elperiodico_catala_20230714_1689329277019

DIVENDRES 14 de juliol del 2023 Preu: 2 € Director: ALBERT SÁEZ Edició digital: ELPERIODICO.CAT EDICIÓ CATALÀ CAT DIVENDRES 14 de juliol del 2023 Preu: 2 € Teletodo: 0,50 € La nova presidenta de la Diputació de Barcelona marca distàncies amb Vox. P. 10 La societat estatal obrirà aquest cap de setmana per garantir que els més de 2,3 milions de paperetes sol·licitades arribin als col·legis electorals POLÈMICA ENTRE PP I PSOE SOBRE L’EFECTIVITAT DELS CARTERS Correus, en el punt de mira davant l’allau de vots PANORAMA | P. 6 I 7 PP i Vox ja manen a València Mazón s’estrena com a president de la Generalitat anunciant que Igualtat tindrà una vicepresidència PANORAMA | P. 8 Rober Solsona / Europa Press Carlos Mazón (dreta) i Alberto Fabra, expresident de la Generalitat Valenciana. Les plataformes s’apropien dels programes de les teles tradicionals El salt a l’‘streaming’ de programes com ‘Sálvame’ i ‘Operación Triunfo’ consolida un nou hàbit de consum TEMA DEL DIA | P. 2 A 4 Matemàtiques i Medicina lideren de nou el rànquing de les notes de tall SELECTIVITAT 2023 PERSONES | P. 28 A 31 La ruta de pasteres d’Algèria a les Balears sega quasi 1.600 vides en quatre anys TRAVESSIA LETAL PANORAMA | P. 13 L’Eurogrup imposa una política fiscal més restrictiva per al 2024 CITA FINANCERA PANORAMA | P. 17 2x1 ZOO CUPÓ CUPÓ EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

Tema del dia : Noves tendències audiovisuals Les plataformes de continguts audiovisuals en streaming segueixen guanyant terreny a la televisió lineal. Tot i que en un primer moment van apostar per la producció i oferta de sèries, les aplicacions a poc a poc han obert el seu catàleg a formats com els realities i els concursos, que fins ara encara eren un producte més reservat a la petita pantalla. Operación triunfo, Sálvame i la nova edició d’Humor amarillo ja s’allunyen de l’espai tradicional i es guanyen una segona vida en les noves finestres d’emissió. ¿Està la nova televisió fagocitant la de tota la vida? Les dades de consum de Kantar confirmen que els nivells d’audiència a la televisió convencional estan marcant mínims històrics en els últims mesos. «Els ciutadans tenim ara alternatives que no existien fa uns anys a les quals podem dedicar el nostre temps d’oci i entreteniment. Entre aquestes opcions hi ha les plataformes, que substitueixen algunes de les funcions que havia fet tradicionalment la televisió per a alguns grups socials», explica Reinald Besalú, director adjunt de l’Observatori de la Producció Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). No obstant, els experts adverteixen que aquests informes no reprodueixen les dades de consum de pantalles audiovisuals fora de l’entorn de les cadenes tradicionals. «S’ha de distingir entre el consum de televisió convencional i el consum de televisió com a aparell, que inclou a més totes les plataformes de streaming, canals de vídeo i jocs. El tradicional descendeix a un ritme vertiginós, però el total es manté estable», indica José Manuel Eleta, adjunt a la direcció de Barlovento Comunicación. Consum digital En aquest sentit, en el consum digital «el creixement és clamorós, com ho són tots els nous fenòmens televisius, entre d’altres els fast, Free Advertising Support Television –els nous canals de continguts gratis en línia–», apunta Pablo Romero, director general de Runtime, nova plataforma de cine i sèries gratuïta amb canals fast. El canvi de paradigma en ús de la televisió està vinculat al relleu d’audiència generacional. L’emissió tradicional no aconsegueix enganxar els públics més joves, que prefereixen visualitzar continguts a través dels seus propis dispositius portàtils, i intenta renovar-se a través del llançament de les seves pròpies aplicacions, com RTVE, Atresplayer o Mitele, que coexisteixen amb Netflix, HBO Max i Disney+, entre d’altres. Operación triunfo estrenarà la seva edició del 2023 de la mà d’Amazon Prime Video després de les tres últimes entregues a càrrec de RTVE. Segons Romero, aquest programa va més enllà de la «fisonomia del seu distribuïdor» i ja s’ha convertit en un nom propi. «La part bona de les marques és Populars programes com ‘Operación triunfo’, ‘Sálvame’ i la nova edició d’‘Humor amarillo’ s’allunyen de l’espai tradicional catòdic i es guanyen una segona vida saltant a les noves finestres d’emissió en ‘streaming’ ALBA GIRALDO MARISA DE DIOS Barcelona Les plataformes comencen a fagocitar la tele tradicional L’elenc de ‘Sálvame’ per a Netflix i la caràtula d’‘Humor amarillo’, a Prime. EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

2-3 Divendres, 14 de juliol del 2023 rents canals? «El fet de posar Sálvame a Netflix no pretén rejovenir l’audiència de la plataforma, sinó que és una manera, en un moment en el qual les plataformes ja estan molt integrades en la cultura comunicativa espanyola, de veure si aconsegueixen que aquestes persones grans que són les últimes que anaven a fer el salt l’acaben de fer», manifesta Besalú. Revertir les dades No obstant, no es pot saber del cert com acabarà funcionant el nou programa en les plataformes: «És un experiment per veure què poden treure d’allà». Això sí, els experts tenen clar que a la multinacional «no li ha suposat un gran cost» i «no ha dipositat gaires expectatives» en el resultat. Besalú considera que tornar als índexs de consum lineal «no és possible» ja que la societat es troba en un altre paradigma. «El consum és semblant al de fa uns anys perquè l’interès de la gent per la informació, els esports i les sèries continua existint, el que passa és que es reparteix en altres pantalles que no estan ben mesurades», aclareix el professor. Per la seva banda, Joan Corbella, director de l’Observatori de la Producció Audiovisual de la UPF, aposta pel fet que els canals de televisió tradicionals es diferenciïn de la resta i es reinventin. La migració dels realities i concursos a les plataformes de streaming també té darrere una qüestió econòmica. Les televisions han vist reduïts els seus ingressos per publicitat i no poden permetre’s programes de la mateixa dimensió que fa uns anys. No obstant, les plataformes, acostumades a invertir grans quantitats de diners en les seves sèries, observen que aquests productes són més assequibles i al seu torn poden «generar un soroll molt gran i atraure un públic nou», apunta el director. n que migren als nous entorns, i ara l’èxit i creixement és en el món digital, d’aquí ve la seva presència», explica. No obstant, el fet que hagin apostat per una plataforma de pagament podria «entrar en contradicció amb la naturalesa dels seus productes» ja que són formats que «exigeixen canals lineals per triomfar». Per la seva banda, el director adjunt de l’Observatori de la UPF sosté aquesta teoria i valora que l’objectiu de Prime Video amb la incorporació d’OT a la seva graella és «apropiar-se d’un nom que televisivament a Espanya és reconegut i fer-se un lloc de marca en el mercat espanyol, amb independència de si funciona bé o malament». Una manera de ser present a les ments dels consumidors. La tornada d’OT a Televisió Española el 2017 va suposar una revolució digital, va registrar el més gran consum d’un format televisiu a través de les xarxes socials i Youtube, i va demostrar el seu potencial a través dels nous formats. «Quan va acabar l’edició del 2020 i RTVE tenia els seus dubtes –respecte a la renovació del programa–, nosaltres vam veure que OT tenia més futur en el món digital que en el lineal», apunta Tinet Rubira, director general de Gestmusic, productora del xou. Gestmusic ofereix a Prime Video un format que l’espectador ja coneix. «Durant molt temps les plataformes han gastat els seus diners a publicitar els seus continguts perquè la gent s’hi subscrigui. Quan tens un contingut que és en la memòria col·lectiva de tot un país, ja no has de gastar tanta energia a vendre’l», explica el directiu. El creador de formats televisius considera que és una de les raons per les quals ara «moltes plataformes es fixen en aquests grans formats i marques que són en la memòria de tot el món». D’aquesta manera, «una part important de la venda del teu contingut ja està feta» i les persones que volen disfrutar d’aquests programes no tenen més remei que acudir a les aplicacions corresponents per poder fer-ho. El programa Sálvame, dirigit a un públic més adult que encara té un consum elevat de la televisió tradicional, fa el salt a Netflix després de la seva sortida de Telecinco. ¿Què passarà amb aquells més grans de 65 anys que encara prefereixen asseure’s al sofà i rastrejar a través dels difeContinguts per vendre a altres plataformes La població està vivint una sobredosi en el consum de productes audiovisuals. Les plataformes de streaming no podran mantenir durant gaire més temps la gran quantitat de continguts que estrenen cada setmana i s’haurà d’adaptar als canvis. José Manuel Eleta, directiu de Barlovento, assegura que les aplicacions «han tocat sostre amb el model de negoci de subscripció» i ara aposten per seguir les estratègies «més tradicionals de televisió», com ha fet Netflix a l’introduir la publicitat en algunes de les seves tarifes. Les grans multinacionals del sector han observat que han de deixar de concentrar la seva estratègia de continguts en un o dos gèneres televisius, com feien fins al moment amb les sèries i les pel·lícules, per continuar creixent i ampliar el seu target amb altres formats. Segons Joan Corbella, el món no admet la gran quantitat de plataformes que hi ha actualment i, en un futur pròxim, «es podrien fusionar» entre si. Aquests operadors de pagament també estan començant a fabricar continguts per vendre a altres plataformes; és a dir, es convertiran en productors de formats. Això significaria «tornar a la tradició del món televisiu», en què una mateixa empresa creava programes per a més d’una cadena. En concret, Warner i Disney ja han anunciat que posaran algunes sèries a disposició d’altres plataformes. «Netflix, per exemple, hi pot sortir guanyant perquè aquests continguts d’altres companyies els poden sortir més barats que produir els seus, mentre Disney i Warner ingressaran diners per la venda de programes», explica. El director adjunt de Barlovento afirma que «la televisió del futur s’està acostant cada vegada més a la de sempre, però amb matisos». n A. G. M. D. D. Barcelona El futur La migració dels ‘realities’ i concursos a les plataformes també té al darrere un rerefons econòmic Noemí Galera i Chenoa, el nou ‘OT’ per a Prime Video. EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

4 | Tema del dia Divendres, 14 de juliol del 2023 | Per a molts, el descens en el consum de la televisió tradicional és més una intuïció motivada per l’auge de les plataformes de streaming que una realitat. No obstant, les dades d’audiències de Kantar Media –que evidencien una caiguda en diversos registres durant l’últim trimestre respecte als mateixos mesos de l’any passat i qualsevol altre en la seva història– suposen una prova empírica d’aquest abandonament gradual de teleespectadors. L’abril, el maig i el juny han estat plens d’esdeveniments mediàtics tant nacionals com internacionals, com les eleccions municipals, el primer títol de la selecció espanyola de futbol des de l’Eurocopa del 2012, la mort de Tina Turner o el gir de guió de la mà del grup Wagner en la guerra d’Ucraïna. No obstant, la rebuda d’aquests i altres successos a través de la televisió no sembla apaivagar la debacle. La baixada en el temps mitjà de consum de televisió tradicional per persona al dia coincideix amb un lleuger augment en el temps dedicat a altres usos de la televisió. Streaming i vídeos l’origen dels quals és internet (Youtube, per exemple), continguts a la carta o videojocs són algunes de les alternatives que han contribuït a aquesta tendència. Mentre que el consum de televisió tradicional va patir descensos del 9% a l’abril, el 2% al maig i un altre 2% al juny respecte als mateixos mesos de l’any anterior, les xifres en el cas dels altres usos van experimentar pujades d’entre el 14% i el 28%. D’igual manera, el temps mitjà dedicat a les plataformes de streaming i altres implementacions recents als televisors, amb internet com a gran dominador (prop del 75% d’usos alternatius al visionament de canals tradicionals són per aquesta via) no només és suficient per mantenir estables els valors en l’ús mitjà total de la televisió, sinó que aquests han anat en augment tant al maig (3 hores i 47 minuts) com al juny (3 hores i 40 minuts), amb un 2% i un 3% més que els mateixos mesos del 2022, respectivament. Quant al perfil demogràfic, els informes situen Castella-la Man - xa, Astúries i Andalusia com les comunitats amb més consum de televisió, amb 202, 195 i 193 minuts diaris per persona el mes més recent, juny, la mitjana del qual ha sigut de tan sols 178 minuts. Els grups sociodemogràfics que més temps van consumir la televisió en l’esmentat període van ser les dones (193 minuts) i els més grans de 64 anys (328 minuts). Llista de cadenes Tant en l’últim trimestre com en els 17 mesos anteriors a aquest, Antena 3 s’ha erigit com la cadena número u al nostre país. El canal d’Atresmedia lidera còmodament el rànquing de quotes per cadena, amb un 13,3% de mitjana durant l’abril, el maig i el juny. No obstant, el canal en obert fundat el 1989 tampoc se salva de les tendències baixistes en el pa - ràmetre esmentat, amb descensos d’entre el 0,1% i el 0,7% respecte als mateixos mesos de l’any passat. Per darrere, una Telecinco en hores baixes, amb caigudes de quota de fins al 2,2% (juny), i La 1, que, contràriament a les dues anteriors, experimenta augments i lidera en espectadors únics (35 milions o més en els tres mesos esmentats). En contraposició a les cadenes obertes, els resultats demostren una aposta més gran per part del teleespectador cap als canals de pagament, entre els quals figuren serveis com Movistar i DAZN. El consum d’aquestes temàtiques per subscripció va ascendir fins a l’11,1% a l’abril, el 10,5% al maig i el 9,5% al juny. Finalment, el futbol segueix sent el producte estrella dins de la graella de televisió en obert. L’emissió més vista dels tres mesos analitzats va ser un partit, i al capdavant figura concretament la tanda de penals entre Espanya i Croàcia a la Nations League (7,3 milions). n Tres mesos seguits amb les pitjors audiències de la història >El consum de televisió va patir descensos d’un 9% a l’abril, un 2% al maig i un altre 2% al juny respecte als mateixos mesos del 2022 GUILLEM ORTU Barcelona Dues dones miren un informatiu de televisió. Jordi Otix Noves tendències audiovisuals S i penses que l’streaming s’assembla cada vegada més a la televisió, tens raó. Anuncis, el retorn a l’estrena setmanal en el cas de moltes sèries i l’obligació de veure la plataforma a la llar (i no compartir compte amb algú que visqui a l’altra punta de la ciutat) són exemples de la transformació d’un entreteniment que es va vendre a si mateix com a sinònim de llibertat. La televisió també ha abraçat característiques típicament associades al vídeo sota demanda, com les subscripcions sense publicitat, les estrenes exclusives i la possibilitat de descarregar coses per veure-les sense connexió. Fa menys d’una dècada les plataformes de VOD van prendre per assalt l’audiovisual amb una fórmula que, des del punt de vista substancial, suposava eliminar les incomoditats de televisió. ¿Les cadenes t’obligaven a esperar una setmana per veure una nova entrega de la teva sèrie favorita? Aquestes estrenaven tots els capítols de cop perquè en veiessis tants d’una tirada com et vingués de gust. ¿La tele interrompia el que estaves veient per colar-te anuncis? Les plataformes eren una zona lliure de publicitat. ¿L’oferta es reduïa al que s’emetia en un grapat de canals? L’streaming et posava al davant un oceà de continguts. Els últims anys han sigut anys d’aprenentatge per al sector audiovisual. La televisió va comprendre que, apostant per la flexibilitat i la proximitat digital, l’audiència del futur no estava perduda. Per la seva banda, la patacada de l’economia mundial va exposar aquest secret, lleig i comprometedor, que les plataformes guardaven a l’armari: la barra lliure tenia gairebé totes les plataformes en números vermells. L’streaming va iniciar llavors una gran correcció que, a la pràctica, ha suposat mirar al jardí de la veïna, la tele, per veure quines coses podien replicar per ser, en les seves paraules, més eficient amb el contingut que ofereix. De petita hi havia una estampa quotidiana quan els meus pares tornaven del supermercat i col·locaven tota la compra sobre la taula de la cuina. Jo volia obrir tots els productes nous que estaven a punt d’entrar a la nevera, però els meus pares em recordaven que primer calia acabar el que ja estava començat i, a continuació, s’obririen les altres coses a poc a poc i amb sentit comú. Ells sabien millor que jo que una compra es podia aprofitar o es podia desaprofitar i que la diferència entre els dos resultats era la racionalitat en el consum. La revelació que les plataformes han tingut amb les estrenes setmanals, per exemple, té gran part d’aquesta lògica. Ara es busca moderar el consum, estirar la vida del producte i fer que cada euro invertit rendeixi una mica més en lloc de cremar-lo al cap d’uns quants dies. La resposta al progrés no sempre rau a carregar-se el que hi havia abans i construir sobre les ruïnes un projecte innovador. De vegades el més intel·ligent és observar i adaptar el que ja funcionava. Sembla que, després de moltes voltes, el futur de l’streaming i de la televisió estarà en un just equilibri entre el producte vell i el nou. n Ara es busca moderar el consum, estirar la vida del producte i fer que cada euro invertit rendeixi una mica més en lloc de cremar-lo al cap d’uns quants dies ELENA NEIRA P Elena Neira és professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC CONTEXT El futur de l’‘streaming’ s’assembla molt a la tele La resposta no sempre és carregar-se el que hi havia abans i construir sobre les ruïnes un projecte innovador EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Divendres, 14 de juliol del 2023 Publicitat | 5 *Oferta calculada para un Volkswagen ID.3 Pro 150 kW (204 CV) Automático 1vel. PVP recomendado en Península y Baleares 41.326,28€ (IVA incluido). Oferta válida para clientes particulares. Crédito mínimo de 26.000€. Permanencia mínima de 36 meses a través de Volkswagen Financial Services (según condiciones contractuales). Ejemplo TIN: 6,95%. Entrada: 12.205,43€. Importe total del crédito: 32.493,8€. Comisión de apertura financiada: 3,5% (1.098,82€). Precio financiado: 41.326,28€. TAE: 8,38%. La oferta incluye Seguro de Protección de Pago Básico por 1.610,8€, retirada de carnet por 514,33€, paquete de Mantenimiento durante 4 años (o 60.000km, lo que antes suceda) por 0€ y primer año de seguro a todo riesgo con franquicia de 300€ por importe de 149 € opcionales y financiados que no están incluidos como gasto en el cálculo de la TAE. Importe de los intereses: 7.875,75€. 48 cuotas de 350€ y si lo deseas, al cabo de 4 años podrás cambiarlo por otro modelo, devolverlo o quedártelo pagando la cuota final de 23.569,55€ (calculada con 10.000 km anuales). Coste total del crédito: 11.248,71 €. Importe total adeudado: 40.369,55 €. Precio total a plazos: 52.574,99 €. Sistema de amortización francés. La ayuda del programa de incentivos a la movilidad eficiente y sostenible (Programa MOVES III) que puede no estar disponible en tu Comunidad Autónoma es aplicable a la oferta. Con el incentivo plan MOVES aplicable a particulares que compren un vehículo eléctrico, entregando un vehículo con un mínimo de 7 años de antigüedad para achatarramiento, acreditando el titular del vehículo al menos 12 meses de titularidad de éste, podría disponer de una ayuda de 7.000€. válida hasta el 31/07/2023. Volkswagen Financial Services es una marca comercializada por Volkswagen Bank GmbH S.E. Consumo combinado (kWh/100 km) WLTP: 15,3-16,5. Emisiones de CO2 (g/km) WLTP: 0. Autonomía hasta 559 km de autonomía eléctrica según ciclo WLTP. La autonomía máxima del ID.3 corresponde con la versión ID.3 Pro S. La autonomía eléctrica puede variar según las condiciones reales de conducción. EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

Panorama > Política L’escenari preelectoral El PP continua eufòric. El debat cara a cara entre Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez que va obrir la setmana ha llançat el partit conservador, que ha recuperat la iniciativa després d’una precampanya en què es va mostrar atordit i descol·locat per les negociacions amb Vox en ajuntaments i comunitats autònomes. Ara, els populars consideren que estan marcant el ritme, tenen el PSOE a rebuf i es veuen capaços de captar vots de Vox. Aquestes dues últimes jornades, Feijóo ha aconseguit marcar el debat públic després de llançar dubtes sobre la netedat de les eleccions generals. El líder del PP ho va fer per primera vegada dimecres en un míting a Múrcia, quan va demanar als carters que entreguin tots els sobres de vot per correu «amb independència dels seus caps». I ahir, tot i que va arribar a dir que ell no parla de «tupinada» sinó d’«embús» del sistema, va incidir en el tema en una entrevista a EsRadio: «No volem ni contemplar l’escenari perquè seria d’una enorme transcendència política i jurídica. «No poden quedar vots a les carteries. Segons fonts socialistes, aquesta «bola» sobre el vot per correu perjudica la imatge de les institucions i el PP l’ha llançat per desviar el focus de les dues investidures que ha aconseguit gràcies a les seves coalicions amb la ultradreta de Vox: la de Carlos Mazón al País Valencià, que es va celebrar aquest dijous, i la de María Guardiola a Extremadura, que culminarà avui. Es dona la circumstància que en aquesta segona comunitat Feijóo incomplirà, com a les Canàries o en ajuntaments com els de Valladolid i Burgos, el seu eslògan que governi la llista més votada. En tots aquests territoris el partit que va obtenir més paperetes va ser el PSOE. En una entrevista a la cadena SER, Sánchez va dir que s’han reforçat les plantilles de Correus i va apuntar que Feijóo està «enfangant» la campanya per «no parlar del que importa als ciutadans, perquè no es vegin els dos governs nous amb Vox». Fonts del PSOE van recordar que el líder del PP fins i tot s’ha vantat públicament de ser «amic» de Regino Martín, representant del sector postal de CCOO, des de fa 20 anys. Feijóo va ser president de Correus entre el 2000 i el 2003, moment en què va començar la seva amistat. Dimarts, a Telemadrid, Martín va acusar Correus de «fomentar l’abstenció». «Em consta que estan enganyant els sindicats, els treballadors i la població», va arribar a afirmar. Al PP neguen que Feijóo estigui sembrant dubtes i remarquen que està denunciant l’acumulació de feina dels carters. I tot i que el dirigent dels conservadors va parlar de la «transcendència jurídica» perquè milers d’es - panyols es puguin quedar sense votar si no els arriba la documentació corresponent, a Génova creuen que «no passaria res als tribunals» perquè «no ha passat res aquests últims anys quan milers de ciutadans es quedaven sense votar a l’estranger» per l’ardu procés a què obligava l’anomenat vot pregat (ja canviat en la llei ara fa un any). Captar votants de Vox Els populars estan mirant de pescar al calador de Vox per treure-li poder d’influència després del 23J. Per ara les enquestes assenyalen que necessitaran els d’Abascal per tirar endavant la investidura. Per agradar-los, per exemple, assenyala un dels seus assessors, el líder del PP no ha condemnat el càntic «que et voti Txapote» que els populars i els seguidors de Vox criden contra Sánchez i que ha dividit les víctimes del terrorisme. Molt més contundent que Sánchez va ser Yolanda Díaz, vicepresidenta del Govern i candidata de Sumar. A Antena 3, Díaz va exigir a Feijóo que mostri respecte als treballadors de Correus i va afegir que és el PP el que és «expert en manipulació de vots» i té un problema amb el «carretaxe», com es coneix a Galícia a l’acompanyament a votar amb una papereta seleccionada d’ancians i discapacitats. n Feijóo s’aferra als dubtes sobre Correus en l’equador de la campanya > El líder del PP insisteix que «no poden quedar vots a les carteries», tot i que nega parlar de «tupinada» > Sánchez critica que el candidat llanci una «bola» per tapar els seus pactes amb Vox PILAR SANTOS Madrid Alberto Núñez Feijóo participa en l’homenatge a Miguel Ángel Blanco, ahir a Ermua. Miguel Toña / Efe EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

6-7 Divendres, 14 de juliol del 2023 En les eleccions autonòmiques i municipals del 28M, incidents de compravenda de vots per correu a Melilla i la localitat de Mojácar, a Almeria, i tota una cua afegida de mentides extremistes, van ser la causa del descrèdit dels sufragis. En les generals del 23J, la raó en què Alberto Núñez Feijóo basa els seus dubtes és el milionari vot per correu que origina el fet que s’hagi fixat el dia de les eleccions en una data de vacances d’estiu. 1 A QUANT VOT S’ENFRONTA CORREUS. Aquesta vegada la pedra de toc no és la seguretat o la netedat del vot, sinó el volum. Aquest dimecres s’havia arribat a una xifra rècord de sol·licituds de vot postal: 2,3 milions, el que gairebé multiplica per dos les peticions que es van formular per als comicis del 2019. En aquests comicis s’implica en aquest sistema un 7% del cens. Ahir es va acabar el termini de sol·licitud de vot. Fonts de la companyia calculen que el total de vot postal demanat superaria els dos milions i mig de votants. 2 AMB QUANTA GENT RESPON CORREUS. La mida del vot postal del 23J no té precedents. És, sens dubte, una autèntica muntanya d’enviaments per al termini de què es disposa i la mida que actualment té Correus, malgrat que es tracta de l’empresa pública més gran d’Espanya, amb 48.341 empleats. Precisament sortint al pas dels dubtes i insinuacions que ha sembrat Feijóo, Correus ha confirmat –i reiterat– que ha firmat 20.240 contractes temporals de reforç per a la feina que representa el 23J. Amb aquest augment de plantilla, l’empresa estatal creu que podrà fer front al que potser ja és el seu principal repte en la his - tòria de la democràcia. Però diversos mitjans expliquen, fins i tot sense dades clares de temps i incidència, que les paperetes sol·licitades estan arribant amb retard a les províncies d’Almeria, Barcelona, Cadis i Madrid. No és res nou: no hi ha procés electoral a Espanya en què el sistema de vot per correu no susciti queixes. Correus ha anunciat, a més, l’ampliació de l’horari d’oficines. A més, aquest dissabte i diumenge obren totes les oficines de les ciutats de Madrid i Barcelona. Amb horaris similars obren 2.000 oficines més, segons ha anunciat Correus, a ciutats de turístiques. 3 ¿QUIN ÉS EL PROBLEMA?. El termini per demanar el sufragi per correu es va acabar ahir i el dia 20 s’acaba el termini per entregar el vot a Correus. A partir d’aquí, el marge per als carters és molt escàs. Però més que el volum de feina i el poc temps disponible per rebre sol·licituds de vot, tramitar els sufragis emesos i fer-los arribar a les juntes electorals... i més que el considerable augment de plantilla, en les últimes hores la pressió sobre el dispositiu se centra en què els professionals que hi treballen encara no han rebut els seus plusos i altres conceptes retributius extraordinaris previstos per l’esforç afegit. Això ha encès la queixa sindical amb veus que amenacen que no s’arribaria a temps a nombroses circumscripcions i que el sistema es col·lapsarà el dia 20. La pressió sobre la direcció de Correus i el seu president, Juan Manuel Serrano, creix per moments. Al calibrar el desafiament que afronta el servei postal públic hi ha un simptomàtic ball d’interessos que es mouen al voltant. Les queixes gremials són amplificades per tota mena de webs i perfils en les xarxes socials des de la dreta fins a la ultradreta i l’extrema dreta antisistema. 4 ¿A QUI CONEIX FEIJÓO ENTRE ELS CARTERS?. Abans que Feijóo deixés caure els seus primers dubtes sobre la capacitat de Correus per tramitar tant vot postal en aquestes eleccions, va ser un dirigent sindical, Regino Martín, líder del sector a CCOO, qui va formular les primeres crítiques, molt dures, poc després que Pedro Sánchez convoqués les eleccions per a una data tan polèmica com el 23 de juliol. Qui fa aquesta denúncia és, segons va dir Feijóo en un acte públic del PP a Sevilla, «l’únic amic comunista que tinc». El va conèixer quan el gallec era dirigent de Correus, i en ell es recolza ara per posar en dubte el Govern. n Un repte sense precedents La sospita torna a rondar sobre el vot per correu, amb un termini de sol·licitud que s’acabava ahir, en uns comicis crucials, i en un espai de temps de només dos mesos. Correus creu que podrà fer front al volum de feina, tot i que s’apunta que les paperetes van amb retard en algunes províncies. JUAN JOSÉ FERNÁNDEZ Madrid Una noia accedeix a una oficina de Correus per dipositar el seu vot. Raquel Manzanares El carter truca dues vegades Apunt Joaquim Coll En la pel·lícula dirigida per Bob Rafelson, el 1981, amb Jack Nicholson i Jessica Lange com a protagonistes d’una sòrdida història de violència i sexe als Estats Units de la Gran Depressió, no hi apareix cap carter. No obstant, el títol de l’obra va resultar icònic, tot i que molts espectadors no van en entendre el perquè. El carter inexistent es va convertir en el missatge de la pel·lícula: la mort que persegueix aquesta parella (Frank i Cora) després d’haver assassinat el marit d’ella (Papadakis). Van fallar la primera vegada, però van persistir en el seu intent, igual que els carters quan havien d’entregar una carta, un telegrama o una notificació important. Trucaven no una, sinó dues vegades. I igual que continuen fent avui. Doncs bé, Nuñéz Feijóo ha volgut donar protagonisme en campanya als carters de tot Espanya, als quals demana, «amb independència dels seus caps», que reparteixin tot el vot, trucant dues vegades si fa falta, és clar. Són unes declaracions inquietants pel que suggereix. Com ja va passar en les municipals i autonòmiques del maig, el líder del PP posa en dubte la transparència del procés i, consegüentment, la legitimitat del resultat electoral. L’esforç de Correus i de tot el seu personal per atendre els milions de sol·licituds de vot està sent enorme, tot i que és possible que hi hagi gent que es quedi sense poder votar si, per exemple, demà mateix se’n va de vacances i la documentació no la rep fins a d’aquí uns dies. La data de les eleccions ha sigut un inconvenient, sens dubte, però el resultat del 28 de maig no va deixar a Pedro Sánchez cap opció millor. Insinuar que el Govern central no vol que la gent voti és inacceptable, perquè, a més que és mentida, erosiona la confiança de la ciutadania en les institucions. És propaganda a l’estil trumpista. El que necessita justament el PSOE és una gran mobilització de l’electorat, ja que quan això passa sempre guanya l’esquerra. I en part el resultat del 23J es juga en la gestió d’aquest massiu vot per correu, i en quantes vegades truquen els carters als timbres. n és la xifra rècord de sol·licituds de vot per correu, que suposa un 7% del cens, que es registrava ahir. Gairebé multiplica per dos les peticions registrades fa quatre anys. 2,3 milions 20.240 són els contractes temporals confirmats per l’empresa estatal per reforçar els treballadors amb motiu del 23J. La plantilla de la companyia és de 48.341 persones en total. De 9.00 a 21.00 dissabte i de 9.00 a 15.00 diumenge és l’horari en què de forma excepcional Correus obrirà les oficines aquest cap de setmana per facilitar la gestió del vot per via postal. El 20 de juliol finalitza el termini per dipositar el vot. EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

8 | Política Divendres, 14 de juliol del 2023 | El Botànic ja és història. Carlos Mazón va ser investit ahir com a nou president de la Generalitat –el setè de la democràcia–, i posa fi a vuit anys de Govern de l’esquerra al País Valencià i recupera el poder per al PP en una plaça clau. En un ple ràpid i sense sorpreses, el candidat del PP va obtenir la confiança de les Corts gràcies als vots dels seus 40 diputats i dels 13 de Vox, amb qui el pròxim cap del Consell va firmar un acord de coalició fa just un mes. Populars i ultres van sumar d’aquesta manera 53 sí davant els 46 no de PSPV i Compromís. El BOE n’oficialitzarà de manera imminent el nomenament i dilluns se celebrarà la presa de possessió; després, s’espera que s’anunciï el nou Executiu valencià imminentment. Mazón es converteix d’aquesta manera en el primer baró popular a aconseguir una presidència autonòmica amb el suport de Vox després de les eleccions del 28M. Ho fa, a més, a 10 dies de les eleccions generals. La ultradreta li va agrair expressament ahir la seva «valentia» i la va contraposar amb la d’«altres del seu partit en altres llocs d’Espanya». També és la primera ocasió en l’era d’Alberto Núñez Feijóo com a president nacional en què el PP obre la porta d’un Govern a l’extrema dreta. El fins dimecres president de la Diputació d’Alacant va mantenir en gairebé tot el ple un to conciliador, tendint una vegada i una altra la mà a l’oposició per aconseguir consensos en assumptes estratègics i evitant anar al xoc amb els encarregats de replicar-li des del grup oposat, Ximo Puig –que malgrat no ser síndic serà l’encarregat d’intervenir pel PSPV davant aquest tipus de dies assenyalats– i Joan Baldoví, portaveu de Compromís. En el seu discurs inicial, Mazón va buscar exhibir un perfil centrista i negociador, dirigint-se molt més a l’esquerra que als seus socis, cap a qui no va deixar cap picada d’ullet. Va anticipar «discrepàncies», però va demanar resoldre-les «sent un govern i no un mal espectacle». Sí que va agrair als seus 13 diputats el suport a la seva investidura i va defensar l’acord com l’únic possible després de les negatives del PSPV i Compromís a recolzar la seva candidatura. Va elogiar qui serà el seu vicepresident primer, el torero Vicente Barrera, de qui va dir que «farà una cultura lliure i per a tothom». Igualtat, una vicepresidència Per marcar distàncies amb la ultradreta i de manera preventiva davant la polseguera aixecada després de la cessió d’eliminar la violència masclista, que Vox nega, per «violència intrafamiliar», Mazón va mirar de ser taxatiu en aquesta qüestió i va anunciar, a tall de prova de vida, que la Conselleria d’Igualtat tindrà rang de vicepresidència en el seu futur Executiu autonòmic, un fet que ja passava amb el pacte del Botànic. A més a més de pronunciar expressament el terme «violència masclista», el popular va condemnar «qualsevol tipus de violència en qualsevol àmbit laboral, masclista, intrafamiliar, de gènere o d’identitat sexual, racial i en qualsevol de les seves formes». Igualment, va rebutjar que «ningú es pugui sentir amenaçat per triar qui estima», en una picada d’ullet al col·lectiu LGTBI, també assenyalat per la ultradreta. n Després de vaticinar per primera vegada, fa tot just una setmana, la victòria del PP en vots, el baròmetre del juliol del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) torna a col·locar el PSOE en primera posició amb 1,4 punts d’avantatge sobre els populars. Aquesta enquesta, a diferència del macrosondeig publicat el primer dia de la campanya electoral, inclou dades d’estimació de vot, però no assignació d’escons. Segons el baròmetre del CIS, Pedro Sánchez guanyaria les eleccions amb el 31% dels vots pel 29,6% dels sufragis que obtindria Alberto Núñez Feijóo. Si es comparen aquestes dades amb l’anterior baròmetre, el del juny, el president del Govern ha perdut dues dècimes i el candidat del PP ha retrocedit un punt. Però si fem la comparació amb la macroenquesta preelectoral que, amb una mostra molt superior, va difondre el CIS la setmana passada, Feijóo ha caigut 1,8 punts i Sánchez s’ha deixat dues dècimes. Una vegada més, el bloc d’esquerres aconseguiria més percentatge que la dreta perquè Sumar aconseguiria el 15,5% del vot estimat, que afegit al dels socialistes permetria a l’esquerra aconseguir el 46,5% dels sufragis, mentre que el PP, amb el 29,6%, i Vox, que puja fins a l’11,7%, es quedarien amb el 41,3% dels suports. Respecte al baròmetre del juny, tant la coalició de Yolanda Díaz com el partit de Santiago Abascal han pujat una mica més d’un punt cada un. Un canvi significatiu en aquest baròmetre del juliol és que Díaz s’ha vist superada en la valoració dels membres del Govern per la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, que s’ha situat en segona posició, si bé la ministra de Defensa, Margarita Robles, segueix al capdavant com la més ben valorada. Calviño és la ministra que més creix en puntuació respecte al baròmetre de l’abril, al millorar en gairebé mig punt. De cara al baròmetre que es va publicar ahir, el CIS va tornar a la tradicional mostra d’unes 4.000 entrevistes telefòniques, una xifra que no es considera suficient per fer un càlcul dels escons que podria aconseguir cada candidatura. n L’escenari preelectoral Font: CIS L'ENQUESTA DEL CIS DEL JULIOL Estimació de vot en % Resultats 10-N (2019) Anterior baròmetre (juny) PSOE PP Sumar Vox ERC Junts CUP 28% 20,8% 15,1% 15,5% -- 1,7% 3,6% 1,1% 2,2% 0,6% 1% 31% 29,6% 11,7% 14,3% 1,8% 1,6% 0,5% 31,2% 30,7% 10,6% El CIS torna a donar la victòria a Sánchez en un sondeig de precampanya JOSE RICO Barcelona >Els socialistes li treuen 1,4 punts al PP i les esquerres superen el conjunt de la dreta Mazón, el primer baró del PP investit amb el suport de Vox després del 28M > El nou president del País Valencià defensa el pacte de govern amb els ultres però promet dialogar amb PSPV i Compromís MATEO L. BELARTE València Carlos Mazón (dreta) saluda l’expresident Alberto Fabra, ahir. Kai Forsterling / Efe eleccions 23J EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Divendres, 14 de juliol del 2023 Publicitat | 9 EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

10 | Política Divendres, 14 de juliol del 2023 | L’escenari preelectoral En aquesta última setmana he estat seguint amb un sentiment de fascinació creixent (i una mica culpable) la campanya del candidat Roger Montañola Busquets, cap de llista del PDECat-Espai CIU. És una plataforma que, per les seves magres expectatives, semblava condemnada a la irrellevància mediàtica fins que la Junta Electoral Central va decidir concedir-li el 100% dels drets electorals que corresponien a l’espai postconvergent que el 2019 va obtenir vuit escons al Congrés després de presentar-se als comicis legislatius amb la marca Junts per Catalunya. La decisió de la JEC suposa uns bons calers a manera d’avançament de subvencions i presència garantida en les televisions, ràdios i agències públiques. El repte de Montañola és que ara ha d’omplir aquest espai informatiu diari que li ha sigut assignat malgrat comptar amb una agenda d’actes electorals gairebé tan rasa com el front del seu mentor polític, Josep Antoni Duran i Lleida. De fet, l’«acte central de campanya» del PDECat-Espai CiU, convocat per a aquesta mateixa tarda al Celler Cooperatiu de Sant Cugat del Vallès, serà el primer míting en què participa el candidat des que dijous 6 va arrencar la campanya de la plataforma amb uns parlaments davant un grup de militants a l’avinguda de Josep Tarradellas de Barcelona. Conscient dels dèficits estructurals de l’organització que representen, Montañola i el seu (reduït) equip han recorregut fins ara a tàctiques de guerrilla, consistents bàsicament a desplaçar-se a diversos punts d’importància estratègica (de la platja de Cabrera de Mar a les portes del festival Cruïlla), plantar-hi una mena de faristol portàtil amb el logo de la candidatura i gravar-se a si mateixos, sovint amb un telèfon mòbil, perorant sobre assumptes com la insuportable pressió fiscal i la importància de les pimes. Si es pensa bé, té una certa coherència que sigui un espai polític que advoca de manera desacomplexada per la restricció de l’esfera pública el que renunciï a la tradicional dimensió col·lectiva de les campanyes electorals –en el seu original anglès, míting significa trobada– i aposti per comunicar-se directament amb el votant/client a través de vídeos penjats a les xarxes socials. En el món de l’empresa, la gent reunida sempre és sospitosa. En les seves comunicacions, Montañola s’expressa amb un optimisme sòlid i un llenguatge fenici («si algú vol el nostre suport, haurà de passar per caixa») que sembla adquirit en una business school. En realitat, ell va estudiar Ciència Política a la UPF, però va passar per l’acadèmia del peix al cove d’Unió Democràtica de Catalunya. I diu coses com que «tots els polítics haurien de fer un Erasmus a l’empresa privada per conèixer la realitat de l’economia productiva i del treball», tot i que el que més abunda en el seu currículum professional són les activitats lligades a la consultoria i la conxorxa, que vindrien a ser a l’economia productiva el mateix que el rejoneo a la cultura. ◼ El guerriller del peix al cove Roger Montañola, candidat del PDECat-Espai CiU, prescindeix dels actes amb militants en una campanya portàtil i ‘low cost’. Pausa d’hidratació RAFAEL TAPOUNET Barcelona Moret ofereix «mà estesa» per ampliar l’aliança a la diputació >Dos díscols de Junts s’afegeixen al govern PSC-Comuns a la institució barcelonina Nova etapa a la Diputació de Barcelona, que es posa en marxa amb un govern liderat pel PSC de la mà dels Comuns i de dos alcaldes díscols de Junts. La institució va investir ahir l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, com a presidenta amb un total de 25 vots en segona volta, els que van sumar els tres partits que controlaran l’òrgan més el de Tot per Terrassa (TxT), l’acord del qual no suposa la seva incorporació en un govern que s’acabarà d’articular en els pròxims dies. Els socialistes posen així la guinda al pastís de la seva supremacia municipal a Catalunya, mentre que en el grup de l’oposició queda patent la incapacitat de Junts i ERC per aconseguir una majoria alternativa. Lluny de donar per tancat un govern que pretén ser «ampli, plural i progressista», Moret va allargar ahir la mà a més formacions polítiques que vulguin formar part de l’aliança, tota una picada d’ullet als republicans, amb qui els Comuns, per boca de Candela López, que serà vicepresidenta, han defensat comptar en el govern de l’òrgan després de les eleccions del 23 de juliol. «Mà estesa, col·laboració i diàleg», va respondre el diputat republicà Dionís Guiteras, deixant la porta oberta a estrènyer llaços amb el nou govern. Les primeres paraules de la nova presidenta van ser per defensar un projecte «transversal», un tarannà «constructiu», amb el municipalisme que va més enllà de la lògica metropolitana, la defensa de drets, el feminisme i la lluita contra l’LGTBI-fòbia per bandera en un mandat que Vox s’estrena en l’ens amb un representant. «Volem una relació fluida amb tots, excepte amb Vox», va remarcar. Les cares llargues La litúrgia al paranimf de l’Escola Industrial, on es va celebrar el ple, va ser la prevista. «Ha costat, hem suat la cansalada, però ho hem aconseguit», reconeixien a les files socialistes. En canvi, cares llargues al grup de Junts, els diputats del qual no amagaven entre bambolines que no era l’escenari que volien, amb una divisió del grup que els ha costat el govern de l’ens. El desmarcatge de Junts que van perpetrar l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, i el de Torrelles de Foix, Sergi Vallès, que s’incorporen al govern de Moret a la Diputació de Barcelona, dona compte del cisma intern en el partit. Per ara, la cúpula postconvergent s’ha esforçat per minimitzar una discrepància que emmarquen en la normalitat pròpia de quan un es presenta en coalició amb altres formacions d’àmbit local, en aquest cas, Impulsem Penedès. Per tant, enrere queden els quatre anys de la coalició ben avinguda entre el PSC i Junts de l’anterior mandat que les dues parts donaven per fet que es reeditaria després de les municipals, però que va saltar pels aires després de la jugada dels socialistes que va arrabassar l’alcaldia de Barcelona a Xavier Trias. n SARA GONZÁLEZ Barcelona La nova presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, durant l’acte d’investidura d’ahir. Quique García / Efe eleccions 23J ACN Roger Montañola, davant les oficines de l’Agència Tributària de Barcelona. En els seus vídeos, Montañola s’expressa amb un optimisme sòlid i un llenguatge fenici EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Divendres, 14 de juliol del 2023 Publicitat | 11 EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

