elperiodico_catala_20231031_1698746595735

DIMARTS 31 d’octubre del 2023 Preu: 2 € Director: ALBERT SÁEZ Edició digital: ELPERIODICO.CAT EDICIÓ CATALÀ CAT La princesa Elionor jura avui la Constitució com va fer el seu pare fa 37 anys. P. 13 Els socialistes pretenen que tots els socis firmin la llei d’amnistia que es registraria abans de la votació de Sánchez El PSOE encarrila el pacte amb Junts Aitana ja és d’or La jugadora del Barça conquista la seva primera Pilota d’Or i Messi obté la vuitena PERSONES | P. 42 I 43 Mohammed Badra / Efe La centrecampista recull el trofeu, ahir a París. La FIFA inhabilita tres anys Rubiales pel seu petó a Jenni Netanyahu rebutja un alto el foc a Gaza ni per alliberar els ostatges PANORAMA | P. 6 A 8 Educació ha atès set casos al dia per ‘bullying’ aquest curs PERSONES | P. 28 I 29 La música, columna vertebral dels funerals laics TEMA DEL DIA | P. 2 A 5 ESCENIFICACIÓ A BRUSSEL·LES Santos Cerdán, el número tres dels socialistes, i Carles Puigdemont, ahir al Parlament Europeu. PANORAMA | P. 11 EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

Tema del dia : L’últim adeu Sembla una tradició, però en realitat és el que es coneix com una tradició inventada. Josep Anton Díaz, membre dels serveis de Protocol de Mémora, explica que l’empresa va començar a oferir acompanyament musical en els funerals en la dècada del 1990. Només una mica abans que Halloween irrompés a Catalunya. Des d’aleshores, afegeix Díaz, la pràctica ha crescut «exponencialment», fins a convertir-se en més o menys la norma en cerimònies tant religioses com laiques. Josep Ventura, conseller delegat de la funerària Áltima, emmarca el creixement dins de la tendència a la «personalització» de les exèquies. Més accentuada en les civils, que s’acosten al 40% del total i amb oficiants que procedeixen de la comunicació, la interpretació i la psicologia o han estat formats per professionals d’aquests àmbits. «La cerimònia és el ritual de transició més important cap al dol i serà més útil com més emotiva sigui –indica Ventura–. La música hi té un paper destacat perquè fa fluir les emocions». Marta Roca, proveïdora de serveis musicals i d’oradors d’Áltima, afegeix: «La música ofereix un discurs més lliure que la paraula i que cada un pot omplir segons els seus sentiments. Acompanya un nivell íntim». Les dues empreses de pompes fúnebres ofereixen un catàleg de peces musicals per a funerals, que poden ser interpretades en directe o reproduïda per megafonia. Moltes famílies se cenyeixen a l’oferta, no debades han de «prendre moltes decisions» i agraeixen la llista. No obstant, també és possible fer peticions ad hoc i molt malastrucs hauran de ser perquè no siguin ateses. «És cert que al principi ens sorprenien les sol·licituds de cançons de heavy metal, per exemple, fins i tot en cerimònies religioses –recorda Díaz–. Però ja estem acosLes 10 cançons que més han sonat als tanatoris d’Altima al setembre Ave Maria 1 Franz Schubert El cant dels ocells 2 Anònim / Pau Casals Virolai Josep Rodoreda / Jacint Verdaguer 6 Un beso y una flor 7 Nino Bravo Els nous funerals, laics i amb música La interpretació o reproducció de peces musicals s’ha convertit en norma en els últims temps, a cavall de l’avanç de la tendència de la personalització de les exèquiesnLes cerimònies laiques s’acosten al 40% del total RAMÓN VENDRELL Barcelona EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

2-3 Dimarts, 31 d’octubre del 2023 tumats a peticions de tot tipus i per la nostra part no hi ha cap problema. La veritat és que tampoc la gent és tan extravagant». La filosofia, assenyala Roca, és «satisfer les famílies, fer-los veure que la seva normalitat és la bona». Si això implica que soni Paquito el Chocolatero, pasdoble compost per Gustavo Pascual Falcó i número festiu per excel·lència, o una cançó d’Extremoduro, endavant. Ha passat. Les més demanades No obstant, les peces més sol·licitades estan molt definides. L’Ave Maria (Franz Schubert), El cant dels ocells (cançó tradicional nadalenca sobre la qual tornarem), Concierto de Aranjuez (Joaquín Rodrigo), Paraules d’amor (Joan Manuel Serrat) i Entre dos aguas (Paco de Lucía) van ser el top 5 als tanatoris d’Áltima el setembre passat. A l’agost, el top 5 va ser gairebé idèntic: la Salve rociera (Manuel Pareja Obregón, amb lletra de Rafael de León i Manuel Clavero) va substituir Paraules d’amor, que va caure a la sisena posició. Les coses són molt semblants a Mémora. Mediterrani (Serrat), el Virolai (Josep Rodoreda i Santigós, sobre lletra de Jacint Verdaguer), Un beso y una flor (Nino Bravo), l’Adagio d’Albinoni (de fet, de Remo Giazotto) i El emigrante (Juanito Valderrama) sempre estan allà. Cançons popularitzades a Espanya per Antonio Machín com Dos gardenias, Toda una vida i Angelitos negros són habituals en els funerals de persones d’edat molt avançada. Quan s’escullen interpretacions en viu, que també poden ser amb veu, van a càrrec de músics de nivell «molt alt» que sovint formen part d’orquestres importants. Han de dominar un repertori ampli i ser capaços de satisfer encàrrecs inesperats d’un dia per l’altre. O més sobtats. Roca explica que en una ocasió una família va demanar hores abans del funeral que s’interpretés una cançó tradicional de la regió del difunt. Una familiar que encara vivia al poble d’origen i la coneixia la va cantar per telèfon i el músic encarregat de les partitures la va anotar. Es va interpretar. Roca remarca que es tracta de professionals que aboquen «tot el seu amor per la música i tot el seu coneixement musical» en una causa noble com poques: «Ser útils». Cap al ‘sorpasso’ civil Ja el 39% dels funerals que realitza Áltima són civils. Els oficiants d’aquestes cerimònies amb qui treballa Roca solen procedir del camp de la comunicació, la interpretació o la psicologia. A Mémora van optar per formar personal intern amb cursos impartits per professionals dels esmentats àmbits. En els dos casos, els oradors mantenen en - trevistes amb els familiars per perfilar el difunt i oferir unes exèquies personalitzades. Sigui religiosa o laica la cerimònia, sigui catalanoparlant o castellanoparlant la família, el poeta més llegit és de llarg Miquel Martí i Pol. Per alguna cosa va escriure Llibre d’absències. Jaume Ayats, professor d’Etnomusicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), informa que l’entrada de la música en els funerals a la Catalunya contemporània es va produir a la segona meitat del segle XIX de la mà del poderós moviment coral fundat per Josep Anselm Clavé. Els sectors més conservadors de l’Església Catòlica van arrufar les celles per l’amenaça que suposava per al seu monopoli del ritual funerari. Aquesta «liberalització», en bona mesura de naturalesa esquerrana i republicana per a més inri, va ser tallada de soca-rel després de la victòria franquista en la Guerra Civil. El control absolut de les exèquies va tornar a l’Església i a l’Exèrcit. Problema amb els rituals A finals de la dècada del 1970 va començar a posar-se de manifest que «la societat actual té un problema amb els rituals», en paraules d’Ayats. Tan necessaris en el cas que ens ocupa, segons la seva opinió. «No anem a un funeral pel mort, hi anem pels vius –amplia–. És un ritual de pas per als que continuem vius, que necessitem resituarnos davant una pèrdua que pot obligar-nos a reformular la nostra identitat i fins i tot el nostre món». És un error, doncs, prendre a la lleugera les cerimònies funeràries, ja que ens ajuden a no quedar-nos «atrapats en el dol», explica. La música, per la seva força emotiva, «construeix el ritual». En aquest sentit, Ayats mostra «certa perplexitat» perquè El cant dels ocells, una celebració popular del Nadal abans que Pau Casals i el seu violoncel la convertissin en una altra cosa, sigui el gran estàndard dels funerals catalans. Tampoc està gaire segur que en els funerals de l’òrbita anglosaxona compleixi una funció ritual Always look at the bright side of life, la cançó de l’escena final de La vida de Brian, de Monty Python. «Però és és clar, són possibilitats socials –diu–. Continuo estudiant-les». n Áltima. Els morts som tots Apunt Sílvia Coppulo Si fóssim immortals, la humanitat entraria en un caos. És imprescindible el ritual del comiat i també tenir un lloc físic per recordar la persona que ha mort. Creiem que, si no pensem en la mort, no arribarà. La nostra societat és hedonista, valora l’èxit i viu la mort com un fracàs. Tenim pressa d’enterrar els morts i això no ajuda en el procés de dol. Els hem d’acomiadar bé, amb calma. La mort forma part de la vida. Sento com Josep Ventura, de professió funerari per tradició familiar des de fa tres segles, embasta amb serenitat aquestes idees al Divan, a Catalunya Ràdio. Un home que diu amb senzillesa que és feliç. Incorporar la mort. No col·locar-s’hi d’esquena. Assumir-la, acceptar-la. I saber somriure a la vida, a cada instant en el present, em dic. Mindfulness. Respira. Que lluny encara, tant de bo més a prop cada dia. Com tantes altres persones, visc cada mort aliena gairebé com una equivocació de l’univers, com un accident impensable perpetrat per una intrusa traïdora, que amenaça. I al final és l’única certesa. Porto anys pensant com integrar-la en el meu ésser i en el meu sentiment, però m’hi continuo reconeixent hostil. No la convido, no. Si pogués, si pogués... Busco una explicació a l’error de la mort. Potser una malaltia, un accident de trànsit, una edat molt, molt avançada... Ja descansa, diuen alguns. ¿Descansa o no hi és?, em pregunto. No sé res. Em queda menys temps per aprendre, penso. I no voldria arribar al final sense haver-la incorporat gairebé com una amiga que sempre hi ha sigut, mirant-me. Em demano per a tothom amb suavitat un acompanyament vital de formació en la mort com a dadora de sentit a la vida. Des de la nostra posició d’occidentals. Des de l’escola, els mitjans de comunicació, des del tot del nostre univers. Els morts no són únicament els de les guerres, ni els que surten en titulars, perquè van ser grans cantants o van dirigir bones pel·lícules. No són tampoc els de les pantalles de la ficció. Els morts som tots. n Funeral al tanatori de la Ronda de Dalt de Barcelona. L’oficiant civil ve o ha estat format en Comunicació i Psicologia Els músics són de nivell alt, tenen un repertori ampli i salven qualsevol petició Concert d’Aranjuez Joaquín Rodrigo 3 Paraules d’amor 4 Joan Manuel Serrat Entre dos aguas 5 Paco de Lucía Mediterráneo 8 Joan Manuel Serrat Adagio d’Albinoni 9 Remo Giazotto Salve Rociera Manuel ParejaObregón 10 EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

4 | Tema del dia Dimarts, 31 d’octubre del 2023 | Si el teu veí de seient mor durant un vol, no esperis que el canviïn de lloc, adverteix Caitlin Doughty a ¿El gato se comerá mis ojos? Y otras preguntas sobre cadáveres (Capitan Swing). En aquells remots temps en què viatjar amb avió era glamurós, existien files buides on poder instal·lar el cos a l’espera de l’aterratge. Ja no queden seients lliures. En el millor dels casos es quedarà al galley –d’on surten els carros de begudes– ocult per la cortina, però és molt probable que l’hostessa es limiti a cobrir el mort amb una d’aquestes mantes «blaves i rasposes» que gasten les aerolínies, li cordi el cinturó i allà el deixi. «Anar asseguda al costat d’un cadàver fins a arribar a Tòquio no és la situació ideal, tot i que prefereixo un cadàver que un nadó plorant», reflexiona Doughty, que a més d’escriptora treballa en funeràries des que tenia uns vint anys i està més acostumada al tracte amb els difunts. Per aquests camins transita ¿El gato se comerá mis ojos?, un llibre cridat a resoldre dubtes extravagants sobre la mort que, segons explica Caitlin Doughty, li plantegen els nens. Res molt existencial, sinó més aviat del tipus de la portada: en cas de morir i que triguin a adonar-se’n, el gat abans que els teus ulls es menjarà altres parts toves del cos que estiguin al descobert, com la boca i el nas, revela l’escriptora. Amb tota mena de detalls i un to totalment desenfadat més propi d’un reality sobre el bricolatge, l’autora descriu tota la gamma cromàtica a què arriba un cadàver en descomposició, a què fan olor els morts, si es continua defecant una vegada finat i per què els animals no excaven totes les tombes. Canibalisme També aclareix altres dubtes de més substància científica: el canibalisme mai ha sigut l’opció preferent en cap cultura perquè el consum de carn humana no és ni desitjable ni sa per a altres persones, explica Doughty, posant com a exemple el brot de kuru, una malaltia neurològica que es va propagar als anys 50 entre el poble fore, de Papua Nova Guinea, per menjar cervells humans. Un altre episodi argumenta que el famós túnel de llum blanca i brillant que sovint diuen haver vist persones amb experiències pròximes a la mort pot tenir una explicació similar al de síncope per hipotensió dels pilots de caces de combat, que es produeix quan no arriba prou sang ni oxigen al cervell i el pilot comença a perdre visió, de manera que té la sensació d’estar mirant per un túnel lluminós. Els capítols d’¿El gato se comerá mis ojos? són curts, afortunadament: tanta sapiència forense no es resisteix d’una tirada. I no obstant, els coneixements de Doughty sobre la mort desperten un innegable interès: els seus documentals educatius Ask a Mortician han sigut vistos més de 250 milions de vegades i els seus tres llibres, la memoir Hasta las cenizas, De aquí a la eternidad, sobre ritus funeraris en diferents parts del món, i ¿El gato se comerá mis ojos? s’han colat a la llista de best-sellers del New York Times. Explica l’autora, que abans de dedicar-se al negoci funerari empesa per la crisi del 2008 va estudiar història medieval, que un episodi de la seva infància la va marcar. Passejava amb 8 anys per un centre comercial quan va contemplar una nena de dos anys precipitar-se per accident des d’un segon pis i morir després d’estavellar-se sobre un taulell de vidre. Els seus pares van mirar de distreure-la canviant de tema i comprant-li un gelat, però ella no podia deixar de visualitzar la caiguda de la nena una vegada i una altra i va desenvolupar símptomes d’un trastorn obsessiu compulsiu (TOC) que incloïen donar copets amb els dits i escopir de manera compulsiva. Sinceritat per damunt de tot «S’ha de parlar amb sinceritat i de manera directa sobre la mort, amb paraules senzilles», exposa en un dels últims capítols. L’experta respon: ¿el meu fill és normal?, on aconsella com abordar la mort i el dol amb els nens amb l’assessorament d’una psiquiatra infantil. No fer com que no passa res, si resulta que sí que ha passat, i no projectar les nostres pròpies emocions en els petits són alguns dels consells d’aquest episodi, en el qual alleuja que prescindeixi de les facècies per una vegada. El trauma infantil de Caitlin Doughty, establerta a Los Angeles, va evolucionar en una professió en la qual ha triomfat de manera espectacular als seus 39 anys. A més de fundar el 2015 la seva pròpia funerària, Clarity Funerals, quatre anys abans va crear l’Orde de la Bona Mort, un col·lectiu sense ànim de lucre en què advoca per l’acceptació de la mort (death positive), una indústria funerària que no deixi tan al marge les famílies i sigui més respectuosa amb el medi ambient, advocant per legalitzar pràctiques com el compostatge humà. A més, Doughty ha consolidat tota una carrera com a divulgadora i amb freqüència imparteix xerrades sobre la història de la cultura de la mort i la indústria funerària per a TED i universitats i biblioteques de tot el món. n L’últim adeu Caitlin Doughty, la nòvia de la mort NATALIA ARAGUÁS Barcelona L’escriptora, propietària d’una funerària a Los Angeles, aclareix dubtes infantils sobre cadàvers a ‘¿El gato se comerá mis ojos?’, a la llista de ‘best-sellers’ del ‘New York Times’. L’autora ha creat també un col·lectiu sense ànim de lucre en què advoca per l’acceptació de la mort (‘death positive’). L’escriptora Caitlin Doughty. Capitán Swing «S’ha de parlar amb sinceritat i de manera directa sobre la mort, amb paraules senzilles» Veure la caiguda mortal d’una nena des d’un edifici quan tenia 8 anys la va marcar de per vida EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Tema del dia | 5 El dol és la reacció natural de l’ésser humà davant la pèrdua d’un ésser estimat; aquella punxada de dolor, buit i tristesa que només el pas del temps, i no sempre, és capaç d’alleujar. La ficció audiovisual s’ha acostat al dol i la pèrdua de totes les maneres imaginables, del drama personal (Tres colors: Blau, de Krzysztof Kieslowski) al familiar (L’habitació del fill, de Nanni Moretti) i al romàntic (P.D. T’estimo, de Richard Lagravenese). La llista lacrimògena seria, en efecte, interminable. En ocasió de la festivitat de Tots Sants, hem volgut seleccionar cinc sèries i pel·lícules que s’han acostat a la inexorabilitat de la mort i el dol posterior des de cert (i necessari) sentit fantàstic, diferent i evasiu. Perquè cadascú troba consol com pot. ‘A DOS METROS BAJO TIERRA’ (2001-2005). Clàssic catòdic d’aquella HBO de principis del segle XXI, la sèrie creada per Alan Ball narrava la vida quotidiana d’una família més aviat disfuncional posseïdora d’una empresa funerària a Los Angeles. Experts, per tant, en la mort aliena com a final inevitable de la vida, però no tant en la gestió dels seus propis problemes existencials. La sèrie, emblema de l’edat d’or de la televisió, va representar al seu dia una joiosa revolució a la seva manera, entre allò natural i allì fantàstic, d’acostar-se a la mort i el dol. Disponible a HBO Max i Netflix. ‘A GHOST STORY’ (DAVID LOVERY, 2017). Una meditació poètica sobre l’amor, el dol i la soledat, a partir de la història d’un músic que mor en un accident de cotxe i torna com un fantasma de llençol blanc a la casa on vivia amb la seva dona. El film és una melancòlica exploració del pas del temps i, el que és pitjor, de la inexorabilitat de l’oblit, de la nostra pobra significança en la immensitat del cosmos i del dolor que genera aquesta consciència. Disponible a SkyShowtime. ‘COCO’ (LEE UNKRICH I ADRIÁN MOLINA, 2019). Les pel·lícules de Pixar, proveïdes de múltiples capes, sempre han estat tan preocupades per entretenir com per fer pensar en grans temes com els terrors infantils (Monstruos S.A), l’ecologia (Wall-e) o, per descomptat, la mort. Ambientada en la festivitat del Dia dels Morts a partir de la peripècia d’un xaval que és transportat accidentalment a l’altre món, Coco ofereix als nens de manera divertida (i commovedora) la millor manera possible d’afrontar el concepte de la mort. Disponible a Disney+. ‘SERVANT’ (2019-2023). Sèrie creada per Tony Basgallop però dotada de l’inequívoc segell d’M. Night Shyamalan en les seves atmosferes de misteri, fantasia i, per descomptat, humor negre, Servant es capbussa en el dol d’una parella de mitjana edat que ha perdut el seu fill de 13 setmanes en un dramàtic accident. De l’autoengany terapèutic a través d’un hiperrealista ninot reborn a la insòlita resurrecció del nadó després de l’aparició en les seves vides d’una misteriosa mainadera amb estranys poders, la sèrie és un fascinant, i aterridor, estudi sobre la maternitat, la mort i el trauma inherent. Disponible a Apple TV+. ‘BRUJA ESCARLATA Y VISIÓN’ (2021). ¿Una sèrie de l’univers Marvel en aquest colpidor llistat sobre el dol i la pèrdua? Per descomptat, perquè més enllà de les seves enginyoses picades d’ullet metalingüístiques a cèlebres telecomèdies americanes dels últims 70 anys o del seu portentós desplegament visual, aquest relat fantàstic creat per Jac Schaeffer sobre les tràgiques figures de Bruja Escarlata i el seu estimat, el sintezoide Visión, és, per damunt de tot, la història de dol d’algú ofegat per la pèrdua, un estudi de (tot) el que som capaços de fer per no enfrontar-nos al dolor del buit. Disponible a Disney+. n Cinc sèries i pel·lícules sobre la mort i el dol El cine i la televisió s’han acostat a la mort i l’inevitable cicle del dol de totes les maneres imaginables. Aquí seleccionem cinc propostes que intenten allunyar-se una mica de la lacrimògena tendència majoritària del drama realista o del drama romàntic. JULIÁN GARCÍA Barcelona ‘A dos metros bajo tierra’ Una de les grans sèries de l’edat d’or de la televisió, ambientada en una funerària. ‘A ghost story’ Drama poètic sobre un fantasma amb llençol, intentant assumir la mort i l’oblit. ‘Coco’ O com parlar als nens (i no tan nens) sobre la mort a partir d’una lluminosa peripècia musical. ‘Servant’ El dol d’una parella que ha perdut el seu nadó, en una fosca història sobre la pèrdua i les forces del més enllà. ‘Bruja Escarlata y Visión’ Perquè els superherois de Marvel també pateixen el dolor de perdre un ésser estimat. Productes de gènere fantàstic com ‘Servant’ i ‘Bruja Escarlata’ s’han basat en la pèrdua EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

Panorama > Internacional El conflicte del Pròxim Orient Israel no acceptarà un alto el foc a Gaza. Sota cap circumstància. Ni per alliberar els ostatges ni pressionat per la comunitat internacional. Aquest va ser el missatge principal de la compareixença davant els mitjans de Benjamin Netanyahu ahir. El primer ministre israelià va rebutjar de manera taxativa qualsevol possibilitat de frenar una guerra que ha matat ja més de 8.300 palestins i 1.400 israelians i que està destruint Gaza amb una devastació sense precedents. «Les crides per a un alto el foc a Gaza són crides perquè Israel es rendeixi davant Hamàs, es rendeixi davant el terrorisme i es rendeixi davant la barbàrie». El dirigent dretà, extraordinàriament qües - tionat abans que comencés la sagnant conflagració, va comparar el moment que viu el seu país amb Pearl Harbor o l’11-S i va anunciar que l’ofensiva s’intensificarà. «La Bíblia diu que hi ha un moment per a la pau i un moment per a la guerra. Aquest és el moment de la guerra», va afegir. Les seves paraules són un missatge per al món, però, sobretot, són un missatge per a les famílies dels 239 ostatges en mans de Hamàs, cada dia més desesperades. En un país amb ganes de venjança, han sigut elles les úniques veus que s’han atrevit a demanar el cessament de la violència per donar una oportunitat a l’intercanvi de presoners. Netanyahu va vestir el seu discurs amb el maniqueisme i la retòrica que van fer servir els seus socis neoconservadors per envair l’Iraq el 2003. Va descriure Hamàs com «els enemics de la civilització», «part de l’eix del mal creat per l’Iran» i va dir que el món ha de decidir on vol ser. «És el moment perquè tothom decideixi com es posiciona: Israel estarà contra les forces de la barbàrie fins a la victòria». Tot això va arribar mentre Israel continua reduint Gaza a runa i violant sistemàticament el dret internacional humanitari. En 24 hores, l’exèrcit israelià va atacar 600 objectius a la Franja, segons van informar els seus portaveus, en una infinitat de bombardejos que van ser acompanyats per la intensificació de les seves operacions terrestres. Les seves tropes van combatre durant la jornada a les portes de Ciutat de Gaza, on la pressió dels EUA va aconseguir que es restablís part del senyal telefònic. El setge per terra, mar i aire corre en paral·lel a una campanya de relacions públiques llançada en els últims dies per Israel amb l’objectiu aparent de preparar el món per al possible bombardeig de més hospitals, escoles i altres infraestructures civils. Crims de guerra El rosari de crims de guerra que Israel està cometent a Gaza, no gaire diferents dels que Hamàs va cometre al sud d’Israel, només que a una escala més gran, sembla no tenir final. Ahir un tret de l’artilleria va impactar a l’Hospital de l’Amistat Turco-Palestina, dedicat al tractament de pacients amb càncer. «La tercera planta, on s’administra l’anestèsia, va rebre un impacte directe d’un projectil israelià i va destruir murs, finestres i tancs d’oxigen», va dir el director del centre, Sobhi Skeik, a Al-Jazeera. A la planta no hi havia en aquell moment pacients o metges i no hi va haver ferits, segons va declarar. A més, l’Exèrcit fa diversos dies que emet ordres perquè 13 hospitals del centre i el nord de Gaza perquè siguin evacuats. Així ho diu en el seu últim informe l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que afegeix que «és impossible fer-ho sense posar en perill la vida dels pacients i els desplaçats, particularment aquells que requereixen respiració assistida». L’informe afegeix que no hi ha prou ambulàncies per trasNetanyahu rebutja un alto el foc davant «els enemics de la civilització» > El primer ministre d’Israel es nega a «rendir-se davant el «terrorisme» i la «barbàrie» > L’Exèrcit hebreu arriba a les portes de Ciutat de Gaza i l’OMS avisa que és impossible evacuar els hospitals RICARDO MIR DE FRANCIA Jerusalem Enviat especial Bombardeig d’Israel sobre el nord de la Franja de Gaza, ahir. Aris Messinis / AFP Els nens palestins morts superen la suma de menors morts en conflictes armats des del 2019 Panorama > Apunts de la guerra a Gaza Alerta de l’ONU El sistema d’ajuda a la Franja a través del pas fronterer de Rafah està «condemnat al fracàs», va advertir ahir el director de l’agència de les Nacions Unides per als refugiats palestins (UNRWA). Una soldada israelianalliberada Ori Magidish, de 19 anys i alldesprés de ser segrestada pHamàs el 7 d’octubre, ja s’haamb la seva família després passar satisfactòriament unmèdic. Segons Israel, Hamàsegrestades a Gaza 238 perEPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

6-7 Dimarts, 31 d’octubre del 2023 lladar-los ni espai als hospitals del sud. El 71% dels centres d’atenció primària i el 34% dels hospitals han deixat de funcionar per la falta de combustible o els 36 atacs que han afectat instal·lacions sanitàries, afegeix l’OMS. Res d’això ha forçat Israel a canviar la seva política, més aviat al contrari. «Sota els hospitals, escoles, mesquites i vivendes de Gaza s’amaga l’horrible submon del terrorisme de Hamàs», va assegurar l’Exèrcit israelià al seu compte d’X. «Per desmantellar Hamàs hem de desmantellar els túnels». Fa dies que l’exèrcit suggereix que està disposat a atacar l’Hospital Al-Shifa, el més important i poblat de Gaza. Afirma que a sota hi ha el quarter general de Hamàs, una afirmació que mira de sustentar amb suposades confessions de presoners interrogats, àudios fantasma i recreacions en 3D del subsol de l’hospital. «El terrorisme no pot estar en un hospital i l’Exèrcit actuarà per desemmascarar qualsevol infraestructura terrorista», va dir l’IDF referint-se a Al-Shifa. La xifra de morts i ferits és colossal i completament insòlita en dècades de conflicte. Entre els més de 8.300 morts, hi ha 3.457 nens, als quals cal sumar un miler de menors desapareguts. La xifra de nens palestins esclafats per les bombes en poc més de tres setmanes supera la suma de tots els menors morts en conflictes armats arreu del món des del 2019, segons Save the Children. «Tot aquell que s’atreveixi a acusar els nostres soldats de crims de guerra és un hipòcrita mentider que no té la més mínima moralitat. El nostre exèrcit és el més moral del món», va dir dissabte passat Netanyahu. Intensos combats Diverses fonts asseguren que s’estan produint intensos combats als voltants de Ciutat de Gaza, on vivien 600.000 persones abans de la guerra i que Israel ha ordenat «evacuar». Els seus tancs haurien avançat prop de tres quilòmetres des de la tanca que separa l’enclavament d’Israel, tot i que les últimes informacions d’Al-Jazeera afirmen que podrien estar en retirada. n 5 km FRANJA DE GAZA ISRAEL EGIPTE Ciutat de Gaza Mar Mediterrani Khan Yunis Rafah Beit Hanoun Ashkelon Netivot XARXA DE TÚNELS DE LA FRANJA EL 2021 Font: Exèrcit israelià En els mapes militars, el Me diter - rani oriental sembla en aquests moments un formiguer. Davant, a prop o en ruta cap a la costa de la Franja de Gaza i Israel, s’acumulen vaixells de guerra, en xifra i capacitats bèl·liques inusuals. El desplegament és massiu mentre retrona la guerra a Israel i Palestina. El Regne Unit, França, Itàlia i, sobretot, els Estats Units són alguns dels països que han desplegat reforços (grups d’assalt amfibis, fragates, vaixells torpediners i patrullers, vaixells d’escorta i fins i tot portaavions nuclears) en les últimes setmanes a l’àrea, no lluny d’altres naus russes i xineses. El general Vincenzo Camporini, excap d’Estat Major de Defensa d’Itàlia, ho descriu, en una anàlisi que coincideix amb fonts especialitzades d’altres països, com un desplegament naval extraordinari i que «no es veia des de fa temps». Això estaria motivat també «per la presència dels soldats de diferents països d’UNIFIL (la missió de manteniment de pau de l’ONU al Líban)» que ara «estan més exposats a riscos», diu Camporini. «Alhora, els EUA han dit obertament que el seu objectiu és actuar com a factor dissuasori davant la possibilitat que l’Iran sospesi intervenir en el conflicte», afegeix. Els últims a anunciar-ho han sigut precisament els italians. Dissabte passat, el Govern de Giorgia Meloni va informar que dues fragates dissenyades per a atacs en profunditat contra objectius en terra ja es troben a l’àrea, i un vaixell d’assalt amfibi de l’Armada italiana també es dirigia cap allà «per a una eventual evacuació humanitària». Una quarta nau, el Thaon di Revel, un patruller modern i versàtil ancorat a Xipre (illa que sembla haver-se convertit en un punt neuràlgic), també estaria «preparat», suposadament per portar ajuda, a la població de la Franja, segons va dir Roma. Finalitats humanitàries L’anunci es va produir poc després que França confirmés el desplegament de Tonnerre, una de les grans naus d’assalt de la flota gal·la, i que París afirma que ha enviat a la zona amb finalitats humanitàries; escortada, això sí, per les fragates Alsace i Surcouf. Tot i així, la Tonnerre, que fa dies estav en maniobres militars conjuntes de la UE, també està equipada amb sofisticats aparells de comunicacions, cosa que podria ajudar París a tenir la seva pròpia font d’intel·ligència, remarquen els analistes. Alhora, el Regne Unit ja va mobilitzar almenys un vaixell auxiliar d’aterratge de classe RFA i el vaixell Argus, el gran hospital flotant de la Royal Navy, segons la pàgina especialitzada Naval News. Assumpte a part, i majúscul, és el gran desplegament dels EUA. Fa setmanes, Washington va informar del trasllat a la zona del Gerald R. Ford, el portaavions més potent del món. Aquest vaixell pertany a la Sisena Flota dels EUA i té enormes capacitats gràcies a les seves colossals dimensions i a la propulsió amb dos reactors nuclears que li permeten navegar sense proveir-se i allotjar desenes d’aeronaus i tropes. El Ford va arribar a la seva missió el 10 d’octubre, segons va informar l’Armada nord-americana. La mateixa font va afegir que, amb aquesta nau, també es troben el creuer de míssils guiats Normandy, a més dels destructors de míssils Ramage, Carney, Thomas Hudner i Roosevelt. Aquests dos últims, després de repostar a Grècia. Amb aquests, un altre portaavions, el Dwight D. Eisenhower, va creuar l’estret de Gibraltar el 28 d’octubre i ara es dirigeix cap al Mediterrani oriental, com a part d’un grup d’atac format també per un altre creuer, dos destructors i nou esquadrons d’aeronaus. S’uniran així també al vaixell de guerra nord-americà Mount Whitney, que va salpar fa dies de la ciutat italiana de Gaeta amb el comandant de la Sisena Flota, el vicealmirall Thomas Ishee a bord. n Vaixells de guerra s’acumulen al Mediterrani oriental >El Regne Unit, França, Itàlia i els EUA han desplegat reforços a la zona, no lluny d’altres naus russes i xineses IRENE SAVIO Roma Europa Press Netanyahu visita la base naval d’Ashdod, diumenge passat. 6-7 dimarts, 31 octubre del 2023 na, iberada per a reunit de examen s té rsones. Confirmada la mort d’una noia germanoisraeliana La família de Shani Louk i Israel confirmen la mort de la noia, de 22 anys. La víctima hauria mort probablement el mateix dia 7 d’octubre en l’atac de Hamàs al festival de música electrònica Tribe of Nova. Condemna a l’antisemitisme La Comissió Europea condemna «en els termes més enèrgics possibles» els disturbis de diumenge a l’aeroport de la república russa del Daguestan en què van resultar ferides almenys 20 persones. EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

