Pel que fa a la cadena de el 2020 es desprèn que a Inditex ment professional siguin una rea- els seus objectius de descarbo- l’etiqueta Join Life –que identifica
subministrament, desenvolupen existeix paritat salarial entre ho- litat i cuidin les persones. Aquesta nització per al 2030. A més, Indi- les peces que estan compostes
una estratègia global per recolzar mes i dones. Per una altra part, protecció s’expandeix també a la tex és una de les empreses parti- per les matèries primeres més
els seus proveïdors i fabricants i volen empoderar també les dones cadena de subministrament, en cipants en Science Based Targets sostenibles– i han arribat un 38%
ajudar-los en la introducció de involucrades en la producció, per què s’han unit a la iniciativa Co- que han firmat, en el marc d’unitats sota aquesta etiqueta.
mesures orientades a la preven- això compten amb una estratègia vid-19: Action in the Global Gar- d’Uniting Business and govern-
ció de la Covid-19. A més, han ac- de Gènere, Diversitat i Inclusió en ment Industry. ments to recover better de Na- ODS 17
tivat un programa global la cadena de subministrament. cions Unides. A Inditex són conscients de la im-
d’emergència en matèria ODS 13 portància de col·laborar amb dife-
d’inversió a la comunitat al qual ODS 8 Inditex recolza decididament la ODS 12 rents grups d’interès. El 2020
han destinat 40,4 milions d’euros. El compromís d’Inditex amb el lluita contra el canvi climàtic i es- Compten amb diferents iniciati- s’han de destacar les seves
treball decent s’estén a tota la se- tan alineats amb els objectius es- ves per fomentar la producció i el col·laboracions amb entitats com
ODS 5 va cadena de valor, en la qual tots tablerts a l’Acord de París. El 2020 consum responsable, tenint en el Pacte Mundial de Nacions Uni-
La igualtat de gènere i els empleats treballin en am- van aconseguir una nova fita en compte tot el cicle de vida dels des, l’Organització Internacional
l’empoderament femení són part bients laborals estimulants, esta- aquest compromís, ja que seus productes. El 2020, han su- del Treball, IndustriALL Global
de la cultura corporativa d’Inditex. Union, UNI Global Union, Fashion
Amb un 76% de dones al grup, fo- Pact, Make Fashion Circular, Càri-
menten entorns de treball més di- tas o Metges sense Fronteres.

DIJOUS EXTRA ODS 13
30 DE SETEMBRE DEL 2021

Diputació deBarcelona

Compromís amb els ODS fixats
en l’horitzó del 2030

a La Diputació de Barcelona s’ha marcat com a prioritaris 16 objectius estratègics que són una
versió localitzada dels ODS, amb una adaptació a la realitat de cada territori.

TEXT María Torres

El compliment de Els ODS marcats per Nacions Unides el 2015 persegueixen erradicar la pobresa i frenar el canvi climàtic.
l’Agenda 2030 i dels
Objectius de Desenvo- actuacions, de les quals més de la En marxa Energies renovables gètica per a persones vulnerables,
lupament Sostenible meitat ja estan executades o en Entre els eixos i altres, com A-prenem el sol o el
(ODS) marcats per Na- curs, i arriben a un 98% de la po- estratègics de Un altre àmbit de treball de la Di- Programa 50-50, ja estan en marxa.
cions Unides per erradicar la po- blació de la província de Barcelo- la Diputació de putació de Barcelona se centra en Des de la Diputació de Barcelona
bresa, lluitar contra la desigual- na. Unes actuacions que Barcelona hi ha la promoció de les energies reno- també es realitzen campanyes
tat i la injustícia, i frenar el canvi s’emmarquen en l’ODS 11 per la lluita contra el vables, actuació que s’emmarca com la Setmana Europea de
climàtic, emmarquen les línies aconseguir que les ciutats siguin canvi climàtic en l’ODS 7 de garantir l’accés a una l’Energia Sostenible, i s’exploren
de treball de la Diputació de Bar- inclusives, segures, resilients i energia assequible, segura i sos- fórmules innovadores de transi-
celona. En el Pla d’Actuació del sostenibles. Els resultats posen tenible, inclosa en els projectes ció energètica.
Mandat (PAM) de la corporació de manifest que s’han estalviat transformadors del Pla de Mandat
per al període 2020-2023, hi ha 16 més de 5,3 milions de MW/h Renovables 2030. Així es promo- Objectiu 2030
objectius estratègics que són d’energia i s’ha reduït aproxima- ciona la biomassa, emmarcada en
una versió localitzada dels ODS dament el 18% de les emissions l’ODS 12 de garantir modalitats de El treball des de l’Àrea d’Acció Cli-
amb una adaptació a la realitat de gasos d’efecte hivernacle. consum i producció sostenibles, màtica s’alinea amb l’Agenda
de cada territori, i amb 21 projec- amb la gestió sostenible dels bos- 2030 en els camps de mobilitat
tes transformadors vinculats als De cara al futur es vol assolir cos que enllaça amb l’ODS 15. En sostenible, qualitat de l’aire, cicle
principals àmbits de l’Agenda una reducció del 55% de les emis- aquest àmbit també s’hi inclou integral de l’aigua i gestió de la
2030 que fan referència a les es- sions per a l’any 2030. Segons l’energia fotovoltaica, que està ex- biodiversitat urbana, i es partici-
feres conegudes com ‘les 5 P’: per- l’últim informe del Grup Intergo- perimentant un impuls intens, es- pa en un conjunt d’accions que en-
sones (people), prosperitat (pros- vernamental d’Experts sobre el pecialment en municipis petits, caixen amb l’esperit transversal
perity), aliances ( partnership), Canvi Climàtic (IPCC), òrgan de gràcies a l’aportació financera del desenvolupament sostenible,
pau (peace) i planeta (planet). les Nacions Unides, si no es re- dels projectes europeus i dels fons per aconseguir una transforma-
dueixen de manera immediata i Next Generation. ció social en un futur fixat pel
Una de les 16 grans línies estra- de forma global aquestes emis- 2030.
tègiques marcades per aconse- sions, es preveu arribar a un es- Programes com Passa l’energia i
guir abans del 2030 és l’adopció calfament d’1,5°C durant els Auditories i intervenció en viven- Més informació:
de mesures urgents per comba- pròxims 20 anys. des en situació de pobresa energèti- www.diba.cat/ods
tre el canvi climàtic, vinculada ca incideixen en la justícia ener-
amb l’ODS 13. En aquesta línia,
l’Àrea d’Acció Climàtica de la Di-
putació de Barcelona ha centrant
la seva feina en la mitigació i
adaptació al canvi climàtic parti-
cipant en el Pacte de les Alcal-
dies per al Clima i l’Energia, la
iniciativa europea per canalitzar
i reconèixer la participació del
món local en la lluita contra el
canvi climàtic.

