The words you are searching are inside this book. To get more targeted content, please make full-text search by clicking here.
Discover the best professional documents and content resources in AnyFlip Document Base.
Search
Published by Gestinet, 2019-02-08 05:43:27

Mobilicat 4

MobiliCat#04
Mobilitat i infraestructures de Catalunya juny 2016

> Reportatge

Rodalies Renfe,
en via morta

> Suplement AMTU

Mollet del Vallès,
ciutat “Green Leaf”

Sumari 3 > Editorial EL SUPLEMENT 21 > FGC

> El tren que 10 > Monogràfic >
no arriba
Mollet del Vallès, FGC amplia el servei
4 > Reportatge ciutat “Green Leaf” de trens amb dues
freqüències més
> Rodalies Renfe, 14 > Activitats AMTU en hora punta a
en via morta Terrassa
>
8 > Salutació del Conseller 22 > ATM
Jordi Xena,
> nou president de > El sistema de
l’AMTU transport públic de
l’ATM de Barcelona
Josep Rull i Andreu, 18 > Notícies tanca l’exercici
2015 amb rècord de
2 | MobiliCat / Juny 2016 Conseller de Territori i viatgers
Sostenibilitat
24 > Notícies

25 > Opinió

> Rodalies, en el fons
un greu problema de
governança



Edita: AMTU (Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà) Carrer Anselm Clavé, 69. 08402 Granollers
Telèfon: 93 861 39 76 Web: www.amtu.cat Mail: [email protected]
Director: Joan Prat
Coordina: Elisenda Pifarré
Consell de Redacció: Joan Prat, Elisenda Pifarré, Carles Labraña, Sergi Martínez-Abarca, Ole Thorson i Francesc Ventura.
Disseny i maquetació: Soladaufí
Fotografies: AMTU, Ajuntament de Mollet del Vallès, Generalitat de Catalunya.
Foto Portada: AMTU
Dipòsit legal: B 8257–2015
Tiratge: 3.000 exemplars
Agraïments: Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i
Sostenibilitat, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), Ajuntament de Mollet del Vallès, Sr. Jordi Guimerà i Sr. Jordi Julià.

Editorial Reportatge

El tren que no arriba 3 | MobiliCat / Juny 2016

Jordi Xena

President de l’AMTU

El funcionament de la xarxa de Rodalies Renfe a Catalunya s’ha convertit en un problema
endèmic que fa massa temps que dura i que difícilment es preveu que es pugui arreglar a
curt termini. Després de molts anys implorant solucions, i cansats d’esperar en via morta
un tren que no arriba, la Generalitat reivindica ara el traspàs de la totalitat de la gestió de les
línies ferroviàries, ja que davant la ineficiència de Renfe i Adif, l’empresa pública Ferrocarrils de
la Generalitat de Catalunya (FGC) fa temps que demostra la seva bona eficàcia.

Com no podia ser d’altra manera, el Comitè Executiu de l’AMTU va aprovar, en la reunió celebrada
el passat mes d’abril, donar recolzament al Departament de Territori i Sostenibilitat en aquesta rei-
vindicació, ja que per a l’Associació les infraestructures del transport són un dels elements clau que
sostenen i impulsen el desenvolupament d’un país, i en determinen el seu nivell de competitivitat,
eficiència econòmica i sostenibilitat. És per tot això, que el tema principal que abordem en aquesta
edició és referent al servei de Rodalies a Catalunya. En un extens article que trobareu en aquestes pà-
gines, analitzem els antecedents i la situació actual del servei, amb una anàlisi acurada de les incidèn-
cies que s’han produït durant el darrer any en cadascuna de les línies, i establint-ne les diferents causes.
En l’article trobareu dades que posen en evidència la gravetat de la situació, com el fet que en el darrer
any s’han comptabilitzat gairebé 760 incidències, gran part de les quals degudes a problemes d’infra-
estructura, o que un de cada 4 dies els serveis de Rodalies pateixen incidències directament atribuïbles
a la infraestructura d’Adif. Són dades que inevitablement porten a replantejar el funcionament d’un ser-
vei que des de fa anys pateix un dèficit important de gestió i sobretot d’inversió. Davant la manca d’inte-
rès d’Adif i Renfe per solucionar aquest problema, no és legítim que Catalunya reclami el dret a gestionar
aquest servei? La resposta, és evident.

En les següents pàgines també trobareu la salutació del conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, així
com el balanç de l’any 2015 de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), i les últimes novetats de Ferrocar-
rils de la Generalitat de Catalunya (FGC), amb l’ampliació de servei de la línia de Terrassa.

Segurament rebreu aquesta revista en el marc de la Jornada Catalana de la Mobilitat 2016, és per això que dedi-
quem el suplement de l’AMTU a Mollet del Vallès, el municipi que acull aquest any la jornada i que recentment ha
estat guardonat per la Comissió Europea amb el premi “Green Leaf”, que reconeix els municipis d’entre 20.000 i
100.000 habitants que destaquen per les seves polítiques de promoció del medi ambient i la sostenibilitat.

En aquest suplement també hi trobareu les notícies més interessants de la nostra Associació, entre les quals la refe-
rent a la darrera Assemblea General i l’actual Comitè Executiu, per al període 2016-2019.

Finalment, també trobareu en aquestes pàgines un recull de notícies de mobilitat i l’article d’opinió de Jordi Julià,
president de la Comissió d’Urbanisme i Mobilitat del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya.

Reportatge

RODALIES RENFE, Carles Labraña > AMTU
EN VIA MORTA
Enginyer de Camins, Canals i Ports

4 | MobiliCat / Juny 2016 Antecedents i situació actual de la seva capacitat en alguns moments 4.000 MEUR en programes de modernit-
del dia. El resultat és un alentiment clar en zació de les infraestructures existents i en
El servei de rodalies s’ha convertit en tota les circulacions del servei. noves infraestructures. La crisi econòmica
una aventura per els usuaris que en fan ús A aquests problemes de congestió en els el va aturar de soc a-rel en el seu mateix
diàriament. La infraestructura d’Adif, compta trams centrals se li afegeix la manca de naixement. El Pla preveia 510 MEUR per
amb 6 línies que sumen uns 470 quilòmetres dues infraestructures, prioritàries, que mi- a la modernització de les infraestructu-
i transporten uns 400.000 viatgers al dia en llorarien l’entrada a la ciutat, com són els res existents (catenària, subestacions,
77 municipis. Les contínues incidències , sobre intercanviadors de Montcada i Reixac i el senyalització i comunicacions, i via) i de
800 anuals, fan que d’una manera urgent de la Torrassa. 350 MEUR per a la modernització d’es-
s’hagi d’afrontar un problema que en els dos Tot això sobre un escenari infraestructural tacions (adaptació a PMR, millora de la
últims anys ha afectat a més 3,7 M d’usuaris que no ha canviat gaire des de els anys 70, seguretat i remodelació d’edificis). No obs-
(segons fonts del Departament de territori i molt baixa o nul·la inversió dels gestors tant, envers l’evidència tàcita de no poder
sostenibilitat) amb els costos que comporta en nova infraestructura, mentre en el desenvolupar el Pla per falta de recursos
per a l’economia del país. mateix període s’han triplicat els usuaris. econòmics, actualment s’està treballant en
Aquesta xarxa té importants problemes Es segueixen mantenint nombrosos trams el “Pla Especial de Rodalies”, que té per
de congestió, sobretot en el seu centre de via única i passos a nivell en moltes objectiu definir les actuacions prioritàries
neuràlgic, Barcelona i més concretament poblacions. Si bé en el mes de febrer de a la xarxa ferroviària de Catalunya, que
el túnel de plaça Catalunya i passeig de 2009, el Ministeri de Foment va redactar permetin, amb un baix cost d’inversió i un
Gràcia i el tram Sants-Catalunya. Aquest el “Pla d’infraestructures ferroviàries de termini d’execució inferior a un any, millo-
veritables colls d’ampolla tenen una capa- Rodalies de Barcelona 2008-2015”(Pla de rar significativament el servei de Rodalies
citat de 19 trens alhora i, al tram Sants-Ca- Rodalies)que preveu una inversió total de i Regionals.
talunya, fins i tot circula un tren per sobre

Gener-setembre 2015 • PUIGCERDÀ •
PORTBOU

145FGC - Dades Totals FIGUERES • Reportatge
Incidències
110,1 km de longitud 1.044 Mitjana circulacions*

3.517.308 km recorreguts - • LA POBLA DE SEGUR • RIPOLL

606Rodalies - Dades Totals R3 216 Incidències 100 Incidències
Incidències
820 km de longitud 895 Mitjana circulacions* L'Hospitalet de LL. - • VIC RG1 GIRONA • R11 Barcelona Sants -
17.394.840 km recorreguts 78.974.820 Passatgers Puigcerdà (per Vic)
166 km L. 76 MC. L'Hospitalet de LL. - Portbou
1035Regionals - Dades Totals 2.270.880 km R. Figueres / Portbou 170 km L. 110 MC.
Incidències 4.799.880 P. 144 km L. 16 MC. 3.366.000 km R.
1040 km de longitud 256 Mitjana circulacions* 414.720 km R. - P. 2.928.960 P.
7.957.440 km recorreguts 5.5•6B6A.1L4A0GUPEaRssatgers


MANRESA 36 MAÇANET - MASSANES
• Incidències

LLEIDA GRANOLLERS • 62 Incidències

23 Incidències • R1
Barcelona - Riba-roja d'Ebre 26 Incidències MATARÓ
R15 184 km L. 37 MC. Molins de Rei -
L'Arboç- MOLINS • 19 Incidències Maçanet-Massanes
1.225.440 km R. 529.740 P. L'Hospitalet de l'Infant RT2 DE REI 95 km L. 216 MC.
• BARCELONA 3.693.600 km R.
• RIBA ROJA D’EBRE 70 km L. 10 MC. 25.725.060 P.
42126.000 km R. - P.
327 Incidències Incidències • AEROPORT

• VALLS 103 Incidències

• • St. Vicenç de Calders -
ST. VIÇENS DE CALDERS R2 Maçanet-Massanes
REUS •
131 km L.261 MC.

