The words you are searching are inside this book. To get more targeted content, please make full-text search by clicking here.
Discover the best professional documents and content resources in AnyFlip Document Base.
Search
Published by Gestinet, 2019-02-11 03:17:01

Mobilicat 8

MobiliCat#08
Mobilitat i infraestructures de Catalunya Juny 2018

> Pàgines centrals

L’ús del vehicle autònom
al transport públic

> Igualada es mou > Entrevista
José María
Igualada implementa el Chavarría
Pla de Mobilitat Urbana
Sostenible President de la FECAV

Sumari 4 > FGC 14 > opinió 28 > Territori i Sostenibilitat

> FGC renova els trens > Vehicle, > Cinc ajuntaments del
de la sèrie 112 de la infraestructura i Camp de Tarragona
línia Barcelona-Vallès mobilitat 5.0, per i la Generalitat
Ricard Font acorden l’impuls de
6 > ATM les infraestructures
16 > Pàgines centrals estratègiques
> La T-16 amb el nom
sentit de les persones > L’ús del vehicle 30 > AMB
trans autònom al transport
públic > AMB Exprés i AMB
8 > Entrevista Metrobús: dos
Especial > Igualada es mou nous serveis de Bus
> José María Chavarría Metropolità a l’espera
> Igualada implementa de 12 nous milions de
“Quan des de l’administració el Pla de Mobilitat viatges
s’aposta pel transport en Urbana Sostenible
autobús, la ciutadania està 32 > Pàgines empresarials
disposada a deixar el cotxe 24 > AMTU
privat al garatge i optar per > Autopistas obre el
aquest mitjà de transport > L’Alt Penedès, pionera primer peatge
públic” en la prestació d’Espanya sense
conjunta del servei de barreres a l’AP-7
10 > Pàgines empresarials taxi
> Entrevista a Valentín
> Aposta decidida de > L’AMTU assessora Alonso,Director
Sunsundegui pel l’Ajuntament de General d’Avanza
disseny Terrassa en la licitacío
d’un nou model de 38 > Notícies
> ”Smart Mobility” a transport urbà
Soler i Sauret
> Gestió d’un TAD
2 | MobiliCat / Juny 2018 temporal a Sant
Andreu de Llavaneres

Edita: AMTU (Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà) Carrer Anselm Clavé, 69, 2n.08402 Granollers
Telèfon: 93 159 84 83 Web: www.mobilicat.cat Correu: [email protected]
Director: Joan Prat
Coordina: Elisenda Pifarré
Consell de Redacció: Joan Prat, Elisenda Pifarré, UNDATIA comunicació, Carles Labraña, Victor León, Jordi Martín, Francesc Ventura,
Pere Macias i Ole Thorson.
Publicitat: Lídia Casals, correu: [email protected]
Disseny i maquetació: Soladaufí
Fotografies: AMTU, Departament de Territori i Sostenibilitat, FGC, ATM, AMB, FECAV, Sunsundegui, Soler i Sauret, Autopistas i Avanza.
Dipòsit legal: B 8257–2015
Tiratge: 3.100 exemplars
Agraïments: Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Departament de Territori i Sostenibilitat, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC),
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i FECAV.

Una nova cultura
de la mobilitat que
canviarà el model de
transport públic

Jordi Xena Arriba aquesta edició de la nostra publicació a les vostres mans coincidint amb la celebració
de La Jornada Catalana de la Mobilitat, una trobada que aquest any des de l’AMTU hem
President de l’AMTU volgut focalitzar en un tema que de ben segur ens ocuparà en un futur ben proper ‘El trans-
port públic amb vehicles autònoms’.

Apunten els experts que el 2020, d’aquí a només dos anys, ja podrien estar disponibles al mercat els
primers vehicles autònoms d´ús privat, encara que els models que funcionaran amb plena autonomia
poden trigar a introduir-se una mica més, cap al 2025. En matèria de transport públic, ja hi ha en funci-
onament transports autònoms, i un exemplar clar serien els metros de diferents ciutats, i també alguns
busos en període de proves, com ara el mini bus que connecta l’aeroport de Schiphol- Amsterdam amb
Harlem, un barri de la ciutat al qual arriba circulant amb trànsit urbà i cobrint una distància de 20 km a
una velocitat mitjana de 70 km/h.

