Revista Crida municipals 2019

Publicació de
Crida Premianenca
per les eleccions municipals

del 26 de maig de 2019

CRIDA PREMIANENCA INCLOU UN TROBAR PIS I FER DE ENTREVISTA
TREBALLA PER BASTIR UNA PÒSTER FEINA A PREMIÀ DE AMB ANDREU
ALTERNATIVA A L’ACTUAL FEMINISTA! PREMIÀ DE MAR MUMBRÚ
MODEL DE POBLE. VOLEM MAR ÉS UNA UN POBLE I PAQUITA
UN PREMIÀ QUE POSI LES UTOPIA CUIDADOR GUIRAO
PERSONES AL CENTRE, AMB
UN URBANISME ADREÇAT A PÀGINA 11 PÀGINA 13 CONTRAPORTADA
LA RECUPERACIÓ D’ESPAIS
PÚBLICS I LA CREACIÓ 1
DE NOUS EQUIPAMENTS,
AMB POLÍTIQUES SOCIALS
QUE DIGNIFIQUIN LA VIDA,
GENERANT OPORTUNITATS
I REDUINT DESIGUALTATS.
ESIGUALTATS.

QUÈ ÉS LA CRIDA?

Crida Premianenca – Al- assemblees ordinàries són moviment republicà, la lluita
ternativa Municipalista és obertes i ens organitzem en feminista, Premià Acull, la
un moviment polític que comissions que treballen Marea Pensionista, la Xarxa
funciona de forma assem- dins i fora de la institució. d’Habitatge... Des de Crida
bleària. Ubicat a l’esquerra Assemblees de carrer i hem volgut donar ple suport
transformadora, va néixer grups de treball temàtics: a tots els moviments i a les
l’any 2010 arran de diferents també realitzem periòdica- entitats culturals i socials
moviments socials i col·lec- ment trobades a diversos del poble hem facilitat
tius arrelats a Premià de punts de Premià de Mar per l’accés de les entitats vers
Mar, amb la voluntat de fer copsar les problemàtiques l’Ajuntament sempre que

una política transparent, que té el municipi o per ens ho han demanat, i hem nista. En una primera fase amb l’objectiu de sumar el
participativa i fer d’altaveu tractar temes concrets (edu- promogut campanyes i ac- qualsevol persona de Premià màxim de forces, represen-
de totes aquelles propostes cació, urbanisme, etc.) I les cions pròpies per incentivar va poder proposar fins a 10 ten la pluralitat del nostre-
i reivindicacions que fins COP: (Cooperar, Organitzar l’activació popular. persones que cregués bones municipi i també incloure
aleshores no tenien lloc a i Proposar) les jornades de representants d’un projecte veïns i veïnes de Premià de
l’Ajuntament de Premià de treball periòdiques que pre- Com hem fet la llista elec- com el de Crida i indicar que Mar que per la seva condició
Mar. A les eleccions de 2015, tenen anar més enllà del dia toral? algunes figuressin entre de persona migrant o refu-
la Crida va obtenir 1.881 vots, a dia i permeten consensuar Hem definit una llista les primeres de la llista. giada no tenen garantits els
convertint-se en segona el model de poble que Crida oberta, participativa i plural a Després de contactar amb drets polítics fonamentals.
força política de Premià de Premianenca defensa. través d’un procés que hem totes elles per oferir parti-
Mar i primera a l’esquerra, anomenat #TuEtsElProtago- cipar del nostre projecte i Com hem fet el programa?
amb quatre regidors, actual- Com treballa la Crida? convocar-les, el cap de llista Un procés participatiu de
ment a l’oposició, però amb A Crida Premianenca i l’equip de 12 impulsor de la 6 mesos, amb més de 15
clares opcions i voluntat de seguim treballant principal- candidatura va ser escollit jornades temàtiques, més
liderar un canvi de govern a ment en tres vessants: fis- en una assemblea oberta el de 40 taules rodones i grups
les eleccions del dia 26 de calitzem la tasca del govern, 19 de gener amb la participa- de treball, centenars de
maig. fem propostes per millorar ció de més d’un centenar de persones de diferents pro-
Premià (com detallem al veïns i veïnes. Posteriorment cedències i amb diferents
Com s’organitza la Crida? balanç) i som presents al s’inicià una segona fase per sensibilitats involucrades,
La població demana una carrer per donar suport a la sumar suports de perso- ús de la plataforma Decidim,
major capacitat per incidir societat organitzada. Des de nes de la xarxa d’entitats, una eina de eGovern que
en les institucions polítiques sempre, una de les prioritats col·lectius i moviments so- facilita a les administracions
del seu municipi, de la seva de Crida Premianenca ha cials del poble, en total unes i organitzacions la gestió
comarca i del seu país. Ha estat fer possible la relació 300 persones han participat de processos participatius i
quedat demostrat que de entre la institució i la ciuta- del procés, fins a completar a través de la qual els ciu-
la política no es pot passar dania. Aquesta ha estat una la llista, que vam presentar tadans poden fer les seves
i que, com deia Joan Fuster, legislatura molt viva pel que en un gran acte a finals de aportacions i propostes, i
“tota política que no sigui fa les lluites socials, amb març. finalment unes 500 propos-
feta per nosaltres serà feta una gran riquesa d’actors La gran participació i recol- tes recollides, debatudes,
contra nosaltres”. Per això que han conformat l’actual zament popular, ha fet que revisades, sistematitzades
a Crida Premianenca ens moviment popular premia- es pugui comptar amb una i ordenades en 20 àmbits
organitzem de forma oberta nenc: indignats, Can Sanpe- amplia llista: les 21 persones temàtics, convertint el pro-
i horitzontal en tres nivells: re, Plataforma del Port, lluita titulars, 10 suplents i 29 més grama de Crida en el vostre
Assemblea: totes les nostres per l’escola pública, l’1-O i el fins a completar una llista programa per transformar
simbòlica de 60 persones Premià.

Balanç a quatre anys de legislatura.
Feina feta a l’ajuntament

En els darrers quatre anys la Crida ha portat més de 70 precs i preguntes al ple
per controlar i millorar la tasca del govern i ha presentat fins a 80 propostes per
millorar la vida dels premianencs, en destaquem algunes d’elles i seguim treba-
llant per a un model de poble pensat per a les persones.

PROPOSTES DESTACADES

Maig 2017: Febrer 2017: Febrer 2016: Desembre 2015:
primera creació de la taula
creació d’una línia impulsar experiència de de gènere
pressupostos
d’ autobús urbà polítiques per participatius Propostes rebutjades o
incomplertes
a gent gran ( Propostes aprovades
- Codi ètic dels partits: limitació de sous i
projecte Radars ) - Implementar la T-Mobilitat i incloure mandats.
Premià de Mar a la Zona 1 de l’ATM.
- Censar els habitatges buits i fomentar la
- Reglament per regular els habitatges seva mobilització.
turístics i evitar la pressió a l’alça als preus
dels lloguers. - Promoció dels productes agroalimentaris
de proximitat i ecològics al municipi.
- Facilitar l’organització d’esdeveniments
als carrers i places per part de les entitats. - Suport a les actuacions pedagògiques de
les escoles públiques.
- Reglament de mitjans públics per
garantir-hi la pluralitat, transparència i - Pacificar carrers del centre i dinamitzar-
participació. hi activitats + aparcament gratuït a les
zones blaves durant Festa Major.
- Creació del Parc de Nadal (Nadàlia) i una
programació cultural durant les festes. - Municipalització del servei de neteja
d’edificis, millorant les condicions laborals
- Propostes a favor del dret a de les treballadores.
l’autodeterminació de Catalunya i de rebuig
a la repressió. - Moció per garantir el 30% d’habitatge
social en noves promocions.
- Polítiques per combatre el racisme a
Premià. - Nou model de gestió del litoral (contra la
draga) + camí marítim que uneixi Premià i
- Naturalitzar dunes a la platja entre Premià Vilassar.
i Vilassar amb vegetació i fauna autòctona.
- Estudi sobre risc d’inundacions als barris
- Transformar Can Salamó equipament per Cotet, de Llevant i Can Pou - Camp de Mar.
al jovent, i projecte de gestió comunitària a
la casa de la festa de Can Manent.

