The words you are searching are inside this book. To get more targeted content, please make full-text search by clicking here.
Discover the best professional documents and content resources in AnyFlip Document Base.
Search
Published by Gestinet, 2019-02-08 05:44:35

Mobilicat 5

MobiliCat#05
Mobilitat i infraestructures de Catalunya desembre 2016

> Reportatge

La Mobilitat al Port de
Barcelona: a les portes
d’una gran oportunitat

> Molins de Rei es mou

MolinsBus, el transport
urbà de Molins de Rei

Sumari 4 > Actualitat 13 > FGC 18 > Pàgines empresarials

> > > Gas natural vehicular

un combustible sostenible
2 | MobiliCat / Desembre 2016 Catalunya reclama El Metro del Vallès
el traspàs de Rodalies > Entrevista a Albert
amplia recorregut amb Gallés
6 > L’opinió del conseller dues noves estacions a
Sabadell Count Transport
> La contundència > Centenari de l’arribada
necessària del Tren a Les Planes > CAPMAR Demand

8 > ATM BCN Especial > Molins de Rei es mou Sistema de Demanda de
> MolinsBus, el transport recollida de parada
> Enquesta de
Mobilitat En Dia Feiner urbà de Molins de Rei 24 > Notícies
EMEF 2015 > Congelació de tarifes del
15 > AMTU
10 > Reportatge transport públic per al 2017
> L’AMTU sol·licita una > Rècord de viatgers del transport
>
subvenció europea per públic: 623,3 milions de
La Mobilitat al Port posar en marxa l’OTAD gener a agost de 2016
de Barcelona: > Els dièsel deixen de tenir bonifi-
a les portes d’una gran > El finançament del Transport cacions als peatges, al 2017
oportunitat Públic i el Transport a la > Sis empreses de transport obte-
Demanda centren la 12a nen el distintiu de qualitat
Jornada Catalana de la ambiental de la Generalitat
Mobilitat > Noves etiquetes identificaran
els cotxes menys contaminants
> Una alumna de 6è de les > La T-Mobilitat, al Mobile World
Escolàpies de Sabadell guanya Congress 2017
el concurs de la T-12 > Trànsit, la nova app que agilita
les gestions dels usuaris
> La T-12 es converteix en T-16 i > Sant Cugat instal·la un
amplia la gratuïtat fins als 16 semàfor a terra
anys
> Regulació del sector del taxi
> 18a Assemblea General de 30 > Opinió
l’AMTU a Terrassa
> Bicicleta pública.
> L’AMTU elabora el mapa del Un model per a tots
transport públic de la C-17 els municipis?

Edita: AMTU (Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà) Carrer Anselm Clavé, 69, 2n.08402 Granollers
Telèfon: 93 861 39 76 Web: www.amtu.cat Correu: [email protected]
Director: Joan Prat
Coordina: Elisenda Pifarré
Consell de Redacció: Joan Prat, Elisenda Pifarré, Carles Labraña, Víctor León i Pere Macias.
Publicitat: Lídia Casals, correu: [email protected]
Disseny i maquetació: Soladaufí
Fotografies: AMTU, Ajuntament de Molins de Rei, Toni Torrillas, Generalitat de Catalunya.
Foto Portada: Port de Barcelona
Dipòsit legal: B 8257–2015
Tiratge: 3.100 exemplars
Agraïments: Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i
Sostenibilitat, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i Ajuntament de Molins de Rei

2016, un bon any Reportatge
per al transport
públic a Catalunya

Jordi Xena Acomiadem el 2016 amb bones notícies. A falta de tenir totes les dades de l’any, les xifres
registrades fins ara, ja podem dir que el 2016 serà un dels millors anys pel que fa al trans-
President de l’AMTU port públic. De moment, durant els primers vuit mesos de l’any ja s’ha assolit una xifra
rècord: 623,3 milions de viatges realitzats a l’àrea de l’ATM de Barcelona. Aquesta xifra
representa un augment de gairebé 10 milions de viatges respecte del mateix període de 2015, i indica
una tendència creixent d’utilització del transport públic, després d’anys de contínues davallades.

Si des de 2008 l’ús del transport públic havia anat disminuint, sembla que ara no només s’ha
aconseguit trencar aquesta tendència sinó que, a més, s’ha superat en 7 milions el nombre de
viatges que es van fer durant els primer vuit mesos de l’any.

Però, a més, hi ha una dada que m’agradaria destacar: l’augment del 4,2% dels viatges realitzats
en autobusos urbans. Una dada que ens indica que el bus urbà torna a recuperar força, ja que des de
2014 augmenta en un percentatge similar al dels busos interurbans, que són el mode de transport que
experimenta un augment més important (5,4%).

Al Camp de Tarragona el nombre d’usuaris del transport públic també ha crescut un 3,75% durant els pri-
mers vuit mesos de 2016, ja que s’ha assolit la xifra de 12,92 milions de viatges, quasi mig milió més que al
mateix període de l’any anterior. Després de quatre anys consecutius perdent usuaris, per primera vegada el
transport públic tarragoní guanya viatgers, amb un increment del 3,4% dels serveis urbans i un 4% els interur-
bans.

Pel que fa a l’ATM de Girona, durant el primer semestre de 2016 també s’ha registrat un total de 3,6 milions 3 | MobiliCat / Desembre 2016
de viatges, cosa que significa un augment del 3,56% respecte de l’any anterior. A més, en aquesta zona tarifà-
ria els autobusos urbans registren l’increment més important, gairebé un 4% més que en el mateix període de
2015, i amb un total de 1.668.730 de viatges. Els autobusos interurbans també han experimentat un augment
notable, assolint un total de 717.109 viatges, cosa que significa un 2% més que l’any anterior.

El nombre d’usuaris del transport públic a l’àrea de l’ATM de Lleida també ha crescut un 3,18% en els primers sis
mesos de 2016, assolint la xifra de 4,2 milions de viatges. Per modes de transport, bus urbà, interurbà i tren acu-
mulen un creixement continuat de viatges des del juny de 2015 a conseqüència de la remodelació de la xarxa de
busos de la ciutat de Lleida, la incorporació de nous serveis de la xarxa exprés.cat als corredors de Cervera i Alfar-
ràs i la integració tarifària de les Rodalies de l’àrea de Lleida. Aquí el servei de bus urbà també creix un 6,91%, amb
407.495 viatges més que al 2015.

Com a president de l’AMTU, no puc sinó sentir-me molt satisfet per aquestes dades, que indiquen que el transport
urbà recupera viatgers, després de la davallada que hi va haver l’any passat, i també marca una tendència al creixement
que esperem que es confirmi quan tinguem totes les dades de l’any, i que segueixi durant el 2017.

Al costat d’això, malauradament el servei de Rodalies segueix produint-nos molts mals de cap. Lluny de millorar, aquest
servei és cada dia més ineficient. En aquest sentit, no veiem altre remei que reclamar que l’Estat espanyol traspassi a la
Generalitat la totalitat de la seva gestió. Per això el passat mes d’octubre vam voler ser presents en l’acte reivindicatiu cele-
brat al Palau de la Generalitat, i que va reunir més de 300 persones del món local, econòmic i institucional d’arreu de Cata-
lunya. Qualsevol país que vulgui mirar endavant, ha de comptar amb una xarxa ferroviària de gestió impecable. I Catalunya
no es vol quedar enrere. No es POT quedar enrere. I, per tant, reclamem que la Generalitat, que amb FGC ja ha demostrat la
seva solvència, assumeixi la gestió íntegre d’aquest servei.

Molt bon any a tothom!

Actualitat

CATALUNYA © Jordi Bedmar
ReclamA
El traspàs
de Rodalies

4 | MobiliCat / Juny 2016 El món local ha dit “prou”. Prou de ció com l’Associació per a la Promoció del deteriorament important del servei ferro-
promeses incomplides, d’impuntuali- Transport Públic; el col·lectiu Perquè no ens viari. Entre 2012 i 2016 hi ha hagut 1.597
tats, de manca d’inversió, d’ineficièn- fotin el tren, i la Plataforma d’usuaris Port- incidències vinculades al mal estat de la
cia i ineficàcia en la gestió del servei. Ca- bou-Barcelona, entre d’altres. infraestructura, en què s’han vist implicats
talunya es mereix un servei de rodalies del 45.392 trens i més de 5,6 milions d’usuaris.
segle XXI. I per això, més de 300 persones Una delegació de l’Associació de muni- I la puntualitat ha passat del 94 al 86 per
del món local, econòmic, polític i institu- cipis per la Mobilitat i el Transport Urbà cent a Rodalies i del 58 al 47 per cent al ser-
cional han volgut donar suport al Govern (AMTU), encapçalada pel president i alcal- vei de Regionals. Una xifra que contrasta
de la Generalitat en la seva reclamació del de de Santa Maria de Palautordera, Jordi amb la de Ferrocarrils de la Generalitat de
traspàs íntegre de Rodalies. Xena, també ha assistit a aquest acte, Catalunya, que és del 99 per cent.
acompanyat del vicepresident primer i re-
213 alcaldes d’arreu del país han participat gidor de Caldes de Montbui, Jaume Mauri, “Ja no és una qüestió de puntualitat, és
en l’acte celebrat al Palau de la Generalitat el vicepresident segon i alcalde de Grano- una qüestió de dignitat”, ha dit el presi-
el passat 26 d’octubre, al qual també han llers, Josep Mayoral, i el director general, dent de la Generalitat, Carles Puigde-
assistit els presidents de les quatre diputa- Joan Prat. L’AMTU, que agrupa 89 muni- mont, durant la seva intervenció, qui tam-
cions; el president de la Federació de Muni- cipis i 2 consells comarcals, considera que bé ha afegit que “no podem continuar
cipis de Catalunya i el vicepresident de l’As- el traspàs de Rodalies és del tot impres- així”. De fet, no volem continuar així.
sociació Catalana de Municipis; l’alcaldessa cindible, donada la inoperància demos-
de Barcelona; així com el president del Port trada per Adif i Renfe, especialment en Les infraestructures del transport són
de Barcelona; els presidents d’Òmnium els últims anys, en què s’han agravat els un dels elements clau que determinen el
Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana i problemes derivats, no només d’una mala nivell de competitivitat, eficiència econò-
l’Associació de Municipis per la Indepen- gestió, sinó també de la manca d’inversió mica i sostenibilitat d’un país. En aquest
dència; presidents de cambres de comerç; en aquest servei. sentit, la manca d’inversions i, conse-
sindicats; diputats de la Comissió de Terri- qüentment, un servei ferroviari deficient,
tori del Parlament de Catalunya, i platafor- De fet, la manca d’inversió d’Adif al sistema incideixen directament en el desenvolu-
mes i entitats vinculades amb la reivindica- de Rodalies de Catalunya ha comportat un pament de Catalunya. “Els nostres muni-

Reportatge

© AMTU

cipis i les nostres empreses perden com- de Foment “en el compliment de les seves El conseller de Territori i Sostenibilitat, 5 | MobiliCat / Juny 2016
petitivitat i oportunitats”, ha afirmat el obligacions com a administrador de la in- Josep Rull, ha sigut contundent en afirmar
president Puigdemont. I per això també fraestructura sobre la qual es presten els que el Govern enceta la via del contenciós
ha anunciat que “a cada incompliment li serveis de Rodalies i Regionals”. “perquè la via política i ordinària de relació
correspondrà una resposta; algunes ju- normal entre dues administracions ha que-
dicials, altres polítiques i altres potser de Amb aquest contenciós administratiu, el dat trencada”. Rull ha qualificat de “fla-
ciutadanes”. Govern obre la via judicial per reclamar grants” els incompliments de l’Adif i ha
que Adif compleixi els seus compromisos recalcat: “Utilitzarem tots els mecanismes
El conseller Josep Rull també ha recordat d’inversió i, en concret, els 306 milions al nostre abast amb un únic objectiu: ga-
que el traspàs que es va fer a la Ge- del Pla d’inversions pactat l’any 2013, rantir que els ciutadans de Catalunya tin-
neralitat del servei de Rodalies va ser que identificava les mancances de la guin un servei de Rodalies digne i fiable”.
“incomplert i incomplet” i per això ha xarxa i planificava les actuacions per “No volem que es compleixin els horaris
reivindicat “el control de tot, el tras- corregir-les i les quantificava en termes per satisfer la Generalitat sinó per interès
pàs del conjunt del sistema”. “Quan ho econòmics i temporals (2014-2016). Del dels usuaris”, ha dit. “Estem molt conven-
gestionem nosaltres ho fem de manera total d’actuacions acordades, només es- çuts que s’ha de fer”, ha reblat.
solvent, volem que Rodalies sigui com tan en servei un 4,2%.
Ferrocarrils”, ha manifestat. Cal dir que el Comitè Executiu de l’AMTU
El contenciós administratiu arriba després també va aprovar, el passat mes d’abril,
Recurs contenciós que el Departament presentés el mes de una resolució per donar el seu suport al
administratiu contra Adif juny un requeriment previ al mateix Adif Govern de la Generalitat en la reclamació
pel mal estat de la infraestructura i l’ins- a l’Estat espanyol del traspàs íntegre de les
El Govern de la Generalitat ja ha presentat tés a executar les inversions pendents. línies ferroviàries de Catalunya. Aquesta
un recurs contenciós administratiu contra L’administrador ferroviari el va desestimar resolució, en forma de moció, va ser apro-
l’Administrador d’Infraestructures Ferro- al setembre al·legant que no es donaven vada posteriorment, juntament amb altres
viàries (Adif) davant l’Audiència Nacional els requisits legals per entendre que hi ha- promogudes per l’ACM i la FMC, per molts
per denunciar la “inactivitat” d’aquest via hagut inactivitat material. municipis catalans. •
organisme públic depenent del Ministeri

L’opinió del conseller La contundència
necessària

Josep Rull i Andreu

Conseller de Territori i Sostenibilitat

E n els darrers dies hem fet passes per tal de perseverar en una via que ja hem recorregut i en la qual al final hem trobat
una millor situació del servei de Rodalies de Catalunya. I un mur.
és que davant de la magnitud de les problemàtiques que
ens genera l’Adif ens hem d’afermar en la nostra posició i vet- Preferiríem no haver de moure’ns en l’àmbit dels tribunals,

llar pels usuaris de Rodalies i Regionals a Catalunya. però no veiem cap més opció. No seria així si un dia rere l’al-

tre els usuaris de Rodalies i Regionals poguessin arribar a les

Ho hem de fer unint-nos amb tots seves feines, a la Universitat o al metge

6 | MobiliCat / Desembre 2016 els alcaldes i alcaldesses del nostre Preferiríem no a l’hora que pertoca, o que no els supo-
país (amb l’Associació Catalana de sés més temps encara del ja requerit.
Municipis i la Federació de Munici- haver de moure’ns Tot això ens posa la pressió per no atu-
pis de Catalunya), com a represen- rar-nos davant del mur de la manca de
tants directes dels municipis, dels en l’àmbit dels tribunals, resposta política.
afectats directament, i els que ho
pateixen indirectament. Junts, al però no veiem cap Tot això no hauria de passar en un país

Palau de la Generalitat, també amb més opció. com el nostre. I treballar perquè no passi
el president Puigdemont, vàrem és el nostre objectiu màxim. El nostre

unir el nostre clam en pro dels jus- propòsit no és altre que els ciutadans i

tos i necessaris serveis de tren que ciutadanes que volen dur a terme el seu

no tenim. dia a dia amb normalitat en un país normal.

