ColleccionistesDemo

Número de fotografia i peça
Procedència Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Província de Tarragona
Província de Tarragona
Província de Tarragona
Indeterminada
Indeterminada
Indeterminada
No identificada
No identificada
No informada
No identificada
No identificada
Camp de la Seu d’Urgell
Poblet
Poblet
No identificada
No identificada
No identificada
No identificada
Catedral de Tarragona
Desconeguda
No identificada
No identificada
(Barcelona)
Localització MNAC-17686
MNAC-17679
MNAC-17687
MNAC-17691
Col. Barrachina
MNAC-17690
MNAC-17693
MNAC-8347
Per localitzar
MNAC-14393
MNAC-15812
MNAC-15915
Per localitzar
MNAC-17676
Per Localitzar
Per Localitzar
Per Localitzar
Per Localitzar
Per Localitzar
MNAC-17682
MNAC-25074
MNAC-15829
MNAC-17673
MNAC-17685
MNAC-7899
Per localitzar
MNAC-24027
MNAC-24028
MNAC-14523
MCB-1245
Per localitzar
10-2 Escultura
11-1 Escultura
11-2 Escultura
12-1 Fragment esculturat
12-2 Escultura dona
12-3 Escultura mitja figura
12-4 Escultura
13-1 Escultura Sant Antoni?
13-2 Verge amb Nen
13-3 Peça hexagonal amb sants
14-1 Escultura
14-2 Sant vestit monacal
14-3 Verge
15-1 Verge amb Nen
15-2 Sant Joan
15-3 Verge amb Nen
15-4 Verge amb el Nen
15-5 Verge coronada
16 Bust grec
(17)* Escultura sense cap
(17) Cap (bust)
(17) Mare de Déu
(17) Santa Llúcia
(17) Lleó
(17) Cap d’àngel de cornisa
SF** Cap escultura grega
Alabastre
Alabastre
Alabastre
Alabastre
Alabastre
Alabastre
Alabastre
Pedra
Pedra
Fusta policromada i daurada
Fusta policromada i daurada
Fusta policromada i daurada
Fusta
Fusta policromada
No informada (substituïda)
Fusta policromada
Fusta policromada
Marbre
Fusta
Pedra policromada
Alabastre
Alabastre
Marbre
Marbre
Marbre
Ceràmica
(17)
(17)
(17)
(17)
SF
Capitell
Capitell
Estàtua dona
Plat Monte Lupo
Fragment tapís escut BCN
Obres que van ser retornades al Monestir de Poblet el 1934
*(17) correspon a la fotografia de les addendes, inicialment no fotografiades **SF - sense fotografia
151


Enteixinats pintats, 1907
Després d’haver concretat l’adquisició d’escultures del 1906, Pascó fa diverses ofertes de peces d’enteixinat i mobiliari medievals amb pintura. Aquesta vegada, però, cada peça va tenir la seva pròpia oferta per separat, a jutjar per les cartes de proposta d’adquisició. Després de la substancial rebaixa en el preu de l’adquisició del 1906, la proposta de Pascó va ser buscar un preu per a cada peça, tot i que les tres ofertes que acaben trobant un acord amb la Junta són d’inicis de febrer del 1907, i consten seguides a l’Inventari dels Museus Artístics Municipals d’aquell any. Es tracta de tres fragments d’enteixinat de procedències diverses, rellevants per la seva decoració pintada. La primera és una taula amb decoració d’animals encerclats (MNAC 15911), que Joan Ainaud va considerar procedent de Santa María de Medi- avilla, la Catedral de Terol (Ainaud 1973, p. 244-245). La més antiga és la Biga amb escenes de la Passió (MNAC 15833), que va ser comprada pel preu proposat per Pascó el 31 de desembre de 1906 de 1500 pessetes. Segons Carles de Bofarull (als documents adjunts a la sessió de Junta del 31 de gener de 1907), el 12 de febrer del 1907 ja estava instal·lada a la secció corresponent del Museu. Es desconeix la proce- dència exacta d’aquesta obra però, estudiada la seva relació estilística sobretot amb les miniatures del Liber Feudorum Maior, s’ha considerat d’origen català-aragonès (Enciclopèdia 2014, p. 1175).
Figura 7. Baldaquí de la Vall d’Aran, segons oferiment de Pascó a la Junta de Museus el 1907 (ANC-Arxiu de la Junta de Museus).
152
JOSEP PASCÓ I MENSA • GEMMA YLLA-CATALÀ


