elperiodico_catala_20230215_1677060849108

DIMECRES 15 de febrer del 2023 Preu: 2 € Director: ALBERT SÁEZ Edició digital: ELPERIODICO.CAT EDICIÓ CATALÀ CAT Francesc Vilanova recull en un llibre les fotos de la caiguda de Barcelona.P. 44 El Parlament prohibirà els vehicles de dièsel i gasolina 15 anys abans del previstnL’acord tira endavant malgrat el no de populars, conservadors i ultres L’OBJECTIU DE LES EMISSIONS ZERO PER FRENAR LA CONTAMINACIÓ Europa avança l’adeu al cotxe de combustió al 2035 PERSONES | P.30 I 31 Un test amb ratolins obre pas a la píndola anticonceptiva masculina TEMA DEL DIA | P. 2 A 4 L’èxode interior turc Milions de supervivents busquen refugi lluny de les ciutats destruïdes pel terratrèmol PANORAMA | P.10 Suhaib Salem / Reuters Una nena juga a l’estadi de Kahramanmaras, convertit en campament de refugiats. Mossos i Guàrdia Urbana de BCN xoquen per l’ús de la base de dades POLS INSTITUCIONAL PANORAMA | P. 13 Junts va recolzar més cops propostes de Colau en els plens que ERC ESTADÍSTICA CURIOSA PERSONES | P. 36 I 37 EUA analitza els sensors del globus espia xinès i suggereix que els altres són innocus EMBOLIC DIPLOMÀTIC PANORAMA | P. 6 I 7 Francesc Fajula Fundació MWCB «El Mobile es quedarà per sempre a Barcelona» PANORAMA| P.18 Adrià Rocha Iskenderun EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

Tema del dia : Nou fàrmac Un equip de científics nord-americans ha desenvolupat un fàrmac experimental que promet ser una «veritable revolució» en els mètodes anticonceptius per a homes. Es tracta d’un compost que es pren entre 30 minuts i una hora abans de tenir relacions sexuals i que aconsegueix bloquejar els espermatozoides durant diverses hores per així evitar embarassos. El tractament ja ha sigut testat amb èxit en ratolins i, segons expliquen els seus creadors, aplana el camí per crear una píndola anticonceptiva masculina. El fàrmac està basat en una proteïna de senyalització cel·lular anomenada adenilat ciclasa soluble (sAC). Estudis previs ja havien apuntat que la supressió d’aquest enzim té un paper clau en la fertilitat dels homes. Una investigació en rosegadors, per exemple, va demostrar que els animals genèticament modificats per no tenir aquesta proteïna eren infèrtils. Un altre experiment en ratolins també va mostrar que els exemplars que prenien tractaments per inactivar temporalment aquest enzim produïen esperma no funcional. Tots aquests treballs van proporcionar una pista clau per continuar investigant sobre l’ús d’aquesta proteïna. Després de diversos anys de feina dura, un grup de científics de l’institut novaiorquès Weill Cornell ha aconseguit aïllar aquesta proteïna i dissenyar una estratègia per subministrar dosis controlades d’aquesta substància. El fàrmac s’ha posat a prova en un conjunt de ratolins de laboratori. Primer en forma d’injecció i més endavant en forma de pastilla. Segons va publicar ahir Nature Communications, el tractament va mostrar una eficàcia del 100% en les primeres dues hores després de la seva administració i del 91% a partir de la tercera hora. Al cap de 24 hores, tots els rosegadors que havien pres el fàrmac van recuperar els seus nivells normals de fertilitat. Assajos clínics Segons apunten els experts que han liderat aquesta investigació, el tractament no va afectar ni l’aparellament dels animals ni la seva ejaculació. Tampoc es van observar efectes negatius en els exemplars que van prendre aquest compost de manera contínua durant sis setmanes. Els creadors d’aquest fàrmac afirmen que continuaran provant-ne l’eficàcia i seguretat en models animals i, mentrestant, també començaran a establir les bases per a un futur assaig clínic en pacients. Si els estudis prosperen amb èxit, aquesta píndola anticonceptiva masculina podria utilitzar-se en un futur perquè els homes Una investigació experimental demostra l’eficàcia d’un compost per ‘bloquejar’ els espermatozoides durant només unes hores >Es tracta d’un compost que es pren entre 30 minuts i una hora abans de tenir relacions VALENTINA RAFFIO Barcelona Un avenç acosta la píndola anticonceptiva per a homes Una investigadora analitza la quantitat i la qualitat de l’esperma a través d’un microscopi. El fàrmac es basa en una proteïna que afecta la funció dels espermatozoides El compost s’ha testat en un grup de ratolins durant diverses setmanes EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

2-3 Dimecres, 15 de febrer del 2023 prenguin «decisions diàries sobre la seva fertilitat». «El que és interessant d’aquest estudi és que el fàrmac va dirigit a un enzim molt específic dels espermatozoides i, tot i que hi ha altres isoformes més àmpliament distribuïdes, crec que han trobat la tecla», destaca Luz Candenas de Luján, investigadora en biologia de la reproducció de l’Institut d’Investigacions Químiques del CSIC. «Aquest treball obre la porta al desenvolupament de la primera píndola anticonceptiva masculina d’un sol ús, cosa que ofereix una interessant alternativa a l’ús exclusiu d’anticonceptius orals en dones», destaca la científica en declaracions al Science Media Centre Espanya. Per entendre la importància d’aquest avenç científic s’ha de fer un pas enrere i preguntar-se per què encara no hi ha tractaments anticonceptius per a homes. L’explicació, lluny de poder resumir-se en una sola frase, inclou qüestions històriques, socials i científiques. En la dècada dels 50, just quan van arrencar els primers estudis a la recerca d’una pastilla per evitar embarassos no desitjats, els científics ja van plantejar la possibilitat de desenvolupar un fàrmac per a homes. El primer prototip de píndola anticonceptiva masculina es va descartar perquè, malgrat mostrar una bona efi - càcia, el seu ús era incompatible amb la ingesta d’alcohol. Els fàrmacs per controlar la fertilitat de les dones també van topar amb un conjunt d’efectes secundaris destacables, però, tot i així, van tirar endavant i van donar lloc a la primera generació de pastilles anticonceptives. Durant dè - cades, la recerca de mètodes anticonceptius s’ha centrat gairebé exclusivament en les dones. Projectes frustrats Actualment, els únics dos mètodes anticonceptius enfocats en els homes han sigut els preservatius masculins i la vasectomia: el primer, com a mètode instantani amb una efectivitat variable i el segon, com a mètode definitiu. La recerca d’una píndola masculina s’ha reprès en els últims anys. Són diversos els fàrmacs experimentals que s’han desenvolupat fins a la data per alterar la producció d’espermatozoides, però, fins ara, cap projecte ha prosperat fins a la fase final dels assajos clínics. En alguns casos, els tractaments experimentals han fracassat perquè trigaven diversos mesos a fer efecte (i alguns més a dissipar-se per recuperar els nivells normals de fertilitat). En d’altres, per la gran quantitat d’«efectes adversos» detectats durant els estudis. Fa tan sols uns anys, un dels fàrmacs més prometedors es va descartar després d’observar «símptomes preocupants» com ara «irritabilitat i canvis d’humor» en els homes que el prenien. El prototip de pastilla anticonceptiva masculina desenvolupat per Weill Cornell, segons argumenten els seus propis creadors, tindria l’avantatge que es podria prendre just abans de tenir re - lacions sexuals, faria efecte de manera gairebé immediata i, a més, desapareixeria al cap de tan sols 24 hores. Encara queda un llarg camí d’investigacions i assajos clínics per comprovar l’efectivitat d’aquest compost, però aquest tipus de treballs ens situen cada vegada més a prop de la píndola anticonceptiva per a homes. n El primer prototip de píndola masculina es va descartar perquè el seu ús era incompatible amb prendre alcohol Actualment, els únics dos mètodes anticonceptius per a homes són el condó i la vasectomia El Periódico Ratolins de laboratori com els utilitzats a l’escola de medicina de la Universitat de Cornell. Les claus de la recerca de la Universitat de Cornell El tractament es pren entre 30 minuts i una hora abans de tenir relacions La pastilla té una eficàcia del 100% al cap de dues hores de la seva ingestió La substància no va afectar ni l’aparellament dels animals ni la seva ejaculació Tots els ratolins van recuperar els nivells normals de fertilitat al cap de 24 hores Els científics ja preparen el terreny per portar aquest fàrmac als assajos clínics EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

4 | Tema del dia Dimecres, 15 de febrer del 2023 | Nou fàrmac Malgrat que el món ha evolucionat molt en l’última dècada, l’anticoncepció a Espanya amb prou feines ha canviat: el preservatiu continua com a mètode estrella, seguit molt de lluny per la píndola o altres mètodes hormonals, que bastantes dones rebutgen pels dubtes i el temor dels possibles efectes secundaris. Continuen existint els mites, com que la píndola engreixa o provoca càncer, que no hi ha manera d’erradicar», lamenta José Vicente González Navarro, ginecòleg i expresident de la Societat Espanyola de Contracepció (SEC). La Societat Espanyola de Contracepció (SEC). La SEC realitza des del 2014 una enquesta referent en matèria d’an ticoncepció, que permet co - nèixer quins són els mètodes per evitar els embarassos no desitjats més utilitzats. ÚS DE MÈTODES ANTICONCEPTIUS. L’última edició de l’enquesta de la SEC –que només es realitza entre dones– indica que el 75% de les espanyoles en edat fèrtil utilitza mètodes anticonceptius, un percentatge que ha anat creixent lleugerament, el 2014 era el 72,7%. La no utilització creix a mesura que augmenta l’edat i és més freqüent entre les estrangeres i les dones amb menor nivell d’estudis. El principal motiu adduït és que no mantenen relacions sexuals (un 24,6%), no poden tenir fills (el 18,1%) o volen tenir-los (el 15,6%). Tenint en compte aquestes respostes, el sondeig conclou que malgrat les campanyes informatives el 5,9% de les espanyoles en edat fèrtil estan en risc d’embaràs no desitjat, perquè mantenen relacions sexuals sense anticoncepció, poden tenir més fills i no volen tenir-los. EL PRESERVATIU. Un 35,7% de les espanyoles utilitzen preservatiu per evitar embarassos, un percentatge lleugerament superior al 2014, quan eren el 31,3%. I una enquesta del SEC el 2019, entre joves de 16 a 25 anys, dels dos sexes, llança que també és el mètode estrella en la generació més jove: l’utilitzen el 52%. ¿Quin és el motiu? «Aquesta és la pregunta del milió –respon el doctor González Navarro– perquè és un mètode excel·lent per prevenir les malalties de transmissió sexual, però regular com a anticonceptiu perquè es pot trencar o realitzar un ús inadequat». De fet, entre les usuàries de preservatiu un 32% reconeix que no sempre l’utilitza i els motius adduïts són que la relació sexual va ser «imprevista», que es «perd sensibilitat» o «per no interrompre la relació». MÈTODES HORMONALS. El 22,5% de les dones utilitzen mètodes hormonals, on s’inclou la píndola tradicional, el 17%, i altres com el DIU hormonal, l’anell vaginal o el pegat; tot i que l’ús d’aquests últims mètodes és residual (del 3,8% del DIU al 0,7% del pegat). El motiu de la poca utilització és que hi ha una «espècie d’hormonofòbia per por dels efectes secundaris», segons l’expresident de la Societat Espanyola de Contracepció. «Continuen existint els mites, com que la píndola engreixa o provoca càncer, i no hi ha manera d’erradicar-los», afegeix. L’evidència científica indica que els efectes secundaris més importants de la píndola són la hipertensió, els coàguls o les malalties cardiovasculars, però especialment entre dones fumadores i majors de 35 anys. Pel que fa al risc de patir tromboembolisme venós, és «baix», segons l’Agència Espanyola del Medicament, que assegura que els «beneficis per evitar embarassos superen els possibles riscos». ¿EXISTEIX CORRESPONSABILITAT? És difícil saber si existeix una corresponsabilitat entre homes i dones en l’anticoncepció, ja que l’enquesta referent de la SEC només es realitza entre dones i les dades sobre la possible protecció utilitzada per homes no es mesuren, de manera oficial, a través de l’Enquesta Nacional de Salut Sexual, des del 2009. Tampoc serveixen per mesurar la corresponsabilitat les consultes, ja que les persones que utilitzen preservatiu no solen acudir al metge i només acudeixen les dones que volen consell entorn del mètode hormonal o el DIU. I atès que preservatiu és el mètode més utilitzat, «és presumible pensar que hi ha un percentatge important d’homes preocupats per l’anticoncepció», segons el doctor González Navarro. VASECTOMIA O LLIGADURES. És residual i va en decadència l’ús de mètodes poc reversibles com la vasectomia o la lligadura de trompes. El primer l’utilitzaven el 2014 el 7,2% i el 2022 el 4,7%, i les lligadures han caigut del 5,5% al 3,8%. I això que la vasectomia pot realitzar-se ara «sense bisturí», amb una tècnica menys invasiva, més ràpida i que pot ser reversible (amb una operació més complicada). PÍNDOLA DE L’ENDEMÀ. Tres de cada deu espanyoles en edat fèrtil admeten haver hagut de recórrer en alguna ocasió a la píndola de l’endemà, un percentatge que s’eleva al 34% entre les dones de 20 a 39 anys. La freqüència augmenta entre les enquestades que conviuen amb la seva parella, així com en aquelles que utilitzen l’anell vaginal i el preservatiu. n Condons a punt per ser empaquetats en una fàbrica brasilera. Y. Chiba / AFP «Continuen existint els mites, com que la píndola engreixa o provoca càncer», diu un ginecòleg El preservatiu segueix sent el mètode estrella PATRICIA MARTÍN Madrid El 35% de les dones diuen utilitzar el preservatiu i el 17% la píndola, mentre que altres mètodes com l’anell, el pegat o el DIU són més minoritaris. La no utilització creix amb l’edat i és més freqüent entre les estrangeres i les dones amb menys nivell d’estudis. Va en decadència l’ús de mètodes poc reversibles com la lligadura de trompes EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Dimecres, 15 de febrer del 2023 Publicitat | 5 VINS DE SOMONTANO Als peus dels Pirineus Enate Criança 2018 Un vi adulador, ple de matisos i que sap combinar amb destresa la potència amb la delicadesa. A la boca es mostra dens i amb un final extraordinàriament llarg. DOP Somontano 70% ull de llebre i 30% cabernet Sauvignon 12 Lunas Negre 2020 Multivarietal singular i sensual que sedueix per la frescor i el volum. D’intens color vermell picota és en boca suau i amb volum gràcies a un taní rodó i vellutat. DOP Somontano 42% Cabernet Sauvignon, 23% Syrah, 13% Ull de llebre, 12% Garnatxa i 10% Merlot Bestué Finca Santa Sabina 2019 Estructurat, carnós i equilibrat, és un fantàstic aliat dels guisats de carn i dels plats de cullera. Negre llaminer i seductor que regala un postgust nítid. DOP Somontano 80% Cabernet Sauvignon i 20% Ull de llebre 70€ 42 SELECCIÓ FEBRER Foto Comarca Somontano de Barbastre de JM Puig per rebre-la sense despeses d’enviament i, a més, tenir aquests avantatges: • REGAL DE BENVINGUDA per a nous socis i sòcies • PREUS EXCLUSIUS només a Casa Gourmet • SENSE DESPESES D’ENVIAMENT per a socis a la selecció de vins mensual • SENSE PERMANÈNCIA. Podeu saltar la selecció de l’1 al 5 de cada mes Mantingues el ritme que t’exigeix el dia a dia i recarrega’t amb l’ampolla de 0,33 litres que té una mida fàcilment transportable per poder consumir en qualsevol lloc. Aigua Mineral Natural de Galícia Patrocinat per casagourmet.es Lliuraments en 48 h @casagourmet.es OD NA T’ D A’ LTA I EM PORTA’T AQUESTES LÀMINES ANTIGOT EIG I U N OBR DI OR! – REGAL * Les despeses d’enviament per als no Socis del Club són de 5,9 euros per a tota la Península i 10,90€ per a Balears ANAR A L’OFERTA Entendre-hi + En col·laboració amb:  932 279 499 EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

Panorama > Internacional Els Estats Units són més a prop de poder comprovar, i demostrar, les acusacions d’espionatge llançades contra la Xina pel cas del globus que va sobrevolar territori continental nord-americà abans de ser abatut el 4 de febrer al mar davant Carolina del Sud. Alhora, comença a donar senyals que separen aquest episodi de la demolició de tres aparells aeris més el cap de setmana sobre els EUA i el Canadà. Equips de l’Exèrcit nord-americà han pogut recuperar «restes significatives» del fons de l’oceà on va caure l’aparell, «incloent-hi tots els sensors prioritaris i peces electròniques identificades», segons va informar dilluns en un comunicat el Comandament Nord dels Estats Units, centrat en la defensa nacional. Aquestes restes han sigut enviades al laboratori de l’FBI a Quantico (Virgínia), on seran analitzades. Les autoritats nord-americanes havien denunciat ja la setmana passada que el globus, del qual la Xina ha reconegut la propietat però li ha atribuït només funcions d’investigació meteorològica, portava sensors destinats a recollir informació d’espionatge i comunicacions. L’aparell, a més, tenia múltiples antenes que incloïen una disposició capaç d’assenyalar la localització de les comunicacions. Alhora que avança la investigació del globus descobert que ha provocat una crisi amb la Xina que ha fet punxar els tímids passos d’acostament entre les dues nacions i en la qual Pequín està llançant ara les seves pròpies acusacions, els Estats Units també han començat a donar informacions sobre tres objectes més no identificats enderrocats divendres, dissabte i diumenge que suggereixen una separació de la crisi bilateral, a l’assenyalar que poden ser dispositius inofensius. Possible caràcter comercial La cadena de televisió CNN va obtenir un memoràndum que el Pentàgon va repartir als congressistes abans d’un parell de sessions informatives celebrades ahir a porta tancada tant per a tots els senadors com per als membres del Comitè d’Intel·ligència. I en aquest document s’assegura que «no s’ha d’assumir que els esdeveniments dels últims dies estan connectats». També John Kirby, portaveu del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, va donar ahir en una videotrucada amb periodistes explicacions que allunyen les tres últimes demolicions del primer. «No hem vist cap indicació ni res que apunti específicament a la idea que aquests tres objectes fossin part del programa d’espionatge de la República Popular de la Xina o que estiguessin implicats en esforços externs (d’altres països) de recol·lecció d’intel·ligència», ha explicat. L’antic portaveu del Pentàgon va assegurar, a més, que «no es descarta la possibilitat que pogués tractar-se de globus simplement vinculats a entitats comercials o d’investigació i per això benignes. Aquesta bé podria ser o podria emergir com l’explicació principal en aquest cas», va afegir en aquest sentit Kirby. En qualsevol cas, per acabar amb els múltiples interrogants s’haurà d’esperar que els Estats Units recuperin les restes dels tres aparells, una cosa que no havien aconseguit encara ahir per les dures condicions meteorològiques, especialment a prop de l’Àrtic, i per les complicacions del terreny i el llac sobre els quals van caure. Tres aparells, quatre míssils El memoràndum del Pentàgon descriu l’aparell enderrocat per un F-22 divendres sobre Alaska dient que tenia «la mida d’un cotxe petit». Sí que era un «petit globus metàl·lic amb una càrrega amarrada sota» segons el document militar sobre l’objecte que un altre F22 dels EUA va fer caure sobre el nord del Canadà dissabte en una operació ordenada pel primer ministre, Justin Trudeau, i desenvolupada pel Comandament NordAmericà de Defensa Aeroespacial (NORAD per les seves sigles en anEUA analitza els sensors del primer globus i creu que els altres eren innocus > L’Exèrcit nord-americà recupera «restes significatives» de l’aparell xinès abatut el 4 de febrer i hi troba «peces electròniques prioritàries» > Els altres tres no semblen dispositius espia IDOYA NOAIN Nova York Tensions amb el gegant asiàtic La crisi dels globus als EUA 4 de febrer Globus abatut a Myrtle Beach (Carolina del Sud) EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

6-7 Dimecres, 15 de febrer del 2023 glès), una organització de defensa que operen conjuntament els dos països. El tercer aparell, enderrocat diumenge sobre el llac Huron, havia sigut descrit prèviament com «una estructura octogonal». Ahir el general Mark Milley, al capdavant de l’Estat Major de la Defensa, va confirmar a Brussel·les una informació prèviament avançada per FoxNews i va explicar que van fer falta dos míssils per fer-lo caure ja que el primer llançat des d’un F-16 contra l’aparell va fallar. Segons Milley, «va aterrar sense causar danys» a l’aigua. Segons l’agència Bloomberg citant fonts anònimes, Antony Blinken, secretari d’Estat, està plantejantse trobar-se amb Wang Yi, màxim responsable diplomàtic de la Xina, aprofitant la Conferència de Seguretat de Munic, que se celebra entre el 17 i el 19 de febrer. n Pequín i Manila han xocat de nou al mar de la Xina Meridional. Filipines ha elevat una queixa diplomàtica per l’ús d’un làser amb què un barco xinès va intentar encegar la seva tripulació i altres maniobres que la van posar en perill. La seva acusació ha sigut secundada pels Estats Units i negada per la Xina en l’última prova que la geopolítica es dirimeix també en aquestes aigües convulses. L’incident es va produir la setmana passada i va ser revelat les últimes hores. Filipines aporta una gravació des de la seva embarcació que mostra un fil de llum verd que surt de la Xina. Manila ho ha definit com «un làser de naturalesa militar» que va impedir la visió dels seus mariners durant uns instants. «Aquest tipus d’agressions són molestes i decebedores», va declarar Teresita Daza, portaveu del Ministeri d’Exteriors. També va qualificar les maniobres de la Guàrdia Costanera xinesa de «perilloses» i va alertar que es va vorejar la col·lisió. L’incident va arribar quan els militars xinesos van intentar impedir el proveïment de menjar a les tropes filipines apostades en un escull semienfonsat de les illes Spratly que tant Manila com Pequín reclamen com a propi. Els soldats filipins hi estan destinats en un barco rovellat i encallat per preservar la sobirania nacional dels embats xinesos. El mar de la Xina Meridional és una de les zones més sensibles del planeta. Compta amb bastes reserves pesqueres i és crucial en el trànsit marítim global. Pequín el reclama pràcticament en la seva totalitat i les topades no han escassejat amb la mitja dotzena de països que també defensen les seves parcel·les. Algunes de les seves conductes assilvestrades i l’aixecament d’illes artificials per la via dels fets consumats suposen una campanya diplomàtica calamitosa al veïnat que dona aire a la influència nord-americana. Equilibri delicat Pequín ha defensat que la seva guàrdia costanera va actuar d’acord amb la llei i exigit a les Filipines que aturi les seves provocacions. «El personal xinès actua amb professionalitat i contenció», va afirmar el Ministeri d’Exteriors. Els EUA, per la seva banda, han remarcat la legitimitat de les reclamacions filipines i criticat l’atac recent xinès. Filipines resumeix el dilema dels països de la zona. Tenen la Xina com a principal soci comercial però lamenten el que entenen com a afany expansionista. Als EUA troben el suport a les seves reclamacions però també temen que de les seves provocacions creixents a Pequín germini un conflicte en què hi perdrien tots. El context exigeix posar ciris a les dues potències. Els dos esdeveniments transcendentals que han precedit l’últim incident remarquen aquest delicat equilibri. D’una banda, la recent visita a Pequín del president filipí, Ferdinand Marcos Júnior, en què va acordar amb el seu homòleg xinès, Xi Jinping, la resolució de conflictes marítims amb diàleg i diplomàcia. I de l’altra, l’acord de Manila amb Washington perquè les seves tropes ocupin quatre noves bases marítimes en «àrees estratègiques» del país. La Xina veu amb inquietud l’aclaparadora presència de militars nord-americans a la zona del Pacífic i les seves aliances de defensa són rutinàriament criticades com una amenaça a la pau i seguretat regional. La Xina i els EUA sumen anys festejant les Filipines, una casella clau en la partida de l’Àsia Pacífic. L’expresident Rodrigo Duterte va entendre que necessitava les inversions xineses per modernitzar un país desastrós i va jubilar els estrets llaços que l’havien unit als nord-americans durant un segle. No va viatjar mai a Washington, va insultar un parell de vegades Obama, va amenaçar de rescindir totes les aliances militars i es va llançar als braços de Pequín. El seu successor va prometre en la campanya electoral que no serà un peó geoestratègic. Els Marcos sempre han estat pròxims a la Xina. n Filipines acusa la Xina d’usar un làser per encegar la seva flota >Assegura que el dispositiu va posar en perill uns barcos que eren a prop de les illes Spratly, però Pequín ho nega ADRIÁN FONCILLAS Pequín US Navy Militars xinesos van intentar impedir l’abastiment de menjar a les tropes filipines Manila té la Xina com a principal soci comercial, però topa sovint amb el seu afany expansionista Restes d’un dels globus abatuts pels Estats Units la setmana passada. 10 de febrer Objecte abatut sobre Deadhorse (Alaska) 11 de febrer Dispositiu abatut a Yukon (Canadà) 12 de febrer Aparell abatut sobre el llac Huron (Michigan) EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

8 | Internacional Dimecres, 15 de febrer del 2023 | «Sabem que Rússia té un nombre considerable d’avions al seu inventari i que li queda molta capacitat. Per això hem insistit que hem de fer tot el possible per dotar Ucraïna de tota la capacitat de defensa aèria que puguem» i «crear les condicions adequades (per a ells) al camp de batalla», va explicar en roda de premsa el secretari de Defensa nord-americà, Austin Lloyd, després de la novena reunió del grup de contacte per a la defensa d’Ucraïna que presideix, celebrada ahir dimarts al quarter general de l’Aliança Atlàntica a Brussel·les. La cita, que va precedir la reunió ministerial de defensa que se celebra ahir i avui, ha servit per renovar el missatge d’urgència i coordinar l’enviament d’armes i munició davant una possible ofensiva de Rússia aquesta primavera. A priori en el que no hi va haver avenços –tampoc s’esperaven– és en l’última petició de Kíiv per fer front a l’agressió russa: l’enviament de caces de combat F16 a Ucraïna. El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va assegurar la setmana passada després de la seva minigira europea haver rebut «senyals positius» i el ministre de Defensa ucraïnès, Oleksí Réznikov, va arribar a la seu de l’OTAN mostrant a la premsa un mocador estampat amb dos avions de combat. El seu gest no va tenir de moment resposta. «No tinc cap anunci a fer avui sobre els avions» però «continuem treballant amb Ucraïna per abordar les seves necessitats més urgents. Es preveu una ofensiva a la primavera, en unes setmanes, així que hi ha molt a fer», va explicar el polític nord-americà. «Es tracta d’un sistema d’armament complex i hem de debatre-ho amb els nostres socis –també amb els EUA– i pensar en la viabilitat» però «és una cosa que portarà temps», va explicar la ministra de Defensa holandesa, Kajsa Ollongren. Espanya, segons va afegir la ministra Mar garita Robles, va descartar participar en aquest terreny. «Nosaltres no els tenim i per tant no entra dins de les capacitats militars d’Espanya», va explicar en una breu intervenció davant la premsa. Accelerar les entregues En tot cas, el que és urgent segons el comandament aliat quan està a punt de complir-se un any de la guerra ordenada per Vladímir Putin és entregar l’armament i munició promès fins ara pels 54 països que participen en el grup de contacte i fer-ho «al més aviat possible». La sensació que impera és que hi ha «poc temps» per ajudar els ucraïnesos a preparar-se per a una possible ofensiva russa atesa la mobilització massiva de tropes rus - ses i el posicionament de mitjans aeris a la frontera amb Ucraïna, tot i que «veiem que Rús sia està introdu - int noves tropes en el canvi de batalla, mal entrenades i equipades, així que el seu nivell de baixes ha sigut bastant elevat», va explicar Lloyd. Fins ara, segons va precisar el cap d’estat major conjunt dels EUA, Mark Milley, hi ha 11 països que han promès enviar-hi tancs, 22 han promès vehicles de combat d’infanteria, 16 artilleria i munició i, nou més, artilleria de defensa aèria. n SILVIA MARTINEZ Brussel·les EUA pressiona per consolidar la defensa aèria d’Ucraïna contra un avanç rus >Els països de l’Aliança Atlàntica no concreten sobre la petició d’avions Espanya desplegarà a partir d’abril a Estònia una bateria de míssils antiaeris que contribuirà a reforçar el flanc est de l’OTAN, un reforç que ha anat en augment l’últim any després de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna. L’acord el van tancar ahir els ministres de Defensa dels dos països, Margarita Robles i Janno Pev kur, en una trobada bilateral mantinguda en els marges de la reunió de ministres de l’Aliança Atlàntica a Brussel·les, segons un comunicat difós pel Govern bàltic. «El flanc oriental de l’OTAN ha crescut significativament l’últim any. Tenint en compte la necessitat d’omplir aquest buit crític en les nostres capacitats de defensa aèria d’abast mitjà, estic molt content que hàgim arribat a un acord amb Espanya sobre el desplegament del seu sistema de defensa aèria terrestre d’abast mitjà», va explicar Pevkur. La bateria s’ubicarà a la base d’Amari, sota el comandament SACEUR de l’OTAN, i estarà vinculada amb l’enviada fa més de sis mesos a Letònia. A més, anirà acompanyada d’un desplegament d’uns 80 efectius. En tot cas, es tracta d’una «solució a curt termini». Segons el ministre estonià, els tres països bàltics estan preparant una proposta «més sostenible» per establir un model rotatori «en cooperació amb els aliats». Des de l’inici de l’ofensiva militar del Kremlin, Espanya ha incrementat els efectius a Letònia –han passat de 350 militars a 600–, multiplicat les missions de policia aèria al Bàltic i al mar Negre i realitza una aportació naval permanent en la missions de l’OTAN al Mediterrani. Formació D’altra banda, Espanya va anunciar també ahir que en els pròxims dies arribaran entre 50 i 55 militars ucraïnesos per rebre formació sobre els tancs Leopard 24A que té previst enviar al país eslau, i que l’enviament dels blindats serà a finals de març. Robles no ha concretat el nombre d’unitats. «Cal tenir en compte diverses coses: que Espanya enviarà (Leopard) 2A4, que estaven a Saragossa en desús des de fa molt temps i alguns en un estat lamentable que fa necessari que els reparin. S’ha començat la reparació d’alguns i veurem a l’hora de definir el nombre total el que és necessari en coordinació amb altres països», va dir des del quarter general de l’OTAN, on es van analitzar noves aportacions militars davant un final de l’hivern i un començament de primavera que es presenta amb unes perspectives «molt preocupants», segons Robles. Segons la ministra, tan important com el nombre de carros de combat que enviïn al front ucra - ïnès és la formació de les tripulacions i el manteniment i la disponibilitat de peces de recanvi. «Avui continuem avançant en la coordinació entre tots els països donants per veure quin nombre total aportarà Espanya, dins de les limitacions que tenim». n S. M. Brussel·les Espanya enviarà una bateria de míssils a Estònia per reforçar l’est de l’OTAN >Robles anuncia que formaran soldats ucraïnesos en l’ús dels Leopard Un militar ucraïnès surt d’un refugi en una posició prop d’una línia de front, a la regió de Donetsk Tancs Leopard 2A4 participant en un entrenament militar a prop de Tata (Hongria). Yevhenii Zavhorodnii / Reuters Bernadett Szabo / Reuters La ministra de Defensa no concreta quants carros de combat i en quin estat s’enviaran a Kíiv El més urgent segons el comandament aliat és entregar la munició i l’armament promès Guerra a l’est d’Europa EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Dimecres, 15 d’febrer del 2023 Dimecres, 15 de febrer del 2023 Internacional | 9 L’expresident dels EUA Donald Trump ja no està sol en la cursa per mirar d’aconseguir la nominació com a candidat presidencial dels republicans per al 2024. Tres mesos després que l’expresident llancés la seva campanya, Nikki Haley, l’antiga governadora de Carolina del Sud que va servir dos anys com a ambaixadora davant les Nacions Unides per a Trump, va oficialitzar ahir la seva candidatura amb un vídeo en què assegura que «és hora d’una nova generació de lideratge». Haley té 51 anys; Trump, 76 i el president demòcrata, Joe Biden, que s’espera que anunciï la seva recerca de la reelecció malgrat no haver-ho anunciat encara formalment, n’ha complert 80. El pas fet per Haley, que avui oferirà un discurs en el seu primer acte de campanya a Charleston, el va anunciar ella mateixa. I de moment no ha generat crítiques de l’antic mandatari, que tampoc ha posat a Haley un dels seus tradicionals sobrenoms insultants. Trump tampoc la va atacar quan ella va decidir deixar l’Administració i ha assegurat que la va animar a presentar-se quan el va informar que s’ho estava plantejant, una cosa en què alguns observadors polítics interpreten tant que continua mantenint l’estima per Haley com que la seva candidatura no el preocupa tant com d’altres que s’anticipen, especialment la del governador de Florida Ron DeSantis. L’anunci de Haley, en què recorda que els republicans han perdut el vot popular en set de les vuit últimes eleccions presidencials, dona alguns senyals de les línies que pensa seguir. A més d’incloure crítiques a Biden i contra l’establishment de Washington, parla de «l’esquerra socialista» i en les imatges del vídeo apareixen figures que representen l’ala progressista del partit de - mòcrata, com el senador Bernie Sanders i la congressista Alexandria Ocasio-Cortez. La candidata entra també directament en les guerres culturals que els republicans han fet centrals, especialment en temes de raça i gènere i davant el que consideren woke. «Fins i tot en el nostre pitjor dia, estem beneïts per viure a Amèrica», diu en el vídeo Haley, esmentant en contrast atrocitats a la Xina o l’Iran. Contra el racisme sistèmic Filla d’immigrants de l’Índia, primera dona que va arribar al Govern de Carolina del Sud i també primera no caucàsica, Haley s’erigeix com a representació que no existeix el «racisme sistèmic» als EUA i en el vídeo recorda que després de la matança comesa per un supremacista blanc el 2015 en una església negra de l’estat, un moment en què va prendre la decisió de retirar la racista bandera confederada del congrés estatal, va optar per «rebutjar la por i tornar cap a Déu i els valors» que fan dels EUA, diu, «el país més lliure i gran del món». Aprofitant a més la seva experiència en política exterior gràcies al seu càrrec a l’ONU, en la seva crítica a l’Administració Biden inclou retrets als avenços de Rússia i la Xina i promet fer-hi front. n >L’exgovernadora, que aspira a candidata el 2024, demana un «canvi generacional» IDOYA NOAIN Nova York Primàries en el partit La republicana Nikki Haley, primera a desafiar Trump Nikki Haley, en el vídeo en què va donar a conèixer la seva candidatura. Reuters EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

