elperiodico_catala_20230210_1676018587824

DIVENDRES 10 de febrer del 2023 Preu: 2 € Director: ALBERT SÁEZ Edició digital: ELPERIODICO.CAT EDICIÓ CATALÀ CAT DIVENDRES 10 de febrer del 2023 Preu: 2 € Teletodo: 0,20 € Les noves generacions assalten els premis Goya EL PERIÓDICO reuneix els nominats Mikel Gurrea, Pilar Palomero, Guillem Clua i Carla Simón PERSONES | P. 40 I 41 Jordi Cotrina Una auditoria externa encarregada per la conselleria jutja un fracàs les tardes recreatives del setembre passatnEl departament vol iniciar les classes la primera setmana del mes amb horari partit LES INTENCIONS DEL GOVERN PER A L’ANY ESCOLAR 2023-2024 Educació accelera per començar el curs vinent a jornada completa PERSONES | P. 24 I 25 Vargas Llosa ingressa a l’Acadèmia Francesa amb una lloa de la novel·la. P. 44 Zelenski demana armes de tot tipus a la UE en una desfilada triomfal a Brussel·les TEMA DEL DIA | P. 2 A 5 Els líders dels Vint-i-set secunden el president d’Ucraïna mentre la guerra dispara el dèficit de Rússia Daina le Lardic / Reuters Borràs arriba a judici contra les cordes pel pacte amb la fiscalia del seu col·laborador PANORAMA | P. 6 I 7 L’ajuda va entrant a Turquia, Síria queda a la seva sort i els morts passen de 20.000 PANORAMA | P. 11 I 12 Lluís Rabell Fitxatge del PSC «Un pacte entre Collboni i Trias és el menys imaginable» PERSONES | P. 29 Els líders de la UE aplaudeixen Zelenski (d’esquena, a la dreta), a Brussel·les, ahir. CUPÓ EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

Tema del dia : Guerra a l’est d’Europa Gairebé un any després que Rússia llancés la seva guerra total contra Ucraïna, el 24 de febrer del 2022, el seu president Volodímir Zelenski es va estrenar ahir a Brussel·les. Ho va fer en el marc de la seva primera minigira europea i amb sengles intervencions al Parlament Europeu i el Consell Europeu per recordar i conscienciar els dirigents de la UE que Kíiv està defensant la forma de vida i els valors europeus davant la força antieuropea «més gran del món modern», i que per aconseguir la victòria necessiten més sancions internacionals, però, sobretot, armes, inclosos míssils de llarg abast i avions de combat. «La victòria no s’aconseguirà només amb paraules. No és només política d’informació o estratègia militar. Parlem d’un esforç més gran», va reclamar Zelenski, apuntant a armes de llarg abast i avions de combat. Emocionat per la calorosa acollida rebuda, particularment en un Parlament Europeu que l’ha rebut amb les notes de l’himne ucraïnès i de l’himne europeu, però també amb cara d’esgotament, Zelenski va protagonitzar una intensa jornada de compareixences i reunions. Probablement una de les més importants dels últims mesos si es té en compte la seva aspiració a iniciar negociacions d’adhesió a la UE «durant aquest 2023», un motivació, va dir, per a l’Exèrcit ucraïnès que lluita contra Rússia. Aterrava a primera hora del dia en l’avió presidencial francès procedent de París, on va sopar dimecres amb Emmanuel Macron i el canceller alemany Olaf Scholz –una trobada qualificada d’«inapropiada» per la italiana Giorgia Meloni– després d’una primera aturada a Londres. No donar pistes a l’enemic «La visita a Londres va ser eficaç. Ens vam acostar a la decisió sobre les armes de llarg abast i la formació dels nostres pilots. Es tracta realment d’un pas per dotar (Ucraïna) dels avions de combat que necessitem. Hi ha certs acords que no són públics, però que són positius. Quan arribin al nostre país, el nostre país ho sabrà. No vull preparar la Federació russa, que ens amenaça constantment amb noves agressions i amb un ànim venjatiu en el camp de batalla», va resumir sobre la collita obtinguda a l’altre costat del canal de la Mànega. A peu de pista l’esperaven el primer ministre de Bèlgica, Alexander de Croo, i els presidents del Consell Europeu, Charles Michel, i la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per saludar-lo abans de desplaçar-se a la seu de l’Eurocambra. Un gest que posa en relleu l’«històric» de la visita, la segona que fa a l’estranger des de l’inici de la invasió russa, després del desplaçament «sorpresa» a WaDurant la seva primera cimera presencial, el president Zelenski demana als Vint-i-set tot tipus d’armes «per sobreviure», inclosos «míssils de llarg abast i avions moderns» SILVIA MARTINEZ Brussel·les La UE empara Ucraïna en el seu «camí a casa» Ursula von der Leyen, Volodímir Zelenski i Charles Michel, ahir al Parlament Europeu. EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

2-3 Divendres, 10 de febrer del 2023 shington el 21 de desembre. Mitja hora després, vestit amb la seva habitual roba militar, Zelenski feia la seva entrada en un Parlament Europeu que el rebia amb crits de joia i una enorme ovació. «Aquesta és la nostra Europa. Aquestes són les nostres regles. Aquesta és la nostra forma de vida. I per a Ucraïna, és el camí a casa. Ara estic aquí per protegir el camí a casa del nostre poble, de diferents edats, diferents creences polítiques, diferent estatus social, diferents punts de vista sobre la religió, diferents històries personals, però amb una història europea comuna», va reivindicar entre aplaudiments i carregant contra Putin. «Ens estem defensant de la força antieuropea més gran del món modern», va recordar en un discurs en el qual va posar el focus en els valors comuns que uneixen els europeus i no en les armes que necessiten per repel·lir Rússia davant una possible ofensiva la pròxima primavera. Protegir la llibertat «Estic orgullosa de dir-li que la casa europea de la democràcia i els seus membres, la nostra Unió Europea, sempre estaran amb vostè», li va respondre la presidenta del Parlament Europeu. «Entenem que no només estan lluitant pels seus valors, sinó pels nostres, i això ens converteix a tots en europeus», va afegir, i ha apressat els governs europeus a honrar el «sacrifici» ucraïnès no només amb paraules, sinó amb fets. «Els estats han de considerar, ràpidament, com a pas següent, el subministrament de sistemes [de míssils] de llarg abast i dels avions que necessiten per protegir la llibertat que massa han donat per feta. La nostra resposta ha de ser proporcional a l’amenaça, i l’a - menaça és existencial», va recordar la presidenta de l’Eurocambra Roberta Metsola, la primera en visitar Kíiv l’any passat. La petició sí que va estar poc després a la taula del Consell Europeu i en les reunions bilaterals i a diverses bandes organitzades entre les diferents delegacions i l’equip de Zelenski. «Estic agraït a tots vostès que ens ajuden, a tots els que entenen el molt que Ucraïna necessita capacitats, artilleria i municions, tancs moderns, míssils de llarg abast i avions moderns», els va transmetre en la setena compareixença, la primera presencial, que fa davant els líders europeus que ha prosseguit a porta tancada i sense mòbils a la sala. «He vist disposició a enviar suport i armes necessàries, inclosos els avions de combat», va afegir poc després davant la premsa sense concretar quins països han ofert què, però confiat que els «senyals positius» que diu haver vist es tradueixin en passos concrets perquè la victòria contra el Kremlin «no s’aconseguirà només amb paraules». n La política migratòria continua generant polèmica a la UE i protagonitzant debats enverinats entre els dirigents europeus, tot i que últimament s’ha imposat un llenguatge i un to més dur, com queda reflectit a l’esborrany de conclusions de la cimera extraordinària de líders europeus que va tenir lloc ahir a Brussel·les i en el qual es va parlar de reforçar els controls a les fronteres exteriors, cooperar més amb països tercers i tornar més immigrants il·legals. A petició d’algunes delegacions, l’esborrany advoca per mobilitzar fons europeus per recolzar els estats membre a reforçar les seves capacitats de control i infraestructures, els seus mitjans de vigilància i els seus equipaments. Un compromís que per a algunes delegacions significa finançar la construcció de tanques. «Necessitem els diners per a això, no importa si es diu tanca o infraestructura fronterera. Bulgària necessita ajuda respecte a la vigilància de les fronteres i al personal de fronteres i també respecte a l’equip tècnic per a les fronteres, ja que una tanca només és bona si hi ha una vigilància eficaç», va defensar el canceller austríac, Karl Nehammer, a l’arribar a la reunió sobre un repte que, segons va advertir, no afecta només Bulgària, sinó també Itàlia, França i altres Estats fronterers que «no poden quedar-se sols perquè no ens quedem sols quan tinguem immigració secundària». I és que, com més efectius siguin els països que estan en primera línia de les fronteres exteriors, «menys s’hauran de preocupar altres països de possibles moviments secundaris», sostenen fonts diplomàtiques que recolzen aquestes tesis. Les xifres amb què treballa la Comissió Europea constaten una caiguda del 21% en els fluxos migratoris en la ruta cap a Espanya, però no passa el mateix en altres vies d’entrada com la ruta dels Balcans occidentals, que va registrar un augment del 136% l’any passat; la del mediterrani oriental, amb un repunt del 108%, i fins i tot la del mediterrani central, amb un augment del 51%. «Grècia continuarà pressionant perquè la UE faci més per protegir les seves pròpies fronteres exteriors. Esperem encara més suport europeu. Continuarem demanant més recursos europeus, recursos fiscals addicionals, en un esforç per protegir les nostres fronteres amb més eficàcia. La UE ha d’utilitzar bar - reres físiques, inclosa la tanca que estem construint a Evros», va defensar el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, sobre la infraestructura que construeixen a la frontera amb Turquia. Una mesura que també ha pres Lituània amb la construcció d’una tanca de 480 quilòmetres a la seva frontera amb Bielorússia. Els tres països –Àustria, Grècia i Lituània– formen part del grup de vuit –juntament amb Eslovàquia, Letònia, Estònia i Malta– que a principis de setmana van escriure una carta a la Comissió Europea demanant més fons i mitjans de protecció per a les fronteres exteriors. «No només necessitem una tanca material. També necessitem un marc legal per ajudar-nos no només a lluitar contra la immigració il·legal, sinó amb la instrumentalització de la immigració», ha explicat el president de Lituània, Gitanas Nauseda, sobre el capítol que van viure el 2021 quan van registrar arribades massives a través de la frontera bielorussa. «És important evitar que altres països facin el mateix en el futur», considera. n Països que demanen finançar les tanques a les fronteres >Àustria, Grècia, Lituània, Eslovàquia, Letònia, Estònia i Malta reclamen l’ús dels fons europeus per fer-ho S. M. Brussel·les Rescat de migrants. Juan Medina / Reuters Yves Herman / Reuters Diversos líders reclamen un esforç econòmic per evitar fluxos migratoris il·legals La ruta dels Balcans s’ha incrementat en un 136%, mentre que ha caigut la que va cap a Espanya El 2022, la UE va oferir 7.200 milions d’euros en ajuda macrofinancera a través de préstecs i subvencions. El desembre del 2022, el Consell va adoptar un paquet legislatiu que permetrà proporcionar ajuda financera a Ucraïna per 18.000 milions d’euros al llarg del 2023. La UE ha assignat 668 milions d’euros en assistència humanitària per als civils afectats per la guerra, dels quals 630 s’han destinat a Ucraïna i 38 a Moldàvia. Més de 13,9 milions de persones han rebut ajuda humanitària a Ucraïna gràcies a la UE i altres donants. EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

4 | Tema del dia Divendres, 10 de febrer del 2023 | Amb un dèficit pels núvols, Rússia està gastant en defensa i seguretat un terç del que ingressa. Així ho apunten mitjans com The Moscow Times, que estima que dels 354.000 milions d’euros que va ingressar l’Estat el 2022 prop de 106.000 milions anirien destinats a la maquinària de guerra per conservar el control dels territoris ocupats d’Ucraïna i mantenir la lluita per guanyar la partida. Això ha comportat que en l’actualitat el dèficit pressupostari –la diferència entre el que s’ingressa i el que es gasta– de l’Estat sigui, segons dades de la mateixa Administració, un dels més grans de la història recent i se situa en 42.000 milions d’euros. Una xifra només per sota de la del 2020, l’any de la pandèmia quan va ser de 52.000 milions. En les mateixes estadístiques governamentals s’observa com la despesa en seguretat des del 2019 ha pujat gradualment de 230.000 milions d’euros a 305.000 milions el 2021. Però mentre el Kremlin dedica la despesa principalment al front d’Ucraïna, hi ha territoris de Rússia que clamen per una millora de les infraestructures, tant dins com fora de les ciutats. Aquestes deficiències es noten especialment al sud del país i a Sibèria. En grans ciutats com Moscou i Sant Petersburg, el transport públic i les carreteres són com les de qualsevol altra gran urbs europea. No és el cas d’Ossètia del Nord, al Caucas. La Zarina, originària d’aquesta república al sud del país, assegura que el transport de la regió és pobre. «Mai saps quant temps esperaràs que arribi», explica. Les autoritats regionals «volen millorar una mica», però el deteriorament es pot observar en l’estat de les marxrutkes. Aquests minibusos són pràcticament l’únic transport existent en algunes parts de Rússia. En el cas d’Ossètia, la majoria són vells i estan mal cuidades. La situació econòmica també ha repercutit a la butxaca dels ciutadans russos, que han vist com els preus de molts productes bàsics s’ha encarit. Prop del 70% dels russos corrents ha experimentat dificultats econòmiques en el seu dia a dia, segons una enquesta recent del Centre d’Investigació de la Societat Civil de l’Escola Superior d’Economia de Rússia. El gran comodí El gran comodí de l’economia del país és des de fa dècades l’exportació d’hidrocarburs. Històricament Moscou ha sigut el gran proveïdor de la majoria de països de l’est i centre d’Europa, tot i que des de l’inici del conflicte amb Ucraïna molts d’aquests estats han deixat d’importar gas rus, amb la notable excepció d’Hongria. Per contra, ha augmentat el tràfic a països com l’Índia, Turquia i la Xina, i Moscou n’ha ingressat fins i tot més que en anys anteriors. El 2022, la venda de petroli i gas natural va representar, segons estadístiques del mateix Govern, el 41,6% dels seus ingressos, al voltant de 150.000 milions d’euros, i consolidava els combustibles fòssils com el gran aliment de la màquina de guerra russa. La despesa el 2021 i el 2022 va ser un 25% superior. Rússia augura dificultats en altres negocis. És el cas del turisme. Segons dades de l’Associació de Turoperadors, el 2022 només 200.000 estrangers van visitar el país per oci. En canvi, el 2019, abans de la pandèmia, es van registrar 5 milions de turistes internacionals. Les principals raons adduïdes són el tancament de l’espai aeri –que dificulta i encareix els viatges al país– i els problemes per pagar per qualsevol producte a Rússia després la seva desconnexió del sistema Swift al març. n Guerra a l’est d’Europa — ¿Com veu Ucraïna un mitjà de comunicació com el seu, el de més difusió del país, després de gairebé un any de guerra? — La situació és terrible. Cada dia moren militars i civils. Són més de 300 dies de guerra i, lamentablement, Putin no té la més mínima intenció de posar fi a aquesta barbàrie. Continua pensant que pot ocupar i controlar més i més territoris. Ni tan sols el suport internacional a Ucraïna el dissuadeix. Amenaça l’existència mateixa del poble ucraïnès i del nostre Estat. Els ciutadans estan mostrant una gran resistència, però molts veuen destrossades les seves vides per la guerra. — És l’alt preu que està pagant el seu poble per negar-se a tornar a l’òrbita russa... — Sí. És el preu que estem pagant per pretendre ser un Estat democràtic que aprecia la seva independència i que no vol formar part de l’Estat rus. Ja ho vam constatar en les manifestacions i els disturbis de l’Euromaidan el 2014, en els quals van morir més de 100 persones. La guerra no va començar el 2022; ho va fer el 2014 amb l’ocupació de Crimea i el Donbass. La falta de resposta a aquestes accions ha portat com a conseqüència aquesta guerra. — ¿Rússia està perdent la guerra? — Ells pensaven que aconseguirien Ucraïna en tres dies i no ho van aconseguir. Però el revés que van encaixar en els dos primers mesos de guerra no ha dissuadit Rússia. El nostre país, junt amb la comunitat internacional, lluita per aturar la guerra, però l’Exèrcit de Putin continua intensificant l’ofensiva. — ¿Putin té la intenció d’escalar el conflicte més enllà de les fronteres d’Ucraïna? — Nosaltres no vam aturar Putin el 2014 i això és el que ens ha portat a aquesta guerra. Jo estic convençuda, al 100%, que si no frenem Putin ara a Ucraïna, ell anirà contra altres països com els bàltics o com Polònia. Putin va treballar com a agent de la KGB, és un producte de l’imperi soviètic i pensa que pot restaurar aquest imperi. És el que dona sentit a la seva vida. Els propagandistes russos parlen d’ocupar Berlín, de bombardejar Londres, i no és simple retòrica. — Vostè és al capdavant d’un dels mitjans més influents d’Ucraïna, ¿se senten especialment amenaçats per la seva tasca? — Les dificultats són terribles. Ja han sigut assassinats més de 40 periodistes ucraïnesos i estrangers des del començament de la guerra. Jo mateixa vaig perdre un bon amic periodista, Brent Re - naud, al principi de la guerra. Les forces russes detenen, ataquen i segresten periodistes al front o a Rússia. Li va passar a una redac - tora nostra. n «Si no el frenem, Putin anirà per més» ARMANDO HUERTA Madrid Sevgil Musaieva L’editora en cap d’‘Ukrainska Pravda’ assegura que l’obsessió de Putin és restablir l’imperi soviètic. El desplegament de la maquinària bèl·lica desequilibra l’economia russa >El manteniment del conflicte militar amb Ucraïna dispara el dèficit del país ÀLEX BUSTOS Moscou −4.000 −2.000 2.000 gen 2020 abr jul oct gen 2021 abr jul oct gen 2022 abr jul oct DÈFICIT I SUPERÀVIT PRESSUPOSTARI A RÚSSIA Milers de milions de rubles Font: The Moscow Times amb dades del Ministeri de Finances de Rússia Inici de la guerra -3.306,14 557 2.499,1 -4.102,5 La cotització del ruble respecte de l’euro i el dòlar, ahir a Moscou. Sergei Ilnitski / Efe Els comptes de Putin se’n ressenten tot i els ingressos aconseguits amb l’exportació d’hidrocarburs EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Divendres, 10 de febrer del 2023 Tema del dia | 5 D es que va declarar que «no necessito un taxi, necessito munició», Volodímir Zelenski s’ha mantingut aferrat al mateix guió, demanant al món les armes necessàries per fer fracassar la invasió russa. Per això no sorprenen les seves paraules tant a Londres com a París i a Brussel·les en el marc d’una minigira que, simbòlicament, ha buscat eliminar el mal gust de boca que havia deixat fa unes setmanes, quan va visitar Washington com a primer destí. Més enllà del simbolisme polític, el que ha impulsat Zelenski és el seu convenciment que el temps corre i que amb les pròpies capacitats no n’hi ha prou davant Rússia. D’una banda, sap que amb les seves forces armades no n’hi ha prou per expulsar els invasors de tot el seu territori i, de l’altra, sent que el temps corre perquè Moscou ja està finalitzant els preparatius d’una nova ofensiva que probablement tindrà com a objectiu central la presa de control de tot el Donbass. En definitiva, necessita –al més aviat possible– dotar-se de més i millors mitjans de combat. El que ha obtingut en la seva escala a Londres –el segon subministrador d’ajuda, després de Washington, en termes absoluts– és la renovació del compromís de suport no només per a aquesta imminent ofensiva, sinó per als pròxims anys. Si ja el 2022 uns 10.000 efectius ucraïnesos van ser ensinistrats pels britànics, ara es parla de no menys de 20.000 durant el present exercici. A això s’hi suma la confirmació que hi ha pilots ucraïnesos instruint-se en l’ús de caces britànics, sense especificar de quins models es tracta, obrint així el pas que ben aviat altres països occidentals facin el mateix, posant en mans de Kíiv un material que fa ben poc semblava prohibitiu (com abans va passar amb els carros de combat). Una vegada més, Londres apareix com l’encarregat d’obrir la porta als altres, prenent decisions molt delicades, que alimenten la possibilitat que Moscou pugui escalar el conflicte. Malgrat que la cita parisenca ha comptat no només amb Emmanuel Macron, sinó també amb el canceller alemany, Olaf Scholz, no sembla que s’hi hagin pres acords substancials en termes militars. De fet –davant un Regne Unit que ja s’ha compromès a entregar carros Challenger 2, igual com els EUA, amb els seus Abrams 1, o la mateixa Alemanya, amb els Leopard 1–, no deixa de sorprendre que, una vegada més, França segueixi callada respecte a la possible entrega dels AMX-56 Leclerc, i molt més encara quan es parla d’avions. Pel que fa a Brussel·les, convé evitar que les aparences ens enganyin. Després de la cimera celebrada a Kíiv el passat dia 3, amb Von der Leyen i 15 comissaris, i ara amb la seva presència al Parlament Europeu i al Consell Europeu podria semblar que la Unió està totalment entestada a satisfer les demandes ucraïneses, tant en el terreny militar com en el polític. En el primer cas, tan sols cal recordar que l’entrega d’armes i la instrucció de militars continua sent una qüestió bàsicament nacional, fins i tot reconeixent que els Vint-i-set estan fent servir el Fons Europeu de Suport a la Pau tant per aportar armes com per ensinistrar els seus soldats. I les diferències internes de la Unió fan difícil imaginar que vagi molt més enllà. En el segon, continua estant clar que la integració en el club comunitari no és imminent. n JESÚS A. NÚÑEZ VILLAVERDE LA CAMPANYA MILITAR (87) Zelenski, de gira europea P Codirector de l’Institut d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH). Més enllà del simbolisme polític, el que impulsa l’ucraïnès és que sap que el temps corre i que amb les pròpies capacitats no en té prou davant Rússia. Guerra a l’est d’Europa Zelenski, ahir al Parlament Europeu, a Brussel·les. Yves Herman / Reuters EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

Panorama > Política Judici al TSJC El futur polític i personal de la presidenta de Junts, Laura Borràs, està en joc les setmanes vinents. Avui, la líder postconvergent seurà al banc dels acusats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per haver afavorit presumptament un amic, l’infor - màtic Isaías Herrero, en l’adjudicació d’uns serveis, fraccionantne els contractes, quan ella dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Qui va ser col·laborador de la dirigent independentista ha fet un pacte amb la fiscalia i està disposat a inculpar Borràs a canvi de la rebaixa de la petició de pena i evitar, així, l’ingrés a la presó. Aquesta confessió, si es dona durant la seva declaració, serà una clatellada per a la política i l’acostaria a una sentència condemnatòria. L’advocat de Borràs, Gonzalo Boye, ha tingut coneixement d’aquest acord contra la seva clienta i ha sol·licitat intervenir en últim lloc en les qüestions prèvies, en un text en què diu que es defensarà d’«unes acusacions evidentment compensades, bonificades o pagades com seran les que hi van». Les negociacions entre l’advocada d’Herrero i la fiscalia van començar fa unes setmanes. Les fonts consultades per EL PERIÓDICO apunten que, d’entrada, el judici començarà i, segons com declari Herrero, la fiscalia rebaixarà la quantitat de la pena que se li sol·licita, que provisionalment és de 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació. En aquest supòsit, la modificació es faria abans dels informes finals. Però hi ha la possibilitat que aquest tràmit es realitzi abans. Tot depèn de si l’informàtic compleix el seu compromís, confessa i inculpa Borràs. La idea és que l’informàtic expliqui al tribunal que era Borràs qui li indicava com havia de trossejar els contractes. Aquest acord obriria la porta a aconseguir que Herrero fos condemnat a una pena mínima de menys de dos anys de presó i s’acordés suspendre l’entrada en un centre penitenciari. Una sentència anterior contra ell de cinc anys i tres mesos de presó per tràfic de drogues, entre altres delictes, no el perjudicaBorràs arriba a judici contra les cordes arran del pacte del fiscal per inculpar-la > La líder de Junts s’enfronta a sis anys de presó i 21 d’inhabilitació per un presumpte delicte de corrupció > El beneficiari dels contractes fraccionats l’assenyalarà com a responsable J. G. ALBALAT Barcelona Laura Borràs parla amb el diputat de Junts Francesc de Dalmases, dimecres al Parlament. David Zorrakino / Europa Press EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

6-7 Divendres, 10 de febrer del 2023 El judici que a partir d’avui afronta la presidenta de Junts, Laura Borràs, per prevaricació i falsedat documental sacseja el debat intern en el seu partit. Davant els micròfons, la direcció tanca files amb la seva líder, remarca que davant un cas de «persecució política» només val l’absolució i que, si es produeix, això ha de suposar que recuperi de manera immediata la presidència del Parlament, de la qual va ser suspesa al juliol. Si hi ha condemna, la cosa canvia. A escala institucional, es dona per segura la intervenció de la Junta Electoral per retirar-li l’escó, però en mans de Junts estarà decidir si continuarà o no la presidenta de la formació. «Esperem una sentència absolutòria i que es respecti la presumpció d’innocència», afirma el portaveu de Junts, Josep Rius, que afegeix que considera que no tindrà «un judici just» i que si no fos independentista el presumpte fraccionament de contractes no hagués acabat als tribunals. Però preguntat per si, passi el que passi, el partit pot garantir que mantindrà el càrrec de presidenta del partit, Rius es limita a respondre que no contempla l’escenari de la condemna. Borràs té als estatuts de la formació postconvergent una salvaguarda. Al congrés de l’estiu passat va aconseguir que els estatuts incloguessin que, davant el cas d’una condemna amb sentència ferma que respongui a un procés de lawfare serà la comissió de garanties la que valori si pot continuar o no exercint la seva funció. Tant ella com els seus adeptes afirmen que es troben davant aquest supòsit. I també el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha subscrit públicament que aquesta és una causa de «persecució política». Fonts de la direcció afirmen que Borràs té un mandat de dos anys i posen en dubte que una sen - tència condemnatòria suposi que sigui apartat. Però la posició a la cúpula no és unànime. Veus crítiques amb la línia política de la presidenta del partit, que ja van demanar al juliol que dimitís abans de ser suspesa pel Parlament, argumenten que el judici que afronta «no respon» a un cas de «lawfare» i donen per fet que, si hi ha condemna, haurà de ser apartada. La comissió de garanties, l’òrgan que haurà de decidir el seu futur, està presidit per l’advocada Magda Oranich, amb qui la relació es va enterbolir arran de la gestió de la polèmica del diputat Francesc de Dalmases per haver intimidat una periodista del FAQs. Pressions Oranich va revelar que havia patit «pressions inacceptables» de Borràs per intentar influir en les conclusions de la investigació interna que es va obrir per aquest cas i per la qual finalment Dalmases va ser apartat de la vicepresidència de Junts, una conseqüència que es va sumar a la reprovació i la multa de 600 euros que li va imposar el Parlament per considerar que, amb el seu comportament, va vulnerar el codi de conducta dels diputats. «El que vingui després es parlarà dins del partit, amb la presidenta. Però en aquest moment té tot el suport per afrontar aquest judici amb totes les garanties possibles», insisteix Rius, que ha evitat valorar les pantalles que podrien arribar. Per ara, Junts critica a la resta de l’independentisme, especialment a ERC i a la CUP, la seva falta de «solidaritat» amb Borràs. n Futur incert en la direcció de Junts El partit tanca files públicament amb la seva presidenta i defensa que només pertoca una absolució, però algunes veus crítiques plantegen que, si hi ha condemna, haurà de ser apartada del càrrec. El que sí que queda clar és que, en cas de ser declarada culpable, perdrà el seu escó al Parlament. SARA GONZÁLEZ Barcelona ria, ja que els fets que ara es jutgen són anteriors. La dirigent independentista, que va ser suspesa com a presidenta del Parlament després d’obrir-se el judici oral, ha arribat a denunciar una persecució política contra ella per les seves idees polítiques. La fiscalia li reclama 6 anys de presó i 21 anys d’inhabilitació, igual com a Herrero, per un delicte de prevaricació i un altre de falsedat en document públic. Un tercer imputat, Andreu Pujol Martin, s’enfronta a tres anys de presó i també estudia un acord que li permeti reduir la pena. Les defenses reclamen l’absolució. Els ‘e-mails’ inculpatoris Està previst que el judici s’allargui durant vuit sessions, és a dir, fins a l’1 de març. El primer dia es dedicarà a les qüestions prèvies. És a dir, la defensa intentarà anul·lar les proves principals que hi ha contra els tres acusats, sobre tots els correus electrònics en què Herrero parlava de la seva relació amb Borràs, amb qui havia mantingut abans una relació professional al grup Hermeneia (de recerca d’estudis literaris) i a la Universitat de Barcelona. «Jo tinc tants marrons, buff... Home és clar, però jo amb la Borràs, amb la cap, jo facturo amb la Cooperativa, i facturo uns trapis per aquí», va escriure l’informàtic el 2017. La investigació, que es va iniciar contra Herrero per tràfic de drogues i falsificació de monedes, va permetre acreditar, sobretot mitjançant una cadena d’e-mails, que Borràs, sent directora de l’ILC, donava indicacions a aquest informàtic per presentar pressupostos «comparsa» per encobrir qui era l’adjudicatari real o per simular que hi havia competència entre diferents ofertes. Els contractes es van fraccionar, cosa que va permetre adjudicar treballs per valor de 335.700 euros a dit entre el 2013 i el 2017. L’acusació afirma que Borràs «va abusar de les seves funcions». Les fiscals Assumpta Pujol i Teresa Duerto expliquen en el seu escrit que la junta de govern de l’ILC va acordar el 20 de març del 2013, quan Borràs ja n’os - tentava la direcció, encarregar l’elaboració d’un portal web i el manteniment a Herrero. «Actuant de mutu acord i amb unitat de propòsit», tots dos van pactar que la retribució per aquests serveis informàtics es faria a través de la contractació administrativa, «fraccionant indegudament en diferents contractes menors» (d’import no superior als 18.000 euros, sense IVA). «De manera recurrent», la dirigent de Junts va atorgar 18 contractes a Herrero, «directament o indirectament a través d’altres persones físiques o jurídiques interposades». El propòsit, segons la fiscalia, era «vulnerar els principis de transparència i concurrència pública previstos legalment», i eren cons cients que amb «la seva manera d’actuar infringien obertament el compliment de la normativa en matèria de contractació administrativa» i impedien que «la gestió del servei es pogués adjudicar a una altra persona». A fi d’«oferir una aparença fingida respecte dels principis de publicitat i pública concurrència», segons les fiscals, Borràs i Herrero van acordar que en cada un dels expedients aportarien tres pressupostos a nom de diferents proveïdors, dos dels quals no eren ofertes reals sinó propostes «comparsa». n Ferran Nadeu Laura Borràs i Jordi Turull. Els contractes es van fraccionar, cosa que va permetre adjudicar treballs per valor de 335.700 euros La presidenta de Junts considera que se la persegueix per la seva condició d’independentista Comiat a Twitter Laura Borràs va emetre ahir un vídeo comunicat per anunciar que suspèn la seva activitat pública, xarxes socials incloses, per «concentrar-se» en el judici. EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

8 | Política Divendres, 10 de febrer del 2023 | Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, va haver de fer equilibris ahir al conèixer-se l’aval del Tribunal Constitucional a la llei de l’avortament de José Luis Rodríguez Zapatero. El seu partit va ser el que va recórrer contra la norma el juny del 2010, perquè estava en contra de la llei de terminis que va aprovar l’Executiu socialista i preferia la llei de supòsits del 1985, aquella per la qual la dona podia avortar si havia sigut violada, si la seva vida corria perill o per malformacions del fetus. Feijóo ja va avançar fa tres setmanes que donava per fet que el Constitucional es pronunciaria a favor de la llei de Zapatero i hi va treure importància remarcant l’evolució de la societat, un argument que va repetir ahir. «Dictaminar la constitucionalitat d’una llei que s’aprova fa 10 anys és descontextualitzar el mateix contingut de la llei i descontextualitzar el sentiment i sensibilitat del poble espanyol en relació amb un assumpte concret», va declarar davant la premsa. L’històric retard en la resolució del tribunal, 13 anys, va permetre a Feijóo mitigar el fracàs per al PP. Aquest assumpte és sempre compromès per a la formació conservadora: Mariano Rajoy no va derogar la llei de l’avortament de Zapatero malgrat poder fer-ho fàcilment amb la majoria absoluta que va tenir entre el 2011 i el 2015, i ara Feijóo també es mostra prudent a l’hora de parlar del tema. Moltes arestes Segons la seva opinió, va remarcar, «una llei de terminis ben construïda és una llei correcta en termes generals» i mereix els seus «respectes». «Però hi ha moltes sensibilitats. És una qüestió que afecta en primer lloc la dona, la parella de la dona, i que té arestes morals, ètiques, religioses, filosòfiques... És una qüestió polièdrica», va afegir. Feijóo va recordar que no està d’acord que les noies de 16 i 17 anys puguin avortar lliurement fins a la setmana 14 sense consentiment patern. n Feijóo lamenta la tardança i admet que la llei de terminis és «correcta» PILAR SANTOS JUAN RUIZ SIERRA Madrid Reacció El nou president del Tribunal Constitucional, Cándido CondePumpido, ha complert el seu primer objectiu: resoldre en tot just un mes el recurs més mediàtic i més longeu de l’òrgan. L’alt tribunal va avalar ahir per una majoria de set a quatre la llei de l’avortament en vigor, que permet interrompre l’embaràs en les primeres 14 setmanes i que va ser aprovada pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero fa gairebé 13 anys. La sentència amb els arguments del ple encara trigarà, perquè ara haurà de ser redactada per la vicepresidenta, Inmaculada Montalbán. El TC va començar dimecres a deliberar un assumpte que ja havia passat per tres ponents (Elisa Pérez Vera i Andrés Ollero ho van ser mentre van ser a l’òrgan) i ara el veurà una quarta. A diferència d’altres ocasions el ple va avançar el resultat de la votació sobre el recurs contra la llei de l’avortament tot just concloure la deliberació de la ponència presentada pel magistrat Enrique Arnaldo, que va ser el primer a exposar el seu punt de vista jurídic. A continuació els 10 magistrats més que componen el ple van verbalitzar la seva opinió sobre el recurs d’inconstitucionalitat promogut pel PP contra diversos preceptes de la llei orgànica 2/2010, del 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs. Nova ponent La ponència d’Arnaldo va decaure per set vots contra quatre, en una primera representació de la nova majoria que impera al tribunal, clarament progressista. Malgrat que la pràctica habitual al Constitucional és que el ponent refaci la sentència seguint el criteri majoritari, però deixant-hi constància de la seva discrepància amb un vot particular, Arnaldo va refusar ferho. En conseqüència, el president Conde-Pumpido va designar com a nova ponent la vicepresidenta Montalbán, perquè procedeixi a elaborar una nova resolució, que desestimi el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP en tots els seus aspectes. La proposta d’Arnaldo passava per avalar la part fonamental de la llei, però negava la constitucionalitat d’alguns punts, entre ells, la manera en què la dona gestant que decideix avortar rep informació en un sobre, perquè, segons la seva opinió, no garanteix que la vegi. Es dona la circumstància que la informació que rep la dona en aquesta situació ha estat de plena actualitat per la polèmica viscuda a Castella i Lleó, després de l’anunci del vicepresident, de Vox, sobre un suposat canvi de protocol que va portar el Govern a adreçar un requeriment a la Junta. La ponència d’Arnaldo també negava la constitucionalitat de la regulació de l’objecció de consciència dels profes - sionals sanitaris i proposava que l’a - vor tament per malformacions del fetus no es recolzi en el concepte de «salut social». Unes quantes setmanes El canvi de ponent suposa que la sentència en la seva integritat, que anirà acompanyada dels vots particulars dels magistrats que recolzaven la proposta d’Enrique Arnaldo, es retardarà encara unes quantes setmanes. La nova encarregada de redactar la resolució amb què el Constitucional posarà fi a aquest debat era una de les recusades pels cinc exdiputats del PP, encapçalats per Federico Trillo, perquè quedessin fora de les deliberacions. Aquest va ser el primer punt amb què el ple va començar a marcar postura, després que es rebutgés l’abstenció de Concepción Espejel, que volia apartar-se per haver participat fa 12 anys en els treballs que va realitzar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per informar sobre l’avantprojecte de llei de l’avortament, tot i que no va arribar a fer-ho. Aquest era just el motiu al·legat contra Montalbán per intentar allunyar-la del debat. El fet que encara no es conegui la sentència en la seva integritat no va impedir una ràpida reacció via Twitter de la ministra d’Igualtat, Irene Montero, que es va felicitar per la decisió, va demanar que «mai més passin 13 anys posant en dubte un sol dret de les dones» i va anunciar que «la setmana que ve» l’Executiu ampliarà «drets sexuals i reproductius amb la nova llei de l’avortament». Precisament en el projecte de llei es recupera un punt sobre el qual el Constitucional no entrarà: que les menors més grans de 16 anys no necessitin autorització dels pares per avortar. El tribunal va decidir deixar-lo al marge del debat, a l’entendre que havia decaigut, ja va ser retirat de la llei durant el Govern de Mariano Rajoy. n El Tribunal Constitucional avala per majoria la llei d’avortament de Zapatero > El TC rebutja el recurs del PP per set vots a quatre, tot i que la sentència encara ha de ser redactada per una nova ponent ÁNGELES VÁZQUEZ CRISTINA GALLARDO Madrid Ple de l’organisme Primera reunió jurisdiccional del Tribunal Constitucional, amb Conde-Pumpido en primer terme. Andrea Zamorano / ACN 1 El recurs contra la llei de l’avortament vigent va ser presentat l’1 de juny del 2010 per un total de 71 diputats del PP 2 Els populars criticaven que per avortar en les primeres 14 setmanes no fos necessària cap causa objectiva. EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Divendres, 10 de febrer del 2023 Publicitat | 9 Badalona ‘23 16 - 19 febrer Palau Municipal d'Esports 15 - 19 febrer Poliesportiu Llefià 19 febrer - Final Palau Municipal d'Esports Zones lúdiques, concursos, exhibicions, concerts, música i gastronomia fAN ZONES Espais connectats amb bus gratuït Pl. del President Tarradellas Pl. de Pompeu Fabra Parc del Gran Sol Parc de les Muntanyetes C. de Ramon Martí i Alsina Badalona ‘23 zone COPA DEL REY BADALONA’23 copadelrei.badalona.cat EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

