Martorell es mou

Martorell
es mou

Abril de 2019

> Martorell, aposta
decidida pel
transport públic

MARTORELL,
APOSTA
DECIDIDA PEL
TRANSPORT
PÚBLIC

Aquesta ciutat del Baix Llobregat no estalvia esforços per millorar la mobilitat
tant dins el municipi com amb la resta d’una comarca en la que la interconnexió
entre els seus municipis és un dels grans reptes al que s’enfronten totes les admi-
nistracions implicades.

2 | Martorell es mou En aquesta línia d’actuació l’Ajunta- La nostra prioritat és Polítiques municipals per millorar la
ment de Martorell va aprovar, en un mobilitat
ple al mes defebrer de 2018, reclamar apostar pel transport L’equip de govern, en aquelles decisions
a l’Autoritat del Transport Metropolità de competència estrictament munici-
(ATM) que les quatre estacions de tren de públic urbà, que la pal, ha pres diverses mesures durant
la població s’incloguin dins de la zona tari- ciutadania el percebi el darrer any destinades a millorar la
fària 1 perquè hi hagi un estalvi important com una alternativa real mobilitat, tant en transport urbà, com
per a l’usuari. Actualment, el municipi té al vehicle particular públic, a peu o en bicicleta.
estacions a les zones 2 i 3 de Rodalies i la Entre aquestes destaca que a Martorell,
seva integració dins de la zona 1 suposaria Ferrocarrils de la Generalitat a l’estació a diferència de la majoria de municipis
un abaratiment significatiu del preu del de Martorell Central. Aquesta estació, del seu voltant, no es paga per aparcar
bitllet, una mesura que el consistori de- situada a pocs metres de l’estació de al carrer. La ciutat no té zona blava, tots
fensa, convençut que ajudaria a fomentar Rodalies de Catalunya, va ser pensada els aparcaments a la via pública són gra-
l’ús del transport públic. des de la seva concepció amb l’objectiu tuïts. A més, en els darrers anys s’han
La moció, aprovada per unanimitat va de convertir-se en única estació inter- realitzat diferents inversions en aquest
demanar millores econòmiques i en la modal amb un intercanviador entre els sentit. El 2018 es va iniciar el projecte
infraestructura del transport ferroviari dos serveis ferroviaris i connectant amb per a la urbanització de nous aparca-
a la ciutat, reclamant de nou al Minis- l’autobús urbà i interurbà, per tal de ments per als usuaris de l’espai conegut
terio de Foment que acabi les obres de facilitar l’ús del transport públic, en la com Pomfusa, situat entre l’edifici de
connexió de les estacions de Renfe i línia d’integració de serveis de trans- serveis funeraris i l’aparcament del riu,
port recollida en el pla director d’Infra-
estructures.

sota el pont d’Anoia. Anteriorment, al L’Ajuntament ticipatius de 2017 a la ciutat, que comen- 3 | Martorell es mou
2016 va construir-se un aparcament de çarà a implementar-se el present curs
superfície també gratuït a les Solane- reclama al Ministeri acadèmic.
lles, al costat de l’hospital, i un any que acabi les obres
abans, al 2015, la nova biblioteca va que permeteran la El programa de Vies Escolars Segures
incloure un pàrquing amb capacitat per és una iniciativa que pretén facilitar i
a 90 vehicles amb estada gratuïta que interconnexió de les promoure que els infants vagin a l’es-
va començar essent de dues hores i ara estacions de Renfe cola a peu i de manera autònoma, és a
s’ha ampliat a tres hores. i FGC a l’estació de dir, sense l’acompanyament de l’adult.
Una altra decisió en aquest àmbit va Martorell Central. Gràcies a la definició d’aquestes vies vol
ser presa al 2017, quan l’Ajuntament va aconseguir-se que els desplaçaments
aprovar una reducció del preu del bitllet que promouen conjuntament les regido- dels nens i nenes es facin amb la màxi-
senzill del transport urbà per a les per- ries de Seguretat Ciutadana i Ensenya- ma seguretat, accessibilitat i continuï-
sones aturades, afegint aquest perfil ment de l’Ajuntament. tat; la mesura també pretén promoure
al llistat d’usuaris que gaudeixen d’una una mobilitat més segura i sostenible
reducció en el preu del bitllet del servei També pensant en els més petits comen- tant a peu com en bicicleta que millora-
de transport urbà. Fins aleshores, no- cen a funcionar el setembre del 2018 les rà la mobilitat dels carrers de l’entorn
més es beneficiaven del descompte els Vies Escolars Segures. Establir camins de les escoles, cosa que contribuirà tam-
menors de 7 anys, els majors de 65 i les segurs fins a les escoles és una de les bé a la millora ambiental.
persones amb discapacitat. mesures aprovades als pressupostos par-

