NEWSLETTERLAURA MINGUELL DEL LUNGODESEMBREEl Nadal s'acosta i molts de nosaltres, enaquestes parts del món, estem assaltats perla frenètica bogeria dels regals, i alhora peruna mena de malenconia. Una sensaciómés o menys dolça de manca, de cosesperdudes, d'històries passades de lainfantesa.Els records surten a la superfície: aquellsd'esdeveniments que van passar i que notornen, i aquells del que mai no va passar ique ens hauria agradat. No pretenc parlarper tothom, però sembla que aquestrerefons nostàlgic és un sentiment forçacomú en aquesta època de l'any. Fins i totentre aquells que diuen que odien el Nadal.Com en una trampa psíquica.En qualsevol cas, al món cristià, ningúsembla romandre indiferent al Nadal, ni perbé ni per mal.2025En la nostàlgia de coses que ja no hi són,sovint em trobo remenant records i imatgesde la infantesa: la il·lusió de la màgia, aquellaire brillant i glamurós dels gransmagatzems decorats, l'era d'abundànciadels anys 80, en què semblava que el mónmilloraria cada cop més. Més productes,més comoditat, més menjar, méstecnologia, més pau per a tothom.\"La fam mundial s'acabarà,les malalties seran derrotades ija no caldrà fer guerres!\"Després xoco amb la realitat actual, nogaire setinada malgrat els vídeos daurats deTikTok.Malgrat els exèrcits d' influencers quepromouen la imatge de mons inexistents.Malgrat que les nostres vides flueixen comsi no estigues passant res.Malgrat la idea — que continuen venentnos — que el món està bé així.Un món en què el consumisme desenfrenatsigui sostenible.Continuem creient que l'explotació senseescrúpols dels recursos humans i naturalsen altres llocs està bé, per tenir aquí i ara lasamarreta de moda de baix cost, el telèfonmòbil d'última generació, la fruita exòticade la cistella i el cotxe elèctric aparcat aljardí.1T E M P S D E N A D A Lr e g a l a r , p e r d r e , r e b r e , d o n a r
NEWSLETTERLAURA MINGUELL DEL LUNGOuna economia global, en l'organisme de lanostra vida. Penso en objectesperduts que esperen ser trobats.I m'adono que fa anys que he deixat debuscar-los. Tornen. Els objectes perdutssovint tornen a mi, en un cercle màgic quees tanca cada vegada d'una manerasorprenent. Per això ja no busco el queperdo. Penso,\"Tornarà a aparèixer.\"Recentment vaig trobar una de les dents dela Irene en un calaix, perduda fa potser dosanys després que el ratolí de les dentspasses. Vaig trobar un cable d'unreproductor de DVD de les nenes, perdutdurant almenys un any. Aquell dia ens vamtornar boixes buscant-lo. Fins que vaig dir:«Tornarà a aparèixer.» Vaig trobar algunsllibres, que feia molt de temps que faltaven,per casualitat, al celler de la meva mare. Vaser una gran alegria.Perds i després trobes màgicament, sensela molèstia de buscar.Però també hi ha aquelles coses que maitrobes. Sovint t'oblides d'elles, de vegadesles trobes a faltar, però només hasd'acceptar-lo. Simplement va passar. Estàbé. També passa amb la gent. Aquella queperds i trobes cíclicament, aquella que maino vas voler perdre, aquella que: haver-laperdut és el millor que t'hauria pogutPerò no: no està be així. Hem perdut el trenque ens portava en la direcció correcta.Nosaltres, com a Humanitat, l'hem perdut.Hem agafat un tren equivocat, que ens estàportant a un altre lloc.I a més de notar amb amargor i —no hoamagaré— amb cert desànim, que potser jano podrem agafar el tren correcte,reflexiono sobre les oportunitats perdudes.Quantes n'hi ha al llarg d'una vida! Però nonomés es perden oportunitats, sovint somnosaltres mateixos els que ens perdem almón. O perdem persones i objectes queconsiderem importants per a la nostra vida,sense els quals ens sentim perduts.Reflexiono sobre aquest sentiment im'adono que, al final, n'hi ha prou ambser-hi per continuar vivint. No importaquantes coses, afectes, joies, oportunitats itrens puguem perdre, si continuem allàpodem continuar així. Al cap i a la fi,l'actiu més preuat sempre és això, la vida.La nostra i la del altres.Penso en quants objectes he perdut ambdolor o tristesa i en com poc han afectat lameva vida. Perdre forma part del viure iregenerar-se, perdem cabell, escates depell, fluids biològics de diversos tipus;perdem cèl·lules de diferents òrgans, pecesd'ungles i diversos metabòlits cada dia.Fins i tot els objectes es poden inserir en2D 2025ESEMBREr e g a l a r , p e r d r e , r e b r e , d o n a rT E M P S D E N A D A L
