El smilodon va viure fa uns 10.000 o 12.000 anys.En aquest article explicaré on va viure l’esmilodon, com era l’esmilodon, com caçava i que menjava. Per últim quants fòssils s’han estudiat. EL SMILODON Paraules clau: El smilodon és un gènere dels fèlids. Els adults pesaven entre 55 i 300Kg. Una altra característica és el seu sentit de l’olfacte que està molt desenvolupat, de manera que podia saber quins animals hi havia en aquell lloc. Però la seva millor qualitat eren els seus ullals, que arribaven a medir entre 18 i 22 Cm. El tigre de dents de sabre va aparèixer a Amèrica del Nord a finals del Plioceno. Durant el temps que va viure, es va anar movent i va acabar a Amèrica del Sud, on es va extingir durant el Granvi d'Amèrica (normalment vivia als boscos). Los fósiles del dientes de sable cambian la historia del temible gran felino | National Geographic https://www.mundoprehistorico.com/portfolio/tigre-dientes-de-sable/ ecosistemes, fòssils i tigre de dents de sabre. Resum: Bibliografía y webgrafia: El smilodon, sent un superdepredador, menjava de tot, però el més interessant és com caçava. Alguns diuen que caçava en grup però altres pensen que caçava en solitari. Si caçava en grup o no realment no importava, perquè la seva manera de caçar era gairebé perfecta. Mossegava a la columna vertebral, exactament a la primera vértebra que sortia del coll, amb els seus ullals, de manera que la víctima moría a l’instant. Els fòssils d’aquest animal s'han trobat per Amèrica del Sud i del Nord però el lloc on s’han trobat més ha sigut als llacs de brea d’Austràlia on s’han trobat més de 3.000 ossos fossilitzats d’esmilodon i s’han investigat 700 dents. Un smilodon en posició d’atac. 47 Giorgio Carluccio [email protected] Escola Ramon Llull - Avinguda Diagonal, 275 08013 Barcelona
El llop marsupial és un animal que es va extingir fa 88 anys. En aquest article parlaré sobre la vida del llop marsupial. Paraules clau: EL LLOP MARSUPIAL L'últim llop marsupial es deia Benjamin i es va morir a l’any 1936. E C O S I S T E M A , X A R X A T R Ò F I C A , L L O P M A R SUP I A L Resum: El llop marsupial va ser un marsupial carnívor que va viure a l’època de l’holocé. El pelatge del llop marsupial era curt i de color lleonat amb ratlles negres o marrons a les potes del darrere i la cua. Tenia les potes fines encara que no massa llargues i la cua prima. Era un animal carnívor que s’alimentava d’altres marsupials petits equinoes i ocells. Caçava de nit i podia empassar-se trossos grans de carn sense mastegar! Vivia a les illes d’Australia (Tasmània) i Nova Guinea. S´anomena llop de Tasmània perquè és de Tasmània. Es va extingir per la culpa de l'humà, perquè aquests animals menjaven ovelles de les granges i els mataven tant que al final es van extingir. Bibliografia i webgrafia: https://docs.google.com/presentation/d/1pRgboxfLB8l u5qQvVsEcmJkivjLxAFgsOj2LyzivvGQ/htmlpresent? hl=ca https://aboriginemag.com/efemerides/benjami-lultimduna-especie/ Un llop marsupial tenint cura dels seus fills. 48 Sofiia Goshii // [email protected] Escola Ramon Llull - Avinguda Diagonal, 275 08013 Barcelona _______
Palaures clau: Ecosistemes, cadena alimentària, gripau daurat. El gripau daurat era un amfibi que es va extingir l’any 1989. L’aspecte entre les femelles i els mascles era bastant diferent. Les femelles adultes eren lleument més grans que els mascles i pesaven de 4 a 7 grams. Els mascles adults feien 5 cm de llarg. Els mascles eren de color ataronjat i petit i les femelles eren d'un verd oliva a negre amb taques escarlata envoltades de groc. Vivien en el bosc nuvolós de Monteverde (Costa Rica), a la terra i a l'aigua. Monteverde és un bosc verd amb moltes plantes i molta natura. Menjava insectes, mosques, formigues, grills, termites i altres; i caçava sol. Resum: Aquest article tracta de la causa de l'extinció del gripau daurat, la seva alimentació i com era. Bibliografía y webgrafia: Un gripau daurat mascle. 49 Anna Amich Da silva // [email protected] Escola Ramon Llull - Avinguda Diagonal, 275 08013 Barcelona https://ca.eferrit.com/gripau-daurat/ https://www.ecointeligencia.com/2014/09/sapo-dorado-calentamiento-global/ https://www.clarin.com/viste/increible-sapo-dorado-extinguido-calentamiento planeta_0_3l0uikFU1p.html