Conscienciar les noves generacions
Amb perspectiva de futur, des del con-
sistori es promouen accions educati-
ves dirigides als nens i a les nenes, a fi
d’educar els ciutadans de demà en una
nova concepció de la mobilitat urbana.

A finals del passat curs escolar va orga-
nitzar-se la setena edició del Programa
de Mobilitat Segura pensat perquè els
escolars aprenguin a conviure amb la
via pública i a respectar les normatives.
Nens i nenes de 2n, 4t i 6è de Primària
de diversos centres educatius de Mar-
torell van fer sessions pràctiques en
bicicleta, com a usuaris en un auto-
bús i com a vianants en una activitat

Entrevista a

Sr. Xavier Fonollosa

ALCALDE DE MARTORELL

Alcalde de Martorell des

de 2015, la trajectòria mu-

nicipal de Xavier Fonollosa

arrenca al 2003, quan va es-

devenir regidor. Després de 4

anys en l’oposició, va ser no-

menat primer tinent d’alcalde i

Regidor de Via Pública i Serveis

Municipals al 2007, amb Salva-

dor Esteve com a alcalde. A ban-
“Si el servei públic és da de l’alcaldia, l’experiència en la
regidoria responsable de la mobili-
eficaç i de qualitat, tat i la via pública i la seva vincula-

l’usuari l’utilitza” ció amb la regió metropolitana fan
de Fonollosa una veu molt més que

autoritzada en matèria de mobilitat

urbana.

4 | Martorell es mou En els tres anys de la seva etapa com un nou enllaç al nucli de Martorell, fet que Com a regidor d’urbanisme vaig viure la se-
alcalde, quin seria el projecte més garantirà un millor accés al nou barri resi- gona etapa de l’execució de les previsions
destacat endegat en l’àmbit de la dencial de la Sínia, permetrà una connexió que havia realitzat el Pla General d’Ordena-
mobilitat urbana? adequada al nou sector logístic i terciari de ció Urbana de Martorell, que és del 1991.
Portem uns anys d’una important inversió Xàmenes, i farà possible la connexió del En una primera fase, el planejament abor-
en via pública, endreçant carrers de tots els Pou del Merli amb el nucli urbà a través de dava actuacions encaminades a minimitzar
barris de Martorell. Quan fem aquestes in- la reconversió de la carretera de Piera. les grans ferides que havien creat el pas de
tervencions resolem disfuncions de mobili- Finalment, hem treballat per impulsar el les infraestructures pel nostre poble. Es va
tat, la senyalització, l’enllumenat instal·lant Pla director d’infraestructures de la ròtula soterrar la trinxera de la RENFE i més tard,
fanals dobles nous amb tecnologia LED, Martorell-Abrera, que pretén endreçar i es va fer la nova autovia A2, que va signifi-
aconseguint millorar la visibilitat tant del projectar les infraestructures que aquest car que deixessin de passar més de 40.000
vial com de les voreres i reduir el consum entorn tant complex necessita en el futur. vehicles/dia per l’antiga Nacional II.
elèctric; millorem l’aparcament i potenci- Aquesta planificació és indispensable per- En la meva etapa com a regidor vam poder
em els espais per a vianants. què desprès es puguin desenvolupar les ac- desenvolupar la reconversió de l’antiga
També hem aconseguit la cessió, per part tuacions previstes en un altre Pla director Nacional II en un eix cívic que relligui tots
del Ministerio, dels laterals de l’AP-7 per urbanístic, el d’activitat econòmica del Baix els barris que durant tant de temps havien
connectar el nucli urbà amb SEAT i hem exe- Llobregat nord, que té com a objectiu con- estat aïllats per l’antiga carretera nacional,
cutat les dues rotondes d’accés al Polígon solidar aquest territori estratègic com un i que s’ha convertit en la columna que ver-
SEAT i Polígon Can Bros, que tenen una inci- dels motors de l’economia del país. tebra el nostre poble.
dència directa en la millora de la mobilitat.
Un altre aspecte important és haver acon- Va ser regidor d’Urbanisme. Com resu- És un exemple del que hem fet aquests dar-
seguit que la nova B-224 contempli una miria el replantejament urbanístic de la rers anys: urbanisme al servei de les perso-
variant de la carretera de Piera a la zona de ciutat i les millores de connectivitat entre nes, guanyar espais i millorar entorns.
Xàmenes, i que estigui dimensionada amb barris i amb la resta de la comarca? Una altra de les actuacions de les quals

