SHORT MORAL STORIES

Short
 Moral
 Stories
  1
 

Victoria Odesola

©
 Copyright
 Victoria Odesola
 2012
 


 

TABLE
 OF
 CONTENTS
 
Molly’s
 Disobedience..................................................2
 
Jud’s
 Lesson
 on
 Forgiving............................................5
 
Rose’s
 Revenge...........................................................9
 
The
 Sailboat..............................................................12
 
A
 Renewed
 Friendship..............................................14
 
The
 Reward
 of
 Being
 Honest....................................16
 
Idle
 Hands.................................................................22
 
What
 Perseverance
 Can
 Do......................................25
 
The
 Conductor’s
 Mistake..........................................27
 
The
 Dream
 Thief.......................................................29
 
Helping
 Others..........................................................31
 
A
 Poor
 Man’s
 Wealth................................................32
 


 


 

Molly’s
 Disobedience
 

 

Molly
 had
 been
 told
 by
 her
 parents
 that
 she
 should
 not
 eat
 candy
 from
 strangers
 or
 even
 from
 
 
any
 one
 she
 knew
 because
 they
 had
 explained
 to
 her
 on
 her
 sixth
 birthday
 which
 was
 2
 months
 
 
ago,
 that
 candy
 could
 give
 her
 cavities
 and
 make
 her
 sick.
 Molly
 had
 been
 able
 to
 obey
 her
 
 
parents
 instructions
 for
 a
 very
 long
 time.
 However
 this
 is
 what
 happened
 after
 a
 while.
 

 
”Hi
 Mom
 I’m
 home”,
 Molly
 said
 excitedly
 as
 she
 entered
 the
 house
 tired
 yet
 happy
 that
 she
 was
 
 
home
 again.
 “How
 was
 school?”
 Molly’s
 Mom
 asked,
 “It
 was
 great
 Mom,
 I
 got
 an
 A
 for
 my
 
 
drawing”,
 “Wow,
 isn’t
 that
 just
 like
 my
 baby
 girl
 to
 get
 a
 very
 good
 grade;
 I
 am
 so
 proud
 of
 
 
you”.
 
 “Thanks
 Mom
 I
 love
 you”,
 Molly
 exclaimed
 as
 she
 hugged
 her
 Mom.
 
 

 

 Later
 that
 evening
 Molly
 and
 her
 Mom
 had
 a
 conversation.
 “Mom,
 can
 I
 ask
 you
 something?”
 
 
Molly
 asked
 as
 she
 watched
 her
 Mom
 baking
 a
 chocolate
 cake.
 “Sure
 honey,
 what’s
 your
 
 
question”,
 “Well
 Mom
 my
 classmates
 are
 always
 using
 their
 money
 to
 buy
 candies
 and
 sweets
 
 
and
 you
 and
 Dad
 have
 told
 me
 that
 I
 should
 not
 eat
 candies
 anymore.
 So
 when
 it’s
 recess
 they
 
 
always
 tell
 me
 to
 join
 them
 and
 buy
 candies
 too,
 but
 I
 tell
 them
 about
 your
 rule
 and
 that
 I
 did
 
 
not
 want
 to
 disobey
 you
 but
 they
 just
 make
 fun
 of
 me.
 Do
 you
 know
 what
 I
 can
 do
 about
 it?”,
 
 

 
“Well
 how
 many
 of
 them
 have
 cavities
 on
 their
 teeth?”,
 ‘’Almost
 all
 of
 them”,
 Molly
 answered.
 
 
“What
 I
 say
 is
 that
 every
 time
 they
 tell
 you
 to
 waste
 money
 on
 sweets
 just
 get
 out
 your
 handy
 
 
mirror
 and
 look
 at
 your
 clean
 cavity-­‐free
 teeth”,
 Molly’s
 mom
 advised.
 
 

 

2
 

 

 

 
 
 
 
 This
 plan
 of
 Molly’s
 really
 worked
 well,
 in
 fact
 it
 worked
 so
 well
 that
 some
 of
 her
 friends
 who
 
 
had
 been
 eating
 more
 than
 five
 pieces
 of
 candy
 per
 day
 now
 ate
 one
 piece
 a
 week
 because
 they
 
 
wanted
 their
 teeth
 to
 be
 free
 from
 cavities
 just
 like
 Molly’s.
 
 

 

 
 
 One
 day
 however,
 there
 was
 a
 new
 candy
 that
 all
 the
 students
 had
 noticed
 in
 the
 canteen
 
 
named
 ‘Juicy
 Burst’
 and
 every
 one
 of
 Molly’s
 classmates
 bought
 at
 least
 three
 because
 it
 tasted
 
 
so
 very
 good
 and
 her
 classmates
 were
 taunting
 her
 to
 the
 extent
 that
 she
 bought
 one,
 tasted
 it
 
 
cautiously
 and
 then
 ate
 it
 and
 then
 another
 then
 another
 then
 another
 and
 another
 until
 she
 
 
had
 eaten
 7!
 She
 really
 felt
 guilty
 at
 disobeying
 her
 parents
 but
 decided
 that
 she
 would
 not
 
 
tell
 her
 parents
 for
 fear
 that
 they
 would
 get
 very
 mad
 at
 her.
 
 

 

 
 
 
 
 When
 Molly
 got
 home
 that
 day,
 when
 her
 mother
 greeted
 her
 she
 could
 not
 look
 her
 mother
 
 
in
 the
 eye
 because
 she
 felt
 bad
 for
 what
 she
 had
 done
 and
 her
 Mom
 noticed
 this
 but
 did
 not
 say
 
 
anything.
 Molly
 then
 went
 to
 bed
 but
 just
 right
 before
 she
 went
 to
 sleep
 she
 felt
 something
 
 
paining
 her
 stomach
 and
 started
 crying
 because
 the
 pain
 got
 worse
 and
 worse.
 Molly’s
 mom
 
 
then
 rushed
 into
 her
 Molly’s
 room
 because
 she
 heard
 her
 crying.
 She
 sat
 down
 by
 her
 
 
daughter’s
 bed
 and
 said
 “Molly
 what’s
 wrong?
 Why
 are
 you
 crying?”.
 “Mom,
 my
 sto....mach
 
 
h..urts”
 she
 cried
 in
 between
 sniffs.
 “Why
 honey
 what
 did
 you
 eat
 in
 school
 today?”,
 Molly’s
 
 
mom
 asked.
 Molly
 inspite
 of
 her
 pain
 did
 kept
 silent
 will
 sniffing
 and
 groaning
 with
 pain.
 “Well,
 

 you
 know
 I
 won’t
 be
 able
 to
 help
 you
 if
 you
 don’t
 tell
 me
 what
 you
 ate”,
 she
 said
 tenderly
 as
 
 
she
 hugged
 Molly.
 “I......I....I
 ate
 c..and..ies
 in
 school
 today”,
 Molly
 said
 dejectedly
 as
 she
 burst
 
 
into
 tears.
 Molly’s
 mom
 was
 more
 suprised
 than
 angry
 and
 she
 felt
 pity
 for
 her
 daughter
 that
 
 
had
 gotten
 carried
 away
 and
 disobeyed
 her.
 “Well
 just
 lie
 still
 and
 I
 will
 bring
 some
 hot
 tea
 for
 
 

3
 

 

your
 stomach”,
 Molly’s
 Mom
 said
 as
 she
 got
 up
 from
 Molly’s
 side
 to
 go
 to
 the
 kitchen.
 
 

 
 
 
 Molly’s
 mom
 came
 back
 with
 Molly’s
 tea
 and
 after
 she
 drank
 it,
 she
 asked
 her
 Mother
 very
 
 
close
 to
 tears
 and
 in
 a
 very
 scared
 voice
 “Are
 you
 very
 mad
 at
 me
 Mommy?
 Will
 you
 punish
 
 
me?”,
 “Well
 I
 won’t
 punish
 you
 because
 I
 think
 the
 stomach
 pain
 is
 enough
 pain
 and
 I
 sincerely
 
 
hope
 you
 have
 learned
 your
 lesson
 Molly”,
 “I
 really
 have
 learned
 Mom,
 and
 I
 promise
 you
 that
 I
 
 
will
 never
 ever
 buy
 candy
 again”,
 Molly
 said
 as
 she
 hugged
 her
 Mom
 tight.
 And
 true
 to
 her
 
 
word
 little
 six-­‐year-­‐old
 Molly
 never
 bought
 another
 piece
 of
 candy
 ever.
 

 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

4
 

 

JUD’S
 LESSON
 ON
 FORGIVING
 

 


 
 
 
 Jud
 skipped
 happily
 down
 the
 street
 excited
 to
 tell
 his
 mother
 about
 the
 gift
 that
 his
 
 
grandmother
 had
 bought
 for
 him
 when
 he
 had
 gone
 there
 that
 bright,
 sunny
 Saturday
 morning
 
 
to
 visit
 her.
 Jud
 entered
 his
 home
 saying
 “Moooom
 I’m
 home”,
 “I’m
 in
 the
 kitchen
 Jud”.
 Jud
 
 
practically
 ran
 to
 the
 kitchen
 full
 of
 joy
 with
 the
 gift
 from
 his
 grandmother
 right
 behind
 his
 back.
 

 

 ‘’Hi
 Mom,
 how
 are
 you?
 Did
 you
 know
 I
 had
 a
 great
 time
 at
 Grandma’s?
 And
 you
 know
 what
 
 
Grandma
 bought
 me
 very
 cool
 toy
 and.’’,
 ‘’Oh
 Jud
 will
 you
 calm
 down,
 I
 would
 not
 be
 able
 to
 
 
answer
 all
 those
 questions
 at
 once.”
 Jud’s
 Mom
 said
 with
 a
 smile
 on
 her
 face.
 “So
 what
 exactly
 
 
did
 Grandma
 give
 you?”.
 

 
 

 
 
 
 Jud
 then
 proudly
 showed
 of
 his
 newest
 property
 a
 red
 and
 white
 striped
 remote
 control
 car
 
 
with
 a
 black
 flag
 at
 the
 tail
 of
 it.
 ‘’Isn’t
 it
 so
 cool
 Mom?”,
 “It
 is
 cool
 and
 also
 very
 nice
 of
 
 
Grandma
 to
 buy
 you
 a
 very
 wonderful
 gift;
 I
 hope
 you
 remembered
 to
 say
 thank
 you
 to
 her’’.
 