10 | Política Divendres, 10 de febrer del 2023 | El PSOE i Unides Podem coincideixen en molt poques coses sobre la reforma de la llei del només sí és sí. El més rellevant de tots els punts en comú dels socis del Govern espanyol sobre la norma, que ha rebaixat les condemnes de més de 400 agressors sexuals, consisteix, de fet, que hi ha tan poques coincidències que l’acord sembla impossible. Així que les dues parts ja construeixen les bases per justificar el perquè del fracàs, que ha portat els socialistes a registrar en solitari una proposta que eleva les penes, mentre els morats els acusen d’entregar-se en braços del PP, que pot resultar indispensable per treure la modificació. En el cas de Podem, els seus principals dirigents, començant per la ministra d’Igualtat, Irene Montero, van llançar ahir el missatge que l’acord continuava sent «possible», descarregant tota la responsabilitat sobre els socialistes, que segons el seu relat van trencar unilateralment la negociació i ni tan sols van avisar que presentarien la seva proposta. El PSOE, mentrestant, va emplaçar els morats a aclarir si volien augmentar les penes als agressors sexuals i, en aquest cas, a plantejar-hi una iniciativa. Rebaixa del to del xoc Al matí, a la Ser, Montero va rebaixar el to del xoc, que, recalquen els dos socis, no suposarà la ruptura de la coalició. Enrere van quedar frases com «el PSOE vol tornar al Codi Penal de La manada» i promeses sobre que faran «el que faci falta» per fer naufragar la iniciativa socialista. La ministra d’Igualtat va assegurar que està predisposada a continuar explorant alternatives i va assenyalar que no va ser ella que es va aixecar de la taula», sinó la titular de Justícia, Pilar Llop. Segons va dir, des de dimarts no ha mantingut contacte amb la dirigent socialista. Aquell dia va ser quan Llop va afirmar que «amb una ferida ja es pot provar que hi ha hagut violència», paraules que van sulfurar l’ala morada de l’Executiu. Tot i així, veu marge per a l’entesa: «Desitjo negociar al més aviat possible perquè desitjo donar una resposta unitària a les víctimes. No m’he aixecat de la taula per tal de mantenir el model del consentiment». La rebaixa de to va ser ben acollida pels socialistes. «És un canvi, però el discurs de Podem canvia constantment: un dia és dur i l’altre, conciliador. Tot segueix igual», van assenyalar fonts de la direcció. És a dir, sense aparences d’acord, ja que els morats creuen que la iniciativa del PSOE, que recupera la intimidació i la violència com a subtipus per endurir les penes, suposa deixar de banda el consentiment en les agressions sexuals. «Si de veritat volen un acord, que facin una proposta», va dir un ministre socialista. Des de Podem assenyalen que no han deixat de fer-les i que els seus plantejaments, després de «cedir bastant», són clars: elevar les penes mínimes i incloure el concepte de «violència i intimidació» com a agreujant de l’agressió sexual i no com a subtipus. Converses fins i tot amb el PP El PSOE va començar a negociar amb els seus socis parlamentaris tradicionals –del PNB a ERC, passant per Compromís, Bildu i Més País– dilluns, dia en què va registrar la seva iniciativa. Els socialistes consideren que hi ha espai per a l’acord amb aquests. Tots s’han mostrat a favor de canviar la llei, que ara està en mans dels seus assessors. El PNB ja ha anunciat que hi votarà a favor. Alhora, el discurs cap al PP ha canviat, perquè el PSOE es resigna a haver de dependre dels vots conservadors, que Alberto Núñez Feijóo ha garantit. «Parlaré amb tots els grups», va dir a Onda Cero el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. A diferència del que va fer dilluns el portaveu parlamentari dels socialistes, Patxi López, Bolaños no va excloure els populars. No obstant, la portaveu popular, Cuca Gamarra, va denunciar que encara no han rebut una sola trucada. Mentrestant, les xerrades amb Podem es mantenen, però els socialistes no es mostren disposats a canviar la seva proposta i els morats tampoc mostren voler acostar-s’hi. Almenys, en Igualtat. Perquè el PSOE observa una actitud molt diferent en la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que ni tan sols ha donat suport públicament a Montero. Però en el partit de Pedro Sánchez tampoc esperen que Díaz propiciï un acord entre els socis. «En tot això s’ha posat de perfil», afirma un ministre socialista. n u L’elecció del mal menor va prevaler. Unides Podem, ERC, EH Bildu i altres partits minoritaris van cedir envers el PSOE i van aprovar ahir la llei de benestar animal, que exclou els gossos de caça, i la reforma del Codi Penal. En plena crisi en el Govern per la reforma de la llei del només sí és sí, els morats van acabar acceptant el text que havien criticat les últimes setmanes i van evitar una nova ruptura de vot amb l’aprovació d’aquesta norma, aconseguida en l’últim moment i amb prou feines, i van defugir així una derrota al Congrés. u Fins a l’últim minut la norma es va mantenir a la corda fluixa. La incertesa va ser tan acusada que mitja hora abans de la votació els dirigents morats, calculadora en mà, comprovaven una vegada i una altra al pati si arribaven els números. Al final, la majoria del bloc de la investidura, en una aritmètica parlamentària endimoniada, va salvar les dues normes i permetran que continuï endavant la tramitació al Senat. M. Á. R. Apunts Llei d’animals, sense els gossos de caça El preu de la demagògia Apunt Joaquim Coll El Govern de coalició és a un pas del desastre per una qüestió a priori insospitable. No és per la guerra d’Ucraïna, o l’OTAN, ni per la política econòmica, sinó pels delictes contra la llibertat sexual, un tema en què tant el PSOE com Unides Podem militen de manera semblant. I, no obstant, tots dos són víctimes de la lectura tergiversada que el 2018 es va imposar en la societat espanyola sobre la sentència que va dictar l’Audiència de Navarra contra La manada. «No és abús, és violació» va ser el crit eixordador que va inundar els carrers, però que no tenia res a veure amb el contingut de la interlocutòria que va condemnar els acusats a nou anys de presó per abús sexual agreujat per prevalença. S’ha de repetir una altra vegada: els jutges sí que van creure la víctima, van afirmar que no hi havia hagut consentiment i van condemnar per diverses violacions. Però en la societat i els mitjans es va imposar un clima de màxima hostilitat, el terme abús va passar a ser inacceptable. La realitat és que aquesta tipificació no procedia del plistocè, sinó d’un Codi Penal que havia reformat l’esquerra el 1995, que diferenciava entre abús i agressió, amb la violència com a element separador i amb penes més altes en cas de penetració (vaginal, anal o bucal). La sentència va ser revisada l’any següent pel Tribunal Suprem, que amb millor fortuna hi va apreciar violència i va condemnar per agressió, i va elevar les penes a 15 anys de presó. Al seu dia vaig seguir els esdeveniments amb perplexitat davant el clima d’histèria populista que impedia raonar a moltes persones quan intentava explicar-los que la sentència no era cap disbarat. En la nova llei de la ministra Irene Montero tot és agressió, i això ha ocasionat problemes tècnics amb les penes, perquè no tots els delictes són iguals ni la violència ocupa el mateix paper. S’ha volgut traslladar la repulsa que ens provoquen aquesta mena de fets a un Codi Penal que ha d’atendre circumstàncies diferents perquè altrament ens carreguem l’Estat de dret. No dubto que la nova llei tingui molts aspectes positius, però paga el preu de la demagògia del 2018. n Podem encara veu «possible» el pacte de la reforma de la llei del ‘només sí és sí’ > El PSOE emplaça els seus socis de coalició a fer propostes clares per reformar la norma > Montero acusa Llop d’aixecar-se de la taula JUAN RUIZ SIERRA MIGUEL ÁNGEL RODRÍGUEZ Madrid Crispació a la coalició Manifestació del 8-M a Barcelona, l’any passat. Ferran Nadeu EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Divendres, 10 d’febrer del 2023 Divendres, 10 de febrer del 2023 Internacional Internacional | 11 Comença a fer-se de nit, amb el sol amagant-se a l’horitzó, quan el líder del grup es planta. «¡Pareu, pareu! ¡Que parin tots! ¡Marxeu! ¡Fora!», crida l’home mentre els seus, saltant entre la runa, cor ren tan ràpid com poden. Fa uns minuts, entre les runes, havia aparegut un telèfon. Una estona després, apareixerà un cadàver. Però ara és moment de córrer: darrere de l’edifici esfondrat, el mateix que fa uns dies tenia vuit plantes, un altre d’igual i encara dret s’estremeix. «¡Tots fora! ¡Caurà!», crida el cap de l’equip. Tots s’aparten. L’edifici no cau. Les tasques segueixen. Des de dilluns a la matinada, el sud-est de Turquia i el nordoest de Síria viuen immersos en una situació catastròfica sense que se n’entrevegi el final. Fins ara més de 20.000 persones han mort als dos països i 70.000 han resultat ferides. Aquestes xifres, però, són provisionals: amb milers de persones encara sota la runa, els pròxims dies, els números es multiplicaran. «Soc enginyer i vinc d’Izmir. Fa uns anys vaig estar també de voluntari al terratrèmol que va tenir lloc a Elazig, però això és incomparable. És un altre món. Les zones més afectades ja no existeixen. Sabem de molts llocs on l’ajuda i els equips de rescat encara no han arribat. Queda moltíssima gent atrapada. Encara no em crec tot el que està passant», explica un jove voluntari dels equips de rescat turcs. Nord i sud A un costat i altre de la frontera, l’emergència es viu de diferent forma. La moneda és la mateixa, les cares completament oposades: s’assemblen perquè als dos llocs la gent es va quedar atrapada sota la runa de les seves cases en plena matinada, mentre dormia. Però al nord, a Turquia, l’ajuda –internacional i local– ha arribat i arriba. No a tothom, és clar, però arriba. A Síria, però, la situació és molt més desesperada. «El nord-oest de Síria ja travessa una greu situació humanitària a causa dels molts anys de guerra, la situació eco - nòmica, la pandèmia i, més recentment, un brot de còlera», explica Metges sense Fronteres (MSF) en un comunicat. «Aquest terratrèmol empitjora encara més la situació, en un context on el sistema mèdic i sanitari és per si mateix frà gil. Els nostres equips són testimonis de la falta de combustible, electricitat, aigua i serveis adequats. Les persones afectades pel terratrèmol també tenen grans dificultats per accedir a suport de salut mental, incloent-hi el personal de MSF», afegeix el comunicat. A Turquia, malgrat el caos i el col·lapse que viuen les regions afectades, aquests serveis sí que arriben a una part important dels 13 milions de damnificats que habiten les 10 regions afectades. Gairebé tots ells, de la nit al dia, o s’han quedat sense casa o ja no hi poden accedir. Sirians als dos costats El sud-est de Turquia, la zona més afectada pel sisme, és també la regió on més refugiats sirians viuen al país anatoli. Molts d’ells, gent que va fugir del seu país fa gairebé una dècada, han hagut d’abandonar les seves cases una vegada més. «Estàvem dormint i, quan va començar tot, vam sortir corrents. La meva germana va agafar el seu nadó de quatre mesos als braços i vam sortir cor - rents, just quan la casa es va esfondrar. Va ser un autèntic miracle», diu la Ragal, una jove siriana de Damasc que viu des de fa 10 anys a la localitat turca d’Osmaniye, una de les més afectades pel terratrèmol. Ara, la Ragal i la seva família viuen en un camp de desplaçats als afores de la ciutat. Cada tenda l’ocupen una o dues famílies. A la seva són quatre, un total de 19 persones. Tots són sirians. «Al camp som molts sirians i turcs, però els turcs ens diuen: ‘Sou sirians, ¿què feu aquí?’ ¿Com pot passar això? Ens diuen que el ter - ratrèmol ha sigut culpa nostra. Però el terratrèmol no l’hem fet nosaltres, l’ha fet Déu. Ens culpen de tot», es queixa la Ragal. Durant l’últim any, Turquia ha viscut sumida en una crisi eco - nòmica inflacionària que ha destruït gairebé per complet la classe mitjana del país. Des d’aleshores, molts turcs han girat l’esquena als refugiats sirians, a qui culpen de la situació: Turquia és el país del món, amb 3,6 milions, que més refugiats acull. «El racisme s’ha incrementat molt», es lamenta la Ragal. n Tragèdia per partida doble ADRIÀ ROCHA CUTILLER Osmaniye Enviat especial L’ajuda comença a arribar a Turquia mentre Síria queda a la seva sort > La xifra de morts pels terratrèmols de dilluns ja supera les 20.000 persones entre els dos països >Les esperances de trobar supervivents disminueixen a mesura que passen els dies Rescat d’una jove d’entre la runa d’un edifici, ahir a Hatay. Bulent Kilic (AFP) / Suhaib Salem (Reuters) MSF alerta de la crítica situació siriana, ja castigada per la guerra, la covid i un brot de còlera Veïns de Kahramanmaras s’escalfen a la intempèrie en el que abans era el seu bloc de pisos. EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

12 | Internacional Divendres, 10 de febrer del 2023 | Tragèdia per partida doble En el viatge a l’epicentre del terratrèmol a Turquia, el president Recep Tayyip Erdogan es va assegurar dimecres que l’agència oficial de notícies, Anadolu, no perdia detall de la seva agenda. No en va, a més de fer front al sisme més important al país des de 1939, és un president en plena campanya electoral en unes eleccions que ell mateix ha avançat al 14 de maig en vista de la pèssima previsió dels sondejos. A part de les imatges a peu d’edificis sinistrats i abraçades a dojo als supervivents, l’agència va documentar amb un ampli reportatge com el president va tornar a Ankara amb 16 nadons a bord de l’avió presidencial. Criatures, d’entre 6 dies i 12 mesos, que van ser trobades «soles» entre les ruïnes i el caos del terratrèmol. «Nadons sense companyia», assegura la presidència. El parador dels progenitors és «incert», argumenten mitjans turcs. Legalitat qüestionable Al marge de la qüestionable legalitat de la decisió d’emportar-se els menors, l’agència de notícies va fer públic el nombrós reportatge en un moment en què les crítiques creixen contra el president per la gestió del sinistre. El mateix Erdogan va reconèixer que les primeres reaccions van ser lentes i, a més, molts ciutadans es pregunten on i com s’han invertit els impostos recaptats, específicament, per a la prevenció i gestió de sismes. Van acompanyar la parella presidencial a l’escenari del sinistre mares d’acollida dependents del Ministeri de Família i Assumptes Socials, amb la primera dama, Emine Erdogan, al capdavant. Tot el reportatge fotogràfic es troba en el seu Twitter. L’avió presidencial es va adaptar per transportar equips mèdics i atenció sanitària. De fet, els nens van ser traslladats des de la localitat de Kahramanmaras a l’Etlik City Hospital d’Ankara, on, després de ser sotmesos a un examen mèdic, van ser posats en mans dels serveis socials. Mitjans locals destaquen que alguns dels infants encara no havien pogut ser identificats després de ser trobats desemparats en algunes de les zones afectades pels sismes. A través de les xarxes socials, la dona del president va assegurar: «Trobar amb vida aquests nadons ens ha aixecat una mica l’ànim». «Estan a les bones mans de l’Estat», va afegir. El doctor Bulent Gungorer, metge en cap de l’hospital Etlik d’Ankara, va declarar a l’agència de notícies Anadolu que els metges no van trobar cap problema de salut ni tan sols en els dos nadons que van ser trets d’entre les restes de la runa. n >Els nens, de fins a 12 mesos, van viatjar amb unes matrones a l’avió presidencial MONTSE MARTÍNEZ Barcelona Erdogan s’emporta 16 nadons trobats sols arran del sisme L’avió presidencial d’Erdogan amb alguns dels nadons a bord. Mehmet Ali Ozcan / Anadolu Destacat mitjàcinclíniesxxxxx xxxxxxxxxxxxxxxxx xxxxxxxxxxxxxxxxx xxx El president va informar del peculiar rescat enmig de les crítiques per la mala gestió del desastre Tel. atenció al client: 932 222 722 (de dilluns a divendres de 9 a 13 h) P+ INFORMACIÓ PER A SUBSCRIPTORS cada dissabte podran adquirir la revista LECTURES al seu quiosc habitual, presentant el cupó del dia i abonant la diferència Promoció vàlida només a Catalunya Dissabte, Lecturas amb El Periódico Entendre-hi + PER NOMÉS EL PERIÓDICO + LECTURAS També disponibles per separat al preu habitual 3+ cupó del dia € EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Divendres, 10 d’febrer del 2023 Divendres, 10 de febrer del 2023 Internacional | 13 El conflicte polític nicaragüenc té un nou i sinistre capítol. El règim matrimonial de Daniel Ortega i Rosario Murillo va decidir dirimir les seves disputes a través d’una nova eina repressiva: el desterrament. La justícia va dictaminar dimecres, a través de la ploma sempre disposada als interessos del Govern del jutge Octavio Rothschuh Andino, la «deportació immediata i efectiva» de 222 presos per oposar-se a l’Executiu. La mesura es va adoptar amb presses i sense que fossin informats els familiars dels detinguts. L’avió que els va treure del país va aterrar a Washington. D’acord amb el magistrat, l’expulsió es va disposar «per protegir la pau, la seguretat nacional, l’ordre públic, la salut, la moral pública, els drets i les llibertats de tercers». Els excarcerats, va assenyalar el portal Confidencial, es trobaven a les presons Modelo i El Chipote, així com sota arrest domiciliari des de fa més de 600 dies. Tots van ser trets de les seves cel·les furtivament i pujats a autobusos. Entre els expresos portats al desterrament es troba Lesther Alemán, el jove universitari que va desafiar Ortega i Murillo durant l’esclat social del 2018. «Els nostres amics han sigut alliberats. Van ser desterrats per la dictadura sandinista cap als Estats Units. Continuarem lluitant perquè recuperin la seva ciutadania i tots els seus drets», va assenyalar a Twitter l’Aliança Universitària Nicaragüenca (AUN). Els expresos van ser a més declarats «traïdors a la pàtria» i, en virtut d’aquesta acusació, «inhabilitats de manera perpètua per exercir la funció pública en nom i servei de l’Estat de Nicaragua així com per exercir càrrecs d’elecció popular». Enmig de la deportació, el Congrés, completament dominat per seguidors del matrimoni Ortega, va aprovar una reforma a tota velocitat per la qual es pot retirar la nacionalitat nicaragüenca als condemnats. «Atònits, així han quedat els advocats nicaragüencs davant la notícia que als presos polítics se’ls ha imposat la pena d’inhabilitació perpètua per a l’exercici de càrrecs públics. ¿Quin significat té això des del Dret Internacional dels Drets Humans?», va assenyalar Uriel Pineda, columnista de Confidencial. «Aquest fet trastoca els fonaments de la civilitat de l’espècie humana», va lamentar. n El règim de Daniel Ortega envia 222 opositors al desterrament >Tots els afectats quedaran inhabilitats a perpetuïtat i a més perdran la nacionalitat nicaragüenca ABEL GILBERT Buenos Aires Mesura sense precedents Daniel Ortega. Adalberto Roque / AFP El globus xinès que la setmana passada va sobrevolar els Estats Units i que Washington va fer caure dissabte tenia capacitat per interceptar senyals de comunicacions i forma part d’un sofisticat i extens programa d’espionatge que ha fet volar aquests aparells sobre més de 40 països als cinc continents. Aquesta és almenys la denúncia que va fer ahir el Departament d’Estat dels EUA per desarticular la defensa del Govern de Xi Jinping conforme es tractava d’un globus dedicat a la investigació i anàlisi meteorològica. L’Executiu nord-americà va recolzar les seves acusacions desclassificant informació que van recollir avions espia U-2 als quals es va donar autorització especial per operar (l’espionatge de les forces armades nord-americanes dins del seu propi territori està prohibit per llei). Aquesta informació inclou imatges d’alta resolució que segons els EUA confirmen que el globus tenia «múltiples antenes que incloïen un desplegament probablement capaç de recollir i geolocalitzar comunicacions», a més de panells solars capaços de produir prou energia per operar «múltiples sensors actius de recol·lecció d’intel·ligència». Artefactes de l’Exèrcit Popular Estava destinat «clarament a vigilància d’espionatge» i era «inconsistent amb l’equipament a bord de globus meteorològics», segons un comunicat que s’ha distribuït abans que càrrecs de Defensa informessin un comitè del Senat. I tot i que el Govern de Joe Biden no sap exactament quina informació intentava recollir ni quins llocs específics eren en l’objectiu, diu que té constància «que aquests globus són part d’una flota de la República Popular de la Xina desenvolupada per dur a terme operacions de vigilància», un element que promet continuar elevant les ja marcades tensions en la relació bilateral. Els EUA atribueixen a l’Exèrcit Popular d’Alliberament l’operació dels globus, fabricat per una empresa a la qual Washington assigna «amb elevada confiança» vincles directes amb les forces armades xineses. I es va explicar que «a la seva pàgina web la companyia té vídeos de vols anteriors que aparentment han sobrevolat l’espai aeri dels EUA i altres països», imatges en les quals els globus segueixen patrons de vol similars als detectats la setmana passada. Els EUA van advertir que estudiaran «emprendre accions contra les entitats que van recolzar la incursió del globus en l’espai aeri nord-americà» així com «ampliar els esforços per exposar i lidiar amb les activitats d’espionatge de la Xina que representen una amenaça» tant per a la seguretat nacional dels EUA com dels seus «aliats i socis». Segons fonts governamentals, l’Administració estudia afegir sis empreses xineses a la llista d’entitats a les quals el Departament de Comerç imposa barreres comercials. També ahir, la Cambra de Representants va aprovar una resolució de condemna al Partit Comunista Xinès en la qual es denuncia Pequín per una «descarada violació de la sobirania nordamericana» i pels seus «esforços per enganyar la comunitat internacional». n Els EUA afirmen que el globus de la Xina forma part d’un programa espia >El Departament d’Estat assegura que el sistema podia interceptar comunicacions IDOYA NOAIN Nova York Vigilància global Mariners de la Navy recuperen les restes del globus xinès abatut pels EUA, davant la costa de Carolina del Sud. AFP El dispositiu formava part d’una flota que se sospita que vigila 40 països dels cinc continents EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

14 14| Economia Economia Divendres, 10 de febrer del 2023 | La Sareb, la societat que va rebre els actius immobiliaris tòxics de les entitats financeres rescatades entre el 2008 i el 2012, ultima el seu primer pla estratègic des que va passar a estar controlada per l’Estat el març de l’any passat. A més dels objectius financers, el projecte inclou un nou impuls de la seva estratègia de vivenda social, en línia amb el principi de sostenibilitat social que una llei aprovada pel Govern el gener del 2022 va introduir entre els objectius de la companyia. La presentació del pla tindrà lloc en les pròximes setmanes, en principi a finals de març, coincidint amb la publicació dels resultats anuals de l’empresa, segons confirmen diverses fonts. La nova estratègia de vivenda social de la firma té tres grans àrees. D’una banda, s’està treballant en identificar un grup substancial de vivendes i sòls que puguin ser venuts a les autonomies per a finalitats socials. El parc d’immobles que la companyia ofereix cedir a comunitats i ajuntaments ha pujat des de les 4.000 inicials del 2013 fins a les 15.000 ampliables en 5.000 més del 2021. El problema és que les ces - sions han sigut molt inferiors a les inicialment previstes, malgrat que la Sareb assumeix la meitat de la despesa per fer-les habitables: tot just 3.386 fins al juny. Negociacions en paral·lel Els convenis de cessió no han fun - cionat bé per les dificultats de les administracions locals més petites per gestionar els actius i per la falta de vivendes en localitats on es sol·licitaven. Per solucionar-ho, i a més contribuir al seu objectiu principal de vendre els actius i reduir el cost per al contribuent, la Sareb vol impulsar les vendes a les autonomies, que des del seu naixement amb prou feines ronden les 400. Ja negocia amb diverses regions en paral·lel i espera que les operacions es vagin materialitzant en el futur. Així, està treballant en identificar quines administracions estarien interessades en adquirir vivendes i si la localització dels seus immobles s’adequa a les seves necessitats, així com en comprovar l’estat d’habitabilitat i els requisits de reforma. Precisament, fa un mes va anunciar un concurs públic amb un valor estimat de 175 milions per contractar una empresa que s’ocupi del «servei integral de manteniment» dels seus actius immobiliaris durant dos anys, ampliables a cinc. L’altre gran projecte és la cessió de sòls de la seva propietat perquè promotors privats construeixin i gestionin vivendes de lloguer social (entre 10.000 i 15.000) durant un termini «igual o superior a 50 anys». Per convocar el concurs de licitació pública, la Sareb ha fitxat Pwc per 386.937 euros, que l’està assessorant en l’anàlisi de la viabilitat tècnica, jurídica i econòmica del projecte. La primera fase, la d’anàlisi i valoració dels sòls i com fer la licitació, es culminarà en unes setmanes. Després hi haurà una segona de quatre mesos per portar a terme el concurs. És un model similar al que han posat en marxa administra - cions com l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Comunitat de Madrid. El risc de construcció, finançament i explotació de les vivendes l’as - sumirà íntegrament el promotor i, finalitzada la cessió del sòl, els actius revertiran al seu propietari. En principi no hauria de ser la Sareb, ja que la llei estableix que desapareixerà el novembre del 2027. El Govern i el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), amb tot, han deixat en alguna ocasió oberta la porta a estendre el termini. El tercer pilar del pla és la gestió social de les vivendes habitades que no ha cedit. La companyia en tenia 1.243 amb lloguer social al tancament de juny (famílies que ocupen immobles de la seva propietat provinents majoritàriament d’antics promotors, amb contractes previs al traspàs dels actius a la Sareb). A més, va crear l’any passat una direcció especial que està desplegant un sistema d’acompanyament social i laboral que preveu estendre a prop de 9.800 famílies que ja habiten en vivendes de la seva propietat, gairebé la totalitat dels seus inquilins (al juny, 1.297 ja estaven en procés). D’una banda, els ofereix una renda assequible ajustada al 30% dels seus ingressos. A més, ha fitxat –per tres anys, renovables per dos més– les companyies especialitzades Servihabitat, Sogemedi i Gesocin que s’encarreguen de gestionar l’habitabilitat dels immobles i a ajudar aquestes famílies a sortir de la situació de vulnerabilitat. Decisió d’Eurostat El disseny d’aquest impuls a la vivenda social de la Sareb ve de lluny. Fa un any que els ministeris d’Economia (responsable de la companyia a través del FROB) i de Transports (encarregat de la política estatal de vivenda) el preparen. L’arrel està en la decisió d’Eurostat d’obligar Espanya el març del 2021 a incloure l’empresa al sector públic a efectes comptables, cosa que va elevar el deute en més de 34.000 milions i el dèficit en uns 10.000. L’oficina estadística comunitària va actuar així a causa que les pèrdues que va acumular la Sareb des de la seva creació el 2012 fins al tancament del 2020 (5.075 milions) van volatilitzar els seus recursos propis (4.800 milions de capital i deute subordinat que li van aportar l’Estat i accionistes privats, sobretot bancs). Davant aquesta situació, el Govern va aprovar un canvi legal que li va permetre el març del 2022 adquirir a un preu simbòlic un 4,24% addicional del capital social de l’empresa per elevar la seva participació al 50,14%. Això li va permetre prendre’n el control, una vegada assumit que l’Estat haurà de pagar el deute pendent de la Sareb si no pot fer-ho la companyia. n La nova Sareb pública ultima un pla per impulsar la vivenda social > El banc dolent preveu presentar a finals de març el seu primer full de ruta des que està controlat per l’Estat > La companyia prepara un parc de pisos per vendre a les autonomies PABLO ALLENDESALAZAR Madrid Mercat immobiliari El Bloc La Bordeta, propieda de la Sareb i ocupat des del 2015, el maig de l’any passat. Ricard Cugat Són els immobles que la companyia ofereix cedir a autonomies i ajuntaments. 15.000 milions és el pressupost per a una empresa que s’ocupi de servei de manteniment. 175 EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Divendres, 10 d’febrer del 2023 Divendres, 10 de febrer del 2023 Economia | 15 «Soc acadèmica i no havia tingut mai res que em permetés ajudar les persones, en aquest cas els pacients de càncer. I a poc a poc s’està fent realitat». L’autora d’aquestes paraules és Angélica Figueroa, líder de l’Institut d’Investigació Biomèdica a la Corunya (Inibic), que desenvolupa una nova diana terapèutica amb una inhibició que permetria aturar la metàstasi i el creixement tumoral en càncers com el de còlon. La recerca és possible, en part, per dues ajudes rebudes de la Fundació La Caixa el 2019 i 2021 dins del programa CaixaImpulse Innovació, que busca finançar recerques perquè surtin del laboratori i arribin al pacient i del qual es llança una nova convocatòria, a què es podran presentar candidatures del 13 de febrer al 30 de març. La fundació bancària destinarà 5 milions d’euros a projectes de científics emprenedors a qui ajuda amb suport econòmic (fins a 700.000 euros) i acompanyament a través de mentories individualitzades i formació. En concret, en aquesta nova convocatòria, els projectes triats seguiran un itinerari de finançament de fins a tres fases. Els investigadors accediran al programa a través de qualsevol d’aquestes en funció del grau de maduresa del seu projecte quan arribin a fites específiques de desenvolupament i després d’una valoració del comitè d’avaluació podran avançar a fases posteriors. Des del 2015 La iniciativa va néixer el 2015, amb el primer programa dotat amb 18 milions d’euros en vuit anys per recolzar 173 projectes que han derivat en 39 spin-offs. «És imprescindible donar suport als científics i invertir en innovació per poder transformar els avenços que aconsegueixen els investigadors als laboratoris en millores efectives per a la salut de les persones», va afirmar el director general de la Fundació La Caixa, Antonio Vila Beltrán, en la presentació de la nova convocatòria a Caixaforum Madrid. n Programa de La Caixa per a la innovació en biomedicina i en salut EL PERIÓDICO Barcelona Noves ajudes El Servei Català de la Salut (CatSalut) ha presentat una demanda per 526 milions d’euros contra dues multinacionals i les seves filials a Espanya, fabricants de bolquers per a adults, per inflar els preus. És la primera reclamació econòmica que fa un organisme públic a Espanya arran d’una sanció imposada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), ja ratificada per l’Audiència Nacional i pel Tribunal Suprem. Si aquesta reclamació tingués èxit, s’obrirà la porta perquè altres serveis de salut autonòmics presentin les seves reclamacions. Segons la CNMC, durant 18 anys (1996-2014), vuit empreses i la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària (Fenin) van conformar un càrtel per fixar els preus de venda dels absorbents per a la incontinència de pacients no hospitalitzats, que es compren a les farmàcies i són finançats per la Seguretat Social. Un problema de salut que afecta 2,5 milions de persones a Espanya i suposa la partida pressupostaria més gran dels productes sanitaris del sistema de salut. Ara, el CatSalut reclama «danys i perjudicis» contra Essity Spain, Essity Group Holding, Laboratoris Hartmann i Paul Hartmann España per la seva pertinença a un càrtel d’empreses que inflaven preus i reclama 526 milions. En aquest tipus de demandes, tots els integrants del càrtel són responsables solidaris davant les reclamacions. Segons va destapar la CNMC i van confirmar els tribunals, les empreses cartellistes estaven constituïdes com a «grup de treball» sobre bolquers per a adults en el si de la Fenin, empreses com Arbora & Ausonia (succeïda per Procter & Gamble España), Laboratoris Indas, SCA Hygiene Products, Laboratoris Hartmann, Ontex ID, Barna Import Médica, Textil Planas Oliveras i Algodones del Bages. Segons la CNMC, van fixar els preus de venda dels bolquers per a adults comercialitzats a través de les farmàcies, almenys, des del desembre del 1996 fins al gener del 2014. La quota de mercat d’aquest càrtel era del 96%. Mitjançant el seu acord, «van incrementar artificialment el preu de venda dels bolquers per a adults o absorbents d’incontinència urinària», van concloure els tribunals. Venda en farmàcies El modus operandi del càrtel consistia en dues actituds fraudulentes combinades. D’una banda, obstaculitzava les licitacions públiques per les quals les autoritats sanitàries adquirien bolquers per distribuir-los entre pacients no hospitalitzats: les empreses condemnades interposaven recursos de manera reiterada per dificultar aquestes licitacions, i així aconseguir que es venguessin a farmàcies, on aconseguien més rendibilitat. D’altra banda, «una vegada orientada la distribució a través del canal farmàcia, els fabricants sancionats arribaven a acords per fixarne els preus de venda als distribuïdors majoristes. Amb això falsejaven la competència i obtenien més marges», explica Albert Poch, advocat del demandant. Segons l’opinió de Poch, un dels elements crucials d’aquesta demanda és que «obrirà la porta perquè altres organismes públics presentin demandes contra els càrtels demostrats per la CNMC». La CNMC va considerar que la dispensació dels bolquers per a adults a través del canal farmacèutic resultava molt més lucrativa per als integrants d’aquesta agrupació que la venda al canal institucional (amb preus un 50% més baixos de mitjana), fet que va motivar que implementessin una estratègia consistent en la interposició de recursos contra la convocatòria de concursos públics, per mantenir la venda dels absorbents d’incontinència urinària a través de les farmàcies. Segons Poch, «amb aquesta conducta il·lícita, van perjudicar tant el consumidor com el Servei Nacional de Salut. «Aquestes empreses, quatre directius i Fenin van ser sancionades amb 128 milions d’euros. Tots els serveis de salut nacionals estan afectats, ja que la venda dels absorbents es fa a tot l’Estat espanyol». El CatSalut és la primera administració pública que interposa una reclamació econòmica en concepte de danys i perjudicis. n Catalunya demanda el ‘lobby’ dels bolquers per a adults per inflar preus > La primera reclamació judicial interposada per una Administració pública a Espanya obre la porta a una onada de demandes en altres autonomies EDUARDO LÓPEZ ALONSO Barcelona Sospites d’il·legalitat Un paquet de bolquers per a adults amb incontinència urinària. Álvaro Monge milions és la xifra que reclama el CatSalut als fabricants de bolquers per a adults 526 Les dades anys és el temps durant el qual es va prolongar l’acord entre vuit empreses 18 EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