Una exitosa experiència que, malgrat la conducció autònoma, compta amb un conductor ‘humà’ a cada
vehicle per complir amb la legislació holandesa. No se’ns escapa que la integració d’aquesta mobilitat au-
tònoma, sigui en ús privat o públic, planteja molts interrogants, tant de seguretat com administratius i de
regulació de la mobilitat: Quina mena de permisos de conducció hauran de tenir els usuaris? Circularan per
totes les mateixes vies que els vehicles amb conductor? Podran conviure amb seguretat?... Interrogants que
administracions i organismes haurem de plantejar-nos i respondre en un futur ben proper.

Dubtes a banda, la implantació de la conducció autònoma en els mitjans de transport públics es veu esperonada 3 | MobiliCat / Juny 2018
per la presa de consciència en alça de la necessitat de traçar plans de mobilitat urbana sostenible als municipis .
Potenciar l’ús dels transports públics és clau per canviar a un paradigma de mobilitat en què l’ús del transport pri-
vat disminueixi, i per aconseguir-ho cal fer-lo més atractiu.

En aquest sentit, l’arribada de la mobilitat autònoma pot suposar un abans i un després. En aquesta smart mobi-
lity l’aplicació de la tecnologia que fa factible la conducció autònoma suma seguretat i fiabilitat en el desplaçament,
però també serveis als passatgers a partir de la connectivitat, que permetran personalitzar i millorar l’oferta. Així, els
usuaris podran tenir informació a temps real de les rutes, saber si hi ha seients lliures,… el sistema intel·ligent del vehicle
podrà fins i tot detectar si el passatger té alguna necessitat especial, per exemple carències auditives o sensorials, per
oferir-li el suport necessari. Serveis als que es pot afegir l’atenció personal del conductor, perquè si bé la legislació obliga,
de moment, a que als vehicles autònoms de transport públic hi hagi un conductor, aquest a llarg termini podrà allibe-
rar-se de la tasca de supervisió de la conducció per centrar-se en l’atenció personal als viatgers.

Canvis que posen en evidència que el transport públic autònom suposarà una autèntica revolució en la concepció del trans-
port de proximitat tal com avui el coneixem, oferint una experiència de viatge millorada, gràcies al ventall de possibilitats
que implica l’aplicació de la tecnologia, alhora que suposarà un important pas endavant en la racionalització i la sostenibilitat
de la nostra mobilitat per aconseguir entorns ciutadans més amables per a les persones. Una revolució innegable que ja està
en marxa.

FGC

FGC renova els trens de la sèrie
112 de la línia Barcelona-Vallès

La renovació aborda tant qüestions tècniques
com d’imatge i serveis als viatgers

4 | MobiliCat / Juny 2018

Els treballs de renovació estan pressupostats en 33 milions d'euros.

Ferrocarrils de la Generalitat de Ca- La primera actuació que es durà a terme balls tècnics, com la substitució de les
talunya (FGC) ha emprès aquest serà la revisió general de les portes de portes de cabina, que actualment són
2018 un procés de revisió i renova- passatge. Amb aquesta operació, les por- de tipus mecànic, per unes noves portes
ció de les 22 unitats de tren de la sèrie tes es revisen completament en les seves elèctriques, o la substitució de com-
112, construïdes l’any 1996 i que actu- parts mecàniques i elèctriques per tal de pressors.
alment donen servei a la línia Barcelo- minimitzar el nombre d’avaries i reduir les
na-Vallès, juntament amb les unitats afectacions que aquest tipus d’incidències Pel que fa a l’interiorisme i els serveis de
113 i 114. poden causar en el dia a dia del servei a les unitats 112, les millores que es faran
la línia. Aquests treballs s’han adjudicat a aniran en paral·lel al disseny de les noves
Aquests treballs, pressupostats en 33 mili- l’empresa Faiveley, fabricant original de unitats 115 que entraran en servei a la
ons d’euros, abordaran tant qüestions de les portes de passatge i cabina d’aquestes línia del Vallès per mantenir una imatge
revisió tècnica de les unitats per mantenir unitats, per un import de 820.605€. Els uniforme. Entre aquestes millores desta-
la fiabilitat i la disponibilitat, com una re- treballs començaran el mes de maig. quen la instal·lació d’endolls, de pantalles
novació en profunditat de la imatge i dels per informar el client i d’il·luminació LED
serveis que s’ofereixen als viatgers. Més endavant s’abordaran altres tre- dins dels trens.