8 | Internacional | Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Internacional | | 8 Bayan Khateeb era estudiant del prestigiós Institut de Tecnologia de Haifa, també conegut com a Technion, fins que la setmana passada va ser arrestada per sospites d’incitació al terrorisme i conducta capaç de provocar desordres públics, un arrest seguit per la seva suspensió com a estudiant a la universitat. El delicte de Khateeb no va ser cap altre que un vídeo de cuina publicat al seu compte d’Instagram un dia després de l’atac terrorista de Hamàs sobre el sud d’Israel que va posar en marxa aquesta guerra. En el vídeo, mentre cuina un plat de shakshuka, una de moltes receptes que comparteixen israelians i palestins, apareix una bandera palestina sobreimposada i un missatge: «Ben aviat ens menjarem la nostra shakshuka de la victòria». Khateeb pertany a la minoria àrab d’Israel, prop d’una cinquena part de la seva població, també coneguts com a àrabs israelians o palestins del 48, aquells que es van quedar dins de les fronteres del nou Estat jueu després de la guerra de 1948 que va seguir la fundació d’Israel. El seu està lluny de ser un cas aïllat. Des del 7 d’octubre més d’un centenar d’àrabs israelians han sigut arrestats, i molts més suspesos dels seus llocs de treball, per expressar a les xarxes socials o a la feina qualsevol cosa que pogués interpretar-se com un gest de solidaritat amb Gaza o la causa palestina. Aquesta política de «tolerància zero» cap a la «incitació al terrorisme» també està afectant els jueus israelians, tot i que no hi ha constància d’ar - restos entre ells. En alguns casos n’hi ha hagut prou amb un m’agrada en una publicació perquè arribessin les represàlies. «La persecució política cap a qualsevol palestí que expressi una opinió discordant és extrema. Mai havíem vist res igual», assegura Noa Levy, advocada dels drets humans i membre de Hadash, un partit que advoca pels dos estats i la convivència entre jueus i àrabs. «N’hi està havent prou amb coses com crides a aturar la guerra o l’expressió de qualsevol gest de dolor o empatia amb Gaza perquè la gent sigui arrestada o suspesa», afegeix Levy. No són acomiadaments formals perquè a Israel el treballador té de dret una audiència per respondre als motius del seu cessament. En un altre cas conegut, l’actriu àrab israeliana, Maisa Abd Elhadi, va ser detinguda per comparar a les xarxes la voladura del mur de Gaza amb la caiguda del Mur de Berlín i fer comentaris de mal gust sobre una de les àvies israelianes segrestades per Hamàs. «Aquesta senyora tindrà l’aventura de la seva vida», va escriure a Instagram. Ara no només espera a ser jutjada per «incitació al terrorisme», sinó que el ministre de l’Interior ha demanat que se li retiri la ciutadania. En moltes ocasions no són les autoritats les que denuncien primer, sinó companys de feina, grups organitzats d’estudiants o veïns en grups de WhatsApp els que denuncien qualsevol comentari o conducta sospitosa. «Hi ha un clima ferotge de maccarthisme», assegura Daniel Peretz, un historiador jueu amb una llarga trajectòria com a activista per la pau. Peretz no vol donar el seu nom veritable perquè tem ser expulsat de l’institut universitari on fa classes com a professor. «Companys meus que van expressar comprensió per la situació de la gent a Gaza estan amenaçats de perdre la feina». A la seva universitat, explica, una organització dretana s’està dedicant a vigilar els comptes socials dels professors, el grup més afectat junt amb els funcionaris municipals en aquesta caça de bruixes contra la llibertat d’expressió. «Des de fa 20 anys no és gens fàcil ser pacifista, sobretot a Jerusalem, però des que va prendre possessió l’últim Govern de Natanyahu i va començar aquesta guerra és molt més difícil», diu Peretz. Les famílies dels ostatges La vigilància va acompanyada sovint d’assetjament a les xarxes, distribució pública de l’adreça on viu la persona assenyalada i, en alguns casos, violència. El cas més conegut és el del periodista Israel Frey, un jueu ultraortodox que va haver de tancar-se a casa després que una turba d’ultradretans llancés petards contra el seu apartament i l’esperés a baix dient-li «traïdor». Frey havia emès un vídeo en el qual recitava una pregària jueva per les víctimes a Gaza, inclosos els milers de nens i dones abatuts per les bombes, en el que va descriure com una «massacre». «La gent al carrer només vol venjança i els que no pensen així estan callats», assegura Sahar Vardi, una altra pacifista jueva molt activa contra l’ocupació dels territoris palestins. «Les que més s’han atrevit a parlar són les famílies dels ostatges, que tenen més espai i legitimitat per dir el que pensen. Però tot i així estan sent atacats amb molt odi a les xarxes», afegeix. En la primera manifestació convocada per exigir l’alliberament dels ostatges la policia va carregar «salvatgement» contra alguns dels manifestants, segons Sahar. Tot això ha fet que en més de tres setmanes no hi hagués ni una protesta a Israel per demanar un alto el foc, una tònica que es va trencar dissabte, quan unes 200 persones es van concentrar a Tel Aviv. No van arribar a convocar-la públicament per temor de ser atacats pels colons i altres grups d’extrema dreta, i es van unir a una altra concentració contra Netanyahu per passar una mica més desapercebuts. n El conflicte del Pròxim Orient El maccarthisme s’instal·la a Israel RICARDO MIR DE FRANCIA Jerusalem En molts casos són els companys de feina, els veïns o els estudiants els que denuncien Qualsevol gest que es pugui interpretar com a solidari amb Gaza o la causa palestina és objecte d’arrestos, acomiadaments i assetjament a Israel. Més d’un centenar d’àrabs israelians han sigut detinguts per expressar la seva opinió. Amb un simple ‘m’agrada’ a les xarxes n’hi ha prou per ser blanc de represàlies. Dos joves palestins passen davant una casa destruïda després dels atacs israelians a Khan Yunis, ahir. Mohammed Salem / Reuters Des del dia 7 d’octubre, més d’un centenar d’àrabs israelians han sigut arrestats La policia va carregar contra manifestants en una protesta per exigir l’alliberament dels ostatges EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Publicitat | 9 Las pymes se adaptan a todo. Por eso ahora hay una póliza que se adapta a ellas. Se llama Póliza Ágil. Y ya pueden contratarla aquellas que facturan hasta 3 millones de euros. El plazo de indemnización es ahora de tres meses. Y la solicitud del seguro, más rápida y simplificada. Mayor agilidad para quien más la necesita. Porque las metas tampoco se quedan quietas. Póliza Ágil Mayor rapidez y sencillez en la gestión. Porque un impago, y otros obstáculos, se saltan mejor si eres ágil. EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

10 | Internacional | Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Internacional | | 10 Diàleg a la picota A dues setmanes de l’acord de Barbados entre el Govern i l’oposició de Veneçuela, el diàleg polític torna a empantanegar-se, amb senyals inequívocs d’un nou fracàs. La Sala Electoral del Tribunal Suprem de Justícia (TSJ), un braç del palau de Miraflores, va suspendre ahir els resultats de les primàries de l’oposició que van convertir la dretana María Corina Machado en la candidata única de l’antimadurisme per als comicis del 2024. Després del triomf ressonant de Machado, el 22 d’octubre, amb el 90% de les adhesions, el president Nicolás Maduro i la seva més immediata línia de col·laboradors van fer saber que desaprovaven el mecanisme de selecció de la candidatura al no haver comptat amb el suport del Consell Nacional Electoral (CNE). Des d’aquell moment van començar a parlar de frau a les urnes i van desqualificar la xifra de 2,2 milions de persones que havien acudit a votar. L’oposició va denunciar immediatament un intent de «judicialitzar» les primàries. La victòria de Machado havia sigut reconeguda pels EUA. L’Administració de Joe Biden va expressar la seva voluntat d’alleugerir les sancions econòmiques de manera gradual si es garanteix la transparència i la lliure competitivitat en els comicis de l’any que ve. Un nou escenari irromp a partir dels últims moviments politicojudicials. Jorge Rodríguez, cap de la delegació negociadora i, a més, president de l’Assemblea Nacional (AN, Parlament), va denunciar dies enrere davant els mitjans de comunicació i part de la comunitat diplomàtica «el frau descomunal perpetrat per l’extrema dreta diumenge passat». I va anticipar el que va acabar per passar: «Iniciarem les investigacions necessàries davant l’ús il·legal de la identitat de més de dos milions de veneçolans». Rodríguez va demanar als ambaixadors «mesura» i «parsimònia», i no «immiscir-se en els assumptes interns» d’aquest país. Tant Rodríguez com Diosado Cabello, número dos del madurisme, van assegurar que van sufragar menys de 600.000 veneçolans. Qualsevol altra xifra era «insostenible». El TSJ va afirmar ahir haver admès un recurs «contenciós electoral» de José Brito, diputat de Primer Veneçuela, un partit minúscul de l’oposició amb un escó a l’AN, en contra de la consulta interna per haver «inflat descaradament» la xifra de votants. La màxima autoritat judicial va considerar que la Comissió Nacional de Primària (CNP) va realitzar «actes inconstitucionals i il·legals». Per tant, «se suspenen tots els efectes de les diferents fases del procés electoral» que havia organitzat. Reaccions Al seu torn, el TSJ exigeix a la CNP que entregui «els antecedents administratius» del procés electoral, «passant pel cronograma, registre electoral amb els seus lapses d’impugnació i depuració». Reclama que s’inclogui la postulació de María Corina Machado, de qui, es remarca en el dictamen, té una inhabilitació per exercir càrrecs públics durant 15 anys. La mesura que va aplicar la Contraloría és «ferma». Amb aquesta mesura, el palau de Miraflores va reafirmar la seva determinació de no permetre a la dirigent de Vine Veneçuela competir a les eleccions del 2024 ni incloure l’aixecament de la sanció en futures negociacions. Finalment, el TSJ dona un lapse de tres dies a la CNP per explicar «el mecanisme fet servir per al resguard del material electoral». n El TS de Veneçuela suspèn el resultat de les primàries >La justícia deixa sense efecte la votació de l’oposició que va consagrar com a candidata la dretana María Corina Machado ABEL GILBERT Buenos Aires Els chavistes redueixen a 600.000 els dos milions devots esgrimits per l’oposició Jesús María Casal, president de la Comissió Nacional de Primària, ahir a Caracas. Federico Parra / AFP Qui vulgui utilitzar Facebook o Instagram sense veure publicitat ha de passar per caixa. El gegant tecnològic Meta va confirmar ahir que des del novembre oferirà una versió sense anuncis de les seves plataformes a la Unió Europea. Com va avançar The Wall Street Journal, els usuaris d’Instagram i Facebook en navegadors d’escriptori hauran de pagar 9,99 euros al mes, i als que accedeixin a aquestes dues xarxes des del mòbil els costarà 12,99 euros mensuals. Aquesta subscripció s’aplicarà inicialment a tots els perfils vinculats a un compte. No obstant, a partir de l’1 de març del 2024, la creació de nous comptes tindrà un cost addicional de sis euros al mes per als usuaris d’escriptori i de vuit euros per als que utilitzin dispositius d’Apple o altres fabricants. Així, alguns usuaris d’Instagram i Facebook podrien arribar a pagar l’any vinent més de 21 euros al mes i més de 156 euros a l’any. Aquest pla de subscripció serà més car que la versió premium d’altres plataformes com Netflix (17,99 euros/mes) o X, l’antiga Twitter (16 euros/mes). La companyia tecnològica ha optat per aquesta solució de pagament després que, el desembre passat, el Comitè Europeu de Protecció de Dades dictaminés que Meta no pot exigir als usuaris europeus acceptar els anuncis personalitzats que es basen en el rastreig de la seva activitat. Així, s’obligava a tenir el consentiment dels usuaris abans de mostrar-los publicitat personalitzada. Un dur revés La sentència de Brussel·les va suposar un dur revés per a Meta, amb un model de negoci basat principalment a utilitzar les dades personals dels seus usuaris per vendre publicitat. El 2021, el gegant de les xarxes socials va guanyar 114.934 milions de dòlars gràcies a la venda d’anuncis (el 97,5% dels seus ingressos totals). L’empresa de Mark Zuckerberg va assegurar que aquesta opció «equilibra els requisits dels reguladors europeus alhora que ofereix als usuaris la possibilitat d’elegir i permet a Meta continuar servint a totes les persones». I és que la decisió de l’EDPB exigia a l’empresa una alternativa a aquest model publicitari «si és necessari amb una tarifa adequada». Aquesta estratègia podria ser recorreguda judicialment. El Centre Europeu de Drets Digitals va informar que «lluitarà» legalment contra el model «paga pels teus drets» de Meta, que presumiblement serà portat davant el Tribunal de Justícia de la UE. n CARLES PLANAS BOU Barcelona Pantalla d’un mòbil. El Periódico Subscripció a les xarxes socials Meta cobrarà per utilitzar Facebook i Instagram a la UE sense anuncis >Els que accedeixin a les dues plataformes des del mòbil hauran de pagar 13 euros EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Política Política | 11 Totes les peces comencen a encaixar per a la investidura de Pedro Sánchez. En un gest que pot ser gairebé definitiu, el secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, es va reunir ahir al Parlament Europeu amb l’expresident Carles Puigdemont, segons van informar tant els socialistes com Junts en sengles comunicats. L’objectiu de la cita no va ser cap altre que acabar de desencallar la reelecció de Sánchez, que el PSOE vol que tingui lloc la setmana que ve. En un símptoma que el futur pacte es troba a prop de firmarse, els dos partits van donar explicacions idèntiques. Els dos escrits destaquen el «bon ambient de la trobada» i constaten que les «negociacions avancen en la bona direcció». Però encara falten qüestions per polir. Entre d’altres, un mediador que vigili el compliment de l’acord, que Junts vol que sigui una figura internacional, una cosa que els socialistes rebutgen i ofereixen a canvi altres mecanismes de verificació. Puigdemont i Cerdán, de fet, «s’han emplaçat a continuar parlant en els pròxims dies». Fonts socialistes expliquen que potser hi hagi més reunions d’aquest tipus. En la trobada, expliquen els dos partits, van ser també presents el secretari general dels postconvergents, Jordi Turull; la presidenta del PSOE al Parlament europeu, Iratxe García Pérez, i el cap de la delegació socialista al Parlament Europeu, Javier Moreno. Una cita ja prevista El 24 d’agost, un mes després de les eleccions generals, aquest diari va publicar que Puigdemont buscava una reunió amb el PSOE per segellar el pacte d’investidura. Fonts socialistes no van descartar llavors fer aquest pas, però van explicar que seria, en tot cas, quan l’acord estigués madur. El moment ha arribat. «¿Algú creu que Sánchez s’hauria mullat en el comitè federal del PSOE de dissabte passat defensant l’amnistia en profunditat si no hi hagués serioses opcions de pacte?», es preguntaven ahir fonts de Junts. La llei d’amnistia El PSOE aposta perquè aquesta setmana sigui la final per segellar el pacte que reelegeixi Sánchez. Els socialistes eviten donar-ho per fet, però creuen molt probable que al llarg dels pròxims dies es vagin tancant acords amb ERC, Bildu, el PNB, el BNG i Junts, que és la peça sobre la qual, en el fons, ha basculat tota la investidura. La llei d’amnistia ja està pràcticament redactada. De fet, el problema amb Junts amb prou feines s’ha situat en els articles de la mateixa norma, que serà breu, sinó en la seva exposició de motius. Finalment, expliquen els socialistes, evitarà valoracions sobre el que va passar durant el procés del 2017, i se centrarà en una descripció fàctica com a manera d’elevar-se per sobre de les diferències amb l’independentisme català. Ferraz busca diluir el cost de l’amnistia amb una proposició de llei que porti la firma dels grups parlamentaris favorables. És a dir, una iniciativa conjunta amb Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, el PNB i el BNG. Així ho estan traslladant els socialistes en la recta final de les negociacions. L’argument que s’ha posat sobre la taula, segons les mateixes fonts, se centra a blindar el text pactat amb els independentistes en la seva tramitació parlamentària, sense esmenes ni debats superposats. Fonts de la negociació afegeixen que el compromís és registrar la norma abans de la investidura, informen Iván Gil i Ana Cabanillas. n La reunió entre el PSOE i Puigdemont encarrila la investidura de Sánchez > Santos Cerdán i l’expresident es troben a l’Eurocambra per acabar de desencallar les negociacions > Els socialistes volen registrar la llei d’amnistia abans del debat d’investidura FIDEL MASREAL JUAN RUIZ SIERRA Barcelona / Madrid La nova legislatura D’esquerra a dreta: Iratxe García Pérez, Santos Cerdán, Carles Puigdemont i Jordi Turull, ahir a la seu del Parlament Europeu. PSOE / Efe ERC adverteix del risc de pactar només amb Junts Si la setmana passada acabava amb ERC protestant al PSOE per la falta d’avanços en les negociacions de la investidura i carregant contra la ministra i negociadora María Jesús Montero, aquest cap de setmana les coses s’han mogut. Els republicans van admetre ahir que s’han «intensificat els contactes» amb els socialistes, tot i que van matisar que continuen veient «lluny» l’acord. Fonts del partit d’Oriol Junqueras van reaccionar a la trobada mantinguda ahir entre Carles Puigdemont i Santos Cerdán a Brussel·les advertint dels riscos que suposaria per a la reelecció com a president del Govern del líder socialista, Pedro Sánchez, que l’amnistia es pactés només amb Junts. Per als republicans, resulta clau que en la carpetada judicial estigui inclòs l’anomenat Tsunami Democràtic, la plataforma independentista que va protestar, a través de greus disturbis, contra la sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum de l’1-O. n QUIM BERTOMEU Barcelona Les converses amb els republicans EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

12 | Política | Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Dimarts, 31 d’octubre del 2023 | Política | 12 El Ministeri d’Inclusió ha convocat per avui una reunió amb consellers de les comunitats autònomes i representants de les principals ciutats espanyoles. Els cita per informar-los de la gestió de l’onada humana en l’actual crisi migratòria. En la trobada, que serà telemàtica, proporcionarà als assistents una «foto de situació» de l’afluència a les Canàries i el repartiment de migrants pel país, confirmen fonts governamentals. L’entrega de xifres de l’Executiu sortirà al pas de l’ús polític i de les queixes per deslleialtat i falta d’informació que fan dirigents del PP i Vox des de la setmana passada. Inclusió preparava ahir la reunió mentre el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, viatjava al Senegal per «enfortir» la cooperació d’aquest país en l’intent de parar la sortida de cayucos. El ministre també va demanar al seu homòleg Sidiki Kaba «actuar amb més celeritat» per evitar «més morts innocents al mar». El viatge es produeix enmig d’una pluja de comentaris racistes i xenòfobs en xarxes socials que, a Espanya, atrauen l’atenció de les Forces de Seguretat. Ahir a la tarda només faltaven dues comunitats per confirmar la seva assistència a la cita d’Inclusió. Andalusia, Catalunya i Extremadura havien ratificat; són, per aquest ordre, les que més migrants han rebut de moment des de les Canàries: Andalusia supera els 2.000 i Catalunya arriba a 1.878. Extremadura en rep més que altres comunitats amb més pressupost. No només hi participaran consellers de carteres afectades per aquesta crisi, també les cinc principals ciutats (Madrid, València, Sevilla, Saragossa i Barcelona; l’alcalde Jaume Collboni hi té confirmada la seva presència), les principals viles canàries i municipis que, com Mèrida, són destí de contingents importants de migrants. A la capital extremenya l’ajuntament ha cedit un antic alberg juvenil per rebre’n més dels 200 que ja allotja. És un cas similar al d’Alcalá de Henares (Madrid), ciutat també convidada, on estan a punt de passar de 300 a 400 per l’habilitació d’una caserna com a allotjament. Extremadura és a més paradigma de l’ús aquesta crisi com a ring polític. El 17 d’octubre, la portaveu de la Junta que governa el PP amb Vox, Victoria Bazaga, mostrava la col·laboració del seu Executiu per acollir migrants en «coordinació» amb el Govern central. Una setmana després, i després d’obrir la madrilenya Isabel Díaz Ayuso l’ofensiva, la seva companya de partit i presidenta extremenya, María Guardiola, ha clamat contra la «deslleialtat institucional» del Govern central. ‘Pax’ catalana Aquest clima contrasta amb l’experiència catalana. Divendres passat el delegat del Govern central, Carlos Prieto, va reunir el que Interior anomena «grup operatiu». Hi participen la Conselleria d’Igualtat de la Generalitat, la Federació i l’Associació Catalana de Municipis, l’Ajuntament de Barcelona, les oenagés ACCEM i Creu Roja, el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), els Mossos, la Policia i la Guàrdia Civil. Aquesta setmana és Blanes (la Selva, Girona) la localitat catalana amb més migrants –400– desviats de l’onada humana que irromp a les Canàries. Calella (Maresme) ja n’allotja 320. Les seves dades contrasten amb les del Masnou (6) i Barcelona (18). Lleida capital en té 54 i la ciutat de Tarragona 45. Són dades provisionals, poden canviar segons evolucioni la crisi, ja que la xifra varia cada dia, ja que els migrants allotjats per Inclusió no estan confinats: mentre es resol la seva acollida, residència o devolució tenen llibertat de moviment. Els senegalesos arriben amb l’objectiu de seguir viatge a França, on esperen tenir millor col·locació idiomàtica i econòmica. n El Govern informarà les autonomies del repartiment de migrants aquesta tarda > El Ministeri d’Inclusió se cita per via telemàtica amb els consellers per sortir al pas de la desinformació que considera que difon la dreta JUAN JOSÉ FERNÁNDEZ Madrid Desenes d’immigrants agafen un ferri per ser ressituats, diumenge passat al port de La Estaca (El Hierro). H. Bilbao / Europa Press Marlaska viatja al Senegal i demana al país «celeritat» per evitar «més morts innocents al mar» Drama humanitari Santiago Abascal ha decidit pressionar el seu soci a les dretes, Alberto Núñez Feijóo, amb el delicat assumpte de la immigració irregular. El president de la ultradreta va reclamar ahir als seus diputats i regidors que governen en territoris de tot Espanya en coalició amb el PP que s’«oposin» al repartiment dels centenars d’immigrants africans que estan arribant des de fa dues setmanes a les costes de les Canà - ries. En aquests moments, els dos partits governen junts en més de 140 municipis, incloses cinc capitals de província (Burgos, Valladolid, Toledo, Guadalajara i Ciudad Real) i a les comunitats de les Balears, Extremadura, Aragó i el País Valencià. En una breu compareixença davant la premsa, Abascal va dir que no vol que aquests governs locals i autonòmics «siguin còmplices» del Govern de Sánchez, i per això han de rebutjar acollir les persones que el Ministeri d’Inclusió està distribuint per la Península per alleujar la pressió assistencial que està gestionant l’Executiu canari. Vox pot portar aquesta iniciativa als plens via mocions perquè siguin votades i així retratar el PP. El líder de la ultradreta va acusar el Govern de promoure la immigració «il·legal» per «contribuir» a l’efecte crida finançant les organitzacions no governamentals que, va dir, col·laboren amb el tràfic d’éssers humans. En un missatge clarament xenòfob, en el qual va tornar a utilitzar termes com «allau» o «invasió», el líder de Vox va apuntar que, si el seu partit no aconsegueix impedir l’acolliment dels immigrants als territoris en els quals governa amb el PP, els seus càrrecs exigeixin al Ministeri de l’Interior un reforç de seguretat en aquestes localitats. Sense resposta Cuca Gamarra, secretària general del PP, va comparèixer davant la premsa i li van preguntar sobre què li semblava la petició d’Abascal, però va esquivar la resposta. n Vox força el PP a posicionar-se sobre l’acollida d’immigrants >Abascal insta els governs locals i autonòmics liderats pels populars en coalició amb els ultres a rebutjar les arribades PILAR SANTOS Madrid Santiago Abascal, ahir. Gema García / Efe EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Política | 13 Els equilibris d’Armengol La presidenta del Congrés és qui prendrà el jurament d’Elionor. Precisament ella s’ha mostrat diverses vegades a favor d’un referèndum vinculant sobre monarquia o república. La primera setmana d’agost la Família Reial viatja a Palma de Mallorca per disfrutar d’uns dies al palau de Marivent. En aquesta residència, Felip VI sol rebre els presidents del Govern i altres autoritats de l’Estat. Entre d’altres, la presidenta de l’arxipèlag, un càrrec que durant vuit anys ha ocupat Francina Armengol. L’autoproclamada republicana no ha faltat mai a aquesta cita amb el Monarca. Avui, en el seu acabat d’estrenar paper de presidenta del Congrés, serà qui prendrà el jurament de la Constitució de la princesa d’Astúries, Elionor de Borbó. A les 11.00 hores, Armengol, juntament amb el president del Senat, Pedro Rollán, rebran a les portes del Congrés Elionor, Felip VI, la reina Letizia i la infanta Sofia. Després, els acompanyaran a l’interior de la Cambra. Després de salutacions diverses, serà Armengol qui pronunciï un discurs abans que la Princesa juri la Constitució. La tasca no és senzilla. Un discurs modern L’expresidenta de les Balears s’ha mostrat a favor en diverses ocasions de celebrar un referèndum vinculant sobre la forma de l’Estat perquè els ciutadans puguin elegir entre monarquia o república. La primera va ser el 2014, quan Joan Carles I va abdicar en favor del seu fill, Felip VI. El 2018, just el dia que es reunia amb el monarca a Marivent, també va defensar que el Parlament balear pogués discutir sobre la necessitat d’aquesta consulta ciutadana. D’aquí ve la complexitat del discurs d’Armengol en l’acte en el qual es perpetua la monarquia. Ara bé, Armengol sap fer gala de la institucionalitat del seu càrrec –ho va demostrar durant el seu govern a les Balears– com a tercera autoritat de l’Estat. En aquest sentit, fonts de la presidència del Congrés remarquen que serà un discurs que reivindiqui l’«Espanya del 2023, moderna, plural, que avança i amb valors europeus». A més, com ja va fer a mitjans d’agost, quan va ser elegida presidenta de la Cambra baixa, destacarà «els reptes del feminisme, el medi ambient i l’economia social». Les paraules d’Armengol poden resultar el toc de color en una cerimònia que està marcada per la que va protagonitzar Felip VI fa ja 37 anys. Davant la inexistència d’una norma escrita sobre com ha de ser la jura de la Constitució, s’ha buscat seguir fil per randa el protocol d’aquell 30 de gener de 1986. n MIGUEL ÁNGEL RODRÍGUEZ Madrid Francina Armengol. Gustavo Valiente / Europa Press El jurament de la princesa d’Astúries El pròxim acte que presidirà la princesa d’Astúries amb la Constitució ja jurada podria ser l’entrega a l’Armada del submarí S81 Isaac Peral, prevista per al 30 de novembre. Assistiria a Cartagena qui és al cap i a la fi padrina d’aquest vaixell, la nena que va presidir la seva avarada l’abril del 2021 ja convertida en major d’edat. Aquest acte oficial és un apunt d’agenda, un esbós en el de moment molt militar pla de treball de l’hereva del tron d’Espanya. Quan li arriba el moment de jurar la Carta Magna a la filla primera del Rei, cursa el primer any d’una formació militar que es prolongarà fins al 2026. Després de la jura de bandera que va fer a Saragossa, els dies corresponents de descans, la desfilada de la Hispanitat i la molt comentada calorosa salutació als seus companys de promoció a la recepció del Palau Reial, a la cadet Borbó li queda per endavant la formació militar més llarga de totes les que s’imparteixen a hereus de cases reials a Europa. L’agost del 2024, convertida ja en alferes alumna de l’Exèrcit i després d’un mes de vacances, l’estarà esperant l’Escola Naval de Marín (Pontevedra), principal centre de formació de l’Armada, i el vaixell escola Juan Sebastián Elcano, a bord del qual farà una travessia d’almenys quatre mesos. Quan, l’agost del 2025, es matriculi a l’Acadèmia General de l’Aire, a Santiago de la Rivera (Múrcia), serà ja guardamarina de segon any i estarà enfilant l’últim any de la instrucció que Defensa i la Casa Reial van estimar necessària per a qui ostentarà el grau constitucional de «comandament suprem de les Forces Armades. La jove Elionor de Borbó, abans d’iniciar els seus estudis universitaris, haurà hagut d’aprendre nocions de topografia, balística, tàctica, estratègia, sistemes d’armament, cartografia, física, elasti - citat de materials, navegació, mecànica de fluids, àlgebra, navegació aèria… Blau Astúries Jurant la Constitució, Elionor ingressa en política, però en aquesta fase de la seva biografia flanquegen el seu perfil sobretot assumptes militars. Al cap i a la fi està en camí de convertir-se el 2026 en una tinenta de 21 anys d’edat dels cossos generals de Ter ra i Aire i una alferes de vaixell de l’Armada. Des que el portaavions Príncep d’Astúries va ser desmantellat (2018), està lliure, per cert, el títol que ostenta aquesta jove per batejar al pròxim vaixell important que adquireixi l’Armada, apunten fonts d’aquest sector de la Defensa. Es veurà l’estendard d’Elionor –amb l’escut d’Espanya envoltat pel toisó d’or amb fons blau de la bandera del Principat d’Astúries– el dia de la seva jura constitucional davant les Corts, i formarà part de la iconografia que mostri la televisió. S’espera un altre cop televisiu en aquesta tardor que tan monàrquica està resultant per acumulació d’actes de l’hereva. Elionor de Borbó Ortiz és, al cap i a la fi, la princesa i la seva doble circumstància, castrense de moment, i d’estrella mediàtica. Vestida de dama cadet de l’Exèrcit, a la dreta i un pas per darrere del seu pare –com ordena el protocol– va aconseguir el que fins ara ha sigut el seu pic més alt d’audiència durant la desfilada del 12 d’octubre, la parada militar que més seguiment de televisió ha concitat a Espanya, amb un 48,89% de share. Molt poc abans, la retransmissió de la seva jura de bandera va ser, amb un 22,3% de share, l’espai més vist a la televisió pública dissabte 7 d’octubre. I una setmana després de la desfilada, el dia 20, quan va pujar al faristol dels premis Princesa d’Astúries, va elevar cinc punts l’audiència mitjana d’aquesta cerimònia a La 1, fins al 14,8% de share, relegant no només la roda de premsa sobre alerta antiterrorista que en aquell moment feia Grande-Marlaska, també el magazín de la tarda d’Ana Rosa. n La primogènita del Rei va aconseguir l’audiència més gran fins ara de la desfilada del 12 d’octubre, amb un 48,89% de ‘share’. La seva jura de bandera i el seu discurs als premis Princesa d’Astúries també van arrasar a TVE. Hereva al tron, cadet de l’Exèrcit i estrella a la televisió J. J. F. Madrid Perfil Elionor de Borbó La princesa Elionor, durant la 43a edició dels premis Princesa d’Astúries. Firma Ballesteros / Efe EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

14 14| Economia Economia | Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Dimarts, 31 d’octubre del 2023 |Economia | 14 El pla d’ajuda als hipotecats en dificultats pactat fa un any per la vicepresidenta Nadia Calviño i els bancs va rebre prop de 42.800 sol·licituds entre el gener i el juliol per part de famílies amb un deute pendent de pagament de 5.367 milions d’euros, segons va revelar ahir el Banc d’Espanya. Es tracta d’una xifra «limitada» respecte al nombre total de crèdits hipotecaris en vigor (menys del 0,4%) i també davant els préstecs que complien les condicions per beneficiar-se’n, tot i que també «notablement superior» al nombre de peticions registrades per l’ante rior Codi de Bones Pràctiques hipotecàries des de la seva creació el 2012. Només un 8% de les sol·licituds han sigut ja aprovades (3.424 hipoteques per valor de 480 milions d’euros), mentre que al voltant d’un 50% estan pendents de resoldre’s (21.400) i entorn del 40% han sigut rebutjades (unes 17.120), principalment –en un 90% dels casos esmentats– per no complir els requisits. Les xifres d’aquest pla –que inclou una ampliació del codi del 2012 per a famílies vulnerables i un nou codi per a classes mitjanes– estan notablement per sota de les anunciades al seu dia pel Govern. L’Executiu, així, va apuntar el novembre passat que beneficiaria «més d’un milió de llars vulnerables o en risc de vulnerabilitat», si bé després va precisar que era una estimació del total de beneficiaris potencials, no dels previsibles. A l’abril, el Banc d’Espanya ja va calcular que podria arribar a tot estirar a tenir uns 200.000 beneficiaris. Ampliar l’abast Això ha provocat que l’Executiu vulgui ampliar el seu abast: el PSOE va prometre en campanya ampliar el codi de classes mitjanes a les famílies amb una renda conjunta anual de fins a 37.8000 euros, davant els actuals 29.400 euros (3,5 vegades l’IPREM). Els socialistes i Sumar, de fet, han pactat ampliar el pla en el seu acord de Govern, una possibilitat a què s’oposen els bancs. El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ja va frenar al juny un intent de Calviño de forçar la banca a prendre noves mesures. I el seu director d’estabilitat financera, Ángel Estrada, va mostrar ahir el rebuig de la seva institució a l’ampliació acordada pel PSOE i Sumar: «Jo crec que cal esperar i veure». L’alt funcionari, així, va argumentar que la situació de les famílies és molt millor que en la crisi 2008-2014, així com que les hipoteques concedides des d’aleshores es van donar amb criteris més estrictes, amb la qual cosa el risc d’impagament és menor. També va esgrimir que les hipoteques són l’últim que deixen de pagar els ciutadans i que no ho fan fins que han passat dos anys de mitjana des que han perdut la feina o han patit una caiguda notable dels seus ingressos. «Ens sembla que és aviat per fer una valoració del que està passant», va reblar. L’informe bianual d’estabilitat financera del Banc d’Espanya publicat també remarca que la «resiliència de l’ocupació i de la renda hauria sostingut la capacitat de pagament de les llars» i reduït el nombre de sol·licituds. A més, recorda que beneficiar-se de les mesures del pla redueix les quotes mensuals per abonar, però a la llarga implica pagar més per la hipoteca, amb la qual cosa les llars tenen «incentius» per sol·licitar acollir-se als codis «només quan pateixen problemes de liquiditat que no admeten una solució alternativa». L’organisme considera que el nombre de sol·licituds rebuda ha sigut «relativament elevat» en comparació amb el que registrava el codi del 2012. En aquesta línia, assenyala que aquest codi va rebre l’any passat prop de 5.800 sol·licituds (amb 589 milions d’euros de deute hipotecari pendent), mentre que el nou pla va rebre fins al juliol d’aquest any prop de 42.800 sol·licituds (5.367 milions), repartides entre el codi ampliat del 2012 de llars vulnerables (23.100 operacions i 2.910 milions de deute) i el nou codi per a classes mitjanes (19.700 sol·licituds i 2.458 milions). Aprovacions baixes El supervisor admet que la xifra d’operacions aprovades és «encara baixa» i inferior a la que registrava el codi del 2012 en els últims anys. Però ho justifica: «Es pot esmentar, no obstant, l’escàs temps transcorregut com un factor condicionant. Així, la realització final de les sol·licituds, una vegada verificats els criteris d’elegibilitat, pot prolongar-se diversos mesos, ja que sol involucrar un procés d’interacció entre l’acreditat i l’entitat». També destaca que la taxa de denegació de sol·licituds (40%) se situa «per sota» de les observades en els últims anys del codi del 2012 (60%), i l’«efectivitat a mitjà termini podria ser superior». L’organisme supervisor, en qualsevol cas, també va assenyalar que la pujada de tipus del Banc Central Europeu encara no s’ha traslladat completament a les llars: l’augment del cost mitjà de les hipoteques ha recollit només prop de la meitat de la pujada que ja ha registrat l’euríbor. n L’ajuda per a hipotecats pactada per la banca i Calviño sols arriba a 3.424 famílies > El Banc d’Espanya s’oposa a l’ampliació del codi acordada pel PSOE i Sumar al considerar que és «aviat per valorar» si és efectiva PABLO ALLENDESALAZAR Madrid Pla per a llars en dificultats Només un 8% de les sol·licituds s’han aprovat i un 50% estan pendents de resoldre’s Seu del Banc d’Espanya a Madrid. David Castro La taxa d’inflació es va mantenir estable en el 3,5% al mes d’octubre, la mateixa taxa fins a la qual havia escalat al mes de setembre, segons l’indicador avançat de l’IPC que va publicar ahir l’Institut Nacional d’Estadística (INE). En taxa mensual, l’índex de preus de consum (IPC) de l’octubre ha pujat el 0,3% respecte al mes de setembre, en un mes en què l’efecte base de la pujada dels preus de l’electricitat –amb uns preus que baixen, però menys que l’octubre del 2022– va ser compensat en bona part per la baixada dels carburants i la moderació dels aliments, que incrementen els seus preus amb menys intensitat que l’any passat, segons va anticipar l’INE. L’IPC avançat de l’octubre no serà definitiu fins al pròxim 14 de novembre; llavors es coneixerà el detall de la variació mensual de cada un dels diferents preus durant aquest mes, inclosos els dels aliments. A falta de conèixer la dada de la inflació de novembre, la dada d’inflació de l’octubre permet fer una aproximació a la referència per a la pujada de les pensions el 2024. La inflació mitjana dels mesos de desembre del 2022 a octubre del 2023 se situa en el 3,9%. L’indicador de la pujada de les pensions per a l’any següent equival a la mitjana entre desembre i novembre de l’any següent. Quan es conegui la inflació del novembre se sabrà quina serà la pujada de les pensions el 2024. A l’octubre, la inflació subjacent, que exclou els preus més volàtils d’aliments no elaborats i energia, s’ha continuat reduint, sis dècimes, fins al 5,2%, que suposa la taxa més inferior des de juny de l’any passat. En contra de la dada d’inflació d’aquest mes d’octubre juga l’anomenat efecte base, referit a l’electricitat i el gas. L’octubre del 2022, el rebut de la llum va baixar el 22,5% en taxa mensual i el del gas natural i ciutat ho va fer el 8,4%. Ara bé, l’efecte base juga a favor de l’IPC d’octubre en el cas dels carburants i dels aliments. n La inflació es manté en el 3,5% pels aliments i els carburants ROSA MARÍA SÁNCHEZ Madrid El cost de la vida EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Economia | 15 L’empresa de serveis d’atenció telefònica Majorel va iniciar ahir les negociacions d’un expedient de regulació d’ocupació per acomiadar 223 dels seus treballadors. Un dels centres afectats serà el que la companyia té al carrer de Tànger de Barcelona. Allà treballen unes 1.600 persones i, de moment, la direcció ha estimat que unes 100 poden veure’s afectades, segons expliquen fonts sindicals consultades. També hi haurà acomiadaments a Madrid, Jerez de la Frontera, Salamanca i Saragossa, segons va detallar Majorel en un comunicat. El 2022, com a grup a nivell internacional, Majorel va obtenir un benefici de 2.100 milions d’euros, una millora del 16% respecte a l’exercici anterior, segons consta en la seva pàgina web. n Majorel inicia un ero per acomiadar 223 treballadors G. U. Barcelona ‘Call centers’ 10.000 milions per a l’extra de Nadal dels pensionistes >El Govern aprova un préstec a la Seguretat Social de cara a abonar les pagues El Consell de Ministres va aprovar ahir un préstec de 10.003 milions d’euros per a la Seguretat Social amb què s’abonarà les pagues extres de Nadal dels pensionistes. La concessió del crèdit ja estava contemplada en els Pressupostos Generals de l’Estat del 2023 i ve sent una pràctica habitual en l’última dècada per quadrar els comptes del sistema públic de pensions, arran de l’augment progressiu del nombre de pensionistes i de l’import d’aquestes. La tresoreria de la Seguretat Social necessita reforços extres des del 2012 per poder complir totes les seves obligacions en temps i forma. Entre el 2012, ja amb Mariano Rajoy en la presidència del Govern, i el 2019, amb Pedro Sánchez a la Moncloa, l’Estat va haver d’anar traient diners de la coneguda com a guardiola de les pensions per pagar les nòmines, ja que a final d'any sortien de la caixa més diners dels que hi entraven. En part per la falta de cotitzadors, en part per uns increments salarials baixos, en part per la transició demogràfica, que està fent d’Espanya un país cada dia més envellit. La guardiola de les pensions, pensada per fer de coixí quan aquest envelliment anés intensificant-se –amb més pensionistes per cada treballador en actiu–, va arribar al seu pic el 2011, quan es van acumular 66.815 milions d’euros. Avui atresora 5.300 milions d’euros. I la nòmina d’octubre li ha costat a l’Estat 12.075 milions d’euros. És a dir, amb el que hi ha a la guardiola no dona ni per pagar un mes de pensions. Aquesta tendència a buidar el fons de reserva es va començar a invertir durant aquest exercici, amb les noves aportacions introduïdes en l’última reforma de les pensions dissenyades pel ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá. Des d’aquest any les empreses i els treballadors paguen una mica més de cotitzacions socials i a partir de l’any que ve entren en vigor nous increments amb què el Govern pretén apuntalar la viabilitat del sistema. n GABRIEL UBIETO Barcelona Consell de Ministres Una parella de jubilats descansa en un banc de Barcelona. Ferran Nadeu EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