EL DEPREDADOR X Paraules clau: depredador X, xarxa tròfica i ecosistema. Resum: Us presentem el depredador X, que ha viscut a l’era dels dinosaures. En aquest article trobareu curiositats sobre ell. El depredador X era molt gran. Mesurava 12 m de longitud i 2 m d'altura. Es sap que tenien colls característics, cossos en forma de llàgrima i quatre extremitats grans en forma de paleta, que els permet desplaçar-se per l’aigua quasi com si volessin. No era un dinosaure perquè el consideraven un plesiosaure. Els plesiosaures eren animals que van viure durant el període Triàsic amb els dinosaures, però malgrat ser grans rèptils, no eren dinosaures. Menjava altres rèptils i també als de la seva espècie i caçava sol. Dormia durant els dia entre cinc i deu hores. Es va extinguir per un meteorit i vivía en tot el món, concretament al mar. Bibliografia i webgrafia: https://www.nationalgeographic.com/science/article/paleontologists-reveal-identity-of-predatorhttps://www.science4you.es/libro/dino-eggs-plesiosaurus.pdfhttp https://www.mundoprehistorico.com/portfolio/pliosaurus/ El depredador X nedant al mar. 50 Sergio Meza [email protected] Escola Ramon Llull - Avinguda Diagonal, 275 08013 Barcelona Esquelet del depredador X.
Paraules clau: Cotorra de calorina, extinció, hàbitat, alimentació. La cotorra de Carolina era un au de colors vibrants i de bec fort. La seva cua era punxeguda i pesava entra 280 g o més. La majoria del seu plomatge era d'un to verdós que s’aclaria en zones inferiors. El seu cap era d’un groc molt cridaner i per davant del cap era d’un color taronja (era el seu tret mes característic). La pell que rodejava els ulls era blanca, el bec era blanc pàl·lid i les potes les potes eren de color marró clar. La cotorra de Carolina vivia a Estats Units, concretament vivia a tots els estats del sud. El seu hàbitat eren les zones boscoses a prop dels rius i zones pantanoses. S'alimentaven de llavors de xanthium. L'espècie va deixar de ser comú a principis del sXIX. Es va anar extingint per caça furtiva perquèel seu plomatge el feien servir per fer barretsfemenins. També per talar arbres del seuhàbitat natural. Actualment s’esta intentat reviure posant unapart del seu ADN en un altre animal semblant. https://www.artimalia.org/cotorra-de-carolina/ LA COTORRA DE CAROLINA (youtube.com) https://www.mundoanimalia.com/animales- consejos/la-alimentacion-de-la-carolina.html Resum: En aquest article parlaré sobre la cotorra de Carolina, on viu, per què es va extingir el seu hàbitat i com era la seva alimentació. Bibliografia i webgrafia: Fotografia d’una cotorra de carolina. 51 Escola Ramon Llull - Avinguda Diagonal, 275 08013 Barcelona CALA PEÑA QUINTERO [email protected]
Archaeopetryx va ser un dinosaure teròpode que va viure fa 150 milions d’anys al Juràssic superior. On trobem avui Alemania. És considerat la primera au. Era molt petita, amb plomes i dents. El seu esquelet mostra que no era capaç de volar, només planejar ja que els seus ossos eren massa pesats per volar. Menjava insectes i era presa de petits ancestres seus, els dinosaures. També podria arribar a un màxim de 500 millimetres de longitud del cos, amb un pes estimat de 0’8 a 1 quilogram. L'Archaeopteryx es va extingir amb un meteorit fa molts anys. https://www.nationalgeographic.es/animales/2018/03/este-famoso-dinosaurio-podia-volar-aunqueno-como-las-aves-modernas Paraules clau: Archaeopetryx va ser una petita au que va viure fa molts anys. L’ARCHAEOPETRYX Espècie animal, extinció, ADN. Resumen: Bibliografía y webgrafia: Archaeopetryx. 52 Anna Gudadze [email protected] Escola Ramon Llull - Avinguda Diagonal, 275 08013 Barcelona Dibuix d’un archaeopetryx.