Maquillatge i propaganda per tapar un
govern esgotat

Els 12 anys de governs bitatge: en total Un Milió Aquestes despeses esdevingut un pamflet les monedes que comparen
Buch-Méndez s’han caracte- d’Euros destinat a flors, via cosmètiques es propagandístic… i ara encara la propaganda i sanitat,
ritzat per la manca de model, pública, passos soterrats i complementen amb un volen doblar el pressupost cooperació..):
la poca sensibilitat social i parcs infantils. Es tracta de augment desmesurat de la per a campanyes de govern. A Crida volem un poble net
la submissió als interessos despeses que no s’han fet propaganda governamental. Les xifres parlen per i en condicions sempre, no
privats (Sorli per fer un nou durant els quatre anys de le- El darrer any s’ha retallat si soles si comparem només els mesos abans
Ajuntament, Vopi per contro- gislatura i que no es preveu la plantilla d’informatius de el que es destina a d’eleccions, però sobretot
lar l’aparcament, Marina Port mantenir un cop passades Ràdio Premià per reforçar la campanyes d’informació volem un poble sense
Premià per desenvolupar el les eleccions. comunicació governamental, governamentals amb especulació urbanística i
port, etc.) Ho expliquem amb dades l’oposició no apareix als algunes partides de caire que atengui les necessitats
En matèria urbanística concretes, comparant la di- principals programes social dins la proposta de socials.
l’equip de govern ha estat ferència entre el pressupost d’informació municipal, pressupost presentada pel
incapaç de centrar-se en la municipal ABANS i DESPRÉS la revista Vila Primília ha govern pel 2019 (gràfica de 3
prioritat absoluta: descon- d’eleccions* en diverses
gestionar un poble mas- partides, com són: Abans de les
sificat, per contra l’actual -Parcs infantils de 170.000€ eleccions
alcalde ja ha anunciat noves a 35.000€
promocions immobiliàries. -Reparació voreres de 400.000€
Tampoc hi ha hagut impuls a 223.000€ a 60.000€
l’escola pública, ni fiscalitat -Passos soterrats de Després de les
progressiva, ni, sobretot, uns 150.000€ a 25.000€ eleccions
pressupostos que promo- -Espais aparcament i es-
guin les àrees d’atenció a les barjo de 80.000€ a 22.000 € 50.000€
persones i planifiquin una -Enjardinaments diver-
tarifació social dels serveis i sos espais de 400.000€ a Enjardinaments
equipaments públics. 50.000€ diversos espais
Ara el govern vol tapar la
inoperància dels darrers
anys realitzant despeses
electoralistes de forma
descontrolada mentre deixa
sense atendre necessitats
socials bàsiques com l’ha-

UNA LLISTA DE

DE L’1 AL 12

1. Andreu 2. Paquita 3. Sebastià 4. Marta
Mumbrú i Fuxet, Guirao Torrente Caba Fabregat
Solà Matamoros
31 anys. Professor de filoso- 65 anys. Activista social des 61 anys. Mestre i psicopeda-
fia a secundària i llicenciat en del 15M i participant dels movi- gog. Membre d’USTEC i militant 42 anys. Gestora processal
ciències polítiques. Ha treba- ments socials del poble en de- d’Anticapitalistes de Catalunya i administrativa de justícia.
llat al programa de millora i in- fensa d’un Premià de Mar més lluitant per construir poder po- Ferma defensora de la festa
novació docent de la UB i com verd i sostenible, del transport pular i transformar la societat del i pel poble. Involucrada a
a tècnic municipal de serveis públic i de les persones refu- des d’un vessant democràtica, entitats culturals i moviments
socials. Ha participat de movi- giades i migrades. de classe, feminista i ecologis- socials que fan que Premià de
ments socials en defensa del ta. Mar sigui un poble viu i d’aco-
territori i per un urbanisme no llida.
especulatiu. Regidor de Crida
des de 2016.

5. Jordi 6. Alba 7. Roc 8. Brenda
Estarlich Corominas Carrillo Amat Ramoneda Serra Bär Kwast

44 anys. Infermer. Activista 22 anys. Estudiant de treball 18 anys. Estudiant de Filosofia, 32 anys, nascuda a l’Argen-
per a una educació pública de social i educadora en el lleure activista en moviments socials tina. Doctoranda i assessora
qualitat per a tothom. Actual- des dels 17 anys, feminista i i culturals, tant en l’àmbit de tècnica en polítiques educati-
ment implicat en la lluita per activista en moviments socials poble com nacional, pel dret a ves locals. Participa en lluites
la universalització dels menja- i polítics. l’habitatge, treball digne i just i pel dret a l’habitatge, feminis-
dors escolars. pel foment d’un oci alternatiu. tes i culturals a Premià de Mar.
Regidora de Crida des de 2015.

9. Miguel 10. Rosa Beatriz 11. Marc 12. Marina
Moreno Roldán Maldonado Páez Montañés Abarca Altés Magret

30 anys. Productor audiovi- 60 anys, nascuda a l’Argen- 40 anys, nascut al País Valen- 28 anys. Neuropsicòloga,
sual i emprenedor cooperatiu. tina. Treballadora sanitària. cià. Programador informàtic investigadora en salut i gent
Participa de la Federació de Activista internacionalista en amb programari lliure. Des dels gran. Ha format part de movi-
Cooperatives de Catalunya i defensa dels drets de les per- 20 anys militant en moviments ments socials des del volun-
la Xarxa d’Economia Solidària. sones migrades, de la sanitat antifeixistes per a construir tariat a l’atenció psicològica
Ha estat voluntari d’entitats pública i en la lluita feminista, una societat més lliure i justa. de persones sense recursos.
culturals i de comunicació del tant a Catalunya com l’Argenti- Esportista aficionat en curses Regidora de Crida des de 2015.
municipi. És regidor de Crida na, per la defensa d’un avorta- de muntanya i volei.
des de 2017. ment lliure, segur i gratuït.