I dies després des del Departament presentàvem el recurs Però ni és normal que l’Adif consideri que les instruccions del
contenciós administratiu contra l’Adif pels seus incompli- seu ministeri competent no van amb ells ni és normal que el
ments flagrants de les inversions estipulades. La seva inope- ministeri no ordeni a l’Adif fer el que toqui. Per no dir, que,
rància i la manca de resposta a necessitats urgents i a inci- òbviament, no és normal haver de veure persones rescatades
dències que clamen al cel des de fa mesos (i algunes anys) dels trens en plena foscor, o trens que arriben de matinada
ens porten a aquesta situació extrema. Els números són acla- perquè un conductor no s’ha presentat. Són tants i tants els
paradors: en aquests darrers quatre anys s’han produït més despropòsits i tants drets dels usuaris oblidats… Per tot això,
de 1.500 incidències, repercutint en 5,6 milions de persones! i per consideració a tots i cadascun dels afectats, ens cal re-
accionar amb tota la contundència. Així ho farem, i en aques-
Arribem a aquest punt per mer esgotament de la via política, ta línia perseverarem.

eHome CirBEON

Sensor inteligente para el control de

recarga del vehículo eléctrico

Solución óptima para Evita los cortes de luz
la recarga doméstica. sin ampliar la potencia

Ajuste dinámico de máxima contratada.
potencia

La batería del vehículo
siempre cargada

17 18 19 20 21 22 23 0 1 2 h.

eHome eHome
CirBEON Sensor WallBox

Sensor inteligente para el control de la Estación de recarga de vehículos.
potencia de recarga del vehículo. Instalado Disminuye o aumenta la potencia consumida en
en el IGA, detecta la potencia consumida y la recarga del vehículo eléctrico en función de
actua sobre eHome Wallbox, para que no las instrucciones del sensor eHome CirBEON
supere la potencia máxima contratada. evitando así cortes por exceso de potencia.

circutor.es Tecnología para la eficiencia energética

[email protected] ž (937 452 900

ATM BCN Enquesta de L’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner
Mobilitat (EMEF) és una estadística oficial de perio-
dicitat anual, que ha estat promoguda per
EEnMDiaEFFeiner l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM),
2015 l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropo-
litana de Barcelona (AMB) i l’Associació de
municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà
(AMTU), i que té com a objectiu conèixer les
característiques bàsiques de la mobilitat en dia
feiner (de dilluns a divendres no festius) de la
població resident a l’àmbit territorial del Sistema
Tarifari Integrat (STI) de l’àrea de Barcelona, de
16 i més anys. A continuació us mostrem els resul-
tats principals de l’EMEF 2015. Durant el mes de
novembre s’ha fet el treball de l’EMEF 2016.

Com a primer resultat de l’any 2015, tenim que el 91,4% de la 100%
població (4,3 milions de persones) és mòbil. L’altre 8,6% de la
població (402.180 persones) no havien fet cap sortida el dia 80% 49,2 50,8 51,1 50,6
anterior a l’enquesta.
Pel que fa al grau de mobilitat (desplaçaments/persona-dia) de 48,3
la població, no difereix segons l’àmbit metropolità de residència,
situant-se al voltant de 4 desplaçaments/persona-dia en tots els 60%
àmbits analitzats.
8 | MobiliCat / Desembre 2016 40% 16,9 18,4 25,5 20,0 29,5
4.692.584
20% 32,5 23,7 28,9 19,8
persones residents a l’àmbit STI de l’àrea de Barcelona,
34,7 8.247.108 4.837.068 2.080.002 2.757.066
4,0 3.083.679 1.608.549
0% 5.443.825 2.422.082 813.533 1.078.330
desplaçaments/persona en dia feiner Barcelona
9.089.098 Total 2.253.690 1.175.360
18.802.213 RMB
Modes no motoritzats Total Resta
desplaçaments en dia feiner Primera Primera
3.184.137 Corona STI Corona STI
Modes de transport
La població de l’STI es desplaça principalment en modes no moto- Transport públic
ritzats (aquests desplaçaments engloben el 48,3 % de la mobilitat
diària). La majoria són fets a peu. 6.528.979
La mobilitat en vehicle privat suposa el 34,7 % del total i la mobili-
tat en transport públic el 16,9%. Transport privat
La mobilitat en vehicle privat augmenta a mesura que l’àmbit de
residència s’allunya de Barcelona. El transport públic, per contra, Total
disminueix. Els barcelonins utilitzen el transport públic en el 29,5 % STI
dels desplaçaments, mentre que els residents al global de l‘STI ho
fan en el 16,9 % dels seus desplaçaments en dia feiner. Etapes del transport

1 desplaçament

es correspon amb un únic motiu i pot tenir una o més etapes dutes
a terme amb modes de transport diferents.

1 etapa

és cadascun dels trajectes que es duen a terme en un desplaça-
ment, quan aquest es fa combinant diversos mitjans de transport.

El 8,9% dels desplaçaments a l’STI són multimodals, és a dir, for-
mats per més d’una etapa i que es realitzen mitjançant la combi-

nació de més d’un mitjà de transport. El transport públic és l’opció Distribució horària ATM BCN
amb més multimodalitat, és a dir, més present en les diferents La majoria dels desplaçaments en dia feiner es fan entre les 7h del
cadenes modals. Tot i així, caminar és la manera més habitual de matí i les 21h (més del 90%). L’hora punta de la mobilitat és entre
moure’s pels residents de l’STI (48,2% de les etapes). A continuació, les 5h i les 20h (24,9%).
el cotxe és el mitjà que més utilitzen tant homes com dones.
El desglossament del total d’etapes realitzades en els diferents mo- Fluxos de mobilitat
des és el següent: Pel que fa als fluxos de mobilitat entre comarques, les principals
relacions es donen amb el Barcelonès, destacant la del Baix Llobre-
gat i del Vallès Occidental.

Mitjà de transport Etapes Percentatge OSONA
Caminant 10.065.413 48,2%
Bicicleta 1,3% 22
Total no motoritzat 267.073 49,5%
Autobús 10.332.487 7,3% Bages
Metro 1.532.014 6,5%
Altres ferroviaris (FGC, Rodalies Renfe, Tramvia) 4,2% 24 Vallès
Resta transport públic 1.352.125 0,6% 31 Oriental
Total transport públic 877.983 18,6%
Cotxe 117.852 28,3% 39
Moto 3,1%
Resta vehicle privat 3.879.900 0,5% Anoia Vallès 113
Total vehicle privat 5.897.566 31,9%
TOTAL ETAPES 100,0% 20 12O5ccidental Maresme
TOTAL DESPLAÇAMENTS 650.587
Ràtio etapes/desplaçaments 109.441 24
6.657.594
20.869.981 402 211
18.802.213 28 Barcelonès

1,1 Alt Penedès Baix
Llobregat

48

656

Garraf 20

Mobilitat per edat i gènere Dades en milers de viatges

El grup d’edat amb més mobilitat és el de 30 a 64 anys. Quant als

motius, la mobilitat ocupacional és màxima en la franja d’entre

Motius i modes de transport 16 i 29 anys, i és lleugerament major en les dones. Pel que fa als
La mobilitat per motius personals (39,2%, 7,4 M de desplaçaments
al dia) més que duplica la mobilitat per motius de feina i d’estudis modes, el vehicle privat és molt més usat pels homes que per les
(16,9%, 3,2 M de desplaçaments al dia), que anomenem mobilitat
ocupacional. La resta de desplaçaments són els de tornada al domi- dones, en tots els trams d’edat. 9 | MobiliCat / Desembre 2016
cili (43,9%, 8,3 M de desplaçaments al dia).
Els principals motius dels desplaçaments d’homes i dones són el Valoració dels mitjans de transport
treball i les compres. Per al total de població usària, les valoracions mitjanes més eleva-
des són per a la bicicleta (8,2), anar a peu (8), i la moto (8). El tram-
via (7,7) obté més puntuació que el cotxe (7,4) en aquesta edició.

100% 28,9 48,7 28,3 Mitjà de transport Nota Mitjana
11,3 11,6 Bicicleta 8,2
80% Caminant 8,0
Moto/ciclomotor 8,0
49,4 Tramvia 7,7
Cotxe 7,4
60% FGC 7,2
Taxi 6,9
40% 30,1 Bus urbà BCN (TMB) 6,9
59,7 60,1 Bus interurbà 6,8
29,6 Bus urbà altres municipis 6,7
21,2 Renfe regional / mitja distància 6,6
20% Metro 6,6
Mobilitat Tornada a casa Tornada a casa Renfe rodalies 6,2
21,0 personal ocupacional personal

0% Transport públic Transport privat

Mobilitat
ocupacional

Modes no motoritzats

Podeu consultar els resultats complets
de l’EMEF 2015 a www.atm.cat

Reportatge La Mobilitat
al Port de
Barcelona:
a les portes d’una
gran oportunitat

Pere Macias i Arau
Consultor en Infraestructures,
Urbanisme i Mobilitat.

10 | MobiliCat / Desembre 2016 Quan parlem de la mobilitat al Port El Port de Barcelona ocupa prop de 1100 Passeig de la Zona Franca o bé des de la
de Barcelona de seguida ens ve al ha, (mes del 11% de la superfície del Terme Gran Via, tot creuant les línies ferroviàries
cap la potent imatge dels més de Municipal de Barcelona) que s’estén al llarg pel nou pas soterrani de l’estació de Can
17.000 camions que cada dia hi transiten de més de 10 quilòmetres de front litoral Tunis, o bé des de l’enllaç de Bellvitge i
per a distribuir pel hinterland portuari la des del Port Vell fins a la nova desembo- creuant la Zona franca pels carrers 3 o 6.
major part de les prop de 50 milions de cadura de la nova llera del Llobregat. En Tot i la congestió, arribar-hi en transport
tones anualsI carregades o descarregades aquest àmbit hi ha prop de 14.000 llocs privat és relativament senzill, la qual cosa
en els seus molls. de treball directes, xifra a la qual cal afegir genera un trànsit de més de 50.000 vehi-
els llocs de treball indirectes que s’hi ha cles per dia a la Ronda del port, dels quals
El tràfic d’aquests vehicles comporta una generat fins a una xifra de 32.000 perso- un 35% correspon a camions. Per contra,
notable congestió a les vies bàsiques del nes treballant-hi cada dia. Encara cal su- la connectivitat en transport públic és re-
Baix Llobregat, on, dissortadament, les mar 8.000 persones més que utilitzen les lativament baixa (tot i que millorarà molt
inversions del Ministerio de Fomento o infraestructures portuàries, representant quan es posi en servei la LINIA 10) i inexis-
no acaben d’arribar o es fan a uns ritmes tot plegat més de 40.000 persones despla- tent a peu i en bicicleta.
massa lents, tant a la xarxa viària, on s’està çant-se al recinte portuari.
a l’espera de l’execució de la nova autovia La línia 88 (Paral·lel – ZAL) dóna servei al
d’accés al Port des del nus de Cornellà, com L’Àrea Metropolitana de Barcelona, dis- recinte portuari, amb un servei limitat els
a la xarxa ferroviària que només té una posa d’unes infraestructures viàries d’alta dies laborables i amb una freqüència d’en-
connexió internacional precària. Cal tenir capacitat que permeten una mobilitat tre 5 i 15 minuts a les hores punta. L’any
en compte, a més, que la solució adoptada variada tot i que no del tot eficient a causa 2015 va transportar 252.386 passatgersII,
– i tampoc iniciada – d’aprofitar la traça de de l’elevada congestió que suporten. Pel la qual cosa representa un promig diari
FGC per construir el nou accés ferroviari on que fa a les vies d’accés al Port, la Ronda proper als 1.000 viatgers per dia. Altres lí-
coexistiran tres amples de via, presentarà Litoral que estructura longitudinalment el nies de TMB circulen també pel polígon de
problemes de capacitat per poc que creixi litoral Barceloní presenta unes caracterís- la Zona Franca o per la ZAL del Prat, però
el número de combois ferroviaris. tiques desiguals, amb un estrangulament la seva contribució a la mobilitat del Port
de la seva secció a partir de l’enllaç del no resulta massa significativa, com tam-
No es objecte, però d’aquest article, trac- Passeig de la Zona Franca i al llarg de tot poc ho és la xarxa de Metro, que tant sols
tar del transport de mercaderies des o cap el tram del Morrot. El tram de l’A-2 des de facilita els desplaçaments a l’àmbit del
al port de Barcelona. El que volem avaluar Martorell fins a la Zona Franca suporta Port Vell des de Drassanes (L·3) o Barcelo-
es la mobilitat de persones que genera i també una elevada densitat de vehicles, neta (L.4). A diferència de la Zona Franca,
amb quins modes es realitza, amb espe- amb un alt percentatge de pesants. L’ac- on el transport d’empresa assoleix una
cial atenció a com serveixen els distints cessibilitat des de la ciutat de Barcelona certa rellevància (14%) en l’àmbit portuari
sistemes de transport públic a l’àmbit al recinte portuari es realitza a través de aquesta modalitat tampoc representa cap
portuari. l’esmentada Ronda Litoral i també des del valor significatiu.

mobilitat. Així, tant l’AMB en els treballs Reportatge
de redacció del Pla de Mobilitat Metropo-
Evolució dels usuaris del 2015 litana, com l’Ajuntament de Barcelona en
Bus del Port — Línia 88 252.386 el PMU 2013-2018 plantegen la necessitat
d’afrontar la qüestió.
Any 2011 2012 2013 2014
Ho fan amb una metodologia recollida
Viatgers 252.443 231.027 220.858 221.252 en el Pla Director de Mobilitat de la RMB
L88 2008-2012 que planteja actuar sobre els
centres generadors de mobilitat: “ un
Font: Autoritat Portuària de BCN dels primers objectius del PDM és reduir
l’exclusió social que han originat els canvis
Foto cedida pel Port de Barcelona això, millorar el repartiment modal ha en l’ordenació del territori i la dispersió de
estat un objectiu tant de la pròpia Auto- residència i lloc de treball [...]” “Els objec-
Queda palès el fet irrefutable que la mo- ritat Portuària com de les administraci- tius que es marcarà el Pla han de treballar
bilitat en vehicle privat es àmpliament ons amb responsabilitat en el camp de la per [...] dotar aquests centres generadors
majoritària en els 40.000 desplaçaments de mobilitat d’un bon servei de transport
diaris generats pel Port de Barcelona. Per públic el més ben comunicat possible,
garantint el dret a l’accessibilitat, primer
principi inspirador de la Llei de la Mobilitat
i del PDM.”