El tercer conjunt de taules pintades són les d’enteixinat, que avui sabem que procedei- xen del cor del Santuari de Nuestra Señora de la Fuente de Peña-roja a Terol (Aragó).10 En el moment de ser adquirides pel Museu, aquesta decoració estava partida en tres taules, però actualment en són dues (MNAC 15839 i 24116). S’hi representen diversos cavallers armats i amb escuts, i una escena amb veler i galeres. Pascó la va oferir per 2000 pessetes, però la Junta va aconseguir rebaixar el preu fins 1750 pessetes.
No era la primera vegada, ni la última, que Pascó oferia pintura sobre taula medieval a la Junta de Museus. En nom seu, Casellas ja havia presentat la proposta d’ad- quisició d’un antipendi del dia 3 de març de 1905, una peça que quedarà pendent d’examen presencial dels membres de la Junta i, malauradament desconeixem a quina obra es feia referència, perquè en aquella ocasió no consta que es presentés cap fotografia.
Finalment, la darrera proposta d’adquisició que Pascó ofereix a la Junta de Museus
és amb una carta del 22 de juliol de 1907. Es tracta de «una tabla Románico-gótica del siglo xiii. Mide alto 260 x 175. Se incluye fotografías, un total y dos detalles. Procede del Valle de Aran» i «además una naveta de cobre esmaltada, en azul, rojo, verde y blanco. Siglo xiii. Se acompaña de fotografías. Procede del Bajo Aragón» (AJM-30-07- 1907). Per les dues peces, Pascó demanava 7000 pessetes, però aquesta proposta
és desestimada per la Junta del 30 de juliol de 1907 sense que hi hagi dades de cap negociació. Gràcies a les fotografies i dades documentals facilitades per Pascó, és molt fàcil identificar la taula romanicogòtica amb el baldaquí amb cresteria conservat al Museu Episcopal de Vic (MEV-4120-4121) des del 1909, i que fins ara era de proce- dència desconeguda. Aquest moble pintat va entrar a formar part de les col·leccions episcopals vigatanes per una compra a l’antiquari Joan Cuyàs (1872-1956), per 1200 pessetes (Velasco 2016, p. 219-220), quan sols havien passat dos anys de l’oferta de Pascó a la Junta de Museus. En aquest curt període de temps es va esvair una dada molt rellevant que ara es recupera: la procedència de la peça. Tot i no poder concre- tar el lloc exacte, la nota de Pascó a la fotografia d’aquest moble d’altar és una dada preciosa per a l’estudi de la pintura sobre fusta a la Vall d’Aran, pràcticament centrada en la talla. (figura 7)
La cerca sobre Pascó i el Museu Nacional ha estat una incursió puntual a una casuísti- ca de peces mot particular, que s’allunya de l’interès central del col·leccionista. Però el ventall de dades sobre Pascó no ha fet més que refermar la riquesa d’aquest personat- ge modernista, que ha de seguir essent motiu d’estudi.
10. Procedència recentment documentada a Catálogo CSIC P_001475813_938703_V02TF, per I. Visa en un estu- di inèdit del Departament d’Art Gòtic del Museu Nacional.
153


Bibliografia
alsina costaBella, L., Francesc Miquel i Ba- dia (Barcelona 1840-1899): crític, tractadista i col·leccionista d’art, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 2015, [tesi doctoral].
Boronat, M. J., La política d’adquisicions de la Junta de Museus 1890-1923, Junta de Mu- seus de Catalunya-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.
Bru i turull, R., Els orígens del Japonisme a Barcelona. La presència del Japó a les arts del vuit-cents (1868-1888), Institut d’Estudis Món Juïc, 2001.
Bru i turull, R., «El col·leccionisme d’art
de l’Àsia Oriental a Catalunya: 1868-1936», Mercat de l’art, col·leccionisme i museus: estudi sobre el patrimoni artístic de Catalu- nya als segles xix i xx, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona (Memoria Artium, 17), 2014, p. 51-86.
carBonell, S.; casaMartina, J., Les fàbriques i els somnis. Modernisme tèxtil a Catalunya, Barcelona, 2002, p.97-100.
carBonell Basté, S., «La formació dels museus tèxtils a Catalunya», Col·leccionisme, Antiquaris, falsificadors i Museus. Noves dades sobre el patrimoni artístic de Catalunya al segle xx, Barcelona (i altres): Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2016 p. 125-155 [Memoria Artium, 21].
castellanos, J., Raimon Casellas i el Moder- nisme, Curial-Barcelona, 1983, II.
Catàleg d’escultura i pintura medievals, Fons del Museu Frederic Marès/1,1991.
duran i sanPere, A., «Les escultures de Po- blet, a Poblet», Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, 1934, pàg. 153-163
Enciclopedia del Románico, Aguilar de Cam- poo, 2014, II.
esPañol, F., «El sepulcro de Fernando de An- tequera y los escultores Pere Oller, Pere Joan y Gil Morlanes, en Poblet», Locus Amoenus 4, 1999 pàg. 81-105.
154
JOSEP PASCÓ I MENSA • GEMMA YLLA-CATALÀ


