ilovepdf_merged (21)

| Dimarts, 5 de juliol del 2022 Economia| 21

Ricard Cugat «esforç enorme» cap a emissions
zero, amb busos elèctrics, energia
La ministra de Transport, Per a municipis verda, fins i tot amb el projecte de
Raquel Sánchez, amb l’hidrogen. El representant d’A-
Aitor Moll i Ricard Font. Nova bertis Mobility Services va desta-
convocatòria car que la política de baixes emis-
D’esquerra a dreta: Sala de 500 sions provoca reducció de vehicles
(moderador), González milions contaminants. Produeix en un
Bermejo, Barrientos primer moment una reducció im-
i Isabel Gorgoso. EL PERIÓDICO portant de gasos contaminants i
Barcelona menys congestió per la retirada de
jugar al carrer». Aquest és l’objec- viatges més al dia», va detallar. mera per finançar les vies d’alta cotxes, però es produeix un tercer
tiu. Falta arribar-hi. Tot això, va recordar, requereix un capacitat i la segona per destinar La ministra de Transport, efecte, un efecte substitució de
gran esforç. «Cal aprofitar l’opor- els ingressos al transport públic. Raquel Sánchez, va aprofi- cotxe contaminant per cotxe no
El secretari general de Vicepre- tunitat del pagament per ús de les tar la jornada per assegurar contaminant. Per això es reque-
sidència, Polítiques Digitals i Ter- vies d’alta capacitat i el pagament Tecnologia ‘big data’ que «dos de cada cinc eu- reixen polítiques públiques per-
ritori, Ricard Font, que va clausu- per contaminació, que ho recullen ros» dels fons europeus què es produeixi un equilibri sos-
rar la jornada, va defensar una vi- les directives europees.» La pri- A la segona taula de debat es va destinats per al ferrocarril a tenible a mitjà i llarg termini.
sió de mobilitat compartida. «No arribar a la conclusió que serà Catalunya es destinen a lí-
és anar en contra o a favor de... si- Gavín afirma: possible arribar als objectius de nies de rodalies. Isabel Gorgoso va destacar que
nó que col·laborin tots els sistemes «Sabem on hem descarbonització per al 2030. Però cal canviar d’hàbits. A Cepsa, l’ob-
perquè la mobilitat sigui sosteni- d’anar, però dir-ho farà falta desplegar molta tecno- Sánchez va explicar que jectiu és que el client no sigui pro-
ble», va dir. Va explicar que no es és més fàcil que logia, big data i altres elements. el seu departament ja ha pietari del vehicle. Es tracta de fa-
poden trobar solucions univer- fer-ho» Gerardo Lertxundi, conseller de- mobilitzat el 60% dels fons cilitar la mobilitat com a servei,
sals, sinó singulars. «Barcelona no legat de Transports Metropolitans procedents d’Europa i va ajudar els ciutadans que puguin
està envoltada de ciutats dormi- Laia Bonet assegura de Barcelona (TMB); Christian destacar l’aposta per mantenir el mateix nivell de mo-
tori i és per això que cal planificar que no «comprarà» el Barrientos, conseller delegat d’A- «l’impuls del ferrocarril a bilitat que ara però d’una manera
una mobilitat diferent», va dir. Al pla d’eixos verds fins bertis Mobility Services; Isabel Catalunya». Al seu torn, va diferent.
seu torn, va destacar que la ciutat que no vegi «l’efecte Gorgoso, directora de New Mobi- anunciar el llançament
continua rebent un milió de des- real que tenen» lity de Cepsa i Juan José González d’una segona convocatòria Informació en temps real
plaçaments diaris en l’entorn me- Bermejo, responsable de negoci en el pla de recuperació per
tropolità. «Si volem que almenys smart & IoT de Cellnex van ser els a zones de baixes emissions González Bermejo, de Cellnex, va
el 25% d’aquests desplaçaments encarregats d’aquesta part de la (ZBE) i transformació del destacar el rol de la seva compa-
siguin amb transport públic, cal- jornada. Lertxundi va destacar que transport per a municipis nyia en la recopilació i tractament
dria generar una oferta de 300.000 el transport col·lectiu està fent un de 500 milions d’euros més de dades i informació. «Totes les
per completar el total de decisions de què es parla reque-
1.500 milions «per conver- reixen tenir en temps real la infor-
tir les ciutats en espais més mació necessària, perquè la deci-
sans, segurs i amables amb sió sigui tan pròxima com sigui
polítiques de mobilitat». possible a allò que es necessita».
Lertxundi va destacar la im-
Ineficiències portància de la multimodalitat i va
destacar el valor de la informació,
Va recordar que arribar als el big data, el 5G. El representant
reptes de sostenibilitat ha d’Abertis va remarcar el repte de
requerit un marc regulato- recollir i processar tota aquesta
ri i, per aquest motiu, va in- informació perquè sigui útil. En
dicar que la nova llei de tot cas, per a Cellnex cal diferen-
mobilitat sostenible ha su- ciar entre la dada i la informació.
posat un «canvi radical Es requereixen empreses que
d’enfocament» que garan- transformin aquestes dades en
teix la mobilitat de tota la informació de valor per a les ad-
ciutadania com un dret. A ministracions i els ciutadans.
més, amb les mesures de la
llei es reduiran «ineficièn- Lertxundi va recordar el cas de
cies en la despesa de les Londres, on es va imposar un
institucions públiques que peatge urbà. En tot cas qualsevol
han sigut quantificades en aposta no ha de ser aïllada, sinó
8.000 milions d’euros en formar part d’un pla complet. Se-
un any» i augmentarà la gons el parer de Barrientos, és un
productivitat de les empre- error plantejar el peatge urbà com
ses «en un 2,3% en un pe- un objectiu per si mateix. L’expe-
ríode de 10 anys». riència a Londres és molt positiva
i fins i tot s’han introduït zones
Per la seva banda, Ri- d’ultrabaixes emissions dins de
card Font, el número dos les restringides en què els vehicles
de Vicepresidència de la contaminants han de pagar una
Generalitat, va destacar taxa addicional i els ingressos mi-
durant el seu discurs que lloraran infraestructures, trans-
els esforços inversors que port públic...
es requeriran en els pròxims
anys hauran de procedir de Cepsa defensa igualment que
recursos públics, però tam- no es tracta de multar, sinó d’im-
bé de la col·laboració pu- pulsar nous hàbits i redissenyar la
blicoprivada. n mobilitat a les ciutats de manera
més global. Cellnex entén que
l’important és ¿per a què fer servir
eines com el peatge? Una via és
explicar per què es fa i detallar-ne
els resultats. n