• TARRAGONA 6.154.380 km R.
23.925.060 P.
SALOU

19 Incidències L7 Pl. Catalunya - Av. Tibidabo
26 Incidències 4 km L. 155 MC. 111.600 km R. - P.
23 Incidències
458 Incidències S5 Barcelona - St. Cugat - Rubí
18,6 km L. 196 MC. 656.208 km R. - P.
TORTOSA • Barcelona - Tarragona-Tortosa / Ulldecona
• ULLDECONA R16 172 km L. 51 MC. S55 Barcelona - U. Autònoma
21 km L. 211 MC. 797.580 km R. - P.
1.578.960 km R. 1.837.800 P.

km L. / Quilòmetres de longitud. MC. / Mitjana circulacions(dia feiner).
Km R. / Quilòmetres recorreguts. P. / Volum passatgers (període analitzat).

Indicadors - Gener-setembre 2015 5 | MobiliCat / Juny 2016

SERVEIS DE RODALIES Incidèn- Longitud Mitjana Km Volum Incidències Incidències Incidències
I REGIONALS A CATALUNYA cies total (km) circulacions recorreguts passatgers per cada per cada per cada
R1 Molins de Rei - Maçanet-Massanes totals (1) (2) dia feiner gen-set 2015 gen-set 2015 1.000 10.000 km 10.000
circulacions recorreguts viatgers
(2)

62 95 216 3.693.600 25.725.060 1,59 0,17 0,02

R2 St. Vicenç de Calders - Maçanet-Massanes 103 131 261 6.154.380 23.925.060 2,19 0,17 0,04

R3 L'Hospitalet de LL. - Puigcerdà (per Vic) 216 166 76 2.270.880 4.799.880 15,79 0,95 0,45

RG1 L'Hospitalet de LL. - Figueres / Portbou 36 144 16 414.720 - 12,50 0,87 -

RT2 L'Arboç- L'Hospitalet de l'Infant 42 70 10 126.000 - 23,33 3,33 -

Dades Totals Rodalies 606 820 895 17.394.840 78.974.820 3,76 0,35 0,07

R11 Barcelona Sants - Portbou 100 170 110 3.366.000 2.928.960 5,05 0,30 0,34

R15 Barcelona - Riba-roja d'Ebre 327 184 37 1.225.440 529.740 49,10 2,67 6,17

R16 Barcelona - Tarragona-Tortosa / Ulldecona 458 172 51 1.578.960 1.837.800 49,89 2,90 2,49

Dades Totals Rodalies + Regionals 1.641 1.860 1.151 25.352.280 84.540.960 7,92 0,65 0,09

SERVEIS DE FGC

L7 Pl. Catalunya - Av. Tibidabo 19 4 155 111.600 - 0,68 1,70

S5 Barcelona - St. Cugat - Rubí 26 18,6 196 656.208 - 0,74 0,40 -

S55 Barcelona - U. Autònoma 23 21 211 797.580 - 0,61 0,29 -

Dades Totals FGC 145 110,1 1.044 3.517.308 - 0,77 0,41 -

Reportatge S’ha de fer constar que la implementació de 2014, cosa que implica que un de cada tenim 3,76/0,35/0,07 incidències cada
de l’ERTMS (el sistema de seguretat es- 4 dies els serveis de Rodalies pateixen 1.000 circulacions/10.000 Quilòmetres
tàndard a tot Europa), no està inclosa en incidències directament atribuïbles a la recorreguts/10.000 viatgers respecti-
aquests 306 milions, així com la inversió infraestructura d’Adif. vament. En el cas explícit de la R3 ens
en senyalització a la xarxa que són fac- adonem que aquests indicadors es mul-
tors bàsics per poder solucionar un dels En la taula adjunta (plana anterior) s’ana- tipliquen per 5/3/4,5, respectivament,
problemes greus de la xarxa de Rodalies. litzen el número global d’incidències en cosa que mostra clarament que és un
Aquest sistema produiria l’augment de la funció de les característiques bàsiques forat, encara més negre dins de la xarxa
capacitat de les línies amb la reducció de de cada línia de la xarxa de rodalies. Po- actual de Rodalies. Totes aquestes dades
l’interval entre trens i una substancial pu- dem comprovar que la R3 es la línia que encara empitjoren substancialment si
jada dels nivells de seguretat, a la vegada presenta un major número d’incidències incorporem les línies regionals, en les
que reduiria costos d’operativitat. (216), més del doble que la línia R2 (105) quals com exemple la línia R16 presenta
quan comparativament amb aquesta 50/2,9/2,5 incidències cada 1.000 cir-
Incidències disposa de menys d’una tercera part de culacions/10.000 Quilòmetres recorre-
les seves circulacions i quilòmetres re- guts/10.000 viatgers respectivament.
En el darrer any s’han comptabilitzat correguts/any, i transporta un terç dels
gairebé 760 incidències, malgrat que es viatgers. Si a més fem una comparativa amb els
difícil quantificar-les i qualificar-les perquè mateixos indicadors respecte del servei de
les diferents fonts oficials o bé no coinci- Per analitzar aquestes incidències d’una Ferrocarrils de la Generalitat de Catalu-
deixen en el nombre i característiques o manera més analítica i disgregada hem nya, tot i que són sistemes diferents i les
simplement no difonen aquestes dades. definit tres indicadors per comparar-les en línies de FGC no es creuen, la qual cosa
Per exemple el 2015, Adif va registrar en funció de paràmetres més operacionals permet independència en la gestió d’in-
la seva estadística oficial 302 incidències com són les que es produeixen cada 1.000 cidències, veiem una major qualitat de
a Rodalies, perquè només comptabilitza circulacions, cada 10.000 km recorreguts i servei en FGC adduïble a moltes qüesti-
les que acumulen almenys 100 minuts de cada 10.000 viatgers ons però principalment a una inversió en
retard en un o diversos serveis, descartant les línies des dels anys 80 que ha permès
per tant més del 50% del total. D’aques- Si comprovem aquests indicadors veiem assolir uns factors de garantia del servei,
tes 302, el 32% és directament imputa- que en el global de la xarxa, comptant mantenint unes incidències “normals”
ble a problemes de la infraestructura. La amb les 8 línies Rodalies Barcelona i les respecte dels estàndards europeus del
xifra és pràcticament la mateixa que la 3 línies de Rodalies Girona i Tarragona, sector ferroviari.

6 | MobiliCat / Juny 2016 TAULA RESUM D’INVERSIONS PRIORITÀRIES A LA XARXA FERROVIÀRIA DE CATALUNYA
PER A LA MILLORA DEL SERVEI DE RODALIES I REGIONALS. PLA ESPECIAL DE RODALIES

INVERSIONS TREBALLS A IMPULSAR IMPORT
EN
MEUR

Actuacions prioritàries del programa de modernització 97,7
1.1 d’infraestructures del Pla de Rodalies per a la millora de 48,1
96,3
la seguretat i fiabilitat del servei 28,3
36,2
1.2 Actuacions prioritàries del programa de modernització d’estaci-
ons del Pla de Rodalies per a la millora de l’accessibilitat -

2.1 Altres actuacions per a la millora de la seguretat i la fiabilitat Redacció dels projectes constructius i execució de les obres
del servei de Rodalies i Regionals

2.2 Altres actuacions per a la millora de l’accessibilitat a les estaci-
ons de Rodalies i Regionals

2.3 Altres actuacions per a la millora de la funcionalitat del servei
de Rodalies i Regionals

3. Altres actuacions per a la millora de la fiabilitat, seguretat i Creació d’un grup tècnic de treball Ministeri de Foment-Adif-
capacitat dels túnels urbans de Barcelona Generalitat de Catalunya-Renfe Operadora per a l’anàlisi i selecció
de les actuacions