Aquest concepte de “centre generador de
mobilitat” o de “polígon d’activitat econò-
mica” ha estat àmpliament estudiat i desen-
volupat per donar resposta a la problemà-
tica de l’accessibilitat als centres de treball
ubicats en polígons >> allunyats o inconne-

11 | MobiliCat / Desembre 2016

Reportatge

12 | MobiliCat / Desembre 2016 xos amb les ciutats. En aquest sentit, resulta Ambit Territorial Index Foto cedida pel Port de Barcelona
molt interessant un informe realitzat l’any Port Autònom d’accessibilitat
2013 pel Pacte Industrial de la Regió Metro- (molls centrals) zones del polígon pitjor servides.
politana, un organisme que aplega les ad- ZAL 308
ministracions públiques, les universitats, els ZAL PRAT 423 3. El condicionament dels itineraris de
sindicats i les organitzacions empresarials. Polígon Pratenc 116 vianants per fomentar tant els desplaça-
Aquest estudi, editat sota el títol d’ACCESSI- La Fira (nou recinte) 190 ments a peu com la utilització de bicicle-
BILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC COL·LECTIU Bon Pastor 1754 tes en aquests espais de baix ús.
ALS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA La Maquinista 2011
DE LA RMB, defineix l’índex d’accessibilitat 2093 4. La creació de nous vials per a bicicletes.
en TPC (iATPC) basat en una proposta de
l’autoritat de transports londinenca “Trans- Font: Associació Pacte Industrial de la Regió Pel que fa a l’àmbit portuari, per a desen-
port for London”. Es tracta d’una avaluació Metropolitana de Barcelona volupar els dos primers eixos caldrà utilit-
de l’accessibilitat que genera cada mode zar a fons les possibilitats de la L9 Sud ja
de transport en qualsevol punt del territori quatre eixos, per a corregir les insuficièn- en servei, amb estacions properes a la ZAL
i permet parametritzar la dotació de servei cies d’accessibilitat: com Parc Logístic i Mercabarna, i especial-
de TPC en un determinat polígon d’activitat ment de la L10 en el seu tram entre el Pas-
econòmica. 1. La millora global de l’accessibilitat en seig de la Zona Franca i la ZAL, que comp-
TPC al PAE, elevant l’accessibilitat mitjana tarà amb 6 noves estacions. Posar-les en
Els resultats pel que fa al Port de Barcelo- del polígon. valor requerirà l’establiment d’una xarxa
na no resulten prou satisfactoris, com es de bus d’alimentació que connecti bé els
pot veure per comparació amb altres àm- 2. La millora puntual de l’accessibilitat en molls propers amb les esmentades estaci-
bits perifèrics de la ciutat de Barcelona, o TPC al PAE, corregint l’accessibilitat de les ons. Tractant-se d’una problemàtica prou
amb el nou recinte Firal de Gran Via: coneguda de baixa densitat i concen-
tració horària coneguda, estaria bé dis-
L’esmentat estudi formula propostes en senyar un model intel·ligent a mig camí
entre un servei d’empresa i el transport a
la demanda. Ho sabrem fer? •

I El transport de mercaderies per ferrocarril des del Port de BCN està experimentant un notable creixement aquests darrers anys. Pel que fa als contenidors, la
quota ferroviària dels darrers 12 mesos, fins el setembre del 2016, supera el 12% i encara és més significativa en el transport d’automòbils, tot assolint el 35%.

II El transit d’aquesta línia, operada per una empresa concessionària és del mateix rang que les línies de TMB 21 (Paral·lel – El Prat), 23 (pça. Espanya – Parc
Logístic) i 110 (Parc Logístic - Zona Franca), que el darrer mes de maig tenien un ús respectiu de 1696, 1065 i 784 usuaris, però molt inferior a les altres línies de
TMB que presten servei a l’àmbit del Polígon de la Zona Franca i del Parc logístic, amb un recorregut previ per barris d’alta densitat, la 37 (parc Logístic- Zona
Franca) i la 109 (Estació de Sants – Polígon Zona Franca), amb 6577 i 5393 usuaris per dia laborable, respectivament.

FGC

El Metro del Vallès amplia
recorregut amb dues noves
estacions a Sabadell

El perllongament s’acabarà la propera primavera, amb la posada en servei El president Puigdemont,
amb l’alcalde de Sabadell i el
de tres estacions més: Creu Alta, Sabadell Nord i Ca n’Oriac-Parc del Nord. conseller Rull, en la inauguració
del nou tram > Jordi Bedmar

El Metro del Vallès de Ferrocarrils de la tat reduïda, és resultat de la remodelació El nou material permetrà reduir a la meitat 13 | MobiliCat / Desembre 2016
Generalitat de Catalunya (FGC) ha am- i soterrament de l’actual Sabadell Estació. la freqüència de pas entre Plaça Catalunya
pliat el seu tram de recorregut amb la Consta de 2 plantes soterrades: el vestíbul, i Sabadell, en passar de 10 a 5 minuts. La
inauguració, aquest passat mes de setem- amb més de 400 metres quadrats de su- freqüència entre Plaça Catalunya i Terras-
bre, de dues noves estacions a Sabadell: perfície i la de les andanes, amb dues anda- sa també serà de 5 minuts, quan actual-
Can Feu-Gràcia i Plaça Major. Amb la posa- nes i tres vies. Per a facilitar els moviments ment és de 7-8 minuts. La Generalitat, en
da en servei d’aquestes dues estacions, el dels usuaris, hi ha escales fixes, mecàniques aquest sentit, vol aplicar al servei d’FGC al
Metro del Vallès amplia 1,5 quilòmetres el i tres ascensors. L’estació ha estat dissenya- Vallès “una filosofia de metro”, ha remarcat
seu recorregut i dóna resposta a les necessi- da per l’arquitecte David Viaplana. el conseller de Territori i Sostenibilitat.
tats d’una línia que té molta demanda. Estació Plaça Major: Aquesta estació substi- D’altra banda, un dels trens de la línia s’ha
De fet, en el primer mes d’entrada en tueix a la de Sabadell Rambla, situada a uns batejat amb el nom del poeta i dramaturg
funcionament de les estacions de Can 250 metres de distància. També adaptada sabadellenc Joan Oliver, Pere Quart, i està
Feu - Gràcia i Sabadell Plaça Major, ja s’ha amb persones amb la mobilitat reduïda, vinilat amb una imatge de l’escriptor i un
incrementat el nombre d’usuaris. Entre el 13 compta amb tres plantes –vestíbul de prop fragment de les Corrandes d’exili.
de setembre i el 12 d’octubre les dues noves de 800 metres quadrats de superfície, nivell Durant la intervenció a l’acte inaugural el
estacions han tingut un total de 214.145 intermedi per a dependències tècniques i el president, Carles Puigdemont, ha recordat
usuaris, xifra que suposa un increment del nivell inferior, amb una única andana cen- que en poc més d’un any la Generalitat ha
4,3% per cent respecte el moviment de les tral– i dues plantes d’aparcament sobre l’es- perllongat les línies de FGC de Sabadell i
dues antigues estacions l’any passat (Sa- tació. L’estació té escales fixes i mecàniques Terrassa, amb una inversió de 430 i 400
badell Estació i Sabadell Rambla). i dos ascensors. Ha estat dissenyada pel ma- M€ respectivament. •
La posada en servei de la prolongació de teix arquitecte que Can Feu - Gràcia.
la línia a Sabadell culminarà la primavera Descripció de l’actuació
de 2017, amb 3,7 quilòmetres de via i tres Adquisició de 15 nous trens
estacions més: la Creu Alta, Sabadell Nord • Àmbit total d’actuació: 5,2 km
i Ca n’Oriac-Parc del Nord. En total, el per- A més del perllongament de la línia, la Ge- • Nou tram de línia de 4,4 km de via
llongament del Metro del Vallès a Sabadell neralitat ja ha anunciat l’adquisició de 15
abasta 5,2 quilòmetres –4,4 dels quals, de nous trens per al Metro del Vallès d’FGC. La doble
nova línia– cinc estacions i unes cotxeres a compra de nou material mòbil permetrà • 4 noves estacions: Sabadell Plaça Ma-
Ca n’Oriac. Aquesta actuació suposa una incrementar freqüències i donar resposta a
inversió de 430 milions d’euros. l’augment de demanda que està experi- jor, La Creu Alta, Sabadell Nord
mentant la línia, accentuat amb el perllon- (intercanviador amb Rodalies) i Ca
Les noves estacions gament de Terrassa, en servei des de fa un N’Oriac - Parc del Nord
any, i que es potenciarà amb el de Sabadell. • Soterrament i reforma de l’actual Sa-
Les característiques de les noves estacions Les noves unitats, que s’han de fabricar, badell Estació (nova Can Feu - Gràcia)
són les següents: s’aniran incorporant al servei de Metro del • Cotxeres al final de la línia
Estació Can Feu – Gràcia: Aquesta instal·la- Vallès a partir de 2019 i suposaran una in- • El traçat actual entre Sabadell Estació i
ció, adaptada a persones amb la mobili- versió total d’uns 130 milions d’euros. Sabadell Rambla queda fora de servei
• Aparcaments a Pl. Major i Pl. Espanya

FGC Centenari de l’arribada
del Tren a Les Planes

Foto cedida per TES del tren a Les Planes, ubicada al Centre
Cívic L’Elèctric de Les Planes, una acurada i
completa selecció d’imatges que expliquen
els 100 anys de l’entrada en servei del tren
a les Planes, la construcció del túnel de
Vallvidrera i l’entrada en servei dels auto-
motors Brill.

Aquesta mostra estarà instal·lada fins el
14 de gener de 2017 a la Casa Orlandai, i
des del 24 de novembre al 12 de gener a
l’Elèctric.

14 | MobiliCat / Desembre 2016 El passat mes de novembre s’ha cele- Foto cedida per FGC L’origen de les comunicacions entre Bar-
brat l’acte central de la commemo- celona i el Vallès
ració dels 100 anys de l’arribada del Bateig d’un tren A principis del segle XX sorgeixen a Barcelo-
Tren a Les Planes. Durant l’acte, el conseller Durant l’acte, celebrat a la mateixa estació na les primeres iniciatives per comunicar,
de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, de Les Planes, s’ha batejat un tren d’FGC mitjançant el tren, la ciutat amb els nuclis
ha posat de manifest la importància i la amb el nom de Carles Emili Montañés, més importants del Vallès, tot seguint la
transcendència que va suposar, a principis enginyer promotor de l’electrificació de la línia del Tren de Sarrià que funcionava amb
del segle XX, i concretament el dia 28 de indústria catalana. Cofundador, ideòleg i èxit des del 1863, i travessant Collserola.
novembre de 1916, que el primer tren sortís constructor dels Ferrocarrils de Catalunya, L’impulsor principal va ser l’enginyer Carles
de l’estació de Pl. Catalunya i arribés fins origen de l’actual xarxa ferroviària d’FGC, Emili Montañés, promotor de l’electrifi-
a les Planes, unint així Barcelona amb els Montañés va impulsar la connexió de Bar- cació de la indústria catalana, qui va con-
nuclis urbans del Vallès travessant directa- celona amb les ciutats del Vallès, junta- vèncer l’industrial americà Frederick Stark
ment Collserola. El conseller ha afirmat que ment amb l’industrial americà Frederick Pearson perquè invertís en el projecte.
“l’arribada del tren a Les Planes és l’exem- Stark Pearson.
ple d’una història d’èxit”. El resultat va ser la creació de l’empresa
Exposició de material històric Ferrocarriles de Cataluña, SA (FCC) que el
També el president d’FGC, Enric Ticó, ha Un cop batejat el tren, Rull ha visitat els 1912 va iniciar les obres del perllongament
recordat que “van ser molts anys d’obres i automotors històrics Brill FCC 18 i FSB 301, de la línia de Sarrià fins a Les Planes amb la
finalment es va trencar la barrera de Coll- exposats per a l’ocasió a l’estació de Les construcció del túnel sota Vallvidrera i des-
serola”. Per tant, “aquest centenari suposa Planes. A la unitat Brill 18 s’ha descobert prés amb els treballs de la resta de la línia.
un homenatge a les persones que el van fer una placa dedicada a la figura de Josep M. Finalment, el 28 de novembre de 1916, es
possible i que hi van treballar i van dedicar González, expert assessor en la recupera- va fer el primer recorregut en tren entre Pl.
anys de la seva vida”. ció de trens històrics, que concretament va Catalunya i Les Planes, amb parada a l’es-
participar en la recuperació d’aquesta uni- tació de Sarrià.
tat. També ha visitat l’exposició 100 anys
L’arribada del tren a Les Planes va convertir
aquest indret en la destinació d’esbarjo
preferida de la societat barcelonina. A par-
tir d’aleshores, cada diumenge milers de
persones van començar a aprofitar el dia
per viatjar amb el nou tren fins als berena-
dors de la zona, que van viure una època
daurada.•