Paraules clau: Plesiosaurio, ecosistema i xarxa tròfica. El plesiosaurio era un reptil que va viure durant el període juràssic i es va extingir al cretaci amb l'extinció K-T. Les seves característiques distintives eren les seves grans aletes i el llarg coll. Mesuraven entre 8 i 10 metres de longitud segons els fòssils trobats. No es classifiquen com a dinosaures encara que visquessin mes o menys a la mateixa època. Els plesiosaures van evolucionar a partir d'avantpassats que vivien a terra ferma, per la qual cosa no tenen brànquies i havien de sortir a la superficie de tant en tant per respirar. Han habitat tots els mars fa entre 200 milions i 65 milions d'anys. Concretament s'han trobat als mars de Regne Unit, però van habitar a tots els mars. Els plesiosaurios s'alimentaven d’alguns taurons i peixos. Els plesiosaurios es van extingir fa 80 milions d’anys. https://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/pl esiosaurios-aterradores-reptiles-marinos-queconvivieron-dinosaurios_20770 https://www.elmundo.es/ciencia-ysalud/ciencia/2023/12/11/6576d95bfc6c83bb468b45 7c.html Resum: El plesiosaurio gegant és espècie extinta que menjava taurons i peixos. S'ha extingit fa 80 milions d'anys. Bibliografia i webgrafia: El plesiosaurios està obrint la boca i nedant. 53 Valentina Romero [email protected] Escola Ramon Llull - Avinguda Diagonal, 275 08013 Barcelona
Paraules clau: LA VIDA DE L’ÓS PANDA Resum: L’ós panda és omnívor i està en perill d’extinció per caça i la seva població està amenazada. En aquest article parlaré sobre el que menja i com viu. El panda pertany a la família dels ossos i és omnívor. És blanc amb parts negres i viu al sud oest de la Xina, concretament, als boscos temperats de fulla alta i mitja. No conviu amb ningú. Menja bambú, vegetals i, de vegades, carn. Estava en perill d’extinció i actualment és considerada una espècie vulnerable per caça furtiva, ja que trafiquen amb el seu pelatge. També per la desforestació del seu hàbitat. Amb les mesures que s’han fet en els últims anys, s’intenta que no desaparegui. Bibliografía y webgrafia: https://www.ecologiaverde.com/sigue-el-oso-panda-en-peligro-de-extincion-107.html# https://nubika.es/noticias/alimentacion-oso-panda-mas-que-bambu/ https://www.youtube.com/watch?v=dWgMivtRu50 Un panda menjant bambú. Ós panda saludant. Ecosistema, cadena alimentària, perill d’extinció. 54 Alan De la cruz // [email protected] Escola Ramon Llull - Avinguda Diagonal, 275 08013 Barcelona
En aquest article parlaré sobre el dodo, el que menjava, com es, on viu, de que si s’ha intentat des-extingir o no, també perquè s’ha extingit, i molta més informació interessant. L’OCELL DODO Palabras clave: El dodo és un au que no pot volar, tots sabem que existía el dodo normal, que és el blau, però en realitat també va existir “el dodo blanc”. Els dodos també tenen una cua però no els servia perquè no hi tenien ossos a la cua i perquè com no podien volar, tampoc la necessitaven. El seu nom científic es “Raphus Cucullatus” i només posaven un ou cada niurada. El que més menja el dodo són: nous, arrels, fruites, llavors, insectes i sobretot escarabats. També menja animals o insectes molt més petits que ell. L’ocell dodo va viure a l’illa Maurici envoltada d’unes aigües cristalines situada a l’oceà Índic. S’ha intentat