10 | Internacional Dimecres, 15 de febrer del 2023 | La Maside, mare de família, s’esgota. No crida però li agradaria, es desespera, suplica i fins i tot està a punt de donar-li una plantofada a algú. La seva mare, marit i filla l’envolten, pateixen com ella, intenten participar en la discussió. Però la Maside, decidida, és qui porta la veu cantant. «Però ¿no ho veu, senyor? Ho hem perdut tot. ¡Tot! La roba que portem posada és l’únic que tenim. Entenc el que diu, però ¿per què no podem entrar a casa nostra? ¡L’edifici segueix dret!», exhorta la dona. Davant seu, un funcionari intenta explicar-li que, tot i que comprèn la seva situació, n’hi ha centenars de milers com ells, que està tothom igual i que ell no hi pot fer res. «Senyora, en el nostre sistema el seu edifici ha sigut catalogat com a afectat greument. S’ha d’enderrocar. No poden entrar a buscar les seves coses, no poden, no els puc donar el permís. Està prohibit. És perillós. L’edifici podria caure’ls a sobre», diu l’home. Finalment, després dels precs i de remugar, la família marxa. «Van tard en tot... ¿I ara què fem, amor? ¿Marxem?», pregunta la Maside al seu marit. La conclusió és clara: la família, que ha viscut durant generacions a la ciutat turca d’Iskenderun, una de les més castigades pel terratrèmol que va sacsejar el sud-est de Turquia i el nord-oest de Síria fa més d’una setmana, no té cap altra opció que marxar. Aquí ja no queda res. El mateix camí Milions de supervivents han emprès el mateix camí. Els únics que queden ara als carrers de les ciutats afectades a Turquia són les persones que no tenen on fugir ni on quedar-se. Per tot Iskenderun, tendes de campanya s’escampen pel que abans eren descampats i solars buits. Gairebé ningú vol –ni ha de fer-ho, ni pot ni s’hi atreveix– tornar a la seva antiga casa. Si és que, és clar, continua dreta. En un primer moment, durant l’emergència del sisme, la regió es va omplir de rescatistes i voluntaris: turcs i equips internacionals es van llançar a la carrera per intentar treure el màxim nombre de persones de sota la runa. Aquesta carrera ja ha acabat: més de 200 hores després del terratrèmol, les operacions de rescat han finalitzat gairebé del tot, i ara és un altre tipus d’exèrcit el que pul·lula pel que abans eren les ciutats bullicioses del sud-est turc. No són ni policies, ni militars ni voluntaris d’ajuda humanitària –que també n’hi ha–. Són un exèrcit de més de 10.000 enginyers civils. «La nostra tasca ara mateix és entrar a tots els edificis de totes les ciutats afectades per avaluarne danys i decretar si tenen problemes estructurals i, per tant, si hauran de ser enderrocats o no. En general triguem uns 20 minuts per edifici, i el que fem és fer un examen visual de les columnes i parets mestres de les primeres plantes. Si veiem esquerdes a primera vista, és clar que l’edifici ha de ser enderrocat», explica Gök - han, un inspector del Ministeri del Medi Ambient i Urbanisme destinat a Iskenderun. «Si no hi veiem esquerdes, llavors rasquem el guix i la pintura per trobar-les. Si n’hi ha, malament. Si no n’hi ha, significa que l’edifici és segur, tot i que recomanem als propietaris que realitzin un estudi de laboratori en els mesos següents», afegeix aquest enginyer. Dos mesos de treball La seva companya d’equip, al costat, assenteix. «El que estem fent és un treball d’urgència, perquè la nostra missió és aconseguir que la majoria de gent que encara té una casa però està vivint en tendes pugui tornar al seu edifici com més aviat millor. Per això intentem anar tan de pressa com podem», diu la dona. Malgrat la celeritat, els equips d’enginyers trigaran probablement prop de dos mesos a catalogar totes les vivendes de les 10 províncies afectades. «No sabria donar-ne números, la veritat. Aquí, a Isken - derun, diria que a ull prop de la meitat dels edificis tindran danys estructurals greus. Però he parlat amb companys destinats a altres ciutats i la cosa canvia molt. Un que és a Antioquia em va dir que creia que prop del 90% dels edificis a la ciutat han quedat afectats i probablement hauran de ser ender - rocats», diu Gökhan. El temps apressa, sobretot per als que s’han quedat sense res i dormen al ras o als campaments. «A la nit és perillós ser al carrer. Hi ha lladres que entren a les cases buides per robar. Hi ha comandos de l’Exèrcit que patrullen de paisà, però és igual de perillós. La ciutat és buida, ja no hi queda ningú. No sé què en serà de nosaltres». n La destrucció causada pels sismes força un èxode a les ciutats turques > Uns 10.000 enginyers civils revisen l’estat de tots els edificis que segueixen drets > Tendes de campanya omplen descampats i solars buits Tragèdia per partida doble «Van tard en tot... ¿Ara què fem? ¿Marxem?», diu una dona al seu marit a Iskenderun Una dona espera al costat de les seves pertinences en el que va ser casa seva, ahir a Kahramanmaras. Nir Elias / Reuters Poques hores abans que un grup de pèrits internacionals es pronunciïn sobre les causes de la defunció de Pablo Neruda, el seu nebot es va anticipar a l’informe que espera Xile i el món i va ratificar la hipòtesi que sosté bona part de la família des de fa anys: el poeta va ser assassinat per la dictadura del general Augusto Pinochet. El bacteri trobat a les restes del nobel «estava al seu cos en el moment de la mort». Aquesta és la prova que l’autor de Canto general va ser «enverinat» 12 dies després del cop militar del 1973. «Ara sabem que el Clostri - dium botulinum no hauria d’ha - ver estat als ossos de Neruda. ¿Què vol dir això? Que Neruda va ser assassinat, hi va haver intervenció l’any 1973 per agents de l’Estat», va dir a Efe Rodolfo Reyes, nebot de Ricardo Eliécer Neftalí Reyes Basoalto, el nom original del poeta. El bacteri, responsable del botulisme, havia estat trobat el 2017 en un queixal de Neruda per un altre panel d’experts que va des estimar la versió de la dictadura, segons la qual la raó de la defunció va ser el càncer de pròstata avançat que l’afligia des del 1969. La bala mortal El Clostridium botulinum és un bacil que es troba en general a la terra, però els experts de la Universitat de McMaster (Canadà) i la Universitat de Copenhaguen van concloure a l’informe que es presentarà aquesta setmana que «no es va filtrar al cadàver de Neruda des de dins o al voltant del seu taüt», sinó que ja el tenia abans de morir. La incògnita continua sent com i qui va introduir la toxina botulínica al cos del també autor de Veinte poemas de amor y una canción desesperada. «Es va trobar la bala mortal de Neruda, que la tenia al seu cos. ¿Qui la va disparar? Això es veurà pròximament, però no hi ha dubte que a Neruda el van matar. Intervenció directament de tercers», va emfatitzar Reyes. n La família de Neruda revela que el poeta va ser «enverinat» ABEL GILBERT Buenos Aires Informe pericial ADRIÀ ROCHA CUTILLER Iskenderun Enviat especial EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Dimecres, 15 d’febrer del 2023 Dimecres, 15 de febrer del 2023 Política Política | 11 Els sis magistrats del Tribunal Suprem que van condemnar l’octubre del 2019 els líders del procés (el setè es va jubilar després de pronunciar la sentència) van revisar dilluns la sentència en vista de la reforma del Codi Penal aprovada pel Govern a finals del 2022. Tot i que el seu criteri només afecta directament els condemnats per l’1-O, serà tingut en compte per tots els tribunals amb procediments oberts per fets relacionats amb el referèndum il·legal, ja que l’alt tribunal és la cúspide de la justícia espanyola i marca doctrina i jurisprudència. Una cosa similar passa amb els seus propis magistrats quan actuen de forma individual, com és el cas de l’instructor del procés, Pablo Llarena, que esperava la resolució dels seus companys de la Sala Segona per resoldre els recursos presentats per la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat contra la interlocutòria en el qual revisava el processament de l’expresident Carles Puigdemont i la resta de fugits de la justícia. Aquest és l’escenari que s’obre per als dirigents de l’1-O encara no jutjats. 1 Puigdemont, Comín i Puig. El dia en què va entrar en vigor la reforma del Codi Penal, Llarena va dictar una interlocutòria en què declarava que la modificació legal que derogava la sedició suposava a la pràctica la despenalització de l’esdevingut la tardor del 2017 a Catalunya per als líders independentistes pròfugs. Aquest delicte havia de ser substituït per un de desobediència, penat amb multes i inhabilitació fins a dos anys. La seva situació judicial no és tan encoratjadora com això podria fer creure, perquè Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig també estan processats per malversació de cabals públics. Tant per a Llarena, en la seva resolució del 12 de gener, com per a sis dels seus companys de la Sala Penal del Suprem, la reforma atenuada d’aquest delicte de corrupció no és aplicable al procés, perquè l’ànim de lucre no és només posarse diners a la butxaca i el precepte, eliminat en el Codi Penal de 1995 i recuperat ara per castigar amb fins a quatre anys de presó a qui destina diners públics a un altre fi públic, tampoc és aplicable quan el fi és delictiu, com un referèndum il·legal. Si són jutjats, és probable que s’hagin d’enfrontar a una petició de fins a 12 anys de presó. 2 Euroordres i eurodiputats. La situació de Puig es diferencia de la de Puigdemont i Comín en què és l’únic que no és europarlamentari. Això permet a Llanera dictar una nova euroordre per mirar d’aconseguir la seva entrega per malversació de cabals públics, delicte en el qual a priori el procediment és més àgil a l’estar inclòs entre els de corrupció. El Tribunal Superior de Justícia de la UE va declarar el 31 de gener que Bèlgica no pot negar l’entrega a Espanya d’un reclamat, tret que hi hagi vulneracions sistèmiques de drets; no pot posar-se en dubte la competència del tribunal que el reclama sense acreditar aquests problemes de forma generalitzada i sense consultar abans el país en qüestió. En canvi, amb Puigdemont i Comín, Llarena esperarà que es pronunciï el Tribunal General de la UE sobre les demandes que van interposar en relació amb la seva immunitat contra l’Europarlament, al considerar que no els va defensar prou davant el suplicatori cursat pel jutge espanyol. 3 Ponsatí i Rovira. Les més beneficiades per la interlocutòria de Llarena són l’exconsellera Clara Ponsatí i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, ja que el delicte que se’ls imputa es redueix al de desobediència. En cas de tornar a Espanya, no ingressarien a presó de manera cautelar al no poder ser condemnades per aquesta pena. La fiscalia va recórrer la interlocutòria de Llarena pel que fa a Ponsatí, Puigdemont, Comín i Puig, a l’entendre, com l’Advocacia de l’Estat, que havien de ser processats pel nou delicte de desordres públics agreujats. En el cas del ministeri públic, la imputació per desobediència de Rovira no va ser discutida. Llarena esperava a conèixer el criteri de la Sala Penal per resoldre aquests recursos. El tribunal que va condemnar els líders del procés comparteix el seu criteri, per la qual cosa difícilment el modificarà al pronunciar-se. No obstant, com assenyala en la seva resolució, que ell cregui que el comès pels pròfugs va ser desobediència i no desordres públics agreujats no és obstacle perquè les acusacions ho defensin així en el judici que se celebrarà una vegada estiguin a disposició de la justícia espanyola. L’únic que estableix l’ordre de processament són els fets, no la qualificació jurídica. 4 Jové i Salvadó. La resolució del Tribunal Suprem també tindrà repercussió en els procediments que se segueixen a Catalunya en relació amb l’1-O, perquè, si no considera que la sedició és equiparable als desordres públics agreujats, tret de per als líders dels moviments socials, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, difícilment serà cap altre el criteri que segueixin altres jutjats. De la mateixa manera, una vegada que el Suprem ha condemnat per malversació agreujada Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa (i els manté intacta la pena d’inhabilitació que els va imposar el 2019), serà difícil que no sigui aquest tipus el que s’apliqui als acusats d’aquest delicte. En aquesta situació estan el dirigent d’ERC al Parlament i exsecretari general de Vicepresidència i Economia, Josep Maria Jové, i l’exdiputat, exsecretari d’Hisenda i avui president de Port de Barcelona, Lluís Salvadó, per l’1-O. La fiscalia catalana va demanar més temps per presentar el seu escrit d’acusació, ja que volia conèixer el criteri del Suprem i el decret fiscal sobre el delicte de malversació de cabals públics abans de sol·licitar una pena concreta de presó en funció de la responsabilitat i quantia que atribueix a cada un. n La decisió del Suprem marcarà el camí que adoptarà ara Llarena > Tot i que la resolució publicada dilluns només afecta directament els condemnats per l’1-O, el seu contingut serà molt tingut en compte per tots els tribunals amb procediments oberts ÁNGELES VÁZQUEZ Madrid Revisió de la sentència del procés Els diputats d’ERC Josep Maria Jové (dret) i Juli Fernández, ahir al Parlament. David Zorrakino / Europa Press EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

12 | Política Dimecres, 15 de febrer del 2023 | Álex Sàlmon Aquella expressió de «la fiscalia t’ho afina» va fer molt mal a la justícia en general. La frase és matussera i, analitzada en profunditat, poc creïble. Però això, en els temps que corren, és sentir xiuxiuejar el vent. La justícia en general, jutges i fiscals en concret, viuen al seu món i amb els seus temps. I són els seus, i no hi ha qui els tregui d’això. Aquesta és l’experiència que tinc després de moltes converses amb tota mena de figures del món judicial. Els seus jutjats són seus. Allà manen, en el petit, en el quotidià i en els seus escrits. Es parla de jutges amb tendències conservadores i progressistes, però, tot i així, el seu criteri precedeix qualsevol altre. Ho mamen des que surten de l’Escola Judicial. La revisió de les penes imposades pel Suprem als jutjats per l’1-O a causa de la reforma penal ha provocat declaracions que en algun cas poden resultar contradictòries. D’una banda, no sembla fer cas a les pors imposades des del PP que els indults i la reforma deixarien sortir com si res a tots els que van ser jutjats, ni tampoc dona la raó als que van intentar resumir els canvis en un procés de desjudicialització que sembla que era al que s’havia compromès el PSOE amb ERC i companyia. Doncs ni una cosa, ni l’altra. Per descomptat que alguns s’han apuntat a la tesi que els jutges reescriuen o esmenen les lleis si no els semblen ben redactades. Però és que la interpretació de les lleis és el que sustenta un model judicial democràtic. Fins que algú no s’inventi cap altra manera d’actuar. La pregunta més important és la que ens condueix a si un altre procés seria viable sense penes. És cert que el Suprem alerta sobre que «la deslleialtat constitucional encaminada a la inobservança generalitzada de les lleis i a l’incompliment de les resolucions judicials no té ja tractament penal» i, per tant, hi ha una «esquerda» en l’Estat. Però la realitat, apuntin, és que Oriol Junqueras, per exemple, continuarà inhabilitat fins al 2031. n El Govern central assisteix in - còmode al debat que ha obert el Tribunal Suprem en la seva revisió de les condemnes als líders del procés. Els magistrats, que confirmen la inhabilitació fins al 2031 d’Oriol Junqueras per ostentar un càrrec públic, assenyalen en la seva resolució que la derogació de la sedició impulsada per l’Executiu i ERC crea un espai d’«impunitat». Alhora, no consideren aplicable al que va passar en el referèndum del 2017 la nova malversació atenuada, aprovada també a finals de l’any passat, en contra del que pretenien socialistes i republicans. La decisió no ha provat bé a la Moncloa. Fonts socialistes critiquen a l’alt tribunal els seus retrets, que consideren que superen els continguts d’una resolució judicial. Però el Govern descarta que hagi de reobrir la crisi territorial. Futurs escenaris judicials «Hem aconseguit normalitzar la política institucional, els afectes entre catalans i dels catalans amb el conjunt dels espanyols. No volem mirar enrere. Catalunya tampoc vol retrocedir», va assenyalar ahir la portaveu del Govern, Isabel Rodríguez. Per a la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, la decisió de l’alt tribunal suposa un «cop a la democràcia» per part d’una justícia «retrògrada» que ha convertit la reforma penal en «paper mullat». Rodríguez va evitar fer aquest tipus de valoracions després del Consell de Ministres, i es va limitar a traslladar el «respecte» del Govern central a les resolucions judicials, però també es va esforçar a defensar l’estratègia de desjudicialització de la crisi territorial catalana, així com a rebaixar l’impacte polític que pot arribar a tenir la decisió del Suprem. Sobretot, davant l’escenari que s’acosta als tribunals, amb prop d’una vintena de dirigents del procés (els anomenats segons nivells) que seran jutjats pròximament i als quals, en principi, no se’ls aplicarà la malversació atenuada aprovada a finals de l’any que ve, una cosa que augmenta les seves possibilitats d’acabar ingressant a la presó. Era l’escenari que volia evitar el Govern central aquest any electoral. n El Govern descarta que la interlocutòria del TS reobri la crisi territorial JUAN RUIZ SIERRA Madrid >La portaveu defensa la desjudicialització i que el «diàleg» no té marxa enrere Tot i que amb l’eliminació de la sedició el Tribunal Suprem els hagi condemnat per desobediència i hagi donat per complerta la pena d’inhabilitació, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exconsellers Josep Rull i Joaquim Forn descarten per ara tornar a primera línia de la polí - tica institucional. Tots tres han car regat contra l’actitud de «venjança» que atribueixen a la justícia, que sí que ha decidit mantenir la inhabilitació al líder d’ERC, Oriol Junqueras, i als exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull. Ahir, en declaracions en diversos mitjans de comunicació, Rull es va centrar a criticar la decisió del Suprem i la negociació d’ERC amb el PSOE per reformar el Codi Penal. «Fa la sensació que la reforma els ha excitat encara més i han fet un desplegament testosterònic del tipus ‘hem de salvar Espanya al preu que sigui’, i és inaudit que el Govern central digui ‘veieu com no en surten impunes’, tot és un despropòsit», va afirmar. Sobre el seu futur polític va dir que seria «frívol» plantejar-se una candidatura electoral. «No he deixat mai de fer política, l’important no és el que puguem fer cada un sinó el que fem junts». Rull ocupa un lloc destacat en els lideratges de futur de Junts. Fonts pròximes a l’exconseller consideren que ell aposta clarament per Turull, si bé és conscient que figura a les travesses. El seu perfil és molt apreciat en la part de Junts que se situa als antípodes del discurs i l’estil de Laura Borràs. En Rull hi veuen la recuperació de la centralitat, del discurs social i d’un estil polític dialogant i sensible. A més, el pas per la presó i la manera amb què ha afrontat la seva vida política després d’aquella etapa li confereix unes característiques úniques. Amb tot, la percepció al partit és que tot és prematur. La sentència sobre Borràs serà un punt d’inflexió per decidir candidatura i tot això en un context de lluita entre espais i sensibilitats diferents. Forcadell contra els jutges Amb relació a Forn, el fet és que ja es va resistir a ser candidat a l’alcaldia de Barcelona en les eleccions municipals anteriors i en l’actualitat viu més apartat que Rull de l’activitat diària de la direcció de Junts. La seva aposta, abans de la decisió del Suprem, ja era la de recolzar el partit a Bar - celona, en especial després de la candidatura de Xavier Trias a l’alcaldia, però sense tornar a presentar-se a les llistes. En una entrevista a Ràdio4, Forcadell va descartar la seva tornada a la política institucional i va criticar que el PSOE «hauria d’haver admès que, malgrat fer la reforma, no controla la Fiscalia», tot i que va defensar els canvis al Codi Penal pactats amb ERC. Així, al seu parer, els magistrats actuen amb la intenció de «castigar» el Govern central i corregir, en les seves paraules, la nova redacció del Codi Penal després d’eliminar-se la sedició i modificar-se la malversació. «Estan fent política, evidentment. És una manera de castigar l’independentisme». n Forcadell, Rull i Forn descarten per ara tornar a primera línia política > Els tres dirigents independentistes, a qui el Suprem dona per extingida la inhabilitació, carreguen contra la «venjança» del tribunal FIDEL MASREAL SARA GONZÁLEZ Barcelona Revisió de la sentència del procés Josep Rull i Jordi Turull, en una visita fa uns mesos a Bèlgica. ACN El mandat dels jutges EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Dimecres, 15 d’febrer del 2023 Dimecres, 15 de febrer del 2023 Política | 13 La guerra entre els tres imputats en la causa contra la presidenta suspesa del Parlament i dirigent de Junts, Laura Borràs, en la primera sessió del judici, la setmana passada, pel pacte d’alguns d’ells amb la fiscalia ja va marcar el camí pel qual caminarà la vista les pròximes setmanes. Serà una lluita de tots contra la líder independentista. El tribunal va donar ahir una de freda i una de calenta als advocats de Borràs: va rebutjar que les modificacions de la fiscalia en el redactat de la seva qualificació siguin substancials i va desestimar suspendre la vista, però va acceptar que la política declari al final del judici, després de la pràctica de tota la prova i de la declaració dels altres dos acusats. I és que el beneficiari dels contractes, Isaías Herrero, i l’empresari Andreu Pujol, han arribat a un acord amb l’acusació pública per incriminar Borràs, i declararan dilluns vinent, quan ho havia de fer també Borràs. La fiscalia va requerir que la líder sobiranista també fos interrogada dilluns vinent, però els magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es van inclinar per avalar la sol·licitud de l’advocat Gonzalo Boye. El fiscal manté les peticions La fiscalia, per ara, no ha canviat les penes que reclama per a Herrero, que s’enfronta, igual com Borràs, a sis anys de presó, mentre que per a Pujol demana tres anys de presó. Està previst que aquest tràmit el facin les fiscals del cas, Teresa Duerto i Assumpta Pujol, abans dels informes finals. És a dir, d’aquí a dues setmanes. Abans comprovaran si els dos acusats compleixen la seva paraula d’incriminar Borràs i l’assenyalen com la persona que, almenys a Herrero, li va donar instruccions per fraccionar en 18 contractes uns treballs que li va encarregar quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes, entre el 2013 i el 2017. La defensa de Borràs es fixa fins en l’última coma i fins a l’últim moviment de la fiscalia per desacreditar els seus arguments. En la segona sessió del judici, Boye es va centrar en una modificació realitzada la setmana passada per la fiscalia en el redactat del seu escrit d’acusació per fer detonar la seva artilleria, alhora que va llançar sospites sobre unes diligències indeterminades obertes pel ministeri públic quan la causa ja estava judicialitzada i que va servir per requerir informació sobre l’assumpte. En la seva qualificació provisional, la fiscalia datava l’inici de les presumptes irregularitats en la junta de govern de la ILC del 20 de març del 2013 en la qual es va acordar com a objectiu l’elaboració d’un portal web, una tasca que va ser en carregada a Herrero. Les fiscals van canviar la frase «una vegada aprovat l’esmentat objectiu» per «amb anterioritat a aquesta junta». Aquesta reforma, a l’entendre del lletrat, es va introduir de manera sorprenent divendres passat, sense concretar-se a què es referia. n Borràs declararà l’última, després dels acusats que la inculpen >El tribunal rebutja la petició de suspendre la vista per possible indefensió de l’expresidenta del Parlament J. G. ALBALAT Barcelona Vista al TSJC Laura Borràs, ahir. Toni Albir / Efe Mossos i Urbana xoquen per la base de dades de BCN >La policia catalana denuncia que no se li permet accedir a informació municipal Les actes de la taula de coordinació operativa (MCO) entre el Cos de Mossos d’Esquadra (CME) i la Guàrdia Urbana (GU) recullen, segons ha tingut accés aquest diari, fins a 12 peticions formals del cos policial de la Generalitat de consulta de les bases de dades de l’Ajuntament de Barcelona. La primera ocasió va tenir lloc el 20 de novembre del 2012 i, l’última, el 3 de juny del 2022. Fonts de la Conselleria d’Interior reconeixen que la policia catalana continua sense tenir encara accés automatitzat a les dades municipals, com el padró d’habitants, els tributs municipals, les denúncies tant d’ordenances municipals com de trànsit, les llicències municipals, inspeccions municipals, imatges de les càmeres de seguretat municipals, dipòsits municipals, accidents i identificacions. Fonts del consistori barceloní van acollir amb sorpresa la demanda dels Mossos per tal com consideren que hi ha una «òbvia» col·lisió amb la llei de protecció de dades. Segons aquestes fonts, «cap altra administració o cos policial té accés directe i generalitzat a les bases de dades municipals». «Aquestes bases de dades tenen informació personal i protegida de la ciutadania i, per tant, estan subjectes a normativa específica que garanteix els seus drets», indiquen, i «això no significa que no hi hagi comunicació i que la informació, concreta i circumscrita, no flueixi», afegeixen. Demà es fa una nova reunió de la Junta Local de Seguretat de Bar celona, organisme que reuneix els cossos policials i les seves direccions polítiques, sota la presidència de l’alcaldessa Ada Colau. Demandes per conveni Interior recorda que, si bé la primera petició es va fer el 2012, les últimes 11 s’han produït des del 2018 i que en aquests cinc anys transcorreguts les instàncies municipals «han anat donant allargues, que s’ho estudiarien o que s’ho estaven estudiant». Segons les actes del MCO, el 26 de juny de 2018 consta una petició formal dels Mossos per a l’accés automatitzat a les dades municipals, «en compliment del Conveni Marc de Coordinació i Col·laboració de matèria de Seguretat Pública i Policial entre Interior i l’ajuntament de l’any 2005». El punt 17 d’aquest acord diu que: «L’Ajuntament de Barcelona facilitarà al CME, mitjançant l’a cord corresponent, l’accés i utilització de les bases de dades d’interès policial que es determinin d’acord amb la legislació aplicable». A més, el consistori assenyala que «la petició que fan té un accés generalitzat a les bases de dades municipals que estan demanant no és un tema policial, s’hauria de realitzar a altres instàncies municipals». Interior recorda que interlocutor habitual dels Mossos ho és el cos policial municipal i per aquí es vehicula la demanda. Cal subratllar el terme automatitzada perquè el CME sí que pot tenir entrada en la informació, tot i que per vies poc d'acord amb els temps tecnològics actuals. La policia autonòmica només ha pogut consultar les dades després de formalitzar una petició primer per fax, i posteriorment, per correu electrònic, que han sigut respostes de forma manual per part de personal de la policia municipal. n XABI BARRENA Barcelona Polèmica entre cossos policials Patrulles de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra a Barcelona. Ricard Cugat L’ajuntament al·lega que la llei n’impedeix la consulta automàtica i assegura que ningú compta amb aquesta facilitat EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

14 | Política Dimecres, 15 de febrer del 2023 | En un hemicicle gairebé desert, el diputat de Vox Javier Ortega Smith va desplegar ahir una foto de Carles Puigdemont entre reixes. «L’únic cartell electoral que a persones que són pròfugues de la justícia podria permetre-se-li és aquest», va dir per defensar una proposició de llei per modificar la llei orgànica del règim electoral general (LOREG) a fi d’impedir que tots els fugits de la justícia puguin presentar-se a les eleccions. El suport de PP i Cs no va ser suficient contra la resta de la Cambra baixa, que va rebutjar aquesta reformada al considerar que vulnera el principi d’innocència i que ja hi ha altres mecanismes. La idea era introduir una nova situació d’«inelegibilitat» per als qui tinguin vigent «una ordre de detenció per a la seva posada a disposició de jutges i tribunals espanyols per la seva responsabilitat en la comissió de delictes contra la Constitució o de sedició». També ampliar els casos dels qui, sense sentència ferma, siguin condemnats per delictes «contra l’Administració, la Constitució, de sedició i de terrorisme». El ‘no’ de la Cambra El diputat de Fòrum Astúries Isidro Manuel Martínez Oblanca va ser el primer a posicionar-se: «La LOREG, al seu article 108.8, estableix que, en el moment de prendre possessió, els candidats electes han de jurar o prometre acatament a la Constitució. [...] Només si el candidat compareix davant la Junta Electoral amb aquestes finalitats podrà tenir-se’l per electe, per la qual cosa únicament tre pitjant terra espanyol i deixant la seva condició de pròfug de la justícia podrà fer-ho, personantse davant l’òrgan judicial que requereix la seva presència». PSOE, Unides Podem, ERC, PNB, EH Bildu, Junts, PDCat i la CUP també van rebutjar la iniciativa. No així PP i Cs, que van denunciar que el PSOE s’havia posicionat, una altra vegada, del costat dels independentistes i van criticar la «doble burla» que suposa que fugits de la justícia no acudeixin als jutjats però vulguin «ser candidats a les eleccions». n PP, Vox i Cs no poden vetar Puigdemont per a pròximes eleccions MIGUEL ÁNGEL RODRÍGUEZ Madrid Moció rebutjada El grup socialista va intentar modificar ahir el ple de la setmana que ve al Congrés i incloure la presa en consideració de la seva proposició per reformar la llei del només sí és sí, però no ho va aconseguir per l’oposició d’ERC, el portaveu del qual, Gabriel Rufián, va trencar la necessària unanimitat per a l’alteració de l’ordre del dia. Oskar Matute, d’EH Bildu, també s’hi va pro nunciar en contra. Fonts parlamentàries presents en la Junta de Portaveus van revelar que el PSOE s’havia mogut perquè la presa en consideració de la seva proposta fos com més aviat millor, i així iniciar al més aviat possible la tramitació parlamentària. Ja havia aconseguit a la Mesa de la Cambra, una hora abans, l'aval a la tramitació d'urgència, però l'inici del procediment depèn de la Junta de Portaveus. I els de Patxi López no van aconseguir el seu propòsit. El reglament estableix que per canviar l'ordre del dia d'un ple és necessària la unanimitat dels presents. Rufián i Matute van dir no. El portaveu d’Unides Podem, Pablo Echenique, va evitar pronunciar-se. Per tant, fins a la setmana del 7 de març, en sentit estricte, no començarà el tràmit de la proposta. Primers moviments Que el grup socialista llançaria aquesta sol·licitud era una possibilitat que va començar a agafar cos a primera hora del matí. Fonts parlamentàries van avançar que havien rebut una notificació de la direcció parlamentària del PSOE per temptejar l’esmentada opció. No obstant, el tempteig no va ser gaire exhaustiu perquè altres grups, al ser consultats, van assenyalar que no havien rebut ni trucada ni missatge de ningú. Però la possibilitat va continuar el seu vol. En les rodes de premsa prèvies a la Junta de Portaveus, els portaveus es van manifestar. La idea que havia adquirit més consistència era la de la fixar en el ple de la setmana vinent (21, 22 i 23 de febrer) la presa en consideració de la proposició per a la reforma de la llei del només sí és sí. Totes les fonts descartaven la sol·licitud d’un ple extraordinari, plantejament que el reglament alberga i que PSOE i Unides Podem, aquí sí units, van proposar fa tot just un parell de mesos per accelerar la reforma del Codi Penal i els canvis en els delictes de la sedició i la malversació. En aquestes rodes de premsa, Rufián va deixar clar que s’oposaria a la precipitació dels temps parlamentaris si no hi havia acord entre els socis de la coalició: «És marcià tirar cap endavant per perfeccionar la llei sense els creadors de la llei, que és el Ministeri d’Igualtat, així que no ho farem perquè és imprescindible que hi hagi acord dins de la coalició». Amb aquest «no ho farem» es va referir el diputat per Barcelona a un eventual suport a una eventual maniobra del PSOE per propulsar la seva reforma. A la Mesa, mentrestant, va passar el que havia de passar: es va qualificar la proposta socialista per modificar el només sí és sí pel procediment d’urgència, amb els terminis reduïts a la meitat. Que es demani la urgència no significa gaire si la majoria no vol que hi hagi urgència. Hi ha projectes dormint en els llimbs de les esmenes des de fa mesos malgrat portar l’etiqueta «procediment d’urgència». Símptoma del distanciament En aquesta reunió de la Mesa, els tres representants del PSOE i les dues del PP van recolzar la proposta i la seva urgència, però no els tres d’Unides Podem, que es van abstenir. Símptoma, tot i que lleu, de la distància que separa els partits que formen el Govern sobre com corregir els «efectes no desitjats» (és l’expressió de l’Executiu) de la norma de garantia de llibertat sexual. El líder de Més País, Íñigo Errejón, va afirmar en la seva compareixença el mateix que fa una setmana: acord abans del tràmit. «Que vingui una proposta de Govern, i al més aviat possible. Això està sent molt nociu per al Govern i s’ha d’acabar», van ser les seves paraules. Més tard, Matute va fer servir termes similars. «No recolzarem la urgència; no volem presses», va dir abans d’advocar pel pacte PSOEUnides Podem i de deixar un encàrrec als socis de la coalició, l’actitud dels quals no està agradant a l’autoproclamat «bloc de la investidura» de Sánchez: «Està bé que el Govern sigui polifònic, està bé si les veus són dins d’una mateixa partitura; si no, és cacofonia». I es va celebrar la junta. A l’ordre del dia no figurava res relatiu a la reforma de la llei del només sí és sí, cosa que no excloïa que pogués tractar-se si un grup ho comentava. Ho va fer el PSOE, però sense sort, perquè quan la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va preguntar si algú s’oposava a la inclusió de la presa en consideració de la proposició en el ple del 21 de febrer, Rufián i Matute van aixecar els braços. López va reconèixer el contratemps en to asèptic: «Hem demanat que s’inclogués en el ple de la setmana que ve; es necessita unanimitat i no l’hem tingut [...]. Continuem pensant que cal reformar la llei al més aviat possible, així que seran d’altres els que han d’explicar per què no volen que sigui així». n Podem i ERC impedeixen que el PSOE reformi el ‘només sí és sí’ per la via ràpida > Rufián trenca la necessària unanimitat dels grups per alterar l’ordre del dia del ple d’aquesta setmana al Congrés dels Diputats ÁNGEL ALONSO GIMÉNEZ Madrid Tramitació parlamentària El tràmit per modificar la llei, que els socialistes volien accelerar, no s’iniciarà abans del 7 de març Gabriel Rufián (dret), d’ERC, i Javier Ortega Smith (a baix), de Vox, al Congrés dels Diputats, ahir. Eduardo Parra / Europa Press EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Dimecres, 15 d’febrer del 2023 Dimecres, 15 de febrer del 2023 Política | 15 «Els estatuts diuen que el PP defensa el dret a la vida i l’humanisme cristià. Està per escrit. ¡Quina necessitat tenia Feijóo de dir que és «correcte» que el Constitucional avali la llei de Zapatero! ¿Per què s’embolica?». Qui parla així és un ex alt càrrec dels populars, participant en la redacció dels estatuts del partit, revisats el 2017, encara amb Mariano Rajoy de líder dels conservadors. En una part del PP no s’ha entès que l’actual president de la formació, Alberto Núñez Feijóo, hagi assumit la llei de terminis que ha beneït ara el Tribunal Constitucional i no hagi mantingut la posició en contra que el seu partit va defensar, el 2010, quan va recórrer contra la norma. Aquest assumpte i les manifestacions a Madrid contra el deteriorament de la sanitat pública han enterbolit els plans que tenia Feijóo per a l’inici d’aquest any electoral, en el qual pretenia posar en relleu els problemes que està tenint el Govern amb la llei del només sí és sí i, des d’aquest dilluns, també amb ERC. La decisió del Tribunal Suprem de mantenir la inhabilitació total a Oriol Junqueras i no aplicar-li cap rebaixa després de la reforma del delicte de malversació ha provocat que Sánchez, segons Feijóo, faci «el ridícul jurídic». «Va rebaixar les penes de malversació i no va aconseguir el seu objectiu. Reposem les garanties jurídiques de l’Estat de dret i la democràcia espanyola. [Sánchez] té els nostres vots per reposar el delicte de sedició», va declarar davant els micròfons després de dir el que volia i no donar opcions a preguntes sobre l’avortament. «Entenc que, si no fem una declaració en aquest sentit [sobre el Suprem], avui estaria incomplint el meu deure. Demà tinc una altra roda de premsa i li respondré totes les preguntes que vulgui», va continuar. Feijóo havia acudit com a públic a una conferència del president de la Xunta, Alfonso Rueda, i, tant a l’entrada com a la sortida, es va negar a respondre la qüestió que li van llançar els periodistes: «¿Considera que l’avortament és un dret?». La pregunta ve després que, dilluns, Borja Sémper, portaveu del PP, assegurés que el seu cap de files mai ha dit que «l’avortament és un dret». Una cosa que no és veritat. Ho va afirmar el mes de juny en un acte del diari La Razón. El vot del centre Sémper intentava no tirar més llenya al foc després d’un cap de setmana en què algunes veus del sector dur del PP (com els exministres Jorge Fernández Díaz i Jaime Mayor Oreja) fessin públic el seu malestar per l’actitud contemporitzadora de Feijóo al conèixer l’aval del Constitucional a la llei de terminis de l’avortament. El gallec va sostenir la setmana passada que «una llei de terminis ben construïda és una llei correcta en termes generals» i mereix els seus «respectes». La direcció del PP manté en públic un discurs amb què intenta no revoltar més els que estan en contra del dret a l’avortament en les seves files i recorda que la majoria dels països europeus permeten interrompre l’embaràs lliurement fins a una determinada setmana (a Espanya fins a la 14a). n >El PP aspirava a assetjar el PSOE amb el ‘només sí és sí’ i la inhabilitació de Junqueras PILAR SANTOS Madrid Any electoral Sanitat i avortament enterboleixen la precampanya a Feijóo Alberto Núñez Feijóo, en un debat ahir a Madrid. Alejandro Martínez Vélez (Europa Press) EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