E 60 PERSONES

DEL 13 AL 60

13. Aleix Roch 14. Mariona Cava 15. Joan Botey N16a. Ev amrproar 17. Quimo 18. Carmen
Fecundez Fontanet

19. Eric Cazorla 20. Marta Riera 21. Joan Ribet 22. Andrea 23. Àngel Arana 24. Teresa
Albert Navarro

25. Rafa Luna 26. Maria Muñoz 2A 7n. Mg uaerrca 28. Hanan 29. Jordi Franco 30. Àngel Pagès
Derraz

31. Josefina 32. Andrea 33. Pol 34P. Gareemrama 35. Serge Étienne 36. Marta
Miret Bandariz Segura Soumare (Apaw) Massip

37. Josep Rosés 38. Marta Pérez 39. Jordi Peralta 40. Rosa Comas 41. Pep Bras 42. Mercè Gil

43. Amjad 44. Berta 45. Pere 46. Núria 47. Hassan 48. Mercè
Almussa Maristany Ramoneda Pellicer Muhsin Farhan Salomó

49. Francesc 50. Conchi 51. Josep 52. Aran Prades 53. Joan Cisa 54. Montserrat
Garcia Matallana Salinas Casademunt

55. Carlos Hugo 56. Paula 57. Ramon Vila 58. Caroline 59. David Gómez 60. Pepita
Ros Brun Miñarro Migniot Segalés

5

EL NOSTRE Els carrers seran Cal pensar les polítiques
COMPROMÍS sempre nostres, de mobilitat prioritzant les
de la gent accions en funció del tipus
UN PREMIÀ PER VIURE de desplaçament del qual
Volem una mobilitat cen- ficació del barri antic (estu- parlem, seguint aquest ordre:
Urbanisme vianant, bicicleta, vehicle
trada en les persones: paci- diar-ne tancaments par- no motoritzat i vehicles de
- Culminarem el procés d’expropiació de Can Sanpere mobilitat personal, transport
per ubicar-hi zones verdes i equipaments de caire social i fiquem carrers i omplim-los cials o temporals al trànsit, públic i vehicles comunitaris
comunitari, definint els usos en un procés participatiu. (compartits) i elèctrics.
de vida. excepte veïns) i abordar la I cal dissenyar l’espai
- Maximitzarem els usos públics dels pocs espais que que- públic amb perspectiva de
den sense urbanitzar, com són Transmesa i Metal·logènia. Recentment hem vist com creació de nous espais per gènere, és a dir, posant la
vida al centre: prioritzar les
- Recuperarem i protegirem els usos agrícoles de les Hor- una proposta de la Crida es a vianants: carrers sobre la tasques reproductives i de
tes de Ponent. cures, promoure les activi-
feia realitat: la creació de Gran Via (Dr. Fleming, Jacint tats al carrer, facilitar el pas
Entorn natural amb cotxets, carros o perso-
la línia de bus urbà i hem Verdaguer i Enric Granados), nes amb mobilitat reduïda,
- Impulsarem un Pla Integral de Gestió del Litoral que augmentar la il·luminació i la
inclogui paralitzar les operacions de dragat ja, la recupera- avançat en la bona direcció convertir part dels carrers seguretat.
ció de les rieres, by-pass al port, sistemes de protecció del
passeig, restauració paisatgística, etc. amb el tancament esporàdic Ramon i Cajal i de la Mercè

- Crearem un veritable corredor biològic a ponent del de la Gran Via. Cal anar més en rambla de plataforma
mar a la Serralada Litoral, abastant part de Metal·logènia i
Hortes de Ponent. enllà: aquesta mesura, però, única i transformar el carrer

- Confeccionarem un catàleg d’espècies animals i vegetals hauria de ser només la pri- de la Plaça en eix de con-
autòctones i impulsarem programes de protecció, contro-
lant aus i altres espècies invasores. mera d’una aposta global per nexió entre barris i equipa-

Via pública la pacificació, el transport ments culturals de la Vila.

- Culminarem la pacificació del nucli antic, estudiant-ne el públic, la vida comunitària
tancament al trànsit (excepte veïns) i ampliant la pacifica-
ció a carrers sobre la Gran Via. i la programació cultural al

- Realitzarem una auditoria urbanística en clau de gènere, carrer.
per millorar la il·luminació i la sensació de seguretat a la
via pública. El vehicle privat és un

- Crearem un centre logístic de repartiment de mercade- model obsolet i insostenible
ries a Metal·logènia.
a mitjà termini, alhora que
Mobilitat
substituir-lo és essencial per
- Millorarem la mobilitat a peu i en bici i la connexió entre
barris i amb els pobles de l’entorn, creant eixos que donin millorar la qualitat de l’aire
continuïtat al teixit urbà.
i la contaminació acústica.
- Prioritzarem la implementació de la T-Mobilitat i treba-
llarem per l’entrada provisional a la zona 1. Per això creiem que és el

- Reclamarem l’obertura del baixador de Can Pou. moment de finalitzar la paci-

Energia i residus Premià ciutat verda i bonificar la taxa.
sostenible - Crear un Pla de transició
- Millorarem la gestió de residus amb sensibilització, més energètica que inclogui la
punts de recollida i proves pilot de recollida porta a porta. Volem convertir Premià en als municipis ens pertoca producció d’energia renova-
Ecociutat: el canvi climàtic una part important de la tas- ble als equipaments muni-
- Crearem un Pla de Transició Energètica que inclogui pro- és el problema més greu ca, per això creiem que hem cipals, i mesures de foment
ducció d’energia renovable als equipaments municipals. de la humanitat, com de- d’actuar potenciant noves per a la instal·lació de sis-
nuncien milers i milers de formes econòmiques, apos- temes d’estalvi i producció
joves arreu del planeta en tant per la mobilitat sosteni- domèstica d’energia verda.
les marxes del 15-M climà- ble i amb tres grans línies de - Protegir l’entorn natural
tic, i, en canvi, pocs governs treball: i la fauna i flora autòctona,
han decidit enfrontar-s’hi - Millorar la gestió de resi- amb un catàleg d’espècies
de debò amb totes les eines dus amb sensibilització, més autòctones i programa de
que s’haurien de posar en punts de recollida i proves protecció i creant un parc
pràctica ja. pilot de recollida porta a agrari-forestal a ponent que
Des de Crida pensem que porta, cosa que permetria actuï de corredor biològic
entre el mar i la Serralada
Litoral.

UN PREMIÀ PER TREBALLAR Corredor Crear un
biològic a parc agrari
Hisenda
ponent forestal
- Crearem un tipus especial d’IBI més elevat que haurien
de pagar només el Port comercial i grans comerços (princi- Monitoratge i
palment supermercats) beneficiant al petit i mitjà comerç. estalvi

- Millorarem les ajudes a l’IBI per a persones en situa- energètic
ció econòmica desafavorida, crearem noves ajudes per a
col·lectius específics (joves, gent gran i famílies monopa- Produir energia Recollida
rentals) i millorarem les bonificacions de l’IBI per a famílies renovable porta a
nombroses. Implementarem ajudes per a propietaris que
ofereixin els seus immobles a través d’una borsa de lloguer Lluita contra la porta
social.
pobresa Minideixalleries
- Crearem un nou model de tarifació social en la taxa de energètica i punts de
residus segons renda familiar i bonificarem les llars que reutilització
realitzin correctament la recollida selectiva.