12 | Política Divendres, 14 de juliol del 2023 | El jutge del Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les Matthew Nicklin va convocar el 10 de febrer passat, prèvia consulta amb les dues parts, una audiència de quatre dies, entre el 18 i el 21 de juliol vinents, per escoltar les objeccions prèvies de la defensa de Joan Carles I a la demanda per presumpte assetjament presentada per la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein. Una ordre del jutge va donar de termini fins dilluns passat, 10 de juliol, perquè es registressin tots els que vulguin seguir les audiències via telemàtica. El jutge prossegueix així el procediment després que la Cort d’Apel·lacions limités el desembre passat l’amplitud de la demanda al període posterior a l’abdicació de Joan Carles I al considerar que els fets imputats anteriorment al 18 de juny del 2014 –entrada presumptament il·lícita dels agents del CNI a les oficines de Corinna a Mònaco, el maig del 2012, i segrest de documents– entraven dins de la protecció del monarca pel seu càrrec oficial mentre exercia com a rei d’Espanya (immunitat d’Estat). El que es manté de la demanda, doncs, són les conductes posteriors de Joan Carles I, entre el 18 de juny del 2014 i el 29 de desembre del 2020, data en què Corinna va presentar la demanda a Londres. El «partit» de moment està empatat pel que fa a gols. Corinna va guanyar el primer cos a cos quan el jutge Nicklin va sentenciar, el març del 2022, que Joan Carles I no tenia immunitat, cosa que va suposar el pagament de costes de 235.000 lliures esterlines (270.250 euros); el desembre del 2022, la Cort d’Apel·lacions va limitar el cas al període posterior a l’abdicació de Joan Carles I, que va obligar Corinna a abonar 320.000 euros. Aquestes costes són públiques. Però no ho són les tarifes que cobren els advocats dels bufets que defensen el rei emèrit i Corinna, que al seu torn contracten advocats que presenten els casos davant el tribunal i la cort d’apel·lacions. Per si hi havia cap dubte, la jutge que va presidir el tribunal de la Cort d’Apel·lacions el desembre passat va ser lapidària. «És un cas seriós i important, que té gran repercussió pública i està costant una fortuna, així que no s’ho prenguin com un fulletó», va dir a les parts Eleanor Parker. ¿D’on obté els seus fons Joan Carles I per pagar les costes i les factures dels advocats? S’ignora. Però ara, quan ha obtingut la residència fiscal als Emirats Àrabs Units (EAU), ja té patent de cors: totes les despeses, així com els fons i patrimoni que presumptament pogués tenir a l’exterior estan fora de l’abast de la Hisenda espanyola. Fins al moment, el procediment ha donat voltes sobre les qüestions de forma i no ha entrat en l’enjudiciament de les proves de l’assetjament, vigilància il·legal i difamació. El jutge Nicklin va sentenciar el 24 de març del 2022 que Joan Carles I no tenia cap mena d’immunitat i va rebutjar una apel·lació que li va presentar la defensa del rei. Això va obrir el camí per presentar una sol·licitud de permís davant la Cort d’Apel·lacions de l’alt tribunal per apel·lar. Se li va permetre apel·lar sobre la immunitat. I el desembre passat, segons s’ha assenyalat, el Tribunal va considerar que les al·legacions inicials de Corinna –després modificades– segons les quals el director del CNI, el general Félix Sanz Roldán, havia rebut instruccions de Joan Carles I d’enviar agents per registrar els seus domicilis a Mònaco i Londres, i això suposava que va actuar en les seves funcions oficials. Sanz Roldán hauria obeït el llavors cap d’Estat. Amb aquest argument, Joan Carles I va obtenir la victòria, pírrica, que va permetre excloure de la demanda els fets que se li imputen en el període 2012-18 del juny del 2014. Això té per efecte que el CNI i Sanz Roldán s’han salvat. En el període 2014-2020, segons la demanda de Corinna, van tenir lloc fets «substancials». Un seria, per exemple, l’exigència de Joan Carles I el 16 de setembre del 2014 a Corinna, que li tornés els 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros) que li va donar de forma «irrevocable» el juny del 2012, i tot seguit la campanya d’assetjament que hauria patit per la seva negativa. La trobada va tenir lloc en la data citada a The Connaught Hotel, a Londres en presència de l’advocat de Joan Carles I, el suís Dante Canonica, segons el relat de l’examant. Corinna presumeix de tenir-ne proves. Les impugnacions Però en els quatre dies d’audiències a partir de dimarts, 18 de juliol, la defensa de Joan Carles I impugnarà com a mínim dues qüestions prèvies. més Una és l’encaix dels actes d’assetjament en la llei britànica de Protecció contra l’Assetjament del 1997. La defensa assenyala que la jurisdicció del Regne Unit no és la més apropiada i vol que transfereixi la demanda a un altre fòrum legal. Per exemple: Espanya Està sol·licitant, doncs, una declinatòria de jurisdicció. I l’altra qüestió és la forma de la comunicació de l’escrit de demanda a Joan Carles I, que la va rebre en el seu compte de WhatsApp particular, a Abu Dhabi, el 29 de desembre del 2020. Joan Carles I afirma que la demanda se li havia de cursar a través de canals diplomàtics per mediació del Foreign Office (Ministeri d’Afers Estrangers). O, alternativament, sol·licitar permís per fer la comunicació per una altra via. «Les dues rutes haurien exigit exposar els fets al tribunal, sotmetre’s a l’escrutini judicial i probablement ser rebutjades... La comunicació no és vàlida. Aquesta manera defectuosa ha causat a Sa Majestat [Joan Carles I] privació, pèrdua i perjudici com a conseqüència d’haver de defensar un cas que no havia de ser presentat en una cort anglesa», assenyala la defensa de l’actual emèrit. Els advocats de la demandant afirmen que la defensa posa «objeccions tècniques en un clar intent de frenar el progrés del procediment». Segons assenyala, després de la primera comunicació, «per WhatsApp», Corinna va oferir a Joan Carles la via que considerés més adequada, fins i tot creient que l’elegida va ser correcta. I es va oferir a fer-ho a través del bufet d’advocats Clifford Chance o a través de la Convenció de la Haia de Dret Internacional Privat (HCCH). Joan Carles I va rebutjar aquestes invitacions i fins i tot la de confirmar la seva adreça, amb l’argument que vivia a la Zarzuela des de 1962 i, també, que s’havia traslladat a Abu Dhabi el 2020. La defensa de Corinna aspira a superar aquesta fase de les qüestions prèvies per poder garantir que el jutge Nicklin jutjarà el fons de l’assumpte: el presumpte assetjament de Joan Carles I amb l’objectiu de recuperar els 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros) que li va donar de manera irrevocable el juny del 2012. Una sentència favorable en aquest sentit blindarà la fortuna de Corinna davant una possible demanda dels hereus de Joan Carles I contra l’examant perquè almenys els torni una part dels diners. n Les audiències convocades el 10 de febrer passat pel jutge Matthew Nicklin al Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les tindran lloc entre el dimarts 18 i el dijous 21 de juliol. El jutge decideix sobre les objeccions de Joan Carles D’ERNESTO EKAIZER UNA INVESTIGACIÓ Europa Press El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz ha arxivat la peça separada que seguia contra Oleguer Pujol, fill petit de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, pel delicte fiscal i el blanqueig de capitals que es va investigar si va cometre amb les operacions immobiliàries fetes a través de Drago Capital. A diferència del que va decidir fa un any, el magistrat considera ara que del que s’ha instruït «no resulta degudament justificada la perpetració de cap delicte». En una interlocutòria de tot just una pàgina, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 5 dona per acabada la instrucció i assenyala que «malgrat les diligències practicades no hi ha base ni tan sols per apreciar-hi cap indici de delicte, i els que es van subministrar van ser meres sospites, no aptes per seguir un procediment penal». Amb aquesta decisió, l’única causa a què haurà d’enfron tarse Oleguer Pujol serà la de l’anomenat cas Pujol, per la fortuna que la família ocultava a Andor ra, en la qual la Fiscalia Anticor rupció sol·licita per a ell una pena de vuit anys de presó per un delicte de blanqueig de capitals i un altre d’associació il·lícita. És la mateixa pena que se sol·licita per a cadascun dels seus germans, excepte el Jordi i el Josep. El primer s’enfronta a una petició de 29 anys de presó, per haver sigut l’encarregat de gestionar el patrimoni familiar, i el segon, de 14. Per a l’expresident la petició fiscal és de nou anys de presó. Part de la peça ara arxivada coincideix amb els fets que se li atribueixen en el cas Pujol. An - ticorrupció afirmava que entre 1992 i el 2000 es van ingressar 116 milions de pessetes (697.174 euros) al seu compte a And - banc, a través de 10 transferències de comptes del seu germà gran, Jordi Pujol Ferrusola, a qui els pares van encarregar gestionar el patrimoni familiar. Des d’allà van sortir diferents aportacions al fons Drago Real Estate Partners i diferents inversions a Panamà. n Arxivada la peça de Drago Capital, que investigava Oleguer Pujol ÁNGELES VÁZQUEZ Madrid Per delicte fiscal EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Divendres, 14 d’juliol del 2023 Divendres, 14 de juliol del 2023 Internacional Internacional | 13 En l’àrab magribí hi ha una paraula per a les persones que es juguen la vida en una pastera per intentar arribar a Europa. Se’ls anomena harraga. Procedeix del terme cremar, amb referència que aquestes persones cremen o fan desaparèixer la seva docu - men tació abans de salpar per no poder ser identificades. La sortida d’aquestes persones des de les costes algerianes en direcció a les illes Balears i la Península s’ha incrementat aquests últims anys, també les morts. El col·lectiu Caminant Fronteres ha comptabilitzat 1.583 víctimes entre el 2018 i el 2022, i defineix aquesta ruta com la més «mortífera», només darrere de la canària Segons l’Organització de les Nacions Unides per a les Migracions (OIM), el 2022 van morir o van desaparèixer 402 persones en 32 naufragis. «És una ruta letal, només se’n parla quan hi ha una pastera amb desenes de persones a bord, però la sortida de pasteres d’Algèria és un degoteig continu de morts», explica Ángeles Colsa, presidenta del Centre Internacional per a la Identifi - cació de Migrants Desapareguts (CIPIMD). De memòria recorda molts dels casos en els quals han treballat. Els detalls que no recorda els busca als molts dossiers que s’acumulen al seu despatx de Màlaga. Colsa explica que ara estan treballant en la identificació d’un noi algerià de 26 anys que va morir en una pastera. El 17 de juny el seu cos va aparèixer en una platja alacantina. Va sortir de la ciutat algeriana de Tipasa en una zòdiac que va desaparèixer el 8 de maig quan es dirigien a la Península amb 13 joves més. Per ara és l’únic cos d’aquesta embarcació que el mar ha arrossegat a la costa i que han pogut localitzar. Colsa explica que han aconseguit preidentificar el cos i ara estan pendents que arribin les proves de l’ADN. «La família l’ha identificat gràcies a les fotos i per la roba que portava, però fins que no en tinguem els resultats no ho podrem confirmar», relata. L’any passat, la majoria de les morts que es van produir al Mediterrani occidental van ser davant les costes algerianes. Des d’inicis d’any, el CIPIMD ha compatibilitzat 136 morts o desaparicions de persones que han sortit en pastera des d’Algèria. Explica que en comparació amb el 2022 hi estan havent menys naufragis, però percentualment, hi ha més persones mortes. Colsa explica que això es deu a un canvi de tendència: «Les embarcacions ara venen més car - regades, normalment a les pasteres que sortien d’Algèria hi anaven una quinzena de persones, però ara estem veient com n’hi van més de 20». Embarcacions sobrecarregades La gran diferència entre la ruta algeriana i les pasteres que surten del Marroc són les embarcacions, normalment no es veuen pasteres carregades fins a dalt com passa en el cas de les Canàries. Habitualment les persones que surten d’Algèria ho fan en embarcacions de fibra que ofereixen més seguretat que les zòdiacs o cayucos, tot i que això no és garantia d’aconseguir arribar, perquè no són embarcacions preparades per fer llargues travessies en alta mar. Per exemple, entre Alger i Mallorca hi ha 160 milles nàutiques (uns 300 km). A més, solen anar sobrecarregades, per les persones que hi van a bord, però també per la gasolina que necessiten i les bosses que porten, i aquest sol ser el cas més habitual de naufragi. Darrere d’aquesta ruta, també actuen màfies que s’aprofiten de la desesperació de molts joves algerians que han perdut tota esperança de futur al seu país, tot i que aquests últims anys també s’ha vist com han augmentat en nombre les famílies amb menors que pugen a una pastera. Algèria viu des de fa anys una crisi econòmica i social important que castiga especialment els més joves. A més, des del 2019 hi ha hagut manifestacions als carrers algerians contra les autoritats per reclamar més llibertats i criticar la falta de democràcia. Segons xifres del Banc Mundial, un de cada quatre joves algerians és a l’atur. És un país amb una població molt jove, la mitjana d’edat se situa en els 28 anys. «El gran canvi quantitatiu i qualitatiu que hem viscut a les Balears en relació amb l’arribada de pasteres és entre el 2019 i el 2021», explica en declaracions a EL PERIÓDICO Aina Calvo, delegada del Govern espanyol a les Balears. Si el 2019 van arribar a les Balears 507 persones en pastera, el 2020 aquesta xifra va augmentar fins a les 1.464 i l’any següent, a les 2.402. «Després hem observat com l’arribada de pasteres s’ha estabilitzat», remarca Calvo. L’any passat, van morir o van desaparèixer, almenys, 70 persones que intentaven arribar a les costes de les Balears, segons l’OIM. L’increment ha sigut important», respon la delegada al preguntar-li si es pot parlar d’una ruta migratòria consolidada entre Algèria i les Balears. n La ruta de pasteres entre Algèria i les Balears és la segona més mortífera > El col·lectiu Caminant Fronteres comptabilitza 1.583 víctimes entre el 2018 i el 2022 > Els experts qualifiquen l’itinerari de «letal» i amb un «degoteig continu de morts», només superat pel canari MARC FERRÀ Rabat Crisi migratòria Una petita embarcació plena de migrants és interceptada per la Guàrdia Civil. El Periódico 200 km Orà Mostagànem Tipasa Dellys Alger València Melilla Ceuta Madrid Barcelona Múrcia Balears Almeria SORTIDA DE PASTERES D’ALGÈRIA A ESPANYA MARROC ALGÈRIA TUNÍSIA FRANÇA ITÀLIA (Sardenya) FRANÇA (Còrsega) ESPANYA Mar Mediterrani 180 km 200 km 270 km 280 km EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

14 | Internacional Divendres, 14 de juliol del 2023 | P er més filigrana que hagin fet servir els encarregats d’elaborar el comunicat final de la cimera de l’OTAN celebrada aquesta setmana a Vílnius per no incomodar Kíiv, el missatge és evident: Ucraïna ni hi és ni se l’espera com a membre de l’Aliança Atlàntica. Aquest era el somni/exigència/súplica de Volodímir Zelenski, que fins i tot va arribar a mostrar obertament la seva decepció per endavant, en un intent final per forçar una decisió que íntimament sabia anticipadament que quedaria per sota de les seves expectatives. Zelenski sap que Ucraïna no hauria arribat fins aquí si no hagués sigut pel suport rebut dels Estats Units i la resta de països que conflueixen en el Grup de Ramstein i, per tant, sap també que no es pot permetre una insolència que posi en perill uns subministraments vitals per a la supervivència d’Ucraïna com a Estat sobirà. Vist així, el que ha obtingut Kíiv de moment podria semblar poc més que paraules. És cert que el comunicat confirma que el lloc d’Ucraïna està en el si de la família euroatlàntica –una cosa que ja era sabut des que, junt amb Geòrgia, així quedés recollit en el comunicat final de la cimera de Bucarest, el 2008–, però també ho és que no hi haurà una invitació formal fins que els 31 aliats actuals (més Suècia) així ho acordin –cosa que amb prou feines oculta les diferències d’opinió existents– i fins que es donin les condicions per a això–; és a dir, després que acabi la guerra. A partir d’aquí, sense un calendari detallat d’adhesió i sense unes garanties col·lectives de seguretat, totes les altres coses semblen poc per a Kíiv, sigui la creació d’un Consell OTANUcraïna (similar al que hi va haver al seu dia amb Rússia) que permet a Zelenski mantenir una relació directa amb l’organització per plantejar consultes en matèria de seguretat i defensa, o el pla plurianual d’ajuda econòmica i militar per assegurar que les seves forces armades continuen comptant amb els mitjans necessaris per fer front als invasors russos. En paral·lel, alguns països – com acaben d’anunciar els que conformen el G-7 i vuit més, entre els quals figura Espanya– es mostren disposats a anar una mica més enllà, i es comprometen a atorgar garanties de seguretat en clau bilateral. En aquesta línia encaixa igualment l’anunci francès d’imminent entrega de míssils creuer SCALP, afegits als Storm Shadow que ja ha entregat Londres i avançant-se als ATACMS que probablement acabarà transferint Washington. Aquest és un comportament que visibilitza les diferents sensibilitats entre els que entenen que cal augmentar l’aposta, convençuts que Ucraïna pot derrotar Rússia en el camp de batalla, i els que, sobretot, temen que qualsevol nou pas impliqui una escalada russa que pot arribar fins i tot fins a l’ús d’armes nuclears. Militarment Ucraïna està àmpliament preparada no només per estar a l’OTAN, tot i que només sigui perquè actualment no hi ha cap altre exèrcit europeu que hagi demostrat més operativitat en el camp de batalla, sinó per contribuir positivament a la seguretat d’altres veïns. D’això es dedueix que la negativa dels 31 aliats a anar més enllà de l’acordat a Vílnius – amb Zelenski insistint que la incertesa de l’Aliança és una debilitat que només estimula Rússia per seguir endavant– és netament de caràcter polític. En altres paraules, és l’OTAN la que no està preparada políticament i militarment per assumir el repte de fer un pas d’aquesta magnitud perquè (llavors sí) això suposaria estar en guerra amb Rússia. n JESÚS A. NÚÑEZ VILLAVERDE LA CAMPANYA MILITAR (102) L’OTAN no té lloc per a Ucraïna P Codirector de l’Institut d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH) La cimera de l’Aliança Atlàntica d’aquesta setmana a Vílnius va posar de manifest la falta de voluntat d’acceptar Kíiv en l’organització militar internacional. La píndola anticonceptiva estarà disponible sense recepta als Estats Units. L’agència federal que regula els medicaments, FDA, va donar ahir llum verda a la venda sense restriccions d’OPill, un fàrmac que començarà a arribar a les botigues físiques i online a principis de l’any que ve i s’oferirà sense restriccions d’edat. La farmacèutica Perrigo, amb seu a Irlanda, no n’ha anunciat encara el preu. Prop de 100 països ja permeten la venda d’anticonceptius sense recepta i els EUA s’hi afegeixen ara. La decisió és un pas important en una societat en què s’estima que el 45% dels sis milions d’embarassos anuals no són intencionats i on les barreres per a l’accés a serveis mèdics afecten especialment joves, dones de color i de baixos ingressos. La notícia arriba, a més, en un moment de regressió per als drets reproductius, alterats des que el Tribunal Suprem va retirar la protecció constitucional a l’avortament. n Els EUA aproven una píndola anticonceptiva sense recepta IDOYA NOAIN Nova York Per al 2024 Biden augura una altra guerra mundial si Ucraïna entrés avui a l’OTAN >El president afirma tot i així que la futura integració del país eslau està fora de dubte Després de la cimera de l’OTAN celebrada aquesta mateixa setmana a Lituània ja no hi havia cap dubte, però, per si de cas, el president dels Estats Units va reiterar que Ucraïna no podrà integrar-se a l’Aliança Atlàntica mentre segueixi en guerra amb Rússia. «Ningú pot entrar a l’OTAN mentre estigui en guerra perquè això garantiria que també nosaltres estem en guerra i que ha començat la Tercera Guerra Mundial», va dir ahir Joe Biden durant la seva visita oficial a Hèlsinki. El líder nordamericà va remarcar, no obstant, que la futura integració del país eslau està fora de tot dubte, tot i que es materialitzarà quan les condicions ho permetin. Mentrestant, va celebrar el compromís del G-7 perquè els seus països membres negociïn acords bilaterals amb Kíiv per aportar-li garanties de seguretat. Aquest va ser un dels aspectes que va portar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a celebrar els resultats del conclave a Vílnius, després d’una arrencada tempestuosa en la qual es va queixar de la falta d’una invitació formal a Ucraïna o l’absència d’un calendari per a la seva integració. Finlàndia i Suècia Però altres compromisos van acabar satisfent les seves expectatives. Des de la posada en marxa del Consell Ucraïna-OTAN fins als nous paquets d’ajuda militar o el suport a mitjà termini de l’Aliança per modernitzar la indústria de defensa ucraïnesa. «Entenem que alguns tinguin por de parlar de la nostra integració ara perquè ningú vol tenir una guerra mundial», va dir Zelenski dimecres des de la capital lituana. Des d’allà Biden va viatjar a Hèlsinki, on va aplaudir l’entrada de Finlàndia a l’OTAN i va donar per fet que la de Suècia es materialitzarà ben aviat després que Turquia aixequés finalment les seves objeccions. «Hem demostrat al món que l’Aliança està més unida que mai i tindrà aviat 32 membres després de l’acord assolit amb Turquia», va dir en una roda de premsa conjunta amb el president finlandès, Sauli Niinistö. Malgrat la recent sublevació a Rússia dels merce - naris de Wagner, que ha posat en relleu les tensions internes al Kremlin per la gestió de la guerra, Biden va negar que sigui una possibilitat real que Putin pugui recórrer a les armes nuclears en un gest de desesperació. «Putin ja ha perdut la guerra i té un veritable problema: com sortir-ne», va dir el dirigent de - mòcrata. n RICARDO MIR DE FRANCIA Barcelona Cimera de països nòrdics Joe Biden i Sauli Niinistö, ahir a Hèlsinki. Antti Aimo-Koivisto / AFP EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Divendres, 14 de juliol del 2023 Publicitat | 15 Ajuntament de Barcelona A N U N C I Institut Municipal d’Urbanisme Exp. 19obo469 La Comissió de Govern, en data 6 de juliol de 2023, aprovà, entre d’altres, el següent acord: “APROVAR la modificació puntual del Projecte d’urbanització del Camí de la Mare de Déu de Lorda, i fora d’àmbit corresponent a la zona verda compresa entre el camí de la Mare de Déu de Lorda, l’avinguda Mare de Déu de Lorda i el carrer de Conrad Xalabarder, al Districte de Sarrià-Sant Gervasi i al Districte de les Corts, a Barcelona, d’iniciativa públicprivada, amb un import de 3.148.343,48 euros, inclòs el 21% de l’impost del valor afegit (IVA) - quin import és el mateix que el del projecte d’urbanització referenciat, que fou aprovat definitivament per la Comissió de Govern de 10 de setembre de 2020 - modificació puntual que té per objecte únicament la de recollir en el propi projecte la situació urbanística actual de l’àmbit objecte del projecte, fruit de la “MPGM en l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Collserola” situació a la que el propi projecte és plenament compatible, doncs la materialització del mateix és la d’un camí dins d’un parc; segons informe tècnic del Director en funcions de Serveis de Projectes i Obres de l’Institut Municipal d’Urbanisme de 28 de juny de 2023, que figura a l’expedient i que es dona per reproduït; d’acord amb allò que preveu l’art. 89.6 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme; PUBLICAR aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), en un dels diaris de més circulació de la província, a laGaseta Municipal, i al Tauler d’anuncis de l’Ajuntament; i NOTIFICAR-HO als interessats en aquest procediment.” Contra aquest acord, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar bé recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini d’un mes comptat a partir del dia següent al de la recepció de la present notificació, o bé es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos comptats des del dia següent a la recepció de la present notificació. Contra la desestimació presumpta del recurs potestatiu de reposició, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l’endemà a la seva interposició sense que se n’hagi notificat la resolució expressa, es pot interposar recurs contenciós administratiu a partir del dia següent a aquell en que s’hagi produït la desestimació presumpta. També es pot interposar qualsevol altre recurs o reclamació que es consideri convenient. La qual cosa es fa pública per a coneixement general. Barcelona, 7 de juliol de 2023 El secretari general Jordi Cases i Pallarès Ajuntament de Barcelona A N U N C I Institut Municipal d’Urbanisme Exp. 23ju77 La Comissió de Govern, en data 6 de juliol de 2023, aprovà, entre d’altres, el següent acord: “APROVAR definitivament, a l’empara de l’article 118.1 en relació amb l’art. 117.1, de l’art. 119.1 i els apartats 3 i 4 de la Disposició Addicional Cinquena del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, subjectant-se a la tramitació establerta per l’article 119.2 de l’esmentat Text refós, el Projecte de delimitació del Polígon d’Actuació Urbanística 2, corresponent a la finca emplaçada al carrer Epir 6 de Barcelona, inclosa en la “Declaració d’Àrea de conservació i rehabilitació als carrers de Messina 1-11, Epir 2-6, Rodés 2-6, Marsala 6-10 i Tarbà, 2-12 del barri del Besòs i el Maresme”, aprovada definitivament per acord de la Comissió de Govern de 19 de maig de 2022, amb determinació del sistema de reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, mitjançant reparcel·lació econòmica. PUBLICAR aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un dels diaris de més circulació de la província i NOTIFICAR-LO individualment a tots els interessats afectats. COMUNICAR-HO a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona, en compliment de l’article 65.3 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona. DONARNE compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat.” Contra aquest acord, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar bé recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini d’un mes comptat a partir del dia següent al de la recepció de la present notificació, o bé es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos comptats des del dia següent a la recepció de la present notificació. Contra la desestimació presumpta del recurs potestatiu de reposició, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l’endemà a la seva interposició sense que se n’hagi notificat la resolució expressa, es pot interposar recurs contenciós administratiu a partir del dia següent a aquell en que s’hagi produït la desestimació presumpta. També es pot interposar qualsevol altre recurs o reclamació que es consideri convenient. La qual cosa es fa pública per a coneixement general. Barcelona, 7 de juliol de 2023 El secretari general Jordi Cases i Pallarès Ajuntament de Barcelona A N U N C I Institut Municipal d’Urbanisme Exp. 23ju85 La Comissió de Govern, en data 6 de juliol de 2023, aprovà, entre d’altres, el següent acord: “RECTIFICAR, en virtut de l’article 109.2 Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, l’error material existent en la imatge gràfica de situació i el plànol d’emplaçament del Projecte de delimitació del PAU 3, corresponent a la finca emplaçada al carrer Marsala 6 de Barcelona, aprovat inicialment per acord de la Comissió de Govern de data 16 de març de 2023. APROVAR definitivament, a l’empara de l’article 118.1 en relació amb l’art. 117.1, de l’art. 119.1 i els apartats 3 i 4 de la Disposició Addicional Cinquena del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, subjectant-se a la tramitació establerta per l’article 119.2 de l’esmentat Text refós, el Projecte de delimitació del Polígon d’Actuació Urbanística 3, corresponent a la finca emplaçada al carrer Marsala 6 de Barcelona, inclosa en la “Declaració d’Àrea de conservació i rehabilitació als carrers de Messina 1-11, Epir 2-6, Rodés 2-6, Marsala 6-10 i Tarbà, 2-12 del barri del Besòs i el Maresme”, aprovada definitivament per acord de la Comissió de Govern de 19 de maig de 2022, amb determinació del sistema de reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, mitjançant reparcel·lació econòmica. PUBLICAR aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un dels diaris de més circulació de la província i NOTIFICAR-LO individualment a tots els interessats afectats. COMUNICAR-HO a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona, en compliment de l’article 65.3 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona. DONARNE compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat.” Contra aquest acord, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar bé recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini d’un mes comptat a partir del dia següent al de la recepció de la present notificació, o bé es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos comptats des del dia següent a la recepció de la present notificació. Contra la desestimació presumpta del recurs potestatiu de reposició, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l’endemà a la seva interposició sense que se n’hagi notificat la resolució expressa, es pot interposar recurs contenciós administratiu a partir del dia següent a aquell en que s’hagi produït la desestimació presumpta. També es pot interposar qualsevol altre recurs o reclamació que es consideri convenient. La qual cosa es fa pública per a coneixement general. Barcelona, 7 de juliol de 2023 El secretari general Jordi Cases i Pallarès Ajuntament de Barcelona A N U N C I Institut Municipal d’Urbanisme Exp. 23ju88 La Comissió de Govern, en data 6 de juliol de 2023, aprovà, entre d’altres, el següent acord: “APROVAR definitivament, a l’empara de l’article 118.1 en relació amb l’art. 117.1, de l’art. 119.1 i els apartats 3 i 4 de la Disposició Addicional Cinquena del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, subjectant-se a la tramitació establerta per l’article 119.2 de l’esmentat Text refós, el Projecte de delimitació del Polígon d’Actuació Urbanística 4, corresponent a la finca emplaçada al carrer Prada 12 de Barcelona, inclosa en la “Declaració d’Àrea de Conservació i Rehabilitació als carrers Alfons el Magnànim 40-44, Tessàlia 2-6, Prada 2-12, Sàsser 2-6 i Benevent 2-6, del barri del Besòs i el Maresme”, aprovada definitivament per acord de la Comissió de Govern, en sessió de 3 de novembre de 2022, amb determinació del sistema de reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, mitjançant reparcel·lació econòmica. PUBLICAR aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en un dels diaris de més circulació de la província i NOTIFICARLO individualment a tots els interessats afectats. COMUNICAR-HO a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona, en compliment de l’article 65.3 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona. DONARNE compte a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat.” Contra aquest acord, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar bé recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini d’un mes comptat a partir del dia següent al de la recepció de la present notificació, o bé es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos comptats des del dia següent a la recepció de la present notificació. Contra la desestimació presumpta del recurs potestatiu de reposició, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l’endemà a la seva interposició sense que se n’hagi notificat la resolució expressa, es pot interposar recurs contenciós administratiu a partir del dia següent a aquell en que s’hagi produït la desestimació presumpta. També es pot interposar qualsevol altre recurs o reclamació que es consideri convenient. La qual cosa es fa pública per a coneixement general. Barcelona, 7 de juliol de 2023 El secretari general Jordi Cases i Pallarès Ajuntament de Barcelona Mobilitat, Infraestructures i Serveis Urbans Urbanisme i Habitatge ANUNCI D’APROVACIÓ DEFINITIVA Exp. núm. 23SD0051PU Es FA CONSTAR que, havent finalitzat en data 3 de juliol de 2023 el termini d’informació pública d’un mes de l’expedient núm. 22SD0051PU, relatiu a l’aprovació inicial del “Projecte executiu de la urbanització provisional de l’Entorn de la Torre del Fang al Districte de Sant Andreu”, d’iniciativa municipal i promogut Barcelona Sagrera Alta Velocitat S.A, adoptat per la Comissió de Govern en sessió de data 25 de maig de 2023 i publicat mitjançant anunci en el BOPB de data 1 de juny de 2023 i en El Periódico de data 31 de maig de 2023, com no consta que s’hagi presentat cap al•legació, de conformitat amb la part dispositiva de l’acord de data 25 de maig de 2023 abans referit, el projecte ha esdevingut DEFINITIVAMENT APROVAT el 4 de juliol de 2023. Contra l’acte d’aprovació definitiva, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini d’un mes comptat des del dia següent al de la seva publicació, o es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant del jutjat del contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l’endemà de la present notificació. El recurs potestatiu de reposició s’haurà de resoldre i notificar en el termini d’un mes. El termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptats des del dia següent de la recepció de la notificació de l’acte exprés. Contra la desestimació presumpta del recurs potestatiu de reposició, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des de l’endemà a la seva interposició sense que se n’hagi notificat la resolució expressa, es pot interposar recurs contenciós administratiu a partir del dia següent a aquell en que s’hagi produït la desestimació presumpta. També es pot interposar qualsevol altre recurs o reclamació que es consideri convenient. Barcelona, 10 de juliol de 2023 Eva Redó i Verdaguer Secretària delegada d’Urbanisme. (PD 19/11/2018) Edicto José Antonio Alonso Almaraz, Letrado de la Administración de Justicia del Juzgado de lo Mercantil n° 06 de Barcelona. HAGO SABER: Que en este Órgano judicial se tramita el siguiente juicio: JUICIO Jurisdicción voluntaria 369/2023 PARTE DEMANDANTE PEREGRINA PROPERTIES SL PARTE DEMANDADA SOBRE Jurisdicción voluntaria En el que se ha dictado decreto de fecha 26/04/23 en el que se ha acordado el anuncio de incoación del expediente , que es el siguiente: DECRETO Letrado de la Administración de Justicia que lo dicta: José Antonio Alonso Almaraz Lugar: Barcelona Fecha: veintiséis de abril de dos mil veintitrés PARTE DISPOSITIVA Admito a trámite la solicitud presentada por el/la Procurador/a Eva Morcillo Villanueva en nombre y representación de PEREGRINA PROPERTIES SL, sobre Jurisdicción voluntaria. Tengo al/a la referido/a colaborador/a como comparecido/a y parte en la representación que acredita. Comuníquese la incoación del expediente al emisor de los valores BANC SABADELL. a los efectos previstos en el artículo 134 de la UV. Acuerdo el anuncio de la incoación del expediente mediante edictos, en el Boletín Oficial del Estado y en un periódico de gran circulación en esta provincia a la elección de la parte instante, debiendo acreditar la publicación con anterioridad a la fecha del señalamiento de la comparecencia. Acuerdo la celebración de la oportuna comparecencia y señalo, al efecto, el día 17/07/2023 a las 10:00 horas en la Sala de vistas 111 Planta 1 (Ef - C) de este Órgano judicial. A la comparecencia, se citará a PEREGRINA PROPERTIES SL y Banc Sabadell en los respectivos domicilios que constan en las actuaciones; con la antelación y prevenciones previstas en el art. 17.3 y 18.2 UV, para lo que se expedirán las cédulas de citación y despachos que fueren necesarios. Y para que sirva de anuncio de incoación del presente expediente acuerdo la publicación del presente en el BOE y en un periódico a elección del solicitante. La resolución Íntegra que se publica está a disposición de los posibles interesados en este Órgano judicial. Este edicto cumple los criterios de protección de datos de carácter personal en el ámbito de la Administración de Justicia establecidos en los arts. 236 bis y siguientes de la Ley Orgánica del Poder Judicial (LOPJ) y la Instrucción 6/2012 de la Secretaría General de la Administración de Justicia, relativa a la publicación de edictos en el Tablón Edictal Judicial Único (TEJU) y la protección de datos. En Barcelona, a 3 de mayo de 2023 El Letrado de la Administración de Justicia Ajuntament de Barcelona Institut Municipal d’Urbanisme Exp. 15GU04 Anunci La primera tinenta d’Alcaldia, per delegació efectuada per Decret d’Alcaldia de 17 de juny de 2023, el 7 de juliol de 2023, va resoldre: APROVAR de conformitat amb l’article 168.1 b) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, l’Operació jurídica complementària de modificació del Projecte de reparcel·lació del Polígon d’actuació urbanística delimitat per la Modificació puntual del Pla general metropolità en el subàmbit 2 del sector IV “La Maquinista”, aprovat definitivament per acord de la Comissió de Govern del 9 de setembre de 2021, consistent en l’ajust de les circumstàncies descriptives i gràfiques de determinades finques aportades i resultants del projecte de reparcel·lació esmentat, com a conseqüència de la inscripció en el Registre de la Propietat núm. 20 de Barcelona del procediment d’ocupació directa previst a l’article 156 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme i posterior regularització de les finques que van conformar la peça on actualment s’ubica el Centre d’ensenyament infantil i primària (CEIP) “La Maquinista”, així com la creació de finques subsòl en règim de comunitat de mitgera establint les corresponents servituds amb una major precisió en la descripció de l’àrea que ocupen i la finalitat que tenen, amb manteniment per compatibilitat, de la servitud de pas existent en subsòl que permet la sortida al carrer de Ferran Junoy des de l’actual centre Comercial “La Maquinista”, creant-se també una comunitat de mitgera amb la finca de resultat identificada amb el codi V, i en els termes de l’informe de la Direcció de serveis de gestió urbanística de l’Institut Municipal d’Urbanisme de 3 de juliol de 2023, que consta en l’expedient i que es té per íntegrament reproduït. PUBLICAR aquesta resolució en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de la província i, i NOTIFICAR-LA individualment a cadascun dels interessats en l’expedient Contra l’anterior resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que l’ha adoptat, en el termini d’un mes comptat a partir des del dia hàbil següent al de la recepció de la present notificació, o es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos comptats des del dia hàbil següent al de la recepció d’aquesta notificació. Contra la resolució expressa del recurs potestatiu de reposició es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia hàbil següent al de la recepció d’aquesta notificació. Contra la desestimació tàcita del recurs potestatiu de reposició, que s’entendrà produïda un cop transcorregut un mes comptat des del dia següent al de la seva interposició sense que s’hagi notificat resolució expressa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de sis mesos a comptar des del dia següent al que s’hagi produït la desestimació tàcita. No obstant, se’n pot interposar qualsevol altre recurs que es consideri convenient. La qual cosa es fa pública per a coneixement general. Barcelona, 11 de juliol de 2023 La secretària delegada Camino Suárez Garcia A N U N C I S O F I C I A L S EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

