EL PERIODICO 31-MAYO CATALAN

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. DIUMENGE el Periódico 51
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping. 31 DE MAIG DEL 2020

programació tv

els suggeriments els esports

A PROPÓSITO DE sv El objetivo Calma IN-TENSA No pot ser! Gladbach-Union Berlin

Últims nominats Ingrés mínim vital, Un homenatge MIT: fabricant Futbol 3 15.30 MOVISTAR LIGA
a la recta final totes les claus als afectats el futur DE CAMPEONES

22.00 TELE 5 21.00 LA SEXTA 22.00 TV-3 22.20 TV-3 El Gladbach va recuperar la quarta
plaça de la classificació després
Sonsoles Ónega es posa al cap- Ana Pastor entrevista el ministre Reportatge que pretén ser un ho- El programa s’endinsa en un dels d’empatar davant del Werder Bre-
davant d’aquest especial de Su- d’Inclusió, Seguretat Social i Migra- menatge a tots aquells que han epicentres de la innovació tecno- men, mentre l’Union Berlin arriba
pervivientes, en el qual es repassa cions, José Luis Escrivá, amb qui mort per la COVID-19, i també a lògica mundial, el MIT a Boston, després d’empatar davant del
la recta final del programa, amb tracta el tema de l’ingrés mínim vital les persones que han lluitat contra Massachusetts. Es recorren els Mainz, trencant una ratxa de tres
Hugo Serra i Jorge Pérez com a per a les famílies més vulnerables, aquesta pandèmia i a les moltes seus passadissos i laboratoris derrotes consecutives.
últims nominats, i Rocío Flores i a qui beneficiarà, quins són els re- que encara ho segueixen fent dia d’idees de la mà de catalans que
Ana María Aldón com a finalistes. quisits i com es costejarà. a dia. viuen i treballen en aquest institut. Paderborn-Dortmund

Futbol 3 18.00 MOVISTAR LIGA
DE CAMPEONES

El modestíssim Paderborn se se-
gueix aferrant a la permanència, tot
i que cada vegada veu més lluny la
salvació. El Dortmund, per la seva
banda, va patir una enorme decep-
ció la jornada passada que el pot
haver allunyat de la lluita pel títol.

les pel·lícules Informació televisiva elaborada per OneData / [email protected]

Som el que marcada per l’arribada a les Índies Serenity
perseguim dels conqueridors espanyols, una
expedició formada per un grup de 22.00 TVE-1 //
Oro trenta homes i dues dones s’inter- Ciència ficció EEE
nen a la selva amazònica a la re-
22.10 ANTENA 3 // cerca del mític El Dorado, una ciu- Direcció: Joss Whedon Actors: Nathan
Aventures EEE tat que es creia completament feta Fillion (foto), Summer Glau, Gina Torres,
d’aquest preuat metall. Amb la in- Alan Tudyk País: EUA (2005) 119 minuts
Direcció: Agustín Díaz Yanes Actors: tenció de sortir de la misèria en què
Jose Coronado (foto), Raúl Arévalo, Óscar viuen al seu país natal, i aconseguir 3Any 2057. Després de lluitar en el
Jaenada País: Espanya (2017) 103 minuts riqueses, glòria i fortuna, aquest bàndol perdedor durant la guerra ci-
grup d’aventurers viu un èpic viat- vil galàctica, el Mal sobreviu a base
3Finals de segle XVI. En una època ge carregat de pors, perills, crueltat de petites il·legalitats. A més, és el
i foscor. capità de la Serenity, una nau de
transport de passatgers.

El acecho Las ovejas no Killers
pierden el tren
22.00 BETEVÉ // Drama EEE 23.35 TVE-1 // Acció EE
22.30 LA 2 // Comèdia EE
Direcció: Philippe Condroyer Actors: Direcció: Robert Luketic Actors: Ashton
Jean-Louis Trintignant (foto), Valérie Direcció: Álvaro Fernández Armero Kutcher, Katherine Heigl, Tom Selleck
Lagrange País: França (1967) 80 minuts Actors: Raúl Arévalo (foto), Inma Cuesta País: EUA (2010) 100 minuts
País: Espanya (2014) 103 minuts
3El Julius arriba a Espanya acompa- 3Spencer és un superagent secret
nyat del seu nebot i d’un amic per 3La Luisa i l’Alberto s’han vist abo- del govern amb llicència per matar
a trobar el comandant de les SS cats a anar-se’n a viure al camp, que decideix abandonar el seu treball
Schmidt. L’home va torturar el seu però la idíl·lica vida rural de segui- quan troba la dona dels seus somnis
germà fins matar-lo en un camp de da comença a mostrar la seva cara i es casa amb ella. Però la felicitat
concentració i ara viu camuflat com menys amable. A més, la Luisa vol dura poc, ja que han posat preu al
a arquitecte. tenir un segon fill tant sí com no. seu cap.

El señor de los anillos: El gran cop Secretos detrás
La comunidad del anillo de la puerta
15.50 TV-3 // Acció EEE
15.30 NEOX // 16.00 ANTENA 3 // Intriga EE
Ciència ficció EEEE Direcció: Brett Ratner Actors: Pierce
Brosnan (foto), Salma Hayek, Woody Direcció: Doug Campbell Actors: Patty
Direcció: Peter Jackson Actors: Harrelson País: EUA (2004) 97 minuts McCormack, Angie Patterson, Violet Hicks
Elijah Wood (foto), Ian McKellen, Viggo País: EUA (2018) 86 minuts
Mortensen País: EUA (2001) 178 minuts 3L’expert lladre Max Burdett, rei de
les coartades, es retira en una illa al 3La Maggie, una mare recentment
3A la Terra Mitjana, el senyor fosc costat de la seva bella sòcia, la Lola. separada del seu marit, es muda amb
Sauron va ordenar als elfs que for- L’Stan, un agent de l’FBI que intenta la seva filla a una nova llar amb inten-
gessin els grans anells de poder. capturar-lo, està convençut que el ció de refer la seva vida. Al costat de
Però també va forjar en secret l’anell delinqüent prepara el seu últim gran la seva casa nova viu una dona gran
únic, que té el poder d’esclavitzar. cop. amb la qual aviat entaulen relació.

El bueno, el feo y el malo Thelma & Louise Astèrix.
La residència dels déus
17.10 PARAMOUNT // 17.25 CUATRO // Drama EEE
Western EEEE 20.05 EL 33 //
Direcció: Ridley Scott Actors: Susan Animació EEE
Direcció: Sergio Leone Actors: Clint Sarandon (foto), Geena Davis, Harvey Keite
Eastwood (foto), Lee Van Cleef, Aldo Giuffrè País: EUA (1991) 130 minuts Direcció: Louis Clichy, Alexandre Astier
País: Itàlia-Espanya (1966) 155 minuts País: França (2014) 85 minuts
3La Thelma és una mestressa de
3Tres caça-recompenses uneixen les casa convencional, la Louise treballa 3Any 50 aC. La Gàl·lia està ocupada
seves forces amb un propòsit: trobar com a cambrera en una cafeteria, i pels romans, excepte un llogaret po-
un tresor que cap dels tres pot lo- juntes se’n van de viatge durant tres blat per gals irreductibles que encara
calitzar sense l’ajuda dels altres. No dies. No obstant això, una trobada resisteix davant l’invasor. Exasperat
obstant això, un cop trobat intenten amb un violador potencial, borratxo i per la situació, Juli Cèsar decideix
matar els seus oponents. malparlat, canvia les seves vides. canviar de tàctica.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

elPeriódico El Periódico de Catalunya, SL. Tel: 93 265 53 53. Subscripcions i atenció al lector: 93 222 27 22. Atenció al punt de venda: 93 222 56 66. El Periódico de Catalunya, SL. es reserva tots
els drets sobre els continguts d’EL PERIÓDICO, els suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans de comunicació,
totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita. Difusió controlada per l’OJD. Any XLII. Número 14.877. ISSN 1578-746X. D.L.: B 36.860 - 1978

ASSUMPTES Sandro Rosell Empresari i expresident del Barça — Ha patit. ¿Ha fet patir?
PROPIS — He intentat no fer mal a ningú. Des
JOAN CORTADELLAS que vaig presidir el Barça és veritat que
NÚRIA genero odi, i no sé per què.