16 | Economia Divendres, 10 de febrer del 2023 | Amazon ha ofert recol·locar 190 treballadors de Martorelles (Vallès Oriental) en altres plantes de la multinacional ubicades a la província de Barcelona. Representen al voltant del 20% de la plantilla de 800 empleats que estan pendents de definir el seu futur, una vegada el magatzem logístic tanqui. Una xifra «absolutament insuficient» a ulls dels sindicats, que amenacen de fer indefinida la vaga si no s’augmenten les reubicacions i es milloren les indemnitzacions per a qui no quedi cobert. Aquest diumenge finalitza formalment el període legal de consultes, si bé les dues parts s’han citat per a dimarts vinent per a una nova reunió. De moment les converses, segons la versió del comitè d’empresa, estan encallades i no perceben voluntat d’acostament per part d’Amazon, que ha posat a sobre de la taula quanties pràcticament limitades als mínims legals. Segons van explicar, Amazon els ofereix recol·locar 152 mossos de magatzem al centre del Prat, amb contracte de jornada completa, més 30 més amb contracte fix discontinu. A aquests s’hi hauria de sumar sis llocs més per a comandaments intermedis. n Amazon ofereix col·locar a BCN només el 20% de la plantilla de Martorelles G. U. Barcelona Crisi laboral >La multinacional ha de dilucidar què farà amb els terrenys, que costen 2,5 milions La gran patronal espanyola CEOE ha regularitzat la situació laboral del seu president, Antonio Garamendi, que durant el seu primer mandat al capdavant de l’organització empresarial va operar com a treballador autònom, segons confirmen des de l’entitat. La junta directiva de la CEOE ha iniciat els tràmits per reenquadrar la seva situació professional com a assalariat amb categoria d’alt directiu i apujar-li el sou fins a una xifra pròxima a entre 380.000 i 400.000 euros bruts a l’any, segons expliquen fonts coneixedores. És a dir, uns 32.000 euros bruts al mes (en 12 pagues). La regularització d’estatus de Garamendi arriba després de la seva victòria en les passades eleccions patronals, el 23 de novembre, i s’inicia formalment en la junta directiva celebrada a finals de gener, segons la informació avançada per El País. La informació surt publicada l’endemà de l’aniversari de Garamendi, el 8 de febrer. «Estic una mica sorpresa», va declarar la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, sobre aquesta qüestió als passadissos del Congrés. «Sens dubte m’ho miraré», va afegir sobre si la Inspecció de Treball examinarà la legalitat del canvi laboral. I és que la màxima responsable de l’autoritat laboral no ha aclarit si Garamendi podria haver estat cotitzant menys amb el contracte mercantil que el lliga encara avui amb la patronal que no pas el que cotitzaria amb un contracte d’assalariat. Antonio Garamendi es va convertir en el primer president de la CEOE a tenir un sou assignat pels estatuts. Aquesta és una pràctica habitual en altres organitzacions empresarials, com el cas de la patronal catalana Pimec i altres entitats europees, i en la gran confederació espanyola es va posar en pràctica amb la modificació de la normativa interna efectuada la legislatura passada. Un canvi que dins la pròpia entitat no va agradar entre alguns sectors, sobretot al considerar que la quantia estipulada era excessiva. El sou divulgat llavors rondava els 350.000 euros, si bé la quantia concreta no es va arribar a confirmar oficialment des de la CEOE ni queda precisada als comptes que anualment ha de registrar l’entitat al registre mercantil. Aquesta falta de transparència ha sigut també una altra crítica habitual entre les bambolines de la patronal. Aquest 2023 la patronal ha aplicat un increment del 3% sobre el salari dels seus més de 100 empleats, inclòs el de Garamendi. Pendent de l’OK «La CEOE és un organisme independent i als seus estatuts s’estableix que correspon a la junta directiva decidir si el president de l’organització percep o no remuneració i quina quantia. [...] La remuneració actual del president de CEOE i el seu vincle amb la Confederació han sigut aprovats per unanimitat al si de la junta directiva, composta per prop de 300 representants de les organitzacions empresarials membres de CEOE, d’acord amb els procediments interns i els principis de transparència», ha manifestat la CEOE en un comunicat. La regularització de Garamendi encara ha de passar diversos filtres interns dins de la CEOE per al seu vistiplau. Així, segons asseguren fonts de la pròpia entitat, ha de rebre l’OK de la junta directiva i de la comissió de control pressupostari. La presidenta de l’esmentada comissió i responsable d’abordar aquests canvis és Alejandra Kindelán, presidenta de l’Associació Espanyola de Banca (AEB), que després de l’última victòria electoral de Garamendi va ascendir a una de les vicepresidències de la CEOE. n La CEOE regularitza Garamendi i li apuja el sou a 380.000 euros >El president de la patronal espanyola, que cobrarà uns 32.000 € al mes, va operar com a treballador autònom en el seu primer mandat GABRIEL UBIETO Barcelona Remuneració El president de la CEOE, Antonio Garamendi, al centre. Alejandro Martínez Vélez / Europa Press Premasol, S.A. Conforme al art. 12 y ss de los Estatutos de la sociedad, y del artículo 176.1 de la Ley de Sociedades de Capital se convoca con la antelación de UN MES a todos los socios a la JUNTA GENERAL EXTRAORDINARIA, que tendrá lugar el día 17 de marzo de 2023, a las 10h, en primera convocatoria, y el 20 de marzo de 2023, a las 10h, en segunda convocatoria, en Mataró, calle de la Riera, 92-96, despacho profesional de los Notarios Guzmán Clavel i Miquel Benet, que levantaran acta de la sesión. ORDEN DEL DÍA a) Examen de la propuesta de transformación de la sociedad en Sociedad Limitada y aprobación, en su caso, de la transformación, del balance de la sociedad y, en consecuencia, aprobación de la nueva redacción otorgada a los Estatutos Sociales y de los acuerdos complementarios b) Cese de la actual administradora solidaria de la Sociedad Anónima, Yolanda García Salmerón. c) Nuevo nombramiento de los administradores solidarios de la Sociedad Limitada. d) Delegación y facultades, en su caso, para la elevación a escritura pública de los acuerdos adoptados, así como para la formalización, desarrollo, subsanación y ejecución de los mismos. e) Redacción, lectura y, en su caso, aprobación del Acta. Conforme al art. 197 de la LSC, los socios tienen a su disposición la información o aclaraciones que consideren necesarias en relación con los asuntos planteados en el Orden del día. Premià de Mar, 6 de febrero de 2023. Don Yolanda García Salmerón Administrador solidario Ajuntament de Cornellà de Llobregat Edicte La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, en sessió de data 13 de gener de 2023 va acordar aprovar inicialment el document “MODIFICACIÓ PUNTUAL PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ POLÍGON D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA Nº 2 DE LA MPGM A L’ÀMBIT DE LA MASIA DE CAN FATJÓ CORNELLÀ DE LLOBREGAT” Sotmetre a informació pública l’esmentat projecte per termini d’un mes, mitjançant la publicació d’anunci al Butlletí Oficial de la Província (BOP), al tauler d’anuncis municipal, a la web municipal i a un dels diaris de major difusió de la Província. A partir de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província, a més de telemàticament, la documentació integrant de l’expedient administratiu es podrà consultar presencialment de dilluns a divendres laborables, en horari de 9’30 a 13’30 hores, (amb cita prèvia) a les dependències d’Urbanisme de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, al carrer Racó d’Enric Mora i Gosch, s/n (Edifici de la Rectoria) 08940 Cornellà de Llobregat. Donar audiència als interessats a que es refereix l’article 129 del Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, que consten relacionats a la memòria del projecte i a aquells que acreditin la referida condició, mitjançant notificació individualitzada del present acord, per un termini d’un mes a comptar des de la recepció del mateixa, així mateix notificar el present acord als interessats i redactors del projecte pel seu coneixement i efectes. Cornellà de Llobregat, 20 de gener de 2023 L’Alcalde, per delegació de firma segons Decret núm. 989/21 del 11/3/2021, la Cap Jurídica i Administrativa de Política Territorial i Sostenibilitat, Ana Gayoso Díaz ANUNCIS OFICIALS EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Divendres, 10 de febrer del 2023 Opinió | 17 Participació > Opinió | Anàlisi | Entre Tots 17 Divendres, 10 de febrer del 2023 La classe mitjana ocupa un espai intermedi a nivell socioeconòmic, entre la classe alta i la població pobra o que té dificultats per arribar a final de mes. La classe mitjana es va desenvolupar, sobretot, a partir de mitjans del segle XX, quan el creixement econòmic va impulsar la millora de la renda de col·lectius com els professionals liberals, funcionaris, empresaris de pimes i comerciants. Segons l’OCDE, la classe mitjana la componen aquelles llars amb una renda entre el 75% i el 200% de la renda mitjana. A Espanya, segons l’INE, la renda mitjana el 2021 va ser de 18.490 euros; i la classe mitjana representa el 55% de la població, la classe baixa el 33% i la classe alta el 12%. La classe mitjana es caracteritza per una qualitat de vida saludable amb una estabilitat financera que li permet pagar les factures, fer vacances cada any, estalviar per a la jubilació i atendre despeses imprevistes. És un grup social que té un paper determinant per a l’estabilitat política i econòmica. Fins al 2008, s’anava reduint la pobresa i la classe mitjana havia anat millorant la seva posició financera i augmentant el seu pes en la societat. Tanmateix, la crisi financera global i, més recentment, la pandèmia, l’encariment de la vida i els alts tipus d’interès, estan comportant un augment de la pobresa i una reducció de la mida i del poder adquisitiu de la classe mitjana, que passa a incrementar la classe baixa. I, simultàniament, un petit percentatge de la població cada dia acumula més riquesa. Segons Eurostat, Espanya és un dels països en els quals més està augmentant la desigualtat. Això es comprova amb l’índex de desigualtat d’ingressos, que mesura la proporció entre el que guanya el 20% de la població amb més ingressos en relació amb el 20% de la població amb menys ingressos. A Espanya, aquest índex de desigualtat ha anat augmentant i s’ha situat en 6,19 vegades. És a dir, la part de la població que ingressa més, ingressa 6,19 vegades més que la part de la població que ingressa menys. És un índex més gran que el de França (4,42), Itàlia (5,86) i Portugal (5,66). També ho indica el World Inequality Lab: a Espanya, el 2008, el 10% més ric tenia el 54,4% de la riquesa total, el 50% més pobre el 7,9% i el 40% restant el 37,7%. El 2021, aquests percentatges han passat al 57,6%, 6,7% i 35,7%. Per tant, els rics s’enriqueixen més i la resta es va empobrint. L’augment de la desigualtat té a veure amb la precarietat laboral. I la digitalització, automatització i globalització han portat a la desaparició de certs llocs de treball i han provocat el tancament de comerços i pimes, que han sigut una de les palanques que en el passat han impulsat el creixement de la classe mitjana. Models Si volem frenar la desigualtat per revertir la tendència a l’empobriment de les classes mitjanes i baixes podem analitzar com ho fan els països nòrdics, que és on la classe mitjana evoluciona millor i té més pes en la societat. Hi ha mesures, com les següents, que hi poden ajudar molt. Es tracta de millorar la regulació, per evitar la concentració excessiva de la riquesa i augmentar la fiscalitat de les rendes més altes. Enfortir el mercat laboral promovent l’ocupació estable i més ben remunerada. Elevar el salari mínim és una mesura que va en aquesta direcció. Millorar l’accés a serveis bàsics, com vivenda, transport... També és clau augmentar la inversió en educació (beques, beques salari...) per ajudar les persones de les classes més desfavorides a desenvolupar habilitats i competències que els permetin progressar en un mercat laboral canviant. En definitiva, si volem revertir la tendència de l’augment de la desigualtat i frenar la precarització hem d’aconseguir que tots els agents econòmics i socials arribin a grans acords. Els temes clau són fiscalitat i regulacions que contribueixin a una redistribució més equitativa de la riquesa, enfortiment del mercat laboral, millora de l’accés a l’educació i serveis bàsics... Si no trenquem el cicle d’empobriment, serem cada vegada més lluny d’aquella societat en la qual els fills sempre anaven millorant el nivell de benestar del qual havien disfrutat els seus pares. n La precarització de la classe mitjana La tribuna La crisi financera i la pandèmia, la carestia de la vida i els alts tipus d’interès comporten un augment de la pobresa i una reducció del volum d’aquest nivell de renda Si volem frenar la desigualtat per revertir la tendència a l’empobriment podem analitzar com ho fan els països nòrdics, que és on els estrats mitjans evolucionen millor Oriol Amat P Oriol Amat és catedràtic d’Economia Financera i economista. Rector de la UPF. EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

18 | Opinió Divendres, 10 de febrer del 2023 | uSegons la CNMC, durant 18 anys, vuit empreses i la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària (Fenin) van conformar un càrtel per fixar els preus de venda dels bolquers per a adults. El CatSalut reclama 526 milions d’euros en una demanda que obre la porta perquè altres serveis de salut autonòmics també presentin reclamacions. P. 15 Jorge Huertas PRESIDENT DE FENIN uSis nens s’han recuperat de la immunodeficiència combinada greu al centre sanitari barceloní gràcies a la detecció precoç executada amb la prova del taló, que forma part del programa de cribratge neonatal de Catalunya des del 2017. Se’ls diu nens bombolla per l’aïllament a què se’ls sotmet durant mesos després del diagnòstic. P. 28 Ana Argudo DOCTORA DE L’HOSPITAL CLÍNIC uLa quarta ciutat catalana més poblada està decidida a impulsar la seva marca amb l’organització de la Copa del Rei de bàsquet, que se celebrarà entre els dies 15 i 19 d’aquest mes. L’ajuntament preveu un impacte econòmic directe d’uns cinc milions d’euros, que revertirien positivament en les arques municipals, i uns vuit d’impacte indirecte. P. 51 Rubén Guijarro ALCALDE DE BADALONA Surto d’hora a comprar pomes, aspirines efervescents i EL PERIÓDICO en paper. Hauria de tornar de seguida a la batcova, però continuo caminant per instint més enllà dels carrers habituals del barri en el matí fred i lluminós. Caminar per rumiar. Entro en un bar desconegut. Demano un cafè a la barra i al cap de poca estona entra algú que ve del passat, algú que no hauria de ser aquí ni ara, el meu vell fuster, el que em va fer amb les seves mans la taula més bonica de l’univers, ampla i forta com un llit imperial. La taula on visc. CORCS El Joan, que així es diu el fuster, ja està jubilat i viu en un poble petit del Bages. Solia posar-se un tros de llapis sobre l’orella. Li arrencava secrets a la fusta. L’acariciava. Sabia moltes coses de l’ofici, un llegat que només s’atresora a força d’anys i encenalls. Deia que el millor moment per tallar els arbres és en lluna nova amb quart minvant, perquè la saba es concentra llavors a les arrels i allibera el tronc d’humitats. Els taulons surten més uniformes, més resistents, menys proclius als bitxos, als corcs i als tèrmits. El Joan té les mans grans com pales. Ja no hi ha mans així. Mans adobades de fresador, matricer, soldador, torner. Les meves mans, el meu capital. Les mans dels obrers que van construir el segle XX i de qui s’ha desempallegat el segle XXI. Ara es prefereix l’automàtic, volàtil, metavèrsic, low cost. La classe obrera ja no té obrers, i una força estranya estira les classes mitjanes cap avall, cap a fons fangosos. L’altre dia m’ho explicava sàviament un taxista amb paraules senzilles: «Abans podíem anar estalviant una miqueta, per comprar-te el cotxe o el que fos; ara, ja no surten els comptes». Sembla que s’acaba l’ascensor social. Perviu, en tot cas, el muntacàrregues del magatzem al soterrani. I un malestar sord. Un soroll de corcs. INFLACIÓ Torno a casa pels carrers de classe mitjana de tota la vida, a l’hora dels jubilats i de les senyores grans que fan la compra d’un lloc a l’altre, de botiga en botiga com abelles erràtiques que busquen el pol·len del preu. Viure, omplir la nevera, és un atracament. Com deia Manuel Alcántara, poeta i columnista dels grans, «quan la inflació es dispara, sempre resulten malferits els mateixos». Segons l’OCDE, es considera classe mitjana les persones que guanyen entre 9.000 i 24.000 euros nets a l’any. Els números atordeixen i confonen. Jo només sé que cada vegada entra més en les converses el que costa arribar a final de mes. ¿D’on vens? Porto pomes. Caríssimes. n Sobre la progressiva precarització de les classes mitjanes Olga Merino P Olga Merino és periodista i escriptora Les mans sàvies del fuster L’espiral de la llibreta Mig Espanya discuteix des de diumenge si Vinícius, el jugador brasiler del Reial Madrid, provoca els rivals o si són ells els que el provoquen a ell. El debat, però, al meu entendre, és un altre. El debat per mi és: ¿estaria mig Espanya discutint sobre Vinícius si, en lloc del Reial Madrid, jugués al Valladolid, per exemple? Paral·lelament a això de Vinícius, a Espanya també es discuteix aquests dies sobre la reforma de la llei del només sí és sí (perquè sembla més aviat del no és no per la resistència a canviar-la per corregir els seus efectes indesitjats per part d’alguns dels seus faedors) i sobre si els gossos de caça s’han d’incloure o no entre els animals a protegir per llei, però la discussió que predomina sobre la resta de temes d’actualitat, inclosa la separació de Mario Vargas Llosa i Isabel Preysler i la cançó que Shakira va dedicar a Gerard Piqué i a la seva nova nòvia, que ja va quedant a distància, per sort, és la de si Vinícius ha de ser protegit de les provocacions dels rivals d’altres equips a part que ho faci l’àrbitre, així com dels insults que rep dels aficionats als estadis on juga el seu equip. El problema de Vinícius s’ha convertit, per tant, en un problema nacional sobre el qual tothom es manifesta, sàpiga de futbol o no, com correspon a una figura del futbol que, a més, juga a l’equip d’Espanya per excel·lència. Poc importa que a les seves files ja només s’alineïn normalment un o dos jugadors espanyols i que la resta sembli una representació de l’ONU, com passa amb gairebé tots els clubs de futbol d’Europa. Societat malalta En aquestes circumstàncies, sorprèn encara més la insistència d’alguns comentaristes a defensar Vinícius acusant de racisme els aficionats que l’insulten, més enllà que molts siguin racistes sens dubte. L’acusació de racisme valdria si Vinícius fos l’únic jugador negre del Reial Madrid, però resulta que més de la meitat de l’equip ho són i ningú els insulta com a ell o, si ho fan, es consideren insults normals en uns estadis als quals sembla que molta gent hi va per desfogar-se i per donar el pitjor d’ells, més que no pas per disfrutar del joc. El lamentable i perseguible per llei succés del ninot penjat d’un pont de Madrid amb el nom de Vinícius en clar missatge d’hostilitat cap a ell no seria més que un altre de nou en el trist i llarg rosari d’incidents i agressions que envolten un esport que, per la raó que sigui, canalitza la violència d’una societat malalta que confon un equip de futbol amb un Exèrcit i els colors d’una samarreta (que, a més, canvien en funció del negoci econòmic) amb una ideologia, una ciutat o un país. Malaltia a la qual contribueixen molt sovint els presidents i entrenadors d’aquests equips (¿qui no recorda Mourinho?) i els propis jugadors aclamant els aficionats amb els seus gestos com si anessin junts a una batalla en comptes de limitar-se a jugar al futbol, que és per al que els paga el club. Qui provoca qui és una cosa molt discutible des d’aquest punt de vista i les autoritats esportives i els governs s’haurien de prendre el problema seriosament, ja que la violència sense controlar és matèria perillosa i molt contagiosa, i més en un país tan polaritzat com Espanya, on qualsevol tema serveix per a la discussió irada. n Julio Llamazares Vinícius Calidoscopi P Julio Llamazares és escriptor i guionista. EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Divendres, 10 de febrer del 2023 Opinió | 19 elPeriódico www.elperiodico.cat DIRECTOR: ALBERT SÁEZ. Directora adjunta: Gemma Martínez. COMITÈ EDITORIAL President: Joan Tapia. Secretari: Rafael Jorba. Subdirectors: Carol Álvarez (+Periódico), Joan Cañete (Audiències), Bernat Gasulla (Última hora), Rafa Julve (Multimèdia) i Xurxo Martínez (Gestió de canals). Panorama: Jose Rico. Societat: Montse Baraza. Barcelona: Meritxell M. Pauné. Cultura: Leticia Blanco. Esports: Albert Guasch. Opinió i participació: Ernest Alós. Entendre-hi Més: Marta López. Edició gràfica i fotografia: Julio Carbó. Disseny: Joel Mercè. Infografia: Ricard Gràcia. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA SLU Gerent general: Fèlix Noguera. Publicitat nacional: Mercedes Otálora. Publicitat: Joan Ruiz. Màrqueting: Anna Domènech. Distribució: Logística de Medios Catalunya S.L.U. Av. Granvia de l’Hospitalet, 163-167 08908 - L´Hospitalet de Llobregat (BARCELONA) T: 93 265 53 53. Fax: 93 484 37 48. Publicitat: Prensa Ibérica 360 S.L. Pedro Muñoz Seca, 4. 28001 Madrid. T: 91 436 37 70. Fax: 91 436 37 75. El que va ser president de la Generalitat durant 23 anys i que per a molts continua sent «el president» ha reaparegut en públic per presentar el seu llibre de joventut Dels turons a l’altra banda del riu en què va dibuixar, en plena dictadura, el seu projecte de la Catalunya que va voler presidir i va presidir. Pocs dies abans es va veure Jordi Pujol xiuxiuejant amb el líder actual de l’oposició, Salvador Illa, a la capella ardent de Josep Maria Espinàs, amb qui va mantenir una relació distant basada en el respecte mutu, cosa poc freqüent en el personatge. La sortida a escena de Pujol es produeix a pocs mesos del judici per frau a la hisenda pública i després de mesos de rebre desenes de persones al seu despatx, pel qual han passat més dirigents de l’actual govern i de l’actual oposició que del seu actual partit o del que en queda. Fa dècades que Pujol pensa en el seu funeral i quan era president sabia com activar l’ego de periodistes i directors de diari perquè no l’apallissessin o ho fessin amb guant de seda després d’un llarg rotllo per telèfon en què es barrejaven les confidències personals amb les polítiques. Durant aquesta desfilada íntima, Pujol ha desplegat les seves arts amatòries i a tots els ha considerat part del seu llegat. Pujol té raó quan reivindica que la Catalunya del segle XXI no s’entén sense el seu llegat, per bé i per mal. El pas del temps sempre idealitza el passat i recordem que en la seva època es feien carreteres fins i tot si els alcaldes del seu partit s’hi oposaven, s’instal·laven fàbriques japoneses que no marxaven a les primeres de canvi o el president de la Generalitat plantava cara als manifestants en contra seu en lloc d’encapçalar-los com va fer Artur Mas. Pujol és un mestre dels afalacs d’anada i tornada i s’activa sempre que intueix que el seu funeral pot estar a prop. No és gaire diferent del que va fer durant la seva vida política, atraure els focus perquè a les bambolines passés el que havia de passar perquè la funció seguís. n Els afalacs d’anada i tornada de Jordi Pujol Albert Sáez Newsletter P Director d’EL PERIÓDICO Més enllà del significat històric que es vulgui atorgar al pas per Brussel·les de Volodímir Zelenski per dirigir-se al Parlament Europeu i celebrar una cimera amb el Consell Europeu, és de remarcar la importància de l’etapa prèvia del viatge. Dimecres a París, per reunir-se amb el president de França, Emmanuel Macron, i amb el canceller d’Alemanya, Olaf Scholz. La raó d’aquest preàmbul és òbvia: el president d’Ucraïna entén que l’abast i els límits de la solidaritat europea depenen molt de l’anàlisi de la situació que facin les dues primeres potències de la UE. La unitat d’acció europea descansa sobre l’eix franco-alemany, en especial després del pas determinant que ha fet Berlín en el difícil assumpte del subministrament de tancs Leopard. Per això resulta una mica sorprenent la determinació de la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, al reclamar el subministrament de míssils de llarg abast i d’avions de combat –Zelenski demana caces F-16–, cosa que ha descartat sense reserves el president dels Estats Units, Joe Biden, i que a moltes cancelleries europees sí que es considera una doble línia vermella que en cap cas s’ha de traspassar si es vol salvaguardar la no implicació directa de la Unió en la guerra. Així mateix, són evidents les diferències entre les paraules de Metsola i l’al·lusió genèrica a l’ajuda que necessita Ucraïna continguda en la declaració conjunta emesa pels grups de l’Eurocambra. I en un sentit idèntic ho són les paraules de Charles Michel, president del Consell Europeu, a la sortida de la cimera, quan va eviEuropa ha de mantenir el suport a Ucraïna però també ser tenaç en la recerca d’alternatives P L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals. La UE acompanya Zelenski Editorial tar entrar en concrecions sobre pròximes ajudes com, fora d’això, aconsella la prudència. De la mateixa manera que és comprensible, tot i que inviable, el desig ucraïnès d’escurçar els terminis per obrir les negociacions per a l’adhesió a la UE, ho és també la inquietud d’alguns socis europeus en vista d’una implicació més efectiva en la guerra. Tot i que són cada vegada més infreqüents les al·lusions a un desenllaç negociat de la guerra, formen part de la història de la crisi les referències en aquest assumpte fetes per Macron en el sentit que algun dia s’haurà de prendre la decisió de negociar amb Rússia. La invasió d’Ucraïna és un gran desafiament per a la seguretat i l’economia europees, el repte més destacat contra l’statu quo al continent i justament són les dimensions de la crisi les que obliguen a un càlcul permanent de riscos. La frase rodona de Zelenski «ens estem defensant i estem defensant-los a vostès» conté grans dosis de veritat. És de manera realista i àmpliament compartida la tesi segons la qual no serà possible restablir l’estabilitat a Europa mentre l’autocràcia russa no suavitzi el seu perfil. I s’ajusta als fets una conclusió del president ucraïnès: el seu país es defensa de la força antieuropea «més gran del món modern». Però és massa recent el llarg debat sobre els riscos d’escalada que han precedit l’enviament de tancs a Ucraïna per fixar nous objectius que obrin una altra discussió en el terreny militar. Europa acompanya Zelenski i ha de mantenir el suport a Ucraïna, però també ha de ser proactiva i tenaç en la recerca d’una alternativa a la guerra sense treva. n EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

20 | Opinió Divendres, 10 de febrer del 2023 | Ara que la paraula de moda és sostenibilitat, cal plantejar-se si realment volem desenvolupar aquest objectiu en tota la seva extensió i abast. El terme sempre va anar lligat a la preservació de la biodiversitat fins que l’ONU va plantejar, a finals dels anys 80, el desenvolupament sostenible com aquell que satisfà les necessitats de l’actual generació sense sacrificar les capacitats de futures generacions. I així va estendre el terme sostenibilitat a l’àmbit econòmic, social i institucional, lligant-lo a la idea de progrés i estabilitat. Hi ha molts elements que avui donen i aporten sostenibilitat en general a la societat en el sentit volgut per l’ONU, però, en canvi, els neguem i apartem de la idea de sostenibilitat i estabilitat. Curiosa contradicció la que es viu al voltant del concepte de la sostenibilitat. Aquesta ve a representar avui el nou bé comú al voltant del qual tots ens unim, convençuts de la necessitat de promoure tot allò que resulti més sostenible, és a dir, més estable i menys costós. O almenys així ho diem..., però ¿de veritat ho creiem? La debilitat institucional és un element que sempre es vol obrir a debat, però que no sembla preocupar ni els seus representants ni tampoc gaire la ciutadania, i això malgrat que tant els uns com els altres reconeixen que és crucial per al manteniment de la democràcia i la convivència tal com la coneixem. L’estabilitat institucional passa necessàriament per un compliment i respecte als procediments de què es dota una institució, que permetrà la sostenibilitat del model i dotar la mateixa institució de la força i credibilitat. Estabilitat i sostenibilitat van clarament lligades, partint la primera del respecte als seus propis canals i procediments. Si no es respecten, aleshores s’aconsegueix minar l’estabilitat i credibilitat de la mateixa institució... i, per tant, la seva sostenibilitat. Aquell bé comú que és la sostenibilitat i que tothom vol (o diu que vol) promoure, resulta que cal vehicular-lo a través d’unes institucions que també hem de mantenir, estabilitzar i transversalitzar, per fer-les més sostenibles. I els primers que violen moltes vegades aquest respecte als procediments i polítiques pròpies són els seus propis representants, creant –quan això passa en càrrecs de confiança política o en institucions representatives dels ciutadans d’un país– una falta de confiança i una desafecció que allunyen la voluntat col·lectiva davant un repte comú i minven la força d’aquest nou bé comú, que és la sostenibilitat. No lluitem prou per la sostenibilitat d’unes institucions a les quals demanem que promoguin la sostenibilitat. Contradictori com sona, sorgeixen notícies darrerament que afavoreixen els que volem continuar creient en la sostenibilitat com un objectiu comú, i que en canvi no guanyen els titulars de capçalera ni creen tendència: en són exemples les enquestes del CIS que subratllen que la polarització està més al nivell dels representants polítics (i les seves acalorades discussions) que entre els ciutadans, o els pactes parlamentaris que, tant a nivell estatal com autonòmic, s’han aconseguit per a l’aprovació dels respectius pressupostos. Hi ha més voluntat d’acord i de pacte del que volem fer creure, i el pacte té la sostenibilitat com a finalitat última. El pacte afavoreix, per la seva pròpia naturalesa col·lectiva (que defuig la idea pròpia o l’objectiu individualitzat), la sostenibilitat en tant que plural i més propi a l’interès de tots, al bé comú. O la qualificació d’Espanya com a democràcia plena per part del The Economist, un any més tard que perdés aquesta valoració per no haver sabut acordar la renovació del Consell General del Poder Judicial. Un any més tard, les institucions han guanyat solidesa gràcies als pactes que s’hi han sabut teixir, i cal valorar-ho a favor de la seva sostenibilitat i, per tant, la de tothom, en benefici de tothom. Aquesta mateixa contradicció s’observa en el món empresarial, com en tants d’altres: avui l’economia moderna, que vol partir de les essències de la digitalització i els objectius de sostenibilitat, premia i publica contínuament els casos de companyies de gran creixement, de gran volum i fort endeutament, encara que no ofereixin gaire estabilitat ni permetin albirar un futur sostenible. Els unicorns són més valorats que els milers de pimes que garanteixen una activitat continuada i constant, donant ocupació i formació, base de la sostenibilitat del nostre entorn. No ha de sorprendre, doncs, que el lema del Fòrum de Davos d’aquest any fos Cooperació en un món fragmentat, perquè el pacte és la principal via per lluitar contra la fragmentació. Sense cooperació ni pacte, la fragmentació esdevindrà sostinguda, però no guanyarem en sostenibilitat, que és reconeguda i acceptada com l’actual bé comú de la nostra societat i que ha de ser objectiu de les nostres institucions. n Un concepte d’àmplia aplicació Aquest objectiu s’ha de desenvolupar a través d’organitzacions elles mateixes sostenibles Hi ha més voluntat de pacte del que es creu i l’última finalitat del pacte és, justament, el bé comú Leonard Beard Joan Roca Sagarra Sostenibilitat institucional P Joan Roca Sagarra és advocat. Massa dolor Terratrèmol Agnès Marquès És insuportable l’extrema duresa de les imatges que ens arriben de Turquia i Síria. I tanmateix, no deixem de mirar-les. Un home agafat a la mà inerta de la seva filla; una mà que sobresurt entre una muntanya de runa, on s’aprecia el llit sobre el qual estava estirada la filla en el moment del terratrèmol. El nostre cap projecta les altres coses: que l’home està agafat a la mà del cos aixafat de la seva filla. Un jove torna al món dels vius entre una esquerda de ruïnes gairebé impossible. Sentim la claustrofòbia i l’angoixa del supervivent que surt completament gris, cobert de pols, d’aquesta cova de trastos i formigó providencial que es va formar al seu voltant amb el moviment de la Terra. Tothom plorant. Ells, allà. I nosaltres, aquí. I jo en bucle amb la que han anomenat la nena miracle: un nadó nounat a qui descobreixen entre les restes, encara unida a la mare pel cordó umbilical. El conducte de la vida estancat de nutrients i sang ja sense oxigen que li ha donat la vida a la nena i que és incapaç de retornar la de la mare. Tota la família morta tret del nadó, que va néixer just quan expiraven tantes vides. Que extremament dura, capritxosa i alhora poètica pot arribar a ser la vida. No vull veure més imatges de la catàstrofe. Sens dubte, n’he vist més de les necessàries perquè les continuo veient amb els ulls tancats. I aquest rebuig em posa, com a periodista, en un compromís: ¿on hi ha la mesura justa entre informar de la dimensió de la tragèdia i la imatge de l’home que agafa la mà de la filla, que és evident que és allà aixafada entre el llit i l’edifici que es va esfondrar sobre seu? Les xifres de morts són com tot aquest bloc de formigó: enormes. Tant, que costa assumir-les. Tant, que podrien tenir un efecte anestèsic, gairebé. Deshumanitzant, invisibilitzant. Tres mil. Sis mil tres-cents. Onze mil doscents. Més de dotze mil. I continua així cada dia, ascendint a batzegades. Són tants, que necessitem la lupa per trobar el detall i, tot i que voregem l’excés, trobar la vida que podria ser la nostra. Perquè tots vivim al llom inestable d’un munt de casualitats, i aquesta tragèdia ens ho recorda. n EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Divendres, 10 de febrer del 2023 Entre Tots | 21 JOSEP MARIA ESPINÀS Fins sempre, mestre Coral Caro SANT JOAN DESPÍ Quan em vaig assabentar de la teva mort, em va commoure la notícia. T’havia conegut personalment en un curset d’estiu a l’Escola d’Expressió Carme Aymerich. Tinc una foto d’aquest curs, fa 40 anys. Tot el que ens vas ensenyar ho he repetit al meu alumnat: buscar la paraula exacta, senzilla, encaixada al trencaclosques de la nostra comunicació, respectar l’interlocutor. Com que vaig néixer a Extremadura però em va acollir aquesta terra als 7 anys, vaig llegir el teu llibre A peu per Extremadura i el vaig portar a la pràctica. Sempre m’has acompanyat, mestre, a través de les teves cròniques i articles. Sento molt que hagis marxat. Els meus alumnes i jo et recordarem sempre; ets aquí, a les nostres llibretes. Gràcies. n UCRAÏNA TikTok arriba a les zones en guerra Paqui Bernal Barcelona TikTok arriba a les zones en guerra Els combatents s’entretenen ballant coreografies». Pel que sembla, és una pràctica tan comuna que han hagut d’advertir-los que els seus enemics podien rastrejar-los. La presentadora els justificava: era natural que necessitessin alliberar tensions. No sé què feien els exèrcits d’altres temps sense TikTok. Pel que sembla, un soldat ucraïnès va instaurar aquesta moda quan es va gravar ballant –metralleta en mà– per demostrar a la seva filla que estava bé. ¿No era més fàcil enviarli un vídeo privat? Algú capaç de gravar-se al camp de batalla deu ser molt valent. Tornant als batallons ballarins, penso en l’exemple que donen a nens i joves, en quina mesura trivialitzen el més tràgic dels successos. ¿No hi ha un límit entre el transcendent i l’intranscendent, ni entre realitat i ficció? ¿Podem divertir-nos amb qualsevol cosa? ¿Tot s’hi val amb tal d’exhibir-nos i engranndir el nostre propi ego? n CÀNCER Una amenaça sempre latent Joan Soldevila BARCELONA Fa més de vuit anys, al recollir el resultat rutinari d’una colonoscòpia, vaig sortir amb un diagnòstic clar de càncer de recte. En aquell moment el món sembla que s’esfondra i veus la mort com una cosa molt possible, que no només passa als altres. Després, la cirurgia, la ràdio i la químio et donen, malgrat els seus efectes col·laterals devastadors, la possibilitat d’un futur; imperfecte, però un futur. Vull recordar amics, familiars i coneguts que van marxar però també els que seguim convivint amb una amenaça sempre latent. La vida ens dona una nova oportunitat i tenim el dret a disfrutar amb els nostres el poc o molt temps que ens quedi. Deia sàviament Snoopy: «Tan sols es mor un dia, tots els altres són vida». ¡Que la força ens acompanyi! n MÚSICA ¿Mónica Naranjo a Eurovisió? Joan Palacín CALDES DE MONTBUI Una vegada més s’ha escollit un tema de flamenc per representar Espanya al festival d’Eurovisió. No se’ns acut cap altre estil de música. Doncs bé, resulta que al mateix festival en el qual va ser escollida Blanca Paloma per representar-nos a Eurovisió, Mónica Naranjo va cantar Sobreviviré, un tema que dona vint voltes al de Blanca Paloma. ¿Per què Mónica Naranjo no pot ser la representant d’Espanya a Eurovisió? n Podeu llegir més cartes i publicar els vostres articles a: www.elperiodico.com/entre-todos Entre Tots L’auge del pop als 60 va tenir a veure amb joves grenyuts de guitarres estridents, però allà, en aquell bulliciós paisatge, Burt Bacharach va senyorejar amb la seva distintiva marca personal: un cançoner tan comercial com sofisticat, que va elevar fins a dalt de tot l’etiqueta (discutible) d’easy listening. Creador d’una aclaparadora rastellera de hits (73 temes al top 10 nord-americà), Bacharach va morir ahir, als 94 anys, a la seva residència de Los Angeles. En l’obra d’aquest músic criat en una família jueva (Kansas City, 12 de maig del 1928) s’hi advertia un ampli coneixement musical, fruit de l’ensinistrament acadèmic al piano, del gust primerenc pel jazz i les classes de composició amb tutors del calibre de Darius Milhaud. D’aquest mestre modernista va recordar sempre un consell: «Burt, no t’avergonyeixis ni et sentis incòmode per una melodia que la gent pugui recordar o xiular». Certament, li va fer cas, com s’aprecia ja en les seves primeres tonades d’èxit, com la bastant naïf Magic moments, número 4 en el hit parade del 1957 en la veu de Perry Como. Excel·lència orquestral Quan la seva carrera es va enlairar ja arrossegava una llarga experiència com a pianista al servei d’intèrprets com Vic Damone, Paula Stewart (la seva primera dona) i Marlene Dietrich en persona, a qui va acompanyar durant cinc anys. Però el contacte amb el lletrista Hal David va marcar el seu rumb. El tàndem Bacharach-David va esdevenir un talismà d’èxit. D'aquí en van sortir, el 1962, Make it easy on yourself i Don’t make me over, debut d’una cantant de sessió, a qui s’entreveien possibilitats, anomenada Dionne Warwick. L’associació amb Warwick va donar lloc a un aclaparador cicle de dianes: de Walk on by, Anyone who had a heart i Alfie al devastador I say a little prayer, i d’aquí a altres exquisitats melòdiques, com I’ll never fall in love again i Do you know the way to San José? I més perles de què van treure partit Tom Jones (What’s new, pussycat?), Jackie DeShannon (What the world needs now is love) o Dusty Springfield (The look of love). Als 70, Bacharach i Hal David es van separar i Warwick els va demandar (amb èxit). Passada la seva era daurada com a hit maker, Bacharach va tornar a les llistes als 80 amb Arthur’s theme (best that you can do) (per a Christopher Cross) i That’s what friends are for, on va fer les paus amb Dionne Warwick. En temps de l’hegemonia cultural del rock se’l va qualificar de sentimental i cursi, però una renovada mirada al seu art pop el va reivindicar a partir de finals dels 90. El boxset The Burt Bacharach collection es va convertir en objecte de culte de joves aficionats, i Elvis Costello s’hi va marcar un bonic àlbum a duo (Painted from memory) i van brotar fans com The Divine Comedy o Rufus Wainwright. Atresorant distincions en els Grammy (sis) i els Oscars (tres), va disfrutar en la seva edat tardoral de l'escalf del públic en selectes gires com la que va passar per Madrid el 2009, i al multitudinari Glastonbury Festival, el 2015. n El músici compositornord-americà va morir ahir als 94 anys deixant un llegat aclaparador de cançons alhora comercials i refinades com ‘I say a little prayer’ o ‘The look of love’. El creador de ‘hits’ eterns JORDI BIANCIOTTO Barcelona Obituari Burt Bacharach Burt Bacharach, a Glastonbury (2015). Dylan Martinez / Reuters EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