 
‘’Oh
 yes
 Mother
 I
 was
 sure
 to
 remember
 to
 thank
 her’’.
 “Mom,
 I
 want
 to
 go
 out
 and
 show
 all
 my
 

 friends
 this
 new
 toy
 that
 was
 given
 to
 him
 by
 his
 Grandma
 gave
 me.
 May
 I?”.
 ‘’Of
 course
 you
 
 
may
 just
 be
 back
 before
 dinner
 time
 which
 is
 5
 o’clock
 as
 you
 know’’,
 
 Jud’s
 Mom
 said
 as
 she
 

 washed
 vegetables
 for
 the
 pottage
 she
 planned
 to
 cook
 dinner.
 ‘’Oh
 Mom,
 I
 won’t
 be
 late
 
 
especially
 because
 you
 are
 cooking
 pottage
 which
 is
 my
 favorite’’,
 Jud
 said
 as
 he
 ran
 to
 the
 
 
front
 door
 excitedly.
 
 

 

 

5
 

 

 

 
 
 
 
 
 Jud
 then
 started
 running
 Tim’s
 house
 which
 was
 his
 best
 friend,
 he
 got
 to
 his
 friend’s
 porch
 
 
 
and
 then
 rang
 the
 bell,
 and
 there
 was
 a
 voice
 heard
 from
 within
 the
 house
 saying
 ‘’Coming”
 and
 
 
Jud
 immediately
 recognized
 the
 voice
 as
 Tim’s
 mother’s
 voice.
 So
 she
 opened
 the
 door
 and
 said
 
 
to
 Jud,
 ‘’Well
 good
 morning
 Jud,
 I
 assume
 you
 are
 here
 to
 play
 with
 Tim’’,
 ‘’Yes
 Ma’am’’,
 Jud
 
 
said
 meekly,
 ‘’Well
 let
 me
 just
 call
 him’’
 Tim’s
 mother
 said
 consciously
 aware
 that
 Jud
 was
 
 
hiding
 something
 behind
 his
 back
 but
 she
 did
 not
 bother
 to
 ask,
 ‘’Do
 you
 want
 to
 come
 in
 ?’’.
 
 
‘’No
 thank
 you
 I
 will
 stay
 out
 here
 and
 wait
 for
 Tim
 out
 here’’,
 Jud
 said.
 

 

 
 
 
 Tim
 then
 came
 out
 saying
 “Hey
 what’s
 up?
 What’s
 that
 you
 are
 hiding
 behind
 your
 back?”,
 
 
‘’Tarannnn’’,
 Jud
 said
 expectantly
 waiting
 for
 Tim’s
 reaction
 and
 he
 got
 exactly
 what
 he
 
 
expected
 because
 Tim
 said
 ‘’Whoa
 that’s
 so
 cool
 I
 am
 so
 jealous,
 who
 bought
 it
 for
 you?’’,
 ‘’My
 
 
Grandma
 did
 and
 she
 gave
 it
 to
 me
 this
 morning
 when
 I
 visited
 her.
 And
 she
 knew
 exactly
 what
 
 
I
 liked’’
 Jud
 said
 proud
 of
 his
 Grandma.
 

 

 
 
 Jud
 and
 Tim
 then
 spent
 the
 rest
 of
 the
 morning
 and
 afternoon
 playing
 with
 the
 remote
 
 
control
 car
 and
 as
 they
 were
 playing
 they
 did
 not
 notice
 that
 there
 a
 pair
 of
 eyes
 belonging
 to
 
 
their
 classmate
 and
 friend
 Ben,
 were
 staring
 at
 them
 in
 anger
 and
 jealousy
 and
 with
 an
 evil
 
 
plan
 formulating
 in
 his
 mind.
 Jud
 and
 Tim
 were
 still
 playing
 at
 about
 3
 o’clock
 when
 Tim’s
 
 
mother
 called
 them
 in
 for
 some
 coco-­‐butter
 cookies
 and
 glasses
 of
 soda.
 In
 their
 excitement
 

 they
 left
 the
 remote
 control
 car
 out
 on
 the
 porch
 without
 the
 slightest
 knowledge
 that
 the
 pair
 
 
of
 eyes
 that
 had
 been
 watching
 already
 had
 an
 evil
 plan
 to
 put
 an
 end
 to
 their
 source
 of
 fun.
 
 

 

 

6
 

 

 
 
 
 As
 Jud
 and
 Tim
 were
 eating
 their
 delicious
 cookies
 Ben
 slowly
 and
 quietly
 crept
 to
 Tim’s
 
 
porch
 and
 got
 the
 toy
 car
 he
 brought
 it
 to
 the
 other
 side
 of
 the
 street
 trampled
 and
 jumped
 on
 
 
the
 poor
 toy
 car
 with
 a
 vengeance
 and
 –when
 it
 was
 completely
 destroyed,
 he
 brought
 it
 back
 
 
quietly
 and
 slowly
 again
 to
 the
 porch.
 He
 then
 fled
 as
 fast
 as
 his
 feet
 could
 take
 him
 to
 his
 

 house
 all
 the
 while
 with
 an
 evil
 grin
 on
 his
 face.
 

 
Jud
 and
 Tim
 were
 approaching
 the
 front
 door
 happily
 ready
 for
 another
 round
 of
 playing
 with
 
 
toy
 car
 completely
 unaware
 of
 the
 fact
 that
 the
 toy
 car
 was
 no
 more.
 As
 Jud
 and
 Tim
 came
 out
 
 
to
 the
 front
 porch
 and
 saw
 the
 destroyed
 car
 they
 were
 frozen
 in
 their
 place
 utterly
 amazed
 
 
and
 shocked.
 Jud
 then
 exclaimed
 “M...y
 ca......r,
 what
 happened?’’,
 he
 was
 very
 close
 to
 tears.
 

 Tim
 just
 did
 not
 know
 what
 to
 say,but
 finally
 he
 said
 “It
 was
 Ben’’.
 Jud
 then
 got
 the
 wrecked
 car
 
 
and
 with
 a
 whispered
 bye
 to
 his
 best
 friend
 he
 just
 walked
 home
 and
 anyone
 who
 had
 saw
 him
 
 
would
 have
 seen
 a
 very
 pitiful
 sight.
 
 

 

 
 
 
 When
 Jud
 entered
 his
 house
 tears
 were
 really
 flowing
 from
 his
 eyes
 now
 because
 he
 was
 
 
thinking
 of
 all
 the
 money
 that
 his
 Grandma
 had
 spent
 to
 buy
 this
 toy
 and
 also
 of
 the
 fact
 that
 

 his
 fount
 of
 fun
 was
 destroyed
 and
 his
 sadness
 then
 turned
 to
 anger
 and
 in
 his
 mind
 he
 had
 
 
already
 been
 thinking
 of
 how
 he
 was
 going
 to
 punish
 Ben
 for
 what
 he
 did.
 Later
 that
 evening
 

 during
 dinner
 Jud’s
 mom
 noticed
 that
 he
 was
 picking
 at
 his
 food
 because
 Jud
 still
 regretted
 that
 
 
he
 had
 gone
 to
 Tim’s
 house
 that
 day
 even
 though
 he
 knew
 it
 was
 not
 Tim’s
 fault.
 
 

 

 
 
 
 
 When
 it
 was
 time
 for
 Jud’s
 bedtime,
 his
 mother
 came
 to
 talk
 to
 him.
 ‘’Jud
 I
 noticed
 that
 you
 
 
were
 picking
 at
 your
 food
 and
 have
 been
 unusually
 quiet
 since
 you
 came
 back
 from
 Tim’s
 
 
house.
 Did
 you
 two
 fight?’’,
 she
 asked
 worried.
 “No
 Mom
 we
 did
 not
 fight
 but
 someone
 spoiled
 
 

7
 

 

my
 car
 when
 I
 left
 it
 on
 Tim’s
 porch
 to
 eat
 cookies
 and
 soda
 in
 their
 kitchen’’,
 he
 said
 sadly.
 ‘’
 
do
 you
 have
 any
 idea
 who
 did
 it?’’,
 Jud’s
 mother
 asked.
 ‘’Yes
 it
 was
 Ben,
 he
 was
 probably
 angry
 
 
that
 we
 had
 not
 invited
 him
 to
 play
 with
 us’’,
 ‘’So
 what
 are
 you
 planning
 to
 do?’’,
 “Well
 I
 guess
 I
 
 
don’t
 know
 yet
 but
 I
 plan
 to
 make
 him
 pay
 for
 it’’,
 Jud
 said
 with
 anger
 gleaming
 in
 his
 eyes.
 
 
‘’Well
 
 you
 know
 you
 will
 have
 to
 forgive
 him
 and
 treat
 him
 kindly
 and
 I
 am
 certain
 he
 will
 feel
 
 
so
 ashamed
 and
 unhappy
 he
 would
 far
 rather
 you
 had
 given
 him
 a
 severe
 beating.”
 ‘’Do
 you
 
 
really
 think
 that
 would
 work
 Mom?’’,
 ‘’Yes
 it
 would
 Jud
 it
 will
 work”,
 she
 said
 assuredly.
 
 
 

 

 
 
 
 
 And
 Jud
 decided
 to
 be
 extra
 kind
 to
 him,
 by
 buying
 him
 pens
 and
 this
 made
 Ben
 very
 guilty
 of
 
 
what
 he
 had
 done.
 Ben
 then
 decided
 on
 what
 he
 would
 do:
 he
 would
 buy
 Jud
 the
 exact
 same
 
 
car
 so
 he
 would
 forgive
 him.
 Ben
 brought
 the
 newly
 purchased
 car
 to
 Jud
 while
 he
 was
 walking
 

 home
 and
 said
 to
 him
 with
 a
 downcast
 face.
 ‘’Hi
 Jud.....ahm..I
 want
 to
 apologize
 for
 spoiling
 car
 
 
and
 I
 bought
 you
 this
 I....ho..pe
 that
 you
 can
 forgive
 me.”
 As
 Jud
 got
 the
 car
 he
 said
 to
 Ben
 in
 a
 
 
very
 friendly
 tone
 ‘’I
 have
 totally
 have
 forgiven
 you”.
 And
 after
 that
 they
 both
 shook
 hands
 and
 
 
from
 that
 day
 on
 they
 were
 closer
 friends.
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

8
 

 

ROSE’S
 REVENGE
 

 
 
 “Bertie,
 here’s
 your
 hat
 again
 tossed
 behind
 the
 couch
 on
 the
 porch,
 instead
 of
 being
 hung
 up
 
 
in
 the
 closet.
 Soon
 you
 would
 have
 called
 the
 family
 to
 help
 you
 look
 for
 it.
 Come
 and
 pick
 it
 up.
 