Total 306

Tipologies o factors causants 3. Capacitat de la xarxa. ció com són els atropellaments, provo- Reportatge
d’incidències en Rodalies quen seriosos retards en el servei.
Per poder augmentar les freqüències del
Hi ha moltíssimes causes que poden ser servei, s’han afegit circulacions, però amb 6. Avaries
considerades “incidències”, algunes són la mateixa infraestructura. Això compor-
més recurrents i d’altres són de caire “es- ta greus problemes de gestió dels serveis Les avaries d’un tren enmig d’una via
poràdic” i particular. Nosaltres ens centra- sobre una infraestructura ja col·lapsada. i encara pitjor si és via única, les d’un
rem en els que són de tipus mes sistèmic i El sistema ERTMS solucionaria en gran semàfor, les de la catenària o del centre
entre les diferents incidències detectades, mesura aquest problema amb una inversió tècnic de control (CTC), que fa caure tot
podem trobar diferents tipologies: Ope- prevista de 80 M€ el sistema, també són causa habitual de
ratives, de Gestió, d’infraestructura, van- retards.
dàliques,...etc. Només tindrem en compte “Les inversions
les operatives, de gestió i d’infraestruc- 7. Via única
tura. (Hem de dir que les administracions que s’haurien d’haver
no donen en les seves estadístiques una Els trams amb via única són una font
desagregació de les incidències i per tant destinat a rodalies i regionals principal d’alentiment de les circulaci-
no s’han pogut tractar separadament en en els últims anys, s’han ons i freqüentment provoquen retards,
el quadre anteriorment presentat). destinat a l’AVE” perquè els trens només es poden creuar
a les estacions (zona de doble via). Si un
1. Límits de velocitat permanents. 4. Interoperabilitat de les tren porta retard, afectarà com a mínim
línies(Efecte Domino) a dos trens, un en cada sentit.
Des de l’accident de Santiago de Compos-
tel·la, Adif ha reduït les velocitats a tots els Recordem que el servei de Rodalies és una Malauradament les inversions que han
punts singulars de la xarxa (Ex: revolts). xarxa mallada en uns punts crítics com anat a l’AVE no tornaran i el nivell d’in-
Aquests canvis han provocat la reducció són per exemple, els túnels de Barcelona, versió actual no permet actuar en “El Pla
de la velocitat comercial. qualsevol petita incidència en un tren, i de Rodalies 2008-2015” però es poden
són habituals, provoca retards en cadena fer inversions puntuals en la xarxa i so-
2. Limitacions temporals a les altres línies. bretot “en elements de gestió operati-
de velocitat per resolució va (sistema ERTMS)” que poden baixar
d’incidències 5. Passos a nivell substancialment el nivell d’incidències.
Una bona gestió operativa, a l’estil del
Hi ha limitacions de velocitat que són tem- Els passos a nivell són una font de retards que fa FGC, amb clara responsabilitat des
porals amb limitació de la velocitat per important per les reduccions de velocitat del territori (traspàs real de les compe-
seguretat fins a la resolució de la incidèn- associada al tram. Els accidents succeïts tències) han de ser les directrius a seguir
ci. Generalment la durada de la limitació en aquest trams de “risc” per a la pobla- en el període immediat. •
excedeix el temps Standard de resolució
de la incidència. 7 | MobiliCat / Juny 2016

Evolució viatgers Rodalies RENFE (1991-2014) Evolució viatgers FGC (1990-2014)

Les xifres de viatgers de rodalies han baixat sistemàticament base els efectes de la crisi econòmica, el diferent comportament
aquests darrers anys. Entre 2006 i 2012 la xifra d'usuaris de Roda- dels usuaris de rodalies respecte dels de ferrocarrils en aquest
lies va caure un 13%, uns anys en què els viatgers en Ferrocarrils mateix període, ens porta a la conclusió de que el efecte de les in-
de la Generalitat augmentaven en percentatges de fins al 20%. cidències en el servei de Rodalies és cabdal per justificar aquesta
Si bé una part de la pèrdua d’aquests viatgers es pot explicar en caiguda de viatgers. •

Fonts consultades; Generalitat de Catalunya, FGC, RENFE, Rodalies, ATM i Diari ARA. Agraïments: Trenscat.cat (Bernat Borràs) i Victor León

Salutació del Conseller Un actiu per a les
polítiques de mobilitat

Josep Rull i Andreu

Conseller de Territori i Sostenibilitat

8 | MobiliCat / Juny 2016 Vull començar amb una felicitació a da en els esforços per a assolir una xarxa el conjunt de mitjans de transport sos-
l’AMTU per la seva contribució al desen- de transport públic que contribueixi, de tenible.
volupament de les polítiques de mobi- forma sostenible, al desenvolupament
litat sostenible i per haver-se convertit, econòmic i al reequilibri territorial. És imprescindible, també, oferir al ciutadà
aquests anys, en un referent quant a fiabilitat en la prestació dels serveis de
l’anàlisi i seguiment de la mobilitat en els En aquest sentit, des de la Generalitat transport. En aquest sentit vull ressaltar la
àmbits dels ens locals que formen part de comptem amb l’AMTU com un actiu per al voluntat del Govern d’assumir el conjunt
l’associació. desenvolupament de les polítiques ja en- de competències sobre les infraestructu-
degades i les que s’han d’endegar en els res i els serveis de Rodalies de Catalunya.
L’efectivitat de la feina desenvolupada propers mesos en el marc de les polítiques Volem ser responsables d’oferir un servei
des de l’AMTU es posa de manifest en el de mobilitat. fiable i adequat com ja s’està fent en
nombre de municipis i consells comarcals aquells serveis ferroviaris on la Generalitat
que es continuen adherint a l’associació, Desdela Generalitat de Catalunya ostenta totes les competèn-
que ha ampliat el seu abast territorial i cies d’actuació com és el cas de Ferrocar-
funcional amb els nous estatuts i amb la comptem amb l’AMTU rils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
participació activa en els òrgans de go- com un actiu per al
vern de l’Autoritat del Transport Metropo- desenvolupament de les En aquest sentit, preveiem finalitzar les
lità (ATM). I també, cal dir-ho, amb l’as- polítiques de mobilitat obres de perllongament d’FGC a Sabadell
soliment d’un finançament específic per i completar l’extensió de la xarxa de bu-
als serveis de transport gestionats pels Cal continuar desenvolupant el projecte sos d’altes prestacions exprés.cat a tot
municipis que forma part de l’AMTU, que de la T-Mobilitat, que ens introdueix un el territori, sense oblidar la necessitat de
es concreta en el nou conveni recentment nou escenari de gestió del sistema de garantir un accés adequat a la xarxa de
formalitzat amb el Departament de Terri- transport públic amb una millor aten- transport públic del conjunt de municipis
tori i Sostenibilitat i l’ATM. ció a les necessitats de mobilitat dels i nuclis de població del nostre país amb la
ciutadans a partir de la implantació de introducció de l’oferta de servei adient.
Des del Govern de la Generalitat ens fem la tecnologia sense contacte i amb un
també partícips d’aquesta felicitació. Hem nou tractament tarifari. Això afavorirà Esperem, per tant, comptar amb l’AMTU
trobat en l’AMTU un col·laborador lleial aquells usuaris que fan un ús més recur- per al desenvolupament de les mesures
i alhora exigent i esforçat en la defensa rent dels serveis i permetrà incorporar de millora de la mobilitat que ens perme-
dels seus interessos territorials però amb tin que el desenvolupament del nostre
una visió de país que contribueix i ens aju- país es faci d’una manera sostenible. •

El Suplement delarevista
MobiliCat
Núm. 4 Juny de 2016

> Monogràfic > Activitats

Mollet del Vallès, Jordi Xena, nou
president de l’AMTU
ciutat “Green Leaf”

El suplement / Monogràfic

10 | MobiliCat / Octubre 2015 Mollet del Vallès,
ciutat “Green Leaf”

Mollet del Vallès és un municipi de gairebé 52.000 habi- mobilitat per a les bicicletes. Aquest do-
tants amb una extensió relativament petita. Dels 10.83 cument inclou una bateria d’actuacions
Km2 del terme municipal, gairebé la meitat es troba dins per fer més “caminable” la ciutat i per a
de l’espai Rural de Gallecs. L’altre meitat la conformen fer que el transport públic urbà sigui una
el nucli urbà i la zona industrial. La densitat de població alternativa viable a l’ús del cotxe.
és de 13.670 habitants per km2 i l’índex de motorització
és de 582 vehicles per cada 1.000 habitants. Podem dir, L’estructura urbana compacta afavoreix
doncs, que es tracta d’una ciutat petita i compacta. que la major part dels desplaçaments
interns en el municipi es realitzin a peu.
Així mateix, la ciutat exerceix de ca- Pla de Mobilitat urbana Segons les dades del Pla de Mobilitat
pitalitat de la zona del Baix Vallès, Urbana, l’any 2011 un 77% dels desplaça-
ja que disposa de serveis i punts L’any 2015 l’Ajuntament va aprovar el ments interns es feien a peu i un 21% en
d’atracció de viatgers tals com l’Hospital Pla de Mobilitat Urbana, el qual feia una vehicle privat. El transport públic repre-
Comarcal, dues estacions de tren, jutjats, aposta clara per la mobilitat a peu i el senta l’1.8% i la bicicleta el 0.2%.
teatre, superfícies comercials i polígons in- transport públic, per a fer un ús racio-
dustrials amb més de 3.500 treballadors. nal del cotxe i facilitar les condicions de

Premi Green Leaf El suplement / Monogràfic

Fruit d’aquest treball i de la feina feta
en els diferents àmbits (gestió de l’ai-
gua, residus, estalvi energètic, etc.), la
Comissió Europea va guardonar la ciutat
amb el premi Green Leaf, el qual premia
als municipis d’entre 20.000 i 100.000 ha-
bitants per les seves polítiques de promoció
del medi ambient i la sostenibilitat.

Un dels elements que més va valorar el ju-
rat del premi, va ser les experiències dutes a
terme des de l’any 2012 i especialment en el
context de la Setmana Europea de la Mobilitat
Sostenible i Segura. Des de llavors s’han viana-
litzat un total de quatre carrers del centre del
municipi amb l’objectiu de potenciar els despla-
çaments a peu, recuperar un espai públic per a la
ciutadania i regenerar el teixit comercial del centre
urbà. La peculiaritat d’aquestes actuacions és que
s’han fet sense fer gairebé obres, col·locant diferent
mobiliari urbà i per tant amb un cost econòmic molt
baix. Aquestes actuacions s’han dut a terme amb la
participació del veïns afectats, primer com a prova
temporal, i un cop valorada l’actuació i analitzades les
aportacions dels veïns, en els quatre casos s’han conso-
lidat com a actuacions definitives.