Molins de Rei
es mou

Desembre de 2016

> MolinsBus,
el transport urbà
de Molins de Rei

MolinsBus, el transport
urbà de Molins de Rei

2 | Molins es mou / Desembre 2016 Molins de Rei és un municipi de la comarca del Baix port que permet la connexió directa entre
Llobregat. Està situat a la riba esquerra del Llobregat i els municipis del Baix Llobregat i el Vallès. 
s’estén des de la plana al·luvial del riu fins a la Serra de  
Collserola. Limita al nord amb El Papiol i Sant Cugat del El vehicle per donar aquest servei és el
Vallès, al nord-est amb Barcelona, al sud amb Sant Feliu mateix que el de l’actualitat (un MERCE-
de Llobregat i a l’oest amb Sant Vicenç dels Horts. Té una DES SPRINTER), un bus adaptat per a per-
superfície de gairebé 16 km2 i una població que ronda els sones amb mobilitat reduïda amb capaci-
25 mil habitants. Es troba situat a la zona 2B del Sistema tat de 16 places.
Tarifari Integrat de l’ATM de Barcelona. 
Al maig de 2008, el servei es va rees-
EPla de Mobilitat urbana amb el barri de la Pau i els equipaments tructurar. Les línies MB3 i MB4 es van
l servei de transport públic urbà a Mo- que hi havia a la zona, com són la deixa- reconvertir en una única línia, canviant
lins de Rei va ser creat l’any 2003, per lleria municipal, el cementiri i el tanatori, el seu recorregut per dins del nucli urbà,
tal de donar cobertura a les neces- que en aquell moment estava en construc- i donant més serveis als barris de La Pau
sitats de la seva població d’acostar-los al ció, mentre la que línia MB3 unia la vila i Riera Nova. Es van crear 6 parades no-
centre i l’estació de Rodalies. En aquests amb els barris de muntanya (Sant Barto- ves, avançant l’hora del primera viat-
inicis el servei només comptava amb dues meu de la Quadra, la Rierada i Vallpineda) ge d’aquesta línia a les 6.40 del matí i
línies, la MB1 i la MB2. i amb la parada de Ferrocarrils de la Gene- augmentant-ne la freqüència de pas. Les
ralitat de La Floresta, permetent a l’usuari línies MB1 i MB2 també van modificar el
No va ser fins el 4 de setembre de 2006, realitzar l’intercanvi modal amb la línia del seu recorregut per tal de circular en tots
que es van afegir dues línies més al servei: Vallès de FGC, i poder anar cap al Vallès o a dos sentits al seu pas pel barri de La Gran-
la MB3 i la MB4. La MB4 cobria un nou re- Barcelona. Aquesta és l’única línia de trans- ja, ja que van aparèixer l’escola Sínies i
corregut que connectava el centre de la vila s’hi va traslladar el CAP. Fins aleshores,
aquests serveis només servien als equipa-
ments del barri en un únic sentit.

Actualment existeixen tres línies urbanes La MB3 circula només en dia feiner tenint La població disposa de diversos títols pro-
operades per una UTE entre Soler i Sauret una freqüència que oscil·la entre una i pis no integrats de 10 viatges: la M10 (per
i MARTÍ RENOM: MB1, MB2 i la MB3, tot i dues hores al llarg del dia, realitzant un a tothom), la J10 (per a joves d’entre 4 i
que les dues primeres són una única línia total de 9 expedicions diàries. 25 anys) i la G10 (per a més grans de 65
circular que va des de Riera Bonet a Can   anys i disminuïts amb un grau superior al
Graner i de Can Graner a Riera Bonet. Cap de les línies té servei els dies festius. 33 %, amb ingressos entre el Sou Mínim
Val a dir però, que l’ajuntament realitza Interprofessional (SMI) i el seu doble).
Horaris i serveis especials diferents serveis especials, el dia de Tot  
Sants, acostant la gent al Cementiri, i els La creació d’aquests títols es va fer a sem-
Pel que fa a les línies MB1 (blava) i MB2 dies que se celebra la Festa de la Cande- blança dels que tenia l’EMT de Barcelona,
(vermella): el servei té una freqüència de lera (el febrer), per tal que la gent pugui quan es va crear. El diferents títols es po-
mitja hora des de les 6h30 a les 21h30 utilitzar el transport públic durant aquesta den adquirir a bord dels busos.
ininterrompudament, el que suposen 31 popular festa del municipi.  
expedicions en dia feiner. Els dissabtes També existeix la targeta verda que es un
el rang horari passa a ser de 8h30 a 14h Val la pena destacar que l’Ajuntament títol que entrega l’Ajuntament, i que cal
(12 expedicions), mantenint la mateixa també habilita un servei gratuït de bus els dirigir-se al centre d’atenció al ciutadà per
freqüència de pas, de mitja hora. El mes dies que hi ha jornada electoral per tal de obtenir-la, permet fer viatges il·limitats a
d’agost, feiners i dissabtes, el servei circu- fomentar la participació, i atès que no hi ha persones més grans de 65 anys i amb in-
la de 9h a 14h, però la freqüència és d’una col·legis electorals als barris de muntanya. gressos inferiors al Salari Mínim Interpro-
hora, tenint 6 expedicions al dia. Els títols de transport i la intermodalitat fessional, i per a disminuïts amb un grau
superior al 33 % i ingressos inferiors al SMI.
 
El nombre de viatges de les línies al muni-
cipi ha anat creixent des del 2013, arribant
als 214.837 el 2015, front els 206.563 de
2014 i els 204.765 de 2013. El record de
validacions va ser el 2011 amb 219.536.

3 | Molins es mou / Desembre 2016

El servei de BiciBox es consolida ràpidament

El servei de BiciBox va entrar en funcionament el passat mes de
febrer amb un punt per guardar 14 bicicletes al davant de l’estació
de tren. Després de vuit mesos en marxa, el servei s’ha consolidat
totalment, amb una ocupació mitjana del 47% durant el mes de
setembre. Concretament, en tots aquests vuit mesos s’hi ha esta-
cionat 587 bicicletes. Pel què fa als usuaris d’aquest servei gratuït
també han incrementat significativament, i ja són 55 molinencs
els que utilitzen el Bicibox per guardar la seva bicicleta de forma
segura i gratuïta quan arriben a l’estació de tren.

Entrevista a

Joan Ramon Casals

alcalde de Molins de Rei

4 | Molins es mou / Desembre 2016 “Caminem cap a una vila
més atractiva i sostenible”

Molins de Rei està immers en un
procés de transformació inèdit. En
vuit anys s’hauran reformat els
principals eixos viaris de la vila, ai-
xecat equipaments extraordinà-
riament importants i creat nous
espais estratègics per la dina-
mització econòmica i social. I
tot s’haurà fet escoltant a la
població i buscant la sosteni-
bilitat econòmica i ambiental
dels projectes. El principal
responsable de tota aques-
ta operació és l’alcalde
Joan Ramon Casals.

Quin grau d’importància té la mobilitat estratègic, la mobilitat ha d’estar en total ballant per escoltar primer a la pobla-
en les prioritats del seu govern? sintonia amb el model de vila que estem ció i, després, actuar en conseqüència.
La mobilitat és un aspecte fonamental en definint. Només per posar alguns exemples: hem
la vida de la gent, atès que tothom, d’una recollit aportacions ciutadanes en la
manera o altra es mou per la vila. Només I quin és aquest model? redacció del Pla d’Actuació Municipal,
per això ja és un tema absolutament En primer lloc volem construir una vila en les inversions als barris, en el Pla de
prioritari en l’acció de govern municipal i que agradi als seus habitants, que són a Mobilitat i en el projecte de reforma de
així està recollit en el nostre Pla d’Actua- qui ens devem. Per això hem creat una la carretera que hem d’executar els pro-
ció Municipal. Però des d’un punt de vista Regidoria de Participació que està tre- pers mesos.

Abans Ara

Al mateix temps també volem una vila Quan s’implementaran aquestes mesures? gaudir d’aquest espai central de la vila. 5 | Molins es mou / Desembre 2016
que sigui econòmicament dinàmica i so- Doncs el Pla preveu que s’executin abans
cialment activa. Això passa per crear un del 2021. De fet n’hi ha algunes que ja Aquest és el model de Molins de Rei que
espai públic de qualitat, per generar un estan desplegades, com la creació de teníem al cap i que ja s’està convertint en
entorn que faciliti la creació d’oportuni- places d’estacionament gratuït de rota- realitat.
tats de negoci. Molins de Rei ha de ser un ció o la pacificació d’alguns carrers. Però
lloc atractiu per a empresaris, empre- les coses les farem de forma gradual i Quin altre projecte important té sobre
nedors i consumidors, i a més ho hem constant, com sempre ha fet aquest go- la taula?
de fer saber més enllà del nostre àmbit vern. Hi ha qui voldria tallar tots els car- Que afecti directament a la mobilitat, la
municipal. rers al trànsit d’avui per demà. Nosaltres reforma de la carretera. L’antic eix viari
hem optat per mica en mica, però sense que creuava i separava la vila exigeix una
Com encaixa la mobilitat en aquests parar, anar reduint espai als cotxes i do- reforma profunda i immediata com han
paràmetres? nar-lo a les persones i al transport públic. fet molts altres municipis del nostre en-
La mobilitat ha generat sempre un de- Ningú pot discutir que caminem indiscu- torn. És un projecte que comportarà can-
bat encès entre les forces polítiques. tiblement cap a una vila més atractiva i vis en la mobilitat, però també en les rela-
Però fins a cert punt és normal i em sostenible. cions dels usuaris d’aquest espai atès que
consta que habitual en molts municipis. volem convertir-lo en un lloc de confluèn-
En el cas de Molins de Rei, el govern mu- On creu que es pot visualitzar millor cia, i no de divisió. I el millor de tot és que
nicipal va apostar per passar a l’acció aquesta transformació? seran els propis veïns i veïnes de Molins de
després de massa anys de debat estèril. Hi ha molts punts però segurament el Rei els que decideixin quin dels tres pro-
Així, l’estiu del 2014 el ple va aprovar més espectacular sigui el del pati del jectes proposats sigui el que s’executi. Uns
després de 10 anys de treballs, discus- Palau. Si posem de costat una fotogra- projectes que, val a dir-ho, s’han redactat
sions i recollida d’opinions de tot tipus, fia de l’any 2013 i una d’ara ens costaria incorporant les aportacions que prèvia-
un document de referència com és el reconèixer el lloc. Fa tres anys, el pati del ment han fet els mateixos ciutadans.
Pla de Mobilitat Urbana. Aquest pla de- Palau era un aparcament a l’aire lliure,
tecta fins a 27 necessitats diferents en ple de cotxes que havien de passar pel Quines millores creus que s’haurien de
l’àmbit de la mobilitat i proposa una ba- mig d’una zona comercial per arribar-hi. fer en el servei?
teria de mesures que pretenen millorar Avui és una plaça verda, amb gronxa- Algunes parades no tenen marquesina,
els fluxos circulatoris, jerarquitzar les dors, ben comunicada amb transport de fet quan l’agafo a casa de la meva
vies, pacificar les zones més comercials, públic i de la que la gent en gaudeix àvia, com que no hi ha marquesina, els
incrementar la seguretat de tots els ve- d’una manera gairebé abusiva. Però és dies que plou has de vigilar de no mu-
ïns i veïnes, optimitzar les places d’apar- que a més, la transformació de l’espai llar-te.
cament, estimular l’ús del transport pú- ha comportat la instal·lació de nous es- També quan plou o hi ha mercat setma-
blic i reduir els nivells de contaminació tabliments comercials atrets per la gran nal, el bus arriba un pèl més tard.•
atmosfèrica. quantitat de persones que s’acosten a

Nous autobusos amb dues places per a
persones amb mobilitat reduïda

suggeriment i, aprofitant la incorporació de nous vehicles, aquest
2016 es van encarregar les noves unitats amb una nova distribució
interior que permet viatjar a dues persones amb cadira de rodes.

D’acord amb el pla de renovació i ampliació de la flota que l’em-
presa té signat amb la Direcció General de Transports i Mobilitat
(DGTM) de la Generalitat, el passat 12 de setembre es van incor-
porar al servei 3 noves unitats amb la nova distribució interior. El
fet que dos dels vehicles incorporats siguin de 15 metres suposa
una millora del servei, ja que aquests vehicles ofereixen fins a un
20% més de capacitat que els vehicles de 13 metres.

Després que alguns usuaris amb mobilitat reduïda mostressin la Aquestes noves unitats tenen parada a Molins de Rei, i presten
conveniència de dotar els vehicles de transport interurbà amb servei a les línies L50 (Vallirana – Barcelona), L62 (Torrelles – Bar-
més d’una plaça adaptada, Soler i Sauret S.A. va recollir aquest celona), L63 (Sant Andreu de la Barca – Pallejà – Barcelona), L64
(Martorell – Barcelona) i E17 (BusExpress Vallirana – Barcelona).

Des de l’any 2013 tots els autobusos de Soler i Sauret estan  adap-
tats a persones amb mobilitat reduïda i disposen de rampa d’ac-
cés i espai reservat per a cadires de rodes.•

La Diputació proposa una nova mobilitat
a l’eix Terraplè-Felip Canalias

6 | Molins es mou / Desembre 2016 La Diputació de Barcelona ha realitzat, a petició de l’Ajuntament, nicipi, i que bona part d’aquest eix està destinat a la mobilitat de
un estudi de la mobilitat sostenible a l’eix del passeig del Terra- cotxes i motos, els quals congestionen algunes interseccions en
plè i el carrer Felip Canalias. Aquest document analitza la mobili- hora punta. El document dibuixa un replantejament d’aquest eix
tat d’aquesta zona de Molins de Rei amb l’objectiu de potenciar viari principal per atorgar més espai a altres modes de transport i
l’autonomia de les persones, millorar la seguretat viària, millorar millorar la qualitat de vida de les persones fomentant que arribin
la qualitat de l’aire i també la qualitat acústica. de forma ràpida i segura a les seves destinacions de manera autò-
noma i segura. L’estudi també entra a resoldre problemàtiques de
En l’estudi es constata que l’eix passeig del Terraplè – Felip Canali- salut pública, com la contaminació, els sorolls, els accidents o el
as dóna accés a un elevat nombre d’equipaments i serveis del mu- sedentarisme.•

Si tens un cotxe elèctric t’estalvies
la zona blava

Fer servir un vehicle elèctric és un gran estalvi de CO2 per a l’at-
mosfera, i també un estalvi econòmic. I és que els residents
de Molins de Rei que tinguin un cotxe elèctric podran aparcar
cada dia dues hores a la zona blava sense pagar. La mesura ha
estat aprovada en el marc de les ordenances fiscals per a l’any
2017 proposades pel govern municipal. Les mateixes ordenances
també equiparen les bonificacions de tots els cotxes que utilitzen
combustibles no contaminants. D’aquesta manera, tots els ve-
hicles que no utilitzen benzina o gasoil comptaran amb un 50%
de descompte en cada rebut de l’impost de vehicles de tracció
mecànica.•

Entra en funcionament
l’aparcament en zona taronja

Des de mitjan octubre, Molins de Rei compta amb 41 noves i equipaments de la vila o de qualsevol altre sistema.
places d’aparcament gratuït i de rotació a la plaça dels Pa-
ïsos Catalans, identificats com a aparcament en zona taronja. La mesura ha arrencat en caràcter de prova pilot, però si els re-

Aquestes places se sumen a les 150 ja existents a l’espai de Ca sultats són positius, l’objectiu és consolidar-la i implantar-la en

n’Iborra. En aquests dos punts, l’estacionament està limitat a altres punts de la vila que requereixen de més optimització de

dues hores i cal acreditar l’hora d’arribada mitjançant la col·loca- les places d’aparcament, com la plaça de la Llibertat o la zona

ció d’un disc horari que es pot obtenir en la majoria de comerços esportiva.•

Algunes dades d’interès

Total d’usuaris del bus 2015: Actualment a Molins de Rei hi ha: 7 | Molins es mou / Desembre 2016

214.837 5 marquesines

16 ubicades a:

interseccions de cruïlles 1 C. Verge de Núria intersecció
semaforitzades. amb c. de Ca la Còrdia.