 
I
 am
 going
 to
 require
 you
 to
 stay
 indoors
 all
 day
 the
 next
 time
 your
 hat
 is
 out
 of
 place.
 
 
Remember.”
 

 

 
 
 
 
 Bertie’s
 mother
 spoke
 emphatically.
 Bertie,
 a
 little
 sheepishly,
 said
 to
 himself:
 ‘’I
 had
 better
 

 try
 to
 remember.
 Mother
 means
 it;
 she
 doesn’t
 often
 speak
 so
 seriously.”
 The
 boy
 was
 in
 the
 
 
children’s
 room,
 busy
 painting
 with
 his
 new
 box
 of
 colors.
 Rose,
 his
 little
 sister,
 
 stood
 by
 
 
watching
 him
 with
 admiring
 eyes.
 It
 was
 fun
 for
 a
 while;
 but
 Bertie
 tired
 of
 it
 by
 and
 by,
 and
 
 
leaned
 back
 in
 his
 chair,
 wondering
 what
 to
 do
 next.
 Presently,
 a
 bright
 thought
 struck
 him,
 and
 
 
he
 jumped
 up,
 “Rose,
 you’ll
 put
 away
 those
 things
 for
 me,
 won’t
 you?”
 he
 asked.
 “I
 don’t
 have
 
 
time’’.
 

 

 
 
 
 “Where
 are
 you
 going
 all
 of
 a
 sudden?”
 ,
 beginning
 to
 pick
 up
 the
 paint
 brushes
 and
 color
 
 
box.
 “Oh,
 out
 with
 my
 sled!
 I
 promised
 Jimmy
 Lane
 and
 Ned
 Hiller
 that
 I
 would
 go
 coasting
 with
 
 
them
 this
 morning.
 I
 forgot
 about
 it
 until
 this
 minute.
 I
 wonder
 where
 my
 hat
 is”.
 “Oh
 Bertie
 
 
may
 I
 go
 with
 you?”,
 begged
 Rose.
 “I
 will
 pick
 all
 this
 up
 for
 you.
 I
 won’t
 be
 a
 minute.
 Mother
 
 
said
 I
 might
 go
 with
 you
 the
 next
 time
 you
 go
 went
 to
 the
 hill,
 if
 you
 would
 take
 care
 of
 me.
 You
 
 
will,
 won’t
 you
 Bertie?”
 

 

 

 

 

9
 

 

“Not
 this
 time”,
 answered
 her
 brother,
 looking
 under
 chairs
 and
 tables
 for
 his
 hat.
 Do
 you
 
 
suppose
 a
 fellow
 wants
 to
 be
 bothered
 with
 a
 girl
 to
 take
 care
 of
 when
 he
 is
 going
 in
 for
 fun?
 “I
 
 
think
 you
 might
 take
 me”,
 persisted
 Rose.
 The
 other
 boys
 take
 their
 sisters,
 and
 I
 haven’t
 had
 a
 
 
good
 ride
 all
 winter.
 “Please
 Bertie.
 I’ll
 help
 you
 find
 your
 hat.”
 “Thanks
 but
 I’ve
 found
 it
 myself.
 
 
Surprisingly
 it
 was
 on
 the
 hat
 shelf”.
 Before
 Rose
 could
 say
 another
 word,
 Bertie
 was
 off.
 Poor
 
 
Rose
 stood
 looking
 after
 him
 blankly
 for
 a
 moment.
 Then
 her
 face
 grew
 hot
 with
 anger.
 “He’s
 a
 
selfish
 boy,’’
 she
 said
 angrily,
 ‘’and
 I
 know
 what
 I’ll
 do.”
 

 

 
 
 
 
 
 Now,
 Rose
 did
 not
 exactly
 know
 what
 she
 would
 do
 and
 by
 the
 time
 her
 brother
 came
 to
 
 
dinner,
 she
 had
 quite
 forgiven
 him.
 She
 remembered
 it
 again
 the
 next
 day,
 though,
 when
 
mother
 
 
coming
 into
 the
 children’s
 room
 said:
 ‘’Quick
 children,
 get
 ready.
 Mrs.
 Brown
 has
 called
 to
 offer
 
 
me
 a
 sleigh
 ride,
 and
 she
 said
 that
 there
 is
 room
 enough
 for
 you.
 But
 hurry
 the
 horses
 must
 not
 
 
stand
 waiting
 in
 the
 cold
 for
 long.”
 

 
“Yeah”,
 
 cried
 Bertie
 jumping
 up
 in
 delight.
 “The
 Brown’s
 big
 sleigh!
 Think
 Rose!
 Buffalo
 robes
 
 
and
 bells!
 Where
 in
 the
 world
 is
 that
 hat
 now?”
 Rose
 was
 putting
 on
 her
 woolen
 jacket
 and
 
 
getting
 her
 mittens
 and
 her
 hat.
 She
 was
 so
 busy
 she
 had
 not
 heard
 what
 her
 brother
 had
 said
 
 
and
 he
 disgusted
 at
 seeing
 her
 all
 ready
 broke
 out
 angrily.
 

 
“Yes,
 
 you
 don’t
 even
 care
 you
 selfish
 person”,
 
 he
 cried.
 “You’re
 all
 ready
 and
 don’t
 have
 to
 
 
care
 whether
 I
 have
 to
 stay
 or
 not.
 I
 have
 not
 had
 a
 good
 sleigh
 ride
 all
 winter.
 Where
 is
 that
 old
 
 
hat?”
 

 

10
 

 

 

 
 
 
 
 I
 know
 where
 his
 hat
 is.
 I
 saw
 it
 fall
 behind
 the
 big
 chest
 a
 while
 ago
 I
 suppose
 if
 I
 did
 not
 tell
 
 
him
 and
 made
 him
 stay
 home,
 it
 would
 be
 my
 revenge.
 Rose
 looked
 a
 little
 triumphant
 at
 her
 
 
brother.
 Then
 she
 told
 her
 brother
 to
 go
 and
 wear
 his
 coat
 and
 mittens
 while
 she
 went
 and
 
 
found
 his
 hat.
 She
 gave
 him
 his
 hat
 just
 as
 their
 mother
 was
 entering
 the
 doo.
 Bertie
 looked
 a
 
 
little
 sheepish
 as
 he
 followed
 his
 mother
 and
 sister
 out
 to
 the
 sleigh
 and
 all
 he
 said
 with
 a
 
 
hurried
 whisper
 was:
 “You’re
 a
 good
 girl
 Rose”.
 He
 said
 to
 himself
 honestly
 that
 he
 had
 been
 a
 
 
selfish,
 careless
 boy
 and
 this
 sort
 thing
 had
 to
 be
 changed
 right
 now.
 Rose
 ‘revenge’
 had
 
 
worked.
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

11
 

 

THE
 SAILBOAT
 

 


 
 
 
 
 
 A
 young
 man
 named
 Larry,
 once
 dreamt
 of
 owning
 his
 own
 sailboat.
 He
 would
 daydream
 of
 
 
traveling
 around
 the
 world,
 with
 a
 small
 crew
 and
 visiting
 different
 ports
 along
 the
 way.
 Finally,
 

 after
 years
 of
 hard
 work,
 and
 sacrifice,
 the
 man
 was
 able
 to
 buy
 a
 beautiful
 boat.
 He
 showed
 
 
his
 friends
 and
 family
 his
 new
 pride
 and
 joy
 and
 asked
 those
 close
 to
 him
 to
 be
 his
 crew.
 He
 
 
loved
 the
 attention,
 the
 freedom
 and
 the
 pride
 of
 his
 accomplishment.
 He
 kept
 the
 boat
 well
 
 
maintained.
 Actually,
 he
 took
 better
 care
 of
 it
 than
 himself.
 

 

 
 
 
 
 
 
 Over
 the
 years,
 folks
 started
 to
 associate
 him
 with
 this
 boat.
 So
 much
 so
 they
 began
 to
 refer
 
 
to
 him
 as,
 "The
 Guy
 with
 the
 Boat."
 Some
 remembered
 him
 before
 the
 boat.
 However,
 they
 

 didn't
 care
 who
 he
 was
 as
 long
 as
 they
 were
 able
 to
 sail
 freely
 with
 him
 and
 take
 full
 advantage
 
 
of
 his
 hospitality.
 The
 young
 man
 thought
 that
 life
 could
 be
 worse.
 I'm
 happy
 and
 my
 friends
 
 
and
 family
 are
 happy
 and
 that's
 all
 that
 matters.
 Eventually,
 he
 was
 known
 as
 "The
 Wonderful
 
 
Guy
 with
 the
 Boat".
 The
 man
 with
 it
 all!
 

 

 
 
 In
 his
 heart
 of
 hearts
 he
 sadly
 realized
 that
 the
 boat
 wasn't
 as
 seaworthy
 as
 it
 used
 to
 be
 and
 
 
that
 trying
 to
 keep
 it
 maintained
 in
 the
 fashion
 he
 had
 come
 accustom
 was
 becoming
 tedious
 
 
work.
 Both
 small
 and
 large
 tasks
 were
 overwhelming
 and
 extremely
 time
 consuming.
 And
 as
 
 
the
 boat
 began
 to
 deteriorate,
 most
 of
 his
 maintenance
 went
 unnoticed.
 Ironically,
 he
 had
 just
 
 
purchased
 a
 new
 lifeboat
 a
 few
 months
 before.
 

 
 
 
 
 He
 decided
 to
 set
 sail
 for
 one
 final
 voyage
 .
 .
 .
 this
 time
 he
 sailed
 alone.
 He
 thought
 he
 would
 
 

12
 

 

visit
 a
 new
 and
 exciting
 port.
 He
 set
 course
 to
 an
 exotic
 island,
 a
 place
 he
 would
 remember
 for
 
 
the
 rest
 of
 his
 life.
 He
 sailed
 for
 days
 and
 finally
 he
 could
 see
 the
 vague
 outline
 of
 the
 island
 on
 
 
the
 horizon.
 As
 he
 got
 closer,
 he
 noticed
 his
 boat
 started
 to
 take
 on
 water.
 Just
 a
 little
 bit
 at
 first
 
 
then
 much
 more.
 The
 more
 he
 pumped
 and
 bailed,
 the
 more
 water
 the
 boat
 took
 on.
 He
 was
 
 
too
 far
 from
 the
 island
 to
 continue
 sailing
 and
 too
 attached
 to
 his
 boat
 to
 admit
 it
 was
 no
 long
 
 
seaworthy
 and
 sinking.
 He
 was
 so
 close
 to
 his
 beautiful
 island
 and
 unable
 to
 reach
 it
 in
 the
 boat
 
 
he
 had
 meticulously
 maintained
 and
 treasured
 for
 so
 many
 years.
 He
 was
 dangerously
 alone.
 