Navarro — L’equip de Joan Laporta li va fer viure
moments amargs.
Una jutge –Carmen Lamela–, 645 dies «Llibertat és — Quan agafes les regnes d’una entitat
en presó preventiva per presumpte de- estar tancat sol esportiva, si l’administració anterior ha
licte econòmic, 13 peticions de llibertat en un lavabo» deixat el club en pèrdues, estàs obligat
denegades, 10 llibretes de memòries, per llei a presentar a l’assemblea una ac-
uns dos milions d’euros (estimats) de ció de responsabilitat. Vaig avisar que hi
l’Estat invertits en el seu assetjament, votaria en blanc i vaig donar motius per
més d’un milió en minutes d’advocats posicionar-s’hi a favor i en contra.
fins a l’absolució. Sandro Rosell (Barcelo-
na, 1964), empresari, expresident del — Amb la independència li passa el ma-
Barça, independentista només de cor, teix. Juga al sí, però no.
dona compte de tot a Una forta abraçada — Soc independentista. Dit això, un em-
(Rosa dels Vents), els beneficis del qual presari com jo paga un 70% d’impostos
aniran al pare Paulino, el capellà culer i, a canvi, no rep el que rebria a Suècia.
de Soto del Real. Quan sento «que els que més guanyen
paguin més», penso: «¿Més del 70%?».
— ¿Què ha sigut tot això? Com segueixi així, els empresaris se
— Una vendetta. Qui la comença és una n’aniran de Catalunya.
sola persona, capaç de mobilitzar les
clavegueres de l’Estat. I una vegada po- — ¿Ha pensat a anar-se’n?
sa la roda en marxa, en un ambient — Tot i que això es tornarà inhabitable,
propici, s’hi sumen d’altres, que no ne- encara no. Sí que vull empadronar-me a
cessàriament tenen per què haver-hi Corçà [Baix Empordà], on més temps
afegit gasolina. passo des de la sortida de presó.

— Ho té tot molt clar, veig. — La seva dona, Marta [Pineda], diu que
— Tinc un quadro sinòptic que ocupa vostè li agrada més ara.
un DIN A3. Si admeten a tràmit la que- — Estic més tranquil. Em surten oportu-
rella que li he posat a la jutge Lamela, nitats de negoci i dic: «¡Bah, me’n vaig a
hauran d’obrir una investigació inter- l’hort!». Em quedo embadalit contem-
na; i si l’obren, haurà d’explicar per plant les orenetes, una cosa que abans
què ha prevaricat en contra meu i a fa- era impossible.
vor de Mediapro.
— Jordi Cuixart també mirava ocells a
— ¿No deu tenir mania persecutòria? Soto del Real.
— Tinc molta informació. ¿Sap d’on? De —La seva estada a la presó també és in-
dins de la presó. Polítics i empresaris comprensible. Jo diria que soc més espiri-
de categoria que eren a Soto del Real tual. A Esade em vaig convertir en un tau-
parlaven de tot. Deien: «En aquesta reu- ró [riu], però ara tinc molt present el Cos-
nió hi havia tal persona, i li van donar ta i Llobera, l’escola que em va educar en
tal concessió». la solidaritat. M’emociona la bondat, la
gent com el pare Paulino, que fa 26 anys
— Va compartir barrots amb Rodrigo Ra- que va a Soto del Real, un lloc de merda.
to, Luis Bárcenas, Ignacio González...
— I 6.500 quilòmetres de voltes al pati — Tot i així, va estar pitjor a Brians.
donen per a moltes xerrades. Vaig lli- — Jo esperava ser rebut com Braveheart,
gar caps. i no. A Soto era respectat –el Presi em de-
ien–, i aquí, només un empresari cor-
— Falten les proves. rupte. A Catalunya no està ben vist tenir
— L’única manera d’aconseguir-les és po- un cert patrimoni.
sant detectius privats, o provocar que ho
faci d’ofici qui ho ha de fer. Malgrat que — ¿S’ha tornat més frugal?
m’han acusat d’espiar correus, mai he — En tot el que sigui per disfrutar amb
espiat ningú, ni he ordenat a ningú que la família i els amics, vaig més a sac.
ho faci. Estic tranquil·líssim, com ho es- M’he tornat més auster en el que no és
tava per l’assumpte del Brasil, el fetge vital. A la presó em vaig adonar que vi-
d’Éric Abidal i el tema de Neymar. via en una bombolla.

— En el seu llibre hi ballen noms. ¿Hi apa- — ¿Què és la llibertat?
reix el causant del seu infortuni? — És estar tancat sol al lavabo, és pren-
— [...]. dre’t una cervesa gelada quan tens set,
és un ou ferrat, és abraçar a qui estimes
quan vols. H

Entrevista a Han fomentat l’entrenament on line que ja teníem a Lou nos les mans contínuament amb gel Creant Oportunitats 14877
a distància durant el con- Trainers, i que evident- hidroalcohòlic.
SERGIO LOU finament? ment ha crescut exponencialment. -¿Quins reptes empresarials es
-Sí, des del primer moment vam -A nivell econòmic, ¿com ha planteja per als pròxims anys?
Fundador i director de Lou Trainers. iniciar el contacte diari te- -¿Com preveuen que serà la gestionat la situació?
lemàtic amb els nostres tornada a la normalitat? -Continuar el creixement de la
“L’entrenament clients per veure les seves -Vam haver de sol·licitar un ER- xarxa d’entrenadors NaturFit, que
‘on line’ ha crescut necessitats i adaptar les -Creiem que serà lenta, sobretot TO per força major, i, encara que és la nostra línia d’entrenaments
de manera clara” sessions al seu domicili. pel respecte que molts clients pu- hem baixat la nostra facturació, de per a grups a l’aire lliure. I,
Per fer-ho vam aprofitar guin tenir per la proximitat amb els moment no hem hagut de demanar paral·lelament, consolidar la nostra
Els entrenadors personals per la metodologia entrenadors. Amb els que ja estem més finançament. Això sí, comptem clientela d’Entrenament Personal, el
de Lou Trainers s’adapten al i instruments treballant presencialment en la fase amb un crèdit obert amb BBVA per nostre servei top com a empresa.
confinament i la desescalada d’entrenaments 1, tractem de mantenir més distàn- utilitzar quan desenvolupem algun
cia per utilitzar la mascareta tan poc projecte, que podem sol·licitar fà-
temps com sigui possible i rentar- cilment a través de l’app.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

GETTY IMAGES

més

31.05.2020

EL MÓN POST-COVID / 10

El virus
reseteja
la moda

L’impacte de l’epidèmia
col·lapsa una indústria

en què es clama per
aturar el carrusel

de desfilades,
rebaixes i consum,
i obliga a canviar
la manera de vendre.

REGLES NOVES.
La ‘influencer’ Gitta
Banko llueix una

pantalla en un reinici
de temporada
en què en la moda
es clama per un nou
model de negoci.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

2 31 DE MAIG DEL 2020
més Periódico

EL MÓN POST-COVID / 10

Obriu pas a la

‘slow fashion’

Adeu al frenesí de desfilades, tendències, rebaixes i peces d’un sol ús. En col·lapse per l’epidèmia,
dissenyadors i industrials reclamen una indústria menys depredadora amb el planeta i els treballadors.