22 | Temps Divendres, 10 de febrer del 2023 | Tortosa 4º/12º • Tarragona 4º/12º ■ Lleida 0º/9º ■ Cervera 0º/6º • Barcelona 4º/11º ■ Manresa 2º/11º • Girona 2º/11º ■ Figueres 2º/12º • Puigcerdà 4º/3º • Viella 8º/1º • Amposta • Gandesa • Móra d'Ebre • Falset • Reus • El Vendrell • Vilanova i la Geltrú • Vilafranca del Penedès • Valls • Montblanc • Les Borges Blanques • Mollerussa • Balaguer • Tàrrega • Igualada • Sant Feliu de Llobregat • Sabadell • Terrassa • Granollers • Mataró • Santa Coloma de Farners • La Bisbal • Olot • Banyoles • Ripoll • Vic • Solsona • Berga • La Seu d'Urgell • Tremp• Sort • El Pont de Suert • Món, avui mín. màx. mín. màx. mín. màx. Andorra la Vella 6 1 Berlín 3 2 Brussel·les 1 5 Estocolm 1 3 Lisboa 6 14 Londres 2 8 Moscou 8 1 París 0 6 Praga 4 1 Roma 2 3 Buenos Aires 21 39 Caracas 17 24 Doha 15 20 Johannesburg 16 22 Manila 23 29 Mèxic 12 22 Mont-real 6 2 Nova York 3 9 Pequín 2 2 Rabat 9 19 Rio de Janeiro 20 24 SantiagodeXile 19 31 Singapur 24 30 Sydney 16 27 Espanya, avui mín. màx. Alacant 5 11 Bilbao 2 12 Càceres 2 12 Còrdova 4 15 La Corunya 4 14 Las Palmas 13 16 Lleó 5 5 Logronyo 1 9 Madrid 3 9 Màlaga 11 13 Múrcia 4 11 Oviedo 1 11 Palència 4 8 Palma 4 11 Pamplona 1 9 Sant Sebastià 3 10 Santander 1 12 Saragossa 0 10 Sevilla 5 15 València 3 11 El mar Mar marejol a tota la costa. Vents de migjorn i llevant de fins a força 4. Costa Brava: Migjorn 1/4 Marejol. Costa Central: Llevant 1/4 Marejol. Costa Daurada: Llevant 2/4 Marejol. Demà. Assolellat. Temp. en ascens. Diumenge. Núvols i pluja. Temp. igual. Dilluns. Assolellat. Temp. en ascens. Avui, a Catalunya Possibles boires gelants Poca nuvolositat durant tota la jornada al territori, encara que a la Depressió Central es podrà formar boira que podria arribar a ser gelant. Temperatures mínimes en descens; màximes en descens a la Depressió Central. Possibles gelades generalitzades. Vent variable fluix amb predomini de nord a l'Empordà. Barcelona Predomini de cel poc ennuvolat o clar. Temperatures mínimes en lleuger descens; les màximes no experimentaran canvis significatius. El vent bufarà fluix variable amb predomini de vent de component nord-oest. La sort El temps ONCE Dijous, 9 ..................37173 (012) El Trio Dijous, 9 ........................966/536 La Grossa del divendres Divendres, 3 ....................39527 REINTEGRAMENT 7 / 0 / 4 Dimarts, 7 SOLES 7/12 ONCE - Euro Jackpot 10 15 25 37 46 Dimarts, 7 ESTRELLES 3/9 EL MILLÓN MHT33160 5+2 0 EUROPOT 5+1 5 109.249,24 5+0 6 21.277,79 4+2 19 2.092,90 4+1 447 163,87 3+2 1.268 61,07 4+0 1.050 51,82 2+2 20.488 13,28 3+1 22.536 13,47 3+0 49.757 11,36 1+2 121.583 5,63 2+1 361.349 5,97 2+0 778.049 4,46 2 8 34 44 47 Euromilions Dimecres, 8 PLUS 5 COMPL. 21 REINT. 2 JÒQUER 766285 Premis amb plus 6/6P 0 1.686.196,84 Premis sense plus 6/6 0 843.098,42 5+/6 0 49.714,83 5/6 4 776,78 4/6 83 48,66 3/6 1304 7,62 Reintegrament 1,00 6 7 16 19 24 42 La 6/49 Dijous, 9 COMPL. 43 REINT. 1 6 0 POT 5+C 3 44.763,90 5 82 818,85 4 4.114 24,48 3 76.865 4,00 Reintegrament 0,50 2 7 25 32 34 38 Bonoloto Dijous, 9 COMPL. 17 REINT. 9 JÒQUER 5587521 6+R 0 POT 6 1 1.216.092,30 5+C 6 32.867,36 5 394 917,62 4 13.683 38,43 3 201.855 8,00 Reintegrament 0,50 6 16 24 28 32 46 La Primitiva EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Divendres, 10 de febrer del 2023 Passatemps | 23 HORITZONTALS: 1. Reunió concertada. Enmig del TBO. 2. Pagament mensual que rep un treballador. Intoxicaríeu amb gas Zyclon-B. 3. Viu dins la disbauxa. Dóna tombs per la dreta. 4. Els centres de Roma. Tallat molt arran. Jorn complet. Enmig de sis. 5. Monjo budista. Apadrinar sense límit. 6. Primera de totes. Ànec que torna. Aliat sense límits. Tàntal. 7. Faran una edició especial. Nombre girat. 8. Posis bé. Garanteix el que diu o proposa. 9. Deixada endevinar. Lletra girada. 10. El primer home que retorna. Oxigen. Un mag sense cor. Ferro. 11. Altar. Dones que ens donen feina i diners. 12. Mitja rama tallada. Cavalls joves. Enmig de la pau. VERTICALS: 1. Poses atenció. El Roig. 2. Regla d’execució. Posarà la data d’una reunió. 3. Presumptuosa, fàtua i sense principis. Xicalla. 4. Inici del riu. Deixa la teoria i es posa en marxa. Fòsfor. 5. Femella del cavall. Descans dins del caos. Mitja cosa. 6. Balla el vals. Acaba la por. Sot ple d’aigua. 7. Cant i ball de les Canàries. Calamitat o pesta. Final de la nit. 8. Companyia. Mamífer més petit que el cérvol. Sense res més. 9. Dona que ha estat enganyada. Lloc on encara hi ha una monarquia. 10. Ajudar. Perd l’equilibri per baix. Tots sense els del mig. 11. Temps indefinit. Adoni per baix. Convicció total. 12. Gravant amb el burí. Pesat sense límits. ARIES 21 MARÇ A 19 ABRIL u Sigui pràctic en el seu treball i no forci els esdeveniments. En les relacions amistoses accepti les coses com són i no pregunti massa si no vol que la tendència es torni contra vostè. TAURE 20 ABRIL A 20 MAIG u En el terreny professional és probable que hagi de recórrer a una profunda anàlisi de la situació. Tot i que el seu panorama econòmic tendeix a millorar, no faci compres amb pagament ajornat. BESSONS 21 MAIG A 20 JUNY u No es cregui més llest que ningú. El curs normal dels esdeveniments i el seu desig de triomfar li faran assolir l’èxit professional. En el terreny sentimental el compensarà cedir. CRANC 21 JUNY A 22 JULIOL u A la seva feina haurà de solucionar algunes coses abans que el camí estigui clar i pugui seguir avançant. Serà promotor d’una reunió improvisada. Tarda i nit propícia a la diversió. LLEÓ 23 JULIOL A 22 AGOST u El seu entusiasme per la vida social es podria esvair quan altres persones mostrin la seva pitjor faceta. Tot i això gaudirà d’una nit relaxant al costat de la persona que estima. VERGE 23 AGOST A 22 SETEMBRE u Hauria d’enfocar els problemes professionals de forma realista si vol sortir del punt mort en què es troba. Seguint els seus impulsos aconseguirà avorrir-se tot sol. BALANÇA 23 SET. A 22 OCTUBRE u Confiï en el seu instint per resoldre un problema de treball. Les seves perspectives professionals són millors del que pensa. Si es sobreposa a una petita contrarietat gaudirà d’un dia excel·lent. ESCORPÍ 23 OCT. A 21 NOVEMBRE u Necessitarà fixar-se una missió definida o correrà el risc de dispersar els seus esforços. A la tarda rebrotarà la seva energia i entusiasme, però vagi amb compte amb el que gasta. SAGITARI 22 NOV. A 21 DESEMBRE u Deixi que la prudència sigui la seva guia en un assumpte professional. La seva inquietud pot ser causa de nerviosisme per a altres persones. Prengui’s les coses amb calma. CAPRICORN 22 DESEMBRE A 19 GENER u No permeti que la manca de suport immediat el faci desistir d’un projecte professional. Potser haurà d’encoratjar un familiar proper perquè confiï més en ell mateix. AQUARI 20 GENER A 18 FEBRER u Pel que fa a la seva trajectòria professional està a punt d’assolir la meta. S’adonarà que estan sorgint subtils canvis en la seva escala de valors. La seva tolerància arribarà a cotes molt altes. PEIXOS 19 FEBRER A 20 MARÇ u Possibilitat que sorgeixi una situació incòmoda, per culpa seva, en el seu entorn laboral. Vagi amb compte i no reaccioni de forma violenta si algú li crida l’atenció. 4 671 8 7 6 4 2 8 9 5 6 3 1 8 8 2 7 1 7 3 9 6 2 6 9 3 4 5 4 6 3 4 8 5 6 9 2 3 8 7 2 7 5 1 3 2 7 5 4 3 4 6 1 82 2 7 3 4 5 2 3 9 8 4 6 5 1 9 8 1 7 5 1 3 1 7 846 5923 9 3 528 4671 4 5 762 3819 6 7 4 9 1 5 8 3 2 2 8 371 9564 5 9 283 7146 1 3 7 5 6 2 9 4 8 6 2 439 1758 8 4 915 6237 1 3 982 4657 5 7 249 3816 8 6 354 9721 1 2 5 9 4 8 7 3 6 6 9 713 8245 7 4 638 5192 5 3 7 6 1 9 8 4 2 9 2 876 1534 4 8 521 7963 MOTS ENCREUATS PER J.P. PETIT PASSATEMPS Ompliu les caselles buides dels requadres de 9x9 quadrats, amb xifres de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila, en una mateixa columna, o una subquadrícula de 3x3 1. El preu és diferent. 2. Hi ha un altre toll. 3. Falta un paraigua. 4. Té Diferències: butxaca. 5. Té un pedaç. 6. Falta un maó. 2 1 846 5397 5 7 369 1482 3 4 918 6275 6 4 2 8 7 1 3 5 9 8 9 257 4163 1 5 693 7824 8 7 5 3 4 9 1 6 2 6 2 571 3948 9 3 124 8756 SIS DIFERÈNCIES OLAF EL VIKING PER CHRIS BROWNE SUDOKUS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 HORÒSCOP ESTÀ PLE D’ARNES! QUE CONSIDERADA ETS, HELGA! Solució d’ahir QUADRE NUMÈRIC Les blanques juguen i guanyen ESCACS 1-Tg6+, fxg6; 2-Dh8+, Rxh8; 3-Txf8++ Solució escacs: SÓN ELS FORATS DE LES FLETXES! AH, ENCARA BO! EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

Persones > Societat L’avançament de l’inici d’aquest curs escolar 22-23 a la primera setmana de setembre amb jornada intensiva durant tot el mes no ha fomentat l’equitat, objectiu que el Govern perseguia amb la mesura, segons va repetir moltes vegades. Al contrari, ha fet més gran la bret - xa entre la xarxa privada-concertada i la pública. Mentre que en la primera, un 94% dels nens i nenes van fer ús del servei d’oci educatiu ofert de manera voluntària a les tardes a partir de la segona setmana (i un 90% la primera), en la pública només ho van fer un 40% la primera i un 45% la resta de setmanes. És a dir, el sistema de tardes recreatives va generar una situació de desigualtat evident que ahir va reconèixer tant la secretària general d’Educació, Patrícia Gomà, com la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, en la presentació dels resultats de l’auditoria externa encarregada pel Departament d’Educació per avaluar-ne la implementació. Que el curs vinent tornaria a començar la primera setmana de setembre –el Govern ha d’acabar de decidir la data exacta–, és una cosa en què el conseller, Josep Gonzàlez-Cambray, ha insistit sempre. El que s’havia de valorar a partir dels resultats de l’auditoria externa era com. En aquest sentit, l’informe respon que el curs 23- 24 ha de començar en horari complet, matí i tarda. El departament ho assumeix i s’ha compromès a «buscar la fórmula per fer-ho», segons va assenyalar Gomà, que va apuntar que la llei estableix una forquilla de dies lectius d’entre 175 i 178 i que ara estan en 176, de manera que compten amb dos dies de marge. Gomà i Mora van admetre que la voluntarietat de l’oci educatiu ofert durant les tardes del setembre passat no ha ajudat a potenciar-ne la universalitat, que l’abordatge pedagògic «no és el mateix» i que la situació ha provocat desigualtat entre centres. A l’escola concertada pràcticament no es va notar la jornada intensiva ja que en moltes ocasions la suposada hora d’«oci educatiu» de les tardes la cobria el mateix professor. Elements pels quals el Govern farà marxa enreLA FORMACIÓ A CATALUNYA Ferran Nadeu Educació aposta perquè el curs comenci abans i a jornada completa Després que l’auditoria externa encarregada per la Generalitat hagi confirmat el fracàs de les tardes recreatives del setembre, la conselleria abordarà amb la comunitat educativa el calendari exacte de la tornada a l’escola del curs 2023-24, tot i que el seu objectiu és que comenci la primera setmana, com el 2022. HELENA LÓPEZ Barcelona El sistema de tardes recreatives va generar desigualtat entre la pública i la concertada Primer dia del curs 2022-23, a l’escola Josep Carner de Badalona. Dates de la preinscripció escolar del curs 2023-2024 a Catalunya Educació Secundària Obligatòria (ESO) Presentació de sol·licituds: del 8 al 20 de març Matrícula: del 20 al 28 de juny Educació infantil i primària Presentació de sol·licituds: del 6 al 20 de març del 2023 Matrícula: del 20 al 28 de juny del 2023 EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

24-25 Divendres, 10 de febrer del 2023 «És el que dèiem les famílies des del primer moment», va assenyalar amb un punt d’indignació Lidón Gasull, directora de la Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes de Catalunya (Affac) després de la presentació del resultat de l’auditoria externa en car - regada pel Departament d’Educació que constata el fracàs de la posada en marxa de les tardes recreatives del setembre. «No era necessari pagar una auditoria externa per veure-ho. L’hi vam dir abans i l’hi vam dir després, quan els fets van confirmar que teníem raó», va afegir Gasull, que, a més, va criticar que en la presentació no se’ls entregués l’informe complet, sinó només les conclusions. L’Affac ja havia advertit el departament que era millor esperar un curs a implementar l’avançament escolar –mesura en la qual estan d’acord– per fer-ho de manera dialogada. «Hem perdut una oportunitat. Si ens fixem en l’auditoria, els sindicats són l’únic agent de la comunitat educativa que no ha volgut participar i això és conseqüència que partim d’una mesura que va ser imposada; el departament ha generat molta tensió i ara serà difícil reconduir-la per implementar un avançament del calendari en condicions», va reflexionar la directora de l’Affac, convençuda que el Govern «no ha sabut valorar les conseqüències que tindria imposar el seu calendari». La mesura que es posa ara sobre la taula –l’avançament del curs escolar a jornada completa, no decidida al 100% però l’opció preferida per la majoria de la comunitat educativa, segons l’auditoria– va ser l’aposta de l’Affac des del primer moment, però «no així», va reiterar la directora, que va remarcar la importància de «fer-ho diferent». «Han d’arribar a acords amb els sindicats; si continuen tensant el professorat, al final aquesta tensió es trasllada als nens. Quan els professors estan estressats, qui ho paga són els nens», va afirmar Gasull, a qui no va sorprendre en absolut el diagnòstic que fa l’informe, que conclou que les tardes recreatives han obert la bretxa entre escoles privades-concertades i escoles públiques. En la roda de premsa d’inici de curs l’Affac ja va assenyalar que la jornada intensiva al setembre havia suposat un descens de la qualitat educativa a l’escola pública. Crítiques sindicals «L’informe confirma la falta de previsió amb què la conselleria va imposar la mesura que ja denunciàvem els sindicats, i assenyala que al final a moltes escoles el que s’ha fet són activitats de cura de l’alumnat, com si fos el pati», va indicar Rosa Mari Villaró, representant de CCOO en el Consell Escolar. «La decisió està presa, i no tenen en compte que els centres no estan preparats tèrmicament per suportar les temperatures pròpies de l’estiu de les primeres setmanes de setembre», va afirmar Jesús Martín, d’UGT. La portaveu d’Ustec, Iolanda Segura, va exigir una taula sectorial específica per tractar el nou calendari escolar. n «No calia una auditoria per confirmar el que és evident» L’Affac recorda que ja van advertir que les tardes d’oci recreatiu no afavoririen l’equitat i demana «diàleg real» al departament. H. L. Barcelona re en una mesura en què va invertir gairebé nou milions i mig d’euros (la intenció era invertirhi 11.600.000 euros, però la baixa participació de l’alumnat a les activitats de les tardes va fer que la despesa final fos una mica inferior). «Ara ens toca decidir els horaris amb el caràcter pedagògic que el resultat de l’auditoria ha posat sobre la taula», insisteixen Gomà i Mora, les quals es resisteixen a explicar com a pròpia la proposta: «És el que ens demanen tots els agents com queda recollit a l’auditoria», defensen. Les responsables del departament van assegurar que «els docents tenen temps suficient per preparar el curs ja que al juliol tots els equips directius dels centres saben quina serà la seva plantilla», que «amb el sistema competencial ja no han de preparar tot el curs al setembre» i que «el mes de juliol és laborable», van remarcar. A partir d’ara, el Departament d’Educació assegura que obre un període de consultes amb els agents de la comunitat educativa per decidir conjuntament la data exacta de l’inici de curs, tot i que Gomà va destacar que serà decisió del Govern. El marge va del dilluns 4 de setembre al dimecres 6 de setembre, tot i que també podrien decidir començar les classes el dijous 7 o el divendres 8. Horari de setembre Un altre punt que cal aclarir és si és tots els nivells educatius començaran junts el mateix dia, o bé primer ho faran infantil i primària i després secundària. Cambray va apuntar recentment que la tornada al col·le seria el mateix dia per a tot l’alumnat. La conselleria també abordarà amb la comunitat educativa la fórmula per aplicar «el mandat de l’avaluació», «amb voluntat de diàleg i disposició a un acord conjunt». L’estudi –en què els sindicats es van negar a participar– plantejava diverses opcions respecte al tipus d’horari durant el mes de setembre: totes les tardes en format d’oci educatiu (com s’ha fet aquest curs), primera setmana reduïda i la resta completa; primera setmana amb tardes d’oci educatiu i la resta, completa; dues setmanes reduïdes i la resta completes o tot el mes complet lectiu. Aquesta última opció és la que ha comptat amb més suports i, per tant, és la que ara hi ha sobre la taula. En la llista de crítiques que recull l’estudi sobre les ja desterrades tardes recreatives de setembre, destaca la desproporció que s’ha detectat entre les hores lectives i les hores d’oci i que el tipus d’activitats que es van oferir no estava integrat en el projecte educatiu del centre. L’estudi també constata que una hora diària és insuficient per realitzar una activitat d’oci educatiu de qualitat. n Activitat extraescolar al CEIP Diputació. «L’informe confirma la falta de previsió de la conselleria», denuncia CCOO dels alumnes de la privada concertada van fer activitats de tarda, per només el 45% de la pública. 94% Les xifres milions va invertir el Govern per a les activitats de tarda. El projecte inicial n’incloïa 11,6, però la despesa final va ser inferior per la baixa participació. 9,5 Batxillerat Presentació de sol·licituds: del 20 al 26 d’abril Matrícula: del 22 de juny al 3 de juliol Cicles d’FP de grau mitjà Presentació de sol·licituds: del 12 al 18 d’abril del 2023 per a alumnes amb continuïtat d’escolarització i del 9 al 15 de maig per a la resta de l’alumnat Matrícula: del 3 al 7 de juliol per a tot l’alumnat Cicles d’arts plàstiques i disseny de grau mitjà Presentació de sol·licituds: del 12 al 18 d’abril i del 9 al 15 de maig Matrícula: del 30 de juny al 7 de juliol Cicles d’FP i d’arts plàstiques i disseny de grau superior Presentació de sol·licituds: del 26 de maig a l’1 de juny Matrícula: del 19 al 24 de juliol EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

26 | Societat Divendres, 10 de febrer del 2023 | No hi ha trinxeres quan es tracta d’impulsar el transport públic, perquè al cap i a la fi l’objectiu és compartit: la promoció de la mobilitat col·lectiva i sostenible. Però, quan hi ha bonificacions desiguals, quan s’empastifa l’statu quo, tot pot saltar pels aires, o com diria la política, s’obre la porta a un cert desequilibri. Això és precisament el que ha passat a Catalunya des que al setembre es van començar a aplicar descomptes en alguns títols, del 100% a Rodalies i del 50% i el 30% a la resta. Aquesta paraula –desequilibri– és precisament la que va triar el secretari de Logística i Mobilitat del Departament de Territori, Marc Sanglas, ahir per descriure la situació actual. Es tractava de fer balanç dels descomptes aplicats durant el tercer trimestre del 2022. Sanglas va ser subtil en el seu diagnòstic: «S’ha experimentat un cert canvi de tendència en la manera d’utilitzar el transport segons el tipus. S’ha produït un desequilibri, i per això és necessari més diàleg en la presa de decisions a l’hora d’aplicar descomptes». Entre línies, es podia entreveure una certa crítica al Govern, com si en el fons Pedro Sánchez busqués rentar la imatge de Renfe i Rodalies en contraposició amb la resta d’operadors. «Els descomptes poden ser interessants per atraure gent al sistema, però el que aporta més gent és la fiabilitat de la xarxa, la puntualitat i la garantia de seguretat de l’operador», va afegir Sanglas. El metro, estable Sobre el desequilibri, el director general de Transports i Mobilitat, Oriol Martori, va assenyalar que les línies de bus que coincideixen en ruta amb Rodalies s’han vist afectades per la gratuïtat de Renfe. Una enquesta de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) acredita àmpliament el boom de Rodalies, que és el transport públic que més creix i de fet supera el metro com el mitjà més utilitzat. Rodalies puja cinc punts percentuals i ha passat del 22,1% al 27,1%, mentre que el metro es manté estable, del 26% al 26,6%. n La gratuïtat total de Rodalies desequilibra el transport públic La Generalitat reclama «més diàleg» al Govern espanyol perquè les bonificacions no descompensin el sistema en favor de Renfe. DADES DE L’ATM CARLOS MÁRQUEZ DANIEL Barcelona El Ministeri de l’Interior començarà a avisar avui les víctimes de violència de gènere que el seu agressor és persistent; és a dir, que té antecedents per haver maltractat altres dones. Això sí, no serà en tots els casos ni es farà automàticament: el departament de Fernando Grande-Marlaska ha establert els criteris en els quals es pot advertir les víctimes d’aquest plus de perillositat del maltractador. Un de cada deu agressors masclistes ha maltractat més d’una víctima: segons el sistema de seguiment integral VioGèn, el 9,3% dels maltractadors denunciats ha agredit dues o més dones, 61.079 d’un total de 655.571 homes registrats. Després de constatar que la perillositat d’aquests maltractadors és superior i suposa un perill específic, ja que s’incrementa la gravetat de la violència que exerceixen en cada nova relació i recorren a la violència abans amb cada nova víctima, Interior intervé en l’assumpte per reduir el risc de les víctimes. «L’experiència que hem acumulat a VioGèn ens ha ensenyat una lliçó que per òbvia no deixa de ser important: el nivell de risc que afronta una víctima augmentarà si l’agressor ja té antecedents per violència sobre la dona, amb aquesta víctima o amb parelles anteriors», precisen fonts d’Interior. Els agressors persistents són més proclius a trencar mesures de protecció i presenten més probabilitats d’agredir i de fer-ho amb més lesivitat. Per a una millor protecció de les víctimes, la Secretaria d’Estat de Seguretat ha elaborat una instrucció que entrarà en vigor avui i la mesura més destacada de la qual és que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil procediran a informar les dones dels antecedents per violència de gènere del maltractador, perquè suposa «un factor de risc especial» tant per a elles com per a les persones que són a càrrec seu, especialment menors. Valoració policial I ho faran exclusivament quan es presentin certes circumstàncies, «en cap cas aquesta comunicació es realitzarà amb caràcter sistemàtic o generalitzat», sinó que exigirà una valoració individualitzada per part dels agents protectors encarregats de la seguretat de la dona. Entre les circumstàncies que portaran els agents a informar les víctimes hi ha que el cas tingui una valoració policial de risc mitjà d’especial rellevància, alt o extrem. Serà determinant la presència d’amenaces específiques, episodis de gelosia exagerada, addicció a substàncies tòxiques o que la víctima hagués expressat la seva intenció de trencar la relació. Així mateix, seran factors rellevants que la violència denunciada per la dona sigui greu o molt greu: física, sexual o amenaces de mort. I els agents hauran d’avaluar el nivell de vulnerabilitat de la víctima per, finalment, ponderar si informar-la dels antecedents és una actuació proporcionada i si aquesta dada és necessària perquè s’impliqui de manera en la seva pròpia autoprotecció. A més, els agents tindran en compte només els antecedents dels últims anys i hauran d’excloure’s aquells que corresponguin a fets ja prescrits o en els quals hagi existit sentència absolutòria o acte de sobreseïment lliure. Quan es decideixi que és proporcional i necessari informar la dona, només se li dirà que l’agressor té antecedents a VioGèn i que això comporta un risc especial, però en cap cas se li proporcionarà informació addicional sobre la naturalesa dels fets en què va estar implicat. Interior té coneixement de més de 60.000 casos d’agressors persistents: a VioGèn hi ha registrats 51.092 maltractadors amb més de dues víctimes (el 7,8%), 7.832 amb tres (1,2%) i 2.155 amb més de tres (0,3%). Des d’Interior s’ha apuntat que s’han considerat els criteris aportats per la fiscal de sala delegada de Violència sobre la Dona, Teresa Peramato, i per l’Advocacia General de l’Estat. Unes pautes que tenen en compte la llei contra la violència de gènere, la llei de l’estatut de la víctima i la llei de protecció de dades. n Interior comença a avisar les víctimes de violència de gènere A partir d’avui, el departament de Grande-Marlaska informarà que el maltractador és reincident en els casos que es considerin de risc alt o extrem. XACRA SOCIAL VIOLETA MOLINA GALLARDO Madrid Dos dels quatre detinguts per una violació grupal a la Vila Joiosa (Alacant), el 2019. David Revenga «En cap cas la comunicació es farà amb caràcter sistemàtic», diuen des del ministeri EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Divendres, 10 de febrer del 2023 Societat | 27 «La discussió de si és el primer crim masclista que pateix una dona trans a Catalunya està tapant el que de debò ens hauria d’importar: ¿què ha fallat?», critica la farmacèutica que treballa just al costat de la residència de la Sandra, que va morir apunyalada per la seva parella sentimental dimarts passat. «A mi m’havia dit més d’una vegada: ‘Qualsevol dia em mata’», insisteix la farmacèutica, parafrasejant una expressió que el Manuel, conserge de la finca de la Sandra, també assegura haver sentit a la víctima. La Sandra se sentia dona però en el DNI continuava sent un home. En la transició, tampoc s’havia sotmès a cap intervenció. Externament, havia decidit viure el gènere que bate - gava al seu interior deixant-se els cabells llargs, vestint cada vegada més femenina i demanant que li diguessin Sandra. Vivia amb el Jose, un home uns 10 més anys més jove que ella i físicament molt més escarransit. Formaven una parella sentimental que residia en un pis de la desena planta d’un bloc de protecció oficial de l’Ajuntament de Barcelona, ubicat al número 28 del carrer Selva de Mar, al districte de Sant Martí. Les baralles i les discussions entre ells eren molt freqüents. Tots dos tenien «problemes de salut mental», asse - nyalen els veïns, que esmenten un diagnòstic que no confirmen fonts oficials. «Però ella era intel·ligent i assenyada. Ell, en canvi, tenia brots que el mantenien tancat periòdicament en centres psiquiàtrics», insisteixen a la farmàcia. La Sandra havia denunciat el maltractament del Jose als Mos - sos. Però la policia catalana, que remarca que tracta el cas de la Sandra com un crim masclista i la Sandra com una dona, no ha pogut aclarir si el tracte que havia rebut la víctima en vida va ser el mateix que s’ofereix a la resta de víctimes amenaçades per les seves parelles sentimentals. La Sandra no tenia protecció. I ni els avisos que ella havia formalitzat ni els brots que tenia el Jose van activar alarmes que impedissin el que ella assegurava que passaria: que «qualsevol dia» la matés. El Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, amb la consellera de Feminismes, Tània Verge, i l’alcaldessa, Ada Colau, al capdavant, van condemnar ahir l’assassinat masclista amb un minut de silenci. A l’acte de record es van afegir entitats i col·lectius LGTBI. Segons els veïns, la Sandra era de l’Eixample i es va instal·lar al bloc de Sant Martí fa un any. No li agradava la zona, trobava a faltar el centre de la ciutat. El Jose va apunyalar la Sandra dimarts al matí durant una altra de les seves discussions. Després, va trucar als Mossos. Ni els agents ni els sanitaris del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) van poder fer res per salvar-li la vida. Ja era tard. Al jutjat ordinari La Sandra no existeix per a cap registre oficial. La seva identitat segueix associada al nom i cognoms amb què va néixer. La justícia, de moment, no ha enviat la causa a un jutjat de violència de gènere, com sí que passa cada vegada que un home mata una dona. El Jose, l’assassí, ingressarà aquesta tarda a la presó preventivament. El cas és que la llei catalana reconeix el gènere sentit per la persona, però en la legislació espanyola i el codi penal el sexe és el que figura al Registre Civil i el DNI. La Sandra va decidir viure com se sentia sense donar explicacions, amb normalitat. I el debat, segons lamenten els veïns, sembla més centrat a discutir sobre com s’ha d’investigar la seva mort en lloc d’esbrinar què ha fallat perquè no continuï amb vida. n «Qualsevol dia em mata», avisava la Sandra Els Mossos investiguen l’homicidi d’una dona trans a mans de la seva parella com a crim masclista, ja que la llei catalana reconeix el gènere sentit, però per al jutjat que instrueix la causa no és de violència de gènere perquè la víctima no havia canviat el seu sexe al DNI ni al Registre Civil. GUILLEM SÁNCHEZ Barcelona Ada Colau i Tània Verge, amb altres representants públics, guarden un minut de silenci per la Sandra. Manu Mitru VIOLÈNCIA MASCLISTA La morta havia denunciat davant els Mossos el mal tracte del Jose, però no tenia protecció Només amb l’edició de Barcelona i província Cada diumenge, les millors revistes amb El Periódico Els millors reportatges en profunditat i la millor informació en femení. + + Eduard Batlle y Adrià Cañellas, del Laboratorio de Cáncer Colorrectal del IRB de Barcelona. N.º 1841. DEL 5 AL 11 DE FEBRER 1841. DEL 5 AL 11 DE FEBRER D E 2 2 3 HABLAMOS CON LOS CIENTÍFICOS QUE LIDERAN NUEVAS VÍAS DE INVESTIGACIÓN. EL GRAN DESAFÍO CONTRA EL CÁNCER, CADA VEZ MÁS CERCA DE RESOLVERSE GUERREROS ESPAÑOLES CONTRA LA METÁSTASIS ¿POR QUÉ FASCINA VERMEER? TODOS LOS SECRETOS DEL PINTOR HOLANDÉS, BAJO LA LUPA BRET EASTON ELLIS VUELVE EL ESCRITOR MALDITO: «QUE QUIERAN CANCELARME HABLA BIEN DE MÍ» HABLAMOS CON LOS CIENTÍFICOS QUE LIDERAN NUEVAS VÍAS DE INVESTIGACIÓN. EL GRAN DESAFÍO CONTRA EL CÁNCER, CADA VEZ MÁS CERCA DE RESOLVERSE GUERREROS ESPAÑOLES CONTRA LA METÁSTASIS MÁS ROMÁNTICAS, MÁS REALES, MÁS PROFUNDAS, ASÍ SON LAS NUEVAS CITAS ONLINE ¿TE APPETECE QUEDAR? AMOR SIN 1.242 28 DE ENERO DE 2023 MUJERHOY.COM Cortes masculinos, tejidos cálidos y looks todoterreno para despedir el frío CU MBRE LA ÚLTIMA DEL INVIERNO AMANDA GORMAN La poeta a la que BIDEN convirtió en estrella de la GENERACIÓN Z cálidos y CU MBRE LA ÚLTIMA DEL INVIERNO P. 01 actius SETMANA DEL 9 AL 15 DE GENER L’ECONOMIA QUE TRANSFORMA SETMANA DEL 9 AL 15 DE GENER Albert Triola «La innovació és el pla de pensions de les companyies» | P. 8 i 9 Generació d’ocupació a mig gas P. 16 Morositat de crèdits al consum que creix |P. 18 El nou cercle virtuós de Joan Laporta El FC Barcelona mira de sortir del laberint econòmic en què es troba amb operacions que, des del 2021, es basen en possibles èxits esportius actuals. P. 20 i 21 Les grans energètiques espanyoles invertiran 125.000 milions en els anys vinents per guanyar la carrera de la descarbonització. Descobreixi els plans i estratègies d’Iberdrola, Endesa, Naturgy, Repsol, Cepsa i Acciona 125.000 milions per a la transició verda P. 4 a 6 D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Antonio Brufau (Repsol), José Manuel Entrecanales (Acciona), José Bogas (Endesa), Ignacio Sánchez Galán (Iberdrola), Maarten Westselaar (Cepsa) i Francisco Reynés (Naturgy). | ‘actius’ Els millors reportatges 125.000 milions per a la transició verda P. 4 a 6 D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Antonio Brufau (Repsol), José Manuel Entrecanales (Acciona), José Bogas (Endesa), Ignacio Sánchez Galán (Iberdrola), Maarten Westselaar (Cepsa) i Francisco Reynés (Naturgy). | ‘actius’ EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