Seguint el lema ambientalis-
ta ‘Pensa globalment, actua lo-
calment’ (Think Global, Act Lo-
cal) amb el qual s’insta la pobla-
ció a tenir en compte la salut del
conjunt del planeta realitzant
accions petites i comunitàries,
la Diputació de Barcelona treba-
lla mà amb mà amb els munici-
pis, amb l’objectiu de buscar so-
lucions a problemes globals des
d’una perspectiva local i trans-
versal.

Des de l ’any 2009, l ’Àrea
d’Acció Climàtica ha redactat
més de 250 plans municipals
d’acció per al clima i l’energia, un
programa de gran abast que ha
permès dissenyar més de 10.000

14 EXTRA ODS DIJOUS
30 DE SETEMBRE DEL 2021

L’empresa minera ICL ICLIberia retat alimentària, millorar la nutrició i
Iberia es troba im- promocionar l’agricultura sostenible.
mersa en un ambi- ICL avança amb pas
ciós projecte de mo- ferm cap a la mineria Neutralitat de carboni i reducció
dernització i amplia- de l’impacte ambiental
ció industrial, amb sostenible L’activitat a la mina de Súria és cada
el repte d’assolir la mineria sosteni- cop més segura, productiva, eficient i
ble. Amb una mitjana de 10 milions a El gran projecte industrial de l’empresa sostenible. El pla estratègic avança
d’euros d’inversió anual en la gestió minera l’ha portat cap a la modernització de la seva amb la voluntat de «transformar la in-
ambiental, aquest objectiu guia les dústria minera en una de més sosteni-
polítiques i inversions mediambien- activitat i a una contribució més significativa als ble en tots els seus àmbits: econòmic,
tals de l’empresa: Objectius de Desenvolupament Sostenible globals social i ambiental», apunta Lluís Fà-
brega. Una de les claus és assolir la
,Priorització del transport del ma- establerts per l’ONU. neutralitat de carboni. És a dir, que les
terial amb ferrocarril des de la conca emissions dels gasos d’efecte hiverna-
minera del Bages fins a la terminal les condicions de seguretat i ventila- de Barcelona, que ha de permetre membres de l’ONU el setembre del cle (GEH) -principalment de CO2- esti-
del Port de Barcelona, amb la conse- ció, el descens de la maquinària d’alta passar de les 800 mil tones anuals de 2015, que inclou disset objectius de guin equilibrades amb la quantitat
qüent reducció de l’impacte de diòxid tecnologia i importants millores me- càrrega a un total de 4 milions. desenvolupament sostenible (ODS) GEH assumida per la vegetació. En
de carboni. diambientals. Tal com remarca el di- per eradicar la pobresa, lluitar contra aquest sentit, el full de ruta d’ICL eng-
rector de Medi Ambient d’ICL, Lluís I d’altra banda, de mitjans del 2019, la desigualtat i la injustícia, i comba- loba diferents accions estratègiques
,Restauració dels dipòsits salins Fàbrega, «el gran volum d’inversió no es realitzen abocaments de sal a la tre el canvi climàtic. Per a ICL, que l’empresa minera té previst dur a
de Sallent, la Botjosa i el Cogulló. que fem, no només va dirigit a aug- muntanya del Cogulló i s’ha iniciat el l’objectiu de fam zero és considerat es- terme fins al 2050, amb l’objectiu de
mentar la producció, sinó a un incre- procés de restauració de l’antic dipò- sencial, ja que les activitats de neutralitzar les emissions:
,Adaptació de les instal.lacions ment més net i sostenible». sit de la Botjosa. l’empresa principals estan relaciona-
de l’empresa per purificar la sal em- des directament amb l’objectiu ,Formació dels treballadors amb
magatzemada als dipòsits salins. A més, l’empresa minera ha posat Les activitats d’ICL s’ajusten a d’eradicar la fam, aconseguir la segu- la cultura de la descarbonització i
en marxa una nova terminal al Port l’Agenda 2030 per al Desenvolupa- l’economia circular. Ser una empresa
,Assoliment de l’objectiu aboca- ment Sostenible adoptada pels estats més sostenible i respectuosa amb el
ment zero. medi ambient no ha d’aportar només
beneficis ambientals sinó ser més
,Gestió dels dipòsits salins amb competitius al mercat.
la utilització de les millors tècniques
disponibles. ,Millora de l’eficiència energètica.
ICL fa cada any estudis de mercat per
Un dels resultats d’aquest esforç buscar les tecnologies que permetin re-
és que lCL Iberia compta amb la cer- duir el consum elèctric. Les millores que
tificació de les normes UNE 22470 i s’aplicaran permetran reduir el consum
22480, que acrediten la companyia elèctric un 40% per a cada tona de po-
com a empresa minera sostenible tassa produïda, i reduir en un 30% el
convertint-se en la primera empresa consum de gas per tona de potassa pro-
minera subterrània de grans dimen- duïda en el procés d’assecat. Tot això su-
sions de minerals no àrids d’Espanya posa reduir les emissions en unes
i d’Europa certificada en Mineria Sos- 40.000 tones de CO2 a l’any, objectiu que
tenible per tota la seva activitat. es vol aconseguir abans del 2030.