22 | Dimarts, 5 de juliol del 2022 |

Mobilitat. Valors ambientals CONTINGUT OFERT PER

El sector privat i el públic estan deci- En l’esdeveniment del CZFB sobre la nova economia també s’abordarà el futur del sector de l’aviació.
dits a trobar les millors solucions de
mobilitat per a Barcelona, una ciutat SOSTENIBILITAT
densament poblada i amb impor-
tants reptes per davant quant al fo- Una Zona Franca
ment del transport públic i la mobilitat connectada i dinàmica
activa, en detriment del trànsit rodat.
En el marc del BNEW, el CZFB impulsa un vertical per reflexionar sobre el
Amb la intenció de canviar l’esde- futur del transport a Barcelona. En la trobada es debatran qüestions com la
venir de la ciutat i vincular-se amb els
Objectius de Desenvolupament transició energètica cap a l’era del cotxe elèctric
Sostenible establerts per l’Agenda
2030 de les Nacions Unides (ODS), A. Solà
destaquen les accions portades a
terme pel Consorci de la Zona Fran-

ca (CZFB), un actor rellevant a la ciu-
tat en matèria de dinamització de
l’activitat econòmica i industrial i en-
tre els objectius del qual hi ha el de
controlar les emissions de les em-
preses instal·lades al polígon de l’ex-
trem de la capital catalana i la logísti-
ca derivada.

En la seva estratègia, renovada el
2019 per fer front als reptes de futur,
el CZFB va integrar valors com la in-
novació, la sostenibilitat i la generació
de negoci. Són factors que cobren
especial valor si considerem el pes
del transport en les emissions totals
d’efecte hivernacle a Espanya: repre-
senta el 27% de les emissions, se-
guida de les activitats industrials
(21%), l’agricultura (14%) i la genera-
ció d’electricitat (12%), segons l’Infor-
me d’Inventari Nacional dels GEI
emès el març d’aquest any.
D’aquesta manera, l’entitat situa els
ODS en el centre de les seves activi-
tats, amb l’objectiu de ser referents
en la seva implementació en l’àmbit
industrial i empresarial.