FGC

5 | MobiliCat / Juny 2018

Les noves unitats seran totalment accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. > Fotos cedides per FGC.

La flota de trens de la línia del Vallès material modern i de grans prestacions. buscant les millors condicions de confort
per als usuaris, a més de comptar, entre
Amb aquestes tasques de revisió, FGC L’any 2014 van entrar en servei les d’altres millores, amb sistemes d’infor-
continua amb el procés de modernització noves unitats de la sèrie 113, que van mació, senyalització i comunicacions
i renovació de la flota de trens que operen substituir les antigues 111 adquirides a avançats així com ser completament
a la línia Barcelona-Vallès. principis dels anys 80. Un total de 15 accessibles per a les persones amb mobi-
unitats a les quals es van sumar les cinc litat reduïda.
Les unitats de tren de sèrie 112 van entrar noves unitats de la sèrie 114, formades
en servei el gener de l’any 1996. La per tres cotxes, que donen servei a les Per tant, amb la futura entrada en servei
modernització de la xarxa de via interna- estacions de la línia L7, on les andanes dels nous combois 115, la flota d’aques-
cional d’FGC i l’entrada en servei del cone- són més curtes. ta línia estarà formada per 65 trens: 22
gut com a Metro del Vallès, així com la trens de 4 cotxes de la sèrie 112, 19 trens
progressiva retirada de la circulació dels Les unitats que progressivament es van de 4 cotxes de la sèrie 113, 5 trens de 3
trens més antics (unitats 400/500/600) sumant a la flota de trens d’FGC incor- cotxes de la sèrie 114 i els 15 trens de 4
va comportar la necessitat d’adquirir un poren els últims avenços tecnològics cotxes de la sèrie 115.

ATM La T-16 amb el nom sentit
de les persones trans

6 | MobiliCat / Juny 2018 > Foto cedida per ATM.

Sistema tarifari integrat
Les Institucions catalanes treballen NCoomgnoms Caduca
des de fa anys en les polítiques per la DNI
igualtat de tracte i no discriminació Zona
de les persones LGBTI. El primer Pla Inter-
departamental de la Generalitat data de sexuals, transgèneres inter sexuals i per a Per avançar en els drets de les persones
l’any 2005, i en la mateixa època alguns eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la trans- trans,* la Direcció general d’Igualtat i
ajuntaments comencen a treballar polí- fòbia. És una Llei pionera a Europa, ja l’Autoritat del Transport Metropolità de
tiques locals en el mateix sentit. Per la que per primera vegada legisla sobre els Barcelona, han tancat un acord perquè
seva banda, les entitats dels moviments drets de les persones LGBTI consolidant el títol de transport nominal T-16, s’ex-
LGBTI han estat, al llarg d’aquests anys, així les accions que es portaven a terme pedeixi amb el nom sentit a les perso-
aferrissades defensores i agents actius i des del govern de Catalunya. nes trans*.
imprescindibles de campanyes, accions i
projectes de visibilització i denúncia.

El 10 d’octubre de 2014, el Parlament de
Catalunya va aprovar la Llei 11/2014, per
a garantir els drets de lesbianes, gais, bi-