16 16| Economia Economia Dimecres, 15 de febrer del 2023 | El Govern va aprovar ahir en el Consell de Ministres la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) a 1.080 euros bruts (en 14 pagues). Representa un increment del 8% respecte a la quantia vigent l’any anterior, fixat en 1.000 euros, i beneficiarà al voltant de 2,5 milions de treballadors a tot Espanya, uns 250.000 d’ells a Catalunya. L’augment està en la línia de l’aplicat en altres estats veïns de la UE amb economies equiparables, que aquest 2023, davant l’elevada i persistent pressió inflacionista, han apostat per increments substancials. El salari mínim entre les treballadores de la llar, un dels col·lectius on més incidència té aquest sòl salarial, queda en 8,45 euros per hora. L’increment anunciat en roda de premsa per la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, entrarà amb efecte retroactiu a 1 de gener d’aquest any, cosa que obligarà les empreses a abonar una pagueta en concepte de l’increment corresponent al mes passat. «Permet que una mare treballadora compri peix o fruita de temporada o que un jove tingui una miqueta d’esperança de vida o una miqueta menys de problemàtiques de salut mental», va valorar Díaz. Complir la paraula L’Executiu, després de superar diferències internes que han posposat la tramitació de l’increment, compleix així amb el seu compromís d’acabar la legislatura amb un SMI equivalent al 60% del salari mitjà a Espanya, tal com recomana la Carta Social Europea i segons els càlculs realitzats pels seus propis experts. «Aquest Govern compleix la seva paraula i compleix amb Europa», va afegir la vicepresidenta. L’augment arriba amb l’aval dels sindicats, que consideren just l’increment i acord amb l’actual conjuntura, ja que permet a les famílies més vulnerables blindar el seu poder adquisitiu aquest any. La patronal CEOE, per la seva banda, es va manifestar en contra de l’increment en els termes plantejats pel Govern. Ahir, a través de diferents canals, va reiterar el missatge que l’increment aprovat «mina la creació d’ocupació i dificulta la inserció laboral dels col·lectius més vulnerables». «No hi ha cap dada que asseveri aquesta afirmació», va destacar la vicepresidenta segona durant la roda de premsa, en relació amb si apujar l’SMI destrueix o no ocupació. La bibliografia existent coincideix que sí que té un impacte marginal en l’ocupació, no tant en la destrucció, sinó en la desacceleració en la creació. El Banc d’Espanya, analitzant la pujada del 2019 fins als 900 euros mensuals, va determinar que no va destruir ocupació, però sí que va frenar la creació de fins a 154.000 llocs de treball. Altres estudis, com el de la Fundació Iseak, van determinar que aquest augment va reduir la desigualtat salarial, «va tenir un impacte nul en l’ocupació a curt termini», si bé també «negatiu, tot i que limitat, a mitjà termini». Des que Pedro Sánchez és president del Govern, primer en un Executiu monocolor i posteriorment de la mà d’Unides Podem, ha apujat el salari mínim un 47%, aixecant i consolidant aquest sòl salarial en el rang mitjà-alt dels estàndards europeus. «Hi ha diferents maneres d’afrontar una crisi i el que hem fet és radicalment diferent del que va fer el PP i el Govern de les retallades de Mariano Rajoy», va declarar Díaz. Durant els dos mandats del dirigent conservador, l’SMI va pujar un 14,7%, és a dir, tres vegades menys. Recomanacions generals «Necessitem apujar els salaris. [...] Nosaltres hem complert apujant l’SMI, crec que els agents socials han d’estar a l’altura de les circumstàncies del nostre país», va afegir Díaz, reiterant la seva pressió als patrons perquè reobrin les negociacions per a l’Acord d’Ocupació i Negociació Col·lectiva (AENC). Aquest conveni de convenis és un pacte entre les cúpules patronal i sindical en el qual fixen unes recomanacions generals perquè després cada sector renovi els seus convenis. I una de les recomanacions són les franges salarials de pujades, que segons l’opinió de la vicepresidenta segona hauria de ser més gran que la registrada el 2022. Segons les últimes dades recopilades pel Ministeri de Treball, l’any passat els sous pactats per conveni col·lectiu van pujar un 2,8%, gairebé tres vegades per sota que la inflació mitjana, i va deixar així la pèrdua de poder adquisitiu més gran per als treballadors des de 1985. A la primavera del 2022 les negociacions entre CCOO, la UGT i la CEOE van quedar suspeses i no es va poder renovar l’AENC, deixant la renovació dels convenis a mercè de cada sector i perjudicant especialment aquells gremis més feminitzats i menys sindicats. n EVOLUCIÓ DEL SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL A Espanya, euros al mes, 14 pagues 1.080 1.000 800 600 400 200 900 736 708 655 649 641 645 600 570,6 540,9 624 633 1.000 451,2 513460,5 2003 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 2023 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 2023 950 965 INCREMENT DE L'SMI EN FUNCIÓ DE L'IPC Pujada anual de l'SMI, en %, comparat amb la mitjana anual de l'IPC de l'any anterior 0 5 10 15 20 8,4% 8,4% -0,2% 3,2% 3,4% 8% 22,3% 8% 0% 1,14% Mitjana anual Mitjana anual de l’IPC i de l’any anterior % de pujada % de pujada de l’SMI El Govern apuja el salari mínim i demana un esforç similar a les empreses > Yolanda Díaz reclama a les organitzacions patronals més increments salarials davant la persistent inflació > «Nosaltres hem complert amb l’SMI», afirma la vicepresidenta GABRIEL UBIETO Barcelona Mercat laboral Una ‘pagueta’ extra a la nòmina del febrer El Govern ha demorat la revalorització del salari mínim a causa de diferències internes entre els socis. I una mesura que tradicionalment queda ratificada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) en els últims dies de l'exercici anterior a la seva entrada en vigor, aquest 2023 s'ha publicat al febrer. El reial decret redactat per l’Executiu preveu l’aplicació de la nova quantia, de 1.080 euros, amb efecte retroactiu des de l’1 de gener. Això significa que els treballadors haurien d'haver estat cobrant aquest mínim de 1.080 euros ja en la nòmina del mes passat. I com que el mes passat les companyies no sabien encara quin seria el salari mínim d'aquest any, tenen ara l'obligació de pagar un mes de retard. La fórmula més habitual entre les empreses serà pagar una nòmina ordinària al treballador amb la nova quantia i després pagar-ne una segona, a part, que inclogui un pagament únic de fins a 80 euros, amb la diferència del salari anterior i l’actual de 1.080 euros. Efectes retroactius EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Dimecres, 15 d’febrer del 2023 Dimecres, 15 de febrer del 2023 Economia | 17 Hi hagi o no noves regles fiscals a temps, els Pressupostos que aprovin els estats membres per al 2024 hauran d’incorporar ajustos. Així ho va donar a entendre ahir el vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, després de la reunió dels ministres d’Economia i Finances de la Unió Europea (Ecofin) en què els 27 s’han donat un mes de termini per resoldre les seves diferències sobre la reforma de les regles fiscals abans de la seva pròxima reunió del 14 de març. La Comissió Europea és conscient que el calendari previst per aprovar la reforma de Pacte d’Estabilitat i Creixement (PEC) «és molt just» i que hi ha la possibilitat de no arribar a temps perquè el Pressupost per al 2024 de cada Estat membre es pugui confeccionar ja sota el marc d’unes noves regles que permetin orientar les finances públiques de forma flexible cap als objectius de dèficit (3% del PIB) i de deute (60% del PIB). Efecte dels tipus d’interès El comissari va dir que encara no estava en condicions d’a - nunciar quines seran aquestes «orientacions pres su pos tàries» a què s’hauran de sotmetre els estats membres, però va apuntar que «en general, hauran de moure’s cap a una política pressupostària més prudent, atesa la inflació i l’augment dels costos financers» per la pujada dels tipus d’interès. Dom - brovskis va recordar, a més, que el 2024 ja no existirà la «clàusula d'escapament» que es va adoptar el 2020, després de l’esclat de la pandèmia, per permetre als països confeccionar els seus comptes sense el jou del règim sancionador del Pacte d’Estabilitat i Creixement. Sobre la taula hi ha la proposta de la Comissió per donar més flexibilitat a països com Itàlia, Grècia, Espanya o França en el camí de reducció del deute públic però amb un règim de sancions que seran inferiors a les actuals però més automàtiques. n Brussel·les adverteix que el 2024 hi haurà més ajustos pressupostaris SILVIA MARTINEZ Brussel·les Ecofin Recta final per a la creació de la nova Autoritat de Defensa del Client Financer, amb la qual el Govern pretén revolucionar el sistema de resolució de reclamacions a bancs, companyies d’assegurances i firmes d’inversió, entre altres entitats. El Congrés va aprovar fa uns dies tramitar-lo pel procediment d’urgència a instàncies de l’Executiu, que mira així d’esquivar el risc que decaigui amb el final de la legislatura, com s’anhela que succeeixi en àmbits de les empreses afectades i els supervisors. Precisament, el Banc d’Espanya va qüestionar els aspectes claus del nou organisme davant el Ministeri d’Economia l’any passat, segons un informe a què ha tingut accés EL PERIÓ - DICO. També ho va fer el comitè consultiu de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) en un altre document, si bé la CNMV per si mateix es va limitar a assenyalar qüestions tècniques, sense oposar-se ni criticar de manera directa el model impulsat pel Govern, aclareixen fonts coneixedores del procés. El nou organisme resoldrà les reclamacions que fins ara es presenten davant el Banc d’Espanya, la CNMV i la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pen - sions del Ministeri. El departament que dirigeix Nadia Calviño ha fixat que les seves decisions siguin vinculants per a les entitats (no per als clients) quan la quantitat reclamada no superi els 20.000 euros. Suposa el canvi de més calat, ja que els dictàmens dels tres supervisors sectorials no són d’obligat compliment, cosa que fa que siguin ignorats per les entitats en percentatges elevats. Sistema de finançament Economia també ha determinat que les empreses financin l’organisme amb una taxa 250 euros per reclamació rebuda, mentre que per als clients sigui gratuït. Després de rebre desenes d’informes, Economia va acceptar clarificar aspectes de funcionament i coordinació institucional del nou organisme, però va ignorar els comentaris que posaven en qüestió aquests aspectes fonamentals del seu model. És precisament el que va fer l’informe del Banc d’Espanya del passat 12 de maig, en la mateixa línia que ho van fer les patronals bancàries AEB i CECA a través de les seves al·legacions. Així, el supervisor bancari va qüestionar que els dictàmens de l’autoritat siguin només obligatoris per a les entitats: «L’absència de caràcter vinculant per al reclamant d’un procediment que ell mateix inicia no té cap justificació, o almenys no s’aprecia quina podria ser». També va considerar «qües - tionable» que la taxa dels 250 euros per reclamació respongui al principi d’equitat, i va advertir que «podria tenir conseqüències pràctiques no desitjades». Així, va apuntar, si el client reclamés una quantitat inferior o no reclamés una xifra concreta, «es podria estar incentivant l’acceptació per les entitats d’aquestes reclama cions per motius estrictament econòmics i no d’aplicació de la normativa de conducta o de clàusules abusives». L’organisme trobava «a faltar una mínima justificació de l’import de la taxa i de la proporcionalitat». Seguretat jurídica El fet que les resolucions vinculants de l’autoritat siguin recurribles davant la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional també va ser qüestionat pel Banc d’Espanya. D’una banda, perquè «podria demorar de manera significativa la fermesa» de les decisions del nou organisme. I d’altra banda, perquè «pot comportar dificultats pràctiques per als jutges» d’aquesta jurisdicció resoldre recursos sobre assumptes que fins ara han sigut tractats als jutjats del civil. «Tot això suposa una minva de la seguretat jurídica», va mantenir. A més, va assenyalar els seus «dubtes sobre la legalitat» que l’autoritat pugui imposar san - cions a entitats i directius que no acatin els seus dictàmens. El Banc d’Espanya, així, va advocar per un model diferent de l’impulsat per Economia: un esquema d’adhesió voluntària per a les entitats, en les quals aquestes es comprometessin a complir les decisions que no superin un determinat llindar, més baix que el promogut pel ministeri. «Si es fixés, per exemple, en 1.000 euros, quedarien cobertes més del 90% de les reclamacions bancàries», va argumentar. L’informe del comitè consultiu de la CNMV va ser molt més dur i extens, si bé va compartir els arguments del Banc d’Espanya. Així, va advocar perquè els dictàmens no fossin vinculants pel seu «risc d’inconstitucionalitat». n Revés a la figura del Defensor del Client Financer que impulsa Calviño > El Banc d’Espanya critica aspectes clau del projecte, com que les decisions només siguin de compliment obligatori per a les entitats PABLO ALLENDESALAZAR Madrid Informe al Govern Després de rebre els informes, Economia manté que l’ens sigui gratis i no vinculant per als usuaris La vicepresidenta econòmica del Govern, Nadia Calviño, en una sessió de control al Govern al Senat. David Castro EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

18 | Economia Dimecres, 15 de febrer del 2023 | En plena eufòria entre els estalviadors pel deute públic en general, i pels títols a curt termini del Tresor en particular, l’Estat va adjudicar ahir 1.959,17 milions d’euros en una subhasta de lletres a tres (508,96 milions) i nou mesos (1.450,22 milions), a la part mitjana de la forquilla prevista (entre 1.500 i 2.500 milions). El més significatiu, una vegada més, ha sigut que la quantitat sol·licitada pels inversors, tant petits com professionals, ha ascendit a 6.365 milions, més del triple de l’adjudicat. La quantitat demanada, així mateix, és una mica inferior a la de la subhasta similar del gener (1.457 milions i un 18% menys), però molt superior a la del desembre (2.749 milions i un 76% més). Com a les últimes col·locacions, els interessos han tornat a pujar, tant en els valors amb venciment d’un trimestre (del 2,198% del gener al 2,520%, màxim des del juliol del 2012) com de tres trimestre (del 2,839% al 2,973%, màxim des de la seva creació el 2013). Els estalviadors particulars que han acudit a l’oferta han aconseguit comprar la quantitat de lletres que havien sol·licitat de manera generalitzada. Molts grans inversors professionals i institucionals fixen un preu màxim per sobre del qual no estan disposats a comprar els títols, cosa que ajuda a explicar que la quantitat adjudicada pel Tresor sigui més o menys un terç de la sol·licitada. En canvi, els petits inversors minoristes presenten les seves ordres de compra sense aquest límit de cost, de manera que se’ls adjudiquen els valors al preu mitjà fixat en la subhasta. En la subhasta d’ahir, les licitacions no competitives van ascendir aproximadament a una quarta part de l’adjudicat. n El Tresor col·loca lletres per 1.959 milions i triplica les peticions PABLO ALLENDESALAZAR Madrid Deute públic >Els petits estalviadors aconsegueixen adjudicar-se les quantitats demanades Seu del Banc d’Espanya a Barcelona. Joan Cortadellas Francesc Fajula té com a missió ajudar que Barcelona sigui un dels principals pols d’atracció tecnològica del món. Al juny, Mobile World Capital Barcelona, la fundació publicoprivada nascuda fa una dècada per impulsar l’ecosistema emprenedor i obrir noves oportunitats econòmiques per a la capital catalana, va ratificar aquest empresari com el seu nou director general. Fajula ha sigut director d’Innovació i Estratègia Digital de Grup Santander, director de Transformació Digital i Innovació de Banc Sabadell, màxim responsable de comerç electrònic dins de Terra (del Grup Telefónica) i director general de serveis financers de Dominion Global, companyia enfocada a projectes d’enginyeria i tecnologia. — ¿Què s’ha aconseguit en els últims anys? — Només a Barcelona hi ha més de 2.000 start-ups censades, que potser són encara més. Si t’ho mires amb perspectiva, en els últims 20 anys hem convertit Barcelona en un pol d’atracció internacional espectacular. Llavors, els emprenedors, les start-ups i el capital risc no existien, això era un desert. Donem per fet que tot aquest ecosistema sempre ha estat allà. — Catalunya va captar l’any passat 620 milions d’euros en inversió estrangera a través de 94 projectes, un nou rècord. Moltes empreses catalanes han aconseguit créixer malgrat les turbulències macroeconòmiques i de l’impacte que va suposar la pandèmia... — Sí, a Catalunya hi ha bastants unicorns (empreses amb una valoració superior als mil milions de dòlars) i unes 12 empreses que estan entre 200 i 400 milions de valoració. I això és després de la caiguda del sector tecnològic de l’any passat, amb la qual cosa pròximament podrien créixer fins a convertir-se en unicorns. No està gens malament. Ens queixem que després vingui capital de fora i les compri, com va passar amb Glovo o Tiendeo, però també hi ha una part bona: la base es queda aquí i això segueix atraient talent a Barcelona i generant nous llocs de treball. — De fet, aquesta inversió estrangera va suposar la creació de 3.464 llocs de treball directes, un 11% més que el 2021, segons dades d’Acció. ¿Som igual de bons captant talent que generant-lo? — Ens trobem amb un problema mundial: no hi ha pràcticament cap país capaç de generar talent al mateix ritme que el que l’economia necessita. Potser ho fan la Xina o l’Índia, però són economies dirigides. Amb una estructura nacional més democràtica és impossible aconseguir-ho. Aquesta tensió generada amb la necessitat d’atraure talent de fora passa a tot arreu. La Mobile World Capital té un programa de talent que està ajudant a formar nous perfils professionals i a adaptar-los al sector tecnològic, i això ho fem amb l’ajuda de 80 grans empreses estrangeres que han creat els seus hubs a Barcelona, com Nestlé, Zurich o Pepsico. De vegades es tracta de gent que era fora del sistema i de cop passen a tenir una ocupabilitat del 100%. — ¿Com beneficia Barcelona que hagi ampliat la seva aliança amb el Mobile World Congress almenys fins al 2030? — El Mobile es quedarà sempre a Barcelona. Ara que tenim GSMA (organitzadora de la fira) al costat, és una finestra d’oportunitat que hem d’aprofitar. — ¿Ha perjudicat que el Govern hagi preferit ubicar l’Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial a la Corunya? — Hi havia moltes candidatures molt fortes de ciutats com la Corunya, Màlaga o Alacant, però és cert que també havien de triar una localitat per compensar la diversitat territorial. — Hi ha experts que assenyalen que, tot i que a Barcelona es creen moltes start-ups, quan han d’aixecar noves rondes de capital per consolidar els seus projectes han de buscar els diners fora... — A Barcelona hi ha private equity (inversió privada de grans empreses en petits projectes), però encara és petita. No tenim una indústria tecnològica potent, sinó que som els compradors d’aquestes empreses. n CARLES PLANAS BOU AGUSTÍ SALA Barcelona «Hem convertit BCN en un pol d’atracció internacional espectacular» Francesc Fajula El nou director executiu de Mobile World Capital Barcelona, la fundació nascuda per impulsar l’ecosistema emprenedor de la capital catalana, reivindica l’oportunitat econòmica que afronta la ciutat després de segellar una aliança permanent amb el Mobile World Congress. Elisenda Pons Francesc Fajula, nou director executiu de Mobile World Capital Barcelona. EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Dimecres, 15 d’febrer del 2023 Dimecres, 15 de febrer del 2023 Economia | 19 Tres enginyers, dos economistes i un ecòleg van detallar ahir la proposta per construir una pista sobre el mar per ampliar l’aeroport del Prat. Van triar la seu del Col·legi d’Economistes de Barcelona i, segons va explicar l’economista Guillem López-Casasnovas, la seva voluntat és obrir el debat: «No venim a vendre ni a col·locar res: som nosaltres. Algú podria pensar que és una ocurrència, però no és una improvisació». L’enginyer Joaquim Coello va ser l’encarregat d’explicar els frens perquè l’aeròdrom barceloní creixi. Va assegurar que la infraestructura necessitaria dues pistes de 3.500 metres de longitud perquè els vols intercontinentals operessin «amb normalitat», perquè la que és al costat del mar té «limitacions» per l’impacte acústic sobre Gavà Mar. Si es decidís ampliar la pista curta, la del mar, impactaria negativament a les zones protegides del delta del Llobregat, va afegir. Sis mesos d’obres Amb Casasnovas i Coello, en el centre de l’estreta taula hi havia l’exconseller Andreu Mas-Colell, que es va encarregar de les anàlisis més polítiques: «No és una proposta exòtica o desenraonada» i «som una col·lecció d’individualitats aficionats a pensar en Barcelona i ara és la Generalitat la que ho ha de presentar a Aena», va convidar. Coello, que forma part de la comissió de Foment del Treball i que treballa en aquesta proposta de pista sobre el mar des de fa uns sis mesos, la va diferenciar d’altres que hi ha al món. «No volem que es construeixi una plataforma sobre una illa artificial, com n’hi ha algun cas al Japó, sinó amb una tecnologia de pilons per la qual les onades del mar traspassarien. Els temporals no hi causarien efecte perquè ni el Gloria va tenir onades tan altes». Es trigaria quatre anys a construir-la, costaria 2.200 milions, tindria 3.500 metres de longitud i estaria situada a un quilòmetre i mig de la costa. Des de terra, com que la pista està 10 metres sobre el nivell del mar, «no té impacte visual», va assegurar Coello mentre ensenyava una fotografia («jutgin vostès mateixos», va mostrar). L’enginyer Fernando Hermosilla –«la persona que més ha intervingut en el projecte», segons Coello– va comparar la seva idea amb la de fer una pista en una illa, cosa que sí que tindria «un impacte mediambiental molt elevat perquè estaríem generant una barrera». «No destrossarem les marees de la zona, amb el nostre bosc de pilons es disminuirà el moviment de sediments», va descriure. Al costat d’ell estava també assegut l’ecòleg Joandomènec Ros, que va recordar que va estudiar la zona el 1991 i que estava contaminada: «Ara s’haurà de repetir l’estudi», va remarcar. Els impulsors ja han presentat la idea al president de la Generalitat, Pere Aragonès (que va avançar que no la veu viable, però que s’analitzarà la fórmula en la comissió pactada entre el Govern i el PSC), i al conseller de Territori, Juli Fernàndez. L’hi han explicat així mateix a la consellera d’Economia, Natàlia Mas, i en els pròxims dies es reuniran amb Junts per Catalunya i el PSC perquè la coneguin, tot i que els dos partits ja han expressat els seus dubtes sobre la viabilitat. n La pista sobre el mar al Prat és «una proposta seriosa per al debat» > Els enginyers i economistes que han impulsat el projecte com a alternativa per ampliar l’aeroport afirmen que «no és una ocurrència» CRISTINA BUESA Barcelona Infraestructura polèmica LA PROPOSTA Font: Barcelona Mar ACTUAL AEROPORT DEL PRAT Pista de 3.500 m 1.500 m ACCÉS DELS AVIONS PISTA SOBRE ILLA DE PILONS Joandomènec Ros, Eduardo Alonso, Fernando Hermosilla, Andreu Mas Colell, Joaquim Coello i Guillem López Casasnovas, impulsors de la construcció d’una pista sobre el mar per ampliar l’aeroport, ahir. Àngel García «No destrossarem les marees. El bosc de pilons reduirà el moviment de sediments», afirmen EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

20 | Economia Dimecres, 15 de febrer del 2023 | Evolució de les accions de Wallbox des de la sortida a borsa 5,33 USD 13 FEB. 16,57 USD 12 NOV. 3,49 USD 23 DES. 16,34 USD 31 DES. 9,49 USD 2022 2023 2021 14 OCT. 0 10 15 5 Caiguda de la cúspide Cercles concèntrics Wallbox es desperta del somni La seva sortida a borsa a Wall Street va multiplicar en un mes els guanys d’il·lustres accionistes. El seu futur depèn de les vendes del cotxe elèctric. Martí Saballs Pons P Martí Saballs és director d’informació econòmica de Prensa Ibérica va donant a conèixer el pla de negocis. En l’horitzó: entreveure Wall - box com un líder d’un sector en ple desenvolupament. Entre les previsions apuntades en el seu pla de negocis: que el mercat de cotxes elèctrics a nivell mundial arribi a 250 milions el 2030. Els fundadors van aconseguir reunir discrets i reconeguts noms i cognoms del món empresarial i inversor, a més d’algunes de les principals gestores d’inversió del planeta. Empresaris procedents del sector de components de l’automòbil van ser clau. Junt amb Asunción, que controla l’11,31%, Castañeda, amb un 2,85%, i Iberdrola; encara participen amb més del 5% que requereix comunicar a la SEC la família Santacana, propietària del grup de climatització Eurofred (11,1%); el fons de capital risc Seaya, fundat per Beatriz González, filla de l’expresident del BBVA, Francisco González, amb un 8,3%; la família Soler, propietària de Quadis (primera cadena de concessionaris de cotxes d’Espanya), amb un 8,2%; Pedro Alonso Agüera, inversor que va comprar l’edifici d’El Corte Inglés de la plaça Francesc Macià de Barcelona, amb un 6,13%, i que va fer la seva fortuna amb la venda de l’empresa de components de l’automoció Infun; i Alexandre Pierron-Darbonne, fundador del fons d’inversió Label, amb un 6,59%. Francisco Riberas, president del fabricant de components d’automòbil Gestamp, i membre del consell, hi té un 2,6%. En la seva sortida a borsa també van informar que tenien participacions minoritàries de Wallbox l’actual president de BBVA, Carlos Torres; Javier Monzón, expresident d’Indra; Marc Puig, president de grup de perfumeria i moda Puig, l’expresident de Ford, Jaime Carvajal i Urquijo, i Josep Maria Tarragó, un dels principals assessors de l’equip directiu de Wallbox, procedent de la família que va ser propietària del grup de components d’automòbil Ficosa i ex CEO de Carbures. ¿Quants d’ells mantenen o han venut les seves accions al llarg d’aquests últims mesos? Silenci com a resposta. Hi havia un compromís de 150 dies, fins al 2 de març del 2022, per mantenir les posicions accionarials des de la sortida al parquet, quan l’acció començava la seva desescalada a un preu de dotze dòlars. En aquests 150 dies, el seu valor en borsa, que es va elevar a 1.470 milions de dòlars el 4 d’octubre del 2021, amb un preu de 9.49 dòlars, es va disparar a 16,34 dòlars fins als 2.300 milions en un mes. Catorze mesos després d’arribar a aquesta fita, el valor ha caigut fins als 861 milions, un 63% menys. L’acció cotitzava ahir a 5,22 dòlars. ¿Final de la festa a causa d’un excés d’optimisme o simple pausa en el camí? El 19 de gener, en un comunicat, la companyia anunciava l’acomiadament de 156 empleats a Espanya, un 15% de la plantilla, que puja a 1.400 empleats arreu del món. La causa: disrupcions a la cadena de producció global de cotxes elèctrics que ha impactat en el sector, començant per la reducció de components al mercat. La fabricació, i venda, dels cotxes elèctrics s’ha alentit. Espanya és, a més, el mercat que està a la cua d’Europa en mobilitat elèctrica. La decisió de Wallbox es produeix en un any on ha mantingut les seves inversions, que han tingut la manifestació més clara en la inauguració d’una fàbrica a Texas. Els EUA són el seu mercat de més creixement en vendes, un 22% del total. L’empresa, que anunciarà els seus resultats del 2022 l’1 de març, va indicar que espera obtenir una xifra de negocis entre 154 i 164 milions d’euros que es comparen amb els 72 obtinguts el 2021 i els 20 del 2020. El 2021 va perdre 63 milions d’euros. Abans de l’anunci dels acomiadaments, l’objectiu de vendes previst per al 2025 era de mil milions d’euros, any en què el resultat operatiu – sense comptar impostos, amortitzacions, interessos i provisions– seria positiu. ¿Es manté aquesta expectativa? Un altre silenci com a resposta. Tot obert en un mercat on tant influeixen les polítiques d’estímul dels Governs com el context econòmic. n El 4 d’octubre del 2021 Wallbox començava a cotitzar a la Borsa de Nova York. Fundada el 2015 per dos engi - nyers, Enric Asunción i Eduard Castañeda a Sant Andreu de la Barca, a 25 quilòmetres a l’oest de Barcelona, es va convertir de la nit al dia en la jove empresa espanyola més desitjada i seguida pels mercats. El seu producte principal, per fer-ho simple: carregadors elèctrics per facilitar la mobilitat de vehicles. El primer valedor com a accionista extern va ser el seu primer client, Iberdrola, que segons l’última informació remesa a l’organisme que regula el mercat de valors als Estats Units (SEC) en manté el 9,94%. Després de l’entrada en el capital de la companyia presidida per Ignacio Sánchez Galán, el club d’accionistes va anar ampliant-se a mesura que s’anaA la dreta, els consellers: Beatriz González, Francisco Riberas, Gestamp; Pol Soler, Quadis; i César Ruipérez, en representació d’Iberdrola. A l’esquerra, els fundadors de Wallbox: Enric Asunción i Eduard Castañeda. EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Dimecres, 15 de febrer del 2023 Opinió | 21 Participació > Opinió | Anàlisi | Entre Tots 21 Dimecres, 15 de febrer del 2023 P Georgina Higueras és periodista. En la pau calenta que viuen els EUA i la Xina qualsevol excusa és bona per desencadenar una guerra i ara toca el torn als globus espies. La decisió de Washington de fer caure el que, segons la Xina, sobrevolava «per accident» el territori nord-americà ha tret a la llum la prima línia de confrontació que separa una superpotència de l’altra i el perill que suposa no tenir oberts canals eficaços de comunicació. L’espionatge forma part de la relació entre països i més si són rivals (Snowden va destapar el 2013 que els EUA espiaven fins i tot els seus aliats més pròxims). Potser per això, Washington i Pequín havien fet fins ara la vista grossa als objectes voladors utilitzats per tots dos, ja que, segons Pequín, només l’any passat globus dels EUA van navegar en 10 ocasions a gran altitud per l’espai aeri xinès. La demolició de l’aeronau civil no tripulada és «un abús de força i una reacció exagerada», va declarar la Xina, sense reconèixer el nyap que volés a baixa altura, però la nova política nord-americana es va prendre el 4 de febrer i en els dies següents els EUA en van abatre tres més, un d’ells a petició del Govern del Canadà per trobar-se en aquest espai aeri. En plena guerra tecnològica, a Washington li ha anat molt bé examinar el globus per veure quina informació captava, la capacitat i la tecnologia i per sancionar altres empreses xineses. Quan el 2001 la Xina va fer aterrar a l’illa de Hainan un avió espia dels EUA, els 24 ocupants van ser arrestats, i l’aparell, desmuntat peça a peça. El pilot xinès d’un dels caces que el va interceptar va morir. Després de la carta de disculpa de Washington, els nord-americans van ser alliberats i mesos després es va entregar l’avió trossejat. L’avenç de les capacitats militars de la Xina posa cada dia més nerviosos els EUA. Washington percep que davant una hipotètica guerra amb la Xina el temps corre en contra seu i utilitza creixents mitjans per frenarla i impedir que li arrabassi la primacia mundial. Al seu torn, aquesta hostilitat fa que Pequín es torni més agressiu, incrementi les seves forces nuclears (de 400 ogives actuals a 1.000 el 2030, segons els EUA) i avanci al 2027 l’afany de modernitzar l’Exèrcit Popular d’Alliberament i convertir-lo en una força capaç de guanyar guerres. L’EPA ha evolucionat de manera extraordinària en els últims 20 anys, i ha passat de ser un Exèrcit terrestre centrat en la guerra popular a una poderosa maquinària militar de forces combinades. Avui la seva Armada és la més nombrosa del món, amb 348 vaixells davant els 293 dels EUA, tot i que amb menor tonatge i només dos portaavions (el tercer, en construcció) davant els 11 nord-americans, cosa que limita la seva capacitat oceànica. Els enormes avenços de la Xina a l’espai són la gran preocupació dels EUA. L’objectiu de Xi Jinping és preparar l’EPA per a l’anomenada «guerra intel·ligent», és a dir, la militarització de la quarta revolució industrial. En aquesta es parteix de la intel·ligència artificial, el big data, sistemes autònoms no tripulats i xarxes 5G per obtenir avantatges tecnològics militars. Això inclou els encara no plenament desenvolupats sistemes no tripulats autònoms habilitats per a IA, robots intel·ligents i la intel·ligència híbrida home-màquina. La Xina tem que Ucraïna sigui el camp d’entrenament d’un eventual conflicte per Taiwan atiat pels EUA. Això accelera la voluntat de Xi de professionalitzar al màxim l’EPA, impulsant una notable millora en la coordinació de les seves cinc forces: terrestre, marítima, aèria, míssils i de suport estratègic. Precisament aquesta última força combina les missions de guerra espacial, cibernètica, electrònica i psicològica. El repte per a un Exèrcit que no ha combatut des del 1979 és aconseguir una veritable operativitat en les accions combinades de les seves cinc forces. Les maniobres militars cada vegada més complexes, que des del 2005 la Xina realitza de manera conjunta amb Rússia, són un entrenament fonamental. Des que va arribar al poder el 2012, Xi ha realitzat una gran neteja dins de les files de l’EPA per acabar amb la corrupció i enfortir la combativitat de les tropes davant la possibilitat que la pau calenta amb els EUA es transformi en una catastròfica guerra. La Xina observa amb deteniment els errors de Rússia a Ucraïna per construir la imperiosa lliçó amb què instruir el seu Exèrcit per guanyar la guerra dels globus i les que vinguin al darrere. n La guerra dels ‘globus espies’ La tribuna Pequín tem que Ucraïna sigui el camp d’entrenament d’un eventual conflicte per Taiwan atiat pels EUA. Això accelera la voluntat de Xi de professionalitzar el seu Exèrcit L’avanç de les capacitats militars de la Xina posa cada dia més nerviosos els EUA. Washington percep que, davant una hipotètica guerra amb el gegant asiàtic, el temps corre en contra seu Georgina Higueras EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