16 16| Economia Economia Divendres, 14 de juliol del 2023 | El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) torna la pilota a la justícia espanyola sobre la validesa de les hipoteques referenciades a l’índex de préstecs hipotecaris (IRPH), avalada pel Suprem a finals del 2020 i pel qual estan en joc un mínim de 3.000 milions d’euros, tot i que trasllada la càrrega al Banco Santander, protagonista del plet que va resoldre, i als tribunals espanyols. Segons els jutges europeus, l’entitat bancària espanyola és qui haurà de provar que va negociar individualment les clàusules controvertides. Si no és així, sosté la cort europea, el jutge nacional haurà d’avaluar, en primer lloc, si hi va haver incompliment de les exigències de la bona fe i, en segon lloc, si hi va haver un possible desequilibri important en detriment del consumidor. Segons alguns despatxos consultats, aquesta filosofia obre la porta al fet que els afectats puguin reclamar i els jutges hagin d’analitzar les qüestions «cas a cas». En canvi, en el sector financer entenen que el TJUE aprofundeix en la necessitat de transparència i, després, veure si hi ha o no abús; és a dir, bona o mala fe i desequilibri entre les parts. Les mateixes fonts recorden que el Tribunal Suprem ja venia declarant la falta de transparència, però, al seu torn, confirmava que l’IRPH no era abusiu. La sentència respon a una qüestió prejudicial plantejada pel jutjat de Primera Instància de Palma de Mallorca després de l’aval del 21 d’octubre del 2020 del Tribunal Suprem a les hipoteques referenciades a l’IRPH, malgrat la sentència prèvia pronunciada el març d’aquell any pel TJUE que va donar la raó als consumidors i va obrir la porta que la justícia nacional anul·lés aquest tipus d’hipoteques si eren abusives. El cas respon al litigi que mantenen dos consumidors amb el Banco Santander sobre la validesa de la clàusula de revisió periòdica que els va ser concedit per Banesto, establiment bancari predecessor del Banco Santander, el maig del 2006 per un capital de 197.934,54 euros, amb un tipus d’interès variable, de manera que al finalitzar cada període de 12 mesos, s’havia de fixar un nou tipus per als 12 mesos següents, fins que acabés el contracte. El nou tipus d’interès es calcula en funció d’un tipus de referència, l’IRPH dels establiments de crèdit, a què es preveu que s’afegeixin, alternativament, 20 punts percentuals, o un tipus de referència substitutiu, l’IRPH dels bancs, a què s’afegeix mig punt. El febrer del 2020, els consumidors van interposar una demanda demanant la nul·litat de la clàusula pel seu caràcter abusiu i la condemna del Banco Santander. Els afectats van al·legar que l’entitat bancària va utilitzar l’escàs augment de l’índex com a esquer, ja que incentivava les persones interessades a subscriure un crèdit el tipus del qual es revisava en funció d’un IRPH en comptes de l’euribor, quan en realitat amb un augment netament major, aquest segon índex hauria donat un tipus d’interès menor. Segons els seus càlculs, el perjudici que van patir com a conseqüència de l’aplicació de la clàusula controvertida ascendeix a 39.799,25 euros. Transparència de la clàusula En la seva sentència, el TJUE remarca que correspon al jutge nacional pronunciar-se sobre la «qualificació concreta d’una clàusula contractual determinada» en funció de les circumstàncies de cada cas tot i que ofereix indicacions que els jutges espanyols hauran de tenir en compte en la seva anàlisi. En primer lloc, per avaluar la transparència i el caràcter eventualment abusiu d’una clàusula, el TJUE considera «pertinent» tenir en compte el contingut de la informació inclosa en una circular del 1994 del Banc d’Espanya, de la qual es desprèn la necessitat d’aplicar a l’índex de referència, donat el seu mode de càlcul, un diferencial negatiu a fi d’igualar el tipus d’interès amb el tipus d’interès del mercat. També considera pertinent determinar si aquesta informació és prou accessible per a un consumidor mitjà. Precisament, els denunciants van al·legar en la seva denúncia davant el jutjat de primera instància de Palma de Mallorca que la clàusula s’havia de considerar nul·la perquè, tenint en compte que designa un IRPH com a tipus de referència, hauria d’haver-se previst en ella l’aplicació d’un diferencial negatiu, tal com al seu entendre exigia una circular del 1994 a entitats de crèdit, i no d’un diferencial positiu. Mètodes de càlcul La cort europea reconeix que l’IRPH va ser establert per una circular del 1990 publicada oficialment, que en la clàusula controvertida s’indica que aquest índex es descriu en un annex de l’esmentada circular i que aquesta emana del Banc d’Espanya. Per tant, entén que incumbeix al jutjat espanyol verificar que la informació proporcionada era suficient per permetre que un consumidor mitjà, normalment informat i raonablement atent i perspicaç, tingués efectivament coneixement dels mètodes de càlcul de l’índex de referència. És a dir, la justícia espanyola és qui ha de determinar «quina importància tenia la informació que figura en el preàmbul de la circular del 1994 perquè el consumidor pogués avaluar correctament les conseqüències econòmiques de la celebració del contracte de préstec hipotecari en qüestió». Segons la sentència del TJUE, aquesta informació –que no es va comunicar als consumidors– «sembla d’utilitat si atenem al fet que el Banc d’Espanya va estimar oportú cridar l’atenció de les entitats de crèdit sobre el tipus dels IRPH en relació amb el tipus d’interès del mercat i sobre la necessitat d’aplicar un diferencial negatiu per igualar-los amb l’esmentat tipus d’interès». Per això, la justícia espanyola haurà de comprovar si l’obtenció d’aquesta informació suposava portar a terme una activitat que, per pertànyer ja a l’àmbit de la investigació jurídica, no podia exigir-se-li raonablement a un consumidor mitjà. Quant al caràcter eventualment abusiu de la clàusula discutida en el cas analitzat, Banco Santander haurà de provar primerament que, segons afirma, la clàusula en qüestió es va negociar individualment. n La justícia europea torna a Espanya la pilota sobre les hipoteques amb IRPH > El TJUE insisteix que els contractes han de ser transparents i sentencia que els consumidors han de rebre informació del mètode de càlcul SILVIA MARTINEZ Brussel·les Clàusules controvertides Segons el tribunal europeu, el Banco Santander haurà de provar que va negociar les clàusules cas a cas Protesta davant de l’Audiència Provincial de Barcelona per l’índex IRPH de les hipoteques, l’any 2016. Josep Garcia EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Divendres, 14 d’juliol del 2023 Divendres, 14 de juliol del 2023 Economia | 17 Després de tres anys de barra lliure en la despesa pública i una política expansionista, en resposta a la pandèmia de coronavirus i la guer ra de Rússia a Ucraïna, els països de l’Eurozona es preparen ja per estrènyer-se el cinturó. L’orientació pressupostària de l’eurozona, segons la declaració acordada ahir pels ministres d’economia i finances de l’Eurozona, haurà de ser el 2024 més «restrictiva» perquè els governs reconstrueixin els seus matalassos fiscals i donin suport a la política monetària del Banc Central Europeu per contenir l’elevada inflació, que continua sent motiu de «preocupació» per a l’Eurogrup. «L’Eurogrup segueix preocupat per l’impacte de la inflació en l’economia de la zona de l’euro i les seves conseqüències per als nostres ciutadans i empreses», adverteix la declaració, que advoca per abordar l’impacte de la «inflació persistent» i els costos d’endeutament més grans per reduir les ràtios de dèficit i deute al llarg del temps. En vista d’això, «es justifica una estratègia de sanejament pressupostari decidida, gradual i realista, que reforci la sostenibilitat pres - supostària, reconstrueixi els matalassos pressupostaris, generi un creixement sostenible més gran i impulsi la resistència de la zona de l’euro davant els reptes futurs, inclosa l’equitat intergeneracional», puntualitzen en línia amb les recomanacions llançades al maig per l’Executiu comunitari, que reclama també reformes estructurals i l’augment d’inversions per mitjà del pla de recuperació. «Després de tres anys d’una política expansionista, recomanem, com ja vam fer al nostre paquet del maig, una política fiscal més restrictiva basada en l’eliminació gradual de les mesures de suport per als preus de l’energia,» va defensar el comissari d’As - sumptes Econòmics, Paolo Gentiloni. Brussel·les insisteix que el primer ha de ser retirar els estímuls posats en marxa per alleujar l’impacte de la crisi energètica en llars i empreses. La declaració no inclou xifres concretes de l’ajust estructural que serà requerit però fonts diplomàtiques acoten la forquilla entre un 0,5 i 0,8%, en línia amb la proposta de la Comissió. «D’acord amb anteriors declaracions de l’Eurogrup, evitarem mesures permanents d’augment del dèficit per facilitar una reducció duradora del dèficit i del deute», promet l’Eurogrup. n CaixaBank ha sigut elegit millor banc a Espanya per tercer any consecutiu i millor banc digital a Europa Occidental 2023 en els premis Awards for Excellence que la revista britànica Euromoney atorga cada any a les entitats líders en serveis bancaris al món. Es tracta de la vuitena vegada en els últims 12 anys que CaixaBank rep el màxim guardó nacional, i de la segona vegada que l’entitat és reconeguda per la seva transformació digital en aquests premis internacionals. El jurat dels premis, format pel comitè editorial de la revista, ha escollit CaixaBank ‘Euromoney’ elegeix CaixaBank com a millor banc a Espanya Guardons. Lideratge i innovació COMPROMÍS SOCIAL L’entitat encapçala un model basat en la proximitat i en el suport a la societat L’Eurogrup imposa per al 2024 una política fiscal més restrictiva >Els ministres d’Economia veuen justificada una «estratègia de sanejament gradual» La publicació reconeix el lideratge de l’entitat, reforçat després de la fusió amb Bankia SILVIA MARTINEZ Brussel·les L. B. Orientació pressupostària pel seu lideratge en els serveis bancaris a Espanya, reforçat després de la fusió amb Bankia, i per la seva aposta decidida per la innovació, que l’ha convertit en pionera en l’ús de les noves tecnologies per oferir el millor servei al client, en línia amb el seu propòsit de marca: ser a prop de les persones per a tot el que importa. Per al president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, «aquests premis són un reconeixement al model diferencial de fer banca de CaixaBank, basat en la proximitat i el suport a les famílies i les empreses, així com a la societat que servim. El fet que Euromoney hagi premiat CaixaBank com a millor banc a Espanya durant tres anys consecutius revalida el nostre model de banca sostenible, que col·loca CaixaBank en una posició rellevant per liderar el procés de transformació del sector bancari europeu». Per la seva banda, Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, ha destacat que «aquests guardons són un reconeixement de l’esforç i la bona manera de trebaUn símbol gegant de l’euro, la unitat monetària, davant de la seu del Banc Central Europeu. llar de tots els nostres empleats, així com de la nostra aposta per la innovació i la transformació digital. En un entorn en el qual els canvis tecnològics s’acceleren, els bancs líders hem de ser capaços de poder donar respostes àgils i eficients a les noves necessitats socials». I afegeix: «El reconeixement al millor banc digital a Europa Occidental 2023 ens anima a continuar desenvolupant el nostre model d’atenció per adaptar-lo en tot moment a les preferències dels nostres clients i de la societat en general, un dels pilars del nostre Pla estratègic 2022-2024». CaixaBank va completar un any 2022 molt positiu en termes de dinamisme comercial, qualitat creditícia i fortalesa financera. L’entitat va reforçar en aquest exercici la seva activitat en tots els canals a través dels quals desenvolupa la seva activitat (des de la xarxa d’oficines més extensa d’Espanya fins als canals remots o digitals, com ara inTouch, CaixaBankNow i imagin) i gràcies a una àmplia oferta de productes i serveis dissenyada per respondre a les necessitats de cada tipus de client. EN COL·LABORACIÓ AMB EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

18 | Economia Divendres, 14 de juliol del 2023 | Macsa ID, líder en el sector espanyol de fabricació d’equips de codificació industrial i marcatge làser, va tancar l’any passat amb una xifra de negoci de 44,1 milions d’euros, amb un creixement del 3% respecte a l’any anterior en un context de contracció dels mercats internacionals, especialment en el mercat xinès. El resultat d’explotació ajustat va arribar als 4,8 milions d’euros, davant els 4 milions del 2021. L’empresa té previst arribar a una facturació de 49 milions d’euros el 2023, amb un increment del 10%. El desembre del 2022, Macsa ID va tancar la joint venture nascuda de la seva aliança amb la firma Forbes, pertanyent al gegant indi PalonjiMistri, un dels conglomerats industrials més grans del món, amb 69.000 empleats i una sòlida presència al mercat, amb participacions majoritàries al Grup Tata i Air India, entre d’altres. La joint venture, que opera sota el nom de Forbes-Macsa ID, compta actualment amb una plantilla de més de 20 persones i cinc seus tecnicocomercials a les principals ciutats de l’Índia, a més d’una planta productiva a Aurangabad, a 350 quilòmetres de Bombai. El pla de negoci acordat preveu arribar a una facturació de cinc milions d’euros durant els pròxims tres anys. El negoci tradicional de codificació industrial i marcatge ha sigut especialment destacat en el creixement de Macsa ID durant l’exercici passat, amb un augment del 15% en comparació amb l’any anterior. Des del 2016, aquesta divisió ha acumulat una taxa de creixement anual compost (CAGR) del 7%, de manera que ha superat els desafiaments recents, com la pandèmia, la crisi energètica i la guerra d’Ucraïna. «Els avenços en aquesta activitat demostren la capacitat de l’empresa per aprofitar les oportunitats que ofereix a nivell global el fort creixement del mercat de codificació», afirma Jordi Piñot, propietari de Macsa ID. n Macsa ID augmenta el 3% les seves vendes, fins als 44,1 milions EL PERIÓDICO Barcelona Resultats El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va encapçalar la reunió d’una missió tecnològica que ha comptat amb més de 90 empreses i que porta per títol Bridging the tech gap: empowering collaboration between Lisbon and Barcelona, celebrada a la capital portuguesa entre dimecres i ahir. Sánchez Llibre va exposar que Barcelona i Lisboa són dues ciutats «agermanades» i atractives pel talent i la innovació i que «és moment d’impulsar un espai de col·laboració tecnològica referent del sud d’Europa». Va llançar aquesta iniciativa davant el ministre d’Economia i del Mar, António Costa Silva, que va apadrinar la iniciativa. Fomentar la col·laboració La idea que impulsa la patronal catalana es basa en un nou model d’aliances que passa per prioritzar la competència, fomentar la col·laboració «buscant alhora oportunitats i sinergies». Sánchez Llibre va destacar que «els ecosistemes d’emprenedoria, innovació i talent que tenen Lisboa i Barcelona –StartUp Lisboa i Tech Barcelona– representen una inversió de 300 milions d’euros i 35.000 llocs de treball entre les dues ciutats». Pel líder patronal, «aquest espai d’innovació ha de servir per ser líders a nivell mundial, avançantnos a les tendències del mercat». Segons Sánchez Llibre, aconseguir aquest espai d’innovació «és important perquè potenciarà els sectors tractors de la nostra economia, com són l’industrial, el financer, la salut, el turístic, la distribució o l’alimentació, entre d’altres». Un element diferencial entre els casos de Barcelona i Lisboa és la fiscalitat i com la llei d’empreses emergents portuguesa ha ajudat a incrementar el seu atractiu. Sánchez Llibre va demanar una «fiscalitat competitiva» com a companya de viatge. La proposta que es planteja vol bastir ponts per multiplicar les potencialitats de hubs tecnològics tan potents de Barcelona i Lisboa. n Foment impulsa al sud d’Europa un fòrum d’intercanvi tecnològic EL PERIÓDICO Barcelona Trobada a Lisboa >Sánchez Llibre demana una «fiscalitat competitiva» com a companya de viatge Repsol obté 62 milions d’euros de fons europeus per construir a Tarragona un electrolitzador (màquina per produir hidrogen) que aspira a convertir-se en el més gran d’Espanya, segons va anunciar ahir la Comissió Europea dins de la tercera convocatòria de l’Innovation Fund. El programa compta amb un pressupost de 3.600 milions d’euros procedents del comerç de drets d’emissió per destinar projectes innovadors de tecnologies netes. En total, Repsol preveu una inversió de 320 milions d’euros per al disseny i la construcció del projecte liderat per la petrolera, però en què també participen Enagás Renovable, Iqoxe i Messer. Denominat T-Hynet, tindrà una capacitat de producció d’hidrogen renovable de 150 MW en la primera fase, que està previst que es posi en marxa el 2026, i en segona fase (que començaria a partir del 2027) podria arribar a 1 GW. L’objectiu és utilitzar la matèria primera resultant per a la indústria local, com a combustible industrial, en la mobilitat i injecció a la xarxa de transport de gas natural, segons va informar la petrolera. T-Hynet forma part de l’European Hydrogen Backbone (xarxa d’hidrogen europea), que busca transportar hidrogen entre els països de la Unió Europea. La Comissió Europea ha destacat del projecte la tecnologia innovadora per minimitzar el consum d’aigua en la producció d’hidrogen i oxigen renovables. T-Hynet s’emmarca dins de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya i del Corredor de l’Hidrogen de l’Ebre i s’inclou dins del consorci SHYNE, que reuneix 22 empreses i 11 asso - ciacions, centres tecnològics i universitats amb l’objectiu de promoure projectes d’hidrogen renovable en tots els àmbits de l’economia espanyola. El projecte preveu la construcció d’un col·lector d’hidrogen per transportar-lo als consumidors del Pol Petroquímic i a l’Ecoplanta. Sis projectes més Aquesta és la tercera convocatòria de projectes a gran escala dins del programa Innovation Fund de la Comissió Europea, dotat amb 40.000 milions d’euros fins al 2030. Se n’han rebut 239 sol·licituds, de les quals ha escollit 41 projectes, sis d’aquests situats a Espanya. A més a més del de Repsol, també rebran fons els projectes de fabricació de metanol verd Green Meiga d’Iberdrola i Triskelion de Forestal del Atlántico, el programa d’hidrogen verd Asturias H2 Valley d’EDP a la central d’Aboño, un altre de reciclatge de bateries de Basf, també ubicat a Tarragona, i el denominat Projecte Seaworthy, de la danesa Floating Power Plant. n Repsol obté 62 milions de fons europeus per produir hidrogen > La petrolera construirà un electrolitzador a Tarragona, en part amb l’aportació dirigida a projectes innovadors de tecnologies netes SARA LEDO Madrid Programa Innovation Fund Seu de Repsol a Madrid. Eduardo Parra / Europa Press EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Divendres, 14 de juliol del 2023 Opinió | 19 Participació > Opinió | Anàlisi | Entre Tots 19 Divendres, 14 de juliol del 2023 A falta d’un cigne negre, d’un cop d’efecte imprevist, el debat televisat entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo sembla destinat a ser la fita que marcarà la campanya del 23J. Després de sortir airós en el seu recorregut per platós televisius que considerava territori enemic, Sánchez va fracassar en el cara a cara amb Feijóo que tant havia sol·licitat. El debat va modificar l’estat d’ànim (va truncar la narrativa de la remuntada de l’esquerra), va canviar el tema de conversa (després del cara cara ja no es tracta tant de saber qui guanyarà les eleccions, sinó de si Feijóo necessitarà pactar o no amb Vox) i va fonamentar la principal pregunta d’aquestes eleccions: entre Sánchez i els seus potencials aliats i Feijóo i el seu potencial aliat, ¿a qui prefereix la ciutadania espanyola? El full de serveis no sembla ser el problema de l’anomenat sanchisme, segons es pot interpretar de les enquestes. Les fuites d’aigua es donen en primer lloc pel rebuig que genera la figura del mateix Pedro Sánchez en una part de l’electorat, una animadversió en la qual té molt a veure la caricatura que d’ell s’ha dibuixat des de la dreta i l’extrema dreta. Però sobretot la principal via d’aigua la causa l’aversió que generen els aliats del sanchisme, aquesta majoria d’investidura que abans va ser la que va tombar Mariano Rajoy en la moció de censura i que formen l’esquerra de l’esquerra i els partits nacionalistes i independentistes bascos i catalans. Resulta interessant aturar-se en aquest punt. Als Estats Units, l’ascens de l’alt-right es va produir a cavall de la immigració i de la guerra cultural. Donald Trump va guanyar les eleccions en plena onada de MeToo contra una candidata, Hillary Clinton, que era el rostre del feminisme establishment als EUA i que aspirava a ser la primera dona presidenta. Un escenari similar es va donar a Europa, Giorgia Meloni i abans que ella Matteo Salvini a Itàlia, per exemple. A Espanya, no obstant, l’aparició i creixement de Vox va coincidir amb la crisi institucional i territorial d’octubre del 2017 a Catalunya. En el discurs de Vox, la unitat d’Espanya i la guerra cultural són els dos pilars fonamentals, sense que les polítiques migratòries o la sobirania nacional davant la UE tinguin el mateix pes que en altres països europeus. A diferència de la gestió contra la immigració, tema en el qual l’extrema dreta s’ha arrogat sense complexos la postura més dura davant l’esquerra i els conservadors de centredreta, la defensa de la unitat d’Espanya no és territori que pertanyi només a Vox o al PP. És transversal. En l’oposició, el PSOE va recolzar sense fissures l’aplicació de l’article 155 i la judicialització del problema a Catalunya. El Pedro Sánchez candidat no deia el mateix sobre els polítics presos que el Pedro Sánchez president. Deci - sions difícils que han provat ser positives per rebaixar el conflicte a Catalunya com la taula de diàleg i els indults, ¿existirien si Sánchez hagués tingut una majoria més folgada al Congrés? Sent de centredreta el PNB i d’esquerra Bildu, ¿amb qui hauria preferit pactar Sánchez si els jeltzales haguessin sigut més forts al Parlament? No és aventurat afirmar que el PNB. Els milers de votants que, segons les enquestes, abandonen el PSOE per votar el PP no són fatxes i masclistes. És molt probable que els repugnin les postures dels de Santiago Abascal sobre immigració o igualtat, i fins i tot pot ser que reconeguin el bon full de serveis d’un Govern de coalició que ha gestionat la pandèmia i una guerra d’Ucraïna. Però en un assumpte transversal com la unitat d’Espanya, que nacionalistes i independentistes bascos i catalans siguin crosses imprescindibles s’ha convertit en un mal major que el fet que Vox sigui la crossa del PP. Per aquesta raó, que a partir del debat canviés la conversa i la pregunta predominant ara sigui si Feijóo pot governar o no sense Vox és tan perillós per a Sánchez: pot portar a un vot útil anti-Vox per a Feijóo de votants socialistes. Per això, els atacs del PP en aquesta franja de la campanya se centren en Vox, Múrcia on my mind. Dit d’una altra manera: entre un Govern de Feijóo amb Vox i un altre de Sánchez amb l’espai de Sumar (el perjudici de la llei del sí és sí és enorme) avalat per nacionalistes i independentistes catalans, sembla que a la majoria dels espanyols els fa perdre el son més la segona cosa, el feliç sanchisme, que la primera. Vox seria per a ells un mal menor. n Vox com un mal menor La tribuna Segons les enquestes, a la majoria d’espanyols els fa perdre més el son un Govern de Sánchez amb Sumar recolzat per nacionalistes i independentistes A diferència del que passa amb la política migratòria i la d’igualtat, la unitat d’Espanya és una idea transversal en l’electorat Joan Cañete Bayle P Joan Cañete Bayle és subdirector d’EL PERIÓDICO EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

20 | Opinió Divendres, 14 de juliol del 2023 | Alguns artistes, molt comptats, accedeixen a la immortalitat abans d’haver traspassat l’última porta i encara que no els hagin concedit la gràcia del Nobel. Com el txec Milan Kundera, mort dimecres a París, als 94 anys, després de gairebé quatre dècades apartat del mundanal soroll mediàtic. Se’n va un dels grans referents intel·lectuals del segle XX, més filòsof que novel·lista però també viceversa, un escriptor que, dit pels que en saben, deixa un llegat de profundes reflexions sobre l’amor i el sexe, els ressorts de la narració, el contrast entre el que és públic, la privacitat i la intimitat, i la interessant idea del kitsch, que va desenvolupar sobretot en tres de les seves obres: L’art de la novel·la, La immortalitat i La insuportable lleugeresa de l’ésser. La paraula kitsch va néixer al segle XIX i en l’idioma alemany per calibrar el mal art, l’art barat, l’estètica pretensiosa, cursi, tova o sentimental, però Kundera va ampliar el concepte fins a les esferes històrica i sociològica. El kitsch seria un dogma, una veritat monolítica, sense ombres, un imperatiu que obliga la massa a commoure’s d’una determinada manera. DUES LLÀGRIMES El novel·lista txec l’explica en la sisena part de La insuportable lleugeresa de l’ésser (La Gran Marxa) amb l’exemple de dues llàgrimes. La primera diu: «¡Que bonic, els nens corren per la gespa!». La segona llàgrima va un pas més enllà: «¡Que bonic és estar emocionat amb tota la humanitat al veure els nens corrent per la gespa!». És la segona llàgrima la que converteix el kitsch en kitsch. L’autor continua estirant el fil fins a arribar al kitsch soviètic i de qualsevol totalitarisme, on no existeix ni el dubte ni la dissensió. El kitsch és «la negació absoluta de la merda», «un biombo que amaga la mort». Tot nacionalisme porta també la seva goteta d’angostura kitsch. També el postcapitalisme: aquest estiu, anar de verd piscina ens farà més feliços. LA GRAN MARXA Kundera va aprofitar per carregar fort contra l’esquerra occidental, que en els anys 70 seguia amb la bena als ulls, coquetejant amb el comunisme soviètic, d’esquena al gulag. «La Gran Marxa –va escriure– és el bonic camí cap endavant, el camí cap a la fraternitat, la igualtat, la justícia, la felicitat i encara més enllà, a través de tots els obstacles». Aquesta marxa també seria kitsch. Després d’aquesta plantofada una mica cínica, ¿ara què? Crec que encara no ho hem resolt. Potser el kitsch, «la necessitat de mirar-se al mirall de l’engany embellidor», és inherent a l’ésser humà, perquè darrere de totes les màscares només queda la insuportable lleugeresa de la mort. Bon viatge, mestre. n En la mort de Milan Kundera, un dels grans referents del segle XX Olga Merino P Olga Merino és periodista i escriptora La insuportable lleugeresa del ‘kitsch’ L’espiral de la llibreta Feia temps que no havia tornat a Eivissa, una illa a què he sigut fidel molts anys, tants que fins i tot li vaig dedicar una novel·la, Las lágrimas de San Lorenzo, en què explico la meva felicitat allà. La pandèmia i altres circumstàncies van fer que no hi tornés en un temps, però aquí estic de nou disfrutant dels encants d’una illa que, tot i que cada vegada suporta més turistes, conserva en algunes zones l’esperit d’aquella illa feliç i allunyada del món que va descriure fa 90 anys el filòsof Walter Benjamin, que a Eivissa va trobar als anys trenta del segle XX un recés de pau i el refugi que buscava davant l’avenç del nazisme a la seva Alemanya natal. Les cartes que aquí va escriure als seus amics i a les seves dues amants de llavors, la pintora holandesa Anne Marie Blaupot i la també artista Jula Radt-Cohn, reflecteixen la pau que va trobar a l’illa malgrat la seva extrema pobresa: vivia en una casa sense llum i es banyava al mar a falta d’aigua corrent. Vaig recordar això a l’aterrar a Eivissa i trobar l’illa envaïda de turistes i de construccions noves (cada vegada és més gran l’especulació i es nota) i pensar què sentiria l’autor d’Infància a Berlín cap al 1900, un llibre que va escriure durant les seves dues estades a l’illa, al trobar la seva Arcàdia feliç envaïda de gent, però també al veure com 90 anys després es repeteixen per tot Europa els inquietants discursos que ell va escoltar i alguns dels esdeveniments que va viure personalment i que el van portar a fugir, primer, del seu país i després de França i a suïcidar-se a Portbou, a la frontera franco-espanyola, davant el temor que la policia franquista l’entregués a la Gestapo i acabés en un camp de concentració com tants jueus. El món ha canviat molt, diuen, però algunes de les coses que se senten i que veiem des de fa temps a Europa (i a Espanya especialment en aquests dies, enmig de dues eleccions) fan pensar que no han canviat tant com creiem i que el que Benjamin va viure no estava tan allunyat del que estem vivint nosaltres avui. Un onada d’intolerància i filofeixisme consentida i fins i tot emparada per partits democràtics com el Partit Popular espanyol està avançant per tot Europa i ja arriba fins aquesta illa que durant molt temps ha sigut sinònim de llibertat i abans de tranquil·litat i de pau, com ho va ser per a Walter Benjamin i els seus amics. N’hi ha prou amb mirar la composició del nou Govern balear per veure-ho i observar el canvi de looks pels carrers d’Eivissa, tan allunyat ja de la moda ad lib i del hippisme ingenu dels 70. Pot ser que tot això sigui una impressió sense més ni més i que es dilueixi en el temps com tantes altres, però no sobra que les democràcies occidentals estiguin atentes al que està passant no fos cas que ens sorprengui un creixement de la intolerància i l’odi com aquell que va arrasar Europa a mitjan segle passat i alguns dels seus ressons que és fàcil advertir en els discursos de certs polítics i en els comentaris d’alguna gent envalentida davant el que ha passat en les últimes eleccions. Que s’accepti amb normalitat que un partit democràtic pacti governs amb un d’extremista i antieuropeu indica fins a quin punt la mateixa democràcia està en risc. Les cartes que Walter Benjamin va escriure a Eivissa parlant d’això ens haurien de fer reflexionar a tots, tant els que creiem preocupant la deriva que està experimentant Europa com els que opinen que no és per a tant, que només és un xarampió que passarà. n Julio Llamazares Carta des d’Eivissa Calidoscopi P Julio Llamazares és escriptor i guionista uRepsol preveu una inversió de 320 milions d’euros –incloent-hi 62 milions de fons europeus– per a la construcció a Tarragona d’un electrolitzador (màquina per produir hidrogen) que aspira a convertir-se en el més gran d’Espanya. El projecte destaca per minimitzar el consum d’aigua en la producció d’hidrogen i oxigen renovables. Antonio Brufau PRESIDENT DE REPSOL uL’aplicació de pagaments Verse, la gran competidora de Bizum en els seus inicis, desapareix. L’actual propietari, el també fundador de Twitter, ha decidit liquidar-la davant la impossibilitat de «proporcionar el nivell de servei i innovació» que els seus usuaris mereixen, va dir. També ha recomanat als clients que deixin a zero els seus comptes abans del 13 de setembre. Jack Dorsey PROPIETARI DE L’APLICACIÓ VERSE uEl corredor guipuscoà, de 34 anys, un clàssic del pilot avesat a mil batalles, va aconseguir ahir la segona victòria espanyola en aquest Tour de França després d’una gran escapada quan faltaven 30 quilòmetres per al final. «És un Tour basc», va fer broma després de la victòria, amb referència al podi del biscaí Pello Bilbao dimecres passat. A la meta va plorar d’alegria. Ion Izagirre CICLISTA EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Divendres, 14 de juliol del 2023 Opinió | 21 elPeriódico www.elperiodico.cat DIRECTOR: ALBERT SÁEZ. Directora adjunta: Gemma Martínez. COMITÈ EDITORIAL President: Joan Tapia. Secretari: Rafael Jorba. Subdirectors: Carol Álvarez (+Periódico) Joan Cañete (Audiències) Bernat Gasulla (Última hora) Rafa Julve (Multimèdia) Xurxo Martínez (Gestió de canals). Panorama: Jose Rico. Societat: Montse Baraza. Barcelona: Meritxell M. Pauné. Cultura: Leticia Blanco. Esports: Albert Guasch. Opinió i participació: Ernest Alós. Entendre-hi Més: Marta López. Edició gràfica i fotografia: Julio Carbó. Disseny: Joel Mercè. Infografia: Ricard Gràcia. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA SLU Director General de Prensa Ibérica per Catalunya i Balears: Fèlix Noguera. Publicitat nacional: Mercedes Otálora. Publicitat: Joan Ruiz. Màrqueting: Anna Domènech. Distribució: Logística de Medios Catalunya S.L.U. Av. Granvia de l’Hospitalet, 163-167 08908 - L´Hospitalet de Llobregat (BARCELONA) T: 93 265 53 53. Fax: 93 484 37 48. Publicitat: Prensa Ibérica 360 S.L. Pedro Muñoz Seca, 4. 28001 Madrid. T: 91 436 37 70. Fax: 91 436 37 75. Hem escrit molt sobre l’intent de la Rússia de Putin d’utilitzar l’independentisme català com a instrument de desestabilització de la UE. Fa poc vam explicar els vincles de la presentadora estrella del nou canal que impulsa Pablo Iglesias. Juanjo Fernández explica ara com organitzacions d’extrema dreta avalades des de l’entorn rus estan agitant les aigües del camp espanyol en aquesta campanya electoral coincidint amb la sequera. L’esquema consisteix a atribuir tots els mals de la nostra agricultura a Brussel·les i a les seves normatives de protecció mediambiental, com ara la llei de restauració de la natura que es va aprovar en primera instància dimecres al Parlament europeu. L’acte fàcil davant aquestes informa - cions amb què treballa la seguretat de l’Estat és restar-los importància i considerar-les meres teories conspiranoiques. El que passa és que ja tenim alguna constància que aquest tipus de fenòmens han influït en processos electorals com el Brexit i la victòria de Trump als Estats Units. Per a Rússia, la UE és un destorb del qual ni tan sols es planteja la possibilitat de formar part algun dia. La lluita contra el canvi climàtic és el principal camp de batalla perquè desarbora el model econòmic de Putin basat en l’exportació de gas i petroli. I els alts costos de la transició al sector agrícola, agreujats per les conseqüències del mateix canvi climàtic, són un còctel explosiu. En aquest context, Vox vol aprofitar-ho electoralment com han fet els seus correligionaris holandesos. I precisament en aquestes províncies d’economia rural i poca població és on es juga la batalla decisiva del 23J, com explica Albert Sagarra. La ingerència russa no és una paranoia. És una amenaça real que té en Vox un instrument polític amb els seus deixos antieuropeus i el seu negacionisme climàtic. L’assumpte té molta més substància que el partit dels caçadors. Seguirem atents. n La ingerència russa no és una paranoia Albert Sáez Newsletter P Director d’EL PERIÓDICO La convocatòria de les eleccions generals per al dia 23, en plena canícula i en un dels mesos preferits per molts espanyols per anar-se’n de vacances, ha disparat la petició del vot per correu. Les dades, encara provisionals, situen en més de 2,5 milions el nombre de persones que exerciran d’aquesta manera el seu dret a elegir qui volen que els governi en la pròxima legislatura. Una xifra molt elevada que el servei de Correus, amb part del personal també de vacances, ha d’administrar amb eficàcia perquè cap dels electors que hagin optat per aquest tipus de sufragi es quedi sense la possibilitat de fer-ho. De fet, molts treballadors de Correus, un 30%, han posposat voluntàriament les seves vacances, s’han contractat prop de 20.000 nous empleats i s’han prolongat les jornades laborals únicament per facilitar el procés de votació. El vot per correu s’ha estat utilitzant en les diverses eleccions al nostre país des que es va recuperar la democràcia sense que hi hagi hagut cap problema. En les eleccions del 28M ja hi va haver més de dos milions de peticions, fet que no va alterar el procediment, menys per incidències menors de suposada compra de vots en petits municipis. En aquesta ocasió són segurament moltes més les persones que davant la imminència de les vacances tenen la incertesa de si les paperetes els arribaran al seu domicili abans que emprenguin el viatge. Però molts ja les estan rebent i fins i tot han dipositat ja el seu vot. Però encara en queden molts d’altres per fer-ho. La salut democràtica requereix que el Govern vetlli pel procés electoral i que l’oposició no sembri dubtes P L’opinió del diari s’expressa només en els editorials. Els articles exposen postures personals Garantir el dret al vot Editorial És responsabilitat de Correus garantir que ho podran fer, i és al Govern central a qui li correspon vetllar perquè aquest compromís es compleixi en temps i forma. Si votar és un dret/deure cívic, ho és més encara assegurar que tot aquell que vulgui emetre el seu vot pugui fer-ho i que a més ho faci convençut de la netedat del procés. Perquè la confiança ciutadana en el sistema electoral és una de les bases fonamentals de la democràcia. Si els electors sospiten, o creuen que tenen alguna raó per fer-ho, que algú pot interferir en l’exercici del seu dret al vot o en el recompte, el sistema democràtic quedarà fatalment deva - luat. I bastantes són ja les amenaces que planen sobre les democràcies amb l’avanç dels populismes i els partits d’ultradreta per afegir més llenya al foc. Ara bé, és també obligació de l’oposició i, particularment, d’un partit d’Estat com és el PP, que podria estar governant en uns mesos, no sembrar dubtes sobre la pulcritud amb què es desenvolupa el procés electoral a Espanya. Més encara, si les insinuacions es fan en un míting, sense matisos, i es repeteixen després en successives intervencions als mitjans. És cert que els empleats de Correus temen quedar desbordats, i així ho han expressat alguns dirigents sindicals, però no s’han de confondre les reivindicacions laborals d’uns treballadors amb la deslegitimació del procés electoral. La salut de la nostra democràcia és un assumpte massa seriós com perquè s’utilitzi en la contesa electoral i per això hauria de ser objecte del consens de tots els partits. Especialment, dels dos grans. n EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