PER NOELIA SASTRE

L amodaestàinevi- dent francès, Emmanuel Macron, impulsar una carta oberta EL FUTUR seguit el camí imposat: un mí-
tablement con- havia encarregat al de Kering, (amb 300 firmes com Rodarte o nim de quatre col·leccions a
François-Henri Pinault. «Queden Donna Karan), en què dema- Sostenible l’any, novetats constants com en
nectada amb cada nen dues desfilades a l’any, en- y digital el low cost i espectaculars desfila-
11 anys per aturar la crisi climàtica trega de col·leccions a botiga des per destacar a les xarxes.
temps. No només que ofereixin novetat, però Tambélapremsa
abans que sigui irreversible i el també temps per crear desig; especialitzadahauràdeser El coronavirus ha deixat en
en reflecteix l’es- rebaixes només al gener i al ju- méscreativa.«Totsensom fallida marques i grans magat-
sector està disposat a assumir la se- liol; processos més sostenibles responsables.¿Comcanviemel zems. Ha generat milions de
perit, sinó que va responsabilitat», anunciaven, (menys viatges, teixits, inven- sistemasinoésdesdedins? pèrdues en estoc. Ha desqua-
amb mesures considerades de tari i productes innecessaris). Peròseràdifícil,perquèelluxe drat la cadena de producció i
canvia i es desen- rentat d’imatge pels ecologistes. segueixelsmateixosesquemes subministrament. I és evident
També Westminster ha posat en Revolució en marxa quelamodaràpida.Nohiha que s’imposa un consum més
volupa amb aquests, com un re- marxa un comitè per acabar amb millorcampanyaqueles sostenible, fabricar més a prop,
el malbaratament: al país euro- Al dissenyador belga el va se- suposadesbonesaccionsde treballar, en definitiva, com la
llotge sensible i precís», diu An- peu que més roba consumeix, guir Tim Blanks, editor de la in- caritat,encaraquefinancin majoria dels 74 membres de
drew Bolton, comissari del Cos- més d’un milió de tones, per va- fluent Business of Fashion, amb la l’economiaxinesaino l’Associació de Creadors de Mo-
tume Institute del Metropoli- lor de 140 milions de lliures, aca- iniciativa #rewiringfashion. l’espanyola.Unaltreproblema da d’Espanya (ACME).
tan de Nova York, sobre l’expo- ben cada any a l’abocador. ésqueaquílapremsademoda
sició About time: fahion and durati- «Tots tenen clar que el futur és la noesvalora,perquèestà Pèrdues milionàries
on, que celebrarà el 150è aniver- Empeses per la bandera de associadaaladonaiesqualifica
sari del museu amb peces que la responsabilitat social, que col·laboració, no la competició. devàcua.AlsEUA,Anna «La moda ràpida adopta el llen-
mostraran la naturalesa lineal i Wintourajudalaindústria,
cíclica de la moda. I es tancarà «La moda Així comencen les revolucions». pencadevalent.Jahanrecaptat guatge dels que fem moda lenta.
amb una selecció del 2020 per ràpida adopta El seu manifest ja compta amb cincmilionsdedòlars»,diu
debatre sobre sostenibilitat, el llenguatge 1.600 suports, com Missoni o RafaelRodríguez,periodistai Aquesta és la meva forma de vi-
traçabilitat, longevitat i altres dels que fem moda Isabel Marant. Entre les propos- professordeculturavisual.
temes ètics que enllacen amb la lenta», denuncia tes: reordenar el calendari de da des del 1996. Ara se li ha posat
pròxima dècada. Quan s’inau- Juan Duyos presentacions per acostar-se a PilarRiaño,demodaes.es, nom i a tot li diuen sostenible, pe-
guri, el 29 d’octubre, ja sabrem l’arribada a botiga, evitant les recordaquelasostenibilitatésa
una mica més sobre els canvis tota empresa necessita enarbo- còpies i la pèrdua d’interès dels l’agendadesdel’ensorramenta rò el cotó ecològic és un eufemis-
que deixa aquesta pandèmia. rar avui, els gegants de la mo- clients; desfilades mixtes i amb RanaPlazael2013aBangla
Perquè aquest any, a més de da ràpida publiquen a les webs format lliure en què es pugui Desh,quevacausar1.130morts. me i la roba d’un sol ús asseca
dècada, estrenem un món ple els països on fabriquen, la comprar en el moment; opti- «L’altamodahodemana,però
d’interrogants. I des de la moda petjada hídrica, les etiquetes mitzar la potència del terreny elsquemésinverteixenenR+D rius. Reflexionem sobre aquest
demanen parar, resetejar, tor- de cotó orgànic i fibres de pro- digital, i cancel·lar el Black Fri- sónelsgransdistribuïdors;
nar a l’essència. ducció sostenible. El ritme de day i les rebaixes a meitat de sabenqueéselfutur».La ritme trasbalsat, tot i que em te-
novetats, l’obscè volum de pe- temporada. I s’hi uneixen els or- producció,diu,s’acostaràala
El debat no és nou, però el cor ces i el consum salvatge, però, ganismes que regulen el sector concamediterrània,Portugali mo que d’aquí dos anys estarem
de veus sona cada vegada més alt han de parar. El missatge és als EUA i el Regne Unit, CFDA i Europadel’Est,perònocrecque
per frenar la bogeria d’una de les clar: la moda és un gran conta- BFC, que en un comunicat con- aEspanya,tretdenínxols». igual. Els costums són forts, i l’es-
indústries més contaminants del minant que depèn del desig junt anuncien un gir del siste- TrianaAlonso,editorade
planeta: produeix el 10% de les humà per la novetat. Així que ma, en tots els àmbits. «Es gene- FashionNetwork,diuque«la tupidesa humana, inabastable»,
emissions de carboni, utilitza 1,5 les preguntes cauen sobre modaseràdigitaliomnicanal». assenyala Duyos, al capdavant
trilions de litres d’aigua a l’any aquesta indústria com un pes ra massa estoc. Cal reflexionar so- Enelnoucontext,afegeix, d’un petit atelier amb proveï-
(un texà necessita 11.800 litres, els mort. ¿Com es pot canviar la «Espanyaespotposicionarcom dors locals. «Faig roba a mida
que caben en un hidroavió que dinàmica? Dries van Noten ha bre el cicle de col·leccions, ser es- aindústriadeproximitativalor».
apaga incendis), contamina rius i aprofitat el confinament per perquè s’hereti. Les meves clien-
oceans amb rebutjos químics i mi- tratègic sobre quan i com servir
croplàstics, recorre milions de tes no tenen pressa. La mirada
quilòmetres, crema tones de pe- els productes. Fabricant menys
ces. El 2019, la pressió va arribar a s’educa i podem fer el que ens
la cimera del G-7 de Biarritz, on 66 guanyarem en creativitat, quali-
companyies de luxe i moda ràpi- proposem: recuperar les fàbri-
da (de Chanel i Prada a El Corte tat, valor i vida de les peces».
Inglés, Inditex i Mango) van fir- El canvi real, però, només ques de punt d’Igualada o el cal-
mar el fashion pact que el presi-
arribarà amb la voluntat decidi- çat al País Valencià. A Espanya
da dels gegants, tant de la moda
ràpida com del luxe. La resta ha encara no ens hem assabentat

d’una fórmula d’èxit: que la in-

dústria s’uneixi al talent».
En una primera valoració,

l’ACME va calcular pèrdues de
360 milions d’euros entre el
març i el juny. «Però seran més»,
diu la seva directora execu-
tiva, Pepa Bueno, que parla

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. 31 DE MAIG DEL 2020 3
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
més Periódico
LA VEU DEL ‘TORNAR
A COMENÇAR’. El disse- REUTERS / PIROCHKA VAN DE WOUW
nyador Dries Van Noten
(a la foto, el seu últim
xou, al febrer, a París) re-
clama dues desfilades a
l’any, delimitar les rebai-
xes i ser més sostenibles.

REUTERS / ALESSANDRO GARÓFALO MARC PAIROT

MIGUEL RIOPA

LA ICONA
DELS TEMPS.
Des que Armani
va aparèixer al fe-
brer a les desfila-
des de Milà amb
mascareta, l’estri
s’ha convertit
en la cara de
la Covid.

NOUS PROTO-
COLS. A dalt, el ta-
ller de la dissenya-
dora barcelonina
Teresa Helbig. A
l’esquerra, masca-
retes i guants al
centre logístic
d’Adolfo Domín-
guez, a Ourense.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

4 31 DE MAIG DEL 2020
més Periódico

EL MÓN POST-COVID / 10 EFE / EUTIENNE LAURENT

de problemes de liquiditat, perconstruirrelacionsméshonestes
lloguers, pagament a pro-
veïdors, casaments cancel·lats (i, amb els clients. Treballem així des
per tant, la feina d’artesans) i
col·leccions sense temps de ven- de fa 25 anys i el món sembla do-
da, que portarà a descomptes i nar-nos la raó». El que és clar,
pèrdues brutals per a aquestes pi- apunta Helbig, «és que la produc-
mes, en una indústria que repre- ció externa i barata a tercers paï-
senta el 2,9% del PIB i dona feina
a 170.000 persones a Espanya, i a sos, pensant que així construiríem
les quals el Ministeri de Cultura
proposa una línia de crèdit de un país sòlid, és un error. Hem de
fins a 780 milions d’euros.
«La natura ens està avisant. creure’ns-ho més. La moda és in-

¿Què fem quan produïm lluny? clusió, passió, tradició, innovació.

Contaminar, esclavitzar. Pregun- El futur és de les marques que

tem-nos si ens agradaria tenir ai- sàpiguen adaptar-se a aquesta

xò aquí, perquè no ho veiem, però nova realitat».
Juanjo Oliva, que produeix
existeix. Una peça d’autor no pas-
en dos tallers de Madrid, recor-
sa de moda, la utilitzen diverses da que tots som part del proble-
ma i de la solució. «Seguim re-
generacions i genera menys resi- gles imposades perquè ningú ens
dus», apunta Modesto Lomba.
«Treballem amb cita prèvia, així va dir que podem inventar-nos el

que la nova normalitat és la nos- nostre propi joc. Jo he arribat ade-

tra normalitat, més enllà de mas- manar un crèdit per a una desfila-

caretes, guants i desinfecció. La da per no saltar-me la tempora-
da». Com la resta de dissenya-
dors, creu que s’hauria de recu-
perar part de la producció. «Però
de veritat, no col·locar aquí l’últim