22 | Opinió Dimecres, 15 de febrer del 2023 | uEl director de la fundació publicoprivada dissenyada per impulsar l’ecosistema emprenedor i obrir noves oportunitats econòmiques per a Barcelona està d’enhorabona per la recent renovació de l’aliança amb el Mobile World Congress (almenys fins al 2030) i orgullós que la ciutat sigui «un pol d’atracció internacional». P. 18 Francesc Fajula DIRECTOR GENERAL DE MOBILE WORLD CAPITAL uL’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) té obert un expedient contra l’associació líder del taxi metropolità de Barcelona per boicotejar la implantació d’Uber a la ciutat. La multa podria ascendir a 122.000 euros, segons els taxistes. El seu portaveu ha comparat l’ACCO amb el «feixisme», una comparació que està fora de lloc. P. 37 Tito Álvarez PORTAVEU D’ÉLITE TAXI uLa Xarxa+, una plataforma gratuïta que permet accedir a més de 30 canals, a un ampli catàleg a la carta i a 152 pòdcasts, es posa en marxa amb la intenció de ser un referent dels continguts de proximitat. Promoguda per la Xarxa Audiovisual Local (XAL), un dels seus propòsits és incrementar l’àmbit d’influència del contingut de quilòmetre 0. P. 43 Marc Melillas CONSELLER DELEGAT DE LA XAL Dins, fora. A dalt, a baix. Blanc, negre. Et trobes raonablement bé i, de cop, els daus de l’atzar o la mala bava et col·loquen en un taxi rumb a urgències, amb les sabatilles d’estar per casa i amb el conductor mirant-te de reüll pel mirall retrovisor. La vulnerabilitat és l’estat natural del bípede humà, tot i que cregui dominar la regna d’aquesta euga anomenada circumstàncies. Sents el fragor habitual del trànsit. Els ulls tancats paren l’orella durant el trajecte interminable, estil diligència, com si l’hospital fos a Dakota del Sud o més enllà de la gelada quinta forca. Recordes quan et vas trencar la cama fent l’indi sioux. Tenies 5 anys, et van fer pujar en el luxe d’un taxi i l’àvia va treure un mocador per la finestreta, un mocador blanquíssim i planxat, perquè us cedissin el pas. Urgències, primer tram de la nit. Unes 50 persones sense mirar prim retrospectivament. La sala d’espera té poc del primer –consisteix en un passadís llarg i ample, amb seients de plàstic arraconats contra la paret– i converteix el segon, la dilació, en una bombolla de resina plena de fantasmagories. Concert de bronquis. Una senyora i el seu nas trencat. Un nano amb una col·locada considerable. Un peu operat dues vegades que no evoluciona bé. Diarrees recurrents. A l’hospital, la intimitat es col·lectivitza en un sol cos gegant que batega en multiplicitat d’òrgans. Avis, molts avis. Un li està relatant a un altre que va estudiar peritatge tèxtil a Terrassa: l’espera dona per explicar-se la vida des del principi. De tant en tant, el soroll de la màquina de begudes. Una altra ambulància. El xiulet que avisa del torn, com al súper, a la cua de la xarcuteria. ¿Quants metges hi deu haver? ¿Un? Potser dos. ¿I d’infermers? Oxigen, una via, temperatura, tensió arterial, imposar ordre al passadís, infondre calma sense donar l’abast. I això un dia rere un altre, dissabtes i diumenges, sense parar. Rostres durs i cansats. Les urgències es desborden pel col·lapse de l’atenció primària. Vagues a tot arreu, i amb raó. A Catalunya, on es va desconvocar la de principis de febrer per un acord in extremis, els nous pressupostos prometen un augment de l’11% de la despesa en sanitat pública, després d’anys de retallades a la destral. Entren un noi d’uns 30 anys, discapacitat mental, en una d’aquestes cadires de rodes trotades que semblen de la guerra del 14. El noi està espantat. Agafa el braç del conductor d’ambulàncies i li crida: «No em deixis sol». Hem de salvar com sigui el terra que ens sosté. n De vagues, pressupostos i el col·lapse de la sanitat pública Olga Merino P Olga Merino és periodista i escriptora Urgències, primer tram de la nit L’espiral de la llibreta La patologia política de Donald Trump ha elevat Joe Biden a l’estatus d’opció menys dolenta, perquè el món del segle XXI continua aspirant a conformar-se amb el mal menor. Per ara els republicans, tot i que vagin escapolint-se de Trump, no tenen un candidat presidencial. El professionalisme de Joe Biden fa les vegades d’estadista i, com en el seu discurs de l’estat de la Unió, encaixa peces soltes mentre la vicepresidenta Kamala Harris encarna el risc de desastre si, en cas de no presentar-se ell a la reelecció, fos la candidata. ¿És l’edat de Biden un obstacle definitiu per anar a la reelecció? Té la desimboltura intermitent de la seva llarga experiència. Els seus punts febles no signifiquen un buit de poder, però allà hi ha una inquietud pública que es radicalitza, sense centre vital. Biden és de dretes, d’esquerres i de tot el contrari. Surfeja en un Washington que coneix pam a pam Internacionalment, és un realista habitual. En realitat, la guerra d’Ucraïna queda molt lluny de Washington DC, però l’economia nord-americana afluixa empenta i la Xina no abaixa la guàrdia. Potser Biden salvi el Partit Demòcrata de fossilitzar-se com a plataforma woke. La seva presidència no serà una gran fita, però ni més ni menys que Obama. Abraham Lincoln, per descomptat, és un paradigma perdut, el motllo improbable per a uns EUA saturats de desconcert. L’afany per conèixer portava Lincoln a no poder dormir si no havia entès una idea que li era nova. Podia endinsar-se a les zones més fosques de la política per obtenir el més gran bé comú possible. Així va aconseguir l’aprovació de l’esmena que abolia definitivament l’esclavitud. Va aconseguir preservar la Unió i emancipar uns cinc milions d’esclaus negres. Ho va aconseguir enfortint la llibertat i no debilitant-la. El procés de la secessió era previ a l’arribada de Lincoln a la Casa Blanca. Sabia que abolir l’esclavitud era impracticable sense l’existència de la Unió. El pragmatisme i la integritat mai han sigut incompatibles per definició. Sobre totes les coses, per a Lincoln explicava la Constitució. La magnanimitat és una altra de les lliçons de Lincoln per a nosaltres. Magnanimitat en la victòria, compassió i desig de reconciliar la Unió. En cas de no haver mort Lincoln, l’espoli del Sud després de la Guerra Civil segurament no hauria tingut lloc. Va exercir en abundància el perdó. Va voler evitar tot revengisme del Nord. Per això, un actor de posat tenebrós li va disparar al clatell. Més enllà de les biografies clàssiques de Lincoln o de la novel·la espaterrant de Gore Vidal, Anthony Mann el 1951 dirigeix El gran objectiu, un film exacte i de gran eficàcia, sobre el complot de Baltimore. Amb tren cap a Washington per a la investidura, es va voler assassinar Lincoln. Va ser una conspiració molt confusa. Al final, Lincoln apareix uns segons al seu compartiment del tren i diu: «¿Alguna vegada va arribar un president a la investidura com un lladre en la nit?». L’experiència històrica continua oferint lliçons que la política no aprèn. El poble nord-americà votarà el novembre de l’any que ve i el nou president prendrà possessió el 20 de gener del 2025. Uns paràgrafs poden diferenciar la grandesa i la banalitat. n Valentí Puig Biden i la política mitjana Desperfectes El president nord-americà és de dretes, d’esquerres i de tot el contrari. Surfeja en un Washington que coneix a fons P Valentí Puig és escriptor i periodista. EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Dimecres, 15 de febrer del 2023 Opinió | 23 elPeriódico www.elperiodico.cat DIRECTOR: ALBERT SÁEZ. Directora adjunta: Gemma Martínez. COMITÈ EDITORIAL President: Joan Tapia. Secretari: Rafael Jorba. Subdirectors: Carol Álvarez (+Periódico), Joan Cañete (Audiències), Bernat Gasulla (Última hora), Rafa Julve (Multimèdia) i Xurxo Martínez (Gestió de canals). Panorama: Jose Rico. Societat: Montse Baraza. Barcelona: Meritxell M. Pauné. Cultura: Leticia Blanco. Esports: Albert Guasch. Opinió i participació: Ernest Alós. Entendre-hi Més: Marta López. Edició gràfica i fotografia: Julio Carbó. Disseny: Joel Mercè. Infografia: Ricard Gràcia. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA SLU Gerent general: Fèlix Noguera. Publicitat nacional: Mercedes Otálora. Publicitat: Joan Ruiz. Màrqueting: Anna Domènech. Distribució: Logística de Medios Catalunya S.L.U. Av. Granvia de l’Hospitalet, 163-167 08908 - L´Hospitalet de Llobregat (BARCELONA) T: 93 265 53 53. Fax: 93 484 37 48. Publicitat: Prensa Ibérica 360 S.L. Pedro Muñoz Seca, 4. 28001 Madrid. T: 91 436 37 70. Fax: 91 436 37 75. Ara fa tres anys no vam donar la importància que mereixia a les notícies que arribaven de Wuhan i un nou coronavirus. Ara fa un any encara pensàvem que això d’Ucraïna no passaria d’una fanfarroneria de Putin. Ens acabem de treure les últimes mascaretes i estem acabant de passar el segon hivern en guerra. Així que aquest serial dels globus entre els Estats Units i la Xina no sabem com tractar-lo. La temptació és processar-ho com una anècdota. Però els nord-americans ja han reconegut haver-ne fet caure tres i el Canadà, un. Per acabar-ho d’adobar, ara Adrián Foncillas, el nostre corresponsal a Pequín, explica que els xinesos revelen que l’últim any han identificat deu artefactes similars, pel que sembla nord-americans, sobrevolant el seu espai aeri. Per rematar el surrealisme de l’episodi, un portaveu del Pentàgon no va descartar que puguin ser «ovnis» tot i que després va ser desmentit. ¿Què hi ha en el fons? Sens dubte, una tensió latent entre la Xina i els Estats Units que ja fa temps que expliquem que pot ser la nova guerra freda, especialment segons com acabi la invasió d’Ucraïna. En aquest context, els globus no serien cap anècdota sinó un pas més en una escalada de tensió similar a les que hem vist tantes vegades a les pel·lícules sobre la Guerra Freda entre els Estats Units i l’URSS. El sentit comú ens portaria a pensar que al segle XXI l’espionatge seria un assumpte cibernètic i no dels temps de Jules Verne. Però també sabem que el dimoni està en els petits detalls. Continuarem explorant què passa amb els globus, però vistes les últimes experiències ens inclinem per dir que res de bo. Els governs sempre han mentit i el periodisme ha desenvolupat els últims 200 anys un mètode per combatre aquestes i altres mentides. El repte digital és que ara les mentides arriben al públic sense passar moltes vegades pels mitjans i el periodisme s’ha de dedicar no a desmentir els poderosos sinó a rebatre les masses. n El serial dels globus, Wuhan i Ucraïna Albert Sáez Newsletter P Director d’EL PERIÓDICO La interlocutòria del Tribunal Suprem que revisa les condemnes pels fets del procés en vista de l’última reforma del Codi Penal no respon a algunes expectatives sobre els efectes que havia de tenir per part dels qui la van impulsar legislativament ni tampoc dels qui la van criticar obertament. El Suprem retira el desaparegut delicte de sedició pel qual van ser condemnats alguns dirigents independentistes i els condemna ara per desobediència en concurs real amb malversació de cabals públics, però manté la tipificació més greu en lloc d’aplicar l’atenuada prevista en la reforma, i desestima la substitució de la sedició pel nou delicte de desordres públics agreujats, com propugnava el Govern. Aquesta interpretació mira de protegir la sentència inicial que està sent revisada d’una o una altra manera a Europa i no secunda els plans del Govern i d’ERC per desinflamar o desjudicialitzar la situació a Catalunya. A l’espera del que decideixi la fiscalia en l’escrit d’acusació de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, si s’aplica l’establert pel Suprem, que és doctrina mentre algú no porti el tema al Constitucional, no és fàcil evitar que acabin a presó, una cosa que no desitjaven explícitament els impulsors del canvi normatiu. La doctrina del Suprem és també una desautorització de tots aquells, a un costat i a un altre de l’espectre polític, que van valorar la reforma penal com un intent de salvar Oriol Junqueras i permetre la seva ràpida tornada a la política institucional. No ha sigut el cas mentre que l’equiparació de la sedició als paràmetres europeus ha obert de nou el camí de la captura dels fugits a través de les euroordres. La revisió de la malversació allunya la possibilitat de l’objectiu d’evitar nous empresonaments P L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals. El Suprem reinterpreta la reforma penal Editorial La Sala del Suprem que presideix Manuel Marchena continua amb el seu costum, que alguns consideren una extralimitació, de comentar l’activitat del poder legislatiu i argumenta que, amb la desaparició de la sedició i la introducció dels desordres públics agreujats, que considera que no es poden aplicar als fets de l’1-O, queda un espai d’«impunitat» si es produeixen en el futur fets similars, sense violència o intimidació, al no poder tipificar-se com a rebel·lió. Els fets d’octubre del 2017, segons el tribunal, van ser una mica més que un atemptat contra la pau pública, i van ser castigats per sedició perquè van impedir «per la força o fora de les vies legals» el compliment de les lleis o de resolucions judicials. No obstant, el tribunal cau en una certa contradicció perquè sempre es podria condemnar, com fa en el mateix acte, per la malversació agreujada –amb penes de presó i d’inhabilitació– que adjudica als ara condemnats, unida al delicte de desordres públics si n’hi hagués, i això sense comptar altres instruments legals per impedir la secessió, com l’article 155 de la Constitució. Aquesta interpretació de la malversació pot acabar amb l’enviament a la presó alguns dels 21 alts càrrecs (12 d’ERC i 9 de Junts) pendents de judici, pel que, desbaratats per la interpretació del Suprem els objectius de la reforma penal, l’única sortida que li queda al Govern és la concessió de nous indults, que haurien d’estar condicionats al compromís explícit de no repetir la via unilateral i a buscar acords de convivència en la línia de la llei de la claredat canadenca. n EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

24 | Opinió Dimecres, 15 de febrer del 2023 | Gràfic: Ramon Curto L'ENTORN LABORAL LES COMPETÈNCIES I HABILITATS MÉS DEMANADES A LES EMPRESES SALARI EMOCIONAL 29,6% Espanya 28,9% Grècia 22,1% Itàlia Alemanya 9,6% ATUR JUVENIL PER PAÏSOS EUROPEUS TAXA D’ATUR A LA UE I A L’EUROZONA TAXA D'ATUR A ESPANYA Població de 16 anys o més Menors de 25 anys Beneficis no monetaris que una empresa ofereix als empleats Font: Ticsyformacion Desembre del 2022 4t trimestre del 2022 Població de 16 anys o més 4t trimestre del 2022 19,0% 17,6% 14,6% 8,6% 8,6% 8,8% 9,9% 12,87% 14,61% 11,32% Dones Homes Mitjana Catalunya La Rioja País Basc Castella i Lleó 2015 2020 2022 Desembre Gener Gener Gener 2018 2016 2017 2019 2021 UE EUROZONA Andalusia Extremadura Canàries 11,4% 6,6% 7,5% 6,7% 10,7% TAXA D’OCUPACIÓ A ESPANYA Astúries Extremadura Andalusia Madrid Catalunya La Rioja 55,9% 54,7% 54,6% 43,2% 45,7% 45,7% 9,8% 5,8% 7,5% Països Baixos 7,5% Islàndia 15,0% Mitjana UE 6,1% Capacitat d'adaptació Treball en equip Capacitat per treballar sota pressió Compromís Proactivitat 1 2 3 4 5 Desenvolupament personal i professional Compatibilitat de vida personal i professional Bon ambient laboral Oportunitats de creixement dins de l’empresa Cultura i valors d'empresa d’acord amb els del treballador Font: Eurostat Font: Eurostat Font: INE Font: INE Font: Fundació Adecco Entendre-hi + El mercat de treball F a uns dies tenia una conversa amb una directiva que havia deixat la presidència de la seva companyia i es trobava en un moment en què volia guanyar perspectiva, formar-se i tornar amb energies renovades per afrontar els següents 10 anys de la seva carrera professional. La seva necessitat de desconnectar era tal que en l’únic que pensava era a fer algun programa de formació en un altre país per guanyar aquell temps i espai de pensament. Se li va fer complicat respondre a la meva pregunta sobre el que li agradaria fer en el seu pròxim repte empresarial. Tot i que estava disposada a dedicar el temps, l’esforç i els diners necessaris per realitzar aquesta estada acadèmica en un lloc de prestigi, li costava connectar aquesta acció formativa amb la seva següent etapa laboral. Aquesta conversa no es limita a persones directives, joves sortint de la universitat o professionals de qualsevol rang, sinó que s’emmarca davant el que el Fòrum Econòmic Mundial va denominar, ja fa una mica més de tres anys, com la reskilling revolution. Aquesta revolució neix com a resposta a la imperiosa necessitat d’actualització, com si es tractés d’un telèfon mòbil, de més de mil milions de professionals arreu del món abans del 2030. Va més enllà d’assistir a una conferència sobre intel·ligència artificial. Una actualització que requereix un mínim de 35 hores de dedicació enfocada sobre un o diversos temes específics i que se centra en, com el seu propi nom indica, skills, és a dir habilitats. I ¿com portem aquesta revolució? La veritat és que les xifres semblen indicar que l’objectiu ha quedat curt. Durant la recent reunió anual del Fòrum a Davos, l’avanç ens indica que 310 milions de persones han format ja part de la iniciativa, actualitzant les seves habilitats. Més de 20 països, 60 CEO globals i un col·lectiu superior a 350 organitzacions formen part d’aquesta maquinària que no para de créixer i ampliar-se. I és que aquesta revolució va més enllà de les aules tradicionals del sector educatiu. És una revolució sistèmica en la qual han de participar també els governs, les empreses i les plataformes online d’educació que ofereixen accessibilitat i escala. La universitat té cabuda sempre que assumeixi el seu paper com un jugador més d’aquesta partida mun dial. Són els ecosistemes innovadors d’educació els que s’estan imposant davant la magnitud del repte. Un dels casos més destacats del fòrum el va compartir Judith Wiese, directora de Persones i Sostenibilitat i membre del consell de Siemens. Una companyia que allotja més de 300.000 empleats arreu del món i es mou en sectors en ple avenç, no només tecnològic sinó de transició energètica. En la seva eloqüent participació, va posar en valor el desenvolupament del talent com a palanca clau per fer realitat el pla estratègic d’una de les organitzacions més grans del món. Com a empresa alemanya, la formació dual i l’aprenentatge constant al llarg de tota la carrera professional sempre han format part de la seva cultura. Ara que, indicava Wiese, això s’ha incrementat i afecta tots els nivells de l’empresa, són els mateixos líders interns els que han desenvolupat una plataforma de formació online en la qual transfereixen el seu coneixement al més pur estil Netflix. Llocs de treball verds En un moment com l’actual en el qual –en l’àmbit de l’ocupació– sembla que les tecnològiques estan perdent manxa, potser convé mirar cap a l’altra transformació, la sostenible. L’any 2030, xifra que marca l’horitzó dels objectius de desenvolupament sostenible, està cada vegada més a prop i el mercat del treball sembla oferir enormes oportunitats per a professionals que es reciclin cap a professions que ens facin evitar l’abisme climàtic i social. Són més de 76 mi lions de nous llocs de treball els que es requereixen arreu del món –prop de tres mi - lions a Espanya– per fer front a una economia més verda i més social. Sense anar més lluny, Iberdrola està implementant un pla de requalificació en llocs de treball verds pel qual passaran 15.000 persones de la seva plantilla. ¿Ens preguntem –les empreses i els professionals– les nostres opcions laborals i necessitats de reciclatge davant aquesta nova economia que ve? La reskilling revolution és un repte que tots els professionals en actiu hem d’afrontar i la investigació ens ve a dir que cada tres o cinc anys, en funció del perfil, haurem de passar per aquells necessaris períodes d’actualització de software personal. Una senzilla fórmula proposada per McKinsey per als que es vulguin iniciar avui mateix en la fórmula del 3x3x3. Ens proposem tres objectius d’aprenentatge, a aconseguir en tres mesos i ho compartim amb tres persones. Tindrem focus, temporalitat i compromís més enllà de nosaltres mateixos. Feliç actualització. n El teu repte i el de pràcticament tots Estem en plena ‘Reskilling Revolution’. Tots haurem de passar per períodes d’actualització de les nostres habilitats ¿Renovar-se o perdre la feina? A causa de l’automatització, la intel·ligència artificial i la digitalització, una bona part dels treballadors del món, i Espanya no n’és una excepció, haurà de reinventar-se i adquirir noves habilitats si no vol perdre la feina. La proporció d’habilitats bàsiques que canviaran en els pròxims cinc anys és del 40%, segons el Fòrum de Davos. Aquest és un dels reptes d’un mercat laboral canviant en el qual la generació Z empeny amb força, també amb les seves pròpies aspiracions. JORDI DÍAZ En la revolució hi han de participar governs i empreses; va més enllà de les aules Cal posar al dia el ‘software’ personal cada tres o cinc anys, segons el perfil P Jordi Díaz és degà d’EADA Business School i coautor del llibre ‘The Innovative Management Education Ecosystem’. EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Dimecres, 15 de febrer del 2023 Opinió | 25 Gràfic: Ramon Curto L'ENTORN LABORAL LES COMPETÈNCIES I HABILITATS MÉS DEMANADES A LES EMPRESES SALARI EMOCIONAL 29,6% Espanya 28,9% Grècia 22,1% Itàlia Alemanya 9,6% ATUR JUVENIL PER PAÏSOS EUROPEUS TAXA D’ATUR A LA UE I A L’EUROZONA TAXA D'ATUR A ESPANYA Població de 16 anys o més Menors de 25 anys Beneficis no monetaris que una empresa ofereix als empleats Font: Ticsyformacion Desembre del 2022 4t trimestre del 2022 Població de 16 anys o més 4t trimestre del 2022 19,0% 17,6% 14,6% 8,6% 8,6% 8,8% 9,9% 12,87% 14,61% 11,32% Dones Homes Mitjana Catalunya La Rioja País Basc Castella i Lleó 2015 2020 2022 Desembre Gener Gener Gener 2018 2016 2017 2019 2021 UE EUROZONA Andalusia Extremadura Canàries 11,4% 6,6% 7,5% 6,7% 10,7% TAXA D’OCUPACIÓ A ESPANYA Astúries Extremadura Andalusia Madrid Catalunya La Rioja 55,9% 54,7% 54,6% 43,2% 45,7% 45,7% 9,8% 5,8% 7,5% Països Baixos 7,5% Islàndia 15,0% Mitjana UE 6,1% Capacitat d'adaptació Treball en equip Capacitat per treballar sota pressió Compromís Proactivitat 1 2 3 4 5 Desenvolupament personal i professional Compatibilitat de vida personal i professional Bon ambient laboral Oportunitats de creixement dins de l’empresa Cultura i valors d'empresa d’acord amb els del treballador Font: Eurostat Font: Eurostat Font: INE Font: INE Font: Fundació Adecco E stem realitzant la primera ronda d’en trevistes per cobrir la posició de tècnic júnior en el departament de sistemes. Juan és un jove de 25 anys, enginyer acabat de graduar. Aporta un impecable expedient acadèmic, amb poca experiència, però prometedores competències per desenvolupar. Hem finalitzat la fase de preguntes. A continuació, obrim el seu torn i ens planteja les següents qüestions: «¿Quina és l’evolució esperada del meu perfil dins de l’empresa? ¿Quines possibilitats de desenvolupament tindré? ¿Quants dies a la setmana podré teletreballar? ¿Disposa l’empresa de mesures de flexibilitat horària?». En el passat, la verbalització d’aquests temes per part dels candidats en un entorn d’entrevista laboral resultava impensable o, si més no, podia generar certa incomoditat i tenir un efecte no positiu en la valoració de la candidatura. Preguntar directament per horaris, flexibilitat o conciliació de la vida personal i el treball podia ser interpretat com a indici de falta de compromís, dedicació condicionada i immaduresa professional. Al mercat laboral actualment coexisteixen quatre grups generacionals: els baby boomers (nascuts als anys 60), la generació X (entre els 70 i els 80), la generació Y (entre els 80-90), i l’anomenada generació Z, postmil·lennistes o centennistes: els nascuts poc abans o després del canvi de mil·lenni (entre 1995 i el 2010). Juan pertany a la generació Z. Són els joves que actualment es troben fent els seus primers passos en el mercat laboral. Nascuts amb un dispositiu mòbil com a extensió de les seves mans. Autèntics nadius digitals. S’han criat amb internet, en plena era digital, en què les comunicacions a través de les xarxes socials han consolidat la seva predominància com a canal relacional. Més formats i preparats Es caracteritzen per la seva multiculturalitat, per la seva vinculació amb la tecnologia i la seva manera de transmetre la informació. Estan permanentment connectats, són molt audiovisuals i multidispositius. Són la generació més formada i suposadament millor preparada, amb més capacitat de flexibilitat i adaptació al canvi. Són autèntics fans de la immediatesa: ho visc, ho veig, ho sento, ho pujo a internet i ho comparteixo a les xarxes. Aquesta avidesa de l’immediatesa, en els entorns professionals no sol jugar al seu favor, ja que amb freqüència les activitats professionals requereixen concentració, constància i paciència per obtenir resultats visibles. Del «ja és ja» a internet, hauran de saber adaptar-se al treball per objectius (diaris, mensuals, trimestrals, anuals) que sol caracteritzar l’activitat productiva, que persegueix resultats diferits en el temps, seguint el compàs del tempo empresarial. Els Z busquen un entorn laboral que els ofereixi un context on poder formar-se, créixer i desenvolupar-se professionalment. Conscients (o no) de la seva falta d’experiència, els resulta molt estimulant poder treballar en empreses en què la promesa de desenvo lupar el seu talent pugui fer-se realitat mitjançant formació i acompanyament. En aquest sentit, prendran una especial rellevància per la influència en la seva evolució els estils de lideratge dels seus futurs caps, preferiblement exercint el rol de mentors (en lloc de caps jeràrquics). Models híbrids A més de les oportunitats de creixement professional, els joves Z valoren molt, i cada vegada més tant com les condicions econòmiques, la flexibilitat en el seu treball i polítiques de conciliació de la vida laboral i personal. Disposar de temps lliure és també una forma de retribució. A més, aposten pels models híbrids, en els quals la presencialitat ha perdut pes en favor del teletreball, amb el consegüent estalvi de temps i costos en desplaçaments, que millora la qua litat de vida. En definitiva, per al Juan i els de la seva generació, aquests elements que conformen el salari emocional tindran un pes específic decisiu en la seva elecció de projecte professional. La seva consciència social els mou a valorar aquelles empreses compromeses amb causes solidàries. Són persones col·laboratives, especialment quan el projecte o activitat tingui un impacte positiu al planeta. Per això tenen molt en compte els valors de l’empresa a l’hora de triar un lloc de treball. L’empresa que ofereixi no només un salari competitiu, sinó també un entorn laboral flexible, i que faciliti un correcte equilibri entre la vida personal i professional, que vetlli pel benestar físic i emocional dels seus empleats, amb una sincera consciència de responsabilitat social i que valori la diversitat dels seus col·laboradors, serà qui jugui amb avantatge el gran partit de l’atracció i fidelització del talent. Un repte enorme. n Més enllà del sou, valoren la flexibilitat, la conciliació i tenir temps lliure P Neus Blanch és directora del màster en Direcció de Recursos Humans 4.0 d’IEBS Digital School. Tenen molt en compte els valors de l’empresa a l’hora de triar un lloc de treball La generació Z i el salari emocional Els joves busquen un entorn laboral que els ofereixi un context en el qual formar-se, créixer i desenvolupar-se professionalment NEUS BLANCH EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

26 | Opinió Dimecres, 15 de febrer del 2023 | Gàrgoles Hi ha persones a qui els agrada molt disfressar-se. No és una qüestió cultural ni genètica. No té a veure amb la tradició del teu poble, que arrossegues des que vas néixer, ni amb un pare que es disfressés quan tu eres petit. El meu germà s’entrega amb passió al ritu d’un fregolisme persistent i jo sóc més aviat agnòstic en la matèria, tot i que el pare de tots dos, que era el mateix, tenia brots esporàdics de transformisme. Va com va. Ara arriba el carnaval i, doncs, els dies de disbauxa en els quals els amants de les disfresses campen alegres i despreocupats al so de la xaranga. Excepte els casos en què ja fa temps que les comparses preparen l’abillament adequat i les carrosses engalanades, hi ha persones que trien el personatge a darrera hora. A veure què troben en algun bagul polsós o a veure quina novetat hi ha a les botigues de festa i de broma. Sembla que Dimecres Addams serà una de les disfresses estrella de l’any. Amb un bon maquillatge gòtic, bàsicament una combinació experta de blancs i negres, la cosa pot funcionar. I sembla que també tindrà sortida el d’un famós assassí en sèrie (granota taronja de presidiari; ulleres pop, també ataronjades; perruca rossa i manilles), tot i que, francament, anar tot el dia emmanillat trobo que ha de ser un pèl incòmode. Ara entenc aquells bans de fa un segle en els quals les autoritats prohibien la disfressa per evitar malentesos entre els ciutadans. En un altre ordre de coses, hi ha els carnavals escolars, aquell suplici anual al qual s’han d’enfrontar pares i mares que reben la notificació estricta del rei Carnestoltes sobre la indumentària que haurà de dur el fill o filla per a un correcte funcionament de la rua de la classe. Sense arribar als límits d’aquesta mare desconhortada i vegana que clama al cel perquè el seu fill ha d’anar de pescador, molts viuen amb l’esperança que arribi d’una vegada el Dimecres de Cendra (si és que saben què coi és el Dimecres de Cendra) per tornar a la normalitat prèvia als dies disfressats. n Carnaval, carnaval Molts viuen amb l’esperança que arribi Dimecres de Cendra (si és que saben què és) per tornar a la normalitat prèvia als dies disfressats Josep Maria Fonalleras Estrany és l’habitant d’aquesta ciutat, estrany el sofert arrendatari d’un pis més car que 10 fills tontos, que no hagi tingut la desagradable experiència de viure amb ratolins sota el seu sostre. A París, es tracta d’un baptisme, d’un ritu de pas, d’una cosa inexorable com l’Apocalipsi. No es tracta de «si», sinó de «quan». Un no pot dir-se parisién fins que no passa per aquest tràngol. Davant d’ell, com davant gairebé tot en la vida, hi ha dues opcions: afrontar-lo o evitar-lo. La meva psicòloga diu que pertanyo clarament al grup dels evitatius, manera cordial i freudiana de dir covard. Així sigui. Per evitar trobar-me els rosegadors rondant alegres pel passadís com Anna Karina a la gran galeria del Louvre, he decidit passar més hores fora de casa. La nit em va portar ahir a Lapérouse, un local de 1766 al costat del Pont Neuf, que llueix al seu frontispici, en lletres de l’or que envernissa aquesta vila i antiga cort, un blasó que és tota una declaració d’intencions: Maison de plaisirs. Sé què estan pensant, però Lapérouse no és, ni consta que fos bordell, casa de cites ni cova d’alcavoteria. No. En aquest cas, no es faria menció al seu fons de comerç a la façana, ja que n’hi hauria prou amb un tímid fanalet vermell perquè els parroquians s’orientessin a la seva boira vital. Lapérouse és llar d’hedonismes variats i burgesos, en la millor tradició francesa del gust per la bona taula i per l’amour. A ell acudien senadors, industrials i altres prebosts amb les seves cocottes. Avui és un club al qual només s’accedeix després de l’escrutini implacable d’un sant Pere embolicat en abric d’astracan. Una vegada aquest Caront li franqueja a un el pas, accedeix a un minúscul rebedor entapissat de sensualitat i flors fresques. Pujant l’escala hi ha un restaurant de diverses estrelles Michelin, allunyat de la butxaca del ciutadà mitjà que em resigno a ser, però un de peculiar, per tal com els 300 euros del cobert donen als seus clients dret a uns petits menjadors reservats, del segle XVIII i amb aire de boudoir. Lògies d’adúltera intimitat i sofisticació, a les quals el cambrer només accedeix tocant una campaneta. Rere la taula de menjar, impecablement parada, decoren l’exigua estança uns sofàs amb domassos, molt a propòsit per al festeig. A la planta baixa hi ha un exquisit bar que convida subtilment a la concupiscència. Al començar la suaré, toca el piano amb devoció sacerdotal una bonica holandesa d’ulls somniadors, nas a cisell i bonic record, que no esperava trobar-me allà. La vaig convidar a xampany, com mana Sabina, i només llavors va girar el seu dolç rostre del teclat, sense aturar el seu jazz melós. Més tard, un discjòquei fa ballar des del seu púlpit els habitués, models camallargues amb formes esveltes, melena infinita i somriure gasiu, i homes que recorden Patrick Bateman, de rostre ahir bonic i avui demacrat per la blanca nit. Ells i elles es freguen el nas al sortir del lavabo, com qui surt del confessionari sense propòsit d’esmena, mentre d’altres ballen amb un peu en la diversió i un altre en la decadència. Al costat de les maniquins i els milionaris, habiten aquest saló ahir literari i avui bufó bolig tota una cort dels miracles d’influencers d’audaç estilisme, gremial misantropia i milers d’euros en peces de Balenciaga; famosos de velló i TikTok que potser hauria de conèixer i de qui no tinc el gust. També són de Déu, només faltaria. Recorden aquells dandis de les albors del Directori que es feien dir «les inc(r)oyables et les me(r)veilleuses», i que no pronunciaven aquesta erre que va ser la inicial de sang de Robespierre i la seva república de terror i degolladissa. Finalitzat el Set-cents, aquells nouvinguts van agafar per moda fer-se passar per coixos, bornis o geperuts, en una burla frívola del Zeitgeist d’aquella França híspida i revolucionària que Hugo –habitual del local– descriuria anys després de forma crua i magistral a Noranta-tres. Lapérouse és una de tantes institucions que són el conte d’aquesta ciutat. Locals que ens diuen que 300 anys no són res, i que ens adverteixen que l’efímer som nosaltres. Panteons de la conya que ens regalen un bany d’humilitat moll en xampany, un memento mori amb música de Daft Punk. I vaig tornar sol a casa, com gairebé sempre, caminant la unànime nit per l’esquerra del Sena a menys dos, per escapar d’aquesta foguera de vanitats mentre em sonava Veridis quo al cap. n Le Fumoir És un local que ens diu que 300 anys no són res, i que ens adverteix que l’efímer som nosaltres Javier Puga Llopis Lapérouse Façana del restaurant Lapérouse, de París. El Periódico A París, viure amb ratolins sota el sostre és un baptisme, un ritu de pas EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Dimecres, 15 de febrer del 2023 Entre Tots | 27 AEROPORT DEL PRAT No a l’ampliació Xavier Casas BARCELONA De nou, els nostres polítics volen col·locar-nos l’ampliació de l’aeroport del Prat com una necessitat de la ciutadania. Mentrestant, tenim els aeroports de Reus, Girona i Alguaire infrautilitzats. A més, el cost ecològic és immens. Tornem a la cultura del pelotazo. n BARCELONA Gràcies per obrir el carrer al ciutadà Pepa Escrivà BARCELONA Com a veïna de Sants, vull donar les gràcies a la iniciativa de l’ajuntament Obrim carrers. Els carrers estan oberts, no tallats, com pensen alguns, a la gent: per caminar, respirar, disfrutar de terrasses i comerços, que als carrers de Sants i Creu Coberta són molts i també ho agraeixen. Cada cap de setmana, milers de persones passegem, respirem i disfrutem del silenci en aquest barri, en horari restringit, tot s’ha de dir. El carrer de Sants encara no està «pacificat» i el volum de trànsit que acull entre setmana és enorme, amb els nivells de contaminació ambiental i sonora que això comporta per als veïns. Les furgonetes continuen aparcant a doble fila, els autobusos les han d’esquivar, i provoquen col·lapses, clàxons, motocicletes, fums... No va malament que almenys el cap de setmana puguem disfrutar d’una mica de silenci i aire més o menys net. Com sempre, se’m tiraran a sobre tots aquells que vetllen pels drets dels seus vehicles i deixen de banda totes les altres coses. Jo també en tinc un i el carrer obert no em suposa cap problema ni tan sols per accedir al meu aparcament. Pensin també en el dret al descans i el benestar dels que vivim aquí. Si com diuen les enquestes, el Govern municipal canviarà de mans, espero que es continuïn respectant aquestes propostes tan necessàries, ja que fan de la ciutat un entorn més vivible i habitable. ¡Endavant amb Obrim carrers! n CARNAVAL Onada de puritanisme social i cultural Rafael Soriano MATARÓ El carnaval de Vilafanca del Penedès ha prohibit –per sexista– la cançó de Chanel SloMo i les comparses han de passar una llista prèvia de les cançons que exhibiran per ser aprovades, sota sanció de perdre subvencions o de no ser convidades. D’això se’n diu censura i ens retreu a tristos temps passats. Qualsevol manifestació artística ha de tenir dret a ser políticament incorrecta, a ofendre, a ser grollera, de mal gust... El pitjor és que quan algú promou aquesta mesura o similars existeix la por de desmarcar-se, no sigui que el titllin de masclista, homòfob o xenòfob. Avui dia, La mataré, de Loquillo, Devuélveme a mi chica, d’Hombres G, o Quinze años tiene mi amor, del Duo Dinámico, serien boicotejades. Hi ha una nova onada de puritanisme social i cultural des de sectors molt concrets del políticament correcte que no ajuda gens a l’avenç real de la igualtat entre homes i dones i dels drets LGTBI. n QUART CINTURÓ Illa i la seva proposta Joan Palacín CALDES DE MONTBUI La setmana passada, Salvador Illa es va pronunciar en el sentit que el quart cinturó no ha d’acabar en el tram aprovat de Sabadell-Terrassa. Illa diu que és partidari d’una via completa, tal com s’ha anat estudiant. És a dir, completar aquesta infraestructura des de Granollers a Terrassa. Seríem davant una obra pública molt necessària que a més generaria molts llocs de treball. n Pot llegir més cartes i publicar els seus articles a: www.elperiodico.com/entre-todos Entre Tots La neurobiòloga Marta del Campo es dedicava a estudiar la biologia de l’Alzheimer quan va descobrir una altra dimensió del problema. La seva àvia va entrar en un llarg deteriorament cognitiu. «Les malalties neurodegeneratives són molt dures, però pensava que no ho eren tant per als pacients a l’estadi final. Al contrari, em vaig adonar que la meva àvia patia estrès: no sabia on era, tenia al·lucinacions...», relata la científica del Barcelona Beta Brain Research Center (BBRC), centre de la Fundació Pasqual Maragall. Això la va motivar encara més per desembolicar la troca d’una malaltia que afecta 900.000 persones a Espanya. Demà, dijous 16, a les 18.30 hores, Del Campo participarà en una conversa en directe a les xarxes d’EL PERIÓDICO, en el marc de les Converses de Salut impulsades amb el suport de la Fundació Doctor Antoni Esteve. Es poden enviar preguntes a [email protected] i als canals de comentaris de les xarxes. Biomarcadors en sang «Queda molta investigació per aconseguir una cura, però estem fent passos importants», afirma. La investigadora es refereix als primers fàrmacs amb potencial curatiu, que han aparegut l’últim any. A l’espera que la seva efi - càcia es confirmi, Del Campo aposta per la detecció primerenca de la malaltia. Però ¿de què serveix saber que tindràs una malaltia si no es pot curar? «Com més aviat apliquis les teràpies, millor. A més, els pacients se senten alleujats perquè es poden preparar», explica la científica. Seguir el rastre de les molles que deixa la malaltia ajuda a entendre com sorgeix. Aquestes molles són els biomarcadors, molècules presents a la sang i altres teixits que assenyalen la presència d’una malaltia, el seu estadi de desenvolupament, o la seva resposta a un tractament. «A l’Alzheimer, els canvis biològics es produeixen fins a 20 anys abans dels símp - tomes. Si poguéssim detectar-los, en podríem estimar el risc», explica Del Campo. Per detectar biomarcadors es necessiten proves invasives: escàners del cervell i puncions de líquid cefalorraquidi. Però, en els últims anys, investigadors com Del Campo han aconseguit captar-los en una cosa tan senzilla com una mostra de sang. «És l’hora d’aplicar aquestes investigacions a la pràctica clínica», afirma la neurobiòloga. Els biomarcadors encara no permeten assegurar que un pacient sense símptomes hagi de patir Alzheimer, ni en quant temps podria passar. No obstant, es podrien utilitzar com una mena de triatge per a anàlisis més detallades. Sobretot proporcionarien un tresor d’informació per investigar la malaltia i el seu tractament. «Hi ha molta informació clínica a Espanya que no s’està utilitzant tant com la que s’utilitza a Barcelona, per exemple», conclou Del Campo. n La neurobiòloga parlarà amb els lectors del canvi de paradigma en l’abordatge de l’Alzheimer: els primers fàrmacs amb potencial curatiu i la detecció primerenca amb anàlisi de sang. Rastres d’Alzheimer MICHELE CATANZARO Barcelona Perfil Marta del Campo Marta del Campo, a la Fundació Pasqual Maragall. Zowy Voeten EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