Tot el programa a

www.cridapremianenca.cat

En defensa del territori,
l’espai públic i l’entorn natural

Alerta especulativa! jectes d’obertura de carrers Quins són els punts en la mobilitat, saturació del
Aturem la destrucció del territori que facilitaran la urbanit- afectats? sistema d’equipaments, pos-
zació de ponent passades Aquesta transformació es sible destrucció dels últims
CAL ATURAR LES Som a les portes de l’úl- les eleccions: continuar la concentrarà en quatre grans espais naturals, etc. Per això
REQUALIFICACIONS tima gran transformació Gran Via fins al Torrent Malet, espais: les Hortes de Ponent, cal frenar urgentment qual-
PER FER PISOS I ZONES urbanística de Premià de rotonda a la Carretera de Metal·logènia, Transmesa i sevol requalificació a Trans-
COMERCIALS A TRANSMESA, Mar, un poble amb el territori Premià amb Camí del Mig, Can Sanpere, afectant direc- mesa, Metal·logènia i les
METAL·LOGÈNIA I LES saturat per anys d’especula- obrir carrers a la part alta de tament els barris de ponent Hortes, impulsar un nou pla
HORTES, I CREAR UN ció i mancat de zones verdes les Hortes de Ponent, etc. del municipi: el Palmar, Ban- urbanístic elaborat amb la
FONS DE RESCAT PER o agrícoles, equipaments Podem trobar-nos ben aviat yeres-Solimar, el Gas i també participació de la ciutadania
MAXIMITZAR-HI ELS USOS comunitaris i espais naturals amb centenars d’habitatges el Casc Antic, però que i crear un fons de rescat per
PÚBLICS I COMUNITARIS. protegits. Actualment ja es- i superfícies comercials tindrà un impacte enorme maximitzar els usos públics
tan en marxa diversos pro- noves. sobre el conjunt de la ciutat: a aquestes parcel·les: agrí-
augment de població, canvis coles, comunitaris, d’equipa-
ments i zones verdes.

Aprovada al pla urbanístic de Apostem per la conversió a Defensem fer efectiva l’ex-
2010 la construcció de fins a 300 mitjà termini en un espai majori- propiació per destinar l’espai a
habitatges amb blocs de fins a 9 tàriament d’ús públic pel seu va- zones verdes i equipaments, com
plantes, previsiblement les obres lor central al municipi, que uneixi recull el POUM, prioritzant-hi els
començaran poc després de les els barris del Gas i Casc Antic de caràcter social i comunitari
eleccions. Defensem recuperar el amb un gran pulmó verd. Ens com un nou mercat, la segona
màxim d’espai per a destinar-lo oposem als plans de requalifica- escola bressol, el centre de dia i
a habitatge de lloguer social i ció presentats per la propietat a un ateneu de gestió comunitària,
dotacional per a persones amb l’actual govern que impliquen la elaborant el pla d’usos en un
dificultats d’emancipació o que re- construcció de múltiples blocs procés participatiu. Ens oposem
quereixen acolliment o assistèn- de pisos (12.000 m2 amb blocs rotundament a la intenció de
cia residencial: Joves, gent gran, de 5 pisos) i una gran superfície Junts per Premià (PDCat) i PSC
víctimes de violència masclista, de construir-hi 150 pisos ocupant
refugiades, sense llar... comercial. un 40% de la superfície i trepit-
jant el mandat de la consulta.
Recuperar i protegir els usos
agrícoles, tant la producció de És necessari fer el camí marí-
fruita i verdura (impulsar la crea- tim que uneixi Premià i Vilassar,
ció d’una cooperativa) com de flor completar la il·luminació del
i planta ornamental (ajudes a les passeig i impulsar una restauració
actuals explotacions). Crear un paisatgística de l’entorn del port,
parc agrari-forestal que juntament incloent-hi la naturalització de les
amb les zones verdes previs- zones dunars a la platja de llevant,
tes a Metal·logènia serveixin de i reclamar l’obertura del baixador
corredor entre el mar i la Serra de de Can Pou.
Marina.

Defensem una combinació d’usos Cal una moratòria al pla del Mig any després de l’obertura
que inclouen un jardí botànic amb ministeri de construcció de noves del centre comercial cal afirmar
espècies autòctones als +7000 m2 barreres i dragat d’un milió de me- que es tracta d’un rotund fracàs:
de zona verda previstos al POUM, tres cúbics de sorra del fons marí. no s’ha creat ni una desena part
recuperació de la masia protegida Seguim demanant un pla integral dels 450 llocs de treball que es
per a equipaments comunitaris, de gestió del litoral (recuperació de van anunciar ni s’ha arribat a una
limitació de volumetria i alçada a rieres, by-pass al port, sistemes de ocupació mínima dels locals (40%
la zona catalogada com a ter- protecció del passeig, etc.) actualment). Una hipoteca d’alt
ciària, prioritzant usos logístics impacte ambiental, costos econò-
que evitin l’entrada de vehicles de mics indirectes, debilitament del
distribució al municipi, i d’econo- petit comerç i afectacions com la
mia social i solidària. Ens oposem perpetuació de l’N-II. És necessari
al projecte de requalificació per a estudiar la reconversió de part de
construir-hi pisos d’alta gamma l’espai i els seus usos per aprofita-
i una gran superfície comercial ments públics.

presentat a l’ajuntament.

7

EL NOSTRE
COMPROMÍS

UN PREMIÀ INCLUSIU

Feminisme

- Crearem un espai per a la dona, feminista, inclusiu i autoges-
tionat en el que es pugui trobar assessorament jurídic, suport
psicològic i grups de suport.

- Establirem un SIAD (Servei Integral d’Atenció a la Dona) per-
manent.

- Potenciarem la visió de gènere en les polítiques educatives i
laborals municipals.

- Destinarem habitatges per a dones que ho necessitin en
situacions d’emergència.

Tot el programa a

www.cridapremianenca.cat

La història
serà feminista

o no serà

Crida Premianenca ha recuperat
les històries de les dones
premianenques.

Apostem pel feminisme per canviar-ho tot.

Perquè ens ha ensenyat el gran poder transformador
de posar la vida al centre. El que significa lluitar contra les
violències a la vegada que crear una vila més sostenible amb la
vida per a totes.

Els municipis feministes faciliten les cures amb serveis de
bressol i gent gran, planifiquen un urbanisme que ens fa sentir
segures, contracta empreses on no hi hagi bretxa salarial se-
gons gènere, municipalitza i dona millors condicions laborals
a serveis ocupats principalment per dones i precaritzats. El fe-
minisme aporta a tots els àmbits, ja que travessa la nostra
vida i accions.

Un feminisme que cal que sigui de classe, adreçat a con-
querir condicions materials de vida dignes al conjunt de
les dones, un feminisme que porta intrínseca la mirada
interseccional, per tal de donar una resposta més global i
completa als creuaments entre els diferents eixos de desigual-
tat: gènere, origen ètnic, classe social, diversitat funcional,
edat, opció sexual, expressió de gènere o identitat de gènere.

Construïm juntes aquest Premià feminista!”

9

EL NOSTRE Trobar pis i feina a
COMPROMÍS Premià de Mar és...