«La producció en Un aparador postpandèmia al mític Rodeo Drive de Los Angeles. Des d’Adolfo
llunyania implica Domínguez
contaminació ¿Com comprar? avancen que
i esclavitud», s’imposarà la
assegura A foraments con- ba venuda a tot el món es tripli- sant l’ús de fibres reciclades comoditat i el final
Modesto Lomba trolats, distàn- de les tendències
cia de segure- carà per al 2050. Una demanda contribuïm a l’estalvi de recur-
venda online no serà gaire diferent, tat, desinfec- component i després posar made
la nostra rotació de peces no és tan ció de peces... que requeriria 2,3 planetes. La in- sos i a la reducció de residu in Spain. Tampoc s’intenta satanit-
veloç», explica. «Conec el sector zar la moda ràpida, però ells tenen
des dels 80 i tant de bo poguéssim «Ja no podrem provar els dústria de la moda necessita can- tèxtil. A l’abril vam llançar la
el pulmó financer i poden corregir
recuperar part del que teníem. Por- productes de bellesa ni to- viar i a H&M creiem que l’única primera col·lecció càpsula
la trajectòria amb plans a llarg ter-
tugal és un bon model. Allà no es va car les mostres. Canviarà solució és el negoci circular i im- amb peces recollides a les bo-
mini per crear indústria al país en
fer aquest canvi brutal. I amb això l’experiència de compra i la pulsar el reciclatge. Estem treba- tigues a través del projecte
Second Chances», indica la lloc de moure tones des d’Àsia. Els
no dic que la moda ràpida hagi de relació, fins ara tan tàctil, llant per utilitzar el 100% d’ener- multinacional catalana, que
després de la pandèmia grans grups ja saben el preu que
desaparèixer, sinó buscar un equili- amb les peces. S’aplicarà la gia renovable en totes les nostres apostarà per produir més al
Marroc, Turquia, Portugal i posaran a les rebaixes, produeixen
bri. Recolzem els creadors espa- realitat virtual en filtres i mi- operacions per a l’any 2040», Europa de l’Est per tenir més
diuen des del grup suec. flexibilitat i rapidesa. amb aquestes quantitats en ment.
nyols, que som un gueto fins i tot a ralls per evitar el contacte D’aquesta crisi creuen que el
directe. La botiga online serà A Mango, amb 14.900 em- negoci digital en sortirà refor- Haurien de ser més honestos. I els
les revistes de moda». çat i serà molt important l’ex-
Andrés Sardá anima a com- una extensió de la física», Distància, periència de compra omnica- compradors, tenir més criteri».
explica la periodista Triana desinfecció i no Adolfo Domínguez va
prar al comerç local des de la se- Alonso. Els grans ja tenen tocar les mostres; nal, potenciant les fortaleses
va web. «Pot ser que perdem ven- un protocol a les seves boti- el següent pas, obrint a poc a poc els seus 391
des online, però és important gues. A les d’H&M hi ha la realitat virtual de la botiga física (assessora- punts de venda en 22 països.
apostar pel barri i el teixit urbà», punts d’informació, con- L’empresa fabrica fora d’Es-
comenta Núria Sardá, directora trol d’aforament, barreres pleats, 384 botigues a Espanya i ment, compra social, prova del panya, tret de dues col·lec-
creativa de la firma de llenceria i de metacrilat a les caixes, 1.800 a l’estranger, les mesures cions a l’any, que les fa al seu
bany fundada pel seu pare a Bar- adhesius a terra per guar- de seguretat a les botigues són producte, immediatesa) amb taller de San Cibrao das Viñas
celona el 1962. Amb 500 punts de dar dos metres de distàn- similars, alternant els empro- (Ourense). «És el moment de re-
venda, fabriquen a Espanya i al cia, mascaretes, guants i vadors per mantenir la distàn- les del canal digital (profundi- pensar l’offshoring i valorar el
nord de Tunisia des que el 2008 desinfectant de mans, els cia. També ells parlen de soste- right-shoring, fer el correcte.
els va comprar la belga Van de emprovadors aniran nibilitat i fibres sostenibles. «El tat de col·lecció, entrega a do- Molts països de la conca mediter-
Velde. «Amb la Covid hem vist que obrint segons les necessi- 2019 vam fabricar més de 18 mi-
el món pot parar d’un dia per l’altre. tats i recomanacions i les micili). Entendre el nou client rània i alguns d’atlàntics, com
peces tornades estaran 48 lions de peces etiquetades com a
I al nostre sector el canvi ha de ser hores en quarantena. «Si la Committed. El 12% de la nostra en l’entorn digital i dissenyar Portugal, demostren que és possi-
producció i el doble que el 2018».
mundial, respectant temps i preus. població continua creixent I d’economia circular: «Impul- iniciatives que assegurin ble produir en condicions simi-

Acostar la producció seria l’ideal. com s’espera, el volum de ro- una bona experiència en lars a la llunyania, alhora que
Reconduir el low cost per comprar
menys. El poder està en el consu- qualsevol punt de contacte aporten innovació, sostenibilitat i
saber fer. Si Portugal pot, ¿per què
midor: si en som conscients serà són els reptes més grans no Galícia, Catalunya o el País Va-
lencià?», es pregunta la conse-
determinant, com el plàstic als su- de la indústria, juntament llera delegada, Adriana Do-
mínguez. «D’aquesta aturada
permercats. Estem davant d’un fi- amb la creixent demanda forçada pot sorgir-ne un nou con-
sumidor immunitzat, que pensa
nal de cicle quedemana una trans- de peces sostenibles». per si mateix, al marge de les ten-

formació urgent». dències. A més, el teletreball po-
Teresa Helbig produeix totes
sarà en relleu les peces còmodes.
les seves peces a l’atelier de Barce-
lona i col·labora amb artesans lo- I aquesta sempre ha sigut la nos-
cals, brodadores, artistes, joiers,
floristes. «Tornar a l’essència passa tra aposta: que la roba se senti
com una segona pell». H

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

31 DE MAIG DEL 2020 5

més Periódico

1VA SER NOMINADA A DEU COSES QUE S’HAN DE SABER DE... TÀSSIES gustsentbaixeta [fa 1,57 m]. Em
UN TONY ALS 12 ANYS
Tot i que acostumem a anome- Anna Kendrick sento a gust sent les coses que soc.
nar-la actriu a seques, Kendrick ha fet
molta carrera cantant. El 1998, amb L’actriu estrena sèrie com a protagonista, la comèdia I m’agrada saber que no s’espera
només 12 anys, va ser nominada al dramàtica ‘Love life’ (HBO). Passem revista a la seva carrera
Tony pel musical de Broadway Alta que surti cada any a la llista de les
societat. Uns anys després, el2003, PER JUAN MANUEL FREIRE
vaparticiparenunmuntatge d’A 50 més guapes. Això seria fotuda-
little night music, de Stephen Sond- 5 CANTA ‘NON STOP’ 6 VA PROTAGONITZAR s’ha de ser sincer, la cançó era ment estressant».
heim i Hugh Wheeler. També haexplotatlasevaveu UN CLIP D’LCD superior al vídeo.
desoprano en la popular SOUNDSYSTEM 8 VA OBRIR ELS OSCARS
2TAMBÉ VA SER franquícia Dando la nota, Into the Va ser el 2010, a les ordres de Da- 7 NO ÉS GAIRE CONSCIENT DEL 2015 AMB NEIL
NOMINADA A L’OSCAR woods, Trolls i amb Cups,larevisió vid Ayer, que va comptar amb ella DE LA SEVA BELLESA PATRICK HARRIS
A millor actriu secundària després per al thriller Sin tregua. En una entrevista amb Gla- Va ser amb un tribut musical a la
pel seu paper a Up in the air, el de d’un clàssic de The Carter Family in- En el vídeo encarnava una criatu- mour del 2014, assegurava que màgia de les pel·lícules i el talent
jove aprenent de l’expert en aco- closa en la primera Dando la nota, va ra sobrenatural que col·lecciona- ella no feia diners amb la seva dels nominats d’aquell any. Des-
miadaments encarnat per George arribaralsisèlloc de The Hot 100 va ànimes d’homes malvats. Si aparença. I explicava: «Emsentoa prés d’asseure’s a l’escalinata per
Clooney. El director, Jason Reit- de Billboard. la qual baixava la Ventafocs de
man, no es va plantejar mai una Kendrick a Into the woods, Harris re-
opció b per encarnar aquest perso- bia la visita de l’actriu, que busca-
natge: la volia a ella i només a ella. va el seu Jimmy Choo perdut.

3 PERÒ ‘CREPUSCLE’ 9 JA HA PUBLICAT LES
VA PAGAR LES FACTURES SEVES MEMÒRIES
Mentre feia pel·lícules amb Publicat el 2016, Scrappy litt-
què no guanyava gaire (com Up in le nobody incloïa un grapat de (poc
the air), participar en aquesta casta escandaloses) revelacions. Aprení-
saga vampírica la va salvar del des- em, per exemple, que fins ben en-
nonament. Va aparèixer en quatre trada la vintena, Kendrick va bus-
entregues com a Jessica Stanley, car l’amor en homes poc apropi-
l’amiga i companya de classe de ats. O que la primera vegada que
Bella Swan. va tenir un orgasme amb cert nò-
vio va voler xocar-hi la mà. O que
4 LA SAGA QUE LI AGRADA, en la promoció d’Up in the air esta-
PERÒ, ÉS ‘EL SENYOR va tan arruïnada que va robar un
DELS ANELLS’ rotllo de paper higiènic d’un hotel.
Fins al punt d’haver emprès, fa
uns anys, una tradició anual: una 1 0 NO FARÀ NUS
marató domèstica de la trilogia, Així que no vegin Love
sempre en les versions exten- life buscant-ne, encara
ses.També li agraden les sagues que hi hagi escenes de sexe. «Nohe
com Joc de trons, La guerra de les galà-
xies i Harry Potter. És una nerd en to- tingut mai problema a simular esce-
ta regla, vaja.
nes de sexe: té a veure amb el perso-

natge, no amb mi. Però només tinc

un cos, així que la nuesa sí que té a
veureambmi», ha dit. Per a Mike y
Dave buscan rollo serio va utilitzar
una doble de cos. H