 

 
 
 
 As
 his
 boat
 continued
 to
 sink
 he
 sat
 at
 the
 helm
 and
 reminisced
 about
 his
 maiden
 voyage,
 his
 
 
past
 adventures
 and
 reflected
 on
 his
 lost
 dream.
 Being
 the
 dedicated
 captain
 and
 committed
 
 
man
 that
 he
 was,
 he
 knew
 no
 other
 way
 but
 to
 go
 down
 with
 his
 boat.
 After
 all,
 what
 would
 my
 
 
family
 and
 friends
 think?
 Abandoning
 my
 boat
 would
 be
 a
 dishonor.
 To
 have
 anyone
 think
 I'm
 a
 
 
failure
 would
 be
 a
 fate
 worse
 that
 my
 impending
 fate.
 And,
 a
 commitment
 is
 a
 commitment
 no
 
 
matter
 how
 grave
 the
 consequences.
 He
 thought,
 "It's
 what
 any
 good
 man
 would
 do,
 right?"
 So
 
 
he
 cut
 loose
 the
 lifeboat
 and
 went
 down
 with
 his
 treasured
 old
 boat
 with
 no
 one
 around
 to
 
 
acknowledge
 his
 bravery,
 selflessness
 and
 generosity.
 
 

 

 
 
 
 
 
 As
 man
 and
 boat
 disappeared
 beneath
 the
 surface,
 the
 lifeboat
 remained
 afloat,
 eventually
 
 
drifting
 to
 the
 shore
 of
 his
 exotic
 island
 here
 his
 true
 friends
 had
 gathered
 to
 thank
 him
 for
 all
 
 
of
 his
 years
 of
 generosity,
 sacrifice
 and
 love.
 As
 for
 his
 fair-­‐weather
 friends
 they
 never
 asked
 of
 
 
his
 whereabouts
 and
 went
 on
 with
 their
 lives.
 

 

13
 

 

A
 RENEWED
 FRIENDSHIP
 

 


 
 
 
 Mrs.
 Montana
 had
 noticed
 for
 several
 mornings
 that
 something
 had
 was
 wrong
 with
 little
 
 
Jane.
 The
 child
 seemed
 as
 happy
 as
 usual
 during
 breakfast;
 but
 when
 school
 time
 drew
 near
 she
 
 
became
 restless.
 She
 took
 her
 hat
 and
 coat
 long
 before
 the
 hour
 and
 seated
 herself
 at
 the
 
 
window,
 looking
 up
 the
 street,
 as
 if
 waiting;
 yet
 when
 the
 time
 came,
 she
 went
 reluctantly,
 as
 

 though
 she
 had
 no
 heart
 to
 go.
 
 

 

 
 
 When
 she
 came
 home
 at
 noon
 she
 was
 sadder
 than
 when
 she
 went.
 “What’s
 the
 matter
 
 
Jane?”
 asked
 her
 mother,
 as
 she
 came
 into
 the
 room.
 
 “Oh
 mother!”,
 cried
 Jane
 sadder
 at
 the
 

 kind
 words
 of
 her
 mother
 “You
 don’t
 know.
 “But
 I
 want
 to
 know,”
 said
 Mrs.
 Morton.
 “Maybe
 I
 
 
could
 help
 you”,
 “No
 one
 can
 help
 me”,
 said
 Jane
 Sheila
 Adams
 and
 I
 have
 always
 been
 the
 best
 
 
of
 friends
 but
 now
 she’s
 angry
 with
 me.
 What
 makes
 you
 think
 so?,
 asked
 her
 mother.
 “Oh
 I
 
 
know!
 
 She
 always
 used
 to
 walk
 with
 me
 to
 school
 in
 the
 morning
 and
 we
 were
 always
 together
 
 
at
 school
 even
 in
 recess.
 I
 could
 not
 even
 believe
 it
 but
 it
 has
 been
 a
 week
 since
 she
 has
 called
 
 
me,
 and
 she
 does
 not
 want
 to
 be
 near
 me.
 
 

 

 
 
 
 Now
 that
 I
 know
 what
 Sheila
 has
 done,
 honey,
 can
 you
 think
 something
 that
 you
 might
 have
 
 
done
 to
 her?
 Why
 mom,
 I
 do
 not
 think
 that
 I
 have
 done
 anything
 to
 her.
 I
 could
 never
 do
 that
 to
 
 
my
 her
 my
 best
 friend.
 “,
 Jane
 said
 as
 she
 burst
 into
 tears.
 There
 my
 dear
 don’t
 cry.
 You
 must
 
 
find
 out
 why
 she
 keeps
 away
 from
 you.
 It
 is
 likely
 you
 did
 something
 to
 her
 and
 you
 just
 can’t
 
 
remember.
 

 

 

14
 

 

“I
 don’t
 want
 to
 ask
 her
 mother
 because
 it
 is
 her
 fault
 and
 she
 is
 the
 one
 that
 is
 supposed
 to
 
 
come
 to
 me.”
 I
 fear
 your
 pride
 is
 stronger
 than
 your
 love
 for
 Sheila,”
 said
 mother.
 She
 was
 
 
combing
 Jane’s
 long
 and
 lovely
 ebony
 hair
 as
 she
 spoke,
 and
 she
 bent
 down
 to
 give
 her
 
 
daughter
 a
 big
 bear
 hug.
 Jane
 knew
 that
 her
 mother
 was
 right,
 that’s
 why
 she
 went
 directly
 to
 
 
Sheila
 when
 she
 saw
 her
 on
 the
 street
 after
 school,
 and
 said;
 “Sheila
 Adams
 why
 are
 you
 angry
 
 
with
 me?”
 
 

 
“I
 don’t
 think
 that
 you
 should
 be
 asking
 me
 that
 question
 Jane
 Montana
 when
 you
 have
 said
 
 
bad
 things
 about
 me”.
 “
 I
 would
 never
 do
 such
 thing”,
 said
 Jane
 furiously.
 
 “Jane”,
 said
 Sheila
 
 
looking
 as
 solemn
 as
 her
 round
 rosy
 face
 would
 let
 her,
 “didn’t
 I
 hear
 you,
 with
 my
 own
 ears
 
 
telling
 Kate
 Holls
 that
 I
 was
 the
 most
 troublesome
 little
 thing
 you
 ever
 saw?”
 

 

 
 
 
 Jane
 looked
 blank
 for
 a
 second
 and
 then
 burst
 out
 laughing.
 Sheila
 turned
 angrily
 away
 but
 
 
Jane
 managed
 to
 grab
 her
 by
 the
 arm
 and
 choked
 up
 with
 laughter
 said,
 “Sheila
 didn’t
 you
 
 
know
 that
 I
 new
 named
 my
 new
 parrot
 Sheila?
 I
 was
 telling
 Kate
 how
 she
 was
 always
 making
 

 nonsensical
 sounds
 and
 always
 scattering
 her
 seeds
 all
 over
 the
 floor.”
 
 

 

 
 
 
 Sheila
 stared
 and
 inhaled
 deeply.
 Jane’s
 eyes
 twinkled
 again
 and
 both
 girls
 put
 away
 their
 
 
disagreement
 in
 a
 great
 amount
 of
 laughter.
 “There
 Sheila”,
 Jane
 said
 “if
 we
 ever
 
 
misunderstand
 each
 other
 again,
 me
 must
 talk
 it
 through
 immediately
 only
 God
 knows
 it
 might
 

 be
 as
 funny
 as
 this.”
 

 

 

 

15
 

 

THE
 REWARD
 OF
 BEING
 HONEST
 

 


 
 
 
 
 
 
 Some
 years
 ago
 a
 father
 who
 had
 lost
 his
 wife
 lived
 in
 the
 slums
 of
 one
 large
 city.
 He
 lived
 

 with
 
 his
 little
 son,
 whom
 people
 called
 Pudge
 probably
 because
 he
 had
 many
 freckles
 on
 his
 
 
face.
 Anyway
 daily
 the
 man
 tried
 to
 
 do
 both
 a
 father
 and
 mother’s
 duty
 in
 putting
 into
 the
 
 
boy’s
 heart
 a
 faith
 in
 eternal
 things.
 They
 lived
 in
 a
 very
 poor
 house
 and
 there
 was
 not
 a
 single
 
 
patch
 of
 grass
 or
 a
 tree
 on
 which
 the
 boy
 could
 play.
 

 

 
 
 
 
 Usually
 Pudge
 had
 to
 stay
 home
 and
 entertain
 himself
 while
 his
 Dad
 was
 working
 different
 
 
different
 jobs.
 But
 one
 day
 his
 father
 took
 him
 along.
 As
 they
 were
 passing
 a
 pretty
 home
 with
 a
 
 
spacious
 lawn,
 where
 one
 could
 find
 flowers
 and
 rose
 bushes
 and
 green
 grass,
 the
 little
 boy
 
 
tried
 to
 release
 himself
 from
 his
 Dad’s
 grip,
 “What
 is
 wrong,
 Pudge?”,
 he
 asked.
 I
 want
 to
 go
 
 
on
 the
 nice
 green
 grass
 and
 play
 until
 you
 are
 back,
 Dad,
 he
 said.
 Those
 people
 will
 not
 let
 you
 
 
play
 on
 that
 lawn,
 Son
 because
 that
 is
 their
 yard.
 See
 they
 keep
 it
 very
 nice”,
 he
 explained
 to
 
 
the
 little
 boy.
 

 

 
 
 
 Pudge
 sighed
 and
 as
 they
 walked
 on
 he
 kept
 looking
 back
 to
 see
 the
 nice
 yards.
 The
 man
 felt
 
 
sad
 at
 not
 being
 able
 to
 provide
 the
 blessings
 for
 which
 the
 boy
 longed
 for.
 When
 they
 both
 
 
came
 back
 to
 their
 dirty
 unkempt
 home,
 Pudge
 asked,
 “Dad
 why
 can’t
 we
 have
 some
 grass
 and
 
 
flowers
 and
 trees
 where
 Johnny,
 Mac
 and
 I
 sometimes
 play?
 