16 | Economia| Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Dimarts, 31 d’octubre del 2023 |Economia | 16 L’escàndol dels airbags Takata esquitxa, 10 anys després, Seat (i diverses marques europees més). La companyia automobilística catalana ha advertit que alguns dels models que va fabricar entre el 2009 i el 2017 a Espanya podrien portar un dels models d’airbag que presentava deficiències amb el pas del temps. Segons un comunicat de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) les fallades s’haurien detectat en algunes unitats dels Seat Alhambra, Ateca, Ibiza, León i Toledo, cosa que suposa una mostra aproximada de 300.000 vehicles. Segons recorda aquesta associació en defensa dels drets dels consumidors, fa aproximadament una dècada es va detectar que els airbags de la marca japonesa Takata es deterioraven amb el pas del temps i si es veien sotmesos a determinades inclemències. Consegüentment, a l’inflarse desprenien fragments que podien causar danys als seus ocupants, a més d’impedir que exercissin la seva funció d’esmorteir l’efecte del cop sobre el passatger. Cercador de cotxes afectats Des que Takata va reconèixer el problema, s’han hagut de retirar milions d’airbags de vehicles de tota mena de marques arreu del món, i ara, ha sigut Seat la que ha advertit els clients que van comprar en aquella època del possible defecte. «Al llarg dels anys, l’empresa Takata ha subministrat a la indústria automobilística airbags amb generadors de gas defectuosos, que es poden veure afectats per l’envelliment provocat per determinades condicions meteorològiques (calor i humitat) i suposar un perill», contextualitza la firma automobilística. «A Seat, aquests airbags estan instal·lats en alguns dels vehicles de l’any 2009 al 2017», afirma l’empresa. És per això que el grup ha habilitat un cercador a la pàgina web en què, posant el número de bastidor del cotxe, un conductor d’un Seat pot saber si el seu vehicle és un dels afectats. En cas de ser així, Seat recomana posar-se en contacte immediatament amb un dels seus tallers oficials perquè substitueixin l’element de manera gratuïta. Fins i tot si la resposta és negativa (és a dir, que el cotxe en qüestió no està afectat), la companyia suggereix tornar a revisitar la pàgina per comprovarho més endavant. n Seat crida a revisar els airbags de cotxes fabricats del 2009 al 2017 >Les fallades als vehicles podrien afectar unes 300.000 unitats dels models Alhambra, Ateca, Ibiza, León i Toledo PAULA CLEMENTE Barcelona Possibles defectes El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va reclamar ahir al pròxim Govern que es bolqui i garanteixi l’«estabilitat econòmica» perquè les empreses que van canviar la seva seu social després del referèndum de l’1 d’octubre tornin a Catalunya. Aquesta és una de les promeses electorals que va fer Sánchez Llibre quan va accedir a la presidència de la històrica patronal catalana, el 2018, i que espera poder donar per complerta en els pròxims anys. «Aquí és on han de ser», va declarar. Foment va celebrar ahir la seva gala anual per premiar els líders i empreses que més han destacat. En aquesta, Sánchez Llibre va assumir que l’inquilí a la Moncloa continuarà sent Pedro Sánchez i a ell, sense citar-lo, li va criticar la consolidació d’impostos a la banca o a les energètiques pactats amb Sumar. També li va reclamar que potenciï el seu perfil més business friendly, perquè només mitjançant aquest, segons el líder empresarial, aplanarà el camí per a la tornada de les seus empresarials. Poques hores després que Carles Puigdemont es reunís a Brussel·les amb el número tres del PSOE, Santos Cerdán, per encarrilar la investidura, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va celebrar els avenços, però es va resistir a donar res per tancat. «Fan falta molts més passos», va dir el líder de l’Executiu català, que va apuntar cap a un futur referèndum sobre l’encaix de Catalunya i al més immediat traspàs de Rodalies i millores en el finançament autonòmic. Generositat i valentia «Per arribar a acords fa falta ser generós, valent i confiar en les pròpies possibilitats i en les d’amb qui es vol arribar a acords», va destacar, per la seva banda, el socialista i alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que davant un auditori ple d’empresaris va fer una defensa tancada de l’amnistia. «És molt important que en els temps que vivim tinguem la capacitat de generar confiança. Confiança per passar del monòleg al diàleg […] i per arribar a acords», va dir l’alcalde. El president de FIATC Seguros, Joan Castells Trius, i l’empresari Juan Echevarría Puig van ser els principals guardonats. L’acte va tenir lloc al Teatre Nacional de Catalunya i va comptar amb la presència del ministre d’Indústria, Comerç i Turisme, Héctor Gómez, i la presidenta del Parlament, Anna Erra, a més d’Aragonès i Collboni. A les portes d’una possible sessió d’investidura de Pedro Sánchez, la històrica patronal catalana li va retreure la seva intenció de mantenir els impostos extraordinaris habilitats a la banca, les energètiques i els grans patrimonis. «Tenim la sensació que només es mira l’empresa per la seva capacitat de pagar impostos […]. Tot té un límit i crec sincerament que ja l’estem superant», va declarar Sánchez Llibre. Tampoc agrada entre l’empresariat català el compromís del PSOE i Sumar de negociar una reducció de la jornada laboral màxima, fins a arribar a les 37,5 hores setmanals. «És important que tots respectem el terreny de joc i les competències que cada un té», va afirmar el màxim responsable empresarial, i va remetre tota negociació d’aquest àmbit a l’esfera bipartida, entre patronal i sindicats. Sánchez Llibre va reclamar «consensos bàsics i essencials sobre política econòmica» per garantir el «creixement eco - nòmic», l’«estabilitat», facilitar les inversions, permetre crear llocs de treball, crear un ecosistema «business friendly», garantir la seguretat jurídica i reforçar la cohesió social. n Foment reclama al futur Govern vetllar pel retorn de les empreses >Sánchez Llibre demana «estabilitat» per deixar enrere la fuga de seus després de l’1-O GABRIEL UBIETO Barcelona Gala anual de la patronal Autoritats i premiats durant l’entrega dels premis i medalles d’honor Foment del Treball-Guardons Carles Ferrer Salat, ahir al Teatre Nacional de Catalunya. Alberto Paredes / Europa Press La patronal critica al Govern que «només es miri l’empresa per la seva capacitat de pagar impostos» EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Economia | 17 Repsol compleix la seva amenaça i posa en standby al voltant de 1.500 milions d’euros en inversions verdes a Espanya com a conseqüència de l’anunci del PSOE i Sumar de consolidar l’impost a bancs i energètiques. Sense que s’hagi complert ni un mes des que es va inaugurar el seu primer projecte d’hidrogen, congela el pla de construir grans màquines per produir aquest vector energètic a les refineries de Bilbao, Cartagena i Tarragona, així com l’ecoplanta d’aprofitament de residus urbans per produir metanol, projectada a Tarragona, segons fonts del mercat. Dijous passat, en la presentació de resultats, el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, va amenaçar el Govern que «la falta d’estabilitat en el marc regulatori i fiscal podria condi - cionar els seus futurs projectes industrials a Espanya». Ahir, el president de la filial basca Petronor, Emilio López Atxurra, va concretar la primera d’aquestes inversions: la màquina de produir hidrogen (electrolitzador) de 100 MW prevista per al 2026 a Bilbao, amb una inversió prevista d’uns 200 milions d’euros, que ha sigut reconegut per la Comissió Europea com a projecte estratègic i d’interès comú europeu (IPCEI), segons va revelar en declaracions a Radio Euskadi. Al projecte basc s’hi han d’afegir les altres dues grans màquines d’hidrogen que té previstes Repsol, que també es congelen. Una d’aquestes és l’electrolitzador de 100 MW de Cartagena, que també ha sigut inclòs com a IPCEI. Aquesta gran mà - quina per produir hidrogen estima una inversió d’uns 215 milions d’euros i una generació d’uns 1.100 llocs de treball en les diferents fases de construcció. Ecoplanta del Morell I l’altra és l’electrolitzador de 150 MW projectat a Tarragona, on Repsol lidera un consorci format per Enagás Renovable, Iqoxe i Messer en un projecte valorat en 320 milions d’euros i que ha sigut seleccionat per la Comissió Europea per rebre 62 milions d’euros dins del programa Innovation Fund. L’electrolitzador s’emmarca dins de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya i del Corredor de l’Hidrogen de l’Ebre Repsol frena inversions verdes a Tarragona, Bilbao i Cartagena SARA LEDO Madrid Hidrogen renovable >La petroliera deixa aparcats projectes per 1.500 milions per l’impost energètic i preveu la construcció d’un col·lector d’hidrogen per transportar-lo als consumidors del Pol Petroquímic. El desenvolupament d’hidrogen verd és fonamental per a Repsol perquè és el primer productor i consumidor d’hidrogen d’Espanya, amb una producció anual de 360.000 tones a l’any, xifra que representa gairebé el 60% de la demanda nacional. També es manté en standby l’ecoplanta del Morell d’avaluació de residus urbans, amb una inversió projectada en uns 750 milions d’euros. Aquesta ecoplanta, la primera que es construiria a la península Ibèrica, preveia processar unes 400.000 tones de residus sòlids urbans no reciclables dels municipis pròxims per produir al voltant de 220.000 tones de metanol anualment. Aquest metanol s’utilitzaria com a ma - tèria primera per produir materials circulars o biocombustibles avançats. n L’electrolitzador cancel·lat s’emmarca dins de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

18 | Publicitat Dimarts, 31 d’octubre del 2023 | Ajuntament de Castelldefels Edicte El Ple de l’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 27/10/2023, ha aprovat provisionalment l’expedient de la modificació de l’Ordenança General de Gestió, Inspecció i Recaptació dels Ingressos de Dret Públic Municipals, de les Ordenances Fiscals i de diversos Preus Públics per a l’exercici 2024 i de l’aprovació de la imposició de l’ordenança fiscal del recàrrec sobre l’IBI dels immobles d’ús residencial que es trobin desocupats amb caràcter permanent. Les modificacions aprovades afecten les següents ordenances i preus públics: Ordenança núm. 0: Ordenança General de Gestió, Inspecció i Recaptació dels Ingressos de Dret Públic Municipals. Ordenança fiscal núm. 1: Impost sobre béns immobles. Ordenança fiscal núm. 2: Impost sobre activitats econòmiques i annex Carrerer. Ordenança fiscal núm. 3: Impost sobre construccions, instal·lacions i obres i annex. Ordenança fiscal núm. 4: Impost sobre vehicles de tracció mecànica. Ordenança fiscal núm. 5: Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana. Ordenança fiscal núm. 6: Taxa per serveis urbanístics. Ordenança fiscal núm. 7: Taxa per la prestació dels serveis d’intervenció administrativa en les activitats i instal·lacions. Ordenança fiscal núm. 8: Taxa pel servei de clavegueram. Ordenança fiscal núm. 9: Taxa per expedició de distintius o documents administratius. Ordenança fiscal núm. 10: Taxa de cementiri municipal. Ordenança fiscal núm. 11: Taxa per immobilització, dipòsit i retirada de vehicles abandonats o estacionats de manera defectuosa o abusiva a la via pública. Ordenança fiscal núm. 12: Taxa per les prestacions de la Policia Local i circulacions especials. Ordenança fiscal núm. 13: Taxa per utilització privativa o aprofitament especial de la via pública amb entrades de vehicles a través de les voreres o qualsevol altre espai del domini públic municipal i per les reserves de via pública per aparcament, càrrega i descàrrega de mercaderies de qualsevol mena. Ordenança fiscal núm. 14: Taxa per ocupació i aprofitament de la via pública. Ordenança fiscal núm. 15: Taxa per instal·lacions en zona marítima terrestre. Ordenança fiscal núm. 17: Taxa per l’estacionament de vehicles de tracció mecànica a les vies públiques municipals. Ordenança fiscal núm. 18: Ecotaxa pel tractament de residus. Ordenança fiscal núm. 19: Taxa per prestació de serveis relacionats amb animals de companyia i per concessió de llicències per a la tinença d’animals potencialment perillosos. Ordenança fiscal núm. 20: Taxa per la prestació de serveis i aprofitament especial del saló d’actes consistorial amb motiu de la celebració de bodes i altres cerimònies civils. Ordenança fiscal núm. 21: Taxa per a la inscripció a les convocatòries per a la selecció de personal. Ordenança núm. 23: Ordenança general de Preus Públics. Annexos a l’Ordenança núm. 23: Preus Públics. I. PREUS PÚBLICS SERVEIS PRESTATS DIRECTAMENT PER L’AJUNTAMENT. Annex I.1: Preu Públic per a activitats de formació, lúdic culturals i de temps lliure. Annex I.2: Preu Públic Teatre Plaza. Annex I.3: Preu Públic Escola de Dansa. Annex I.4: Preu Públic La Casa dels Infants. Annex I.5: Preu Públic per a la utilització de les piscines i altres instal•lacions esportives. Annex I.6: Preu Públic anuncis en instal•lacions o activitats de caràcter municipal. Annex I.7: Preu Públic venda productes promocionals. Annex I.8: Preu Públic La Guaita. Annex I.9: Preu Públic prestació dels servei d’atenció domiciliària. Annex I.10: Preu Públic biblioteca Ramón Fernández Jurado. Annex I.11: Preu Públic deixalleria municipal. Annex I.12: Preu Públic centre Frederic Mompou. Annex I.13: Preu Públic Agrupació Cultura Popular. Annex I.14: Preu Públic Casal de la cultura. SUPRESSIÓ d’aquest annex, renumerant-se la resta. Annex I.14 (abans I.15): Preu Públic Espai del Marc. Annex I.16. Preu Públic parc educació viària. SUPRESSIÓ per incorporació dins l’Ordenança fiscal núm. 12. Annex I.15: (abans I.17): Preu Públic trenet turístic. Annex I.16 (abans I.18):Preu Públic aparcament solar Passeig Marítim/Carrer Mèxic. II. PREUS PÚBLICS SERVEIS PRESTATS DIRECTAMENT PER L’AJUNTAMENT Annex II.1. Preu Públic centre d’activitats ambientals de Cal Ganxo. Imposició de la l’Ordenança Fiscal núm. 25: Ordenança del recàrrec sobre l’IBI dels immobles d’ús residencial que es troben desocupats amb caràcter permanent. De conformitat amb allò que preveuen els articles 49.b) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local; 17.1 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, i 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que aprovà el text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, els acords provisionals i les ordenances fiscals aprovades estaran exposats al públic a les dependències de la Secció de Gestió de Tributs i Servei d’Informació del Territori (SIT) durant un termini de trenta dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de l’última publicació de l’edicte corresponent al Butlletí Oficial de la Província, a un diari de major difusió i al tauler d’anuncis electrònic de la Corporació. Durant dit termini l’expedient podrà ser examinat per qualsevol interessat a les dependències municipals, concertant cita prèvia amb la UI de Gestió de Tributs (https://citaprevia.castelldefels.org) perquè es formulin les reclamacions que considerin oportunes davant el Ple de l’Ajuntament. Així mateix, estarà a disposició dels interessats a la Tauler d’edictes i anuncis electrònic d’aquest Ajuntament (E-Tauler): https://seu-e.cat/ca/web/castelldefels/govern-obert-i-transparencia/accio-degovern-i-normativa/accio-de-govern-igrups-politics/tauler-d-edictes-i-anuncis Transcorregut el termini d’exposició al públic sense que s’hagin presentat reclamacions, l’Acord provisional s’elevarà a definitiu de forma automàtica. Castelldefels, a la data de la signatura electrònica. Manuel Reyes López, Alcalde Ajuntament de Manresa ANUNCI Carles Garcia Estany, tinent d’alcalde, regidor delegat d’urbanisme i mobilitat de l’Ajuntament de Manresa, per a coneixement general i als efectes oportuns, faig públic el següent: Que el 10 d’octubre de 2023, la Junta de Govern Local va prendre els acords que es transcriuen a continuació: 1r. Assumir la iniciativa per a formular el “Pla Especial Urbanístic per la concreció de l’ús com a equipament del Centre Hospitalari”, d’acord amb l’article 397.3 del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM).. 2n. Aprovar inicialment el “Pla Especial Urbanístic per la concreció de l’ús com a equipament del Centre Hospitalari”, de conformitat amb allò que disposa l’article 85.1 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme aprovada pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. 3r. Exposar al públic el Pla especial inicialment aprovat, amb tota la documentació que l’integra, durant un termini d’un mes, a comptar des del dia hàbil següent al de la darrera publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de més circulació, i en els mitjans telemàtics, als efectes de presentació d’al·legacions, tal com ho disposa l’article 85.4 del Text refós de la Llei d’Urbanisme, i article 23.1.b) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. 4t. Sol·licitar informe a l’Agència Catalana de l’Aigua, a l’Autoritat del Transport Metropolità i a la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, així com a la Comissió de Patrimoni d’aquest Ajuntament, de conformitat amb allò que disposa l’art. 85.5 del Text refós de la Llei d’Urbanisme. 5è. Donar Compte d’aquest Dictamen a la Comissió informativa de Territori, a l’efecte del seu coneixement, en la propera sessió que tingui lloc.” La qual cosa us comunico, tot indicantvos que aquest acte és de tràmit, no definitiu en via administrativa, i per tant, no és susceptible de recurs, i així sense perjudici que pugueu exercitar el que estimeu procedent, de conformitat amb el que disposa els articles 40.2 i 45.1 de la llei 39/2015 de l’1 d’octubre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. L’expedient es podrà examinar a l’Oficina d’Activitat Econòmica (OAE), situada a la Plaça Major núm. 1 de Manresa, dilluns: de 9 a 18h; dimarts, dimecres, dijous i divendres: de 9 a 15h (horari general del 16 de setembre al 30 de juny). Cal demanar cita prèvia al 938782401. També es podrà consultar telemàticament a la pàgina web municipal: www.manresa.cat. Manresa, 19 d’octubre de 2023 El Tinent d’alcalde, regidor delegat d’Urbanisme i Mobilitat Carles Garcia Estany Ajuntament de Badia del Vallès ANUNCI En compliment del que disposa l’article 17 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, s’anuncia que el Ple de l'Ajuntament en sessió celebrada el dia 25 d’octubre de 2023, ha acordat aprovar inicialment la modificació de les Ordenances Fiscals per a l’exercici 2024, següents: MODIFICACIONS Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipal. Impostos: Ordenança fiscal número 1, reguladora de l'impost sobre béns immobles. Ordenança fiscal número 2, reguladora de l'impost sobre activitats econòmiques. Ordenança fiscal número 3, reguladora de l'impost sobre vehicles de tracció mecànica. Ordenança fiscal número 4, reguladora de l'impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana. Ordenança fiscal número 5, reguladora de l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres. Taxes: Ordenança fiscal número 6, reguladora de la taxa per expedició de documents administratius. Ordenança fiscal número 7, reguladora de la taxa pel servei de gestió de residus. Ordenança fiscal número 8, reguladora de la taxa per prestació de serveis de clavegueram. Ordenança fiscal número 9, reguladora de la taxa per la prestació de serveis de mercat públic. Ordenança fiscal número 12, reguladora de la taxa per ocupació temporal de la via pública. Ordenança fiscal número 14, reguladora de la taxa per llicències o la comprovació d’activitats comunicades en matèria d’urbanisme. Ordenança fiscal número 15, reguladora de la taxa per la prestació dels serveis d'intervenció integral de l'administració municipal en les activitats i instal·lacions. Ordenança fiscal número 17, reguladora de la taxa per la prestació de serveis esportius i usos d’instal·lacions esportives. Ordenança fiscal número 18, reguladora de la taxa per l’ocupació de parades al mercat ambulant setmanal. Ordenança fiscal número 19, reguladora de la taxa per la prestació de serveis culturals, lúdic-recreatius i esportius. Ordenança fiscal número 20, reguladora de la taxa per la prestació de serveis socioeducatius. Ordenança fiscal número 23, reguladora de la taxa per la utilització de l'auditori Antonio Díaz-El Mago Pop i el centre Antonio Machado. Ordenança fiscal número 24, reguladora de la taxa per l’autorització d’ocupació i ús temporal de les instal·lacions d’horts urbans municipals de Badia del Vallès. Ordenança fiscal número 26, reguladora de la taxa per publicitat Preus públics: Ordenança fiscal número 24, reguladora del preu públic 1, per la utilització de la deixalleria municipal i preu públic 3, pel servei d’aparcament soterrani a l’Avinguda Burgos. NOVA IMPOSICIÓ Ordenança fiscal número 24, reguladora del preu públic 5, per la Prestació del Servei d’Atenció Domiciliària De conformitat amb allò que preveuen els articles 49.b) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local; 17.1 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, i 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, els acords provisionals i les ordenances fiscals aprovades estaran exposats al públic en el tauler d’anuncis, i a la secretaria de l’ajuntament durant trenta dies comptadors des de l'endemà de la publicació d’aquest anunci al Butlletí Oficial de la Província, perquè els interessats puguin examinar l’expedient i presentar-hi les reclamacions que considerin oportunes. En el supòsit que no es formulin reclamacions en el termini d'informació pública, l'acord d'aprovació inicial esdevindrà definitiu. Badia del Vallès, 26 d’octubre de 2023. L'alcaldessa, Eva Menor Cantador Institut Municipal d’Urbanisme ANUNCI Ajuntament de Barcelona Institut Municipal d'Urbanisme Exp. 21G122 La Comissió de Govern, en sessió del 26 d’octubre de 2023, adoptà, entre d’altres, el següent acord: DESESTIMAR els recursos potestatius de reposició formulats per la Sra. Ma Rosa DiviDesvilar, advocada, en nom i representació dels Srs. Neus Comas Castellà i Josep Comas Castellà; pel Sr. Miquel CuchArgimbau, advocat, en nom i representació del Sr. Jose Gago Egea que actua en nom i representació de la Sra. Pilar Egea Torres; pel Sr. Pedro Roma Domínguez;per la Sra. Ma Rosa Espina Espina; per la Sra. Rosa Amorós Carrera; pels Srs. Javier Antonio Marin Carocancha i Lourdes A. MezaVillanueva;per la Sra. Maria Serrano Cervera; pels Srs. Pablo Rial Gónzalez i Robert MarekSwiatek; pel Sr. Marc Pertíñez Romagosa, advocat, en nom i representació de la Sra. Àngels Codina Riart; per la Sra. Lluïsa NaulartDolz; pel Sr. Enric Miret Villar; pel Sr. Francisco Ibáñez Montoya, advocat, en nom i representació dels Srs. Adriana LeveroniLlovet i Eric Ros Nicolas; per la Sra. Estefania Peral Julvez; pel Sr. Francisco Ibáñez Montoya, advocat, en nom i representació de la Sra. Diana Avram; pel Sr. Francisco Ibáñez Montoya, advocat, en nom i representació de l’entitat mercantil New SpiritsConcept, SL; pel Sr. Mohamed Dkaik; pel Sr. Francisco Ibáñez Montoya, advocat, en nom i representació de l’entitat mercantil Tramvene Servicios Globales SL; pel Sr. Xavier Figueras i Claret, advocat, en nom i representació de les mercantils Manufacturas Clima, SA i Andrea House, SL; pel Sr. Alberto Aguilar, advocat, en nom i representació del Sr. Luis Prat Risueño; pel Sr. Francisco Ibáñez Montoya, advocat, en nom i representació de la Sra. Antònia Nogué Álvarez; pel Sr. Francisco Ibáñez Montoya, advocat, en nom i representació del Sr. José Gómez Temes; i pel Sr. Francisco Ibáñez Montoya, advocat, en nom i representació del Sr. José Claveria Rosique; contra l’acord de la Comissió de Govern de 27 d’abril de 2023, de resolució de les al·legacions i d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació, modalitat cooperació, del Polígon d’actuació urbanística delimitat pel Pla de millora urbana del sector de planejament de Glòries, redactat d’ofici per l’Administració actuant, en el sentit que, justificadament i raonada, figura en l’informe del la Direcció de serveis de gestió urbanística de l’Institut Municipal d’Urbanisme, de data 20 d'octubre de 2023, que consta en l’expedient i que es dona per íntegrament reproduït. NOTIFICAR-LO personalment als recurrents. DONAR-NE compte a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge. Contra aquest acord, que és definitiu i esgota la via administrativa, es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia hàbil següent al de la recepció d’aquesta notificació, sense perjudici d’interposar qualsevol altre que es consideri procedent. La qual cosa es fa publica per a coneixement general. Barcelona, 27 d’octubre de 2023 El secretari general Jordi Cases i Pallarès Ajuntament de Barcelona Gerència d’Àrea d’Urbanisme i Habitatge Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística ANUNCI Exp. núm.23PL16992 La Comissió de Govern, en sessiócelebrada el 28 de setembrede 2023,ha adoptat el següent acord: “APROVAR inicialment, de conformitat amb l’article 68.1 a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de Millora Urbana d’equipaments universitari i religiós a la Travessera de Gràcia, 401, d’iniciativa privada promogut per Fundació Blanquerna; EXPOSAR-LO al públic pel termini d’un mes; SOTMETRE’L al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva i DONAR-NE compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge.” D’acord amb l’article 23 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, amb l’article 70 ter de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local i amb l’article 83.2 de la Llei del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, la documentació de l’expedient administratiu de referència restarà exposada al públic pel termini d’un mes, a través de: Electrònicament https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica/cerca/ [introduint el número d’expedient que figura a aquesta publicació al camp “Cerca de planejament”] Presencialment Al Departament d’Informació i Documentació de la Gerència d’Urbanisme i Habitatge, contactant amb Atenció en Línia, mitjançant: https://w10.bcn.cat/APPS/irsconsultesW eb/continuar.executant.do?detall=4689&directo=0 Dins el termini esmentat, que començarà a comptar a partir de l’última de les dues publicacions obligatòries (al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i a un dels diaris de més divulgació), podeu examinar-lo i presentar les al·legacions que considereu pertinents. Finalment, us informem que per a presentar al·legacions electrònicament podeu adreçar-vos a: https://ajuntament.barcelona.cat/alegacionsplanejament Barcelona, 27 d’octubre de 2023. EL SECRETARI GENERAL, Jordi Cases i Pallarès ANUNCIS OFICIALS EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Opinió | 19 Participació > Opinió | Anàlisi | Entre Tots 19 Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Quan Josep Miquel Arenas va ser detingut per primera vegada només tenia 18 anys. Encara no era el gran símbol de resistència que tothom coneix amb el seu nom artístic Valtònyc, però ja li queia al damunt un paquet d’acusacions greus: enaltiment del terrorisme, apologia a l’odi ideològic, incitació a la violència i injúries a la Corona. El seu delicte era una vergonya: fer cançons de protesta. Començava així un llarg periple de persecucions, judicis, condemnes i exili, però també de resistència, coratge, determinació i lluita. Un periple que ha acabat aquest cap de setmana amb l’abraçada a la padrina, només aterrar a Mallorca. En el calendari personal, cinc dates per a la memòria: 23 d’agost del 2012, quan el van detenir; 20 de febrer del 2018, quan el Suprem va ratificar la condemna de tres anys i sis mesos de presó; 23 de maig del 2018, quan va fer el camí de l’exili; octubre i desembre del 2021, quan el Constitucional belga va tombar la llei de 1847 que permetia perseguir les injúries al Rei, i, en conseqüència, el tribunal de Gant va rebutjar l’euroordre espanyola; i, finalment, 28 d’octubre del 2023, data del seu retorn. Cinc anys d’exili i 11 anys després de la primera detenció, Valtònyc ha guanyat a Espanya. Aquesta és la primera veritat de les moltes que emanen del cas Valtònyc: no torna a la seva terra perquè l’Estat espanyol ha rectificat la barbaritat de la condemna, i ha deixat de perseguir la llibertat d’expressió, sinó perquè no ha pogut mantenir la persecució fora de les seves fronteres. Si Valtònyc no ha entrat a la presó és perquè no s’ha rendit mai, ha fugit d’una justícia espanyola clarament ideològica, ha lluitat en tribunals estrangers, ha aconseguit canviar la legislació belga en temes d’injúries a la Corona i, sense armes per perseguir-lo, ha pogut tornar. És a dir, ha vençut, tant com Espanya ha estat derrotada. Per cert, amb un afegit escandalós: durant aquests anys ha governat el PSOE i Podem, el dirigent del qual va ser qui va encarregar la cançó No al Borbón per al seu programa de televisió, i que va derivar en acusació d’injúries a la Corona. Pablo Iglesias com a vicepresident podia haver intentat forçar el canvi de la llei, però senzillament no va fer res. La segona veritat emana de la primera: si no hagués marxat a l’exili hauria estat empresonat com Pablo Hasél, hauria perdut tota capacitat de lluitar contra unes lleis repressives i no hauria aconseguit defensar internacionalment els seus drets. Aquesta veritat en el cas Valtònyc és la mateixa que afecta el president Puigdemont i la resta d’exiliats. És l’exili el que ha aconseguit mantenir la denúncia sobre el conflicte català, el que ha obligat a debatre el cas català als tribunals europeus, i és l’exili el que haurà forçat l’amnistia, si finalment es produeix. La tercera veritat és que l’èxit de Valtònyc s’ha produït per ell mateix, perquè, més enllà de l’ajuda que ha pogut tenir, ha estat capaç d’aguantar la duresa d’aquest llarg procés de persecució i mantenir-se sense defallir. No oblidem, per exemple, que durant anys va haver de sobreviure a l’exili amb l’avís de «cercat per terrorisme» als ordinadors policials belgues. I, com ha passat en el cas de Toni Comín i Carles Puigdemont, també ell ha patit la mort de la mare sense poder-se’n acomiadar. L’exili és duríssim i només des d’una resiliència extraordinària es pot suportar. I de colofó, una quarta veritat: al final la cançó pretesament «injuriosa» contra el Rei, Los Borbones son unos ladrones, dirigida a l’emèrit, va resultar premonitòria, amb fugida reial inclosa, cosa la qual confirma que la realitat tendeix al sarcasme. Com a apunt final, una qüestió personal: la conversió d’aquell joveníssim raper de 18 anys que no sabia ni per què arribava la policia a la fruiteria on treballava i el detenia en un home de grans conviccions, que ha estudiat, s’ha preparat, s’ha mantingut ferm en els seus ideals i s’ha convertit en un autèntic líder popular. Còmplice dels partits independentistes, però allunyat de sigles i etiquetes, totalment bolcat en els ideals de llibertat. Un exemple de resistència i coratge. I un exemple de creixement i maduresa. Ben tornat a casa, Josep. n Retorn a casa La tribuna Si el raper no hagués anat a l’exili hauria perdut tota capacitat de lluitar contra unes lleis repressives. Aquesta veritat és la mateixa que afecta Puigdemont i la resta d’exiliats Valtònyc no torna a la seva terra perquè l’Estat espanyol ha rectificat la condemna i ha deixat de perseguir la llibertat d’expressió, sinó perquè no ha pogut mantenir la persecució fora de les seves fronteres Pilar Rahola P Pilar Rahola és periodista i escriptora Leonard Beard EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