LLIBERTAT CONDICIONAL

Lucía L’agorafòbia en temps tractament dels nostres pares,
Etxebarria de desescalada o l’assetjament que vam patir a
l’escola, o l’abús sexual de la
@LaEtxebarria ment que potencialment li ha- camp perfectament, sempre ens tornin a fer mal, tot i que nostra infància o el maltracta-
gués pogut deixar seqüeles que fos un camp conegut, un ens fem més mal encara. ment en mans del nostre pri-
R ecentment vaig es- traumàtiques. lloc pel qual passegen cada dia, mer nòvio; potser ho havíem
tar col·laborant amb però potser no podrien posar La majoria de les persones enterrat tot sota pietoses capes
la meva universitat Després d’un confinament un peu en un centre comercial. no podem permetre’ns viure d’oblit, però ens diuen que allà
per construir una de més de 120 dies, em trobo La gran majoria no suporta sor- tancats. Hem de sortir a treba- fora hi ha una amenaça, que es
eina de recerca des- amb molts amics que ja no vo- tir de casa. llar, a guanyar-nos el pa. Així diu virus, i el nostre inconsci-
tinada a persones que patissin len sortir al carrer. Les excuses que, fins i tot si hem patit abús, ent reacciona. S’activa un me-
trastorn d’estrès posttraumà- són variades: «El meu nòvio és Com més maltractament o violència se- canisme, perquè la paraula
tic. Per a això, necessitava bus- gran i és població de risc» (té 55 continuem xual, tirem endavant, traiem amenaça té un altre significat
car un grup de control. anys). «He de preparar exà- forces de flaquesa, afrontem la per a nosaltres; per a nosaltres,
mens» (és superdotada i no ha a casa, més por. Però ¿què passa quan pas- és un significat més llunyà en
Aquest grup havia d’estar in- preparat exàmens mai a la se- difícil serà sortir sem tant de temps tancats? Que el temps, i aquella por, aquell
tegrat per persones que no ha- va vi-da). «Tinc pla de sèrie i arriba la ressonància emocio- regust amarg a la boca, ens tor-
guessin patit mai una experi- manta» (ni tan sols té subscrip- Viuen dins d’una gàbia. Una nal. Que, si bé els primers dies na a cremar la llengua, i ja no
ència d’assetjament, abús sexu- ció a Netflix). gàbia els barrots de la qual són ens sentíem incòmodes, des- volem sortir.
al o maltractament (fos físic o les pors, els traumes, els proble- prés ens adonem que contro-
psicològic), i que tampoc ha- El que els passa té dos noms, mes d’infància, els murs que lem els 60 m2 del nostre aparta- Però com més temps ens
guessin viscut o presenciat un entrellaçats entre si: agorafò- elevem per defensar-nos cada ment, que som propietàries i quedem a casa més difícil ens
esdeveniment traumàtic, un bia i ressonància emocional. Es vegada que algú ens fa mal. senyores del nostre espai, que serà sortir. Hem de ser com
accident amb conseqüències diu que les persones que patei- Murs que creem per evitar que aquí ningú pot fer-nos mal. I aquelles ciutats antigues a les
greus o un atemptat terrorista, xen agorafòbia tenen por dels llavors és quan arriba la resso- ruïnes de les quals admirem
per exemple. En una mostra de espais oberts, però això no és nància emocional. trofeus de constància i valentia
9.539 persones, amb prou fei- exactament cert. Tenen por allà on mirem. Aquelles ciutats
nes en vam arribar a trobar 900 dels espais que no controlen. Potser no recordem de for- que van quedar destruïdes fins
que complissin els requisits. Podrien estar passejant pel ma conscient els crits o el mal- als fonaments, però que, segles
després, encara s’alcen, orgu-
Ni un 10% de la població po- lloses, recordant-nos que val la
dria dir que al llarg de la vida pena lluitar: perquè val més les
no ha patit mai un esdeveni- ruïnes que les cadenes. H

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

6 31 DE MAIG DEL 2020
més Periódico

L’IMPACTE DEL VIRUS A LA SELVA BRASILERA

La Covid
castiga
lA’ mazones

El virus es propaga a gran velocitat entre les comunitats més aïllades
del món, a la selva brasilera, davant de la desídia del Govern ultra de
Jair Bolsonaro. Líders i tècnics indigenistes acusen l’Executiu d’utilitzar
la pandèmia per avançar en l’explotació del territori.

PER SIMONE MATEOS BIEHLER

L a Covid-19 es pro- disseminat per 62 municipis més grans són dipositaris», la- «Els vells ja havia 1.539 casos confirmats i 21
paga a ritme de- d’aquest estat i ha arribat a peti- menta Edney. no van al metge morts. El seu hospital tampoc té
vastador entre les tes ciutats envoltades per selva i perquè tots els uci i els seus sis respiradors estan
poblacions origi- àrees indígenes. La ciutat té l’únic hospital de ingressats han ocupats. Amb 40.000 habitants,
nàries més aïlla- tot l’Alto Solimões, una regió gai- mort i prefereixen és una de les dues ciutats més
des del món, a la És el cas de Tabatinga, a la tri- rebé de la mida del Regne Unit, morir a casa» pròximes a la reserva dels ianoma-
selva amazònica ple frontera amb el Perú i Co- on viuen 76.000 indígenes. Es «És un genocidi mis, la comunitat més gran que
brasilera. Al país que s’ha erigit en lòmbia, que sumava 760 casos i tracta d’un hospital militar i està perquè sense encara viu en relatiu aïllament. A
epicentre mundial de l’epidèmia 54 morts dijous. Envoltada per ple, per la qual cosa la justícia va nosaltres podran mitjans d’abril, un ianomami de
(450.00 casos i primer lloc en llogarrets, la ciutat és a 1.100 haver d’intervenir-hi perquè convertir la selva 15 anys va ser la primera víctima
morts diàries), São Paulo i Rio de quilòmetres de Manaus, però a continués atenent civils. Com en diners», afirma de la Covid-19.
Janeiro impressionen pels nom- menys de 80 de la Vall del Java- que no té ucis, Edney va estar di- un líder indígena
bres absoluts, però és la regió ri, una de les àrees amb més es intentant aconseguir un avió Explotació de la selva
amazònica la que registra més in- concentracions d’indígenes medicalitzat per traslladar el seu
fectats en proporció amb la po- aïllats del món. pare a Manaus, però va morir Per a molts líders indígenes i
blació. Quinze de les 20 ciutats abans, com la majoria. Els indí- tècnics de la governamental
brasileres amb més percentatge 16 familiars morts genes reivindiquen un hospital Fundació Nacional de l’Indi
d’habitants morts per Covid són a de campanya per a la regió. (Funai), aquesta situació és re-
l’Amazònia. Un estudi nacional Edney Kokama, cacic general del sultat d’una política oficial
que ha testat una mostra de la po- grup més afectat, ha perdut 16 L’avanç descontrolat de l’e- d’extermini de la població in-
blació a 90 municipis ha conclòs membres de la seva família, in- pidèmia a la regió ha provocat dígenes. Pot sonar exagerat,
que set de les seves ciutats presen- cloent-hi l’avi, dos oncles i el pa- que el Perú i Colòmbia ja hagin però és coherent amb els dis-
ten entre el 8% i 25% de la pobla- re. Ell assegura que les xifres ofi- tancat les seves fronteres amb el cursos del president brasiler,
ció infectada. cials són irreals perquè la major Brasil. Colòmbia, de la qual la Jair Bolsonaro, que defensa
part dels 5.000 cocames de la ciu- ciutat de Leticia forma un conti- l’explotació econòmica de la
L’estat de l’Amazones, el més tat presenten o han presentat, nu urbà amb Tabatinga, ha arri- selva, manté que les reserves
gran i amb més comunitats indí- com ell, símptomes. bat a enviar l’Exèrcit per assegu- estan sobredimensionades,
genes de la regió, registra 872 ca- rar l’aïllament. que els indígenes dificulten el
sos confirmats de Covid per cada «Els més vells ja no buscaran el desenvolupament i que no ne-
100.000 habitants, similar a Cata- Uns 550 quilòmetres de selva cessiten tantes proteccions
lunya (871), on l’epidèmia va arri- metge perquè tots els que han si- més al nord, a les vores del riu perquè, en les seves pròpies pa-
bar abans i la població està molt Negre, hi ha São Gabriel da Ca- raules, «ja són gairebé éssers hu-
més concentrada. El virus ja s’ha gut ingressats han mort. Preferei- choeira, la ciutat amazònica
amb més concentració de pobla- mans com nosaltres».
xen morir a casa amb la família ció indígena. Allà, fins dijous, hi

abans que sols. És molt trist. Amb

ells perdem una part de la nostra

cultura i història, de la qual els

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

31 DE MAIG DEL 2020 7

més Periódico

AP / ERALDO PERES na sense fer quarantena. En d’al-
tres, la Covid es va propagar per-
FRONT CONTRA BOLSONARO. què els seus membres han d’a-
Un líder indígena, en nar a Manaus sempre que neces-
siten un tractament mèdic més
una protesta, dies enrere, complex. I, en algunes àrees, la
contra Bolsonaro a Brasília. van portar els miners clandes-
tins: amb el discurs oficial favo-
rable a l’explotació comercial de
la selva i la reducció de la fiscalit-
zació a la regió, més de 20.000
miners van envair la reserva iano-
mami l’any passat.

