2-. PRONOMS FEBLES .Els PRONOMS FEBLES o ÀTONS són unes partícules inaccentuades que, representant un complement del verb, es pronuncien junt amb aquest formant una unitat prosòdica. De pronoms febles acompanyant el verb, en podem trobar un de sol o bé dos, tres, quatre, cinc i fins i tot sis. Vegem ara unes regles sobre l´ús de les diferents formes: 1) Els pronoms van O TOTS AL DAVANT DEL VERB, en aquest cas s´anomenen PROCLÍTICS, o TOTS AL DARRERE DEL VERB, i aleshores s´anomenen ENCLÍTICS. a) Són enclítics amb el verb en IMPERATIU, INFINITIU o GERUNDI ( aixeca´t, aixecar-se, aixecant-se...). b) Són proclítics amb el verb en altres temps verbals o modes (s´aixeca, s´aixecava, s´aixecà, s´ha aixecat...) c) En els PERÍFRASIS VERBALS (conjunt d´una forma en temps personal i una altra en infinitiu o gerundi) podem escollir si posar-los al davant del verb o al darrere (hi vaig anar, vaig anar-hi, ho ha volgut fer, ha volgut fer-ho, m´ho va donar, va donar-m´ho...). IMPORTANT!!!! Com a norma general fixeu-vos que els proclítics no duen mai guionet, sinó que s´escriuen separats del verb. Els enclítics, van lligats amb el verb o entre ells per mig d´un guionet (llevat que duguen apòstrof). 2) Vegem ara quina de les diverses variants (en els pronoms que en tenen més d´una, naturalment, no parlem dels que tenen forma única, perquè no hi pot haver problema). a) Les formes REDUÏDES s´usen sempre que poden pronunciar-se formant síl·laba amb la vocal final del verb o d´un altre pronom. Exemples després del verb: escolte´m, renta´t, va perdre´s, omple´n un càntir... Exemples després d´un altre pronom: se´m posa al davant, se´t veu la trampa, se´n va,... REMARCA: quan dos pronoms febles entren en contacte i el segon disposa d´una forma reduïda, el primer es deixa sencer (és a dir, en la forma plena, i no en la forma elidida). Per tant, no seria correcte d´escriure *“s´em posa al davant” o *“s´et veu la trampa” sinó “se´m posa al davant” o “se´t veu la trampa”. En canvi, si el segon pronom disposa de la forma elidida i es troba davant un verb o un altre pronom començats per vocal o h, aleshores és la forma elidida la que adopta el segon pronom (se m´ha posat al davant, se t´ha vist la trampa...). Com a REGLA PRÀCTICA per a recordar les precedents observacions podem dir: L´APÒSTROF VA TAN CAP A LA DRETA COM SIGA POSSIBLE (te´n vas, veste´n, dona-me´l, me´l dona, me l´ha donat,...). Noteu: anàlogament escriurem: la´n treu però la n´ha treta. En canvi, no es pot escriure *“le´n treu”o *“le n´ha tret” ja que no existeix cap pronom amb la forma *“le”, sinó que s´escriu l´en treu o el n´ha tret o l´en ha tret.
b) Les formes ELIDIDES s´usen quan podem pronunciar-les formant síl·laba amb la vocal del verb o del pronom feble següent. Exemples davant del verb: m´escoltaven, no t´entén, s´asseu, n´ha comprats vint,... Exemples davant d´un altre pronom: m´ho ha dit, vaig pensar-m´hi, emportat´ho, ... CASOS ESPECIALS: - Igual com passa amb l´article determinat femení, el pronom feble femení LA no s´apostrofa quan la vocal del mot següent és una i o una u àtones (precedides o no de h): dit d´una altra manera quan podem pronunciar la formant diftong amb la vocal inicial del mot següent (la inviten, la hipnotitzen, la uneixen, la hi veuen, van veure-la-hi...). - El reflexiu SE no s´apostrofa davant la forma US (se us veu, va veure-se-us). c) Les formes REFORÇADES s´usen totes elles davant el verb començat en consonant ( en treu, no es veu, ens mira, no us respon, els fan,...). CAS ESPECIAL Davant el verb començat en so de essa (escrit s o c) es pot usar en lloc de ES la seua forma plena SE (se sent o es sent, es celebra o se celebra) encara que la forma amb SE es preferible per raons de claredat i d´eufonia. IMPORTANT !!!! Totes les formes reforçades també s´usen, en posició enclítica, després d´altre pronom acabat en -s (doneu-nos-en, emporteu-vos-el, ...). d) Les formes PLENES s´usen en els casos no previstos anteriorment. Concretament: 1) Immediatament després del verb acabat en consonant o diftong (va dirme, treu-lo, afanyeu-vos) 2) me, te, se, quan van seguits d´un altre pronom (se me la posa, va posar-seme-la, te me la mires, vas mirar-te-me-la). 3) Quan hi ha més d´un pronom feble, l´ordre de prioritat amb què es col·loquen segueix aquest esquema: Reflexiu SE 2a persona TE, US 1a persona ME,ENS 3a persona EN HO CI LI, ELS CD o ATRIBUT EL, LA, ELS, LES... HI 4)La combinació de pronoms febles els uns amb els altres té uns límits: no són possibles, entre altres, les combinacions *“ne´n” (o *“en n´”) i *“hi hi”. Exemples: Ha portat peres de l´hort, no ho podem substituir per *“En n´ha portades” sinó solament per: N´ha portades peres (n´= de l´hort), o per: n´ha portades de l´hort (n´= peres).