Inversions industrials ,Mobilitat sostenible. Per reduir les
sostenibles emissions de l’activitat i optimitzar els
La inauguració, aquest estiu, de la recursos, és essencial implementar
rampa a la mina de Cabanasses de una mobilitat més sostenible abans
Súria, ha estat la punta de llança del del 2028.
projecte industrial Phoenix, que amb
una inversió de més de 500 milions , Consum elèctric a partir
d’euros està reconvertint l’activitat d’energies renovables. El pla estratè-
minera en una activitat sostenible i gic marca seguir consumint energia
orientada a l’economia circular. La 100% renovable i adaptar-se a les ener-
rampa, de 5,2 quilòmetres de longi- gies més renovables que ofereixi el
tud, permet accedir a l’explotació mi- mercat energètic d’aquí fins al 2050.
nera fins a 900 metres de profunditat.
Això facilita l’extracció del mineral,

DIJOUS EXTRA ODS 15
30 DE SETEMBRE DEL 2021

Previsions Naturgy

Ambiciós objectiu d’arribar a
zero emissions netes el 2050

a Enl’horitzódel2025,lacompanyiaenergèticaNaturgytéprevistrealitzarunainversióde14.000milions

d’euros, sobretot en renovables, ja que un dels seus objectius prioritaris és triplicar la seva capacitat
instal·lada, per passar dels actuals 4,6GW als 14GW a nivell internacional

TEXT María Torres En aquesta línia de treball, aca- Èxits en marxa una política de tanca- FTSE4GOOD o el Carbon Disclo-
ba d’anunciar el Pla Estratègic S’han reduït un ment de les centrals de carbó i a sure Project, entre altres.
L a gestió responsable del 2021-2025, que segueix les recoma- 30% les emissions l’augment en més d’un 30% de la
medi ambient s’ha con- nacions en matèria ESG i inclou un directes de gasos capacitat de generació renovable Les mesures
vertit en un dels valors Pla de Sostenibilitat, amb objec- d’efecte hivernacle instal·lada. Les projeccions per a
prioritaris d’una gran tius per al 2025 en les àrees me- l’any 2025 apunten a una reducció La protecció del medi no pot fer-se
part del sector empresa- diambiental, social i de gover- de les emissions totals del 24% res- sense posar totes les mesures ne-
rial i social. En aquest escenari, al- nança. Entre les prioritats destaca- pecte al 2017 i arribar pràctica- cessàries a sobre la taula, en aquest
gunes empreses aposten per des es recull l’objectiu de zero ment al 60% de la generació amb escenari companyies com Naturgy
col·locar aquest valor com a eix prin- emissions el 2050 i una potència renovables. han sol·licitat el tancament de totes
cipal de la seva estratègia, entenent instal·lada de font renovable pròxi- les seves plantes de carbó, cosa que
que la transició energètica és una ma al 60%. Segons dades proporcionades li facilita la transició per convertir-
oportunitat única per transformar per la companyia mateix, entre se en un potent inversor en el camp
la companyia i, a la vegada, contri- Part del sector empresarial del 2017 i 2020, va ser capaç de reduir de les energies renovables.
buir a la descarbonització de nostre país s’ha embarcat a més un 30% les seves emissions abso-
l’economia. En aquest escenari fir- d’aspectes de protecció mediam- lutes, i va augmentar un 32% la se- Va tancar l’exercici del 2020 amb
mes com Naturgy han apostat per biental en avançades polítiques so- va potència instal·lada d’origen re- 4,6 GW en operació de tecnologies
un procés per adaptar el negoci cap cials. Des de Naturgy s’afirma que novable; també va reduir un 27% el netes, i ha augmentat durant els úl-
a un model més sostenible, esta- assolirà la paritat de gènere el 2030 consum d’aigua i un 81% els resi- tims tres anys un 32% la seva capa-
blintmesuresd’acordambl’objectiu i arribarà al 2025 amb més del 40% dus produïts. En aquesta conjuntu- citat instal·lada d’energia renova-
global de l’Acord de París de frenar de les seves posicions directives i ra s’han posat en marxa diferent ble. Segons informacions facilita-
l’augment de temperatura del pla- de gestió ocupades per dones. A accions que han obtingut diversos des per l’empresa, en el marc del seu
neta, i amb accions específiques més, incrementarà el pes del com- reconeixements així com els Pre- nou Pla Estratègic invertirà fins al
per reduir les emissions de gasos pliment ESG en la remuneració mis Europeus de Medi Ambient a 2025 més de 14.000 milions d’euros
d’efecte hivernacle, reforçar la go- dels equips directius. l’Empresa de la Comissió Europea en total, destinats principalment a
vernança en medi ambient i canvi (EBAE, per les seves sigles en an- l’impuls de renovables. El creixe-
climàtic, impulsar el gas renovable Reducció d’emissions glès), de l’any 2020. El desenvolu- ment en aquest camp suposarà una
i l’economia circular i la protecció pament de l’empresa en matèria inversió de 8.700 milions, un 60%
de la biodiversitat i el desenvolupa- Durant els últims tres anys ha re- social, mediambiental i de bon go- de la prevista en el període. Natur-
ment del capital natural. duït un 30% les emissions directes vern ha sigut reconegut pel Dow gy té l’objectiu de passar dels ac-
de gasos d’efecte hivernacle i un Jones Sustainability Index, el tuals 4,6GW instal·lats als 14GW el
16% les emissions totals al posar 2025.