11 | MobiliCat / Juny 2016

El suplement / Monogràfic

Transport públic urbà

12 | MobiliCat / Juny 2016 Per altra banda, també es va valorar molt positivament el servei autobusos. De cara al futur, i en el moment en que sigui econòmi-
de transport públic. La ciutat disposa de dues estacions de tren, lí- cament viable, es planteja la possibilitat de fer un pas endavant i
nies R-2, R-8 i R-3 i de tretze línies d’autobús interurbà, que poden incrementar l’oferta de transport amb una segona línia d’autobús
ser utilitzades pels veïns de la ciutat per als seus desplaçaments que funcioni en sentit invers a l’actual, satisfent així, una demana
urbans. També disposa d’un servei d’autobús urbà amb molt de servei actualment no coberta.
bones freqüències de pas (entre 10 i 12 minuts). Es tracta d’una Cal destacar que l’any 2014 l’autobús urbà va transportar 2.95
línia circular que uneix els barris i punts d’atracció tals com esta- persones per quilòmetre recorregut, molt per sobre de les 1.8 per-
cions de tren, ambulatoris, Hospital, ajuntament, equipaments sones per quilòmetre recorregut de mitjana dels municipis d’en-
culturals, esportius i escoles. Aquest servei el conformen tres tre 50 i 100 mil habitants de l’AMTU. Tanmateix si comparem els
autobusos que recorren anualment 137.000 km amb un servei indicadors que analitzen l’oferta de servei, el mateix any s’ oferi-
en dies laborables de les 6:25 a les 22.00 hores i dissabtes de les en 2.6 quilòmetres per habitant, molt per sota de la mitjana dels
7:55 a les 19:55 hores. Aquesta oferta es tradueix en una elevada municipis d’entre 50 i 100 mil habitants de l’AMTU que es situava
demanda, assolint l’any 2015 el rècord històric de passatge amb en els 7.2 quilòmetres per habitant. Aquestes dades indiquen que
més de 414.000 viatgers. el sistema de transport públic de la ciutat és modest alhora que
molt utilitzat i eficient.
En els últims anys l’oferta de transport públic de la ciutat ha ex-
perimentat un salt qualitatiu amb la renovació del 100% de la flo- Aquestes dades i el premi rebut, reforcen el convenciment que cal
ta i amb la incorporació d’autobusos de 12 metres amb platafor- seguir treballant per a la millora de la ciutat, el seu entorn i la im-
ma baixa, accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. En plicació de la ciutadania en totes aquelles actuacions que avancin
aquest sentit a finals de l’any passat va entrar en funcionament cap a un model de ciutat més sostenible, com a aposta per a la
un nou autobús híbrid. salut, el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans.•

Per altra banda el 67% de les parades disposen de marquesina i
en els últims tres anys s’ha dotat de pantalles d’informació dinà-
mica a les principals parades d’autobús. Totes aquestes millores
han comportat un increment significatiu en el nombre de pas-
satgers; un 33% en els últims sis anys. Tanmateix des de l’Ajun-
tament s’està treballant per a seguir millorant el servei, i un dels
projectes que actualment s’està desenvolupant és poder oferir
una aplicació per a mòbils que informi del temps real de pas dels

Entrevista a El suplement / Monogràfic

Marc Piedrafita Torras

15 anys. Usuari habitual del bus urbà de Mollet del Vallès

“S’ha notat molt el canvi de 13 | MobiliCat / Juny 2016
busos petits a grans, ara anem
molt més amples i còmodes”

Marc Piedrafita fa quatre còmodes i estan en bon estat, són nets i net. Arriba puntual.
anys que utilitza el servei de sempre hi ha espai.
bus urbà cada dia, primer Saps quina diferència hi ha entre un au-
per a anar a l’escola i ara a I pel que fa als horaris i la freqüència de tobús convencional i un híbrid?
l’institut. pas dels autobusos, què n’opines? La veritat és que no massa, alguna cosa
Penso que estan bé, s’ajusten als horaris m’havien comentat. Suposo que consu-
Com valores el servei de bus? que faig servir per a anar a l’Institut. M’és meix menys gasoil.
Molt bé, em sembla que ha millorat molt molt útil.
amb el pas del temps. Al principi de fer-lo Quines millores creus que s’haurien de
servir el servei no era tant bo, però crec Quin tipus de bitllet fas servir? fer en el servei?
que ha anat millorant. Abans feia servir la T-12, però ara ja no Algunes parades no tenen marquesina,
S’ha notat molt el canvi dels busos petits puc per edat, i compro les targetes T-Jove de fet quan l’agafo a casa de la meva
pels grans. Ara anem molt més amples, de l’Ajuntament. àvia, com que no hi ha marquesina, els
dies que plou has de vigilar de no mu-
Coneixes el nou bus híbrid? llar-te.
Si, hi he pujat molts cops. És un bus També quan plou o hi ha mercat setma-
molt gran i té molt espai, és còmode i nal, el bus arriba un pèl més tard.•

El suplement Jordi Xena,
nou president de l’AMTU

Jordi Xena, acompanyat de Ricard Font i Josep Mayoral, després
de ser escollit president > AMTU

14 | MobiliCat / Juny 2016 L’alcalde de Santa Maria de Palautordera, Jordi Xena ha destacat l’aposta de l’AMTU pel Transport A la Demanda (TAD).
Jordi Xena i Ibàñez, és el nou president de
l’Associació de municipis per la Mobilitat i reglament que desplegui la recentment aprovada Llei de Finança-
el Transport Urbà (AMTU) després d’haver ment del Transport Públic.
estat escollit per aclamació a l’assemblea de
l’entitat, que es va celebrar el passat 25 de Xena, per últim, s’ha mostrat decidit a donar continuïtat i seguir
novembre a Montmeló. L’acte va comptar potenciant dues de les iniciatives de l’AMTU. Per una banda, la Jor-
amb la presència del Secretari d’Infraestruc- nada Catalana de la Mobilitat, i per l’altra, la revista MobiliCAT.
tures i Mobilitat de la Generalitat de Catalu-
nya, Ricard Font. A banda del nou president, l’Assemblea de l’AMTU també ha no-
menat dos vicepresidents: Jaume Mauri, regidor de Caldes de
En el seu primer discurs, Xena ha destacat el paper de l’AMTU Montbui, com a vicepresident primer; i Josep Mayoral, alcalde de
en la millora dels serveis de transport públic dels municipis i ha Granollers, com a vicepresident segon.
remarcat la voluntat de l’entitat de convertir-se en el “refe-
rent tècnic” dels ajuntaments catalans en matèria de mobilitat. En Durant l’Assemblea, també s’han escollit els municipis que forma-
aquest sentit, un dels grans reptes de futur de l’AMTU serà el Trans- ran part del nou Comitè Executiu de l’AMTU: Arenys de Munt, Cal-
port A la Demanda (TAD). “Hem d’ajudar i tenir un paper destacat des de Montbui, Consell Comarcal del Baix Llobregat, Granollers,
per definir el model d’implantació del Transport A la Demanda”, L’Ametlla del Vallès, Manresa, Mataró, Montornès del Vallès, Pre-
ha dit Xena, recordant que l’AMTU està treballant per actuar com a mià de Mar, Ripollet, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç
oficina central de gestió del TAD de Catalunya. dels Horts, Santa Maria de Palautordera, Terrassa i Vilafranca del
Penedès.
El nou president de l’AMTU també s’ha referit al finançament muni-
cipal del transport públic: “Els ajuntaments estem ofegats econò- També s’han nomenat els representants de l’entitat al Consell
micament, el nou sistema de finançament no pot representar una d’Administració de l’ATM (Jordi Xena i Jaume Mauri), al Consell
major càrrega financera als municipis”, ha dit, confiant que es tin- de Mobilitat de l’ATM (Jaume Mauri), i al Comitè estratègic de la
guin en compte les reivindicacions locals ara que s’ha de redactar el T-Mobilitat de l’ATM (Jordi Xena i Jaume Mauri).•

Comitè executiu El suplement

Jordi Xena Jaume Mauri Josep Mayoral

President Vicepresident 1r Vicepresident 2n

Santa Maria de Palautordera Caldes de Montbui Granollers

Àngel Castillo Josep Perpinyà Teresa Bada Olga Sànchez David Bote

Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal

Arenys de Munt C. C. del Baix Llobregat L’Ametlla del Vallès Manresa Mataró

15 | MobiliCat / Juny 2016

M. Rosa Vinyallonga Antoni Subirà Francisco Sánchez Juli Fernández Damià Calvet

Vocal Vocal Vocal Vocal Vocal

Montornès del Vallès Premià de Mar Ripollet Sabadell Sant Cugat del Vallès

Marta Sugrañes Jordi Ballart Josep Maria Martí Joan Prat M. Dolors Vilalta

Vocal Vocal Vocal Director general Secretaria i Tresoreria

Sant Vicenç dels Horts TerRassa Vilafranca del Penedès AMTU AMTU

El suplement

17,25 milions d’euros

per al transport públic dels
municipis associats a l’AMTU

16 | MobiliCat / Juny 2016 L’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà El president de l’AMTU, Jordi Xena, ha mostrat la seva satis-
(AMTU), la Generalitat de Catalunya i l’Autoritat del Trans- facció per la signatura d’aquest conveni que “permet seguir
port Metropolità (ATM) de l’àrea de Barcelona han signat treballant per millorar la mobilitat i el transport públic dels
un conveni de col·laboració en l’àmbit de la mobilitat per als anys municipis”. Xena també ha remarcat que amb el conveni “es
2015, 2016 i 2017. reconeix la tasca que porta a terme l’AMTU com a suport tèc-
nic i interlocutor en temes de mobilitat per a molts municipis
El conveni fixa una aportació anual de 5,75 milions d’euros, catalans”.
que el Departament de Territori i Sostenibilitat farà mitjançant
l’ATM, entitat que actua com a ròtula financera del sistema dins “El conveni és una bona notícia pels ciutadans de tots aquests
del Pla marc 2014-2031. Aquests diners es destinaran a actuaci- municipis, perquè es potencia i prioritza el transport públic col·
ons de millora del transport públic col·lectiu dels municipis asso- lectiu, especialment l’urbà”, ha valorat el conseller Josep Rull,
ciats a l’AMTU. Per a l’exercici 2015, un total de 77 municipis de 9 que ha explicat també que el conveni s’emmarca en la línia es-
comarques diferents es beneficiaran d’aquest conveni. tratègica del Govern de la Generalitat que aposta per la mobilitat
sostenible a través de l’impuls del transport públic.
Entre els aspectes més importants d’aquest nou conveni destaca
la nova distribució de les ajudes, que ja no es limitaran als muni- Des de l’ATM, també s’ha remarcat que, des que es va signar el
cipis de la Regió Metropolitana de Barcelona (Alt Penedès, Baix primer conveni, l’any 2006, fins al 2017 que serà vigent el con-
Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Oriental), sinó veni signat avui, “l’aportació total del Govern de la Generalitat,
que es distribuiran entre tots els municipis del Sistema Tarifari In- a través de l’ATM, als municipis de l’AMTU és d’un total de 62,5
tegrat de Barcelona i que siguin municipis associats a l’AMTU. milions d’euros.•