5)Els mots vet i heus de les expressions vet ací o vet aquí, heus ací o heus aquí, admeten l´enclisi de pronoms febles (vet-lo ací, heus-lo aquí...). QUADRE SINÒPTIC DE LES FORMES I FUNCIONS DELS PRONOMS SINGULAR PLURAL PODEN REPRESENTAR 1a persona ME M´ EM ´M NOS ENS ´NS El CD i el CI (1) 2a persona TE T´ ET ´T VOS US El CD i el CI (2) Masculí: LO L´ EL ´L Femení: LA L´ LOS ELS ´LS LES 1-. El CD quan és DETERMINAT (3) 2-. L´ATRIBUT quan és un ésser determinat (4) 3a persona Neutre: HO 1-. El CD quan és NEUTRE o una oració subordinada. (5) 2-. L´ATRIBUT quan és un adjectiu o un substantiu indeterminat. (6) LI LOS ELS ´LS El CI (7) Reflexiu: SE S´ ES ´S El CD i el CI de sentit reflexiu (8) adverbials NE N´ EN N´ 1-. Un mot o grup de mots en sentit partitiu i altres (9) 2-. La majoria de complements introduïts per la preposició “de” (10) 1-. Els complements preposicionals i
HI circumstancials no introduïts per la preposició “de”; el CC de Manera sempre (11) 2-. El complement predicatiu (12) (vegeu explicacions i exemples a continuació) (1) Les formes del pronom feble corresponents a la PRIMERA PERSONA GRAMATICAL (jo, nosaltres) poden representar el CD i el CI. Em veuen, volen veure´m (CD); vaig a banyar-me (CD reflexiu); Cartegem-nos (CD recíproc). Deixa´ns allò, m´obriren la porta (CI); Puc servir-me l´entremés? (CI reflexiu) Noteu que el CI pot equivaldre a un POSSESSIU (meu..., nostre...): Em veig els defectes (=Veig els meus defectes). Porteu-nos les maletes a l´estació (= Porteu les nostres maletes,...). Amb els verbs dits PRONOMINALS el pronom feble no exerceix cap funció sintàctica, sinó que forma part del mateix verb (que sol tenir un significat d´activitat interna): em penso, ens recordem, etc. (2) Les formes corresponents a la SEGONA PERSONA GRAMATICAL (tu, vosaltres, vós) representen també tant el CD com el CI. Et veuen, volen veure´t (CD): pentina´t (CD reflexiu); Us odieu mútuament (CD recíproc). Van fer-te mal (CI); podeu servir-vos el vi (CI reflexiu). EL CI pot equivaldre a un possessiu (teu..., vostre...): Us tractarem bé les coses ( Tractarem bé les vostres coses. VERBS PRONOMINALS: et penses, t´equivoques, us entossudiu, etc. (3) Entre els pronoms febles corresponents a la TERCERA PERSONA GRAMATICAL (ell, ells, e vostè, allò, etc.) les formes EL, LA, ELS, LES (i variants) representen el CD quan aquest és una persona, animal o cosa DETERMINATS: Vaig portar-lo, el vaig portar (el llibre). L´invite, invita´l (el Joan). Porteu-los, els porteu, porta´ls (els llibres) La té, l´obre (la llibreta). Convida-la (aquella xica) Les miren, van mirant-les (aquelles noies) (4) Aquestes formes pronominals de TERCERA PERSONA també poden servir per representar l´ATRIBUT (amb el verb SER) quan aquest és un ésser DETERMINAT: Eren els teus cosins? – No els eren (= els teus cosins). Són els músics que havien de venir? – Sí, els són (=els músics). Són les veïnes del pis de dalt? – No les són. És la Maria o no l´és, aquella que passa pel carrer?