16 EXTRA ODS DIJOUS
30 DE SETEMBRE DEL 2021

NOUS REPTES

New Deal For Europe,
una Europa sostenible el 2030

El New Deal For Europe o Nou Acord per a Europa és un manifest que reuneix grans càrrecs
empresarials amb l’objectiu de promoure la col·laboració i desenvolupar una estratègia

de sostenibilitat a nivell global, una oportunitat única per establir la col·laboració publicoprivada
que ajudi a alinear l’estratègia de les empreses

TEXT Fran Garrido

C SR Europe i Foréti- llà d’un escenari auster, amb Pedro Guerrero (president de Ban- desenvolupament d’aquesta inicia- ja s’han anat assolint de treball
ca, en estreta coope- l’objectiu de reactivar l’economia i kinter), Juan Manuel González Ser- tiva executius d’altres empreses conjunt i col·laboració marcaran el
ració amb els seus l’ocupació europees amb un pla fi- na (president de grup Siro), Jesús com Enagás, Gestamp Automoción, futur sobre les empreses i els drets
socis nacionals, es- nançat a través de taxes sobre les María Herrera Barandiarán (conse- 21 gramos Ibercaja, Ilunion, grup so- humans en aquest trajecte.
tan impulsant emissions de CO2 i les transaccions ller delegat de Cie Automotive), Vi- cial ONCE, Reale Seguros, Sanitas o
aquest manifest amb l’objectiu financeres. cente Cancio (CEO grup Zurich), Jo- Vía Célere. L’objectiu és aportar valor a la
principal d’implementar una sé Antonio Fernández Gallar (con- societat, de forma sostenible i ob-
estratègia global en col·laboració Gairebé 300 executius de primer seller delegat d’OHL), Manuel del Per un altre costat, també dins tenir una rendibilitat amb un pro-
amb els mandataris d’Europa i nivell han volgut sumar-se a la ini- Campo (CEO d’Axel Springer Espa- d’aquesta relació, es troben repre- pòsit sòlid, però partint d’una base
aconseguir una Europa sostenible ciativa, més de 30 procedents ña), Carlos Torres Vila ( president de sentants d’empreses membres de ètica: una societat democràtica,
el 2030. L’aportació d’aquestes em- d’Espanya: Raúl Grijalba (president BBVA), Miguel Lobo Maia (CEO a Forética, com són Enel, Janssen, d’estat de dret, que promogui la co-
preses, la seva innovació, i la ge- de Forética i president de Groupe GM Península Ibérica S.A), Chiesi, Solvay i Sanofi. operació entre empreses, socie-
neració de valor des del lideratge ManpowerGroup España), Óscar Jesús Casas Grande (president del tats civils i governs, que doni res-
responsable, pot resultar un re- Martín  (conseller delegat grup Tragsa), Maite Saenz (sòcia & Aportar valor a la societat posta a les preocupacions actuals
clam definitiu. d’Ecoembes), José Manuel Núñez directora a ORH Grupo Editorial), des d’una base ètica europees, sense deixar ningú
Lagos Bau (director d’Ecovidre), Pe- Mayte Martínez Bueno (sòcia a Ta- enrere.
300 executius recolzen la tra Axdorff (CEO i CSO a IKEA Ibéri- lengo), Raimon Cortada (CEO a Vi- Europa està vivint una època con-
iniciativa, més de 30 operen ca/IKEA), Guillaume Duverdier tae Health Innovation), José Ignacio vulsa i inestable, cada vegada més Per construir una Europa soste-
a Espanya (president executiu a Heineken Es- Sánchez Galán (president i conse- difícil, amb grans desafiaments nibleésnecessàrialacol·laboració
paña), Ricardo Doehner (CEO de ller delegat d’Iberdrola) o Gabriel com la igualtat en la inserció dels de cada player, amb un paper
Una iniciativa que pre- Campofrio Food Group), Jacques Escarrer Jaume (director executiu mercats, la discriminació o els pri- constructiu i complint amb les
tén anar més Reber (director general de Nestlé de Meliá Hotels International). Tam- vilegis comercials.El New Deal For responsabilitats i el compromís,
en- España), Marcos González Morales bé en seran part i participaran en el Europe o Nou Acord per a Europa una unió que doni l’energia sufi-
busca aconseguir una visió com- cient per lluitar per millorar el fu-
(fundador de Corresponsables), partida i sostenible. Els acords que tur europeu.