20 | Opinió Dimarts, 31 d’octubre del 2023 | Després de dècades d’abusos i vides destrossades, comencem a traduir l’horror en xifres: només a Espanya s’estima que hi ha 440.000 víctimes directes d’abusos sexuals per part de sacerdots o persones vinculades a l’Església, una cosa que suposa la sorprenent xifra de l’1,13% de tota la població. És el resultat d’una investigació a gran escala del Defensor del Poble després de mesos d’investigació, i és la primera vegada que l’Estat realitza un diagnòstic de la tragèdia i és capaç d’acotar numèricament aquest immens i incalculable abús. L’informe no esborrarà el dolor i la ràbia causats per aquest exèrcit de pederastes sense escrúpols, ni restaurarà la infància perduda de tants centenars de milers de nens, però sí que serveix per començar a acorralar la institució que ha promocionat, de vegades, i encobert, moltes altres, la immensa majoria d’aquests crims. Potser per això el president dels bisbes, Joan Josep Omella, va atacar immediatament l’informe dient que «les xifres són mentida», tot i que el seu exabrupte té poc recorregut perquè el mètode espanyol és el mateix que s’ha utilitzat –i la mateixa Església ha donat per bo– en països com Alemanya o Irlanda. L’únic que demostra la primera reacció de la cúria és justament la seva provada resistència a col·laborar per aclarir la veritat, un bloqueig sistemàtic que ha denunciat el mateix Defensor del Poble. Perquè el patró de comportament de la institució ha sigut sempre el mateix: negar primer l’evidència, i quan ja no és possible ocultar-la, encobrir el pederasta. L’Església ha sigut una institució a la qual se li ha permès apartar els seus violadors en lloc d’entregar-los a la justícia. És simptomàtic que mai hàgim vist un membre de la cúria sortint emmanillat cap a la presó, sense patir la pena del telenotícies que persegueix tants delinqüents, però de la qual sembla que n’estan exempts els capellans només per ser-ho. És evident que una organització que genera violadors que abusen a més de l’1% de la població té problemes estructurals, com la seva malaltissa repressió de la sexualitat i el seu masclisme endèmic, que generen, per defecte, conductes criminals. És així com s’explica que l’Església hagi engendrat una autèntica indústria de violadors i sigui, des de fa dècades i potser segles, una institució que s’ha comportat, per acció o omissió, com una organització criminal. L’informe del Defensor del Poble serveix, doncs, per fer un diagnòstic i dimensionar la tragèdia. Però comet un terrible error: demana que sigui l’Estat qui indemnitzi les víctimes. Una mesura així seria injustificable, i es convertiria en una burla al contribuent. En aquest cas, l’abusador té plena solvència econòmica per compensar econòmicament els abusats. Gaudeix d’un dels patrimonis immobiliaris més grans, per cert. Si fa falta, que venguin propietats, esglésies i patrimonis diversos. Compensar sí, però amb els seus diners, no amb el de tots. n Ernest Folch Una organització criminal Abusos del clergat És inadmissible que sigui l’Estat qui s’hagi de fer càrrec de les indemnitzacions dels abusos de l’Església: li toca a ella vendre el seu patrimoni i pagar P Ernest Folch és editor i periodista uA la seva gala anual, la patronal Foment va concedir la Medalla d’Honor a la Trajectòria Empresarial a Juan Echevarría Puig, per la seva «recerca incessant de l’excel·lència i el bon govern corporatiu com a líder empresarial» de companyies com Fecsa, Nissan Motor Ibérica, Ebre-Kubota, Cable, Televisió de Catalunya (Menta) i, en especial, Mutua Universal. Juan Echevarría Puig EMPRESARI uLa plataforma 3Cat, presentada ahir, neix amb 280.000 hores de contingut audiovisual –de TV-3, de Catràdio i de programes exclusius digitals– en el que representa un gran salt tecnològic dels mitjans públics de la Generalitat per adaptar-se als nous hàbits de consum, amb l’objectiu d’arribar al màxim d’usuaris i impulsar l’ús del català. Rosa Romà PRESIDENTA DE 3CAT uL’expresident de la Federació Espanyola de Futbol va minimitzar el petó no consentit a Hermoso, però la FIFA ha qualificat aquests fets amb la gravetat que mereixen. L’organisme internacional considera que Rubiales va infringir el Codi Disciplinari a l’atemptar contra la dignitat i l’inhabilita durant tres anys, cosa que amplia la suspensió provisional de 90 dies. Luis Rubiales EXPRESIDENT DE L’RFEF L’exercici optimista d’EL PERIÓDICO per celebrar els 45 anys de vida, amb 45 portades de bones notícies (moltes de les quals il·lustrades amb el punt d’enigma i de perspicàcia, que són marca de la casa, a càrrec de Leo Beard), són una esmena a la totalitat a aquell tòpic que diu que les bones notícies no venen ni surten a les portades. Tots els neguits que marquen el nostre present, que dibuixen un futur obscur (o gris, si més no), que ens poden dur al pessimisme més extrem o a un persistent nihilisme, es cancel·len aquí amb una proposta de paradís (o de purgatori, si més no) possible. ¿No ho és, que la pau torni a Ucraïna (o a Palestina, posats a demanar)? ¿No ho és que el big data controli les pandèmies o que els oceans quedin lliures de plàstics? La pirueta, si en podem dir així, de l’especial dels 45 anys d’EL PERIÓDICO és que en l’interior persisteix l’esperança alhora que no s’exerceix la indulgència. S’acosta a aquell exercici gramscià, que consisteix a practicar el pessimisme de la intel·ligència i, alhora, l’optimisme de la voluntat. La lectura de l’especial ens aboca al vertigen, tant per la distància transcorreguda com per les previsions del camí a recórrer. Fa feredat constatar que el 1978 ningú no parlava d’internet o d’aplicacions, de telèfons mòbils i que, per exemple, hi havia un 13% de microones a les llars, en comparació al 85% d’ara. I fa basarda comprovar el descens alarmant de l’ús del català. En canvi, és engrescadora la dada que proporciona Salvador Macip: si fins al segle XX, l’esperança de vida era a l’entorn dels 30 anys, ara ja estem situats a la ratlla dels 83, tot i que aquí s’obre el debat (ho fa el mateix científic) sobre quin és el límit per a una societat envellida que vol fer-se més vella encara, i rejovenir-se, segons com, fins a la immortalitat. Han canviat les relacions personals i les famílies i els enamoraments, i ens abriguem i ens submergim en l’espai de ficció de la llar. No hi haurà sida, però patirem epidèmies pitjors (també les de la guerra) i menjarem, segons en Toni Massanés, grans quantitats de musclos i ostres, i de llegums, i farem pastetes (ho diu l’Arenós) amb formigues i llagostes, les del camp. En sortiran galetes i barres energètiques que serviran per alentir l’envelliment, i també algunes algues i potser filets disse - nyats en un laboratori. Vivim, ara, entre el que nosaltres vam ser i el que seran els nostres nets. I escrivim aquesta història, encara, en un llibre, i en fem literatura. Com afirma Juan Cruz, «la literatura no s’acabarà; com voleu que s’acabi». n L’exercici optimista d’EL PERIÓDICO per celebrar els seus 45 anys és una esmena a aquell tòpic que diu que les bones notícies no venen 45 esperances, 45 futurs Gàrgoles Josep Maria Fonalleras P Josep Maria Fonalleras és escriptor Vivim ara entre el que nosaltres vam ser i el que seran els nostres nets EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Opinió | 21 elPeriódico www.elperiodico.cat DIRECTOR: ALBERT SÁEZ. Directora adjunta: Gemma Martínez. COMITÈ EDITORIAL President: Joan Tapia. Secretari: Rafael Jorba. Subdirectors: Carol Álvarez (+Periódico) Joan Cañete (Audiències) Bernat Gasulla (Última hora) Rafa Julve (Multimèdia) Xurxo Martínez (Gestió de canals). Panorama: Jose Rico. Societat: Montse Baraza. Barcelona: Meritxell M. Pauné. Cultura: Leticia Blanco. Esports: Francisco Cabezas. Opinió i participació: Ernest Alós. Imatge: Bárbara Favant. Disseny: Joel Mercè. Infografia: Ricard Gràcia. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA SLU Director General de Prensa Ibérica per Catalunya i Balears: Fèlix Noguera. Publicitat nacional: Mercedes Otálora. Publicitat: Joan Ruiz. Màrqueting: Anna Domènech. Distribució: Logística de Medios Catalunya S.L.U. Av. Granvia de l’Hospitalet, 163-167 08908 - L´Hospitalet de Llobregat (BARCELONA) T: 93 265 53 53. Fax: 93 484 37 48. Publicitat: Prensa Ibérica 360 S.L. Pedro Muñoz Seca, 4. 28001 Madrid. T: 91 436 37 70. Fax: 91 436 37 75. Odón Elorza va ser alcalde socialista de Donostia del 1991 al 2001. Em va impactar aquella fotografia del llavors alcalde perseguint pel carrer un grup de batasunes que intentaven cremar dos autobusos. Des d’aleshores segueixo Elorza, un polític amb idees pròpies que va recolzar Pedro Sánchez i que ara dubta de l’amnistia. Diu que pot reforçar la normalització política i que no és seriós acusar-la d’inconstitucional, però que el PSOE no l’hauria plantejat –hi ha declaracions recents del mateix Sánchez– si hagués tingut set diputats més. L’amnistia com a gest polític de l’Estat hauria servit per girar full definitiu d’un conflicte greu i dolorós, però com a condició prèvia de Puigdemont a la investidura genera inquietud. Elorza ho planteja després de reconèixer que la posició de Sánchez en el PSOE és molt majoritària. I diu que l’important no serà tant el que diguin Junts i ERC, sinó la mateixa llei. I per definició, i contra la propaganda contrària, no hi pot haver amnistia sense delictes previs. Però dir –Sánchez ho va confessar– que «és fer de la necessitat virtut», és realpolitik, però no reforça la idea de girar full. I garantir un Govern progressista (de Sánchez) no justifica que Espanya continuï dividida entre una esquerra i una dreta que s’exclouen mútuament. Tindrem amnistia, però contra el PP –que malgrat les seves rigideses és, agradi o no, el primer partit de l’Estat– té riscos, perquè la democràcia no funcionarà bé sense consensos mínims dels dos grans partits. ¿Com es pot renovar per fi el poder judicial? ¿Com es pot reformar el finançament autonòmic quan el PP controla totes les comunitats autònomes tret de Catalunya, Euskadi, Astúries i Navarra? I potser s’assegura la investidura, però no la governabilitat perquè, per exemple, hi ha grans diferències econòmiques entre Sumar i el PNB. Tot i que hi hagi amnistia i investidura, el futur no sembla gens fàcil. Per això és bo que Elorza discuteixi el que, ateses les circumstàncies, sigui potser el menys dolent. n Fins al 2016, amb la investigació des d’aquest diari del cas Maristes, un vel de silenci havia encobert els abusos sexuals produïts en l’àmbit de l’Església catòlica a Espanya. Des d’aleshores s’han anat succeint denúncies en un procés lent i dolorós, una vegada les víctimes van ser conscients que podien aixecar la veu i ser escoltades, en lloc de silenciades, ignorades o fins i tot estigmatitzades. En aquest exercici de memòria, que ha de ser-ho també de justícia, de restitució i de rectificació per evitar que aquesta xacra es reprodueixi, s’emmarquen des de la llei de protecció de la infància del 2021 fins a les noves instruccions de la Conferència Episcopal de l’estiu passat que tan tardanament aplica la política de tolerància zero de l’actual papat o l’informe del Defensor del Poble presentat la setmana passada (i el propi de l’episcopat, que no acaba d’arribar). El sol fet que aquest procés no hagi arribat fins a ben entrat el segle XXI, i enfrontant-se a resistències i excuses, obliga a assenyalar responsabilitats molt més enllà de les que corresponen als delinqüents, vius o morts, judicialment impunes o no, que van agredir sexualment de menors pels quals en teoria havien de vetllar. L’encobriment d’aquest escàndol és una responsabilitat estructural i institucional. De l’informe del Defensor del Poble s’ha destacat especialment, més que els testimonis recollits en la seva investigació (487) o els casos ja reconeguts des de l’Església (1.385 víctimes), o les reflexions sobre les causes de l’ocorregut i les propostes d’esmena i atenció als afectats, el resultat d’una enquesta telefònica i onlinea 8.000 persones segons la qual l’11,7% dels enquestats havien sigut víctimes d’algun tipus d’abús i, L’encobriment de la pederàstia a l’Església és una responsabilitat estructural i institucional P L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals Els abusos, un deute per saldar Editorial d’aquests, el 34% en la família, el 10,5% en escoles o dependències religioses, el 9,6% en l’àmbit educatiu no religiós, el 7,5% en l’entorn laboral… Les xifres que es puguin extrapolar d’aquest sondeig no poden substituir el relat documentat de testimonis i la investigació de denúncies, que només ara comença. El Defensor del Poble va voler evitar especular amb extrapolacions que portessin a calcular, per exemple, en 440.000 les víctimes en l’entorn de l’Església (o 1,5 milions en l’àmbit familiar, o 300.000 en el laboral). Sí que es tracta d’un exercici que indica que només ha emergit part d’una realitat, i que aquesta va unida a l’exercici de manera autoritària del poder, en absència d’una resposta social com la que finalment ha arribat i, el que és més evident mirant al passat, que es va desenvolupar sense traves en absència de democràcia, quan jutges, policies, professors, pastors o patrons estaven imbuïts d’una autoritat incontestada davant els que no eren considerats ciutadans en exercici dels seus drets. Però aquestes pràctiques, i l’ocultació, i les seves conseqüències traumàtiques, han arribat fins avui. Els bisbes no s’haurien d’acontentar d’assenyalar xifres que puguin ser imprecises o apuntar als abusos en altres àmbits. En la seva resposta a Gabilondo han defugit tancar-se en una actitud defensiva i han admès que les seves recomanacions són «valuoses». Però han trigat massa a assumir que no poden acontentar-se de tractar els abusadors que van grimpar a la seva ombra com a pecadors mereixedors de perdó després de confessar les seves faltes i fer propòsit d’esmena i que el focus ha de posar-se en l’atenció a les víctimes, milers de persones, siguin quantes siguin, amb les quals estan en deute. n Newsletter P Joan Tapia és president del Comitè Editorial Odón Elorza i l’amnistia EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

22 | Opinió Dimarts, 31 d’octubre del 2023 | MOBILITAT El bicibús, un exemple a seguir Andrea Castaño MOLLET DEL VALLÈS El recent acord entre l’Ajuntament de Barcelona i el moviment bicibús de Sant Andreu per permetre que es continuï circulant per la calçada fins al desembre ha posat de manifest la importància de la seguretat viària i la mobilitat sostenible a Barcelona. ¿Com s’haurien de tractar les necessitats de les famílies que volen acompanyar els seus fills a l’escola amb bicicleta de manera segura? ¿Quines són les solucions a llarg termini per garantir la seguretat dels ciclistes, especialment els més joves? Aquest debat també mostra la necessitat d’infraestructures pedalables adequades. ¿Està la nostra ciutat preparada per acollir l’augment de ciclistes i promoure una mobilitat més sostenible? Les qüestions de seguretat viària, la planificació urbana i la mobilitat sostenible són temes crucials per al futur de Barcelona. El bicibús de Sant Andreu podria ser un exemple a seguir en la promoció d’una mobilitat més segura i sostenible. n Prohibit entrar amb bici plegable Alessandro Ludovici SANT CUGAT DEL VALLÈS Aquest matí tenia una cita a l’oficina de l’Agència Tributària de Sant Cugat del Vallès. El guàrdia de seguretat m’ha impedit l’entrada a causa que portava una bicicleta plegable (Brompton). Em sembla molt lamentable que en l’actualitat una institució pública prohibeixi l’entrada per anar amb una bicicleta plegable. Si desitgen mantenir aquesta prohibició, almenys podrien considerar la instal·lació d’una àrea d’esta - cionament per a bicicletes i patinets. És absurd que a l’any 2023 no es pugui accedir a una oficina després d’utilitzar una xarxa pública de carrils bici. Haurien de reconsiderar aquesta pro hibició o prendre mesures per habilitar llocs d’estacionament adequats. n PRÒXIM ORIENT Pau i justícia per a tothom Juan Salvador BARCELONA Quan parlem de nazis pensem en l’antiga Alemanya, però ens costa entendre que la ideologia es troba a molts països, a Catalunya, per exemple: «Visca Catalunya, fora estrangers, inclosos espanyols». És a dir, és un nacionalisme exacerbat. També es troba als EUA i a Israel. Quan alguns comandaments del Govern i militars d’Israel parlen de destruir Gaza estan dient: matar milers de palestins, inclosos dones i nens. És criminal la presa d’ostatges, però ¿què passa amb els 6.000 presoners palestins, molts d’ells per protestar? Tinc entès que han esborrat dels seus llibres de text Greta Thunberg per criticar els bombardejos a la població civil. Igual que Stalin amb els dissidents. Pau i justícia per a tothom. n Si deixem aflorar l’odi, estem perduts Enrique Alonso BARCELONA Tinc una màxima que diu: «Deslliura’m dels que tenen raó perquè aquesta els fa més cruels». La història ens ensenya que tota barbàrie se sustenta en una o una altra raó, però que la barbàrie és barbàrie, i aquells que tenien raó deixen de tenirla en el moment que la utilitzen per cometre actes brutals. El conflicte àrabo-israelià em fa pensar que no li interessa a ningú que hi hagi una solució, uns per interessos econòmics, d’altres per interessos religiosos, d’altres perquè els encega la venjança, i per motius diversos, mai pararan de matar-se. Pot llegir més cartes i publicar els seus articles a: www.elperiodico.com/entre-todos Entre Tots Hamàs alimenta l’odi envers Israel i Israel cap a Hamàs; salvatges els uns i els altres, i no em vinguin amb raons que ja poden veure on els porten. Veig musulmans, cristians o jueus per alimentar separació i odi, per això avui pronuncio aquestes paraules: «Beneïts aquells que senten pau als seus cors i que no es deixen portar per les atrocitats que veuen els seus ulls». Si davant l’assassinat cruel d’éssers humans no reaccionem correctament i deixem aflorar l’odi, estem perduts. Aviso els contendents, mai s’aniquila l’enemic, la sang vessada multiplica l’odi i aquest s’acaba quan l’ésser humà comprèn que és inútil. Mai podrem sentir amor davant la divisió que crea un nom, hem de veure l’ésser humà despullat de tot qualificatiu. Els nens israelians, com els palestins, són nens, tots dos, ¿qui té el cor tan endurit que veu un nen com un enemic? Els vostres déus són creats per vosaltres, sanguinaris, cruels, a la vostra imatge i semblança, però fins i tot amb tot això, crec en el despertar de la humanitat i el poder de la bondat. n PAS DEL TEMPS La maduresa ens dona saviesa Cristina Casals ESPLUGUES DE LLOBREGAT No són poques les persones que amb el pas de la vida es desestabilitzen, tant per tot allò que deixen enrere com pel que els ve a sobre d’ara endavant. Tot i que som éssers socials i vivim en companyia, arriben moments en què el sentiment de soledat i les limitacions s’imposen amb intensitat. El nou sistema polític, econòmic i social d’Occident ha comportat un canvi demogràfic i industrial important, amb nous models a les llars. Al passar els anys, advertim que el temps se’n va. Hem passat per temps alegres i amargs, per satisfaccions i patiments… La maduresa adquirida ens dona una saviesa per advertir com actuar en aquesta nova etapa, superant la nostàlgia del passat. n DISCAPACITAT VISUAL Les mirades de llàstima no ens ajuden Sydney Fokou Takam MOLLET DEL VALLÈS Com a jove amb discapacitat visual, escric aquesta carta a tall de crida a la comprensió per demanar a la societat que es canviï el xip de la victimització cap a les persones amb discapacitat. En lloc d’això, hauríem de treballar per aconseguir una inclusió social real per a aquest col·lectiu. Malgrat considerar-me una persona autosuficient, en el meu dia a dia experimento aquesta victimització de diverses maneres; des de la falta de senyalització accessible fins a la subestimació de les meves habilitats i potencial. És cert que existeixen diferents graus de discapacitat i que cada cas és únic. Però en general, s’assumeix que les persones amb discapacitat són dependents o necessiten compassió. Això sovint es tradueix en una actitud paternalista que, en lloc d’empoderar, ens limita. Les mirades de llàstima i les ofertes d’ajuda no sol·licitada de vegades són més una barrera que una ajuda real. Per a aquells joves que comparteixen la meva experiència, vull dir-los que no estan sols. Hem de desafiar les expectatives i treballar junts per canviar la percepció que la societat té de nosaltres. L’empatia, la igualtat d’oportunitats i la inclusió són fonamentals en la lluita contra la victimització. La nostra discapacitat no ens defineix i hauríem de tenir l’oportunitat de demostrar que som capaços i valuosos. n ¿De què treballa Chandler? Alcoholisme Va ser un dels millors gags de Friends. L’he utilitzat al conèixer persones amb feines difícils d’explicar. Irònic, divertit i sarcàstic, Chandler Bing era el millor personatge de tots. I si llegeixen la seva autobiografia Amics, amants i allò tan terrible s’adonaran que Mat - thew Perry no era tan diferent d’ell. Escrit amb duresa i un sentit de l’humor que no li va salvar la vida, però que segur que la hi va fer més suportable, comença així: «Hola, em dic Matthew, però tu segurament em coneixeràs per un altre nom. Els meus amics em diuen Matty i hauria d’estar mort». Llegir-ho ara em posa els pèls de punta. Aquests exemples tan bèsties i necessaris ens haurien d’obrir els ulls. Les drogues són dolentes i el tabac mata, però el nostre Chand ler Bing era bàsicament un alcohòlic. Un alcohòlic que sortia a la seva sèrie bevent cerveses amb el seu col·lega Joey, quan es quedaven a soles veient Los vigilantes de la playa. No només a Friends, l’alcohol és present en tots els espais. En totes les sèries, pel·lícules, dinars, sopars, bars, festes i a casa. Poques llars són els que no tenen una cervesa a la nevera o un vi al rebost. Tenim l’alcohol tan normalitzat, que si deixes de beure et converteixes en una bèstia rara. Jo mateixa el vaig deixar fa uns mesos perquè sentia que bevia massa. No us enganyaré. M’està costant adaptar-me al meu nou món. La societat no accepta les persones que no beuen. Diuen que brindar sense alcohol dona mala sort, però la veritat és que incomoda el que beu. A les festes no et queda més remei que beure aigua si en tenen i et miren malament quan els demanes una cosa que no sigui una cervesa sense alcohol. Jo bevia, però mai m’ha agradat la cervesa. Doncs ara he de donar gràcies que me n’ofereixin. No vull ni pensar com ho deuen passar les persones alcohòliques. Observant per tot arreu la droga que els està matant. ¿Com es recuperaran així? És molt difícil. I si aconsegueixes rehabilitar-te, després del patiment viscut, et pot passar com a Matthew Perry, que el teu cos digui prou fins i tot quan ja no beus. Però com diu al seu llibre: «L’única cosa que vaig fer bé va ser no rendir-me». Mai és tard. n Imma Sust EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Publicitat | 23 EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

24 | Dimarts, 31 d’octubre del 2023 | Àltima. Sostenibilitat CONTINGUT OFERT PER El respecte ambiental i el compromís amb la sostenibilitat estan cada vegada més presents tant en la societat com en el món empresarial. I arriba fins i tot a sectors en els quals no sol ser gaire comú que es parli d’emissions i impacte sobre l’entorn. L’últim exemple procedeix d’Àltima, el grup català líder en serveis funeraris, que està desplegant un complet conjunt de mesures focalitzades a reduir al mínim la petjada de la seva activitat. Les mesures inclouen un ampli ventall de millores que reforcen la sostenibilitat de les instal·lacions i també del transport i dels productes i serveis que ofereixen. I es completen amb altres innovacions pensades per acompanyar els familiars i amics en els moments més difícils. INSTAL·LACIONS FINS A UN 60% MÉS EFICIENTS Per començar, Àltima ha comunicat que a final d’any haurà completat el muntatge de 2.875 metres quadrats de plaques solars o fotovoltaiques, una superfície que es reparteix entre nou dels seus centres i que, per si sola, implica un 57% d’estalvi energètic. La instal·lació evitarà l’emissió de 405 tones de CO2, una quantitat equivalent a plantar més de 10.000 arbres. Els vehicles també s’hi sumen, perquè el grup ja té en funcionament una flota de 63 models elèctrics, que no produeixen emissions durant la circulació i s’alimenten de l’electricitat generada als mateixos centres, i creen un autèntic cercle virtuós d’eficiència. SUPORT A FAMILIARS I AMICS A Àltima continuen desenvolupant productes i serveis que ajudin les famílies en un moment tan delicat, com el seu servei de realitat immersiva als tanatoris de Terrassa i Girona, que permet la projecció d’imatges i música en l’últim comiat, quan s’opta per la incineració. A més a més, Àltima és la primera companyia funerària espanyola que permet el pagament via Bizum, una alternativa que simplifica el procés i ajuda a evitar així mateix les comissions bancàries que solen gravar algunes transferències. PRODUCTES ‘VERDS’ D’ÚLTIMA GENERACIÓ Per seguir, el grup català de serveis funeraris compta també amb un nou catàleg de productes sostenibles, en el qual destaquen els fèretres ecològics, que no inclouen vernissos, teixits sintètics, vidres o elements metàl·lics que puguin afectar el terreny. Les urnes biodegradables, realitzades amb sal, argila o fusta natural, són una altra proposta que té en compte en la seva concepció el respecte al medi ambient. I és que Innovació i sostenibilitat en el sector funerari Nous productes i serveis permeten minimitzar la petjada ambiental, oferir espais de repòs molt especials i reforçar també l’atenció als familiars i amics Bego Contreras PER DESTACAR El Jardí de l’anhel és una nova zona dissenyada per als més petits NOVETATS EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Dimarts, 31 d’octubre del 2023 | 25 l’empresa està compromesa al màxim amb la cura de l’entorn, amb la reducció dels recursos utilitzats i de la petjada que deixen. En aquesta mateixa línia, Àltima proposa una alternativa a la tradicional ofrena floral de corones i centres. Es tracta de l’anomenada Planta Viva, un test amb plantes provinents de vivers de Catalunya i que garanteix així menors emissions que les habituals plantes importades. CENDRES SOSTENIBLES PER TANCAR EL CERCLE La incineració està en auge i, per exemple, en ciutats com Barcelona suposa més del 60% del total, segons dades d’Àltima. L’empresa proposa noves alternatives ecològiques diferents de les tradicionals. Al cementiri de les Pruelles es pot optar per la inhumació en un arbre familiar. Allà, el cementiri compta amb 25 ametllers, en els quals és possible inhumar fins a cinc urnes per arbre, que van acompanyades d’una placa de fusta en la qual es graven les dades dels difunts, creant un espai commemoratiu molt especial i que es pot identificar amb una placa personalitzada. Les flors de l’ametller simbolitzen amor etern, esperança i alegria. En la mateixa localització hi ha també el Jardí de l’anhel, dirigit a famílies que hagin perdut un nen o nena durant la gestació, el naixement o els dies posteriors al naixement. Unes estrelles de colors col·locades a terra recordaran cada ésser estimat. En un altre cementiri, en aquest cas el Cementiri Comarcal Roques Blanques, s’ubica una altra de les novetats que ofereix Àltima, el Jardí del record. Aquest servei permet inhumar una urna biodegradable al peu d’una pedra natural de color terra respectant la total harmonia amb l’espai. I la pedra es pot gravar amb les dades de la persona morta. La Planta Viva és un nou concepte d’ofrena floral procedent de vivers de proximitat, no d’importació. A l’àrea Els Ametllers, cada arbre, la flor del qual simbolitza la vida eterna, pot acollir 5 ànimes. A l’esquerra, el Jardí de l’anhel; sobre aquestes línies, en el sentit de les agulles del rellotge, sala de realitat immersiva, espai de repòs Els Ametllers, vehicles elèctrics, pedres gravades i Planta Viva, un nou concepte d’ofrena floral. Les instal·lacions de plaques solars han reduït la despesa energètica un 57%. EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

26 | Temps Dimarts, 31 d’octubre del 2023 | Tortosa 14º/19º • Tarragona 14º/20º ■ Lleida 6º/18º ■ Cervera 4º/14º • Barcelona 12º/19º ■ Manresa 9º/18º • Girona 10º/19º ■ Figueres 10º/20º • Puigcerdà 4º/12º • Viella 1º/9º • Amposta • Gandesa • Móra d'Ebre • Falset • Reus • El Vendrell • Vilanova i la Geltrú • Vilafranca del Penedès • Valls • Montblanc • Les Borges Blanques • Mollerussa • Balaguer • Tàrrega • Igualada • Sant Feliu de Llobregat • Sabadell • Terrassa • Granollers • Mataró • Santa Coloma de Farners • La Bisbal • Olot • Banyoles • Ripoll • Vic • Solsona • Berga • La Seu d'Urgell • Tremp• Sort • El Pont de Suert • Món, avui mín. màx. mín. màx. mín. màx. Andorra la Vella 2 9 Berlín 11 15 Brussel·les 10 14 Estocolm 3 8 Lisboa 14 19 Londres 10 14 Moscou -3 7 París 9 13 Praga 10 17 Roma 16 24 Buenos Aires 11 22 Caracas 19 28 Doha 27 30 Johannesburg 7 9 Manila 26 31 Mèxic 12 21 Mont-real 0 4 Nova York 8 14 Pequín 13 23 Rabat 18 22 Rio de Janeiro 22 29 SantiagodeXile 9 17 Singapur 25 31 Sydney 22 34 Espanya, avui mín. màx. Alacant 15 19 Bilbao 11 19 Càceres 9 15 Còrdova 13 19 La Corunya 13 18 Las Palmas 19 23 Lleó 3 5 Logronyo 7 15 Madrid 7 11 Màlaga 16 18 Múrcia 14 21 Oviedo 10 18 Palència 7 12 Palma 14 21 Pamplona 6 14 Sant Sebastià 11 19 Santander 8 20 Saragossa 10 17 Sevilla 14 20 València 9 21 El mar Mar entre marejol y maror. Vientos predominantes del oeste de hasta fuerza 6. Costa Brava: Gregal 2/4 Marejol. Costa Central: Llevant 3/4 Marejol. Costa Daurada: Xaloc 2/6 Maror. Demà. Poc ennuvolat. Temp. en ascens. Dijous. Núvols i pluja. Temp. en ascens. Divendres. Pluges intenses. Temp. en descens. Avui, a Catalunya Cel poc ennuvolat Predomini de cel poc ennuvolat tendint a intervals ennuvolats al sud a últimes hores de la tarda. Boires matinals a les zones deprimides de l'interior. Temperatures mínimes en notable descens; màximes sense grans canvis. El vent bufarà de component oest amb intervals de vent moderat al matí. Barcelona Cel poc ennuvolat durant tota la jornada. Temperatures mínimes en descens; màximes sense canvis o en lleuger descens. El vent bufarà durant el matí de component oest amb intervals de vent moderat, tendint a vent fluix variable a la tarda. El temps SERVEIS Regió7 DIMECRES, 23 D’AGOST DEL 2023 | ? La sort ONCE Dilluns, 30 ............70709 (007) El Trio Dilluns, 30 ....................067/758 La Grossa del divendres Divendres, 27 ..................78401 REINTEGRAMENTS 1 / 8 / 7 Divendres, 27 SOLES 2/8 ONCE - Euro Jackpot 6 13 15 20 40 Divendres, 27 ESTRELLES 3/8 EL MILLÓN VCK48267 5+2 1 17.000.000,00 5+1 2 322.693,93 5+0 2 75.418,89 4+2 25 1.879,29 4+1 524 165,16 3+2 1.391 65,77 4+0 1.116 57,61 2+2 23.256 13,82 3+1 24.878 14,41 3+0 53.753 12,42 1+2 139.631 5,79 2+1 405.387 6,28 2+0 850.884 4,82 29 33 35 48 49 Euromilions Dilluns, 30 COMPL. 5 REINT. 0 6 2 325.981,58 5+C 2 66.785,08 5 74 902,50 4 3.978 25,18 3 70.847 4,00 Reintegrament 0,50 12 23 31 35 41 43 Bonoloto Dilluns, 30 COMPL. 41 REINT. 2 JÒQUER 9617220 6+R 0 POT 6 1 675.503,2 5+C 0 0,00 5 100 3.103,66 4 5.564 52,50 3 107.081 8,00 Reintegrament 0,50 7 18 21 40 45 49 La Primitiva Dilluns, 30 PLUS 9 COMPL. 46 REINT. 6 JÒQUER 466399 Premis amb plus 6/6P 0 2.988.098,36 Premis sense plus 6/6 0 1.494.049,18 5+/6 0 15.447,84 5/6 1 2.738,78 4/6 33 107,89 3/6 799 10,96 Reintegrament 1,00 16 17 18 21 36 40 La 6/49 EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Passatemps | 27 HORITZONTALS: 1. Riola. Els pisos més alts dels edificis. 2. Forma de pronom. Digne de repugnància. Tranquil nom de dona. 3. En tal grau. Conforme a la llei moral. Les té el ruc. 4. Ponent. Plantígrades. Mamífer rosegador dels múrids. 5. Esquena d’una eina. Experta en ous. 6. Degustació. D’una gran extensió. Mig zero. 7. Fonema vaquer. Laic que fa vida monacal. Època. 8. Sorral, areny. Carnívor més petit que el llop. 9. Unitat relativa a la radiació absorbida. Juguin una carta. Infusió. 10. Consonant. Cert furor sexual. Poemes patriòtics. 11. Cadira de diputat. Tasses de vàter. 12. Cobreixen els caps. Obliga a dimitir. VERTICALS: 1. L’última pinzellada. Noi petit. 2. Estimi però al revés. Deté el moviment. Un senyor. 3. Vocal. Tot el que dificulta una acció. Marca de joguines. 4. Parts d’una totalitat. Nivell de sensació sonora. Possessiu. 5. Dues de Caldes. Sotragà. Recta. 6. Ajudeu. Els del Nil són les flors de l’amor. 7. Navegava proa al vent. Forma prefixada que significa ‘nas’. 8. Home obtús. Talli un tros de síndria per comprovar-ne el gust. Llegua provençal. 9. Consonant. Un nombre. Pol negatiu. 10. Les té la pipa. Enginyós a trobar el camí. Sistema informàtic. 11. Antic full de paper. Lladres. 12. Participa en el negoci buscant benefici. Carruatge estirat per cavalls. ARIES 21 MARÇ A 19 ABRIL u En el pla professional una cosa que semblava imminent trigarà a cristal·litzar. Relacions amistoses grates. En el si familiar hi regnarà l’alegria i, potser, també el desconcert. TAURE 20 ABRIL A 20 MAIG u Les reunions amb assessors o especialistes es veuran afavorides. Possible enfrontament amb un company de feina. En el terreny amistós intenti eludir compromisos. Bon clima familiar. BESSONS 21 MAIG A 20 JUNY u Haurà de donar prioritat a un assumpte professional interessant, que sorgirà de forma imprevista. En el pla sentimental se sentirà contrariat per la indiferència de la seva parella. CRANC 21 JUNY A 22 JULIOL u No es distregui a la feina o potser cometrà un error que comportaria problemes. Desconfiï d’un col·laborador massa complaent. La falta de paciència podria alterar el bon clima familiar. LLEÓ 23 JULIOL A 22 AGOST u Si és clar en exposar els seus plans professionals trobarà més cooperació en els seus companys. Dia favorable per anar de compres. Les relacions familiars milloraran sensiblement. VERGE 23 AGOST A 22 SETEMBRE u La pressa li impedirà tranquil·litzar-se a la feina. Diferenciï el que és urgent del que no ho és per evitar problemes posteriors. Possibilitat que rebi una sorpresa en el terreny sentimental. BALANÇA 23 SET. A 22 OCTUBRE u Li serà difícil aconseguir la concentració necessària a la seva feina. El dia serà propici per a reunions, que resultaran molt positives. Si va de compres eviti l’adquisició de coses innecessàries. ESCORPÍ 23 OCT. A 21 NOVEMBRE u Haurà de vèncer la seva mandra si vol complir amb la seva comesa. Rebrà bones notícies relatives als seus negocis. Possibilitat d’unes vacances curtes per a vostè i la seva parella. SAGITARI 22 NOV. A 21 DESEMBRE u La seva claredat de judici en temes financers serà excel·lent. En el pla familiar tingui en compte els sentiments d’algú que depèn de vostè, sense intentar imposar la seva autoritat. CAPRICORN 22 DESEMBRE A 19 GENER u Li convindria aproximar-se a un company de feina de qui està distanciat. En el terreny personal pensi abans de parlar. La vida sentimental experimentarà un canvi positiu. AQUARI 20 GENER A 18 FEBRER u Mediti amb calma abans de prendre alguna decisió o podria resultar errònia. No permeti que ningú influeixi en el que decideixi. La nit serà propícia a la meditació i al descans. PEIXOS 19 FEBRER A 20 MARÇ u Portarà la veu cantant en una reunió de negocis, que resultarà molt positiva per a vostè. L’ambient familiar apareixerà clar i sense el més remot núvol. Pari més atenció a la seva salut. 9 6 2 3 4 5 5 8 4 3 871 3 1 9 6 6 8 415 2 8 9 2 6 6 7 1 4 1 5 1 7 8 389 7 4 9 5 7 2 2 3 6 9 5 7 3 9 1 5 3 8 4 8 4 6 5 8 1 9 3 2 5 9 7 8 3 1 3 527 8496 5 9 184 3267 2 8 946 5173 7 6 9 5 3 4 2 8 1 8 4 692 7531 3 5 871 9642 6 9 8 3 2 5 1 7 4 4 1 763 2958 7 2 415 6389 2 6 573 8419 1 4 287 5936 9 5 418 6273 2 3 9 6 1 8 4 5 7 7 8 935 2164 6 1 754 3892 3 4 1 2 8 7 5 6 9 8 9 346 1725 5 7 692 4381 MOTS ENCREUATS PER J.P. PETIT PASSATEMPS Ompliu les caselles buides dels requadres de 9x9 quadrats, amb xifres de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila, en una mateixa columna, o una subquadrícula de 3x3 1. La placa està més amunt. 2. Ella té més cabell. 3. La franja a la Diferències: màniga està més amunt. 4. La fletxa està moguda. 5. L’agafador de la porta està mogut. 6. El dit està mogut. 6 3 157 2489 1 8 745 6392 4 9 382 5176 1 7 6 9 8 3 2 5 4 2 5 468 3917 3 4 529 7861 7 9 1 3 6 5 4 2 8 8 2 973 1654 5 6 214 9738 SIS DIFERÈNCIES OLAF EL VIKING PER CHRIS BROWNE SUDOKUS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 HORÒSCOP SI EM MORÍS AVUI... DEUS DINERS A MOLTA GENT! Solució d’ahir QUADRE NUMÈRIC Les blanques juguen i guanyen ESCACS 1-Td3, Tc2; 2-Tf1+, Re2; 3-Te3+, Rxd2; 4-Th3 Solució escacs: AIXÒ NO ÉS CERT... CREC QUE NO L’IMPORTARIA A NINGÚ TRET DE TU. EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