Farré-escoFet, Escofet, símbol industrial de Barcelona. Art, disseny i arquitectura en la creació de valor, Angle Editorial, 2017.
Folch i torres, J., «En Josep Pascó», La Veu de Catalunya, 23 de juny de 1910, p.4.
Folch i torres, J., «La Col·lecció Pascó», Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, MCMXIII-XIV, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans,1913-1914, p. 888-918.
Folch i torres, J., «En els 50 anys de la mort de Raimon Casellas. Escriptor, crític d’art i his- toriador de la pintura catalana»,5 de novem- bre de 1960, Destino,1960, p. 34-35.
FontBona, F. (coor.), El Cercle del Liceu: histò- ria, art, cultura, Barcelona, Edicions Catalanes DL, 1991.
Freixa, M.,«Modernisme. Art-tallers-indústri- es», Modernisme. Art-tallers-indústries. Viena Edicions/Fundació Catalunya La Pedrera ,2016, p. 8-16, [catàleg d’exposició].
leFèVre, A., La collection de dentelles au Musée des Tissus de Lyon, 1909.
Marès, F., Dos siglos de enseñanza artística en el Principado, Barcelona, 1964, p. 285-286.
Museo de Bellas artes de BilBao (2014), Darío de Regoyos 1857-1913, 7 d’octubre de 2013 - 26 de gener de 2014.
de PantorBa, B., Historia y crítica de las Exposiciones Nacionales de Bellas Artes celebrades en España [1948], Madrid, Jesus Ramon García-Rama,1980.
Pascó, J., Catalogue de la collection de tissus anciens de Francisco Miquel y Badía classifiés par José Pascó professeur d’art décoratif appliqué à l’industrie, á l’École des Beaux Arts de Barcelone, Barcelona, 1900.
Pla, J., «Vida i miracles de Josep Pijoan», Tres biografies. Maragall, Pijoan, Pujols, Obra Completa,1968, X, p. 180-355.
ráFols, J.F., Diccionario Biográfico de Artis- tas de Cataluña, Barcelona, 1953, II, p. 307.
Manote cliVilles, M. R., «Atribuïda a Pere Joan. Figura femenina», La col·lecció somiada. Escultura medieval a les col·leccions cata- lanes, Quaderns del Museu Frederic Marès. Exposicions – 4 d’abril al 23 de juny de 2002, 2002, p. 208-215.
Manote cliVilles, M. R., «La dispersió de les tombes reials de Poblet», Art català al món, Barcelona, Edicions 62, 2007, p. 104-107.
Marès, F., Dos siglos de enseñanza artística en el Principado, Barcelona, 1964, p. 277, 285- 286, 335.
Museu nacional d’art de catalunYa, Museu Nacional d’Art de Catalunya: un any d’ad- quisicions i recuperacions, 1992, [catàleg d’exposició].
de Molins, E., Catálogo del Museo Provincial de Antigüedades de Barcelona,1888.
Vallier, D., «Avec Miró», Cahiers d’Art, 1960, anys 33-35, p. 161-174.
Velasco, A., «Una primera aproximació a l’activitat de Joan Cuyàs i Sala (1872-1958), decorador, restaurador i agent del mercat de l’art», Agents i comerç d’art, Noves fronteres, Ediciones TREA, 2016, p. 189-242.
Vidal, M., «El mestre Pascó i Llotja», Teoria i crítica en el Noucentisme: Joaquim Folch i Torres. Barcelona,1991, p. 39-47.
VinÇon [1985], Ramon Casas y el Paseo de Gracia, Barcelona, VinÇon (díptic posterior a 1985)
155