Fonaments

Els principals
objectius
del manifest

* Accelerar la transformació involucrant l’economia,
i impulsar la competitivitat l’ecologia i les necessitats
global abordant el canvi socials, maximitzant la
climàtic i millorant la creació de valor per a la
inclusió social. societat.

* Participar en un * Estimular una educació El paper fonamental és cridar empresaris,
diàleg continu, crític, sòlida en totes les etapes polítics i organitzacions de la societat civil
nacional i internacional educatives i fomentar a participar-hi i unir forces
que abordi els l’ocupabilitat i cohesió
desafiaments, i social.
desbloquejar qualsevol
oportunitat. * Augmentar la participació
social i el compromís
* Crear plataformes cívic, connectant amb
col·laboratives i models les generacions més
de finançament amb joves i augmentant el
l’objectiu d’augmentar la moviment de sostenibilitat.
innovació i aconseguir un
model econòmic més * Promoure la coherència
sostenible. política i la transparència
per obtenir un terreny
* Realitzar una transició de joc anivellat i
cap al consum sostenible sostenible.

DIJOUS EXTRA ODS 17
30 DE SETEMBRE DEL 2021
L’empresa, entre els
ODS relacionats amb
el Planeta, destaca
el seu compromís
amb els anomenats
“Ciutat i comunitats
sostenibles”,
“Producció i consum
responsable”, “Acció
pel clima”, “Vida
d’ecosistemes
terrestres” i “Vida
submarina”.

En el seu compromís Compromís i una Política de Pesca Sostenible,
amb la creació de va- per garantir el seu compromís
lor compartit, és fir- Mercadona dona el amb la sostenibilitat dels produc-
mant del Pacte Mun- tes de pesca.
dial des del 2011, ini- “Sí” a seguir cuidant
ciativa a través de la Destaca també el seu Pla d’Acció
qual l’Organització de Nacions Uni- el planeta i Reducció de les Emissions i opti-
des promou els diferents Objectius mització logística, amb fets com la
de Desenvolupament Sostenible a La companyia de supermercats físics seva aposta pel transport sosteni-
(ODS). i de venda en línia és conscient de la seva ble, amb una flota que compta amb
capacitat com a empresa per contribuir al 96 camions propulsats amb gas
Per això, i en el marc del seu mo- desenvolupament social dels entorns on té natural liquat; els més de 1.400
del de negoci sostenible i respon- presència i dona el “Sí” a seguir cuidant el planeta. punts recàrrega per a vehicles
sable, treballa per donar resposta a elèctrics repartits per les seves
les necessitats plantejades per mentació de la seva Estratègia Estratègia 6.25 sidus plàstics. Per arribar a totes instal·lacions, xifra que suposa
aquells ODS en els quals més in- 6.25, que consta d’una sèrie de me- Mercadona les fites que formen aquesta estra- que 1 de cada 6 punts d’Espanya
flueix l’impacte de la seva activitat, sures que es concreten en 6 ac- tègia, Mercadona té previst inver- estan a Mercadona; o bé, l’aposta
a través de nombroses accions que, cions a realitzar d’aquí al 2025, i implementa una tir més de 140 milions d’euros en per energies renovables, on la
en conjunt, contribueixen a la con- que estan encaminades a la reduc- sèrie de mesures els pròxims quatre anys. companyia va instal·lar 8 plaques
secució d’aquests objectius. ció del plàstic i a l’adequada gestió per a la reducció de solars en algunes de les seves bo-
dels seus residus, per, en la data plàstic i la gestió Així mateix, amb l’objectiu de fo- tigues el 2020, i que preveu
Entre els ODS relacionats amb el prevista, reduir un 25% el plàstic mentar una producció responsa- instal·lar-ne 36 més al llarg
planeta, destaca el seu compromís en els seus lineals, utilitzar enva- de residus ble, tant proveïdors com Mercado- d’aquest any.
pels anomenats “Ciutat i comuni- sos reciclables i reciclar tots els re- na, porten a terme la Política co-
tats sostenibles”, “Producció i con- mercial SPB (Sempre Preus Baixos) Aliances relacionades amb
sum responsable”, “Acció pel cli- l’Economia Circular
ma”, “Vida d’ecosistemes terres-
tres” i “Vida submarina”. Per arribar Mercadona forma part del grup
a tots ells, la companyia manté un d’empreses fundadores de la Pla-
compromís ple amb la protecció taforma ‘Economia Circular en Ac-
del medi ambient, l’aprofitament ció’, que persegueix el desenvolu-
eficient dels recursos naturals i pament de projectes, productes,
l’Economia Circular. sistemes i estratègies que contri-
bueixin a impulsar el model
En aquest sentit, desenvolupa d’Economia Circular a Espanya,
un Sistema de Gestió Mediam- generant ocupació i inversió. El
biental propi per millorar la logís- 2020, Mercadona ha constituït jun-
tica i reduir el consum de recursos tament amb la Universitat Pom-
i la generació de residus com a part peu Fabra Barcelona School of Ma-
d’un compromís per construir una nagement (UPF) la ‘Càtedra Merca-
cadena agroalimentària sosteni- dona d’Economia Circular’.
ble. A més, porta a terme la imple-