El suplement

L’AMTU s’adhereix
a l’ITS Catalunya

L’AMTU s’ha adherit recentment com a soci ordinari de i Catalunya, amb qui ja ha col·laborat en l’organització de les dar- 17 | MobiliCat / Juny 2016
la delegació catalana de l’ITS (Intelligent Transport Sys- reres edicions del Congrés ITS Catalunya.
tem). Aquesta és una associació sense ànim de lucre
fundada el 2002 amb l’objectiu d’unir el sector públic, privat i De fet, l’AMTU ja ha participat, com a entitat col·laboradora, en la
acadèmic relacionat amb els Sistemes Intel·ligents de Trans- VII Jornada ITS de Catalunya, que ha tingut lloc el passat mes de
port (ITS), per fer més segura, sostenible i eficient la mobilitat febrer, i que tenia com a objectiu promocionar els sistemes intel·
de les persones i mercaderies a través de diferents mitjans de ligents de transport i acostar-los a les empreses i administracions.
transport. L’AMTU ha col·laborat en la jornada facilitant l’assistència a l’ITS
Catalunya de tècnics i regidors de mobilitats dels diferents mu-
Des de l’AMTU es considera important pertànyer a aquesta enti- nicipis de l’àmbit AMTU.
tat, ja que un dels nostres objectius fundacionals és la formació i
informació dels nostres associats, i la voluntat d’ITS Catalunya és A més, el director general de l’AMTU, Joan Prat, ha participat
precisament convertir-se en el fòrum català del sector dels siste- en la sessió d’obertura de l’ITS Catalunya, compartint taula amb
mes intel·ligents de transport, erigint-se d’aquesta manera en un representants de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, el
punt de trobada per a l’intercanvi d’informació i experiències així Servei Català de Trànsit, l’Associació d’Enginyers de Trànsit de Ca-
com per a la promoció i difusió dels interessos de les noves tecno- talunya i l’associació ITS Catalunya. En la seva intervenció, Prat ha
logies aplicades al transport. explicat el canvi d’estatuts que s’ha impulsat dins l’AMTU i que ha
permès que l’entitat passi de prestar servei a la Regió Metropoli-
Així doncs, AMTU passa a integrar-se en una de les entitats pri- tana de Barcelona a ser una entitat d’àmbit català amb la vocació
mordials en matèria de sistemes intel·ligents de transport, i de d’oferir servei i assistència tècnica en temes de mobilitat a tots els
la qual també en forment altres entitats i empreses catalanes ens locals de Catalunya.
relacionades amb la mobilitat com són el Servei Català del Tràn-
sit, el RACC, l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona, i Durant la jornada s’han presentat les darreres tendències en sis-
l’Ajuntament de Barcelona. temes intel·ligents de transport com és la targeta sense contacte
i les noves solucions per a la reducció de l’efectiu en el Transport
Amb aquesta adhesió, AMTU explicita el compromís de donar Urbà. També s’ha debatut sobre la Gestió intel·ligent de la Mobili-
continuïtat i consolidar la col·laboració conjunta amb ITS Espanya tat i sobre les fonts d’informació sobre la mobillitat.•

El suplement / Notícies La T-12 registra
23,79 milions de
validacions el 2015

La targeta de transport pú- na, 1.194 unitats i 247.949 port públic del sistema tarifari gestiona la sol·licitud de la
blic T-12 ha registrat 23,79 validacions, Tarragona, 1.272 integrat, dins la mateixa zona targeta T-12 per als nens i ne-
milions de validacions a tot unitats i 176.842 validaci- tarifària on resideixin. nes residents a municipis de
Catalunya i s’han distribuït ons i Lleida, 3.905 unitats i Des de l’any 2009, l’AMTU les corones 2, 3, 4, 5 i 6.•
47.836 unitats d’aquest títol 277.843 validacions.
durant el 2015. La T-12 és un títol de transport
Concretament, la demarca- per als nens i nenes de 4 a 14
ció de Barcelona ha registrat anys que els permet fer gratu-
41.465 unitats i més de 23 ïtament un nombre il·limitat
milions de validacions, Giro- de viatges a la xarxa de trans-

Sant Cugat incorpora un bus 100% elèctric

18 | MobiliCat / Juny 2016 És el primer munici-
pi, exceptuant Barce-
lona, que incorpora Mercè Conesa, amb Joan Prat, Damià Calvet, Joan Puigdomènech i representats de l’empresa de transport > AMTU
un autobús comple-
tament elèctric en el Cal recordar, a més, que l’ad- s’acaba de saber que Sant Cu- viatgers en transport, ja
servei de transport quisició d’aquests vehicles gat ha incrementat de manera que han arribat als gairebé
públic municipal. es produeix justament quan notable el nombre de 1.100.000 usuaris.•

Amés, el municipi també in-
corpora dos nous autobu-

sos híbrids així com un minibus

de baixa emissió de gasos con-

taminants (model EURO VI).

L’ús del vehicle elèctric contri-

bueix a millorar notablement

la qualitat de l’aire. De fet,

amb l’adquisició dels quatre

vehicles, l’ajuntament calcula

que deixarà d’emetre 143 to-

nes de CO2 cada any. D’aques-

ta manera, Sant Cugat se-

gueixi liderant l’aposta per

les samartcities i les ciutats

sostenibles.

Tres nous busos més autobús híbrid consumeix un
sostenibles, a Sabadell 30% menys de combustible
fòssil que els Euro 6 normals.
En el ple del mes de març badell (TUS). Es tracta d’un La compra d’aquests vehicles De fet, el vehicle híbrid ja
l’ajuntament ha apro- autobús híbrid i dos dièsel permetrà renovar la flota s’havia provat a la ciutat,
vat la incorporació de tres Euro 6, que suposen la pri- d’autobusos del municipi, i i ara se n’ha adquirit una
nous autobusos a la flota mera incorporació des de alhora reduir el consum de unitat amb la finalitat de tes-
de Transports Urbans de Sa- l’any 2007. combustible, ja que el nou tar-la de manera oficial.•

L’AMTU vol que l’Estat traspassi només s’ha executat un 10%. El suplement / Notícies
a la Generalitat les línies I dels 306 milions que es van
ferroviàries interiors de Catalunya acordar al 2013, per a accions
prioritàries que haurien d’aca-
Comitè Executiu celebrat el passat mes d’abril > AMTU destinades al Pla de Rodalies bar el 2015, només s’ha execu-
i al manteniment de la xarxa, tat un 2%.
El Comitè Executiu de AMTU de Catalunya. Així mateix, la per tal d’executar les funcions A això cal afegir que la puntu-
ha aprovat, en la sessió ce- proposta de resolució apro- de planificiació, manteniment alitat de la xarxa de Rodalies
de les línies, i execució d’obres. és del 94% i la de Regionals
lebrada el passat mes d’abril, vada també inclou la necessi- En aquesta proposta de reso- del 58%, mentre que Ferro-
lució s’explicita que el dèficit carrils de la Generalitat de
una proposta de resolució per tat que, de forma simultània històric d’inversions en infra- Catalunya (FGC) arriba al
estructures de l’Estat espanyol 99%. Atès que la xarxa ferro-
demanar a l’Estat espanyol al traspàs de titularitat de a Catalunya és un impediment viària és una infraestructura
per a la seva economia i la mi- fonamental per poder tenir
que traspassi íntegrament a les línies interiors, també es llora de la seva competitivitat. un funcionament idoni per al
En aquest sentit, cal recordar desenvolupament del país,
la Generalitat de Catalunya la traspassin a la Generalitat les el greu incompliment, per part l’AMTU considera necessari
del Ministeri de Foment, del accelerar el traspàs íntegre de
gestió de les línies ferroviàries consignacions pressupostàries Pla de Rodalies, ja que dels les línies ferroviàries interiors
4.000 milions que s’havien de Catalunya a la Generalitat
d’invertir entre 2008 i 2015 de Catalunya, per tal d’acon-
seguir una mobilitat adequa-
da a les necessitats reals.•

Presentació de 19 | MobiliCat / Juny 2016
l’estudi d’implantació
del TAD al Baix
Llobregat i Maresme

L’AMTU ha presentat com de transport que busca donar Jordi Xena i Josep Perpinyà > AMTU i no a l’inrevés com fins ara.
s’aplicarà l’estudi d’implan- resposta a les necessitats reals En aquest sentit, el TAD dóna
tació del Transport A la De- dels municipis. Des de l’AMTU es conside- resposta a la necessitat de
manda (TAD) a les comarques Durant la presentació, s’han ra que cal trobar un sistema ser més eficaços i eficients en
del Baix Llobregat i Maresme. explicat les diferents tipologies que subministri un trans- matèria de transport, sobre-
En una jornada celebrada, el de serveis TAD que hi pot haver port públic de bona quali- tot en els municipis de baixa
passat mes de març al Consell segons l’itinerari, les parades tat, accessible, i assequible densitat de població o en
Comarcal del Llobregat, i a i la flexibilitat del servei, i com tant per a l’usuari com per a aquells llocs on els equipa-
l’abril al Consell d’alcaldes del funcionen els diferents tipus l’administració, i que atengui ments estan molt allunyats
Maresme, l’AMTU ha donat de servei. Així mateix, també les necessitats bàsiques de del centre.•
a conèixer què significarà s’han posat exemples de casos comunicació, de manera que
per a aquestes comarques la d’èxit a Catalunya i Europa, on els horaris s’adaptin a l’usuari
implantació d’aquest sistema ja s’ha implantat el TAD.