des-extingir en el seu hàbitat natural, que es l’illa de Maurici. El reviuran a partir d’una tecnica artificial. Els investigadors planegen insertar el material genètic de l’espècie en l’embrió d’un altre animal viu. Per exemple la paloma, que és el més proper al dodo, encara que tingui la mida aproximada d’un gall d’indi. https://www.expertoanimal.com/por-que-se-extinguió-el-dodo-20850.html https://www.youtube.com/watch?v=YXHDKMOVdDo Dodo, extinció, xarxa tròfica i ecosistemes. Resumen: Bibliografía y webgrafia: Dodo (Raphus Cucullatus) 55 Victoria Musheghyan [email protected] Escola Ramon Llull - Avinguda Diagonal, 275 08013 Barcelona
La paraula “perill d'extinció” es refereix a la probabilitat que una espècie desaparegui. Algunes de les causes perquè una espècie desaparegui poden ser: El comerç il·legal: el comerç il·legal és el tràfic il·legal. Correspon al moviment il·legal de persones i animals. Desforestació: la desforestació és un procés de pèrdua dels bosc i les masses forestals. Contaminació: la contaminació és perjudicial pel medi ambient i els éssers vius del planeta. Els humans estan ocasionant l'extinció animal d'espècies mitjançant la caça i la contaminació. L’EXTINCIÓ DELS ANIMALS PARAULES CLAU: Extinció, espècie animal i intervenció humana. RESUM: El meu article és sobre l’extinció dels animals. Tracta sobre per què els animals s'extingeixen i algunes de les causes. També sobre com no contaminar els ecosistemes perquè els animals no s’extingeixen Bibliografia i webgrafia: https://www.europarl.europa.eu/topics/es/article/20200109STO69929/perdida-debiodiversidad-por-que-es-una-preocupacion-y-cuales-son-sus-causas https://www.nationalgeographic.es/animales/2018/09/como-puedo-ayudar-a-salvar-especies Coala a una branca. Les nacions unides alerten que cada dia desapareixen 150 espècies animals. Algunes d’elles són: el panda, que està en perill per la desforestació i la pèrdua del seu hàbitat; el linx, perquè cada any moren per atropellament; o els coales, en perill d'extinció per la desforestació dels boscos. 56 Paula Ruíz Marín // [email protected] Escola Ramon Llull - Avinguda Diagonal, 275 08013 Barcelona
EL PANDA VERMELL Intervenció humana, perill d’extinció, ecosistemes. El Panda Vermell és un mamífer ailurid. Pesa entre 3 i 6 kilos, medeix 60cm i té una cua molt llarga, la qual li dona més equilibri. El Panda Vermell viu en regions de l’Himalaia i Bután, en les zones boscoses. Menja fulles tendres i brots de bambú, encara que també poden menjar insectes i ous. Estan en perill d'extinció per el canvi climàtic. Això fa que hi hagi més desforestació que dificulta la reproducció del bambú. També s’enfronten a la caça furtiva pel seu pelatge. A més son víctimes PARAULES CLAU: El Panda Vermell menja bambú i insectes i viu en regions boscoses de la Xina i India., Actualment està en perill d’extinció pel canvi climàtic, la desforestació i la caça. RESUM: https://www.elnacional.cat/ca/estil-vida/dia-internacional-panda-vermell_1093455_102.html https://www.nationalgeographic.com.es/medio-ambiente/panda-rojo-curioso-pequeno-mamiferopeligro-extincion_18760 https://www.youtube.com/watch?feature=shared&v=fSafNsiz9SQ BIBLIOGRAFÍA Y WEBGRAFIA: del comerç de mascotes. L’únic que podem fer és fer una donació a Red Panda Network i així contribuir a mantenir viu al Panda Vermell Panda vermell fent un gest de salutació. 57 Lucas Zimin Falcón [email protected] Escola Ramon Llull - Avinguda Diagonal, 275 08013 Barcelona