Ja són les tres? – Sí, ja les són ben bé. Sembla la secretària de l´institut, però no l´és. (5) El pronom feble NEUTRE de 3a persona, HO, representa el COMPLEMENT DIRECTE quan aquest és un dels neutres això, allò o quan és tota una ORACIÓ SUBORDINADA (que també podríem fer equivaler als mots això, allò): Qui ha portat això? Qui ho ha portat? Què t´has amagat? Ensenya-m´ho (ho = el que t´has amagat) No ens ho vam creure (el que ens van explicar, allò) Qui sap on viu l´Arnau? – El seu amic ho sap (on viu l´Arnau) Què ho fa, que tothom estiga enfadat? Ho he decidit avui, d´anar a fer un viatge. (6) Aquesta mateixa forma del pronom feble NEUTRE , HO, s´usa per representar l´ATRIBUT (o sia el complement que acompanya els verbs SER, ESTAR, SERMBLAR O PAREIXER I APARENTAR), quan és un ADJECTIU (o una locució adjectival) o un SUBSTANTIU INDETERMINAT. L´un és dolent, l´altre també ho és (ho = dolent) Està malalt el mestre? – Ho està des d´ahir (ho = malalt) És molt ric? – Doncs no ho aparenta. Els coberts semblaven d´argent, però no ho eren (ho = d´argent, locució adjectival). La Maria, ho és o no ho és, de feliç? Aquest xicot és d, i aquell altre també ho és (ho = d´Alacant, alacantí) Aquestes flors són per al menjador Aquestes flors ho són (ho = per al menjador) Ets músic? – Sí, ho soc Ja no ho som, de veïnes. Ja són tres? – sí, ja ho són i aviat seran quatre (ho = tres) Sembla una secretària, però no ho és (ho = secretària) De vegades (com veurem més avall, núm. 9) l´Atribut també es pot representar per EN. (7) Els pronoms febles de 3a persona, LI, ELS (o variants) representen el CI: Li escric una carta (a ella, a ella, a vostè..). Ja li telefonarem. Els escric, vull escriure´ls, vull enviar-los una carta (a ells, a elles, a vostès...). Ja els telefonarem. Noteu com el CI pot equivaldre a un POSSESSIU (seu, seua, ..., d´ell). Li sortia un pam de braç per la finestra (= Sortia un pam del seu braç...). IMPORTANT!!!! Observeu, finalment, que en el plural del CI no hi ha distinció entre masculí i femení. Venen els nois i els ensenyem a llegir. Venen les noies i els ensenyem a llegir. (8) Les formes del PRONOM REFLEXIU tant poden representar el CD com el CI. Ell es pentina, s´ha banyat, ells van rentar-se, van veure´s a la fotografia (CD) Ella se serví més conyac; posen-se més arròs! (CI)
Amb els VERBS PRONOMINALS el pronom no té pròpiament sentit reflexiu, sinó que integra el mateix verb (quasi sempre indicant activitat interna): pensar-se, riure´s, penedir-se, etc. La partícula ES (i variants) pot donar valor IMPERSONAL o PASSIU al verb: Es diu que hi haurà crisi (=hom diu, diuen...). Aquest producte es ven molt (=és molt venut). (9) El PRONOM ADVERBIAL o PARTITIU EN (amb les seues variants) representa un MOT o GRUP DE MOTS de sentit PARTITIU i altres. Concretament pot substituir: 1-. El CD, sovint acompanyat d´un adjectiu numeral, quantitatiu o indefinit, quan podem afegir al substantiu sobreentés la preposició de. No tens pa? Doncs, agafa´n (de pa) Que venen cireres? – N´hem venudes, però ja no en venem (de cireres) Et puc deixar un llapis, perquè acostume a portar-ne dos. Voleu bitllets? – Sí, compra´n tres. Tens gaire feina? – En tinc molta. D´aquells programes, puc fer-ne imprimir més. Si no t´agraden aquests mocadors, tria´n uns altres. Trobaràs capses petites i també en trobaràs de grosses. 2-. El SUBJECTE de certs tipus d´oracions, indeterminat o acompanyat per un numeral, quantitatiu o indefinit, quan també podem anteposar el nom sobreentés, si l´expressem pleonàsticament, la preposició de. Surt tren cap a Paris, hui? – Em penso que sí, que en surt (de tren cap a París). Ha arribat cap avió? – Sí, n´acaba d´arribar un (d´avió). Potser falta una hora, o potser només en falta mitja (d´hora). Ja no en queden, d´aquelles rebaixes? Si els en cal (de fil), els en durem. En dormen dos en cada cambra (de xics). Se me n´acut una de bona (d´idea) 3-. L´ATRIBUT, quan volem subratllar-ne el sentit partitiu (però, si no, val més emprar HO com s´ha vist en el núm. 6). Que n´és, de ximple! (noteu el quantitatiu que) (Però: És ben ximple! Ho és) En Joan n´és un, de metge bo (ressaltant un) (Però: En Joan és un bon metge ho és) 4-. El COMPLEMENT PREDICATIU, quan el verb és FER-SE, DIR-SE, ELEGIR, NOMENAR i semblants: Sou soci del Barça? – No, però me´n faré aviat (de soci del Barça) Jo em dic Josep. – Jo també me´n dic. El nomenaren president o no l´en nomenaren. Em van posar Elvira Me´n van posar (10 ) El pronom feble EN (i variants) també substitueix la majoria dels COMPLEMENTS INTRODUÏTS PER LA PREPOSICIÓ DE. Concretament pot representar: 1- El COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL, quan la preposició és DE. D´allò, ara en parlarem. Recorda´t de nosaltres, eh?, recorda-te´n.