28 | Temps Dimecres, 15 de febrer del 2023 | Tortosa 7º/15º • Tarragona 8º/14º ■ Lleida 4º/15º ■ Cervera 4º/13º • Barcelona 8º/14º ■ Manresa 6º/15º • Girona 6º/14º ■ Figueres 3º/16º • Puigcerdà 3º/8º • Viella 1º/5º • Amposta • Gandesa • Móra d'Ebre • Falset • Reus • El Vendrell • Vilanova i la Geltrú • Vilafranca del Penedès • Valls • Montblanc • Les Borges Blanques • Mollerussa • Balaguer • Tàrrega • Igualada • Sant Feliu de Llobregat • Sabadell • Terrassa • Granollers • Mataró • Santa Coloma de Farners • La Bisbal • Olot • Banyoles • Ripoll • Vic • Solsona • Berga • La Seu d'Urgell • Tremp• Sort • El Pont de Suert • Món, avui mín. màx. mín. màx. mín. màx. Andorra la Vella 1 4 Berlín 3 9 Brussel·les 4 12 Estocolm 1 6 Lisboa 8 16 Londres 5 12 Moscou 6 0 París 4 13 Praga 2 7 Roma 2 11 Buenos Aires 20 36 Caracas 17 26 Doha 20 26 Johannesburg 17 25 Manila 24 30 Mèxic 12 23 Mont-real 6 0 Nova York 2 9 Pequín 3 2 Rabat 13 19 Rio de Janeiro 22 28 SantiagodeXile 17 29 Singapur 24 30 Sydney 16 23 Espanya, avui mín. màx. Alacant 9 15 Bilbao 9 18 Càceres 2 15 Còrdova 8 20 La Corunya 8 16 Las Palmas 14 17 Lleó 0 9 Logronyo 1 13 Madrid 4 14 Màlaga 13 16 Múrcia 8 15 Oviedo 9 17 Palència 1 13 Palma 7 16 Pamplona 3 14 Sant Sebastià 10 17 Santander 6 17 Saragossa 4 15 Sevilla 8 21 València 7 14 El mar Mar entre arrissada i maror. Vents de direcció variable de fins a força 5. Costa Brava: Tramuntana 3/5 Maror. Costa Central: Gregal 0/3 Arrissada. Costa Daurada: Xaloc 0/2 Arrissada. Demà. Poc ennuvolat. Temp. en ascens. Divendres. Poc ennuvolat. Temp. en descens. Dissabte. Assolellat. Temp. en ascens. Avui, a Catalunya Glaçades a l'interior Cel clar encara que al matí es formaran boires al litoral, sobretot a la meitat nord. Temperatures mínimes sense canvis o en lleuger ascens; màximes sense canvis. Glaçades cap a l'interior. El vent bufarà de component variable virant a vent del sud fluix que es refermarà cap al litoral nord. Barcelona Predomini de cel assolellat amb alguna boira marítima durant el matí. Les temperatures no experimentaran grans canvis. Al prelitoral es podran formar glaçades febles. El vent bufarà de sud-oest al litoral virant a component sud cap a l'interior. La sort El temps ONCE Dimarts, 14 ............69859 (028) El Trio Dimarts, 14 ..................303/556 La Grossa del divendres Divendres, 10 ....................78018 REINTEGRAMENT 8 / 2 / 4 Dimarts, 14 SOLES 2/7 ONCE - Euro Jackpot 1 2 6 14 45 Dilluns, 13 COMPL. 31 REINT. 7 JÒQUER 3658290 6+R 0 POT 6 0 0 5+C 2 47.098,05 5 121 1.427,21 4 6.405 39,22 3 110.324 8,00 Reintegrament 0,50 5 8 11 19 36 49 La Primitiva Dilluns, 13 PLUS 0 COMPL. 3 REINT. 1 JÒQUER 884859 Premis amb plus 6/6P 0 1.712.730,22 Premis sense plus 6/6 0 856.365,11 5+/6 0 52.331,16 5/6 3 971,31 4/6 40 94,70 3/6 967 9,64 Reintegrament 1,00 4 5 11 31 38 41 La 6/49 Dimarts, 14 COMPL. 42 REINT. 6 6 1 2.427.548,74 5+C 2 86.409,33 5 102 847,15 4 6.015 21,55 3 100.370 4,00 Reintegrament 0,50 5 15 19 20 30 43 Bonoloto Dimarts, 14 ESTRELLES 2/3 EL MILLÓN MMX15114 5+2 0 EUROPOT 5+1 4 147.832,99 5+0 2 69.102,01 4+2 21 2.049,86 4+1 611 129,78 3+2 1.078 77,76 4+0 1.144 51,49 2+2 16.539 17,81 3+1 25.640 12,81 3+0 53.177 11,50 1+2 95.339 7,77 2+1 392.777 5,94 2+0 803.215 4,68 24 26 38 43 46 Euromilions EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Dimecres, 15 de febrer del 2023 Passatemps | 29 HORITZONTALS: 1. Banquets enormes. La senyora de l’escaquer. 2. Fa una inspiració. Adjectiu altisonant. 3. Estrany. Sentiríeu la ràdio. Carabassa d’estudiant. 4. Obté quelcom. Passegeu nens i nenes. La toia de la núvia. 5. Profitós. Cases de gran caliu. 6. Ha parat boig. S’hi fa comèdia. 7. Li convé més prevenir que curar. Posis els pèls de punta. Nora avocàlica. 8. Qualitat rica en melanina. Els manca un ou. 9. Ruixat. Vocal entre la a i la e. 10. Comença l’espectacle. Lluito per igualar el rècord. Covador. 11. Irrigació agrària. Commou a tothom. Extrem del núvol. 12. Omple molt el pap. Té punxes per treballar al camp. VERTICALS: 1. Prefereix donar mil voltes abans de dir quelcom. Guirigall. 2. En plena jubilació. Complot. Principis efervescents. 3. La reina al país dels cecs. Deixa sense respiració. 4. Nota girada. Modifiquem una estructura. Al fons del cor. 5. Exposo arguments. Mató. 6. A mitjanit. Cursin la sol·licitud seguint un instint. Mal dolent. 7. Tindré un futur. Administrador de monestirs. 8. El més xerraire del galliner. Iniciades en ufologia. 9. Encapçalament del dietari. Contralts que mai no porten la contra. Cometo un suborn de pa sucat amb oli. 10. Frenar la cadena de producció. Incitar a seguir cremant. 11. Home sense principis. Sorrera. Peu d’ànec. 12. Minúcies moleculars. Somriure totalment desinhibit. ARIES 21 MARÇ A 19 ABRIL u La seva claredat de judici serà excel·lent pel que fa a temes professionals, encara que algú li pot causar problemes. A la seva vida sentimental hi ha una certa tendència al titubeig. TAURE 20 ABRIL A 20 MAIG u Pot esperar esdeveniments importants que beneficiaran la seva trajectòria professional. La seva vida social serà intensa, però s’ha de posar en guàrdia contra les despeses excessives. BESSONS 21 MAIG A 20 JUNY u El dia resultarà efectiu en allò professional, amb possibilitats que li facin un encàrrec que incidirà favorablement en els seus ingressos. En les relacions afectives hi haurà de tot una mica. CRANC 21 JUNY A 22 JULIOL u Certa obligació professional no resultarà tan difícil com creia. Si va de compres tendirà a donar-se massa capricis. Comparteixi el seu riure i entusiasme amb les persones de la seva intimitat. LLEÓ 23 JULIOL A 22 AGOST u Per fi se solucionarà un problema professional, però no perdi el temps ja que hi haurà molts caps per a lligar. El seu desig de divertir-se pot portar-lo a gastar més del que deu. VERGE 23 AGOST A 22 SETEMBRE u La pressa per acabar els assumptes pendents podria portar-lo a oblidar-se d’un detall important. En una reunió familiar se sentirà impressionat pel que digui un parent íntim. BALANÇA 23 SET. A 22 OCTUBRE u Aconseguirà una millora en les condicions laborals. Res com una reunió amb els amics per aixecar-li l’ànim. Se n’adonarà de com l’estimen i percebrà l’afecte que l’envolta. ESCORPÍ 23 OCT. A 21 NOVEMBRE u Les seves perspectives econòmiques són millors del que suposa, però també hi ha despeses a la vista amb les quals no comptava. En les relacions afectives avui sabrà llegir entre línies. SAGITARI 22 NOV. A 21 DESEMBRE u Gastar una mica de diners per a casa seva podria estar justificat sempre que no s’extralimiti. Primarà més el desig d’embrancar-se en vostè mateix que el de comunicar-se amb els altres. CAPRICORN 22 DESEMBRE A 19 GENER u Tindrà propensió a donar de banda certes obligacions professionals pendents. El seu animós to de veu i la confiança de que fa gala faran que als altres els resulti difícil donar-li una negativa. AQUARI 20 GENER A 18 FEBRER u El seu bon judici pel que fa a un assumpte professional brillarà per la seva absència. El que començarà com una monòtona reunió d’amics es convertirà en una festa plena de diversió. PEIXOS 19 FEBRER A 20 MARÇ u La seva personalitat serà avui factor decisiu en les relacions professionals. La seva vida social es presenta prometedora, però si té fills, és possible que aquesta nit necessiti la companyia. 6 8 2 4 1 9 2 6 7 7 5 6 1 8 8 1 3 24 7 5 1 1 2 7 5 3 7 9 6 1 3 8 5 9 8 9 2 6 8 2 3 7 7 8 4 9 2 3 4 1 4 5 8 6 2 3 9 1 3 3 8 6 7 7 4 6 4 1 8 9 4 6 4 1 823 5976 2 7 196 3845 9 5 478 6213 2 1 4 6 9 8 3 5 7 3 6 745 8192 7 8 539 4621 3 5 2 1 6 4 8 7 9 8 9 351 2467 6 4 287 1359 4 7 198 6532 3 1 652 9847 5 9 846 2173 5 6 4 7 2 9 1 3 8 2 3 417 5968 9 8 361 4725 4 8 5 3 7 6 9 2 1 1 2 983 7654 7 6 529 3481 MOTS ENCREUATS PER J.P. PETIT PASSATEMPS Ompliu les caselles buides dels requadres de 9x9 quadrats, amb xifres de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila, en una mateixa columna, o una subquadrícula de 3x3 1. El nen és més baix. 2. La peülla de la vaca està girada. 3. El braç Diferències: està més aixecat. 4. Falta un far. 5. Falta una secció de filferro de pues. 6. La taca de la vaca està més avall. 8 9 765 2314 7 3 924 8561 2 1 856 7493 5 3 2 7 1 8 4 9 6 6 7 491 3852 9 4 538 1726 8 1 3 4 6 5 7 2 9 4 6 289 5137 5 2 317 4689 SIS DIFERÈNCIES OLAF EL VIKING PER CHRIS BROWNE SUDOKUS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 HORÒSCOP SE SENT MÚSICA! ÉS MOLT BO! Solució d’ahir QUADRE NUMÈRIC Les blanques juguen i guanyen ESCACS 1-Axh6+, Rxh6; 2-Dh3+, Rg7; 3-Dh7++ Solució escacs: AVUI ACTUA EL MILLOR VIOLINISTA DEL REGNE! EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

Persones > Societat MEDI AMBIENT El ple del Parlament Europeu va superar ahir l’últim obstacle que quedava per aprovar l’acord –tancat a finals d’octubre amb el Consell Europeu– que prohibirà la comercialització de cotxes i furgonetes de gasolina i dièsel a partir del 2035, amb l’objectiu que tots els vehicles que es venguin a partir d’aquella data al mercat europeu siguin de zero emissions. Malgrat el vot en contra majoritari de populars, conservadors i ultradreta, el reglament, el primer de l’anomenat paquet Fit for 55 promogut per la UE, va tirar endavant amb 340 vots a favor, 279 en contra i 21 abstencions. L’últim tràmit serà l’aprovació final pel Consell Europeu. «Clar suport del Parlament Europeu per posar la indústria de l’automòbil al camí cap a l’emissió zero. Amb aquesta votació, els ciutadans de la UE poden conduir vehicles nets i assequibles. La transició global s’està produint i la indústria automobilística de la UE està llesta per liderar-la», va celebrar el vicepresident executiu de la Comissió Europea, Frans Timmermans. «És una victòria per al clima. És històric. La indústria automotriu ha de sortir dels combustibles fòssils –va valorar la presidenta de la Comissió de Transports de l’Eurocambra, l’ecologista francesa Karima Delli–. Aquest és un senyal clar a la indústria». La nova legislació estableix el camí, amb un termini intermedi el 2030, per reduir el 2035 les emissions de CO2 de turismes i vehicles comercials lleugers nous a zero. El 2030, la reducció d’emissions de CO2 haurà de ser del 55% en el cas dels cotxes nous i del 50% per a les furgonetes noves en comparació amb els nivells del 2021. Cinc anys després l’objectiu de reducció haurà de ser en els dos casos del 100%. Els fabricants amb una producció reduïda de vehicles (d’entre 1.000 i 10.000 cotxes nous o d’entre 1.000 i 22.000 furgonetes noves a l’any) podran beneficiar-se d’una exempció fins a finals del 2035. Els fabricants de menys de 1.000 vehicles nous a l’any continuaran estant-ne exempts. La Comissió Europea presentarà, a tot tardar el 2025, una metodologia per avaluar i comunicar dades sobre les emissions de CO2 durant tot el cicle de vida dels automòbils i furgonetes venudes a la UE. A més, com a molt tard el desembre del 2026, la Comissió Europea estudiarà la diferència entre els valors límit d’e - missió i les dades reals de consum de combustible i energia, informarà sobre una metodologia per ajustar les emissions concretes de CO2 dels fabricants i proposarà unes mesures de seguiment adequades. Innovació i inversió «Aquest reglament impulsarà la fabricació de vehicles d’emissió zero o de baixes emissions. Inclou una revisió ambiciosa dels objectius per al 2030 i el 2035, essencial per arribar a la neutralitat climàtica el 2050 a tot tardar», va destacar el ponent del Parlament Europeu, el liberal holandès Jan Huitema. Segons va remarcar, els nous objectius aporten claredat a la indústria automobilística i estimulen la innovació i la inversió entre els fabricants de cotxes. «Comprar i con duir cotxes nets serà més barat i apareixerà abans un mercat de segona mà», va estimar. L’actual mecanisme d’incentius per a vehicles d’emissió zero o de baixa emissió recompensa els fabricants que venen més vehicles d’aquest tipus amb uns objectius de reducció d’emissions de CO2 més baixos. Es tracta dels vehicles amb emissions entre zero i 50 grams de CO2 per quilòmetre, com els vehicles elèctrics i híbrids endoSILVIA MARTINEZ Brussel·les 2035, el final dels cotxes de gasolina i dièsel El Parlament Europeu avança la prohibició de comercialitzar nous vehicles de combustió malgrat el vot en contra de populars, conservadors i ultradreta. Les noves directrius EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

30-31 Dimecres, 15 de febrer del 2023 llables amb bon rendiment. Aquest mecanisme també haurà d’adaptar-se per ajustar-se a les expectatives de venda. Segons l’acord, del 2025 al 2029, l’índex de referència dels vehicles d’emissió zero o de baixa emissió quedarà fixat en el 25% per a les vendes d’automòbils nous i en el 17% per a les furgonetes noves. No obstant, a partir del 2030, aquest incentiu desapareixerà de manera que només puguin comercialitzar-se vehicles de zero emissions. n Brussel·les també posa el focus en camions i busos Amb l’aprovació del reglament que prohibirà la comercialització de motors de gasolina i dièsel a partir del 2035 ja en la seva recta final, Brussel·les posa fil a l’agulla per endurir els objectius de reducció per a autobusos i camions a partir del 2030, de manera que també contribueixin a la retallar les emissions de CO2 i a fer realitat la neutralitat climàtica per al 2050. En una proposta adoptada ahir per l’escola de comissaris, l’Executiu comunitari planteja establir un objectiu d’emissions zero per a tots els autobusos urbans nous que es comercialitzin a la UE a partir del 2030 i una reducció del 90% en les emissions dels camions nous (i autobusos de llarga distància) que es venguin a partir del 2040. Segons la Comissió Europea, els autobusos urbans i els de llarg recorregut són responsables de més del 6% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle de la UE i de més del 25% de les del transport per carretera. Els nous objectius garantiran que aquest segment del sector del transport per carretera també contribueixi al canvi cap a la mobilitat amb zero emissions. El pla, que cobreix tots els camions de més de cinc tones, autobusos urbans i autobusos de llarga distància de més de 7,5 tones així com tràilers, proposa una introducció progressiva dels nous objectius. A partir del 2030 només podran comercialitzar-se aquells vehicles que emetin el 45% menys de CO2 (respecte al nivell del 2019), per al 2035 la reducció haurà de ser del 65% i del 90% a partir del 2040. En el cas dels autobusos urbans nous, tots els que circulin des del 2030 hauran de ser d’emissions zero tot i que seran els fabricants els que definiran el tipus de tecnologia. La proposta inclou algunes excepcions: n’estaran exempts els fabricants de petits volums; els utilitzats en la mineria, la silvicultura i l’agricultura: els vehicles dissenyats i fabricats per al seu ús per les forces armades i d’estesa de vies fèrries; els dissenyats i fabricats o adaptats per utilitzar-se en l’àmbit de la protecció civil; els de bombers i les forces responsables del manteniment de l’ordre públic; els d’assistència mèdica urgent i els professionals com de les escombraries. Objectiu. Neutralitat climàtica L’avenç de la crisi climàtica pot portar a la pèrdua irreversible de les reserves de gel del planeta. Aquest és el preocupant missatge que es desprèn d’un nou estudi científic publicat a la revista Nature Communications en el qual s’alerta que, en cas de continuar així, el desglaç de l’Antàrtida i Groenlàndia pot originar un augment del nivell del mar d’1,4 metres en el pròxim segle i mig. Això podria desencadenar, al seu torn, una perillosa cascada de fenòmens adversos arreu del món. L’estudi, liderat per un equip internacional d’investigadors, calcula que en l’últim segle la crisi climàtica ja ha causat un augment de 20 centímetres del nivell del mar. Aquesta xifra pot augmentar exponencialment en les dècades vinents. Sobretot si, com apunten diverses anàlisis, l’augment global de les temperatures acaba superant el llindar dels 1,5 graus de mitjana respecte als nivells preindustrials. «És probable que l’augment del nivell del mar s’acceleri amb l’avenç de l’escalfament global», destaca l’informe publicat ahir. Els experts adverteixen del perill d’aquest fenomen per a les poblacions costaneres. Segons un informe de les Nacions Unides, en aquests moments més de 600 milions de persones (l’equivalent al 10% de la població mundial) viuen en àrees situades a menys de 10 metres d’altura respecte al nivell del mar. La comunitat científica avisa que un eventual augment del nivell de les aigües pot posar en risc la línia de costa, causar múltiples danys en localitats costaneres i fins i tot originar la desaparició d’algunes illes especialment exposades. Per sobre d’1,8 graus Tots aquests escenaris més dràstics poden desencadenarse si el món arriba a un augment global de les temperatures per sobre dels 1,8 graus de mitjana. En aquests moments, segons les últimes anàlisis realitzades, les emissions previstes per a les pròximes dècades portaran a un increment global dels termòmetres de prop de 2,4 graus de mitjana. Segons sentencia l’últim informe del Panell Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), l’única manera d’evitar un escalfament global extrem és aconseguir que les emissions globals arribin al seu pic abans del 2025 i caiguin pràcticament a la meitat abans d’arribar al 2030. Si la temperatura mitjana augmenta per sobre dels dos graus, països com Espanya poden quedar exposats a un augment inèdit del nivell del mar abans que acabi el segle. S’estima que les aigües poden pujar més de mig metre en ciutats com Barcelona, València, la Corunya i Santander. Aquest augment seria especialment significatiu a les Canàries, on en punts com Santa Cruz de La Palma el nivell podria pujar 60 centímetres. n El risc de perdre les reserves de gel Un estudi alerta que la fosa de l’Antàrtida i Groenlàndia pot originar un augment del nivell del mar d’1,4 metres en el pròxim segle i mig. Això desencadenaria, al seu torn, una perillosa cascada de fenòmens adversos arreu del món. VALENTINA RAFFIO Barcelona Natalie Thomas / Reuters Un grup de pingüins en un iceberg de l’Antàrtida, el dia 15 de gener. Barcelona, València. la Corunya, Santander i Santa Cruz de La Palma, entre les urbs més afectades La reducció d’emissions de CO2 ja haurà de ser del 55% en turismes nous el 2030 1 L’Objectiu 55 pretén reduir a zero les emissions de turismes i vehicles comercials lleugers nous el 2035. 3 La Comissió Europea presentarà una metodologia per avaluar les emissions de CO2 durant tot el cicle de vida dels automòbils i furgonetes venuts a la UE. 2 En una fase intermèdia, es preveu reduir el 2030 les emissions un 55% per als automòbils i un 50% per a les furgonetes EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

32 | Societat Dimecres, 15 de febrer del 2023 | Canvis a l’Església catalana. David Abadías Aurín, un sacerdot del Bisbat de Terrassa, ha sigut nomenat nou bisbe auxiliar de l’Arxidiòcesi de Barcelona. La decisió, comunicada ahir per l’oficina de premsa del Vaticà, ha sigut presa pel papa Francesc. L’ordenació episcopal tindrà lloc el 25 de març a la Sagrada Família. Abadías Aurín (Barcelona, 1973) passa així a integrar un equip en el qual ja hi ha Sergi Gordo i Javier Vilanova, els altres dos bisbes auxiliars de la ciutat. L’Arxidiòcesi de Barcelona en va perdre un l’any passat, després de la mort d’Antoni Vadell per un càncer de pàncrees. Activitat eclesial i docència El nou bisbe auxiliar, que en la seva trajectòria ha compaginat les seves activitats eclesials amb la docència, és sacerdot de les parròquies de Sant Vicenç, a Mollet del Vallès, i de Sant Joan Baptista, a Matadepera. Va ser degà de la Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes de l’Ateneu Sant Pacià de Barcelona del 2016 al 2022. És llicenciat en Teologia, especialitzat en Sagrada Escriptura, per la Facultat de Teologia de Catalunya, i doctor en Història de l’Església, per la Facultat d’Història Eclesiàstica de la Universitat Gregoriana de Roma. També Menorca tindrà nou bisbe: el sacerdot Gerard Villalonga Hellín, fins ara administrador diocesà. Villalonga Hellín havia ocupat aquest últim lloc després que l’anterior bisbe, Francisco Conesa Ferrer, fos traslladat a Solsona el 2022 després de la renúncia de Xavier Novell per amor a una autora de David Abadías Aurín. novel·les eròtiques. n Blanca Blay / ACN David Abadías Aurín, nou bisbe auxiliar de Barcelona El Papa nomena Villalonga Hellín bisbe de Menorca, després que el seu predecessor va ser traslladat a Solsona per substituir Novell. RELIGIÓ IRENE SAVIO Roma El 2008, la Mercè tenia 2 anys. Feia temps que dormia malament, tenia intolerància a la lactosa. Un dia la seva mare, la Marta, la va portar al pediatre, que li va notar una massa a l’abdomen. Una ecografia posterior va revelar que la nena tenia un tumor de Wilms, un tipus de càncer de ronyó. «Va resultar que ja havíem tingut un altre cas de càncer infantil. I que la meva sogra també va tenir càncer d’adulta», explica la dona. Aquesta coincidència els va posar sobre avís. La Mercè va ser tractada a l’Hospital de la Vall d’Hebron (Barcelona). Li van extreure un ronyó i avui és una estudiant sana de 17 anys. Però el 2017 el centre va crear la consulta d’oncogenètica pediàtrica, pionera a Espanya, que li va fer proves i va veure que al tumor hi havia un component genètic, si bé no hereditari. És a dir, el seu cas tenia més a veure amb una alteració genètica produïda en el desenvolupament embrionari que amb una herència d’algun familiar. «A la meva sogra també li van detectar aquest component genètic. I això ens va servir per orientar el diagnòstic de cara als adults, per fer prevenció. Per exemple, la meva cunyada i el meu marit es feien colonoscòpies cada any fins fa poc, perquè van acabar veient que ells no tenen tant risc com la seva mare», explica la Marta. Avui, 15 de febrer, se celebra el Dia Internacional del Càncer Infantil. El 10%, predisposició Cada any es diagnostiquen a Catalunya uns 250 nous casos de càncer en nens i adolescents, la majoria són esporàdics o no hereditaris. Malgrat això, entorn del 10% dels pacients pediàtrics amb càncer sí que presenten certa predisposició. Aquests són trastorns hereditaris associats a un risc més gran de tenir cert tipus de càncer, un percentatge que creix a mesura que augmenta el coneixement sobre la genètica de la malaltia. Per això la Vall d’Hebron va crear fa gairebé sis anys la consulta d’oncogenètica pediàtrica, per optimitzar el diagnòstic molecular i el seguiment dels pacients pediàtrics amb predisposició genètica a tenir càncer. Des del 2017, la consulta ha realitzat estudis genètics a 90 dels 156 pacients pediàtrics valorats després d’analitzar el seu arbre genealògic. 46 pacients, més del 50%, van presentar predisposició al càncer de caràcter hereditari. «La genètica ha avançat molt en els últims anys. En aquesta consulta veiem els nens que ja tenen càncer i que pensem que és per una causa genètica, però també altres pacients que no tenen càncer però que pensem que sí que corren el risc de tenir-ne. Així comencem programes de seguiment i de detecció precoç», va explicar ahir en roda de premsa Lucas Moreno, cap d’Oncologia i Hematologia Pediàtrica de Vall d’Hebron. Aquesta consulta d’oncogenètica pediàtrica recull la informació d’entre tres i quatre generacions de l’arbre familiar del pacient, per detectar si hi ha algun antecedent que expliqui el diagnòstic del nen. «Però moltes vegades això no ens dona informació per determinar la causa. No veiem tots els pacients amb càncer, sinó aquells que tenen tumors abans de temps, que tenen antecedents o amb determinats trets dismorfològics o antropomètrics», va detallar Estela Carrasco, assessora genètica del departament d’Oncologia Mèdica. Per exemple, aspectes com la distància entre els ulls, la implantació de les orelles, les línies palmars i l’existència de macrocefàlia poden orientar cap a una «entitat sindròmica específica», segons Anna María Cueto-González, pediatra especialitzada en genètica clínica. Sense cap relació En el cas de la Mercè, els metges van veure que, tot i que en la seva història familiar «hi havia càncer», aquells casos no tenien a veure amb el seu. «Analitzar la història familiar ens ajuda a veure si hi ha associació entre tumors», va remarcar Carrasco. Ella mateixa va explicar que una alteració genètica no ha de ser necessàriament hereditària. «Tots els tumors són genètics, però no tots són hereditaris. En el cas de la Mercè no era hereditari, ho vam veure en la prova. Hi ha alteracions genètiques que es produeixen durant el desenvolupament embrionari, però això només ho saps analitzant el tumor», va afegir. Així, en el cas de Mercè, com que es va descartar que la causa fos hereditària, es va veure que el «risc» estava en ella, per la qual cosa la jove –a qui tot aquest procés li ha despertat interès per la genètica, una cosa que es planteja estudiar– fa els seguiments que li toquen. «La resta de la seva família no té el risc que ella tenia. Una vegada es detecta que algú és portador d’aquesta alteració genètica, es mira a la resta de familiars. El fet de veure que no tens aquest risc et fa sortir d’aquest seguiment», va rematar Carrasco. n L’arbre genealògic d’una família aclareix 2 casos de càncer infantil La consulta d’oncogenètica pediàtrica de l’Hospital de la Vall d’Hebron, pionera a Espanya, ha realitzat 90 estudis genètics des de la seva creació el 2017. SANITAT BEATRIZ PÉREZ Barcelona La Mercè, que va tenir càncer als 2 anys, i la doctora Anna Maria Cueto. Joan Cortadellas «Tots els tumors són genètics, però no tots són hereditaris», diu una experta EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Dimecres, 15 de febrer del 2023 Publicitat | 33 Bed’s. El descans de veritat CONTINGUT OFERT PER Primeres marques, assessorament personalitzat i un entorn únic. Això és el que trobaràs a les dues noves botigues que la cadena líder del descans ha obert a Catalunya: Bed’s Sant Pere al Parc Comercial Valentí Village, i Bed’s Gran Via, situada a la Gran Via de les Corts Catalanes 709, a Barcelona capital. L'horari de Sant Pere de Ribes és de dilluns a dissabte de 9.30 h a 13.30 h i de 16.30 h a 20.30 h. Els diumenges obren de 10.00 h a 14.00 h de la tarda. A la botiga de la Gran Via els horaris van de dilluns a divendres de 10.00 h a 13.45 h i de 17.00 h a 20.30 h i els dissabtes obren al matí de 10.00 h a 13.45 h. Aquesta marca líder de botigues especialistes en descans s’ha establert en dos punts estratègics de la província de Barcelona en poc més d’un mes i ja compta amb 20 establiments a la província de Barcelona i 29 a tot Catalunya. A la Gran Via de les Corts Catalanes 709-715, concretament a la cruïlla amb el carrer Sicília, és on els barcelonins poden trobar el descans de veritat. Aquesta obertura, que Bed’s suma a les seves 9 botigues a la Ciutat Comtal, arriba amb un disseny totalment nou, de la mateixa manera que la nova obertura a Sant Pere. Els dos establiments estan basats en el concepte de botiga que va llançar la marca l'any passat; una botiga àmplia, acollidora, amb un assortiment de producte molt cuidat i una atmosfera ideal per triar l'equip de descans que s'ajusta a les necessitats de cada client. Fa menys d'un mes es va inaugurar la nova botiga de Sant Pere de Ribes. Amb aquest local la marca busca estar molt més a prop dels seus clients a la comarca del Garraf i oferir-los el descans de veritat. «Volem evocar aquesta sensació de calma i tranquil·litat amb què facilitem l'elecció de l'equip de descans perfecte». Fins al 60% de descompte en els millors productes de descans Amb motiu de la seva recent obertura, i només fins al 5 de març, les botigues Bed's Sant Pere i Bed's Gran Via oferiran als seus clients fins a un Bed’s inaugura dues noves botigues a Sant Pere de Ribes i Barcelona Referent i especialista en el descans, la marca s’expandeix a la província de Barcelona 60% de descompte en el seu catàleg exclusiu de matalassos. Bed's disposa de models de diferents tecnologies: matalassos de molles de fil continu; matalassos de molles embossades; matalassos d'espumació tècnica; matalassos amb encoixinat en viscoelàstica i matalassos de làtex. Cada material i model ofereix diferents sensacions: suaus, adaptables o fermes per adequar-se a les preferències de tots els que hi han de dormir. CATÀLEG PRÈMIUM Bed's compta amb les primeres marques del descans com Pikolin, Tempur, Bultex, Lattoflex i Epeda Bed's, més de 35 anys ajudant els clients a trobar el seu matalàs Bed's defensa una filosofia basada a oferir, a cadascun dels seus clients, no només un somni reparador, sinó també tranquil·litat total a l'hora de prendre una decisió i triar el seu equip de descans. A Bed's saben que cada persona és diferent i té unes necessitats de descans molt diferents. Segons complexió, altura, hàbits i costums, posició per dormir, dolors musculars... Per això, en totes les seves botigues físiques i també a Beds.es, et guien i acompanyen en el procés de recerca de matalàs, base, coixí, capçal, complement o protecció i roba de llit, perquè, per damunt de tot, els seus clients estiguin segurs de la seva elecció. Per fer-ho possible, la marca combina el millor assessorament i els nivells més alts en estàndards de qualitat dels seus productes. Amb més de 35 anys en el sector del descans, els seus assessors transmeten confiança i seguretat a cadascuna de les seves més de 180 botigues, i disposen d'un catàleg exclusiu de productes amb la confiança de primeres marques del descans. Entre aquestes hi trobem Pikolin, Tempur, Bultex, Lattoflex i Epeda, així com Velfont i Textura en productes de protecció i roba de llit. A Bed's estan segurs de trobar l'equip de descans perfecte per a cada client. Ofereixen 30 nits de prova, que asseguren que és «el temps que costa que el nostre cos s'adapti a un nou matalàs». Però si transcorregut aquest període la persona encara no està satisfeta al 100% amb la seva elecció, el pot canviar sense cap problema. «Els nostres professionals s'encarreguen de portar a casa teva i muntar qualsevol producte que ho requereixi, com, per exemple, les nostres bases entapissades, canapès i bases abatibles amb espai d'emmagatzemament extra». En totes les seves botigues faciliten l'entrega i muntatge a domicili sense cap cost addicional en compres superiors a 80€. I, si així ho sol·liciten, Bed's retira l'antic equip de descans en el moment d'entrega del nou. Finalment, la tranquil·litat que la marca dona als seus clients també es veu traduïda en la disponibilitat de formes de pagament «descansades» i per això els ajuden també a finançar la seva comanda. BED’S Barcelona Gran Via de les Corts Catalanes, 709-715 Tel. 937 083 403 BED’S Sant Pere de Ribes Rambla del Garraf, 48-60 Tel. 938 267 477 www.beds.es NOVES OBERTURES BED’S.La botiga de Barcelona és un concepte totalment nou en una situació privilegiada al centre de la Ciutat Comtal. A la botiga de Sant Pere de Ribes, al Parc Comercial Valentí Village hi trobaràs el descans perfecte. Imatge interior de la botiga de Bed’s a Barcelona. Façana principal i interior de la botiga a Sant Pere de Ribes. EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