LA TORTUGA MARINA Paraules clau: extinció, ecosistema, tortuga marina. Resum: Les tortugues son grans rèptils que estan en perill d'extinció per culpa de la humanitat extinció. Les tortugues són grans rèptils amb grans pulmons que habiten els mars tropicals. Podem trobar tortugues en tot el món. Els mascles mai no abandonen els oceans, mentres que les femelles arriben a les platges de sorra per pondre els ous durant la temporada d’inundació. Estan en perill d'extinció perquè tota la brossa que els humans tiren a terra acaba al mar. Quan arriba allà, les tortugues mengen bosses de plàstic pensant que és menjar i moren. Què podem fer nosaltres perquè les tortugues marines no s’extingeixin? Doncs deixar de contaminar, reciclar i no tirar res al terra ni al mar. Bibliografia i webgrafia: https://www.nationalgeographic.es/animales/las-tortugas-marinas-en-grave-peligro-por-el-cambioclimatico https://www.rac1.cat/media/20210808/410887403456/tortugues-perill-extincio-podcast-animals-decompanyia-barbara-julbe.html Una tortuga nedant al mar que es troba una bossa de plàstic 58 Camila Schardosim [email protected] Escola Ramon Llull - Avinguda Diagonal, 275 08013 Barcelona
L'EXTINCIÓ DEL T-REX T-REX, ecosistema, xarxa tròfica. El tyrannosaurus rex era un dinosaure que va viure a l’època del Cretaci. Va ser un carnívor, bípede i tenia una llarga cua. Mesurava 16 m de llarg i 4 m d’altura. Pesava entre 6 i 13 tones. Vivia al oest d’Amèrica fins al Nou Mèxic. Menjava altres dinosaures. No importava quin era el tamany de la seva presa perquè el t-rex sempre sortia guanyador. Caçava corrents fins la seva presa fins que l’apressava i se la menjava. Es va extingir quan un asteroide va caure a la costa de Mèxic. Actualment, s’han trobat fòssils amb més de 30 espècies de T-Rex diferents, alguns dels quals són esquelets quasi complets. Esquelet del T-Rex. PARAULES CLAU: El T-REX és un dinosaure que menjava de tot. Es va extingir fa 68 milions d’anys i era carnívor. Era un dels dinosaures més coneguts. RESUM: https://www.google.com/search?sca_esv=d98042194cbb0008&sca_up v=1&rlz=1C1GCEU_enES1080ES1081&q=ecosistema+dels+tyrannosaurus+ rex&uds=ADvngMjlq4BAf9untq-rYu https://infosaurio.com/dinosaurios-carnivoros/tyrannosaurus-rex/ BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA: 59 Joseb Fernández Ramos [email protected] Escola Ramon Llull - Avinguda Diagonal, 275 08013 Barcelona
Paraules clau: Guineu de les Malvines, ecosistemes, animals extingits. La Guineu de les Malvines era carnívor, mans, àgil i robust. Mesurava 1 m de llarg i 38 cm de d'alçada, amb una llarga cua. La punta de la cua era blanca. Hi eren a les illes Malvines i hi havien més o menys 100. Les illes Malvines eren molt petites. Sobretot hi han roques, platges i moo. I de tots els ecosistemes vivien als boscos. Eren petits però amb arbres molt grans. La Guineu de les Malvines convivia amb insectes, pingüins i ovelles. A les Malvines hi han moltes moltes ovelles. Per a ells eren presses fàcils. Caçaven fàcilment per la velocitat en què corrien les dents les utilitzaven per trencar els ous de pingüí i menjar-se’ls. El seu atreviment va fer que els