22 | Opinió Divendres, 14 de juliol del 2023 | A contrallum Les sabates que eren al peu del llit, quan em vaig llevar, no eren les meves. Tampoc els mitjons que hi vaig trobar a l’interior. Anava a comentar-l’hi a la meva dona, que sortia en aquell moment del lavabo, però em vaig contenir per pura desconfiança de mi mateix i de la realitat. Em vaig dutxar i afaitar en la seguretat que tot tornaria al seu ésser si li donava una mica de temps. Quan vaig tornar al dormitori, no obstant, les sabates continuaven sense ser meves. Me les vaig emprovar, però, amb certa aprensió i va resultar que m’encaixaven bé, fins i tot molt bé. Tenia per davant un dia de molta feina, de manera que vaig decidir fingir que no m’havia adonat de l’alteració. El més curiós és que la roba de l’armari tampoc em pertanyia. Em queien bé les camises, les jaquetes, els pantalons, tot, incloses les peces interiors, però no era capaç de reconèixer com a propi aquell vestuari. Vaig triar un conjunt discret, de tons grisos, i em vaig dirigir a la cuina per prendre un cafè abans de sortir. La meva nova imatge no va cridar l’atenció de la meva dona ni dels meus fills. Després, a mesura que passava la jornada, em travessava a mi mateix com el que travessa un grumoll de boira a la sortida del qual ignora què es trobarà. Em vaig anar travessant de manera minuciosa mentre anava al metro, a l’autobús, mentre treballava a l’oficina, mentre recorria els carrers. Em travessava alhora que saludava la gent, parlava amb els companys, sol·licitava i em menjava el menú del dia al bar de sempre. De tant en tant, em mirava les sabates i em semblava que tenien alguna cosa de màgia, com si fossin les que em portaven d’una banda a l’altra, i no al revés. Al final d’aquell dimecres, després d’haver-me travessat per complet com el que creua un bosc molt espès, al qual amb prou feines arriba la llum del sol, em vaig mirar en un mirall i vaig descobrir un paisatge físic aparentment idèntic a aquell del qual venia. Al despullar-me per ficar-me al llit, no obstant, vaig sentir que, en comptes de treure’m unes sabates o unes robes alienes, treia les robes pròpies a un cos que no em pertanyia. També el pijama va resultar que era meu, però jo ja era irremeiablement un altre. n Ser un altre Encarava un dia de molta feina, de manera que vaig decidir fingir que no m’havia adonat de l’alteració Juan José Millás Fins al 23 de juliol podeu visitar la magnífica exposició de Jaume Plensa a la Pedrera. Abans d’entrar us donarà la benvinguda Flora, una escultura de gairebé vuit metres que, sorprenentment, ho farà recollida, entotsolada, amb els ulls closos. Com si us convidés a no veure la munió de persones que formen l’aiguabarreig del passeig de Gràcia: ¡amb tot el que s’hi pot veure! ¿Fins i tot, potser, a ignorar-les? Ens equivocaríem, si ho entenguéssim així. Perquè no ens convida a tancar-nos en nosaltres mateixos, sinó a obrirnos a l’invisible. I, per fer-ho, potser ens cal començar per escapar-nos d’aquest combat que avui lliuren tots contra tots per tal de captar la nostra atenció, aquest bé cada cop més escàs i, per tant, més preuat. No es tracta de no voler veure el que s’esdevé, es tracta de la capacitat d’indagar en nosaltres mateixos. Perquè el que s’oposa a la vida interior no és la vida exterior, sinó la vida dispersa. Tancar els ulls és reconèixer que ens cal aprendre a no ser abduïts per una recerca compulsiva d’estímuls, a la que ens veiem cada cop més abocats. I, sobretot, tancar els ulls és aprendre a confiar. Ja ens ho diu l’advertència popular: ¡vigila!, ¡Els ulls ben oberts! Ben oberts, és clar, perquè sempre ens envolten perills i amenaces. Tancar els ulls per poder explorar millor la vida és, doncs, contracultural. Perquè ens convoca a connectar amb allò en què podem sostenir la nostra confiança bàsica, més enllà de perills, amenaces i distopies. D’aquí ve la importància del silenci: aquell espai on podem aprendre a abandonar-nos i deixar anar les cadenes i dependències que no ens deixen viure. On, en darrer terme, confiar. Endinsar-nos en aquesta exposició ens fa adonar-nos-en que, paradoxalment, cuidar el silenci és el requisit que ens permet cuidar la paraula. Totes les escultures fetes amb lletres ens recorden que els humans som éssers de paraula, que hem d’habitar el llenguatge. Un habitar on ressonen els versos de Machado: «y la ola humilde a nuestros labios vino / de unas pocas palabras verdaderas». Perquè per a cadascú la vida és descobrir quines són les pròpies «poques paraules veritables». D’aquí ve que les escultures que hi trobarem, fetes de lletres de diversos alfabets, romanen a la nostra disposició: hi podrem entrar físicament, per recordar-nos que el llenguatge no és per usar-lo sinó per habitar-lo. Aquestes formes humanes estan fetes dels més diversos alfabets –i fins i tot de notes musicals– per tal que no oblidem que som nosaltres els qui hem de recrear –lletra a lletra– les nostres paraules veritables i, alhora, que hi ha en nosaltres un àmbit que pot ser expressat però que no pot ser dit. Perquè del que tracta l’exposició és d’un silenci eloqüent, no del mutisme. D’un silenci des d’on tenir cura de la paraula, no de la xerrameca que cobreix el pànic a no saber què dir. Ara que estan de moda les anomenades converses amb el ChatGPT i similars, es tracta que aquests espectaculars castells de focs de tota mena no ens facin oblidar la pregunta que volen amagar: què és veritablement una conversa, i què és una conversa veritable. Davant del mutisme i de la xerrameca, ens cal retornar al silenci eloqüent i a les paraules veritables. Plensa ens recorda mitjançant algunes de les seves escultures el poema de V.A. Estellés en què se’ns diu que als poetes no els han parit per dormir, sinó per vetllar la llarga nit del seu poble. Cert. Però és que a tots ens han parit per vetllar la nostra pròpia –i compartida– llarga nit. I la llum neix i se’ns dona quan som més capaços d’escoltar-nos i d’escoltar. Quan som més capaços d’escoltar la vida personal: la vida interior que ignorem; o que no sabem que tenim, o l’abast que té; o que ja hem oblidat, o no disposem de les paraules per expressar-la. Quan som més capaços d’escoltar la vida dels que ens envolten: amb els seus dolors i les seves alegries, les seves frustracions i les seves esperances, les seves injustícies patides i les seves lluites compromeses. El silenci i la paraula veritables és el que ens permet guanyar llibertat per no quedar engolits pel tsunami d’estímuls en què vivim. Si van a l’exposició entendran perquè Jaume Plensa digué: «La diversitat en comú és una cosa meravellosa, però la diversitat només per ser diferent és un desastre». n Exposició a la Pedrera Tancar els ulls és reconèixer que necessitem aprendre a no ser abduïts per una recerca compulsiva d’estímuls Josep M. Lozano Plensa: el silenci eloqüent Leonard Beard Les escultures fetes amb lletres ens recorden que som éssers de paraula P Josep M. Lozano és professor d’ESADE (URL) EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Divendres, 14 de juliol del 2023 Entre Tots | 23 Les esteles de la geolocalització no enganyen: Barcelona s’ha convertit en capital de Tinder i d’altres apps per lligar. I ha aconseguit aquest podi per la coincidència de diversos factors sociològics, com ara la gran concentració d’expatriats i turistes amb ganes d’intimar amb gent local –alguns fins i tot formalitzen el match abans de travessar la frontera–; el decaïment (postpandèmia) de l’abans agitada nit barcelonina, l’oxigenada escena LGTBI i per ser el territori neutral preferit pels aspirants a gresca de l’àrea metropolitana. EL PERIÓDICO disseccionarà àmpliament el fenomen diumenge vinent, i el completarà amb testimonis d’expatriats, una comparativa entre els reductes en què resisteixen les formes clàssiques de lligar i els locals preferits pels usuaris d’aplicacions per concertar les primeres cites, així com l’opinió de la psicòloga social Gemma Altell, fundadora de la consultoria G360. La Copa del Món D’aquí uns dies, el pròxim 20 de juliol, comença a Austràlia i Nova Zelanda el Mundial Femení, en el qual les seleccions de 32 països disputaran la Copa del Món, enmig de l’interés cada vegada més creixent que suscita aquest esport quan les jugadores són dones. Aquest esdeveniment és el tema a què el suplement Entendre-hi més dediqui el seu tema de portada. La cobertura inclou una anàlisi profunda d’en quin moment es troba el futbol femení, de com s’ha arribat fins aquí. El desplegament inclou una entrevista a la barcelonista Aitana Bonmatí i un reportatge sobre els campus de tecnificació per a nenes, un fenomen que era impensable fa anys. El suplement dominical aborda també la polèmica suscitada per l’eslògan Que te vote Txapote amb què el PP i Vox ataquen el president del Govern, Pedro Sánchez, i s’endinsa en la nova batalla a internet que estan lliurant Elon Musk i Mark Zuckerberg a propòsit de la xarxa social llançada per aquest últim, Threads, nascuda amb l’ànim de desbancar Twitter. n Barcelona i Tinder: una parella que funciona Tema del diumenge Zowy Voeten Dues noies mostren els seus perfils a Tinder. EL PERIÓDICO descobrirà diumenge que ve per què la ciutat s’ha convertit en un dels escenaris més rellevants per lligar ‘on line’ ‘Entendre-hi més’ posa la mirada en el Mundial femení de futbol que es disputarà a Austràlia i Nova Zelanda BARCELONA Només queda un carril per aparcar Màrius Pla BARCELONA L’Ajuntament de Barcelona ha declarat la guerra al vehicle i l’està guanyant. Els canvis són ràpids i significatius. Com a exemple, una via de l’Eixample: fa tres mesos tenia quatre carrils, dos per aparcar en línia i els altres dos per a la circulació de vehicles i bus. Ara, aquests quatre carrils han quedat així: un sol carril per a la circulació de vehicles. Un carril per al bus, que també solen utilitzar les ambulàncies i els vehicles de serveis públics. Un carril per als contenidors de recollida selectiva, alguns aparcaments de motos, els nous pàrquings de bicis i alguns espais reservats a càrrega i descàrrega. Finalment, el carril bici. D’un dia per l’altre s’han eliminat els dos carrils d’aparcament al carrer. Gairebé han desaparegut les zones blaves, i no diguem les verdes, i òbviament, els parquímetres (com a mostra d’un passat, i a l’espera de la pròxima brigada, han quedat a terra unes petites plataformes quadrades amb els quatre punts d’ancoratge). Per tant, supressió de zones d’estacionament al carrer i, a l’espera del compliment de la nova ordenança de circulació, més dificultats per als vianants, que han de tenir múltiples ulls per evitar la derrota en mans d’una bici o d’un patinet elèctric, que com és normal circulen per on els dona la gana. Si amb tot això no s’aconsegueix una Barcelona amb una mobilitat més sostenible i saludable, estem perduts. n ¿Quan hi haurà terrasses sense fum? Javier Yuste SANT ADRIÀ DE BESÒS Sembla mentida que a Catalunya, comunitat pionera en moltes lleis progressistes, no puguem prendre un simple cafè a qualsevol terrassa sense haver d’empassarse el molest fum dels fumadors incívics de sempre. A l’estiu, impera el seu desig per sobre de la meva tranquil·litat i a l’hivern, també. ¿Per quan la Conselleria de Salut serà prou valenta per posar límit als fums indesitjables? n RELACIONS SEXUALS Consentiment i majoria d’edat Hugo Cebrián BADALONA Al Japó s’ha elevat l’edat mínima per donar consentiment per mantenir relacions sexuals als 16 anys. El país està, ara, al nivell de la majoria de sistemes, que han tendit a una progressiva elevació de l’edat requerida. ¿Quin és el sentit d’elevar l’edat per prestar consentiment en unes societats cada vegada més precoces quant a desenvolupament sexual? Potser la principal raó legal és la diferència entre llibertat i indemnitat sexual. Si la llibertat sexual consisteix a assegurar que ningú es vegi obligat a efectuar actes sexuals si no ho vol, la indemnitat sexual pretén protegir els menors de l’exposició a qualsevol tipus de conducta amb connotació sexual, independentment que hi hagi consentiment. Així, a l’elevar l’edat per consentir el que s’aconsegueix és tenir una justificació per imposar penes més greus als actes de violència sexual sobre els menors d’edat de fins a 16 anys. Però els menors continuen mantenint relacions si així ho desitgen, estigui prohibit o no. El més probable és que sorgeixin disquisicions ètiques en el trànsit jurídic, ja que en cas de no existir una «clàusula Romeu i Julieta» com la de l’art. 183 bis del Codi Penal espanyol, hi haurà casos en què una persona de 17 anys s’enfronti a penes severes per ficarse al llit amb la seva parella de 15. En definitiva, fins i tot en els casos en què es prenguin mesures que tenen implicacions positives per al benestar dels ciutadans, falta que els polítics connectin amb la realitat i facin el possible per evitar danys col·laterals que de vegades són obvis. n Pot llegir més cartes i publicar els seus articles a: www.elperiodico.com/entre-todos Entre Tots EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

24 | Divendres, 14 de juliol del 2023 | Fan falta noves solucions tecnològiques per minimitzar l’impacte ambiental del transport marítim i el comerç internacional i maximitzar l’ús de l’energia que requereixen les infraestructures dedicades a la logística, com els ports. Conscients d’això, i amb l’objectiu d’accelerar la innovació en aquesta matèria, el Port de Barcelona ha posat en marxa la fundació BCN Port Innovation. Busca facilitar la transformació del sector amb nous mètodes eficients i fàcilment aplicables i escalables. L’objectiu és que el port barceloní sigui una infraestructura sostenible, multimodal, àgil, resilient i transparent. A més d’un smart port de referència internacional. «Volem consolidar un hub d’innovació on passin coses. La manera com volem interactuar amb el sistema portuari és amb col·laboració per impulsar el desenvolupament sostenible amb motors com la intel·ligència i innovació», va explicar Miquel de la Mano, director tècnic de la fundació BCN Port Innovation, en la presentació de la fundació, a inicis del mes passat. Fundadors La fundació BCN Port Innovation és una iniciativa publicoprivada del Port de Barcelona, amb les empreses Ackcent, dedicada a la ciberseguretat, i Aggity, especialitzada en plataformes digitals i tecnologia intel·ligent, com a partners fundadors. A través de la seva aliança, busquen atraure el talent per transformar el sector marítim i portuari en un nou espai de referència, on el coneixement, la innovació tecnològica i el compromís amb la societat i el medi ambient permetin aconseguir els principis de l’economia blava. La fundació ja compta amb 18 empreses i institucions associades. La majoria provenen del sector de la logística i del transport, tot i que també s’han incorporat al projecte startups i empreses tecnològiques. No obstant, la iniciativa busca altres companyies que vulguin participar en el camí cap a una infraestructura més sostenible i eficient. Per això, busquen sinergies amb el teixit de startups de la ciutat, caracteritzades per la seva voluntat d’innovar. La nova fundació planteja un nou model de participació, col·laborativa i oberta, a partir del disseny, el testatge i la posada en marxa de solucions reals i tangibles. Això permetrà veure nous punts de trobada entre el sector portuari i l’ecosistema innovador de Barcelona. ‘Partners’ associats La fundació també ha incorporat Factor Energia en el seu patronat, Port de Barcelona. Competitivitat SECTOR LOGÍSTIC PORTUARI Neix la BCN Port Innovation per capitanejar la innovació sostenible Els membres del patronat de la fundació BCNPort Innovation durant una reunió celebrada el mes de juny passat. El Port de Barcelona busca aliats clau per permetre l’evolució del transport marítim internacional. Amb aquesta nova organització, incorpora al seu projecte companyies que l’acompanyin en el camí cap a una infraestructura més competitiva, sostenible i eficient Lara Bau seguint la intenció d’impulsar projectes relacionats amb la transició energètica. El patronat està format per 12 membres i presidit pel Port de Barcelona. És el màxim òrgan de govern de la fundació, que també disposa d’un comitè executiu i d’un consell consultiu. Els diferents partners de la BCNPort Innovation estan estructurats en tres categories en funció del seu nivell de compromís i participació en el finançament dels projectes que porta a terme la fundació: Dreamer, Creator i Leader. La fundació compta amb un pressupost de 500.000 euros i l’aportació mínima dels socis és de 5.000 euros. A partir de 25.000 euros es converteixen en partner Leader (la màxima categoria quant a col·laboradors) i poden participar en el procés de selecció de projectes. BCNPort Innovation compta actualment amb els següents partners: Siemens, Grimaldi Lines, Merlin Properties, MB92, Mepsa, Alfil Logistics, Puerto Seco Azuqueca, Factor Energia, BEST, Captrain, Italtel, Nexus GeCONTINGUT OFERT PER EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Divendres, 14 de juliol del 2023 | 25 La iniciativa vol aprofitar el caràcter innovador de les start-ups barcelonines Ja compta amb 18 empreses i institucions associades per desenvolupar solucions ographics, Aquarium, ICIL i l’Escola Europea-Intermodal Transport. Millores en la logística La fundació BCNPort Innovation aportarà solucions als reptes que planteja la logística actual. També generarà models innovadors replicables en altres sectors i que comportin una millora per a la societat. Per això, el seu patronat, el comitè executiu i el consell executiu estan formats per professionals del món logístic i portuari, però també de sectors com les telecomunicacions, l’energia, la formació i la inmologística, la part del sector immobiliari encarregada de les naus industrials i els magatzems. De fet, BCNPort Innovation ja ha posat en marxa dos projectes que utilitzen solucions tecnològiques per facilitar el pas de mercaderies pel Port de Barcelona. En els pròxims mesos posarà en marxa tres projectes que plantegen solucions disruptives per als reptes que planteja la logística portuària i el transport marítim internacional. Un dels primers projectes tecnològics finançats per la fundació consisteix en una eina capaç de revelar la càrrega que transporta un camió al seu interior en qüestió de segons. Es tracta d’una solució de Grimaldi Lines i Goclever. Suport a l’economia blava CAP ENDAVANT La fundació BCNPort Innovation forma part del conjunt d’iniciatives que s’estan portant a terme en el marc del Pla d’Innovació del Port de Barcelona, per convertir-se en un port més sostenible i competitiu i que generi més beneficis per a la comunitat logisticoportuària, per als seus clients, usuaris i la resta de la ciutadania. A més a més d’una referència a nivell internacional. Recentment, també s’ha posat en marxa el Blue Tech Port, un nou espai d’innovació per a empreses centrat en l’economia blava. L’espai, ubicat al Pier 01 que Tech Barcelona té al Palau de Mar, acull empreses i projectes emprenedors vinculats al sector portuari, logístic i del turisme blau però també en sectors més disruptius, com la robòtica submarina, la intel·ligència artificial aplicada al medi marí, la recuperació de la biodiversitat o components farmacèutics fets a base de productes marins, entre d’altres. La voluntat de tot això és convertir la capital catalana en un referent europeu i internacional en economia blava, tal com ha assegurat el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó. Blue Tech Port és l’embrió del futur espai que el Port de Barcelona desenvoluparà als actuals magatzems portuaris del moll de Sant Bertran, que es reformaran per acollir el primer edifici ecosistèmic dedicat al desenvolupament de l’economia blava. Aquest projecte permetrà vertebrar diferents apostes de futur del Port de Barcelona en matèria d’innovació i també la captació i capacitació del talent ja que, a part del Blue Tech Port, també acollirà la seu definitiva de l’Institut de Logística de Barcelona, actualment en funcionament al World Trade Center. Blue Tech Port s’afegeix, a més a més, a la recent obertura de la seu del World Ocean Council, també en la infraestructura barcelonina. EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

26 | Temps Divendres, 14 de juliol del 2023 | Tortosa 22º/32º • Tarragona 23º/30º ■ Lleida 20º/36º ■ Cervera 18º/32º • Barcelona 24º/32º ■ Manresa 21º/33º • Girona 21º/33º ■ Figueres 20º/36º • Puigcerdà 16º/28º • Viella 17º/25º • Amposta • Gandesa • Móra d'Ebre • Falset • Reus • El Vendrell • Vilanova i la Geltrú • Vilafranca del Penedès • Valls • Montblanc • Les Borges Blanques • Mollerussa • Balaguer • Tàrrega • Igualada • Sant Feliu de Llobregat • Sabadell • Terrassa • Granollers • Mataró • Santa Coloma de Farners • La Bisbal • Olot • Banyoles • Ripoll • Vic • Solsona • Berga • La Seu d'Urgell • Tremp• Sort • El Pont de Suert • Món, avui mín. màx. mín. màx. mín. màx. Andorra la Vella 14 23 Berlín 16 26 Brussel·les 14 22 Estocolm 14 21 Lisboa 18 25 Londres 14 22 Moscou 12 16 París 15 25 Praga 16 26 Roma 21 30 Buenos Aires 5 9 Caracas 18 26 Doha 32 41 Johannesburg 6 16 Manila 25 26 Mèxic 14 25 Mont-real 16 23 Nova York 20 30 Pequín 22 26 Rabat 21 36 Rio de Janeiro 20 30 SantiagodeXile 6 14 Singapur 26 31 Sydney 6 19 Espanya, avui mín. màx. Alacant 23 27 Bilbao 19 32 Càceres 18 36 Còrdova 20 39 La Corunya 16 24 Las Palmas 23 30 Lleó 13 26 Logronyo 16 38 Madrid 22 36 Màlaga 22 24 Múrcia 23 34 Oviedo 17 30 Palència 14 33 Palma 22 32 Pamplona 17 36 Sant Sebastià 18 30 Santander 17 26 Saragossa 22 38 Sevilla 21 37 València 21 32 El mar Mar entre arrissada i maror. Vents de direcció variable de fins a força 6. Costa Brava: Tramuntana 2/6 Maror. Costa Central: Gregal 1/4 Marejol. Costa Daurada: Ponent 1/3 Arrissada. Demà. Assolellat. Temp. igual. Diumenge. Assolellat. Temp. en descens. Dilluns. Assolellat. Temp. en descens. Avui, a Catalunya Jornada assolellada Cel poc ennuvolat amb alguns bancs de boira matinal a la depressió central i el litoral. Nuvolositat d'evolució diürna a partir de migdia al Pirineu amb algun ruixat i tempesta ocasional. Temperatures mínimes sense canvis; màximes en ascens al terç nord. El vent bufarà fluix de component sud. Barcelona Predomini de cel clar tot i que durant el matí al litoral es podrà formar alguna boira. Temperatures mínimes en lleuger descens; màximes en ascens. El vent bufarà de l'oest durant el matí i girarà a vent del sud a partir del migdia. La sort El temps ONCE Dijous, 13 ..............43250(027) El Trio Dijous, 13 ......................889/151 La Grossa del divendres Divendres, 7 ....................47665 REINTEGRAMENT 5 / 9 / 2 Dimarts, 11 SOLES 2/11 ONCE - Euro Jackpot 11 15 17 24 46 Dimarts, 11 ESTRELLES 4/9 EL MILLÓN RLT69071 5+2 2 36.621.161,00 5+1 3 195.184,20 5+0 6 22.808,80 4+2 43 991,30 4+1 568 138,20 3+2 1.662 49,90 4+0 1.298 44,90 2+2 24.767 11,70 3+1 27.258 11,90 3+0 61.942 9,70 1+2 131.874 5,50 2+1 407.310 5,60 2+0 916.501 4,00 2 11 28 42 48 Euromilions Dimecres, 12 PLUS 2 COMPL. 21 REINT. 7 JÒQUER 450986 Premis amb plus 6/6P 0 2.464.680,28 Premis sense plus 6/6 0 1.232.340,14 5+/6 0 131.570,68 5/6 1 2.950,10 4/6 37 103,65 3/6 985 9,58 Reintegrament 1,00 10 13 22 34 36 38 La 6/49 Dijous, 13 COMPL. 41 REINT. 6 JOQUER 9048037 6+R 0 BOTE 6 0 0 5+C 6 35.740,59 5 210 1.872,13 4 11.329 50,48 3 209.456 8,00 Reintegro 0,50 1 7 17 33 38 40 La Primitiva Dijous, 13 COMPL. 17 REINT. 9 6 1 6.799.256,75 5+C 5 46.170,57 5 150 769,51 4 7.899 21,92 3 143.066 4,00 Reintegrament 0,50 5 7 16 25 32 35 Bonoloto EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Divendres, 14 de juliol del 2023 Passatemps | 27 HORITZONTALS: 1. Drogues en venda. Aquest individu és el més garrepa i el que més s’ho amaga. 2. Entre ahir i demà. La més morruda de la peixera. 3. Trobes la millor solució. Surti a la llum i comenci a viure. 4. Nota girada. Libidinós. Una mica de mel. 5. Ens adonaríem del fet. Metalls preciosos. 6. La primera de la sèrie. Indoeuropeu. Per damunt de tot. 7. Manca de coordinació. Esquelètic. 8. Família ben avinguda. Per on van els cotxes aquí. Una del tren. 9. Escoltar i callar. Ranca. Dues de moda. 10. Signin la dimissió. Enfurismada. 11. Dues vegades en un pensament. Està al nostre costat. La meitat. 12. Navegui tallant l’aigua. Una arma de doble tall. VERTICALS: 1. El pa abans de ser-ho. Guitzes. 2. Tinc un costum determinat. Estranya. 3. Un de Moscou. Asiàtics de Crimea. La final del mundial. 4. Cridaran com gats. Millor no posar-ne massa a l’olla. 5. La del fons de l’olla anterior. Arbre productor de trementina. Més arrodonit que el flagel. 6. Atuell de la bugada. El més adequat. 7. El senyor curtet de sempre. En Juli o en Tiberi. Dues d’obertes. 8. Dono ales. Sortides dels cinemes. 9. Bon viatge! Saltar sobre el llit. Sofre. 10. Viu al costat. Navega proa al vent. Estima. 11. Canelobres. Aquests ens poden matar a poc a poc. 12. Fan via. Investiga. ARIES 21 MARÇ A 19 ABRIL u La jornada laboral es presenta molt satisfactòria. Operacions pendents es consolidaran i potser sorgeixen noves possibilitats. L’esport a l’aire lliure serà molt gratificant. TAURE 20 ABRIL A 20 MAIG u No és el dia propici per barrejar feina i amistat. Potser hi ha tensions degudes a discrepàncies amb els seus col·laboradors. Tindrà motius per sentir-se orgullós d’un familiar. BESSONS 21 MAIG A 20 JUNY u És possible que l’anàlisi del funcionament de la seva activitat professional li ocupi gran part de la jornada. Potser decideixi donar un nou enfocament a algun dels seus assumptes. CRANC 21 JUNY A 22 JULIOL u La seva inquietud no li permetrà veure les coses en la seva justa perspectiva. Potser s’hauria d’assegurar bé de saber què és el que realment desitja. La nit s’anuncia tranquil·la i familiar. LLEÓ 23 JULIOL A 22 AGOST u És possible que hagi de fer un viatge urgent de treball. Decideixi’s a ingressar en un club on tingui oportunitat de fer algun tipus d’esport que li permeti mantenir-se en forma. VERGE 23 AGOST A 22 SETEMBRE u La activitat professional va per tan bons camins que decidirà iniciar un nou projecte. A la tarda tindrà ocasió de reunir-se amb amics. Potser s’assabentarà d’alguna cosa que el sorprendrà. BALANÇA 23 SET. A 22 OCTUBRE u Possibilitat d’un contratemps a la feina que li permetrà saber, amb certesa, amb qui pot comptar. La resta del dia l’utilitzarà a fer arranjaments a casa que no admeten espera. ESCORPÍ 23 OCT. A 21 NOVEMBRE u Les millores professionals que està a punt d’assolir superaran molt les seves previsions. En el terreny afectiu tracti de ser menys introvertit i exterioritzi més els seus sentiments. SAGITARI 22 NOV. A 21 DESEMBRE u Ocasió excel·lent per posar al dia els seus comptes. Celebrarà una reunió de treball, que transcorrerà en un clima molt cordial. La seva família li proporcionarà molt bons moments. CAPRICORN 22 DESEMBRE A 19 GENER u La seva inseguretat prevaldrà sobre qualsevol cosa. Potser no enfoca els problemes des de l’angle correcte. Intenti divertir-se i oblidar-se’n una mica i veurà com troba solucions. AQUARI 20 GENER A 18 FEBRER u Els fets es tornaran a favor seu en un tema relacionat amb interessos. També és possible que l’acompanyi la sort en algun joc d’atzar. Una possible cita serà molt agradable. PEIXOS 19 FEBRER A 20 MARÇ u Avui potser haurà d’intervenir en un assumpte personal d’un amic. Oblidi’s dels sentimentalismes i vegi només la forma més convenient d’arreglar la situació. 1 8 4 7 3 1 3 9 7 9 7 2 3 5 5 4 4 3 2 1 6 2 7 6 684 2 4 8 5 6 7 2 5 3 371 7 3 5 4 5 2 9 3 8 9 1 9 2 6 1 562 4 8 7 9 2 7 9 3 1 3 5 3 8 2 8 1 2 5 2 8 591 4376 3 6 475 2981 7 4 239 6158 2 1 7 5 6 3 4 8 9 8 5 926 1734 9 3 184 5627 7 5 2 1 3 9 6 4 8 4 9 863 7215 6 1 748 3592 5 2 917 3684 8 1 234 7956 6 9 753 4218 3 4 2 7 8 9 6 1 5 7 6 321 9845 9 5 648 2371 4 2 5 6 1 3 9 7 8 3 8 496 1527 1 7 589 6432 MOTS ENCREUATS PER J.P. PETIT PASSATEMPS Ompliu les caselles buides dels requadres de 9x9 quadrats, amb xifres de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila, en una mateixa columna, o una subquadrícula de 3x3 1. La mà està moguda. 2. El ganivet és més gran. 3. El braç està Diferències: mogut. 4. El llum està mogut. 5. La finestra de la porta està més avall. 6. El respatller de la cadira és més baix. 1 4 786 9235 5 9 612 8473 8 7 493 1562 2 6 5 3 8 7 9 1 4 4 8 127 3659 3 1 569 2784 5 7 1 4 9 8 2 3 6 2 6 378 5941 9 3 254 7816 SIS DIFERÈNCIES OLAF EL VIKING PER CHRIS BROWNE SUDOKUS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 HORÒSCOP QUÈ ÉS AIXÒ D’AQUÍ? NO M’AGRADA GENS HAVER DE PRENDRE DECISIONS AMB L’ESTÓMAC BUIT. Solució d’ahir QUADRE NUMÈRIC Les blanques juguen i guanyen ESCACS 1-Te8+, Af8; 2-Dxd5, Txd5; 3-Txa8 Solució escacs: «O T’HO MENGES O NO TORNO A CUINAR PER A TU MAI MÉS». S’ANOMENA: EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

Persones > Societat ENSENYAMENT | L’accés a l’educació superior No hi ha hagut gaires sorpreses. El 13,436 –sobre un màxim de 14– del grau de Física i Matemàtiques a la UAB torna a ser la nota de tall d’accés a la universitat catalana més alta d’aquest 2023 (una dècima més baixa que el 2022, quan va ser de 13,536, això sí). Alhora, la Medicina i les Matemàtiques copen de nou i amb diferència els primers llocs del rànquing de carreres més demanades. De fet, 7 de les 15 notes més altes són de graus de Medicina i quatre de Matemàtiques (la segona nota més alta és també Física i Matemàtiques, a la UB, amb un 13,318). El Departament de Recerca i Universitats va presentar ahir en roda de premsa les notes de tall del 2023, acte en què es va explicar que el 82,95% dels estudiants preinscrits ja tenen assignada plaça (47.501 estudiants), i que 6 de cada 10 –un 62,8%– han accedit a la seva primera preferència, una xifra lleugerament més alta que l’any passat, en què va entrar a la primera opció un 60,23%. Com a curiositat en la part alta de la llista d’aquest 2023, el doble grau de Dret i Relacions Internacionals a la UAB s’ha colat al tercer lloc (amb un 13,084). Així, quant a les preferències generals de l’alumnat, es tornen a situar entre els graus més demandats els vinculats a les Ciències de la Salut –Medicina, però també Psicologia, Infermeria i Odontologia– i d’altres àmbits com l’Administració i Direcció d’Empreses, Dret i Arquitectura. Un total de 299 titulacions mantenen la mateixa nota de tall que l’any passat; 176 l’augmenten i 51 la disminueixen. Aquestes últimes es concentren sobretot a la franja alta. Mentre que l’any passat hi havia 49 titulacions amb un 12 o més, aquest exercici en són 39. També disminueixen el nombre de graus amb una nota de tall entre l’11 i l’11,99, que passen de 52 a 42. En l’altre extrem, les carreres amb una nota de tall de cinc –és a dir, en les que hi ha places vacants– també han disminuït, i han passat de 159 el 2022 a 131 aquest any. Entre les notes de tall que han baixat figura Periodisme a la UAB. Mentre que el curs 2021-2022 va ser de 10,782, l’any passat va baixar a 10,622, i aquest 2023, a 10,498. La nota de tall més baixa per estudiar Periodisme és la de la Universitat de Vic, amb un 5 (la mateixa nota de tall que Comunicació Audiovisual en aquesta facultat). En sentit contrari, pujant, es troba Arquitectura a la UPC. Aquesta carrera va tocar fons amb la crisi del maó el curs 2018-2019 amb un 5,288. Des d’aleshores no ha parat de pujar fins a arribar al 9,826 d’aquest 2023 (l’any passat es va quedar en un 9,394). Menys estudiants de fora Les dades fetes públiques ahir evidencien també que els sol·licitants de fora de Catalunya han baixat del 26,3% l’any passat al 16,87% d’aquest any, fenomen a què, ara com ara, des del Departament d’Universitats no troben explicació. Un altre fenomen important detectat és l’increment d’un 40% en el nombre de sol·licituds d’alumnes que volen canviar de carrera. Mentre que el 2022 van ser 5.236 els que, després d’iniciar un grau, van veure que no era el seu i van optar per canviar-se, aquest any n’han sigut 7.339. Les places de cada un dels centres d’estudis s’adjudiquen començant per la sol·licitud de l’estudiant preinscrit amb la nota més alta i descendint per ordre de nota fins que s’esgotin totes les places. Així, la nota de tall correspon a la de l’últim estudiant que ha obtingut plaça en un determinat centre d’estudis universitari. Per tant, no és una nota prefixada, sinó que pot variar cada any, ja que resulta de la relació entre les places disponibles a cada centre i el nombre d’estudiants que les sol·liciten en la preinscripció. Al consultar la plaça assignada al portal d’accés a la universitat es pot enllaçar directament amb la pàgina d’informació sobre la matrícula del centre universitari assignat. Si l’estudiant no està Medicina i Matemàtiques lideren de nou el rànquing de notes de tall El 82,95% dels estudiants preinscrits ja tenen assignada plaça, i 6 de cada 10 (un 62,8%) han entrat a la primera preferència, una xifra lleugerament més alta que l’any passat, en què va entrar a la primera opció el 60,23%. HELENA LÓPEZ Barcelona Un professor fa una foto de grup dels seus alumnes abans del primer examen de la selectivitat 2023. Ángel García Martos CENTRES D'ESTUDI I LES NOTES DE TALL 27.251 NOIES 19.291 NOIS RESPECTE A LA DEL 2022 La mantenen L'augmenten La disminueixen ASSIGNACIONS DE CARRERES A CATALUNYA EL 2023 Arts i humanitats 143 3.496 Branques múltiples 235210 Enginyeria i arquitectura 6.988 2.994 Ciències socials i jurídiques 6.312 10.631 Ciències de la salut 2.885 7.826 Ciències 1.441 2.094 NOIES NOIS 299 176 51 EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

28-29 Divendres, 14 de juliol del 2023 NOTES DE TALL MÉS ALTES Centres d’estudi (oferta superior a les 40 places) Medicina (Campus Clínic) (UB) NOTA DE TALL 2023 PLACES DOGC 2023 Medicina (UPF) Matemàtiques (UPC) Medicina (Campus Bellvitge) (UB) Medicina (URV) Medicina (UAB) Ciència i Enginyeria de Dades (UPC) Enginyeria Física (UPC) Medicina (UdL) Enginyeria en Tecnologies Aeroespacials, Grau en + Màster Universitari en Enginyeria Aeronàutica (PARS: Enginyer/a Aeronàutic/a) (UPC) 13,040 12,980 12,925 12,893 12,768 12,713 12,694 12,689 12,680 12,712 200 64 75 100 137 385 50 44 132 60 d’acord amb la plaça assignada, pot fer una reclamació. Per a això, ha de presentar una còpia de la sol·licitud de preinscripció i una instància amb l’exposició dels fets que la motiven a l’Oficina d’Accés a la Universitat o a qualsevol de les seves seus, en un termini de cinc dies hàbils a partir d’avui, data de publicació del resultat de les assignacions de places universitàries. Hi ha 1.419 estudiants universitaris (l’any passat en van ser 1.394) que volen començar un segon grau, lleuger increment en un fet que hi podria tenir una mica o molt a veure l’anunci de l’eliminació del recàrrec en la matrícula per a les segones carreres. Procés obert Una dada esperançadora per als que no han entrat en l’opció que volien (4 de cada 10): l’any passat, el grau en què la nota més va baixar des de juliol fins a l’última reassignació de places d’octubre va ser Enginyeria Biomèdica de la UdG, que va passar de l’11,067 al juny al 5,894 (és a dir, que la nota va baixar més de 5 punts). El procés continua obert fins a l’octubre. Una altra dada esperançadora, en aquest cas per a la societat en general, és l’augment de sol·licitants per a la convocatòria de places reservades d’estudiants tutelats o extutelats, que han passat dels vuit de l’any passat als 36 d’aquest any. Han augmentat també els alumnes amb discapacitat (de 531 a 635) i els estudiants de la comunitat gitana, que han passat d’11 a 18. n El doble grau de Relacions Internacionals a la UAB s’ha colat al tercer lloc CENTRES D'ESTUDI I LES NOTES DE TALL 27.251 NOIES 19.291 NOIS RESPECTE A LA DEL 2022 La mantenen L'augmenten La disminueixen ASSIGNACIONS DE CARRERES A CATALUNYA EL 2023 Arts i humanitats 143 3.496 Branques múltiples 235210 Enginyeria i arquitectura 6.988 2.994 Ciències socials i jurídiques 6.312 10.631 Ciències de la salut 2.885 7.826 Ciències 1.441 2.094 NOIES NOIS 299 176 51 La consellera d’Educació, Anna Simó, va celebrar ahir que, a partir del dia 6 de setembre –data d’inici del curs escolar–, «cap escola de secundària que separi nens i nenes rebrà diners públics». «Si alguna família vol que els seus fills continuïn en aquests centres, a partir del curs vinent ho hauran de fer de manera totalment privada», va afegir la nova consellera. Simó feia al·lusió a la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ha donat la raó al Departament i ha retirat les mesures cautelars que impedien la retirada del concert, aprovada l’octubre del 2021. La resolució judicial no és definitiva perquè els centres afectats hi poden recórrer –i és obvi que ho faran–, però la consellera va considerar l’aixecament de cautelars de la victòria de la coeducació; també va agrair en diverses ocasions la feina feta pel seu antecessor, Josep Gonzàlez-Cambray, perquè això passi. La retirada del concert s’aplica només a la secundària i no a infantil i primària, ja que, segons va recordar ahir la consellera, durant l’etapa del 155 es «van prorrogar els concerts». Per tant, el concert a infantil i primària és vigent fins al curs 26-27, any en què també es retirarà. «Quan la sentència de l’aixecament de cautelars a la secundària sigui ferma [encara no ho és], el Departament d’Educació demanarà als centres afectats que torni els diners que el Govern ha hagut d’ingressar-los durant aquest curs», ha afegit la consellera. Aval del TC a la LOMLOE La decisió del TSJC arriba després de la «victòria històrica» que va suposar la resolució del Tribunal Constitucional que rebutjava el recurs de Vox contra la llei d’educació, la LOMLOE, i avalava els articles que prohibeixen el finançament públic de les escoles que segreguen per sexe. La sentència era un «aval jurídic» als posicionaments del Govern, que l’octubre del 2021 va acordar no renovar els concerts a les escoles que separen nens i nenes a les aules. Llavors, dues escoles (Viaró i Camp Joliu) hi van recórrer i el TSJC va acordar unes mesures cautelars que a la pràctica van permetre a aquests centres de l’Opus Dei mantenir aquests concerts. Unes mesures cautelars que ahir es va conèixer que el TSJC havia aixecat, fet que va portar Simó a sortir advertint les famílies d’aquests centres que hauran de pagar les quotes íntegres si volen que els seus fills hi continuïn escolaritzats, ja que a partir del 6 de setembre deixaran de rebre diners públics. La decisió es va conèixer el dia després que el mateix TSCJ es posicionés sobre un altre assumpte: el castellà a les aules. La notícia de dimecres, no obstant, no afavoria el Departament com la d’ahir, sinó que obligava tres centres que ja estan oferint una assignatura extra en castellà a continuar fent-ho a les aules dels fills de les tres famílies demandants. En un comunicat fet públic dimecres, el tribunal es va pronunciar sobre els casos de cinc centres judicialitzats. En tres d’aquests centres, estima «parcialment» els recursos de les famílies que volien que es tombés el projecte lingüístic del centre. I tot i que desestima aquesta petició, sí que obliga a impartir en castellà «alguna assignatura troncal que no sigui lingüística». n Final del concert per als centres que segreguin per sexe El TSJC ha donat la raó al Departament d’Educació i ha retirat les mesures cautelars que n’impedien l’eliminació a la secundària. H. L. Barcelona Josep Garcia Un grup d’alumnes de l’escola La Vall durant l’hora de l’esbarjo. EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