 

 
 

 

 

16
 

 

 
 
 
 Pudge’s
 father
 always
 read
 the
 
 Bible.
 He
 sat
 down
 in
 
 his
 chair
 and
 told
 his
 son
 about
 the
 
 
beautiful
 things
 he
 would
 be
 able
 to
 enjoy
 
 in
 the
 better
 world
 to
 come
 if
 he
 would
 be
 a
 
 
behaved
 and
 good
 boy.
 In
 describing
 that
 eternal
 home,
 called
 Heaven,
 he
 said,
 “Listen
 Pudge,
 
 
when
 we
 get
 to
 that
 wonderful
 we
 will
 also
 have
 a
 beautiful
 home.
 There
 we
 will
 have
 all
 kinds
 
 
of
 lovely
 flowers,
 trees,
 and
 green
 grass
 for
 you
 to
 have
 fun
 in.
 

 

 
 
 
 
 Will
 the
 birds
 sit
 in
 our
 trees
 and
 sing
 for
 us
 too?
 Will
 Jesus
 let
 me
 have
 a
 little
 doggie
 to
 play
 
 
with?”,
 he
 asked.
 And
 will
 there
 also
 be
 a
 nice
 Shetland
 pony
 for
 me?
 Yes,
 came
 the
 assuring
 
 
answer.
 I
 am
 sure
 Jesus
 will
 give
 you
 all
 the
 lovely
 things
 you
 need
 yo
 be
 completely
 happy.
 
 
Perhaps
 He
 will
 even
 have
 nice
 Shetland
 pony
 for
 you
 and
 a
 fine
 swing
 in
 one
 of
 the
 trees.
 
 

 

 
 
 
 
 Pudge
 never
 grew
 tired
 of
 
 hearing
 about
 this
 beautiful
 
 home.
 One
 his
 father
 returned
 so
 
 
late.
 He
 had
 had
 a
 hard
 long
 tiring
 day.
 But
 little
 Pudge
 crawled
 up
 into
 his
 dad’s
 lap
 as
 usual
 
 
and
 begged,
 “Dad
 could
 you
 please
 tell
 me
 again
 about
 Heaven.
 When
 can
 we
 both
 go
 there?
 
 
How
 much
 does
 it
 cost
 to
 get
 there?
 I
 will
 go
 quickly
 and
 sell
 some
 papers
 so
 we
 could
 have
 the
 
 
money
 to
 go
 now.”
 

 
 

 
 
 
 
 
 And
 the
 questions
 continued
 pouring
 one
 after
 the
 other.
 The
 father
 hugged
 the
 boy
 tightly
 
 
as
 he
 said,
 “No
 my
 son
 you
 are
 too
 young
 to
 sell
 papers.
 You
 can
 help
 me
 in
 the
 future
 but
 not
 
 
now.
 If
 you
 will
 be
 a
 good
 boy
 and
 always
 be
 honest
 and
 do
 right
 things,
 then
 you
 will
 someday
 
 
be
 able
 to
 go
 to
 that
 beautiful
 home,
 and
 you
 will
 not
 have
 to
 pay
 your
 fare.
 
 

 

 

 

17
 

 

 
 
 
 The
 boy
 listened
 attentively
 and
 all
 the
 while
 other
 questions
 arose
 in
 his
 heart.
 His
 father
 
 
always
 pointed
 out
 that
 the
 only
 thing
 that
 would
 give
 him
 a
 home
 in
 heaven
 was
 living
 right.
 
 
Pudge
 was
 deeply
 impressed
 by
 what
 he
 had
 heard.
 
 

 
 
 
 One
 evening
 Pudge’s
 father
 came
 home
 very,
 very,
 very
 tired.
 He
 did
 not
 even
 want
 to
 eat;
 

 he
 just
 lied
 down
 on
 his
 hard
 bed
 and
 sighed.
 Don’t
 you
 feel
 good
 Dad?
 I
 will
 rub
 your
 feet.
 I
 
 
know
 they
 are
 tired,
 said
 Pudge
 as
 he
 tried
 to
 rub
 his
 father’s
 painful
 feet.
 Then
 he
 lay
 down
 
 
beside
 him
 and
 was
 soon
 fast
 asleep.
 

 

 
 
 
 
 But
 the
 man
 was
 ill.
 The
 next
 day
 he
 told
 Pudge
 to
 call
 the
 neighbor.
 He
 was
 now
 almost
 
 
too
 sick
 to
 talk.
 But
 when
 the
 neighbor
 arrived
 he
 said
 I
 am
 worried
 about
 my
 little
 boy.
 If
 
 
something
 happens
 to
 me,
 would
 you
 please
 take
 care
 of
 him.
 He
 is
 a
 good
 boy
 and
 he
 will
 help
 
 
you
 when
 he
 has
 a
 few
 more
 months
 on
 him.
 Please
 will
 you
 be
 able
 to
 do
 that
 for
 me?
 But
 the
 
 
neighbor
 did
 not
 promise
 because
 she
 was
 too
 poor.
 

 

 
 
 
 
 
 
 The
 sick
 man’s
 fever
 rose
 rapidly.
 He
 hugged
 his
 little
 son
 to
 his
 heart
 and
 said
 to
 him
 again,
 
 
“Dear
 Pudge
 may
 have
 to
 leave
 you
 but,
 God
 will
 always
 be
 near
 you,
 if
 you
 will
 talk
 to
 Him
 
 
often
 in
 prayer
 and
 always
 be
 honest.
 Never
 take
 anything
 that
 is
 not
 yours.
 Someday
 you
 and
 
 
mother
 and
 I
 will
 meet
 in
 our
 beautiful
 home
 in
 Heaven.
 

 

 
 
 
 
 With
 these
 words
 he
 fell
 asleep.
 Before
 morning
 he
 became
 delirious
 and
 four
 days
 later
 the
 
 
world
 looked
 very
 
 dark
 to
 little
 Pudge.
 The
 house
 seemed
 dreadfully
 empty
 but
 it
 was
 home
 
 
and
 he
 hoped
 to
 continue
 to
 live
 there.
 However
 this
 did
 not
 happen
 for
 after
 his
 father
 had
 
 
died
 he
 was
 put
 on
 the
 street
 with
 his
 few
 stuff.
 Pudge
 could
 think
 of
 only
 one
 thing
 and
 that
 
 

 

18
 

 

was
 to
 find
 a
 corner
 where
 he
 might
 sell
 newspapers.
 At
 last
 he
 found
 a
 small
 nook
 between
 


 two
 buildings.
 He
 packed
 his
 few
 things
 there
 and
 went
 to
 look
 for
 a
 news
 paper
 boy.
 


 


 
 
 
 
 
 
 Finally
 he
 discovered
 one.
 He
 ran
 over
 and
 gathered
 from
 him
 some
 information
 regarding
 
 

his
 future
 work.
 As
 soon
 as
 he
 could
 get
 some
 papers,
 he
 too
 stood
 at
 the
 street
 corner
 calling
 
 

out
 “Newspaper,
 buy
 a
 newspaper
 please.”
 The
 days
 were
 long
 and
 lonely.
 He
 hardly
 sold
 
 

enough
 to
 buy
 himself
 food.
 One
 day
 a
 little
 dog
 came
 sniffing
 along.
 Pudge
 fed
 it
 some
 dry
 
 

bread
 and
 this
 dog
 whom
 he
 eventually
 called
 Ruffles
 followed
 him
 wherever
 he
 went
 and
 kept
 
 

Pudge
 warm
 at
 night.
 
 


 


 
 
 
 
 
 
 One
 day
 when
 Pudge
 was
 standing
 at
 his
 usual
 place
 and
 calling
 out
 his
 newspapers
 a
 well
 
 

dressed
 lady
 dropped
 her
 bag
 as
 she
 was
 stepping
 into
 her
 shiny
 car
 and
 drove
 away.
 Pudge
 
 

picked
 it
 up
 and
 looked
 inside
 the
 bag.
 He
 saw
 many
 shiny
 dollars
 inside.
 Would
 he
 take
 some?
 
 

Oh
 no!”,
 he
 said
 to
 himself.
 They
 are
 not
 mine.I
 will
 run
 after
 the
 car.
 Perhaps
 I
 could
 catch
 up
 
 

with
 it
 at
 the
 stoplight
 near
 the
 end
 of
 the
 street.
 Off
 he
 went
 with
 his
 little
 dog
 right
 at
 his
 
 

heels.
 He
 ran
 up
 to
 the
 car
 waving
 the
 purse
 at
 the
 lady.
 Oh
 thank
 you
 she
 said
 and
 tossed
 him
 
 

a
 tip.
 The
 lady
 was
 greatly
 pleased
 with
 the
 little
 newspaper
 boy’s
 honesty.
 She
 felt
 that
 she
 
 

ought
 to
 do
 something
 for
 him.
 After
 much
 meditation
 she
 felt
 that
 she
 should
 adopt
 if
 that
 
 

was
 possible.
 She
 began
 procedures
 at
 once.
 


 


 
 
 
 
 A
 number
 of
 weeks
 later
 she
 drove
 up
 the
 corner
 where
 stood
 the
 dirty,
 weary,
 newsboy.
 
 
 

She
 called
 him
 to
 her
 car
 and
 asked
 to
 buy
 some
 newspaper.
 He
 had
 about
 a
 dozen
 under
 his
 
 

arm,
 she
 bought
 them
 all.
 Pudge
 was
 greatly
 surprised.
 “Come
 get
 into
 my
 car
 I
 want
 to
 give
 
 

you
 
 

19
 


 

a
 ride.
 You
 have
 no
 paper
 to
 sell
 now.”
 The
 lady
 suggested.
 Pudge
 hesitated
 a
 bit
 because
 he
 
 
saw
 her
 beautiful
 clothes
 and
 lovely
 car.
 Then
 he
 said
 “Thank
 you
 Madame
 but
 I
 am
 only
 a
 
 
newsboy.
 I
 do
 not
 have
 nice
 clothes
 besides
 I
 have
 a
 little
 partner.
 I
 call
 him
 Ruffles.
 
 He
 

 continued
 with
 a
 smile,
 “He
 goes
 with
 me
 wherever
 I
 go.
 He
 is
 the
 only
 friend
 I
 have.
 I
 am
 
 
glad
 you
 have
 a
 friend.
 Let
 Nip
 come
 in
 too”,
 she
 replied.
 

