NEWSLETTERLAURA MINGUELL DEL LUNGOMAIGUna nit de guardia al hospitalBon dia a totes i tots els que teniu lapaciència de llegir-me. Aquest mes vullexplicar-vos una petita història nascudadurant una nit de guàrdia d'anestèsia al'Hospital de Vilafranca del Penedès:sota la història hi ha una trucada de lallevadora perquè vagi a fer unaanestèsia epidural a una dona entreball de part. Espero deixar-vossubmergir breument en l'atmosferanocturna d'aquells passadissos plensde vida, perquè puguis acompanyar-mefins a la sala de parts. El títol és unacita de la pel·lícula del mateix nom,Cent Passes, dirigida per Marco TullioGiordana, dedicada a la vida il'assassinat de Peppino Impastato, un2026jove militant comunista implicat en lalluita contra la Cosa Nostra a la sevaterra natal, Sicília. El títol pren el seunom pel nombre de passes que als anyssetanta s’havien de fer a Cinisi perescurçar la distància entre la casa de lafamília Impastato i la del cap mafiósGaetano Badalamenti.LES CENT PASSESCent passes separen les habitacionsdels metges de la sala de parts.Una passa rere l’altra, empenyo un coscansat a través del passadís.He dormit cinquanta minuts, des quem’he ficat al llit sense ni treure’m labata bruta de la sang de la nena que hehagut d’intubar. Això es renta.Quatre anyets i una hemorràgiasubaracnoidal per haver caigut d’unallitera.La primera passa és per ella, la segonaper la mare. La seva mirada buida no esrenta de la retina.La tercera passa és per la dona a puntde parir: m’acaba de trucar la llevadora,vol epidural.La quarta passa és pel nen que naixerà,que tingui bona vida.La cinquena és per la llevadora: fa1L E S C E N T P A S S E S
NEWSLETTERLAURA MINGUELL DEL LUNGOtots estiguin estables i que no m’hagidescuidat res. Res important, almenys.Em queden cinquanta passes perarribar.En deixo anar moltes pel passadísenviant pensaments ràpids i amables ales persones ingressades i als seusfamiliars.Una passa és pel meu pare, que haviaestat ingressat i ja no hi és.Una altra per la meva mare, encaraviva.Sense ells no estaria aquí ni jo.Estic davant de la sala de parts, emqueda una passa.És per mi.M’anima a seguir.Fins al matí.disset hores que treballa i li queda totun part encara.La sisena pel ginecòleg, espero que noli truqui. Estava tocat després delsagnat de la tarda.De set a onze, són passes per les mevesfilles i pel meu home, que facin dolçossomnis.La dotzena és per l’esmorzar quem’espera al matí: a hores d’ara és l’únicque em motiva.Les passes del tretze a vint les dedicoals companys de guàrdia; si li enviopensaments positius, no em trucaranper res. Espero.De vint-i-u a trenta li dedico alsinfermers de planta, que passin una nittranquil·la, que no hi hagi cap aturada ique no m’avisin per remuntar ningú.Les passes que queden fins a cinquantales faig pensant als meus pacientsd’avui, espero que cap tingui dolor, que2MA 2026IGL E S C E N T P A S S E S