30 | Societat Divendres, 14 de juliol del 2023 | ENSENYAMENT | L’accés a l’educació superior Adm. d’Empreses i Gestió de la Innovació - Tecnocampus (anglès) (Mataró) - UPF ...................................................................... 7,096 Adm. d’Empreses i Gestió de la Innovació - Tecnocampus (Mataró) - UPF ...................................................................................... 7,640 Adm. d’Empreses i Gestió de la Innovació / Màrqueting i Comunitats Digitals - Tecnocampus (simultaneïtat) (Mataró) - UPF ............ 8,344 Adm. d’Empreses i Gestió de la Innovació / Turisme i Gestió del Lleure - Tecnocampus (simultaneïtat) (Mataró) - UPF ......... 5,000 Adm. i Dir. d’Empreses - EAE (BCN) - UPC ........................................ 5,000 Adm. i Dir. d’Empreses - EAE (anglès) (BCN) - UPC ........................ 5,000 Adm. i Dir. d’Empreses - EAE (semipresencial) (BCN) - UPC ................. 5,000 Adm. i Dir. d’Empreses - EUNCET (semipresencial) (Terrassa) - UPC .... 5,000 Adm. i Dir. d’Empreses - EUNCET (Terrassa) - UPC ....................... 5,000 Adm. i Dir. d’Empreses - EUNCET / Màrqueting i Comunicació Digital - EUNCET (simultaneïtat) (Terrassa) - UPC .................................... 6,482 Adm. i Dir. d’Empreses - IGEMA (BCN) - URV ................................... 5,000 Adm. i Dir. d’Empreses (BCN) - UB ....................................................... 9,314 Adm. i Dir. d’Empreses (BCN) - UPF .................................................... 11,282 Adm. i Dir. d’Empreses (Campus Manresa) (Manresa) - UVic ............... 5,000 Adm. i Dir. d’Empreses (Cerdanyola) - UAB ....................................... 9,786 Adm. i Dir. d’Empreses (anglès) (Cerdanyola) - UAB ...................... 10,022 Adm. i Dir. d’Empreses (Girona) - UdG ................................................ 9,074 Adm. i Dir. d’Empreses (Igualada) - UdL .............................................. 7,706 Adm. i Dir. d’Empreses (Lleida) - UdL .................................................. 7,229 Adm. i Dir. d’Empreses (Reus) - URV .................................................... 7,522 Adm. i Dir. d’Empreses (Tortosa) - URV .............................................. 6,444 Adm. i Dir. d’Empreses (Vic) - UVic ....................................................... 5,182 Adm. i Dir. d’Empreses / Dret (simultaneïtat) (BCN) - UB ............... 11,420 Adm. i Dir. d’Empreses / Dret (simultaneïtat) (Cerdanyola) - UAB ..... 10,360 Adm. i Dir. d’Empreses / Dret (simultaneïtat) (Girona) - UdG ................ 9,842 Adm. i Dir. d’Empreses / Dret (simultaneïtat) (Lleida) - UdL ............... 9,832 Adm. i Dir. d’Empreses / Dret (simultaneïtat) (Tarragona / Reus) - URV .... 10,082 Adm. i Dir. d’Empreses / Economia (simultaneïtat) (Girona) - UdG .... 9,892 Adm. i Dir. d’Empreses / Eng. en Organització Industrial i Logística (simultaneïtat) (Igualada) - UdL ................... 7,167 Adm. i Dir. d’Empreses / Eng. en Tecnologies Industrials (simultaneïtat) (Girona) - UdG .......................................................... 9,432 Adm. i Dir. d’Empreses / Eng.Informàtica (simultaneïtat)(Lleida) - UdL .... 10,558 Adm. i Dir. d’Empreses / Finances i Comptabilitat (simultaneïtat) (Reus) - URV ............................................................. 10,162 Adm. i Dir. d’Empreses / Màrqueting - ESIC (simultaneïtat) (Reus / Barcelona) - URV ........................................ 9,172 Adm. i Dir. d’Empreses / Màrqueting - ESIC (simultaneïtat) (Tortosa / Barcelona) - URV .................................. 7,468 Adm. i Dir. d’Empreses / Matemàtiques (simultaneïtat) (BCN) - UB .... 12,104 Adm. i Dir. d’Empreses / Química (simultaneïtat) (BCN) - UB ................ 10,698 Adm. i Dir. d’Empreses / Sociologia (simultaneïtat) (BCN) - UB ...... 9,842 Adm. i Dir. d’Empreses / Turisme (simultaneïtat) (Lleida) - UdL ................ 6,692 Anglès (Tarragona) - URV ...................................................................... 5,966 Antropologia i Evolució Humana (virtual o semipresencial) (Tarragona) - URV / UOC ................................................................... 5,000 Antropologia Social i Cultural (BCN) - UB ........................................... 5,000 Antropologia Social i Cultural (Cerdanyola) - UAB ........................... 5,000 Arqueologia (BCN) - UB .......................................................................... 5,000 Arqueologia (Cerdanyola) - UAB .......................................................... 5,000 Arqueologia / Història (simultaneïtat) (BCN) - UB ........................... 10,296 Arquitectura (Reus) - URV ....................................................................... 8,881 Arquitectura Tècnica i Edificació (BCN) - UPC .................................. 8,140 Arquitectura Tècnica i Edificació (Girona) - UdG .............................. 8,182 Arquitectura Tècnica i Edificació (Lleida) - UdL ................................ 7,634 Arquitectura Tècnica i Edificació (semipresencial) (Girona) - UdG .... 7,770 Arquitectura, Estudis d’ (BCN) - UPC .................................................. 9,594 Arquitectura, Estudis d’ (Girona) - UdG ............................................... 9,606 Arquitectura, Estudis d’ (Sant Cugat) - UPC ...................................... 9,826 Arts Escèniques (Salt) - UdG ................................................................. 5,302 Arts i Disseny - Massana (BCN) - UAB ................................................ 6,720 Belles Arts - BAU (BCN) - UVic ............................................................. 5,000 Belles Arts (BCN) - UB ............................................................................. 8,759 Bioinformàtica - ESCI (anglès) (BCN) - UPF / UB / UAB / UPC ...... 7,056 Biologia (BCN) - UB ................................................................................. 11,034 Biologia (Cerdanyola) - UAB ................................................................. 10,952 Biologia (Girona) - UdG ........................................................................... 10,163 Biologia (Vic) - UVic .................................................................................. 7,484 Biologia / Biotecnologia (simultaneïtat) (Girona) - UdG ................... 11,511 Biologia / Ciències Ambientals (simultaneïtat) (Girona) - UdG ...... 10,306 Biologia Ambiental (Cerdanyola) - UAB ............................................. 10,764 Biologia Humana (BCN) - UPF ............................................................. 12,088 Biomedicina (Vic) - UVic ........................................................................ 10,878 Bioquímica (BCN) - UB ............................................................................ 11,794 Bioquímica (Cerdanyola) - UAB ............................................................ 11,362 Bioquímica i Biologia Molecular (Tarragona) - URV .......................... 11,124 Bioquímica i Biologia Molecular / Biotecnologia (simultaneïtat) (Tarragona) - URV .............................................................................. 12,470 Biotecnologia (BCN) - UB ....................................................................... 11,812 Biotecnologia (Cerdanyola) - UAB ....................................................... 11,530 Biotecnologia (Girona) - UdG ............................................................... 10,422 Biotecnologia (Lleida) - UdL ................................................................. 10,503 Biotecnologia (Tarragona) - URV ......................................................... 11,067 Biotecnologia (Vic) - UVic ....................................................................... 6,500 Biotecnologia / Eng. Informàtica (simultaneïtat)(Tarragona) - URV ..... 9,740 Ciència i Eng. de Dades (BCN) - UPC ................................................ 12,694 Ciència i Producció Animal / Veterinària (simultaneïtat)(Lleida) - UdL ... 11,454 Ciència i Tecnologia dels Aliments (Cerdanyola) - UAB ................. 9,266 Ciència i Tecnologia dels Aliments (Lleida) - UdL ............................ 5,000 Ciència i Tecnologia dels Aliments (Santa Coloma) - UB ............... 8,738 Ciència Política i Gestió Pública (Cerdanyola) - UAB ....................... 8,122 Ciència Política i Gestió Pública / Dret (simultaneïtat) (Cerdanyola) - UAB ............................................................................ 10,030 Ciència Política i Gestió Pública / Sociologia (simultaneïtat) (Cerdanyola) - UAB ............................................................................. 9,596 Ciència, Tecnologia i Humanitats (Cerdanyola) - UAB .................... 6,152 Ciències (Cerdanyola) - UAB ................................................................. 9,010 Ciències Ambientals (BCN) - UB ......................................................... 10,048 Ciències Ambientals (Cerdanyola) - UAB .......................................... 9,546 Ciències Ambientals (Girona) - UdG .................................................... 7,875 Ciències Ambientals / Geologia (simultaneïtat) (Cerdanyola) - UAB ....... 9,063 Ciències Biomèdiques (Barcelona / L’Hospitalet) - UB .................. 12,377 Ciències Biomèdiques (Cerdanyola) - UAB ...................................... 12,414 Ciències Biomèdiques (Lleida) - UdL .................................................. 11,972 Ciències Culinàries i Gastronòmiques (Santa Coloma / Castelldefels / Barcelona) - UB / UPC ............. 5,000 Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport - Tecnocampus (Mataró) - UPF ..................................................................................... 5,000 Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (Amposta) - URV ............. 5,190 Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (BCN) - UB ....................... 9,196 Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (La Seu d’Urgell) - UdL . 5,988 Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (Lleida) - UdL .................. 6,200 Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (Salt) - UdG ..................... 6,449 Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (Vic) - UVic ....................... 5,000 Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport / Educ. Primària (mención en Educ. Física) (simultaneïtat) (Vic) - UVic ................ 5,000 Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport / Educ. Primària (simultaneïtat) (Lleida) - UdL ............................................................ 5,000 Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport / Fisioteràpia - Tecnocampus (simultaneïtat) (Mataró) - UPF .......................................................... 5,000 Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport / Fisioteràpia (simultaneïtat) (Amposta / Tortosa) - URV .................................... 5,000 Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport / Fisioteràpia (simultaneïtat) (Lleida) - UdL ............................................................ 9,673 Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport / Fisioteràpia (simultaneïtat) (Salt) - UdG ................................................................ 6,224 Ciències de l’Antiguitat (Cerdanyola) - UAB ...................................... 5,000 Ciències del Mar (BCN) - UB ................................................................ 10,380 Ciències Empresarials - Management (BCN) - UPF ....................... 11,606 Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Fitnes (BCN) - UPC ..... 5,000 Ciències i Tecnologies del Mar (Castelldefels / Barcelona / Vilanova i la Geltrú) - UPC ................................................................... 7,618 Ciències Polítiques i de l’Adm. (BCN) - UB ......................................... 7,566 Ciències Polítiques i de l’Adm. (BCN) - UPF ....................................... 7,536 Ciències Polítiques i de l’Adm. (Girona) - UdG .................................. 6,938 Ciències Polítiques i de l’Adm. / Dret (simultaneïtat) (BCN) - UB ........ 10,740 Ciències Polítiques i de l’Adm. / Dret (simultaneïtat) (Girona) - UdG .... 8,408 Cinematografia - ESCAC (Terrassa) - UB .......................................... 5,000 Comptabilitat i Finances (Girona) - UdG ............................................. 7,366 Comptabilitat i Finances (Sabadell) - UAB ......................................... 8,282 Comunicació Audiovisual (BCN) - UB ................................................. 11,514 Comunicació Audiovisual (BCN) - UPF ............................................. 12,020 Comunicació Audiovisual (Cerdanyola) - UAB ................................. 11,040 Comunicació Audiovisual (Tarragona) - URV ................................... 10,014 Comunicació Audiovisual (Vic) - UVic ................................................. 5,000 Comunicació Audiovisual / Gestió d’Informació i Documentació Digital (simultaneïtat) (BCN) - UB ...................... 10,886 Comunicació Audiovisual i Multimèdia - ERAM (anglès) (Salt) - UdG . 6,134 Comunicació Audiovisual i Multimèdia - ERAM (Salt) - UdG ......... 5,000 Comunicació Cultural (Girona) - UdG .................................................. 5,170 Comunicació de les Organitzacions (Cerdanyola) - UAB .............. 9,594 Comunicació i Indústries Culturals (BCN) - UB ................................. 9,254 Comunicació i Periodisme Audiovisuals (Lleida) - UdL .................. 6,956 Comunicació Interactiva (Cerdanyola) - UAB ................................... 8,604 Conservació - Restauració de Béns Culturals (BCN) - UB ............ 8,355 Conservació de Natura / Eng. Forestal (simultaneïtat) (Lleida) - UdL .... 5,000 Criminologia - ESERP (BCN) - UVic ..................................................... 5,608 Criminologia (BCN) - UB .......................................................................... 9,421 Criminologia (Cerdanyola) - UAB ......................................................... 9,540 Criminologia (Girona) - UdG .................................................................. 8,734 Criminologia / Dret (simultaneïtat) (BCN) - UB ................................. 10,874 Criminologia / Dret (simultaneïtat) (Cerdanyola) - UAB ................. 10,750 Criminologia / Dret (simultaneïtat) (Girona) - UdG .......................... 10,098 Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció (BCN) - UPF .... 9,200 Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció / Dret (simultaneïtat) (BCN) - UPF .............................................................. 10,766 Direcció Hotelera (Cerdanyola) - UAB ................................................ 5,000 Direcció i Gestió d’Empreses en l’Àmbit Digital - ESIC (BCN) - URV .. 5,000 Disseny - BAU (BCN) - UVic .................................................................. 8,906 Disseny - Eina (BCN) - UAB ................................................................... 5,000 Disseny (BCN) - UB ................................................................................. 11,022 Disseny Digital i Tecnologies Creatives (Lleida) - UdL ................... 9,388 Disseny Digital i Tecnologies Multimèdia (Terrassa) - UPC .......... 7,370 Disseny i Desenvolupament de Videojocs (Campus Terrassa) (BCN / Terrassa) - UPC ...................................................................... 5,382 Disseny i Desenvolupament de Videojocs (anglès) (Campus Barcelona) (Barcelona / Terrassa) - UPC .................... 7,908 Disseny i Desenvolupament de Videojocs (Girona) - UdG ............ 7,950 Disseny i Desenvolupament de Videojocs i Jocs Aplicats - ENTI - (BCN) - UB .............................................................................................. 6,114 Disseny i Innovació - ELISAVA (BCN) - UVic ..................................... 6,238 Disseny i Producció de Videojocs - Tecnocampus (Mataró) - UPF ...... 5,268 Disseny i Producció de Videojocs / Eng. Informàtica de Gestió i Sistemes d’Informació - Tecnocampus (simultaneïtat) (Mataró) - UPF ........ 5,302 Disseny, Animació i Art Digital (Terrassa) - UPC ............................. 10,064 Disseny, Animació i Art Digital per a Videojocs i Jocs Aplicats - ENTI (BCN) - UB ............................................................................................. 7,754 Dret - ESERP (BCN) - UVic ..................................................................... 5,000 Dret (BCN) - UB ......................................................................................... 9,720 Dret (BCN) - UPF ...................................................................................... 10,914 Dret (Cerdanyola) - UAB ......................................................................... 9,666 Dret (Girona) - UdG .................................................................................. 8,453 Dret (Lleida) - UdL .................................................................................... 7,373 Dret (Tarragona) - URV ............................................................................ 8,216 Dret / Adm. i Dir. d’Empreses - Economia (agrupació de simultaneïtat) (BCN) - UPF ......................................................... 12,200 Dret / Gestió i Adm. Pública (simultaneïtat) (BCN) - UB .................. 9,536 Dret / Relacions Internacionals (simultaneïtat) (Cerdanyola) - UAB ...... 13,084 Dret / Relacions Laborals (simultaneïtat) (BCN) - UB ...................... 9,496 Dret / Relacions Laborals (simultaneïtat) (Cerdanyola) - UAB ...... 9,322 Dret / Relacions Laborals i Recursos Humans (simultaneïtat) (Tarragona) - URV ............................................................................... 8,533 Economia (BCN) - UB ............................................................................. 8,894 Economia (BCN) - UPF .......................................................................... 10,800 Economia (Cerdanyola) - UAB .............................................................. 8,804 Economia (anglès) (Cerdanyola) - UAB .............................................. 9,226 Economia (Girona) - UdG ....................................................................... 8,256 Economia (Reus) - URV ........................................................................... 7,238 Economia / Estadística (simultaneïtat) (BCN) - UB / UPC .............. 11,268 Economia / Filosofia (simultaneïtat) (Girona) - UdG ........................ 5,000 Educ. Infantil (BCN) - UB ......................................................................... 8,570 Educ. Infantil (Campus Manresa) (Manresa) - UVic ........................ 5,000 Educ. Infantil (Cerdanyola) - UAB ......................................................... 8,532 Educ. Infantil (El Vendrell) - URV ............................................................ 7,146 Educ. Infantil (Girona) - UdG ................................................................... 7,142 Educ. Infantil (Lleida) - UdL .................................................................... 5,000 Educ. Infantil (Tarragona) - URV ........................................................... 7,468 Educ. Infantil (Tortosa) - URV ................................................................ 5,000 Educ. Infantil (Vic) - UVic ........................................................................ 5,000 Educ. Infantil / Educ. Primària (pla de millora de la formació inicial de mestre - 5 anys) (menció en anglès) (simultaneïtat) (Vic) - UVic ................ 5,000 Educ. Infantil / Educ. Primària (pla de millora de la formació inicial de mestre - 5 anys) (simultaneïtat) (BCN) - UB .................. 10,709 Educ. Infantil / Educ. Primària (pla de millora de la formació inicial de mestre - 5 anys) (simultaneïtat) (Cerdanyola) - UAB ......... 11,406 Educ. Infantil / Educ. Primària (pla de millora de la formació inicial de mestre - 5 anys) (simultaneïtat) (Girona) - UdG ............... 10,426 Educ. Infantil / Educ. Primària (pla de millora de la formació inicial de mestre - 5 anys) (simultaneïtat) (Lleida) - UdL ................ 8,468 Educ. Infantil / Educ. Primària (pla de millora de la formació inicial de mestre - 5 anys) (simultaneïtat) (Tarragona) - URV ........... 10,814 Educ. Infantil / Educ. Primària (pla de millora de la formación inicial de mestre - 5 anys) (simultaneïtat) (Tortosa) - URV ................... 8,340 Educ. Primària (BCN) - UB ..................................................................... 8,894 Educ. Primària (Cerdanyola) - UAB ...................................................... 9,620 Educ. Primària (anglès) (Cerdanyola) - UAB ...................................... 8,292 Educ. Primària (Girona) - UdG ................................................................ 9,127 Educ. Primària (modalitat bilingüe) (Lleida) - UdL ............................ 7,362 Educ. Primària (modalitat dual) (Lleida) - UdL ................................... 8,182 Educ. Primària (Tarragona) - URV ........................................................ 8,850 Educ. Primària (Tortosa) - URV ............................................................. 6,648 Educ. Primària (Vic) - UVic ...................................................................... 5,000 Educ. Social (BCN) - UB .......................................................................... 8,980 Educ. Social (Cerdanyola) - UAB .......................................................... 9,500 Educ. Social (Girona) - UdG ................................................................... 8,370 Educ. Social (Lleida) - UdL ...................................................................... 7,789 Educ. Social (Tarragona) - URV ............................................................ 8,290 Educ. Social (Vic) - UVic .......................................................................... 6,058 Empresa i Tecnologia (Sabadell) - UAB .............................................. 9,278 Empresa Internacional (anglès) (BCN) - UB ...................................... 11,666 Eng. Agrària i Alimentària (Lleida) - UdL .............................................. 5,979 Eng. Agroalimentària (Girona) - UdG ................................................... 6,788 Eng. Alimentària (Castelldefels) - UPC ............................................... 6,538 Eng. Ambiental (Castelldefels / Barcelona) - UPC ........................... 8,742 Eng. Biomèdica (Barcelona / Sant Adrià) - UPC ................................ 11,816 Eng. Biomèdica (BCN) - UB .................................................................... 12,611 Eng. Biomèdica (BCN) - UPF ................................................................. 12,418 Eng. Biomèdica (Girona) - UdG ............................................................ 10,600 Eng. Biomèdica (Tarragona) - URV ..................................................... 10,400 Eng. Biomèdica / Eng. de Sistemes i Serveis de Telecomunicacions (simultaneïtat) (Tarragona) - URV .................................................. 10,488 Eng. Civil (BCN) - UPC ............................................................................. 8,012 Eng. Civil, grau en + màster universitari en Eng. de Camins, Canals i Ports (PARS: Enginyer/a de Camins, Canals i Ports) (BCN) - UPC .............................................................................. 10,552 Eng. d’Automoció - EU Salesiana de Sarrià (BCN) - UAB .................. 6,915 Eng. d’Automoció (Campus Manresa) (Manresa / Barcelona) - UPC ... 9,982 Eng. d’Organització Industrial / Eng. Electrònica Industrial i Automàtica / Eng. Mecànica - Tecnocampus (agrupació) (Mataró) - UPF ....... 6,045 Eng. de Bioprocessos Alimentaris (Tarragona) - URV .................... 5,000 Eng. de Ciències Agronòmiques (Castelldefels) - UPC .................. 5,012 Eng. de Dades (Cerdanyola) - UAB .................................................... 10,386 Eng. de Disseny Industrial - ELISAVA (BCN) - UVic ......................... 5,138 Eng. de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte (Terrassa) - UPC ................................................................................. 10,722 Eng. de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte (Vilanova i la Geltrú) - UPC ................................................................. 7,980 Eng. de l’Automoció (Granollers) - UVic .............................................. 5,322 Eng. de l’Energia (Barcelona / Sant Adrià) - UPC ............................... 9,164 Eng. de l’Energia i Sostenibilitat / Eng. en Electrònica Industrial i Automàtica / Eng. Mecànica (agrupació) (Lleida) - UdL .................... 5,316 Eng. de l’Energia i Sostenibilitat / Eng. Mecànica (simultaneïtat) (Lleida) - UdL ............................................................ 9,622 Eng. de l’Energia i Sostenibilitat, Eng. en Electrònica Industrial i Automàtica, Eng. Mecànica (agrupació) grau en + màster universitari en Eng. Industrial (PARS: Enginyer/a Industrial) (Lleida) - UdL ......... 7,306 Eng. de Materials (Barcelona / Sant Adrià) - UPC ............................. 7,812 Eng. de Materials (BCN) - UB ................................................................. 8,128 Eng. de Sistemes Aeroespacials (Castelldefels) - UPC ................. 11,326 Eng. de Sistemes Aeroespacials / Sistemes de Telecomunicació - Eng. Telemàtica (agrupació de simultaneïtat) (Castelldefels) - UPC .................................................................... 11,330 Eng. de Sistemes Audiovisuals (Terrassa) - UPC ............................ 6,388 Eng. de Sistemes Biològics (Castelldefels) - UPC ........................... 9,430 Eng. de Sistemes de Telecomunicació / Eng. Electrònica de Telecomunicació (agrupació) (Cerdanyola) - UAB ..................... 7,588 Eng. de Sistemes de Telecomunicació / Eng. Informàtica (simultaneïtat) (Cerdanyola) - UAB ................................................. 9,754 Eng. de Sistemes de Telecomunicació / Eng. Telemàtica (con redes e internet) (agrupació) (Castelldefels) - UPC ............ 7,633 Eng. de Sistemes de Telecomunicació / Eng. Telemàtica (con redes e internet) (febrero) (agrupació) (Castelldefels) - UPC .......... 5,876 Eng. de Sistemes i Serveis de Telecomunicacions (Tarragona) - URV ... 7,396 Les notes de tall del curs que ve EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Divendres, 14 de juliol del 2023 Societat | 31 Eng. de Sistemes TIC (àmbit d’Informàtica i Comunicacions) (Manresa) - UPC .................................................................................. 7,468 Eng. de Tecnologia i Disseny Tèxtil / Eng. Elèctrica / Eng. Electrònica Industrial i Automàtica / Eng. Mecànica / Eng. Química (agrupació) (Terrassa) - UPC ................................................................................... 7,904 Eng. de Tecnologies i Serveis de Telecomunicació (BCN) - UPC ... 8,724 Eng. de Tecnologies i Serveis de Telecomunicació, grado en + máster universitario en Eng. de Telecomunicació (PARS: Enginyer/a de Telecomunicació) (BCN) - UPC .............. 10,616 Eng. de Xarxes de Telecomunicació (BCN) - UPF ........................... 8,878 Eng. Elèctrica (Barcelona / Sant Adrià) - UPC ................................... 7,980 Eng. Elèctrica (Girona) - UdG ................................................................. 6,125 Eng. Elèctrica (Tarragona) - URV .......................................................... 5,700 Eng. Elèctrica / Eng. Electrònica Industrial i Automàtica (simultaneïtat) (Girona) - UdG .......................................................... 5,542 Eng. Elèctrica / Eng. Electrònica Industrial i Automàtica (simultaneïtat) (Tarragona) - URV ................................................... 7,480 Eng. Elèctrica / Eng. Electrònica Industrial i Automàtica / Eng. Mecànica (agrupació) (Vilanova i la Geltrú) - UPC ................. 6,362 Eng. Electrònica de Telecomunicació (BCN) - UB ........................... 8,692 Eng. Electrònica de Telecomunicació (BCN) - UPC ........................ 9,872 Eng. Electrònica de Telecomunicació / Eng. Informàtica (simultaneïtat) (Cerdanyola) - UAB ................................................. 9,492 Eng. Electrònica Industrial i Automàtica - EU Salesiana de Sarrià (BCN) - UAB ........................................................................ 5,806 Eng. Electrònica Industrial i Automàtica (BCN / Sant Adrià) - UPC ... 8,469 Eng. Electrònica Industrial i Automàtica (Girona) - UdG .................. 6,316 Eng. Electrònica Industrial i Automàtica (Tarragona) - URV ................. 6,044 Eng. Electrònica Industrial i Automàtica / Eng. Mecànica - EU Salesiana de Sarrià (simultaneïtat) (BCN) - UAB .................. 5,116 Eng. Electrònica Industrial i Automàtica / Eng. Mecànica / Eng. Química / Eng. de Recursos Minerals i el seu Reciclatge (agrupació) (Manresa) - UPC ............................................................ 6,979 Eng. en Energies Renovables i Eficiència Energètica - EU Salesiana de Sarrià (BCN) - UAB ............................................ 5,342 Eng. en Geoinformació i Geomàtica (BCN) - UPC ............................ 6,168 Eng. en Informàtica (BCN) - UPF ......................................................... 10,342 Eng. en Organització Industrial - EU Salesiana de Sarrià (BCN) - UAB .. 6,220 Eng. en Organització Industrial i Logística / Eng. Química (agrupació) (Igualada) - UdL ............................................................. 5,000 Eng. en Sistemes Audiovisuals (BCN) - UPF ...................................... 8,717 Eng. en Sistemes i Tecnologia Naval (BCN) - UPC ......................... 8,000 Eng. en Tecnologies Aeroespacials, grau en + màster universitari en Eng. Aeronàutica (PARS: Enginyer/a Aeronàutic/a) (Terrassa) - UPC ......... 12,712 Eng. en Tecnologies Industrials (Girona) - UdG ................................ 7,347 Eng. en Tecnologies Industrials, grau en + màster universitari en Eng. Industrial (PARS: Enginyer/a Industrial) (BCN) - UPC ................ 10,546 Eng. en Tecnologies Industrials, grau en + màster universitari en Eng. Industrial (PARS: Enginyer/a Industrial) (Terrassa) - UPC .............. 9,114 Eng. en Vehicles Aeroespacials (Terrassa) - UPC .......................... 12,336 Eng. Física (BCN) - UPC ......................................................................... 12,689 Eng. Forestal (Lleida) - UdL .................................................................... 5,000 Eng. Informàtica (BCN) - UB ................................................................. 10,362 Eng. Informàtica (BCN) - UPC .............................................................. 10,596 Eng. Informàtica (Cerdanyola) - UAB .................................................. 9,734 Eng. Informàtica (Girona) - UdG ........................................................... 8,350 Eng. Informàtica (Igualada) - UdL ......................................................... 7,760 Eng. Informàtica (Lleida) - UdL .............................................................. 7,608 Eng. Informàtica (Tarragona) - URV ..................................................... 7,923 Eng. Informàtica (Vilanova i la Geltrú) - UPC ..................................... 9,390 Eng. Informàtica / Matemàtiques (simultaneïtat) (BCN) - UB ..................... 12,920 Eng. Informàtica de Gestió i Sistemes d’Informació - Tecnocampus (Mataró) - UPF .......................................................... 7,050 Eng. Informàtica, grau en + màster universitari en Eng. Informàtica (PARS: Enginyer/a Informàtic/a) (BCN) - UPC .............................. 11,726 Eng. Informàtica, grau en + màster universitari en Eng. Informàtica (PARS: Enginyer/a Informàtic/a) (Lleida) - UdL ............................ 5,394 Eng. Matemàtica en Ciència de Dades (BCN) - UPF ...................... 11,886 Eng. Matemàtica i Física (Tarragona) - URV ..................................... 12,168 Eng. Mecànica - EU Salesiana de Sarrià (BCN) - UAB .................... 6,740 Eng. Mecànica (Barcelona / Sant Adrià) - UPC .................................. 9,136 Eng. Mecànica (Girona) - UdG .............................................................. 6,742 Eng. Mecànica (Tarragona) - URV ....................................................... 7,486 Eng. Mecatrònica (Vic) - UVic ............................................................... 5,000 Eng. Química (Barcelona / Sant Adrià) - UPC .................................... 8,876 Eng. Química (BCN) - UB ....................................................................... 10,698 Eng. Química (Cerdanyola) - UAB ........................................................ 9,346 Eng. Química (Girona) - UdG ................................................................. 7,458 Eng. Química (Tarragona) - URV .......................................................... 8,650 Enologia (Tarragona) - URV ................................................................... 5,000 Estadística (BCN) - UB / UPC ................................................................ 9,970 Estadística Aplicada (Cerdanyola) - UAB ........................................... 9,548 Estadística Aplicada / Sociologia (simultaneïtat) (Cerdanyola) - UAB ...................................................................................... 8,698 Estudis Anglesos (Cerdanyola) - UAB ................................................ 6,996 Estudis Anglesos (anglès) (BCN) - UB ................................................. 6,516 Estudis Anglesos (Lleida) - UdL ............................................................ 5,000 Estudis Anglesos / Llengües Aplicades i Traducció (simultaneïtat) (Lleida) - UdL ............................................................ 8,690 Estudis Àrabs i Hebreus (BCN) - UB .................................................... 5,000 Estudis d’Anglès i Català (Cerdanyola) - UAB ................................... 5,000 Estudis d’Anglès i de Clàssiques (Cerdanyola) - UAB ..................... 5,000 Estudis d’Anglès i Espanyol (Cerdanyola) - UAB .............................. 5,598 Estudis d’Anglès i Francès (Cerdanyola) - UAB ................................ 5,000 Estudis d’Àsia Oriental -Japonès- (Cerdanyola) - UAB ................... 9,100 Estudis d’Àsia Oriental -Xinès- (Cerdanyola) - UAB ........................ 7,344 Estudis d’Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura (Cerdanyola) - UAB .......................................................................... 5,000 Estudis de Català i Espanyol (Cerdanyola) - UAB ............................ 5,000 Estudis Globals (BCN) - UPF ................................................................ 10,640 Estudis Globals (batxillerat equivalent que NO pertanyi a sistemes educatius de la UE ni a estats amb acords) (BCN) - UPF .............................................. 5,000 Estudis Internacionals d’Economia i Empresa - International Business Economics (anglès) (BCN) - UPF ................................. 12,620 Estudis Literaris (BCN) - UB .................................................................... 7,816 Estudis Socioculturals de Gènere (Cerdanyola) - UAB ................... 7,128 Farmàcia (BCN) - UB ................................................................................ 11,192 Farmàcia / Nutrició Humana i Dietètica (simultaneïtat) (BCN / Santa Coloma) - UB ............................................................... 12,019 Filologia Catalana (BCN) - UB ............................................................... 5,000 Filologia Catalana (Girona) - UdG ......................................................... 5,000 Filologia Catalana i Estudis Occitans (Lleida) - UdL ......................... 5,000 Filologia Catalana i Estudis Occitans / Llengües Aplicades i Traducció (simultaneïtat) (Lleida) - UdL ............................................................ 5,000 Filologia Catalana: Literatura i Lingüística (Cerdanyola) - UAB ....... 5,000 Filologia Clàssica (BCN) - UB ................................................................ 5,000 Filologia Hispànica (BCN) - UB ............................................................. 5,000 Filologia Hispànica (Girona) - UdG ....................................................... 5,000 Filologia Hispànica (Lleida) - UdL ......................................................... 5,000 Filologia Hispànica / Llengües Aplicades i Traducció (simultaneïtat) (Lleida) - UdL ............................................................ 5,000 Filosofia (BCN) - UB ................................................................................. 5,840 Filosofia (Cerdanyola) - UAB ................................................................. 5,000 Filosofia (Girona) - UdG .......................................................................... 5,000 Filosofia, Política i Economia (Cerdanyola / BCN) - UPF / UAB .... 12,368 Finances i Comptabilitat (Reus) - URV ................................................. 5,176 Física (BCN) - UB ...................................................................................... 12,114 Física (Cerdanyola) - UAB ...................................................................... 12,108 Física / Matemàtiques (simultaneïtat) (BCN) - UB ........................... 13,318 Física / Matemàtiques (simultaneïtat) (Cerdanyola) - UAB .......... 13,436 Física / Química (simultaneïtat) (Cerdanyola) - UAB ....................... 11,978 Fisioteràpia - Gimbernat (Sant Cugat) - UAB .................................... 6,062 Fisioteràpia - Tecnocampus (Mataró) - UPF ..................................... 8,987 Fisioteràpia (Campus Manresa) (Manresa) - UVic .......................... 6,863 Fisioteràpia (Cerdanyola) - UAB .......................................................... 10,784 Fisioteràpia (anglès) (només per a estudiants espanyols o estrangers amb residència) (l’Hospitalet) - UdG / UB ...................................... 6,102 Fisioteràpia (anglès) (només per a estudiants sense nacionalitat espanyola ni residència a l’Estat espanyol) (l’Hospitalet) - UdG / UB 6,988 Fisioteràpia (Lleida) - UdL ..................................................................... 10,798 Fisioteràpia (Reus) - URV ...................................................................... 10,082 Fisioteràpia (Salt) - UdG .......................................................................... 7,440 Fisioteràpia (Tortosa) - URV .................................................................. 6,687 Fisioteràpia (Vic) - UVic ............................................................................ 7,018 Fisioteràpia / Infermeria (simultaneïtat) (Lleida) - UdL ................... 12,032 Fisioteràpia / Nutrició Humana i Dietètica (simultaneïtat) (Igualada) - UdL ................................................................................... 10,387 Genètica (Cerdanyola) - UAB ............................................................... 11,950 Geografia (Lleida) - UdL ......................................................................... 5,000 Geografia i Canvi Global (BCN) - UB ................................................... 5,000 Geografia, Anàlisi Territorial i Sostenibilitat (Vila-Seca) - URV ...... 5,000 Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial (Cerdanyola) - UAB .. 5,194 Geografia, Territori i Medi Ambient (Girona) - UdG ......................... 5,000 Geologia (BCN) - UB ................................................................................ 5,000 Geologia (Cerdanyola) - UAB ................................................................. 6,170 Gestió Aeronàutica (Sabadell) - UAB .................................................. 8,662 Gestió d’Informació i Documentació Digital (BCN) - UB ................. 7,000 Gestió de Ciutats Intel·ligents i Sostenibles (Cerdanyola) - UAB . 7,368 Gestió de la Societat Digital (Manresa) - UVic .................................. 5,000 Gestió en Turisme i Hoteleria (Vila-Seca) - URV .............................. 5,000 Gestió Hotelera i Turística (Sant Pol de Mar) - UdG ........................ 5,000 Gestió i Adm. Pública (BCN) - UB ......................................................... 7,580 Grau Obert, Programa de (agrupació) (BCN) - UPF ........................ 11,502 Història (BCN) - UB .................................................................................. 5,000 Història (Cerdanyola) - UAB .................................................................. 5,000 Història (Girona) - UdG ............................................................................ 5,000 Història (Lleida) - UdL .............................................................................. 5,000 Història (Tarragona) - URV ..................................................................... 5,000 Història / Història de l’Art (simultaneïtat) (BCN) - UB ....................... 10,174 Història / Història de l’Art (simultaneïtat) (Girona) - UdG ................ 6,452 Història de l’Art (Girona) - UdG ............................................................. 5,000 Història de l’Art (BCN) - UB .................................................................... 5,000 Història de l’Art (Cerdanyola) - UAB ..................................................... 5,000 Història de l’Art i Arqueologia (Tarragona) - URV .............................. 6,918 Història de l’Art i Gestió del Patrimoni Artístic (Lleida) - UdL .......... 5,000 Història, Política i Economia Contemporànies (Cerdanyola) - UAB ..... 9,096 Humanitats (BCN) - UPF ........................................................................ 5,000 Humanitats (Cerdanyola) - UAB ........................................................... 5,000 Infermeria - Escola Superior d’Infermeria del Mar (BCN) - UPF ..... 10,096 Infermeria - Gimbernat (Sant Cugat) - UAB ...................................... 8,042 Infermeria - Sant Joan de Déu (Sant Boi de Llobregat) - UB ......... 9,542 Infermeria - Sant Pau (BCN) - UAB ..................................................... 10,506 Infermeria - Tecnocampus (Mataró) - UPF ....................................... 9,288 Infermeria (Campus Bellvitge) (L’Hospitalet) - UB ........................... 11,228 Infermeria (Campus Clínic) (BCN) - UB ............................................. 12,000 Infermeria (Campus Manresa) (Manresa) - UVic ............................. 8,000 Infermeria (Cerdanyola) - UAB ............................................................... 11,114 Infermeria (el Vendrell) - URV ............................................................... 10,845 Infermeria (Girona) - UdG ...................................................................... 10,683 Infermeria (Igualada) - UdL ................................................................... 10,688 Infermeria (Lleida) - UdL ......................................................................... 11,283 Infermeria (Tarragona) - URV ................................................................ 11,356 Infermeria (Tortosa) - URV .................................................................... 10,924 Infermeria (Vic) - UVic .............................................................................. 8,134 Infermeria (Vilafranca del Penedès / el Vendrell) - URV ................. 10,736 Infermeria EUIT de Terrassa (Terrassa) - UAB ................................. 8,530 Informàtica i Serveis (Sant Cugat) - UAB ........................................... 5,000 Innovació i Seguretat Alimentària (Girona) - UdG ............................ 5,000 Intel·ligència Artificial (BCN) - UPC ...................................................... 11,862 Intel·ligència Artificial / Artificial Intelligence (anglès) (Cerdanyola) - UAB ...................................................................................... 10,841 Investigació Privada (títol propi, no oficial) (BCN) - UB ................... 5,000 Lingüística (BCN) - UB ............................................................................ 5,000 Llengua i Literatura Catalanes (Tarragona) - URV ........................... 5,000 Llengua i Literatura Espanyoles (Cerdanyola) - UAB ...................... 5,000 Llengua i Literatura Hispàniques (Tarragona) - URV ....................... 5,000 Llengües Aplicades (BCN) - UPF ......................................................... 5,000 Llengües Aplicades / Traducció i Interpretació -Anglès- (simultaneïtat) (BCN) - UPF .............................................................. 11,950 Llengües i Literatures Modernes (BCN) - UB .................................... 5,000 Llengües Romàniques i les seves Literatures (BCN) - UB ............. 5,000 Logística Empresarial - Mediterrani (BCN) - UdG ............................ 5,000 Logística i Negocis Marítims - Tecnocampus (Mataró) - UPF ...... 5,646 Logopèdia (Cerdanyola) - UAB ............................................................ 8,464 Màrqueting - ESIC (BCN) - URV ........................................................... 5,000 Màrqueting - ESIC (anglès) (BCN) - URV ........................................... 5,000 Màrqueting - Mediterrani (BCN) - UdG .............................................. 5,240 Màrqueting i Comunicació Digital - EAE (BCN) - UPC .................... 5,000 Màrqueting i Comunicació Digital - EAE (semipresencial) (BCN) - UPC ................................................................................................ 5,000 Màrqueting i Comunicació Digital - EUNCET (Campus Can Dragó) (BCN) - UPC ........................................................................................... 6,616 Màrqueting i Comunicació Digital - EUNCET (Campus Terrassa) (Terrassa) - UPC .................................................................................. 5,000 Màrqueting i Comunicació Digital - EUNCET (semipresencial) (Terrassa) - UPC .................................................................................. 5,000 Màrqueting i Comunicació Empresarial (Vic) - UVic ........................ 5,000 Màrqueting i Comunitats Digitals - Tecnocampus (Mataró) - UPF . 7,664 Màrqueting i Comunitats Digitals / Turisme i Gestió del Lleure - Tecnocampus (Mataró) - UPF ......................................................... 5,000 Matemàtica Computacional i Analítica de Dades (Cerdanyola) - UAB .. 11,854 Matemàtiques (BCN) - UB .................................................................... 12,542 Matemàtiques (BCN) - UPC ................................................................. 12,925 Matemàtiques (Cerdanyola) - UAB .................................................... 12,268 Medicina (BCN) - UPF ............................................................................ 12,980 Medicina (Campus Bellvitge) (L’Hospitalet) - UB ............................ 12,893 Medicina (Campus Clínic) (BCN) - UB ............................................... 13,040 Medicina (Cerdanyola) - UAB ............................................................... 12,713 Medicina (Girona) - UdG ........................................................................ 12,676 Medicina (Lleida) - UdL .......................................................................... 12,680 Medicina (Reus) - URV ........................................................................... 12,768 Medicina (Vic) - UVic .............................................................................. 12,267 Microbiologia (Cerdanyola) - UAB ....................................................... 11,270 Mitjans Audiovisuals - Tecnocampus (Mataró) - UPF .................... 5,000 Moda - ERAM (Salt) - UdG ..................................................................... 5,000 Multimèdia. Aplicacions i Videojocs (Vic) - UVic ............................... 5,000 Musicologia (Cerdanyola) - UAB .......................................................... 5,350 Nanociència i Nanotecnologia (Cerdanyola) - UAB ....................... 10,774 Nàutica i Transport Marítim (BCN) - UPC ........................................... 7,885 Negoci Digital i Innovació en Turisme - CETT (BCN) - UB ............. 5,000 Negocis i Màrqueting Internacionals - ESCI (BCN) - UPF .............. 9,074 Nutrició Humana i Dietètica - Tecnocampus (Mataró) - UPF ....... 5,000 Nutrició Humana i Dietètica (Lleida) - UdL ......................................... 7,779 Nutrició Humana i Dietètica (Reus) - URV ............................................ 7,511 Nutrició Humana i Dietètica (Santa Coloma) - UB .......................... 10,292 Nutrició Humana i Dietètica (Vic) - UVic ............................................. 5,000 Odontologia (L’Hospitalet) - UB ........................................................... 12,574 Odontologia (Vic) - UVic ......................................................................... 11,356 Òptica i Optometria (Terrassa) - UPC ................................................. 7,889 Paisatgisme (Barcelona / Castelldefels) - UPC ................................. 6,431 Pedagogia (BCN) - UB ............................................................................ 8,255 Pedagogia (Cerdanyola) - UAB ............................................................ 8,906 Pedagogia (Girona) - UdG ..................................................................... 8,300 Pedagogia (Tarragona) - URV .............................................................. 8,434 Periodisme (BCN) - UPF ......................................................................... 11,315 Periodisme (Cerdanyola) - UAB .......................................................... 10,498 Periodisme (Tarragona) - URV .............................................................. 9,288 Periodisme (Vic) - UVic ........................................................................... 5,000 Pilot d’Aviació Comercial i Operacions Aèries (Reus) - URV .......... 6,848 Podologia (Campus Manresa) (Manresa) - UVic ............................. 5,000 Podologia (L’Hospitalet) - UB ................................................................ 8,830 Prevenció i Seguretat Integral (Cerdanyola) - UAB ......................... 5,000 Prevenció i Seguretat Integral (en xarxa) (Cerdanyola) - UAB ..... 5,000 Producció de Música i So per l’Entreteniment - ENTI (BCN) - UB ...... 5,000 Psicologia (BCN) - UB ............................................................................ 10,084 Psicologia (Cerdanyola) - UAB .............................................................. 9,870 Psicologia (Girona) - UdG ....................................................................... 9,680 Psicologia (Lleida) - UdL ......................................................................... 9,674 Psicologia (Tarragona) - URV ................................................................ 9,502 Psicologia (Vic) - UVic .............................................................................. 8,167 Publicitat i Relacions Públiques (BCN) - UPF .................................... 11,822 Publicitat i Relacions Públiques (Cerdanyola) - UAB ....................... 11,132 Publicitat i Relacions Públiques (Girona) - UdG ................................ 9,622 Publicitat i Relacions Públiques (Tarragona) - URV .......................... 9,814 Publicitat i Relacions Públiques (Vic) - UVic ....................................... 5,698 Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting (BCN) - UB ............... 8,802 Química (BCN) - UB ................................................................................ 10,074 Química (Cerdanyola) - UAB ................................................................. 9,582 Química (anglès) (Tarragona) - URV ................................................... 7,830 Química (Girona) - UdG ........................................................................... 7,842 Química (Tarragona) - URV .................................................................... 9,206 Relacions Internacionals (Cerdanyola) - UAB ................................... 11,654 Relacions Laborals (BCN) - UB ............................................................. 7,890 Relacions Laborals (BCN) - UPF ........................................................... 7,729 Relacions Laborals (Cerdanyola) - UAB .............................................. 7,798 Relacions Laborals i Recursos Humans (Lleida) - UdL ................... 5,000 Relacions Laborals i Recursos Humans (Tarragona) - URV .......... 6,804 Seguretat (Mollet) - UB ........................................................................... 8,602 Sociologia (BCN) - UB .............................................................................. 7,210 Sociologia (Cerdanyola) - UAB ............................................................. 6,758 Tecnologies Industrials amb Anàlisi Econòmica, grau en + màster universitari en Eng. Industrial (PARS: Enginyer/a Industrial con Anàlisi Econòmica) (BCN) - UPC / UPF ................................. 12,402 Tecnologies Marines (BCN) - UPC ...................................................... 6,552 Teràpia Ocupacional (presencial/semipresencial) (Vic) - UVic .... 5,000 Teràpia Ocupacional EUIT de Terrassa (Terrassa) - UAB ............. 5,000 Traducció i Interpretació -Alemany / Francès / Llengua de Signes Catalana- (BCN) - UPF ......................................................... 5,000 Traducció i Interpretació -Alemany- (Cerdanyola) - UAB ............. 5,000 Traducció i Interpretació -Anglès- (BCN) - UPF ............................... 5,000 Traducció i Interpretació -Anglès- (Cerdanyola) - UAB ................. 6,995 Traducció i Interpretació -Francès- (Cerdanyola) - UAB ............... 5,000 Treball Social (BCN) - UB ....................................................................... 7,884 Treball Social (Girona) - UdG ................................................................. 7,596 Treball Social (Lleida) - UdL ................................................................... 6,270 Treball Social (Tarragona) - URV .......................................................... 7,400 Turisme - CETT (BCN) - UB ................................................................... 5,000 Turisme - CETT (anglès) (BCN) - UB .................................................. 5,000 Turisme - Euroaula (BCN) - UdG .......................................................... 5,000 Turisme - Formatic Barcelona (BCN) - UdG ...................................... 5,000 Turisme - Mediterrani (BCN) - UdG ..................................................... 5,000 Turisme (Cerdanyola) - UAB ................................................................. 5,000 Turisme (anglès) (Cerdanyola) - UAB ................................................. 5,000 Turisme (Girona) - UdG ........................................................................... 5,000 Turisme (Lleida) - UdL ............................................................................. 5,000 Turisme / Geografia, Territori i Medi Ambient (simultaneïtat) (Girona) - UdG ................................................................................. 5,000 Turisme / Màrqueting - Mediterrani (simultaneïtat) (BCN) - UdG ........ 5,000 Turisme / Publicitat i RRPP (simultaneïtat) (Girona) - UdG ............. 9,578 Veterinària (Cerdanyola) - UAB ............................................................ 11,987 Notes que exigeixen les set universitats públiques catalanes i la de Vic, que malgrat ser privada adopta el mateix sistema. La UOC i les privades Ramon Llull, Internacional i Abat Oliba tenen processos propis. EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

