A R T I S T E S P E RP A L E S T I N ANEWSLETTERLAURA MINGUELL DEL LUNGOGENERBen trobats i ben trobades,Aquest mes compartiré amb vosaltresun extracte de la meva intervenció enl’acte solidari que vaig organitzar ambun grup d’artistes, Artistes per la Pauper Palestina, a Sitges el passat 24 degener, en l’espai que ens va facilitar lasocietat recreativa El Retiro, en beneficide Metges Sense Fronteres, projecteGaza.Tinc dues bones notícies, una és que vavenir força gent, malgrat les pluges, deles nevades a baixa cota, de lainterrupció dels trens, dels busoscol·lapsats…La segona és que vam recollir gairebéun 150% del objectiu inicial: 1477€!2026Per cert, encara es poden fer donatiusa través de la plataforma de MetgesSense Fronteres, clicant aquí:https://iniciativassolidarias.msf.es/fundraisers/artistes-per-palestina-acciosolidaria-amb-metges-sense-fronteresDoncs, gràcies a les persones que vanvenir a l’espectacle amb la curiositat deveure i escoltar el nostre grupimprovisat d'Artistes per Palestina: vaser un veritable acte de fe!Per part nostra, esperem que hagueugaudit de l'espectacle.Però gràcies sobretot per haver vingutamb el cor: sabem que més enallà devoler gaudir d’una obra artística, vanvenir per solidaritat.Gràcies.L’espectacle que vam poder fer ambèxit el passat dissabte, no havia de ser,en un principi, allò: un espectacle ambescenari, música, públic i un mónd’artistes.Tot allò havia de ser un manifest.Sí, perquè fa ja uns quants mesos, joem sentia morir per dins pel quepassava a Palestina, per la indiferènciade la gent que m’envoltava, de lasocietat civil i del món políticinternacional.1
NEWSLETTERLAURA MINGUELL DEL LUNGOambdues amb aquest afany de ...HEM DE FER ALGUNA COSAPER LA GENT DE PALESTINA!I com que molt pocs eren els ques’adherien a la idea del manifest, vampensar: fem alguna altra cosa, mésconcreta, que a més serà més útil.Ella venia de l'experiència d’un recitalde poesia per Palestina a l'Ateneu deBarcelona amb el Guillem Vallejos. Josabia que Metges Sense Fronteres téuna plataforma per a iniciativessolidàries. Vam unir les forces. Amb elsuport de Metges Sense Fronteres.Ja sabem el que està passant a la Franjade Gaza (i a Cisjordània). Continuapassant, a baixa intensitat.Cap comentari més.Vaig prometre que la trobada deldissabte no tindria cap color polític.Tot i això, he de dir que cada cosa quefem és política. De vegades ens pensemque la política sigui una cosa llunyanade la gent, i no: cada acte que fem éspolític. Cada vegada que comprem o nocomprem, fem política; cada vegadaque ens informem, que expressemopinions, que escollim la nostraconducta diària, escollim políticament.Tot i que han passat anys des que erauna noia, quan l’entusiasme juvenil icert idealisme em portaven a les placesamb la meva kufiya, reivindicant per lacausa palestina, continuo apassionadaen aquest tema. És una causa justa.Llavors vaig sentir la necessitat de feralguna cosa per aquella gent, algunacosa més del que anava fent amb elsmeus petits donatius a ONG i activistes.“Ets metgessa”, direu.“Hi podries haveranat a salvar vides.”Però ara com ara no em puc plantejaranar-me’n amb una organització a unazona de conflicte amb el risc de deixarquatre orfes.Doncs com a escriptora, què podia fer?Vaig pensar que podia reunir moltsescriptors i escriptores com jo, poetes,artistes, intel·lectuals i escriure elfamós manifest.Malauradament, vaig xocar contra ladura realitat quan vaig descobrir que lamajoria de gent amb qui parlava i quem’envoltava era indiferent al tema,espantada i tímida o, pitjor, contrària ales meves posicions. Em sentia moltdesemparada i aïllada, incapaç decreure que el món fos tan cruel.Va ser llavors quan ens vam trobar ambla Glòria Bosch, escriptora i poeta:2A R T I S T E S P E RP A L E S T I N AG 2026ENER
NEWSLETTERLAURA MINGUELL DEL LUNGOmeves filles, curar el veí ferit, ajudar aparir una amiga, donar l’antibiòtic a mamare o la insulina a la meva cosina.Sabeu que els sanitaris cada vegadamés estan en risc. Hi ha hagut moltsatacs a l'hospital amb més o menysressonància mediàtica.En els últims tres anys arreu del móns’estima (i és probablement un nombremés baix del real) que han estatassassinats al voltant de 1000 sanitaris.El 2024: 174 sanitaris a Gaza, 25 alSudan i 11 a Ucraïna.Per tant, aquella gent que posa en riscla seva vida i que amb la seva increïbletasca ajuda persones que ho hanperdut tot per pur esperit d'humanitat,es mereix tot el nostre suport.Jo soc metgessa, i potser em posomassa en el paper, però crec que totesles persones aquí estareu d’acord que,fins i tot en les guerres,ELS SANITARIS NO S’HAN DE TOCAR!Ara sabreu que fa unes setmanes l’estatd'Israel va prohibir a les ONG romandreal territori de la Franja a partir de l'1 demarç.MSF m’ha enviat un comunicat onexplica com van