8 2 Parc Mariona
3 Pl. Espanya /Bàscula
tenen sistema 4 Pl. Països Catalans
d’avisador per invidents.
5 Av. València 14.
7
7 PIUS
tenen sistema
de prioritat de pas pel bus urbà. (Punts d’Informació a l’Usuari), que informen de l’hora de pas
dels autobusos en les parades. Els PIUS estan situats a:

1 Rambla de la Granja (2)
2 Carrer la Sínia (2)
3 Plaça del Mas
4 Marquesina de l’Av. València.
5 Parada de l’Av. València al

costat del jutjat de Pau.

Línia MB1
Línia MB2
Línia MB3

Rodalies. R-1 i R-4

L-50, L-56, L-57, L-60, L-61,
L-62, L-64, L-65, L-68, N-50 i
N-52
AutosCastellbisbal

L-60 i N-52

567 i 566

N-52

L-518

Parada TAXI

Parc Mariona

MMBB11MMBB22NNOOUUSSHHOORRAARRISISDDEEPPAASSAAPPRROOXXIMIMAATTSS MMeRseiResidreadr’aaB’ogaBnogoenosteCtstr:Cter:fueefuRienoRinejoarejasArslAifoldifnodsinssiXssIXIasIIbIaPI btaPeïtasseïosssosCaCtaaPtlaaaPlnsaasnssosstoetrerarCrtaaCRtnaERnGNErGFNaErFnaEenreBroBnoanvaisvitsataRiReirearaNoNvoavaCaCan’nA’mAmetellPtelllrPe. lCr. rCerueu

FFeRieniRieneirearersaBrsoBdnodeenteeCdtrCdielrluieulluRunoRnsjoasajaAadlAfdoilvfnoievsnnesXndIXIIdIrIePIrasePïa,ssïo,essoxesCcxaCectaaPpetlaaaPptlnseaatsnsseeosstleoestlresrdarCrtdeaaCRtlenaERmlnGNEmrGFNeaErFnseaEensdreBdr’oBan’ogaanvgoaisvositstasttaRiReirearaNoNvoavaCaCan’nA’mAmetellPtelllrPe. lCr. rCerueu

2222111111111111111111111100998877665544332211009988776222211111111111111111111...............................11009988776655443322110099887763030303030303030303030303030303...............................000000000000000000000000000000030303030303030303030303030303030000000000000000000000000000000 2222111111111111111111111100998877665544332211009988776222211111111111111111111...............................11009988776655443322110099887763030303030303030303030303030303...............................777777777777777777777777777777730303030303030303030303030303037777777777777777777777777777777 2222111111111111111111111100998877665544332211009988776222211111111111111111111...............................11009988776655443322110099887763030303030303030303030303030303...............................999999999999999999999999999999930303030303030303030303030303039999999999999999999999999999999 2222111111111111111111111100998877665544332211009988776222211111111111111111111...............................11009988776655443322110099887764141414141414141414141414141414...............................666666666666666666666666666666641414141414141414141414141414146666666666666666666666666666666 2222111111111111111111111100998877665544332211009988776222211111111111111111111...............................11009988776655443322110099887764141414141414141414141414141414...............................999999999999999999999999999999941414141414141414141414141414149999999999999999999999999999999 222221111111111111111111121100998877665544332211009988772222211111111111111111111...............................21100998877665544332211009988770303030303030303030303030303030...............................000000000000000000000000000000003030303030303030303030303030300000000000000000000000000000000 222221111111111111111111121100998877665544332211009988772222211111111111111111111...............................21100998877665544332211009988770303030303030303030303030303030...............................444444444444444444444444444444403030303030303030303030303030304444444444444444444444444444444 222221111111111111111111121100998877665544332211009988772222211111111111111111111...............................21100998877665544332211009988770303030303030303030303030303030...............................888888888888888888888888888888803030303030303030303030303030308888888888888888888888888888888 222221111111111111111111121100998877665544332211009988772222211111111111111111111...............................21100998877665544332211009988771414141414141414141414141414141...............................111111111111111111111111111111114141414141414141414141414141411111111111111111111111111111111 222221111111111111111111121100998877665544332211009988772222211111111111111111111...............................21100998877665544332211009988771414141414141414141414141414141...............................888888888888888888888888888888814141414141414141414141414141418888888888888888888888888888888 (D(eiDxesixcsscesaepabttpbteteeseelseslsddelelmmesesd’d’aaggosots)t) 1111143210911111......432109000000......000000000000000000 1111143210911111......432109000000......777777000000777777 1111143210911111......432109000000......999999000000999999 1111143210911111......432109111111......666666111111666666 1111143210911111......432109111111......999999111111999999 1111143210911111......432109333333......000000333333000000 1111143210911111......432109333333......444444333333444444 1111143210911111......432109333333......888888333333888888 1111143210911111......432109444444......111111444444111111 1111143210911111......432109555555......000000555555000000

MMBB33NNOOUUSSHHOORRAARRISISDDEEPPAASSAAPPRROOXXIMIMAATTSS

FFeienineresrsddeeddilliullunnssaaddivievnenddrerse,s,execxecpepteteeleslsddeleml mesesdd’a’gagoostst
APlAP.llP’.alaCP’ïgaasaCïotgosaasotoslaastslnRastnnERsnoNEFoNhEFhiEChi eChameamsenesetnreiSrvtriitSrev.itBie. aBi ratorCtmoaCmenauenCuaCsaAtse.AtVlel..vVlVíl.vaVílalplliFpnGiFenCGdeaCdLaaLaFlAFol.rAoVe..rsVeVt.saaVtlaalpCllipanCineandneCadaCasatSsettSl.elvtBl.ílvaBíratorCtmoeCmemeuemeunetniRrtiiERriNEFNEFPElP. lP. aCPïasaCïotsaasotlaaslnasns

111111976310976111111.........976310976030330044.........000000000030330044000000000 111111976310976111111.........976310976030330044.........333333333030330044333333333 111111976310976111111.........976310976141441155.........000000000141441155000000000 111111976310976111111.........976310976141441155.........555555555141441155555555555 111111976310976111111.........976310976141441155.........888888888141441155888888888 111111976310987111111.........976310987252552200.........222222222252552200222222222 111111986420987111111.........986420987303003311.........000000000303003311000000000 111111986420987111111.........986420987303003311.........555555555303003311555555555 111111986420987111111.........986420987303003311.........999999999303003311999999999 111111986420987111111.........986420987414114422.........333333333414114422333333333 111111986420987111111.........986420987414114422.........888888888414114422888888888 111111986420987111111.........986420987525225533.........555555555525225533555555555 21111110874210872111111.........087421087030330044.........000000000030330044000000000

Molins de Rei
es mou

L’AMTU sol·licita una subvenció europea per AMTU
posar en marxa l’Oficina de Gestió Centralitzada
del Transport A la Demanda (OTAD)

L’AMTU es va presentar a la convocatò-
ria del programa europeu FEDER, amb
l’objectiu d’optar a una subvenció que
permeti posar en marxa la primera Oficina
de Gestió Centralitzada del Transport A la
Demanda (OTAD). Aquesta oficina estaria
situada a Granollers i donaria cobertura,
de moment, a tota la comarca del Vallès
Oriental.

El projecte de l’AMTU concorre dintre de Foto cedida per l’AMTU
la selecció de projectes d’especialització i
competitivitat territorial (PECT) i s’hi presen- Amb l’obtenció de la subvenció del Progra- del transport es faria de manera immedia-
ta amb l’Ajuntament de Granollers, ja que ma FEDER seria possible que l’OTAD comp- ta, amb un curt període d’espera. D’aques-
el projecte de crear l’OTAD s’emmarca dins tés amb un sistema tecnològic d’última ta manera, es passaria a tenir un servei de
del projecte Motorsport, liderat per aquest generació que afavoriria una gestió ràpida transport a la demanda de segona genera-
ajuntament i relacionat amb convertir l’àm- i eficient de serveis de bus i de taxi. Gràcies ció, en què els passatgers/usuaris tindrien
bit del Pla Director Urbanístic (PDU) de l’en- a aquest sistema, no caldria que hi hagués els serveis de transport públic per carretera
torn del Circuit de Catalunya - que inclou els parades amb horaris fixes, ja que la gestió adaptats a les seves necessitats i horaris. •
municipis de Granollers, Montmeló i Parets-
en un pol d’activitat econòmica.

15 | MobiliCat / Desembre 2016

AMTU El finançament del Transport Públic i el Transport
a la Demanda centren La Jornada Catalana
de la Mobilitat 2016

El passat mes de juny es va celebrar, a Mollet del Vallès la
12a edició de La Jornada que organitza l’Associació de
municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), amb
el patrocini del Departament de Territori i Sostenibilitat de la
Generalitat de Catalunya, l’Autoritat del Transport Metropo-
lità (ATM) de l’àrea de Barcelona, l’Ajuntament de Mollet del
Vallès, la Diputació de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat
de Catalunya.

Enguany la jornada es va centrar en els reptes actuals del trans-
port públic a Catalunya, i molt especialment sobre el finança-
ment del transport públic i també el Transport a la Demanda,
i va comptar amb la participació d’experts nacionals i inter-
nacionals de reconeguda vàlua en el sector de la mobilitat i el
transport.

Més de 350 persones, entre les quals hi havia tècnics de mobili-
tat de les diferents administracions, regidors, enginyers i direc-
tius de diferents empreses de mobilitat i transport, van assistir
en aquesta jornada que ja s’ha convertit en un referent en el
sector de la mobilitat i el transport públic a Catalunya. •

Jordi Xena, Ricard Font i Josep Monràs > © Toni Torrillas

16 | MobiliCat / Desembre 2016 Una alumna de 6è de les La T-12 es converteix en
Escolàpies de Sabadell T-16 i amplia la gratuïtat
guanya el concurs de la T-12 fins als 16 anys

Patrícia Guerra va rebre el premi de mans de Jordi Xena i Joan Prat > © AMTU Apartir de l’1 de gener de 2017 la T-12 del STI de Barcelona es
converteix en la T-16, i amplia la seva gratuïtat fins als 16 anys.
Patrícia Guerra, alumna de 6è de primària de les Escolàpies Amb aquesta ampliació es dóna plena cobertura a l’escolarització
de Sabadell, va guanyar el concurs de dibuix “Apunta’t a la obligatòria.
T-12”, organitzat per l’Associació de municipis per la Mobilitat i
el Transport Urbà (AMTU) i consistent en la creació d’un cartell La T-16 és un títol de transport que permet als nens, a partir de 4
per donar a conèixer el títol de transport T-12. El dibuix guanya- anys, fer gratuïtament un nombre il·limitat de viatges a la xarxa
dor d’aquest concurs va ser votat pels assistents a La Jornada de transport públic del sistema tarifari integrat (STI), dins la ma-
Catalana de la Mobilitat. teixa zona tarifària on resideixi el nen o nena. Aquesta targeta
només requereix d’un pagament inicial, en adquirir-la, de 35
euros. La renovació de la targeta es realitzarà sense cost i de ma-
nera automàtica fins el dia 31 de desembre de l’any que el nen
faci els 16 anys. •

18a Assemblea General de l’AMTU a Terrassa AMTU

Jaume Mauri, Pere Torres, Jordi Xena i Josep Mayoral a l’Assemblea General de l’AMTU > © Toni Torrillas

L’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà públic”, ha afirmat. El president de l’AMTU també ha recordat que 17 | MobiliCat / Desembre 2016
(AMTU) ha celebrat, aquest passat mes de novembre, la seva “ara l’AMTU ja no representa només els municipis de la Regió Me-
18a. Assemblea General, que ha tingut lloc a Terrassa, i en la qual tropolitana de Barcelona sinó el conjunt de municipis de Catalu-
ha fet un “balanç positiu” de les actuacions dutes a terme aquest nya”. En aquest sentit, el passat mes de febrer l’AMTU va signar un
2016 i ha expressat la voluntat de “seguir treballant per millo- nou conveni amb l’ATM, pel qual les ajudes al transport públic ara
rar el finançament i la xarxa de transport públic i de Rodalies”, es distribueixen entre tots els municipis del Sistema Tarifari Integrat
tal i com ha dit el president de l’AMTU i alcalde de Santa Maria de Barcelona associats a l’AMTU i no només entre els de la Regió
de Palautordera, Jordi Xena. L’Assemblea ha estat presidida pel Metropolitana. Això ha permès que tres municipis fundadors de
president de l’AMTU, Jordi Xena, el vicepresident primer i regidor l’AMTU, l’any 2001, com són Manresa, Igualada i Vic, rebessin des
de Caldes de Montbui, Jaume Mauri, i el vicepresident segon i del 2015 i per primera vegada aquests ajuts.
alcalde de Granollers, Josep Mayoral. Així mateix, el regidor de
Mobilitat, Trànsit i Transport de l’Ajuntament de Terrassa, Marc Finalment, Jordi Xena, també ha destacat que “durant el 2016
Armengol, ha participat en l’acte d’obertura, i el director gene- l’AMTU ha consolidat el paper d’assessor als municipis associats,
ral de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Pere Torres, en matèria de mobilitat i de transport”. Bona prova d’això són els
ha estat l’encarregat de fer la cloenda. nombrosos estudis i projectes, de directe necessitat pels munici-
pis, realitzats durant aquest any, com la implantació del Trans-
Jordi Xena s’ha referit als 15 anys d’existència de l’AMTU “que han port a la Demanda (TAD) a Pineda de Mar, i estuds d’implantació
servit per construir una gran eina al servei dels municipis, per la de serveis a demanda pel conjunt de les comarques del Maresme
defensa dels seus interessos en l’àmbit de la mobilitat i el transport i del Baix Llobregat, entre d’altres. •

L’AMTU elabora el mapa del transport públic de la C-17

L’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà
(AMTU) ha elaborat un mapa del transport públic a l’eix de la
C-17, que dóna una visió global del transport de passatgers dins
d’aquest àmbit. A partir de l’estudi realitzat sobre l’oferta de
transport públic existent a l’àmbit territorial de la C-17, el docu-
ment presentat el novembre ha de servir com a eina de diagnosi i
per fer propostes de millora.