32 | Societat Divendres, 14 de juliol del 2023 | Estar jubilat o a l’atur, tenir algun problema de salut mental i viure sol són tres factors que tenen especial risc perquè una persona opti per treure’s la vida. Aquesta és una realitat que fa anys que detecta la Fundació Ajuda i Esperança, que gestiona el Telèfon de l’Esperança i el de prevenció del suïcidi a Catalunya. Aquestes situacions les viuen moltes persones de més de 65 anys. Segons les últimes dades disponibles, els més grans de 80 anys dupliquen la taxa mitjana de suïcidi a Espanya. «Entre els adolescents, de cada 20 temptatives es registra una mort; entre els més grans de 65 anys hi ha un suïcidi per cada tres intents», assenyala el director de la fundació, Sergi García. Al llarg de tot el 2022, la fundació va atendre més de 50.000 trucades de persones que patien soledat no desitjada, una crisi emocional o presentaven conductes suïcides. D’aquestes, 43.149 trucades van correspondre al Telèfon de l’Esperança (93 414 48 48). D’aquestes, el 19% van procedir de més grans de 65 anys i el 70% de persones que vivien soles. L’entitat també gestiona el telèfon de prevenció del suïcidi a Catalunya (900 925 555), disponible tots els dies i hores de l’any. El 2022 van rebre 5.987 trucades, xifra que ascendeix més de 12.000 si es tenen en compte les dades des que es va posar en marxa el 2020. De totes aquestes persones hi ha 86 casos en què el suïcidi era imminent o s’estava portant a terme en el moment de la trucada. En 263 casos més, els que trucaven ja havien intentat treure’s la vida durant el mes anterior a la trucada. A més, l’entitat també gestiona el xat per WhatsApp amb adolescents amb malestar emocional per un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona (679 33 33 63). Aquest servei va registrar 672 converses amb menors de 25 anys amb problemes d’ansietat, addiccions, ideacions suïcides, dols o problemes de relació. Més de la meitat viuen amb els seus pares, però no s’atreveixen a parlar del tema amb ells. Pitjors realitats No és només que any rere any aquests serveis registrin més trucades, és que, a més, les realitats de les persones que tracten són pitjors. «Cada vegada veiem problemes més complexos, situacions que s’estan agreujant: per exemple les autolesions, que poden ser l’avantsala del suïcidi,» explica García. «El suïcidi és la manifestació final del malestar, com abans hi invertim i intervinguem serà millor: si no es parla, la gent ho passa en soledat i aïllament i, evidentment, empitjora», afegeix García. Les dades també demostren que la inversió en la xarxa pública de salut mental és encara insu - ficient. «Evidentment es necessita més inversió, però nosaltres creiem que no fa falta només una atenció sanitària, també urgeix una assistència psicosocial complementària. I aquí és on les entitats socials podem aportar», explica García. Segons el director, el suïcidi es tracta d’un fenomen multicausal, tot i que els pro - blemes de vivenda, la falta d’una ocupació o la soledat que viuen moltes persones grans no fan més que agreujar-lo. n Els més grans de 80 anys dupliquen la taxa mitjana de suïcidis La Fundació Ajuda i Esperança, que gestiona el Telèfon de l’Esperança, revela que entre les persones de més de 65 anys es consuma un suïcidi per cada tres intents. COL·LECTIU INVISIBILITZAT ELISENDA COLELL Barcelona Un jubilat en una residència per a la tercera edat. Ferran Nadeu EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Divendres, 14 de juliol del 2023 Societat | 33 El 2022, 59 persones del col·lectiu LGTBI a Catalunya, la majoria homes homosexuals, van ser víctimes d’una agressió física i així ho van comunicar a l’Observatori contra l’Homofòbia. Es tracta de la primera vegada que les pallisses o cops de puny a aquest col·lectiu superen les agressions verbals (insults, amenaces o burles), segons va explicar l’organisme en la presentació del seu informe anual. Una part molt important de les víctimes d’aquestes agressions reporten, a posteriori, que els seus agressors eren nois molt joves que actuaven en grup. «No tots els joves exerceixen violència però hem d’assimilar que tenim un problema amb una part d’ells: cal convèncer-los que l’odi no és el camí, que ser antisistema no és ser feixista», va insistir el president de l’observatori, Eugeni Rodríguez. Agressió grupal «Maricon». Aquest va ser el crit que una dona trans va sentir al sortir del supermercat a l’Hospitalet de Llobregat. Es va girar i va veure un grup de tres nois i una noia. «¿M’ho dieu a mi?», els va preguntar. Llavors, un noi se li va tirar a sobre i li va començar a clavar cops de puny. Ella va mirar de protegir-se i es va adonar que hi havia dos nois més pegant-li mentre li deien: «Pensava que eres una dona». Al veureho, els vianants van avisar la Policia. Quan van arribar els agents, els nois van fugir corrent. Ella és una de les més de 200 víctimes que, al llarg del 2022, es van acostar a l’Observatori contra l’Homofòbia a reportar un acte discriminatori. En total, 59 persones van denunciar agressions físiques, i 55 més, agressions verbals. Una altra d’elles, un professor d’una escola que va rebre agressions físiques i verbals per part dels seus alumnes. I és que del relat de les víctimes es desprèn que hi ha un patró d’agressors que es repeteixt: nois joves, fins i tot menors d’edat, que actuen en grup contra les persones homosexuals, bisexuals o transsexuals. «Estem en un context sociopolític en què el discurs d’odi, de l’extrema dreta, s’està desplegant de manera bestial: ens preocupen aquestes onades reaccionàries que ja veiem a les escoles i instituts, però no podem resoldre-ho només amb una visió punitiva», va explicar el director de l’observatori, Cristian Carrer. «Els que hagin de pagar una multa per dir maricon de merda no ho faran més perquè no volen tornar a pagar, però el que volem és que ho pensin: necessitem més recursos en coeducació i educació afectivosexual», va afegir Carrer. A més de les agressions, que majoritàriament es produeixen a la via pública, l’Observatori també ha registrat casos de discriminació en altres entorns: feina, vivenda, escola, clubs esportius o discoteques. Per exemple, hi ha un 9% d’afectats que van ser víctimes d’assetjament, en alguns casos comesos per part d’una comunitat de veïns: a un 3% no els van permetre entrar en locals d’ús públic (com bars o discoteques) i un 12% van rebre un tracte inadequat per part de l’administració, per exemple, en els centres sanitaris. També destaca un 20% d’actes d’odi i exaltació de l’odi. La majoria d’aquests es van donar a través de les xarxes socials o en pintades al carrer. Impunitat i infradenúncia Les persones trans, especialment les dones, van ser el col·lectiu que més va despuntar aquest 2022. Fa quatre anys representaven el 10% de tots els denunciants, però el 2022 ja van superar el 20%. «Arran de la llei trans s’han bolcat molts missatges d’odi contra aquestes persones, i això és l’avantsala a cometre un delicte contra aquestes persones perquè els agressors se senten legitimats», ha dit Rodríguez. No obstant, els homes gais continuen copant el gruix de les incidències, amb un 60% del total. L’Observatori també va fer autocrítica. El col·lectiu de més grans de 65 anys no arriba a l’1% de denúncies. «Això no passa perquè no hi hagi casos, sinó perquè no ens arriben. En part, per la fractura digital i per això hem de fer més esforços», va assenyalar Rodríguez, que va anunciar un conveni amb la fundació Enllaç per aturar aquest problema. n Més agressions físiques que verbals al col·lectiu LGTBI a Catalunya Una part molt important de les víctimes d’aquests atacs reporten que els seus agressors eren nois molt joves que actuaven en grup, segons l’informe anual de l’Observatori contra l’Homofòbia. DISCRIMINACIÓ ELISENDA COLELL Barcelona Moviments LGTBI protesten contra l’odi i la discriminació. Juan Carlos Torrejón A Espanya cada vegada es casa i, per tant, es divorcia menys gent. I, tot i que són més sonades les separacions conflictives, el 80% són de mutu acord. En aquest escenari, s’ha doblat el nombre de ruptures en les quals els dos pares obtenen la custòdia compartida dels fills. El 2022, es va atorgar en gairebé la meitat dels divorcis, el 45,5%, només cinc punts menys que les custòdies atorgades només a la mare (el 50,6%). El 2013, la modalitat compartida amb prou feines era present en el 17,9% de les separacions. Aquestes són les principals novetats que conté l’Estadística de nul·litats, separacions i divorcis que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) va publicar ahir. L’informe indica que l’any 2022 es van produir 84.551 ruptures matrimonials, un 6,7% menys que el 2021. Així, els divorcis tornen a la tendència descendent que es va iniciar el 2017 i només es va veure interrompuda el 2021, a causa que el primer any de pandèmia moltes parelles no es van poder separar per les restriccions i l’any següent hi va haver un efecte rebot. Els divorcis representen el 96,2% del total; les separacions, el 3,8%, i les nul·litats –invalidació del matrimoni–, menys del 0,1%. La tendència a la baixa es correspon amb el descens del nombre de matrimonis. Informes previs de l’organisme indiquen que cada vegada menys parelles segellen la seva unió. n El 80% dels divorcis que es registren a Espanya són de mutu acord ESTADÍSTICA PATRICIA MARTÍN Barcelona 5,95€ per només Entendre-hi + UNA COL·LECCIÓ D’INTRIGA HISTÒRICA FASCINANT SUBSCRIU-TE A EL PERIÓDICO I EMPORTA’T LA COL·LECCIÓ GRATIS 93 222 27 22 (de 9 a 13 h) Aquest cap de setmana: ‘El viaje de los cuerpos celestes’, de Javier González EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

34 34| Barcelona Barcelona Divendres, 14 de juliol del 2023 | Els primers indicis semblen donar la raó als experts que advertien de les conseqüències (indesitjades) que podia tenir la llei de vivenda i la confusió entorn de la regulació immobiliària que es viu els últims mesos. A falta de noves dades oficials sobre la casuística de Barcelona (els últims de l’Incasòl són del primer trimestre del 2023), diversos indicadors a què ha tingut accés EL PERIÓDICO apunten a un alentiment en la firma de contractes de lloguer a la ciutat. Es reflecteixen comportaments conjunturals tant dels inquilins com dels propietaris. D’una banda, alguns habitants van congelar la seva recerca d’una nova vivenda per estal - viar-se pagar honoraris a les agències –com dicta la nova llei– o per comprovar si els preus es moderen quan el Govern accepti la declaració de zona ten - sionada per a la capital catalana i altres municipis impulsada per la Generalitat. D’altra banda, molts propietaris han posposat la seva decisió de llogar o vendre per si les eleccions generals comporten nous canvis legals. Dubtes als dos costats L’informe de preus de l’Incasòl ja va registrar una caiguda de la xifra d’arrendaments firmats fins al març, davant la minvant oferta i les incerteses que planaven sobre el sector. Però les últimes setmanes ja han estat marcades per l’aprovació de la llei. En aquest sentit, el Col·legi d’Administradors de Finques de BarcelonaLleida (CAFBL) aporta les primeres dades fresques, en tant que un dels serveis que proporcionen als seus associats és la gestió del dipòsit de les fiances. Al juny en van tramitar 194, davant les 338 del mateix mes del 2022. I tot i que al maig també havien baixat, 320 davant 385, sí que hi va haver un repunt respecte a l’abril, que s’atribueix a un esprint de firmes animades pels propietaris abans de la llei. El seu president, Llorenç Viñas, assenyala que els dubtes que es plantejaven als dos costats de les contractacions han alentit clarament les operacions. Ho subscriu Carles Sala, responsable de l’àrea jurídica de COAPI-AIC, que relata que els APIs de Barcelona han percebut una situació de wait and see (a l’espera d’esdeveniments) entre els seus clients. «Molts propietaris estan pendents d’una decisió de venda» segons es declari o no la ciutat zona tensionada, o segueixi endavant en els actuals termes la llei de vivenda. Després de sondejar alguns dels principals operadors de la ciutat, remarca que en els dos últims mesos perceben una caiguda del 20% al 30% en les operacions de lloguer. I més contundentment encara al·ludeix a l’increment de preguntes entre els propietaris sobre com passar-se als contractes temporals (de menys d’11 mesos, fora de la regulació) o sobre les condicions per a hipotètiques vendes en lloc d’arrendaments, per part de petits inversors o propietaris a qui se’ls acaba un contracte. Sala matisa que no tot és atribuïble a la llei de la vivenda, perquè ja hi havia un clima previ d’«inseguretat jurídica» davant els successius canvis i mesures, com les pujades d’IPC limitades al 2%. Cal contemplar també l’efecte de l’ampliació dels tres (més un de pròrroga) anys de lloguer als contractes firmats fins a finals del 2018, davant els de cinc (més un) vigents des del 2019 (per a persones físiques), amb els canvis introduïts en la LAU. Implica que com que han finalitzat recentment els últims contractes curts (i les seves pròrrogues) s’aturi per un temps la rotació natural d’oferta. Una cosa que es prolongarà fins que vagin acabant els primers contractes més llargs subscrits des del 2019. Renovacions pactades Es dona la circumstància, destaquen les dues fonts, que molts llogaters estan «renovant contractes» amb els inquilins que ja tenien si estan satisfets amb ells i arriben a acords de preu. De moment, no hi ha limitació en els preus de nous contractes i es tracta que les dues parts en surtin afavorides, tenint en compte que qualsevol mudança implica despeses i que els propietaris també solen haver de fer reformes i esperar un temps abans de recol·locar la vivenda al mercat, remarca Óscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Aquesta patronal és una de les que presentaran al·legacions contra la declaració de zona tensionada a la capital catalana, al considerar que la metodologia emprada no és objectiva. «La pèrdua d’estoc es produirà més tard o més aviat», afegeix Sala, amb l’experiència de la limitació de preus que temporalment va aplicar el Govern fins que la justícia va tombar la mesura, i sabent de com es comporten els llogaters en situació d’incertesa. De fet, aquests dies a més d’atendre consultes sobre candidats a sortir del mercat tradicional del lloguer, ho fan sobre la llei processal (per riscos d’impagaments i altres). «Si s’aplica la zona tensionada a tot Barcelona, tindrà un efecte letal en el mercat», manté. n La conjuntura política frena la firma de nous lloguers a BCN Propietaris i arrendataris es mantenen a l’espera de veure què passa amb la llei de vivenda després del 23J, sobretot punts com la declaració de zona tensionada i el pagament dels honoraris de les agències. VIVENDA PATRICIA CASTÁN Barcelona Diverses vivendes i un local de lloguer en un edifici ubicat al centre de Barcelona. Elisenda Pons u Un informe elaborat recentment per Tecnocasa i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) sobre el mercat de la vivenda assenyala que en el cas concret de Barcelona la llei de vivenda pot implicar la pèrdua del 12,5% de l’estoc de lloguer de mitjana, és a dir, un total de 24.090 immobles menys. u Aquesta xifra estaria per sobre de la mitjana estatal. Al districte de l’Eixample, a més, arribaria al 16%, cosa que suposaria agreujar la ja important falta de pisos de lloguer. Els autors de l’estudi ho atribueixen a la «inseguretat jurídica» i la nova llei, que portaran molts propietaris a buscar altres opcions de negoci. Estudi Possible pèrdua del 12,5% de l’estoc EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Divendres, 14 de juliol del 2023 Barcelona | 35 SANCHO DE ÁVILA. Francisco Lavirgen Vázquez, 60 anys, a les 12.45; Avelina Laredo García, 100 anys, a les 9.50; Manolo Farelo Rodríguez, 84 anys, a les 9.25. LES CORTS. Roger Alarcón Peroy, 43 anys, a les 11.00; Pepa Cano Alarcón, 88 anys, a les 13.00; Maria Rosa Juny Escolà, 89 anys, a les 15.00; Iris Gläser Wittker, 79 anys, a les 12.30. Llista facilitada per Serveis Funeraris de Barcelona. Més informació en el telèfon 900.231.132. NECROLÒGIQUES Jaume Collboni ha firmat la seva primera gran rectificació com a alcalde quan fa 26 dies que està en el càrrec. El PSC es va oposar, en el mandat anterior, de manera intensa i reiterada, als plans de la reforma de la ronda de Sant Antoni del govern que compartia amb Barcelona en Comú. Com a soci minoritari dels d’Ada Colau, els de Collboni no van tenir més remei que conformar-se a protestar i contemplar com els Comuns tiraven el pla endavant en solitari. Ara, els socialistes accepten el pla, és a dir, renuncien a modificar-lo, segons ha informat la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, que ha assegurat que el govern no paralitzarà el procés de licitació de les obres «per responsabilitat». Collboni es va comprometre durant la campanya electoral, de manera molt explícita, a revocar la reforma dins dels seus primers 100 dies al capdavant de la ciutat. Potser aquest canvi radical s’ha d’entendre en termes d’una possible aliança futura, és a dir, de la hipotètica entrada dels Comuns en el govern del PSC ben aviat, però això és una cosa que només el temps demostrarà. L’anunci ha causat enrenou entre els residents de l’eix, la Plataforma d’Afectats per la Llosa de Sant Antoni, que compartien els criteris dels socialistes per redissenyar la ronda, i rebutjaven la «pacificació» excessiva de la zona que firmaven els Comuns, ja que els «aïlla» de serveis. De moment, la regidora de Barcelona en Comú Janet Sanz ha celebrat la decisió: «Es posa de manifest la necessitat que la ronda de Sant Antoni compti amb un projecte, i un projecte bo. És una bona notícia». Curiosament, Laia Bonet va anunciar el canvi de posició dels socialistes d’improvís en una roda de premsa sobre radars de trànsit, aprofitant una pregunta de propina de la premsa assistent. Un portaveu de la plataforma de residents va relatar a aquest diari el «malestar» del grup. «Els socialistes ens han pres el pèl durant més de dos anys», va assegurar. n Collboni no revocarà la reforma de la ronda de Sant Antoni Els socialistes, malgrat la seva ferma oposició durant l’anterior mandat, renuncien a modificar el pla aprovat pels Comuns. URBANISME TONI SUST PATRICIA CASTÁN Barcelona La ronda de Sant Antoni en el seu encreuament amb el carrer d’Urgell. Joan Cortadellas El govern de Jaume Collboni flexibilitzarà l’ús dels radars que controlen la velocitat a prop de centres escolars. Així ho va anunciar ahir la tinenta d’alcalde de Mobilitat, Laia Bonet, que va explicar que a partir de l’1 d’agost en els 33 trams de la ciutat pròxims a escoles en les quals la velocitat màxima va baixar de 50 km/h a 30 km/h aquesta modificació només estarà vigent quan hi hagi classe als centres o en horaris que siguin susceptibles d’algun tipus d’activitat escolar. D’aquests 33 trams, 12 compten amb radars i 21 només amb un senyal que limita la velocitat a 30 km/h. Horari lectiu A la pràctica, la mesura suposa que els 12 radars que es van instal·lar al costat d’escoles elevaran el límit màxim previst de 30 km/h a 50 km/h de nit –entre les 22.00 i les 7.00– els diumenges i dies festius i durant el mes d’agost. És a dir, els radars funcionaran de dilluns a dissabte i de 7.00 a 22.00 amb un límit de 30 km/h, i la resta del temps, a 50 km/h. Bonet ha precisat que la decisió es pren per donar resposta a la «demanda ciutadana». Són diversos els grups del consistori que fa temps que reclamen aquesta modificació. n Els radars deixaran de multar de nit i en dies festius per superar els 30 km/h El nou govern municipal flexibilitzarà a partir de l’1 d’agost l’ús dels dispositius que controlen la velocitat a prop de centres escolars. MOBILITAT TONI SUST Barcelona El radar de Pau Claris amb Aragó informa de l’excés de velocitat. Ferran Nadeu Publicació d’esqueles 934.848.210 [email protected] TRIA EL NOU TANATORI SANCHO DE ÁVILA. 900 231 132 (24h) memora.es Per què un tanatori DINS LA CIUTAT? Perquè tot sigui més fàcil Més de 100 anys acompanyant les famílies de Barcelona Metro: L1 (Marina), L4 (Bogatell) Tram: T4 (Marina i Auditori, Teatre Nacional) Bus: 6, B20, B25, H12, V21, V23 Aparcament públic: amb accés directe al tanatori EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

36 | Barcelona Divendres, 14 de juliol del 2023 | ‘Al descubierto’ a l’aire lliure Pocs millors plans per a dilluns, dia 17, hi ha que el programa doble proposat per Sala Montjuïc. A les 20.45 h, concert de l’Alba Armengou Sextet. I a les 22.00 h, projecció (en VOSE) d’Al descubierto (foto), la pel·lícula de Maria Schrader sobre la investigació periodística dels abusos de Weinstein. Un FesNits de luxe Del 18 al 23 de juliol, el Festival Nits de cinema oriental de Vic presentarà 36 llargs i deu curts d’una desena de països asiàtics. Entre els ganxos, la penúltima pel·lícula de Jackie Chan (Ride on) o un celebrat drama sudcoreà sobre salut mental (Next Sohee, a la foto). Et sua tant el clatell que hi portaries una tovallola tot el dia, com si fossis un boxejador. Necessites que et toqui l’aire, però no el condicionat, el de debò. Barcelona t’espera amb un exèrcit de terrasses per respirar, riure, procrastinar, menjar i beure com Déu mana. Patis interiors, rooftops, terrasses clàssiques, si volguessis podries passar-te tot l’estiu saltant d’una a una altra sense repetir. Perquè no t’agafi la síndrome Netflix, On Barcelona s’encarrega de preparar-te una selecció amb espais a l’aire lliure que només responen a un doble credo: la bona vida i la bona taula. De la falda de Montjuïc a la mateixa línia de platja. De dalt a baix o viceversa. L’assumpte és sobreviure a la canícula plantant-li cara, de tu a tu, o com deia María del Monte: a la sombra de los pinos. EL BOSC ANIMAT PASTA I CLOROFIL·LA. La terrassa enjardinada de Bosco de Lobos és un miratge en un desert d’asfalt. Amagada als bastidors de la Diagonal, s’apareix al vianant errant com una imatge mariana; un paradís on les manetes del rellotge s’adormen. La vegetació i els para-sols mantenen a ratlla els fotons, és possible que canti algun ocellet, el groove és relaxat, el marc perfecte per disfrutar d’una carta amb plats italians reconfortants. Les pizzes (cruixents) són de notable, i les pastes no poden faltar en la teva selecció. Mezzi paccheri amb tomàquet, burrata i n’duja per morir-se. Tagliolini amb anxoves, llimona i pepperoncino, per als amants dels sabors potents. Croquetes a la carbonara si la gola pot amb tu. Obligatori descordar-se el primer botó de les bermudes i mirar al firmament amb mig somriure de felicitat a la cara. Bosco de Lobos Diagonal, 605. DIMENSIÓ NERI PASSAT IMPERFECTE. Malgrat les hordes de turistes que la visiten cada dia, la plaça de Sant Felip Neri conserva intacte el seu magnetisme. Els forats de metralla a les parets, la font central, l’església barroca... Les línies que ens connecten amb el passat de Barcelona són perfectament visibles en aquest enclavament tel·lúric, especialment de nit, des de la terrassa de l’A Restaurant, pertanyent a l’hotel Neri. Pocs miradors barcelonins destil·len tant encant i ofereixen imatges tan meravelloses. A la carta, producte de qualitat i cuina creativa sense desviacions estranyes. El combo de tomàquets amb gelat és un regal per a aquests dies de calor. La croqueta d’ànec és un gran èxit. Ostres impecables. El peix del dia, excel·lentment brasejat, reposa en un llit de nyoquis de safrà. Culmino l’experiència amb un llamineríssim pastís de formatge calent amb sorbet, i que no es trenqui la nit, sisplau, que no es trenqui. A Restaurant Sant Felip Neri, 2. RECÉS AL GÒTIC MACARRONS A LA FRESCA. Més d’un vendria la seva ànima per tenir a casa seva la terrassa interior del restaurant Contraban de l’hotel Wittmore. Protegit de la canícula. Presidit per una paret vegetal que s’eleva en vertical com el monòlit de 2001: Una odissea de l’Espai. Amb unes vidrieres que et permeten tafanejar al menjador interior. La llum del dia, colant-se per una lluerna gairebé divina. I una carta amb un plat que enamora a la primera dentada: els macarrons del cardenal amb secret ibèric. A partir d’allà la cuina d’Alain Guiard es desplega en forma de plats amb producte de proximitat que demanen a crits ser disfrutats: els tomàquets de temporada amb burratina, el caneló de rostit, el carpaccio d’escamarlà... Si busques oasi d’interior, tampoc pot faltar en la teva wishlist el restaurant Roig Robí, tan conegut per la seva cuina catalana d’autor com per la seva terrassa interior, un oasi per a cites romàntiques dels que ja no en queden. Com deia Luz Casal: loca por volver. Contraban Riudarenes, 7. Roig Robí Sèneca, 20. SOLÀRIUM ‘DELUXE’ VISTES URBANES. El nom és categòric: llum. Molta llum. La paraula rooftop queda curta per definir la TERRASSES MÀGIQUES ÒSCAR BROC LES TAULES MÉS COTITZADES Dues de les terrasses més boniques de Barcelona: Gala i, a la dreta, Café Chandigarh. Can Fisher: arrossos amb vistes a la platja del Bogatell. Al costat, la cotitzada Terraza Pulitzer. Instagram Imprescindible enterrar el rellotge abans d’acomodar-te. Aquests espais a l’aire lliure responen a un doble credo: la bona vida i la bona taula. ON Juan Manuel Freire EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Divendres, 14 de juliol del 2023 Barcelona | 37 terrassa que Casa Luz té dalt de l’hotel Casa Luz, valgui la redundància. Els rajos de sol banyen un mirador urbà amb unes vistes panoràmiques del centre de Barcelona que posarien les dents llargues a Spiderman. I a la nit, l’espai es converteix en un refugi de valor incalculable per al bon vivant. A la taula, mana el producte i una cuina mediterrània amb esclats d’autor per a tots els públics. Si vas a allò segur, la truita de patates trufada, el biquini amb pernil ibèric i mozzarella, el llom de tonyina i el flam familiar de la casa et trauran del dilema. Assegura’t de tenir la tarda lliure si hi vas a dinar: allò d’acabar les postres i tocar el dos no és una opció quan estàs tan a prop del cel. Casa Luz Rda. Universitat, 1. PER LA NÀPIA NIGIRIS SURREALISTES. El restaurant Gala és una allau d’estímuls visuals. S’inspira en l’univers de Dalí, sembla tret d’un conte fantàstic i sedueix influencers amb els cavallets de l’entrada, un dels escenaris més estimats per la troupe del postureig. Però el millor de Gala és la seva terS’acosta The Weeknd L’estrella del pop-R&B arriba a Barcelona tot just acabada la seva decebedora sèrie The idol. Però que aquest error no ens faci oblidar la col·lecció d’encerts musicals (Blinding lights i molts, molts més). Dijous, 20, a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Homenatge a una visionària S’acaba d’inaugurar al MACBA Nancy Holt / Dins Fora, la retrospectiva més gran a Europa dedicada fins a la data a Holt, artista multidisciplinària que va pontificar en el terreny del land art. La mostra inclou cine, vídeo, foto, escultura, instal·lacions i documentació de projectes. Altres sons possibles En la seva ja dissetena edició, el festival GONG continua apostant per les noves sonoritats, els instruments innovadors i l’experimentació més espiritual. Aquest any, un dels plats forts és Maria Arnal amb el seu àlter ego MA (foto). Dissabte, dia 15, i diumenge, dia 16, a les coves de Montserrat de Collbató. rassa pati interior, possiblement una de les més boniques de Barcelona. Els arbres protegeixen les coronetes del personal i es corben sobre una font central amb uns nassos de les fosses dels quals brolla l’aigua. La cuina està a l’altura del devessall: carns, cebiche, tataki, sushi, tapes i pastes de qualitat posen la guinda a una experiència satisfactòria de nassos. Perdó per l’acudit. Gala Provença, 288. TOP SECRET CIUTAT JARDÍ. Seria una temeritat discutir la supremacia d’Alice Secret Garden quan es parla de terrasses amb vegetació. L’abraçada de la verdor és tan intensa que no saps si ets en una terrassa amb jardí o en un jardí amb terrassa. Quan t’endinsis al local i accedeixis al bosc urbà, ubicat al típic interior d’illa de l’Eixample, t’oblidaràs que t’ha tocat ser president de mesa el 23J. Plantes i arbres envolten la clientela, fan ombra sobre el mobiliari vintage i donen a l’estampa una aura irreal. Brunch, tardes, berenar, dinar, sopar, al jardí d’Alicia hi ha bolet gegant –no és broma–, pastissos collonuts i medicines gastronòmiques per a cada hora del dia. Si veus el gat de Cheshire entre els arbustos, acaricia-li el llom. Alice Secret Garden Pau Claris, 90. AQUÍ SÍ QUE HI HA PLATJA ARRÒS AL MAR. Excel·lents arrossos i no menys excel·lents vistes a la costa. a Can Fisher, les paelles rugeixen als fogons i les gavines posen la banda sonora a les postals que ofereix la platja del Bogatell. En aquesta arrosseria marisqueria de nou encuny és massa fàcil deixarse portar. La brisa marina es cola entre les taules, la línia del mar et relaxa les celles, els bioritmes descendeixen en picat i volen els arrossos: negre, caldós amb llamàntol, del senyoret, que no pari la festa del gra. I que no faltin els entrants, el peix de llotja i el marisc, és clar. Si el vi blanc puja la temperatura, sempre podràs llançar les xancletes a l’aire, córrer una mica i remullar les natges al mar. Xof. Can Fisher Av. Litoral, 64. LLUNY DEL SOROLL PIZZETES A L’OMBRA. Si Barcelona et mata, la terrassa del Café Chandigarh et tornarà a la vida més ràpid que una injecció d’adrenalina al pit. Ocupa una casa amb jardí als confins de Pedralbes, un espai amb un interiorisme exquisit inspirat en els anys 50 i rabiosament instagramejable. I compta amb un àmplia terrassa poblada d’arbres que fa massatges a la teva ànima amb summa delicadesa; una de les més boniques de la ciutat. A la carta, confort a dojo, plats saludables amb presència vegetal (bona l’albergínia), pastes de qualitat, pizzetes espectaculars i carns en diferent format (deliciós steak tàrtar). Imprescindible enterrar el rellotge abans d’acomodar-te. Café Chandigarh Av. d’Esplugues, 105. DEU ANYS AMB VISTES ‘DJ’ VERSUS ARROSSOS. L’hotel Pulitzer celebra el desè aniversari de la seva cotitzada terrassa (Bergara, 8), un espai diàfan i sol·licitadíssim en els mesos de calor, que s’ha dignat a cuidar la seva programació de DJs i directes fins a convertir-se en un petit paradís musical per a artistes locals emergents. A més, per celebrar el seu aniversari, ha recuperat algunes de les tapes més icòniques del seu recorregut vital i ha programat interessants concerts sorpresa. Lluny del Pulitzer, a la falda de Montjuïc, una altra terrassa d’èxit celebra també 10 anys d’etapa. És la Terraza Martínez, un balcó de luxe amb vistes panoràmiques del port i la línia marítima de Barcelona. El restaurant triat per Obama durant el terratrèmol Springsteen és més fiable que un motor alemany. Toca molt poc un producte suprem, broda l’arròs com si fos alta costura, disposa d’excel·lents carns i no dona treva als entrants. A més, ha dissenyat un menú especial per celebrar el desè aniversari. La fugida que no ho és: Martínez és sortir de Barcelona sense sortir de Barcelona. n Terraza Pulitzer Bergara, 8. Terraza Martínez Carretera de Miramar, 38. La plaça de Sant Felip Neri des de la terrassa de l’A Restaurant. Al costat, Roig Robí, un oasi per a cites romàntiques. Miratge enjardinat a la Diagonal: Bosco de Lobos. A l’esquerra, Casa Luz. EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