18 EXTRA ODS DIJOUS
30 DE SETEMBRE DEL 2021
MOTIVA L’EQUIP DoGoodPeople
Play&Go Experience
Ludificació per Habitat Games
implantar els ODS
en una empresa

La millor manera d’implementar hàbits és a través dels jocs.
Com que independentment de l’edat, jugar està vinculat al
plaer i a la diversió, hi ha dotzenes d’empreses que han
decidit marcar la ruta dels ODS fent que els treballadors se
sentin motivats i concernits mitjançant tècniques
entretingudes i amenes.

TEXT Atala Martín

T anta és la demanda ment pel seu esforç. Finalment, les, que va tenir una gran acceptació què els seus efectes ens permeten l’app permeten conèixer la quantitat
d’aquestes tècniques s’obtenen unes mètriques per a entre els participants. Aquest joc alinear diferents departaments de quilòmetres recorreguts pels
que ja hi ha terceres em- l’EINF i la memòria de sostenibilitat aposta per aprofundir en el missatge d’una empresa creant objectius com- usuaris i els minuts recorreguts ca-
preses que exploten i la plataforma aporta un informe no de l’Agenda 2030, però amb una partits per ajudar a augmentar la in- da dia.
aquesta necessitat financer amb dades de l’impacte dinàmica de joc més senzilla: el joc teracció entre els empleats. A més a
creant plans per introduir els em- tangible i intangible de cadascun conté 186 cartes úniques, cadascuna més, per a les petites empreses, es 2.- Econòmic: la inversió de les or-
pleats en els ODS de l’agenda 2030. dels reptes realitzats: litres d’aigua associada a les metes específiques tracta d’una gran oportunitat per- ganitzacions es rendibilitza a través
És el cas de DoGoodPeople. Per fer- estalviats, Kg de residus, C02… dels ODS, i pot jugar-se en quatre mo- què en general, tenen menys rigide- del compliment d’uns objectius de
ho possible, l’empresa en qüestió ha dalitats diferents, en què hi poden sa a l’hora d’implementar protocols. descàrregues i ús; a més totes les ac-
d’elegir els reptes que completaran Dinamitzar els processos d’ODS participar fins a vuit jugadors o cions s’avaluen a través de mètriques
els seus usuaris en base a l’EINF (Es- no és un tema menor i per això es co- equips. Com tot joc, aquest va neces- Un altre exemple és Play&go ex- definides. Es fomenta la visita als pe-
tat d’Informació No Financera) de la mença per la conscienciació. Jugar sitar una narrativa d’impacte cohe- perience, una aplicació que fomenta tits negocis que ofereixen regals, i
seva organització i l’estàndard a se- implica emocions. Al Panamà i en- rent. Amb l’ànim d’estar alineats el desenvolupament sostenible, en- se’ls dona més visibilitat als mòbils
guir. La plataforma proposa reptes mig de la pandèmia es va crear, Ha- amb el propòsit elevat que el convo- tès com un desenvolupament equi- dels usuaris.
per a tots els ODS i per als principals bitat Games, que té com a objectiu ca, va ser fabricat a partir de mate- librat en totes les seves dimensions:
estàndards. Els usuaris també po- promoure el pensament ecològic i la rials 99% reciclats, les seves regles 3.- Social: no es fan distincions de
dran augmentar els seus reptes sos- cultura de la sostenibilitat. A Habi- estan impreses als laterals de la cap- 1.- Mediambiental: fomenta la cap tipus entre els usuaris. A més, al
tenibles i inspirar altres companys; tat Games, “hem convertit els jocs en sa per estalviar material i, a més, el mobilitat sostenible en el territori, fomentar la mobilitat també fan que
els reptes es validen per fotos o re- una oportunitat per generar trans- fabricant és una Empresa Certifica- fent que els visitants es desplacin es vertebri el territori i es descentra-
flexions que compartiran els usua- formació social perquè volem gene- da Pertanyent a Dones pel Women’s caminant d’un lloc a l’altre. Només litzin les visites, fent que es recorrin
ris en un mur social i privat a l’app; rar alt impacte. Pensem primer en el Business Enterprise National Coun- es poden trobar els recursos i com- diverses zones per fomentar-ne la vi-
per cada repte completat els usuaris benefici que es crea i després en el cil (WBENC) dels Estats Units. plir els objectius del joc si s’acudeix sibilitat.
rebran punts que podran donar-se a marge que es genera”, explica Raúl als llocs assenyalats i, per geoloca-
projectes benèfics, també configu- Chang, cocreador de Jocs a Habitat Per a la consultora Deloitte, acon- lització, es comprova que així ha si- 4.- Participativa: implica tots els
rables i per cada punt donat els usua- Games. El 2019, Habitat Games va seguir que tota una organització gut. Això implica que els visitants sectors de la societat, des de la inicia-
ris es posicionaran en el rànquing i llançar el seu concepte de GameRo- s’enfoqui cap a programes que esti- no utilitzen vehicles contaminants i tiva privada, a través de la compra o
podran obtenir premis i reconeixe- om. Aquí va debutar la primera ver- mulin l’aprenentatge permanent, és s’evita la generació de contaminació patrocini, així com les PIMES que
sió prototip de 2030 Objetivos Globa- possible gràcies a la ludificació per- de l’aire (diòxid de carboni i acústi- ofereixen regals, fins a
ca). A més a més, les mètriques de l’administració pública, que con-
tracta aquesta eina o bé la recolza.