UN PREMIÀ PER VIURE Triem vivenda segons d’habitatge a la Generalitat.
habitatge i feina Segons Convergència a Pre-
Habitatge mià de Mar no calia fer res
- Crearem un parc públic i de lloguer a un preu as- en matèria d’habitatge.
sequible mobilitzant els pisos buits existents.
- Obrirem una oficina d’habitatge que centralitzi tots A Premià de Mar l’especula- ocupació. Ningú no vol que el FINS FA 1 ANY, L’ÀREA
els serveis en aquest àmbit. ció immobiliària dels darrers poble l’ocupin fàbriques con- D’HABITATGE DE PREMIÀ
- Defensarem el dret a l’habitatge lluitant contra l’es- anys ha fet augmentar els taminants més pròpies d’una DE MAR NO TENIA NI UN
peculació immobiliària i els pisos turístics il·legals. preus - especialment els de altra època, però sí que cal EURO DE PRESSUPOST I,
- Subvencionarem millores d’accessibilitat i l’eficièn- lloguer- fins a límits insoste- enfrontar el problema i plan- AVUI EN DIA, NOMÉS ES
cia energètica dels habitatges. nibles i és una odissea trobar tejar solucions. Mentre les DISPOSA D’UN PIS SOCIAL
- Implementarem ajudes per a propietaris que oferei- un pis al poble per menys de úniques grans empreses que MUNICIPAL.
xin els seus immobles a través d’una borsa de lloguer 900 € mensuals. teníem al municipi marxaven
social. Si ens fixem en la feina, la a l’Aragó i a Arenys, el govern El govern ara desperta i
majoria hem d’assumir que de Convergència i PSC ha diu que farà grans accions,
UN PREMIÀ PER TREBALLAR si volem viure a Premià de preferit obrir la porta a les però la realitat és que durant
Mar, haurem de treballar grans superfícies comercials el 2019, es destinarà 1 € en
Treball i model productiu fora: a Mataró, a Barcelona que són un risc pel comerç polítiques d’habitatge per
- Iniciarem un pla de desenvolupament econòmic o a algun altre indret de la local. Tot plegat amb falses habitant, quan la mitjana
local participatiu, creant un Consell Municipal d’Eco- rodalia. El poble s’ha conver- promeses de feina. d’altres poblacions es troba
nomia que impulsi projectes estratègics del poble i tit en una ciutat dormitori al voltant dels 30 o 40 € per
estudiï la reactivació del polígon industrial per gene- i tenim el risc de perdre el SEGONS EL GOVERN, EL habitant. 12 anys sense fer
rar ocupació. comerç local i convertir-nos PORT COMERCIAL, HAVIA DE res i ara tot són promeses
- Crearem un equipament de referència per agrupar en un monocultiu de super- CREAR 400 LLOCS DE FEINA. electoralistes!
els serveis de treball, promoció econòmica i economia mercats. LA REALITAT ÉS QUE NOMÉS
social i solidària. Cal dir que aquesta situa- SE N’HAN CREAT 20, MOLTS Estem preparats pel
- Estudiarem la requalificació mixta a alguns sec- ció s’ha vist agreujada per la DELS QUALS A JORNADA turisme?
tors del municipi per crear pols de desenvolupament deixadesa en les polítiques PARCIAL I EN CONDICIONS Hi ha un punt on l’estratè-
econòmic i social. dels governs de Convergèn- LABORALS PRECÀRIES. gia d’habitatge i promoció
- Apostarem per l’economia social i solidària com a cia i PSC dels últims anys. econòmica del govern con-
eina de transformació i millora econòmica del poble. Volem viure a Premià vergeixen de manera peri-
- Democratitzarem les cures i aplicarem mesures Volem treballar al poble En l’àmbit d’habitatge les llosa: el govern vol impulsar
d’economia feminista. Si parlem de treball, cal coses són iguals o pitjors. Premià de Mar com a desti-
denunciar l’inexistent model Quan la població s’enfronta- nació turística.
Tot el programa a de ciutat que té el govern va a centenars de desnona- Tenim un gran risc si impul-
de Convergència en aquest ments durant els anys més sem Premià de Mar com a
www.cridapremianenca.cat àmbit. En els darrers anys durs de la crisi, el govern ciutat per a turistes: només
han marxat empreses i han de Premià de Mar va voler hi ha un petit hotel i si creix
tancat tallers, destruint-se retornar les competències la demanda per habita-

Reclamem PROMESA POLÍTICA
Premià a la 400 LLOCS DE TREBALL DE L’AJUN
PREMIÀ D
Zona 1 SEGONS EL GOVERN
PREMIÀ
REALITAT
20 LLOCS DE TREBALL

REALS I PRECÀRIS

1

I reclamem la implementació de Per
la T-Mobilitat

...una utopia! Propostes
de futur

cions aquestes se supliran Equipament de referència reequilibrar l’oferta del mer- tats de veïns que vulguin Augmentar el parc
amb apartaments turístics per a tots els serveis de cat i evitar noves bombolles rehabilitar els edificis, d’habitatge de lloguer
il·legals, que en darrer terme promoció econòmica. especulatives i cal fer-ho de fer-los més accessibles a social i lluitar contra
faran pujar encara més el Les persones que busquen manera respectuosa amb el les persones amb mobilitat l’especulació i els pisos
preu dels lloguers i crearan feina, les emprenedores i territori: no podem edificar reduïda i millorar-ne l’efi- turístics il·legals.
problemes de convivència. els comerciants s’han de 100 pisos de cop en un poble ciència energètica.
Crida Premianenca va im- sentir acompanyats. Aquest de 2 km2 que està saturat. Crear ajuts i bonifica-
pulsar al ple una moció per acompanyament és la millor A Premià tenim centenars IBI progressiu cions pel pagament de
regular els apartaments tu- manera d’assegurar que de pisos buits: alguns de Impulsarem un IBI més just l’IBI a famílies, persones
rístics, multar-ne els il·legals molts d’aquests projectes es grans propietaris (bancs i i progressiu, perquè paguin amb ingressos baixos i
i passar-los a lloguer social. quedin a Premià de Mar i ge- fons d’inversió) i d’altres de menys les famílies i més habitatges ecològica-
nerin ocupació local. També petits propietaris. Exigirem les grans superfícies co- ment eficients.
AMB LA MOCIÓ APROVADA, s’han aplicat polítiques de als bancs –que han estat mercials. Això vol dir crear
EL GOVERN HA TRIGAT MÉS foment de l’economia social, rescatats amb diners de tots descomptes per a les famí- Oferir subvencions a
D’UN ANY EN APLICAR UNA solidària i del cooperativis- i totes- que posin els seus lies nombroses i monopa- comunitats de veïns i
MORATÒRIA PER EVITAR me. El motiu és simple: les pisos buits a la borsa muni- rentals, bonificar els edificis propietaris per rehabili-
OBRIR NOUS HABITATGES empreses cooperatives són cipal de lloguer amb preus més sostenibles i augmentar tar i fer accessibles els
D’ÚS TURÍSTICS I NO HA les que millor han mantingut socials i multarem aquells els ajuts per a tots aquells edificis.
MULTAT CAP APARTAMENT els llocs de feina en anys de que no ho facin, tal com que tenen dificultats per
IL·LEGAL. crisi, generen ocupació es- preveu la Llei d’Habitatge pagar aquest impost. Recor- Impulsar el polígon
table i un major retorn social de Catalunya. D’altra banda, dem que el govern vol reduir industrial i fer un pla
Propostes concretes al territori. I nosaltres el que oferirem als petits propieta- dràsticament els ajuts per de desenvolupament
A banda, creiem que és volem és que es creï ocupa- ris posar els seus immobles pagar l’IBI a les famílies en econòmic per activar
bàsic tenir un pla de desen- ció de qualitat. Per recupe- a la borsa d’habitatge muni- els pròxims anys. Premià de Mar i aconse-
volupament econòmic local: rar la memòria cooperativa cipal, a canvi de seguretat en A la Crida estem preparats guir generar ocupació
estudiar quines són les opor- i treballadora del municipi els pagaments dels rebuts i per treballar des del govern en sectors estratègics
tunitats econòmiques que té proposem que aquest equi- de bonificacions per rehabili- i començar a aplicar políti- (energies renovables, lo-
Premià de Mar per generar pament estigui a l’edifici de tar-los, sempre que estiguin ques que solucionin els pro- gística urbana, etc.).
ocupació. Per fer-ho caldrà l’antiga cooperativa la Unió, en lloguer a un preu raonable blemes dels veïns i veïnes.
reimpulsar el polígon indus- del Carrer Sant Pau. i just. Això vol dir llogar amb Fomentar l’economia
trial –ara mateix infrautilit- tranquil·litat i ajudant a veïns PERQUÈ VOLEM QUE PREMIÀ social i el cooperativis-
zat- i afavorir la implantació Solucions per l’habitatge a tenir una casa digna. DE MAR SIGUI UN POBLE ON me per generar ocupa-
de projectes empresarials urgentment PODER VIURE I TREBALLAR ció estable, de qualitat
d’alt valor afegit que generin En matèria d’habitatge La rehabilitació del parc AMB DIGNITAT. i amb retorn social al
llocs de feina de qualitat. tenim una emergència que d’habitatge poble, creant un equipa-
Estem parlant d’impulsar cal solucionar i que afecta És una necessitat bàsica ment específic a la seu
sectors econòmics estratè- especialment les famílies tenint en compte l’envelli- de l’antiga cooperativa
gics pel futur com les ener- amb pocs recursos, gent ment de molts edificis del la Unió.
gies renovables, la logística gran i joves. Cal augmentar poble. Per aquest motiu obri-
urbana o fins i tot la recupe- el parc de lloguer social per rem línies de subvencions
ració de terres per consum per a propietaris i comuni-
agroecològic de proximitat.
1 PIS MUNICIPAL
ICA D’HABITATGE PER 30.000
AJUNTAMENT DE HABITANTS
IÀ DE MAR