28 | Societat Divendres, 10 de febrer del 2023 | El Derek, que ara té 5 anys, va ser el primer nen bombolla de Catalunya. L’Amjad, de 3, va ser el tercer. Van ser –el verb escrit en passat– perquè ja no ho són: després d’un trasplantament de medul·la òssia, tots dos estan recuperats de la immunodeficiència combinada greu que l’Hospital Clínic de Barcelona els va detectar precoç - ment, tot just al néixer, gràcies a la prova del taló, que forma part del programa de cribratge neonatal de Catalunya. Aquest examen va ser inclòs per Salut el 2017 i, des d’aleshores, ja ha hi ha hagut sis nens bombolla. En aquests sis anys, la prova s’ha practicat a més de 350.000 nounats. «Als 13 dies de néixer el Derek, ens van trucar i ens van dir que podia tenir una immunodeficiència combinada greu. L’endemà vam anar al Vall d’Hebron i ens van ficar en una habitació que era com una bombolla, on vam estar vivint cinc mesos», va explicar ahir la mare del Derek, Raquel Colomer. Tant ell com l’Amjad estan sans i fan vida normal. La síndrome d’immunodeficiència greu (la dels nens bombolla) afecta 1 de cada 56.000 nounats i, amb un diagnòstic precoç, la supervivència dels infants és del 95%. ¿Com es viu dins una bombolla? «Ens havíem de dutxar cada vegada que veníem del carrer. I, a dins, havíem d’anar amb roba de l’hospital. Ens canviàvem per entrar i sortir. I podíem entrar sempre que no tinguéssim febre», va explicar la Raquel. Dins l’habitació, els pares havien de portar mascareta, anar tapats fins als peus i de vegades fins i tot portar gorro. «Dormíem allà, fèiem canvis cada 24 hores. Rebíem visites a través de la finestra i parlàvem a través d’un telèfon», va afegir. Aquests nens bombolla, com els altres quatre diagnosticats a Catalunya els últims anys, van ser detectats gràcies a la prova del taló, que s’inclou en el programa de cribratge neonatal de Catalunya, un programa «de referència d’àmbit nacional i internacional, pioner i innovador a l’hora d’incloure noves malalties», en paraules de la doctora Ana Argudo del Hospital Clínic. Atenció multidisplicinar El Clínic té un laboratori on s’analitzen totes les proves dels nounats de Catalunya. Salut va incloure el 2017 la prova del taló (que consisteix a fer un petit tall al peu del nadó entre les primeres 24 i 72 hores de vida per extreure una mostra de sang) en el programa de cribratge neonatal i, des d’aleshores, ha detectat sis nens bombolla, dels quals avui dia en viuen cinc. L’Hospital Vall d’Hebron és qui truca a les famílies per donar-los la notícia. En aquests casos, s’atén els pares i mares de manera «multidisciplinària i amb l’ajuda d’una psicòloga», segons la doctora del Vall d’Hebron Andrea Martín. «El problema dels nens bombolla és que tenen moltes possibilitats d’infectar-se de virus i bacteris molt greus que els fan morir el primer any de vida. Per això la idea és protegir-los, que no es deteriori cap òrgan, per arribar bé al tractament curatiu», va assegurar Martín. n De la bombolla a l’habitació Trasplantament de medul·la òssia BEATRIZ PÉREZ Barcelona Imatge de l’Amjad, de 3 anys, el tercer nen bombolla de Catalunya. Jordi Cotrina La prova del taló, que Salut inclou en el seu programa de cribratge neonatal des del 2017, ja ha salvat la vida de sis infants, com la del Derek, el primer nen bombolla de Catalunya. EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Divendres, 10 de febrer del 2023 Barcelona Barcelona | 2929 — Arriba a la candidatura amb 68 anys, un més de l’edat de la jubilació. ¿Esperava aquest tren polític? — Sincerament, no. [Jaume] Collboni em va fer la proposta no més de 15 dies abans de fer-la pública, vaig tenir poc temps per pensar-m’ho. I la roda de premsa de la meva presentació me la va proposar el dia abans. — ¿A què es dedicava ara? — Feia any i mig que estava jubilat i em dedicava al meu bloc i a col·laborar amb Federalistes d’Esquerres. — Va entrar per primera vegada en política institucional com a cap de llista dels Comuns al Parlament. — Allò no era la llista dels Comuns, no van estar en aquesta aventura. A Catalunya Sí que es Pot hi havia ICV, EUiA, Equo, Podem. Barcelona en Comú en va quedar al marge. — Es va veure de seguida que Ada Colau agafava distància d’aquesta llista. — Va apostar per una imatge forta a l’ajuntament i a través de la presència al Congrés, rebutjant la zona de tempestes que era el Parlament. Nosaltres ens vam trobar enmig de la tempesta. — ¿Com està la seva relació amb ella? — Ens coneixem des de la meva època de president de la FABV, hi va estar a la junta durant un breu període. Vaig ser un dels que la va instar a presentar-se a l’alcaldia el 2015. — Vuit anys després, ¿la convidaria de nou a presentar-s’hi? — Ha complert dues funcions en els dos mandats. Al primer, va recollir el malestar dels moviments veïnals contra Xavier Trias, la voluntat de canvi. Al segon, el seu primer mèrit va ser evitar que, en una fase crítica, Barcelona estigués en mans d’una força independentista i es transformés en plataforma d’agitació. — Perquè vostè va recolzar que Colau acceptés els vots de Manuel Valls per ser investida. — En efecte. Tot i que això d’«acceptar els vots de Valls» és una fórmula tributària de la pressió de l’independentisme. L’única manera de rebutjar-los era cedir l’alcaldia a Ernest Maragall. Valls votava Colau com a mal menor i passava a l’oposició. No assumir l’alcaldia quan podia fer-ho hauria sigut, per part de Colau, faltar al seu deure polític i al seu compromís democràtic. Això és el que vaig defensar públicament davant les vacil·lacions. — ¿I creu que no hi ha motiu per a un tercer mandat de Colau? — Estem en una nova fase, una crisi de desglobalització que afectarà Barcelona. És necessària una força progressista capaç de federar diferents forces, de la gent treballadora de barris com Trinitat Vella [on té lloc l’entrevista] a les classes mitjanes del centre. Un nou contracte social. Collboni té una capacitat d’interlocució que fuig d’una polarització que ha tingut massa pes en aquests anys. — ¿Veuria bé un pacte del PSC amb Colau en què Barcelona en Comú sigui el soci minoritari? — El PSC sempre ha governat amb progressistes. No acaba de fundarse, és previsible en el bon sentit. — ¿Veu en la llista de Collboni un segell que diu: «Votin-me que impediré que Colau sigui alcaldessa»? — És «Voteu-me a mi, no voteu Xavier Trias». Com a president de la FAVB vaig conèixer Trias: un tracte personal exquisit, però un alcalde molt conservador. I ara és l’alcaldable ungit per Carles Puigdemont, tot i que vulgui amagar-ho i es presenti amb aquesta bonhomia burgesa de l’avi que ve a sopar a casa. Votar Collboni és frenar una alcaldia conservadora de la força política més inestable i imprevisible de Catalunya [en al·lusió a Junts]. — Però fa setmanes que veiem un pacte entre Collboni i Trias possible i pròxim. — És l’aliança menys imaginable pel contingut, la història i la dinàmica dels fets. El que passa és que es treballa amb un marc mental que se’ns vol imposar, per exemple amb el dinar amable de Colau amb Trias. Un tu o jo que persegueix reeditar les eleccions del 2015: un que ve a buscar la venjança i la candidata del poble davant les classes acomodades. Dues opcions ancorades en el passat. L’opció més allunyada de la proposta del PSC és la que representa una força conservadora com la de Trias. Que, malgrat la imatge de senyor de Barcelona, és la candidatura de Junts. Un partit que va protestar contra la cimera franco-espanyola. Era a Múrcia amb amics per no sortir a la foto, però no sempre podrà anar-se’n a Múrcia. — ¿Què en farà un tinent d’alcalde del Pla de Barris, càrrec anunciat per a vostè si el PSC governa? — El pla ve del tripartit i que hi hagi una tinença d’alcalde centrada en el tema té sentit per la centralitat i la transversalitat que se li vol donar. Volem doblar-ne el pressupost, de 150 a 300 milions per mandat. — ¿On viu? — A l’Esquerra de l’Eixample. — Si fos veí de Trinitat Vella, ¿no tindria la sensació que el govern de la ciutat ha apostat més pel centre? — La veritat és que sí. I és més que una sensació. Jo visc a Consell de Cent: m’estan pacificant el carrer. — O sigui, vostè té més sort que els del carrer de València. — Sí, es capta cert greuge. S’ha fet un sobreesforç a l’Eixample de què es ressenten els barris perifèrics. El pacte per al Besòs sí que és una prioritat de ciutat. — ¿Els eixos verds què li semblen? — No són l’única manera de guanyar verd. L’important és recuperar els interiors d’illa... Espero que el que s’està fent funcioni. — ¿Vostè va amb cotxe? ¿Li costa arribar a casa? — Amb prou feines l’utilitzo. Caldrà verificar aquesta tesi que el 15% de la circulació s’evaporarà. Tant de bo. — ¿Hi ha inseguretat a Barcelona? — La seguretat és relativament bona. Potser es reflecteixen inquietuds que tenen a veure amb la incertesa econòmica i social. — ¿Està bruta la ciutat? — Ho diuen, però també correspon al malestar. Hi ha incivisme, i això té a veure amb una cosa que s’ha de fer: que la gent es torni a enamorar de Barcelona. — ¿Espera amb emoció la possibilitat d’assistir com a tinent d’alcalde a la Copa Amèrica? — No m’ho havia plantejat, la veritat. Tindrà el seu què. — ¿On són els seus amics de quan va començar al PORE? — Ui, han seguit camins diferents. De fet, jo vaig començar a la Lliga Comunista Revolucionària, que es va fundar a casa de Pasqual Maragall. D’aquell trotskisme en va sortir gent tan diferent com Jaume Roures i Antoni Fernández Teixidó. n TONI SUST Barcelona «Un pacte Collboni-Trias és el menys imaginable a Barcelona» Lluís Rabell Amb un passat de lluita veïnal que el va portar a presidir la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), l’exdiputat de Catalunya Sí que es Pot al Parlament –primer fitxatge de l’alcaldable socialista– serà tinent d’alcalde si el PSC governa a la ciutat. Elisenda Pons Lluís Rabell, membre de la llista de Jaume Collboni a les municipals, dimecres, a Trinitat Vella. EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

30 | Barcelona Divendres, 10 de febrer del 2023 | El 2022 es va produir el «miracle» d’una recuperació turística a Barcelona. Fins al punt que va quedar a només 1,8 punts de la superocupació hotelera del 2019. Així que, després d’haver fet el més difícil i amb el calendari de congressos i esdeveniments a favor, el president del Gremi d’Hotels de Barcelona, Jordi Clos, confia a igualar aquest any aquelles dades històriques. Amb l’avantatge afegit que els preus rècord de l’any passat han marcat un «llistó» que tendeix a filtrar un viatger de més qualitat. I amb una conjuntura més favorable a la integració ciutadana del turisme, segons reflecteix l’últim baròmetre municipal. El representant dels hotelers va recordar ahir que l’activitat turística va quedar congelada durant la pandèmia, amb una greu afectació a l’economia local i l’ocupació, que va fer agafar consciència de la seva importància i integrar-ne millor la tornada. A l’últim sondeig d’opinió ha caigut al 12è lloc de les preocupacions ciutadanes, amb un percentatge residual de ciutadans que l’esmenten. No obstant, i després de les declaracions d’alguns regidors dels Comuns l’any passat, quan va començar la remuntada, Clos va fer una crida a la responsabilitat dels polítics municipals respecte a «no exacerbar» discursos sobre l’activitat que «generen conflictivitat». Clos va fer balanç final de l’any passat, que es va tancar amb el 75,2% (6,8 punts percentuals menys que el 2019, abans de la crisi sanitària) i habitacions a un preu mitjà de 152 euros (12 més que en prepandèmia), però a partir de l’abril el preu va augmentar a 17 euros més per habitació. La dada econòmica no implica disparar els beneficis, va explicar Clos, perquè l’augment de la despesa energètica i en alimentació van ser els detonants. Bones previsions Aquesta cotització dels llits, però, significa l’arribada de menys viatgers motivats només per preus i ofertes. «L’augment comporta un turisme més respectuós, més sostenible i més sòlid», va opinar. Les previsions per al 2023, malgrat la inflació i la guerra d’Ucraïna, són positives. La força dels congressos i les fires (Mobile, Sea Food, IBTM...) i la recuperació del turisme vacacional prediuen que l’ocupació arribarà a la del 2019, i amb preus més alts. L’empresari també va al·ludir a qüestions de ciutat, com les obres de molts carrers cèntrics. «El col·lapse no suma, sinó que resta», va afirmar, i va emfatitzar també que «estaria bé» modernitzar el pla de Cerdà si és per millorar-lo, però no per eliminar tantes zones de càrregues i des - càrregues, va criticar. n Els hotelers preveuen tant de turisme a BCN com el 2019 L’auge de preus del 2022 i els congressos generen optimisme en el sector, que demana responsabilitat als polítics per no generar discursos antiturístics. ALLOTJAMENT PATRICIA CASTÁN Barcelona Un viatger passa per davant de l’hotel Claris de Barcelona. Joan Cortadellas El regidor i candidat a l’alcaldia de Barcelona Ernest Maragall (ERC) va rescatar ahir una proposta econòmica que s’ha passat una dècada encallada als calaixos municipals, el salari mínim de ciutat. En una trobada amb directius i empresaris catalans aquest dijous, el republicà va avançar que vol reobrir el debat durant la campanya sobre el sou base imprescindible per viure a la capital, un llindar no legislat, sinó acordat de facto entre empreses i administracions. Un projecte que no va fructificar quan el va encapçalar Xavier Trias el 2015 però que Maragall defensa per al pròxim mandat. «Ho han fet amb èxit diverses ciutats americanes, les que no s’han deixat arrossegar per indústries en declivi», va assenyalar. Per a això, va advertir que cal més lideratge públic però sobretot «complicitat» amb l’empresariat, una relació que veu «absent com gairebé mai» a la Barcelona actual. «Estem deixant que creixi la desigualtat a Barcelona i això és letal: no podem tenir un nucli d’excel·lència en un oceà de precarietat, perquè crearem guetos de meravelles i guetos de desastres», va contraposar. «Cal crear altres condicions econòmiques, per exemple, als llocs de treball, perquè no arreglarem la inseguretat només amb més policia ni la desigualtat només amb més subvencions». Maragall responia així a la queixa del teixit econòmic sobre l’estat de la ciutat, com a primer protagonista d’un cicle d’esmorzars amb els principals alcaldables organitzat per l’Associació Catalana d’Executius, Directius i Empresaris (ACEDE) a l’hotel Evenia Rosselló. Es tracta d’un fòrum d’accés restringit a socis de l’entitat –en aquesta ocasió una dotzena, tots homes– que traslladen als candidats de primera mà les seves inquietuds i proposades. EL PERIÓDICO, com a media partner de l’esdeveniment, relata en exclusiva aquestes trobades. La disputada cursa electoral, amb quatre aspirants ben posicionats, desperta molt interès entre l’empresariat. En especial, les possibles aliances després dels comicis, ja que no hi ha majories absolutes a la vista. «Tinc menys línies vermelles que altres, guanyi qui guanyi crec que puc pactar», va dir Maragall, en contraposició a l’únic acord (BComú-PSC-ERC) per al qual es postula l’alcaldessa Ada Colau. Però va esquivar pronunciar-se més enllà: «És clar que tinc preferències, però si les dic ara m’autoboicotejo; tinc quatre mesos per quedar al davant i definir les aliances sense haver de renunciar a gairebé res». Retrets En els retrets als adversaris sí que va ser explícit, en canvi. «El model de Colau està esgotat i no és model, només objectius ben intencionats sense una estratègia global», va disparar. «Tot i que les eleccions perdran el 80% del seu interès si les reduïm a quin partit és més capaç de fer-la fora, a un debat entre extrems que es retroalimenten», va avisar. Al PSC de Jaume Collboni li va retreure que «no n’hi ha prou d’apostar per més turisme, més llocs de treball, més inversió» sense preguntar-se «com i on» es produeix el creixement econòmic. A Xavier Trias (Junts) fins i tot el va assimilar a la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso (PP): «Els seus models econòmics no estan tan lluny». n Maragall rescata la idea del ‘salari mínim de ciutat’ El republicà obre un cicle de trobades que l’ACEDE organitzarà amb els principals alcaldables de la ciutat de Barcelona. PRECAMPANYA MERITXELL M. PAUNÉ Barcelona Ernest Maragall a l’esmorzar de l’ACEDE, ahir a l’hotel Evenia Rosselló. Ricard Cugat «Tinc menys línies vermelles que altres, guanyi qui guanyi, crec que puc pactar» EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Divendres, 10 de febrer del 2023 Barcelona | 31 Maria Lluïsa Oliveres i Sanvicens Junts i Lliures per Europa, els companys d'exili i assistents parlamentaris transmetem un sentit condol al conseller Toni Comín i Oliveres, familiars i amics. Descansi en pau. Ha mort a Leuven (Flandes), el dia 8 de febrer de 2023, a l'edat de 89 anys L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona ha desestimat totes les al·legacions que la plataforma de veïns i comerciants afectats per l’Abaceria va presentar contra el projecte del nou mercat que s’erigirà on hi havia el vell, ja demolit, entre la Travessera de Gràcia i el carrer de Puigmartí. L’equipament està ara de manera provisional al passeig de Sant Joan, entre Claret i Indústria. Segons va informar ahir Betevé, el consistori ha desestimat les al·legacions a un projecte que constarà de 43 parades interiors, alimentàries, i 14 d’exteriors, que vendran un altre tipus de productes. Totes seran a la planta baixa, on també hi haurà cooperatives de productors. A diferència del que hi ha previst en el pla inicial, el súper estarà ubicat al soterrani primer. Mitjans del 2025 L’ajuntament va informar al novembre que el projecte executiu ja estava aprovat i que es preveu una inversió per part del consistori d’uns 25,7 milions d’euros, 3,7 milions més que els calculats fa un any. La intenció és que les obres s’iniciïn en el segon trimestre d’aquest any. La regidora de Comerç, Montserrat Ballarín, va explicar en el seu moment que hi havia una previsió d’«entre 24 i 30 mesos» d’execució, fet que situaria la inauguració cap a mitjans del 2025. n Desestimades les al·legacions de comerciants i veïns contra la nova Abaceria MERCAT EL PERIÓDICO Barcelona La sinistralitat és un bon termòmetre de la mobilitat. A Barcelona, el boom dels patinets elèctrics té el seu reflex, lògic, en les xifres d’accidentalitat: ja hi ha més patinets implicats en accidents que bicicletes. Són pocs respecte al total, però suposa una tendència a tenir en compte en la planificació de la seguretat viària. Per contextualitzar, el 2022 hi va haver 13.525 vehicles implicats en sinistres, dels quals 870 (6,4%) eren de mobilitat personal (VMP), i 793 (5,9%), bicicletes. Però que els arbres no tapin el bosc: 4.748 eren turismes (35,1%), i 4.299, motos (35,3%). El nombre de VMP implicats en accidents es va disparar respecte al 2019: el 78%. Contrasta amb la caiguda dels cotxes (-29,52%) i de les motos (-26,59%), mentre que les bicis es van mantenir gairebé igual (una alça de l’1,41%). Això no significa que tinguin un paper important en la gravetat dels ferits o morts. De les 23 persones que van perdre la vida a la via el 2022: 16 eren motoristes; 5, vianants, i 2, ocupants d’un turisme. De fet, segons va dir ahir l’intendent major de la Guàrdia Urbana, Pedro Velázquez, en la presentació del balanç de la sinistralitat del 2022, la majoria dels ferits en patinet van ser lleus, i només cinc de greus (de 172). El tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, que ja a l’inici del mandat va deixar clara la necessitat d’«ordenar i regular els VMP a Barcelona», va explicar que l’any passat es van imposar 21.030 sancions a usuaris de patinet, el 221% més que el 2019, sobretot respecte a circulació de risc (de 2.731 multes a 13.389). Quant a la normativa, la regidora de Mobilitat, Laia Bonet, va recordar que el consistori treballa en la modificació de l’ordenança perquè l’ús del casc sigui obligatori per als VMP. Per a la bici, avui està descartat. 23 persones van perdre la vida Una altra dada a destacar és que, deixant al marge els dos anys més crus de la pandèmia, el 2022 va ser l’any amb menys sinistres amb víctimes a Barcelona. En van ser 7.202 (20 al dia), una xifra encara considerable però que suposa una reducció del 22,15%. Es podria pensar que ara hi ha menys cotxes que abans, però no, aquest apartat només s’ha reduït el 4%. En realitat, gairebé totes les dades marquen una tendència positiva. Hi ha menys ferits (-23,58%) i menys de greus (-14,85%), però hi ha una xifra, la de morts, que tot ho enfosqueix: 23 persones van perdre la vida, el registre més alt des del 2016 (28). En l’apartat de causes directes o principals dels sinistres imputables als conductors crida l’atenció l’alça de les distraccions del conductor. Malgrat que hi ha hagut prop de 2.000 accidents menys, els imputables a una badada, sobre tot el mòbil, han augmentat el 7,7%. El balanç també aporta xifres sobre la tasca de control i prevenció de la Guàrdia Urbana. Per exemple, els 17 radars instal·lats els últims mesos han imposat, entre el 16 de gener i el 6 de febrer, una mitjana de 682 sancions diàries. I els conductors estan aprenent la lliçó: entre aquests dos dies, el ritme de multes ha baixat el 40%. També s’ha posat l’accent en el consum d’alcohol: el 2022 es van fer unes 53.000 proves d’alcoholèmia (el 7,6% més que el 2019), de les quals 9.191 van ser positives, un increment de gairebé el 30% respecte als registres precovid. S’ha de destacar l’augment de les alcoholèmies penals, de gairebé el 70%. n BCN ja registra més accidents de patinets que de bicicletes El balanç de sinistralitat revela que el nombre total d’incidents viaris va caure el 22% l’any 2022 amb el mateix trànsit que abans de la covid. Els 17 radars nous imposen de mitjana 682 multes al dia. MOBILITAT CARLOS MÁRQUEZ DANIEL Barcelona El Servei d’Emergències Mèdiques atén un usuari de patinet elèctric accidentat, el juny de l’any passat. Jordi Cotrina SANCHO DE ÁVILA. Bartomeu Calafat Estradas, 97 anys, a les 13.35 hores; Carmen Sans Noguerón, 84 anys, a les 10.05 hores; Josep Perejoan Castellano, 84 anys, a les 9.10 hores; Eduard Pérez Clariana, 81 anys, a les 10.30 hores; Dolors Martínez Gil, 72 anys, a les 12.45 hores; Flora Lozano Sanz, 93 anys, a les 8.45 hores; Carmen Costa Bisbal, 93 anys, a les 11.25 hores; Manuel Collado Marco, 91 anys, a les 11.50 hores; Maria Garcès Coll, 88 anys, a les 12.05 hores; Núria García Torrabadell, 87 anys, a les 11.10 hores; Gilberta Reyes Miñanas, 85 anys, a les 16.00 hores. LES CORTS. Vicens Laguarda Font, 93 anys, a les 9.45 hores; Joan Manuel Carreras Zaragoza, 62 anys, a les 13.00 hores; Maria González García, 90 anys, a les 10.30 hores; Joan Piella Ros, 65 anys, a les 9.00 hores; Rosa Abella Mateu, 94 anys, a les 12.30 hores; Josep Bertrán Cristià, 101 anys, a les 11.00 hores; Maria Gloria Laviña Liesa, 68 anys, a les 15.15 hores. SANT GERVASI. Jerónimo ‘Momo’ Hagerman Ruiz Galindo, 55 anys, a les 15.30 hores; Flora Rey de Perea Martínez, 94 anys, a les 9.30 hores. Llista facilitada per Serveis Funeraris de Barcelona. Més informació, al 900.231.132. NECROLÒGIQUES EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

32 | Barcelona Divendres, 10 de febrer del 2023 | Un director britànic lliure La Filmoteca ret homenatge al director de cine i teatre Lindsay Anderson, un dels principals abanderats del Free Cinema i la New Wave britànica. Aquesta setmana es podrà veure, per exemple, la seva adaptació al cine de l’obra teatral In celebration, amb un jove Brian Cox (a la dreta de la foto). Amb dos n’hi ha més que prou Amb només guitarra i bateria, els noruecs Aiming For Enrike són capaços de conjurar una gran diversitat d’atmosferes i desenvolupar dinàmiques addictives. El seu encreuament de rock amb electrònica sona especialment sofisticat en el recent Empty airports, que presenten a Vol diumenge a les 19.30 h. Ah, l’amor. És l’hora de posar-lo a prova. És l’hora que les parelles aparquin fills i coneguts, es donin un merescut homenatge i celebrin la seva unió infrangible. Un sopar per a dos, unes copes vigoritzants, una mica de música ambient... La resta dependrà de vosaltres, tot i que als següents locals faran tot el possible perquè totes les tipologies de parella puguin tenir la seva nit somiada. Influencers, romàntics, marxosos, mileuristes: l’amor sempre tindrà lloc en una ciutat que es bolcarà perquè Sant Valentí sigui alguna cosa més que una data assenyalada. Magarrufes i petons més permesos que mai. CORS LLATINS NOVES SENSACIONS. Entraràs en calor amb el seu seu deliciós còctel Margarita de xili i flor d’hibisc. Et deixaràs acariciar per la música llatina que brolla dels altaveus –d’Alci Acosta a Juan Gabriel–. Entraràs en un dolç tràngol quan les aromes del menjar saltin de la cuina a la vista al teu lloc. Ets a La Brillantina, un restaurant amb ànima llatina que broda receptes diferents, aplicant-hi sempre un ingredient comú: l’amor. S’entén que les empanades fregides siguin tan bones. O que el cebiche de corbina amb llet de tigre de coco t’incendiï l’ànima. O que l’entrepà de rosbif et duri tres segons a la mà. O que et rendeixis a aquesta costella amb salsa mole negra tan melosa i sensual. A La Brillantina abunden les parelles i ho entenc; tots els ingredients d’aquest somni llatinoamericà només apunten a un objectiu: el teu cor. La Brillantina Bretón de los Herreros, 18. www.labrillantina.com PARELLES ASSOCIALS ITÀLIA PER A DOS. Hi ha parelles que no necessiten companyia. Parelles que disfruten de la soledat i eviten la gresca com les hienes el foc. A aquestes parelles que busquen intimitat i poques interferències, els espera el petit i tranquil·líssim restaurant L’Italiano Perso. El coneix poca gent, es troba als antípodes del centre de Barcelona, no desplega més de 4 o 5 tauletes i té la mida d’un Fiat Mini. És el reducte perfecte per a enamorats associals. I el millor de tot és que el menjar que surt de la seva cuineta és ambrosia transalpina. Entrants i pastes caracteritzen una carta succinta, però plena de triomfs: lasanya colossal, una carbonara impecable, bigoli a l’amatriciana de premi, troffie al pesto amb pistatxos per treure el mocador i plorar a llàgrima viva... Es convertirà en el vostre restaurant fetitxe sí o sí. L’Italiano Perso Homer, 18. Instagram: @italianoperso ROMÀNTICS EMPEDREÏTS ELEGÀNCIA FRANCESA. Ja ho va dir Humphrey Bogart: sempre ens quedarà París. O almenys el Cafè de París. Un clàssic de l’upper Diagonal que ha ressorgit de les cendres gràcies a la mà del xef Jordi Cunill. Manté l’esperit clàssic d’antany, és elegant, acollidor i exquisit; un retir perfecte per celebrar el que sigui amb la teva parella, que apreciarà el desplegament de bon gust a cada racó del menjador, fins i tot en les elegants camises del servei de sala. I el menjar s’ajusta perfectament al romanticisme afrancesat del local. Han tingut l’encert de mantenir plats clàssics de la casa, com els cigrons Luis o l’entrecot Cafè de París, i han optat per seduir les parelletes amb altres propostes com la milanesa de la casa o els linguini trufats. Per cert, el Turó Park és al costat, per si us ve de gust una passejada romàntica abans de sopar. Café de París Mestre Nicolau, 16. cafedeparisbarcelona.com PARELLES ‘INFLUENCERS’ TERRITORI ‘SELFIE’. Les millors posturetes. Els morros més suggerents. A Gala no s’hi fan presoners. Els flaixos dels iPhones t’enceguen. Hi ha una guerra de reels a Instagram i matraca de vídeos de TikTok. ¿La sala favorita? Sense cap dubte els cavallets, el hot spot més cobejat per les parelles per immortalitzar-se en l’univers xarxes. El cert és que tot el local, amb picades d’ullet constants al món de Dalí, és un caramel sucosíssim per als caçadors de moments. A més, un detall important: té bona cuina. Hi ha un assortiment de sushi interminable i, si no et va el peix cru, també pots provar les seves excel·lents pastes, carns, taSANT VALENTÍ PER A TOTHOM ÒSCAR BROC RESERVES DE COR L’Italiano Perso: cita íntima entre pasta. Al costat, els cigrons Luis del Café de París. El xalet suís de l’hotel Palace. A la dreta, les ostres estil Louisiana de Nola. Aquesta setmana l’amor no és a l’aire, sinó als restaurants. Hi ha plans amb estovalles per a tota mena de parelles: asocials, ‘influencers’, clandestines i fins i tot mileuristes amb ànsia de mariscada. ON Juan Manuel Freire EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Divendres, 10 de febrer del 2023 Barcelona | 33 pes i platillos. Interessant també la carta de vins, el combustible necessari per perdre la vergonya i mostrar-te en tota la teva esplendor quan algú aixequi l’smartphone. Molt recomanable portar diversos carregadors a sobre; a Gala, la nit pot ser mooolt llarga. Gala Provença, 286. galarestaurante.com PARELLES CALENTS OSTRES AMB NACHO. A la cocteleria Nola rendeixen homenatge a una de les capitals del còctel: Nova Orleans. La carta de begudes està inspirada en la tradició coctelera de la ciutat de Louisiana. I també la carta de sòlids, amb un steak tartar a l’estil cajun que enamora la clientela. A Nola et sents com un actor secundari d’un capítol de Treme. És una opció meravellosa per a parelles panxacontentes que volen començar i acabar la nit al mateix local. I el millor d’aquest espai penombrós és que compta amb recursos molt vàlids per mantenir viva la flama del desig. La meva recomaMarta Knight presenta àlbum L’artista entre pop i indie rock presenta per fi a la sala Strange times forever, el seu notable primer àlbum, altament recomanat per a seguidors de Snail Mail, Soccer Mommy i Girl in Red. També actua Mariana També. Sala Vol, dissabte, 21.00 h. Últims dies de BCNegra Queden tres dies per disfrutar dels actes de BCNegra, la setmana literària més gloriosa del gènere negre, aquest any centrada en el tema de la doble vida. Gran programa de taules rodones, itineraris, projeccions i converses com la de Juan GómezJurado (foto) amb Carlos Zanón. La robòtica tornada de Shania Twain En el seu primer disc en sis anys, Queen of me, l’antiga reina del country-pop treu el country de la seva equació i es postula com a nova Meghan Trainor. Decisió dubtosa, però no tant com el filtrat digital a què han sotmès la seva veu. nació és que demanis unes ostres i, en l’apartat de còctels, et decantis pel Nacho Vidal, una copa amb nom d’actor porno que et posarà com el motor d’un Lamborghini fora de control. Compte amb la copa, perquè porta mescal, Luxardo i tabasco, entre altres ingredients, i asseguren que és tan o més afrodisíaca que les ostres de la casa. T’entraran unes ganes boges d’anar al llit, i no precisament a dormir. Nola Santa Teresa, 1B. nolabarcelona.com PARELLES MILEURISTES PALADES D’AMOR. ¿És possible menjar marisc a Barcelona sense haver d’empenyorar el quinqué d’or de la iaia? En aquests temps d’inflació, precarietat i sous del segle passat, celebrar Sant Valentí pot suposar una ruïna, però encara es poden elegir espais que conjuguen dos elements a priori antagònics: mariscades i preus raonables. A Street Fish han escoltat les teves pregàries. Aquest local de fregits urbà ofereix una de les mariscades amb millor relació qualitat-preu de Barcelona. Et posa els bitxos amb una pala a la safata i el preu de la ració per a dues persones és imbatible: 28 euros de res per una quantitat de menjar gens menyspreable. Si tens una mica més de diners, també pots provar en una altra marisqueria per a butxaques titubejants. Es diu Lluritu, té dos locals a Gràcia, i tot i que els preus són més elevats que a Street Fish, el compte no et deixarà cara d’esglai. Street Fish Nicaragua, 140. @streetfishbcn Lluritu Virtut, 11. Torrent del les Flors, 71. www.lluritu.com NIT FORA DE CASA HOTEL DE L’AMOR. Hi ha parelles que necessiten una mica més que un sopar i aposten pel sempre efectiu pla de posar-se fins en un hotel i passar la nit en algun dels seus llits. Una de les meves opcions més clares seria el Wittmore, un hotel exquisit amb només 22 habitacions que s’amaga a les profunditats del Gòtic. El Wittmore compta amb el Contraban, un dels millors restaurants d’hotel que he provat, un espai elegant i càlid que convida a quedars’hi. El xef Alain Guiard ha estructurat una carta reconfortant que satisfarà els paladars més rigorosos. Amb la pizza brioix Michelangelo, els embotits artesans, els porros rostits amb vinagreta de cendra, els colossals macarrons del cardenal amb secret i beixamel de parmesà, i els deliciosos vins locals n’hi hauria d’haver prou perquè la festa de l’amor es prolongui fins a la matinada al mateix hotel. Adults only. Hotel Wittmore/ Contraban Riudarenes, 7. wittmorehotel.com PARELLES VIATGERES NIT A SUÏSSA. ¿Vols anar amb el teu amor a una cabana perduda als Alps? No fa falta que busquis bitllet d’avió o que vagis al Decathlon a comprar-te unes botes. Només has de desplaçar-te al terrat de l’hotel Palace i introduir-te al xalet suís que tindran muntat fins al 12 de març (de dijous a diumenge). Es tracta d’una cabana de fusta d’estil alpí que sembla arrencada d’una postal i et farà cantar tirolesa a la segona copa de vi. Vet aquí una proposta perfecta per a parelles viatgeres que volen sentirse fora de la ciutat sense sortir-ne. I que estimen el formatge, sens dubte l’aliment estrella d’un menú especial en el qual destaca la sopa de ceba gratinada, les fondues i la raclette. Per acabar, una taula d’embotits suïssos i les insinuants postres del xef pastisser Miguel Costa. Si et ve de gust desempolsegar el barret tirolès que vas comprar fa 10 anys als Alps, has triat el lloc adequat. Hotel Palace / Chalet suizo Gran Via de les Corts Catalanes, 668. hotelpalacebarcelona.com AMOR SECRET FRUITA PROHIBIDA. Els bars secrets són ideals per a les parelles a qui els agrada mossegar la poma prohibida. Barcelona ha experimentat un boom. A la cocteleria Bobby’s Free, entres al bar a través d’una falsa barberia. A Monk, hauràs de creuar un colmado de barri. I a Paradiso hauràs d’esquivar un bar d’entrepans de pastrami. El que sigui per tal d’afegir un plus d’emoció a la teva vida amorosa. I, sobretot, no l’hi diguis a ningú, tot i que tothom ja ho sàpiga. n Bobby’s Free Pau Claris, 85. Monk Abaixadors, 10. Paradiso Rera Palau, 4. A Street Fish et serveixen la mariscada amb una pala: 28 euros per parella. A sota, dos còctels Margarita de xili de La Brillantina. Monk: cocteleria amagada darrere d’un súper. A l’esquerra, els cavallets del Gala. OFF Ferran Nadeu Jordi Otix EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