34 | Societat Dimecres, 15 de febrer del 2023 | El president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i rector de la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech (UPC), Daniel Crespo, va expressar ahir el seu desig que tots els graus tinguin el mateix preu. La política de preus actual ja tendeix cap allà –els preus el curs passat ja estaven entre els 1.061 i els 1.108 euros–, però les carreres tècniques encara són més cares que les d’Humanitats, diferència que Crespo llegeix com una barrera a l’equitat. «No pot ser que el preu sigui un criteri per triar una carrera, no podem penalitzar econòmicament unes carreres sobre d’altres», va argumentar Crespo durant la presentació del seu pla de treball per al 2023. El pla té un objectiu clar: treballar per un model de finançament de les universitats públiques catalanes. «El model actual té més de 20 anys i ha estat anys congelat pels efectes de la crisi; és evident que les universitats del 2020 fan coses que les universitats del 2000 no feien», va assenyalar el rector per evidenciar que el sistema actual és obsolet. «Aspirem, a més, a un marc relativament estable, que ens permeti planificar les nostres pròpies inversions», va afegir. «El nou model ha de ser un model de consens; ja estem dialogant amb el Departament de Recerca i Universitats. Per a aspectes comuns hauríem de tenir uns criteris uniformes, però altres aspectes s’haurien de definir universitat per universitat. Sempre que parlem d’aquests temes, el rector de la UAB diu que ell té un bosc per cuidar. Podria tenir la forma d’un contracte programa amb una part comuna i una part específica de cada universitat», va detallar, i va apuntar que les universitats estan molt tensionades per les plantilles. Crespo va posar sobre la taula dues qüestions bàsiques: el personal i les infraestructures i va assenyalar reptes importants com la intel·ligència artificial, sempre pendent de l’aprovació de la LOSU i dels pressupostos, que presenten «un increment interessant, tot i que mai és suficient». Uns pressupostos que inclouen 15 milions per implementar un pla de relleu generacional i contra la precarització. Vocació internacional El president de l’ACUP va parlar també de la vocació internacional de la universitat catalana. «Els objectius que ens estem plantejant moltes vegades estan al davant dels que es marquen en altres països. Per a la universitat catalana la mobilitat és una ac - tivitat molt integrada. Aspirem a crear títols dins de la xarxa d’universitats a la qual perta - nyem», va explicar. Un dels elements centrals de la projecció internacional és la posada en marxa del projecte de la Capitalitat Universitària Mundial, un projecte que pretén «consolidar Barcelona i Catalunya com a espais universitaris de referència internacional i desplegar una sèrie de programes internacionals de referència en l’àmbit de la política i la gestió universitària», va avançar el rector de la UPC. n Les universitats aposten pel preu únic de matrícula El president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) assenyala que no té sentit penalitzar econòmicament uns graus sobre altres. EDUCACIÓ A CATALUNYA HELENA LÓPEZ Barcelona Alumnes de Psicologia al Campus Mundet de la UB. Jordi Cotrina EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Dimecres, 15 de febrer del 2023 Societat | 35 El cap dels Latin Kings dirigia el clan des de la presó Eric Velastegui continuava dirigint la banda des de la presó de Teixeiro (la Corunya), on compleix condemna per violació. Entre els 15 arrestats per la Guàrdia Civil hi ha la seva parella, i a més lloctinent, una dona anomenada ‘Luna’ que viu a Barcelona. Operació La Guàrdia Civil va detenir ahir 15 persones vinculades a la banda dels Latin Kings en una operació portada a terme a la Comunitat de Madrid i a Galícia, i que continua oberta, segons va informar Caso abierto, el canal de successos i investigació de Prensa Ibérica. Els arrestats, un d’ells menor d’edat, estan acusats de pertinença a organització criminal i tràfic de drogues, entre altres delictes. Entre els detinguts hi ha el fundador i actual cap de l’organització, Eric Velastegui, àlies el Padrino, que compleix condemna per violar a punta de pistola una noia a Madrid. Els investigadors van acudir a la cel·la de la presó de Teixeiro on Velastegui, també conegut com a King Wolverine, compleix la seva condemna, per comunicar-li els nous càrrecs contra ell. Segons les indagacions de la Guàrdia Civil, el Padrino dels Latin Kings ha continuat dirigint l’organització des de la presó. Fins i tot durant els permisos de cap de setmana dels quals disfrutava (és a la presó des del maig del 2003) Velastegui aprofitava per organitzar reunions amb els seus seguidors a la localitat de Galapagar (Madrid). La franquícia Velastegui, que en l’actualitat té 45 anys, va fundar la franquícia dels Latin Kings a Espanya durant una reunió celebrada en una plaça de Galapagar el 14 febrer de l’any 2000. Llavors la va batejar com a Sagrada Tribu América Spain de la Todopoderosa Nación de los Reyes y Reinas Latinos (ALKQN). Temps després va ser detingut després d’atacar una parella a la Casa de Campo. Junt amb un company, van despullar l’home i el van ficar al maleter; després, el Padrino va violar la noia. Va ser condemnat a un total de 21 anys de presó, 12 d’aquests per l’agressió sexual. Com va avançar aquest mitjà, recentment va mirar d’acollir-se a una reducció de pena aprofitant una escletxa de la llei del només sí és sí, però l’Audiència de Madrid va rebutjar la seva petició. Tenia previst recuperar la llibertat definitiva el febrer de l’any 2027. La seva parella i lloctinent A més del líder i fundador a Espanya dels Latin Kings, la Guàrdia Civil ha detingut la seva parella, una dona anomenada Luna que viu a Barcelona i a qui els investigadors consideren lloctinent de Velastegui, també conegut com a Tatam. Les investigacions es van iniciar després de l’apunyalament amb matxet de tres joves a Galapagar (Madrid), el 26 de juny del 2021, durant una baralla entre integrants dels Latin Kings i la banda rival dels Trinitarios. Els Latin Kings, d’origen equatorià, van ser la primera banda juvenil llatina a instal·lar-se a Espanya. Després de la detenció del seu líder van perdre força. En els últims temps miraven de recuperar territoris a la ciutat de Madrid i a la comunitat. De fet, les investigacions de la Guàrdia Civil han descobert que miraven de captar menors d’edat a diversos instituts de municipis de la serra de Madrid. L’operació policial d’avui permet desmantellar un dels capítols (grups) més actius de la banda a Madrid. n VANESA LORENZO LUIS RENDUELES Madrid Fotografia d’arxiu de l’equatorià Eric Velastegui. Juan Carlos Hidalgo /Efe Velastegui, que en l’actualitat té 45 anys, va fundar la franquícia dels Latin Kings el 2000 cast Ara El Periódico també s’escolta. Descobreix els nous pòdcasts d’ecologia, història, cor... Entendre-hi + Amb Laura Fa i Lorena Vázquez Mamarazzis Cada dimecres Amb Sergi Mas El Pòdcast d’El Periódico De dilluns a divendres Cada 15 dies, els dimarts Amb Pilar Enériz, Anna Solà i Judit Figueras Un nanosegundo en el metaverso Cada 15 dies, els dijous Amb Miriam Lázaro i Valentina Raffio Mi planeta me necesita Amb Xavier Carmaniu El Tren de la Història Cada diumenge EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

36 36| Barcelona Barcelona Dimecres, 15 de febrer del 2023 | POLÍTICA MUNICIPAL ¿Com han anat les votacions en els plens municipals d’aquest mandat? Doncs així, d’entrada, cal comentar que Junts per Catalunya ha aprovat, en percentatge, més propostes del govern d’Ada Colau que ERC, el seu soci extern estable. Sorpreses que donen la vida i l’estadística. És un detall i la diferència és mínima, però és una de les curiositats que es poden trobar a la web del consistori que recull en els percentatges resultants de les dades d’aquestes votacions, en què s’analitzen els resultats dels dos grans grups de decisions: les de la part decisòria o executiva, que proposa el govern, i les d’impuls i control, que proposen els grups. Dos tipus de votacions Les propostes del govern que són aprovades són vinculants. Les dels grups, no. És a dir, que Colau pot obviar les segones encara que tirin endavant amb la més gran de les majories. La dada citada inicialment, sobre ERC i Junts, incumbeix les de la part decisòria: els d’Ernest Maragall han votat a favor, en els plens celebrats entre 2019 i 2022, de 537 propostes fetes pel govern de Barcelona en Comú i el PSC, és a dir, un 82,11% del total. El grup de Junts n’ha recolzat 543: un 83,15%. És una dada que no evita la constatació que ha sigut ERC el que donat el seu suport a les qüestions més rellevants del mandat, de vegades amb un sí, de vegades amb una abstenció, per exemple, en els pressupostos dels quatre exercicis. Tornant a la síntesi de la web del consistori, en el període citat, de l’estiu del 2019 a desembre del 2022, un 50% del total de les iniciatives, és a dir tant les de govern com les dels grups polítics, han sigut aprovades per majoria (en números absoluts són 400) i un 43,88% (351 iniciatives) han sigut aprovades per unanimitat. El 6,12% restant (49) han sigut rebutjades. Si s’observa en funció dels dos apartats, l’aprovació en el període 2019-2022 és superior en les propostes decisòries: 51,06% d’aprovades (336 propostes), 48,63% (320) d’aprovades per unanimitat i només un 0,3% (2) de rebutjades. En les de la part d’impuls i control, les propostes dels grups, les aprovades són el 45.07% (64), les aprovades per unanimitat, el 21,83% (31), i les rebutjades, el 33,1% (47). És a dir, que hi ha un índex més alt de rebuig entre les propostes partidàries. No sorprèn la majoria d’aprovació del total de propostes, tot i que contrasti amb els dards habituals en els discursos. El fet que un 93,88% del total de votacions, 751 de 800 entre 2019 i 2022, acabin en aprovació es deu en gran part que moltes de les propostes són de perfil tècnic, sobre aspectes aliens a la polèmica, que prosperen per lògica. Els percentatges i les xifres absolutes de les votacions així en genèric, sense entrar en cada tema, són en part una explicació parcial del que en realitat passa a la sala de plens. El matís qualitatiu explica millor, sovint, com ha anat el mandat. Però hi ha un element que sí que pot servir de termòmetre per comparar la situació que es va viure en el ple de 2015 a 2019 i la del segon mandat de Colau. I aquest és la unanimitat. El primer mandat de l’alcaldessa va ser un viacrucis per al seu govern quant a les votacions de determinats aspectes. De 2015 a 2019, quan Barcelona en Comú va dirigir la ciutat en solitari, amb només 11 regidors, excepte l’any i mig en què va tenir el PSC com a soci, període en què en sumaven 15 (encara molt lluny dels 21 regidors que marquen la majoria absoluta) es va convertir en freqüent que al govern local li toqués retirar punts de l’ordre del dia per no perdre aquestes votacions. Aquesta realitat política ha d’influir en els vots que reflecteix la web del consistori, i en concret en el percentatge d’elements aprovats amb tots els vots. De 2015 a 2019, es van votar Junts ha recolzat (per la mínima) més propostes de Colau que ERC La web de les votacions dels plens indica que els postconvergents han recolzat el 83,15% d’iniciatives del govern, pel 82,11% dels republicans. Les decisions per unanimitat en aquest mandat gairebé tripliquen les de l’anterior. TONI SUST Barcelona SENTIT DEL VOT DELS GRUPS MUNICIPALS ALS ACORDS DELS PARTITS DE GOVERN En % del total de votacions. Mandat 2019-2023 A FAVOR ABSTENCIÓ EN CONTRA Junts 83,2% 12,3% 4,6% ERC 82,1% 14,7 3,2 BCN Canvi 77% 17,8 5,2 PP 75,1% 19 6 Cs 73,7% 18,7 7,7 Valents 61,3% 31,9 6,8 ACORDS DEL MANDAT Repartiment segons el resultat de la votació i el tipus d’acord. En % 2019-2022 2015-2019 TOTAL Aprovat Apro. unanimitat Rebutjat Acord decisori o executiu Aprovat Apro. unanimitat Rebutjat Acord d’impuls i control Aprovat Rebutjat Apro. unanimitat 0 10 20 30 40 5 0% 30% 50% 70% 60 70% Aquest mandat, més del 40% d’acords aprovats per unanimitat Ada Colau, Jaume Collboni i Ferran Mascarell, després d’un ple de l’Ajuntament de Barcelona. Joan Cortadellas EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Dimecres, 15 de febrer del 2023 Barcelona | 37 en el ple 775 propostes, entre les del govern, la decisòries, i les dels grups, d’impuls i control. D’aquest total, el 76,77% (595 propostes) van ser aprovats per majoria; el 16,52% (128) per unanimitat, i el 6,71% de les iniciatives (52) van ser rebutjades. Si es compara amb les mateixes dades el que ha transcorregut del mandat actual, la diferència és notable. Les propostes que s’han aprovat per unanimitat els últims tres anys suposen el 43,88%, gairebé tres vegades més que en el mandat anterior. Hi influeix que aquesta vegada Colau comptés amb 18 regidors, 10 de Barcelona en Comú i vuit del PSC, i molt sovint amb els 10 d’ERC. Intercanvi de vots Un altre element a estudiar, que servirà especialment als amics d’analitzar fílies i fòbies, és com els grups han votat les propostes de la resta. Les de la part d’impuls i control. Les que no són vinculants. Per exemple, de 2019 a 2022, les iniciatives d’ERC en aquest apartat; que van ser 25, van rebre 21 vots favorables de Barcelona en Comú, 18 de Junts per Catalu - nya, 18 del PSC, 8 de Ciutadans, 7 del PP i de BCN pel Canvi (Valents des de mig mandat). Com és lògic, els socis del govern amb prou feines van presentar iniciatives en l’apartat de grups: BComú en va presentar dues i el PSC, una. Barcelona pel Canvi en va presentar 20 i ja amb la denominació Valents, 10 més. Ciutadans, 28 i Junts per Catalunya, 24. Per conèixer com va votar cada grup els seus rivals, qui vulgui aprofundir-hi pot trobar aquestes dades, i totes les citades a la web https://ajuntament.barcelona.cat/ca/acciode-govern/el-consell-municipal/acords-del-plenari. n Les propostes del govern aprovades són vinculants. Les dels grups, no Entre els anys2015 i 2019 es van votar al ple 775 propostes La guerra del taxi a Barcelona té molts fronts oberts. Primer era només contra els taxi pirates. Després va arribar Uber, i ara estan les plataformes d’intermediació, com Free Now, i també les autoritats que vetllen per la competència. Élite Taxi, l’associació líder del gremi de taxistes, assegura que l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) els vol imposar una multa de 122.000 euros per boicotejar la tornada d’Uber a la capital catalana. Sense decisió «Allò del feixisme no és res al seu costat», va denunciar ahir el portaveu de l’associació, Tito Álvarez. El regulador va informar de l’obertura d’un expedient sancionador a finals del 2021, i ja llavors, Susanna Grau, responsable de l’àrea d’instrucció d’expedients, assegurava a EL PERIÓDICO que si s’iniciava el cas era perquè, com a mínim, «existien indicis de pràctiques que van contra la lliure competència». Segons l’ACCO, l’actitud d’aquesta associació (i de Taxi Project 2.0, lligada a Élite a través del seu portaveu, Tito Álvarez) respecte al desembarcament de la multinacional, que en aquesta ocasió intentava funcionar com a plataforma de taxis, «podria constituir una conducta anticompetitiva» que inclou «pràctiques agressives i actes de denigració, incitant els taxistes associats i la resta de taxistes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que no s’adhereixin a Uber o a donar-se de baixa del servei». Sobre la sanció, fonts de l’Autoritat Catalana de la Competència van assegurar que l’expedient en cap cas està tancat i que no ho estarà, com a mínim, fins a d’aquí un mes. De fet, tenen de marge per deliberar fins al 16 de juny. Ara, sostenen, són a la fase d’al·legacions que han de presentar tant Uber com els investigats en les pròximes tres setmanes. Respecte a la xifra, es van limitar a explicar, perquè l’expedient és confidencial, que la llei de la competència dicta que la sanció pot ser d’entre un 0% i un 10% del volum de negoci dels membres de l’entitat denunciada. És a dir, que en funció de la gravetat dels fets es decideix el càstig econòmic. Assemblea «El que acaba de fer l’ACCO és un atac directe sense precedents a la llibertat d’expressió que es porta per bandera a Catalunya, i pel que sembla només val per a uns i per a d’altres no», va lamentar Álvarez, després de conèixer la resolució de l’organisme, que arriba a escasses setmanes que se celebri a Barcelona el Mobile World Congress. El 22 de febrer, de fet, els taxistes tenen previst celebrar una assemblea en què decidiran què fan respecte a la fira dels mòbils. Si es consulta l’històric d’amenaces del gremi, moltes vegades s’ha advertit amb una vaga que coincideixi amb aquest gran congrés internacional, però mai s’ha portat a terme. n Élite Taxi diu «feixista» a l’Autoritat de la Competència L’associació assegura que l’ACCO els vol multar amb 122.000 euros per boicotejar la tornada d’Uber a la capital catalana. MOBILITAT CARLOS MÁRQUEZ DANIEL Barcelona Protesta de taxistes a l’avinguda de Maria Cristina de Barcelona, el mes passat. Ferran Nadeu El regulador públic nega que l’expedient estigui tancat i al·lega que no hi ha resolució Els Mossos d’Esquadra van detenir ahir totes les persones implicades en l’apunyalament mortal que va patir un jove a l’avinguda del Paral·lel de Barcelona. Hi va haver set arrestats a Horta, Sant Andreu, Nou Barris i Sant Martí. La majoria són joves, dos d’ells, menors, de nacionalitat dominicana. El cas està sota secret de sumari. Els fets van tenir lloc la matinada del 30 d’octubre, quan diversos clients que sortien de la discoteca Brisas es van embrancar en una baralla en què van acabar greument ferits, per arma blanca, dos joves de nacionalitat marroquina. Un d’ells va morir a la vorera i l’altre va poder ser traslladat a un hospital per una ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Un dia després de l’homicidi, els Mossos van arrestar un jove de 19 anys per la seva participació en els fets. Els investigadors tenien únicament indicis que havia participat en la baralla, tot i que desconeixien el seu grau d’implicació. Segons les fonts policials consultades llavors per aquest diari, la investigació es mantenia oberta i aquella detenció es corresponia simplement com un pas més per seguir la pista de la resta del grup. Possible intent de robatori Ahir al matí, després de quatre mesos d’investigació, els Mossos van arrestar tots els que consideren autors d’aquella mort, les causes de la qual encara no han sigut aclarides. Una de les hipòtesis que es van estudiar al principi va ser que les dues víctimes haguessin intentat robar a algun dels clients de la discoteca i això hagués desencadenat una furibunda resposta de diversos coneguts. La policia catalana no considera els investigats com a membres d’un grup criminal, sinó joves que van actuar conjuntament en aquella baralla contra les dues víctimes i van provocar la mort d’una d’elles. n Set detinguts per apunyalar mortalment un jove al Paral·lel VIOLÈNCIA GUILLEM SÁNCHEZ Barcelona EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

38 | Barcelona Dimecres, 15 de febrer del 2023 | SANCHO DE ÁVILA. Jaume Gelpí Chesa, 82 anys, a les 10.45 hores; Elisenda Romaní Alfonso, 60 anys, a les 16.30 hores; María Rosa Pio Bertran, 83 anys, a les 9.50 hores; Lluís Verdú Aparicio, 79 anys, a les 10.05 hores; Mercè Moncada Alonso, 94 anys, a les 9.10 hores; Esteban Elías Oller, 93 anys, a les 11.10 hores; Montse Reñé Falcó, 92 anys, a les 11.50 hores; Encarna Blanco Enguita, 94 anys, les 13.25 hores; Rosa Comellas Cortada, 80 anys, a les 10.30 hores, Fernando Lara Garay, 91 anys, a les 12.45 hores; Marià Llera López, 90 anys, a les 16.00 hores; Adrià Lavall Gràcia, 85 anys, a les 12.05 hores. LES CORTS. Josep Curco Aguarod, 84 anys, a les 9.45 hores; Manuel Mocholí Falcó, 92 anys, a les 11.00 hores; Rosalia Tinturé Sans, 81 anys, a les 10.30 hores; Montserrat Vives Alegre, 88 anys, a les 12.30 hores; Lucía Cano Amado, 93 anys, a les 9.15 hores. SANT GERVASI. Manuela Berasaluce Urdinguio, 100 anys, a les 9.30 hores; Javier de Aysa Nieto, 71 anys, a les 13.30 hores. Llista facilitada per Serveis Funeraris de Barcelona. Més informació al telèfon 900.231.132. NECROLÒGIQUES Ada Colau declararà com a imputada per coaccions i prevaricació el 13 de març, a poc més de dos mesos del 28-M, per la querella que va presentar contra ella i els regidors d’Habitatge, Lucía Martín, i del districte de Sants, Marc Serra, el Fons Vauras, propietari des del 2019 del Bloc Llavors (Poble-sec) símbol de la lluita per l’accés a la vivenda. L’Audiència de Barcelona els ha citat tots tres i una funcionària municipal els dies 10 i 13 de març. Els regidors i la funcionària hi aniran el 10. Colau va donar ahir per fet que el cas no tindrà recorregut, com altres querelles que després s’han arxivat. La denúncia va ser presentada després que l’ajuntament sancionés l’empresa per no oferir un reallotjament a les persones que van ser desnonades del Bloc Llavors malgrat acreditar la seva vulnerabilitat social. El novembre del 2020 va ser inadmesa perquè Vauras «atribuïa delictes sense rigor ni precisió». Però l’abril passat la situació va donar un tomb: l’Audiència de Barcelona la va admetre a tràmit i va ordenar que se cités a declarar com a imputats l’alcaldessa i els regidors. Només faltava concretar les dates. n Colau haurà de declarar com a imputada per la querella del Fons Vauras TRIBUNALS TONI SUST J. G. ALBALAT Barcelona El Maremagnum, que va arribar a ser un dels grans reclams de litoral barceloní, tant turístic com ciutadà, els caps de setmana, ha viscut millors i pitjors etapes, adaptant-se al pas de les modes, els interessos i els canvis en el consum. Però la pandèmia va sacsejar especialment aquest espai comercial del Port Vell, que ara afronta una inversió de 15 milions d’euros per al seu «reposicionament», amb un nou espai gastronòmic com a reclam, el Time Out Market Barcelona a la seva gran terrassa mirador. La reforma suposarà incrementar l’activitat comercial en més de 5.000 metres quadrats sense ampliacions, una part a l’aire lliure i una altra sota cobert. A l’interior s’hi instal·laran ben aviat noves marques comercials per revigoritzar el centre, on encara es veuen persianes abaixades des de la crisi sanitària, malgrat que l’any passat va sumar uns set milions de visitants. Primer pas L’operador de Maremagnum, Klépierre, que es defineix com a «líder europeu en centres comercials», vol que l’espai barceloní torni a ser un referent local, segons va anunciar ahir. Mitjançant un acord amb Time Out Market (un model que s’ha desenvolupat en altres grans ciutats), la terrassa acollirà a partir del 2024 un «gran mercat gastronòmic i cultural» que es considera com «el primer pas cap al reposicionament del centre» a fi d’«unir el millor de l’o - ferta comercial actual d’oci i gastronomia davant del mar». Des de les seves últimes millores, el 2009, el macroespai havia basat el seu model a alinear restaurants i altres opcions més informals de menjar, en combinació amb botigues obertes tot l’any. Amb el pas dels anys ha perdut gas i també algun dels seus reclams originals, com la recent demolició dels cines Maremagnum. Finament, la propietat ha fet un cop de timó per reinventar l’oferta i tornar a atraure visitants. Laetitia Ferracci, directora general de Klépierre Iberia, va assenyalar que la nova proposta «permetrà oferir una experiència exclusiva i diferenciada als clients». Segons han avançat, l’espai gastro acollirà una selecció de 14 xefs locals (en un format informal i amb zones comunes), un restaurant de servei complet i quatre bars, dos dels quals a l’aire lliure per optimitzar les vistes al mar. També serà un lloc per «disfrutar de la cultura i del talent local, amb esdeveniments i actuacions». Copa Amèrica de vela Les obres, ja en marxa, s’inscriuen en un moment d’hiperactivitat al litoral amb vista a la Copa Amèrica de vela del 2024. De fet, serà un dels emplaçaments dels equips participants. La reforma l’assumirà l’empresa Construcia, elegida partint dels seus projectes amb criteris d’e - conomia circular. El centre comercial es va estrenar amb bombo i platerets el 1995 juntament amb l’Aquarium i els cines (també l’Imax). Va estar a punt de morir d’èxit amb la seva oferta de restaurants, bars de copes i oci nocturn. Després de problemes greus de seguretat va liquidar les discos i es va orientar cap al shopping, la restauració marinera i les famílies fa més d’una dècada, de la mà del grup immobiliari Corio. Klépierre el va adquirir el 2015 per 7.200 milions i des de fa temps en tenia prevista la reforma. n El Maremagnum es reinventarà amb més inversió i gastronomia La terrassa mirador del Port Vell estrenarà el Time Out Market amb 14 restaurants i espai per a activitats culturals el 2024 després de guanyar 5.000 metres quadrats d’activitat. EQUIPAMENT COMERCIAL PATRICIA CASTÁN Barcelona Vista general del Maremagnum des del World Trade Center. Ferran Nadeu EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Dimecres, 15 de febrer del 2023 Publicitat | 39 EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

40 40| Cultura Cultura Dimecres, 15 de febrer del 2023 | Gràcies al seu nou llargmetratge, El triángulo de la tristeza, Ruben Östlund es va convertir en un dels pocs directors que han guanyat en dues ocasions la Palma d’Or, el premi cinematogràfic més prestigiós del món. Ara, el seu nou film té tres nominacions en els Oscars 2023, entre les quals la de millor pel·lícula. — ¿Com es va sentir al guanyar la seva segona Palma d’Or? — Francament bé. Crec que guanyar per segona vegada va servir per esvair tots els dubtes que hi pogués continuar havent sobre la meva primera Palma d’Or, per confirmar que soc un director valuós. També va servir per tornarme avariciós. Ara que tinc la segona, en canvi, ja vull la tercera. — La victòria d’El triángulo de la tristeza a Cannes va generar divisió d’opinions. ¿Què en pensa? — Que és lògic si es té en compte que la meva pel·lícula no encaixa en el patró del cine d’autor. I jo detesto el cine d’autor o, almenys, el que s’autoanomena així; em refereixo a aquest tipus de pel·lícules que, per convence’ns de la seva importància, recorren a plans molt llargs i molt quiets. Em semblen pur postureig. Quan viatjo amb avió i em fixo en les pantalles de la resta de passatgers, m’adono que les pel·lícules que veuen no són cine d’autor sinó comèdies d’Adam Sandler i de Marvel. ¡I jo vull que El triángulo de la tristeza es vegi als avions! A les meves pel·lícules intento parlar de temes rellevants com ho faig quan estic assegut a taula amb els meus amics, d’una forma intel·ligent però divertida, no en un to depriment o pompós. — ¿Com va trobar la premissa argumental d’El triángulo de la tristeza? — La meva dona és fotògrafa de moda, i m’explica moltes històries sobre aquest món. Una de les coses que més m’interessa del tema és que, juntament amb els diners i l’educació, la bellesa és un dels pocs actius que permeten ascendir en l’escala social. I tot i que a primera vista pot semblar injust que una persona sigui capaç de triomfar en la vida simplement per tenir una cara bonica en realitat és més aviat al contrari perquè, al capdavall, si tens bellesa a ningú li importen els teus orígens ni el teu estrat social. És curiós que Marx no en parlés en els seus escrits. — És interessant que a la pel·lícula, a diferència del que ha estat passant al món real, qui es veu en l’obligació d’utilitzar la sexualitat com a moneda de canvi és un home i no una dona... — Sí, en general em va interessar invertir els rols de gènere per qüestionar-los. Per exemple, la pel·lícula es pregunta: ¿potser un matriarcat no seria susceptible de reproduir les mateixes dinàmiques de sexisme i explotació que el patriarcat? No vull mostrar-me insensible als terribles abusos patits històricament per la dona, però no crec en el discurs segons el qual els homes sempre són els perpetradors i les dones sempre les víctimes. És un relat que ens impedeix avançar com a societat. — No és casual que acabi de citar Marx, perquè el seu pensament apareix citat recurrentment a la pel·lícula... — La meva mare que es va fer socialista als anys 60, i encara es considera comunista. Quan jo era petit, ella es passava el dia parlant de sociologia i teoria marxista; com a resultat d’aquesta educació, el meu germà es va fer de dretes, i cada vegada que la família es reuneix les nostres discussions són del més sorolloses. Crec que hi ha molta veritat en l’anàlisi marxista, el comportament de les persones està determinat en gran manera per la seva posició en el sistema econòmic. En canvi, el vessant utòpic del comunisme em sembla problemàtic. No crec que un món nou i millor pugui sorgir després del capitalisme. La desigualtat entre les persones és gairebé com la gravetat: un fenomen inevitable. Ara bé, hem d’entaular una lluita permanent contra l’excés de desigualtat. — ¿El triángulo de la tristeza és anticapitalista? — No, no tinc res per defecte en contra dels rics, l’únic que no me n’agrada és que no paguen impostos. A més, veig coses positives en el capitalisme, i el mateix pot dir-se de Marx i Lenin. Quan la gent d’esquerres parla de l’estat del món, descriu els rics com a mesquins i egoistes i els pobres com a gent honesta i noble. Per descomptat, les coses no són tan simples. ¿Què se suposa que ha de fer un multimilionari? ¿Donar tots els seus diners a la caritat? Això no resol el problema. Sí, la pel·lícula es fica amb els rics, però també amb alguns altres grups. — Hi haurà qui dirà que és hipòcrita que vostè, que és un artista pertanyent a la minoria privilegiada, faci pel·lícules que «Detesto el cine d’autor, em sembla pur postureig» Ruben Östlund NANDO SALVÀ L’última pel·lícula del realitzador suec, ‘El triángulo de la tristeza’, carrega contra els immensament rics, els oligarques russos, els que desfilen per les passarel·les, els traficants d’armes, els ‘influencers’, els idealistes de pa sucat amb oli i, en general, contra gairebé tot. El també director de comèdies negríssimes com ‘Fuerza mayor’ (2014) i ‘The Square’ (2017) té amb el seu nou film tres nominacions en els premis Oscar del 2023, entre els quals el de millor pel·lícula. El cineasta suec Ruben Östlund. Lauren Justice / Reuters Fotograma d’‘El triángulo de la tristeza’. El Periódico EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Dimecres, 15 de febrer del 2023 Cultura | 41 «Veure als cementiris les tombes de persones que van morir fa centenars d’anys i que només en quedi el nom em va fer reflexionar sobre la mort. Deixar rastres de vida, intentar ser conegut per un motiu o un altre, és una manera de vèncer-la, com els faraons egipcis, que creien que seguirien vius mentre el seu nom es pronunciés. És una cosa que ens ha acompanyat sempre», explica la dibuixant francesa Léa Murawiec (París, 1994) sobre l’origen d’El Gran Buit (Finestres / Salamandra Graphic), el seu contundent i original primer còmic, amb el qual va guanyar el Premi del Públic a Angulema 2022. «No és una distopia que dibuixa un futur ombrívol –avisa–, sinó una espècie de faula sobre un univers paral·lel en una ciutat que no existeix, amb cotxes dels 80 i sense portàtils». No obstant, aquesta metròpoli d’enormes gratacels, pràcticament empaperada de cartells de noms propis (molts de reals, com els de dibuixants coneguts per aquests verals com Anabel Colazo, Antonio Hitos i Sole Otero), respira una inquietant contemporaneïtat que evoca la sobreexposició a xarxes i mitjans i el culte a l’ego a través d’una societat que se sosté sota la idea que, si ningú pensa en tu, estàs literalment mort i, per contra, com més gent ho faci i t’evoqui al veure el teu nom, guanyaràs Presència, és a dir, viuràs més i fins i tot arribaràs a la immortalitat. Original desplegament gràfic La seva protagonista, Manel Naher, fuig de viure sumant Presència i descobreix que una cantant famosa porta el seu mateix nom. I es planteja fugir de la ciutat cap a un incògnit lloc, conegut com el Gran Buit, del qual ningú ha tornat. «Remet al buit de la vida, al buit de valors, a les zones rurals fora de les ciutats que pressuposem sense interès i poc atractives. I al gran buit que hi pot haver després de la mort, final de tot». Murawiec, capaç d’oferir un original desplegament gràfic, no és, no obstant, aliena a les xarxes. «Com molts de la meva generació, he crescut amb elles, des dels 13 anys. Les utilitzo molt, però per la meva professió, per mostrar el meu treball, sobretot, Instagram, i una mica de Facebook. Però soc conscient que són plataformes de multinacionals i es regeixen per algoritmes que serveixen els seus interessos». Foguejada al món dels fanzins i l’autoedició, en una de les vinyetes ella mateixa fa un cameo i es dibuixa com una captaire que demana com a almoina que el transeünt escrigui el seu nom en un cartell per aconseguir Presència. «És un joc per posar distància i que ningú pensi que la protagonista soc jo, tot i que en la història aboco sentiments meus i coses que em fan por, com cometre errors, trair família i amics i allunyar-me’n, que la popularitat em pugi al cap, donar més importància al que pensen els altres de mi que al que jo mateixa crec. De fet, ara que intento fer un nou llibre, em sento més sensible al que la gent pugui pensar», admet. No acaben allà els seus temors. «Vaig fer El Gran Buit en un moment en què temia no poder acabar vivint de la meva feina, que el còmic no arribés a les llibreries, que acabés fent coses més comercials per poder viure, cosa que implicaria convertir-me en una altra persona. No volia això», recalca. «Però Manel acaba obnubilada per la fama. Volia entendre com es passa d’un extrem a l’altre de manera tan radical i evitar jo mateixa caure en aquestes trampes», assenyala, especialment després de l’èxit immediat de crítica i lectors recollit a França. «Em va alegrar haver reflexionat sobre tot això abans al còmic, perquè em va permetre gestionar una promoció molt intensa que en alguns moments em va fer sentir molt buida», reconeix. Crisi d’angoixa Va traslladar a la seva protagonista «un estupor profund i una crisi d’angoixa» que ella mateixa va patir a causa d’un drama familiar, se sincera. A Manel li prescriuen altes dosis de discoteques, festes superficials, avorrides reunions familiars i de negocis, per aconseguir més Presència i no morir. «Parlo de la pressió no només de les xarxes, sinó de la societat en general, de la família i amics». Murawiec va trigar cinc anys a acabar-lo. Res a veure la primera versió amb l’última. Enmig, ha sigut editora de la microeditorial Flutiste, ha cursat una beca Erasmus a Xangai i dues residències com a dibuixant a Angulema, on tornarà després de visitar, a finals de març, el Comic Barcelona. n L’inquietant univers paral·lel de la dibuixant Léa Murawiec L’artista francesa presenta a Barcelona el seu primer còmic, ‘El Gran Buit’, Premi del Públic al Festival d’Angulema del 2022 i èxit de crítica i lectors al seu país. NOVETAT EDITORIAL ANNA ABELLA Barcelona La dibuixant francesa Léa Murawiec, autora d’‘El Gran Buit’, dilluns passat a Barcelona. Ricard Cugat Portada d’‘El Gran Buit’. «Que ningú pensi que la protagonista soc jo, però hi aboco sentiments meus», remarca es fiquen amb el món de l’art, com The Square, i amb els rics, com El triángulo de la tristeza. ¿Què n’opina? — Que no hi estic d’acord. ¿Per què no puc mossegar la mà que em dona menjar? ¿Qui s’hauria de riure dels artistes i els rics? ¿Un membre de la classe obrera? No ho crec. El més lògic em sembla confrontar el meu propi grup social, posar-me a mi mateix al centre de les meves crítiques. — També hi ha qui diu que Ruben Östlund és un misantrop.... — Sí, pensen que odio la gent. Però no és així. Les meves pel·lícules poden semblar nihilistes, però jo no ho soc; m’encanta socialitzar, i conversar. Tinc una imatge po - sitiva de les persones. Però, com a cineasta, el que més m’agrada explorar són les tessitures que exposen els nostres aspectes més fallits. En concret, m’interessen els conflictes entre la naturalesa humana i les expectatives socials. Som animals de ramat, ens aterreix no ser acceptats pel grup, i aquesta tensió pot donar lloc a situacions molt incòmodes i molt còmiques. — ¿Situacions com la seqüència de 15 minuts que ocupa el centre d’El triángulo de la tristeza, i per la qual corren rius de vòmit i diarrea? — Exacte. El vòmit és un tabú, perquè l’associem amb malalties, bacteris i infeccions, i jo em vaig proposar que aquesta pel·lícula contingués l’escena de vomitada més salvatge de la història del cine. M’encanta fer que l’espectador rigui a cor què vols i, a penes uns segons després, se senti fatal per fer-ho. És una de les meves senyes d’identitat. n «Si tens bellesa, a ningú li importen els teus orígens ni el teu estrat social» «M’agrada que el públic es peti de riure i que després se senti fatal per fer-ho» EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