Pitjor situació a les ciutats

No obstant, la situació és fins i
tot pitjor, si és possible, entre la
població indígena que viu a les
perifèries de les grans ciutats
amazòniques, on s’emigra, mol-
tes vegades, a la recerca de ser-
veis mèdics més especialitzats.
Allà fins a 20 membres de dues o
tres famílies solen compartir ca-
sa, cosa que afavoreix el contagi
entre persones que ja tenen ma-
lalties prèvies, com ara diabetis i
hipertensió, o desnutrició i anè-
mia, explica Marcivana Saterê,
activista de la Coordinació dels
Pobles Indígenes de Manaus i En-
torn (Copime).

S’estima que Manaus regis-
tra el 12,5% de la població infec-
tada, cosa que correspon a
250.000 persones, quan la xifra
oficial és de 14.402. A la seva pe-
rifèria hi viuen 35.000 indíge-
nes de 34 ètnies que parlen 19
idiomes diferents. Molts estan
organitzats en comunitats que
busquen preservar la seva cultu-
ra i autogestionen escoles en la
seva pròpia llengua.

Des de l’inici del seu Govern, «Estem morint vertir-la en diners», diu Edney, ta època, els seus horts estan Exclosos de les polítiques
el 2019, s’han disparat els assassi- com mosques, que adverteix que, en el cas dels inundats per la pujada del riu.
nats de líders indígenes, les inva- la burocràcia pobles més petits, es tractarà Per a l’Alto Solimões, es van de- Malgrat això i que alguns ni
sions de les seves terres i la desfo- és més lenta que també d’un «etnocidi». manar amb urgència 22.000 pa- tan sols parlen portuguès, no-
restació. Només al desembre, el el virus», afirma quets, suficients per mantenir més pel fet de viure a la ciutat
foc va destruir una superfície de una activista 20% de positius dos mesos 11.000 dels 76.000 in- estan exclosos de les polítiques
selva equivalent al Líban. El líder «No s’han de dígenes de la regió. Finalment, públiques dirigides als pobles
ultra també ha expulsat 10.000 protegir tant, Però ¿com la Covid-19 va arribar van arribar 1.300 paquets amb originaris, com algunes vacu-
metges cubans que treballaven ja són gairebé a pobles tan aïllats? Sembla que un mes de retard, cosa que els va nes o educació en la seva prò-
allà on pocs facultatius brasilers éssers humans va arribar amb avió a les grans obligar a anar a les ciutats per re- pia llengua. La Copime lluita
accepten anar, com ara l’Ama- com nosaltres», capitals i d’allà es va dispersar als bre als bancs les ajudes oficials per canviar la situació i, men-
zònia i les perifèries de les grans ha dit Bolsonaro barcos que transporten desenes en diners destinats als més vul- trestant, organitza els indíge-
ciutats. Com a resultat, la regió és de persones en hamaques penja- nerables. Preveient aquesta situ- nes perquè tinguin les seves
la que té menys llits d’uci i per- des les unes sobre les altres. Per ació, també s’havia recomanat, pròpies escoles en la seva llen-
sonal de salut en proporció amb això les ciutats riberenques són sense èxit, que s’instal·lessin fora gua materna i mantinguin la
la població. les més afectades. A Tefé, per de la ciutat punts per distribuir seva cultura, tot i que sense cap
exemple, a mig camí entre Ma- aquest ingrés. recolzament oficial, ni tan sols
A més, Bolsonaro ha substi- naus i Tabatinga, un de cada cinc per a les instal·lacions.
tuït 34 dels 39 tècnics que coor- habitants ha donat positiu en un «Quan truquem a la Funai de
dinaven el treball de la Funai a estudi per mostreig. A l’entorn de Manaus, Marci-
tot el país per militars i va in- Brasília per reclamar els aliments vana ja compta, per exemple,
tentar –tot i que la justícia ho va Mentrestant, als llogarrets 21 indígenes morts per Covid
prohibir– designar un missio- indígenes la Covid va arribar que falten, o ens donen allargues només entre els activistes del
ner evangèlic com a responsa- per l’omissió del Govern fede- moviment. Ella mateixa i la ma-
ble de les comunitats aïllades. ral i amb l’ajuda de la Funai, o diuen que demanem massa», joria dels que coneix van pre-
Contrari a les estratègies d’aïlla- l’agència que els havia de prote- sentar símptomes de la malal-
ment social per al control de gir. Quan es va recomanar el explica una funcionària de Fu- tia, però no van ser testats. «Es-
l’epidèmia, en menys d’un mes confinament a les aldees, els nai a la regió, que no s’identifi-
ha cessat dos ministres de Salut tècnics de la Funai van explicar ca perquè tenen prohibit parlar tem morint com mosques, terro-
per defensar-les. als seus superiors que per dur- amb periodistes. Ella també
lo a terme era necessari enviar creu que hi ha una política d’ex- ritzats. Falten llits als hospitals i
«És un genocidi institucional i aliments bàsics per atendre les termini en curs.
famílies en situació vulnerable també personal sanitari. Dema-
intencional, perquè sense els indis per malalties o perquè, en aques- En alguns llogarrets, explica
la funcionària, el virus va arribar nem, amb caràcter d’urgència,
podran destruir la selva per con- amb els mateixos metges i infer-
mers, que van tornar de les va- que contractin els 154 infermers
cances i van reprendre la seva fei-
indígenes que estan disponibles.

També demanem un alberg per-

què puguin fer-hi quarantena

abans de tornar als seus llogar-

rets, però la burocràcia és més
lenta que el virus». H

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

31 DE MAIG DEL 2020 8

més Periódico

Imelda Marcos cial. Van sortir gairebé a corre-
cuita i va amagar les joies que
Dèspota, banal portava a sobre entre les bosses
i filantropa de bolquers dels nets: «Ens va
servir després –diu– per pagar
El documental ‘The kingmaker’, que s’estrena a Movistar
Plus, utilitza el retrat de l’ex primera dama per inventariar els advocats.
l’inquietant llegat dels Marcos, encara vinculats al poder. En realitat, ni ella ni el dicta-

PER NANDO SALVÀ dor van pagar mai pels seus de-
lictes, i només una minúscula
A l Pacífic Occi- AP / BULLIT MÁRQUEZ fracció del que havien robat va
dental, al sud tornar a les arques de les Filipi-
de la Xina, hi Imelda Marcos, al banc dels acusats per un dels més de 70 casos de corrupció als quals es va enfrontar. nes. I són els inesgotables recur-
ha una illa en- sos econòmics de la viuda el que
voltada d’es- remordiments, amb una versió del El delfí Bongbong Marcos. d’or, Porsches, estàtues d’ivori i li ha permès orquestrar la tor-
culls que sem- edificis a Manhattan. Imelda nada del clan Marcos a les altes
bla un tros de que va passar aquells anys que no portava sostenidors a prova de esferes polítiques del país. Ella
l’Àfrica. El seu nom és Calauit, i té res a veure amb la veritat», afir- bales, i va arribar a posseir més mateixa va ser congressista du-
allotja dotzenes de girafes, ze- mava la directora durant la pre- de 3.000 parells de sabates de lu- rant tres mandats consecutius
bres, gaseles i antílops aquàtics sentació de The kingmaker en la xe. A la pel·lícula, mentre guia fins al juny de l’any 2019, i el
importats il·legalment a les Fili- passada edició del Festival de Ci- l’espectador a través del seu do- seu fill Ferdinand Bongbong no
pines els anys 70 pel dictador ne de Toronto. «Llavors vaig com- micili, la dona assegura que tot només és senador des de fa una
Ferdinand Marcos a instàncies els va ser arrabassat després de dècada sinó també home de
de la seva dona, Imelda, inca- prendre que el més interessant la caiguda del seu marit; el lloc, confiança del president, Rodri-
paç d’acceptar que el seu país ple d’or i gerros amb incrusta- go Duterte –endevineu qui va fi-
no tingués espècies exòtiques d’Imelda són els seus intents de re- cions de diamants i pintures de nançar l’ascens al poder–, i té
com les que ella havia vist en Picasso i Miquel Àngel penjades intenció de ser el candidat a
un safari kenyà. escriure la història i recuperar la de les parets, contradiu les seves succeir-lo el 2022.
paraules.
Va ser la creació d’aquesta re- simpatia del poble». Potser el més destacable de
serva, i els estralls que va causar El règim de Marcos va durar «Vaig posar les joies entre els The kingmaker és que, malgrat
–entre altres, el desallotjament tot, la seva protagonista, parado-
de 254 famílies indígenes–, el dues dècades, i va incloure nou bolquers», explica al documen- xalment, aconsegueix despertar
que va atreure l’atenció de la ci- anys de llei marcial durant els tal sobre la nit del 1986 que, en certa simpatia; no és difícil en-
neasta Lauren Greenfield cap a quals 3.200 opositors van ser as- una recepció, la família va ha- tendre per què les noves genera-
la figura de la singular primera sassinats, 35.000 van patir tortu- ver de fugir per la pressió popu- cions filipines la veuen com una
dama; i el resultat és el docu- res i més de 70.000 van acabar a lar davant el palau presiden- icona cultural. «Imelda creu ce-
mental ‘The kingmaker, que utilit- la presó. Així mateix, mentre os-
za el retrat de qui va ser epítom tentava el poder la família, va sa- gament en la mitologia que l’envol-
de l’excés absolut –una mica quejar uns 10.000 milions de ta, i que ella mateixa ha creat», ex-
com una versió moderna de Ma- dòlars. Acumulaven lingots plica Greenfield. «Estàconvençu-
ria Antonieta– per inventariar
l’inquietant llegat del règim de da de ser la mare devota que el seu
Marcos i advertir sobre la facili- poble necessita». En una escena
tat amb què els diners i la in-
fluència política poden minar «Ella creu ser
les normes democràtiques. la mare devota
que el poble
Assassinats i saqueig necessita», afirma
la directora,
La pel·lícula, a punt d’estrenar-se Lauren Greenfield
a Espanya a través de Movistar
Plus, inicialment va ser disse- de la pel·lícula, la veiem sortir a
nyada per Greenfield com una través de la finestreta del cotxe
història de redempció; asseure’s per repartir diners entre els po-
davant la seva càmera donaria a bres famolencs que poblen els
l’exlíder l’oportunitat de pene- carrers, mentre assegura entre
dir-se pels pecats comesos du- sanglots que vol salvar el país.
rant la tirania del seu marit, de- En una altra, així mateix, conso-
posat l’any 1986. «Quan vaig co- la els pacients terminals d’un
hospital infantil omplint-los les
mençar a entrevistar-la, però, em mans de bitllets verds, tot i que
minuts després s’entreté ense-
vaig adonar que és una dona sense nyant una col·lecció de retrats
en què està amb «amics» com
Muammar el Gaddafi, Saddam
Hussein i Mao Zedong.