L’AMTU ja compta amb 87 associats

Des de principi d’aquest Pere de Vilamajor. de viatgers transportats de mobilitat i les seves infra-
any 2016, s’han adherit a Per tant, ara ja són 87 les enti- prop de 42 milions el 2015. estructures i, per tant, està
l’AMTU els següents muni- tats associades: 85 municipis i Així mateix, l’AMTU té la oberta a tots aquells altres
cipis: Olesa de Montserrat, 2 consells comarcals, amb una voluntat de representar i municipis i ens locals que
Olesa de Bonesvalls, Sant Es- població representada de 2 ajudar tots els municipis de voluntàriament decideixin
teve Sesrovires, Olivella, i Sant milions d'habitants i un volum Catalunya en l’àmbit de la formar-ne part.•

El transport urbà de Mollet
en 4 xifres

35 33 %

parades + de passatge en
els últims 6 anys.
137.000
100 %
km recorreguts
de la flota renovada
414.000 en els últims anys

passatgers

taxi

El Suplement delarevista
MobiliCat

FGC

FGC amplia el servei de trens
amb dues freqüències més
en hora punta a Terrassa

El servei de trens dels Ferrocarrils de la des de l’entrada en servei de tres noves L’arquitecte Muncunill, 21 | MobiliCat / Juny 2016
Generalitat de Catalunya (FGC), a la estacions a Terrassa, el juliol de 2015. nou nom ferroviari
línia Barcelona-Vallès, s’amplia entre Des d’aleshores, la demanda ha crescut
les estacions de Terrassa Nacions Unides i un 42,2% a la ciutat, que en xifres abso- A l’acte de bateig del tren també hi ha as-
Les Fonts (Vallès Occidental). Des del pas- lutes suposa 828.727 viatgers més. En sistit el president de Ferrocarrils de la Ge-
sat 9 de maig, les dues noves circulacions aquest sentit, el conseller ha posat en neralitat de Catalunya, Enric Ticó, i l’alcal-
en lloc d’iniciar el servei a Rubí ho fan a valor el perllongament dels Ferrocarrils de de Terrassa, Jordi Ballart. La unitat de
Terrassa Nacions Unides. Aquests trens de la Generalitat a Terrassa, que “ha es- tren batejada amb el nom de l’arquitecte
surten d’aquesta estació a les 7.56 hores tat una història d’èxit, ja que els càlculs terrassenc Lluís Muncunill forma part de la
i a les 8.04 hores i circulen com els de la inicials no preveien tants nous usuaris”. sèrie 113, uns trens que substitueixen les
línia S5, aturant-se a totes les estacions, Rull ha afegit que “aquestes xifres mos- antigues 111 a les línies S1 (Terrassa), S2
excepte a Les Planes, Baixador de Vallvi- tren l’aposta per la mobilitat sostenible (Sabadell) i L6 (Reina Elisenda) per moder-
drera i Peu del Funicular. “Aquest incre- i segura”. nitzar la flota.
ment de freqüències significa capacitat
per a mil persones més i una descongestió Pel que fa al total de viatgers al Metro del El nom de Muncunill, s’ha triat perquè és
del sistema ferroviari en moments de mà- Vallès, el perllongament de Terrassa ha un personatge emblemàtic de Terrassa,
xima afluència”, ha destacat el conseller incrementat la demanda en un 5,8%. De ja que va projectar bona part dels edificis
de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull en les tres noves estacions, la que ha regis- que han esdevingut símbols indiscutibles
l’acte d’un tren que porta el nom de Lluís trat més usuaris és Vallparadís Universitat de la ciutat. •
Muncunill. amb 638.604, seguida de Terrassa Esta-
ció del Nord amb 384.181 i de Terrassa
42,2% més de viatgers Nacions Unides amb 293.855 passatgers.
a les estacions L’estació de Terrassa Rambla, que era el
final de la línia S1 fins ara, continua al cap-
L’increment de freqüències en hora davant amb un registre d’1.201.568 usua-
punta dóna resposta a l’augment de ris des de la inauguració del nou servei.
viatgers que ha experimentat la línia

950,00

ATM 940,00 934,76
930,00

920,00 914,28 922,28
910,00
Pere Torres 900,00

Director general de l’ATM de Barcelona

890,00

880,00 GEN 08 - DES 08
GEN 09 - DES 09
870,00 GEN 10 - DES 10

Milions de viatges 2009 2010 2011

El sistema de transport públic de

l’ATM de Barcelona tanca l’exercici

2015 amb rècord de viatgers

22 | MobiliCat / Juny 2016 La xifra total de viatges al sistema de 2008 es presenta a continuació, desglos- sense els viatges a la 7a corona tarifària
transport públic de l’ATM de Barcelona de sada per operadors: s’observa el creixe- (comarques del Berguedà i el Ripollès) que
l’any 2015 ha estat de 939,3 milions, s’han ment de la demanda en tots els modes es va integrar l’any 2015 mitjançant packs
fet 23 milions més de viatges que al 2014. de transport; especialment rellevant és el especials de targetes de 10 viatges. Amb
La recuperació de la demanda després de creixement de 9,3 milions de validacions aquesta ampliació juntament amb la del
la davallada associada a la crisi econòmica de metro i l’increment de bus a Barcelona i total de la comarca d’Osona, el sistema
es va iniciar ja el segon semestre de 2013. Àrea Metropolitana. tarifari integrat abasta un total de 346 mu-
L’evolució de la demanda de viatges des de A efectes d’evolució es mostren les dades nicipis i 5,7 milions d’habitants.

Metro TMB 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Bus TMB
Total TMB 376,4 361,7 381,2 389,9 373,5 369,9 375,7 385,0
FGC 194,9 196,0 189,4 188,5 180,0 183,0 184,3 187,8
Rodalies Catalunya (Renfe) 571,2 557,6 570,7 578,4 553,5 552,9 560,0 572,8
Tramvia 80,9 79,8 79,8 80,6 75,0 75,5 79,7
Autobusos AMB 114,4 110,1 103,7 106,3 105,9 105,1 77,2 106,4
Autobusos DGTM 23 ,2 23,9 23,8 24,2 23,7 23,8 105,2 25,4
Autobusos urbans 74,5 73,5 73,4 75,2 73,4 76,4 24,5 83,1
TOTAL 29,7 28,8 30,2 29,7 30,2 79,7 32,2
7a corona 40,8 40,6 40,8 31,1 38,8 30,9 39,1
Rodalies Catalunya (Renfe) 934,8 914,3 922,3 41,1 899,8 38,1 938,7
Autobusos DGTM 936,8 900,1 38,1
Subtotal 7a corona - - - - 915,6
TOTAL SISTEMA - - - - - -
- - - - - - 0,1 0,2
- - - - - -
934,8 914,3 922,3 - 899,8 - 0,3 0,4
936,8 900,1
0,5 0,6

916,0 939,3

Dades en milions de viatges

935,45 938,73 ATM
2012
915,56

899,80 900,07
887,04
2013
NOV 10 - OCT 11
GEN 10 - DES 11
GEN 12 - DES 13
ABR 12 - MAR 13
GEN 1 3- DES 13
GEN 1 4- DES 14
GEN 15 - DES 15

2014 2015

TÍTOL ANY 2015 % ANY 2014 % INCREMENT 15 / 14
51,49 52,32
Targetes multiviatge VALIDACIONS VALIDACIONS Abs. %

(T-10, T-50/30, T-70/30) 483.371.811 479.010.946 4.360.865 0,91

Abonaments 86.348.427 9,20 76.828.958 8,39 9.519.469 12,39

(T-Mes, T-Trimestre) 107.132.334 11,41 95.329.664 10,41 11.802.670 12,38

Abonaments socials 1.095.954 0,12 1.047.543 0,11 48.411 4,62 23 | MobiliCat / Juny 2016

(T-12,T-Jove, FM/FN, ...) 677.948.526 72,22 652.217.111 71,24 25.731.415 3,95
127.790.586 13,61 128.692.326 14,06 -901.740 -0,70
Resta títols 132.991.633 14,17 134.651.944 14,71 -1.660.311 -1,23
938.730.745 100,00 915.561.381 100,00 2,53
Total títols ATM 23.169.364
Total títols socials 1a corona
Total títols propis
TOTAL SISTEMA