humans els exterminaren i els pocs que van quedar van morir al zoo de Londres al 1876. https://www.youtube.com/watch? v=aZljYBtISGM&ab_channel=AnimalDocu https://urgente24.com/omni/historia-delexterminio-del-lobo-islas-malvinas-n529581 Resum: La Guineu de les Malvines era un mamífer que tenía una estatura com la d'un Llop i que menjava carn. Vivia a els boscos de les Malvines i es va extingir a l'any 1876 a causa de la seva imprudencia amb els humans. Bibliografia i webgrafia: Dibuix de la Guineu de les Malvines. 60 Santiago Díaz Iriarte [email protected] Escola Ramon Llull - Avinguda Diagonal, 275 08013 Barcelona
L’Okapi (okapia jhonstoni) és un animal molt interessant que viu al Congo. Són uns animals preciosos que mengen plantes, per la qual cosa podem dir que són hervívors. A causa de la deforestació, la mineria, la caça furtiva i la situació de guerra que pateix el país on viu aquest animal està en perill d’extinció. Que podem fer perquè no s’extingeixin els okapis? Podríem: Vigilar millor les reserves naturals. Reduir la caça furtiva. Controlar la minería il·legal. Paraules clau: En aquest article parlare sobre on viuen els okapis, què mengen, per què estan en perill d’extinció i que podem fer perquè no s’extingin. L’OKAPI Okapi, cadena alimentària, extinció, desextinció. Resum: Bibliografia i webgrafia: https://www.nationalgeographic.es/animales/okapi https://www.ecologiaverde.com/caracteristicas-del-okapiun-animal-en-peligro-de-extincion-1033.html https://www.mncn.csic.es/sites/default/files/2020- 05/nm07_11okapi.pdf Okapi en pastura. 61 Olivier Fernández Amaro [email protected] Escola Ramon Llull - Avinguda Diagonal, 275 08013 Barcelona
Els megalodons eren els sobirans dels mars primitius. Aquestes criatures gegantines assolien longituds de fins a 18 metres i tenien mandíbules de més de metre vuitatanta d'amplada. Es va suposar que era un animal ectothermic, o de sang freda, basant-se en els seus parents vius. La seva alimentació consistia en balenes, dofins, tortugues i orques. Els científics saben que les balenes van ser les seves presses principals perquè van trobar diverses cues d’aquests grans cetacis amb marques de les dents del megalodon. D'acord amb la britànica, s’han trobat fòssils de megalodon als mars tropicals i templats poc profunds al llarg de les costes i les regions de totes les plataformes continentals, excepte l’Antàrtida. EL MEGALODON PARAULES CLAU: ADN, xarxa tròfica i megalodon. RESUM: En aquest article explicaré la vida del megalodon. Com era, què menjava i on vivia. Bibliografía y webgrafia: https://youtu.be/4Va37m9GYDI?si=Kbc4JINvO86 https://www.ngenespanol.com/animales/megalodon-asi-fue-el-tiburon-gigante-prehistori62 Rafael Caero Sandoval [email protected] Escola Ramon Llull - Avinguda Diagonal, 275 08013 Barcelona
https://www.youtube.com/watch?si=XrirARdptiftDGaJ&v=_HEhpHbZRH4&feature=youtu.be https://www.youtube.com/watch?v=U11k4BoFU00&ab_channel=Paleoman%C3%ADa https://www.worldhistory.org/trans/es/1-15545/el-mamut-lanudo/ Paraules clau: Ecosistemes, xarxa tròfica, animals extingits. Resum: En aquest article parlaré sobre com vivien els mamuts abans de la seva extinció. El mamut era un animal que va viure durant l’època de la prehistoria. L'últim mamut va morir fa 4.000 anys. Eren animals molt grans que pesaven unes 12 tonelades, quasi igual que un autobús! Els mamuts vivien al nord d’Euràsia i nord-Amèrica, concretament a les muntanyes i s’alimentaven d’herba. Els científics han trobat unes cèl·lules molt fortes per reviure els mamuts en alguns dels seus fòssils, i ho intentaran fer abans del 2028. Bibliografia i webgrafia: Un mamut menjant gespa. 63 Mehdi Al Ahrach [email protected] Escola Ramon Llull - Avinguda Diagonal, 275 08013 Barcelona