Aquest contrast entre la filan-
tropia i el despotisme és, recor-
dem-ho, el mateix que encarna
Calauit, l’illa d’inspiració africa-
na. «Va començar sent un benin-

tencionat projecte de conservació,

però va deixar centenars de famíli-

es sense llar, va destruir l’equilibri

ecològic i va causar malalties i
morts entre els animals», recorda
Greenfield. «I per això defineix a

la perfecció la contradicció que

Imelda encarna: al seu cap ella està

fent el bé, però els seus actes tenen
conseqüències desastroses». H

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. BY

AIRBAGAquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
DIUMENGE, 31 DE MAIG DEL 2020 · NÚMERO 929

MÉS EFICIÈNCIA El nou Sèrie 1 està dotat de diverses motoritzacions però destaca l’entrada en escena d’aquesta hibridació que li dona més presència de mercat. BMW

Pas a la hibridació
ampliables fins a 1.470 si s’abaten els res-
BMW X1 XDRIVE25E patllers posteriors que compten amb una
configuració del tipus 40/20/40. De l’altra, el
BMW LLANÇA AL MERCAT L’X1 XDRIVE25E, EL PRIMER MODEL HÍBRID ENDOLLABLE PER AL SEGMENT dipòsit de carburant té una capacitat de 36
DELS COMPACTES URBANS, QUE LI PERMET A LA MARCA OFERIR L’ACCÉS A LA GAMMA X DE TRACCIÓ TOTAL litres en comptes dels 51 que és el que tenen
la resta de versions de la gamma X1.

M. ÁNGELES PUJOL El sistema de propulsió que impulsa l’X1 BONA AUTONOMIA
CBARCELONA xDrive25e està compost per un motor de Per conduir utilitzant només el motor elèc-
om a marca pionera en mobilitat gasolina de tres cilindres i 1,5 litres amb un tric s’ha de prémer el botó Max eDrive situat
elèctrica, BMW té l’objectiu de turbo de doble entrada que ofereix una al costat de la palanca del canvi. Amb
vendre més d’un milió de vehi- potència de 125 CV. Aquesta es transfereix a aquest botó, la velocitat màxima de l’X1
cles amb conducció electrifica- les rodes de l’eix davanter a través d’una xDrive25e és de 135 km/h. Si se circula per
caixa de canvis automàtica Steptronic de sis sota de 30 km/h, el cotxe emet un so dissen-
da fins a finals del 2021. La seva campanya velocitats. yat específicament per als BMW elèctrics a fi
d’alertar els vianants de la seva presència,
per aconseguir aquest objectiu no cessa i el El motor elèctric que ofereix una potèn- però que, de cap manera, resulta molest per
cia de 95 CV està col·locat sobre l’eix poste- als ocupants del cotxe. L’autonomia en con-
llançament de models amb propulsió elec- rior i s’encarrega de moure les rodes del dar- ducció exclusivament elèctrica és de 57
rere a través d’una transmissió d’una veloci- quilòmetres.
trificada és constant. L’últim a sumar-se a la tat única. En conjunt, el motor de combus-
tió i l’elèctric proporcionen una potència A més a més del mode elèctric, hi ha dos
llista és l’X1 xDrive25e, que acaba de posar- màxima de 220 CV, amb un parell màxim de modes més de conducció. L’Auto Drive amb
385 Nm, cosa que ofereix una molt bona el qual el cotxe gestiona l’energia que neces-
se a la venda al nostre mercat. resposta des de baixes revolucions. sita cada un dels dos motors perquè la con-
ducció sigui com més eficient millor. Si s’ha
És el primer híbrid endollable per al seg- Gràcies a la seva disposició mecànica, el activat una ruta al navegador les dades so-
BMW X1 xDrive25e gaudeix de tracció inte- bre les vies a utilitzar o el perfil de les car-
ment d’entrada de BMW en la gamma X, és gral BMW xDrive. Amb els dos motors en reteres permeten optimitzar el consum
funcionament, el cotxe pot accelerar de 0 a d’energia. El tercer mode és el Save Battery
a dir, amb tracció a les quatre rodes. A 100 km/h en 6,9 segons i la seva velocitat pel qual es manté o incrementa el nivell de
màxima és 193 km/h. càrrega de la bateria per poder utilitzar-la
aquest model el seguirà d’aquí uns mesos el en recorreguts urbans en conducció exclu-
ALGUNS CANVIS sivament elèctrica.
BMW X2 xDrive25e amb les mateixes ca- Aquest X1 xDrive25e difereix en alguns as-
pectes de la resta de la gamma X1. Estètica- El BMW X1 xDrive25e ja està a la venda i
racterístiques de l’X1. L’objectiu de la mar- ment, el detall més important és que la pre- el seu preu s’ha fixat en 47.600 euros.

ca alemanya no és cap altre que aconseguir

que per a l’any que ve el 25% dels models sa de càrrega està ubicada just davant de la
porta del conductor. Utilitzant un endoll de
venuts a Europa comptin amb propulsió tipus convencional en poc més de cinc ho-
res s’aconseguirà que la bateria arribi al cent
electrificada. Per al 2025 aquesta xifra arri- per cent de la seva càrrega.

barà al 33% i el 2030, al 50%. Per aconse- Internament hi ha dos detalls que s’han
de considerar. D’una banda, la presència de
guir-ho, un primer pas en els plans del la bateria de 9,7 kWh obliga a reduir la capa-
citat del maleter que es queda en 450 litres,
Grup BMW són els d’ampliar la seva

gamma amb 25 vehicles electrificats per al

2023 i la meitat d’aquests seran cent per

cent elèctrics.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

02 DIUMENGE, 31 DE MAIG DEL 2020
AIRBAG EL PERIÓDICO COTXES

Transport lliure d’emissions

OPEL VIVARO-E assegurada amb els sistemes Apple Car-
Play i Android Auto a més d’un sistema
OPEL FA UN PAS MÉS EN EL SEU PROGRAMA D’ELECTRIFICACIÓ DE TOTS ELS SEUS MODELS I LLANÇARÀ d’infoentreteniment a través d’una pan-
AL MERCAT DESPRÉS DE L’ESTIU EL VIVARO-E, EL SEU PRIMER VEHICLE COMERCIAL TOTALMENT ELÈCTRIC talla tàctil de 7 polzades.