me’n sento orgullós és el projecte de llei de Tots els veïns de El mes de setembre de 2018 vam inici- 5 | Martorell es mou
barris a la Vila de Martorell, on hem aca- Martorell haurien ar una campanya per a fomentar l’ús de
bat executant una inversió de 12’5 milions de poder utilitzar l’autobús a Martorell i a finals d’octubre
d’euros en deu anys. vam acollir la gira del bus autònom Èrica, el
“totes les estacions primer autobús elèctric i sense conductor.
L’estació intermodal i la unificació de zo- que donen servei al Durant aquest curs escolar implantarem el
nes tarifàries són avui el principal cavall poble amb la mateixa projecte de les vies escolars segures. I se-
de batalla? zona tarifària” guirem amb la remodelació dels carrers de
És un dels fronts. Avui a Martorell tenim una Martorell fomentant la prioritat invertida al
situació insòlita. De les quatre estacions que “Mentre sigui casc antic, fent que l’ús del vehicle privat si-
donen servei al nostre terme municipal, una alcalde, a Martorell gui residual, i voreres amples als nous bar-
pertany a la zona 1 i les altres formen part de no es pagarà per ris. A Martorell, tenim 7’3 quilòmetres de
la zona 3. No té sentit. Des de fa anys recla- aparcar al carrer” carrers per vianants, dels quals 3’3 estan a
mem, i ha estat aprovat per unanimitat en La Vila, al casc antic.
diversos plens, que totes les estacions tinguin “Per part de la
la mateixa zona tarifària i, enguany, arran de Generalitat s'ha Quins són els paràmetres que defineixen
l’ampliació de la zona 1 a tots els municipis d'exigir als operadors la col·laboració entre administració públi-
de l’àrea metropolitana, hem reclamat que el compliment ca i operadors privats a l’hora de gestio-
siguin totes zona 1 o, almenys, que avancem dels contractes. nar la xarxa de busos de la ciutat?
una zona i siguin zona 2 fins a l’entrada en El problema no és La relació entre operador privat i adminis-
vigor de la T-Mobilitat. Tots els veïns de Mar- només la quantitat tració és de coresponsabilitat i cooperació.
torell haurien de poder accedir en igualtat de del servei, també la En el marc del contracte vigent de trans-
condicions a la mateixa zona tarifària.També qualitat del mateix” port públic urbà, l’Ajuntament va fixar uns
reclamem des de fa anys que l’Estat acabi les objectius anuals de recuperació de viatgers
obres de l’Estació Martorell Central per tal de d’horts socials, que s’acompanyaran d’al- i l’operador disposa d’una prima si s’asso-
convertir-la en una veritable estació intermo- tres usos esportius, lúdics i de natura per al leixen. Hi ha incentius que fan que es posi
dal entre els serveis de Rodalies de Catalunya gaudi de tothom. Contemplem repoblar la a disposició dels veïns tota l’experiència i
i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya zona amb vegetació de ribera, crear espais coneixement per fer que el servei millori en
(FGC), tal i com estava previst des del seu inici. per al lleure i l’esport. qualitat i eficiència. I estem oberts a totes
Fomento tenia previst construir un enllaç di- Les intervencions volen harmonitzar l’espai les propostes de millora que es proposin
recte entre l’estació de Renfe i la de Ferrocar- fluvial i fer-les coincidir amb les vies blaves, com per exemple la instal·lació de les pan-