Josep Mayoral i Joan Prat lliuren l’estudi a l’associació Xarxa C-17 > AMTU L’estudi de l’AMTU, encarregat per l’associació Xarxa C-17, inclou
la identificació de tots els serveis de transport públic existents a la
C-17, i principalment les línies interurbanes que ofereixen part del
trajecte des de l’àrea d’influència d’aquesta carretera cap a Bar-
celona i viceversa, amb l’objectiu de crear una base de dades cen-
tralitzada, fiable i consultable des del web www.xarxac17.cat. •

Pàgines empresarials Gas natural vehicular

Un combustible sostenible: net,
eficient i tecnològicament madur

Aigua calenta, calefacció i cuina. Aquests són els usos més comuns i reconeixedors del
gas natural, però n’hi ha molts més. Moure vehicles, autobusos, trens o vaixells, escalfar
hivernacles, estadis de futbol o grans fàbriques i ser primera matèria per desenvolupar
altres elements és tan sols una part del que ens pot donar.

18 | MobiliCat / Desembre 2016

Mode de subministrament Aplicació Pàgines empresarials
GNC Gas Natrual Comprimit Particulars, comercials, taxis, Autobusos, vehicles pesats
GNL Gas Natrual Liquat Vehicles pesats

El gas natural vehicular és l’alternativa actual Beneficis econòmics Beneficis mediambientals
eficient davant dels combustibles tradicionals,
que permet estalviar i cuidar el planeta mentre > Estalvi en combustible entre el 25% > Es redueixen fins a un 85% les
conduïm. i el 50% emissions d’òxids de nitrogen (NOx) i
més del 95% de partícules sòlides de
El gas natural vehicular és la mateixa energia que > Augment dels quilòmetres recorre- PM10, millorant així la qualitat de l’ai-
la utilitzada en els seus usos tradicionals amb guts amb els mateixos diners re a les nostres ciutats.
unes condicions específiques de pressió i tempe-
ratura que facilita la seva càrrega en vehicles, ja Gasoil 255km > Es redueixen les emissions de diòxid
sigui en la seva forma comprimida (gas natural Gas Natural 35 7km de carboni (CO2) fins a un 30%, con-
comprimit, GNC), com en la seva forma líquida tribuínt així a pal·liar l’efecte hiver-
(gas natural liquat, GNL). 100€Km recorreguts en camió amb nacle.

Gas Natural Fenosa (GNF) aposta pel gas natural > No conté traces de metalls
vehicular com a solució econòmica i sostenible per
als vehicles; ja que a més, el gas natural vehicular > No emet diòxid de sofre (SO2).
és una solució tecnològicament madura, el seu ús
com a combustible està àmpliament estès des de > Els motors de gas natural produei-
dècades a diversos països del món, especialment a xen fins un 50% menys d’emissió so-
l’Amèrica Llatina i també a molts països d’Europa nora i vibracions que els motors tipus
com per exemple Itàlia o Alemanya. Dièsel.

Per això, està duent a terme l’estratègia de do- Gasolina 275 km Plaça del Gas 2 pl. 01 19 | MobiliCat / Desembre 2016
tar-se amb una flota de vehicles de gas natural Gasoil 375 km 08003 Barcelona (España)
vehicular: Gas Natural 555 km www.gasnaturaldistribucion.com
• Dels 3.834 vehicles de flota de GNF arreu T. 934025748
20€Km recorreguts en cotxe amb
del món, 878 corresponen al gas natural
vehicular (23%) > Reduccions de cost en l’impost de
• Dels 1.895 vehicles de flota de GNF a vehicles de tracció mecànica, reducció
Espanya, 260 corresponen al gas natural en els peatges d’autopista, i reduc-
vehicular (14% ) cions en estacionament de zones
• Dels 337 vehicles de flota de GNF a Cata- regulades.
lunya, 89 corresponen al gas natural vehi-
cular (26%) HOOL, VECTIA, VOLKSWAGEN, VOL-
VO,…) ja disposen de més 50 models de vehicles
El gas natural vehicular és una aposta per la mo- de gas natural vehicular: cotxes, furgonetes, ca-
bilitat sostenible: una alternativa real amb grans mions i autobusos.
beneficis mediambientals que està fent possible
millorar la qualitat de l’aire de les ciutats i millo-
rar la qualitat de vida de les persones. I addicio-
nalment dels avantatges mediambientals, el gas
natural és un combustible molt competitiu des
del punt de vista econòmic.

Els principals fabricants automobilístics (AUDI, El gas natural vehicular fa possible uns trans-
FIAT, IVECO, LANCIA, MAN, MERCE- ports i serveis públics més eficients i sostenibles:
DES-BENZ, OPEL, RENAULT, SCANIA, és a les nostres mans millorar la qualitat de vida
SEAT, SKODA, SOLARIS, SOLBUS, VAN de les persones i el medi ambient. •

Pàgines empresarials Entrevista a

Albert Gallés
Villaplana,

gerent i director tècnic
de Count Transport
“Pensem que podem ser uns
bons aliats per als ajunta-
ments i administracions, ja
que apostem per la inno-
vació i la professionalit-
zació dels nostres equips
tècnics i humans”

20 | MobiliCat / Desembre 2016 Count Transport és una empresa especialitzada en estudis sobre serveis de
transport, públic i privat, i mobilitat sostenible. A través de mitjans tecnològics
innovadors i únics en el sector, els estudis realitzats per Count Transport permeten
millorar les infraestructures urbanes i interurbanes de les nostres ciutats i pobles.

Parlem amb Albert Gallés sobre alguns dels experiència en la presa de dades per oferir els Ens agradaria que ens expliquessis els es-
últims projectes en què ha estat treballant tant nostres serveis i el nostre “know how” inver- tudis fets sobre els corredors ferroviari de
en l’àmbit municipal, com estatal i internaci- tint en nova tecnologia (aparells radar, amb Madrid a Extremadura i de Madrid al País
onal. sistema de vídeo, etc). Basc. Quins mitjans vau fer servir per dur-
I podem dir que l’experiència de moment ha los a terme?
Quants anys porta Count Transport en el resultat profitosa, ja hem fet 3 treballs a Mèxic,
mercat i quina projecció té? 1 a Egipte, iniciem en breu 2 projectes a Brasil Aquests estudis consistien en obtenir una
L’empresa va néixer l’any 2007 com un spin off i tenim propostes per a diferents països tant a O-D (origen-destí) dels vehicles que circulen
del Grup Opinòmetre, i poc a poc s’ha anat es- Sud-Amèrica com a l’Orient Mitjà. (tant lleugers com pesants) per cadascun dels
pecialitzant en els estudis de trànsit, mobilitat   dos corredors (Extremadura amb Madrid i
i transport públic especialment en els darrers I ara, quin és l’objectiu? País Basc amb Madrid) en un dia festiu i un
3 anys. Amb la greu crisis que ha patit el país Volem tornar a conquerir el mercat català. Ara dia feiner.
i que ha afectat molt el nostre sector, vam que sembla que estem sortint la crisi i tot es Per fer aquest projecte vem utilitzar 15 equips
decidir ser valents i internacionalitzar-nos. torna a estabilitzar, el nostre objectiu és tras- aforadors de matrícules amb sistema de fo-
Aprofitant que moltes enginyeries espanyoles lladar i aplicar els coneixements i tecnologia tografia (model Lector Vision) que cada un
eren fora treballant, especialment en països innovadora que durant aquests últims anys d’ells té la capacitat de comptar 2 carrils. Els
de Sud-Amèrica, vam voler aportar la nostra hem adquirit. vam posar en diferents punts del recorregut

Pàgines empresarials

en les principals vies que uneixen cada una els estudis pertinents. En aquest cas, la nostra feina va ser fer un 21 | MobiliCat / Desembre 2016
de les ciutats, tant autopistes com carreteres Aquest és un dels nous serveis que volem inventari de la zona blava a tot el centre de la
nacionals. impulsar ja que pensem que podem ser uns ciutat i analitzar els seu funcionament en base
bons aliats per als ajuntaments i administra- a una tasca observacional i també en base a un
Un altre dels projectes que heu fet és sobre cions, perquè apostem per la innovació i la estudi rotacional de les places per veure la seva
la connexió del tramvia de Barcelona per professionalització dels nostres equips tècnics rendibilitat.
la Diagonal. Què és el que heu fet exacta- i humans.
ment? Parlant de projectes internacionals, tam-
En aquest cas, consistia en saber com pot afec- Precisament un dels ajuntaments amb el bé heu fet un estudi sobre la viabilitat de
tar a l’actual trànsit, la unió dels dos tramvies qual treballeu és el de L’Hospitalet de tenir un tren d’alta velocitat entre El Cai-
per la Diagonal. Vam analitzar el tram afectat Llobregat. Quin tipus de servei els doneu ro-Hurghada i Assuan, a Egipte. En què va
de la Diagonal i el funcionament actual. Vam exactament? consistir?
fer aforaments del funcionament amb els nos- Amb l’Ajuntament d’Hospitalet tenim un
tres equips amb sistema de vídeo Miovisión, acord en que els proporcionem el servei de El Projecte a Egipte va durar un més i la veritat
vam posar gomes pneumàtiques d’aforament presa de dades de mobilitat a la ciutat. és que va ser tot una experiència, tant profes-
als laterals, i vam analitzar les zones de càrrega Consisteix en que ens deixen la cessió dels sional com personal, per tot l’equip de Count
i descàrrega. També es van realitzar enquestes seus aparells d’aforament amb goma neumà- Transport. Vam treballar amb gent autòctona,
Origen-Destí (O-D) en les principals intersec- tica i amb sistema de bluetooth, els instal·lem com no podia ser d’una altra manera, i això ens
cions, vam estudiar la mobilitat de les motos, i desinstal·lem, extraiem les dades, i en alguns va ajudar a moure’ns per aquelles carreteres i
on aparquen, i la rotació de les zones verdes i casos fem estudis específics com pot ser el entendre un país molt diferent al nostre.
blaves d’aparcament. funcionaments de rotondes, circulació de
carrers etc. En aquest cas vam utilitzar diferents me-
Count Transport ofereix, de fet, un servei todologies perquè l’objectiu de l’estudi era
específic per a ajuntaments, amb el qual fa- També col·laborem en analitzar el funciona- conèixer el funcionament actual del corredor
cilita equip de suport per realitzar accions ment del trànsit quan hi ha esdeveniments en tots els seus mitjans (carretera, tren, auto-
relacionades amb la mobilitat. En què con- importants per la ciutat com el Mobile World bús, aeroport, sharetaxis, ...), i fer un estudi de
sisteix aquest servei? Congress o la Fira alimentària. projecció a demanda del futur nou tren d’alta
Molts ajuntaments del nostre país s’han ado- Aquest servei és molt valorat per ajuntaments velocitat que es vol construir. •
nat que la mobilitat és un dels capítols impor- com el de L’Hospitalet, ja que disposen de la
tants de l’acció municipal i en aquests últims maquinària necessària per a extreure dades C. Gasòmetre, 20 Baixos
anys han adquirit tecnologies d’aforament per i fer els estudis de mobilitat, però els hi man- 08902 L’Hospitalet de Llobregat
a poder realitzar els estudis. Això els ajuda a ca l’equip tècnic. I això és el que nosaltres els T. 93 444 33 44-659 45 91 70
abaratir costos, però els genera un problema oferim, principalment, a banda de proporcionar www.countrans.com
a posteriori: no tenen ningú que els sàpiga en cada cas la maquinària més adient i innova-
instal·lar o que s’ocupi del seu manteniment. dora per a l’estudi o dades que requereixin.
A Count Transport oferim l’equip de perso-
nal format i amb l’experiència necessària per També heu realitzat una prospecció per a
a moure i mantenir la maquinària pròpia, i la implantació d’una zona blava d’aparca-
extreure les dades i traslladar-les al tècnic de ment a la ciutat de Porto. Què vau analitzar
mobilitat de l’ajuntament per tal que pugui fer en aquest estudi?

Pàgines empresarials CAPMAR DEMAND,

Sistema de Demanda de
recollida de parada

CAPMAR Demand és un sistema desenvolupat
per CAPMAR, que vol ser una solució per a
les parades d’autobús que normalment tenen
pocs usuaris. És un sistema eficient, que redueix
els costos del servei, i que, a més, soluciona els
problemes d’aquelles parades que estan situades
en zones sense subministrament elèctric.

22 | MobiliCat / Novembre 2016 Actualment alguns municipis posen en i, per tant, no requereix tenir subministra-
marxa un servei de transport a la demanda ment elèctric a la zona. Es tracta d’un siste-
per no deixar aïllades certes zones allunya- ma pel qual l’usuari sol·licita el servei des de
des del centre i poc habitades. Són zones la mateixa parada d’autobús.
que acostumen a tenir un ús mínim del ser-
vei i on l’autobús ha de fer molts quilòme- Les parades disposen
tres per arribar-hi. d’un botó per fer la
demanda del servei.
Tanmateix, la implantació del sistema de Quan l’usuari prem
transport a la demanda implica moltes ve- el botó, s’activa la
gades uns costos afegits d’instal·lació elèc- parada, i el sistema
trica, que no sempre es poden assumir, es- es posa en marxa
pecialment en aquells casos on les parades
es troben en zones poc urbanitzades i on no
hi ha subministrament elèctric.