 

 
 
 
 
 Pudge
 and
 Ruffles
 entered
 and
 settled
 down
 as
 the
 lady
 drove
 off.
 Soon
 they
 were
 out
 of
 the
 
 
busy
 business
 districts
 and
 they
 were
 winding
 around
 in
 an
 attractive
 suburb
 section.
 Pudge
 
 
was
 wishing
 that
 his
 father
 could
 have
 enjoyed
 the
 ride
 with
 him,
 seeing
 the
 pretty
 houses
 and
 

 the
 clean
 streets.
 Suddenly
 they
 were
 driving
 up
 a
 long
 hill.
 When
 they
 reached
 the
 top
 they
 

 drove
 into
 a
 beautiful
 yard.
 As
 they
 neared
 the
 house
 he
 saw
 a
 swing
 in
 a
 tree
 and
 beside
 the
 
 
tree
 there
 was
 a
 Shetland
 pony.
 The
 car
 stopped
 and
 the
 lady
 opened
 the
 car
 door.
 “Step
 out
 
 
son
 and
 enjoy
 yourself!
 This
 is
 your
 home.”
 

 

 
 
 
 
 “That
 Shetland
 pony
 will
 be
 yours
 and
 Ruffles
 may
 stay
 too.”,
 she
 said.
 Pudge
 looked
 around
 

 nervously
 and
 excitedly
 then
 taking
 hold
 of
 the
 lady’s
 hand
 and
 looking
 into
 her
 face
 he
 asked,
 
 
 
“Is
 this
 Heaven?
 If
 it
 is
 please
 take
 me
 to
 my
 father.”
 Tears
 filled
 her
 eyes
 as
 she
 answered
 the
 
 
boy’s
 question.
 I
 will
 do
 my
 best
 to
 make
 this
 a
 little
 Heaven
 for
 you
 until
 Jesus
 comes
 to
 take
 

 us
 all
 to
 his
 great
 Heaven.
 
 I
 hope
 that
 when
 we
 shall
 enter
 into
 that
 beautiful
 place
 you
 will
 
 
see
 your
 father
 and
 mother
 again.
 Jesus
 will
 be
 there
 too.
 Won’t
 that
 be
 wonderful.”
 “But...but
 

 my
 father
 told
 me
 that
 heaven
 was
 a
 beautiful
 place
 like
 this
 and
 that....that
 
 well
 it
 is
 just
 like
 
 
he
 told
 me.
 
 Please
 tell
 me
 is
 this
 Heaven?”,
 he
 continued.
 
 

 

 

20
 

 

 

 
 
 
 
 The
 kind
 woman
 took
 Pudge
 into
 the
 house
 washed
 him
 and
 put
 new
 clothes
 on
 him.
 Then
 

 she
 said
 Pudge,
 my
 boy
 you
 do
 not
 have
 to
 go
 back
 to
 selling
 newspapers.
 I
 am
 going
 to
 adopt
 
 
you
 and
 you
 will
 be
 my
 little
 boy.”
 “Oh,
 you
 talk
 just
 like
 Dad
 used
 to.
 How
 did
 you
 know
 that
 I
 
 
had
 been
 praying
 for
 a
 home?
 I
 was
 very
 lonesome
 after
 my
 Dad
 died”
 said
 Pudge.
 “Shall
 I
 tell
 
 
you
 how
 I
 knew?”,
 she
 asked.
 Pudge
 looked
 rather
 suprised
 as
 his
 new
 Mom
 read
 “The
 eyes
 of
 
 
the
 Lord
 are
 upon
 the
 righteous
 and
 his
 ears
 are
 open
 unto
 their
 cry.
 Psalms
 34:15.
 “The
 

 righteous
 cry
 and
 the
 Lord
 hears
 and
 delivers
 them
 out
 of
 their
 troubles.
 Psalms
 34:17.
 Then
 
 
she
 added
 “God
 heard
 your
 cries
 and
 because
 you
 were
 honest
 I
 was
 impressed
 to
 bring
 you
 
 
home
 and
 adopt
 you
 as
 my
 boy.
 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

21
 

 

IDLE
 HANDS
 

 


 
 
 
 In
 a
 home
 the
 parents
 sadly
 neglected
 their
 only
 son.
 He
 was
 a
 very
 handsome,
 intelligent
 
 
boy
 and
 finished
 school
 early.
 Now
 that
 he
 was
 through
 high
 school,
 and
 the
 parents
 refused
 

 to
 let
 him
 go
 on
 to
 college,
 he
 stood
 with
 diploma
 in
 hand
 wondering
 what
 to
 do.
 

 

 
 
 
 
 For
 some
 time
 he
 tried
 to
 find
 a
 job,
 but
 he
 was
 told
 that
 he
 was
 too
 young.
 No
 studying,
 
 
no
 work,
 no
 companionship
 at
 home
 and
 no
 good
 books
 to
 read.
 What
 should
 he
 do,
 was
 the
 

 big
 question.
 Gradually
 he
 began
 to
 chum
 with
 other
 idle
 boys
 of
 the
 streets
 and
 before
 long
 

 got
 into
 trouble.
 The
 proverb
 “An
 idle
 brain
 is
 the
 devil’s
 workshop”
 expresses
 a
 real
 fact
 
 
because
 soon
 the
 young
 lad
 soon
 fell
 into
 trouble
 with
 the
 law.
 And
 when
 he
 got
 home
 after
 
 
momentarily
 spending
 time
 in
 jail
 instead
 of
 of
 his
 parents
 to
 come
 to
 his
 rescue
 by
 
 
encouraging
 him
 and
 providing
 something
 for
 him
 to
 do
 so
 he
 could
 redeem
 himself
 they
 
 
chose
 to
 ridicule
 and
 moch
 him.
 He
 saw
 his
 wrong
 and
 tried
 to
 go
 straight
 yet
 his
 past
 was
 

 constantly
 held
 before
 his
 face.
 He
 finally
 became
 discouraged
 and
 said,
 “What’s
 the
 use
 of
 
 
staying
 home
 and
 being
 good.
 I
 am
 not
 appreciated
 anyhow.
 

 

 
 
 
 No
 kindly
 adviser
 stepped
 into
 the
 breach.
 As
 a
 result
 the
 boy
 went
 out
 again
 with
 the
 gang
 

 and
 was
 caught
 in
 an
 unlawful
 act.
 The
 rest
 of
 his
 companions
 fled
 while
 the
 boy
 tried
 to
 
 
break
 away
 from
 the
 hold
 of
 the
 policeman.
 In
 the
 struggle
 the
 boy
 unfortunately
 killed
 the
 
 
policeman.
 Well,
 he
 was
 arrested
 and
 put
 in
 prison
 yet
 again.
 
 

 

 
 
 
 
 

 

22
 

 

 
 
 
 A
 good
 little
 grandmother,
 who
 often
 visited
 the
 prison
 and
 provided
 the
 prisoners
 with
 
 
encouraging
 reading
 materials,
 and
 was
 sitting
 in
 the
 lobby
 as
 the
 young
 man
 was
 brought
 
 
from
 the
 main
 office
 and
 was
 led
 down
 the
 hall
 by
 strong,
 stern
 officers.
 As
 the
 key
 was
 
 
turned
 in
 the
 door,
 the
 young
 man
 turned
 his
 head
 and
 looked
 back
 to
 the
 entrance
 once
 
 
more.
 Without
 words,
 his
 aghast
 face
 said
 goodbye
 to
 the
 freedom
 outside.
 The
 little
 lady
 got
 
 
a
 good
 view
 of
 his
 pale,
 terror-­‐stricken
 face
 as
 he
 took
 that
 wanting
 look
 toward
 the
 door
 and
 
 
she
 was
 almost
 overcome
 with
 grief
 as
 she
 saw
 him
 disappear
 behind
 those
 iron
 doors.
 She
 
 
wept
 bitterly
 as
 she
 wnt
 home,
 and
 she
 resolved
 to
 help
 that
 boy
 in
 some
 way
 and
 make
 his
 
 
stay
 behind
 the
 bars
 a
 little
 less
 bitter.
 

 

 
 
 
 
 The
 next
 day
 she
 visited
 the
 institution
 and
 asked
 permission
 to
 see
 this
 young
 prisoner.
 
 
The
 officer
 said:
 “You
 are
 in
 too
 great
 a
 hurry,
 grandma;
 he
 has
 been
 here
 only
 about
 twenty-­‐
 
four
 hours.
 You
 had
 better
 wait
 a
 few
 days.”
 But
 she
 pleaded,
 “Good
 Sir!
 I
 am
 sure
 these
 

 twenty-­‐four
 hours
 have
 seemed
 as
 twenty-­‐four
 days
 to
 the
 young
 man.
 I
 feel
 he
 needs
 
 
comfort
 right
 now.”
 “What
 do
 you
 wish
 to
 do
 for
 him?”,
 
 questioned
 the
 officer.
 

 
“I
 am
 going
 to
 give
 him
 this
 Bible
 to
 read
 and
 this
 little
 picture
 of
 the
 Good
 Shepherd
 to
 put
 
 
on
 his
 bare
 walls.
 And
 I
 have
 baked
 a
 few
 cookies
 for
 him.
 Here,
 eat
 one
 so
 you
 will
 know
 
 
they
 are
 all
 right.”
 “Yum!
 Yum!
 They
 are
 all
 right.
 He
 has
 not
 eaten
 a
 bite
 since
 he
 came
 here;
 
 
so
 he
 may
 be
 plenty
 glad
 to
 get
 them.
 I
 will
 send
 the
 things
 over.
 You
 may
 go
 and
 see
 him.
 
 
“Thank
 you
 kindly,”
 she
 answered
 as
 she
 hurried
 oiver
 to
 the
 guard
 who
 unlocked
 the
 door
 
 
for
 her.
 