Persones > Societat EDUCACIÓ A CATALUNYA «Us demanem que no en deixeu passar ni una», va dir la consellera d’Educació, Anna Simó, a l’alumnat de l’institut Apel·les Mestres de l’Hospitalet de Llobregat en l’acte de presentació de la campanya adreçada a infants i adolescents per donar a conèixer la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (USAV); unitat que ha atès 332 alumnes aquest curs, és a dir, en menys de dos mesos. A un ritme de set diaris. La majoria, casos de bullying, seguits de maltractament infantil i adolescent. Des de la posada en marxa del servei el 2021, l’equip de la USAV ha atès un total de 3.039 casos (un 18% d’aquests s’han denunciat als Mossos i un 20% també s’ha derivat a la DGAIA). I malgrat que cada curs s’ha doblat la xifra de casos atesos respecte a l’anterior, encara són moltíssims els joves que desconeixen l’existència del servei, i encara més com funciona (que poden contactar-hi de forma anònima, a través d’un xat a la web de la UsApps). N’hi ha prou amb preguntar a la porta d’un institut qualsevol si saben què és la USAV i observar les cares. Per arribar a aquests alumnes –¿quin sentit té aquesta unitat si les potencials víctimes en desconeixen l’existència?– la campanya presentada ahir repartirà 3.500 pòsters als centres educatius; milers d’adhesius amb un QR directe a l’aplicació i, segurament el més efectiu, compta amb la complicitat d’influencers locals com Nadine Romero –la tiktoker presentadora de l’acte, que va explicar que ella mateixa va patir bullying a l’institut-, Laura Grau, David Itsme, Berta Aroca o Joan Liaño d’Eufòria. «No hi ha micromasclismes», va dir la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, en la mateixa línia que la consellera Simó, també present en l’acte «com a mostra de la determinació del Govern en la lluita contra l’assetjament escolar», van assenyalar totes dues, emocionades per l’explicació del treball per la convivència fet en aquest institut del Barcelonès. Agilitzar la burocràcia El creixement de nombre de casos atesos a la USAV coincideix en el temps amb la posada en marxa dels coordinadors de convivència –batejats com a cocobes– i amb una ordre clara des del Departament (tancant files amb el que van exposar ahir Simó i Verge): al mínim indici, iniciar el protocol (un protocol que s’ha unificat per agilitzar la burocràcia, un dels grans mals del sistema). Unes dades, aquests més de 330 casos atesos en un mes i mig, que demostren que els docents saben el que és la USAV. Ara és el moment que arribi també a les criatures, perquè puguin demanar ajuda elles directament si és que així ho necessiten (el que busca l’actual campanya, formada per uns vídeos que, a més de les xarxes, s’utilitzaran com a material didàctic als mateixos centres educatius). Henar Reyes estudia primer de batxillerat a l’institut Apel·les Mestres, centre de referència en la resolució de conflictes mitjançant la mediació i les polítiques restauratives no només a la ciutat, sinó a tot el territori (per això ha sigut 332 alumnes víctimes de violència La Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (USAV) del Departament d’Educació ha atès des d’inici de curs 332 alumnes, set al dia. La xifra de casos es duplica any a any: des del 2021 el servei ha atès un total de 3.039 nens i adolescents, la majoria per casos de ‘bullying’. HELENA LÓPEZ Barcelona Presentació d’una nova campanya de sensibilització contra el ‘bullying’, ahir a l’institut Apel·les Mestres de l’Hospitalet. Elisenda Pons ❚ «Les actituds sexistes es combaten des de dins». Aquesta és la idea que ha impulsat un nou projecte pilot per ajudar els homes a «repensar la seva masculinitat» i «aprendre a relacionar-se de manera més igualitària». EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

28-29 Dimarts, 31 d’octubre del 2023 l’elegit per a la presentació). A tercer d’ESO imparteixen una matèria optativa de Mediació en què l’alumnat es forma per, quan fan quart, ser els referents dels alumnes que entren a l’institut a primer d’ESO, un programa de què la jove parla amb il·lusió; una cosa que enorgulleix – no cal que ho digui, se li nota– Alejandro López, coordinador pedagògic del centre i professor de català des de fa vuit anys, un dels responsables que aquest institut sigui referent en aquestes pràctiques. A més de l’optativa de Mediació i el programa de referents, el centre és exemple per les seves tutories assembleàries, en què organitzen «cercles restauratius». «Ens asseiem en cercle i, qui vol, parla; no és obligatori, però es genera un espai segur», explica l’Henar, que assenyala que la majoria de conflictes amb què es troben són per insults a les xarxes socials. «El més important en la mediació és no jutjar, escoltar les dues parts sense fer judicis de valor», apunta abans de remarcar que les mediacions són voluntàries, les dues parts han de voler, però que és una cosa que, per sort, sol passar. I encara hi ha dues iniciatives més que situen l’Apel·les Mestres com a referent: el seu projecte de patis vius –en què alumnes de cicles mitjans dinamitzen el pati per evitar que cap alumne es quedi sol (i oferir una alternativa a estar tota l’hora d’esbarjo enganxat al telèfon)– i la seva assemblea feminista, on cada dilluns a l’hora del pati comparteixen les violències sofertes i organitzen accions per al 25 de novembre o el 8 de març. n Altres iniciatives escolars intenten que ningú es quedi sol a l’hora de l’esbarjo El coordinador de benestar escolar no ha arrencat amb bon peu. La nova figura introduïda el curs passat en els centres educatius de l’Estat no compleix les funcions per a les quals va ser creada perquè «falla en la teoria i en la pràctica», no se li destina pressupost i el professorat se «sent sol i desbordat» i ho viu com «un marró». Aquestes són les principals conclusions de l’informe Coordinador de Benestar i Protecció: balanç del primer any, publicat ahir per l’oenagé Educo, en què analitza la introducció d’aquesta nova figura nascuda amb la llei integral de protecció a la infància i l’adolescència davant la violència (LOPIVI), i instaurada en els centres educatius espanyols amb «resultats desiguals i insuficients». A Catalunya, on aquesta nova figura se l’ha anomenat cocobe, s’ha implantat un curs més tard, aquest setembre, inicialment també sense pressupost, cosa que es va sentir com una galleda d’aigua freda en escoles i instituts al rebre la notícia, quan ja tenien els càrrecs nomenats. «Hi ha un increment de gairebé el 40% de les notificacions de violència, els abusos sexuals contra la infància i l’adolescència han augmentat un 300% i les xifres de suïcidis de nens i nenes entre els 10 i els 14 anys mai han sigut tan altes. És inadmissible que no es bolquin els esforços a intentar resoldre aquest problema i que aquesta figura s’hagi convertit en un mer tràmit», denuncia la directora general d’Educo, Pilar Orenes, que remarca que al no haver-hi un decret estatal que exigeixi uns mínims obligatoris sobre les funcions del rol, unes hores exclusives per desenvolupar-les i una formació eficaç i prèvia a l’acompliment del lloc, la figura falla. «El pressupost és una peça clau perquè els coordinadors puguin exercir les seves funcions. Les escoles no poden assumir aquestes despeses. Sense la inversió de les administracions competents, la proposta fracassarà», denuncia l’oenagé. A Catalunya, on aquesta figura s’acaba de posar en marxa, Educo denuncia que no s’estableixen uns requisits mínims, cosa que genera molts dubtes i inseguretats en centres i docents. «S’estipula una dedicació de dues hores setmanals, temps insuficient per a l’exercici de totes les funcions que se li atribueixen, especialment en centres de gran mida o amb gran concentració de problemàtiques socials», critiquen. «Si bé és cert que fa anys que a Catalunya funcionen els Projectes de Convivència i el Pla d’Escoles Lliures de Violència, i que s’ha fet un esforç perquè la nova figura sigui complementària amb d’altres ja existents amb rols similars, vam necessitar que el o la cocobe estigui a l’altura de la problemàtica que aborda», reflexionen des de l’oenagé. En positiu, Educo aplaudeix la creació d’una xarxa de suport a Catalunya perquè el cocobe pugui consultar i rebre el seguiment que necessita per no sentir-se aïllada. També valora que es demani una formació inicial i que sigui una de les tres úniques comunitats que establiran una remuneració. Tot i que inicialment no hi havia pressupost assignat, finalment s’ha aprovat una partida de 3,9 milions d’euros, «cosa que demostra que sí que existeix voluntat política i es poden aconseguir canvis», valora l’oenagé. La falla pràctica A la falla normativa la segueix la falla pràctica. Per començar, diu Educo, s’ha observat que hi ha un gran desconeixement sobre les funcions del coordinador. «Hem parlat amb nombroses persones que exerceixen el rol i el sentiment és comú: es troben perdudes i sense suport dels diferents nivells de l’Administració», explica Paula San Pedro. Normalment compten amb entre una i tres hores setmanals, «sense importar si existeixen protocols oberts o el número d’alumnat del centre». En quatre comunitats la normativa ni tan sols estableix l’alliberament d’horari (Cantàbria, Navarra, Múrcia i el País Basc). Això contrasta significativament amb les dificultats burocràtiques, una cosa que Educo també recalca, advocant per facilitar i simplificar els procediments en cas d’obrir un protocol (una cosa que a Catalunya sí que s’ha fet. n «Desbordats i molt sols» Un informe de l’oenagé Educo reclama un decret estatal que reguli uns mínims obligatoris sobre el perfil, la formació i el temps de dedicació de la figura dels nous coordinadors ‘antibullying’. El professorat ho viu com «un marró». H. L. Barcelona Alumnes d’una escola de Barcelona. Jordi Otix ❚ La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) acaba d’anunciar la posada en marxa d’aquesta iniciativa contra el sexisme enfocada específicament a sensibilitzar els homes. ❚ «Es tracta d’una eina per corregir alguns comportaments sexistes que fins ara molts consideraven normals però que en realitat no ho són», ha explicat Javier Lafuente, rector de la UAB. ❚ Segons expliquen els impulsors d’aquesta iniciativa, batejada amb el lema ‘Els homes que volem ser’, aquest nou espai neix com un «servei d’acompanyament per a tots els homes de la comunitat universitària, des d’alumnes fins a professors». EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

30 | Societat Dimarts, 31 d’octubre del 2023 | El Govern català s’erigeix com un dels grans opositors a les tres línies MAT (de molt alta tensió) projectades entre Catalunya i Aragó per l’empresa Forestalia. Des de fa mesos, s’insisteix que aquest no és el model adequat i en les «conseqüències nefastes» per al medi ambient. Ara bé, al Departament d’Acció Climàtica reconeixen que sí que caldrà construir línies MAT a Catalunya. I no només això: no es neguen que segueixin el mateix traçat que les que ha planejat Forestalia. La diferència, defensen a la conselleria, és que aquestes MAT serien de Red Eléctrica. És a dir, que permetrien el transport general d’energia i no el restringirien a una única empresa. Aquest és el plantejament de Forestalia, que planeja utilitzar la línia MAT per eva cuar l’energia dels seus parcs eòlics o solars i connectar-la a la xarxa. «Les línies elèctriques són imprescindibles. No hi estem en contra. Si ens pretenem descarbonitzar, haurem d’electrificarnos, i la nostra obligació és trobar la manera per transportar l’energia que produïm», admet Assumpta Ferran, directora general d’Energia. «En realitat, necessitarem més línies d’alta tensió i aconseguir més interconnexió. Europa exigeix a Espanya que un 15% de la potència renovable instal·lada estigui connectada amb la resta de la UE. I de moment, amb prou feines arriba al 5%», destaca. «Ara s’està treballant en una línia que sortirà del golf de Biscaia i que serà un nou enllaç amb França, però encara es requeriran més grans línies», afegeix. Si Catalunya accepta que haurà de connectar-se amb França i Aragó i que hi haurà noves línies elèctriques, ¿per què el Govern s’oposa a aquests tres projectes MAT? Ferran precisa que el que es necessitaran són xarxes de transport que distribueixin electricitat. «El que no té sentit és una línia per evacuar l’energia generada només per Forestalia des de Valmuel fins a Begues», matisa. n El Govern català sí que defensa construir noves MAT, però no les de Forestalia ENERGIA GUILLEM COSTA Barcelona En lloc de tancar files contra les crítiques llançades pel Defensor del Poble a l’actitud de la jerarquia eclesiàstica davant els casos d’abusos sexuals a l’Església, els bisbes espanyols, reunits en assemblea extraordinària, van considerar «valuoses» les recomanacions incloses a l’informe presentat per Ángel Gabilondo divendres passat. Això sí, en una nota emesa després de la reunió –i després de reiterar el seu «dolor» i petició de perdó a les víctimes»– els bisbes recorden que del mateix informe del Defensor del Poble es desprèn que el problema «va més enllà de l’Església». En la seva nota, la Conferència Episcopal Espanyola rebat, com ja va fer durant el cap de setmana el seu president, el cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que es pugui extrapolar d’«una enquesta adjunta a l’informe» una xifra precisa de víctimes. En la reunió hi van participar 88 bisbes, 31 de manera presencial i 57 per videoconferència, a més de la cúpula de la confederació d’ordes religiosos, la Confer. «Els bisbes presents van manifestar el seu dolor pel mal causat per alguns membres de l’Església amb els abusos sexuals i van reiterar la seva petició de perdó a les víctimes. Així mateix, van manifestar el desig de treballar conjuntament en la reparació integral de les víctimes i aprofundir en els camins per protegir-les, acompanyar-les i prevenir els abusos», segons diu la nota emesa al terme de la reunió. Xifres extrapolades Segons els bisbes, dades com la xifra de 440.000 víctimes extrapolada del resultat d’una enquesta telefònica i online a 8.000 persones «no corresponen a la veritat ni representen el conjunt de sacerdots i religiosos que treballen lleialment i amb entrega de la seva vida». Ja dissabte, Omella, a les xarxes, va assegurar: «Les xifres extrapolades per alguns mitjans són mentida i tenen intenció d’enganyar». A l’enquesta l’1,13% dels espanyols majors d’edat revela que ha patit abusos en l’àmbit religiós i un 0,6% per part d’un sacerdot. Els prelats, que van convidar Gabilondo a assistir a la seva assemblea tot i que aquest ho va declinar, valoren «el testimoni recollit de les víctimes, cosa que permet situar-les en el centre» i consideren que són «valuoses les recomanacions proposades». L’informe del Defensor plantejava una vintena de recomana - cions, com celebrar un acte de reconeixement i reparació simbòlica a les víctimes, crear un fons estatal amb participació de l’Església per pagar les compensacions i que un òrgan administratiu especial –creat per a l’ocasió– sigui el que instauri un procediment de reconeixement i reparació que inclogui també els casos judicialment prescrits. El Defensor del Poble també va reclamar a l’Església que posi els mitjans necessaris per ajudar, oferint tractament a les víctimes o als seus familiars quan el requereixin, i que les diòcesis obrin als investigadors la informació que contenen els seus arxius. L’assemblea s’uneix a la petició del Defensor del Poble que urgeix a l’Estat a posar en marxa les recomanacions que l’informe realitza a les seves diferents institucions». Així, els bisbes reafirmen que fa anys que l’Església catòlica a Espanya treballa per posar fi a aquesta xacra i continua fent-ho en la mateixa línia, incorporant al seu esforç diari aquestes recomanacions». Asseguren també que, «en bona mesura, són convergents amb altres propostes treballades a la CEE des de ja fa algun temps». Visió general Després de la seva reunió d’ahir, els bisbes recorden que el mateix informe del Defensor –que xifrava que els abusos se situaven en un 34% dels casos en l’àmbit familiar, en un 10,5% en l’eclesial i en un 9,5% en escoles no religioses– «presenta una visió general del problema que va més enllà de l’Església: els abusos sexuals a menors són un problema social al qual totes les institucions públiques i privades tenen el deure de donar resposta». No obstant, afegeix que, «de tota manera, un sol cas d’abusos és intolerable». Segons els membres de la Conferència Episcopal Espanyola, «posar el focus exclusivament en la reparació de les víctimes de l’Església» és injust per als afectats en altres àmbits, els «discriminaria» i els convertiria en víctimes de segona, i a més suposa «no afrontar les causes del problema i perpetuar-lo en el temps». Mentre el Defensor del Poble ha entregat ja el seu informe, l’auditoria encarregada al despatx d’advocats Cremades & Calvo-Sotelo per la mateixa Conferència Episcopal continua endarrerint-se. El bufet ha demanat ampliar el termini d’entrega, però els bisbes han decidit posposar la decisió d’acceptar aquest retard fins a la seva assemblea del novembre. n El problema d’abusos «va més enllà de l’Església», afirmen els bisbes La Conferència Episcopal respon al Defensor del Poble i assegura que centrar-se en els afectats en l’Església converteix en «víctimes de segona» els que van patir violacions en altres àmbits. PEDERÀSTIA A L’ESGLÉSIA EL PERIÓDICO Madrid El cardenal Joan Josep Omella presideix l’Assemblea plenària extraordinària, ahir. David Castro Pels bisbes, les xifres de l’informe del Defensor «no corresponen a la veritat» EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Societat | 31 Si la humanitat no pren mesures dràstiques per reduir les seves emissions de gasos amb efecte hivernacle, el món té un 50% de probabilitats de superar el llindar de l’escalfament extrem abans que acabi aquesta dècada. Aquest és el pronòstic al qual apunta un estudi liderat per l’Imperial College de Londres en el qual s’adverteix que, en cas de seguir així, tot apunta que ben aviat l’escalfament global superarà els 1,5 graus de mitjana i donarà peu a encara més caos climàtic. «La finestra per evitar limitar l’escalfament global a uns nivells segurs s’està tancant ràpidament», comenten els experts en un article publicat ahir a Nature climate change. Segons expliquen els impulsors del treball, estem davant l’anàlisi més exhaustiva i completa publicada fins ara sobre l’anomenat pressupost de carboni. Aquest concepte, encunyat fa ja dècades, serveix per il·lustrar quants gasos amb efecte hivernacle pot emetre la humanitat abans de provocar un determinat augment de les temperatures. El 2015, amb la firma del ja famósAcord de París, gairebé dos centenars de països es van comprometre a reduir dràsticament les seves emissions per frenar l’augment dels termòmetres a 1,5 graus de mitjana perquè, segons apunten innombrables estudis científics, aquest és l’únic llindar segur per preservar la seguretat del planeta i les persones. Set anys després de l’entrada en vigor d’aquest tractat, els registres demostren que no només no s’està complint, sinó que, a més, fins i tot si s’aconseguís aplicar al peu de la lletra de manera immediata seria insuficient per esquivar l’escalfament global extrem. L’anàlisi adverteix, d’una banda, que, si continuem emetent com fins ara, tan sols d’aquí sis anys haurem esgotat el pressupost de carboni disponible, i de l’altra, que el compte enrere per evitar l’escalfament extrem sembla que s’està accelerant encara més. «Necessitem prendre mesures més contundents», adverteix l’equip liderat per Robin Lamboll. Els números parlen clar. Segons apunta l’estudi, per esquivar un escalfament global extrem la humanitat hauria d’emetre un màxim de 250 gigatones de diòxid de carboni. Aquesta estimació és pràcticament la meitat del que es va plantejar fa tan sols uns anys enrere. Això ha sigut en part perquè des de la firma de l’Acord de París les emissions de gasos amb efecte hivernacle han continuat creixent (tot i que a un ritme in - ferior al que es preveia abans de l’entrada en vigor del tractat), i també perquè alguns dels fenòmens que estaven ajudant a mitigar l’impacte d’aquests gasos estan perdent potència (com és el cas, per exemple, de l’impacte d’alguns aerosols). Revisió continuada Els experts, en aquest sentit, reclamen revisar de manera contínua tant l’evolució del pressupost de carboni com l’impacte real de les mesures preses fins a la data per reduir les emissions. «Sabem que qualsevol càlcul, per rigorós que sigui, està subjecte a canvis i necessita ser revisat per entendre la seva evolució», afirma l’investigador Benjamin Sanderson, del Centre for International Climate and Environmental Research, en una anàlisi publicada a News and views. «Aquesta última anàlisi demostra com de petit és el pressupost de carboni per assolir els 1,5 graus», afegeix. n S’accelera el compte enrere per evitar un escalfament extrem Un informe científic apunta que, si es continua com fins ara, aviat l’escalfament global superarà els 1,5 ºC de mitjana i generarà més caos climàtic. CRISI CLIMÀTICA VALENTINA RAFFIO Barcelona Una central tèrmica de carbó a ple rendiment. El Periódico PROJECTES GRATUÏTS · LLIURAMENT IMMEDIAT · MUNTATGE I TRANSPORT GRATUÏTS* · SERVEI EXPRÉS 24 H. Mobles d’oficina ofiprix.com BARCELONA - MADRID - SARAGOSSA - BILBAO - DONOSTIA - VALÈNCIA - SEVILLA - ALACANT - VALLADOLID 900 909 093 GA-2010/0184 Comercial ES-1379/2003 Ara vostè pot llogar els seus mobles i gaudir-los còmodament mitjançant un contracte d’arrendament. OFIPRIX RENTING NO COMPRI ELS SEUS MOBLES, LLOGUI’LS Li realitzarem un projecte de la seva oficina gratuït i sense compromís. PROJECTE GRATIS PORTI’NS EL SEU PRESSUPOST ENS COMPROMETEM A MILLORAR-LO Estalviï un 30% en mobles d’oficina (**) Per a comandes superiors a 200€ i a un radi inferior a 35 Km de les nostres exposicions. EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

32 | Societat Dimarts, 31 d’octubre del 2023 | Barcelona i la seva àrea metropolitana estan fent proves per comprovar si el sistema resisteix talls de subministrament d’aigua. La idea és estar preparats en cas que no plogui i es declari l’emergència, que limita el consum a 200 litres per persona i dia. Segons va avançar Ser Catalunya i va poder confirmar aquest diari, l’objectiu d’aquests treballs és assegurar que, si s’apliquen talls, les canonades no es veuen afectades. També s’està assajant amb possibles baixades de pressió a la xarxa de proveïment. L’aigua, a l’àrea metropolitana de Barcelona, circula a molta pressió perquè arribi a totes les plantes dels edificis. Això provoca que, en cas de rebentada, l’aigua surti disparada, com si es tractés d’un guèiser. Per tant, en cas d’un tall, quan es reprengués la circulació de l’aigua, hi hauria risc que les canonades tinguessin desperfectes. Per aquesta raó, els responsables del subministrament treballen per estar preparats davant un escenari que, malgrat no estar ara mateix sobre la taula, tampoc es descarta. Assaig telemàtic Els tècnics de l’empresa Aigües de Barcelona (responsabilitat d’AMB i Agbar) estan treballant per saber exactament què passaria si es tallés l’aigua. Fonts de l’AMB remarquen que no estan obrint canonades ni assajant in situ. Les comprovacions que es fan, asseguren, són a través dels sensors que hi ha a la xarxa, de manera telemàtica. No són gaire diferents de les comprovacions habituals. La diferència és que aquesta vegada l’horitzó d’una baixada de pressió o un tall d’aigua per reduir el consum podria ser una realitat si les pluges de la tardor no són abundants. Fonts d’Aigües de Barcelona reconeixen a EL PERIÓDICO que fa temps que fan aquest tipus de proves. La seva voluntat, sempre en coordinació amb l’AMB, és anticipar-se per, si s’arriba a l’escenari extrem, no haver d’improvisar. En aquests moments, des del Departament d’Acció Climàtica asseguren que amb l’actual situació dels embassaments, si no arriben precipitacions importants, es podria declarar l’estat d’emergència per sequera al desembre a les comarques de Barcelona (les proveïdes pels rius Ter i Llobregat). Fins ara, els municipis on s’ha declarat l’emergència (a l’Empordà i el Baix Camp) no han hagut d’aplicar mesures com ara talls d’aigua. Però també és cert que en tots els casos són localitats amb un nombre d’habitants molt petit si ho comparem amb Barcelona i l’àrea metropolitana. n SANCHO DE ÁVILA. Nuria Olivares Fernández, 78 anys, a les 11.10; Maria Tasqué Montaner, 90 anys, a les 10.45; Maria Carmen Rodrigo Elias, 93 anys, a les 11.50; Jaume Subirà Portoles, 66 anys, a les 12.30; Carme Hurtado Sanchez, 87 anys, a les 12.45. LES CORTS. José Antonio Romana Perea, 87 anys, a les 10.30; Gloria Davin Mesa, 75 anys, a les 15.45; Miguel Angel Sánchez Ortun, 72 anys, a les 11.30; Tomas Barris Ballestin, 93 anys, a les 9.15; Alfonso Vela González, 88 anys, a les 11.00; Eugenio Lomba Lou, 89 anys, a les 9.00; Luis Martín Vicente, 86 anys, a les 15.00. SANT GERVASI. María de la Gloria Díaz Dañobeitia, 98 anys, a les 9.30. ESPLUGUES. Isabel Rebollo Delgado, 83 anys, a les 10.00. Serveis Funeraris de Barcelona. Més informació, al 900.231.132. NECROLÒGIQUES Publicació d’esqueles 934.848.210 [email protected] BCN fa proves per si ha de tallar l’aigua per la sequera L’objectiu dels treballs d’Aigües de Barcelona és assegurar que, si s’acaben aplicant talls, les canonades no es vegin afectades. CRISI HÍDRICA GUILLEM COSTA Barcelona Felipe Campos / EP uL’Ajuntament de Barcelona i Aigües de Barcelona han renovat l’acord per fer front a la pobresa energètica. L’objectiu és garantir el subministrament d’aigua a les persones que no la puguin pagar. Maria Eugènia Gay, tinenta d’alcaldia de Drets Socials, i el conseller delegat d’Aigües, Felipe Campos, han firmat el protocol. Acord en favor de les famílies vulnerables Tomàs Barris Ballestín Creu de Sant Jordi El president i el Govern de la Generalitat de Catalunya expressen el seu dol Manuel López Lozano Creu de Sant Jordi El president i el Govern de la Generalitat de Catalunya expressen el seu dol Manuel López Lozano Creu de Sant Jordi El president i el Govern de la Generalitat de Catalunya expressen el seu dol Les comprovacions es fan de manera telemàtica a través de sensors que hi ha a la xarxa TRIA EL NOU TANATORI SANCHO DE ÁVILA. 900 231 132 (24h) memora.es Per què un tanatori DINS LA CIUTAT? Perquè tot sigui més fàcil Més de 100 anys acompanyant les famílies de Barcelona Metro: L1 (Marina), L4 (Bogatell) Tram: T4 (Marina i Auditori, Teatre Nacional) Bus: 6, B20, B25, H12, V21, V23 Aparcament públic: amb accés directe al tanatori EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Publicitat | 33 Al Cementiri Comarcal Roques Blanques, la celebració del dia de Tots Sants es transforma en un homenatge a la vida i al record dels nostres éssers estimats. Uneix-te a nosaltres i descobreix una jornada especial on la memòria, la natura i l’art s’entrellacen en un ball d’emocions i reflexions. El dia 1 de novembre hem preparat una jornada plena d’activitats: • 10:30 h - Parada de castanyes, davant de les oficines. • 11:00 h - Música i dansa en viu, a la segona i sisena agrupació. • 11:30 h - Arbre dels records, a la segona agrupació. • 12:00 h - Cerimònia homenatge als difunts, amb música en viu a la segona agrupació. Al Cementiri Comarcal Roques Blanques, volem fer de Tots Sants una jornada inoblidable. UNA JORNADA MOLT ESPECIAL PER A TOTS SANTS T’ESPEREM AL CEMENTIRI COMARCAL ROQUES BLANQUES Cementiri Comarcal Roques Blanques Carretera C-1413a, km 4.5, El Papiol, Barcelona T. 936 730 535 | www.parc-roquesblanques.com @roquesblanques T. 900 230 238 | www.altima-sfi.com EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