Per tal de poder donar una solució a aquests El sistema també controla la posició dels
problemes, CAPMAR disposa d’un siste- autobusos i, en el moment de la petició del
ma anomenat CAPMAR DEMAND, que servei, detecta quin és el que es troba dins la
funciona amb energia solar en les parades zona de sol·licitud de la demanda.

Mentre l’usuari està a la parada esperant, el sis- “Amb aquest sistema l’autobús es desvia cap a Sitges i El Prat de Pàgines empresarials
tema l’informa, a través de les pantalles, de la si- la parada només en el moment que un ciuta- Llobregat, ja tenen el
tuació de la seva demanda. Les pantalles també dà ho necessita, i per tant s’evita que es facin sistema en marxa 23 | MobiliCat / Desembre 2016
van mostrant altres tipus d’informacions útils desplaçaments, cosa que comporta un estalvi
per a l’usuari, així com missatges d’informació . de temps i de diners, i beneficia tant als ajun- Actualment aquest sistema ja està funcionant
taments com als ciutadans”, explica Nicolás en alguns municipis importants de Catalunya
CAPMAR Demand també permet als usuaris Capablo, CEO de CAPMAR Sistemes d’in- com Sitges i El Prat de Llobregat.
fer la demanda mitjançant una aplicació per iOS formació, qui també afegeix que “és un sistema
o Android i per internet per a una hora concreta. molt senzill amb el qual s’aconsegueix tenir un Al Prat de Llobregat, aquest servei ha permès
servei de transport públic molt més eficient i comunicar el parc aeronàutic i l’aeroport amb
Com funciona rendible econòmicament”. el nucli urbà del municipi. En aquest cas, amb la
aquest sistema? implantació d’aquest sistema s’ha donat respos-
És un sistema molt ta sobretot a les necessitats dels treballadors del
Les parades disposen d’un botó per fer la deman- senzill amb el qual parc aeronàutic i de l’aeroport, que tenen uns
da del servei. Quan l’usuari prem el botó, s’activa s’aconsegueix tenir horaris molt específics i, per tant, utilitzen el
la parada, i el sistema d’avís es posa en marxa. un servei de transport servei només en moments molt determinats.
públic molt més
L’autobús que es troba més a prop d’aquella ruta eficient i rendible Pel que fa a Sitges, el sistema ha evitat que els
rep un missatge. El xofer ha de confirmar, a tra- econòmicament barris allunyats del centre quedessin total-
vés de la pantalla tàctil, que ha rebut el missatge ment aïllats, ja que el servei de transport a la
i que anirà a fer la recollida en aquella parada. Els viatgers que es troben a l’autobús també demanda ha permès connectar els veïns dels
poden demanar que el vehicle faci parada en barris de Montgavina, La Plana Est, Aiguadolç
Al mateix temps, la pantalla de la parada infor- qualsevol dels punts que integren aquest siste- i Can Girona amb el centre de la ciutat.
ma a l’usuari que un autobús realitzarà la re- ma. D’aquesta forma, s’evita que el servei circuli
collida i li notifica també el temps que trigarà per zones on no hi ha demanda, cosa que també En ambdós casos, gràcies a aquest sistema s’ha
aproximadament. permet reduir temps d’espera als usuaris. reduït notablement l’ús del vehicle privat i,
conseqüentment, també l’emissió de grans to-
Una vegada l’autobús ha recollit a l’usuari, la nelades de CO2. Això, sens dubte, repercuteix
parada es desactiva. en la salut i la qualitat de vida dels ciutadans
d’aquestes ciutats. •

Components del sistema Funcions del sistema

• Sistema embarcat amb GPS, 3G i • Sistema alimentat mitjançant • Controla la posició dels autobusos
pantalla tàctil de 7” d’energia solar • Informa el xofer més pròxim que hi

• Parada amb pantalla de 16 ” o 21”, • Informa, en tot moment, a l’usuari de ha una demanda
sistema de comunicació GPRS i la parada o de l’aplicació mòbil de la • Software CAPMAR Cloud amb
possibilitat de font d’alimentació solar, situació de la seva demanda
híbrida o subministrament elèctric accés via web per a la gestió i control
• Difusió de missatges d’informació en del sistema.
• Software CAPMAR Cloud instal·lat les pantalles de la parada o a l’aplicació • El sistema s’adapta fàcilment a les
en els servidors de CAPMAR amb mòbil peculiaritats del transport públic de
accés via web per a la gestió i control cada localitat
del sistema. • L’usuari pot sol·licitar per l’aplicació
mòbil o internet una demanda a una
hora concreta

Calle Jaume I, 18 Tel. +34 935 808 711
08291 Ripollet [email protected]
Barcelona www.capmarsystems.com

Notícies Congelació de tarifes del transport públic per al 2017

Les tres administracions consorciades aquest 2017 valdrà el mateix que al 2016 costarà 1,87 euros per als dies d’episodi de
en el si de l’ATM de Barcelona, és a dir, perquè es congelen les tarifes de bus, contaminació a la Zona 1.
la Generalitat de Catalunya, l’Ajunta- metro, tramvia i ferrocarril. La T-10 conti-
ment de Barcelona i l’Àrea Metropolitana nuarà costant 9,95€ i el bitllet senzill 2,15 A més, durant el 2017 s’introduiran modi-
de Barcelona (AMB), han decidit congelar euros. ficacions perquè sigui més fàcil accedir al
novament les tarifes del sistema tarifari títol bonificat per a persones desocupades
integrat corresponents a l’any 2017, així Entre altres mesures acordades, també que percebin prestacions equivalents al
com incrementar les mesures de política hi ha la creació de la targeta T-episodi sou mínim interprofessional o menys, que
tarifària de caràcter social i ambiental. ambiental per afavorir el transport públic passarà a ser una T-mes al preu d’una T-10
en períodes amb alta contaminació ambi- en el cas de la primera corona, és a dir
Així doncs, pujar al transport públic ental. Un bitllet d’anada i tornada especial 9,95 euros. •

Títols integrats 2017 Títols integrats per a famílies Preus pack
monoparentals i nombroses ampliació 7a corona

T-10 1 zona 2 zones 3 zones 4 zones 5 zones 6 zones T-Mes FM/FN 1 zona 2 zones 3 zones 4 zones 5 zones 6 zones Pack “Berguedà - Barcelona” 52,00 (7 zones)
T-50/30 general Pack “Berguedà - Bages 34,45 (4 zones)
T-70/30 9,95 19,60 26,75 34,45 39,55 42,05 T-Mes FM/FN 42,20 56,80 79,70 97,60 112,00 120,00 Pack “Ripollés- Barcelona” 52,00 (7 zones)
T-Mes 42,50 - - - - - especial 26,40 35,50 49,80 61,00 70,00 75,00
T-Trimestre 59,50 86,05 118,00 144,50 165,50 179,50 T-Trimestre FM/FN 113,60 153,60 215,20 263,60 302,40 324,00 Preus en €
T-Jove 52,75 71,00 99,60 122,00 140,00 150,00 general 71,00 96,00 134,50 164,75 189,00 202,50
T-Dia 142,00 192,00 269,00 329,50 378,00 405,00 T-Trimestre FM/FN 84,00 113,60 159,35 195,20 224,00 240,00
105,00 142,00 199,20 244,00 280,00 300,00 especial 52,50 71,00 99,60 122,00 140,00 150,00
8,40 12,80 16,05 17,95 20,10 22,50 T-Jove FM/FN 55,70 109,75 149,80 192,90 221,50 235,50
general 34,80 68,60 93,60 120,55 138,40 147,20
Preus en € T-Jove FM/FN
especial Preus en €
T-FM/FN 70/90
general
T-FM/FN 70/90
especial

35 anys al teu Us assessorem per
costat, donant aconseguir un municipi
valor a la més sostenible:
sostenibilitat
Suport en la gestió dels
T. 938 515 055 residus municipals
www.lavola.com Estudis de mobilitat
Plans de dinamització i millora
de polígons industrials
Ordenació territorial i estudis
ambientals en el planejament
Estratègies i processos
de participació pública

Rècord de viatgers del transport públic: Notícies
623,3 milions de gener a agost de 2016

que l’exercici 2016 es tancarà amb més de 950 milions de viatges.

La Generalitat aspira a assolir els 1000 milions de viatgers de
transport públic el 2020. Les previsions del Govern es basen, so-
bretot, en la posada en marxa de la TMobilitat, així com en la pre-
visió de nous usuaris derivats de l’obertura del nou tram de l’L9
del metro, el perllongament de Ferrocarrils de la Generalitat de
Catalunya (FGC) a Sabadell i Terrassa, la consolidació de l’oferta
de bus exprés i els serveis gestionats per l’Àrea Metropolitana de
Barcelona (AMB).

Durant els vuit primers mesos de l’any 2016, el sistema de Augment d’un 4,2% del bus urbà dels municipis associats a
transport públic de l’Autoritat del Transport Metropolità l’AMTU
(ATM) de Barcelona ha assolit la xifra rècord de 623,3 mili- El nombre total de viatges registrats a la xarxa d’autobusos ur-
ons de viatges, gairebé 10 milions més que al mateix període de bans de gener a agost de 2016 ha estat de 26,6 milions. Aquesta
l’any anterior, el que suposa un increment d’usuaris de l’1’6%. xifra representa un augment del 4,2% respecte al mateix període
de 2015, quan es van fer 25,5 milions de viatges.
Per modes de transport, l’increment més important es produeix a
la xarxa d’autobusos interurbans que gestiona la Direcció General Cal destacar també que aquesta xifra significa que el bus urbà
de Transports i Mobilitat (DGTM) (5,4%), que ha assolit, a més, un torna a recuperar viatgers, i des de principi de 2014 per primera
rècord de viatgers amb gairebé 22 milions de validacions. Aquest vegada augmenta en un percentatge important i destacable, de
augment s’explica per la posada en servei de noves línies de bus manera similar als increments dels busos de la DGTM i de l’AMB.
ràpid durant aquest període i per l’augment de la demanda de les
existents. En aquest sentit, cal dir que el percentatge de 4,2% s’acosta
a l’experimentat pels autobusos interurbans (gestionats per
DGTM), que és el mode de transport que més augmenta (5,4%).

Cal destacar que no només s’ha recuperat tota la pèrdua de vi- Aquest augment de l’ús dels busos urbans és, doncs, especial- 25 | MobiliCat / Desembre 2016
atgers generada per la crisi econòmica sinó que s’ha superat en ment significatiu i mostra la recuperació de viatgers experimen-
7 milions de viatges la xifra de 2008 i continua la tendència de tada en l’últim any i la tendència al creixement, després de la
major utilització del sistema de transport públic. Això fa preveure davallada de l’any passat. •

Operadors Viatges any Viatges any A 16/15 %
2016 2015 NÚM. ABSOLUTS -1,5%
Metro 4,8%
Bus TMB 249,0 252,9 -3,9 0,6%
Total TMB 128,2 122,3 5,9 3,1%
FGC 377,2 376,2 2,0 0,5%
Rodalies Catalunya (Renfe) 52,5 50,9 1,6 5,3%
Tramvia 70,7 0,3 4,8%
Autobusos AMB 71,0 0,9 5,4%
Autobusos DGTM 17,3 16,5 2,6 4,2%
Autobusos urbans AMTU 57,0 54,4 1,1 1,6%
Total 21,8 20,7 1,1
7a corona 26,6 25,5 9,6 3,3%
Rodalies Catalunya (Renfe) 623,3 613,7 5,4%
Autobusos DGTM 0,0 4,8%
TOTAL 0,1 0,1 0,0 1,6%
TOTAL VIATGERS 0,3 0,2 0,0
0,1 0,3 9,6
623,7 614,1

Notícies Els dièsel deixen de tenir
bonificacions als peatges, al 2017

Els turismes i vehicles lleugers que funcionen amb gasoil dei-
xaran d’estar bonificats als peatges de la Generalitat, siguin
quines siguin les seves emissions, a principis de l’any vinent,
segons ha anunciat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep
Rull, el passat mes d’octubre.

El Departament de Territori i Sostenibilitat està revisant el De- la millora de la qualitat de l’aire, horitzó 2020.
cret 427/2011, d’aprovació del sistema de descomptes. Fins ara
el sistema, que funciona a través del portal ecovia-T, preveia
per als turismes de gasoil i biodièsel un descompte del 30%
si les seves emissions de CO2 eren inferiors als 108 grams per
quilòmetre.

Gratuïtat també per a les motos elèctriques El sistema de descomptes es mantindrà en el 30% en el cas de
La revisió tindrà en compte no només criteris relatius a la mi- recurrència; en el 40% quan hi hagi alta ocupació en el vehicle
tigació del canvi climàtic, és a dir, les emissions de diòxid de (tres o més persones); i en el 30% en els vehicles híbrids, de
carboni, sinó també els factors que intervenen en la contami- gas natural, GLP o biogàs i de benzina o bioetanol que siguin
nació atmosfèrica, com és el cas del diòxid de nitrogen (NO2). Euro 6 o superior. La bonificació del 100% per als elèctrics
Aquest contaminant, juntament amb les partícules (PM10), (purs, d’autonomia estesa, híbrids endollables amb autono-
supera a l’àrea de Barcelona els valors límit imposats per la Di- mia elèctrica mínima de 40 quilòmetres i vehicles d’hidrogen)
rectiva europea 1999/30/CE, referent a la qualitat de l’aire. És seguirà, i s’hi afegiran les motocicletes que facin servir aques-
per això que la Generalitat té en marxa el Pla d’actuació per a ta font d’energia.•

26 | MobiliCat / Desembre 2016

Sis empreses de transport obtenen el distintiu Notícies
de qualitat ambiental de la Generalitat

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha concedit el Distin- Per minimitzar l’impacte ambiental de les flotes, el distintiu fo-
tiu de garantia de qualitat ambiental al Teatre Auditori de Gra- menta la recopilació de dades per fer-ne l’avaluació i el segui-
nollers (Granollers Escena) i sis empreses relacionades amb el ment, esdevenint una eina en la presa de decisions per a una cor-
transport: Soler i Sauret, Monbus, Transports Ciutat Comtal (TMB recta i millor gestió. A més, aquestes empreses tenen en compte
i Moventis), Transportes Urbanos y Servicios Generales (TUSGSAL), criteris de conducció eficient, un manteniment que segueixi les
Serveis Generals de Mobilitat i Transport (SGMT), i Autobuses indicacions del fabricant, així com unes bones pràctiques i una
Horta. La Generalitat també ha renovat l’ecoetiqueta a Gestión bona gestió ambiental. Actualment existeixen 31 flotes que dispo-
Medioambiental de Neumáticos; Estoli; Orfesa; Hermanos Alum; sen del Distintiu de garantia de qualitat ambiental.•
Urbaser; i Ursa Ibérica Aislantes.