REMIÀ DE MAR ALTRES POBLACIONS

1€ 40€

Per habitant Per habitant 11

EL NOSTRE Fer de Premià de Mar
COMPROMÍS un poble cuidador

UN PREMIÀ CUIDADOR Posar les persones al centre Assegurar els serveis
bàsics
Serveis a les persones Volem convertir Premià de de suport envers aquestes Atenció social, domici-
Mar en una ciutat referent persones i les seves famílies. li, residencials, menjador
- Prioritzarem la intervenció comunitària, augmentant els d’atenció a les persones La lluita contra la pobresa i social, serveis d’intervenció
recursos humans i econòmics. amb major vulnerabili- l’exclusió haurien de ser els socioeducativa per a infants
tat, promovent actituds i pilars que guiïn l’acció d’un i adolescents, prestacions
- Elaborarem un Pla Local d’Inclusió Social adreçat a totes comportaments socials govern responsable. econòmiques d’urgència
les persones en situació de risc i a tots els infants amb social, etc. Sabem que per
necessitats educatives especials.

- Millorarem el treball en xarxa i l’acció transversal i coo-
perativa en els diferents àmbits municipals.

- Crearem un Casal Intergeneracional integrat a la comu-
nitat que inclogui un Centre de Dia per a la Gent Gran i un
Casal per a la Infància i Joventut.

Salut

- Realitzarem una diagnosi de les necessitats en salut
mental de la població per elaborar un Pla Municipal de
Salut Mental.

- Reclamarem al Departament de Salut un increment del
personal del Centre d’Atenció Primària i de les especiali-
tats que ens falten.

- Potenciarem un projecte pilot d’atenció integral multi-
disciplinari per als joves en matèria de salut.

Gent gran

- Crearem un equipament municipal integrat en la comu-
nitat que faci les funcions de Centre de Dia i recuperació
post hospitalària i que fomenti la participació de joves i
grans.

- Accelerarem la implementació del projecte Radars
per lluitar contra l’aïllament i l’exclusió social dotant de
recursos l’Àrea de Serveis Socials per detectar persones en
situació de risc.

- Desenvoluparem un projecte d’habitatge compartit per
a la gent gran amb serveis comuns i espais de relació com
a alternativa a les residències.

- Impulsarem un Ateneu Intergeneracional, un espai au-
togestionat de participació i transmissió de coneixements
entre grans i joves, des d’on s’engeguin projectes col·labo-
ratius.

UN PREMIÀ INCLUSIU

Comunitat i convivència

- Crearem un espai municipal per donar atenció completa
a les necessitats de les persones migrades i refugiades.

- Implantarem una xarxa antirumors contra l’estigmatit-
zació de determinats col·lectius.

- Aplicarem a cooperació el 0,7% consolidat del pressu-
post municipal i reorganitzarem el Consell Municipal de
Cooperació i Solidaritat internacional.

Tot el programa a

www.cridapremianenca.cat

fer això i bé, calen més Qualitat de vida per les Volem ser inclusius mes d’atenció a les per- més eficients i de més quali-
recursos, més personal, més persones grans Treballarem amb polítiques sones que es troben en un tat, atenent les persones de
treballadors socials, més Volem un model de poble socials que dignifiquin la procés de malaltia avançada, manera integral, efectiva i
educadores de carrer, més que ompli les seves neces- vida dels premianencs, ge- empobriment, soledat i de transformadora. Cal més mi-
integradors i més treballa- sitats, que aprofiti la seva nerant oportunitats i reduint final de vida, promovent el rada i acció social en l’àmbit
dors familiars per atendre la experiència, l’esperit creatiu desigualtats, amb polítiques suport social i la qualitat de de salut, educació o habitat-
realitat del nostre poble. i el temps lliure; per assegu- clares d’immigració des del vida a les persones que ho ge, per garantir l’èxit de les
rar-nos la seva presència en treball comunitari, així com pateixen. seves intervencions.
UN POBLE QUE CUIDA ALS tots els àmbits municipals, combatre els tòpics fal-
SEUS VEÏNS I VEÏNES, ÉS afavorint l’intercanvi inter- sos existents; per exemple, Potenciarem el treball VOLEM QUE PREMIÀ DE
UN POBLE MÉS JUST, MÉS generacional i la vinculació campanyes antirumors per interdisciplinari MAR SIGUI UN MUNICIPI
SEGUR, ON LA JUSTÍCIA comunitària dins el nostre desestigmatitzar espais i Ens permet una millor ON LA SOLIDARITAT, LA
SOCIAL COHESIONA ALS poble. col·lectius. comprensió de la realitat COHESIÓ I LA PARTICIPACIÓ
SEUS HABITANTS. Desenvoluparem progra- per aconseguir uns resultats SOCIAL SIGUIN UN EIX
VERTEBRADOR DE LA
NOSTRA VIDA QUOTIDIANA.