rils i, deu anys després, encara està pendent un projecte impulsat per la Diputació de talles amb energia solar amb els horaris
de construcció. La part més important de la Barcelona amb el suport de la Generalitat, d’arribada dels busos a les marquesines, o
inversió, com és el cobriment de vies, ja ha es- que servirà per rehabilitar les lleres del riu la incorporació de la ubicació de les para-
tat realitzada, deixant l’espai preparat per la Llobregat i de l’Anoia i el Cardener. des en la cartografia de Google Maps.
nova estació i la connexió de les andanes, una
actuació que ja disposava d’un projecte realit- Martorell, a diferència de la gran majo- Com a ciutat d’una comarca que arrosse-
zat per la INECO i treballat conjuntament per ria de municipis de la comarca, ha optat ga una deficient comunicació en transport
l’Ajuntament i la Generalitat. Cada any recla- per no instal·lar àrees d’aparcament de públic entre els seus municipis, quina con-
mem la partida pressupostària als Pressupos- pagament en les vies urbanes, les ‘zones sidera que seria la millor eina per poten-
tos Generals de l’Estat i no tenim resposta. blaves’. Per què? ciar la mobilitat en transport públic i així
És el nostre compromís. Mentre sigui alcal- reduir l’alt ús de vehicle privat?
Mobilitat i sostenibilitat són conceptes in- de, a Martorell no es pagarà per aparcar al Per part de la Generalitat s’ha d’exigir als
destriables l’un de l’altre. Quines mesures carrer. Martorell actua de facto com a ca- operadors el compliment dels contractes.
contempla o ha posat en marxa per millo- pital del Baix Llobregat Nord i tenim molta El problema no és només la quantitat del
rar ambdós? gent que diàriament visita el nostre munici- servei, també la qualitat del mateix. Una
Exactament. A Martorell hem fet una apos- pi per utilitzar equipaments com l’Hospital. clara mostra és Renfe. Els milers d’usua-
ta important per la sostenibilitat en un I ho fa amb vehicle privat. Nosaltres hem ris que es desplacen diàriament amb els
sentit ampli. Hem engegat campanyes per de donar resposta a aquesta necessitat. Per serveis de rodalies o regionals pateixen
a fomentar l’ús del transport públic i inici- això aquests anys hem construït diversos constantment les conseqüències del dèficit
atives, com els camins escolars segurs, per aparcaments públics municipals, com el crònic d’inversions en la infraestructura. Els
tal de promoure una mobilitat més segura Parc de les Solanelles, al costat de l’Hospi- nivells de satisfacció dels usuaris són molt
i sostenible: a peu i en bicicleta. Un altre tal, o el de la Biblioteca i el que hem fet a baixos. En canvi, Ferrocarrils de la Generali-
dels projectes que hem iniciat és la reorde- l’entorn de Pomfusa i del Parc Fluvial. tat (FGC) augmenta any rere any el nombre
nació de l’entorn del riu Anoia per al futur de viatgers amb un alt índex de satisfac-
Parc Fluvial. L’objectiu de la primera fase La ciutat treballa per recuperar l’espai ció dels mateixos. Si el servei és eficaç i de
és recuperar els marges del riu, eliminant públic per a la ciutadania reduint l’ús del qualitat, l’usuari l’utilitza. És aquí on hem
barraques i creant un espai de 72 parcel·les vehicle privat. Quines són les eines per de treballar.
aconseguir-ho?