38 | Barcelona Divendres, 14 de juliol del 2023 | ra un d’aquells diumenges de mig estiu en què tothom es repeteix: «Ahir a la nit vaig beure massa». Així arrenca aquesta columna. Així podria arrencar el teu diumenge vinent. Així, amb aquesta frase, arrenca el llegendari relat El nedador, de John Cheever. Neddy Merrill és un home de mitjana edat que, amb una mà a l’aigua safir d’una piscina privada i una altra al primer got de ginebra, té una idea de bomber que pretén portar a terme amb rotunda serietat. El que es proposa és recórrer el camí que el separa de casa seva, a uns 12 quilòmetres al sud, nedant totes les piscines que trobi pel camí. Ho farà amb un petit, gairebé ridícul, banyador: amb aquesta vestimenta es colarà en piscines de famílies de les quals mai accepta invitacions, en la d’un amic malalt a qui no ha donat suport i fins i tot en la d’una examant ofesa. Tot començarà genial, però aviat el cel s’ennuvolarà amb mals presagis i es desencadenarà una tempesta, i haurà de passejar vestit així per cunetes de carreteres (es burlaran d’ell i li llançaran llaunes de cervesa). Ni tu ets Neddy ni això és l’increïble relat de Cheever. Tampoc és un article informatiu, amb les piscines més econòmiques de la ciutat, tot i que recomano Can Dragó i el llac de la Creueta del Coll. I se’m faria difícil intentar simular la seva gesta, encadenant piscines de clubs de natació amb passi d’un dia i gimnasos municipals. En realitat, com li passa al protagonista, el millor per poder disfrutar d’una piscina és tenir un amic amb piscina (jo en conservo un a Horta i li agraeixo fervorosament la seva invitació anual a gaspatxo i capbussada). Però la tossuda normalitat és que hagis de treure’t les castanyes del clor. Per descomptat, et recomano fugir a l’extraradi –la meva debilitat és la piscina pública de Cerdanyola–. No obstant, hi ha un truc raonable per no haver de desplaçar-se a fora. Menjar gratis Es tracta de localitzar hotels amb piscina al terrat amb servei de restaurant. Allà em planto jo amb despentinat de venir directament del llit, banyador, tovalloles, braçals pneumàtics i, si cal, amb l’unicorn inflable. Apareix en l’hora prèvia al vermut, on no queda clar si la gent hi dinarà o no. Demana una canya i unes olives. Agafa aquella taula com qui conquista una illa del Nou Món. I, sense encomanar-te a ningú ni esperar la consumició, fica’t a la piscina, ocupa una discreta cantonada i obre els colzes com Jesús Gil al seu jacuzzi. A partir d’aquell moment, submergit, els diners i els quilos pesen menys (una vegada a dins és complicat que et demanin número d’habitació). M’agradaria fer veure que vaig aprendre aquestes jugades de llibres com Steal this book, el manual yippie, on un d’aquells activistes ianquis dels 60 va menjar setmanes gratis: anava a restaurants amb una mosca de plàstic a la butxaca. Engolia el primer plat i en el segon hi ficava la mosca i deia que l’hi canviessin, indignadíssim (i llavors se n’anava sense pagar). Però, en realitat, tot és legal: molts hotels permeten que no hostes es remullin si vas a dinar al seu restaurant (una amanida cèsar a canvi d’una capbussada: firmo). Si no els trobes o estan plens, si tot falla, sempre podràs dirigir-te a una llibreria, comprar El nedador, de Cheever, omplir un cub d’aigua de l’aixeta, submergir els peus i obrir-lo per comprovar que, com passa en el conte, fins i tot a les zones residencials pijas plou i fins i tot els rics amb piscina ploren. n EL NEDADOR (DE LES PISCINES DE BARCELONA) HI HA UN TRUC RAONABLE PER COLAR-SE EN UN E TERRAT AMB PISCINA El Rubén s’ha passat vint pobles aquesta setmana. Com que ell no és tan apassionat com jo amb el tema de la política, em vaig oferir amablement a comprar-li el vot per 50 euros, per assegurar-me la victòria dels meus. Doncs resulta que el Rubén va de digne i va començar a dir que ell el vot no el ven i que té uns principis i que qui m’he cregut que soc. El que ell no sap és que votem el mateix partit. Rubén ll l L’altre dia estava buscant una bici de Bicing per poder tornar a casa, però totes estaven amb la llum vermella. Em vaig començar a enfadar i vaig clamar contra el servei municipal de lloguer de bicis barceloní, però llavors, durant la recerca, vaig començar a trobar certa pau, vaig començar a entendre d’on venia la meva frustració, la meva impaciència. A poc a poc em vaig anar entenent a mi mateix i ara soc una persona millor. Buscar una bici de Bicing l ll Fa moltíssima calor i tenir l’aire condicionat a casa està molt bé en termes de temperatura, però també és cert que l’aire condicionat em resseca els ulls i em provoca mussols, així que cada estiu he de triar entre la calor i els mussols. Normalment trio la calor perquè quan em surt el primer mussol ja no puc utilitzar l’aire i llavors he d’estar amb les dues coses. Aire condicionat l ll Ho vaig sol·licitar per poder estar més tranquil durant les vacances, però no em van arribar els papers a casa fins que me’n vaig anar de vacances, així que ara he d’interrompre les meves vacances i tornar a Barcelona per anar a una oficina de Correus a votar per no haver d’interrompre les meves vacances i tornar Barcelona a un col·legi electoral a votar. El pitjor de tot és que no tinc ni idea de què votar. Votar per correu ll l lll EL SEMÀFOR El Mundo Today L’ACTUALITAT DEL DEMÀ DE BARCELONA CONDE DEL ASALTO | PER MIQUI OTERO GRATIS GRATIS Música per acomiadar un mes d’arc iris Un mes de celebracions, l’orgull barceloní tanca amb el macroesdeveniment del Pride!: fins dissabte, concerts, xous, drag i més. Algunes recomanacions: les actuacions de Vicco i Loreen aquest divendres, 14, i les de Julieta, María Escarmiento i Paulina Rubio, el 15. A l’avinguda de Maria Cristina. Vent en popa a tota vela Aquest cap de setmana, els mars de Barcelona viatjaran en el temps. Torna el prestigiós trofeu Puig Vela Clàssica, en la seva 16a edició, en les regates del qual participen barcos clàssics i d’època, amb dècades d’història. A més, fins dissabte, 15, es podran visitar embarcacions centenàries als molls de Barcelona. Mercats ambulants, ‘dj’ i electrònica al Raval Aquest cap de setmana, torna la festa major del Raval, una de les més famoses de l’estiu. Sí o sí, passa’t pel flea market edició especial festa major, diumenge, a la plaça Blanquerna, amb dj set de 17 a 23 h. I no et perdis l’Ameba Parkfest, festival d’electrònica que divendres i dissabte ocuparà la plaça de Terenci Moix. Grades obertes amb cine per reflexionar El Canòdrom (Concepción Arenal, 165) obre les grades a través d’un cinefòrum gratuït. Cada divendres de juliol (20.30 h), projecten una pel·lícula que permeti reflexionar sobre la identitat, la família i la nostra situació al món. Aquest divendres, Petite maman; el pròxim, Belle, i el 28, Parasite. EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Divendres, 14 de juliol del 2023 | 39 ¿Qui es vol quedar tancat a casa durant l’estiu? Places i patis s’obren durant aquestes setmanes perquè recuperem la tradició tan mediterrània de passar els dies i les nits més calorosos de l’any a la fresca. Les opcions són gairebé infinites: patis oberts a les escoles i escoles bressol, cine a l’aire lliure, jocs organitzats a les places dels barris, actuacions en viu i espectacles de carrer. Jocs a les places Juguem a les places estimula el joc a l’espai públic, a l’aire lliure, en diferents places durant el bon temps, i a través de propostes diverses de dinamització del joc i l’activitat lúdica per als nens i nenes. Són unes 50 places de la ciutat les que s’adhereixen a aquesta proposta. A Ciutat Vella, fins al setembre, els menors podran trobar nous jocs, dinamitzats per monitors, a la plaça Comercial, a la plaça del Pou de la Figuera, a la rambla del Raval, a la plaça del Poeta Boscà i a la plaça de la Mercè, entre d’altres. La mateixa proposta arriba també a la Llosa de la ronda de Sant Antoni, a la plaça de les Navas, als jardins de la Mediterrània, a la plaça Primer de Maig i a la plaça del metro a Ciutat Meridiana. Tota la informació s’anirà actualitzant a www.barcelona.cat/educacio, també amb més propostes després de l’estiu. Patis oberts Els patis de diverses escoles de primària i secundària i d’algunes escoles bressol obren fins al 31 d’agost amb un servei de monitoratge per obrir i tancar el recinte i impulsar i acompanyar propostes de joc. És el cas de l’escola Cervantes, Ramon Llull, Gayarre, Lluís Vives, Poeta Foix, l’institut Menéndez i Pelayo, Font d’en Fargas, l’escola de les Aigües, Mercè Rodoreda, l’institut escola Antaviana, Can Fabra, Vila Olímpica i Concepción Arenal, entre d’altres. També diverses escoles bressol municipals ofereixen els seus patis com a espais de joc lliure per a nens i nenes de fins a 6 anys i les seves famílies. És el cas de l’escola bressol Canigó, Germanetes, Can Bruixa, El Putxet, Sant Medir, Valldaura i Ralet. Més informació a www.barcelona.cat/educacio. Cine a l’aire lliure El Pantalla Barcelona acosta, en la seva desena edició, set produccions catalanes que es projecten en diversos centres cívics i equipaments municipals fins al 25 de juliol (www.barcelona.cat/centrescivics). ‘L’estiu al pati!’ El pati de la seu del districte de Nou Barris obre també durant l’estiu amb una programació extensa. L’estiu al pati! se celebra fins al 22 de juliol. Aquest cap de setmana arriba el moment de disfrutar de la música en viu amb el Say it Loud amb les actuacions de Meli Perea, Alba Pujals i amb un homenatge al gran soulman Otis Redding. La setmana vinent el pati s’omplirà de flamenc (www.barcelona.cat/noubarris). Festival Busker RAI La paraula busker fa referència en anglès a una persona que es guanya la vida fent actes a l’espai públic. I aquest és l’esperit del festival Busker RAI, que portarà circ, dansa, teatre, música i titelles a les places de Sant Pere i del Pou de la Figuera, els dies 14 i 15 de juliol (de 17 h a 23 h). ALTRES PROPOSTES Barcelona es prepara per rebre la Vuelta. Es tracta de la principal competició de ciclisme d’Espanya i arribarà a Barcelona el 26 i 27 d’agost. Serà la segona vegada a la història que la capital catalana aculli una sortida oficial, després de fer-ho per primera vegada el 1962. La ciutat es prepara amb tot un dispositiu especial de mobilitat i ja s’ha dissenyat el recorregut definitiu i els seus horaris. Totes les afectacions de trànsit es podran consultar a mobilitat.barcelona/lavuelta. El dissabte 26 d’agost tindrà lloc la contrarellotge per equips que recorrerà bona part del centre de la ciutat. La competició començarà a les 19 h a la platja del Somorrostro i finalitzarà a les 21 h a l’avinguda de la Reina Maria Cristina. Les restriccions de trànsit començaran a les 5 h i, a partir de les 14 h i fins a les 21 h, es blindarà tot el recorregut. El diumenge 27, la Vuelta començarà a Mataró a les 12 h i els corredors entraran a Barcelona entre les 16.30 h i les 17.30 h, per això el circuit estarà aïllat de 15 h a 17.30 h. L’estiu no seria el mateix a la ciutat sense les festes majors, que inunden d’alegria, balls i exhibicions populars els carrers i places. Cal estar ben atent per no perdre’s les convocatòries. Durant els pròxims dies, la festa s’instal·la al Raval, Vallbona, la Clota i el Poble-sec. Fins al diumenge 16, festivitat de la Mare de Déu del Carme, el Raval té previst un extens programa amb música i ball, havaneres, activitats infantils, teatre, gegants, diables i exhibicions de castells. Durant les mateixes dates, Vallbona (Nou Barris) celebra la seva festa major, amb una bicicletada, un vermut karaoke i un torneig de futbol, entre altres activitats. El divendres 14 s’inicien les festes del Poble-sec, que s’allargaran fins al 23 de juliol, amb correfocs, cercaviles, concerts i escacs, entre moltes altres activitats. Al barri de la Clota (Horta-Guinardó), celebren la festa major del 21 al 23 de juliol. AGENDA DE BARCELONA TEXT Núria Bonet ON BARCELONA PER A L’AJUNTAMENT DE BARCELONA www.barcelona.cat UN ESTIU A L’AIRE LLIURE Barcelona obre els patis de les escoles i escoles bressol perquè els nens i nenes juguin i s’oblidin de la calor. L’espai públic es converteix en l’escenari més gran possible per jugar, veure cine o escoltar música en viu ⁄ OCI ⁄ TOT PREPARAT PER A LA ‘VUELTA’ 23 FESTES MAJORS ALS BARRIS EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

40 | Barcelona Divendres, 14 de juliol del 2023 | Des del triomf de Paràsits als Oscars del 2020 va quedar clar: el fenomen coreà és imparable. Al nivell del del Japó als 80, amb l’explosió manga. Ara la indústria cultural sud-coreana és a tot arreu, omplint estadis massius amb grups de K-pop, envaint TikTok a cop de coreografia i inundant Netflix amb drames i telenovel·les. Si fins i tot s’han colat en la banda sonora de l’esperada Barbie, on el grup Fifty Fifty compta amb una cançó. Per descomptat, Barcelona no queda aliena a aquesta moda, i aquesta és la ruta perfecta per als fans del tema coreà. En un dels carrerons que envolten el mercat de Santa Caterina s’amaga la meca del pop coreà de Barcelona, D’lise (En Giralt el Pellicer, 6). No t’esperis un estudi de música, ni res per l’estil: es tracta d’una granja-bar de tota la vida, però reconvertida en centre neuràlgic del fenomen idol sud-coreà. És la primera cafeteria botiga d’Europa dedicada a celebrar aniversaris de cantants de K-pop. «A Barcelona tenies, d’una banda, les botigues i, d’una altra, les cafeteries. Aquí està tot unit», detalla la Lucía, mànager, sobre què fa tan distintiu el seu local. Aquestes festes beuen d’una tradició moderna sud-coreana: per treure profit dels aniversaris de la indústria musical del país, les cafeteries fan una crida als fans decorant les parets amb imatges del que fa anys i regalant productes personalitzats. Sí, com el típic aniversari de primària on es llogava un local per celebrar-lo amb tota la classe, però en gran. Ningú rendibilitzava tant complir anys des dels temps de Parchís. D’lise no és l’únic local de Barcelona que fa aquestes festes d’aniversari. Buscaté (Pau Claris, 117), especialitzat en bubble tea, també s’ha apuntat a aquestes celebracions, i les organitza per als aniversaris dels noms més potents de la indústria sud-coreana. Molt ‘skin-care’ Un altre pilar de la cultura sud-coreana, igual de criticat com exportat, és la indústria cosmètica. Segons The New York Times, és el país amb la taxa més alta de cirurgies plàstiques per càpita i un dels consumidors de maquillatge més grans. I gràcies a aquesta cultura de la superficialitat, han nascut algunes de les marques amb més renom, qualitat i adeptes arreu del món. Per conèixer-les a fons a Barcelona, és imprescindible anar a Miin (Pau Claris, 110; Diagonal, 557), marca espanyola que es dedica a importar productes made in Korea. Són els referents nacionals d’aquests productes, com avalen els seus més de 208.000 seguidors a Instagram. Però si hi ha un local viral a Barcelona és la xurreria San Román (Banys Nous, 8). Aquí, et venen les porres en coreà. «I un xurro», deus pensar. Sí, els xurros també te’ls venen en coreà. Aquesta botiga és un hit a Corea del Sud gràcies a les constants visites d’influencers del país, càmera en mà. Fins i tot Jisoo, de l’exitós grup Blackpink, ha caigut rendida als peus d’aquests xurros. Ara, aquest petit local del Gòtic és de visita obligatòria per a tot fan del K-pop. No poden faltar en aquesta ruta les acadèmies de ball que treuen la seva inspiració de TikTok. Aquí, ni samba, ni salsa, ni zumba. En acadèmies com In Dance Studio (Roger de Flor, 90), J6 Dance Studio (Roger de Flor, 293), Uptown (Padilla, 395), Así es baila (Gran Via, 432) o Dance Emotion (Calàbria 253), les coreos de K-pop tiktokeres es fan amb la mateixa serietat que els balls de saló del Titanic. Uns mesos ballant, i en sortiràs amb vídeos amb milers de likes. I per omplir l’estómac, un altre pla que arrasa a TikTok, les barbacoes coreanes. El concepte és igual de simple que els hot pot, un altre èxit viral de l’app: una graella encesa al mig de la taula, i vas tirant-hi els ingredients perquè es vagin cuinant. A Barcelona les tens a Kamasot (Consell de Cent, 465), Sam Bu Ja (Consell de Cent, 418), o Manbok (Ausiàs March, 79). Perfecte per acabar la ruta amb bon sabor. n LA RUTA COREANA DE BCN ¿Ets dels que veneren el kimchi? Apunta’t aquests locals: des d’acadèmies on aprendre les coreografies tiktokeres de K-pop fins a barbacoes. D’aquí en surts amb el B2 en coreà convalidat. ABEL COBOS FENOMEN D’lise és la primera cafeteria-botiga d’Europa dedicada a celebrar aniversaris de cantants de K-pop. Manu Mitru A LA XURRERIA SAN ROMÁN DE BANYS NOUS ET VENEN LES ‘PORRES’ EN COREÀ T’HAS DE DEIXAR VEURE A... «Ella ha vist 130 pel·lícules en un any. Li ha sortit a 0,50 € la pel·lícula», «ell ha vist 90 pel·lícules en un any. Li ha sortit a 0,72 € la pel·lícula». Aquests dos exemples són testimonis anònims reals, segons asseguren a Cinemes Girona (Girona, 175). ¿Com han fet per pagar menys d’un euro per cada pel·lícula d’estrena? Fàcil: apuntant-se a l’abonament anual d’aquests cines, que garanteix un bufet lliure de films d’estrena per només 75 euros. Aquesta iniciativa va sorgir el 2013, i després de l’èxit aconseguit, han seguit repetint-lo any rere any. Així, durant una dècada. I tot i que l’abonament es pot comprar tot l’any a un preu de 190 euros, fins al 30 de juliol està rebaixat a més de la meitat: 75 euros. Això sí, només hi ha 1.000 abonaments disponibles, i es compren o a la taquilla o a la web del Tres C, així que corre per aconseguir el teu, o les úniques pel·lícules que podràs veure gairebé gratis seran les que et muntis quan el teu ex pugi una storie. Per descomptat, en aquest abonament s’inclouen les estrenes de l’any (com el duel de titans que arriba a finals de mes entre Oppenheimer i Barbie), però també les desenes de films independents, locals i de festivals que acull aquesta sala. Un contingut únic i curat que intenta convertir les sales de cine en un espai per al barri on es creï comunitat, i es combati així les grans cadenes que dominen la gentrificada escena barcelonina. I, sí, la majoria es projecten en versió original amb subtítols. A. C. Bufet lliure de pel·lícules per 75 euros a l’any EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Divendres, 14 de juliol del 2023 Publicitat | 41 Entendre-hi + RETALLA I ENGANXA AQUÍ EL CUPÓ Espai reservat per al cupó Cartilla 2×1 per al Zoo de Barcelona 1. Retalla 1 dels 7 cupons que publicarem del dia 9 al 15 de juliol. 2. Presenta la cartilla amb 1 cupó a les taquilles del Zoo i per la compra d’una entrada (PVP sense descompte 21,40 €) te n’entregaran una altra del mateix valor o d’un valor inferior per al mateix dia. Únicament seran vàlides les cartilles i cupons publicats per EL PERIÓDICO. No s’admetran fotocòpies ni cartilles trencades o incompletes. Promoció no vàlida per a grups. No acumulable amb altres ofertes i/o promocions. Prohibida la venda i/o reproducció. El Zoo podrà, en qualsevol dels casos indicats, impedir l’accés al recinte a la persona portadora de la cartilla. Només fins al 10 de setembre de 2023. Viu amb El Periódico i el Zoo de Barcelona un dia especial dedicat a la conservació de la biodiversitat. Retalla aquesta cartilla i aconsegueix 2 entrades pagant-ne 1. 2x1 AL ZOO DE BARCELONA + EXPERIÈNCIES + NATURALESA + EDUCACIÓ Tel. atenció al client: 932 222 722 (de dilluns a divendres de 9 a 13 h) EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

42 | Barcelona Divendres, 14 de juliol del 2023 | És una innovació en l’àmbit del popular i amb tant sentit que és sorprenent que no hagi sigut segellada abans: el xuixo farcit amb un estofat, que és o hauria de ser l’especialitat d’Insolent. Al gener, El Celler de Can Roca va plantar davant el client estupefacte un xuixo farcit de senglar i han repetit la gesta amb un ànec cuinat. Si no hi ha noticia contrària, pioners. A Insolent, el perquè del xuixo es comprendrà immediatament. És l’aliança de dues persones de sala, Javier Custodio i Pedro Huerta, i de dues persones de cuina, Miquel Garcia i Julià Castelló. Atenció al cognom xuixaire de l’últim: El Julià és fill de Can Castelló, el lloc de referència del xuixo de Girona. El Miquel i el Julià són deixebles de Paco Pérez, col·legues de focs i paelles al Tast, el restaurant de Pep Guardiola a Manchester i, per amistoses tortuositats, van conèixer el Javier i el Pedro. Han trobat lloc als baixos d’un hotel a la plaça del Sol, i per això l’Insolent conté en el nom l’assolellada referència, a més de la gosadia inherent a la joventut. «Som inquiets», diuen, «tenim entre 27 i 29 anys» i l’adjectiu insolent es refereix a «un acte de rebel·lia». Professionals amb coneixement i gràcia i esclats com l’amanida amb espaguetis d’alvocat, ajoblanco de xufla i vinagreta de cireres, que anuncia que, quan es consolidin, dispararan una cuina amb altura i personalitat. El Javier s’ocupa dels vins («que transmetin la terra») i en proposa tres, amb caràcter i sentit: el xarel·lo Gris 2021, d’Anima Mundi; el brisat Materia Prima 2022, de Parés Baltà, i la garnatxa Soletern 2022, de Castelló Murphy, elaborat per parents llunyans del Julià. Sol-etern, In-sol-lent. Torrada (sablé) amb mantega fumada a la casa i anxova de Santoña: bona. El trio pa/salaó/mantega és tendència. Una esqueixada de llobarro en lloc del previsible cebiche, tot i que sí que hi ha els amaniments cebichers d’una altra manera, amb una emulsió de blat de moro fermentat, aigua de tomàquet i ají limo. Esqueixen el peix i s’adhereixen a allò local amb el llenguatge i l’acció. M’interessa el viatge de tornada a allò propi. Els xefs joves no temen la mantega: beurre blanc per a les vieires (altes de sal), maionesa fumada i freses de salmó. Bon maneig d’ingredients consolidats a les cuines, com els pedrers, amb una demi-glace i puré d’api-rave. Entre les vieires i els pedrers, un arròs, varietat Dinamita, de Molino Roca, amb una base de sípia i ceba, làmines d’ou de reig i una senyora gamba. Cada setmana canvien el suggeriment arrosser, així que avui en serà un altre. De postres, reversió del berenar: gelat de pa i reproducció d’una planxa de xocolata. Tot i que despatxen també un xuixo dolç amb crema de canyella i cardamom, tornada al principi, a l’apartat Amb els dits, amb dos minitorpedes. Un, que m’agrada, porta pesto de cacauet, mascarpone i figues i amb un punt de maionesa de figa, si bé el segon m’entusiasma i ha de ser el fundador del nou culte: estofat de coll de xai i amb maionesa de ras-alhanut. Sense sucre, per descomptat, cruixents i acabats a la brasa. Intrigat, pregunto al Julià per què, en els últims mesos, he trobat xuixos rematats sobre brases: «Perquè així els regeneren quan són de cinquena gamma». El seu pare, amb el mateix nom, els elabora, els omple de crema, els fregeix i els congela, els compren els restaurants i els tornen a la vida sobre el foc. A l’Insolent, envien l’estofat a Can Castelló i, d’allà, els tornen ficats a la massa. Crec que han d’anar a fons amb l’invent i el Miquel respon al desafiament amb la idea d’un Wellington. Un Xuixellington, doncs. L’era del xuixo ha començat. n Insolent Plaça del Sol, 23. Barcelona Tel.: 932.175.967 Preu mitjà (sense vi): 35-45 € INVENCIÓ DEL XUIXO AMB GUISAT Quatre professionals joves, dos a la sala i dos a la cuina, s’han instal·lat a la plaça del Sol de Gràcia amb una fresca mirada sobre la tradició INSOLENT El xuixo de mascarpone i figues i el de coll de xai. Jordi Otix L’AMANIDA AMB ESPAGUETIS D’ALVOCAT ANUNCIA ESPURNA I TALENT Javier Custodio, Pedro Huerta, Julià Castelló i Miquel Garcia en un dels menjadors d’Insolent. Jordi Otix PAU ARENÓS EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Divendres, 14 de juliol del 2023 Barcelona | 43 Eyal Arbiv és de Tel Aviv, on va treballar com a xef. Però va voler elevar el seu nivell i un bon dia es va plantar a Barcelona per estudiar a l’escola de cuina Hofmann. I, per amor, aquí es va quedar. I es va associar amb el seu compatriota i empresari Ofer Kabilo per muntar Dos Manos (Torrent de l’Olla, 3), el més semblant al que pots trobar en un bar enrotllat de la seva cosmopolita ciutat natal: pites, hummus, shakshuka i altres plats menys coneguts per aquests verals. En tots els casos, molt treballats, amb multitud de salses casolanes, espècies i mels rares que aporten molt sabor i molts matisos. Més de 400 grams Les pites són les reines de la casa, les que justifiquen el nom del negoci, perquè s’han de fer servir les dues mans; amb una no en tindràs prou si no tens la mida de les que tenen els pilotaris. Més de 400 grams cada peça, dels quals més de 150 són de carn o peix. Tot i que pots demanar que et posin el farcit en un plat, sense el pa, i utilitzar coberts. En qualsevol cas, ofereixen una variada selecció de farcits i de tècniques. De pollastre, de xai i vedella, de lluç (el cuinen a la brasa dins del pa perquè quedi més sucós, una tècnica israeliana que es fa servir amb la carn). Combinats amb verdures, llegums i amaniments mil... A la graella, a baixa temperatura, fregits, arrebossats... Tampoc s’obliden de vegan@s i vegetarian@s, que també compten amb alternatives en aquesta carta que té tant gust de l’Orient Mitjà. Dos Manos, amb take away i delivery, és un establiment amb preus assequibles, com ho demostra el menú de migdies laborables, que inclou un entrant, una pita i una beguda per 12 €. n La notícia ha fet la volta a internet en 80 segons. L’històric colmado Queviures Murria (1898) ha dit prou a l’assetjament turístic i ha posat un cartell a l’entrada que a mi em sona a música celestial. A cada turista que hi entri per fer fotos (i res més) se li cobraran 5 euros. No és una mesura recaptatòria, la seva veritable funció és foragitar-ne els guiris grollers que no consumeixen res i importunen clients i comensals amb el mòbil. Segons em va explicar el propietari, el cartellet ha fet efecte: no li han cobrat els 5 euros a ningú, però la gent s’intimida i es limita a immortalitzar l’aparador i la façana des del carrer. La pressió turística, sumada a l’alarmant falta d’educació d’aquest mal bitxo anomenat ésser humà, s’està convertint en un problema per a molts establiments històrics de la ciutat. El moviment de Murria és d’una elegància i una intel·ligència supremes. I vull pensar que altres comerços històrics colpejats pel cretinisme turístic faran el mateix. Un simple cartell a l’entrada que apunti a la butxaca del pesadet, una advertència velada que cridi entre línies: ¡n’estem farts! Reclams per a ‘stories’ Un dels espais on més s’ha enquistat aquesta actitud menyspreable és el mercat de la Boqueria. Hordes de turistes fotografiant turbots, llamàntols, mitjanes, préssecs. Alguns fins i tot mouen el gènere perquè es vegi bé a la foto. Pocs demanen permís i ningú compra producte, només cucurutxos de pernil o sucs aigualits. Els botiguers reduïts a animals de fira, els aliments convertits en reclams per a stories cuquis, un dels millors mercats del món cada vegada més a prop del parc temàtic. Tant de bo un cartell com el del Murria a l’entrada de la Boqueria: si veniu a fotografiar crustacis, fruites i botiguers, 50 € per barba. Tema solucionat. n ORIENT MITJÀ, MOLT A MÀ Dos Manos, a Gràcia, acosta la cuina de l’altre extrem del Mediterrani amb una carta assequible en què regnen les pites i altres menges molt treballades i plenes de sabors ATENCIÓ, CUINA Ruta de tapes durant la festa major del Raval L’Eix Comercial del Raval s’ha unit a la festa major del barri amb una proposta gastronòmica: una ruta de tapes per 17 bars, tavernes i restaurants. Són aquests: Fat Cat Raval, Taco Alto, El Magraner Boig, Sant Jordi-Tabarlot, La Monroe, Las Fernández, Bar Roso, Bar Atlanta, El Cafetí, Bianco Noir, La Prudència del Raval, El Sifó, La Parra, La Ravala, Resolis, Madame Ramen i A Tu Bola. Ruta de les Tapes del Raval Fins al 16 de juliol 10 anys d’un balcó molt gastronòmic de Montjuïc Un dels balcons de Montjuïc més gastro - nòmics i amb millors vistes de Barcelona és Martínez. Aquesta terrassa amb jardí celebra el 10è aniversari amb els seus plats emblemàtics en un menú d’aniversari: ostres, pernil de Jabugo, ensaladilla, croquetes de pernil de gla, cassola de musclos amb vermut blanc, taronja i romaní, arrossos... Costa 75 €, amb beguda i cafè inclosos. Martínez Carretera de Miramar, 38. martinezbarcelona.com EL MÈTODE MURRIA AGAFA PA I SUCA TANT DE BO UN ALTRE CARTELL A LA BOQUERIA: PER A FOTOS A FRUITES I BOTIGUERS, 50 € ESPÈCIES DELICIOSES Òscar Broc Una de les pites de Dos Manos. FERRAN IMEDIO Més informació a Cata Mayor, la web gastronòmica d’EL PERIÓDICO EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

44 44| Cultura Cultura Divendres, 14 de juliol del 2023 | Primer, la pàgina va quedar en blanc. Ara, la càmera no tindrà ningú a qui gravar. Les catifes vermelles quedaran desertes, no hi haurà talent per recolzar les campanyes de promoció de pel·lícules i sèries i els grans festivals perdran l’imant dels rostres més coneguts. Una doble vaga de guionistes i actors de Hollywood, primera després de l’única prèvia conjunta dels dos col·lectius que va tenir lloc fa 63 anys, es fa realitat. I la indústria de l’entreteniment nord-americà, avui un univers radicalment transformat respecte al 1960, es fon en negre. El principal sindicat d’actors dels Estats Units, fusionat des de fa 11 anys amb la Federació Americana d’Artistes de Ràdio i Televisió a l’organització SAGAFTRA, amb 160.000 membres, va confirmar ahir que divendres inicia una vaga que se suma a la que tenen en marxa des del 2 de maig els guionistes. I si la dels escriptors ja havia paralitzat el 80% de la producció, ara l’expectativa és una frenada total, un autèntic terratrèmol no només per a la indústria de l’audiovisual, sinó per a les economies locals en què treballa. Com va passar amb els guionistes, els intèrprets no han assolit un acord en les seves negociacions amb els grans estudis i plataformes per renovar el seu conveni, un diàleg complex on reclamen millores laborals, més prestacions de cobertura sanitària i pensions, ingressos ajustats a un sistema que exigeixen més transparent per poder ajustar els drets que cobren per la venda i emissió dels seus treballs i, també, estrictes controls per regular la tecnologia d’intel·ligència artificial i l’impacte en els seus treballs, que consideren «una amenaça existencial». Esperança de pacte Tot i que el diàleg dels actors amb l’Aliança de Productors de Cine i Televisió (AMPTP per les seves sigles en anglès) va néixer amb més esperances d’un pacte, aquestes es van anar diluint a poc a poc. Pesos pesants entre els actors, com Meryl Streep, Jennifer Lawrence, Pedro Pascal o Ben Stiller, van firmar una carta en què asseguraven que donarien el seu suport a la vaga. «Sentim que els nostres salaris, el nostre ofici, la nostra llibertat creativa i el poder del nostre sindicat s’han minat en l’última dècada. Necessitem revertir aquestes trajectò-ries», van escriure. Tot i que el termini de negociacions es va estendre una ve- Fosa en negre a Hollywood El principal sindicat d’actors dels EUA va confirmar ahir que inicia una vaga que se suma a la que tenen en marxa des del maig els guionistes. L’expectativa és una frenada total, un autèntic terratrèmol. IDOYA NOAIN Nova York PARÀLISI EN LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL Preparació de pancartes per a la vaga de Hollywood. Instagram Gairebé, gairebé tal dia com avui, el 21 de juliol en lloc del 13, va arrencar el 1980 una vaga d’actors que va mantenir en suspens Hollywood durant tres mesos i tres dies. Va ser convocada pel Sindicat d’Actors de Cine (SAG, per les seves sigles en anglès) i la Federació Nord-Americana d’Artistes de Ràdio i Televisió (AFTRA), entitats fusionades des del 2012 en la SAGAFTRA que ara es prepara per unir-se a la vaga de guionistes iniciada fa més de dos mesos. El 1980, les exigències no eren tan diferents de les del 2023: els sindicats buscaven una millora de les condicions salarials dels seus membres (en concret, del 35%), a més d’exigir part dels beneficis derivats dels llançaments en videocasset i la llavors emergent televisió de pagament. Durant el temps que va durar l’aixecament, es va aturar gairebé per complet la producció de cine i televisió. Entre les pel·lícules afectades hi havia Cómo eliminar a su jefe, aquell retrat de la vida oficinesca amb Jane Fonda, Lily Tomlin i Dolly Parton, i El ojo mentiroso, thriller amb William Hurt i Sigourney Weaver com un humil conserge i la bonica reportera a qui enganya amb una exclusiva per acostar-se a ella. Tom Selleck tenia ganes de despuntar amb Magnum (després d’haver de renunciar a Indiana Jones), però l’inici de la filmació de la sèrie es va aturar per la vaga i va haver de treballar com a manetes per pagar el lloguer de la caseta que havia llogat a Hawaii. D’altra banda, un esdeveniment emblemàtic va perdre tot el seu esplendor. La gala dels Emmy del 7 de setembre va ser boicotejada pels sindicats, cosa que va derivar en una flagrant absència d’astres televisius de la funció. Dels 52 intèrprets nominats, tan sols un d’ells es va presentar a l’esdeveniment: Powers Boothe, potser per saber que guanyaria pel seu paper protagonista en una minisèrie de la CBS sobre el reverend Jim Jones i el suïcidi col·lectiu de 900 persones a Guyana. El cas de Boothe es pot qualificar de suïcidi social. «[Venir aquí] és el més valent o el més estúpid que he hagut de fer en tota la meva carrera», va dir en el seu discurs d’agraïment. Carl Sagan hi va sortir guanyant Un dels que va sortir guanyant amb tot això va ser, curiosaI Magnum se’n va sortir com a manetes La mítica sèrie sobre un detectiu privat ambientada a Hawaii va ser una de les produccions televisives i cinematogràfiques que la vaga d’actors del 1980 va paralitzar per complet el 1980. JUAN MANUEL FREIRE Barcelona EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Divendres, 14 de juliol del 2023 Cultura | 45 ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA E l veterà director italià Gianni Amelio s’endinsa en la seva última pel·lícula en la història real d’Aldo Braibanti explicant-la en tres temps diferents i des de diferents enfocaments i punts de vista. De trajectòria semblant a la de Pier Paolo Pasolini, Braibanti era un intel·lectual, escriptor i dramaturg d’esquerres que en la repressiva societat italiana dels 60 va ser acusat, condemnat i empresonat, pel que llavors s’anomenava subjugació moral, una manera d’emmascarar la repressió contra els homosexuals. Va ser en temps de Benito Mussolini quan es va encunyar aquest ambigu concepte, ja que si era utilitzada la paraula homosexual a la premsa o en un judici s’admetia que l’homosexualitat existia al país, i això era inadmissible per a les ments més reaccionàries de l’època. Braibanti «va subjugar moralment» un dels seus alumnes. Es van convertir en amants sense que un imposés res a l’altre. El noi, de família burgesa, també va ser castigat. La mare estava convençuda que tant l’homosexualitat com el comunisme eren malalties que es podien combatre amb, per exemple, la lobotomia. I va tancar el seu fill i va acceptar que patís el tractament. Amelio ho explica tot amb elegància, sense carregar les tintes ni dissimular alguns aspectes qüestionables en la manera de ser i actuar de Braibanti. La relació d’aquest amb la seva mare és una de les més ben treballades al llarg del film. n Subjugació moral ‘El cas Braibanti’ Gianni Amelio (14/7/23) HHH P Q. C. T ot i que ambientada a Ciutat Element, una urbs de fantasioses construccions on conviuen, no sense problemes, éssers que representen l’aigua, el foc, la terra i l’aire, els personatges centrals d’aquesta última producció de Pixar pertanyen als dos primers. De fet, sembla una reedició –amable, això sí– de la història de Romeu i Julieta, ja que els dos fills adolescents de les dues famílies separades per la seva configuració física s’estimen i trenquen els tabús. No hi ha final tràgic, per descomptat. Hi ha una altra història clàssica que flota sobre les imatges d’Elemental, la de la comèdia d’Ernst Lubitsch El bazar de las sorpresas. La botiga en qüestió no la porta una família de Budapest, com en aquell film, sinó que es tracta d’un matrimoni de foc d’indissimulat origen islàmic, però el basar en qüestió exerceix un paper semblant i en aquest escenari s’esdevenen les coses realment importants de la història: el conflicte generacional i els somnis del pare que la filla s’encarregui de la botiga quan ell decideixi jubilar-se, una cosa que la noia, Candela, no desitja, però acata. El seu enamorament amb l’aquós Nilo es desenvolupa en el context d’aquest conflicte, el repudi que els éssers de foc reben socialment –en un discurs una mica naïf sobre les diferències de raça i cultures– i el perill col·lectiu d’una inundació que amenaça el gueto de Barri Foc, una altra metàfora simple i efectiva. n El basar de les sorpreses ‘Elemental’ Peter Sohn (14/7/23) HHH PQuim Casas E spiga d’Or a la millor pel·lícula en la passada Seminci, El regreso de las golondrinas és un drama rural que proposa una cosa difícil: la possibilitat de l’afecte i la cura en un entorn tremendament dur i hostil. Li Ruijun situa a la Xina rural la història de dues persones obligades per les seves famílies a casar-se: un agricultor, el Quart Germà (així l’anomenen, en un terrible gest de despersonalització) de la seva família, i una dona més jove que ell que ha patit bullying des de petita i té un problema a la bufeta que li causa incontinència. Mitjançant aquesta història, que parteix del menyspreu aliè (el de les famílies) per derivar en un afecte pur i inesperat, el director i guionista fa dues coses. D’una banda, fa un retrat molt impressionant i crític de la Xina rural, que inclou del més bonic (el vincle vital dels agricultors amb la terra) al més tremend (el menyspreu i l’explotació d’aquesta gent). De l’altra, explica amb una humanitat inaudita la història d’aquestes dues persones que estan perdudes i es troben quan es coneixen. El film exposa sense subterfugis la duresa de la vida al camp. Expressa amb contundència la seva hostilitat. En relació amb això, el cineasta pren una decisió sobre els personatges un xic cruel encara que sigui versemblant. Tot i així, la bellesa del final i, sobretot, la delicadesa amb què s’ha escrit la història d’aquestes dues persones s’imposen a aquest cop d’efecte. n Del menyspreu aliè a l’afecte pur ‘El regreso de las golondrinas’ Li Ruijun (14/7/23) HHH P Desirée de Fez gada ja expirat el contracte el 30 de juny, ampliant el seu vigor fins un minut abans de la mitjanit del 12 de juliol, les diferències s’han acabat demostrant irresolubles. Intercanvi d’acusacions Després d’unes últimes hores frenètiques de negociació dimecres, a què es van sumar dos representants d’un òrgan del govern federal especialitzat en la mediació en conflictes laborals, dijous a la matinada SAGAFTRA va anunciar en un comunicat que no s’havia assolit acord i que el comitè negociador havia votat unànimement recomanar a la junta nacional del sindicat la vaga. Aquesta votació es va produir al migdia a Los Angeles i va determinar l’inici de l’aturada a partir de la mitjanit. «La vaga és un instrument d’últim ressort, però no ens han donat cap altra alternativa», va assegurar ahir en una roda de premsa a Los Angeles el director executiu del sindicat i principal negociador, Duncan CrabtreeIreland, que hores abans en un comunicat havia assegurat que «estudis i streamers han implementat unilateralment canvis massius en el model de negoci de la nostra indústria alhora que insisteixen a mantenir els nostres contractes congelats en ambre». «Han subestimat la determinació dels nostres membres, com estan a punt de descobrir», va dir. En la roda de premsa també va mostrar iradament la seva indignació amb la postura dels estudis Fran Drescher, que presideix el sindicat. «Estic escandalitzada per la forma en què gent amb qui treballem ens està tractant, no ho puc creure, francament», va dir l’actriu, que va declarar els intèrprets «víctimes d’una entitat molt avariciosa». «El que passa aquí és important perquè el que ens passa a nosaltres està passant en tots els camps laborals: els que contracten fan de Wall Street i l’avarícia la seva prioritat i s’obliden dels contribuïdors essencials que fan funcionar la màquina», va afegir. L’AMPTP, que representa estudis i plataformes com Netflix, Disney, Sony, Amazon, Apple, Paramount, NBC Universal i Warner Bros Discover, ha assegurat per la seva banda en un comunicat que estaven «profundament decebuts que hagin decidit abandonar les negociacions» i va afirmar que la vaga és «l’elecció del sindicat, no de les companyies». En el text firmat pel portaveu Scott Rowe es va atacar a més l’organització sindical, acusant-la de posar la indústria «en una direcció que aprofundirà les dificultats econòmiques de milers que depenen de la indústria per viure». n «La vaga és un instrument d’últim ressort, però no tenim cap altra alternativa» «Els intèrprets som víctimes d’una entitat massa avariciosa» ment, l’astrònom Carl Sagan: és possible que el seu programa educatiu Cosmos, estrenat als Estats Units durant la vaga, no hagués tingut el mateix èxit d’audiència en un moment de més competició i amb nous títols de ficció en lloc de tantes reposicions. Als espectadors se’ls va tenir amb l’ai al cor, per exemple, respecte a qui caram havia disparat a J.R. Ewing (Larry Hagman) en la mítica sèrie Dallas. Les dates previstes per a la temporada d’estrenes de tardor, aleshores la més important de l’any, es van veure totalment trastocades, i va caldre esperar fins a finals de novembre per saber que l’autora del tret havia sigut Kristin Shepard (Mary Crosby), Tom Selleck com a Magnum. amant i cunyada de J. R. n Arxiu EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