13

EL NOSTRE La cultura o és social Més idees
COMPROMÍS o no és Són només alguns exem-

UN PREMIÀ EDUCADOR ples d’una programació

Educació La cultura pot resoldre infantils d’Amèrica Llatina; inclusiva i diversa, que
tensions entre comunitats. afavoreix els espais comuns
- Defensarem un model d’escola i instituts públics com Aporta el seu granet de sorra baixar al Patronat per as-
a garants d’equitat, qualitat i igualtat, millorant les seves a temes com la immigració, i d’intercanvi. Tota acció
infraestructures i recursos. els refugiats i la convivència sistir a una representació
entre veïns i veïnes del po- cultural al poble és una
- Prioritzarem la creació d’una nova escola bressol i mi- ble. És una eina de transfor- de titelles africanes; par-
llorarem l’accés a l’escola de música. mació social molt potent. ticipar d’una jornada sobre oportunitat per ampliar el
els pirates a la Festa Major coneixement i evitar jerar-
- Impulsarem un pacte ampli per combatre la segregació Som diversos, som d’aquí i quies culturals. No se’ns
escolar amb actuacions i recursos per a garantir la inclusió d’allí, som descendents dels d’Hivern, amb un taller de
de tot l’alumnat. pirates i dels premianencs, cal·ligrafia àrab a l’institut acaben les idees: aquest
som nouvinguts i som de coneixement també implica
- Construirem un projecte educatiu de poble amb accions Premià de tota la vida. i un concert de la cantant
conjuntes que impliquin a tots els actors educatius i a les resident a Barcelona “Ebra”, sortir del poble, treballar en
diferents entitats i àrees de l’Ajuntament amb èmfasi a Tots els veïns i veïnes de que demostra sobre l’esce- xarxa i aprofitar les iniciati-
aquelles que aporten una perspectiva de gènere. Premià tenim una cultura nari l’empoderament de les ves creades per altres actors
d’origen preciosa i molt noves generacions d’artistes culturals del maresme, com
UN PREMIÀ INCLUSIU sovint massa desconeguda. femenines del Marroc; convi- per exemple les activitats de
La riquesa i el coneixement dar a la sala de conferències la xarxa Cases de la Música.
Joventut que poden produir-se en po- Una altra proposta és crear
de Can Sanpere a la gent
- Farem un casal jove a Can Salamó, autogestionat i trans- de “No Borders” que treba- un espai de residència d’ar-
versal. llen a favor de les persones tistes al edifici del Segle, on
refugiades organitzant una es pugui posar en contacte
- Fomentarem la creació d’espais d’oci segurs i en clau mostra de cinema documen- el talent creatiu local amb el
de gènere per la gent jove a partir de les seves demandes tal, una exposició d’art i un dels creadors internacionals.
concretes.
sar en contacte cultures de espai per al debat… Tot això ho volem fer, per-
- Crearem una assemblea de joves com a instrument de diferents horitzons l’hem de què la cultura o és social o
gestió i organització de les activitats relacionades amb poder posar en relleu, i això I AIXÍ ESTEM PROGRAMANT no és.
l’àmbit de joventut. és feina de tots i totes. ACTIVITATS AMB VALOR

- Impulsarem campanyes d’informació i divulgació de AFEGIT DURANT TOT L’ANY,
temàtiques que preocupen i afecten els joves, com l’ús de
les drogues o aspectes afectius de la sexualitat. Com ho farem? PERQUÈ LA CULTURA NO
Doncs anant a la biblioteca EN TÉ DE FRONTERES, I EL
Cultura que ens expliquin contes NOSTRE POBLE TAMPOC.

- Estarem al costat de tots els col·lectius i entitats premia- Què podem fer com des de les diverses associa-
nenques, dotant-los d’eines i recursos i posant a la seva Ajuntament per cions de lleure ja existents,
disposició serveis per ajudar-los i assessorar-los, procu- l’Educació al municipi? bressols o escoles de músi-
rant, al mateix temps, que tinguin un espai adequat per a ca –que han de ser cuidades i
portar a terme les seves activitats. Una mirada d’entorn per l’educació accessibles per a totes- però
transformadora, l’equitat i cohesió també des de les entitats
- Crearem una programació cultural i festiva per a totes social culturals, de cooperació,
les edats i tots els barris de Premià i potenciarem la Festa esportives, equipaments
Major d’estiu i la d’hivern. L’educació des del municipi la connexió entre els dife- municipals o àrees de l’Ajun-
sempre ha estat una prio- rents agents i sobretot que tament com igualtat, medi
- Impulsarem la creació de la casa de la festa a Can Ma- ritat per nosaltres, fins i tot vetlli per introduir aspectes ambient o qualsevol altre.
nent, recuperarem els edificis del Segle i de Sant Pau 13, i quan ens havíem de batallar d’equitat i cohesió social. Tots aquests espais poden
gestionarem amb pluralitat el Centre Cívic i l’Amistat. perquè aquest govern deia potenciar el seu rol educa-
que no era una responsa- Què pot fer un Ajunta- tiu i generar experiències
- Generarem i programarem cultura en clau de dona, bilitat seva més enllà dels ment? molt riques. Juntes podem
programant més grups de dones en els espais culturals, edificis o infraestructures; Treballar des del reconeixe- construir un poble, on per
generant oci alternatiu en clau de gènere i recuperant la o quan tots aquests anys ment de tots els agents exemple tot l’urbanisme de
història de les dones premianenques. hem estat en un patiment educatius per fer equip i fer la ciutat generi espais de joc
constant per pèrdua de línies comunitat. Això passa per i aprenentatge, o els nens i
Esport d’escola i recursos públics. construir un espai educatiu nenes aprenguin compartint
Tenim poques competències comú, un poble educador on amb les persones grans del
- Crearem un cens de l’esport, una taula d’entitats i as- obligatòries des dels muni- s’educa per a totes sense casal o ajudant a una entitat
sociacions esportives i dissenyarem un pla estratègic pel cipis però podem esdevenir deixar ningú enrere. amb les seves causes.
municipi a 8 anys vista. agents facilitadors i impul-
sors si assumim aquesta Qui educa? VOLEM APROFITAR LA
- Fomentarem l’esport com a eina per a la inclusió de per- responsabilitat i sobretot Tots els agents eduquen: RIQUESA D’APRENDRE
sones amb diversitat funcional i la integració de persones entenem la gran oportu- EN EL POBLE, AMB EL
en risc d’exclusió social. nitat que suposa. Podem POBLE I TAMBÉ PEL POBLE
oferir una mirada àmplia, no IMPLICANT-NOS EN LA SEVA
- Potenciarem l’esport en l’àmbit escolar promovent la només de l’educació formal REALITAT.
cooperació entre escoles. sinó també d’aquella que es
fa de tardes, caps de setma- Us hi apunteu a construir-lo
Tot el programa a na o al llarg de la vida. Una juntes?
mirada que faciliti i impulsi
www.cridapremianenca.cat

Per riure...