34 34| Barcelona Barcelona Dimarts, 31 d’octubre del 2023 | La reconeixible silueta que marquen el Pavelló Olímpic, la pilota de bàsquet gegant del Màgic Badalona i el Turó d’en Caritg al fons va quedar travessada ahir al matí per la presència d’una enorme grua a la plaça del President Tar - radellas, al barri del Gorg. Sota la grua, un gran tràiler contenia les peces que formen la base de l’arbre amb què l’alcalde Albiol vol il·luminar el Nadal badaloní i, de passada, el del país sencer: «Quan l’arbre estigui muntat, i l’inaugurem el dia 18 de novembre, en aquell moment començà el Nadal a Catalunya». Així, sota una capa plomissa de nuvolades que van amenaçar d’aigualir la festa, van començar ahir al matí els treballs d’instal·lació de l’arbre de Nadal de 40 metres d’altura, 15 de diàmetre i 82.000 llums, amb el qual Albiol busca convertir Badalona «en un referent de Nadal al país». El muntatge de l’element gegant va a càrrec de l’empresa Ximénez Iluminación, referent mundial en el sector de la decoració i els enllumenats i, sense anar més lluny, la mateixa empresa que munta l’arbre de Vigo, el que segons Albiol serà «el segon arbre més espectacular d’Espanya». 1,7 milions d’euros «L’únic aspecte dolent de l’arbre és que per a la gent serà difícil fer-s’hi ‘selfies’, perquè és molt alt», va afirmar Albiol. L’aposta de l’ajuntament està sent de pes: 1,7 milions d’euros costarà tot l’enllumenat i la decoració nadalenca (250.000 euros, l’arbre) de Inici de la instal·lació de l’arbre. tota la ciutat. n Ferran Nadeu Albiol: «Badalona donarà inici al Nadal a Catalunya» Ja s’ha començat a instal·lar l’arbre gegant, igual d’alt que un edifici d’11 pisos, que s’il·luminarà el dissabte 18 de novembre. 40 METRES D’ALÇADA GERARDO SANTOS Badalona La resurrecció del vell teatre Arnau de Barcelona acumula més embolics que els vodevils que li van donar fama fa un segle. Primer la pandèmia i ara el canvi de govern a l’Ajuntament de Bar - celona llasten la seva rehabilitació com a escenari, centre de memòria i ateneu veïnal, un triple ús pactat el 2017 després d’un espinós procés participatiu. El projecte executiu de les obres, amb llum verda inicial des del 2021, està avui en suspens: sense calendari, ni pressupost, ni tan sols una nítida voluntat municipal de portar-lo a terme. Els heterogenis col·lectius que van participar en el debat sobre el futur de l’Arnau tornen a mobilitzar-se aquesta tardor al constatar que l’actuació arquitectònica no forma part dels pressupostos per al 2024 que proposa l’executiu de Jaume Collboni. I el silenci municipal ha acabat de fer-los saltar les alarmes. L’últim teatre de barraca que queda a Barcelona és propietat municipal des que el 2011 el va comprar el govern municipal de Jordi Hereu per dos milions d’euros. La carpeta de l’Arnau és a la taula del nou regidor de Cultura i Indústries Creatives, Xavier Marcé, que coneix bé l’escena teatral de Barcelona com a exvicepresident de Focus. I, ara com ara, el consistori no dona per decidit el destí d’aquest immoble. «La regidoria de Cultura entoma el tema, vol buscar una resposta amb el departament municipal de Patrimoni que permeti decidir l’ús de l’Arnau des de la responsabilitat d’una gestió pressupostària complexa», es limita a respondre el govern municipal a través de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). Inquietud veïnal La frase té més d’una ambigüitat però l’ICUB declina anar més enllà. Només recorda que els pressupostos de 2024 encara s’han de pactar i que inclouen una partida sense assignar de 300 milions, usualment destinada a finançar projectes de ciutat imprevistos o sol·licitats per l’oposició a canvi de l’aprovació dels comptes. I, apunten, tampoc hi ha encara Pla d’Inversions del Mandat (PIM), un document que s’elabora durant el primer any de cada mandat per preveure grans obres. «Les obres mínimes que se li van fer perquè no s’esfondrés tenen data de caducitat», adverteix Toni Ramon, professor d’arquitectura de la UPC i director de l’Observatori de Teatres en Risc. «Pensàvem que havíem salvat l’Arnau i ara dubtem de si caldrà salvar-lo una segona vegada», assevera. L’acadèmic va ser clau fa set anys per desbloquejar el xoc inicial entre consistori, veïns, historiadors i activistes culturals per forjar un consens. «Va ser un procés exemplar del qual tothom va sortir satisfet i va demostrar que es podia preservar el passat de l’Arnau i alhora donar-li utilitat per al futur i per als tres barris del seu voltant», rememora. El format acordat, un teatre ateneu amb gestió comunitària i arxiu històric, va permetre compatibilitzar usos gràcies a una arquitectura flexible. I va donar pas a una programació teatral sense seu, anomenada Arnau Itinerant, que encara la cinquena temporada. La seva organització surt a licitació cada dos anys i està adjudicada fins al juny del 2024 a la Coordinadora d’entitats pel Teatre Arnau, que agrupa uns 25 col·lectius diferents. Javier Rodrigo, membre d’aquesta plataforma, expressa la perplexitat associativa per la falta d’un full de ruta clar: «Ja hi ha un projecte acabat i aprovat, ¿què més cal decidir?». «El projecte consensuat no és de cap partit, sinó que és fruit d’un procés participatiu impulsat per entitats», recalca. «I l’ajuntament hi va participar des de tres àrees, el districte de Ciutat Vella, la regidoria de Memòria Democràtica i Participació i l’ICUB, així que en teoria estava validat tant pels Comuns com pel PSC. Així que seria molt estrany ara desdir-se’n», apunta Rodrigo. n BCN deixa en l’aire el projecte per ressuscitar el teatre Arnau El pla executiu de les obres, amb llum verda inicial des del 2021, a dia d’avui no té calendari, ni pressupost, ni tan sols una voluntat municipal nítida de portar-lo a terme. RESURRECCIÓ FALLIDA MERITXELL M. PAUNÉ Barcelona Estat actual del teatre Arnau, pendent de rehabilitar. Elisenda Pons «L’obra mínima que s’hi va fer perquè no s’enfonsés té data de caducitat» EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Barcelona | 35 Abans que Juan Antonio Samaranch pronunciés allò d’«À la ville de...», Barcelona va engreixar el somni olímpic durant dos anys. Quatre dècades més tard, unes relíquies d’aquell anhel sobre el qual es va edificar la ciutat actual esperen que es dirimeixi la seva sort gairebé tant temps com el que es va dedicar a alimentar les aspiracions per al 1992. Ni la Generalitat ni l’Ajun - tament de Barcelona ni Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) saben respondre encara què passarà amb quatre cartells datats entre 1984 i 1986, distintius de la candidatura olímpica i descoberts durant uns treballs de manteniment a la zona de vies de l’estació de metro de Jaume I. Pràcticament dos anys després que tornessin a veure la llum, el consistori espera el resultat d’una avaluació final per dictar sentència. El Departament de Cultura diu que espera que el consistori i TMB convoquin el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) «per saber què té pensat fer la propietat» i si reclama els tècnics per restaurar els anuncis. TMB puntualitza que no li correspon decidir. Encara que es dilati, al cas només li encaixen dos desenllaços antagònics: o tractar els rètols amb la distinció pròpia d’unes peces de museu o rebutjar-los com a desferres nostàlgiques i irrellevants. Un informe de la Generalitat, a què EL PERIÓDICO ha tingut accés, planteja dues opcions per «salvar i preservar» els cartells: d’una banda, restaurar-los «in situ» per ser mostrats «en la seva localització actual», dotats d’un «sistema de protecció» davant «actes vandàlics»; d’altra banda, retirar-los «perquè es puguin emmagatzemar i exposar en una altra ubicació», una alternativa que «no està exempta de risc», admet. En tot cas, primer s’ha de resoldre si els anuncis mereixen un tracte singular. El febrer del 2022, la retirada d’uns plafons publicitaris va destapar els pòsters, un vestigi de la il·lusió que va preludiar els fastos de Barcelona-92. Davant l’andana dels trens que circulen en direcció a Trinitat Nova, van aflorar gimnastes, atletes, futbolistes, genets... El logotip dels cinc cèrcols, obra d’América Sánchez i utilitzat abans de l’elecció del Comitè Olímpic Internacional, va identificar els cartells sense confusió possible. La casualitat va voler que la propaganda retro emergís en el trentè aniversari dels Jocs, després d’anys emparedada i oblidada. Amb la feliç coincidència, el govern municipal va dir que estudiava si es podia protegir i exhibir els rètols, malgrat acusar un deteriorament que els ha fet miques. «Raresa arqueològica» Les figures dels esportistes –siluetejades com ninots articulats– van quedar a la vista per als passatgers durant setmanes. Però, de sobte, es van tornar a ocultar. Mentre es començava a sospesar què fer amb la troballa, algú la va emprendre contra el mural: com en una rutinària incursió més al suburbà, un grafiter va saltar als raïls, va pintar un tag de gran mida i va tacar dos dels anuncis desprotegits. La destrossa va poder dissimular-se netejant el mur, però l’esprai que va esquitxar el paper només va poder emmascarar-se amb unes lones blanques. Els retalls mal retallats segueixen allà, rere els combois que van i venen per la cèntrica parada, com si la destrossa de la pintada s’hagués comès ahir. TMB respon que els rètols continuaran coberts mentre no es desfaci la intriga que els envolta. La propaganda preolímpica suma ja 15 mesos tapada i sense que s’hagi resolt si se li concedeix l’indult, encallat en una pausa dra - màtica més prolongada que la que Samaranch es va permetre per revelar la seu olímpica del 92. L’informe de la Generalitat assenyala que el valor del conjunt cartellístic «rau en el fet que s’ha convertit en una raresa arque - ològica de la publicitat mural a Barcelona». «S’hi afegeix la importància que tenen en la història de la publicitat i el seu disseny gràfic, junt amb un valor de caràcter antropològic i socio - lògic», postil·la. Per contra, fonts consultades asseguren que hi ha almenys un altre estudi que no els confereix cap interès. El dictamen del Govern adverteix que el Museu del Disseny de Barcelona posseeix cartells de la campanya amb què la ciutat va pregonar la seva condició d’aspirant a allotjar els Jocs Olímpics. n Dilema olímpic al metro de BCN SUBURBÀ JORDI RIBALAYGUE Barcelona Estat d’un dels cartells examinats per tècnics del CRBMC. CRBMC Generalitat, Ajuntament de Barcelona i TMB no saben encara què fer amb quatre cartells publicitaris dels Jocs del 1992 trobats durant unes obres a l’estació de Jaume I. Alguns informes resten valor gràfic als cartells, realitzats entre el 1984 i el 1986 EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

36 36| Cultura Cultura Dimarts, 31 d’octubre del 2023 | Errol Morris és un documentalista a qui no li tremola el pols. Ha realitzat acostaments a Steve Bannon, l’ideòleg de Donald Trump, i Donald Rumsfeld, secretari de Defensa durant l’Administració de George Bush fill, així que la dreta nord-americana sap com les gasta. Però també ha batallat amb el Partit Demòcrata en un dels seus millors films, Rumors de guerra, en el qual entrevista Robert S. McNamara, secretari de Defensa de John Kennedy i Lyndon B. Johnson. Però lidiar amb John le Carré és una altra cosa. L’exagent britànic i novel·lista, de nom real David Cornwell, mort el desembre del 2020 i pilar del gènere d’espionatge, va mantenir en vida un calculat secretisme sobre les seves experiències personals i activitats com a membre del servei d’in - tel·ligència britànic. Les seves novel·les parlaven per ell, ja que és sabut en quins personatges reals s’havia inspirat per a algunes de les seves ficcions. Però poc se sabia del Le Carré íntim fins que va publicar les seves memòries el 2016, The tunnel pigeon, que aquí es va publicar com Volar en cercles. Aquest és, conseqüentment, el títol del documental a Espanya (Volar en círculos, de John le Carré per ser més exactes), ja que el film de Morris parteix del relatat per l’autor en aquesta autobiografia per endinsar-se en altres aspectes. El documental d’Apple coincideix amb la sortida d’Un espía privado, compilació de cartes que Le Carré va escriure a Graham Greene, Philip Roth, John Cheever, Ian McEwan, William Burroughs, John Banville, Margaret Thatcher, Alec Guinness, Pierce Brosnan, John Boorman, editors, familiars, amistats, periodistes i companys del servei secret. És una pel·lícula fascinant perquè així ho és l’autor de La casa Rússia, filmat durant l’entrevista amb estudiats angles de càmera i il·luminació. Le Carré és tan poderós parlant –i callant: els silencis valen molt en aquest documental– com escrivint. Morris treu molt partit a la conversa barrejant l’entrevista amb fragments de pel·lícules i sèries basades en les seves novel·les, reconstruccions dramatitzades i fotografies i imatges d’arxiu que inclouen algunes entrevistes televisives dels 60. En una decisió de muntatge molt senzilla si es vol, però tremendament efectiva, Morris introdueix uns plans d’Agent 007 contra el Dr. No, el primer film de la sèrie James Bond, realitzat el 1962, abans de reproduir una entrevista a la televisió de Le Carré per parlar de l’èxit instantani de la seva tercera novel·la, L’espia que tornava del fred, publicada el 1963: dues formes antagòniques d’encarar les ficcions d’espionatges en plena guerra freda, igual de rendibles totes dues, ja que Le Carré va arribar a vendre més exemplars dels seus llibres que Ian Fleming, el creador literari de Bond. «De vegades ets una figura espectral. De vegades ets Déu», li diu l’escriptor al cineasta. I després assumeix com a seves unes paraules de Graham Greene: «La infància és el crèdit de l’escriptor». I comença a parlar de la seva infantesa, de la figura absent de la mare, l’Olivia –els va abandonar quan ell tenia cinc anys–, i de la relació amb el seu pare, Ronnie Cornwell: «El meu pare era un entabanador i la vida el seu escenari». Ronnie va estar associat a gàngsters i empresonat per frau: «La meva vida va ser una successió d’abraçades i de fugides», recorda Le Carré. El seu pare va arribar a utilitzar-lo com a corredor de diners fraudulents. Van arribar després els temps de la universitat d’Oxford, on va estudiar Llengües Modernes, Eton i el contacte amb el servei secret. John le Carré, a tomba oberta El documentalista Errol Morris va entrevistar l’autor de ‘La casa Rússia’ abans de la mort de l’escriptor el 2020. El resultat d’aquesta conversa és el fascinant documental ‘Volar en círculos’. QUIM CASAS Barcelona DISPONIBLE A APPLE TV+ «A l’escriure sobre George Smiley escric sobre el pare ideal que mai vaig tenir» L’exagent britànic i novel·lista John le Carré, en una imatge d’arxiu del 2017. Christian Charisius / AP EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Cultura | 37 Astèrix i Obèlix, en patinet o, més ben dit, en carrinet, esquivant els embussos de l’urbs de Lutècia (futura París) i intentant desemmascarar un guru de l’autoajuda enviat per Cèsar, Dosventus. Un brivall aquest que utilitzarà el nou corrent del pensament positiu –és a dir, bonrotllisme i empatia, vida sana– per entabanar i encisar els habitants del llogarret dels irreductibles gals creats el 1959 per Goscinny i Uderzo i que avui porten venuts 393 milions d’àlbums. És l’eix al voltant del qual el dibuixant Didier Conrad i el guionista Fabcaro (Fabrice Caro) han construït El lliri blanc (Salvat), el còmic número 40 d’Astèrix, que acaba d’arribar a les llibreries en 20 llengües, com ara el català, castellà, asturià, gallec i eusquera. Tots dos parlen en entrevista a Barcelona de Dosventus, inspirat només visualment, recalquen, per «el seu carisma i influència», en les «controvertides» figures del polític francès Dominique de Villepin i el filòsof Bernard-Henri Lévy. És un home que, Astèrix dixit, «parla pels descosits per no dir res». «És un brivall manipulador i de doble cara, aparentment dolç, però amb una estratègia oculta –assenyala Conrad–. El còmic no és una crítica al pensament positiu i al desenvolupament personal, sinó als gurus que abusen d’aquestes filosofies i utilitzen missatges per atrapar i manipular persones fràgils i vulnerables en el seu propi benefici». Goscinny havia mort el 1977 i Conrad (1959) i el guionista Jean Yves Ferri van acceptar el repte el 2013 de continuar les aventures d’Astèrix amb la benedicció d’Uderzo (1927-2020). Després de cinc àlbums, a El lliri blanc qui ha substituït temporalment Ferri és Fabcaro (1973), net d’avi comunista exiliat després de la Guerra Civil i que de nen passava els estius a Santa Coloma de Gramenet, on va néixer la seva mare. A algun lector podrà semblar-li que aquest Astèrix fa apologia de la confrontació davant el diàleg. «L’equilibri al llogarret es basa en el conflicte i el caos. Tot ho resolen amb baralles. A diferència d’un lloc on hi hagués pau i arribés un personatge a sembrar guerra i zitzània, aquí passa al revés. Aquest personatge arriba a adormir-los i calmar-los, els aporta serenitat, però això trenca la unitat del poble –argumenta el guionista–. També els desequilibra animant-los a canviar la dieta». Però a veure qui diu a Obélix, acostumat a banquets de greixosa carn de senglar, que es conformi amb peix fresc i verdures. Conrad opina que «per sobreviure en qualsevol ambient cal tenir un nivell de resistència a qualsevol atac o perill, sigui una pesta, animals... En una societat sempre hi ha violència i un fill no l’has de protegir de tot perquè així no li dones eines per defensar-se per si mateix». Lliure albir Dosventus gairebé aconsegueix que el llogarret perdi la seva rebel·lia, que la gent no pensi per si mateixa. «Això és catastròfic –clama el dibuixant–. Per sobreviure és necessari tenir esperit crític. No és bo que tots seguim un corrent d’opinió com a única veritat i sense entendre’l a fons. Prendre decisions és una responsabilitat personal. La pregunta és: ¿tenim lliure albir? El científic Robert Sapolsky assegura que la societat actual no té cap poder de decisió i això ens deixa incapacitats per fer res perquè com a societat no controlem res». Un dels personatges que «més es deixa enganyar per la filosofia del lliri blanc» de Dosventus és Bonamina, la dona del cap Abraracúrcix. Ell veu en crisi la seva relació de «parella a l’antiga, basada en un repartiment equitatiu en el qual ella s’encarrega de les tasques de la casa i ell, de menjar i divertir-se amb els seus camarades». «És una crítica al masclisme d’ell –recalca Fabcaro–, un intent d’obrir els ulls al seu propi masclisme i a aquesta cultura patriarcal de la qual molta gent encara no és conscient però per sort va canviant. Aquesta parella sempre em va agradar. Tot i que sempre es barallaven i ella li llançava retrets, vaig notar molt amor entre tots dos. Per això vaig voler incidir en aquest to més afectiu i emocional». Fabcaro, que va aprendre a llegir amb Astèrix, busca diversos nivells de lectura per arribar a joves i adults i esquitxa la historieta d’«anacronismes, com feia Goscinny». Hi ha patinets, CAVEs (car - ros d’alta velocitat) de RENFE, manifestacions, embussos... «Ens divertim amb els clixés –conclou–. Faig paròdia dels estereotips de París com a capital bohemi burgesa, esnobs que miren els de províncies des de dalt. A Lutècia, Bonamina es veu envoltada de pijos que van a museus on hi ha obres de Banksy o Andiguarjolots». n Astèrix contra l’autoajuda El guionista Fabcaro i el dibuixant Didier Conrad presenten a Barcelona la nova aventura dels personatges creats per Goscinny i Uderzo el 1959. A ‘El lliri blanc’, àlbum número 40, els irreductibles gals hauran de desemmascarar un guru del pensament positiu. Còmic ANNA ABELLA Barcelona El dibuixant Conrad sosté un àlbum davant la curiosa mirada del guionista Fabcaro, ahir a Barcelona. Jordi Cotrina «Hi ha un intent d’obrir els ulls al cap del llogarret al seu propi masclisme», diu el guionista Més abraçades i fugides. Arribats a aquest punt, admirem la franquesa amb què l’autor d’El jardiner constant explica coses de la seva vida privada, però no deixa de ser un escriptor, un fabulador, de manera que… ¿què hi ha de veritat o de llicència en el que explica? La part de la infància és molt interessant, però encara ho és més quan realitat i ficció es barregen en la seva manera d’observar el món i la seva narrativa. «Els grans drames es van produir abans que el mur de Berlín fos construït», comenta en relació amb l’inici de la Guerra Freda. Els dos costats, l’Est i l’Oest, van inventar un enemic que necessitaven, i així es va passar de l’antinazisme a l’anticomunisme», sentencia. Els sentiments enfrontats de ràbia, disgust i empatia davant els esdeveniments donarien peu a la seva novel·la perfecta, L’espia que tornava del fred. El famós talp És el brillant període del personatge imaginari de George Smiley, oficial en cap de The Circus, el màxim òrgan del servei d’intel·ligència secret britànic, en realitat l’MI6. A diferència de l’MI5, que es dedica a la seguretat interna, els agents de l’MI6 se centren en les anàlisis a l’exterior del Regne Unit. Le Carré assegura al film de Smiley que «a l’escriure sobre ell per descomptat que escric sobre el pare ideal que mai vaig tenir». Smiley és el personatge central de Trucada per al mort (1961), Un crim de qualitat (1962), El talp (1974) i La gent de Smiley (1979), i apareix, de forma episòdica o més secundària, a L’espia que tornava del fred, El mirall dels espies (1965) i la tardana El llegat dels espies (2017). Bill Haydon, el famós talp de la novel·la homònima –Calderer, sastre, soldat, espia en el seu títol original, amb excepcional adaptació televisiva de 1979 protagonitzada per Sir Alec Guinness– va estar inspirat en Kim Philby, amic de Le Carré fins que es va descobrir que era un agent doble. L’autor va estar per primera vegada a Moscou el 1988, l’any en què moria Philby, i li van dir que aquest havia sigut un gran admirador de les seves novel·les. Oxford, Eton, un pare fraudulent, una mare desapareguda, l’MI6, amics traïdors, agents dobles, la gent de Smiley… Per a John le Carré, «escriure és un viatge d’autodescobriment permanent». n EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

38 | Cultura Dimarts, 31 d’octubre del 2023 | 1 080 REBORN. Després de la samarreta, el denim (la mescla o tela de sarga amb què es confeccionen les peces texanes) pot ser que sigui l’opció més popular entre els nostres looks de cada dia. A més, últimament està més de moda que mai. Però també és de la roba que més contamina (es necessiten més de 8.000 litres d’aigua per produir el cotó necessari per fer uns texans. Més o menys com si omples 100 vegades la banyera). Per això la segona 080 Reborn s’hagi dedicat al denim. Per visibilitzar la lluita contra l’impacte del fast fashion [el sector tèxtil és la segona indústria més contaminant del planeta], s’ha presentat una col·lecció totalment nova, a partir de peces texanes reutilitzades. «A nivell moda, amb la roba de segona mà, es poden confeccionar noves peces amb molt poquets diners. Llancem aquesta proposta perquè la gent s’animi a fer les seves creacions», demanen els estilistes Fermin + Gilles, encarregats de la performance-desfilada . 2 RUTA 66. Diverses propostes han coincidit a inspirar-se en una espècie de terra promesa a l’altre costat del bassal, a l’assolellada Califòrnia. «No viatgem per escapar-nos de la vida, viatgem perquè la vida no se’ns escapi», afirmen els creadors canaris Amanda Gutiérrez Martín i Adonais Sarmiento Peña, darrere de la firma debutant a Barcelona Como la Trucha al Trucho. L’any passat van fer la Ruta 66 i ara firmen una col·lecció, Uhlalá Resort, inspirada en Palm Springs, amb peces fresques, alegres i còmodes en colors pastel, per triomfar a la vora del mar o de la piscina. La mateixa alegria de viure, en colors vitamina i teixits setinats, embolcalla tota la col·lecció de Lola Casademunt by Maite, firma que fa 40 anys que vesteix la dona. El seu Motel Arizona també parteix de la mítica Ruta 66 i arriba fins a Las Vegas. En resum, veurem molts vestits fluids amb estampat maxi de serp, blazers en teixits tornassolats que emulen animals com el camaleó i minitrenchs en teixits rústics com el canvas. Més com un Edèn nostrat, lluny dels EUA però més a prop de la Costa Brava, All that she loves, el projecte de Clara Esteve, especialista en swimwear & intimates s’inspira en els estius mediterranis. Es portaran les teles que reflecteixin llum, els tons pastel de l’alba i els del sol del migdia. 3 IMMERSIÓ DIGITAL. Andrei Warren, referent de l’art digital, anime i 3D, ha sigut l’encarregat de la primera de les tres experiències immersives de moda que s’han presentat en aquesta edició. Les desfilades clàssiques cada vegada més comparteixen protagonisme amb altres maneres de presentar la moda al públic, que inclouen noves tecnologies i l’IA. En el seu cas, ha mostrat una videoinstal·lació (amb una Barcelona embolicada en tela texana) a l’interior d’un cub per aconseguir un experiència embolcallant per al públic. També els artistes Mateo Velásquez i Javier Girón han mostrat les seves col·leccions fora de la passarel·la, a la galeria d’art Studio1o. Escultures, vídeos, QR i una projecció en tecnologia 3D amb un laberint ple de miralls i maniquins perquè el públic se submergeixi en la filosofia de la marca. 4 I TU, ¿DE QUINA TRIBU ETS? La moda urbana i de carrer és molt present en la majoria de les col·leccions que han passat per 080. Al cap i a la fi la majoria de nosaltres vivim en una ciutat i ens vestim segons la nostra tribu. Les propostes Walk on the wild side (o més gamberres), en aquest sentit, venen del món del rock, el punk i l’underground. Llocs comuns on han confluït les propostes dels joves Pablo Leduc, Irene Massia i Dominnico. La idea és apostar per peces on aflori l’atemporalitat i l’artesania, que cada patró traspuï una història d’allò més empoderadora. Leduc, amb la seva sastreria-couture / rock / streetwear, inspirada en la cultura Mexican gangs. O la firma Cherry Massia, que ja vesteixen Mala Rodríguez, Aitana i Nathy Peluso, amb les seves siluetes sensuals i etèries. I Dominnico, amb la seva estètica Kawaii amb picades d’ullet al metavers. 5 NOUS PATRONS MASCULINS. Des de fa anys, la 080 mostra propostes genderless molt abans que es normalitzessin als aparadors. Ara, a més, hi ha un corrent de joves dissenyadores interessades a revisar, desconstruir i renovar l’armari masculí (menys objecte d’estudi i producció que el femení). L’‘almonteña’ Lucía Sanchez (Lemachet) és un dels seus exponents. Reinterpreta els conceptes de sastreria tradicionals, amb nous talls, siluetes i materials; igual com Carlota Barrera, de Gijón, interessada a definir els codis de gènere, estatus i luxe en la moda masculina, sent la seva visió més formal que la que també ha presentat Ther Artelier, la firma d’Alba Ayza, experta a explorar l’estil sense gènere, tant per al dia a dia com per a ocasions més especials (sense por dels estampats ni les transparències). n 5 tendències de moda que venen La 32a edició de la 080 Barcelona Fashion s’ha coronat com la més avantguardista i alhora conscienciada amb el reciclatge i la roba de segona mà. I, com sempre, a més, a la passarel·la s’han avançat les tendències més atractives que aviat veurem als carrers. Preneu-ne nota. Laura Estirado Club d’estil Manu Mitru Hi ha un corrent de joves dissenyadores interessades a revisar, desconstruir i renovar l’armari masculí Un moment de la desfilada 080 de Reborn, col·lecció basada en denim reutilitzat a càrrec dels estilistes Fermin+Gilles. EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Cultura | 39 La de dijous passat no va ser una estrena qualsevol. El recentment nomenat director del Teatre Lliure, Julio Manrique, va presentar a La Villarroel el seu nou espectacle, Love, Love, Love. Mentre esperem conèixer el seu projecte per a l’equipament públic, la seva obra més recent va aixecar el teló en una sala privada, un muntatge que pels seus trets bé podria servir de carta de presentació de la seva manera de fer teatre. Manrique remunta un text importat, dramatúrgia narrativa típica de qualitat contrastada, amb conflictes particulars que viatgen del pla personal al col·lectiu. El tipus de teatre que agrada a gairebé tot el públic, amb una dosi mínima d’experimentació formal i el màxim detall en el treball amb els actors. En aquest sentit, Love, Love, Love sembla un guant fet a mida. Firmada pel dramaturg britànic Mike Bartlett, l’obra del 2010 planteja un combat generacional en tres temps, els boomers contra els seus fills, l’amalgama entre la generació X i mil·lennistes que estan vivint pitjor que els seus pares. En el primer acte coneixem la parella protagonista, dos hippies que el 1967 aspiren a canviar el món a ritme d’All you need is love, dels Beatles. La utopia deixa pas a la realitat i un salt ens situa al 1990, quan el thatcherisme campa al seu aire. En la família que han format en Kenneth i la Sandra es respira una decadència al més pur estil d’Edward Albee, una espècie de ¿Qui té por de Virginia Woolf? amb els fills en el centre d’una espiral d’odi alcoholitzat. Tot a punt per a la batalla final, rendició de comptes en un 2011 sacsejat per la crisi financera que va inspirar l’autor a escriure l’obra. Versemblança absoluta Espai a dues bandes, un conjunt d’elements seleccionats per dibuixar l’època, transi - cions una mica llargues i molt d’encert amb el to. Potser per la seva altra faceta com a actor, Julio Manrique torna a demostrar que dirigeix intèrprets com ningú. David Selvas i Laia Marull salten versemblants de l’etapa de la universitat a la jubilació, i es fuig sempre de la caricatura. Marull s’endú el gat a l’aigua amb un paper fora dels seus registres habituals. En la sornegueria de la seva construcció de la mare s’amaga la clau de l’obra, la mutació de l’idealisme en frustració, derrota moral transformada en crueltat. Herència enverinada per als fills: ell, Marc Bosch, entre la indiferència i la incapacitat, i Clara de Ramon, la filla, que a cada mirada descriu amb precisió la impotència d’una generació arrossegada a la precarietat. Retrat sense pietat, combat sense treva en què només disfruten els espectadors. n P Manuel Pérez i Muñoz ‘Love, love, love’ Direcció: Julio Manrique La Villarroel MANUEL PÉREZ I MUÑOZ CRÍTICA De la utopia de l’amor a la realitat de la família David Selvas i Laia Marull, en l’obra. Marc Mampel El palau Martorell a Barcelona acull l’exposició El color dels somnis de Chagall (1887-1985). Amb 180 obres, recorre 60 anys de la vida i creació artística del prolífic pintor rus. La mostra està dividida en set temes principals en els quals l’autor representa el seu món poètic: Orígens, Món Sagrat, Èxode, Color, París, Faules i L’amor. Hi explora el seu naixement a la petita localitat de Vítsiebsk, que tant va influir en les seves obres durant tota la seva vida; l’amor i els moments de felicitat, la seva espiritualitat com a jueu i els seus dos exilis, que equipara amb l’èxode bíblic. La col·lecció es podrà visitar del 31 d’octubre al 24 de març i s’hi podran veure 25 obres mai abans exposades a Espanya, acompanyades d’alguns escrits del pintor. Vida i obra s’uneixen en el conjunt de teles exposades al palau situat al carrer Ample. La comissària de l’exposició, Lola Durán, va destacar ahir que Chagall «crea amb els seus escrits, amb les seves pintures un món líric, un món poètic, en el qual els trineus solquen el cel, els violins ressonen per sobre de les teulades i també els enamorats s’acaricien sota rams de flors», segons va recollir l’agència Efe. En aquest món fantàstic, «la frontera entre el real i el fictici és difusa» i des del punt de vista de la iconografia, en el recorregut expositiu sorgeixen «personatges molt reconeixibles i recurrents, com el gall, l’ase, el rellotge, el pallasso i l’arlequí, que junt amb el seu peculiar ús del color fan que hagin creat un univers tan personal», segons el parer de la comissària. Parelles d’enamorats L’exposició s’inicia amb un quadro del 1924 del seu poble natal i que va deixar una gran empremta en el pintor. I finalitza amb una sèrie de quadros en què apareixen parelles d’enamorats sota rams de flors que Chagall associava a l’amor, com La gerra de flors de primavera (1935), Les amoreaux à l’ane bleu (1955) i Le rêve (1980), una de les seves últimes obres. n L’exposició ‘El color dels somnis’ de Chagall arriba al palau Martorell La mostra, oberta fins al 24 de març, recorre 60 anys de la vida i la creació artística del prolífic pintor rus a través de 180 obres, algunes inèdites a Espanya. ART JUDITH PARDO Barcelona EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