Paraules clau: Extinció, linx ibèric, espècie animal. El linx ibèric és un animal carnívor i caça conills, aus, ratolins, esquirols i altres preses menors. Mesuren entre 85 i 110 cm. Pel que fa al pes, un linx el mascle pesa d’entre 7 i 16 kg i el femella pesa entre 9,2 i 10 kg. Es troba exclusivament a Espanya i Portugal. El seu hàbitat principal es el bosc mediterrani. Estè en perill d'extinció perquè cada any moren a Espanya a prop de 100 linx atropellats, víctimes de crims ambientals com la caça furtiva i l’ús de verins o paranys il·legals. La presència d'aigua constant és una garantia de supervivència per al linx ibèric. https://www.youtube.com/watch? v=izyDKPmHnmk http://www.iberlince.eu/index.php/esp/linceiberico-esp https://www.wwf.es/nuestro_trabajo/especies_y _habitats/lince_iberico/ Resum: En aquest article explico on viu el linx iberic i per què està en perill d'extinció. Bibliografia i webgrafia: Linx ibèric. 64 Hanna Lorena Cuadros Jaimes [email protected] Escola Ramon Llull - Avinguda Diagonal, 275 08013 Barcelona
En aquest article parlaré sobre l’ós panda. Paraules clau: L’ÓS PANDA Ó S P ANDA , E C O S I S T E M A , X A R X A T R Ò F I C A Resum: L'animal que he escollit és l'ós panda. L'ós panda és color negre i blanc. És gran i mesura 1,5 metres de llarg i al voltant de centímetres d’alcada. Els mascles poden arribar a pesar 150 quilograms. Les femelles podem pesar fins a 125 quilograms. L’ós panda vui a la Xina centre-oriental i sud-oriental. L’ós panda menja bambú. El panda és una espècie en perill d´extinció que necesita protecció. Está amenacada constantment per la degradació del seu hàbitat. Bibliografía y webgrafia: https://www.wwf.es/nuestro_trabajo/especies_y_habitats/oso_panda_/ 65 Khadija Yasir [email protected] Escola Ramon Llull - Avinguda Diagonal, 275 08013 Barcelona
Aquest article científic parla sobre la vaqueta marina: com és, qué menja i on viu. LA VAQUETA MARINA Paraules clau: La vaqueta marina és una marsopa de la família de les balenes, dofins i els catxalots. Aquesta família s’anomena cetacis. La vaqueta marina té una alçada de 1,5 m en cas de la dona i en el cas de l'home d’1,4 m. La vaqueta marina té taques negres al voltant dels ulls i la boca. Viu al Golf de Califòrnia (Mèxic) i el seu ecosistema és marí. La vaqueta marina es carnívora, per això menja calamars i peixos petits. L’espècie està en perill d'extinció, des de l’any 1996, quan es tenien en registre d’entre 10 i 13 vaquetes. https://www.youtube.com/watch?v=d2yIz5-mRvI https://www.ngenespanol.com/animales/vaquita-marinala-marsopa-mexicana-que-sobrevive-en-el-mar-decortes/ Vaqueta marina, cadena alimentària i ecosistema. Resum: Bibliografia i webgrafia: Vaqueta marina atrapada a una xarxa de pescar. 66 Federica Covassi Borsoi [email protected] Escola Ramon Llull - Avinguda Diagonal, 275 08013 Barcelona Dibuix d’una vaqueta marina.