 

 
 
 
 
 

23
 

 

 Her
 visit,
 love,
 interest
 indeed
 proved
 a
 blessing
 to
 the
 bewildered
 boy.
 From
 week
 to
 
 

week
 he
 looked
 forward
 to
 her
 motherly
 visits.
 Had
 my
 folks
 talked
 to
 me
 like
 you
 do,
 I
 would
 
 

not
 be
 here,”
 he
 told
 her
 one
 day.
 After
 a
 time
 she
 noticed
 the
 boy
 was
 giving
 his
 heart
 to
 
 

God
 and
 one
 night
 he
 composed
 these
 lines:
 
 


 

I
 lay
 upon
 my
 prison
 bed
 
  And
 If
 I
 in
 my
 feeble
 way
 

Pillow
 damp
 with
 the
 tears
 I
 shed
 
  Can
 point
 to
 Him
 one
 who
 has
 gone
 astray
 
 

With
 aching
 heart
 and
 in
 despairs
  I’ll
 feel
 that
 I’ve
 not
 lived
 in
 vain
 

I
 cried,
 ‘My
 God!
 There’s
 none
 who
 cares!
  Although
 I’ve
 done
 some
 deeds
 of
 shame
 


  “To
 Grandma
 dear
 I
 give
 all
 praise,
 
 

“It
 was
 then
 I
 heard
 a
 gentle
 voice
  She
 led
 me
 to
 the
 Throne
 of
 Grace
 

This
 made
 my
 weary
 heart
 rejoice,
 
  Daily
 now
 I
 sing
 His
 praise
 

Oh
 yes,
 “She
 said,
 God’s
 only
 son
  Because
 she
 filled
 a
 mother’s
 place
 

Has
 cared
 for
 you
 since
 day
 begun
 
 


 
 

He’ll
 give
 you
 grace
 each
 trial
 to
 bear
 
 
 

If
 you
 appeal
 to
 Him
 in
 prayer
 
 

I
 prayed
 and
 prayed
 far
 into
 the
 night
 
 

And
 praying
 through
 I
 saw
 the
 light
 
 


 
 

So
 now
 I’m
 happy
 every
 day
 
 

Happy
 to
 serve
 in
 a
 humble
 way
 
 
 

A
 savior
 born
 in
 a
 lowly
 place
 
 

Born
 to
 die
 for
 the
 human
 race
 
 

24
 


 

WHAT
 PERSEVERANCE
 CAN
 DO
 

 


 
 One
 of
 the
 corporations
 of
 this
 city
 being
 in
 want
 of
 a
 boy
 in
 their
 mill,
 a
 piece
 of
 paper
 was
 
 
tacked
 into
 one
 of
 the
 posts
 in
 a
 prominent
 place
 so
 that
 boys
 could
 see
 it
 as
 they
 passed.
 The
 
 
paper
 read,
 “Boy
 wanted.
 Call
 at
 the
 office
 tomorrow
 morning.”
 At
 the
 time
 indicated,
 very
 
 
many
 boys
 were
 waiting
 a
 the
 gate.
 All
 were
 admitted.
 But
 the
 overseer
 was
 a
 little
 perplexed
 
 
as
 to
 the
 best
 way
 of
 choosing
 one
 from
 so
 many;
 and
 said
 he,
 “Boys,
 I
 only
 want
 one,
 and
 
 
here
 are
 a
 great
 many;
 how
 will
 I
 know
 who
 to
 choose?”
 

 

 
 
 
 
 
 After
 thinking
 a
 moment
 he
 invited
 them
 all
 into
 the
 yard,
 and
 driving
 a
 nail
 into
 one
 of
 the
 
 
large
 trees,
 and
 taking
 a
 short
 stick,
 told
 them
 that
 they
 boy
 who
 could
 hit
 the
 nail
 with
 the
 
 
stick,
 standing
 a
 little
 distance
 from
 the
 tree
 would
 have
 the
 place.
 The
 boys
 all
 tried
 hard,
 and,
 
 
after
 three
 trials
 each,
 finally
 failed
 to
 hit
 the
 nail.
 The
 boys
 were
 told
 to
 come
 back
 again
 the
 
 
next
 morning
 and
 this
 time,
 when
 the
 gate
 was
 opened,
 there
 was
 only
 one
 boy
 who
 took
 the
 
 
stick
 and
 it
 in
 on
 the
 nail
 three
 times.
 
 

 

 
 
 
 
 How
 did
 you
 do
 this?”,
 asked
 the
 overseer.
 “What
 have
 you
 been
 doing?”
 And
 the
 poor
 boy
 
 
looking
 up
 with
 tears
 in
 his
 eyes
 said,
 “You
 know
 Sir
 I
 am
 a
 very
 poor
 boy;
 I
 do
 not
 have
 a
 father
 
 
and
 I
 thought
 I
 would
 like
 to
 get
 the
 job
 so
 I
 could
 help
 my
 mother
 all
 I
 can.
 So
 after
 going
 home
 
 
yesterday,
 I
 drove
 a
 nail
 into
 the
 barn,
 and
 I
 have
 been
 trying
 to
 hit
 it
 ever
 since;
 and
 I
 have
 
 
come
 here
 this
 morning
 to
 try
 again.”
 

 

 
 
 
 
 
 

 

25
 

 

 

 
 
 
 
 
 The
 boy
 got
 the
 job.
 And
 after
 many
 years
 this
 boy
 became
 prosperous
 and
 a
 very
 wealthy
 
 
man.
 When
 a
 fire
 broke
 out
 in
 one
 of
 the
 great
 mills
 in
 America
 he
 was
 the
 first
 to
 step
 forward
 
 
with
 a
 gift
 of
 one
 thousand
 dollars
 to
 help
 the
 sufferers
 and
 those
 affected.
 His
 great
 success
 
 
was
 as
 a
 result
 of
 his
 perseverance.
 
 

 

 

 

When
 doing
 something
 never
 give
 up
 
If
 you’re
 sure
 you
 want
 to
 make
 it
 to
 the
 top
 
Perseverance
 perseverance
 that’s
 all
 it
 will
 take
 

If
 quality
 time
 for
 God
 you
 will
 make
 

 

 

Success
 and
 wisdom
 you
 are
 sure
 to
 attain
 
If
 from
 sin
 and
 laziness
 you
 refrain
 

Perseverance
 perseverance
 that’s
 all
 it
 will
 take
 
In
 the
 end
 it
 will
 be
 all
 for
 your
 sake
 


 

 

 

 

 

26
 

 

THE
 CONDUCTOR’S
 MISTAKE
 


 

 
 
 
 
 The
 train
 was
 waiting
 at
 one
 of
 the
 Western
 railroads.
 The
 person
 in
 charge
 of
 the
 bags
 was
 
 
busy
 with
 his
 checks.
 Men,
 women,
 and
 children
 were
 rushing
 to
 find
 seats
 before
 the
 train
 
 
pulled
 away.
 

 

 
 
 
 
 A
 man
 carelessly
 dressed,
 was
 standing
 on
 the
 station
 platform,
 seemingly
 giving
 little
 
 
attention
 to
 what
 was
 going
 on.
 It
 was
 easy
 to
 see
 that
 he
 was
 lame;
 and
 at
 a
 hasty
 look
 at
 him
 
 
you
 would
 think
 he
 was
 a
 very
 poor
 and
 unimportant
 man.
 The
 conductor
 gave
 him
 a
 disgusted
 
 
look,
 and
 slapping
 him
 familiarily
 on
 the
 shoulder
 called
 out,
 “Hello
 Limpy!
 Better
 get
 on
 board,
 
 
or
 the
 train
 will
 leave
 you
 behind.”The
 man
 made
 no
 reply.
 

 

 
 
 
 
 
 As
 the
 train
 started
 to
 move
 the
 man
 climbed
 out
 in
 the
 last
 car,
 walked
 quietly
 in
 and
 took
 
 
a
 seat.
 The
 train
 had
 gone
 a
 few
 miles
 when
 the
 conductor
 appeared
 at
 the
 door
 of
 the
 car
 
 
where
 the
 limp
 man
 was
 sitting.
 The
 conductor
 was
 passing
 along
 taking
 tickets
 when
 he
 
 
discovered
 him.
 “Your
 ticket
 quick!”.
 “I
 don’t
 pay”,
 replied
 the
 lame
 man
 quietly.
 “Don’t
 pay?”,
 

 “No
 Sir.”
 We’ll
 see
 about
 that.
 I
 shall
 put
 you
 off
 at
 the
 next
 station.”
 And
 he
 seized
 his
 valise.
 
 
“Better
 not
 be
 rough,
 young
 man,”
 returned
 the
 stranger.
 
 

 

 
 
 
 
 
 The
 conductor
 released
 the
 bag
 for
 a
 moment
 seeing
 that
 he
 could
 no
 more
 with
 this
 man
 
 
for
 now,
 went
 on
 to
 collect
 the
 fares
 from
 the
 other
 passengers.
 As
 he
 stopped
 at
 seat
 a
 few
 
 
paces
 away,
 a
 man
 who
 had
 heard
 their
 conversation,
 asked:
 “Do
 you
 know
 the
 man
 you
 were
 
 
talking
 to?”.
 “No
 Sir.”
 
 

27
 

 

 
“That
 is
 Peter
 Warburton,
 the
 president
 of
 the
 road.”
 “Are
 you
 sure?”,
 asked
 the
 conductor
 
 
trying
 to
 hide
 his
 worry.
 “I
 know
 him.”
 The
 color
 rose
 in
 the
 young
 man’s
 face,
 but
 with
 strong
 
 
effort
 he
 controlled
 himself
 and
 went
 on
 collecting
 fares
 as
 usual.
 
 

 

 
 
 
 
 
 Meanwhile
 Mr.
 Warburton
 sat
 quietly
 in
 his
 seat.
 Nobody
 that
 was
 sitting
 near
 him
 could
 
 
interpret
 the
 esxpression
 on
 his
 face,
 nor
 tell
 what
 his
 next
 move
 would
 be.
 He
 could
 get
 even
 if
 
 
he
 chose.
 He
 could
 tell
 the
 directors
 the
 truth,
 and
 the
 young
 man
 would
 be
 fired.
 Would
 he
 do
 
 
it?
 Those
 wo
 sat
 near
 him
 waited
 excitedly
 to
 see
 what
 would
 happen.
 

 

 
 
 Presently
 the
 conductor
 came
 back.
 He
 walked
 up
 to
 Mr.
 Warburton’s
 seat
 and
 took
 his
 books
 
 
from
 his
 pocket,
 the
 bank
 bills
 and
 tickets
 he
 had
 collected,
 and
 laid
 them
 beside
 
 the
 president
 
 
“I
 resign
 my
 place,
 Sir”,
 he
 said.
 
 

 

 
 
 
 
 
 The
 president
 looked
 over
 the
 accounts
 for
 a
 moment,
 and
 then
 motioning
 for
 him
 to
 sit
 
 
down
 in
 the
 vacant
 seat
 beside
 him
 said:
 “Sit
 down
 I
 want
 to
 talk
 to
 you.”
 When
 the
 young
 man
 
 
sat
 down,
 the
 president
 spoke
 to
 him
 in
 a
 low
 voice:
 “My
 young
 friend,
 
 I
 have
 no
 wish
 for
 
 
revenge.
 You
 have
 been
 imprudent.
 Your
 manner
 would
 have
 been
 injurious
 to
 the
 company
 if
 I
 
 
had
 been
 a
 passenger.
 I
 could
 fire
 you,
 but
 I
 will
 not.
 In
 the
 future,
 remember
 to
 be
 polite
 to
 all
 
 
you
 meet.
 You
 cannot
 judge
 a
 man
 by
 the
 coat
 he
 wears,
 and
 the
 poorest
 should
 be
 treated
 
 
with
 kindness.
 Take
 up
 your
 books,
 Sir.
 If
 you
 change
 you
 conduct,
 nothing
 that
 has
 happened
 
 
will
 hurt
 you
 or
 your
 job.
 