40 | Cultura Dimarts, 31 d’octubre del 2023 | Alimañas. De Pep Antón i Jordi Sánchez. Amb Jordi Sánchez. HH Divertimento. De Marie-Castille Mention-Schaar. Amb Oulaya Amamra. HHH El asesino. De David Fincher. Amb Michael Fassbender. HHH El chico y la garza. De Hayao Miyazaki. HHH Hypnotic. De Robert Rodríguez. Amb Ben Affleck. HH La contadora de películas. De Lone Scherfig. Amb Bérénice Bejo. HHHH Mamacruz. De Patricia Ortega. Amb Kiti Mánver. HHH Retribution. De Nimród Antal. Amb Liam Neeson. HH Trolls 3: todos juntos. De Walt Dohrn i Tim Heitz. HH Cartellera | Novetats Tota la cartellera de cinema a cartelera.elperiódico.com H Dolenta H H Regular H H H Bona H H H H Obra mestra. C: Català. D: Digital. 3D: Tres dimensions. VOSE: Versió original subtítols castellà. VOSC: Versió original subtítols catalán. VOSI: Versió original subtítols anglès lA Alimañas > De Pep Antón i Jordi Sánchez. Amb Jordi Sánchez i Carlos Areces. 12 Anys. Espanya. 2023. Comèdia negra. 84 min. uCarlos i Paco són dos germans molt diferents. Emprenedor i independent l’un, acovardit i lligat a la seva mare l’altre. Diagonal, Diagonal Mar, SOM Multiespai, Mooby Arenas, Mooby Bosque, Yelmo Westfield La Maquinista. Al otro lado del río y entre los árboles > De Paula Ortiz. Amb Liev Schreiber i Matilda De Angelis. 12 Anys. Regne Unit. 2022. Drama romàntic. 106 min. uItàlia, Segona Guerra Mundial. El coronel Richard Cantwell, un autèntic heroi de guerra, enfronta la notícia de la seva malaltia terminal. Boliche (VOSE). lD Dispararon al pianista > De Fernando Trueba i Javier Mariscal. 12 Anys. Espanya, França, Països Baixos, Portugal, Perú. 2023. Animació. 103 min. uUn periodista musical de Nova York comença una trepidant investigació darrere de la misteriosa desaparició del pianista brasiler, Tenorio Jr. Verdi Park (VOSE). Divertimento > De Marie-Castille Mention-Schaar. Amb Oulaya Amamra i Lina El Arabi. Apta. França. 2022. Biopic. 110 min. uAmb 17 anys, Zahia Ziouani somia en ser directora d’orquestra. La seva germana bessona, Fettouma, és violoncel·lista professional. Cinemes Girona (CAT i VOSE), Mooby Gran Sarrià. lE El asesino > De David Fincher. Amb Michael Fassbender i Tilda Swinton. 16 Anys. Estats Units. 2023. Thriller. 118 min. uDesprés d’un fatídic error, un assassí s’enfronta als seus caps en una persecució internacional que, segons ell, no és personal. Boliche (VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi (VOSE), Verdi Park (VOSE). El chico y la garza > De Hayao Miyazaki. Apta. Japó. 2023. Animació. 124 min. uTokio, a prop del final de la Segona Guerra Mundial al Pacífic. Mahito, un nen de 11 anys, perd la seva mare en un incendi. Mooby Arenas, Mooby Balmes (VOSE), Mooby Bosque, Phenomena (VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi (VOSE), Verdi Park (VOSE). El espíritu de la colmena > De Víctor Erice. Amb Fernando Fernán- Gómez i Ana Torrent. 18 Anys. Espanya. 1973. Drama. 97 min. uEn un poble castellà a mitjans dels anys 40, dues nenes de 8 i 6 anys, la Isabel i l’Ana, veuen la pel·lícula El Doctor Frankenstein. Cinema Maldà. El exorcista (1973) > De William Friedkin. Amb Ellen Burstyn i Max Von Sydow. 13 Anys. Estats Units. 1973. Terror. 122 min. uLa Regan, una nena de 12 anys, viu amb la mare. Un dia la petita comença a trobar-se malament: pateix símptomes estranys. Diagonal, Diagonal Mar, SOM Multiespai, Mooby Bosque (VOSE), Yelmo Comedia (VOSE), Yelmo Westfield La Maquinista. El exorcista: creyente > De David Gordon. Amb Leslie Odom Jr. i Lidya Jewett. 16 Anys. Estats Units. 2023. Terror. 121 min. uDes que va morir la seva esposa embarassada en el terratrèmol d’Haití fa dotze anys, Victor Fielding s’ha encarregat de cuidar d’Angela, la seva filla. Diagonal, SOM Multiespai, Mooby Arenas, Mooby Balmes (VOSE), Mooby Glòries, Yelmo Comedia (VOSE), Yelmo Westfield La Maquinista. El legado > De Lisa Mulcahy. Amb Agnes O’Casey i David Wilmot. 16 Anys. Irlanda. 2023. Thriller. 87 min. uEn les profunditats d’una extensa i remota finca d’Irlanda salvatge viu Maud, una jove recentment colpejada per la sobtada mort del seu pare. Boliche (VOSE). El reino animal > De Thomas Cailley. Amb Romain Duris i Paul Kircher. 12 Anys. França, Bèlgica. 2023. Ciència ficció. 130 min. uEn un món afectat per una onada de mutacions que transformen gradualment alguns humans en animals, François fa tot el possible per salvar la seva esposa. Mooby Balmes (VOSE), Verdi (VOSE). El sol del futuro > De Nanni Moretti. Amb Nanni Moretti i Margherita Buy. 7 Anys. Itàlia. 2023. Comèdia dramàtica. 95 min. uGiovanni, un conegut director de cinema italià, està a punt de començar a rodar una pel·lícula política. Renoir Floridablanca (VOSE). El Sur > De Víctor Erice. Amb Icíar Bollaín i Rafaela Aparicio. Apta. Espanya. 1983. Drama. 93 min. uLa Gaviota és una casa situada als afores d’una ciutat del nord d’Espanya. Hi viuen l’Agustín, metge i saurí, la seva esposa, la Julia, mestra represaliada durant la Guerra Civil, i l’Estrella, la filla de tots dos. Cinema Maldà. Esta ambición desmedida > De Cris Trenas, Santos Bacana i Rogelio González. 12 Anys. Espanya. 2023. Documental. 118 min. uDesprés de l’èxit de El Madrileño, C. Tangana s’enfronta al repte de crear la gira més ambiciosa de la seva carrera i revolucionar el concepte del directe. Cinemes Girona, Mooby Arenas, Mooby Balmes, Mooby Bosque, Mooby Glòries, Mooby Gran Sarrià, Renoir Floridablanca, Verdi Park. lG Godland > De Hlynur Pálmason. Amb Elliott Crosset Hove i Ingvar Sigurdsson. 12 Anys. Dinamarca, Islàndia, França, Suècia. 2022. Drama. 138 min. uA finals del segle XIX, un jove sacerdot danès arriba a Islàndia amb la missió de construir una església i fotografiar els seus habitants. Verdi Park (VOSE). Golpe de suerte > De Woody Allen. Amb Lou de Laâge i Valérie Lemercier. 12 Anys. Estats Units, França. 2023. Comèdia dramàtica. 93 min. uFanny i Jean semblen el matrimoni ideal: tots dos tenen èxit en la seva feina, viuen en un pis preciós en un barri exclusiu de París i semblen enamorats. Boliche (VOSE), Diagonal, Mooby Arenas, Mooby Balmes (VOSE), Mooby Bosque, Mooby Glòries, Mooby Gran Sarrià (Cast. i VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi Park (VOSE). lH Hypnotic > De Robert Rodríguez. Amb Ben Affleck i Alice Braga. 16 Anys. Estats Units. 2023. Acció. 93 min. uDecidit a trobar la seva filla desapareguda, el detectiu Danny Rourke es veu immers en un laberint mentre investiga una sèrie d’assalts a bancs. Diagonal, Diagonal Mar, SOM Multiespai, Mooby Arenas, Mooby Balmes (VOSE), Yelmo Westfield La Maquinista. lJ Jeanne du Barry > De Maïwenn . Amb Maïwenn i Johnny Depp. 12 Anys. França, Regne Unit, Bèlgica. 2023. Drama històric. 117 min. uJeanne, una jove de classe treballadora utilitza la seva intel·ligència i el seu atractiu per ascendir un a un els esglaons de l’escala social. Mooby Gran Sarrià. lL La contadora de películas > De Lone Scherfig. Amb Bérénice Bejo i Daniel Brühl. 12 Anys. Espanya, França, Xile. 2022. Drama. 116 min. uDècada dels 60. María Margarita és la més petita de quatre germans d’una família que viu en un poble miner en el desert d’Atacama, Xile. Boliche, SOM Multiespai, Mooby Arenas, Mooby Bosque, Mooby Gran Sarrià, Renoir Floridablanca, Verdi, Yelmo Comedia, Yelmo Westfield La Maquinista. La isla roja > De Robin Campillo. Amb Nadia Tereszkiewicz i Quim Gutiérrez. 12 Anys. França, Bèlgica, Madagascar. 2023. Drama. 117 min. uA Madagascar, a principis dels anys 70. En una de les últimes bases aèries de l’exèrcit francès, el colonialisme viu els seus darrers dies. Cinemes Girona (Cast. i VOSE). La monja II > De Michael Chaves. Amb Taissa Farmiga i Jonas Bloquet. 16 Anys. Estats Units, Regne Unit. 2023. Terror. 110 min. uFrança, 1956. Un sacerdot és assassinat mentre el mal es propaga per la zona. De nou, la germana Irene ha d’enfrontar-se a la perillosa Valak, la monja demoníaca. Diagonal, Diagonal Mar, SOM Multiespai, Mooby Arenas, Mooby Glòries, Yelmo Westfield La Maquinista. La Patrulla Canina: la superpelícula > De Cal Brunker. Apta. Estats Units, Canadà. 2023. Animació. 92 min. uQuan un meteorit màgic s’estavella a Ciudad Aventura, els cadells de la Patrulla Canina obtenen uns superpoders que els transformen en un grup de cadells poderosos. Diagonal, Diagonal Mar, SOM Multiespai, Mooby Arenas, Mooby Balmes (VOSE), Mooby Bosque, Mooby Glòries, Yelmo Comedia, Yelmo Westfield La Maquinista. Las ocho montañas > De Felix van Groeningen i Charlotte Vandermeersch. Amb Luca Marinelli i Alessandro Borghi. 12 Anys. Itàlia. 2022. Drama. 147 min. uPietro és un noi de la ciutat. Cada any passa l’estiu amb la seva família a poble de Bruno. Cinema Maldà (VOSE). Los asesinos de la luna > De Martin Scorsese. Amb Leonardo DiCaprio i Robert De Niro. 16 Anys. Estats Units. 2023. Drama històric. 206 min. uA principis del segle XX, el petroli va portar una gran fortuna a la nació Osage, que es va convertir en un dels pobles més rics del món. Diagonal, Diagonal Mar, SOM Multiespai, Mooby Arenas (Cast. i VOSE), Mooby Aribau (Cast. i VOSE), Mooby Balmes (VOSE), Mooby Bosque (Cast. i VOSE), Mooby Glòries (Cast. i VOSE), Mooby Gran Sarrià (Cast. i VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi Park (VOSE), Yelmo Comedia (VOSE), Yelmo Westfield La Maquinista (Cast. i VOSE). Los encantados > De Elena Trapé. Amb Laia Costa i Daniel Pérez. 7 Anys. Espanya. 2023. Drama. 108 min. uDesprés de la seva separació, Irene s’enfronta per primer cop a l’absència de la seva filla de quatre anys. Cinemes Texas (CAT). lM Mamacruz > De Patricia Ortega. Amb Kiti Mánver i Inés Benítez. 12 Anys. Espanya. 2023. Comèdia dramàtica. 83 min. uCruz és una àvia que porta molts anys, dècades fins i tot, sense saber què és un orgasme. Ella, no hi donava importància ni tampoc ho havia plantejat. Boliche, Mooby Gran Sarrià. Me he hecho viral > De Jorge Coira. Amb Blanca Suárez i Enric Auquer. 12 Anys. Espanya, Argentina. 2022. Comèdia. 96 min. uLa Mabel s’ha fet viral de la manera que menys hauria desitjat. Durant el vol a la Polinèsia desbloqueja sense voler el mòbil del seu marit. Diagonal, SOM Multiespai, Mooby Bosque, Mooby Glòries, Yelmo Westfield La Maquinista. Mi otro Jon > De Paco Arango. Amb Carmen Maura i Olivia Molina. 7 Anys. Espanya. 2023. Comèdia. 125 min. uMerche rep la mala notícia que li queda poc temps de vida. Per això decideix complir els somnis impossibles de les seves tres millors amigues. Boliche, Diagonal, Diagonal Mar, SOM Multiespai, Mooby Arenas, Mooby Bosque, Mooby Glòries, Mooby Gran Sarrià, Yelmo Westfield La Maquinista. Misión imposible: Sentencia mortal. Parte uno > De Christopher McQuarrie. Amb Tom Cruise i Hayley Atwell. 12 Anys. Estats Units. 2022. Acció. 163 min. uEthan Hunt i el seu equip del FMI inicien la seva missió més perillosa fins ara: localitzar un arma nova i terrorífica. Mooby Balmes (VOSE). Misterio en Venecia > De Kenneth Branagh. Amb Kenneth Branagh i Michelle Yeoh. 12 Anys. Estats Units, Regne Unit, Itàlia. 2023. Suspens. 103 min. uAmbientada en la terrorífica Venècia posterior a la Segona Guerra Mundial en la nit de Halloween, aquesta història ens presenta un misteri espantós. Diagonal, Diagonal Mar, SOM Multiespai, Mooby Arenas, Mooby Balmes (VOSE), Mooby Bosque, Mooby Glòries, Mooby Gran Sarrià (Cast. i VOSE). Monstruo > De Hirokazu Koreeda. Amb Soya Kurokawa i Hiiragi Hinata. 12 Anys. Japó. 2023. Drama. 126 min. uCuando el seu jove fill, Minato, comença a comportar-se de manera estranya, la seva mare sent que alguna cosa no va bé. Verdi (VOSE). lR Retribution > De Nimród Antal. Amb Liam Neeson i Noma Dumezweni. 12 Anys. França, Alemanya, Espanya, Estats Units. 2023. Acció. 91 min. uMatt Turner és un exitós home de negocis nord-americà que viu a Berlín i fa tot el que pot per consiliar totes les seves responsabilitats familiars. Diagonal Mar, SOM Multiespai, Mooby Glòries, Yelmo Westfield La Maquinista. lS Saw X > De Kevin Greutert. Amb Tobin Bell i Synnove Macody. 18 Anys. Estats Units. 2023. Terror. 118 min. uJohn, desesperat i malalt, viatja a Mèxic per sotmetre’s a un tractament experimental i molt arriscat amb l’esperança de superar el seu càncer mortal. Diagonal, Diagonal Mar, SOM Multiespai, Mooby Arenas, Mooby Glòries, Yelmo Westfield La Maquinista. Sound of Freedom > De Alejandro Monteverde. Amb Jim Caviezel i Mira Sorvino. 16 Anys. Estats Units. 2023. Acció. 131 min. uFa 10 anys, Tim Ballard, exagent de Seguretat Nacional dels Estats Units, ho va deixar tot per lluitar contra el tràfic de nens. Diagonal, Diagonal Mar, SOM Multiespai, Mooby Arenas, Mooby Balmes (VOSE), Mooby Bosque, Mooby Glòries, Mooby Gran Sarrià (Cast. i VOSE), Verdi (VOSE), Yelmo Comedia (Cast. i VOSE), Yelmo Westfield La Maquinista. lT The Creator > De Gareth Edwards. Amb John David Washington i Gemma Chan. 12 Anys. Estats Units. 2023. Ciència ficció. 133 min. uEn mig d’una guerra entre la raça humana i les forces de la intel·ligència artificial, Joshua, un exagent, és reclutat per caçar i matar al Creador. Diagonal Mar, SOM Multiespai, Mooby Arenas, Mooby Balmes (VOSE), Mooby Glòries. Trolls 3: todos juntos > De Walt Dohrn i Tim Heitz. Apta. Estats Units. 2023. Animació. 92 min. uPoppy i Branch són oficialment una parella finalment. A mesura que es coneixen i es tornen més propers, Poppy descobreix que Branch té un passat secret. Diagonal, Diagonal Mar, SOM Multiespai, Mooby Arenas (Cast. i CAT), Mooby Balmes (VOSE), Mooby Bosque, Mooby Glòries, Verdi (VOSE), Verdi Kids Barcelona (Cast. i CAT), Yelmo Comedia (Cast. i VOSE), Yelmo Westfield La Maquinista (Cast. i CAT) (Dig. y 3D). EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Cultura | 41 TEATRES AQUITÀNIA TEATRE Av. de Sarrià, 33, Barcelona. [email protected]. M’esperaràs?, de dj. a dg. David Fernández: No estoy bien, ds. Caçahistòries, ds. i dg. CONDAL Av. del Paral·lel, 91. 934.423.132. La noche de los muertos vivientes ¡Live!, dt. 31/10, 20 h; dc. 1/11, 17 i 20.30 h; dj. i dv. 3/11, 20 h; ds. 17 i 20.30 h, dg. 5/11 17 h. Alan, dl. 20 h. i En Joan Sense Por i la casa encantada, dc. 1/11 i dg. 12 h teatrecondal.cat i promentrada.com EL MALDÀ C/ Pi, 5. Tel. 931.647.778. La paella dels dijous. Direcció: Muguet Franc. Amb Jordi Andújar, Lluïsa Castell i Núria Cuyàs. Per comprar entrades i consultar horaris i preus: www.elmalda.cat GOYA Joaquín Costa, 68, 933.435.323. L’amic retrobat, dt. dj. i dv. 20 h, dc. 1/11, 18.30 h (resta dc. 20 h); ds. 17,30 i 20.30 h, dg. 18.30 h. teatregoya.cat i promentrada.com JOVE TEATRE REGINA Sèneca, 22. Tel.: 932.181.512. Programació familiar: Alícia al país de les meravelles. Recomanat a partir de 4 anys. Més info. i entrades a: www.jtregina.com LA VILLARROEL Villarroel, 87, 934.511.234. Love love love, dc. 1/11, 17.30 h, dj. 20 h, dv. i ds. 17,30 i 20.30 h, dg. 17.30 h. L’Off: Los finales felices son para otros, dl. i dt. 20 h, ds. i dg. 12.30 h. lavillarroel.cat i promentrada.com ROMEA Hospital, 51, 933.015.504. La dona fantasma, dt. dj. i dv. 20 h, dc. 1/11, 18 h (resta dc. 20 h), ds. 17,30 i 20 h, dg. 18 h. teatreromea.cat i promentrada.com TEATRE AKADÈMIA Victorina, d’Eva Hibernia / Gustavo Llull i La Barni. De dc. a ds. a les 20 h i dg. a les 18 h. Entrades: teatreakademia.cat. C/ Buenos Aires, 47-49. BCN. Tel.: 934.951.447 TEATRE DEL RAVAL St. Antoni Abat, 12. 93.443.39.99. Ni puta gracia. Dj., 20 h. ¿En qué momento me hice la moderna y quise ser madre? Ds. 21 h. Compra d’entrades a teatredelraval.com TEATRE GAUDÍ BCN St. Antoni M. Claret, 120. Tel. 936.035.161. 60 Màgics . Hauson dv., ds., 19 h; dg, 20 h John & Jen, dv. ds., 20.30 h; dg 18 h. Estrena 9/11, Mercè Rodoreda en el triangle de París. Dj., dv., 18.30 h; ds., dg., 20 h. Estrena 30/11, Un concert a la casa blanca TEATRE LLIURE: GRÀCIA El dia que vam matar els llops, dramatúrgia i direcció L. Miranda / Projecte IT Teatre. Estrena l’1/11. Més info.: teatrelliure.com, taquilles del teatre, Ticket Rambla i 932.892.770 TEATRE LLIURE: MONTJUÏC La nostra ciutat, de T. Wilder, dir. F. Utzet. Fins al 12/11. 03/11 audiodescripció. El dissabte, sobretítols en castellà i anglès. Més info.: teatrelliure.com, taquilles del teatre, Ticket Rambla i 932.892.770 TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA Pl. de les Arts, 1. Sala Gran: La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. De dc. a ds. 19 h; dg. 18 h. Sala Petita: De Nao Albet i Marcel Borràs. De dc. a ds. 19 h; dg. 18 h. Informació i venda d’entrades a: www.tnc.cat TEATRE POLIORAMA Tel.: 93 317 75 99. La Rambla, 115. The Party. Dir. Sergi Belbel. Horaris: dc. 18.30 h; dj. 20 h; dv.: 20.30 h, ds. 17.30 h i 20 h, dg. 18.30 h. Venda d’entrades a teatrepoliorama.com El secreto de la educación del siglo XXI está en Estonia Su revolucionaria receta para convertirse en el país con el mejor nivel académico de Europa, según PISA. Olvídate de Finlandia. El secreto de la educación del siglo XXI está en Estonia del siglo XXI Su revolucionaria receta para convertirse en el país con el mejor nivel académico de Europa, según PISA. N.º 178 . DEL 5 AL 11 DE DICIEMBRE DE 2 2 1 está en Estonia Su revolucionaria receta para convertirse en el país con el mejor nivel académico de Europa, según PISA. Olvídate de Finlandia. Su revolucionaria receta para convertirse en el país con el mejor nivel NATALIE WOOD: CASO ABIERTO SU HERMANA RECLAMA JUSTICIA 40 AÑOS DESPUÉS ENTREVISTA CON AI WEIWEI EL ARTISTA CHINO RECUERDA SU TERRIBLE INFANCIA NATALIE WOOD: CASO ABIERTO SU HERMANA RECLAMA DESPUÉS ENTREVISTA CON AI WEIWEI EL ARTISTA CHINO RECUERDA SU TERRIBLE INFANCIA JUSTICIA 40 AÑOS DESPUÉS NATALIE WOOD: CASO ABIERTO SU HERMANA RECLAMA JUSTICIA 40 AÑOS DESPUÉS ENTREVISTA CON AI WEIWEI EL ARTISTA CHINO RECUERDA SU TERRIBLE INFANCIA Alumnos de la escuela pública Südalinna, en Tallin, en una de sus aulas Quin és el secret per a la millor educació? Cada diumenge, els millors reportatges en versió XL Gaudeix d’una experiència enoturística inigualable visitant el Celler Baronia del Montsant. Durant la visita aprendràs sobre el procés d’elaboració del vi, així com tastar 7 vins diferents. La visita conclou amb un dinar a la Fonda del Racó, amb plats típics de la cuina catalana. Experiència ‘La Gastrònomica’ Vine a la preestrena de l’última pel·lícula d’Enric Auquer i Laia Costa! L’emotiva història real del mestre Antoni Benaiges posa en valor la lluita de tantes famílies que encara busquen als seus familiars enterrats anònimament en fosses comunes. Un commovedor viatge per la veritat. ‘El maestro que prometió el mar’ All Those Food Market torna aquest novembre al Teatre Nacional de Catalunya. Vine a descobrir diferents propostes de street food i artesans gastronòmics de consum local! Tot acompanyat dels millors èxits musicals i cerveses artesanals. Et veurem aquesta tardor? All Those Food Market 11 i 12/11· Teatre Nacional de Catalunya ‘Al final, les visions’ A partir del 8/11 · Sala Beckett - Barcelona Experiència ‘La Dimarts 7 de novembre Cinema Comèdia Barcelona Dissabtes, diumenges i festius Celler Baronia del Montsant Cornudella del Montsant El grup Los Punsetes seran els encarregats d’iniciar el nou cicle de concerts ‘Paral·lel 62 presenta’, que vol reivindicar l’estil eclèctic de la sala. Los Punsetes presentaran el seu últim disc ‘AFDTRQHOT’ de la mà d’Eterna Juventut i Llamadas Perdidas DJ. Los Punsetes Dissabte 4/11 · Paral·lel 62 - Barcelona Descobreix aquesta profunda obra que ens convida a reflexionar sobre la mort, la culpabilitat i com podem sobreviure a la gent que tant hem estimat. La Sara i l’Adrià s’instal·len en una masia prop de Girona on coneixeran l’Àlex, un particular veí que cada nit veuran seminú parat davant de casa seva. exclusiu invitació des de 16€ 39,50€ 34,50€ exclusiu invitació exclusiu invitació Fes-te’n soci a: www.tresc.cat amb la complicitat del Comunitat P+ de El Periódico elperiodico.com/subscriptors Avantatges culturals exclusius per a socis TRESC, socis PLUS i SUBSCRIPTORS EP Més ofertes a elperiodico.com/suscriptores o a www.tresc.cat. Telèfon d’Atenció al Subscriptor 93 222 27 22 EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

42 42| Esports Esports Dimarts, 31 d’octubre del 2023 | Pilotes fora L’Espanyol debuta a la Copa L’equip perico visita avui el CD Mensajero de La Palma (20.00 h) en la primera ronda del torneig després de patir dues derrotes a la Lliga i caure al quart lloc a Segona. «No serveix de res pensar en la immediatesa i cremar-ho tot», va dir ahir Luis García. Suïssa-Espanya en la Nations La selecció espanyola femenina s’enfronta a Suïssa a l’estadi Letzigrund Arena de Zuric (19.00 hores, La 1) amb l’objectiu de consolidar el liderat del grup que li permetria optar a una de les dues places vacants per als Jocs Olímpics de París. El tron té nova reina. Aitana Bonmatí és la millor futbolista del món. Aquella nena que va començar sent l’única sobre el verd ha acabat sent-ho també sobre l’escenari del Théâtre du Châtelet. Ella i la seva pilota. És or, com tot el que toca. Aitana Bonmatí, exultant i tímida, va recollir el reconeixement més gran del món del futbol sota l’atenta mirada de tot el món del futbol. Ella, no obstant, només tenia ulls per a la brillant esfera que aixecava amb les seves mans i per a la seva família i amics, que la van acompanyar fins a París. Ribes, Barcelona, Göteborg, Torí o Eindhoven. On faci falta, sempre estan amb ella, i no podien faltar en la seva nit d’or. Malgrat ser la favorita per gravar el seu nom al trofeu, Aitana Bonmatí estava nerviosa. No com quan surt al camp o es posa la samarreta amb el 14 a l’esquena. La deixebla de Cruyff està acostumada a la pressió, a l’exigència (a més de l’autoimposada) i a una imperiosa perfecció. Aitana es tocava els cabells quan va trepitjar per primera vegada l’escenari del Théâtre du Châtelet. Ho va fer amb el també blaugrana Ilkay Gündogan, quan els millors futbolistes del planeta van donar el tret de sortida a una de les nits més especials en la vida de la centrecampista catalana. Agafada de la mà d’Alba Redondo, companya en la selecció, va ocupar el seu seient per veure, un rere l’altre, com els premiats anaven pujant a buscar els seus trofeus. Van passar pel faristol Jude Bellingham, Vinícius JR i Emiliano Martínez el Dibu mentre ella no es perdia detall. Escortada per Salma Paralluelo i Fridolina Rolfö a primera fila, esperava el seu moment, quan el sobre s’obrís i portés escrit el seu nom. Mirada imponent Poder. Màgia. Electricitat. Això és Aitana Bonmatí. Amb un gest imponent, exultant i decidida, va aixecar la mirada fins a Novak Djokovic, que va ser l’encarregat de pronunciar el seu nom en el silenci del Théâtre du Châtelet per donar-li caràcter oficial a la seva condició de millor jugadora del món. Ja no era un somni. Després d’anys de sacrificis, esforços i decisions difícils haurà de fer lloc a la seva prestatgeria (on cada vegada hi ha menys espai) a la Pilota d’Or. Allò amb què un dia va somiar, amb el que ni tan sols s’havia atrevit a fantasiejar de petita, perquè no era possible. Ara, no només elles com a futbolistes estan trencant barreres, sinó dibuixant somnis per a les que comencen a seguir el seu camí. Aitana Bonmatí va caminar amb pas ferm fins a l’escenari sota l’atenta mirada dels seus ídols. Aquells jugadors que ella estudiava i observava des de petita, ara asseguts al seu costat. La van aplaudir mentre enfilava les escales fins a l’escenari i es convertia en una més d’ells. En una futbolista d’or, en una jugadora que ja forma part de l’Olimp del futbol. Leo Messi, Marc André Ter Stegen, Erling Haaland o Killian Mbappé. Ella és la nova reina, la millor del món. Des de dalt de l’escenari, va recollir el trofeu. La bola d’or que any rere any havia vist per la televisió El pes no la va sorprendre. No només de l’estàtua, sinó del que representa. La Pilota d’Or és la cúspide d’un any ple de reconeixements, premis i homenatges. S’ha convertit en una futbolista total, en un referent, que ha aconseguit arribar al cim. «Estic una mica nerviosa. Porto sense dormir uns quants dies. És Aitana Bonmatí ja és d’or La futbolista de Sant Pere de Ribes agafa el relleu d’Alexia Putellas i comença un any de regnat com la millor del món. En la seva coronació a París, la jugadora blaugrana va recordar tots els que l’han acompanyat al cim. LA CERIMÒNIA DE LA PILOTA D’OR Aitana Bonmatí, visiblement emocionada en el moment de recollir la Pilota d’Or a París. Stephanie Lecocq / Reuters LAIA BONALS París Enviada especial EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Esports | 43 Davidovich i Bautista avancen Alejandro Davidovich va superar la primera ronda del Masters 1000 de París al vèncer el nord-americà Ben Shelton, 15è favorit per 7-6 (4), 5-7 i 6-3. Roberto Bautista va tenir menys problemes per superar el seu primer torn contra el txec Jiri Lehecka, 6-4 i 6-2. Ivanovic torna al Baskonia El preparador montenegrí, de 66 anys, agafarà les regnes del conjunt basc fins al final de temporada en el que suposarà la seva quarta etapa al club. Ivanovic rellevarà el preparador català Joan Peñarroya, destituït a causa dels mals resultats. Advertència inicial: els signes d’interrogació són una prevenció, potser un signe de covardia, per no assegurar que, efectivament, serà l’última Pilota d’Or de Lionel Messi. Complirà 37 anys el 2024, juga a l’Inter Miami, cosa que no computa com qualsevol club europeu, però hi haurà una Copa Amèrica. Del 20 de juny al 14 de juliol del 2024 liderarà l’Argentina, el campió del món. ¿Fins quan durarà Messi? «El que hi hagi, no sé quant em queda, si molt o poc», va contestar ell mateix. «Jugar a futbol és el que més m’agrada fer», va dir a l’escenari després de rebre el trofeu de David Beckham, un dels copropietaris de l’Inter Miami. Després de 14 anys assistint a la gala, Messi ja es va veure a si mateix «més desimbolt». Es va fer acompanyar dels seus tres fills mentre Antonella Roncuzzo, la seva dona, mirava des de la butaca. Tan desimbolt estava que fins i tot va recordar que era la data de naixement de Diego Maradona (30 d’octubre del 1960). Va voler compartir-ho amb ell, «allà on siguis». «Dues bèsties futbolístiques» Menys feliços estaven Erling Haaland i Kylian Mbappé, segon i tercer en la votació. «Són dues bèsties futbolístiques», va analitzar Messi, augurant «una baralla molt maca» entre tots dos durant els pròxims anys. Va acceptar Leo que la base del vuitè triomf va ser la conquista del Mundial, «el somni de la meva vida», davant un Haaland «que ho va guanyar tot». «Espero que algun any ho aconsegueixis», va desitjar. Ni el pitjor hater de Messi s’atreviria a conjecturar que deixarà de ser un dels 30 aspirants. Convidat al Théâtre du Châtelet de París pot donar-se per garantit. No desapareixerà de la nit al dia com Cristiano Ronaldo, que va decidir convertir-se en ultra mega híper multimilionari a l’Aràbia Saudita. Messi ha rebutjat un parell de prefixos per continuar competint, a menor ritme, cert, en la MLS. La influència que ha exercit a l’equip confirmen la seva autoritat. Ha marcat 11 gols i ha donat 5 assistències en 14 partits, a més de brindar el primer títol al club. No ha afegit Messi la pilota a les que es va emportar el 2009, 2010, 2011, 2012, 2015, 2019 i 2021 per la seva estada a Miami ni per haver marcat 21 gols en 41 partits i conquistar la Ligue 1 amb el París Saint Germain. La pilota entrarà a casa dels Messi pel Mundial de Qatar. Pel treball d’un mes. Set partits i set gols. Així de formidable va ser la seva actuació per coronar-se amb l’Argentina. És tan sobrenatural que ni tan sols la temporada perfecta que va quallar Haaland, d’aquestes que mereix el qualificatiu d’irrepetible –adjectiu que Messi va fer inservible–, amb el trèvol de títols majors (Premier League, la Cup i la Champions League), més la Supercopa d’Europa, la Bota d’Or i màxim anotador de la Champions li ha servit per enderrocar el rei. Va rebre de consolació el premi Gerd Müller el millor golejador de la temporada amb 56 dianes entre el City i Noruega. Una barbaritat, sí... Messi en va anotar 50 o més en 9 de les 13 temporades només en el Barça. No és flor d’un dia Haaland, que aquesta campanya va pel mateix camí, amb 13 gols en 15 partits. Noruega no podrà donar-li un cop de mà perquè no participrá a l’Eurocopa d’Alemanya. Cap dels trofeus li va ser regalat a Messi. L’espanyolitat li va discutir el del 2010, per no tenir la conquista del Mundial que sí que tenien Xavi i Iniesta en la trilogia que va convertir el Barça en històric. El Barça històric és ara el femení (els primers classificats van ser Robert Lewandowski, el 12è i Ilkay Gündogan, el 14è), i per això Joan Laporta segueix acudint a París i aplaudint Messi. n Un Messi feliç recull la vuitena ¿i l’última? Pilota d’Or La conquista del Mundial corona l’astre argentí, relegant un Haaland que va firmar la temporada de la seva vida amb el trèvol del City i 56 gols en una temporada. EL GUANYADOR DE SEMPRE JOAN DOMÈNECH Barcelona Lionel Messi comparteix amb els seus tres fills la nova Pilota d’Or. Franck Fife /AFP un somni per a mi, ser aquí és únic», va dir ja amb el premi al seu costat al faristol. «M’agradaria compartir el premi amb les meves companyes, equip tècnic i treballadors tant del club com de la selecció. En aquests moments vull recordar els meus tres clubs. CD Ribes i CF Cubelles, gràcies. I sobretot el Barça. Gràcies per apostar per nosaltres quan ningú més hi creia, per donar-me l’oportunitat de convertir-me en futbolista professional», deia amb la veu tremolosa Aitana. La catalana, que es va dirigir a tot el món del futbol en la seva llengua materna, va voler recordar tots aquells que l’han acompanyat en aquest camí. Equip, amics i família. «Grà - cies als meus pares, la Rosa i el Vicent, vosaltres vau lluitar per canviar la norma dels cognoms a Espanya i ho vau aconseguir. Jo porto aquesta lluita i resiliència a la sang, i això és gràcies a vosaltres», va comentar emocionada. Just després, i amb els ulls com plats, va seguir amb atenció la pantalla gegant en la qual passaven les persones més importants de la seva vida parlant d’ella. El seu pare Vicent, el seu exentrenador Ruben Bernardo, i un dels seus millors amics, Xavier, van recordar els seus inicis al seu poble i com ha arribat a ser la millor futbolista del món i un referent per a tothom. n «És un somni per a mi. Això és únic. Gràcies al Barça per apostar per nosaltres quan ningú més hi creia» AITANA BONMATÍ CENTRECAMPISTA DEL FC BARCELONA EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