34 | Barcelona Divendres, 10 de febrer del 2023 | vegades somio que entro al Primark de plaça Catalunya amb un passamuntanyes i em poso a robar de tot. O millor encara, agafo el passamuntanyes a dins (així no el pago) i furto bodis de nadó amb estampat de robot i dessuadores de dinosaures. No tinc res en contra de la marca: és només nostàlgia. Perquè ja Astrud cantaven: «Nuestro bar cerró, y ahora han abierto un Starbucks y nos da tanta rabia, que parece nostalgia». Bé, en aquest cas el que hi havia en aquest gegant i regi edifici del Primark no era un bar favorit, sinó un banc. No m’agraden gaire els bancs, però sí que em fascina el que va passar en aquest el 23 de maig de 1981: el llegendari assalt al Banc Central de Barcelona, un dels episodis més eloqüents (per perillós i berlanguià, per ser la cristal·lització del deliri paranoic i improvisador) de la Transició. Ara Libros del KO ha editat un llibre fantàstic sobre l’assumpte, escrit per Mar Padilla, que beu de les millors fonts (gent de la banda, responsables polítics, amos de bars) i de la seva Canaletes (el Número 1 i ideòleg de l’operació). A mi sempre m’ha fet molta gràcia aquesta cita de L’òpera dels tres centaus, de Bertolt Brecht: «¿Què és robar un banc comparat amb fundar-lo?». Òbviament, aquesta setmana, després de llegir titulars en què s’exposa que entitats com el BBVA i el Santander han tingut els beneficis més alts de la seva història (6.402 i 9.605 milions d’euros respectivament), passava per davant del Primark, i de l’antiga seu bancària, i pensava en la frase. Això no és una ordre d’assalt. El que sí que recomano és passar de llarg per arribar a una llibreria i comprar una còpia del llibre per a aquest cap de setmana. Potser ja coneixeu la història. Un grup d’hipotètics atracadors es va colar al cèntric banc a les nou tocades d’aquell dissabte de maig. Només havien passat tres mesos des del «Todo el mundo al suelo» del Congrés, així que molt probablement les més de 250 persones que eren dins sabien de memòria què havien de fer. Nit en blanc Aquest assalt va durar un dia i mig. El meu pare, per exemple, recorda passar la nit en blanc corregint exàmens d’EGB enganxat al transistor. De portes enfora, el tema feia una pinta horrible i solemne. Els assaltants havien deixat un missatge en una cabina en què demanaven l’alliberament de Tejero i altres colpistes (si no, volarien l’edifici). S’ha de viatjar a aquella època, amb moltíssims atemptats, tant d’ETA i el GRAPO com dels grups d’ultradreta, quan el cine quinqui era el nostre blaxploitation, en plena escalada de delinqüència (el 1973 es van cometre 95 atracaments; el 1983, 2.433) i una sensació de democràcia en imminent perill, amb un Franco que semblava el mort-viu de Peret. De portes endins, però, els assaltants pretenien fugir fent un túnel en pedra dura amb una simple Black and Decker, es feien passar per guàrdies civils però portaven taló cubà o es posaven una careta de cartró amb forats, demanaven entrepans i vi. En definitiva, tot era poc seriós, però no per això menys perillós. Com deia Francisco Casavella, per moments un diria que s’havia passat d’un país dramàtic a un país idiota. Llibres com aquest expliquen molt bé aquesta paradoxa. I un encara passa per davant dels llocs on van passar fets així. Proposo rutes turístiques a Barcelona que els expliquin. M’apuntaria a totes: no portaria passamuntanyes, però sí bocates i vi. n ASSALT AL PRIMARK CENTRAL MAR PADILLA DETALLA EN EL SEU NOU LLIBRE EL LLEGENDARI ASSALT A AL BANC CENTRAL Això del Rubén comença a ser d’aquestes coses que creus que no poden passar, però després et sorprèn i passen; i tant que passen. Ara tampoc podria entrar a valorar què ha fet exactament, però és que el got està massa ple. Durant molt de temps n’ha fet una rere l’altra i ja és igual el que faci o el que no faci, compte. El tema és que el Rubén és molt pesat i no l’aguanto més. Rubén ll l L’altre dia em sentia massa feliç, així que vaig fer la ruta seriosa de Barcelona. L’experiència va ser impressionant. Primer vaig anar a El Camello, l’única llibreria especialitzada en serietat de Barcelona, on vaig escoltar un monòleg d’una persona que es queixava de la gentrificació. Després vaig anar a l’Atlàntic, un bar on la gent puja a l’escenari per parlar de la declaració de la renda. Molt recomanable. La ruta seriosa l ll Molta gent recomana donar propina per sentir-se millor, però jo, la veritat, és que no tinc la sensació que sigui res tan recomanable. Gairebé mai tinc efectiu, així que moltes vegades sento que, al pagar de més amb la targeta, la propina l’estic donant a l’amo del restaurant i no al cambrer que m’ha atès, així que genero un ingrés extra a una persona que possiblement no se’l mereix. Donar propina l ll Després d’insistir durant setmanes, finalment vaig acceptar anar amb el meu cosí Ramón a menjar, segons ell, la millor pizza del món. Les expectatives eren molt altes: ell deia que mai en tastaria cap de tan bona com aquella, que era la pizza més bona de la història, però al fer la primera mossegada, de seguida vaig entendre que el meu cosí no té ni idea de pizzes. He menjat pizzes congelades més bones. Decebedor. La millor pizza del món ll l lll EL SEMÀFOR El Mundo Today L’ACTUALITAT DEL DEMÀ DE BARCELONA CONDE DEL ASALTO | PER MIQUI OTERO GRATUÏT GRATUÏT Portes obertes en miradors emblemàtics No és només la Mercè: a Barcelona, Eulàlia omple d’activitats la ciutat amb les mateixes ganes, tot i que el fred ho posi difícil. Entre tots els plans, destaquen les portes obertes en alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat, com la terrassa de l’Ajuntament, el Palau Güell i el parc Güell. Descobreix la futura estrella del pop català És un dels noms de moda entre el moderneig català: Ju - lieta. Aquesta joveníssima cantant ja ha aparegut als cartells dels clubs i festivals més prestigiosos i aquest dissabte, al Moll de la Fusta, tindràs una nova oportunitat per conèixer-la: al Lali Jove, la jornada jove de les festes de Santa Eulàlia. Festival Emergents a l’Auditori Fins diumenge, dia 12, més de 200 artistes tocaran a l’Au ditori (Lepant, 150) en la nova edició del Festival Emergents. Dissabte hi ha programada una marató de cambra: gairebé 10 hores de música en directe amb diverses desenes de joves talents, diversos estils i, sobretot, entrades gratuïtes. ‘Escape room’ contra la violència masclista Hi ha un laberint instal·lat a Arts Santa Monica (Rambla, 7), l’exposició Macho Man, que neix per sensibilitzar sobre la violència masclista. Es tracta d’un recorregut de 60 minuts per 11 sales per les quals podràs recórrer i explorar a través dels sentits. Una espècie d’escape room amb consciència social. EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Divendres, 10 de febrer del 2023 Publicitat | 35 CULTURA POPULAR LA FESTA DE SANTA EULÀLIA Del 10 al 12 de febrer, BCN celebra la Festa Major d’hivern amb múltiples actes AMB UNA INTENSA programació festiva, cultural i tradicional torna un any més la Festa Major d’hivern de Barcelona, amb la celebració de Santa Eulàlia, copatrona de la ciutat. Del divendres 10 al diumenge 12 de febrer, balls de gegants, cercaviles, concerts i focs artifi cials ompliran de vida i de color els carrers freds de la ciutat. La festa arrencarà, com ja és tradició, amb el Pregó dels Infants a la plaça Sant Jaume (divendres 10, a les 10 h) i seguirà a la tarda amb els Protocols de l’Àliga, una cercavila amb imaginari popular i gegants que recorrerà diversos carrers del Gòtic i del Born (20 h). El dissabte arriba el moment de les sardanes, bastoners i tabalers, i del correfoc (infantil 18.30 h, plaça Sant Miquel; adult 20 h, plaça Reial); i el diumenge, se celebrarà la Diada Castellera a Sant Jaume (11 h). El cant coral també tindrà protagonisme amb el concert dels Cors d’en Clavé (divendres 10, a les 20.30 h, pl. Sant Jaume) i amb l’actuació del Cor Kudyapi i Actea Cor Femení (dissabte 11, a les 19 h, av. Catedral). Tota la programació és a www. barcelona.cat/santaeulalia. ON BARCELONA PER A L’AJUNTAMENT DE BARCELONA www.barcelona.cat TEXT Núria Bonet DISFRESSES, BON HUMOR i carrers de festa. Torna el Carnaval a Barcelona! Del 16 al 22 de febrer, l’Arribo, la celebració del Dijous Gras, les rues als barris i els Enterraments de la Sardina centraran aquesta festivitat tan arrelada amb més de 150 activitats programades als districtes (www.barcelona. cat/carnaval). INICI DE FESTA El dijous 16 se celebra el Dijous Gras, amb la recepció de la Reina Belluga i del seu seguici compost per set ambaixadores. Serà a les portes del Palau de la Virreina, a la Rambla, a partir de les 18.30 h, amb un espectacle dirigit per Sergi Ots, que comptarà amb pirotècnia, efectes especials i la participació dels Gegants vells de la Casa de la Caritat o del Carnestoltes, Rodanxó i Rodanxona, que des de 1860 donen per iniciat el Carnaval amb el seu ball. Hi haurà també un DJ i es pintaran murals en directe. El punt àlgid de la festa arribarà amb la Taronjada, un acte documentat des del 1333, quan es va prohibir llançar taronges. Ara s’ha substituït per confetti taronja i un castell de focs artifi cials com a colofó. DIJOUS GRAS La gastronomia també és un punt fort del Carnaval i es resumeix amb la dita popular: “Dijous Gras, botifarra menjaràs!”. Mercats i centres cívics acullen tastos, concursos de truites i botifarra d’ou, degustació de coques de llardons. A Sants-Montjuïc celebren el X Entruita’t al Mercat de la Marina (divendres 10, 17.30 h). Ja el Dijous Gras (dijous 16) a Sant Andreu celebraran un concurs de truites al Casal de Gent Gran Bon Pastor (10 h), a Nou Barris serà al Centre Cívic Zona Nord (11 h), a Can Peguera (17.30 h) i al Casal de Barri Verdum (18.30 h). A Gràcia, hi haurà ball de Carnaval a la Sedeta amb música en viu, degustació de coques i concurs de disfresses el dijous 16 (17 h), però també se celebrarà a Can Musons (16 h) amb l’arribada de l’Arribo i música en directe. També a Sant Martí hi haurà concurs de truites al Casal de Els barris s’omplen de rues, disfresses, concursos de truites i espectacles ¡ARRIBA EL CARNAVAL! T R A D I C I Ó Gent Gran Quatre Cantons (dijous 16, 17 h) i al Casal de Barri Vila Olímpica - Can Gili Nou (dijous 16, 18.30 h), a més a més del ball de Carnaval amb disfresses i berenar al Casal de Gent Gran Parc del Clot (dijous 16, 16.30 h). A Sarrià-Sant Gervasi, l’arribada del Rei Carnestoltes se celebrarà a Can Fàbregas (divendres 17, 18 h) i en acabar els tamborets de Sarrià arribaran fi ns a la Casa Orlandai (18.30 h), on hi haurà concurs de truites i degustació de botifarra d’ou. A les Corts celebraran l’Arriba de la Reina Carnestoltes a la plaça Comas amb tallers infantils i un espectacle (divendres 17, 16.30 h). RUES ALS BARRIS Vestir-se de festa, disfressar-se i sortir al carrer és un dels rituals per excel·lència del Carnaval. I a Horta-Guinardó se celebra dijous 16 al Casal de Barri Can Travi, en una festa especialment dedicada a nens i nenes de fi ns a 3 anys. Al Centre Cívic Matas i Ramis convoquen La rueta que ho peta! (divendres 17, 17 h) amb animació i cercavila a ritme de swing. La Rua de Carnestoltes del Guinardó serà el dissabte 18 a partir de les 11 h, amb origen a la plaça Salvador Riera; i a la Teixonera serà també dissabte a les 11 h al CC Teixonera. A Sant Martí ens ajuden a preparar-nos per a la festa amb un curs de maquillatge de caracterització (dissabte 11, a les 11 h) al Centre d’Imatgeria Festiva del Poblenou i amb un taller de màscares creatives al CC Parc Sandaru (dissabte 11, a les 11.30 h), a més d’un taller de disfresses de paper de FredunShapur al CC Can Felipa (dilluns 13, 17.30 h). A L’Eixample se celebraran diverses rues: el divendres 17 al Mercat de la Concepció i el dissabte 18 la de Germanetes, la del Casal Infantil Cotxeres Borrell i la de Fort Pienc. A Ciutat Vella, el Carnavalassu infantil del Casc Antic i del Gòtic seran el 17 de febrer. ENTERRAMENT DE LA SARDINA I, com tot a la vida, la festa també té un fi nal. Dimecres de Cendra (22 de febrer), tal com mana la tradició, se celebra l’Enterrament de la Sardina. AGENDA DE BARCELONA EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

36 | Barcelona Divendres, 10 de febrer del 2023 | El Carnaval del 2023 estarà marcat per Dimecres. I no, no perquè Dimecres de Cendra sigui el dia que indica el final de les celebracions (que aniran del 16 al 22), sinó perquè la filla del matrimoni Addams s’ha proclamat com l’estrella de l’any arran del seu èxit a Netflix. Així ho asseguren les principals botigues de disfresses de Barcelona, algunes de les quals ja han fet sold out de la disfressa. «Des de Halloween que, quan ens arriben, s’esgoten», explica Carlos Fernández, propietari de Welcome Fiestas (València, 508), sobre el boom de la disfressa de Dimecres. El mateix passa a Carnavalife, local de disfresses de les Galeries Maldà (Portaferrissa, 22), que, tot i que es van proveint existències, els vestits volen amb la mateixa rapidesa que els punyals als plens de l’ajuntament. Truc tiktoker per fer la teva disfressa de Dimecres sense passar per botigues de disfresses o Amazon: ves a botigues gothic lolita, aquest gènere de roba d’origen japonès que imita les nines de porcellana victorianes amb vestits amb motius foscos i gòtics que tantíssim enganxen la petita dels Addams o fins i tot la nova icona pop del cine de terror, la nina assassina M3GAN, que també està guanyant notorietat entre les disfresses centennial. A Soul Barcelona (Tallers, 15) es pot trobar roba estil lolita, a més de pin-up i vintage. Una altra estrella dels Carnavals del 2023, apunta Fernández, és una disfressa que aquest Halloween va col·leccionar més polèmiques que les gales del Benidorm Fest. Extret d’una altra bomba de Netflix, el look de l’assassí en sèrie Jeffrey Dahmer també està a l’alça. «Per Halloween hi va haver molta gent que no es va disfressar d’aquest personatge perquè és un assassí real», recorda el propietari de Welcome Fiestas en referència al debat que va sorgir entorn de la sèrie, acusada de glorificar la figura de Dahmer. Ara sembla que el discurs social s’ha diluït i que la perruca, les ulleres i la granota s’estan alçant com a best-seller. Una comunitat fan que es pren el Carnaval amb un fervor religiós com el natzarè són els potterheads, el nom que reben els apassionats del món màgic creat per J.K. Rowling. «Les túniques, varetes i altres accessoris són un producte estrella sempre per Carnaval. Els uniformes més sol·licitats sempre solen ser de la casa Slytherin i de la Gryffindor, les dues protagonistes», comenta Ismael Álvarez, de Reino de Juguetes, que té la botiga Carreró Maldagó a les Maldà (Portaferrissa, 22), dedicada a la màgia de Harry Potter. Ara, a més, amb l’estrena del videojoc Hogwarts Legacy, un dels més esperats de l’any, no és estrany que aquestes disfresses tornin a viure un repunt. Superherois i animals Però si hi ha una cosa que té molt èxit, coincideixen la majoria de les botigues de disfresses, són els grupals. Per exemple, pel que fa a parelles, a Welcome Fiestas arriben les peticions de superherois: Super Man i Wonder Woman, Spiderman i Spiderwoman, Batman i Catwoman, etcètera. «També es venen molt els de Mario i Luigi», explica Alejandro, encarregat de Carnavalife, que assenyala les disfresses dels germans de la saga de Nintendo, que aquest any arribarà al cine després de dècades als videojocs. I els més atemporals que sempre arrasen i que tothom demana són vestits d’una sola peça d’animals i de fruites. «Agraden molt les disfresses fàcils, que fins i tot es poden utilitzar com a pijama», explica Fernández. Vaja, que poses les cames, els braços, tanques la cremallera i a punt, disfressat. Fins i tot Froilà podria fer-ho. Després de diversos anys posicionant-se com a best-seller, aquestes disfresses arrasen en desenes de botigues, com Menkes (Gran Via de les Corts Catalanes, 579), Atucom (Roger de Llúria, 27) i Party Fiesta. ¿Vols la versió encara més friki d’aquestes disfresses? Prova el T-Rex inflable. Això sí, assegura’t d’anar posant-li aire o acabaràs la nit com l’os polar gadità amb torticoli. n DISFRESSES ‘BEST-SELLERS’ Aquest Carnaval serà més gòtic que l’armari de les filles de Zapatero. El vestit de Dimecres Addams ja ha aconseguit el ‘sold out’ en diverses botigues. Descobreix on trobar els millors ‘looks’. ABEL COBOS ELS ‘HITS’ CARNAVALERS La disfressa que més vola, la de Dimecres Addams, a Carnavalife. A la dreta, el ‘look’ de l’assassí en sèrie Jeffrey Dahmer, a Welcome Fiestas. Zowy Voeten L’ASSASSÍ DE NETFLIX JEFFREY DAHMER I HARRY POTTER, ENTRE ELS MÉS BUSCATS NO T’HO PERDIS Aquest dimarts és el dia més bonic de l’any per a desenes de parelles: 14 de febrer, el dia dels enamorats, Sant Valentí. Per a molts d’altres, és el dia de tancar-se a casa, obrir una ampolla de vi, silenciar tots els amics que pugin fotos de flors en els seus stories i posar-se el diari de Bridget Jones a tot volum. ¿El teu propòsit del 2023 va ser arribar a aquesta data amb parella? Encara hi ets a temps: la teva mitja taronja pot estar a un speeddating de distància. Els més famosos i multitudinaris de Barcelona són els de BeDazzling (bedazzling.es). Cada divendres i dissabte, a l’Hotel Índigo (Gran Via, 629), desenes de persones es coneixen a la velocitat de la llum en cites breus en què o sorgeix l’espurna de l’amor immediatament, o faràs un swipe left igual de ràpid que a Tinder. «En tan sols una hora i mitja, coneixes una mitjana de 12 persones en cites ràpides de 7 minuts», explica el Jordi, responsable de BeDazzling. I parlant de cites ràpides, el dia de Sant Solterí, el 13 de febrer, tornen les més veloces d’Espanya: les d’Ouigo, un speed dating a 300 km/h als seus trens d’alta velocitat. De Barcelona a Madrid, un trajecte amb l’oportunitat de conèixer l’amor de la teva vida. I, després, desenes d’activitats per a solters a les ciutats de destí: Barcelona, Madrid, València i Saragossa. ¿Que acabes el dia amb parella? Passa pel Hard Rock Cafè (plaça Catalunya, 21). Elvis i Marilyn hi seran oficiant casaments de Sant Valentí al més pur estil Las Vegas. A.C. Plans per a solters per Sant Valentí EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Divendres, 10 de febrer del 2023 Publicitat | 37 Entendre-hi + Aconsegueix amb El Periódico aquestes Resistència a l’aigua IPX5 ulleres de sol amb àudio No et preocupis per la suor o la pluja No es fi quen a l’orella, no bloquegen el soroll exterior i són més segures a l’hora de caminar pel carrer o anar en bicicleta Amb doble micròfon i fi ns a 6,5 hores d’autonomia Protecció UV 400 Et permet respondre trucades o controlar la música Sensor tàctil fi ns i tot amb guants 78€ Les ulleres de sol Smart Phoenix es poden adquirir fins al 28 de febrer de 2023. Telèfon d’atenció i consultes: 93 655 95 55 (de dilluns a divendres de 900 a 1400 h) o a l’adreça electrònica: [email protected] El producte s’enviarà a casa en un termini de 48/72 h hàbils. Pagament amb targeta bancària o contra reemborsament. Promoció vàlida només a Catalunya, gestionada per FAITEM PLUS PROMOCIONES, SL i publicitada a través d’EL PERIÓDICO. Limitada a 250 unitats. Producte només disponible a través de la web: https://promos.promoplusonline.com/elperiodico-ksix-gafas/ per només al millor preu VENDA A LA WEB HO REBRÀS A CASA SENSE COST ADDICIONAL Tubular de coll DE REGAL valorada en 12€ Comprar ara Aconsegueix amb El Periódico aquestes ulleres de sol amb àudio EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

38 | Barcelona Divendres, 10 de febrer del 2023 | La cuina del Si No Fos, a Girona, està ficada al restaurant o el restaurant, llarg i estret, és dins la cuina. La porta és tan discreta que hi passo per davant diverses vegades sense adonar-me’n, no perquè vulguin emparar-se amb una caduca clandestinitat, sinó per vetllar per la privacitat de la festa. A l’entrar-hi, veig que està ple i hi ha alegria i sarau i, per un instant, només per un instant, em recorda el ja desaparegut Agapé Substance de David Toutain, a París, que va ser el camarot dels Marx sense ous durs. Assegut a la taula d’acer polit –alta i comunal–, soc un espia, un faroner, un àrbitre de tennis: observo Marc Ramos i els cuiners amb i sense la gorra beisbolera i la boca de foc del forn Mi Brasa, que obren i tanquen, boca de la veritat que parla amb flames i que rep la mitjana (que no tasto), l’ostra (llengua xiulant que sí que devoro), el llagostí de Sant Carles (la carn ferma i grassa, esplendor en la seva gairebé cruesa) i la gamba de Blanes (perfecta). Aquest crustaci vermell, i d’aquest lloc, de Blanes, em permet citar Harry Wieding, avui, a Cal Mut, mestre del Marc juntament amb Rafa Peña, a qui li firma el mol·lusc (ostra Gresca), així com els pedrers del final, que apareix al començament d’aquesta història, i que és un gust i que anuncien amb puré de patates i mostassa i que demano amb patates fregides per caprici i perquè m’entusiasma que un xef modern, amb gorra i amb tatuatges i amb dilatacions al lòbul i amb Red Hot Chili Peppers al fil musical ofereixi majestuoses safates patatars. «Volem complaure la gent», diu el Marc, i per això les mitjanes i la botifarra i el pop, però també els colomins de Bresse i els bategants cors d’enciam cuinats en caldo de peix, amb beurre blanc, fonoll, gambes i el salseig dels caps. La història del Si No Fos és també la història de les seves limi - tacions: la brasa, les fregidores i les plaques d’inducció. El gas ni hi és ni se l’espera: això va ser una botiga i instal·lar-lo era impossible. S’apanyen amb el que tenen: «Pel que pugui passar, tots han de saber fer de tot». Sento una vegada i una altra: «Vinc, vinc», l’advertència dels cuiners que passen amb alguna cosa calenta. El forn de carbó d’alzina com a centre d’aquest món, amb incessant activitat, rep ara la broqueta d’api-rave, assaonada d’espècies i emplatada amb crême fraîche i una gota de sriracha. Vermell infern, queda amagat per la cobertura d’herbes, que, per a mi, hi sobra. Pa de pita casolà, i també enfornat, com a companyia del peculiar dóner. Al Marc li agraden les vísceres (¡i a mi!) i pateix per la dificultat en l’acceptació, així que acaba de substituir els cervells de bens de la carta per una versió que, creu, serà més ben rebuda, amb la coartada (¿seductora?) del nom exòtic: és un ssam coreà, una fulleta d’enciam, els cervells arrebossats, la maionesa picant, el cacauet i la ceba adobada. Cuina intel·ligent per menjar amb una mà. Un client d’una certa edat el va posar al seu lloc, i riu al recordarho: «¡Això és una croqueta de cervells!». Ssam o croqueta, molt bona. Atès per Andrés Gou i David Peralta, aquest proposa un vi del celler Vinyas d’Empremta, Biot, amb varietats recuperades: salvatge, donem-li temps. Veïns de Casa Cacao, recorren a la seva xocolata (que surt de les mans de Jordi Roca i Damian Allsop) per a un esponjós pastís. ¡Atenció a la torrada! De primera, farcida de llet i de gust. La gamba és de Blanes, el Marc és de Blanes (1990), el propietari del restaurant és de Blanes i a Blanes, al port, el banc del Si No Fos, receptor de culs filòsofs, d’aquells ociosos que es lamentaven culpant els altres o les circumstàncies. No és el cas: la del Marc és una cuina sense excuses. n Si No Fos Plaça de Catalunya, 25. Girona Tel.: 972.009.333 Preu mitjà (sense vi): 40-50 € EL MODERN I LA CROQUETA DE CERVELLS Marc Ramos i els cuiners que treballen amb ell es cremen les celles al forn de brases, centre d’aquest restaurant d’alta cuina petita. SI NO FOS El ‘ssam’ de cervells de be. Jordi Cotrina VERMELL INFERN: BROQUETA D’API-RAVE AMB ESPÈCIES, ‘CRÊME FRAÎCHE’ I ‘SRIRACHA’ Marc Ramos, davant del forn de brases a la petita cuina del Si No Fos, a Girona. Jordi Cotrina PAU ARENÓS EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Divendres, 10 de febrer del 2023 Barcelona | 39 La pandèmia va deixar una dolorosa i àmplia reguera de víctimes gastronòmiques. Per sort, algunes han renascut després del tsunami que va arrossegar el coronavirus. Don Giovanni és un exemple d’au fènix a Barcelona: el restaurant d’Andrea Tumbarello, que havia obert a l’Hotel NH Constança abans que el món s’aturés, ha tornat al barri de les Corts. Però no al mateix establiment (allà s’ha instal·lat Goxo, de Dabiz Muñoz), sinó al costat del Camp Nou: a l’Hotel NH Stadium (Travessera de les Corts, 150). Una tornada amb què els amants de la cuina italiana faran l’onada. Sobretot si els flipa la tòfona negra o blanca, perquè el carismàtic i devastador Tumbarello, amb dos sols Repsol pel Don Giovanni de Madrid, és conegut com el rei de la tòfona o Trufarello i exerceix com a tal sempre que pot introduint-la en les seves creacions. El normal en algú amb una línia pròpia de productes basada en aquesta joia (sal, mel, mantega, caviar, bombons...). Però, més enllà del preuat fong, aquí proposen un viatge per tot Itàlia a través de gairebé 70 plats sense excessives complicacions però amb bon producte que es poden compartir, com una trattoria. Així, potser pots apostar (i guanyar) per l’ou millesime (rovell d’ou de corral, caviar de tòfona, làmines de tòfona i crema de boletus) i la panna cota amb mel de tòfona blanca que per altres creacions sense el fong, com el carpaccio de gamba vermella amb cansalada o els escalopa de vedella al limoncello. Tampoc hi falten embotits, formatges i vins italians i una variada oferta de pastes i pizzes. Motius per disfrutar d’una dolce vita com la que il·lustren les fotos que adornen les parets del restaurant. Però trufada. n Explica a un alienígena que us ajunteu 20 persones per menjar cebes a la brasa amb un pitet. Que emboliqueu el vegetal amb paper de diari, l’esbudelleu i l’endrapeu amb el clatell apuntant al firmament. Seria difícil convèncer un visitant de l’espai exterior que som assenyats; això sí, estic convençut que als 10 minuts l’alien ja tindria el pitet posat i tota la cara banyada en salsa romesco. Tinc la teoria que els catalans tenim una barreja de sang i de calçots a les venes. Només així es pot explicar que cada any, per les mateixes dates, ens entreguem en cos i ànima al mateix ritual. La calçotada és molt més que un costum, el concepte de tradició li queda petit. És una idea inabastable que està directament adossada al nostre àcid desoxiribonucleic. Seria un error intentar entendre-la. Cal sentir-la. Tacar-se. Xarrupar amb estrèpit. Baixar-ho tot amb vi. Tornar a casa desfondat. El quadro és meravellós. El teu cunyat borratxo amb el pitet plantat. El teu cosí vessant el vi amb gasosa per tot arreu menys on toca: el porró. El teu nòvio amagat darrere d’un Everest de trossos de carn recremats. La iaia aixecant a pes dos cubells plens de crema catalana. El teu germà intoxicat pel fum de la brasa. Dits enganxosos i amarats de salsa, tinta i restes negroses de calçot. Rajos de ratafia directes a la cara. Alguns valents se la juguen obrint-se la camisa i deixant la panxa al descobert. ¿Algú té una tovalloleta per netejar-me les esquitxades de romesco de les ulleres? Acte de rebel·lió En aquests temps de postureig, cuina molecular i brunch vegà, aquest ritual pagà és un acte de rebel·lió a tots els nivells. Diuen que per tacar-se cal baixar al fang. Doncs jo dic que per ser feliç, almenys una vegada a la vida, cal baixar a la calçotada. n UNA ‘DOLCE VITA’ TRUFADA Don Giovanni, el restaurant del devastador i carismàtic rei de la tòfona, Andrea Tumbarello, torna a Barcelona amb una carta de gairebé 70 plats que recorren la geografia italiana. ATENCIÓ, CUINA Un ‘taco’ que ret homenatge a Martín Berasategui Martín Berasategui, el xef amb més estrelles Michelin d’Espanya (12), ha sigut homenatjat per l’amo de la taqueria Xuba, Antonio Saéz, que va ser el seu pupil i va estar al capdavant de l’exitós Lasarte (dirigit pel basc), amb un taco molt especial. Es vendrà fins al 4 de març i adapta una recepta històrica del cuiner amb més garrot del món: orella, pera, gingebre, emulsió de coriandre i tòfona negra. Xuba Mallorca, 194. 8,60 € Un menú inspirat en els opulents sopars de Dalí Moments ha estrenat el menú degustació Les dîners de Gala, inspirat en el receptari homònim escrit i il·lustrat per Salvador Dalí, que també va ser un gurmet que organitzava sopars opulents a casa seva i que va recollir les seves imaginatives receptes en un llibre. En el 50è aniversari d’aquella obra, Carme Ruscalleda i el seu fill, Raül Balam, reinterpreten els seus plats, que es poden acompanyar amb tres tipus de maridatge. Moments Passeig de Gràcia, 38-40. 215 € ADDICTES A LA CALÇOTADA AGAFA PA I SUCA ELS CATALANS TENIM UNA BARREJA DE SANG I CALÇOTS A LES VENES ‘TRUFARELLO’ TORNA A LA CÀRREGA Òscar Broc Una miqueta de tòfona per a l’ou ‘millesime’ del restaurant Don Giovanni. FERRAN IMEDIO Més informació a Cata Mayor, la web gastronòmica d’EL PERIÓDICO. EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

40 40| Cultura Cultura Divendres, 10 de febrer del 2023 | ELS PREMIS DE L’ACADÈMIA A l’antesala dels premis Goya, EL PERIÓDICO ha reunit diversos nominats en l’edició d’aquest any per mantenir un diàleg sobre la bona collita del cine espanyol i el català del 2022, les perspectives de futur i el relleu generacional. Hem conversat amb Carla Simón, directora d’Alcarràs (nominada en 11 categories, entre elles pel·lícula i direcció); el dramaturg i guionista Guillem Clua (guió adaptat per Los renglones torcidos de Dios); Mikel Gurrea, director de Suro (pel·lícula candidata a la millor direcció novella i actriu protagonista), i Pilar Palomero, que també competeix en les categories de pel·líEn vigílies dels Goya, EL PERIÓDICO parla amb diversos nominats –Carla Simón, Guillem Clua, Mikel Gurrea, Pilar Palomero i, via telefònica, Elena López Riera i Valèria Sorolla– sobre l’extraordinari balanç del cine fet a casa el 2022. QUIM CASAS Barcelona GUILLEM CLUA Ha escrit obres de teatre, musicals i guions per a cine i televisió. Avui s’estrena La niña de la comunión, la seva immersió com a guionista en el cine de terror. Va escriure per a sèries mítiques de TV-3 com El cor de la ciutat i La Riera. CARLA SIMÓN Com Gurrea, es va formar a l’escola de cine de Londres. Ha realitzat diversos curts i dos llargs, Estiu 1993 i Alcarràs. El segon va guanyar l’Os d’Or a Berlín i tots dos van ser seleccionats per Espanya per als Oscars. Relleu generacional en el cine espanyol MIKEL GURREA Nascut a Sant Sebastià, va estudiar Comunicació Audiovisual a Barcelona i un màster de Direcció a la London Film School. Després de realitzar alguns curts i documentals i un treball de dramatúrgia per a dansa, va debutar en el llarg amb Suro. EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Divendres, 10 de febrer del 2023 Cultura | 41 Més treball, però menys artesanal i més efímer No podem parlar de la si - tuació d’una indústria audiovisual el 2023 sense tenir en compte les plataformes. «Com en tot, hi ha coses positives i altres de negatives», contesta Guillem Clua, encara recent l’èxit de la sèrie Smiley, de la qual és creador i guionista. «La principal és que està generant molt treball, la indústria està al màxim, es desenvolupen molts continguts, però alhora tot aquest contingut que es genera no està pensat perquè es mantingui en el temps. L’objectiu són els números, posar coses al mercat constantment», remarca. De moment, Carla Simón ha dit que no: «Crec en una manera molt artesanal del procés». Per contra, Elena López Riera reivindica la televisió des de tots els angles: «M’encanta, em sento en deute amb la televisió. Al meu poble no hi havia cine i a casa no teníem vídeo ni internet, així que veia les pel·lícules a la televisió. Però també m’agraden els reality. M’agradaria provar el mitjà, per exemple, fer Supervivientes». A Pilar Palomero li sembla bon camí «sempre que es respectin la llibertat creativa i aquests processos artesanals, m’agradaria pensar que es pot treballar d’aquesta manera en una plataforma». Per a Valèria Sorolla, que ja coneix el mitjà, «el paper de la televisió ha canviat molt en aquests anys; es creen expectatives que no acaben de funcionar, i al revés». «El meu somni era fer cine, però la televisió em va servir molt», recalca l’actriu, que va intervenir a la sèrie Moebius de TV-3 i ha protagonitzat Mòpies per a TV-3 i IB3. n Q. C. Barcelona PLATAFORMES tensa de molts anys. En una entrevista a Le Monde em van preguntar si em sentia part d’aquest nou cine. A mi em fa il·lusió perquè és gent que admiro, de qui em sento pròxima, ens intercanviem guions, Carlos Vermut és mentor del meu pròxim projecte». «Els laboratoris que han sorgit els últims anys –prossegueix Romero– ens han permès conèixer molta gent, també internacionalment. I tenir-hi més accés, perquè quan jo vaig començar a estudiar no existien programes de gestió de projectes com La Incubadora. No coneixia cap altre mitjà d’entrar a la indústria que fer un curt i guanyar un premi en un festival». Des de la perspectiva de la interpretació, Sorolla destaca la projecció internacional de moltes d’aquestes pel·lícules. «Ha coincidit amb la meva entrada en l’audiovisual. Noto molta efervescència i la sensació de no parar de veure propostes potents i diferents. M’agrada ser optimista, però aixecar pel·lícules no depèn només de la capacitat artística. En el meu cas, intento ser a prop de persones creatives, tot depèn que t’arribi una bona idea», explica. Nous temes i mirades Som en un moment crucial en què emergeixen nous temes i mirades, i hi ha una notòria onada de directores que imposen altres maneres de narrar i de sentir. «La legislació és important en aquest sentit, jo estic molt a favor de la discriminació positiva, almenys durant un temps, després s’haurà d’acabar», esgrimeix Simón. D’a - questa manera sorgeixen pel·lícules en les quals es plantegen temes oblidats, o directament silenciats. La directora d’Estiu 1993 recorda que hi continua havent pocs diners per fer cine, i que aquesta nova generació està acostumada a fer pel·lícules de manera precària i fent moltes renúncies. Simón: «Em pregunto per què tenim tants temes en comú les directores, i la resposta no és que ara hi hagi més dones dirigint, sinó que hi ha certs temes que no es tocaven, la maternitat, la família, l’adolescència. Nosaltres només farem pel·lícules de ciència-ficció i de l’Oest quan hàgim superat la reparació històrica en l’àmbit temàtic». ¿S’està imposant el tema del qual parlen les pel·lícules i les sèries (sigui maltractaments, racisme, identitat sexual, desnonaments), sobre la forma, el llenguatge? «Si, és molt evident, i no hauria de ser així, i em preocupa», respon Simón. Segons Gurrea, «tots i totes hem de treballar perquè els canvis no siguin simples modes, es quedin i generin aquesta riquesa, però si es fan les pel·lícules en funció d’un tema d’actualitat, segurament ens estarem equivocant si el que volem és generar un teixit sostenible». L’actualitat és també un terme discutible. «Tu pot pensar que ara alguna cosa és actual –afegeix el director–, però amb els tres o més anys que poden passar fins que aixequis una pel·lícula, potser aquest tema ja ha passat. El tema és molt interessant, però hem de ser exigents els creadors, els festivals, la premsa, des d’on es tracten les coses». Per a Clua, «la responsabilitat màxima és dels productors. Es proposen temes perquè ara estan de moda, o funcionen als festivals, i tant els en fa el contingut, volen que sigui una pel·lícula de desnonaments, un drama social, i a partir d’aquí fer l’Excel i si tinc tantes dones tinc tants punts, i no importa el resultat artístic». El relleu generacional sembla un fet –«és inevitable», confirma Sorolla–, així com la sensació de comunitat. Simón i López Riera van coincidir a Ci né fonda - tion de Cannes, Simón i Gurrea van estudiar cine a Londres, comparteixen tècnics, es truquen quan tenen dubtes en el rodatge... Dels cinc nominats a la millor direcció, Alberto Rodríguez (Mo - delo 77) n’és el que porta més temps. Palomero recorda que Rodríguez «deia que estava acostumat a ser el més jove en els Goya i ara n’és el sènior». n generacional, gent més jove buscant noves maneres i temàtiques per tractar». L’embut l’ha proporcionat una situació anòmala i inesperada, però a banda d’això, «és una situació bona que és aquí per quedar-se», recalca la directora d’Alcarràs. Agricultura «extensiva» De fet, el 2023 també comença amb força quant als festivals més prestigiosos, ja que 20.000 espe cies de abejas, d’Estibaliz Urresola, competirà a Berlín. «Tinc la impressió que hi ha experiències que s’han anat cuinant al llarg dels últims anys i de les quals ara veiem els fruits», afegeix Gurrea. «És una cosa que té a veure amb viatjar, els laboratoris on es desenvolupen projectes, les escoles de cine, la connexió que s’estableix entre els cineastes. D’alguna manera, la comunitat s’ha expandit i hi ha més diversitat. Perquè hi hagi una cinematografia sana és necessària aquesta convivència de molts models diferents», comenta el director de Suro. «Jo tampoc tinc la sensació que això sigui excepcional, una anècdota», afirma Clua. «Hem sembrat en moltes direccions, gèneres, formats. L’agricultura extensiva –¡estem molt rurals!– s’ha de cuidar extensivament. Si només regues en un de sol dels camps, mal assumpte. Diversificar, donar veu a qui no la tenia, potenciar el cine de dones, però si no hi ha extensió ens condemnarem a fer sempre pel·lícules de baix pressupost». I afegeix Clua que «d’altra banda és un relat meravellós, una pel·lícula que comença molt petita, arriba a un festival determinat i arrasa. Molts productors pensen que aquesta és la fórmula, la gallina dels ous d’or». «Però hem de fer de tot, des del blockbuster fins al cine més experimental», remarca. Una cosa tan simple, però tan complicada d’aconseguir avui dia, com és tenir un teixit industrial sòlid. «Que hi hagi mitjans per poder córrer riscos», suggereix Gurrea. «Quan fas una pel·lícula comences de zero, però si les coses van bé t’atreveixes una mica més, assumeixes més riscos, i d’aquesta manera tindrem una cinematografia més rica, diverses, plena i potent». Exposició internacional «Coincidim en el fet que ha sigut un bon any, amb una exposició internacional com feia temps que no es veia», assegura López Riera. «A França, per exemple, els comença a sonar això d’un nou cine espanyol, però hi arriba després d’una feina inJordi Cotrina cula i direcció per La maternal. Telefònicament s’hi ha afegit Elena López Riera (direcció novella per El agua), que és a París promocionant el seu film, i Va - lèria Sorolla (actriu revelació per La consagración de la primavera), que està representant una obra de teatre a Madrid. Participació i premis importants en festivals internacionals, resposta comercial bona o acceptable, crítiques excel·lents... La collita del 2022 és una de les millors en dècades. «És realment excepcional, però també té molt a veure amb la pandèmia», apunta Simón. «La meva pel·lícula i la de l’Elena [López Riera] s’haurien d’haver fet abans. S’ha produït una mena d’embut de títols, però també hi ha un relleu PILAR PALOMERO Saragossana establerta a Barcelona, va guanyar els Goya al millor film, direcció novella, guió i fotografia –també la Biznaga de Plata a Màlaga– amb el seu debut, Las niñas. Intentarà repetir amb el seu segon llarg, La maternal. «La collita és excepcional, però la pandèmia hi té molt a veure», segons Simón «Ara veiem els fruits de treballs cuinats al llarg d’anys», assegura Gurrea «Hem de fer de tot, des de cine experimental fins a ‘blockbusters’», remarca Clua EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