42 | Cultura Dimecres, 15 de febrer del 2023 | La Lali, una de les deu dones que protagonitzen Les nostres mares (Proa), està farta de la insaciable fam sexual del bèstia del seu marit. No la respecta ni després dels parts i ella, esgotada després de criar pràcticament sola tres nens, no està disposada a tenir-ne un quart. El problema, ai, és trobar un ginecòleg. Corre l’any 1976 i tot i que bufen aparents vents de canvi –al paranimf de la Universitat de Barcelona, 4.000 dones es reuneixen en les Jornades de la Dona per aprendre a fer-se una autoexploració mamària i parlar del clítoris–, el cert és que la moral nacionalcatòlica continua regint la majoria de relacions íntimes dins del matrimoni. Qui li havia de dir a Gemma Ruiz Palà (Sabadell, 1975) quan estava escrivint Les nostres mares, una novel·la mosaic protagonitzada per dones nascudes als 50, que alguns dels temes més difícils del llibre com el consentiment o els obstacles per avortar estarien una altra vegada de rabiosa actualitat. «És el mateix de sempre: els drets de les dones són els únics que no s’ha de donar per descomptats. Sempre estaran en risc i ens tocarà lluitar per ells. És una cosa que l’esquerra ha fet tota la vida: dir-nos que ara no és el moment. Mentrestant, seguim pitjor que en la República, estimats amics demòcrates d’esquer - res», ironitza. Sobre aquesta generació de dones educades amb la Sección Femenina de Falange, avui jubilades sense pèls a la llengua, alliberades, que saben disfrutar i gaudeixen d’una segona joventut (sempre que els nets ho permetin), «dones amb un viatge de segles als seus ossos», va Les nostres mares. Ruiz Palà tenia molt clar que volia escriure la història de totes aquestes mares que, com la seva, van lluitar perquè les seves filles poguessin fer tot el que a elles se’ls va negar. L’Afganistan, avui «Dones que sempre han tingut caldo a la nevera, com canta Rigoberta Bandini, però que també es barallaven amb el banc, portaven l’economia familiar i en molts casos treballaven. Dones que, en definitiva, ens van ensenyar a anar pel món. Nascudes com a ciutadanes de segona en el franquisme i capaces de subvertir les tenalles de la ideologia que les considerava un zero a l’esquerra. Crec que hem minimitzat com de repressives eren amb elles les lleis de la dictadura. Era l’Afganistan avui. No deixa de sorprendre’m com han sigut capaces d’educar les seves filles d’una manera completament diferent», assenyala la periodista, redactora en cap d’informatius a TV-3. Ruiz també pretén esmenar un deute històric que té a veure amb el relat de la Transició, on els protagonistes gairebé sempre són homes. «Mai s’esmenta les dones quan expliquem com va sortir aquest país del franquisme. I elles també hi eren: en els moviments veïnals, en vagues com la tancada de Motor Ibérica... Sempre se’ns parla d’una revolució sexual, el destape, que en realitat va ser per a ells», denuncia. «Les famoses fotografies de Marisol a Interviú, tal com després va confessar el fotògraf, es van publicar sense que ella sabés res. Això també és consentiment», apunta. Ruiz s’ha inspirat en dones reals per escriure la novel·la. «Són les que he conegut en els meus clubs de lectura, aquesta novel·la és per a elles. També hi ha històries d’amigues de la meva mare». Però que quedi clar que no és una novel·la de dones per a dones. «Em ve moltíssim de gust que la llegeixin homes com el meu pare, que no sap fer-se una truita a la francesa però és el més feminista del lloc. Existeix tota una generació d’homes com ell, que han disfrutat inconscientment del privilegi», confessa. Ruiz va ser la guanyadora de l’últim premi Sant Jordi de novel·la, un guardó que feia 19 anys que no requeia en una dona (de fet, només nou escriptores ho han aconseguit en els 63 anys d’història del premi). El seu discurs al recollir-lo, molt combatiu i feminista, va fer una mica de coïssor. «Per un moment vaig pensar: t’han donat un premi i vens aquí a criticar-lo. Però després vaig pensar que no podia no fer-ho. Al final hem de verbalitzar aquestes coses, precisament perquè no interessa que es diguin», explica. Ruiz va recitar aquell dia el nom de 30 escriptores catalanes amb el puny alçat, emulant aquesta «victòria compartida» a la qual també va al·ludir Annie Ernaux al recollir el Nobel. «Em va donar molta força dir tots aquests noms. També era una manera de desarmar aquest mite de voler fernos competir tota l’estona entre nosaltres». L’ajuntament ja s’ha posat en contacte amb Ruiz perquè sigui l’autora del pregó de Sant Jordi i l’únic que té clar és que el seu discurs tindrà a veure amb Maria Aurèlia Capmany. n Gemma Ruiz rescata les dones nascudes als anys 50 ‘Les nostres mares’, premi Sant Jordi de novel·la, homenatja les mares que van lluitar perquè les seves filles poguessin fer tot el que a elles se’ls va negar. LITERATURA LETICIA BLANCO Barcelona Gemma Ruiz Palà, guanyadora del premi Sant Jordi, ahir. Joan Cortadellas «Els drets de les dones no cal donar-los mai per descomptats, estan en risc sempre» «Mai es parla de les dones quan s’explica com es va sortir del franquisme» amb les Persones amb la igualtat de gènere tot l’any Continguts a favor de la igualtat de la dona Crida a l’acció a la nostra comunitat Solidaritat i suport a ONGs Newsletter setmanal, de la subdirectora, Carol Álvarez EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Dimecres, 15 de febrer del 2023 Cultura | 43 En l’època de l’streaming, amb una oferta cada vegada més variada de continguts a la carta disponibles, la televisió i la ràdio locals catalanes no podien quedar-se enrere. Per això acaba de néixer La Xarxa+ (laxarxames.cat), una nova plataforma audiovisual gratuïta promoguda per la Xarxa Audiovisual Local (XAL) i basada en els continguts de proximitat. La Xarxa+ permet accedir en directe a més de 30 canals de televisió i ràdio locals (Betevé, Televisió de Girona, TV l’Hospitalet, TV Mataró, TV Sabadell, Televisió de Badalona, Lleida TV, Canal Reus...) i recuperar els continguts de fins a set dies enrere de les diferents cadenes. També ofereix retransmissions en directe i un ampli catàleg a la carta produït pels canals locals i relacionat amb els esports (patinatge artístic, futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins, rugbi...), els castells, tradicions catalanes, culturals i, secundàriament, ficció. Procés de producció D’aquesta manera, és un híbrid que combina la plataforma de streaming de continguts a la carta (com Netflix o Filmin) i les finestres digitals i de directe de les televisions que emeten per TDT. Tot i que la nova OTT de la XAL «no pretén ser simplement un repositori de productes elaborats per als canals tradicionals», sinó que «s’està replantejant tot el procés de producció per adaptar-se i ser un referent», segons va explicar ahir el conseller delegat de la XAL, Marc Melillas. Actualment, qui es registri a la nova plataforma hi trobarà més de 2.000 continguts audiovisuals i 152 pòdcasts, que inclouen disciplines com la his - tòria, la música, el manga i les sèries. La idea és que cada setmana s’afegeixin 10 nous continguts i arribar a allotjar més de 7.500 hores mensuals de producció del sector audiovisual local. Així, per exemple, els usuaris podran seguir les principals actuacions de la temporada castellera i revisar les diades històriques des de l’any 2016, veure algunes de les grans cites de la cultura popular catalana (la Patum de Berga, l’Aquelarre de Cervera, les principals rues del carnaval de diferents localitats...) i disfrutar en directe i a través de catàleg de cites musicals i de les arts escèniques (Mercat de la Música Viva de Vic, Fira de Tàrrega...). També hi haurà un apartat dedicat a l’entreteniment, amb programes com Pica Lletres, De Sol a Sol, Patrimonis i Objectiu Paki, el talent show nascut a la Ràdio Televisió de Cardedeu que, en la seva tercera temporada, es convertirà en una espècie d’«Eurovisió de les televisions locals», ja que els finalistes que participen han sortit de diferents cadenes del territori català. «Nosaltres som forts en l’àmbit local i és aquí on incidirem», va afirmar Melillas. Gràcies a aquesta nova eina, el contingut «local i de quilòmetre 0 incrementarà el seu àmbit d’influència» i serà més accessible al públic general i no només a l’àmbit territorial de cada mitjà, segons va destacar la directora de continguts de la XAL, Joana Vallès. Continguts gratuïts Per accedir als continguts de La Xarxa+, tots gratuïts, caldrà registrar-se i l’usuari podrà triar la seva televisió de referència, a més d’escollir altres canals i els continguts que més li interessen. D’aquesta forma, la seva experiència a la plataforma serà molt més personalitzada. La Xarxa+ és l’hereva directa, i gratuïta, de la plataforma XALA!, també promoguda per la XAL. Especialitzada en continguts sobre castellers i esportius, ha arribat a comptar amb més de 100.000 usuaris registrats. n Neix la Xarxa+, el Netflix de la tele i la ràdio local catalanes La plataforma gratuïta permet accedir en directe a més de 30 canals, a un ampli catàleg a la carta i a 152 pòdcasts. La idea està promoguda per la Xarxa Audiovisual Local (XAL). COMUNICACIÓ MARISA DE DIOS Barcelona Catàleg de presentació de la Xarxa+. El Periódico La plataforma ja compta amb més de 2.000 continguts audiovisuals «Som forts en l’àmbit local i és aquí on incidirem», diu el conseller delegat La poesia i Domènech Dijous, 16 de febrer / 19 h Basat en l’article de Joan Brossa sobre Domènech i Montaner publicat el 1963 a la monograa de Cuadernos de Arquitectura. En homenatge a Oriol Bohigas, redescobridor de Domènech 50 anys després de la seva mort. Carles Duarte, poeta Erica Wise, violoncel·lista Entrada gratuïta www.santpau.barcelona Col·labora: ANY DOMÈNECH I MONTANER 2023 Recital poètic EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

44 | Cultura Dimecres, 15 de febrer del 2023 | Una fotografia ensenya com el 26 de gener de 1939 baixen les tropes franquistes per l’avinguda Diagonal de Barcelona. Es creuen amb nombrosos civils, un d’ells, un home amb una maleta. Continua caminant, com si no els veiés ni sentís. «No tothom va participar en la rebuda entusiasta. Bona part de la ciutat (la intuïm a partir de la cartografia històrica) estava quieta, silenciosa», constata l’historiador Francesc Vilanova i Vila-Abadal a Barcelona, gener de 1939: La caiguda (Ajuntament de Barcelona), crònica gràfica i documental de la caiguda de la ca - pital catalana. El volum, profusament il·lustrat i amb textos inè - dits, és la història dels ven cedors de la Guerra Civil, concreta l’autor. En els testimonis d’aquells dies, en què l’Exèrcit i els líders republicans ja havien emprès la ruta de l’exili, es reflecteix, d’una banda, l’«entusiasme quintacolumnista dels franquistes de primera hora», amagats durant mesos, i de l’altra, l’alegria continguda dels civils, no neces - sàriament afectes al nou règim, que veien que la caiguda de Barcelona significava «el final de la guerra, dels bombardejos i l’arribada de menjar i altres productes bàsics». Els hostils al bàndol rebel es van quedar a casa i van tancar finestres i balcons. El franquisme i la premsa afí van construir el relat dels vencedors. «Todo el pueblo de Barcelona se lanzó a la calle para festejar el feliz acontecimiento del final de la guerra y para dar las gracias al Altísimo por el rotundo triunfo de las armas españolas», es llegia a El Correo Catalán el 4 abril. Per això, escriu Vilanova, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en aquest llibre «no hi són els vençuts, els depurats, els represaliats, els perdedors. No apareixen en cap fotografia, en cap narració oficial o testimonial», reflex que «la dictadura va imposar un silenci radical i una invisibilitat completa dels vençuts». El llibre reprodueix una imatge aèria de presoners republicans al port de Barcelona; una altra del cadàver d’un combatent caigut en els últims enfrontaments del 26 de gener. Però són excepció. Gairebé no hi ha fotos dels vençuts, ni de la Model o la presó de dones de les Corts, ni del camp de concentració d’Horta ni de les execucions al Camp de la Bota. El franquisme deixava clar que «quedaven exclosos de la nova vida pública que es volia construir en el Nuevo Estado». «Si eren invisibles, no existien». Vilanova deixa constància de com es va preparar i es va executar la presa de Barcelona, dels «nous amos de la ciutat, els seus uniformes, els seus símbols i les seves cerimònies d’ocupació i celebració de l’alliberament i el final de la guerra», que no seria oficial fins a l’1 d’abril, amb l’últim informe radiofònic, firmat per Franco: «En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado». Salconduits i armes Vilanova, amb l’ajuda de la historiadora Mireia Capdevila com a documentalista, reuneix imatges de les celebracions que fins al maig van omplir el calendari i les principals vies, del passeig de Gràcia a la plaça de Catalunya o l’avinguda de Maria Cristina, amb el desplegament de la Desfilada de la Victòria del 21 de febrer, en la qual va participar el mateix Franco. Però, apunta l’autor, es nota l’absència de testimonis gràfics del que passava, per exemple, a Sant Andreu, al Poblenou o als carrerons de Ciutat Vella. L’historiador reprodueix també el pla franquista per a les 24 primeres hores d’ocupació, segons el qual ningú podia entrar o sortir de la ciutat sense salconduit, s’havia de fer una entrega d’armes a les comissaries i justificar-ne la tinença o elaborar un cens provisional de residents. No falta tampoc la maquinària de depuració desplegada en tots els àmbits, l’objectiu de la qual reflecteixen clarament les paraules del tinent d’alcaldia de Cultura José Bonet del Río: «Hay que aniquilar a los que, incapaces de ser convencidos a nuestros ideales y haber manchado sus manos con la mácula del delito, son indignos de vivir con nosotros». n La crònica gràfica de la caiguda de Barcelona Testimoni històric ANNA ABELLA Barcelona L’historiador Francesc Vilanova reuneix en un llibre nombroses fotografies que reflecteixen «l’entusiasme quintacolumnista dels franquistes de primera hora» i, per contra, l’alegria continguda dels civils, no necessàriament afectes al nou règim, que veien «el final de la guerra». Missa de campanya a la plaça de Catalunya de Barcelona, el 5 de març, amb la presència dels màxims representants civils, militars i religiosos. Els números 508-510 de l’avinguda Diagonal, entre els carrers de Tusset i Balmes, van allotjar Francisco Franco en la seva visita del 21 de febrer per a la Desfilada de la Victòria. Francisco Franco encapçala, a bord d’un descapotable per l’avinguda Diagonal, la Desfilada de la Victòria del 21 de febrer de 1939. A la seva dreta, el general i ministre de la Guerra del bàndol nacional, Fidel Dávila. Arxiu Fotogràfic de Barcelona EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Dimecres, 15 de febrer del 2023 Cultura | 45 Custo Barcelona ha tornat a la seva capital internacional de la moda fetitxe: Nova York. A la Setmana de la Moda de la Gran Poma hi va deixar empremta Ángel Custodio Dalmau Salmons (Tremp, Lleida, 1959) el 1997, quan la llavors emergent New York Fashion Week (NYFW) començava a despuntar davant cites deganes com París i Milà. Custo va ser l’únic europeu convidat i el New York Times va caure rendit als peus del que va batejar com la customania. El món sencer havia de conèixer aquest català que va seduir amb les seves samarretes d’allò més cool els estilistes de sèries com Friends i Sexe a Nova York, el mateix que va desfermar la bogeria quan Julia Roberts va sortir de la botiga a Manhattan del dissenyador que anava per a arquitecte carregada de bosses. La protagonista de Pretty woman va portar algunes de les seves peces amb els seus icònics estampats en pel·lícules tan taquilleres com Notting Hill i Novia a la fuga. I no va ser l’única actriu, també Bridget Fonda va vestir de la firma a Jackie Brown, de Tarantino. I Madonna, i Brad Pitt, i Natalie Portman... Des d’aleshores, la història d’amor de Custo amb Nova York i el mercat nord-americà no ha fet sinó que enfortir-se, ja que és el seu mercat principal i on el dissenyador sol presentar sempre les seves noves creacions. Just en la vigília d’aquest Sant Valentí, el més veterà dels dissenyadors espanyols en la Setmana de la Moda de Nova York va tornar a conquistar la ciutat dels gratacels amb Welcome to The Other Side, la seva nova col·lecció per a la pròxima tardor i hivern. Treball rigorós Custo coneix bé el seu públic més fervorós, i en la seva 51a desfilada va sortir a donar-los el que esperen d’ell: «Molt d’entusiasme i realitzant una feina molt rigurosa sobre la nostra genètica, sobre mantenir-la i alhora canviar-la i refrescar-la». «Es tracta de continuar sent els mateixos però d’una manera diferent», recalca el dissenyador de l’eterna joventut i de l’esperit lliure i revolucionari. Encara que Custo es confessa fan de la música electrònica de Jean-Michel Jarre, reconeix que el títol de la seva col·lecció, Welcome to the Other Side, i de l’àlbum homònim del 2021 del compositor francès, és només una coincidència. L’expressió li ha servit per sintetitzar l’esperit de les noves peces que presenta, on «la funcionalitat, l’estètica i la comoditat s’uneixen a la creativitat amb una clara aposta pels volums i línies, i una arriscada selecció de materials», que són marca de la casa des de fa més de quatre dècades. Custo se sap un referent a Nova York, on una altra jove cata lana universal no deixa de triomfar, Rosalía, la diva total, a la qual li agrada vestir amb les millors firmes. «Ens faria molta il·lusió poder vestir Rosalía, un gran referent. Seria un plus important poder col·laborar amb ella, ens encantaria poder tenir l’oportunitat de fer-ho algun dia», confessa, ja que, al seu judici, «una gran varietat dels seus dissenys li quedarien molt bé, a més, crec que la nostra col·lecció està alineada amb els seus valors». n Custo: «Seria un plus col·laborar amb Rosalía» En la seva 51a desfilada a la Gran Poma, l’incombustible dissenyador català ha presentat la seva nova col·lecció, ‘Welcome to the Other Side’. MODA LAURA ESTIRADO Barcelona Custo Dalmau, a Nova York. Ugo Camera Ajuntament de Rubí Edicte APEUS.DCS/cts. Exp: 128/2022 TERRITORI-E APROVACIÓ INICIAL DEL PLA ESPECIAL PER LA REGULACIÓ DELS USOS EXTRACTIUS I DIPÒSITS DE RESIDUS DE RUBI La Junta de Govern Local, en sessió ordinària del dia 14 de febrer de 2023, va adoptar, entre altres, l’acord d’aprovació inicial del document “Pla especial per la regulació dels usos extractius i dipòsits de residus”, la part dispositiva del qual es transcriu a continuació: “Primer.- Aprovar inicialment el “Pla especial per la regulació dels usos extractius i dipòsits de residus” redactat per “Taller d’Arquitectura i Territori, SLP” i “Igremap, SLP”. Segon.- Suspendre, en els àmbits identificats gràficament al plànol que s’adjunta: A l’àmbit assenyalat amb trama de ratlles: suspendre la tramitació de plans urbanístics derivats concrets, així com també l’atorgament de llicències, comunicats i altres autoritzacions municipals connexes que vinguin establertes per la legislació sectorial. A l’àmbit assenyalat amb trama uniforme: suspendre la tramitació de plans urbanístics derivats concrets, així com també l’atorgament de llicències, comunicats i altres autoritzacions municipals connexes que vinguin establertes per la legislació sectorial, només en els casos en què es tracti d’usos i obres relatius a activitats extractives i la seva restauració, així com activitats de disposició, gestió i tractament de residus. Mentre estigui suspesa la tramitació de procediments i l’atorgament de llicències en aplicació de l’article 73.2 TRLU es podran tramitar els instruments o atorgar les llicències fonamentats en el règim vigent que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament aprovat, en el cas que, per la naturalesa dels canvis proposats, no es posi en risc l’aplicació del nou planejament, una vegada definitivament aprovat, d’acord amb la previsió continguda a l’article 102.4 RLU. Tercer.- Exposar a informació pública el “Pla especial per la regulació dels usos extractius i dipòsits de residus” juntament amb l’estudi ambiental estratègic (EAE) i un resum no tècnic d’aquest estudi, per un període de 45 dies hàbils mitjançant edicte publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, i a un dels diaris de premsa periòdica de més divulgació a l’àmbit municipal i a la seu electrònica municipal. Durant l’esmentat termini, l’expedient, complet, juntament amb el plànol on es delimiten els àmbits de suspensió, es podrà consultar: - A la seu electrònica municipal a l’adreça: https://seu.rubi.cat/urbanismeCategoriaPublic/listPublicacionsAmbCategoria?categ oria.id=20&esCatPrincipal= - Presencialment, a les dependències del Servei de Planejament i Gestió Urbanística de l’Ajuntament de Rubí, situades a la Carretera de Terrassa núm.116, 1ª planta, en horari d’atenció al públic, de 9 a 13 hores de dilluns a divendres, amb cita prèvia, a través del telèfon 93.588.70.00 (Extensió 6050). Quart.- Simultàniament al tràmit d’informació pública, sotmetre el Pla aprovat inicialment juntament amb l’estudi ambiental estratègic, a consulta de les Administracions públiques afectades i les persones interessades que es relacionen a continuació, per un termini de 45 dies hàbils, per tal que emetin els informes i presentin les al·legacions que considerin escaients: Administracions Públiques afectades: - Agència Catalana de l’Aigua - Agència de Residus de Catalunya - Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona - Subdirecció General de Prevenció i Atmosfèrica de la Direcció General de Qualitat Ambiental i canvi climàtic - Subdirecció General de Programes en Protecció Civil - Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura - Secció de Biodiversitat i medi Natural a Barcelona - Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat - Subdirecció General de Seguretat Industrial - Serveis Territorials a Barcelona del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural - Oficina Catalana del Canvi Climàtic - Oficina de Gestió Ambiental Unificada de Barcelona - Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya - Consell Comarcal del Vallès Occidental Persones interessades: - DEPANA Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural - ADENC Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura.” Contra aquesta resolució, que és un acte de tràmit no qualificat, no podeu interposar cap recurs, sens perjudici que pugueu al·legar la vostra oposició per a la seva consideració en la resolució que posi fi al procediment, d’acord amb el que disposa l’article 112.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. La Vicesecretària General Marta Cuesta García Rubí, 14 de febrer de 2023 Generalitat de Catalunya Departament de Territori Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Subdirecció General de Coordinació i Expropiacions EDICTE de 8 de febrer de 2023, pel qual es dona publicitat a la resolució que assenyala els dies per a la redacció d’actes prèvies a l’ocupació de les finques afectades d’expropiació per l’execució del Projecte: TF-11225.F1.2 “Perllongament de la línia Llobregat – Anoia d’FGC a Barcelona. Plaça Espanya – Gràcia. Infraestructura”, del terme municipal de Barcelona. Atès que s’ha publicat la relació dels béns i els drets afectats per l’execució del Projecte: TF-11225.F1.2 “Perllongament de la línia Llobregat – Anoia d’FGC a Barcelona. Plaça Espanya – Gràcia. Infraestructura”, del terme municipal de Barcelona, al DOGC núm. 8835, de 18 de gener de 2023 i, al diari el Periódico, de 18 de gener de 2023, d’acord amb el que estableix l’article 17 i següents de la Llei d’expropiació forçosa en relació amb l’article 56 del seu reglament i portant implícita la declaració d’urgent ocupació en l’aprovació del projecte, segons el que determina l’article 10.10 de la Llei 4/2006, de 31 de març, ferroviària, el Departament de Territori ha resolt, d’acord amb el que preveu l’article 52, Conseqüència 2, de la Llei d’Expropiació Forçosa, assenyalar el 24 de febrer de 2023 a Barcelona, per procedir a la redacció de les actes prèvies a l’ocupació dels béns i els drets que s’expropien. Aquest assenyalament s’ha de notificar als interessats convocats, que són els que consten a la relació exposada al tauler d’anuncis de l’Alcaldia corresponent. També es pot consultar aquest edicte seguint aquest enllaç https://tauler.seu.cat/ inici.do?idens=1 Han d’assistir a l’acte els titulars dels béns i els drets afectats, personalment o representats per persona autoritzada, aportant els documents acreditatius de la seva titularitat i l’últim rebut de la contribució que correspon al bé afectat, i poden fer-se acompanyar, a compte seu, de perits i/o notari. El lloc de reunió són les dependències de la Seu del Districte de l’Eixample, carrer Aragó, 314, 08009 Barcelona. Tot seguit els assistents es traslladaran, si escau, als terrenys afectats, per tal de redactar les actes. Barcelona, 8 de febrer de 2023 Alfred Rulló Gómez Cap del Servei d’Expropiacions A N U N C I S O F I C I A L S EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