44 | Esports Dimarts, 31 d’octubre del 2023 | Apunt Gündogan és un guanyador. Ho diu el seu palmarès, ho diu el seu caràcter. I els guanyadors no conviuen gens bé amb la derrota. Amb aquest malestar, el migcampista va aparèixer dissabte davant els micròfons, amb la intenció de ser honest «sense passar-se». Més enllà de com ho hagin encaixat els seus companys, el missatge va ser revelador. A l’assenyalar el conformisme de part del seu vestidor, també va destapar la indulgència de l’entorn amb l’equip. Diu el centrecampista alemany que ell no ha fitxat per perdre aquest tipus de partits. La seva ambició ens sacseja i ens commou a parts iguals, no només pel que pugui contagiar al vestidor sinó per la reflexió a què ens obliga. Gündogan apareix com un agitador mentre l’anàlisi general, inclosa la del seu entrenador, busca ser comprensiva: rescatar els moments bons de l’equip en el partit i tenir en compte les lesions. Perquè ell ha fitxat pel Barça i, aquí, les derrotes davant l’etern rival no s’haurien d’assumir amb indulgència. El seu inconformisme i la nostra comprensió –com la de Xavi– tenen punts de partida diferents. La seva és la visió d’un nouvingut, campió d’Europa, que està convençut de la seva qualitat i la dels seus companys. És un principiant en decepcions blaugrana. La crítica externa –com Xavi– té desgraciadament molta més experiència en el que ha sigut el Barça dels últims anys i, de manera progressiva, ha anat rebaixant el nivell d’exigència. El seu toc d’atenció resulta útil per elevar el llistó. Fins aquí l’anàlisi del fons i l’agraïment extern. La mentalitat del grup apareix com una clau més. No hi ha dubtes sobre el fons, potser sí sobre la forma. Veurem si el grup entén la seva amonestació pública. Gündogan denuncia els seus companys per no rebel·lar-se. Assenyala que hi ha perdedors. Potser creu que la pública sigui l’única via per a la reacció, però quan formes part d’un col·lectiu, situar-te per sobre de la resta no sembla el més constructiu. n Gündogan, fons i formes Sònia Gelmà Ja hi ha decisió de la Comissió Disciplinària de la FIFA sobre Luis Rubiales, l’expresident de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF). Estarà «inhabilitat per tres anys per a l’exercici d’activitats relacionades amb el futbol», segons va anunciar ahir l’organisme internacional en relació amb el que va passar a la final del Mundial femení a Sydney quan li va fer un petó no consentit a Jenni Hermoso, la jugadora de la selecció. Aquesta inhabilitació és «tant en l’àmbit nacional com internacional, al considerar que la seva conducta ha infringit l’article 13 del Codi Disciplinari de la FIFA», relacionat amb «els fets esdevinguts durant la final del Mundial». D’aquesta manera, la suspensió amb caràcter provisional de 90 dies ha sigut ampliada ara a tres anys, i aparta en un futur immediat l’exdirigent, que va presentar la seva dimissió el 10 de setembre, malgrat que havia manifestat, fins en cinc ocasions, a l’assemblea de compromissaris que no renunciaria al seu càrrec. Al final, hi va renunciar. Recurs de l’exdirigent La FIFA s’acull a aquest article 13 per justificar la sanció a Rubiales. «Tota persona que atempti contra la dignitat o la integritat d’un país, una persona o un col·lectiu de persones fent servir paraules o accions despectives, discrimina - tòries o vexatòries (pel mitjà que sigui) per motius de raça, color de pell, origen ètnic, nacional o social, gènere, discapacitat, orientació sexual, llengua, religió, posicionament polític, poder adquisitiu, lloc de naixement o per qualsevol altre estatus o raó serà sancionada amb una suspensió que durarà almenys deu partits o un període determinat, o amb qualsevol altra mesura disciplinària adequada». Aquests són els arguments legals escollits per la Comissió Disciplinària per inhabilitar l’expresident de la Federació espanyola de futbol. Ja l’havia sancionat, però de manera provisional, aquells 90 dies en què li va impedir a Rubiales tenir qualsevol tipus de contacte directe amb Jenni Hermoso després d’aquest petó no consentit que li va clavar a la final. Ara, va molt més enllà, com així l’hi ha notificat a l’exdirigent, que disposa ara d’un termini de 10 dies per recórrer a aquest càstig de la FIFA. I Rubiales hi recorrerà perquè creu que té la raó. «Arribaré fins a l’última instància perquè es faci justícia i resplendeixi la veritat», va revelar en un llarg comunicat l’expresident, queixantse de la influència del «linxament polític i mediàtic». n La FIFA inhabilita tres anys Rubiales pel seu petó a Jenni Primer va ser una suspensió provisional de 90 dies. I ara la Comissió Disciplinària aparta l’expresident de l’RFEF fins al 2026. LA DECISIÓ M. LÓPEZ Barcelona Luis Rubiales, expresident de l’RFEF, el 15 de setembre davant l’Audiència Nacional. José Luis Roca L’Agència Tributària ha augmentat fins als 7,6 milions d’euros els fons que va pagar el FC Barcelona a l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira i el seu fill, segons un informe de la Guàrdia Civil entregat al jutge Joaquín Aguirre, que investiga el presumpte cas de suborn o corrupció esportiva, entre altres delictes. La fiscalia afirmava en la seva querella que aquesta quantitat era de 7,3 milions, partint de les estimacions que va fer al seu dia Hisenda, però aquesta quantitat ha sigut rectificada. A la seva nova taula, els inspectors distingeixen entre el que es va declarar oficialment (7,5 milions) i el que es va imputar (7,6 milions). En aquest resum s’inclouen tots els desemborsaments des del 2001 al 2018. En aquest ofici, la Guàrdia Civil sol·licitava al jutge que requerís els extractes de 72 comptes corrents a vuit bancs i que no tenen de titulars Enríquez Negreira, la seva actual parella, el fill de l’exdirigent arbitral, Javier Enríquez Romero, i set empreses, entre les quals Dasnil 95, Nilsad i Soccercam. Aquestes tres van ser les que van percebre els fons provinents del Barcelona per suposat assessorament arbitral. El jutge ja ha acceptat aquesta petició. Aquesta sol·licitud dels agents de l’institut armat es va fer a l’ampliar-se la investigació al delicte de blanqueig de capitals. La Guàrdia Civil afirma que hi ha una sèrie d’operacions bancàries dels investigats, és a dir Enríquez Negreira i fill, que «es podrien associar a activitats d’ocultació dels fons percebuts» pel Barça, i a això s’hi han d’unir «les nul·les, incorrectes i contradictòries» explicacions ofertes pels encausats al llarg del procés judicial. Testaferros La Guàrdia Civil, a més, remarca que no en poques ocasions es recorre a interposar persones físiques o societats per a l’ocultació de fons i patrimoni procedents d’origen no justificat, «per la qual cosa no pot descartar-se» que Enríquez Negreira «hagués canalitzat, almenys parcialment, part dels fons obtinguts a través d’altres persones del seu entorn», tenint en compte les «importants retirades de fons dels seus comptes bancaris i dels de les seves societats». Algunes de les societats de Javier Enríquez Romero, el fill de l’exdirigent arbitral, van facturar entre el 2013 i el 2018 a tres empreses de Josep Contreras Arjona, exdirectiu del futbol base del Barcelona ja mort. Aquestes societats, al seu torn, «van refacturar» a l’entitat pels serveis d’Enríquez Romero. Segons va explicar aquest últim, aquesta operativa tenia com a finalitat no relacionar el cognom del seu pare amb el Barça, i va argumentar que, segons la Guàrdia Civil, «no té sentit», ja que a les companyies que fins aleshores facturaven al club també figurava ell exercint «cert grau» de control. n Hisenda augmenta els pagaments del Barça a Negreira L’Agència Tributària xifra en 7,6 milions d’euros els diners desemborsats pel club blaugrana a l’ex número dos dels àrbitres. TRIBUNALS J. G. ALBALAT Barcelona EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Esports | 45 Després d’una suau sessió d’entrenament dominical, Xavi va concedir festa a la plantilla. El tècnic va voler airejar el seu equip, escaldat per una derrota, la del clàssic amb el Madrid, que l’ha enviat al quart lloc de la Lliga, amb 24 punts. A quatre del Madrid i del Girona, que comparteixen el primer lloc, i a tres del refrescant Atlètic de Simeone, que en suma 25, però amb un partit menys, el que té ajornat contra el Sevilla. GÜNDOGAN I LA FERIDA EMO - CIONAL. Alguna cosa es va trencar al vestidor després de l’1-2 del Madrid. Va ser Gündogan, excapità del City i amo del braçal de la selecció alemanya, que va denunciar coses que no li havien agradat al vestidor de Montjuïc. «No he vingut aquí per perdre aquest tipus de partits, m’hauria agradat veure més enuig», va confessar el migcampista blaugrana, que va instar els seus companys a «fer un pas endavant» i, sobretot, a aprendre dels errors comesos contra el Madrid. El partit estava a les mans del Barça i el va perdre per la passivitat defensiva, tant en l’1-1 com en l’1-2, tots dos de Bellingham. Gündogan no va donar detalls concrets. Ni va posar nom a la seva denúncia. No va dirigir tampoc la seva crítica cap a l’entrenador, que havia advertit, després d’encaixar la primera derrota de la temporada després de 14 partits, que «l’equip havia fet un pas endavant en el seu joc». Pas, però, insuficient perquè veu escapar-se el Madrid i el Girona. Fins i tot l’Atlètic. «Això és llarg», va recalcar Xavi per minimitzar l’impacte d’aquesta primera caiguda del curs que obre un seriós debat al vestidor. GAVI I LA FERIDA TÀCTICA. Abans que parlés Gündogan es va sentir la juvenil veu del migcampista andalús, erigit en el portaveu tàctic del Barça. «No ens podem quedar aturats com en el primer gol», va confessar Gavi, que havia arruïnat el clàssic a Bellingham en la primera hora amb un marcatge superb. Però la complaença defensiva del Barça –ningú va sortir a frustrar aquest imponent xut amb la dreta de l’anglès– va provocar la decisiva aparició a Montjuïc. «El partit es va descontrolar quan l’equip es va fer molt llarg i vam entrar en les transicions», va argumentar Araujo per explicar la mutació de l’equip blaugrana, que va dominar amb solvència en la primera hora, però es va fracturar en la mitja hora final. «És una pena, és una pena perquè el que havíem plantejat havia sortit molt bé, ha sigut un problema d’efectivitat», va comentar Xavi. ELS CANVIS I LA FERIDA FÍSICA. El Barça va governar i va resistir el clàssic. Però va necessitar 10 rematades per marcar un gol després d’estavellar dues pilotes al pal: el xut amb la dreta de Fermín i el cop de cap d’Iñigo Martínez. El Madrid, amb molt menys, va fer més. Vuit rematades i quatre a porteria per castigar la caiguda física de l’última mitja hora en què els canvis (Camavinga, Modric i Joselu) van millorar l’obra d’Ancelotti, mentre que les substitucions de Xavi (Lewandowski, Oriol Romeu, Lamine Yamal i Raphinha) no van tenir el resultat buscat. Esgotada la força física que irradiaven Gavi i Fermín, el Barça va rebre fins a quatre xuts del Madrid en aquest tram, inclosos els dos gols en aquells 24 minuts finals fatals. I LA FERIDA A LA TAULA. En el Barça de Xavi van cohabitar dues ànimes a Montjuïc. Va funcionar de meravella el pla inicial del tècnic. Agosarat i innovador amb tres centrals, tot i que Araujo exercís de lateral dret, avançava Cancelo a un paper d’interior-volant-extrem. «El que havíem plantejat havia sortit molt bé», va explicar Xavi. I tenia raó. Però després tot es va enverinar tant que el Barça en una sola jornada baixa al quart lloc i dissabte juga a Sant Sebastià a casa de la Reial d’Alguacil, cinquè classificat. n Quatre punts, quatre ferides Les conseqüències d’una derrota MARCOS LÓPEZ Barcelona Xavi Hernández, durant l’últim clàssic a Montjuïc. Jordi Cotrina Ajuntament de Pallejà EDICTE En compliment del que disposa l’article 17 del Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, s’anuncia que el Ple de la Corporació, en sessió celebrada el dia 26 d’octubre de 2023, ha aprovat provisionalment la primera revisió de les ordenances fiscals corresponent a 2024 i que fa referència a les ordenances següents: • Ordenança fiscal núm. 1 reguladora de l’Impost sobre béns immobles • Ordenança fiscal núm. 3 reguladora de l’Impost sobre vehicles de tracció mecànica. • Ordenança fiscal núm. 4 reguladora de l’Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana. De conformitat amb allò que preveu l’article 17.1 del Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, els acords provisionals adoptats així com les aprovacions i modificacions de les corresponents ordenances fiscals estaran exposats al públic durant 30 dies comptadors des de l’endemà de la publicació d’aquest anunci al “Butlletí Oficial de la Província”, perquè els interessats puguin examinar l’expedient i presentar-hi les reclamacions que considerin oportunes. La documentació està a disposició dels interessats al Portal de transparència de la pàgina web de l’Ajuntament de Pallejà, www.palleja.cat. En cas de no haver-hi cap reclamació, l’acord provisional esdevindrà definitiu. PUBLICACIÓ: Aquest edicte serà publicat al Tauler d’anuncis de l’Ajuntament de Pallejà, al Portal de Transparència de la pàgina web de l’Ajuntament de Pallejà, www.palleja.cat, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i a un diari de gran difusió de la província. Ascensión Ratia Checa ALCALDESSA Pallejà (signatura electrònica) Ajuntament de Barcelona Institut Municipal d’Urbanisme Exp. 22G487 Anunci La Comissió de Govern, en sessió de data 19 d’octubre de 2023, adoptà el següent acord: APROVAR definitivament, de conformitat amb l’article 156 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, i l’article 215 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, la relació de béns i drets afectats i la necessitat d’ocupació directa que implica la declaració d’urgència d’ocupació del terreny de 2.437 m2, destinats a la futura estació elèctrica de la Verneda, situada a la Rambla Prim 258, qualificada de sistemes (clau 4), per la nova Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit del sector Prim, aprovada per la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona en data 25 de febrer de 2022, a executar mitjançant el sistema d’actuació de reparcel·lació en la modalitat de cooperació, pels motius que raonadament i justificada consten en l’informe del Departament de reparcel·lació de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística, que es dóna íntegrament per reproduït. PUBLICAR-LA al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, a un dels diaris de més circulació de la província i al Tauler d’Edictes municipal i NOTIFICAR-LA a les persones interessades, de conformitat amb l’article 215.6 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini d’un mes comptat a partir del dia següent d’aquesta publicació, o bé es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos comptats des del dia següent d’aquesta publicació. Contra la desestimació presumpta del recurs potestatiu de reposició, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l’endemà de la seva interposició sense que s’hagi notificat resolució expressa, es pot interposar recurs contenciós administratiu a partir del dia següent a aquell en que s’hagi produït la desestimació presumpta. També es pot interposar qualsevol altre recurs o reclamació que es consideri convenient La qual cosa es fa pública per a coneixement general. Barcelona, 24d’octubre de 2023 El secretari general Jordi Cases i Pallarès Ajuntament de Mollet del Vallès ANUNCI Modificació de les ordenances fiscals, de preus públics, prestacions patrimonials públiques de caràcter no tributaris i preus privats per a l’any 2024. El Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 30 d’octubre de 2023, ha acordat aprovar provisionalment la modificació de les ordenances fiscals, i aprovar inicialment la modificació de les ordenances de preus públics, les prestacions patrimonials publiques de caràcter no tributari i els preus privats per a 2024. D’acord amb el que es preveu a l’article 17.1 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i a l’article 178.1 del text refós de la Lleis municipal i de règim local de Catalunya, les referides modificacions se sotmeten a informació pública i audiència de les persones interessades per un termini de trenta dies, a comptar a partir del següent al de la publicació del present anunci al Butlletí Oficial de la Província, durant el qual les persones interessades podran examinar l’expedient i presentar reclamacions i suggeriments. Les modificacions de les ordenances fiscals i de preus públics, prestacions patrimonials publiques de caràcter no tributari i de preus privats es consideraran definitivament aprovades si en el termini d’informació pública esmentat no es presenten reclamacions o suggeriments Signat electrònicament a Mollet del Vallès, L’ALCALDESSA DIONISIO CALÉ, MIREIA 30/10/2023 El segon gol de Bellingham en el clàssic va enviar el Barça al quart lloc de la Lliga després del triomf de l’Atlètic, que l’ha avançat. El Madrid i el Girona comencen a obrir bretxa amb els blaugranes. ANUNCIS OFICIALS EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

46 | Programació Dimarts, 31 d’octubre del 2023 | SÈRIES LES PEL·LÍCULES DE TV El relat dels crims que van impactar una generació Una estudiant de dret i dos joves aspirants a policies s’endinsen en el món fosc dels temibles assassins de Brabante, una perillosa banda responsable de més de 30 morts. Enmarcada en l’onada de crims sense resoldre més notòria de Bèlgica, la trama es centra en tres amics: Vicky, el seu germà Franky i el seu millor amic Marc. Junts, emprèn un nou capítol a les seves vides, deixant enrere el seu poble per submergir-se en la bulliciosa Brussel·les. No obstant això, aquest viatge cap a la maduresa no serà fàcil: el trio s’enfronta al risc de perdre la seva innocència i les nobles il·lusions que els impulsen, atrapats enmig d’aquests esdeveniments. Poder femení en l’Imperi Romà Drama històric sobre la dona més poderosa de l’antiga Roma. En l’immillorable marc de l’antiga Roma, aquesta sèrie, que consta de dues temporades, aconsegueix mostrar als espectadors l’intricat teixit de traïcions, ambicions i el vertiginós ascens al poder de Livia Drusila  (Kasia  Smutniak), la dona més influent de l’Imperi Romà. El drama històric ofereix un retrat de la qual es convertiria en la tercera esposa de l’emperador August, una dona modesta però amb una enorme influència política. Al costat de l’emperador, va configurar una de les parelles més poderoses de l’antiguitat. Després de la mort de Juli Cèsar, l’imperi se submergeix en una guerra civil. Els maleïts bastards de les finances Controvertida sèrie inspirada en els testimoniatges reals d’alguns dels personatges més rics i poderosos. Narra la història de quatre homes en la seva trentena que van aconseguir fer-se multimilionaris abans de complir els 30 anys. Una orgia d’hedonisme i excessos que retrata el potencial destructor dels diners. A mesura que la crisi dels combustibles fòssils estén el seu control sobre l’economia global, els diners flueixen com mai abans cap a l’energia verda, només per a ser desviat cap a negocis tèrbols i opacs fons a Luxemburg. Per a aquests milionaris, tots consisteix a escapar de les seves obligacions. Per això abusen de la droga i de les prostitutes. Relats des del front A l’agost de 2021, el món va veure com les forces armades britàniques duien a terme la major evacuació aèria a l’Afganistan. Enmig del caos, la confusió i l’amenaça constant dels talibans, més de mil militars del Regne Unit van ser enviats amb la missió d’evacuar a més de 5.000 ciutadans britànics i 8.000 afganesos. La sèrie presenta testimoniatges de diversos d’aquests soldats, així com d’afganesos, sobre el terreny durant la frenètica evacuació de Kabul, entrellaçats amb imatges d’arxiu mai abans vistes del Ministeri de Defensa del Regne Unit. Mostra els èxits i fracassos de la missió a través d’un accés exclusiu a l’operació militar. Encuentro con la muerte 22.55 hores. | NOVA De Nadeem Soumah. Amb Anna Marie Dobbins, Colt Prattes, Louis Mandylor, Aarika Trabona, Niesha Renee Guilbot. EUA, 2021. Thriller, 90 minuts uL’Annie Sagan és una fiscal de districte important que porta un cas d’assassinat. Més tard, quan l’advocat de l’assassí li proposa d’anar a prendre una copa a casa seva després d’un esdeveniment, l’Annie hi accedeix creient que podrà obtenir algun tipus d’informació. Des d’aquest moment, la vida de l’Annie fa un gir inesperat. La noche de Halloween 21.50 hores. | BE MAD De David Gordon Green. Amb Jamie Lee Curtis, Judy Greer, Andi Matichak, James Jude Courtney, Nick Castle. EUA, 2018. Terror, 106 minuts uLaurie Strode ha de tornar a enfrontarse a Michael Myers, un assassí emmascarat que la turmenta des d’aquella matança de la nit de Halloween fa quatre dècades, de la qual gairebé no escapa amb vida. Muñeco diabólico 22.00 hores. | NEOX De Lars Klevberg. Amb Tim Matheson, Ben Andrusco, Daon, Zahra Anderson, Serge Jaswal, Ariana Nica, Phoenix Ly, Johnson Phan, Aubrey Plaza, Eddie Flake. Canadà-EUA, 2019. Terror, 90 minuts uLa Karen és una mare soltera que li regala al seu fill Andy un ninot pel seu aniversari, inconscient de la seva naturalesa maligna. El hombre invisible 22.40 hores. | FDF De Leigh Whannell. Amb Elisabeth Moss, Aldis Hodge, Storm Reid, Oliver Jackson-Cohen, Harriet Dyer. EUA, 2020. Thriller, 124 minuts uQuan l’ex abusiu de la Cecilia se suïcida i li deixa tota la seva fortuna, ella de seguida sospita que la seva mort és un truc. Overlord 22.00 hores. | PARAMOUNT De Julius Avery. Amb Jovan Adepo, Wyatt Russell, Mathilde Ollivier, Pilou Asbæk, John Magaro, Iain De Caestecker, Jacob Anderson, Dominic Applewhite, Gianny Taufer, Joseph Quinn, Bokeem Woodbine, Erich Redman, Mark McKenna. EUA-Canadà, 2018. Acció, 110 minuts uLa vigília del Dia D, un grup de soldats aliats són enviats a la França ocupada pels nazis per completar una missió essencial per a la victòria en la guerra. Sobre el terreny, descobreixen un laboratori nazi en el qual es duen a terme grotescs i desgavellats experiments amb els habitants de la localitat. Anna Marie Dobbins en una escena de la pel·lícula. Pel·lícula de terror de 2018 dirigida per David Gordon Green. Remake del 2019 de la famosa pel·lícula de terror. Elisabeth Moss dona vida a Cecilia Kass, la protagonista. Julius Avery dirigeix aquest film 1985 d?acció del 2018. Bèlgica, 2023 Drama, Thriller Filmin 51 min. (8 cap.) Domina Regne Unit, Itàlia, 2021 Històrica Movistar Plus + 60 min. (T1. 8 cap.) Exit Noruega, 2023 Drama Filmin 30 min. (T3. 8 cap.) La evacuación de Afganistán Regne Unit, 2023 Docusèrie, Bèl·lica Movistar Plus + 60 min. (T1. 3 cap.) EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Dimarts, 31 d’octubre del 2023 Programació | 47 LA 1 LA 2 TV3 anys a Sant Cugat. 18.30 40 anys a Sant Cugat. 19.00 Las islas griegas con Julia Bradbury. 19.20 Detrás del instante. 19.50 Culturas 2. 20.15 Las recetas de Julie. 21.10 Superascensores, el límite es el cielo. 22.00 Órbita Laika. 23.00 Universo. 23.50 Documentos TV. 23.50 La niña del napalm. 00.55 Metrópolis. 01.35 Conciertos de Radio 3. 02.05 Documenta2. Microbiota: los fabulosos poderes del intestino. ANTENA 3 20.57 La casa d’Anubis. 21.08 El detectiu Conan. 21.55 El gran dictat. Presenta Òscar Dalmau. 22.15 Billy Elliot, el musical. 01.00 Inèdits. Presenta Peté Soler. 01.40 Els habitants de la fi del món. L’Uruguai; Nova Zelanda.03.10 Catalunya salvatge. Horitzons esteparis. 03.35 Riu avall. Ter (II). 04.00 Karakia. 04.40 Thalassa. 05.00 L’illa del tresor. Presentan Joan Barril, Joan Ollé. 05.25 L’illa del tresor. SX3 CUATRO 17.39 Trotties. Magic world adventures. 17.44 La granja feliz. 17.51 Gigantosaurus. 18.03 Milo. 18.14 La casa de muñecas de Gabby. 18.37 PJ Masks. 19.01 Swap Riders: tunning the beast. 19.12 Petronix. 19.24 Los superminihéroes. 19.45 Mis vecinos reales. 19.56 Héroes a medias. 20.19 Henry Danger. 20.41 Los Casagrande. 21.03 Una casa de locos. 21.25 Cine Clan. El pequeño vampiro. CLAN TELE 5 11.40 Retrats. 11.50 Va passar aquí. 12.25 Vist des del cel. 13.30 BTV Notícies migdia. 14.30 La porteria. 15.30 Clàssics sense interrupcions. La provinciana. 17.20 Slow BTV. 17.25 L’hora del podcast. 18.30 Via 15. 19.30 BTV Notícies vespre. 19.55 El temps. 20.00 Bàsics BTV. 21.15 BTV Notícies 73. 21.30 Plaça Tísner. 22.30 Primera sessió. Diario de un ejecutivo agresivo. 00.05 La porteria. 01.00 Bàsics BTV. BETEVÉ LA SEXTA 17.13 El Mic i els seus amics. 17.23 Els contes de la Pinya. 17.29 L’hora de berenar. 17.33 Titó. 17.44 L’Alícia i en Lewis. 18.08 Yakari. 18.21 Els germans Kratt. 18.44 El carrer Scream. 19.06 Súper 4. 19.18 El món genial del Tom Gates. 19.30 Info K. Presenta Núria Vilanova. 19.53 El món genial del Tom Gates. 20.16 Beta Podcast. 20.25 Dibuixa amb el Will Sliney. 20.34 Ràndom. Presentan David Its Me, Maria Bouabdellah. 33 07.00 Inglés online TVE. 07.25 Noms propis. 08.00 Cafè d’idees. 09.55 La aventura del saber. 10.55 Aquí hay trabajo. 11.20 Zoom tendencias. 12.00 Grans documentals. El regne del Volga. 12.55 Mañanas de cine. Un dólar por los muertos. 14.25 Sin equipaje. 14.45 Las recetas de Julie. 15.45 Saber y ganar. 16.30 Grans documentals. Històries de Zàmbia. 17.20 Grans documentals. La terra de l’extrem nord. 18.05 40 6.50 ¡Toma salami! 7.00 Mejor llama a Kiko. 7.30 Heldt. Hasta la última gota i Puro teatro. 9.20 Alerta Cobra. Encargadas, secuestradas, entregadas, Avaricia i Abismos. 12.30 En boca de todos. 14.55 ElDesmarque Cuatro. Amb Luis García i Lucía Taboada. 15.10 El tiempo. 15.30 Todo es mentira. Amb Risto Mejide. Amb la col·laboració de Marta Flich. 18.00 Cuatro al día. 20.00 Cuatro al día a las 20 h. 20.40 ElDesmarque Cuatro. Amb Ricardo Reyes. 20.55 El tiempo. 21.05 First Dates 22.50 Código 10. 2.15 The Game Show. Amb Cristina Porta, Gemma Manzanero i Aitor Fernández. 2.55 En el punto de mira. - Los secretos de Carmen Polo y el pelotazo de las bodas. 6.00 Telediario matinal. 8.00 La hora de La 1. Jura de la Constitución de la princesa Leonor. 9.30 Especial informativo. Amb Carlos Franganillo i Alejandra Herranz. 14.00 L’informatiu. Amb Aina Galduf. 14.10 Ahora o nunca. 15.00 Telediario 1. Amb Alejandra Herranz. Esports: Ana Ibáñez. 15.50 L’informatiu. 16.15 El tiempo. 16.30 Salón de té La Moderna. 17.20 La Promesa. 18.20 El comodín de La 1. Amb Aitor Albizua. 18.50 UEFA Women’s Nations League. Suïssa-Espanya. 20.55 Telediario 2. Amb Carlos Franganillo. Esports: Arsenio Cañada. 22.05 4 estrellas. 22.55 Dúos increíbles. 1.10 Viaje al centro de la tele. 6.00 Notícies 3/24. 8.00 Els matins. 10.30 Tot es mou. 13.50 Telenotícies comarques. Amb Núria Solé. 14.30 Telenotícies migdia. Amb Raquel Sans i Xavi Coral. Esports: Marta Bosch i Francesc Mauri. 15.35 Cuines 16.15 Com si fos ahir. 16.50 El Paradís de les Senyores. 17.40 Planta baixa. 19.15 Atrapa’m si pots. Amb Llucià Ferrer. 20.15 Està passant. Amb Toni Soler i Jair Domínguez. Amb la col·laboració de Marc Giró, Elisenda Carod, Judit Martín i Òscar Andreu. 21.00 Telenotícies vespre. 22.05 Nits Sense ficció. Camí de Marina. Un conte sobre la voluntat. 0.25 Més 324. 2.25 Cine. La casa del terror. 3.50 Notícies 3/24. 6.10 Reacción en cadena. Amb Ion Aramendi. 7.00 Informativos Telecinco. Amb Leticia Iglesias i Arancha Morales. 8.55 La mirada crítica. 10.30 Vamos a ver. 15.00 Informativos Telecinco. Amb David Cantero i Isabel Jiménez. 15.30 ElDesmarque Telecinco. Amb Manu Carreño. 15.40 El tiempo. 15.50 Así es la vida. 17.00 TardeAR. 20.00 Reacción en cadena. Amb Ion Aramendi. 21.05 Informativos Telecinco. Amb Pedro Piqueras i Alba Lago. 21.35 ElDesmarque Telecinco. 21.45 El tiempo. 22.00 Gran Hermano VIP: última hora. 22.50 Entrevías. 2.00 Casino Gran Madrid Online Show. 2.25 ¡Toma salami! 6.00 Minutos musicales. 6.30 Remescar, cosmética al instante. 7.00 Previo Aruser@s. 9.00 Aruser@s. 10.30 Al rojo vivo. 14.30 La Sexta noticias 1ª edición. 15.10 Jugones. 15.30 La Sexta meteo. 15.45 Zapeando. 17.15 Más vale tarde. 20.00 La Sexta noticias 2ª edición. 21.00 La Sexta Clave. 21.20 La Sexta meteo. 21.25 La Sexta deportes. 21.30 El intermedio. 22.30 El objetivo. 0.00 Enviado especial. 8.55 Espejo público. 13.45 La ruleta de la suerte. 15.00 Antena 3 Noticias 1. Amb Sandra Golpe. 15.30 Deportes. 15.35 El tiempo. 15.45 Amar es para siempre. 17.00 Pecado original. 18.00 Y ahora Sonsoles. 20.00 Pasapalabra. 21.00 Antena 3 Noticias 2. Amb Vicente Vallés i Esther Vaquero. 21.30 Deportes. 21.35 El tiempo. 21.45 El hormiguero 3.0. 22.45 Hermanos. 2.30 Live Casino. 3.15 La tienda de Galería del Coleccionista. F alten poques hores per al jurament i entronització com a hereva de la corona d’Espanya de la princesa Elionor, al Congrés dels Diputats. Voldria ressaltar l’Informe semanal (TVE-1) de dissabte. Allà es preguntaven: ¿com veuen la futura reina aquesta generació anomenada Z, que són els joves de la seva edat? Ens van posar tres universitàries, de 18 anys, assegudes en una escalinata, amb els telèfons mòbils encesos i mirant Elionor a través de les pantalles. Van mantenir aquest diàleg: «Ties, ¿l’heu vist als premis Princesa d’Astúries? / No, tia / Doncs anava guapíssima / M’encanta el vestit / Porta les arracades de la seva mare, ¿no? / ¡Que guapa! ¡Té uns cabells preciosos! / Se la veu supercontenta / S’assembla a nosaltres, no és un robot / És una persona normal, és clar». Aquesta va ser la conversa. D’entrada es constata el que ja sabíem: que no miren la tele, miren el mòbil. Breus cops d’ull sobre l’actualitat. També que la seva observació d’Elionor és simiFERRAN MONEGAL TU I JO SOM TRES Elionor, la futura reina que se segueix amb el mòbil Elionor, a ‘Informe semanal (TVE-1). lar a quan contemplen una influencer de TikTok o d’Instagram: el vestit, les arracades, el cabell preciós, que no és un robot i com de guapa que està. És meditable. Un altre instant m’ha semblat ressaltable. Quan el programa, amb èmfasi, ens informava: «¡Elionor està cridada a ser la tercera reina titular d’Espanya!». Ho van deixar així. No van concretar. ¡Ah! Ha sigut una mesura de prudència. En aquests moments de celebració monàrquica no és convenient esplaiar-se amb les dues reines anteriors. Joana la Boja va acabar tancada 46 anys seguits amb pany i forrellat. A l’altra, Isabel II, precursora de Joan Carles I en l’art de col·leccionar amants, la van casar amb un figurant, Francesc d’Assís, que anomenaven Doña Paquita perquè era homosexual; va tenir 12 fills, molts finats després del part, i cap del pobre Francesc d’Assís, és clar, i al final Isabel va haver de sortir cames ajudeu-me per instal·lar-se a París, en un palau avui transformat en hotel propietat d’uns xinesos de Hong Kong. Que a Informe semanal hagin preferit passar de puntetes sobre les dues reines anteriors és una mesura de pietat. Per no amargar la celebració que ara solemnitzaran. Però més endavant a Elionor li haurien d’assignar algun preceptor que la il·lumini. Jo m’inclinaria per Juan Eslava Galán. Rigorós mestre de la divulgació històrica, practica l’escepticisme i la sornegueria. Davant règies pompes, ens ensenya a relativitzar. n Pots resoldre els teus dubtes sobre l’aigua a través de nous canals com el servei de videotrucada o el xatbot disponible a la nostra web FODEBA VIDENTE CURANDERO TAROTISTA T. 651 417 341 Ayudo a resolver todos tus problemas sean los que sean. Donde otros han fallado encuentro la solución. videntecuranderofodeba.com EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

El Periódico de Catalunya, SL. Tel: 93 265 53 53. Subscripcions i atenció al lector: 93 222 27 22. Atenció al punt de venda: 93 222 56 66. El Periódico de Catalunya, SL. es reserva tots els drets sobre els continguts d’EL PERIÓDICO, els suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita. Difusió controlada per l’OJD. Any XLVI. Número 16.116. ISSN 1578-746X. D.L.: B 36.860 - 1978 Amb el suport de: Valtònyc està de tornada perquè han prescrit els seus delictes, no es coneixia una notícia tan esfereïdora per a la música des que Paquirrín va decidir dedicars’hi. El pitjor no és que torni, ja que aquest tipus a ningú li importa, el pitjor és que, al no tenir ofici conegut, haurà de pujar de nou als escenaris. Amb el perill afegit que alguns s’hauran pres seriosament la seva aura de resistent i el convidaran als seus saraus, o sigui que un s’acosta a un concert en favor de qualsevol causa, convençut que allà escoltarà bona música, o música, almenys, i es pot trobar un tipus que atén per Valtònyc, bramant coses com «com un nen continuo esperant-te al parc» (sic), versos que més que d’un raper semblen sortits de José Luis Perales un dia mancat d’inspiració. Si alguna vegada han tingut raó de ser les caixes de resistència, és ara, per dotar Valtònyc de mitjans de subsistència que li permetin oblidar-se per sempre de la música, o el que fos que intentés conjuminar. Jo hi poso 100 euros. Com confirmant aquests temors, tot just arribar a Espanya s’anunciava la seva presència en un concert pro-Palestina. Ignoro si finalment va participar-hi, primer dedicaria unes hores a buscar en un mapa on dimonis està això de Palestina i què passa allà perquè necessitin un concert, potser una inundació. No té aspecte el gegant mallorquí de ser home de gaires llums, així que els que organitzin esdeveniments solidaris hauran d’armar-se de paciència: si, un suposar, el contracten per a un contra l’explotació sexual, hauran d’explicar-li que no es tracta de cap campanya contra preservatius en mal estat que exploten al ser col·locats. Parlin-li a poc a poc, facin-me cas. Quan la natura no li concedeix talent a un, i sí en canvi una irrefrenable al·lèrgia al treball, ha d’intentar que el denunciïn. És la manera més senzilla d’aconseguir notorietat. Valtònyc va veure que altres en aquesta mateixa situació ho aconseguien –Junqueras, Comín, Forcadell, el mateix Vivales…– i s’hi va aplicar. Al no tenir, en el seu cas, l’opció d’organitzar un referèndum fora de la llei i proclamar una republiqueta, va pensar amb bon criteri que injuriar i amenaçar des d’un escenari li procurarien la mateixa fama. I així va ser. Una vegada assolit això, era cosa de buscar refugi a Waterloo, proclamant-se a si mateix màrtir de la llibertat d’expressió i exiliat –sobretot exiliat– que a Catalunya considerar-se exiliat, igual que considerar-se patriota, és molt barat. Així va ser com algú amb cap talent ni capacitat va aconseguir un nom. Ben aviat hi haurà entrevista a TV-3 –admeto apostes: abans de tres dies–, Déu vulgui que sense donar-li oportunitat de cantar, i a viure, que són dos dies. Sis anys residint a la Casa de la Republiqueta, aguantant la companyia diària i, glups, nocturna, del Vivales i Comín, són durs tot i que siguin com un rei, però el premi bé ho val. El doble de Bordalás Amb la seva barba retallada, el seu pentinat i les seves ulleres de pasta, Valtònyc passaria pel doble de Bordalás si aquest mesurés un parell de pams més, d’alt i d’ample. De fet, Valtònyc és a la música el que Bordalás al futbol, ningú amb un mínim de bon gust pagaria per veure un concert del raper ni un partit del Getafe. L’aspecte de goril·la del cantant li va servir, no obstant, per ser adoptat pel Vivales com a mascota a la Casa de la Republiqueta, a Waterloo. «Tranquil, no fa res», calmava les visites el fugat expresident català quan percebia que observaven amb recel la seva nova adquisició. En efecte, Valtònyc no fa res, mai ha fet res i no havia de començar a fer-ho precisament a la Casa de la Republiqueta, on ningú fa res. En un altre dels seus temes canta que «em sento lliure amb un llibre de Karl Marx», però que ningú temi que s’hagi tornat un intel·lectual, està convençut que Marx és autor de llibres per acolorir, que són els que li agraden. Se sent lliure perquè de vegades acoloreix més enllà de la ratlla i no passa res. A rebre’l a l’aeroport de Palma quan va arribar van anar-hi 30 persones, no la multitud que espera un patriota català, màrtir de la llibertat d’expressió, company del Vivales i hereu del tron de Bonet de Sant Pere en la música balear. Trenta persones les reuneix qualsevol estudiant al tornar de l’Erasmus. Trenta persones són alguns familiars –ni tan sols tots–, un parell de periodistes, més algun veí a qui Valtònyc devia diners. A veure si té sort i en el seu pròxim judici per amenaces, el dia 21, el tornen a condemnar, o aquesta car rera ja no hi ha qui l’aixequi. n Torna la mascota de Waterloo Josep Miquel Arenas, ‘Valtònyc’ RAPER PER ALBERT SOLER Llimona & vinagre Tomàs Moyà / Europa Press Valtònyc ofereix unes paraules a l’arribar al seu poble natal, Sineu (Mallorca), diumenge. 842056500400816116Flores Navarro, mucho más que una fl oristería www.fi oresnavarro.com Tienda, Valencia 320 / Mercat de la Concepció, Valencia 332 (junto a calle Girona). Barcelona - 93 207 36 61 Abierto todos los días del año EPC_Marconada - 31/10/2023 11:03 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120