Sense anar més lluny, la mobilitat
sostenible serà un assumpte central
a la Barcelona New Economy Week
(BNEW) 2022, l’esdeveniment de re-
ferència de la nova economia impul-
sat pel Consorci, que se celebrarà
del 3 al 6 d’octubre. En la vertical de
mobilitat es tractaran i debatran
qüestions com les smart cities, els
models de futur per al trànsit urbà, les
tendències en mobilitat urbana, la im-
portància de les xarxes intel·ligents i
connectades, el futur del ferrocarril, la

transició energètica cap a l’era del
cotxe elèctric o les plataformes digi-
tals per a la mobilitat ciutadana, entre
altres temàtiques. L’esdeveniment
tindrà lloc en el DFactory Barcelona,
un espai pioner en matèria d’indús-
tria 4.0., preparat per al desenvolu-
pament d’una economia més digital
i sostenible.

Això sí, BNEW tindrà caràcter hí-
brid: és una trobada física que es re-
colza en una plataforma digital per fa-
cilitar la presència de persones de tot
el món. A més a més de la mobilitat,
s’abordaran qüestions com el sector
immobiliari, la indústria digital, el ta-
lent, la sostenibilitat, les inversions i
l’experiència, tots amb un denomina-
dor comú: la nova economia. Està

| Dimarts, 5 de juliol del 2022 | 23

El CZFB aposta de forma decidida La Barcelona New Economy Week
pels ODS de l’Agenda 2030 de l’ONU se celebrarà del 3 al 6 d’octubre