enviar la sol·licitud entermini per renovar el registre per alL’expressió artística, en totes les sevesformes, també d’alguna manera fapolítica.Vam fer un espectacle artístic solidaritotalment apolític: ningú va parlar depolítica, però tots els espectadors envan fer!Fa falta aquesta participació popular, elmón necessita gent així, ens necessitacada dia, amb cada acció que escollimfer.De vegades pot ser dur: li vaig haverd’explicar a la meva filla de 8 anys, laGreta, perquè ja no li compraria més elseu iogurt favorit. Ho va entendre, no liva agradar, però ho va acceptar i hocreu just.Si jo em trobés sota bombardejos, enuna tenda inundada d’aigua, sensemenjar, sense res per cobrir les mevesnecessitats bàsiques, si m’haguessinmatat família i amics, destrossat la casai la ciutat, si no em quedés res més queles llàgrimes i la desesperació,m’agradaria que algú a l’altra banda delmón renunciés a menjar-se un iogurtper posicionar-se al meu costat.M’agradaria saber que algú haorganitzat un festival artístic perrecollir fons per reconstruir el meuhospital. Per pagar les vacunes de les32026A R T I S T E S P E RP A L E S T I N AGENER
NEWSLETTERLAURA MINGUELL DEL LUNGOpropostes, idees, contactes...Vam estar a Ràdio Cubelles, RàdioMaricel, Ràdio OnaMoments, vam sortirals diaris locals... en fi: tot gràcies a lacol·laboració, l’ajuda i l’amor de lespersones meravelloses que hancontribuït a aquesta aventura, que hanvolgut regalar el seu art, el seu temps,els coneixements i la passió: totes i totsels nostres artistes a qui vull donar lesgràcies d'un en un.Gràcies a:la Glòria Bosch, per haver-seentrebancat amb mi i haver-meempentat i acompanyat en aquestabogeria magna;la Sílvia Cuesta que ha participatmoltíssim en l'organització amb laseva exuberància, experiència iexigència;la Clàudia Vespa i el seu homeRodolfo Bartolucci, amb la sevapresència calma i sòlida, la sevagenerositat i el preciós suporttècnic;la Eugènia Kebler, amb la sevaparticipació activa i atenta i el seugust estètic;la Glòria Díez, amb el seuentusiasme contagiós, el seu aireacollidor i el seu radiant somriure;2026, però el govern israelià no li va nicontestar. En tot cas ens tranquil·litzenque continuaran al territori fins quepuguin i que faran el possible il’impossible per quedar-se i continuaramb la seva imprescindible tasca.Recordem que vam néixer en un llocconcret en certes condicions percasualitat: no en tenim cap mèrit.Som éssers humans a tot arreu, sompart del planeta, de la natura, del'univers.Som tot el mateix, som nosaltresmateixos la natura i part d’aquesta.Fills i filles de la mateixa biologia, totsentrellaçats: som tots iguals sotaaquest cel.Jo no puc ser feliç si un altre ésserhumà pateix al meu costat.Empatia.Doncs el nostre no va ser unesdeveniment polític, va ser unesdeveniment empàtic.L'espectacle més empàtic de l'any!Tornant al relat, us deia que per art demàgia, la Glòria i jo, vam començar areunir gent, les persones s’anavensumant.Va ser tot súper bonic, un cercle virtuósd’artistes que s’anaven sumant, i42026A R T I S T E S P E RP A L E S T I N AGENER
NEWSLETTERLAURA MINGUELL DEL LUNGOGràcies de tot cor.No sé si m’he deixat algun nom, si hohe fet no ha sigut intencional.És que són moltíssims i... sort!Sort perquè jo sola allò no ho hauriapogut muntar.No podem estar sols, en aquest món.No podem viure aïllats, només pensanten nosaltres.Som part d’un tot: fa falta tenir gent alcostat, fer societat, xarxa,corporativisme. Això és la base de lacivilitat.Contra els egoismes imperants i lesfolies poderoses, la convivència civil ésl’arma més potent peldesenvolupament no només de lasocietat, sinó també de l'individu.Per tant, gent de tot arreu:Ajunteu-vos. Organitzeu-vos. Actueu. Resistiula Mari Pau Talegón i l'Ada Vilaróamb la seva poesia, la seva música,la dolcesa, la fantasia i l’amabilitat;la Luisa López, la Mariona Martín,la Muntsa Castellà, la Rosa Martí ila Sabrina Guitart amb les sevesvisions i les seves suggestions;la Carme Caparros i el grup Pane,Burro e Marmellata que van ser-hiamb el cor i amb un donatiu dellibres.Però a banda dels artistes, no pucdeixar d’anomenar i agrair els que noes veien tant:La fotògrafa, Clàudia Núñez;El Joaquim Micò i la Carme Peralta,en representació de tota l'associacióliterària Libertània, amb la vendasolidària de llibres;Tots els autors i les autores que hanvolgut donar els seus llibres. Entreaquest, menciono el Josèp LluísVillanueva que, a més de serescriptor i soci de Libertània,condueix la transmissió Le Weekenda Ràdio Cubelles que ens va acollir.L’import sencer de les compres va anara Metges Sense Fronteres.Gràcies finalment al Kencho i a totala junta directiva d’El Retiro pel seuSÍ rodó, per permetre’ns ser aquíavui i per facilitar-nos en tot!52026A R T I S T E S P E RP A L E S T I N AGENER