L’article 23 de la Llei 11/2014. indeterminat, que seria la persona ano- Persones Transgèneres i ATM
menada intersexual o DSD (diferències intersexuals
L’articulat de la Llei dedica un apartat del desenvolupament sexual). En l’àmbit de les administracions
específic a les persones transgèneres i públiques de Catalunya,
intersexuals, per concretar les actua- L’expressió de gènere té a veure amb especialment en l’àmbit educatiu
cions que ha de fer l’Administració per el comportament social de les perso- i en l’universitari, s’han d’establir
garantir la igualtat d’oportunitats i de- nes, independentment del seu sexe per reglament les condicions
fineix els termes: de naixement i de la seva identitat de perquè les persones transgèneres
gènere. i les intersexuals siguin tractades
• Persona “transgènere”: persones i anomenades d’acord amb el
que se senten del sexe contrari Gènere: expressió i construcció social nom del gènere amb el que
al que se’ls ha atribuït en néixer del sexe. s’identifiquen, encara que siguin
segons llurs característiques bi- menors d’edat.
ològiques i les persones que no Un avanç important és el nou model
s’identifiquen exactament ni amb d’atenció a la salut de les persones “Nom sentit” en la targeta sanitària
un home ni amb una dona segons trans, que “despatologitza” la transsexu-
la concepció tradicional del gène- alitat i es converteix en un model pioner
re, tot això amb independència a Europa. Ja no caldrà acreditar un tras-
de que s’hagin sotmès o no a una torn psiquiàtric per sotmetre’s a canvi de
intervenció quirúrgica. sexe i l’atenció no es farà des de la uni-
tat de psiquiatria, com es feia fins ara.
• Persona “transexual” resten inclo-
ses dins la denominació de perso- L’article 23.4 ho especifica: Les perso-
nes transgèneres. nes transgènere i les intersexuals s’han
de poder acollir al que estableix aques-
Però la Llei, es refereix a les persones ta llei (canvi de nom, dret a consulta
LGBTI; què volen dir les lletres de l’acrò- mèdica, accés al mercat de treball)
nim? El quadre explicatiu ens dóna sense necessitat de cap diagnòstic de
pistes per entendre millor a què ens trastorn d’identitat de gènere ni tracta-
referim. ment mèdic.

La identitat és “com em sento” (trans- Una de les moltes actuacions que s’han Com puc demanar la targeta de 7 | MobiliCat / Juny 2018
gèneres, transsexuals i persones trans). portat a terme en el marc del Pla Inter- transport amb el nom sentit?
departamental de polítiques LGBTI de
L’orientació sexual és “qui m’atrau” la Generalitat de Catalunya ha estat Portant la targeta sanitària amb el nom
(gays, lesbianes i bisexuals). el canvi de nom a les escoles i insti- sentit (la pots fer a qualsevol punt de la
tuts, a la universitat, en els espais de Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGB-
El sexe físic és el conjunt de les pecu- lleure i a la feina i en l’àmbit de la salut TI de Catalunya-Xarxa SAI- www. lgbti.
liaritats bioquímiques, fisiològiques i amb la targeta sanitària a les persones gencat.cat ), el DNI/Passaport/NIE o lli-
orgàniques que divideixen els individus transsexuals menors i majors d’edat de bre de família i la certificació que expe-
d’una espècie en mascles i femelles o Catalunya. deix la Direcció General d’Igualtat.

Expressió Identitat El nou Reglament de la targeta T-16,
de gènere Orientació sexual aprovat pel Consell d’Administració de
Sexe l’ATM del dia 26/04/2018, contempla
aquesta certificació de la Direcció Ge-
neral d’Igualtat com a acreditativa del
nom que ha de figurar a la targeta.

SAIXARXA

Per a més informació
podeu enviar un correu a
[email protected]
o trucar al 93 5517717.

Entrevista JCohsaévaMraríraía

8 | MobiliCat / Juny 2018 “Quan des de
l’administració s’aposta
pel transport en
autobús, la ciutadania
està disposada a
deixar el cotxe privat
al garatge i optar
per aquest mitjà de
transport públic”

José María Chavarría, nascut a Tortosa l’any 1967, és president de FECAV (Federació Empresarial
Catalana d’Autotransport de Viatgers) des del juny de 2017. També ocupa el càrrec de conseller
delegat de l’empresa Autocars Hife i és president de la Cambra de Comerç de Tortosa.