Aquest distintiu és el sistema català d’etiquetatge ecològic que re-
coneix aquells productes i serveis que compleixen uns determinats
requisits ambientals més enllà dels que estableix la normativa vigent.

Flotes respectuoses amb el medi ambient
Les sis empreses de transport han obtingut el distintiu en la ca-
tegoria de flotes vehicles, subcategoria de transport col·lectiu.

Noves etiquetes identificaran els
cotxes menys contaminants

La Direcció General de Trànsit ha establert un nou sistema El procés culminarà amb la tramesa de les etiquetes B –unes 27 | MobiliCat / Desembre 2016
d’etiquetatge ambiental. L’objectiu d’aquest sistema és dis- 500.000, de color groc– i C –unes 260.000, de color verd–. Els
tingir els vehicles més respectuosos amb el medi ambient, titulars dels vehicles més antics i contaminants no rebran distin-
cosa que serà molt útil a l’hora de gestionar, per exemple, els tiu ambiental, de moment.
episodis d’alta contaminació, o establir zones de baixes emissi-
ons en els centres urbans. A més, en realitzar una classificació Aquest conjunt d’etiquetes representen el 50% del parc de vehi-
dels vehicles en funció de les seves emissions, el sistema pro- cles més net de la conurbació de Barcelona segons la seva inci-
mou aquells vehicles propulsats per energies alternatives. dència en la contaminació local. Cada autoritat amb competèn-
cies en fiscalitat de l’automòbil, mobilitat i medi ambient podrà
La Generalitat de Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona decidir en cada moment quins incentius ofereix als vehicles
(AMB) i l’Ajuntament de Barcelona han treballat conjuntament menys contaminants.
amb la DGT per definir els criteris de classificació de cotxes i fur-
gonetes, i per establir com a prova pilot l’emissió i l’enviament Voluntària però efectiva
de les etiquetes a tota la demarcació de Barcelona. Tot i que la col·locació de l’adhesiu és voluntària, es recomana
fer-ho a la part inferior dreta del vidre del vehicle per perme-
Classificació per colors tre’n la visibilitat. Les administracions amb competències en
El passat mes de març es va materialitzar la primera de les eti- mobilitat i medi ambient, com és el cas de l’AMB, l’Ajuntament
quetes adhesives, l’anomenada “zero emissions”, de color blau, de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, podran accedir en
i es va enviar als 3.200 titulars de vehicles elèctrics de l’àrea temps real al registre de vehicles de la DGT a través de la matrí-
metropolitana. Durant el mes de juliol la van rebre els 9.700 cula i conèixer la classificació ambiental i el tipus d’etiqueta que
titulars dels vehicles ECO, en aquest cas, de color blau i verd. correspon a cada vehicle.•

Notícies La T-Mobilitat,
al Mobile World Congress 2017

El nou sistema de validació perfectament”, i és
basat en la tecnologia sen- per això que han
se contacte, que permetrà decidit allargar el
passar de la banda magnètica al temps de posada
xip, es presentarà al Mobile World
Congress al 2017, tot i que la seva en marxa d’aquest
implantació no es farà fins a final projecte.
de l’any 2018, segons ha anunciat
el director general de l’Autoritat del Torres ha explicat que el projecte d’im- En el futur la T-Mobilitat substituirà els
Transport Metropolità (ATM), Pere Tor- plantació de la T-Mobilitat és molt com- 84 abonaments actuals (14 tipus de títols
res, qui també ha afirmat que la implan- plex, ja que implica més de 70 operadors per sis zones de transport). La seva tec-
tació de la T-Mobilitat es farà de manera que actualment tenen tecnologies molt nologia contactless evitarà que els usua-
simultània a tot el territori, és a dir, a les diferents. La voluntat de l’ATM és que “en ris hagin de portar diferents targetes, ja
sis corones metropolitanes. el moment de la implantació tot funcioni que el preu del transport estarà adaptat
a la mobilitat de cada ciutadà. •

28 | MobiliCat / Desembre 2016 Trànsit, la nova app que agilita
les gestions dels usuaris

El Departament d’Interior i el Servei Català de Trànsit (SCT) han posat en mar-
xa la nova app “Trànsit”, que facilita l’accés a la informació viària i agilitza
les gestions dels usuaris.

L’aplicació Trànsit és gratuïta i ofereix diversos serveis als usuaris, com la consul-
ta del Mapa Continu de Trànsit (MCT) del Servei Català de Trànsit, per mitjà de la
geolocalització o bé introduint directament el nom d’un municipi. L’app també
incorpora funcionalitats que possibiliten a la ciutadania realitzar i gestionar
tràmits a través de codis QR, com són la consulta d’expedients sancionadors, el
pagament de sancions, o la presentació d’al·legacions a un procediment sancio-
nador de trànsit.

A més, aquesta app permet que, en cas d’accident, es truqui al 112 i, al mateix
temps, es geolocalitzi la persona que s’està posant en contacte amb el telèfon
d’emergències.

Per últim, inclou consells de seguretat viària que cal tenir en compte abans d’ini-
ciar un viatge, durant un recorregut, o també en situacions meteorològiques ad-
verses, a més de dades de sinistralitat de les carreteres catalanes. •

Notícies

© Ajuntament de Sant Cugat

Sant Cugat instal·la un semàfor a terra

L’Ajuntament de Sant Cugat ha posat quan es prohibeix el pas dels vianants ta la prevenció per evitar un accident.
en marxa una iniciativa pionera: la i es projecta al terra. A diferència del
instal·lació d’un semàfor a terra que semàfor tradicional, aquesta franja de La intervenció s’ha fet a la plaça dels Qua-
pot ser percebut per aquelles persones llums queda dins del camp de visió d’una tre Cantons, en un dels semàfors de Sant
que caminen mentre estan mirant el persona que consulta un telèfon mòbil Cugat que regula una major afluència de
mòbil. o qualsevol altre aparell. D’aquesta ma- pas de vianants. Aquesta és una iniciativa
nera, es reforça l’avís d’aturar-se per als pionera que ja s’ha posat en marxa en al-
Es tracta d’un semàfor amb una franja vianants que caminen mirant aquests gunes ciutats europees per augmentar la
de llums led de color vermell que s’encén aparells electrònics i, per tant, s’augmen- prevenció i evitar accidents. •

Regulació del 29 | MobiliCat / Desembre 2016
sector del taxi

El Govern ha aprovat el decret que
regula la contractació i comercialit-
zació dels serveis de taxi per garantir
els drets dels usuaris i evitar els fraus.

El nou decret estableix les condicions de onal i tècnica, poden suposar un risc de l’oferta de diversa tipologia. Actual-
contractació i comercialització dels ser- frau o incompliment de les obligacions ment predominen les que es basen
veis de taxi urbà i interurbà que fan les adquirides. en comunicacions per via telefònica o
empreses de mediació, ja sigui a través telemàtica per sobre de les tradicio-
d’emissores de radiofreqüència, sistemes El servei de taxi, i especialment el que nals radioemissores. La finalitat del nou
de telefonia o aplicacions informàtiques. es presta en les grans àrees urbanes i decret és protegir de forma efectiva els
L’objectiu d’aquesta regulació és garantir metropolitanes, ha incrementat i tecni- drets dels usuaris davant l’elevat volum
els drets dels usuaris i evitar l’actuació ficat de forma progressiva mecanismes de contractació de serveis per aquests
d’organitzacions que, sense els requeri- de comercialització i contractació de mitjans. •
ments necessaris de solvència professi-

Opinió

Carles Labraña

responsable d’Estudis i Projectes de
l’AMTU i Professor de la UPC

Bicicleta pública.
Un model per a tots els municipis?

Actualment els nivells de conta-
minació dels nostres municipis
és molt elevat, i arriben molt
freqüentment a episodis màxims
de contaminació atmosfèrica. Cal recor-
dar que el 10% del SO2 i el 65% del NO2
provenen d’emissions de vehicles, que
ens estan fent prendre decisions impor-
tants en matèria de canvis en la mobilitat
tradicional i fer-nos passar a modes més
sostenibles.

30 | MobiliCat / Desembre 2016 Un dels modes sostenibles que està aug- habitants els que acullen la majoria dels de manteniment, que a vegades s’han
mentant any rere any és el de la bicicleta, sistemes en funcionament (23, és a dir, infravalorat.
i més concretament la bicicleta públi- més de la tercera part). I en els municipis
ca. A Barcelona (Bicing), per exemple, més grans, de més de 500.000 habitants Si parlem d’utilització del sistema, no hi
l’augment anual és d’un 7%. I la previ- (6), no s’ha tancat cap sistema. ha un mínim de població exacte a partir
sió és arribar a tenir 308 quilòmetres de del qual es pugui implementar la bicicleta
xarxa ciclable al 2018 i invertir 32 M€ en Encara que el nombre de sistemes de bi- pública. Fins i tot podria ser més impor-
23 nous carrils, amb l’objectiu de tenir cicleta pública no ha deixat de baixar des tant la densitat de la població per sobre
un 95% de la ciutat coberta, és a dir, una de 2010, el nombre total de bicicletes i d’un sòl raonable. Potser un mínim efec-
estació a menys de 300 m. Apostar per la estacions no ha deixat de créixer. tiu és el que marca la distància de viatge.
bicicleta suposa apostar també per reduir Si un poble és tan petit que tots els des-
la contaminació. Una pregunta interessant seria si munici- plaçaments es poden fer a peu, llavors la
pis tan petits són adequats per a la bici- bicicleta pública té poc sentit. Per sobre
Però, analitzem si aquest model de bici- cleta pública. La resposta, per desgràcia, d’això, com més gran sigui, en principi, la
cleta pública és exportable com a model no és tan senzilla ja que depèn molt de densitat de població, major serà el nom-
d’èxit a qualsevol municipi. cada cas. bre de potencials usuaris de bicicleta. Si
més no, en aquests municipis, malgrat
Dels prop de 130 sistemes de bicicleta pú- Des del punt de vista econòmic, la super- que la bicicleta pública no sigui el seu
blica que es van a instal·lar a Espanya, actu- vivència depèn en gran manera d’un plan- model a seguir, l’ús de la bicicleta sí que
alment la meitat han desaparegut, i només tejament a llarg termini del projecte, que s’hauria de potenciar amb la construcció
en queden 65 (dades de 2014). La quarta sigui conforme a les capacitats del muni- d’una xarxa ciclista connexa. •
part dels sistemes de bicicleta pública des- cipi, i que tingui en compte les despeses
apareguts portava menys de dos anys en Fonts: Observatorio de la bicicleta pública en España
funcionament. La major part dels sistemes
s’han instal·lat en municipis d’entre 20.000
i 50.000 habitants. No obstant això, allí
també és on més han desaparegut. Són
els municipis d’entre 100.000 i 500.000

10ª edició.2017

Màster DESCOMPTE
ESPECIAL DEL

40%
PELS ASSOCIATS
Gestió de les infraestructures AMTU

Presentació Objectius

La gestió de les infraestructures és cada cop més rellevant en Proporcionar una base sòlida de coneixements en economia
un entorn socioeconòmic canviant i globalitzat. El paper de les aplicada que permeti desenvolupar la capacitat d’anàlisi de l’entorn
empreses constructores i prestadores de serveis, el de les de econòmic nacional i internacional en que s’emmarca la gestió de les
consultoria i d’enginyeria ha canviat de forma notable en els infraestructures.
darrers anys. La col·laboració entre el sector públic i les empreses Facilitar coneixements avançats en els aspectes legals i institucionals
privades en la provisió, finançament i gestió d’infraestructures, relacionats amb la provisió, construcció, finançament i explotació de
equipaments i serveis mitjançant contractes a llarg termini, s’ha les infraestructures.
convertit en un dels instruments més poderosos alhora de donar Millorar la capacitat de gestió empresarial i la facultat d’adaptar-se amb
respostes als nous reptes. rapidesa als entorns de negoci propis de la provisió d’infraestructures.
Les expectatives de recuperació econòmica situen a la Optimitzar la capacitat de presa de decisions en el terreny de les
col·laboració público-privada en la gestió d’infraestructures, concessions i altres fórmules de col·laboració público-privada.
equipaments i serveis com un dels pilars bàsics per consolidar el Millorar la capacitat d’anàlisi econòmica i estratègica, especialment
creixement. I és que davant de l’escassetat de recursos financers pel que fa la diversificació de l’activitat de les empreses constructores
en els pressupostos de les administracions públiques, que i de serveis.
encara durarà un cert temps, cal garantir la continuïtat d’aquelles Subministrar les claus del mercat internacional de provisió
inversions imprescindibles pel progrés econòmic i pel benestar d’infraestructures i equipaments.
social.
La complexitat de les fórmules de col·laboració público-privada Crèdits: 60 ECTS (376 hores lectives)
requereix professionals capaços de dirigir els projectes amb un Dates de realització: Data d’inici: 09/01/2017 - Data de fi:22/12/2017
conjunt de coneixements i capacitats més enllà del propi nivell de Horari: De dilluns a dimecres de 18:00 a 21:00h
competència tecnològica. Cal adquirir l’ús de tècniques de gestió Lloc de realització: Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de
empresarial i aconseguir adaptar-se amb rapidesa als nous Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB) Campus Nord.
entorns de negoci. c/ Jordi Girona, 1-3 Edifici B1, Aula 212 - 08034 Barcelona
Aquests són els eixos al voltant dels quals s’ha estructurat el Import de la matrícula: 6.400 €
contingut i la metodologia d’aquest Màster de Gestió de les Més informació: http://www.talent.upc.edu/esp/professionals/
Infraestructures, que ja assoleix la 10a edició. El professorat presentacio/codi/214800/gestion-infraestructuras
està format per professionals en actiu amb experiència en gestió Contacte: Sílvia Borges Tel. 934 017 345 @ [email protected]
d’infraestructures en el sector privat i públic i amb una àmplia Inscripció oberta fins l’inici del curs o fins l’exhauriment de places.
trajectòria de docència.

Apropem
persones


Click to View FlipBook Version