Recorda´t que has de venir Recorda-te´n. 2- El COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE PROCEDÈNCIA o d´ORIGEN. Quan nosaltres entrem a classe, ells en surten (de classe) Vens d´Elx (o de pescar, de la platja...)? – Sí, ara en vinc. 3- El COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE CAUSA. No faces això, perquè en series castigat (per això, d´haver fet això). L´objectiu fou assolit, però ell en sofrí moltíssim (per això, d´això) 4- El COMPLEMENT DEL NOM (substantiu o adjectiu) indicant pertinença, especificació, etc. Cal apreciar les qualitats dels nostres amics Cal apreciar-ne les qualitats. He estat a Girona però no en conec la catedral (de Girona). Això és una prova del crim Això n´és una prova. L´ampolla és plena de vi N´és plena. Sigueu dignes de la pàtria Sigueu-ne dignes. Falten els últims números de la col·lecció en falten els últims números. A més de les funcions substitutives fins aquí descrites, la partícula EN integra una sèrie de VERBS PRONOMINALS sense tenir-hi cap valor sintàctic. Aquests verbs són ANARSE´N, VENIR-SE´N, TORNAR-SE´N, PUJAR-SE´N, BAIXAR-SE´N, ENTRAR-SE´N, EIXIRSE´N, PASSAR-SE´N i algun més. (ves-te´n a casa; puja-te´n al terrat; me n´he eixit bastant bé). (11 ) El PRONOM ADVERBIAL HI representa els COMPLEMENTS PREPOSICIONALS i CIRCUMSTANCIALS NO INTRODUÏTS PER LA PREPOSICIÓ DE. Concretament: 1- El COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL introduït per a, en, amb: Aquesta feina li vindrà de nou, però ja s´hi acostumarà (a la feina) No oblida la Maria: sempre hi pensa (en la Maria) Et conformes amb sis euros? Jo no m´hi conformaria (amb sis euros) 2- El COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE LLOC, DIRECCIÓ, TEMPS, INSTRUMENT, COMPANYIA, FINALITAT... introduït per les preposicions a, en, per, davant (de),, contra, amb, per a, etc. Quan tu vas arribar a la plaça, ells ja no hi eren (a la plaça) Hi seurem una estona, en aquest banc. Sempre passe per aquest carrer. Tu no hi passes? Eren tots davant del palau; jo també hi era (davant del palau) Es posen sovint darrere d´aquella paret; ara hi són (darrere d´aquella paret) Li dic que no vaja contra corrent, però ell sempre hi va (contra corrent) Ens va prometre que plegaríem a les sis, però no hi pleguem mai (a les sis) Vine sempre abans de dinar, però vine-hi sempre, eh! (abans de dinar) Jo no viatge mai amb l´autobús? – Doncs jo hi viatge sovint (amb l´autobús) Pels diners, no caldrà arriscar-hi la vida. 3- El COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE MANERA (adverbi o sintagma equivalent, encara que vaja introduït per la preposició DE). Vesteix elegantment Hi vesteix Camina a poc a poc, de pressa hi camina (a poc a poc, de pressa) Menge de bona gana. Tu també hi menges? (hi = de bona gana)
(12 ) El pronom feble HI també substitueix el COMPLEMENT PREDICATIU, és a dir, el complement de verbs com TORNAR-SE, QUEDAR-SE, ROMANDRE, PRESENTAR-SE, APARÉIXER, ANAR, etc. (verbs intransitius), i el segon complement de verbs com CONSIDERAR, TROBAR, TRACTAR, etc. (transitius). Aquesta tinta no és negra, però s´hi va tornant (negra) Camina decidit Hi camina (decidit) Aparegué cansat Hi aparegué Va brut; sempre hi va. Vull els plats ben nets. – Els hi vull! (ben nets) Les flors, porteu-me-les vermelles Porteu-me-les-hi Et considere com a amic T´hi considere