Que ens diuen els lectors? Alcalde, l’esperem a les tres de la
tarda.
O ara o mai
N’estem fartes! O ens canvien els
Cagumdena! Coi d’ajuntaments! En quaranta anys de democràcia hem perdut horaris dels partits que juguem
dos quilòmetres de platja, tenim un port que fa figa, han tancat el Tulipa, la a casa per una altra hora que no
Manduca i la meitat de botiges de Mossèn Cinto Verdaguer. D’aquí a cinc anys, a sigui les tres de la tarda d’un dis-
comprar en taxi! Perquè l’autobús públic no es podrà pagar si anem perdonant sabte, o exigim que vingui l’alcal-
l’IBI a les grans superfícies comercials. de tots els partits amb uns pom-
Cagumdena, els gafarrons no tenim cap zona verda al centre el poble, hem de pons i una coreografia assajada.
treballar a fora i no podem pagar els lloguers. Ja té mèrit el Buch que després Ja n’hi ha prou que a les noies
de no fer res en vuit anys ja és Conseller de la porra i va per president, i no di- ens toqui sempre aquest horari
guem del Floretes, la seva ombra que ja es veu al parlament Què han fet aques- de merda. O rotatiu, o per a ningú.
tes perles a part de procurar per ells?
O ens espavilem o en quatre dies serem un barri de Barcelona, perdrem bous i @UnaEsportista
esquelles i Can Sanpere i la resta d’espais lliures els regalaran als especuladors.
O reaccionem i posem gent honrada, preparada, decidida i capaç al capdavant
de l’Ajuntament o ja hem begut oli per sempre més.
De candidatures n’hi ha moltes, algunes bones, a més de totes les versions
de sociovergents i alguna morralla. Però jo com a premianenca de tota la vida
votaré Crida, la candidatura més ben situada plural i potent. Aquests no fallen!,
paraula de gafarró. O ara o mai.

@elgafarroemprenyat

Divertim nos 2 1
5 34
HORITZONTAL
6 VERTICAL
5. Decisió arbitrària i electorista 6 1. Penja
6. Peix musical 2. Barri
7. Duren dos mesos, diminutiu 8 9 12 3. Ocell típic de Premià
floral 10 11 13 4. Expressió pirata
10. Tothom l’enyora i el recorda 8. Color enyorat a Premià
11. Resposta a qualsevol esmena 14 9. Passeig del...
al pressupost 15 12. Típic del Maresme
14. De Múrcia 13. Ànec
15. Adornen les voreres
15

“Només una victòria
de Crida Premianen-
ca garanteix el canvi
a Premià de Mar”

Arriba l’hora de defensar un tats molt potent. Nosaltres A: Dins la problemàtica so- “ATURAREM QUALSEVOL
projecte transformador per la reivindiquem i defensem cioeconòmica molt sovint PROCÉS ESPECULATIU”
a Premià de Mar. L’Andreu una cultura autogestionada, La redistribució de la ri- es destaca la qüestió
Mumbrú i la Paquita Guirao, popular, que estigui a l’abast quesa. D’entrada, defensem de l’habitatge, àmbit on Pel que fa a la lluita femi-
números 1 i 2 de la llista de de tothom. una fiscalitat més justa i un molta gent troba a faltar nista, quina és la línia de
la Crida Premianenca, ens IBI més progressiu. També mesures efectives. treball?
expliquen els principals as- Lligada a la cultura, l’edu- cal millorar les ajudes a l’IBI
pectes d’aquesta alternativa cació és un altre àmbit per a la gent en situació de P: P:
en clau de passat, present i essencial. vulnerabilitat, oferint als
futur. llogaters més facilitats per És una realitat que a Pre- El moviment feminista
Escoles, famílies, entitats pagar. mià ens trobem en una està posant en relleu les
LA CRIDA ÉS UNA EINA AL i Ajuntament hem d’anar de situació d’emergència ha- violències i desigualtats que
SERVEI DELS MOVIMENTS la mà, i això implica conèixer Unes polítiques que cada bitacional: no hi ha lloguers patim en matèria laboral.
SOCIALS I DE LES les necessitats educatives cop són més qüestionades a l’abast de les persones. Cal un pla integral perquè
PERSONES” del poble tot confeccionant arreu del territori, però Per això hem presentat una la ciutadania reflexioni,
el mapa escolar de Premià. que requereixen un re- proposta d’acord de poble amb polítiques, campanyes
Què ens deixa la darrera Es tracta de fer des de la co- plantejament general de per iniciar actuacions ur- informatives, tallers i xerra-
legislatura a les premia- munitat un poble educador l’economia. gents per garantir el dret a des. La taula de gènere que
nenques? amb els recursos necessaris, l’habitatge. Patim l’efecte vam proposar ha estat molt
fonament important de cara A: rebot de Barcelona: ens hem important per començar a
A: a un canvi. convertit en un suburbi de la canviar la mirada.
Cal capgirar el model ac- capital, i fins aquí han arribat
Una administració reduïda Mencioneu la paraula tual i afavorir el petit co- també els pisos turístics A:
que ignora necessitats so- «canvi». Quin punt n’ha de merç. També donem suport a
cials i culturals, mantenint ser l’eix central? una xarxa de recuperació de A: La mirada feminista és
una fiscalitat poc redistribu- zones agrícoles que permeti indispensable també a l’hora
tiva i depenent de la iniciati- P: autoabastir el poble i pen- Vam presentar una moció a de crear espais públics, i
va privada per desenvolupar sem que cal impulsar el coo- favor de regular els pisos tu- serveis, pensant-los per co-
els grans projectes de ciutat. El model de l’actual govern perativisme com una eina rístics, creant un reglament brir les necessitats bàsiques
Ho hem pogut veure al port: és el de la manca de respos- de suport mutu. La política i incloent-hi una moratòria de les persones, reconèixer
un centre comercial que tes veritables davant d’una de reindustrialització és un per no donar més llicències. les tasques de cures i digni-
hipoteca la mobilitat, té un ciutadania que fa temps que altre afer urgent: hem aban- Volem que s’inspeccioni i ficar la vida.
gran impacte mediambien- reclama un centre de dia donat la nostra tradició fabril se sancioni aquells habitat-
tal i afecta negativament el públic i que sap que no hi ha per abocar-nos plenament a ges que operen com a pisos Heu assenyalat els prin-
petit comerç, precaritzant i prou places de residència: hi la versió més precaritzant turístics sense llicència, cipals reptes als quals
terciaritzant l’economia. ha persones grans que han del sector terciari, que són oferint als propietaris la us enfronteu de cara a la
de marxar de Premià per tal les grans superfícies comer- possibilitat de perdonar-los legislatura vinent. Amb
P: de ser ateses. També ens cal cials. la sanció a canvi d’oferir quines sensacions arribeu
una segona escola bressol. els habitatges en qüestió a als comicis?
La gestió del govern ha fet Com aconseguirem tot això “A PREMIÀ ENS TROBEM través d’una borsa de lloguer
recular el teixit associatiu amb les seves polítiques EN UNA SITUACIÓ social. A i P:
de Premià, una xarxa d’enti- neoliberals? D’EMERGÈNCIA
HABITACIONAL” Lligat a això, s’entén que Hem aconseguit articular
cal una planificació urba- un model alternatiu amb
nística diferent de l’actual. capacitat per transformar el
poble. Només una victòria de
A: la Crida Premianenca garan-
teix una possibilitat real de
Apostem estratègicament canvi a Premià, però també
per maximitzar els usos som conscients que aquesta
públics, socials, comunitaris, transformació ha d’estar a
agrícoles i per a equipa- l’abast de la resta de forces
ments en àrees sense urba- progressistes. Al cap i a la
nitzar com ara a Transmesa. fi, la Crida és un instrument
Aturarem qualsevol requali- al servei dels moviments
ficació i procés especulatiu. socials i de les persones.