46 | Cultura Dimecres, 15 de febrer del 2023 | Anime Supremacy! De Kohei Yoshino. Amb Riho Yoshioka. HHH El piloto. De Jean-François Richet. Amb Gerard Butler. HHH Joyland. De Saim Sadiq. Amb Ali Junejo. HHH La niña de la comunión. De Víctor García. Amb Carla Campra. HHH Los Fabelman. De Steven Spielberg. Amb Michael Williams. HHH Mi querido monstruo. De Jianming Huang. HH Oro puro-Rheingold. De Fatih Akin. Amb Emilio Sakraya. HHH Cartellera | Novetats Tota la cartellera de cinema a cartelera.elperiódico.com H Dolenta H H Regular H H H Bona H H H H Obra mestra. C: Català. D: Digital. 3D: Tres dimensions. VOSE: Versió original subtítols castellà. VOSC: Versió original subtítols catalán. VOSI: Versió original subtítols anglès lA Aftersun > De Charlotte Wells. Amb Paul Mescal i Frankie Faison. 7 Anys. Regne Unit, Estats Units. 2022. Drama. 102 min. uEn un decadent complex vacacional a la fi de la dècada de 1990, Sophie, d’11 anys, atresora l’escàs temps juntament amb el seu curiós i idealista pare, Calum. Balmes (VOSE), Cinemes Girona (VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi (VOSE), Verdi Park (VOSE). Alcarràs > De Carla Simón. Amb Josep Abad i Jordi Pujol Dolcet. 12 Anys. Espanya, Itàlia. 2022. Drama. 120 min. uDesprés de vuitanta anys cultivant la mateixa terra, la família Solé es reuneix per fer junts la seva última collita. Aribau Cinema (VOSE). Almas en pena de Inisherin > De Martin McDonagh. Amb Colin Farrell i Brendan Gleeson. 16 Anys. Regne Unit, Irlanda, Estats Units. 2022. Drama. 114 min. uEn una illa llunyana de la costa occidental d’Irlanda, Pábraic i Colm són dos amics de tota la vida. Arenas, Aribau (Cast. i VOSE), Balmes (VOSE), Boliche (VOSE), Bosque, Cinemes Girona (Cast. i VOSE), Diagonal, Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai, Glòries, Gran Sarrià (Cast. i VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi (VOSE), Verdi Park (VOSE), Yelmo Comedia (Cast. i VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). Anime Supremacy! > De Kohei Yoshino. Amb Riho Yoshioka i Tomoya Nakamura. 7 Anys. Japó. 2022. Drama. 128 min. uHitomi Saito treballa per a una important productora d’animació al Japó, després de renunciar a una carrera estable com a funcionària. Diagonal Mar (VOSE), La Maquinista (VOSE). Argentina, 1985 > De Santiago Mitre. Amb Ricardo Darín. 16 Anys. Argentina, Estats Units. 2022. Drama històric. 140 min. uRelat inspirat en la història real de Julio Strassera, Luis Moreno Ocampo i el seu jove equip jurídic. Verdi Park. As Bestas > De Rodrigo Sorogoyen. Amb Marina Foïs i Denis Ménochet. 12 Anys. Espanya, França. 2022. Thriller. 137 min. uAntoine i Olga són una parella francesa que es va instal·lar fa temps en un llogaret de l’interior de Galícia. Arenas, Aribau Cinema, Aribau, Balmes, Bosque, Gran Sarrià, Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi (VOSE), Verdi Park (VOSE). Astérix y Obélix y el reino medio > De Guillaume Canet. Amb Guillaume Canet i Gilles Lellouche. 7 Anys. França. 2022. Aventura. 112 min. uL’única filla de l’emperadriu empresonada, la princesa Fo Yong, demana ajuda Astérix i Obélix per alliberar la seva mare. Arenas, Balmes (VOSE), Diagonal, Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai, Glòries, Yelmo Icaria (VOSE). Avatar. El sentido del agua > De James Cameron. Amb Sam Worthington i Zoe Saldana. 12 Anys. Estats Units. 2022. Aventura. 192 min. uEn un món alienígena anomenat Pandora viuen els Na’vi, éssers aparentment primitius per als humans. Arenas (Cast. i CAT) (Dig. y 3D), Aribau (VOSE), Bosque (Dig. y 3D), Diagonal (Dig. y 3D), Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai (Dig. y 3D), Glòries (3D), Yelmo Comedia (Cast. i VOSE) (Dig. y 3D), Yelmo Icaria (VOSE) (Dig. y 3D). lB Babylon > De Damien Chazelle. Amb Brad Pitt i Margot Robbie. 16 Anys. Estats Units. 2022. Drama. 188 min. uA Los Angeles dels anys 20, l’ambició i els excessos sense límit coincideixen amb l’ascensió i la caiguda de diversos personatges. Arenas, Aribau (VOSE), Balmes (VOSE), Bosque, Diagonal, Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai, Glòries, Gran Sarrià (Cast. i VOSE), Verdi (VOSE), Yelmo Comedia (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). Bailar la locura > De Marta Espar i Maiol Virgili. Apta. Espanya. 2022. Documental. 75 min. uTres ballarines de dansa contemporània comencen a crear una coreografia que cerca el límit entre la normalitat i la bogeria, i conviden tres dones amb un diagnòstic de trastorn mental a compartir el procés creatiu. Cinemes Girona. lC Close > De Lukas Dhont. Amb Eden Dambrine i Gustav De Waele. 12 Anys. Bèlgica, França, Països Baixos. 2022. Drama. 105 min. uLéo i Rémi comparteixen una intensa amistat d’estiu, amb tota la puresa i l’alegria pròpies dels seus 13 anys. Boliche (VOSE). lD Decision to Leave > De Park Chanwook. Amb Tang Wei i Park Hae-il. 12 Anys. Corea del Sud. 2022. Drama. 138 min. uUn eficient detectiu de la policia que investiga la mort d’un home a les muntanyes es troba amb la misteriosa vídua. Balmes (VOSE), Boliche (VOSE), Gran Sarrià, Verdi (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). lE El asombroso Mauricio > De Toby Genkel i Florian Westermann. Apta. Alemanya, Regne Unit, Estats Units. 2021. Animació. 93 min. uMaurice, un gat de carrer, té la estafa perfecta per guanyar diners. Arenas, Diagonal, Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai. El frío que quema > De Santi Trullenque. Amb Greta Fernández i Roger Casamajor. 16 Anys. Espanya, Andorra. 2022. Drama històric. 116 min. uHivern de 1943 als Pirineus. Els ecos de la Segona Guerra Mundial ressonen al poble fronterer on viuen Sara i Antoni. Cinemes Girona (CAT). El gato con botas: el último deseo > De Joel Crawford i Januel Mercado. 7 Anys. Estats Units. 2022. Animació. 100 min. uNova aventura del temerari i aventurer Gat amb Botes, que descobreix que ha perdut 8 de les seves 9 vides.. Arenas, Bosque, Diagonal, Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai, Glòries, Yelmo Comedia, Yelmo Icaria (VOSE). El menú > De Mark Mylod. Amb Anya Taylor-Joy i Nicholas Hoult. 16 Anys. Estats Units. 2022. Comèdia negra. 106 min. uUna jove parella viatja a una de les destinacions més exclusives del món per sopar en un restaurant que ofereix una experiència culinària única. Balmes (VOSE), Verdi (VOSE). El peor vecino del mundo > De Marc Forster. Amb Tom Hanks i Mariana Treviño. 12 Anys. Estats Units. 2022. Comèdia dramàtica. 126 min. uOtto Anderson és un vidu casolà i molt obstinat. Una família alegre jove es muda a la casa del costat. Arenas, Aribau, Balmes (VOSE), Bosque, Glòries, Gran Sarrià. El piloto > De Jean-François Richet. Amb Gerard Butler i Mike Colter. 16 Anys. Estats Units, Regne Unit. 2023. Acció. 107 min. uLa nit de Cap d’Any, Brodie Torrance ha de fer un complicat aterratge quan l’avió pateix una tempesta elèctrica. Arenas, Balmes (VOSE), Bosque, Diagonal, La Maquinista, SOM Multiespai, Glòries, Yelmo Icaria (VOSE). El viaje a París de la señora Harris > De Anthony Fabian. Amb Lesley Manville i Isabelle Huppert. Apta. Regne Unit, Canadà, França, Hongria. 2022. Comèdia dramàtica. 92 min. uAl Londres de la postguerra de la Segona Guerra Mundial, Ada Harris es guanya la vida netejant cases. Gran Sarrià. EO > De Jerzy Skolimowski. Amb Sandra Drzymalska i Lorenzo Zurzolo. 16 Anys. Polònia, Itàlia. 2022. Drama. 86 min. uEl món és un lloc misteriós, sobretot vist a través dels ulls d’un animal. En el seu camí EO és un ruc gris d’ulls melancòlics. Cinema Maldà (VOSE), Verdi (VOSE). Eugénie Grandet > De Marc Dugain. Amb Joséphine Japy i Olivier Gourmet. 7 Anys. França, Regne Unit, Bèlgica. 2022. Drama. 103 min. uFelix Grandet regna a la seva modest llar a Saumur, on la seva esposa i la seva filla Eugénie porten una existència lliure de distraccions. Cinema Maldà (VOSE). lF Fire of Love > De Sara Dosa. 7 Anys. Estats Units. 2022. Documental. 93 min. uKatia era geoquímica i Maurice geòleg. L’Etna i l’Stromboli, els seus referents. Junts van compartir una vida apassionant. Cinema Maldà (VOSE). lJ Joyland > De Saim Sadiq. Amb Ali Junejo i Rasti Farooq. Apta. Pakistan. 2022. Drama. 120 min. uHaider, el fill petit d’una família patriarcal clàssica de Lahore, s’uneix secretament a una companyia teatral de dansa eròtica. Boliche (VOSE), Cinemes Girona (VOSE), Zumzeig Cinema (VOSE). lL La ballena (The Whale) > De Darren Aronofsky. Amb Brendan Fraser i Sadie Sink. 16 Anys. Estats Units. 2022. Drama. 117 min. uUn professor d’anglès solitari víctima d’obesitat severa intenta tornar a connectar amb la seva filla adolescent. Arenas, Aribau (VOSE), Balmes (VOSE), Bosque, Diagonal, SOM Multiespai, Glòries, Gran Sarrià (Cast. i VOSE), Phenomena (VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi Park (VOSE), Yelmo Comedia (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). La niña de la comunión > De Víctor García. Amb Carla Campra i Aina Quiñones. 16 Anys. Espanya. 2022. Terror. 98 min. uMaig de 1987. Les campanes d’una petita ciutat de l’interior sonen amb motiu d’una festa. Arenas, Bosque, Diagonal, Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai, Glòries, Yelmo Icaria. Las paredes hablan > De Carlos Saura. Apta. Espanya. 2022. Documental. 75 min. uTreball que mostra la visió única del guardonat del director Carlos Saura sobre l’origen de l’art. Un retrat de l’evolució i la relació de l’art amb la paret. Boliche. Living > De Oliver Hermanus. Amb Bill Nighy i Aimee Lou Wood. 7 Anys. Regne Unit, Japó, Suècia. 2022. Drama. 102 min. u1950, Londres. Williams és un veterà funcionari que viu enterrat sota la burocràcia de l’oficina. Balmes (VOSE), Gran Sarrià, Verdi (VOSE), Verdi Park (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). Llaman a la puerta > De M. Night Shyamalan. Amb Dave Bautista i Jonathan Groff. 16 Anys. Estats Units, Xina. 2022. Terror. 100 min. uEric, Andrew i la seva filla adoptiva, Wen, estan de vacances en una cabana al bosc allunyada de tot. Arenas, Balmes (VOSE), Bosque, Diagonal, Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai (Cast. i VOSE), Glòries, Gran Sarrià, Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi Park (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). Los Fabelman > De Steven Spielberg. Amb Michael Williams i Paul Dano. 12 Anys. Estats Units. 2022. Drama. 151 min. uSammy Fabelman viu pel al cinema, un interès aplaudit i promogut per la seva mare artística, Mitzi. Arenas, Aribau (Cast. i VOSE), Balmes (VOSE), Bosque, Diagonal, Diagonal Mar (Cast. i VOSE), La Maquinista, SOM Multiespai (Cast. i VOSE), Glòries, Gran Sarrià (Cast. i VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi (VOSE), Yelmo Comedia (Cast. i VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). Los hijos de otros > De Rebecca Zlotowski. Amb Virginie Efira i Roschdy Zem. 12 Anys. França. 2022. Comèdia dramàtica. 104 min. uRachel té 40 anys, no té fills. Li encanta la seva vida: els seus estudiants de secundària, els seus amics, els seus ex, les seves lliçons de guitarra. Balmes (VOSE), Boliche (Cast. i VOSE), Gran Sarrià, Renoir Floridablanca (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). lM M3GAN > De Gerard Johnstone. Amb Allison Williams i Violet McGraw. 12 Anys. Estats Units, Nova Zelanda. 2022. Terror. 102 min. uM3GAN és una meravella de la intel·ligència artificial, una nina realista programada per ser la millor companya dels nens i la major aliada dels pares. Dissenyada per la Gemma, una robotista brillant d’una companyia de joguines, M3GAN és capaç d’escoltar, observar i aprendre mentre es converteix en amiga, professora, companya de jocs i protectora del nen a qui es vinculi. Arenas, Diagonal Mar, La Maquinista, SOM Multiespai. Mi querido monstruo > De Jianming Huang. 7 Anys. Xina. 2022. Animació. 99 min. uEl món de Kunlun, amb milers d’illes, està obsessionat amb els esperits foscos, una forma d’essència verinosa que causa danys irreversibles a la ment. Diagonal. lO Operación Fortune: el gran engaño > De Guy Ritchie. Amb Aubrey Plaza i Jason Statham. 12 Anys. Estats Units, Regne Unit. 2022. Acció. 113 min. uL’agent de l’MI6 Orson Fortune i el seu equip recluten una de les estrelles de cinema més importants de Hollywood. Arenas, Balmes (VOSE), Gran Sarrià. Oro puro-Rheingold > De Fatih Akin. Amb Emilio Sakraya i Kardo Razzazi. 16 Anys. Alemanya. 2022. Biopic. 138 min. uHistòria del rapper Xatar des del gueto fins arribar al capdamunt de les llistes musicals, vivint durant aquest camí una història dramàtica. Boliche (VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE). lP Psicosis > De Alfred Hitchcock. Amb Anthony Perkins i Janet Leigh. 13 Anys. Estats Units. 1960. Thriller. 109 min. uUna secretària jove fuig de la ciutat i condueix durant hores fins que arriba a un petit motel de carretera. Phenomena (VOSE). lS Simone, la mujer del siglo > De Olivier Dahan. Amb Elsa Zylberstein i Rebecca Marder. 16 Anys. França. 2021. Biopic. 140 min. uL’extraordinària vida de Simone Veil, icona de la política i societat francesa, en un retrat íntim i èpic d’una dona singular. Cinema Maldà (VOSE). Suro > De Mikel Gurrea. Amb Vicky Luengo i Pol López. 12 Anys. Espanya. 2022. Drama. 116 min. uHelena i Ivan es proposen construir una nova vida als boscos d’alzines sureres, però els seus punts de vista s’oposen. Verdi (CAT), Verdi Park. lT Tár > De Todd Field. Amb Cate Blanchett i Noémie Merlant. 12 Anys. Estats Units. 2022. Drama. 158 min. uLydia Tár és la directora innovadora d’una de les orquestres més importants d’Alemanya. Tár es troba a la cúspide de la seva carrera. Arenas, Aribau (Cast. i VOSE), Balmes (VOSE), Bosque, Glòries, Gran Sarrià (Cast. i VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi (VOSE), Yelmo Comedia (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Dimecres, 15 de febrer del 2023 Cultura | 47 TEATRES AQUITÀNIA TEATRE Av. Sarrià, 33, Barcelona - info@aquitaniateatre.es. Los monólogos de la vagina, de dj. a dg. Javi Durán. Dv. Miguel Lago. Ds. Shreck, el petit musical, ds. i dg. CONDAL (Av. del Paral·lel, 91, 934.423.132). Júnior, dc. i dv. 20 h, dj. i ds. 17 i 20 h, dg. 17 h. Fins al 20/02. You say tomato, dl. 20 h. Fins al 26/02. Tres Mosqueters, dg. 12 h. teatrecondal.cat i promentrada.com EL MALDÀ (C/ Pi, 5). Tel.: 931.647.778. Sant Pere el Farsant. Direcció: Quim Carandell i Lluc Valverde. Guillermotta. Direcció: Jordi Prat. Amb Jordi Vidal. Piano Jordi Cornudella. Per comprar-ne les entrades, consulta’n els horaris i els preus (www.elmalda.cat) GOYA (Joaquín Costa, 68, 933.435.323) Quant temps em queda, de dt. a dv. 20 h, ds. 17.30 h i 20 h, dg. 17.30 h. Buffalo Bill a Barcelona, dl. i dg. 20 h. teatregoya.cat i promentrada.com JOVE TEATRE REGINA Sèneca, 22. Tel.: 932.181.512. Programació familiar: Als núvols Recomanat a partir de 10 anys. Més info i entrades: www.jtregina.com. LA GLEVA TEATRE (Carrer de la Gleva, 19, Barcelona) L’abdicació, d’Albert de la Torre, del 15/02 al 05/03. De dc. a ds. 20.30 h; dg. 19 h. Venda a laglevateatre.com LA PUNTUAL C/ Allada Vermell, 15. Metro: Jaume I. 639 305 353. Greta, la rateta que escombrava... Companyia La Puntual. Titelles de taula. + 3 anys. Dv. a les 18 h, ds. a les 12 h i a les 18 h, dg. a les 12 h i a les 17 h. A partir de 9 € www.lapuntual.info LA VILLARROEL (Villarroel, 87, 934.511.234) Fins al 19 de febrer, Amèrica, dc. i dj. 20 h, dv. i ds. 17.30 h i 20 h, dg. 17.30 h. A partir del 24 febrer, Cost de vida. lavillarroel.cat i promentrada.com ROMEA (Hospital, 51, 933.015.504) Fins al 26 de febrer, El pare, de dt. a dv. 20 h, ds. 17.30 h i 20 h, dg. 17.30 h. teatreromea.cat i promentrada.com SALA BECKETT Asesinato de un fotógrafo. Del 18/01 al 19/02. De dc. a ds. 20 h. Dg. 18.30 h. Animal negre tristesa. Del 25/01 al 19/02. De dc. a ds. 19.30 h. Dg. 18 h. Més info i entrades: www.salabeckett.cat. Carrer de Pere IV, 228-232. BCN. TANTARANTANA TEATRE C/ de les Flors, 22 Tel.: 934.417.022 Baixos 22: Tantarantana i Centre d’Arts Lliures presenten [Blank], d’Alice Birch, del 15/02 al 12/03. Àtic 22: Maria Jurado presenta Black Sun, del 9 al 19 de febrer. www.tantarantana.com TEATRE AKADÈMIA Quatre dones i el sol, de Jordi Pere Cerdà. Del 25/01 al 19/02. De dc. a ds. a les 20 h i dg. a les 18 h. Entrades: teatreakademia.cat. C/ Buenos Aires, 47-49. BCN. Tel. 934.951.447 TEATRE DEL RAVAL St. Antoni Abat, 12. 934.433.999. Tránsitos, dj. i dv. 20 h, ds. i dg. 18 h. Coitus, la comedia, dv. 22.30 h. ELLES #cosasdechicas, ds. 20.30 h. Compra d’entrades a teatredelraval.com TEATRE GAUDÍ BCN St. Antoni M. Claret 120. Tel.: 936.035.161 Solstici, dj., dv. i ds. 19 h; dg. 20 h Estrena 11/02. Baby Boom, dj., dv. i ds. 21 h; dg. 12 h i 17.30 h. Únic 20/02. The Wild Party, en concert 20.30 h TEATRE LA BIBLIOTECA (Hospital, 56 / M Liceu). Els ulls de l’etern germà, de Stefan Zweig. Direcció d’Oriol Broggi. Entrades a laperla29.cat i 1,5 h abans de cada funció a la taquilla del teatre. TEATRE LLIURE: GRÀCIA 932.289.747. Montseny, 47. Fontana L3. Rave, de. S. Delagneau. Del 18/02 al 05/03. 18/02 a les 18.00 h, sessió relaxada per a persones amb TEA. Més info. www.teatrelliure.com, taquilles del teatre, Ticket Rambla (Rambla, 99) i 932.892.770 TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA Pl. de les Arts, 1. Sala Gran: Terra baixa (Reconstrucció d’un crim), d’Àngel Guimerà, amb versió de Pablo Ley. De dj. a ds. 19 h; dg. 18 h. Sala Petita: Quan ens haguem torturat prou, de Martin Crimp. De dc. a ds. 19 h; dg. 18 h. Venda entrades, abonaments i xecs regal: www.tnc.cat TEATRE POLIORAMA (Tel. 933.177.599. La Rambla, 115). ÚLTIMS DIES! Pares normals. Horaris: dc. i dj. 20 h; dv. i ds. 17.30 h i 20.30 h; dg. 18.30 h. Venda d’entrades a teatrepoliorama.com N.º 1756. DEL 2 AL 26 DE JUNI DE 2 21 ¿ES TA MOS SOLOS? ESTADOS UNIDOS RECONOCE LA EXISTENCIA DE OBJETOS VOLADORES NO IDENTIFICADOS Y DESCLASIFICA LOS INFORMES. HABLAMOS CON EL HOMBRE QUE DURANTE SIETE AÑOS DIRIGIÓ EL PROGRAMA SECRETO SOBRE OVNIS DEL PENTÁGONO JULIETA SERRANO ENTREVISTA CON LA'SEÑORA ALMODÓVAR' LA REGLA Y EL FÚTBOL FEMENINO ADAPTAR EL ENTRENAMIENTO AL CICLO MENSTRUAL, CLAVE DEL ÉXITO Hi ha futur allà fora? Cada diumenge, els millors reportatges en versió XL !"#$%"&'(#)*+(,- ///).$!,()(0. ,./(0,(*).10+*+%,%(2"0 A/,&','C"#)$%*'%+,*#)"-$*%#.%#)0"+),)#($.#)12345).)47D452891:24)39 ;?#)(="+'"#),)!"#!$%&'%(&)(&*+,-,($%#.&$!,)(),)///).$!,()(0.>)1"*E=(&)@FA'"&$.B),*)4%G#$+.0'(+)123444345344 5(H%&.',' P @")6"37!$%8'%(&3 I.&") ,) $(&E.-"+) *,) C+,&) ="#',) @") 5,+&"#'(*'"#) @") *,)4,*,)9,+,*J*"*)KL>)7&)C+,&)$(&$%+#)@")@.#=+"##"#) ,) +.'H") @") #,*#,M) G(C,*((M) +"C%"'B&M) $%HG.,M) N&"(0"++"(F) .) H(*') H?#M) ,HG) 9,0,) :+G") O) P(#) 5."&'Q=.$(#)@"*)4,G(+M)P,#);,+.)R,+H"&M)P,)5(&@,*M).) "*#)!S#)P,)T,$U,V%"+,M)9.'.)I,$$,+.M);(H(G(%&$"M) P,)W.X,);,.).)P,)5,+,)D>)I.&"),)$"*"G+,+YU(Z 90$:0;0"3<$0;& Dissabte 18/02 · Paral·lel 62  Barcelona 3*)+"$(&"C%'),$'(+)C,**"$M)+"$"&'H"&')C%,+@(&,') ,HG) "*) [(6,) ,) H.**(+) ,$'(+) @") +"0,+'.H"&'M) 0+"#"&',) ,) PFA%@.'(+.) "*) #"%) "#0"$',$*") @") $(HE@.,\) N5U%&C(F>) 5(&".-"+"H) ,) P%.#) ],U"+,) "&) *,) #"/,) =,$"',)H?#) $^H.$,>) !"#$(G+.+"H) %&) U%H(+.#',)0*")@FU.#'^+."#).)U.#'E+."#M)'('"#)"&)$*,%) @FU%H(+)G,#,@"#M)H,_(+.'`+.,H"&'M)"&)/./E&$."#) 0+^0."#M)',&')=,H.*.,+#)$(H)/.#$%@"#),*)G(.C)HB&) @")*,)=,+`&@%*,>)W()'"F*)0"+@.#Z =9>-:?&@ !.##,G'")LabcL)J)PFA%@.'(+.)@")5(+&"**`) dLe -20% dfe ABC PF3@@.") .) *,) #"/,) "-@(&,) A&.M) "#) +"'+(G"&) @"#0+?#) @F%&) ,$$.@"&') '"++.G*") V%") *FU,) @".-,') '"'+,0*EC.$,>) ) P,) S"##) "#) 0+"#"&',) ,) *F(="+',) @") =".&,) @") $%.@,@(+,) V%") U,) 0%G*.$,') "&) S(U&M) %&) .&/"#'.C,@(+) %&./"+#.',+.) G+.**,&') ,HG) 0,+`*.#.) $"+"G+,*>) A) H"#%+,) V%") ,V%"#'"#) V%,'+") /.@"#) ',&) @.="+"&'#) $(*J*.@".-"&) .) #F"&'+"**,$"&M) "*#) +(*#) #F.&'"+$,&/."&>)4FU,)@F,0+"&@+"),)@".-,+Y#"),_%@,+g =9&,.3'!3;%'0@ A)0,+'.+)@"*)Lh)@")="G+"+ P,)I.**,++("* D,+$"*(&, iae 41C Lfe -20% N5,#"#)4.&C%*,+#F)?#)%&)0+(_"$'")V%")/(*)"-0*.$,+) *,)U.#'^+.,)@"*) &(#'+")0,Q#) ,) '+,/?#)@")*"#) $,#"#) @"*#) 0+(',C(&.#'"#) @F,V%"#',) U.#'^+.,>) 8) ,) '+,/?#) @F,V%"#'"#) $,#"#) $(&".-"+"H) $(H) "+,) *,) #($."','M)$(H)/./."&M)"'$>)3&),V%"#',)($,#.BM)"&#) $"&'+,+"H)"&)"*)S,jj).)*"#)D,*,@"#M).)$(&".-"+"H) ,)C+,&#)Hk#.$#)$(H)A*G"+')5(H0'")9"X,M)l"++,&) [,**,+').);(6,&()();Q+.,H)1+.,#> =D03*E,%(0303"!,390,!,3 F%:?-"0$,@ 5(#%*',)*"#)#"##.(&# 9,*,%"')5,#,@"# D,+$"*(&, Lae ABC 5(H%&.',' P @")6"37!$%8'%(&3 EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

48 48| Esports Esports Dimecres, 15 de febrer del 2023 | Pilotes fora Madrid-Elx, al Bernabéu L’equip blanc rep aquesta nit (21.00 hores) el cuer de la Lliga amb la necessitat de guanyar per reduir l’avantatge del Barça d’11 a 8 punts. Ancelotti va anunciar que Rodrygo serà titular per la baixa del sancionat Vinícius. El València s’agafa a Baraja Peter Lim, el propietari del València, va autoritzar i va oficialitzar ahir el fitxatge de Rubén Baraja com a successor de Gattuso i de l’interí Voro per intentar treure l’equip del descens. El tècnic no ha dirigit fins ara a Primera Divisió. El Manchester United porta demà a la seva plantilla a Barcelona un dels personatges del Mundial. Wout Weghorst. Un nom desconegut, un cognom vagament familiar i un sobrenom universal. És «el bobo» de Lionel Messi. Autors tots dos d’un episodi tan sonat com graciós que es va produir en un moment de crispació i que amb el temps adquirirà la categoria d’anècdota. Va succeir després del Països Baixos-Argentina, per si calgués recordar-ho. Un duel encarrilat per la selecció albiceleste amb dos gols a favor que els neerlandesos van empatar en els últims 10 minuts. El 2-2 va portar l’eliminatòria de quarts de final a la pròrroga i d’allà als penals. Els jugadors van arribar a la tanda amb una sobredosi de tensió, alimentada també per l’arbitratge de Mateu Lahoz, i alguns van jugar la carta psicològica de pertorbar el rival. Van guanyar els argentins i alguns es van riure dels neerlandesos que els havien provocat. Weghorst, un dels xarlatans del camp, va voler acostar-se a Messi, que atenia una entrevista al túnel dels vestidors. Pretenia demanar-li la samarreta, ignorant l’elèctric ambient de l’estadi Lusail, creient que el que passa a la gespa es queda a la gespa. «‘¿Qué mirás, bobo? Andá p’allá, bobo’», li va etzibar espontàniament Messi, oblidant el micròfon i la càmera de televisió que estava emetent les seves reflexions. Davant la perplexitat del periodista i l’estupor de la milionària audiència que el veia, i que es va multiplicar en molts més milions per l’insòlit tall televisiu i que avui ha cobrat forma en tasses, samarretes, tatuatges i infinites representacions. El penediment de Leo «No m’agrada això que vaig fer, no m’agrada l’andá p’allá i tot això. Però bé, són moments de molta tensió, de molt nerviosisme i passa tot molt ràpid», va confessar Messi setmanes després a l’emissora Urbana Play. A Weghorst tampoc li va agradar la resposta que va rebre en aquell moment. «Jo vaig voler donar-li la mà després del partit, li tinc molt respecte com a jugador de futbol. El meu espanyol no és gaire bo, però em va dir paraules irrespectuoses, i això em decep», va explicar en aquell moment. Weghorst havia donat motius per adquirir la seva porció de fama abans d’aquest episodi. Havia aparegut al camp en el minut 78, en una desesperada decisió de Louis van Gaal al veure que el partit se li escorria amb el sòlid avantatge que tenia l’Argentina amb els gols de Nahuel Molina (m. 34) i, és clar, Leo Messi (m. 73). Weghorst va marcar en el minut 83 i en el 101, que encara no era la pròrroga, sinó el temps afegit per Mateu Lahoz. També va transformar el penal de la tanda. L’efímera però influent intervenció de Weghorst, un anònim tot i que notori futbolista per la seva envergadura (1,97 m) va créixer per l’al·lusió de Messi. No va ser, no obstant, la fama mediàtica el motiu pel qual el va contractar el Manchester United, sinó la necessitat golejadora, per més que aprofités el rebuf de la sobtada popularitat del seu nou futbolista al tuit amb què el va presentar a l’afició. El United havia acomiadat Cristiano Ronaldo, el francès Anthony Martial està malament de l’esquena (només ha jugat 14 partits des d’agost) i Mason Greenwood encara estava acusat de violència domèstica i maltractaments cap a la seva parella i no s’ha reincorporat la plantilla després que l’alliberessin dels càrrecs. Aposta de Ten Hag Va ser el reclutament de Weghorst una aposta personal d’Eric ten Hag, que coneixia el davanter neerlandès, nascut el 7 d’agost de 1992 (30 anys) a Borne, Països Baixos, molt abans que irrompés estrepitosament en el Mundial de Qatar. De manera inesperada, a més, per la discreta carrera de Weghorst, que mai durava més de dues temporades en un equip. Als 20 anys jugava a la segona neerlandesa amb l’Emmen (21 gols en 66 partits entre el 2012 i el 2014), i després va recalar a l’Hèracles (24 en 73) i l’AZ Alkmaar (45 en 86 partits), on va cridar l’atenció del Wolfsburg d’Alemanya: 59 gols en 113 partits en tres campanyes i mitja. El va fitxar el Burnley al mercat d’hivern del 2022, que va pagar gairebé 13 milions d’euros, però amb el descens va ser cedit al Besiktas de Turquia, equip en nom del qual va participar en el Mundial. Els 9 gols en 18 partits de Turquia i els dos del Mundial van convidar el United a demanar i pagar per la seva cessió, després que s’hagués disparat la seva popularitat. «El segueixo des de fa molt temps, tota la seva carrera. El conec des que tenia 16 anys i en tots els llocs on ha estat ha sorprès», va assegurar Ten Hag, que li va donar la titularitat en la visita al Crystal Palace tres dies després d’aparèixer a Old Trafford. Va marcar el seu primer i últim gol en el tercer partit, en la visita copera al Nottingham Forest (0-3). «Els seus moviments i els seus moments ofensius són molt bons, ell és qui fa que els nostres jugadors al seu voltant juguin millor», va al·legar Ten Hag. n Weghorst, el «‘bobo’» de Messi El United trepitja demà el Camp Nou amb el davanter a qui va censurar l’astre argentí. LA CITA D’EUROPA LEAGUE JOAN DOMÈNECH Barcelona Wout Weghorst, en el duel que el United va guanyar a Leeds (0-2). Nigel Keene uHa transitat per clubs neerlandesos de segon nivell (Emmen, Heracles Almelo, AZ Alkmaar) després dels seus inicis al Willem II. Després, aquest davanter gegant (mesura 1,97 m) va estar al Wolfsburg alemany tres temporades i mitja abans de ser fitxat pel Burnley anglès, que el va cedir al Besiktas. D’allà, va emprendre camí cap a Old Trafford. WOUT WEGHORST DAVANTER 30 anys Va arribar al United el gener després de l’adeu de Cristiano i suma només un gol en vuit partits EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

| Dimecres, 15 de febrer del 2023 Esports | 49 La força del col·lectiu del Bayern de Munic es va imposar a les individualitats estel·lars del París SaintGermain. L’equip bavarès es va endur per punts, i no per KO, el primer assalt de l’eliminatòria de vuitens de final de la Champions contra el conjunt parisenc, que va acabar amb un 0-1. Aquest partit d’anada a París va ser menys espectacular de l’esperat, tot i que va ser una bona presentació d’aquest duel entre dos de grans d’Europa i de les seves qualitats i defectes: l’alt nivell tàctic d’un Bayern al qual li falta un xic de pólvora al davant, encara més amb la lesió de Sadio Mané, mentre que el PSG va trobar a faltar durant bona part del partit Mbappé, que va començar com a suplent a causa de la seva lesió a principis de mes. El conjunt francès i l’alemany van saltar a la gespa del Parc dels Prínceps amb molt respecte per al seu rival. Es notava que és una de les eliminatòries estrella d’aquests vuitens de la Champions. Amb un ofensiu 3-4-3, el Bayern va sortir a asfixiar el seu adversari amb una intensa pressió. El PSG l’esperava al darrere i intentava sorprendre’l a la contra gràcies al talent de Messi i Neymar, tot i que l’astre argentí i el brasiler no van estar gaire entonats. Christophe Galtier, entrenador del conjunt propietat de Qatar, va suplir Mbappé a l’onze acumulant un quart centrecampista. Va assumir aquest rol la jove promesa Warren Zaire-Emery — apuntin aquest nom—, de només 16 anys. Davant el plantejament conservador dels parisencs, els bavaresos van anar avançant els seus peons. Les ocasions se succeïen a favor del Bayern. Un cop de cap del camerunès Choupo-Moting al lateral de la xarxa, un perillós xut des de la frontal de Kimmich, un altre de Coman… Les estadístiques al final de la primera eren inapel·lables: Deu xuts del Bayern i només un del PSG. Però el futbol no es guanya amb números, sinó amb gols. I aquest se li resistia als alemanys... Fins al minut 53. El botxí Coman Kingsley Coman va avançar els alemanys menys de deu minuts després del pas pels vestidors. L’extrem francès va rematar de primeres una centrada del canadenc Alphonso Davies, que havia entrat al descans per posar una marxa més al conjunt de Julian Nagelsmann. Després d’haver estat decisiu en la final de la Champions el 2020 que també va enfrontar al Bayern contra al PSG, Coman va tornar a marcar les diferències contra l’equip en què es va formar i que no va saber aprofitar el seu talent. Un gol que, curiosament, no va voler ni celebrar. Malgrat aquest cop, el conjunt parisenc encara conservava la seva millor bala a la recambra. Galtier no es va entretenir i va fer sortir Mbappé pocs minuts després de veure’s en inferioritat al marcador. Era evident que amb només Messi i Neymar en punta no en feia prou. L’excapità del Barça i el davanter brasiler no passen pel seu millor moment de forma. És com si encara no haguessin tornat de la cita mundialista a Qatar. Totes les esperances parisenques estaven posades en el golejador de Bondy. Tot i que va esperonar els aficionats a París, l’entrada del golejador de Bondy no va alterar la superioritat futbolística del Bayern. Després d’haver estat a les cordes durant gairebé tot el partit, el PSG va despertar en els últims 20 minuts. Les ocasions es van succeir a favor seu, amb dos gols anul·lats però sense l’encert per igualar el marcador. I el Bayern es va emportar el primer assalt d’una eliminatòria que promet un desenllaç dramàtic a Munic el 8 de març. n El Bayern sotmet el París SG, però el deixa escapar amb vida Va ser una exhibició del conjunt bavarès, que va dominar gairebé tot el partit amb una jerarquia inqüestionable, fins que va sortir Mbappé i va canviar el paisatge. Al francès li van anul·lar dos gols. TRIOMF ALEMANY AL PARC DELS PRÍNCEPS ERIC BONET París ELS VUITENS DE LA CHAMPIONS Milan 1 0 0 Tottenham 1 París SG Bayern M. Tots els partits a les 21.00 h ANADA: AHIR | TORNADA: 8 DE MARÇ Bruges Benfica B. Dortmund Chelsea ANADA: AVUI | TORNADA: 7 DE MARÇ Liverpool Reial Madrid E. Frankfurt Nàpols ANADA: DIMARTS 21 | TORNADA: 15 DE MARÇ Leipzig Man. City Inter Porto ANADA: DIMECRES 22 | TORNADA: 14 DE MARÇ Guardiola demana perdó a Gerrard «M’avergonyeixo de mi mateix per aquest comentari innecessari i estúpid», va confessar el tècnic del City, que avui s’enfronta a l’Arsenal a Londres, després que hagués fet broma sobre la relliscada de Gerrard, que li va costar una Premier al Liverpool el 2014. Bartomeu nega els pagaments L’expresident del Barça ha remès un escrit d’al·legacions al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona en el qual nega categòricament haver efectuat pagaments a periodistes i afirma que l’informe dels Mossos no s’ajusta a la realitat. Tot just iniciat el partit a Milà es va posar a cavalcar Theo Hernández pel flanc esquerre. És el lateral i capità, però, en realitat, estava exercint d’extrem esquerrà, envaint amb molt perill l’àrea del Tottenham. Tant perill que va deixar anar un verinós xut, repel·lit com bonament va poder per Ciprian Tatarusanu, el porter romanès de l’equip anglès. Era una parada excel·lent, però no tan bonica com precisa al xut posterior de Brahim Díaz que va topar amb una increïble mà del porter. I quan la pilota estava en l’aire, dubtant sobre si creuar o no la línia de gol, va arribar una altra vegada Brahim per amb el cap fer el primer gol milanista. Un gol que definia la tossuderia i l’afany del grup de Pioli. Un gol que va ser després defensat amb una convicció infrangible, negant espais al conjunt anglès, sospirant perquè cada acció acabés bé per als milanistes. Va acabar bé perquè va firmar un exercici defensiu irreprotxable, anul·lant les vies d’atac del Tottenham. Es va quedar amb poques opcions de construir el camí cap a la porteria del Milan, que s’emporta un tresor a Londres. n MILAN: Tatarusanu, Kalulu, Thiaw, Kjaer, Theo Hernández, Krunic, Tonali, Saelemaekers, Brahim Díaz, Leao, Giroud. TOTTENHAM: Forster, Romero, Dier, Lenglet, Emerson, Perisic, Sarr, Skipp, Kulusevski, Heung-min Son i Kane. GOL:1-0, Brahim Díaz (m. 7). Un cop de cap de Brahim Díaz avança (1-0) el Milan sobre el Tottenham SAN SIRO EL PERIÓDICO Milà L’equip bavarès va dominar, però sense punteria.I va acabar alleujat ja que el VAR el va salvar de l’1-1 PARÍS SG: Donnarumma, Hakimi, Marquinhos, Ramos, Nuno Mendes, Pereira, Verratti, Zaïre-Emery, Carlos Soler, Neymar i Messi. Tècnic: Galtier. Canvis: Kimpembe per Hakimi (m. 46); Mbappé per Carlos Soler (m. 57); Fabián Ruiz per Zaïre-Emery (m. 57); Vitinha per Pereira (m. 75). BAYERN MUNIC: Sommer, Pavard, Upamecano, De Ligt, Joao Cancelo, Kimmich, Goretzka, Sané, Musiala, Coman i ChoupoMoting. Tècnic: Nagelsmann. Canvis: Davies per Joan Cancelo (m. 46); Gnabry per Coman (m. 75); Müller per Choupo Moting (m. 75); Gravenberch per Musiala (m. 87); Stanisic per Sané (m. 90). GOL: 0-1 (m. 53), Coman. París SG 0-1 Bayern Munic EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250

50 | Esports Dimecres, 15 de febrer del 2023 | Una de les coses que ha aconseguit Xavi Hernández i el seu excel·lent equip, els seus més que portentosos resultats (síííííííí, és cert, van caure penosament a la Cham pions), el seu lideratge incontestable a LaLiga i la seva magistral exhibició a la final de la Supercopa, és trasbalsar la premsa florentinista, que n’hi ha, la que practica l’elogi desmesurat al conjunt merengue. Estan començant a posar-se nerviosos, fins a l’extrem que ja han s’han iniciat en les seves croades particulars, encara que mirin de dissimular-ho, però aquí hi som per dir-los que els hem vist, que ho sabem, que en prenem nota. Allà els tenim, dient que renuncien (o gairebé) a la Lliga per centrar-se en la 15a Copa d’Europa, que és com els agrada anomenar la Champions. La segona teoria que comencen a publicitar, aquesta ja més amb la boca petita perquè el club blanc no en surt tan ben parat, és que saben que, malgrat l’ensopegada europea del Barça, si el conjunt de Xavi es passeja per la Lliga, supera el Manchester United a l’Europa League i fins i tot acaba guanyantla, elimina el Madrid en el doble enfrontament coper i, a sobre, es corona campió de la Copa, és a dir, si fa doblet i alguna cosa més, es produiria, sempre que el Madrid no aixequi cap altra Champions (¿no pot tenir tanta sort com l’any passat, oi?), un relleu, un canvi de guàrdia, i el Barça de Xavi es convertiria en l’equip de referència en el futbol espanyol. Aquesta manera de pensar, d’escriure, de parlar, de tertuliar, és veritat que només correspon a uns quants fanàtics amb bufanda blanca, que n’hi ha i de poderosos, influents i sorollosos, però és en l’ambient. Són els mateixos que propicien la manera d’infravalorar el que està fent el Barça de Xavi en els últims mesos, quan de 21 partits de Lliga n’ha guanyat 18, n’ha empatat 2 i n’ha perdut únicament un, al Santiago Bernabéu, per 3-1. I és veritat, sí, que aquest Barça no és el Barça rutilant, excels, lluminós, sublim que se suposa o que sempre van voler imitar, però és que el Barça que està creant Xavi no s’ha d’assemblar al millor Barça de Leo Messi, ni tan sols al superlatiu Barça de Pep Guardiola, el Barça de Xavi ha «de guanyar, guanyar i tornar a guanyar», com pregonava Luis Aragonés perquè, de moment, la dada mata el relat. I el primer que defensa aquesta tesi és Xavi. Però, tot i així, aquest Barça és un dels equips que millor juga. Ningú ha marcat més gols (43) ni n’ha encaixat menys (7). Entre els millors quarts d’hora de la temporada, hi ha desenes d’instants celestials d’aquest Barça. ¿Menyspreu i enveja? D’aquí que la pregunta que li va fer ahir un col·lega madrileny a Carlo Ancelotti sobre si «aquest Barça d’1-0 i 0-1 s’assembla a l’Atlètic del Cholo», no només és nociva, sinó mal intencionada. Perquè sona a menysvaloració, a menyspreu. ¿Potser a enveja? No, i ara. Millor deixem-ho aquí. L’endemà que Ancelotti va guanyar Xavi al Bernabéu (3-1), esperant-lo enrere i matant-lo al contraatac, un altre periodista va voler fer-li mal amb una comparació idèntica i Carletto va ser taxatiu: «Per a mi és un piropo que diguin que el meu Madrid és cholista, ¡un piropo!». n ‘Cholista’, l’últim insult al formidable Barça de Xavi L’equip blaugrana comença a ficar por a Madrid. Hi ha qui tem un canvi de cicle i per això miren d’infravalorar-lo. Emilio Pérez de Rozas Apunt Molts aficionats de l’Espanyol es van perdre aquest dilluns els gols de Darder i Brian Oliván, que van posar emoció a un partit que feia més pinta de golejada escandalosa de la Reial Societat que a una reacció meritòria de l’equip de Diego Martínez. Mitja hora abans del final, just després de l’autogol de Cabrera que significava el 0-3, l’estadi va començar a patir més d’una baixa. «És un drama, no es pot aguantar més», deia un dels aficionats que sortia del recinte, entrevistat per a El Chiringuito. «És un desastre. Si no canviem l’actitud ens en anem a Segona», lamentava un altre seguidor. «No he marxat mai del camp, però el que estan fent no té nom», hi afegia un altre. «Ens en anem avall amb el València», concloïa el més contundent. La paraula «bany» era la més repetida entre els seguidors, un concepte que descriu bastant bé el que va passar sobre la gespa, on la Reial Societat va ballar durant molts minuts un Espanyol sense arguments. És cert que les baixes de Joselu i César Montes, el millor davanter i el millor defensa, també hi van influir, però la imatge va ser molt decebedora. La triple prova La por ha tornat a l’Espanyol, que es troba ara quart per la cua, un punt per sobre de la zona de descens. Tots els periquitos firmarien acabar així el campionat, però queden encara 17 jornades, començant per la triple prova que s’acosta contra Elx, Mallorca i Valladolid. Els resultats d’a - quests partits marcaran la recta final d’un equip que després visitarà el Bernabéu i que ja comença a mirar els duels dels rivals directes, com el València i el Getafe, que s’enfronten dilluns vinent al Coliseum. És cert que la distància amb la zona mitjana és mínima. Amb un parell de triomfs pot tornar la tranquil·litat, però si es repeteix la recent sèrie d’un punt de nou de possibles arribaria al drama. El descens del 2020 és encara massa present en la memòria dels periquitos, que no volen repetir aquella agonia. Aquella temporada van passar quatre entrenadors per la banqueta, entre ells Pablo Machín, que dirigeix ara l’Elx, cuer de la Lliga i pròxim rival de l’Espanyol. En aquest curs es manté la confiança en Diego Martínez, que espera una reacció. «Estem dolguts per la nostra afició. Demanem que ens continuïn recolzant com sempre. Creiem en el que fem i estic convençut que ens aixecarem», va reflexionar. L’anàlisi del vestidor L’enuig dels seguidors té múltiples destinataris. La directiva i l’àrea esportiva estan en el punt de mira, però després dels cinc fitxatges del mercat hivernal el tècnic comença a situar-se en el focus. Els números de l’equip, especialment en defensa, són molt pobres, de manera que és imprescindible millorar aquest aspecte. El vestidor, mentrestant, confia a recuperar les bones sensacions per evitar les angoixes del passat. Entrar en una dinàmica negativa sempre és perjudicial. «Hem de mirar cap endavant. No he baixat a Segona ni una vegada en la meva carrera i aquesta temporada no serà la primera», va apuntar Aleix Vidal. «Com més mirem la classificació pitjor ens anirà. La Lliga és molt igualada. Normalment hi ha tres o quatre equips allà a baix, però en aquest curs n’hi ha vuit o nou lluitant pel mateix. No podem mirar el que fan els altres, ens hem de centrar en el que fem nosaltres mateixos. Cal sumar més, sobretot a casa», va concloure el capità Darder. n La por torna a l’Espanyol Alerta blanc-i-blava RAÚL PANIAGUA Barcelona Diego Martínez, dilluns a l’RCDE Stadium. Pau Barrena /AFP L’equip periquito s’acosta de nou a la zona de descens després de sumar només un dels nou últims punts. Molts aficionats van abandonar dilluns l’estadi mitja hora abans del final tremendament enfadats. «Estem dolguts per la nostra afició, però segur que ens aixecarem», diu Diego Martínez EPC_Marconada - 22/02/2023 11:14 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.250