42 | Cultura Divendres, 10 de febrer del 2023 | ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA D es que el 2006 va protagonitzar l’adaptació del formidable còmic de Frank Miller 300, Gerard Butler s’ha convertit en un peculiar heroi d’acció que no té gaire a veure amb Jason Statham, Van Damme i altres icones del cine adrenalínic. De la mà de Guy Ritchie (RocknRolla) o en la franquícia en la qual ha encarnat un guardaespatlles presidencial (Objectiu: La Casa Blanca, Objectiu: Londres i Objectiu: Washington DC), Butler intenta ser una mica més pròxim. La violència el reclama i ell ho ha d’assumir. És el cas d’El piloto. En principi és un pilot de vols comercials. Però una nit de Cap d’Any tempestuosa –al cel– i un aterratge forçós en una illa filipina dominada per milícies separatistes el converteixen en un individu que dispara encertadament i que lluita cos a cos com el més expert dels mercenaris. Jean-François Richet posa una mica de salsa al conjunt. Alternant el cine francès i el nord-americà, ha realitzat films consistents en els quals la seva imaginació eleva les insuficiències argumentals. A més, en l’aliança entre el pilot blanc i un assassí de raça negra que viatja emmanillat a l’avió, hi ha ecos del seu bon remake d’Assalt a la comissaria del districte 13 de John Carpenter. Angulós i tallant, l’estil de Richet va com l’anell al dit a aquesta proposta canònica del cine d’acció modern. n Adrenalina sense fissures Més que una pel·lícula sobre l’aprenentatge cinematogràfic de Steven Spielberg a una edat molt primerenca, Los Fabelman és l’evocació de la infància i adolescència del cineasta i, sobretot, de les relacions entre els seus pares i la influència que sobre ell va exercir la seva mare. Encarnats per Michelle Williams i Paul Dano, els progenitors del director de Tauró són l’epicentre del relat. Estan tractats, malgrat les seves diferències, disputes i drames, de manera molt entranyable, com no podria ser de cap altra manera sent Spielberg. La fascinació que el cine va exercir tan aviat en el jove protagonista –el film s’obre amb l’estrena d’L'espectacle més gran del món, fastuosa pel·lícula de Cecil B. DeMille sobre el món del circ que el nen contempla meravellat–, així com els seus primers rodatges casolans i els films bèl·lics i de l’Oest en Super 8 i 16 mm. que va gravar en la seva joventut, són alguna cosa així com l’ornament a la història central. Els personatges són reals, però Spielberg pren llicències. No deixa de ser un relat de ficció «basat en fets reals». Spielberg recorda, evoca, modela, inventa, oblida, construeix i destrueix. Mai sabrem si és veritat allò de la seva entrevista amb John Ford –interpretat ni més ni menys que per David Lynch–, ni si l’antisemitisme que va viure a l’institut californià va ser tan contundent o si va tenir la relació amb una jove profundament religiosa. Són detalls i esclats d’una existència no precisament edènica –els seus pares es van separar–, però tampoc amarga, recreada amb certa tendresa quan algú –Spielberg té 76 anys– arriba a la tardor de la seva vida. n ‘El piloto’ Jean-François Richet (10/2/2023) HHH Spielberg evoca, inventa i oblida ‘Los Fabelman’ Steven Spielberg (estrena: 10/2/2023) HHH P Q. C. P Quim Casas és crític de cine É s difícil saber quant hi ha de cert en el llibre autobiogràfic que el raper alemany Xatar va publicar el 2015, però aquest biopic basat en ell funciona més aviat com una òpera hip-hop menys preocupada pels fets que per la llegenda. Fatih Akin repassa la vida del músic des del seu naixement en una cova plena de ratpenats en un llogarret iranià fins al seu triomf en la indústria, i mentrestant recrea l’abandonament del seu pare, els seus tripijocs i violència de carrer, els seus contactes amb la màfia kurda a Holanda, el seu estrany robatori de quilos d’or dental, els mesos que va passar torturat en una presó siriana i la seva improbable gravació d’un àlbum des d’una cel·la, sota una manta. En el procés, mentre combina ingredients propis de pel·lícules d’atracaments, drames iniciàtics i històries de redempció –i a tot li dona un toc de comèdia–, Oro puro condiciona la seva efectivitat dramàtica a la capacitat desconcertant dels seus girs argumentals. Akin, per la seva banda, explica la història de Xatar de manera merament competent; aquí exhibeix una clara manca d’inventiva i un desinterès per mantenir els diàlegs i les situacions lluny del clixé. Considerant la mala acollida de la seva pel·lícula més arriscada, El monstre de St. Pauli (2019), té sentit que ara hagi buscat rehabilitar-se a través d’una obra tan indubtablement entretinguda com convencional. n Entre la veritat i la llegenda ‘Oro puro’ Fatih Akin (10/02/2023) HHH P Nando Salvà V et aquí una pel·lícula que no es conforma amb acudir a les llegendes populars per reproduir-les de manera mecànica. Inventa la seva pròpia mitologia a través de coordenades que contribueixen a enriquir-la. Utilitza pocs elements, però de manera precisa i sòlida: adolescents en un poble als 80, una nina antiga, el ritu sacramental catòlic i una maledicció. Víctor García, avesat a la sèrie B nord-americana, firma la seva primera pel·lícula en espanyol amb el suport d’Alberto Marini i Guillem Clua, responsable del guió, i ho fa amb seguretat i elegància, allunyant-se dels camins prototípics del gènere i apostant per la tensió i les atmosferes enrarides, així com per la construcció de personatges i les relacions que s’estableixen a través del costumisme. Aquesta és una pel·lícula de terror bastant clàssica, amb referències tant autòctones com procedents del J-horror, però amb entitat pròpia. També encerta a l’hora de reclutar joves intèrprets (capitanejats per Carla Campra i Aina Quiñones) que doten de consistència tota aquesta trama d’adolescents en què trobem bakalao, drogues i necessitat de llibertat dins d’un entorn repressiu sense que en cap moment se’ls jutgi per això i en què també es parla de l’Espanya dels desheretats en els espais rurals. n Terror, bakalao i drogues ‘La niña de la comunión’ Víctor García (10/02/2023) HHHH P Beatriz Martínez L’ òpera prima del pakistanès Saim Sadiq ofereix una meditació amarga i melancòlica sobre l’amor, el gènere i la sexualitat en una societat que intenta a batzegades allunyar-se de l’obscurantisme, i ho fa contemplant una família afectada per la tradició i atrapada en una xarxa de secrets, mentides, pressions i prejudicis. Al centre s’hi situa un jove assenyalat per la seva suposada falta d’homenia que s’enamora de l’artista transgènere per a qui ha entrat a treballar com a ballarí de suport. La relació que es desenvolupa entre tots dos està tan plena d’humor i tendresa, i il·lustra tan bé el xoc entre la realitat de les persones i els deliris de la religió i el patriarcat, que la pel·lícula perd una mica de força cada vegada que obre pla per prestar atenció a altres personatges. En tot moment, en qualsevol cas, Sadiq es mostra hàbil a l’hora de dotar les escenes de la llangor i el temps necessaris perquè les identitats i els desitjos reprimits emergeixin al seu ritme natural, perquè les interaccions, els objectes i els diàlegs revelin la seva significança, perquè el relat vagi equilibrant comèdia i tragèdia i mentrestant acumuli poder per commoure sense necessitat de recórrer a tàctiques melodramàtiques convencionals per aconseguir-ho, i basant-se en canvi en una profunda empatia per les inquietuds que afligeixen els protagonistes. n Un retrat del desig reprimit al Pakistan ‘Joyland’ Saim Sadiq (10/2/2023) HHHH P N. S. EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Divendres, 10 de febrer del 2023 Cultura | 43 L’escultor barceloní Jaume Plensa havia col·laborat amb el món de l’òpera com a escenògraf i figurinista juntament amb La Fura dels Baus, però el 16 de febrer s’estrena al Liceu com a director d’escena amb Macbeth, una òpera de Verdi basada en una obra homònima de Shakespeare que sempre ha fascinat Plensa. «Cada vegada que faig un projecte intento aportar un punt de vista nou», va destacar ahir en la presentació de l’espectacle al Liceu. Durant segles, va explicar, la mirada sobre aquesta òpera «ha sigut molt masculina». La seva és diferent. El seu Macbeth és visualment molt poètic, hipnòtic com han pogut comprovar els que han assistit al primer assaig a piano. «He intentat que sigui d’una lleugeresa extraordinària», va dir Plensa. En aquesta producció, «Lady Macbeth és el sol, la llum que ho il·lumina tot. La resta són planetes que giren al seu voltant». I afegeix: «Vull que el públic s’emocioni. Recomano que la gent porti mocadors perquè jo he plorat amb algunes escenes. Aquest Macbeth és poesia en estat pur». Tres asos del cant destaquen en el primer repartiment: Sondra Radvanovsky interpreta Lady Macbeth; Luca Salsi, el seu marit Macbeth, i Erwin Schrott, Banco. I Josep Pons, director musical del Liceu, capitanejarà l’orquestra. Artesania i modernitat Cares que recorden les seves escultures, lletres de diversos alfabets unides entre si o no, un sorprenent vestuari i una escenografia que combina artesania i modernitat acompanyen els protagonistes d’aquesta obra que transcorre en un espai evocador. «Vaig aprendre òpera amb els millors mestres, Àlex Ollé i Carles Padrissa. Sempre estàvem en desacord, per això ens vam divertir i vam aprendre tant», va recordar. El cost total és de dos milions, 500.000 euros d’inversió i 1,5 milions de funcionament per a les 11 funcions previstes. «És l’habitual en aquest tipus de produccions», va dir Valentí Oviedo, director general del Liceu. «Interpretarem la versió de París, en italià evidentment, amb la inclusió de l’ària de la mort de Macbeth de la primera versió del 1847. Aquesta fórmula es va fer a la Scala per primera vegada amb Abbado. I la fem completa, amb ballet», va destacar Pons. «Macbeth és una òpera rodona però molt difícil per als cantants. Tot és molt interior, hi ha molts pianissimi». La intenció de Plensa és fer present tot aquest món invisible. «He volgut aprofitar l’energia que es crea en un teatre, com faig amb les escultures en un espai públic. Compto no només amb la dels cantants i dels 80 músics de l’orquestra sinó amb les 2.242 persones que hi ha a l’altre costat», diu amb referència al públic. «No he intentat omplir l’escenari de coses perquè els grans protagonistes són els intèrprets», hi afegeix. Per Plensa, l’objectiu és que «l’essència de Verdi i Shakespeare passi directament a l’espectador amb una gran puresa, sense afegirhi res. Aquesta obra és la dramatúrgia d’una actitud i estic convençut que canviarà la manera de mirar aquesta òpera que està una mica antiquada. Cal renovar-la». Plensa es recrea, per exemple, amb «tota la poesia que acumula tota la relació de Lady Macbeth i Macbeth». I afegeix: «La modernitat consisteix a canviar la manera en què l’espectador veurà l’obra». El que l’òpera necessita En aquesta línia la soprano Sondra Radvanovsky destaca: «Aquesta producció és el que l’òpera necessita perquè crea una nova forma d’art combinant escultura, dansa i música. És realment sorprenent». Per a ella, que afronta per segona vegada el complicat rol de Lady Macbeth, tot un repte vocal, ella «no és aquesta dona sanguinària que ens han transmès a través de la història sinó una enamorada que vol donar suport al seu marit i intenta canviar la seva manera de ser, una idea impossible que precipita el seu final». Per al baríton Luca Salsi, que l’última vegada que va estar al Liceu va ser també amb un muntatge de Macbeth molt diferent, «Verdi és paraula escènica i en aquesta obra el text és més important de la música com entén aquesta producció on el text es fon amb les escultures, el ball, els llums...». Hi ha 11 funcions fins al 3 de març però millor afanyar-se a adquirir entrades perquè l’òpera de Plensa ha despertat una gran expectació. Els que no puguin anar al Liceu tenen l’opció de disfrutar d’aquesta singular producció a través de la plataforma Liceu +LIVE, en què s’oferirà el 25 de febrer. n Jaume Plensa: «El meu ‘Macbeth’ és poesia en estat pur» L’escultor debuta com a director escènic al Liceu amb una hipnòtica producció amb una mirada lluminosa i diferent de l’òpera de Verdi basada en el drama de Shakespeare. ÒPERA MARTA CERVERA Barcelona Elisenda Pons Jaume Plensa, amb alguns elements de l’escenografia que ha dissenyat per a ‘Macbeth’, ahir al Liceu. EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

44 | Cultura Divendres, 10 de febrer del 2023 | Mario Vargas Llosa, escriptor peruà, va ingressar aquest 9 de febrer, a punt de complir els 87 anys, a l’Acadèmia Francesa. Ho va fer amb un discurs en què va reclamar per a la novel·la, l’art que el va portar al premi Nobel el 2010, un paper decisiu en el passat i en el futur de la humanitat. Flaubert va ser el seu mirall i en aquest acte va ser el seu singular acompanyant. A cinc passos, o sis cadires, es va situar a escoltar-lo el rei emèrit, que va tenir interès a fer aquest viatge des d’Abu Dhabi, on resideix, per assistir a aquest homenatge a l’escriptor, el qual, com va assenyalar l’autor de la laudatio, li deu, amb Felipe González, la nacionalitat espanyola des del 1993. Davant les autoritats de la principal institució literària del país que va adoptar com la seva referència d’escriptor el 1959, i davant la seva família al complet, aquell Zavalita que li va servir per barrejar expe - riència i ficció a Conversación en La Catedral va expressar la seva passió per la novel·la com a element consubstancial de la democràcia. És la primera vegada que la família Vargas Llosa assisteix en ple a una activitat oficial del nobel des que fa vuit anys va deixar casa seva per mantenir una relació amb Isabel Preysler. En la mateixa línia que el monarca emèrit, hi havia Patricia Llosa, la mare dels fills de tots dos, així com nets i parents. Abans de la cerimònia l’interès principal es va centrar en l’arribada de l’emèrit. Se li van acostar representants acadèmics o polítics de l’excursió espanyola a l’homenatge a Vargas Llosa. Allà hi havia el president de l’Acadèmia Espanyola, Santiago Muñoz Machado, i el president del Teatro Real, Gregorio Marañón, i a més l’ambaixador d’Espanya, que va ser la primera personalitat que va donar la mà a l’emèrit. Aquest va conversar molt breument amb tots, en la primera fase del retrobament amb alguns. Però en aquell moment que l’ambaixador Victorio Redondo li va donar la mà, Joan Carles va aprofitar per dir-li: «És la primera vegada que un ambaixador d’Espanya ve a donar-me la mà», al·ludint als desaires que, segons sembla, va rebre de diplomàtics espanyols al seu actual lloc de residència. Una vegada acabada la cerimònia, la gentada es va dividir entre el nobel i l’emèrit. Aquí, en aquest cas, el besamans va esdevenir franquesa i rialles, perquè l’e - mèrit estava de bon humor, va parlar amb tothom que va voler abordar-lo, es va inclinar a ser més informal amb tots, es va interessar pel que feia qualsevol i es va permetre confidències. Per exemple, no està content fora d’Espanya, però tornar ho té com una esperança llunyana. Estava content de participar en un acte cultural d’aquesta naturalesa, i va deixar clara la seva gratitud quan l’acadèmic que va fer la laudatio de Vargas Llosa va recordar que va ser ell que li va donar no només el marquesat sinó, també, quan era un pròfug de Fujimori, dictador del Perú, la nacionalitat espanyola. Honors institucionals Vargas Llosa va ser rebut amb honors institucionals i literaris, com si el mateix regne francès de les lletres li estigués agraint que es fixés en aquest país per passejar pel món la seva admiració d’escriptor enamorat de la literatura creada en aquesta llengua. Qui es va encarregar de fer el seu elogi, Daniel Rondeau, va dir que Vargas Llosa representa una figura literària singular que «no ha deixat anar mai el fil de les seves formidables aventures novel·lesques». La seva decisió d’intervenir en la política del seu país, un acte fallit que el va atraure de nou a la literatura i, a més, a París, va significar un gest de generositat. Però «aquell dia en què va acceptar fer aquest salt vostè va trucar a la porta de la desgràcia», com es diu en una de les pàgines més brillants d’un dels seus escriptors preferits, Albert Camus, a L’estrany. El nou immortal efímer, el peruà que també és espanyol, va donar la seva lletra de batalla per la literatura que allà se celebrava, com fa decennis va donar la batalla per Tirant lo Blanc, amb la mateixa passió també amb què es va ocupar de Juan Carlos Onetti o William Faulkner, al territori i la imaginació que el va captivar des d’abans del 1956 i fins ara mateix. Alternant les seves referències als herois francesos de la seva joventut i de sempre (Gustave Flaubert, Victor Hugo, Jean-Paul Sartre, Albert Camus...), i després d’haver situat en la història de la literatura Michel Serres, narrador que segueix a la butaca de la docta institució, Vargas Llosa es va posar el vestit de novel·lista i el de periodista alhora i va explicar el doble compromís que ha marcat la seva vida: la literatura i la democràcia. L’escriptor peruà va dir: «La novel·la salvarà la democràcia o se sepultarà amb ella i desapareixerà. Quedarà sempre, òbviament, aquella caricatura que els països totalitaris fan passar per novel·les, però que estan allà, només després de travessar la censura que les mutila, per apuntalar les institucions fantasmagòriques de semblants caricatures de democràcia de la qual és exemplar la Rússia de Putin atacant la infeliç Ucraïna». El nobel peruà es va referir a l’actual episodi de guerra a Europa remarcant la valentia amb què Ucraïna resisteix, malgrat la «superioritat militar» russa, «a les seves bombes atòmiques i als seus exèrcits multitudinaris». Cronista i novel·lista alhora, va explicar la seva visió del moment que viu el país assetjat: «Com a les novel·les, aquí els febles derroten els forts ja que la justícia de la seva causa és infinitament més gran que la d’aquests últims, els suposadament poderosos». El més emocionant La seva gratitud a Gustave Flaubert va adquirir en el seu discurs el tenor d’una autobiografia. En una setmana Alfaguara publica Un bárbaro en París, el discurs sencer. És, segons Vargas Llosa, el més important dels seus, potser el més emocionant i, sens dubte, el més literari ja que inclou totes les seves passions, incloent-hi la de l’amor a França. n JUAN CRUZ París Vargas Llosa ingressa al temple de la literatura francesa A quatre cadires del rei emèrit, el nobel peruà afirma a l’Acadèmia Francesa de París que «la novel·la salvarà la democràcia o se sepultarà amb ella». NOMENAMENT El rei emèrit i Vargas Llosa, conversant alegrement després de la cerimònia a l’Acadèmia Francesa. Sarah Meyssonnier / Reuters La família en ple fa costat a l’escriptor per primer cop des que se’n va anar amb Isabel Preysler La seva gratitud a Gustave Flaubert va adquirir en el seu discurs el tenor d’una autobiografia EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Divendres, 10 de febrer del 2023 Cultura | 45 En un acte diumenge passat amb Irene Montero, Ione Belarra va aparèixer amb un bonic suèter de cotó fi de color malva a conjunt amb el motiu que unia les dues ministres d’Unides Podem: la llei del només sí és sí. L’elecció de la vestimenta hauria passat desapercebuda si no hagués sigut perquè a la responsable de Drets Socials se li marcaven els mugrons i a algú li va semblar que tenir pits és poc seriós. A partir d’allà, la imatge es va fer viral i la majoria d’observacions, prejudicis i retrets superaven els límits de la ridiculesa humana. Uns es preguntaven per què no es va posar sostenidors. Com si el fet de portar sostenidors evités que se’t marqui el mugró. Si els teixits són naturals, per moltes capes que una es tiri a sobre, apareixeran perquè senzillament hi són. Immediatament, apareixen senyores informant de l’existència de clàvies de silicona que et garanteixen que això no passi mai. Si no tens a mà un d’aquests estris, pots provar amb cinta adhesiva (¿qui no ho ha fet alguna vegada desesperada per temor a què diran?). Embenar-se el pit per obtenir els drets d’un home o amputar-se un pit com les amazones per poder lluitar com un home són altres ecos de misogínia que acompanyen el cos femení. D’altres, més catxondos, es plantejaven si Belarra estava excitada. Estimats, quan fa fred, el cos (i els mugrons) també parlen. Però què els explicaré jo a aquests homes que ells no sàpiguen. Simplement han d’observar els seus. Perquè d’això també vull parlar: si només els escandalitza que es marqui el mugró en una dona però ni se n’adonen quan es produeix el mateix efecte a la camisa d’un home és perquè es tracta d’una mirada clarament sexista. Per mirar de rebatre l’acusació de certa percepció masclista, llavors pretenen emparar-se amb el bon gust o el protocol... ‘Señor@s’, no em facin riure, poques coses més divines (boniques) estèticament que la imatge de la Venus de Milo. Potser d’allà les seves pors i enveges, el poder (vida) que té un mugró femení. Cremats tots els cartutxos, apunten a la intenció: «¿Buscava provocar?». Com si això llavors sí que la convertís en culpable. Sincerament, desitjaria que el gest de Belarra tingués una pretensió molt clara. Alliberar els seus mugrons, els meus i els de la meitat de la població mundial. Però fins i tot si l’objecte hagués sigut eclipsar amb aquesta imatge les crítiques a la llei del només sí és sí, llavors el que més em preocuparia és que al segle XXI un innocent mugró pugui encara pertorbar d’una manera tan puritana. Una arma de poder Amb l’ocorregut, la tendència de rebuig més popular d’aquest tipus d’atacs masclistes persistents consisteix a maleir la roba, l’estètica o el cos. Com a víctima (no només de retrets sobre la meva aparença pel fet de ser dona sinó també per dedicar-me a l’anàlisi de la bellesa) no se m’ocorre una reacció més injusta i menys intel·ligent. La moda és una importantíssima arma de poder. Segons qui la utilitzi, portarà retrocés i submissió o, per contra, progrés i llibertat. Per això, el feminisme i la indumentària s’han aliat en infinites ocasions per denunciar la repressió i defensar la diversitat. Dimecres passat, en la inauguració del Festival de la Cançó de San Remo, la influencer Chiara Ferragni va donar bon exemple d’això amb els quatre outfits (missatges) que va lluir. Especialment quan, enfundada en un vestit de Dior de tul nude amb brodat emulant el seu cos despullat, l’empresària italiana va formular un oportú, valent i emotiu discurs. En una carta escrita per a la Chiara de la seva infància (i per a totes les dones en general, també per a Ione Belarra) va recordar la contradicció en la qual ens ha sumit l’heteropatriarcat al dominar els codis de vestimenta i els nostres cossos (voluntat): «Si vas molt tapada ets una monja, si vas descoberta ets una puta». El vestit que va decidir col·locar a sobre de la seva pell era un crit explícit per donar veu a totes les dones del món que són sotmeses a prohibicions i abusos, a les quals es diu que el seu cos provoca vergonya o que és només un objecte de desig que incita al pecat. «Llegiràs comentaris d’un sexisme ja normalitzat, planta’ls cara i no tinguis por. [...] Jo ho estic intentant, fins i tot en aquest precís instant», va finalitzar. n Carta de Chiara Ferragni a Ione Belarra La majoria d’observacions, prejudicis i retrets que han suscitat els mugrons de la ministra de Drets Socials superen els límits de la ridiculesa humana. No se m’ocorre una reacció més injusta i menys intel·ligent. Patrycia Centeno Política i moda Les ministres Ione Belarra (esquerra) i Irene Montero, en un acte a Madrid, diumenge. Si l’acció de la primera temporada d’Operación Marea Negra –la sèrie d’Amazon Prime Video basada en fets reals que recollia el llibre homònim de Javier Romero– transcorria en un asfixiant submarí, la de la segona, que estrena la plataforma avui, es desenvolupa a la presó. Allà ha anat a parar Nando, el protagonista, a qui –un altre canvi– ja no dona vida Álex González, sinó que fa el seu paper (un fet molt poc comú per aquí) el xilè Jorge López. I si bé la història que s’explicava tenia un origen real, la d’un jove gallec que va portar més de 3.000 quilos de cocaïna del Brasil a Espanya travessant l’Oceà Atlàntic, aquesta vegada és pura ficció. El que sí que continua és la claustrofòbia, així com el suspens i l’acció, ja que les trames giren entorn del crim, la llei, la venjança familiar i la justícia. Perquè aquell jove boxejador que va entrar al món del narcotràfic animat per la seva cosina Gema (Nerea Barros) per poder guanyar-se la vida apareix en aquests nous capítols com una persona endurida per les circumstàncies amb una única obsessió: arribar a la llibertat. Així, inicia un viatge ple de traïcions i dobles jocs, movent-se entre la legalitat i la il·legalitat, entre policies i narcotraficants. I fins i tot prendrà el poder en la relació (¿entre cosins també és incestuosa?) amb Gema, per a qui és, malgrat la fredor que exhibeix en els negocis, el seu gran taló d’Aquil·les. En aquests nous cinc capítols de 45 minuts de durada de la ficció dirigida per Daniel Calparsoro i filmada a Galícia i Portugal, a més de López (Nando) i Barros (Gema), hi participen Óscar Jaenada i Esther Acebo (el líder de la presó de Nando i la seva advocada), i també Soria Chaves, Patricia Vico, Belén López, Pêpê Rapazote, Luis Zahera, Juan Pablo Shuk i Daniel Ibáñez. n Del ‘narcosubmarí’ a la presó La segona temporada de la sèrie de Prime Video sobre un jove narcotraficant gallec canvia el lloc i l’actor, però manté la seva essència. ‘OPERACIÓN MAREA NEGRA’ INÉS ÁLVAREZ Barcelona Jorge López en el paper de Nando, a la segona temporada. Prime Video Sergio Pérez/ Efe EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