El 72,2% dels viatges es fan amb títols in- sistema es fan amb abonaments mensuals d’Administració de l’ATM per a l’any 2016
tegrats ATM, el 13,6% amb tarifació social i trimestrals integrats. consisteix en la congelació de la targeta
de la 1a corona tarifària (Targeta Rosa, T-4) Les variacions en la tipologia de validacions més utilitzada (T-10) i la reducció del preu
i amb títols propis dels operadors es fa el respecte l’any anterior són: dels abonaments en els viatges de més
14,2% restant dels viatges. • Augment del nombre total de valida- d’una zona, amb l’objectiu d’afavorir el
transport públic en els desplaçaments in-
Si s’analitza amb quin bitlletatge es fan els cions (2,5%) terurbans. També s’ha aprovat l’ampliació
938,7 milions de viatges a l’àmbit de les 6 • Increment d’ús de títols integrats de l’ús de la targeta T-12 fins als 14 anys
corones tarifàries es constata que dins dels inclosos.
títols integrats ATM les targetes multiviatge (3,95%)
són les més usades (51,5% de les validaci- • Major fidelització: els abonaments in- La despesa associada a aquesta política
ons); a continuació destaca l’ús de títols so- tarifària per a l’any 2016 serà assumida
cials ATM que sumen un 11,4% (T-12, T-Jove, tegrats augmenten de l’ordre del 12% per les administracions consorciades amb
títols per a famílies monoparentals i nom- • Menor ús de títols socials de la corona majors aportacions, de manera proporci-
broses i títols bonificats per a persones en onal a les que es van establir al Pla Marc
atur) i un 9,2% de les validacions totals del central (-0,70%) de Finançament acordat el 2014. •
• Menor ús de títols propis dels opera-

dors (-1,23%)

La política tarifària aprovada pel Consell

Notícies L’ATM acorda reclamar a l’Estat millorar
el finançament per al transport públic

El conseller Josep Rull, Anoni Poveda (AMB) i Mercedes Vidal a Catalunya els mateixos cions econòmiques de l’Estat
(Ajuntament de Barcelona) > AMTU criteris de càlcul que es fan al transport públic de Madrid
servir a les aportacions eco- que, d’aplicar-se també a
La Generalitat, l’Ajunta- ons que conformen l’Autori- nòmiques que realitza al Catalunya, serien més fa-
ment de Barcelona i l’Àrea tat del Transport Metropolità transport públic de Madrid. vorables i també recuperar
Metropolitana de Barcelona, (ATM), han acordat recla- La decisió respon a les ne- progressivament l’aportació
que són les tres administraci- mar a l’Estat que s’apliquin cessitats de finançament del de l’Estat en base als criteris
transport públic existents, anteriors a la recessió. Fins
sobretot amb l’ampliació del al 2010 es calculava en base
sistema tarifari integrat a les a un criteri de territori/po-
comarques d’Osona, Bergue- blació i amb preu per habi-
dà i Ripollès l’any 2015, i te- tant de 30 euros/l’any. Ara la
nint en compte la progressiva base és 20 euros/habitant/
reducció de les aportacions any i el càlcul no té en comp-
de l’Estat en l’àmbit de l’ATM. te l’increment de 7 a 12 co-
Es reclama aprofitar els cri- marques integrades que s’ha
teris de càlcul de les aporta- produït des del 2010.•

Millora la comunicació
de Barcelona amb
Vallirana i Salt

24 | MobiliCat / Juny 2016 Ha entrat en funcionament les dues directes que hi havia S’ha posat en funcionament una nova línia entre Barcelona i Vallirana,
una nova línia d’autobús fins ara es passa a 11 en sentit sense parar a Molins de Rei > AMTU
de la xarxa Exprés.cat, que Vallirana i 12 cap a Barcelona
millora la comunicació entre de dilluns a divendres feiners. posa també una millora en el Prat (T1 i T2). El recorregut
Barcelona i Vallirana (Baix El bus exprés circula per les servei, ja que es garanteixen fins a Barcelona es realitza
Llobregat). Aquesta nova autovies B-24 i B-23, mentre fins a vuit trajectes d’anada per l’autopista AP-7 i fa pa-
línia dóna servei a Vallirana que el servei convencional i tornada directes entre Salt rada a l’Estació del Nord de
i Cervelló sense haver de continuarà passant per Molins i Barcelona, amb prolonga- Barcelona, i en alguns casos
parar a Molins de Rei, cosa de Rei per agafar després l’A-2 ció en algunes expedicions, també a l’estació d’autobu-
que permet guanyar 10 i la B-23. sense transbordament, fins sos de Fabra i Puig.•
minuts en sentit Vallirana i D’altra banda, s’ha posat una a l’aeroport de Barcelona-El
escurçar 20 minuts el trajecte nova parada d’autobús a Salt
en direcció a Barcelona. (Gironès), dins el trajecte que
Amb el nou bus exprés e17 uneix Figueres (Alt Empordà)
Barcelona-Vallirana s’incre- amb Barcelona i l’aeroport
mentaran les expedicions. De del Prat. La nova parada, su-

Més freqüències del bus entre rà a les 13.45 hores de Badalo-
Badalona i la UAB na mentre que les freqüències
que ara s’afegiran des de la
Des del passat 2 de maig, Autònoma de Barcelona (UAB) La millora de la línia suposarà Universitat seran a les 16.30
s’ha augmentat la fre- amb tres noves expedicions els ampliar la franja horària del hores i a les 19.30 hores. A
qüència de pas de l’autobús dies lectius universitaris; una servei de manera que hi haurà més, s’incorporarà una nova
entre Badalona i la Universitat d’anada i dues de tornada. una nova expedició que sorti- parada a l’estació de rodalies
de Cerdanyola UAB.•

L’ATM de Barcelona d’oferta com de demanda; centres logístics, autoritats del Notícies
participa en el nou projecte definir solucions innovadores transport, bufets d’advocats,
europeu Mobility4EU de transport multimodal inte- associacions de viatgers i de
grat, considerant els aspec- persones amb mobilitat redu-
L’Autoritat del Transport programa més gran de la tes tècnics, d’organització i ïda i empreses especialitzades
Metropolità (ATM) de Comissió Europea pel que governança i de finançament en la metodologia think tank,
Barcelona és un dels membres fa a recerca i innovació per establir les polítiques de mo- entre d’altres. L’ATM aporta al
del consorci guanyador al període 2014-2020. bilitat a nivell europeu per consorci la seva expertesa en la
del projecte europeu Els objectius principals l’horitzó 2030; desenvolupar planificació de les infraestruc-
MOBILITY4EU (Action Plan d’aquest projecte europeu, el Full de Ruta i el Pla d’Acció tures i la mobilitat d’una gran
for the Future of Mobility amb la participació de tots els per a la seva implementació; i regió metropolitana i, al mateix
in Europe) conjuntament agents implicats en cada una identificar les línies d’actuació temps té l’oportunitat de par-
amb 18 socis més, distribuïts de les fases i processos del a nivell de recerca, innovació i ticipar en la construcció de les
entre 11 països d’Europa. projecte, són: identificar els implementació. propostes estratègiques de la
Aquest projecte s’emmarca reptes i necessitats de la so- Entre els socis del consorci hi mobilitat per a Europa. La dura-
dins el Programa Europeu cietat que influiran en la mo- ha universitats, institucions de da del projecte és de 36 mesos i
‘HORIZON 2020’, que és el bilitat del futur, tant a nivell recerca, consultories, fabri- el pressupost total de 2,87 M€,
cants, proveïdors de sistemes amb una subvenció del 100%
intel·ligents de transport (ITS), de la Comissió Europea.•

Bombers de la Generalitat organitza una
jornada tècnica sobre accidents amb múltiples
víctimes en el transport col·lectiu

Un total de 150 persones, mes (AMV) implica la mobilit- 25 | MobiliCat / Juny 2016
entre figurants i operatius zació d’un dispositiu d’interven-
de Bombers de la Generalitat ció molt ampli. En el cas d’un Simulació d’accident amb víctimes a la jornada de bombers. > AMTU
i Bombers de l’Ajuntament accident d’autobús la complexi-
de Barcelona, personal de la tat no rau sols en el nombre de ara l’estabilització i l’elevació el salvament de les víctimes; les
Creu Roja, el SEM, els Mossos persones afectades sinó també posterior del vehicle sinistrat, maniobres amb les eines de tall,
d’Esquadra, la Policia Local i en les dificultats que suposa la gestió de l’espai interior, per el rescat en alçada i la manipu-
professionals de l’àmbit hospi- la excarceració de les víctimes facilitar el treball dels equips en lació de ferits, entre d’altres.•
talari i del sector de l’automo- al tractar-se d’un habitacle de
ció, han participat en aquesta gran volum, i on les eines d’in-
jornada, que ha tingut lloc el tervenció treballen al límit de la
passat 29 d’abril al Campus seva capacitat.
Moltor de Castellolí. L’AMTU ha En aquest sentit, els partici-
col·laborat en l’organització de pants han treballat diferents
la jornada, facilitant la parti- aspectes relacionats amb les
cipació d’empreses del sector tasques operatives que re-
d’autobusos. quereix un accident de trànsit
Un accident de múltiples vícti- amb múltiples víctimes, com

Setmana de la Mobilitat Sostenible de més de 10.000 habitants. El
i Segura, del 16 al 22 de setembre lema, que és una traducció de
l’europeu, reivindica el concepte
Enguany la Setmana de la setembre, posarà el punt i final amb el medi ambient. d’’smart mobility’. Així, a més de
Mobilitat Sostenible i Segura a aquest esdeveniment que vol Amb el lema ‘Mobilitat in- vetllar per una vida saludable,
coincidirà amb la Setmana Euro- sensibilitzar la ciutadania sobre tel·ligent. Economia potent’, sostenible i segura, també vol re-
pea de la Mobilitat. I el Dia Sense la importància de moure’s de l’organització pretén arribar forçar el potencial de la mobilitat
Cotxes, que tindrà lloc el 22 de manera saludable i respectuosa aquest any al 80% de municipis intel·ligent a l’hora de contribuir
al desenvolupament econòmic.•