L’Ajuntament instal·la panells informatius
del temps d’espera del bus urbà

Les pantalles informen del temps previst d’arribada i de possibles incidències. La informació que ofereixen les pantalles s’obté gràcies a un
sistema de GPS que s’ha instal·lat en els autobusos i que per-
L’Ajuntament de Martorell ha instal·lat pantalles amb infor- met saber en tot moment en quin punt del recorregut es troba
mació dinàmica del temps d’espera de l’autobús urbà en el vehicle i calcular el temps de pas. Les pantalles informen
les parades que hi ha davant de l’estació de tren de Martorell als usuaris del temps previst d’arribada dels autobusos a les
Central. parades i d’eventuals incidències que es puguin produir en el
servei.

Els nous panells, col·locats en col·laboració amb l’empresa
Soler i Sauret, concessionària del servei d’autobús urbà, funci-
onen amb energia solar i tenen un sistema d’àudio perquè les
persones amb discapacitat visual el puguin activar per tal que
la parada els llegeixi la informació de la pantalla.

6 | Martorell es mou ÉsMartorell, una Solucionar una
nova app que permet incidència al poble,
notificar incidències és a les teves mans!
de via pública
Posem en marxa l’app ésMartorell!

Els ciutadans de Martorell ja poden descarregar-se als seus Has detectat una incidència al carrer? Amb
telèfons Ésmartorell, la nova aplicació per a mòbils que aquesta app podràs notificar-ho de manera
permet fer arribar als serveis municipals qualsevol tipus d’inci- ràpida i fàcil, fer-ne el seguiment i rebre
dència relacionada amb la via pública als serveis municipals. avisos sobre la via pública.
La creació d’aquesta aplicació mòbil va ser la proposta més Amb tu, millorem Martorell!
votada pel Consell d’Infants en els Pressupostos Participa-
tius de 2017. L’app, que està disponible per a Android i IOS, Proposta dels Pressupostos Descarrega-la a:
permet notificar les incidències de manera ràpida; fer-ne el Participatius 2017 impulsada
seguiment des del mòbil; i rebre avisos sobre via pública en pel Consell dels Infants.
temps real.
En la presentació, l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, va La nova app està al servei dels ciutadans
explicar que l’aplicació permet “denunciar desperfectes als
carrers i al mobiliari urbà mitjançant una foto geolocalitzada”
i que aquesta “arriba al departament municipal corresponent
per tal de fer la intervenció que calgui, i finalment es notifica
mitjançant fotografia que l’afectació ja està solucionada”.

El primer bus autònom va circular,
en prova pilot, per Martorell

La prova va fer-se amb circulació real. La ciutadania va poder comprovar de primera mà el funcionament del bus autònom.

Martorell ha estat una de les vuit autònom, una prova pilot que ha permès banda, que els ajuntaments hagin pogut 7 | Martorell es mou
poblacions on s’ha provat el pri- que vuit ajuntaments de Catalunya, en- veure com es comporta el vehicle i quins
mer bus autònom a Catalunya, tre ells el de Martorell, posin en funcio- canvis hauran d’adoptar les ciutats per
un vehicle sense conductor que l’AMTU i nament, per primera vegada, un autobús adaptar-se al seu funcionament.
la Generalitat de Catalunya van presen- sense conductor en circulació real.
tar durant els mesos de setembre i octu- L’ÈRICA va ser a Martorell dels dies 17 a 21
bre de 2018. L’objectiu d’aquesta gira ha estat doble. d’octubre de 2018, on va circular per un
D’una banda, que la ciutadania pugui carril reservat del carrer de Josep Vilar,
El bus anomenat ÈRICA, de les inicials de veure com funciona un vehicle d’aques- un carrer de la zona esportiva de Marto-
les paraules Elèctric, Revolucionari, In- tes característiques, com interactua amb rell, i va portar 1.161 viatgers en total.
tel·ligent, Compartit i Amable, ha estat el la ciutat i entendre què comportarà la
protagonista de la Gira catalana del bus nova cultura de la mobilitat. I d’altra

Algunes dades d’interès

VIATGERS EN BUS URBÀ: VEHICLES ELÈCTRICS MUNICIPALS:

180.000 1 BICICLETA ELÈCTRICA
2 MOTOCICLETES ELÈCTRIQUES DE LA POLICIA LOCAL
viatges previstos l’any 2018, molt per sobre dels 1 vehicle elèctric de la Brigada Municipal
1 vehicle elèctric de neteja de la via pública
139.000 comptabilitzats l’any 2015

26 PARADES D’AUTOBÚS
7,3 QUILÒMETRES DE CARRERS PEATONALS
4.500 PLACES D’APARCAMENT PÚBLIC

Martorell disposa d'un servei públic
de transport d'autobús amb les línies L1 i L2

El servei de la Línia L1 No funciona els dissabtes a la tarda, El servei de la Línia L2
És operatiu els dies feiners i els diumenges, ni la resta de festius. És operatiu els dies feiners.
els dissabtes al matí. No funciona els caps de setmana i
El primer viatge és a les 9.00 h. els festius.
L’últim viatge és a les 14.00 h.

Martorell
es mou