46 | Cultura Divendres, 14 de juliol del 2023 | «Porto una setmana amb cagarrines per veure Taylor» Una fan de la cantant explica la seva aventura per aconseguir entrades de la gira europea. No en va trobar per al concert de Madrid, però sí per a Zuric i Milà. Marta Bou diu que ahir, dia en què optava a comprar entrades del tour europeu de Taylor Swift, va perdre «10 anys de vida». Aquesta jove barcelonina ho ha aconseguit: viatjarà a Zuric i a Milà el juliol del 2024 per veure la seva artista favorita, en el seu cas, per primera vegada –la seva parella li havia regalat entrades per al Mad Cool suspès per la pandèmia en què havia d’actuar–. «M’he posat a saltar com una boja. He plorat de l’emoció». Bou tenia codi d’accés per poder adquirir una entrada en aquestes ciutats, però, no obstant, no per a Madrid. Per a la capital espanyola (un sol concert programat) no va aconseguir ser una verified fan de Taylor Swift malgrat que, lògicament, li quedi molt més a prop. «Amb els anys ha anat in crescendo [el seu fanatisme per la cantant], suposo que és perquè més o menys tenim la mateixa edat i cada vegada l’entenc més, empatitzo més amb ella», explica aquesta jove. «I amb el temps he convertit el meu marit en swiftie [així s’anomenen els fans de la nordamericana]», apunta. Quan es va anunciar la gira estava de viatge i li va començar a sonar el telèfon de familiars i amics que l’avisaven. Ràpidament va activar gent del seu entorn –parella, mare, germà... perquè amb diferents correus electrònics es registressin i ho provessin. Amb un intent del seu germà, que viu a Zuric, van tenir sort per al concert d’aquesta ciutat. Amb un dels seus, van fer bingo en el de Milà. També la sort li va somriure a una amiga en el procés de Lió, però ho van descartar. «Ho hem deixat estar una mica pel sentiment swiftie. Com que, ostres, no vull fotre gent de Lió. Si jo ja vaig a un, que altra gent hi pugui anar... Jo, que aniré a Zuric i Milà, em sento una mica malament per anar a tots dos», reconeix. Marta Bou, que realment no s’anomena així però d’aquesta manera preserva la identitat un dia que, laboralment parlant, no ha sigut tan productiu com en el seu paper de swiftie, confessa que ha passat «una setmana amb caguetes dels nervis». Tenia des de dies enrere la web oberta amb el login fet (un d’aquells trucs que diuen que funcionen per ser dels primers a la cua virtual). 170 euros per entrada Ahir, quan va poder entrar a comprar les entrades, «el preu era l’últim que mirava». De fet, el cost de cada localitat no se sabia anteriorment. «En aquell moment tot va tan ràpid, tens tan poc temps, que no et dona temps de pensar i pilles el que tens», comenta. A Zuric paguen uns 170 euros per tiquet; a Milà uns 90 euros per cada un. A la ciutat italiana estaran separats, no hi havia alternativa. A Suïssa, saben que han comprat unes entrades de pista però no saben en quina part (la pista està dividida). Bou diu que es va plantejar mirar la revenda (Ticketmaster afirma que és una cosa que es limita molt amb el sistema de verified fan), però que tenia moltes esperances en Zuric per ser «una ciutat petita, en què hi havia dues dates...». n ‘The Eras Tour’ IGNASI FORTUNY Barcelona Taylor Swift. Suzanne Codeiro / AFP Sèries com Fundación, Para toda la humanidad, el recent èxit sorpresa Silo i, en certa manera, Separación han convertit Apple TV+ en plataforma de referència per als amants de la ciència-ficció. Dels títols citats, el primer és especialment ambiciós: una adaptació de la saga literària d’Asimov que casa les «grans idees» de l’escriptor amb un sa esperit pulp i aventurer i una visió majestuosament cinematogràfica. Per als que desconeguin la base argumental de Fundación, fem una recapitulació. Els primers dies de decadència d’un futur Imperi Galàctic, el matemàtic Hari Seldon (Jared Harris) ha desenvolupat la psicohistòria, una ciència estadística que permet predir el futur de la humanitat i que assegura que viurem 30.000 anys de foscor després de la caiguda de l’Imperi. Seldon és vist com un traïdor per les seves pessimistes previsions, però finalment rep el permís per posar en marxa (al remot planeta Terminus, però menys és no-res) el seu pla d’una Enciclopèdia Galàctica que podria reduir la crisi a només un mil·lenni. La segona temporada arrenca en el punt que va acabar la primera: 138 anys endavant en el temps, amb Gaal Dornick (Lou Llobell), aprenent de Hari, despertant a la seva cambra criogènica per topar amb la filla que no sabia que tenia, Salvor Hardin (Leah Harvey), vella guardiana de l’assentament de Terminus. La Dinastia Genètica liderada pel Germà Dia (imponent Lee Pace) segueix en un procés de descomposició que podrien accelerar des de dins per les accions d’una reina venjativa. Assistirem a l’inici de la fase religiosa de la Fundació: la creació de l’Església de l’Esperit Galàctic. El seu propi pes gravitatori Els admiradors més puristes d’Asimov ja han assimilat que d’una banda hi ha Fundació, la trilogia de novel·les, i per l’altra Fundación, la space opera serialitzada de David S. Goyer, cocreador i showrunner conegut, entre altres coses, com l’aliat de Christopher Nolan en els guions de la seva trilogia de Batman. «Però he de dir que en alguns aspectes d’aquesta temporada hem sigut més fidels que mai als llibres originals», explica en entrevista per videotrucada. «L’Església de l’Esperit Galàctic era una cosa que formava part del llibre. O personatges com el comerciant Hober Mallow i el general Bel Riose, modelat a imatge i semblança de Belisari». L’abast èpic de la visió de Fundación fa pensar en noms com Nolan, Kubrick o Villeneuve, i així és, Goyer els reconeix tots com a influència. «Hi afegiria David Lean i John Huston. O Terrence Malick. Rodem en anamòrfic i intentem que la sèrie resulti tan cinematogràfica com sigui possible». També tàctil i real. «És una idea que comparteixo amb el meu amic Chris [Nolan]: s’ha de fer el màxim possible exactament davant la càmera. No soc gaire fan de filmar els actors davant pantalles led». Goyer prefereix emportarse’ls a localitzacions reals, com ara algunes d’«espectaculars» de les illes Canàries. «M’agrada el paisatge on presentem Brother Constant i Poly Verisof, clergues de l’Església de l’Esperit Galàctic: un camp de lava a Lanzarote. També hem rodat en molts llocs on va deixar la seva empremta [l’artista] César Manrique». n L’èpica ‘Fundación’ d’Asimov torna a Apple TV+ El creador de la sèrie, David S. Goyer, ens endinsa en la segona temporada de l’ambiciosa i majestuosa sèrie de ciència-ficció. ESTRENA AVUI EN ‘STREAMING’ JUAN MANUEL FREIRE Barcelona Laura Birn, Jared Harris i Lee Pace, en un fotograma de la segona temporada de ‘Fundación’. Apple TV+ El director ha rodat escenes a Lanzarote.«El paisatge de lava m’agrada», diu EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Divendres, 14 de juliol del 2023 Cultura | 47 Tinc la sensació que va ser ahir quan analitzava els cartells electorals del 28M... I així és: no han passat ni dos mesos i ja tenim a sobre una nova campanya, la de les generals. Sorprenentment, la pressa (el poc temps que han tingut els partits per preparar l’estratègia comunicativa de cara al 23J) ha donat com a resultat cartells directes que són d’agrair. PSOE. «Endavant», anuncia el cartell dels socialistes. Aquest progrés a què animen el percebem en la fletxeta i també en el seu candidat que mira a la seva esquerra (futur) amb el cap i barbeta lleugerament aixecades (esperança). No obstant, aviat una s’adona que més que al demà, Sánchez allarga el braç per fer-se una selfie (jo). I tot i que el retrat inclogui quatre dones joves (pretenent introduir així també un discurs visual feminista i incloure el vot jove), l’encara president està més pendent de la càmera que del votant i la seva espatlla i braç exclouen qui el contempli. Ja veuen, Narcís davant el reflex de l’aigua. Amb la seva camisa denim preferida (teixit resistent associat a la classe obrera) i la màniga arremangada (de senyor actiu sofisticat perquè si hagués volgut incidir en la classe treballadora l’hauria arremangat per sobre del colze); Sánchez somriu. Però insisteixo, el gest optimista és cap a la lent del telèfon mòbil que el captura; no al futur. PP. A diferència dels cartells de l’última campanya electoral a les generals, els principals candidats han prescindit de la corbata. Tan pesadeta que es va posar la dreta al seu dia amb l’obligatorietat de complir un suposat decòrum estilístic masculí; quan es tracta de demanar el vot i resultar propers se’ls treuen ràpidament les manies. Potser, fins i tot, és excessiva la relaxació de les formes indumentàries. Perquè una cosa és posar amb una senzilla i sofisticada camisa blanca i una altra, descordar-se més d’un botó del coll com si fóssim al xiringuito de la platja... Alberto Núñez Feijóo mira serè amb les seves ulleres al davant (present), el problema és que al seu presumpte soci de govern l’excita tornar cap al passat. El fons és borrós (la gent sembla que queda molt lluny) i només es destaquen els colors de dues rojigualdes. ¡Espanya, cony! VOX. Verd corporatiu de fons i com a únic reclam visual el seu líder: Santiago Abascal. No només la seva mirada, també la seva barba ja una mica canosa sembla apuntar a la seva dreta (el passat). I no somriu, desafia. Camisa blanca sota la caçadora blau maó. José Antonio Primo de Rivera va ser explícit en com hauria de vestir la Falange: camisa blava anyil (color de les granotes i bates obreres) arremangada fins al colze i coll obert (com ho feien els treballadors). A posteriori, allò d’afegir la boina vermella carlina va ser cosa de Francisco Franco que una tarda es va posar «creatiu»... L’eslògan pot semblar bàsic, però és tan senzill com directe i efectiu: «Vota vox». Si sempre els ha funcionat, ¿per què canviar-lo? Però per si no és del tot convincent hi afegeixen: «el que importa». Si és que semblem tontos... El poc temps que han tingut els partits polítics per preparar l’estratègia comunicativa de cara a les eleccions del 23J ha donat com a resultat cartells directes que són d’agrair. Analitzem els del PSOE, el PP, Vox i Sumar. Patrycia Centeno Política i moda Mira els cartells electorals De dalt a baix i d’esquerra a dreta, els cartells electorals per al 23 de juliol de PSOE, PP, Vox i Sumar. SUMAR. És l’única candidata dona amb possibilitats reals d’entrar al Govern de Moncloa i és d’agrair que arrisqui i no recorri al posat clàssic de tots els homes polítics. He llegit un parell d’analistes comentar que ensenya la mà perquè és un símbol obrer... Bé, això seria la mà oberta o el puny i, en tot cas, mostraria el dret (el dels comunistes). El que fa amb la mà a la barbeta és un gest de reflexió o avaluació. Tot i que el seu cos estigui disposat frontalment (present), alça la vista (que els arbres no t’impedeixin veure el bosc) amb el seu característic somriure als ulls (il·lusió, optimisme...). El fons, també desenfocat, sembla un exterior ple de natura (calma i missatge subliminar en defensa del medi ambient ). La melena amb blens rossos (angelical) perfectament revolta (lliure) amb un vestit blanc (transparència) amb brocats i volantet al pit (tendresa o infantilisme, el que prefereixin) i que tanca a les espatlles amb dos llaços (feminitat, innocència, vulnerabilitat, fragilitat...). Senzilles arracades, anell i polsera daurats (clàssics). I així Yolanda Díaz, a diferència de Pablo Iglesias o Irene Montero, pot dir dolçament que és roja sense que vostè s’espanti. n Exposició 09.06.2022 / 29.10.2023 Centenari de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya Entrada lliure Pl. de Pons i Clerch, 2, planta 2a 08003 Barcelona Tel.: 932 563 420 [email protected] barcelona.cat/arxiufotografic Horari de visita Dl. a ds., de 10.00 a 19.00 h Dg. i festius, de 10.00 a 14.00 h (excepte el 24 de Juny) Accés Autobús: V15, V17, V19, H14, H16 i 47 Metro: Arc de Triomf (L1) i Jaume I (L4) Renfe: Arc de Triomf Bicing: estació 390 Comerç, 36 EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

48 | Cultura Divendres, 14 de juliol del 2023 | El caso Braibanti. De Gianni Amelio. Amb Luigi Lo Cascio. HHH Elemental. De Peter Sohn. HHH El hombre sin culpa. D’Ivan Gergolet. Amb Valentina Carnelutti. HHH El regreso de las golondrinas. De Li Ruijun. Amb Wu Renlin. HHH Entre las higueras. D’Erige Sehiri. Amb Ameni Fdhili. HHH Esperando a Dalí. De David Pujol. Amb Ivan Massagué. HHHH Nada. De Trine Piil i Seamus McNally. Amb Vivelill Søgaard Holm. HH Viento Sur. D’Álvaro García-Capelo. Amb Will Keen. HH Cartellera | Novetats Tota la cartellera de cinema a cartelera.elperiódico.com H Dolenta H H Regular H H H Bona H H H H Obra mestra. C: Català. D: Digital. 3D: Tres dimensions. VOSE: Versió original subtítols castellà. VOSC: Versió original subtítols catalán. VOSI: Versió original subtítols anglès lA Asteroid City > De Wes Anderson. Amb Jason Schwartzman i Scarlett Johansson. 7 Anys. Estats Units, Regne Unit. 2023. Comèdia dramàtica. 104 min. uCap al 1955, una convenció d’aspirants astrònoms i cadets espacials, és interrompuda per una sèrie d’esdeveniments. Mooby Arenas (VOSE), Mooby Aribau (VOSE), Mooby Balmes (VOSE), Mooby Gran Sarrià (VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi Park (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). lC Como Dios manda > De Paz Jiménez. Amb Leo Harlem i María Morales. 7 Anys. Espanya. 2022. Comèdia. 99 min. uAndrés Cuadrado és un funcionari dels d’abans. Conservador i un xip masclista. Mooby Gran Sarrià. lE El caso Braibanti > De Gianni Amelio. Amb Luigi Lo Cascio i Elio Germano. 12 Anys. Itàlia. 2022. Biopic. 134 min. uAl final dels anys 60, un judici a Roma va causar un gran escàndol. El dramaturg i el poeta Aldo Braibanti va ser condemnat a nou anys de presó. Boliche (VOSC i VOSE), Cinema Maldà (CAT i VOSE), Cinemes Girona (CAT i VOSE). Elemental > De Peter Sohn. Apta. Estats Units. 2023. Animació. 101 min. uA la Ciutat Element, on viuen els habitants del foc, l’aigua, la terra i l’aire, viu Candela, una noia forta. Diagonal (Cast. i CAT) (Dig. y 3D), Diagonal Mar (Cast. i CAT) (Dig. y 3D), SOM Multiespai (Cast. i CAT), Mooby Arenas (Cast. i CAT), Mooby Aribau (Cast. i VOSE), Mooby Balmes (VOSE), Mooby Bosque, Mooby Glòries, Mooby Gran Sarrià (Cast. i VOSE), Verdi (VOSE), Verdi Kids Barcelona (Cast. i CAT), Yelmo Comedia (Cast. i VOSE), Yelmo Icaria (VOSE), Yelmo Westfield La Maquinista (Cast. i CAT) (Dig. y 3D). El hombre sin culpa > De Ivan Gergolet. Amb Valentina Carnelutti i Branko Zavrsan. 12 Anys. Itàlia, Eslovènia. 2022. Drama. 112 min. uAngela treballa a un hospital com a una noia de la neteja i que ha patit la pèrdua del marit, víctima d’una malaltia relacionada amb l’amiant. Boliche (VOSE), Cinema Maldà (CAT i VOSE). El maestro jardinero > De Paul Schrader. Amb Joel Edgerton i Sigourney Weaver. 12 Anys. Estats Units. 2022. Thriller. 111 min. uNarvel Roth és el meticulós horticultor dels jardins de Gracewood. Està dedicat a tenir cura dels jardins d’aquesta finca meravellosa. Mooby Balmes (VOSE), Mooby Bosque, Mooby Gran Sarrià, Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi Park (VOSE). El primer día de mi vida > De Paolo Genovese. Amb Toni Servillo i Valerio Mastandrea. 12 Anys. Itàlia. 2023. Comèdia dramàtica. 121 min. uUn home misteriós es presenta a quatre persones que han tocat fons i volen acabar amb tot per oferir-los un acord. Verdi Park (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). El regreso de las golondrinas > De Li Ruijun. Amb Wu Renlin i Christina Hai. 7 Anys. Xina. 2022. Drama. 131 min. uLa humil i senzilla Ma, i el tímid Cao, han estat expulsats de les seves respectives famílies i obligats a contraure matrimoni. Boliche (VOSE), Mooby Balmes (VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). El triángulo de la tristeza > De Ruben Östlund. Amb Woody Harrelson i Malte Gårdinger. 12 Anys. Suècia. 2022. Comèdia negra. 147 min. uUn parell de models són convidats a un creuer de luxe. Quan el iot s’enfonsa acaben en una illa deserta. Mooby Balmes (VOSE). El zorro > De Adrian Goiginger. Amb Simon Morzé i Karl Markovics. 12 Anys. Alemanya, Àustria. 2022. Drama bèl·lic. 118 min. uEl soldat Franz Streitberger és un missatger del Tercer Reich durant la Segona Guerra Mundial. Mooby Gran Sarrià (Cast. i VOSE). Entre las higueras > De Erige Sehiri. Amb Ameni Fdhili i Fide Fdhili. 7 Anys. Tunis, Suïssa, França, Qatar, Alemanya. 2021. Drama. 92 min. uAl nord-oest de Tunísia, un grup de dones i homes joves treballen collin figues. Sota el testimoni dels arbres, desenvolupen nous sentiments. Cinemes Girona (VOSC), Yelmo Icaria (VOSE), Zumzeig Cinema (VOSC i VOSE). Esperando a Dalí > De David Pujol. Amb Ivan Massagué i José García. 7 Anys. Espanya. 2022. Comèdia romàntica. 115 min. uEl 1974, un jove cuiner, Fernando, i el seu germà, Alberto, fugen de Barcelona i arriben a la Costa Brava. Cinemes Girona, SOM Multiespai, Mooby Gran Sarrià, Verdi (VOSE), Yelmo Icaria, Yelmo Westfield La Maquinista. lI Indiana Jones y el dial del destino > De James Mangold. Amb Harrison Ford i Phoebe Waller-Bridge. 12 Anys. Estats Units. 2022. Aventura. 154 min. u1969. Indiana Jones està a punt per deixarho tot després de passar més d’una dècada ensenyant en el Hunter College de Nova York. Cinemes Girona (CAT i VOSE), Diagonal (Cast. i CAT), Diagonal Mar, SOM Multiespai, Mooby Arenas (Cast.,CAT i VOSE), Mooby Aribau (Cast. i VOSE), Mooby Balmes (VOSE), Mooby Bosque (Cast. i VOSE), Mooby Glòries, Mooby Gran Sarrià (Cast. i VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi (VOSE), Yelmo Comedia (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE), Yelmo Westfield La Maquinista. lJ Jeanne Dielman, 23, quai du Commerce, 1080 Bruxelles > De Chantal Akerman. Amb Delphine Seyrig i Jan Decorte. Apta. Bèlgica, França. 1975. Drama. 201 min. uNarració minimalista que conjuga els gestos mecànics d’una mestressa de casa en un exercici de representació de l’alienació del treball domèstic i de l’espai en un context quotidià. Filmoteca de Catalunya (VOSC). lL Las guardianas del planeta > De Jean-Albert Lièvre. Apta. França. 2023. Documental. 82 min. uUna balena geperuda es troba encallada en una riba remota. Mentre lluita per salvar la vida, descobrirem la història d’aquestes criatures extraordinàries. Mooby Gran Sarrià, Yelmo Icaria (VOSE). La sirenita > De Rob Marshall. Amb Halle Bailey i Jonah Hauer-King. Apta. Estats Units. 2022. Fantàstica. 135 min. uAriel és una bella i alegre sirena amb set d’aventures. També és la filla més jove i rebel del rei Triton. Mooby Arenas, Mooby Aribau (VOSE), Mooby Balmes (VOSE), Mooby Bosque, Mooby Glòries, Yelmo Icaria (VOSE), Yelmo Westfield La Maquinista. Las ocho montañas > De Felix van Groeningen i Charlotte Vandermeersch. Amb Luca Marinelli i Alessandro Borghi. 12 Anys. Itàlia. 2022. Drama. 147 min. uPietro és un noi de la ciutat. Cada any passa l’estiu amb la seva família a poble de Bruno. Mooby Balmes (VOSE), Verdi (VOSE). Libres > De Santos Blanco. 7 Anys. Espanya. 2023. Documental. 108 min. uEl documental és un viatge a l’interior de persones que romanen tancats per al món: els monestirs. Mooby Gran Sarrià. Los encantados > De Elena Trapé. Amb Laia Costa i Daniel Pérez. 7 Anys. Espanya. 2023. Drama. 108 min. uDesprés de la seva separació, Irene s’enfronta per primer cop a l’absència de la seva filla de quatre anys. Verdi (CAT). lM Misión imposible: Sentencia mortal. Parte uno > De Christopher McQuarrie. Amb Tom Cruise i Hayley Atwell. 12 Anys. Estats Units. 2022. Acció. 163 min. uEthan Hunt i el seu equip del FMI inicien la seva missió més perillosa fins ara: localitzar un arma nova i terrorífica. Diagonal (Cast. i VOSE), Diagonal Mar (Cast. i VOSE), SOM Multiespai (Cast. i VOSE), Mooby Arenas (Cast. i VOSE), Mooby Aribau, Mooby Aribau Cinema (VOSE), Mooby Balmes (VOSE), Mooby Bosque (Cast. i VOSE), Mooby Glòries (Cast. i VOSE), Mooby Gran Sarrià (Cast. i VOSE), Phenomena (VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE), Verdi (VOSE), Yelmo Comedia (Cast. i VOSE), Yelmo Icaria (VOSE), Yelmo Westfield La Maquinista (Cast. i VOSE). lN Nada > De Trine Piil i Seamus McNally. Amb Vivelill Søgaard Holm i Peter Gantzler. 16 Anys. Dinamarca, Alemanya. 2022. Suspens. 87 min. uPierre Anthon i els seus companys de classe acaben de començar el curs de vuitè quan ell declara que la vida no té sentit i marxa de l’escola. Verdi Park (VOSE). lP Padre y soldado > De Mathieu Vadepied. Amb Omar Sy i Alassane Diong. 16 Anys. França, Senegal. 2022. Drama bèl·lic. 98 min. u1917. Al la colònia del Senegal, Bakary es presenta a l’exèrcit francès per acompanyar i protegir el seu fill de 17 anys. Verdi Park (VOSE). lS Sin malos rollos > De Gene Stupnitsky. Amb Matthew Broderick i Jennifer Lawrence. 12 Anys. Estats Units. 2023. Comèdia. 103 min. uUns pares sobreprotectors i acabalats busquen algú que surti amb amb el seu fill introvertit de 19 anys. Mooby Arenas, Mooby Aribau (VOSE), Mooby Balmes (VOSE), Mooby Glòries, Mooby Gran Sarrià (Cast. i VOSE), Verdi Park (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). Spider-Man: Cruzando el Multiverso > De Joaquim Dos Santos, Kemp Powers i Justin Thompson. 7 Anys. Estats Units. 2023. Animació. 140 min. uMiles Morales viu una aventura èpica que el transporta al multivers, on s’uneix forces amb Gwen Stacy i un nou equip d’SpiderPeople. Diagonal Mar, SOM Multiespai, Mooby Arenas, Mooby Balmes (VOSE), Mooby Bosque, Mooby Glòries, Yelmo Comedia (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE), Yelmo Westfield La Maquinista. Super Mario Bros. La película > De Aaron Horvath i Michael Jelenic. Apta. Estats Units. 2023. Animació. 92 min. uMentre treballen en una falla subterrània, Brooklyn, els operaris Mario i el seu germà, Luigi, viatgen per una misteriosa canonada. Diagonal, Mooby Arenas, Mooby Balmes (VOSE), Mooby Bosque, Mooby Glòries. lT Te estoy amando locamente > De Alejandro Marín. Amb Ana Wagener i Omar Banana. 7 Anys. Espanya. 2023. Comèdia. 107 min. uSevilla, 1977. Reme està orgullosa que el seu fill Miguel es converteixi en el primer estudiant universitari de la família. Boliche (VOSE), Mooby Aribau, Renoir Floridablanca, Yelmo Icaria. The First Slam Dunk > De Takehiko Inoue. 7 Anys. Japó. 2022. Animació. 124 min. uAmb aire d’estar per sobre dels altres i juguant amb una gran intel·ligència i velocitat, Ryota Miyagi sempre desconcerta els seus rivals. Diagonal Mar (CAT), SOM Multiespai (CAT), Mooby Arenas (CAT), Mooby Balmes (VOSE), Mooby Glòries (CAT), Yelmo Icaria (VOSE), Yelmo Westfield La Maquinista (CAT). Tiburón negro > De Adrian Grunberg. Amb Josh Lucas i Fernanda Urrejola. 16 Anys. Estats Units, República Dominicana, Mèxic. 2023. Suspens. 100 min. uPaul Sturges, treballador d’una companyia petroliera, aprofita les seves idíl·liques vacances per fer una inspecció rutinària d’una plataforma. SOM Multiespai, Mooby Arenas, Yelmo Westfield La Maquinista. Transformers: El despertar de las bestias > De Steven Caple Jr.. Amb Pete Davidson i Michelle Yeoh. 12 Anys. Estats Units. 2022. Acció. 117 min. uA la dècada dels 90, Els Màximals s’uneixen als Autobots com a aliats de la batalla actual per al control de la Terra. Diagonal Mar, SOM Multiespai, Mooby Arenas, Yelmo Westfield La Maquinista. lU Una familia de superhéroes > De Rasmus A. Sivertsen. Apta. Noruega. 2022. Animació. 76 min. uHedvig té 11 anys i ha triat el vestit de superheroi del seu pare, així que ara, ell no pot ser el Super Lleó. Cinemes Girona (CAT). Una vida no tan simple > De Félix Viscarret. Amb Miki Esparbé i Álex García. 7 Anys. Espanya. 2022. Drama. 107 min. uIsaías, de 40 anys, va ser un arquitecte prometedor, però els premis que va guanyar en la seva joventut ja estan lluny. Mooby Gran Sarrià, Renoir Floridablanca, Verdi Park. Unicornios > De Àlex Lora. Amb Greta Fernández i Pablo Molinero. 16 Anys. Espanya. 2022. Drama. 93 min. uIsa ho té tot. És intel·ligent, bonica i segura de si mateixa. Feminista i Polyamorosa, defensa la seva vida amb passió. Zumzeig Cinema (CAT). Upon Entry (La llegada) > De Alejandro Rojas i Juan Sebastián Vásquez. Amb Alberto Ammann i Bruna Cusí. 7 Anys. Espanya. 2023. Drama. 75 min. uDiego, un urbanista veneçolà, i Elena, una ballarina contemporània de Barcelona, es traslladen als Estats Units. Boliche (VOSE), Mooby Gran Sarrià, Renoir Floridablanca (VOSE). lV Vacaciones de verano > De Santiago Segura. Amb Santiago Segura i Leo Harlem. Apta. Espanya. 2023. Comèdia. 100 min. uDos amics, Óscar i Félix, perden la feina i es veuen obligats a acceptar el treball temporal com a animadors infantils en un hotel de luxe. Boliche, Diagonal, Diagonal Mar, SOM Multiespai, Mooby Arenas, Mooby Aribau, Mooby Balmes, Mooby Bosque, Mooby Glòries, Mooby Gran Sarrià, Verdi Park, Yelmo Comedia, Yelmo Icaria, Yelmo Westfield La Maquinista. Vesper > De Kristina Buozyte i Bruno Samper. Amb Raffiella Chapman i Eddie Marsan. 16 Anys. França, Lituània, Bèlgica. 2022. Ciència ficció. 114 min. uEn un món post-apocaliptic, els virus i els organismes modificats genèticament han devastat la majoria de la població. Renoir Floridablanca (VOSE), Yelmo Icaria (VOSE). Viento Sur > De Álvaro García-Capelo. Amb Will Keen i María Fernández Ache. 12 Anys. Espanya. 2023. Drama. 135 min. uRobert és un home de negocis condemnat per corrupció. Durant la seva estada a la presó mor en un accident Alberto, un amic íntim de l’adolescència. Verdi Park. EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

| Divendres, 14 de juliol del 2023 Cultura | 49 TEATRES ANTIC TEATRE C/ Verdaguer i Callís, 12 M> Urquinaona. Del 6 de juliol al 6 d’agost, *Hit me if I’m pretty* o la princesa moderna. Més info: www.anticteatre.com AQUITÀNIA TEATRE Av. de Sarrià, 33, Barcelona – [email protected] Ikigai. De dj. a dg. El poliamor és així. Dv. CONDAL Av. Paral·lel, 91. 93.442.31.32. Dins el Grec 2023: Del 20 de juliol al 6 d’agost, Un amor particular. teatrecondal.cat i promentrada.com EL MALDÀ C/ Pi, 5. Tel.: 93.164.77.78. La paella dels dijous. Direcció Muguet Franc. Amb Jordi Andújar, Lluïsa Castell i Núria Cuyàs. Per a compra d’entrades, consulta d’horaris i preus (www.elmalda.cat) GOYA Joaquín Costa, 68. 93.343.53.23. Dins el Grec 2023: Quant temps em queda?, de dc. a dv. 20 h, ds. 18 h i 20.30 h, dg. 18.30 h. teatregoya.cat i promentrada.com LA VILLARROEL Villarroel, 87. 93.451.12.34. Dins el Grec 2023: del 12 de juliol al 13 d’agost. Instruccions per fer-se feixista, de dt. a dv. 20 h, ds. 17.30 h i 20 h, dg. 18 h. lavillarroel.cat i promentrada.com L’AUTÈNTICA C/ Martí, 18 – 699.123.139. lautenticateatro.com. El follet blavet (contacontes, de 2 a 7 anys). Ds. 15/7, a les 12h i 17h. El viatge de la Greta (conte-taller de música). Dg. 16/7, a les 11h i 12h. ROMEA Hospital, 51. 93.301.55.04. Dins el Grec 2023: Fins al 30 juliol, Lali Symon. De dt. a dv. 20 h, ds. 17.30 h i 20.30 h, dg. 17.30 h. teatreromea.cat i promentrada.com SALA BECKETT Nessun dorma. Del 28/06 al 30/07/23. Dt. a ds. 20 h. Dg. 18 h. Més info i entrades: www.salabeckett.cat. Carrer de Pere IV, 228-232. BCN. TEATRE GAUDÍ BCN St. Antoni M. Claret, 120. Tel.: 93.603.51.61. El joc de la veritat. Dj., dv. i ds. 21 h; dg. 18 h. Del 13 al 16/07, Sense paga ningú paga. Dario Fo. Dj., dv., ds. 21 h, dg. 18 h. Cia. de Mallorca. Estrena 20/07, Rodoreda en el triangle de París, Cia. Versus Teatre TEATRE LA BIBLIOTECA Hospital, 56 / M Liceu. Coralina, la serventa amorosa, de Carlo Goldoni i direcció d’Oriol Broggi, fins al 28 de juliol. Entrades a laperla29.cat i a la taquilla del teatre 1,5 h abans de cada funció TEATRE LLIURE: MONTJUÏC Pg. de Sta. Madrona, 40-46 / pl. de Margarida Xirgu, 1. Poble Sec L3, Espanya L3-L1. Festival Grec. Reminiscencia de M. Vaca Valenzuela / Le Insolente Teatre. 10 i 11/07. Who killed my father, d’E. Louis, dir. I. Van Hove. Projecció gratuïta 13/07. Temporada 23/24 ja a la venda! www.teatrelliure.com, taquilles del teatre, Ticket Rambla (Rambla, 99) i 932.892.770 TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA Pl. de les Arts, 1. Sala Petita: Ubu de Robert Wilson. Ds. 19 h i 22 h; dg. 18 h i 21 h. Informació i venda d’entrades: www.tnc.cat TEATRE POLIORAMA Tel. 93.317.75.99. La Rambla, 115. La tendresa, d’Alfredo Sanzol. Horaris: dv. i ds.: 20.30 h. Venda d’entrades a teatrepoliorama.com El secreto de la educación del siglo XXI está en Estonia Su revolucionaria receta para convertirse en el país con el mejor nivel académico de Europa, según PISA. Olvídate de Finlandia. El secreto de la educación del siglo XXI está en Estonia del siglo XXI Su revolucionaria receta para convertirse en el país con el mejor nivel académico de Europa, según PISA. N.º 178 . DEL 5 AL 11 DE DICIEMBRE DE 2 2 1 está en Estonia Su revolucionaria receta para convertirse en el país con el mejor nivel académico de Europa, según PISA. Olvídate de Finlandia. Su revolucionaria receta para convertirse en el país con el mejor nivel NATALIE WOOD: CASO ABIERTO SU HERMANA RECLAMA JUSTICIA 40 AÑOS DESPUÉS ENTREVISTA CON AI WEIWEI EL ARTISTA CHINO RECUERDA SU TERRIBLE INFANCIA NATALIE WOOD: CASO ABIERTO SU HERMANA RECLAMA DESPUÉS ENTREVISTA CON AI WEIWEI EL ARTISTA CHINO RECUERDA SU TERRIBLE INFANCIA JUSTICIA 40 AÑOS DESPUÉS NATALIE WOOD: CASO ABIERTO SU HERMANA RECLAMA JUSTICIA 40 AÑOS DESPUÉS ENTREVISTA CON AI WEIWEI EL ARTISTA CHINO RECUERDA SU TERRIBLE INFANCIA Alumnos de la escuela pública Südalinna, en Tallin, en una de sus aulas Quin és el secret per a la millor educació? Cada diumenge, els millors reportatges en versió XL Fes-te’n soci a: www.tresc.cat amb la complicitat del Avantatges culturals exclusius per a socis TRESC i SUBSCRIPTORS EP Més ofertes a elperiodico.com/suscriptores o a www.tresc.cat. Telèfon d’Atenció al Subscriptor 93 222 27 22 Comunitat P+ de El Periódico La companyia de dansa navarresa Led Silhouette i el coreògraf Marcos Morau ens ofereixen al Dansàneu una nova peça on els dos intèrprets utilitzen el seu cos com si fossin gossos ambulants sense amo. L’entrada inclourà un tast de cervesa artesana a càrrec de la cerveseria CTretze Pirineus. ‘Los Perros’ · Dansàneu ‘La plaça del Diamant’ retrata les vivències d’una dona humil del barri de Gràcia, entre la segona República, la guerra i la misèria del franquisme. I la protagonista té tant pes en aquest muntatge, que la interpreten no una, sinó onze actrius d’edats i perfils diversos. ‘La plaça de Diamant’ · Grec Festival de Barcelona 2023 30€ -20% Et convidem a conèixer la Casa Amatller de la mà de l’empresària i mecenes catalana Teresa Amatller (18731960, qui t’acompanyarà per les diferents estances i t’explicarà les anècdotes del seu dia a dia. En acabar la visita teatralitzada, hi haurà degustació d’una cervesa al jardí de la casa. Nits d’estiu · Casa Amatller Consulta les sessions · Casa Amatller Dues veus originals Dissabte 5/08 · Església Sant Martí d’Empúries 20€ -50% 8€ -10% 13 i 16 de juliol Teatre Grec Barcelona Dimarts 25 de juliol Recinte Firal Esterri d’Àneu Torna la versió catalana de l’aclamada comèdia d’Alfredo Sanzol ‘La ternura’. L’autor s’ha inspirat en l’univers de les comèdies de Shakespeare per dirigir una enginyosa comèdia romàntica de llenyataires i princeses que ens parla de la impossibilitat de protegir-nos del mal que ens pot fer l’amor. ‘La tendresa’ Fins al 4/08 · Teatre Poliorama - Barcelona 31€ -20% 39€ -50% Sibelius i Mompou ens conviden a contrastar la sonoritat de la música nòrdica amb la mediterrània a través de l’amor, la naturalesa, la fugacitat del temps i la mort. Els textos, de poetes finlandesos, del català Josep Janés, del francès Paul Valèry i de l’espanyol Juan de la Cruz, marquen el contingut del concert. EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120

50 50| Esports Esports Divendres, 14 de juliol del 2023 | Tant temps esperant victòries i ara sembla que els triomfs creixin en el Tour com en un bosc tardoral afavorit pels bolets. Bingen Fernández, director del Cofidis, anava de copilot i es quedava afònic d’animar Ion Izagirre. Li cridava en basc, i en eusquera li dona les consignes perquè no se n’assabentin els rivals. Cinc anys esperant un triomf espanyol i ara, de cames basques, n’han arribat dos de seguits. Una cosa mai vista. Per tornar a entrenar les mans, perquè es refresquin explicant èxits i no fracassos. Algun dia explicarà en un dels seus llibres o obres teatrals de les que escriu aquest filòsof convertit en ciclista i que es diu Guillaume Martin com es va convertir per darrere del seu company Izagirre en el tap, en el que treia brillantor i intensitat als vuit corredors que estaven amb Ion i als quals calia desanimar perquè no se’ls acudís agafar aquest guipuscoà, de 34 anys, foguejat en mil batalles, dels que millor funcionen en les carreres per etapes de primavera i el que ja havia aconseguit abans del seu triomf entre vinyes de Beaujolais triomfs en el Tour, la Vuelta i el Giro, el club d’elit del qual forma part un curt però exclusiu club de ciclistes amb classe. Va guanyar a Morzine, el 2016, on arriba el Tour demà, i igual com fa set anys després de pujar i baixar la Joux Plaine, aquell dia sota una pluja d’espant. Ho va fer en el Giro el 2012 i a la Vuelta, a Formigal i el 2020, el dia que l’estació aragonesa va substituir el Tourmalet, tancat per covid. No era un dia fàcil perquè des de la sortida es va córrer amb el ganivet entre les dents i perquè Jonas Vingegaard i Tadej Pogacar semblava que no estaven disposats a reservar forces per a la batalla d’avui en el Grand Colombier. I quan es va formar la fuga bona per allà va aparèixer Ion, home dur, que suporta a sobre d’una bici des d’una paella cremant fins al diluvi universal. Corredor veterà que va entendre que havia d’atacar a la Croix Rosier, l’últim port del dia amb l’esquena protegida per Martin, i amb 31 quilòmetres a meta, vista la seva decisió, la seva potència i la seva valentia mai va semblar que la victòria estigués en risc. Darrere els passos de Pello Es va recrear, va disfrutar del públic i va recordar el seu petit poble guipuscoà, un llogarret més aviat, Ormaiztegi, 1.200 habitants, famosa vila perquè allà abans que Ion i Gorka Izagirre, l’altre germà ciclista que corre el Tour amb el Movistar, va néixer Tomás de Zumalacárregui, el líder de la primera guerra carlina, el que no volia una reina pel fet de ser dona. Si primer va guanyar un biscaí anomenat Pello Bilbao, després ho ha fet un guipuscoà. «És un Tour basc perquè vam sortir de casa i perquè de casa som els dos que hem guanyat. He arrencat de lluny i he pogut aguantar», ho va explicar en castellà i en francès, perquè francès és el seu equip, encara que els directors siguin bascos com ell. Va cridar, es va abraçar i va plorar, perquè de vegades, com li va passar a Ion, les llàgrimes també són d’alegria. «Que segueixi la festa», va dir i va marxar. n Pilotes fora El Girona fitxa Savinho El club català va oficialitzar ahir la incorporació com a cedit de l’extrem brasiler procedent de l’ESTAC Troyes, equip que també pertany al City Group. El jugador, de 19 anys, va fer ahir el primer entrenament amb l’equip. Diners al Barça, City i Bayern La FIFA repartirà als tres clubs més milions que a cap altre per prestar futbolistes durant el Mundial de Qatar. El City lidera el top 10 amb un total de 4.596.44 de dòlars, seguit del Barcelona, amb 4.538.955 de dòlars. ETAPA 13 AVUI 137,8 KM Châtillon-surChalaronne Grand Colombier (1.501 m) 12a etapa 1. Ion Izagirre (Esp/Cof) ....3.51.42 h 12. Tadej Pogacar (Esl/UAE) a 4.14 m 16. J. Vingegaard (Din/Jum) .......m. t. 23. C. Rodríguez (Esp/Ine) .........m. t. 47. Pello Bilbao (Esp/Bah) .........m. t. Classificacions General 1. J. Vingegaard (Din/Jum) 50.30.23 h 2. Tadej Pogacar (Esl/UAE) ......a 17 s 3. Jai Hindley (Aus/Bora) .....a 2.40 m 4. C. Rodríguez (Esp/Ine) ....a 4.22 m 5. Pello Bilbao (Esp/Bah) .....a 4.34 m Guanya Izagirre i que segueixi la festa El ciclista guipuscoà triomfa en solitari en la 12a etapa de la prova, set anys després de guanyar a Morzine, el dia abans de l’anunci d’un nou duel muntanyós entre Jonas Vingegaard i Tadej Pogacar pel mallot groc. EL TOUR 2023 SERGI LÓPEZ-EGEA Belleville-en-Beaujolais Enviat especial Ion Izagirre celebra la victòria en solitari en la 12a etapa del Tour, ahir a Belleville-en-Beaujolais. Christophe Petit-Tesson / Efe EPC_Marconada - 14/07/2023 12:07 - 10.10.7.149, 10.4.1.120, 10.4.1.120