Opinió

Jordi Julià Sort

President de la Comissió d’Urbanisme
i Mobilitat del Col.legi d’Enginyers de
Camins, Canals i Ports de Catalunya

Rodalies, en el fons un greu
problema de governança

26 | MobiliCat / Juny 2016 Els problemes de fons de la xarxa explicar i entendre amb plànols a la mà), n’han quedat només dues per a rodalies,
ferroviària de l’Estat a Catalunya són aquesta era l’única solució raonable per a mentre que la gran reestructuració de
de tres tipus: manca d’inversions en fer entrar a Sants l’alta velocitat. Aquesta la xarxa de rodalies que s’havia de fer al
rodalies, mala planificació i progra- solució tenia la gran virtut que, ben pro- mateix temps en tot l’Hospitalet ha estat
mació de les obres de l’alta velocitat, i defi- gramada, hauria obligat a resoldre una ajornada, amb estudis previs o projec-
cient governança del sistema. Entre 1996 i sèrie d’assignatures pendents de la xarxa tes incomplerts i les vies en una situació
2004, les inversions a la xarxa ferroviària de rodalies abans d’escometre les obres en alguns llocs provisional. Pel que fa als
de Barcelona es van pràcticament aturar. de l’alta velocitat. Però aquesta no era la accessos nord, les obres de l’estació de Sa-
Davant el temor del que podia passar quan prioritat política. grera, que no oblidem que ha de ser també
comencessin les obres de l’alta velocitat, una gran estació de rodalies, van obligar
l’any 2004 la Generalitat va obtenir de la A Rodalies a desmantellar les vies d’estacionament
nova ministra Magdalena Álvarez el com- de trens regionals annexes als antiquats
promís que es redactaria un Pla de Roda- es van prenent tallers de Sant Andreu, i els trens van haver
lies. Però el pla no fou presentat fins l’any decisions sobre de ser portats a l’Estació de França, que
2008, quan l’alta velocitat ja havia arribat la marxa feia anys estava gairebé sense servei de-
a Sants, deixant el servei de Rodalies en gut a la seva poca operativitat. Al mateix
una situació de fragilitat de la que encara Tot això es feu palès de manera dramàti- temps, la poca fiabilitat del sistema ocasi-
no s’ha recuperat. Res d’això fou casual. ca l’any 2007 a l’estació de Sants i en els onada per les obres es va intentar pal·liar
L’Estat tenia una prioritat única, unir “to- esfondraments de Bellvitge, deguts a unes tallant la línia R2 en tres sub-línies, fent
das las capitales de provincia” amb Ma- obres fetes a corre cuita per complir uns una gestió més complexa que redueix la
drid, i això va fer sense atendre altres ra- terminis absurds. Però no es tracta només capacitat del túnel del carrer Aragó. De fet,
ons. Preocupar-se per les rodalies no tant dels problemes ocasionats directament una decisió contradictòria amb el propi Pla
sols li hauria restat capacitat inversora per per les obres, sinó que com ja s’ha dit els de Rodalies, del qual en manquen molts
a l’alta velocitat, sinó que hauria portat projectes de l’alta velocitat foren conce- dels estudis de detall i projectes necessaris
a solucions diferents de les que es van buts amb poca previsió respecte de com per al seu desplegament coherent. Aquest
adoptar, que haurien alentit el seu únic quedaria la resta del sistema ferroviari, dies n’estem veient un “petit” exemple, la
objectiu. El cas més greu, i menys conegut tant en fase definitiva com, sobretot, pro- inversió d’unes desenes de milions d’euros
o potser ja oblidat, es que els plans inicials visional. Posarem un parell d’exemples. en arranjar unes estacions que segons el
per al nou túnel de Barcelona preveien que En els accessos sud a Sants des del Prat i propi pla haurien de canviar de lloc ! A les
aquest seria per a rodalies, i l’existent del l’Hospitalet abans de l’alta velocitat i havia rodalies s’hi van prenent decisions sobre
carrer Aragó seria per a l’alta velocitat. Per 4 vies d’ample ibèric que compartien tots la marxa, subordinades fa uns anys a les
motius tècnics que queden fora de l’abast els trens. Amb les obres de l’alta velocitat obres de l’alta velocitat i actualment a cri-
del present article (però que es poden teris d’uniformització de la xarxa ferrovi-

Opinió

ària que potser no són els més adients o poc a poc ...), però ha complicat la gestió no d’Adif (els de nivell superior estan tots 27 | MobiliCat / Juny 2016
més urgents per a una xarxa de rodalies. de les xarxes de rodalies. De fet, a un dels a Madrid), donant voluntariosament la
Per exemple, fa uns mesos es va anunciar pocs països que va optar decididament cara i demanant disculpes. El fet que no es
una inversió de 80M€ en l’ERMTS (un nou per aquesta solució, el Regne Unit, li ha pugui identificar un responsable per sota
sistema de senyalització) de la R1, una línia costat molts anys recuperar un funciona- del màxim nivell polític de cap de les dues
de rodalies pura, que “permetria fer-la in- ment raonable de la xarxa ferroviària. El institucions ja és simptomàtic de que hi ha
teroperable”. De fet, el Pla de Rodalies pre- traspàs de competències cap a la Genera- un problema greu de desgovern. A partir
veia aquesta inversió en una segona fase, i litat s’ha demostrat més teòric que real, d’aquest pecat original és molt difícil que
començar recantonant (millorant la senya- sense que aquesta hagi pogut exercir la la gestió pugui ser l’adient, perquè aques-
lització) els túnels per a obtenir un guany ta queda trossejada en diversos ens cap
significatiu de capacitat amb un esforç La separació dels quals acaba adquirint una visió com-
inversor moderat. Que l’anunci de l’Adif da- pleta del funcionament del sistema.
vant una inversió tant important recalqui de Renfe en dues
l’aspecte poc rellevant de la interoperabili- empreses no és la Ni que hi haguéssin molts més diners,
tat i en canvi oblidi l’aspecte fonamental de millor solució per als amb aquesta governança no s’aconsegui-
la capacitat, i que ningú a Catalunya hagi serveis de viatgers rà mai un servei de qualitat com el que
fet cap comentari sobre el tema, resulta ens tenen acostumats FGC i TMB. Fins que
simptomàtic. magra competència aportant un valor no hi hagi un equip tècnic potent a Cata-
afegit significatiu. En tot cas, els resultats lunya amb responsabilitat conjunta sobre
Això ens porta al tercer problema, en de tot plegat són palpables. vies, estacions i trens, i se’l deixi treballar
aquests moments el més greu, la gover- durant uns anys sota una direcció política
nança, és a dir, la manera com el poder Una governança eficaç comença per un clara, no començarem a tenir un servei de
polític organitza el govern del sistema esquema clar de responsabilitats, i és evi- rodalies de qualitat. La Generalitat hauria
ferroviari. Començant per l’Estat, la sepa- dent que actualment aquest no és el cas. de treballar seriosament en aquest sentit,
ració de Renfe en dues empreses, Adif per Qui és el responsable ara del servei que amb competències o sense, i això sí que
a les vies i estacions i Renfe per als trens, rep el viatger ? L’Estat o la Generalitat ? serà una autèntica “infraestructura d’Es-
no és la millor solució per als serveis de Renfe o Adif ?, I dins de Renfe i Adif, on és tat”, i podrà influir, tant des de la crítica
viatgers tipus rodalies o metro. Aquesta el responsable, a Barcelona o Madrid ? El rigorosa com des de la col·laboració lleial,
separació fou feta seguint unes directives resultat es que després de cada incidèn- en les actuacions de Renfe i d’Adif. Això
de la Unió Europea concebudes amb l’ob- cia surten consellers i ministres donant-se permetria a la Generalitat exercir la seva
jectiu principal de promoure el tràfic de les culpes els uns als altres, i un directiu pobra competència real amb el màxim
mercaderies via liberalització del servei, i de tercer nivell jeràrquic de Renfe, però d’eficàcia, tot preparant-se per a assumir
potser servirà per aquest objectiu (molt a un dia majors responsabilitats.•

Informació directe
als dispositius mòbils

METEO

ALERTES ǧ

TRASNPORT
PÚBLIC

INFO OCI I
AJUNTAMENT CULTURA

Un canal que permet millorar la mobilitat dels nostres ciutadans

Els ciutadans reben les respostes les mateixes peticions que fins ara es realitzen També pensat per informar dels temps
a les seves peticions directament amb una trucada telefònica o presencialment. d’espera del transport públic sense
al telèfon mòbil amb enllaços i El sistema permet treballar també amb paraules necessitat d’anar a la parada, i moltes altres
geolocalitzacions. clau, de manera que l’usuari pot rebre la resposta possibilitats.
Teniu a l’abast un nou canal de comunicació automatitzada associada a la paraula clau les 24 A través de l’AMTU aquest servei arriba als
i informació municipal, el CityMessaging hores al dia i 7 dies a la setmana. ens locals que poden contractar diferents
(Citymes). Es tracta d’un projecte de Tan sols memoritzant, a la llista de contactes, el paquets i opcions.
comunicació a través de Telegram (similar a telèfon mòbil de l’Ajuntament, s’inclourà també
WhatsApp) mitjançant el qual es poden al llistat de Telegram com un contacte més i el Informa’t-en enviant un correu a
formular preguntes, dubtes i suggeriments ciutadà podrà formular la seva petició enviant [email protected]
directament al servei d’atenció ciutadana, un missatge de text.


Click to View FlipBook Version