M. ÁNGELES PUJOL Així mateix, el Vivaro-e ofereix una
OBARCELONA gamma inusualment àmplia de sistemes
pel té previst llançar al mer- d’assistència al conductor. A més a més
cat després de l’estiu el Viva- d’una pantalla d’informació head-up dis-
ro-e, el seu primer vehicle co- play, inclou assistència de manteniment
mercial totalment elèctric. de carril, reconeixement estès de senyals
de circulació, alerta de fatiga, control de
Les comandes es podran fer aquest estiu i creuer semiadaptatiu, alerta de col·lisió
frontal i frenada automàtica d’emergèn-
les primeres entregues es faran al llarg de cia, entre d’altres.

l’any. Disposarà d’un motor elèctric de OFERTAVARIADA
El Vivaro-e s’ofereix en diferents versions:
136 CV i podrà oferir una autonomia de doble cabina, plataforma i furgó, amb
càrregues útils de fins a 1.275 quilos i pe-
230 o 330 quilòmetres segons mesura- sos bruts del vehicle que van des de 2.800
a 3.100 quilos. La versió compacta de 4,60
ments WLTP. L’arribada del Vivaro-e es metres ve a situar-se entre les furgonetes i
els furgons. Amb un radi de gir de només
produeix just quan el transport de béns i 11,3 metres també és molt àgil en espais
reduïts.
els serveis de mobilitat sense emissions
Gràcies al sistema FlexCargo en el cos-
s’estan convertint en una necessitat en tat del passatger davanter, la capacitat de
càrrega és de 4,6 m³ i en la versió S aug-
moltes àrees. menta a 5,1 m³. Això permet el transport
d’objectes de fins a 3,32 metres de longi-
BATERIA A ELEGIR cipi, les bateries s’han ubicat sota l’espai 7,4 kW de sèrie. La bateria està coberta tud. Les versions 4,95 metres i 5,30 metres
El motor elèctric que impulsa el Vivaro-e de càrrega, de manera que no compro- per una garantia de vuit anys o 160.000 M i L tenen capacitats màximes de càrre-
rendeix 136 CV de potència. La velocitat meten la seva capacitat. quilòmetres. ga de 5,8 i 6,6 m3, respectivament. Les es-
màxima, controlada electrònicament de cales o plafons de fins a 3,67 o 4,02 metres
130 km/h, regula la conducció en auto- El Vivaro-e ofereix diverses alternati- D’altra banda, les aplicacions Opel- de longitud es poden guardar de forma
pista i preserva l’autonomia elèctrica. La ves de recàrrega. Utilitzant una estació Connect, myOpel i Free2Move Services segura, i multitud d’àrees d’emmagatze-
bateria ubicada sota el compartiment de pública de 100 kW DC, la càrrega de la (la marca de mobilitat del Groupe PSA), matge a la cabina, que compta amb un fre
càrrega rebaixa el centre de gravetat, cosa bateria de 50 kWh al 80% tarda tan sols ofereixen diverses solucions especials per d’estacionament elèctric, permeten guar-
que afavoreix l’estabilitat en revolts i uns 30 minuts i uns 45 minuts en el cas de a vehicles elèctrics i faciliten l’accés a més dar còmodament nombrosos articles
l’efecte del vent, fins i tot quan està com- la bateria de 75 kWh. També compta amb de 140.000 punts de càrrega a tot Europa, més petits.
pletament carregat. un potent carregador a bord trifàsic d’11
kW o un carregador monofàsic a bord de incloent-hi el sistema de pagament. El Vivaro-e és l’únic vehicle electrificat
Els clients poden escollir entre dues Evidentment, la connectivitat està que disposa d’un enganxament de re-
mides de bateria de ions de liti, segons les molc opcional de fàbrica i que permet
seves necessitats: amb 75 kWh per a una una capacitat màxima de remolc de 1.000
autonomia de fins a 330 quilòmetres o, quilos. Opel anuncia que el pròxim co-
per a aquells que fan un ús diari menys
intens del seu vehicle, amb 50 kWh i una mercial lleuger elèctric serà el Com-
autonomia de fins a 230 quilòmetres, tots bo-e i arribarà el 2021.
dos en cicle WLTP. Donat que
aquesta versió es va
planificar des
del prin-

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

03DIUMENGE, 31 DE MAIG DEL 2020

MOTOS EL PERIÓDICO AIRBAG

Porta d’entrada RADAR

SILENCE S02LS ACCESSIBLE. Al tenir LA FIRMA ON BOARD DONA
la velocitat limitada ALES A LA JAQUETA ESSENCE
LA FIRMA DE MOLINS DE REI (BARCELONA) APOSTA PER a 45 km/h, com un
UN CICLOMOTOR ELÈCTRIC PER MOURE’S PER LA CIUTAT ciclomotor, es pot  La firma especialitzada en
D’UNA MANERA SOSTENIBLE DESPRÉS DEL CONFINAMENT portar amb llicència equipament On Board proposa la
de ciclomotor des jaqueta Essence destinada al públic
dels 15 anys i carnet B femení. Confeccionada en un teixit
altament resistent a l’abrasió, destaca
de cotxe. per la seva seguretat i sistema de
ventilació amb uns plafons frontals
extraïbles. Mas informació a
www.onboardmoto.com.

MALAGUTI PROMOCIONA LA PO-
PULAR DUNE X 125 BLACK EDITION

 La firma italiana presenta una oferta
especial per temps limitat per a la versió
més aventurera de la Dune 125. La
Malaguti Dune X 125 Black Edition es
pot trobar als concessionaris oficials de
la firma per 2.999 euros i amb un any
d’assegurança gratis, oferta que suposa
un descompte de 400 euros.

SERGI MEJÍAS
EBARCELONA
l sector de les dues rodes es prepa-
ra per abordar la mobilitat dins de
la Nova Normalitat. I Silence, la
firma de referència en mobilitat

elèctrica en dues rodes, és una alumna

avantatjada. L’empresa liderada per Carlos

Sotelo acaba de llançar el S02 LS, el seu últim

model amb la velocitat limitada a 45 km/h,

de manera que es pot conduir des dels 15

anys amb la llicència de ciclomotor (AM) i el

carnet B de cotxe. Sortirà a la venda aquest YAMAHA PROMOU EL
TRANSPORT INDIVIDUAL SEGUR
mateix estiu al preu de 3.200 euros i la ma-
 Yamaha España incentiva l’ús del
teixa Silence ofereix un finançament al 0% transport individual per mitjà de
motocicletes o escúters com a
per a particulars, amb l’objectiu de «conver- mesura sanitària amb la campanya
#CHANGE YOUR MOVE. En aquest
tir-se en la millor opció per desplaçar-se per sentit, facilitarà l’adquisició de
qualsevol model als seus
la ciutat de manera sostenible i segura, des- concessionaris i punts de venda oficials
amb condicions molt avantatjoses.
prés del confinament», segons el mateix So-
KAWASAKI OFEREIX INSPECCIÓ
telo, CEO i Fundador de Silence. carregada a qualsevol endoll domèstic. GRATUÏTA ALS SEUS CLIENTS
També s’ha de destacar que el consum ron-
El Silence S02 Low Speed (LS), amb do- PRÀCTIC. Disposa d’una da els 60 cèntims cada 100 quilòmetres, és a  A causa del període forçós d’aturada
configuració per a dues dir, 10 vegades menys que una moto amb de la gran majoria de les motos dels
ble seient, està impulsat per un motor elèc- places i un bagul posterior motor de combustió. A més a més disposa seus clients, a Kawasaki han decidit
de 47 litres de capacitat. de connectivitat amb el telèfon intel·ligent, oferir una inspecció gratuïta per
tric de 1.500 W, que no només ajuda a la La bateria és extraïble suport per al telèfon i carregador USB, en- verificar que tot està en perfecte
i va amb rodes i un tre d’altres, a més a més del seu bagul de 47 ordre de marxa. Aquesta inspecció
conservació de la qualitat de l’aire gràcies a agafador per al seu litres de capacitat. només s’oferirà als Concessionaris i
transport. Serveis Oficials Kawasaki i mitjançant
les seves zero emissions si no que també Tot i que es tracta d’un model dirigit a par- cita prèvia.
ticulars és molt similar al que utilitzen per a
ajuda a reduir la contaminació acústica. les seves flotes empreses de prestigi com Ac-
ciona, Correos i Telepizza i ajuntaments de
Il·luminació led i frens de disc són part del ciutats com Madrid, Barcelona, Lisboa i Rot-
terdam. Comparant el seu preu amb un mo-
seu equipament a més de comptar amb del amb motor d’explosió, els 3.200 euros
potser són un peatge a tenir en compte però
tres modes de conducció (city, Sport i ECO) és la clau d’entrada a una mobilitat més efi-
cient, ecològica i econòmica en el dia a dia.
i de marxa enrere. L’autonomia és de 55 Per cert, Silence ja admet comandes a través
de la seva web www.silence.eco.
quilòmetres (per 100 quilòmetres de l’S01 o

els 90 quilòmetres de l’S02) i compta amb

una bateria de 2 kWh i un motor d’1,5 KW

(una mica més petit que en la resta de mo-

dels de Silence).

Tot i que el que realment augmenta el

seu atractiu és el seu sistema de recàrrega.

Compta amb una bateria extraïble i es pot

transportar fàcilment amb un carretó amb

rodes, com si fos una maleta trolley per ser

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

04 DIUMENGE, 31 DE MAIG DEL 2020
AIRBAG EL PERIÓDICO PUBLICITAT