DIJOUS EXTRA ODS 19
30 DE SETEMBRE DEL 2021

Contingut ofert per

Aqualia

L’expansió de la Covid-19 va posar en relleu la importància de rentar-se les mans. No es tracta
només de mantenir uns hàbits mínims d’higiene, sinó d’una mesura efectiva per prevenir

malalties i salvar vides. No obstant, milions de persones al món no tenen infraestructures que
els permetin portar a terme aquest senzill gest, una situació que Nacions Unides
es va comprometre a revertir a través de l’ODS 6, Aigua neta i sanejament

Sis mesures
per impulsar l’ODS 6

E l 25 de setembre del 2015 es Infraestructures 3. Invertir en investigació
van fer públics els 17 Objec-
tius de Desenvolupament Menys Modernitzar i reconvertir les indústries
Sostenible (ODS) de l’ONU. contaminació sota criteris de sostenibilitat i adoptar
Sis anys després i malgrat el tecnologies i processos nets resulta
camí avançat, el compliment de l’ODS6 imprescindible. Els avenços en R+D+i

–Aigua neta i sanejament– segueix estant permeten optimitzar tractaments,
reduir el consum energètic i des-
lluny d’assolir-se. envolupar una gestió eficient i
sostenible amb el medi
Amb la seva feina diària en cente- Aliances ambient.

nars de municipis espanyols, Aqua- 4. Acabar amb la
sobreexplotació
lia, empresa especialitzada en la dels recursos

gestió del cicle integral de l’aigua, L’escassetat d’aigua afecta
més del 40% del total de la
contribueix a fer realitat els com- població mundial i es pre-
veu que aquest percentat-
promisos d’aquest ODS. A con- ge encara augmenti en
l’escenari d’emergència
tinuació es plantegen sis claus climàtica en el qual ens tro-
bem. Abans de l’any 2030,
per impulsar el compliment de AIGUA NETA l’objectiu és augmentar l’ús
I SANEJAMENT eficient dels recursos hídrics i
l’ODS 6 i de la resta dels punts assegurar la sostenibilitat de
l’extracció i el proveïment
de l’Agenda 2030 i aconseguir d’aigua dolça.

així un món més just i 5. Conscienciar per
col·laborar
sostenible. Concienciació Investigació
Fent un ús responsable dels recursos,
1. Millorar les Davant tots podem contribuir activament a re-
infraestructures l’escassetat duir la petjada hídrica. Estalviar aigua a
hídrica la dutxa o no rebutjar tovalloletes o al-
El disseny i desenvolupament tres elements inapropiats pel vàter són
de tot tipus d’infraestructures dos exemples de com podem contri-
hidràuliques (plantes de tracta- buir a la consecució de l’Agenda 2030
mentd’aiguapotable,instal·lacions des de casa nostra.
de dessalació d’aigua de mar i salo-
bre o plantes depuradores i de reuti- 6. Establir aliances
lització d’aigües) és fonamental en
aquest punt. Tot i que encara hi ha molt Ampliar la cooperació internacional,
per fer, també hi ha motius per a construir ponts entre governs, empre-
l’optimisme: entre el 1990 i el 2015, la ses especialitzades i ciutadans resulta
proporció de població mundial que uti- imprescindible per poder millorar el
litzava una font millorada d’aigua pota- tractament de les aigües, optimitzar els
ble va passar del 76% al 90%. recursos i garantir l’accés global i just a
un dret fonamental.
2. Serveis de sanejament Sis anys després,
per a tothom malgrat el camí avançat,
el compliment de l’ODS6
Quan l’aigua no es tracta o està contami- –Aigua neta i sanejament–
nada, es multiplica el nombre de malal- segueix estant lluny d’assolir-se.
ties. Al món, 3 de cada 10 persones no te-
nen accés a serveis d’aigua potable se-
gurs i 6 de cada 10 instal·lacions de
sanejament no es gestionen bé. Per
aquest motiu resulta urgent dotar
d’accés a serveis de sanejament a tota la
població i posar fi a la pràctica de la defe-
cació a l’aire lliure.