46 | Cultura Divendres, 10 de febrer del 2023 | Anime Supremacy! De Kohei Yoshino. Amb Riho Yoshioka. HHH El piloto. De Jean-François Richet. Amb Gerard Butler. HHH Joyland. De Saim Sadiq. Amb Ali Junejo. HHH La niña de la comunión. De Víctor García. Amb Carla Campra. HHH Los Fabelman. De Steven Spielberg. Amb Michael Williams. HHH Mi querido monstruo. De Jianming Huang. HH Oro puro-Rheingold. De Fatih Akin. Amb Emilio Sakraya. HHH Cartellera | Novetats Tota la cartellera de cinema a cartelera.elperiódico.com H Dolenta H H Regular H H H Bona H H H H Obra mestra. C: Català. D: Digital. 3D: Tres dimensions. VOSE: Versió original subtítols castellà. VOSC: Versió original subtítols catalán. VOSI: Versió original subtítols anglès lA Almas en pena de Inisherin > De Martin McDonagh. Amb Colin Farrell i Brendan Gleeson. 16 Anys. Regne Unit, Irlanda, Estats Units. 2022. Drama. 114 min. uEn una illa llunyana de la costa occidental d’Irlanda, Pábraic i Colm són dos amics de tota la vida. Arenas, Aribau (Cast. i VOSE), Balmes (VOSE), Boliche (VOSE), Bosque, Cinemes Girona (Cast. i VOSE), Diagonal, Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai, Glòries, Gran Sarrià (Cast. i VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi (VOSE), Verdi Park (VOSE), Yelmo Comedia (Cast. i VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). Anime Supremacy! > De Kohei Yoshino. Amb Riho Yoshioka i Tomoya Nakamura. 7 Anys. Japó. 2022. Drama. 128 min. uHitomi Saito treballa per a una important productora d’animació al Japó, després de renunciar a una carrera estable com a funcionària. Diagonal Mar (VOSE), La Maquinista (VOSE). Argentina, 1985 > De Santiago Mitre. Amb Ricardo Darín. 16 Anys. Argentina, Estats Units. 2022. Drama històric. 140 min. uRelat inspirat en la història real de Julio Strassera, Luis Moreno Ocampo i el seu jove equip jurídic. Verdi Park. As Bestas > De Rodrigo Sorogoyen. Amb Marina Foïs i Denis Ménochet. 12 Anys. Espanya, França. 2022. Thriller. 137 min. uAntoine i Olga són una parella francesa que es va instal·lar fa temps en un llogaret de l’interior de Galícia. Arenas, Aribau, Balmes, Bosque, Gran Sarrià, Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi (VOSE), Verdi Park (VOSE). Astérix y Obélix y el reino medio > De Guillaume Canet. Amb Guillaume Canet i Gilles Lellouche. 7 Anys. França. 2022. Aventura. 112 min. uL’única filla de l’emperadriu empresonada, la princesa Fo Yong, demana ajuda Astérix i Obélix per alliberar la seva mare. Arenas, Balmes (VOSE), Diagonal, Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai, Glòries, Yelmo Icaria (VOSE). lB Babylon > De Damien Chazelle. Amb Brad Pitt i Margot Robbie. 16 Anys. Estats Units. 2022. Drama. 188 min. uA Los Angeles dels anys 20, l’ambició i els excessos sense límit coincideixen amb l’ascensió i la caiguda de diversos personatges. Arenas, Aribau (VOSE), Balmes (VOSE), Bosque, Diagonal, Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai, Glòries, Gran Sarrià (Cast. i VOSE), Phenomena (VOSE), Verdi (VOSE), Yelmo Comedia (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). Broker > De Hirokazu Koreeda. Amb Song Kang Ho i Dong-Won Gang. 12 Anys. Corea del Sud. 2022. Drama. 129 min. uUna nit plujosa una jove abandona el seu nadó a les portes d’una església. El nounat és recollit per dos homes. Cinema Maldà (VOSE). lC Close > De Lukas Dhont. Amb Eden Dambrine i Gustav De Waele. 12 Anys. Bèlgica, França, Països Baixos. 2022. Drama. 105 min. uLéo i Rémi comparteixen una intensa amistat d’estiu, amb tota la puresa i l’alegria pròpies dels seus 13 anys. Boliche (VOSE), Cinema Maldà (VOSE). lD Decision to Leave > De Park Chanwook. Amb Tang Wei i Park Hae-il. 12 Anys. Corea del Sud. 2022. Drama. 138 min. uUn eficient detectiu de la policia que investiga la mort d’un home a les muntanyes es troba amb la misteriosa vídua. Balmes (VOSE), Boliche (VOSE), Bosque, Cinemes Girona (VOSE), Gran Sarrià, Verdi (VOSE). lE El asombroso Mauricio > De Toby Genkel i Florian Westermann. Apta. Alemanya, Regne Unit, Estats Units. 2021. Animació. 93 min. uMaurice, un gat de carrer, té la estafa perfecta per guanyar diners. Arenas, Diagonal, Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai. El frío que quema > De Santi Trullenque. Amb Greta Fernández i Roger Casamajor. 16 Anys. Espanya, Andorra. 2022. Drama històric. 116 min. uHivern de 1943 als Pirineus. Els ecos de la Segona Guerra Mundial ressonen al poble fronterer on viuen Sara i Antoni. Cinemes Girona (CAT). El gato con botas: el último deseo > De Joel Crawford i Januel Mercado. 7 Anys. Estats Units. 2022. Animació. 100 min. uNova aventura del temerari i aventurer Gat amb Botes, que descobreix que ha perdut 8 de les seves 9 vides.. Arenas, Bosque, Diagonal, Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai, Glòries, Yelmo Comedia, Yelmo Icaria (VOSE). El menú > De Mark Mylod. Amb Anya Taylor-Joy i Nicholas Hoult. 16 Anys. Estats Units. 2022. Comèdia negra. 106 min. uUna jove parella viatja a una de les destinacions més exclusives del món per sopar en un restaurant que ofereix una experiència culinària única. Balmes (VOSE), Verdi (VOSE). El peor vecino del mundo > De Marc Forster. Amb Tom Hanks i Mariana Treviño. 12 Anys. Estats Units. 2022. Comèdia dramàtica. 126 min. uOtto Anderson és un vidu casolà i molt obstinat. Una família alegre jove es muda a la casa del costat. Arenas, Aribau, Balmes (VOSE), Bosque, Glòries, Gran Sarrià. El piloto > De Jean-François Richet. Amb Gerard Butler i Mike Colter. 16 Anys. Estats Units, Regne Unit. 2023. Acció. 107 min. uLa nit de Cap d’Any, Brodie Torrance ha de fer un complicat aterratge quan l’avió pateix una tempesta elèctrica. Arenas, Balmes (VOSE), Bosque, Diagonal, La Maquinista, SOM Multiespai, Glòries, Yelmo Icaria (VOSE). El viaje a París de la señora Harris > De Anthony Fabian. Amb Lesley Manville i Isabelle Huppert. Apta. Regne Unit, Canadà, França, Hongria. 2022. Comèdia dramàtica. 92 min. uAl Londres de la postguerra de la Segona Guerra Mundial, Ada Harris es guanya la vida netejant cases. Gran Sarrià. EO > De Jerzy Skolimowski. Amb Sandra Drzymalska i Lorenzo Zurzolo. 16 Anys. Polònia, Itàlia. 2022. Drama. 86 min. uEl món és un lloc misteriós, sobretot vist a través dels ulls d’un animal. En el seu camí EO és un ruc gris d’ulls melancòlics. Verdi (VOSE). lH Holy Spider - Araña sagrada > De Ali Abbasi. Amb Zar Amir-Ebrahimi i Mehdi Bajestani. 16 Anys. Dinamarca, Alemanya, Suècia, França. 2022. Thriller. 117 min. uL’Iran, 2001. Una periodista de Teheran se submergeix als barris amb pitjor reputació de la ciutat santa de Mashhad. Cinema Maldà (VOSE). lJ Joyland > De Saim Sadiq. Amb Ali Junejo i Rasti Farooq. Apta. Pakistan. 2022. Drama. 120 min. uHaider, el fill petit d’una família patriarcal clàssica de Lahore, s’uneix secretament a una companyia teatral de dansa eròtica. Boliche (VOSE), Cinemes Girona (VOSE), Zumzeig Cinema (VOSE). lL La amiga de mi amiga > De Zaida Carmona. Amb Zaida Carmona i Alba Cros. 16 Anys. Espanya. 2022. Comèdia romàntica. 85 min. uTenen trenta anys però viuen igual que quan en tenien vint, tot i que ja no tenen edat per convertir-se en joves promeses. Cinemes Girona. La ballena (The Whale) > De Darren Aronofsky. Amb Brendan Fraser i Sadie Sink. 16 Anys. Estats Units. 2022. Drama. 117 min. uUn professor d’anglès solitari víctima d’obesitat severa intenta tornar a connectar amb la seva filla adolescent. Arenas, Aribau (VOSE), Balmes (VOSE), Bosque, Diagonal, Diagonal Mar, SOM Multiespai, Glòries, Gran Sarrià (Cast. i VOSE), Phenomena (VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi Park (VOSE), Yelmo Comedia (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). La niña de la comunión > De Víctor García. Amb Carla Campra i Aina Quiñones. 16 Anys. Espanya. 2022. Terror. 98 min. uMaig de 1987. Les campanes d’una petita ciutat de l’interior sonen amb motiu d’una festa. Arenas, Bosque, Diagonal, Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai, Glòries, Yelmo Icaria. Las paredes hablan > De Carlos Saura. Apta. Espanya. 2022. Documental. 75 min. uTreball que mostra la visió única del guardonat del director Carlos Saura sobre l’origen de l’art. Un retrat de l’evolució i la relació de l’art amb la paret. Boliche. Living > De Oliver Hermanus. Amb Bill Nighy i Aimee Lou Wood. 7 Anys. Regne Unit, Japó, Suècia. 2022. Drama. 102 min. u1950, Londres. Williams és un veterà funcionari que viu enterrat sota la burocràcia de l’oficina. Balmes (VOSE), Gran Sarrià, Verdi (VOSE), Verdi Park (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). Llaman a la puerta > De M. Night Shyamalan. Amb Dave Bautista i Jonathan Groff. 16 Anys. Estats Units, Xina. 2022. Terror. 100 min. uEric, Andrew i la seva filla adoptiva, Wen, estan de vacances en una cabana al bosc allunyada de tot. Arenas, Balmes (VOSE), Bosque, Diagonal, Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai (Cast. i VOSE), Glòries, Gran Sarrià, Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi Park (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). Los Fabelman > De Steven Spielberg. Amb Michael Williams i Paul Dano. 12 Anys. Estats Units. 2022. Drama. 151 min. uSammy Fabelman viu pel al cinema, un interès aplaudit i promogut per la seva mare artística, Mitzi. Arenas, Aribau (Cast. i VOSE), Balmes (VOSE), Bosque, Diagonal, Diagonal Mar (Cast. i VOSE), La Maquinista, SOM Multiespai (Cast. i VOSE), Glòries, Gran Sarrià (Cast. i VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi (VOSE), Yelmo Comedia (Cast. i VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). Los hijos de otros > De Rebecca Zlotowski. Amb Virginie Efira i Roschdy Zem. 12 Anys. França. 2022. Comèdia dramàtica. 104 min. uRachel té 40 anys, no té fills. Li encanta la seva vida: els seus estudiants de secundària, els seus amics, els seus ex, les seves lliçons de guitarra. Balmes (VOSE), Boliche (Cast. i VOSE), Gran Sarrià, Renoir Floridablanca (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). lM M3GAN > De Gerard Johnstone. Amb Allison Williams i Violet McGraw. 12 Anys. Estats Units, Nova Zelanda. 2022. Terror. 102 min. uM3GAN és una meravella de la intel·ligència artificial, una nina realista programada per ser la millor companya dels nens i la major aliada dels pares. Dissenyada per la Gemma, una robotista brillant d’una companyia de joguines, M3GAN és capaç d’escoltar, observar i aprendre mentre es converteix en amiga, professora, companya de jocs i protectora del nen a qui es vinculi. Arenas, Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai, Yelmo Icaria (VOSE). Madre ven > De Andrés Garrigó i Pablo Moreno. 7 Anys. Espanya. 2022. Documental. 106 min. uEn el seu 80 aniversari, Tato troba unes velles fotografies d’una peregrinació mariana. Gran Sarrià. Mi querido monstruo > De Jianming Huang. 7 Anys. Xina. 2022. Animació. 99 min. uEl món de Kunlun, amb milers d’illes, està obsessionat amb els esperits foscos, una forma d’essència verinosa que causa danys irreversibles a la ment. Diagonal. Modelo 77 > De Alberto Rodríguez. Amb Miguel Herrán i Javier Gutiérrez. 16 Anys. Espanya. 2022. Drama. 125 min. uPresó Model. Barcelona 1977. Allí es troba Manuel, un jove comptable, empresonat i pendent de judici per cometre un desfalc. Yelmo Comedia, Yelmo Icaria. lO Operación Fortune: el gran engaño > De Guy Ritchie. Amb Aubrey Plaza i Jason Statham. 12 Anys. Estats Units, Regne Unit. 2022. Acció. 113 min. uL’agent de l’MI6 Orson Fortune i el seu equip recluten una de les estrelles de cinema més importants de Hollywood. Arenas, Balmes (VOSE), Gran Sarrià. Oro puro-Rheingold > De Fatih Akin. Amb Emilio Sakraya i Kardo Razzazi. 16 Anys. Alemanya. 2022. Biopic. 138 min. uHistòria del rapper Xatar des del gueto fins arribar al capdamunt de les llistes musicals, vivint durant aquest camí una història dramàtica. Boliche (VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE). lS Senderos de gloria > De Stanley Kubrick. Amb Kirk Douglas i Ralph Meeker. Apta. Estats Units. 1957. Drama bèl·lic. 87 min. uDurant la Primera Guerra Mundial, Mireau rep l’ordre d’atacar l’exèrcit alemany. Phenomena (VOSE). Suro > De Mikel Gurrea. Amb Vicky Luengo i Pol López. 12 Anys. Espanya. 2022. Drama. 116 min. uHelena i Ivan es proposen construir una nova vida als boscos d’alzines sureres, però els seus punts de vista s’oposen. Verdi Park. lT Tár > De Todd Field. Amb Cate Blanchett i Noémie Merlant. 12 Anys. Estats Units. 2022. Drama. 158 min. uLydia Tár és la directora innovadora d’una de les orquestres més importants d’Alemanya. Tár es troba a la cúspide de la seva carrera. Arenas, Aribau (Cast. i VOSE), Balmes (VOSE), Bosque, Glòries, Gran Sarrià (Cast. i VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi (VOSE), Yelmo Comedia (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). The Offering > De Oliver Park. Amb Nick Blood i Emm Wiseman. 16 Anys. Estats Units, Regne Unit, Bulgària. 2022. Terror. 93 min. uDesesperat per pagar els seus deutes, un home intenta manipular el seu pare per vendre el negoci familiar, una funerària. La Maquinista. Todo a la vez en todas partes > De Dan Kwan i Daniel Scheinert. Amb Michelle Yeoh i Jamie Lee Curtis. 12 Anys. Estats Units. 2022. Ciència ficció. 132 min. uEvelyn, una immigrant xinesa als Estats Units, es veu embolcallada en una aventura salvatge en la qual només ella pot salvar el món. Arenas, Balmes (VOSE), Gran Sarrià (VOSE), Verdi Park (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Divendres, 10 de febrer del 2023 Cultura | 47 TEATRES ANTIC TEATRE c/ Verdaguer i Callís, 12 M> Urquinaona. Del 2 de febrer al 5 de febrer i del 9 de febrer al 12 de febrer. Concrete Matter, de Los Detectives. Més info.: www.anticteatre.com AQUITÀNIA TEATRE Av. Sarrià, 33, Barcelona - info@aquitaniateatre.es. Los monólogos de la vagina de dj.a dg. Sergio Encinas. Dv. Miguel Lago. Ds. Shreck, el petit musical ds. i dg. CONDAL (av. del Paral·lel, 91, 934.423.132) Júnior dc. i dv. 20 h, dj. i ds. 17 i 20 h, dg. 17 h. You say tomato dl. 20 h. La Fórmula dt. 20 h. i Tres mosqueters dg. 12 h. teatrecondal.cat i promentrada.com EL MALDÀ (C/ Pi, 5). Tel.: 931.647.778. Broadway al Maldà. Amb Joan Vázquez Hi ha d’haver una vida fora d’aquí. Direcció de Xavi Casan. Per comprar-ne les entrades, consulta’n els horaris i els preus (www.elmalda.cat) GOYA (Joaquín Costa, 68, 933.435.323) Quant temps em queda, de dt. a dv. 20 h, ds. 17.30 h i 20 h, dg. 17.30 h. TinderSorpresa, dv. 22.30 h, i Buffalo Bill a Barcelona, dg. i dl. 20 h. teatregoya.cat i promentrada.com JOVE TEATRE REGINA Sèneca, 22. Tel.: 932.181.512. Programació familiar: Alsnúvols. Recomanat a partir dels 10 anys. Més informació i entrades: www.jtregina.com. LA GLEVA TEATRE (Carrer de la Gleva, 19, Barcelona) El Chinabum, de Berta Prieto i Aurora Rosales, de l’01/02 al 12/02. De dc. a ds. 20.30 h; dg. 19 h. Venda a laglevateatre.com LA PUNTUAL C/ Allada Vermell, 15. Metro: Jaume I. 639.305.353. Greta, la rateta que escombrava... Companyia La Puntual. Titelles de taula. + 3 anys. Dv. a les 18 h, ds. a les 12 h i a les 18 h, dg. a les 12 h i a les 17 h. A partir de 9 € www.lapuntual.info LA VILLARROEL (Villarroel, 87, 934.511.234) Fins al 19 de febrer, Amèrica, dc. i dj. 20 h, dv. i ds. 17.30 h i 20 h, dg. 17.30 h. L’Off La Villarroel: Fins 14 febr. Ragazzo. lavillarroel.cat i promentrada.com L’AUTÈNTICA Carrer Martí, 18 – 699.123.139 www.lautenticateatro.com El lleó no em fa por: Dv. 18 h. Ds. 11 h, 12 h i 17 h. Dg. 11 h i 12 h (0-3 anys). No entenc els homes: Dg. 19 h (+14 anys). ROMEA (Hospital, 51, 933.015.504) Fins al 26 de febrer, El pare, de dt. a dv. 20 h, ds. 17.30 h i 20 h, dg. 17.30 h. teatreromea.cat i promentrada.com SALA BECKETT Asesinato de un fotógrafo. Del 18/01 al 19/02. De dc. a ds. 20 h. Dg. 18.30 h. Animal negre tristesa. Del 25/01 al 19/02. De dc. a ds. 19.30 h. Dg. 18 h. Més info i entrades: www.salabeckett.cat. Carrer de Pere IV, 228-232. BCN. TANTARANTANA TEATRE C/ de les Flors, 22 Tel.: 934.417.022 Baixos 22: Tantarantana i Centre d’Arts Lliures presenten [Blank], d’Alice Birch, del 15/02 al 12/03. Àtic 22: Maria Jurado presenta Black sun del 9 al 19 de febrer. www.tantarantana.com TEATRE AKADÈMIA Quatre dones i el sol, de Jordi Pere Cerdà. Del 25/01 al 19/02. De dc. a ds. a les 20 h i dg. a les 18 h. Entrades: teatreakademia.cat. C/ Buenos Aires, 47-49. BCN. Tel. 934.951.447 TEATRE DEL RAVAL Sant Antoni Abat, 12. 934.433.999. Tránsitos, dj. i dv. 20 h, ds. i dg. 18 h. Coitus, la comedia, dv. 20.30 h. ELLES #cosasdechicas, ds. 20.30 h TEATRE GAUDÍ BCN Sant Antoni M. Claret, 120. Tel.: 936.035.161. Solstici, dj., dv. i ds. 19 h; Dg. 20 h Estrena 11/02. BabyBoom, dj., dv., ds., 21 h. Dg. 12 h i 17.30 h. Únic 20/02. The Wild Party, en concert 20.30 h TEATRE LA BIBLIOTECA (Hospital, 56 / M Liceu). Els ulls de l’etern germà, de Stefan Zweig. Direcció d’Oriol Broggi. Entrades a laperla29.cat i 1,5 h abans de cada funció a la taquilla del teatre. TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA pl. de les Arts, 1. Sala Gran: Terra baixa (Reconstrucció d’un crim), d’Àngel Guimerà, amb versió de Pablo Ley. De dj. a ds. 19 h; dg. 18 h. Sala Petita: Quan ens haguem torturat prou, de Martin Crimp. De dc. a ds. 19 h; dg. 18 h. Sala Tallers: Sopa de pedres, d’Engruna Teatre. Ds. 17 h; dg. 12 h. Venda entrades, abonaments i xecs regal: www.tnc.cat TEATRE POLIORAMA (Tel. 933.177.599. La Rambla, 115). ÚLTIMS DIES! Pares normals. Horaris: dc. i dj: 20 h; dv: 20.30 h; ds: 17.30 h i 20.30 h; dg: 18.30 h. Venda d’entrades a teatrepoliorama.com !"#$%"&'(#)*+(,- !!!"#$%&'"'(# ,./(0,(*).10+*+%,%(2"0 !"#$%#%&'()*+,%+-#,()'.*,+(/+()0'-)#)(1*/()23456)/)5785639:2;35)4: <=()1>'-%'()#)%)*%$+,-+',"',./&0&'$+*#,$%&)1)#)!!!"#$%&'"'(#?)2',@>1$)AB!%'$*/C)#,)5+D(*-/0%1-)123444345344 61E+$/%#% P A')6)37%$+8-+',3 4,() F#D1-#%1-/() 8':1(/%/"') G#$) *1$%-#*%#%) +$#) 01$'$%) 0'-) -'"',#-) #,) EC$) ,#) >C-E+,#) E=() D'$) &+#-A#A#H) F#) 01$'$%I) 0'-JI) #*#D#-K) '.0,/*#$%L%') ,#) ('"#) "/A#M)0#-',,#I) >'/$'(I)E#%'-$/%#%I) '%*?) /) %1%) #/.J) '.0,/*#%) #ED) ',() #$+$*/() '/.1-A#A1-() A',) 0#%-1*/$#A1-?)N#O#I)P+')-'()(+-%)*1E)G#)A')(1-%/-H 9:(3;8$.0)(< -<=>-$%(3?+)()),>@( 4$) #P+'(%) -'*1--'&+%) A') 6+,%-+%#) *1$'/.'-K() ,'() *,#+()A'),B@./%)A',)$1"',Q,/(%#)6#-,1()3+/R)S#>C$I)0'-J) %#ED=),'()E'$%/A'()(1D-')8#-*',1$#)P+')#0#-'/.'$) #) ,'() ('"'() $1"',Q,'(?) 21%G1E) 01%) "'$/-M) ',() P+') ,BG'+),,'&/%I)-'*1-A#-'+)>-#&E'$%()T$/*(I)/)',()P+')$1) ,BG'+),,'&/%I)#*#D#-'+),#)-+%#)#ED)&#$'()A')>'-LG1H A0)#$0#(B3CAD3E3A($),&3F0+G3 H(;8> UVW IJK ‘https://cdn02.tresc.cat/media/nfitxes/315E4/01_011_00223167/mishima_txema_salvans.jpeg 4$) XK-/+() /) '$) Y-#$*'(*1I) A1() #-%/(%'() A') */-*I) E#,"/+'$) A') >#) #$Z() '$) +$#) *#-#"#$#) (/%+#A#) #,) E/&)A',)*#E0?)21%()A1()/$%'$%'$)%-1D#-),#)E#$'-#) A') E#$%'$/-) "/"#) ,#) >,#E#) A',) ('+) 1>/*/) /) A') ,B#-%I) 0'-J)('$(')&#/-')@./%I)>/$()P+')+$)A/#)'$)Y-#$*'(*1) A'*/A'/.)%1-$#-)#)#/.'*#-)+$)T$/*)0#((/)A')*1E/#%? 97(GG,<3 Y/$()#,)[\]^)Q)5#,#)N'-(+()_,J-/'()L)86` LM%3N+->+@M# X/"'$A-'()U]\]a)Q)5#,#)!01,1)L)86` '.*,+(/+ &,$#%+@ [aW -20% 61$(+,%#),'()A#%'( :+$%)A')%-1D#A#M)5'+)6+,%-+%# 8#-*',1$# X/E#-%()U^)A')>'D-'- 2'#%-')61$A#, 8#-*',1$# !0+$%#B%) #) ,B'.0'-/@$*/#) '$1%+-b(%/*#) A',() 6',,'-() 8#-1$/#) A',) <1$%(#$%H) _#+A'/.) AB+$#) #"'$%+-#) en 44 per les vinyes velles de garnatxa, +$) -'*1--'&+%) 0'-) A'(*1D-/-) ',() 0-1*'((1() AB',#D1-#*/C)A',)"/)/)+$)%#(%)A/-'*%#E'$%)A')D#--/*#) A')c)"/$()A'),#)A'$1E/$#*/C)AB1-/&'$)<1$%(#$%? 6O*%$+P>'+(39:<=Q%>#0$(< 61$(+,%#),'()A#%'()Q)8#-1$/#)A',)<1$%(#$% [[Id]W 19,50€ 61E+$/%#% P A')6)37%$+8-+',3 [[W IJK 4,) []U^) "#$) '(%-'$#-) ',) ('+) -'*1--'&+%) *1E) #) D#$A#) #ED) ',) ('+) 0-/E'-) K,D+E) eX#Z() 1>) 2G+$A'-BI) /) A'() A') ,,#"1-(I) ,#) ('"#) *#--'-#) $1) G#)A'/.#%)A')*-=/.'-?)Y+(/1$#$%)+$)(1)','*%-J$/*) #ED) #E'-/*#$#I) A#$A'I) (Z$%G) 010) /) -1*fI) 2G') </A$/&G%) G#) *1$P+'-/%) ',) $TE'-1) U) A') ,#) ,,/(%#) 8/,,D1#-A)A')X#$*'\4,'*%-J$/*#? N.º 1756. DEL 2 AL 26 DE JUNI DE 2 21 ¿ES TA MOS SOLOS? ESTADOS UNIDOS RECONOCE LA EXISTENCIA DE OBJETOS VOLADORES NO IDENTIFICADOS Y DESCLASIFICA LOS INFORMES. HABLAMOS CON EL HOMBRE QUE DURANTE SIETE AÑOS DIRIGIÓ EL PROGRAMA SECRETO SOBRE OVNIS DEL PENTÁGONO JULIETA SERRANO ENTREVISTA CON LA'SEÑORA ALMODÓVAR' LA REGLA Y EL FÚTBOL FEMENINO ADAPTAR EL ENTRENAMIENTO AL CICLO MENSTRUAL, CLAVE DEL ÉXITO Hi ha futur allà fora? Cada diumenge, els millors reportatges en versió XL EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

48 48| Esports Esports Divendres, 10 de febrer del 2023 | Pilotes fora El fill de Ronaldinho, al Barça Joan Laporta, el president del club blaugrana, va confirmar ahir el fitxatge de João Mendes (17 anys, mitjapunta). El fill de Ronaldinho ve del Cruzeiro i jugarà en els juvenils del Barça. El directiu Joan Soler n’està tancant la contractació. El Girona s’examina a Cadis L’equip català, que només ha patit dues derrotes en les 10 últimes jornades, visita avui el conjunt gadità, que lluita per escapar-se del descens. Míchel recupera Arnau, però té les baixes de Stuani, Yangel, Yan Couto, David López i Valery. En una llarga compareixença (va durar gairebé dues hores), Joan Laporta va voler ahir, segons va dir ell mateix i abans que se li preguntés ningú, «posar llum a certes ombres» sobre l’adjudicació a Limak, una companyia turca amb escassa experiència en la construcció de recintes esportius, com l’encarregada d’aixecar el nou Camp Nou, l’obra més important en la història del club. «¿Per què Limak?», es va preguntar el dirigent, mentre deia la resposta. «Perquè la planificació d’obra s’ajusta als termes que demanava el Barça i ha acceptat totes les exigències amb un preu màxim, que no és un preu temerari», va afegir, i va recalcar que Limak assumia també unes penalitzacions molt importants si no complia el període de finalització de les obres. Novembre 2024-juny 2026 Laporta va voler defensar en tot moment que «el procés de licitació havia sigut exemplar, tant en l’aspecte tècnic com en la transparència», per la qual cosa la concessió a Limak reuneix el que reclamava el club. Per començar, ha d’acabar la primera fase de les obres abans del novembre del 2024 per permetre a l’equip abandonar com més aviat millor l’exili de Montjuïc, que suposarà unes pèrdues cada temporada de «93 milions d’euros». I el nou Camp Nou hauria d’estar acabat, segons el pacte firmat amb la companyia turca, el juny del 2026 perquè el Barça, va recordar Laporta, començarà un projecte que «va amb 10 anys de retard». Però la gestió de la directiva, que està a punt de fer dos anys en el càrrec, ha permès, segons el president, «treure el club de la ruïna perquè hem adoptat decisions valentes, i hem tornat l’alegria al barcelonisme». Preu tancat En el discurs inicial, que va durar gairebé 35 minuts i en què no hi va haver encara espai per a les preguntes, Laporta es va entestar a defensar la concessió a Limak, «una de les millors companyies constructores del món en obra civil», indicant que la transparència va arribar a tal nivell que les «converses amb totes les companyies es van gravar amb el seu permís». El preu del nou Camp Nou està tancat, però el club no va informar si serien 900 o 950 milions d’euros. El president tampoc va revelar l’import d’aquestes penalitzacions si la companyia turca, que només ha construït un estadi, i de 25.000 espectadors al seu país, no arriba a temps en els 17 mesos en què ha d’aixecar el nou temple blaugrana. «Limak sempre ha complert els seus compromisos en temps i costos», va recordar el dirigent, i va indicar que aquesta companyia fa vuit mesos que treballa en el projecte», junt amb una empresa d’enginyeria australiana i una altra d’anglesa, especialitzada en aquesta mena de recintes, a més de recordar que n’hi ha dues de catalanes integrades a la UTE (Unió MARCOS LÓPEZ Barcelona «¿Limak? Va ser un procés exemplar» Joan Laporta defensa que la licitació a la companyia turca per a la construcció del nou Camp Nou va ser «transparent» i la millor perquè satisfà les necessitats del Barça en el cost i en la finalització de les obres. EL MISSATGE INSTITUCIONAL Valentí Enrich Laporta, ahir, a l’Auditori 1899 del Camp Nou durant la intervenció davant els mitjans de comunicació. EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Divendres, 10 de febrer del 2023 Esports | 49 L’Espanyol, solidari amb Turquia El club periquito va respondre a la crida del Consolat de Turquia a Barcelona per recollir material i aliments per als afectats pel terrible terratrèmol. L’Espanyol va entregar abrics, especialment per a nens, com a mostra de solidaritat. El Barça doblega el Valdepeñas L’equip blaugrana es va classificar per a les semifinals de la Copa d’Espanya al tombar el conjunt manxec (3-2) en el primer duel dels quarts a Granada. Un gol de Pito, autor de dos gols, va desnivellar un xoc en què també va marcar Adolfo. La renovació d’Alejandro Balde, que acaba contracte el 2024, està «acordada pràcticament», segons va informar Laporta, que va considerar capital la continuïtat del jove talent que ha enviat Jordi Alba a la suplència, i ha obligat Marcos Alonso a reciclar-se com a central esquer rà. «No podem dir que està feta, però sí treballada i acordada», va reiterar el dirigent, que va precisar que «Balde mostra interès a seguir al Barça i el seu agent, també, però estem pendents del fair play per inscriure’l». Balde comparteix agent (Jorge Mendes) amb Ansu Fati, el futur del qual no està tan clar al Camp Nou. «¿Vendre’l? No ens ho plantegem», va dir amb energia Laporta. Una energia que amb el pas dels minuts es va anar apagant malgrat que anava insistint: «És un jugador en el qual tenim dipositades unes grans esperances». Però Ansu, després d’una greu lesió de genoll, viu més temps a la banqueta que al camp. «Tot de - pèn que sigui útil per al club i l’entrenador el faci jugar», va afegir Laporta traslladant la responsabilitat a Xavi, admetent que Mendes ha fet saber al club que «hi ha interès» en el mercat pel jove davanter. Igual de tebi es va mostrar el president amb Sergio Busquets. «No hem trobat encara el moment per asseure’ns», va dir, delegant la decisió en el capità, que acaba contracte al juny. n Acord per renovar Balde, però tebiesa amb Ansu i Busquets A inicis de juliol, la marxa de Piqué i Griezmann suposarà «un estalvi de 90 milions d’euros», va assegurar Mateu Alemany, director de futbol del club blaugrana, que té per objectiu imprescindible situar la massa salarial de la plantilla en 470 milions d’euros després de rebre-la a l’estiu del 2021 amb 655 milions. Una xifra insostenible a mitjà termini. «Si arribem als 400- 480 milions seria el 60% dels ingressos, cosa que significaria unes xifres raonables», va argumentar l’executiu, insistint que el Barça no té necessitat de desprendre’s de «jugadors importants» per reforçar la plantilla aquest estiu. Laporta afirma que no existeix «aquesta obligació», malgrat les fortes restriccions salarials que imposa la Lliga amb el seu fair play, exigint al club «esforços titànics», segons el president, per completar una plantilla competitiva que s’ajusti a la llei. «Hem heretat un límit salarial molt inflat, amb un excés de 300-350 milions que ens dificultava la gestió esportiva». A final d’aquest exercici, s’haurà reduït la despesa salarial en 100 milions, però no és suficient. Amb Griezmann, que tenia contracte fins al 2024, el club ha ingressat 20 milions més 4 d’opcionals de l’Atlètic i se n’ha estalviat 102 en fitxa. «Quan vam fer les palanques, la Lliga va canviar la normativa», va apuntar Laporta, que va dir amb orgull: «Hem comprat per 215 milions i venut per 141. Hi ha un equip competitiu per 74», va dir. n El Barça s’estalvia 90 milions d’euros amb Piqué i Griezmann La Superlliga europea, un projecte que encapçalen, enarboren i lideren el Madrid i el Barça, pendents que la Juve –immersa en una reestructuració total del seu equip executiu– no abandoni, continua, segons Laporta, «progressant bé». Tot i que la idea original d’aquest grup de tres grans clubs ha canviat de manera rotunda, com queda en evidència amb el decàleg presentat per Bernd Reichart, CEO d’A22 Sports Management, l’agència que gestiona aquesta competició. Aquests «10 principis», als quals s’adhereix el Barça, passen per un torneig obert, gens tancat i elitista com es va divulgar en el pla inicial, a més d’englobar 60 clubs que jugarien cada un d’ells un mínim de 14 partits. Fins ara, el campió i subcampió de la Champions disputen 13 partits, mentre que la Superlliga vira radicalment la seva proposta. «No volem que es trenqui el diàleg amb la UEFA i desitgem harmonitzar-ho tot amb les Lligues nacionals», va recordar Laporta. El president blaugrana va afirmar que «els impulsors de la Superlliga tenen el dret a organitzar les competicions sent-hi presents, això sí, la UEFA a la taula de governança». El decàleg explica que es jugaria el nou torneig en «diverses divisions», tot i que no va aclarir sota quines condicions ni el tipus de format. «La Superlliga és el llop, que avui es disfressa d’àvia per intentar enganyar el futbol europeu», va criticar Javier Tebas, el president de LaLiga de després de conèixer la nova proposta. n Suport a la «Superlliga oberta» de 60 clubs i amb diverses divisions Temporal d’Empreses) que executaran l’obra. Però el Barça necessita trobar ara «abans del 31 de març» els inversors necessaris per emprendre aquesta obra colossal que canviarà la història del club. «En el primer trimestre del 2023 estarà resolt. És un projecte molt atractiu per als inversors i estic tranquil que es complirà», va dir Laporta, que va admetre que seran «inversors americans» que estan rastrejant Goldman Sachs i JPMorgan, els socis financers. 49.000 persones a Montjuïc «Som en els terminis previstos. És una obra d’una magnitud important i hi ha molts diners al mercat. Falta el període de maduració per tancar l’estructura de finançament», va apuntar Eduard Romeu, vicepresident econòmic del club, mentre que Laporta va dir que desconeix els problemes que es van viure en la construcció de l’aeroport d’Istanbul, duta a terme per Limak dins d’un grup d’empreses. Sindicats turcs van denunciar la mort de 200 treballadors durant la construcció. «Van fer l’aeroport d’Istanbul i és una obra emblemàtica. No té un historial d’empresa que no respecti els drets humans o que hi sigui en una llista negra d’una organització internacional humanitària», va dir Laporta, i va indicar que «està ajudant en la reconstrucció de Turquia després del terratrèmol». Després, el president no va voler donar gaires pistes sobre el pla que elabora el club per al trasllat, a partir de la temporada vinent, a Montjuïc, on intentarà estar tan poc temps com pugui. L’exili costarà car. «Hem aconseguit tenir un aforament de 49.000 persones. Serà un abonament sense seient assignat. Vull demanar paciència als socis. Hem fet una enquesta i hi ha un percentatge important que demanarà l’excedència de l’abonament», va confessar Laporta. n El club ultima la recerca «dels inversors americans abans del 31 de març» EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

50 | Esports Divendres, 10 de febrer del 2023 | Vinícius, ous i cargols Apunt Mónica Marchante La Lliga ha creat una comissió per intentar solucionar el cas Vinícius. Segons el seu president, Javier Tebas, «no pot tenir un jugador que va a tots els camps i és insultat». Jo afegiria que el futbol espanyol no es pot permetre donar aquesta imatge, la d’un campionat on el racisme campi al seu aire. Perquè tot i que siguin casos aïllats, és cert que es repeteixen cada vegada amb més freqüència i en més camps. I més val no parlar del vomitiu episodi del pont de Madrid. Dit això, ¿què pot fer La Liga a més de denunciar cada dilluns el que passa a cada camp? ¿Quin és el recorregut d’aquestes denúncies si la Fiscalia dona carpetada una vegada i una altra? ¿Què es pot fer si els Mossos no han aconseguit identificar dos individus que, a rostre descobert i davant de les càmeres, van insultar Vini en l’últim clàssic del Camp Nou? ¿Té la responsabilitat el futbol del que està passant quan de sis denúncies presentades davant la Fiscalia se n’han arxivat, de moment, la meitat? ¿Per què aquesta tolerància davant un fet que ens escandalitza a tots? I igualment sorprenent, ¿per què el Reial Madrid no se suma a les denúncies? Ara bé, els crits racistes a Vinícius no tenen a veure amb el que passa al camp. El racisme està a la grada, o al carrer. No a la gespa, afortunadament. Aquí s’hi entaula una altra batalla que han de tallar els àrbitres. ¿Per què amb Vini i no amb d’altres? Cada vegada que ha arribat un futbolista brasiler amb característiques semblants, la polèmica els ha acompanyat. Neymar o abans Denilson, Djalminha... jugadors que jugaven a una altra cosa, mentre aquesta virtut s’interpretava com a provocació pels rivals. És curiós, els que deien provocador a Ney justifiquen ara Vinícius i viceversa. És el que té posar el filtre de la bufanda a tot. Si jo fos Ancelotti o company de Vini, faria tot el que pogués per fer-lo sortir d’aquesta espiral de gestos, queixes permanents o comentaris despectius a rivals en la qual està ficat. Mostrar-se vulnerable li resta. Molts jugadors abans van rebre igual i més que ell. Que es miri els vídeos d’un tal Messi. I no mescli ous amb cargols. n Va ser integrant d’un Barça inoblidable, el que va guanyar una Lliga amb la batuta de Terry Venables. Marcos Alonso, fill i pare de futbolista, va morir ahir als 63 anys després d’una llarga malaltia. El seu pare va ser Marquitos, tot un mite del Reial Madrid, i el seu fill, d’idèntic nom, porta la mateixa samarreta blaugrana que va portar ell entre el 1982 i el 1987. Fitxat de l’Atlètic, va jugar una segona etapa en el club blanc-i-vermell i ho va fer a més a l’històric Logronyo i en el Racing, on va començar i va acabar la seva etapa esportiva. Encara no havia fet els 18 anys quan el Racing li va donar l’oportunitat de debutar a Primera. Ell havia nascut a la capital càntabra l’1 d’octubre de 1959. Dos anys va estar meravellant el Sardinero fins que el va fitxar l’Atlètic. Si el seu pare havia portat la samarreta blanca, el fill es disposava a triomfar amb el club rival. Tres temporades va estar al Vicente Calderón, on va destacar com una de les figures de l’equip per guanyar-se una plaça en la selecció espanyola i perquè el Barça es fixés en un futbolista desequilibrant, vertical i que podia enlluernar el Camp Nou. Així que de seguida es va guanyar el carinyo del públic en un Barça que precedia el dream team de Johan Cruyff... Un Barcelona que va acabar assegut en el motí de l’Hesperia, el 1988, la plantilla contra el president Josep Lluís Núñez, demanant-ne la dimissió després d’un desacord fiscal, però del qual Marcos ja no va participar a l’haver-se desvinculat del club. I si algú, alguna vegada i de manera equivocada, va tenir dubtes de Marcos pels seus antecedents blancs, qualsevol sospita es va aniquilar a la final de Copa de 1983, disputada a Saragossa, quan el futbolista que tenia un canvi de ritme exagerat, una fortalesa física de què també va presumir Marquitos i ara el seu fill, va marcar el gol que va donar la victòria al Barça de Maradona i Schuster. ¿Contra qui? Doncs contra el Reial Madrid. El seu vol per rematar el gol del triomf va fer gala al seu sobrenom, el Pichón. Va ser una explosió de joia. Víctor Muñoz va avançar els blaugrana en la primera part i Santillana va igualar després del descans. Però en el minut 90, Marcos va volar i va donar el títol a l’equip. Una Copa gran en uns anys de molt pocs títols. 189 partits, 39 gols Després va arribar la Lliga conquerida amb Terry Venables, en la temporada 1984-1985, la que va començar sense imatges televisives i sense que ningú pogués veure la victòria blaugrana al Bernabéu per 0-3, de la qual Marcos no va participar. Va ser la primera pedra per al títol de lliga. En aquesta temporada va disputar 28 partits i va marcar 10 gols. Va jugar, en total, 182 partits oficials de blaugrana en els quals va aconseguir 39 gols durant 13.889 minuts, segons dades recollides per players.fcbarcelona.com. Va destacar amb Schuster, Julio Alberto, Alexanco, Carrasco, Calderé, Archibald... La segona etapa a l’Atlètic va estar marcada per una greu lesió de genoll. Tot i així va continuar a Primera gràcies a l’oportunitat que li va donar el Logronyo. Hi va estar fins a 1990 quan va acceptar l’oferta del Racing, que estava en Segona B. Gràcies a la seva aportació va aconseguir l’ascens abans de penjar les botes. Amb la selecció va disputar 22 partits. I com a entrenador va estar a les banquetes del Rayo, Racing, Sevilla, Atlètic, Saragossa, Valladolid, Màlaga i Granada 74. Barça i Madrid van emetre comunicats de condol. El club blanc va recordar el seu pas i el del seu fill pel planter. «La gent bona et fa somriure i es preocupa per tu tot i que no et vegi cada dia. Jo ho faré, siguis on siguis, perquè és el que tu has fet sempre per mi», va escriure Míchel a Twitter. I fins i tot el president extremeny, Guillermo Fernández Vara, el va homenatjar – «com a bon colomí vola molt alt»– entre una llarga llista de condols. n Marcos, ‘el Pichón’ del Barça Va passar a la història barcelonista per haver marcat el gol de la victòria contra el Reial Madrid a la final de Copa del 1983 disputada a Saragossa. Va ser en el minut 90. Va ser un dels integrants de la plantilla que va guanyar la Lliga 1984-85 amb la batuta de Terry Venables. Va morir ahir als 63 anys. La mort d’una estrella blaugrana SERGI LÓPEZ-EGEA Barcelona Marcos Alonso, amb la samarreta blaugrana, una de les figures en la dècada dels 80. El Periódico Fitxat de l’Atlètic, l’extrem va vestir entre el 1982 i el 1987 la samarreta que ara porta el seu fill Marquitos, el seu pare, va ser un mite del Reial Madrid i ell va jugar 22 partits amb la selecció EPC_Marconada - 10/02/2023 09:43 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250