NEWSLETTERLAURA MINGUELL DEL LUNGOtots estem immersos en les compres (tantcom podem fer-ho d'una manera ètica,sostenible i prudent). Incloent-me a mi,perquè m'encanta l'arbre ple de regals i lescares meravellades de les meves filles elmatí de Nadal.No pensem, tan absorts, que tenim un peua la trinxera, amb implicacions futuresimprevisibles per a tot el món. També, isobretot pel nostre món, l’anomenat ric.Les nostres vides i el nostre estatus estanrealment en perill. Però a més de viuresense ser conscients del risc que correm,també som inconscients o insensiblesa les necessitats dels altres, amb gran penaper la Humanitat abandonada.Penso en aquells que no tenen refugi niprotecció, aquells que no tenen calidesa niamor, aquells que només coneixen el fred ila fam, l'odi i la violència.Penso en aquells que ho han perdut tot i enaquells que mai no han tingut res.Penso en aquells que són invisibles, aquellsque no tenen veu, aquells que han estatmutilats, en membres i ànimes.D'Ucraïna al Sudan, de Palestina aColòmbia, de Mèxic al Iemen, del Magrib aBirmània, de l'Afganistan a Etiòpia, de Síriaa Nigèria, del Kurdistan al Congo.passar. És dinàmic, no cal entretenir-se, totflueix, passa, torna i desapareix.Fa un temps era més exigent,perfeccionista, volia tenir-ho tot sotacontrol. Però la vida, amb les quatre nenes itot el que hi ha, m'ha ensenyat a fer la vistagrossa, i de vegades fins i tot molt grossa.Tot i que crec que soc una mare prou bona(i potser fins i tot una mica per sobre de lasuficiència), no estic al cas de tot. Ésimpossible. Perdo moltes coses. Cites,objectes, pensaments, idees, ocasions,temps i diners. Però confio en el fet quetornaré a trobar-los.I si no els trobo, les coses encaixaranigualment. Tanmateix, l'Univers continuaràgirant amb els seus planetes i sistemessolars; però fins i tot la meva petita vidainsignificant, dins d'aquest macrosistema,continuarà funcionant igual tot i la pèrdua.Sovint ens adonem de com de cert és aixòquan trenquem un objecte tanindispensable com el telèfon: pensem quede sobte ja no som ningú però, per moltincòmode que sigui quedar-se sense elsmartphone, al cap i a la fi, continuemvivint.La por al buit que deixen les cosesperdudes depèn del fet que la nostrasocietat és materialista; en aquestes hores3D 2025ESEMBREr e g a l a r , p e r d r e , r e b r e , d o n a rT E M P S D E N A D A L
NEWSLETTERLAURA MINGUELL DEL LUNGOartistes, a Sitges (capital de la inclusivitat).Serà el 24 de gener, a les 18 h, a El Retiro.Trobareu l'enllaç de la iniciativa acontinuació.Serà un espectacle de música i paraules,dansa i imatges. Però sobretot d'amor isolidaritat. Els ingressos aniran íntegramental projecte Metges Sense Fronteres per aGaza.Aquells que no vulguin o no puguinparticipar en persona, poden contribuirigualment a través d'aquesta plataformaweb des d'Espanya amb una donació:https://iniciativassolidarias.msf.es/fundraisers/artistes-per-palestina-accio-solidariaamb-metges-sense-fronteresAquells que, en canvi, són a Itàlia poden feruna donació per transferència bancària alnúmero de compte: IBAN ES57 2100 306399 2200110010, SWIFT: CAIXESBBXXX, idesprés enviar el rebut al correu electrò[email protected], especificantque la donació està dirigida a aquestainiciativa concreta. Ja hem recollit una certaquantitat, fins i tot abans de començar lanit!No marxeu.Atureu-vos un moment abans de dir-vos:«Quina gran iniciativa!» i passar a una altraactivitat. Penseu en aquelles tendesPer acabar als carrers del nostre ricOccident.No és cert que per Nadal tots siguemmillors. Igual que no era cert que totssortiríem millors de la Covid. No és cert quela guerra sigui una cosa bonica. La guerrasempre és un fàstic, la faci qui la faci i perqualsevol motiu. Siguin homes o dones quiempunyen les armes, és el mateix: laguerra, simplement, s'hauria d'abolir. Igualque vam erradicar la verola del planeta,hauríem d'utilitzar una vacuna anti-guerraper debel·lar-la (mai no hi ha hagut unaparaula més adequada) de la Terra. Lamillor vacuna, per a mi, és sembrar icultivar una cultura de pau. Entre la gent,els nens, els nostres fills, al lloc de treball, alcarrer, a l'escola, als gimnasos, al bosc, alsmitjans de transport, dins les parets de lesllars. A tot arreu. Sigueu amables, somrieu,sigueu generosos. Contagiareu tot el món.I si aquest Nadal esteu disposats a gastarcentenars o milers d'euros per comprarregals que probablement cap de vosaltresni de la vostra família necessiteu realment,passeu una mà a la vostra consciència itambé penseu en aquells que no tenen lanostra fortuna.Concretament, jo sempre intento fer-ho.I ara mateix estic preparant unesdeveniment benèfic, amb altres amics4D 2025ESEMBREr e g a l a r , p e r d r e , r e b r e , d o n a rT E M P S D E N A D A L
NEWSLETTERLAURA MINGUELL DEL LUNGOla tieta Pina i ajudeu-nos a reconstruirla pau en aquell tros de terra turmentat.L'Univers os estarà agraït.Bon Nadal a qui pugui.inundades, amb persones, adults i nens,submergides en aigua fins a la cintura, en elfred, patint fam i set, malalties. Ho hanperdut tot, no tenen perspectives, si no mésmort, violència, pèrdua i odi. Feu un petitesforç, renuncieu al mocador de Nadal per5D 2025ESEMBREr e g a l a r , p e r d r e , r e b r e , d o n a rT E M P S D E N A D A L