ESTERRECATS, RATES I PATINETS...

RENTABLE O RENDIBLE?

En l’àmbit de l’economia, el terme renda designa el
'profit periòdic, especialment en diner, que ret un actiu
material o financer': «La Carme viu de renda». El verb
corresponent és rendir, amb el significat de 'produir un
benefici o utilitat'. Per això, els derivats són:
· Rendible. «No hi ha prou passatgers perquè el vol
sigui rendible.»
· Rendibilitat. «Ja has estudiat la rendibilitat d’aquest
producte?»
· Rendibilitzar. «Ara que hem comprat la màquina,
l’hem de rendibilitzar tant com puguem.»
Llavors, el mot rentable no existeix, en català? Sí, si
ens volem referir a una cosa que es pot rentar:
«Aquesta funda està plena de pols. Sort que és
rentable i la podré posar a la rentadora».

251

CELLER O BODEGA?

(Dedicat a en Manel Colmenero, expert en vins)

Un celler és el lloc on s’elabora i guarda el vi; el lloc
d’una casa, especialment soterrani, on es guarda el vi
i altres aliments, i també una botiga on es venen vins
i altres begudes. Derivats: cellerat (celler ple, allò que
cap dins un celler) i cellerer/a (persona que té cura
d’un celler, especialment en els monestirs).

Una bodega és l’espai interior d’una nau (un vaixell,
un avió...) situat sota la cabina de passatge destinat
al transport d’equipatges, mercaderies i correu.
Derivat: bodeguer (qui vigila i neteja la bodega d’una
nau).

Amb dues paraules es tradueixen al castellà per
bodega.

Mots o expressions relacionades: existeix el 'vi de
celler' i el 'pernil de celler' i es pot 'anar de cellers'. I
també podem parlar de 'catedrals del vi': cellers grans
i d’arquitectura espectacular; són cellers cooperatius
construïts a Catalunya en època modernista, al
principi del segle XX, o cellers privats construïts a
Andalusia al segle XIX.

Ara que s’acosten celebracions, beveu bons vins i
amb moderació. Salut i bones festes a tothom!

252

NOTA FINAL

La nota final ja fa temps que està escrita, però tampoc
cal que acabem el llibre d’una manera amarga.
Podríem fer un final surrealista, i així podríem veure
guàrdies civils vestits de guàrdies suïssos del Vaticà,
o jutges vestits de presos.
Tampoc costa d’entendre res que no puguem
entendre, perquè, de fet, per molt que parlin des dels
temples dels déus o des dels parlaments, s’entén tot
el que volen dir. Encara que tot sigui res.
Per acabar, cal explicar que escriure curiositats
lingüístiques és una veritable curiositat, i escriure
serpents, un absurd; però si els mossos d’esquadra
van vestits d’infermeres i els bombers canten a l’Orfeó
Català, ens hem de preguntar qui som. I si miréssim
l’univers?

253

254

PATINETS

L’altre dia vaig provar un patinet elèctric. Peso més de 100 kg
i el patinet em portava arreu. Vaig pensar que haurien de fer
el dia del patinet. Veig que fan el dia de l’aigua i, alguns, el del
pa amb tomàquet i la sardana i, també, el dia dels vius i dels
morts.
Seria bo provar de fer el dia del patinet en un àmbit reduït. A
Manlleu i Torelló, o a Vic i Tona. Seria un dia fabulós. Sense
cotxes, fins i tot sense bicicletes. Vindrien patinets de tot
Catalunya i seria un èxit comercial. Molts patinets lligarien
amb les patinetes i en naixeria un amor sostenible i silenciós.
Sense casc, sense permís de conduir, sense edat, sense
normes, sense Mossos. Una mica, seria com si tots plegats
ens regaléssim un dia feliç, que ja ens toca.

255