Més informació munitats segures, resilients i sosteni- DES DEL 2006
a la web: bles, i a través del qual CZFB ha des-
envolupat una política de foment de Compromís
la mobilitat sostenible a la Zona Fran- sostingut
ca de Barcelona. Es tracta d’un pro- en el temps
pòsit que s’ha posicionat com a pilar
estratègic dins del seu pla d’integra- Els valors mediambientals
ció urbana i sostenibilitat mediambi- estan plenament integrats
ental, el qual planteja –entre altres en l’estructura del CZFB des
projectes estratègics– millorar la mo- del 2006, molt abans del
bilitat al Polígon Industrial de la Zona desplegament dels Objec-
Franca (PIZF) amb un pla de remo- tius de Desenvolupament
delació de voreres i carrils bici, a més Sostenible de les Nacions
Unides. La seva trajectòria
d’introduir patinets elèctrics per evitar amb el compromís ambien-
desplaçaments amb cotxe. tal va tenir el seu primer re-
coneixement el 2007, i el
A través d’aquest pla, ha adaptat 2009 es va obtenir la primera
l’espai públic per al pas dels vianants certificació mediambiental
amb la remodelació de voreres, tre- EMAS d’Espanya concedida
balla en la prolongació del carril bici, a un polígon industrial per la
que ja disposa de més de 2 km gestió de les seves zones
d’extensió al polígon industrial, bus- comunes. La certificació
ca impulsar de l’ús del patinet elèc- EMAS és un instrument de
tric i en el desenvolupament d’una gestió ambiental per a em-
aplicació per fomentar la mobilitat preses i altres organitzacions
compartida. que permet avaluar l’impac-
te ambiental, millorar-lo en
prevista la participació de 400 em- sada en el futur, està projectada l’ex- d’energies renovables i assegura ze- VEHICLES AUTÒNOMS. En la termes qualitatius i quantita-
preses i 12.000 assistents de 145 ro emissions de gasos amb efecte hi- seva tasca per ser un referent en ma- tius i declarar-lo de forma ofi-
països. tensió d’aquesta línia fins a l’extrem vernacle des de la seva producció tèria d’innovació en el sector empre- cial i transparent.
septentrional del polígon, correspo- fins al seu consum per part dels vehi- sarial i industrial, el Consorci té un pa-
CONNEXIÓ AMB LA CIUTAT. La nent al Prat de Llobregat, a l’estació cles. Aquesta hidrogenera també es- per rellevant en el desenvolupament En l’actualitat, el CZFB
Zona Franca, un espai que ocupa el de Polígon Pratenc. tà preparada per subministrar hidro- dels vehicles autònoms a Espanya. s’esforça per aconseguir
6% del terme municipal de Barcelo- gen verd lliure d’emissions a trens. A Especialment si tenim en compte la que els 17 ODS aviat deixin
na, ha vist millorat recentment el seu A més d’assegurar la connexió través d’aquesta plataforma s’ha se- ubicació estratègica de la Zona Fran- de ser objectius per conver-
enllaç amb altres zones de la ciutat amb metro, destaca l’aposta de l’en- gellat un acord entre Iberdrola i el ca i el pes que tradicionalment ha tin- tir-se en una realitat. Una co-
amb l’arribada de la línia L10 Sud del titat per la mobilitat compartida. La Grup CAF per impulsar a escala glo- gut el sector de l’automoció en la se- sa considerada com una pri-
metro, després de l’obertura el no- Zona Franca acull la primera planta bal el transport ferroviari i de passat- va àrea industrial. Per això, participa oritat per a l’entitat tant a ni-
vembre passat de les estacions de certificada d’hidrogen verd d’ús pú- gers amb aquest combustible. activament en el desenvolupament vell intern com a l’àrea d’in-
Port Comercial-La Factoria, Ecoparc blic a Espanya, impulsada amb el su- del projecte tractor del vehicle con- fluència industrial de la Zona
i ZAL-Riu Vell, que s’incorporaven a port de CZFB. Gestionada per Iber- DINS DEL POLÍGON. Tanmateix, nectat, en el marc del PERTE, el Pro- Franca. Per això,impulsa
l’estació Zona Franca, inaugurada el drola, proveeix amb aquest combus- encara queda feina per fer en matèria jecte estratègic per a la recuperació i nombroses iniciatives, com
febrer del 2021. tible els autobusos de TMB i altres de mobilitat sostenible més enllà del transformació econòmica. el New Post Barcelona, dedi-
flotes de vehicles elèctrics de pila transport públic de la ciutat, especial- cat a convertir els edificis
Amb això, aquest sistema de d’hidrogen per al transport de viat- ment en els transports dins del polí- El disseny i el desenvolupament centrals de Correus en un
transport públic consolida la seva ar- gers i mercaderies a l’àrea de Barce- gon industrial. En aquest sentit, des- d’elements de connectivitat per als pol d’activitat econòmica i
ribada a aquest destacat enclava- lona. D’aquesta manera, l’entitat taca la implicació de l’entitat amb vehicles autònoms són un repte es- empresarial que revitalitzi el
ment d’activitat industrial i logística de busca impulsar el foment de l’energia l’ODS 11, centrat a crear ciutats i co- tratègic per al conjunt de la indústria centre de la capital catalana
la capital catalana. Amb la vista po- sostenible a través de l’hidrogen de l’automoció i la mobilitat. La Zona i la 3D Incubator, un projecte
verd, que prové de la transformació Franca forma part del projecte, pro- pioner a Europa que pretén
posant dos circuits en una àrea in- fomentar l’esperit empresa-
dustrial, sostenible, intermodal i digi- rial i ajudar en la consolida-
tal i posant la seva infraestructura al ció d’empreses a través de la
servei d’aquest laboratori. Aquest innovació i la prestació de
entorn, amb la presència tant de serveis de producció en im-
pressió 3D. També destaca
grans empreses com de pimes, per- el DFactory Barcelona, que
metrà explorar la necessitat de la serà seu de la BNEW 2022,
mobilitat connectada que la indústria l’edifici més singular, tecno-
requereix i, al seu torn, realitzar les lògic i disruptiu d’Europa.
proves de concepte en un entorn re- DFactory Barcelona compta
al, basat en casos d’ús que puguin amb certificació Leed Gold,
traslladar-se al mercat. Amb el pro- atorgada per l’USGreen Buil-
jecte tractor del vehicle connectat, en ding Council, que acredita
el qual participen el Ministeri d’Indús- que està construït amb els
tria, Comerç i Turisme i diferents ad- estàndards d’ecoeficiència i
ministracions autonòmiques i locals, compleix els requisits de
a més del Consorci de la Zona Fran- sostenibilitat, eficiència i in-
ca de Vigo, Espanya vol assegurar- novació.
se un paper de lideratge en aquesta
transformació. Els projectes del
PERTE aposten per un model de
col·laboració publicoprivada per
compartir el coneixement, tecnolò-
gic, de negoci i de mobilitat connec-
tada, autònoma, sostenible i segura.