 

 

28
 

 

THE
 DREAM
 THIEF
 


 
I
 have
 a
 friend
 named
 Monty
 Roberts
 who
 owns
 a
 horse
 ranch
 in
 San
 Isidro.
 He
 has
 let
 me
 use
 
 
his
 house
 to
 put
 on
 fund-­‐raising
 events
 to
 raise
 money
 for
 youth
 at
 risk
 programs.
 

 

 
 
 
 The
 last
 time
 I
 was
 there
 he
 introduced
 me
 by
 saying,
 “I
 want
 to
 tell
 you
 why
 I
 let
 Jack
 use
 my
 
 
horse.
 It
 all
 goes
 back
 to
 a
 story
 about
 a
 young
 man
 who
 was
 the
 son
 of
 an
 itinerant
 horse
 

 trainer
 who
 would
 go
 from
 stable
 to
 stable,
 race
 track
 to
 race
 track,
 farm
 to
 farm
 and
 ranch
 to
 
 
ranch,
 training
 horses.
 As
 a
 result,
 the
 boy’s
 high
 school
 career
 was
 continually
 interrupted.
 
 
When
 he
 was
 a
 senior,
 he
 was
 asked
 to
 write
 a
 paper
 about
 what
 he
 wanted
 to
 be
 and
 do
 when
 
 
he
 grew
 up.
 

 

 
 
 “That
 night
 he
 wrote
 a
 seven-­‐page
 paper
 describing
 his
 goal
 of
 someday
 owning
 a
 horse
 
 
ranch.
 He
 wrote
 about
 his
 dream
 in
 great
 detail
 and
 he
 even
 drew
 a
 diagram
 of
 a
 200-­‐acre
 
 
ranch,
 showing
 the
 location
 of
 all
 the
 buildings,
 the
 stables
 and
 the
 track.
 Then
 he
 drew
 a
 
 
detailed
 floor
 plan
 for
 a
 4,000-­‐square-­‐foot
 house
 that
 would
 sit
 on
 a
 200-­‐acre
 dream
 ranch.
 

 

 
 
 
 “He
 put
 a
 great
 deal
 of
 his
 heart
 into
 the
 project
 and
 the
 next
 day
 he
 handed
 it
 in
 to
 his
 
 
teacher.
 Two
 days
 later
 he
 received
 his
 paper
 back.
 On
 the
 front
 page
 was
 a
 large
 red
 F
 with
 a
 
 
note
 that
 read,
 `See
 me
 after
 class.’
 

 

 
 
 
 
 “The
 boy
 with
 the
 dream
 went
 to
 see
 the
 teacher
 after
 class
 and
 asked,
 `Why
 did
 I
 receive
 an
 
 
F?’
 “The
 teacher
 said,
 `This
 is
 an
 unrealistic
 dream
 for
 a
 young
 boy
 like
 you.
 You
 have
 no
 money.
 
 

29
 

 

You
 come
 from
 an
 itinerant
 family.
 You
 have
 no
 resources.
 Owning
 a
 horse
 ranch
 requires
 a
 lot
 
 
of
 money.
 You
 have
 to
 buy
 the
 land.
 You
 have
 to
 pay
 for
 the
 original
 breeding
 stock
 and
 later
 
 
you’ll
 have
 to
 pay
 large
 stud
 fees.
 There’s
 no
 way
 you
 could
 ever
 do
 it.’
 Then
 the
 teacher
 added,
 
 
`If
 you
 will
 rewrite
 this
 paper
 with
 a
 more
 realistic
 goal,
 I
 will
 reconsider
 your
 grade.’
 

 

 
 
 
 “The
 boy
 went
 home
 and
 thought
 about
 it
 long
 and
 hard.
 He
 asked
 his
 father
 what
 he
 should
 
 
do.
 His
 father
 said,
 `Look,
 son,
 you
 have
 to
 make
 up
 your
 own
 mind
 on
 this.
 However,
 I
 think
 it
 

 is
 a
 very
 important
 decision
 for
 you.’
 “Finally,
 after
 sitting
 with
 it
 for
 a
 week,
 the
 boy
 turned
 in
 
 
the
 same
 paper,
 making
 no
 changes
 at
 all.
 He
 stated,
 “You
 can
 keep
 the
 F
 and
 I’ll
 keep
 my
 
 
dream.”
 

 

 
 
 
 
 
 
 Monty
 then
 turned
 to
 the
 assembled
 group
 and
 said,
 “I
 tell
 you
 this
 story
 because
 you
 are
 
 
sitting
 in
 my
 4,000-­‐square-­‐foot
 house
 in
 the
 middle
 of
 my
 200-­‐acre
 horse
 ranch.
 I
 still
 have
 that
 
 
school
 paper
 framed
 over
 the
 fireplace.”
 He
 added,
 “The
 best
 part
 of
 the
 story
 is
 that
 two
 
 
summers
 ago
 that
 same
 schoolteacher
 brought
 30
 kids
 to
 camp
 out
 on
 my
 ranch
 for
 a
 week.”
 
 
When
 the
 teacher
 was
 leaving,
 he
 said,
 “Look,
 Monty,
 I
 can
 tell
 you
 this
 now.
 When
 I
 was
 your
 
 
teacher,
 I
 was
 something
 of
 a
 dream
 stealer.
 During
 those
 years
 I
 stole
 a
 lot
 of
 kids’
 dreams.
 
 
Fortunately
 you
 had
 enough
 gumption
 not
 to
 give
 up
 on
 yours.”
 

 


 

 

 

 

 

30
 

 

 
HELPING
 OTHERS
 


 

 
 
 Once
 there
 was
 a
 small
 boy
 named
 Shankar.
 He
 belonged
 to
 a
 poor
 family.
 
 One
 day,
 he
 was
 
 
crossing
 through
 the
 forest
 carrying
 some
 woods.
 He
 saw
 an
 old
 man
 who
 was
 very
 hungry.
 
 
 
Shankar
 wanted
 to
 give
 him
 some
 food,
 but
 he
 did
 not
 have
 food
 for
 his
 own.
 
 So
 he
 
 
continued
 on
 his
 way.
 
 On
 his
 way
 he
 saw
 a
 deer
 who
 was
 very
 thirsty.
 
 He
 wanted
 to
 give
 
 
him
 some
 water,
 but
 he
 did
 not
 have
 water
 for
 himself.
 
 So
 he
 went
 on
 his
 way
 ahead.
 
 Then
 
 
he
 saw
 a
 man
 who
 wanted
 to
 make
 a
 camp
 but
 he
 did
 not
 have
 woods.
 
 Shankar
 asked
 his
 
 
problem
 and
 gave
 some
 woods
 to
 him.
 
 In
 return,
 he
 gave
 him
 some
 food
 and
 water.
 
 Now
 he
 
 
went
 back
 to
 the
 old
 man
 and
 gave
 him
 some
 food
 and
 gave
 some
 water
 to
 the
 deer.
 The
 old
 
 
man
 and
 the
 deer
 were
 very
 happy.
 
 Shankar
 than
 happily
 went
 on
 his
 way.
 

 

 
 
 
 However,
 one
 day
 Shankar
 fell
 down
 the
 hill.
 
 He
 was
 in
 pain
 but
 he
 couldn’t
 move
 and
 no
 
 
one
 was
 there
 to
 help
 him.
 
 But,
 the
 old
 man
 who
 he
 had
 helped
 before
 saw
 him,
 he
 quickly
 
 
came
 and
 pulled
 him
 up
 the
 hill.
 
 He
 had
 many
 wounds
 on
 his
 legs.
 
 The
 deer
 whom
 Shankar
 
 
had
 gave
 water
 saw
 his
 wounds
 and
 quickly
 went
 to
 forest
 and
 brought
 some
 herbs.
 
 After
 
 
sometime
 his
 wounds
 were
 covered.
 
 All
 were
 very
 happy
 that
 they
 were
 able
 to
 help
 each
 
 
other.
 

 

 

 

 

 

31
 

 

 
A
 POOR
 MAN’S
 WEALTH
 
 

 

Randy
 and
 Pat
 were
 neighbors.
 Randy
 was
 a
 poor
 farmer.
 Pat
 was
 a
 landlord.
 
Randy
 used
 to
 be
 very
 relaxed
 and
 happy.
 He
 never
 bothered
 to
 close
 the
 doors
 and
 windows
 
 
of
 his
 house
 at
 night.
 He
 had
 deep
 sound
 sleeps.
 Although
 he
 had
 no
 money
 he
 was
 peaceful.
 

 

 
 
 Pat
 used
 to
 be
 very
 tense
 always.
 He
 was
 very
 keen
 to
 close
 the
 doors
 and
 windows
 of
 his
 
 
house
 at
 night.
 He
 could
 not
 sleep
 well.
 He
 was
 always
 bothered
 that
 someone
 might
 break
 
 
open
 his
 safes
 and
 steal
 away
 his
 money.
 He
 envied
 the
 peaceful
 Randy.
 

 

 
 
 
 One
 day,
 Pat
 call
 Randy
 and
 gave
 him
 a
 boxful
 of
 cash
 saying,
 “Look
 my
 dear
 friend.
 I
 am
 
 
blessed
 with
 plenty
 of
 wealth.
 I
 find
 you
 in
 poverty.
 So,
 take
 this
 cash
 and
 live
 in
 prosperity.”
 

 

 
 
 
 Randy
 was
 overwhelmingly
 happy.
 He
 was
 joyful
 throughout
 the
 day.
 Night
 came.
 Randy
 
 
went
 to
 bed
 as
 usual.
 But,
 to-­‐day,
 he
 could
 not
 sleep.
 He
 went
 and
 closed
 the
 doors
 and
 
 
windows.
 He
 still
 could
 not
 sleep.
 He
 began
 to
 keep
 on
 looking
 at
 the
 box
 of
 cash.
 The
 whole
 
 
night
 he
 was
 disturbed.
 

 

 
 
 
 
 As
 soon
 as
 day
 broke,
 Randy
 took
 the
 box
 of
 cash
 to
 Pat.
 He
 gave
 away
 the
 box
 to
 Pat
 
 
saying,
 “Dear
 Friend,
 I
 am
 poor.
 But,
 your
 money
 took
 away
 peace
 from
 me.
 Please
 bear
 with
 
 
me
 and
 take
 back
 your
 money.”
 

 

32