20 EXTRA ODS DIJOUS
30 DE SETEMBRE DEL 2021

Les empreses d’energia
solar busquen construir
un món 100% sostenible.
Al capdavant d’aquesta
voluntat, Holaluz vol con-
vertir cada m2 de teulada
en energia per a tots amb
la Revolució de les Teula-
des,alaqualjas’hansumat
més de 350.000 persones.
La companyia s’encarrega
de tot, des d’elaborar un
estudi personalitzat fins al
muntatge de la instal·lació
de les plaques solars, la
seva legalització i la gestió
dels excedents d’energia.

Holaluz

El compromís d’Holaluz
amb els ODS per al 2030

a L’èxit dels ODS impulsats per l’ONU exigeix la implicació conjunta de governs, societat civil i
empreses responsables i compromeses amb el benestar de les persones i el planeta

El setembre de l’any cats per l’ONU, Holaluz contribueix de Objectiu 3. Salut i benestar Objectiu 9. Indústria, energètica europea a obtenir la “B
2015, els Estats Mem- manera especial a la consecució de innovació i infraestructura Corp” Certificació, l’única certifica-
bres de l’ONU van fir- nou. A través del seu servei i la seva forma ció que mesura el rendiment so-
mar un acord universal de treballar al costat de clients i em- Holaluz innova constantment en cial i ambiental d’una empresa.
per posar fi a la po- Objectiu 7: Energia assequi- preses proveïdores. el mercat i té un model de negoci
bresa, protegir el pla- ble i no contaminant revolucionari en si mateix, gràcies Objectiu 17. Aliances
neta i garantir que totes les perso- Objectiu 5. Igualtat a l’ús de les dades i la tecnologia. per aconseguir els objectius
nes disfrutin de pau i prosperitat el L’energia és una dels grans causants de gènere
2030. Aquest acord compta amb 17 del canvi climàtic i representa al voltant Objectiu 11. Ciutats i Gràcies a la feina constant amb
Objectius de Desenvolupament Sos- del 60% de les emissions mundials de Promovent l’equitat (51.4% de dones a comunitats sostenibles institucions públiques i sense fins
tenible (ODS) i amb ells es pretén mi- gasos d’efecte hivernacle. Més del 40% la seva plantilla), reconeixent i visua- de lucre per aconseguir un plane-
llorar la situació de les persones i el de la població depèn de combustibles litzant la seva feina i facilitant la conci- Gràcies a la comercialització ta 100% renovable.
planeta. insalubres per cuinar. I una de cada set liació familiar amb guarderia a d’energia verda, l’autoconsum
persones encara no té accés a l’oficina i activitats per a les filles i fills i l’impuls de la generació distri- Els ODS van substituir els Ob-
Uns objectius tan ambiciosos com l’electricitat. en èpoques no lectives. buïda. jectius de Desenvolupament del
necessaris per als quals es necessita Mil·lenni (ODM), amb els quals es
no només el suport governamental, És urgent lluitar per canviar com Després d’avançar-se a la normati- Objectiu 12. Producció i va emprendre el 2000 una iniciati-
sinó també el compromís i la implica- més aviat millor aquestes dades. Si va de baixa parental oferint un per- consum responsables va mundial per abordar la indigni-
ció de tots els ciutadans i del sector volem assolir aquest Objectiu de Des- mís igualitari, a poc a poc Holaluz es- tat de la pobresa. Des d’aleshores,
privat. envolupament Sostenible per al 2030, tà posant el seu granet de sorra per Mitjançant la compra a prosumi- s’han fet grans avenços, tot i que
és necessari invertir en fonts d’energia aconseguir trencar els estereotips tra- dors i productors independents, encara queda molt per fer per
¿Què fa Holaluz per als neta, com la solar i l’eòlica, i millorar la dicionals, variar els rols parentals i Holaluz assegura un 100% de sub- deixar un planeta millor a les ge-
Objectius de productivitat energètica. equilibrar les oportunitats laborals. ministrament d’energia neta a tots neracions futures. El 39% de
Desenvolupament els seus clients sense generar l’energia que s’ha consumit a Es-
Sostenible? Cap a la conquista Objectiu 8. Treball emissions de CO2 i contribuint a la panya els últims anys ha estat re-
dels Objectius de decent i creixement lluita contra el canvi climàtic. novable. Amb la Revolució de les
El paper de les empreses és fonamen- Desenvolupament econòmic Teulades, s’espera duplicar les da-
tal en la construcció d’un món més Sostenible Objectiu 13. Acció des en poc temps… i finalment
sostenible i, per això, han de pensar La companyia d’energia solar col·loca pel clima aconseguir un planeta gestionat
de quina manera poden contribuir a A més d’aquest Objectiu de Desenvo- les persones al centre de les decisions per energia verda en la seva totali-
canviar-lo. Dels disset Objectius de lupament Sostenible, Holaluz treballa i defensa la importància de l’equilibri Tota la seva electricitat subminis- tat. ¡El 100% és només qüestió de
Desenvolupament Sostenible mar- amb tossuderia en la consecució entre l’àmbit laboral i el personal, amb trada prové d’un origen renovable temps!
d’uns altres vuit. horaris flexibles que aporten autono- (certificats amb GDO-Garanties
mia i la llibertat de distribuir el temps. d’Origen) i és la primera empresa