Aviat farà un any que vostè va ser esco- ats, com l’establiment d’un nou sistema Des de l’Associació defensen el paper del
llit president de FECAV. Quina és la seva de comunicacions, potenciació de l’àrea transport de viatgers per carretera. Quins
valoració d’aquests quasi dotze mesos al privada de la web i impuls del newsletter avantatges creu que té aquest mode de
càrrec? de la Federació. transport respecte d’altres modes de mo-
El balanç que faig d’aquest primer any A nivell extern, hem fet passos importants bilitat?
al capdavant de FECAV és molt positiu. per a millorar la imatge del transport en Els arguments més importants a favor del
A nivell intern s’han desenvolupat canvis autobús i, com a exemple, voldria destacar transport en autocar són la capil·laritat, fle-
importants que ens han permès treballar el llançament de la nova web de la fede- xibilitat, sostenibilitat, així com la seguretat.
de manera més especialitzada i eficient, ració amb un disseny modern i operatiu. Segons les dades de la DGT, la mortalitat en
posant al capdavant de cada temàtica que També hem seguit treballant per a poten- autocar a l’Estat l’any 2017 ha ascendit a dues
ens afecta a les persones més expertes. ciar la relació amb les administracions, així persones d’un total de 1.200 víctimes a la
També hem dut a terme accions per a po- com amb la resta d’entitats del sector i carretera, fet que suposa un 0,16% del total.
tenciar la relació amb els nostres associ- organitzacions empresarials. Aquestes dades demostren que l’autocar és

un dels mitjans de transport més segurs, al s’haurien de rescindir tots els actuals contrac- enfrontem com a societat. Quina és per a Entrevista
nivell del tren i l’avió. A més, els nous auto- tes de concessió pública de rutes de més de FECAV la fórmula per aconseguir una mobi-
cars incorporen tecnologies per augmen- 100 km, amb les reparacions econòmiques litat respectuosa amb el medi ambient? 9 | MobiliCat / Juny 2018
tar-ne la seguretat, com ara sistemes de fre que això comportaria per a l’administració. FECAV està plenament compromesa amb la
més segurs o càmeres per a detectar si el Respecte al transport discrecional, i concre- mobilitat sostenible i creiem que per avançar
conductor està fatigat i avisar-lo. Tanmateix, tament al transport de turistes, ens trobem en aquesta direcció cal que l’administració
cal seguir fent campanyes de conscienciació amb certes dificultats per a garantir l’accés segueixi apostant pel transport públic, fent-lo
per tal que els viatgers es cordin el cinturó i a determinats punts turístics a tot Catalu- més competitiu i atractiu.
així assolir l’objectiu de 0 víctimes. nya i principalment a Barcelona. Tot i que a També veiem necessari un pla d’ajudes públi-
Un altre punt fort del bus és la seva apor- Barcelona transportem el 5% dels turistes, ques per a renovar la flota d’autobusos cap a
tació al desenvolupament d’una mobilitat que som un important motor econòmic i que vehicles encara més sostenibles. Finalment,
sostenible, contribuint a la disminució de la contribuïm a la descongestió, de vegades seria molt positiu que l’administració apos-
contaminació i la congestió. Las emissions no tenim prou suport de l’Ajuntament. Cada tés per una estratègia de comunicació per
de diòxid de carboni de l’autobús, tenint en vegada resulta més difícil disposar de zones a millorar la imatge del transport públic en
compte l’ocupació i quilòmetres recorreguts de parada pròximes a monuments i espais autobús.
mitjans, són sis vegades menors que les de d’interès turístic, i n’hi ha un nombre molt
l’automòbil. inferior al necessari. Finalment, pel que fa Un altre dels reptes sobre la taula en ma-
Per últim, també cal destacar la capil·laritat al transport urbà, seguim treballant amb tèria de transport és la descongestió de les
del transport col·lectiu per carretera, ja que els ajuntaments, l’AMB i el Departament de ciutats. Al seu parer, quines solucions pot
permet connectar tot el territori, cosa que el Territori i Sostenibilitat per millorar el servei. aportar el transport públic per carretera?
converteix en el mitjà que millor garanteix el En aquests sentit, el nostre objectiu és poder La contribució del transport en autobús a la
dret a la mobilitat universal. En aquest sentit, arribar a tots els barris de les ciutats, millorar descongestió de les ciutats és molt impor-
també s’ha avançat i apostat al sector per tal les freqüències i la rapidesa de les rutes. Les tant. Voldria destacar que un autobús substi-
de millorar l’accessibilitat dels autobusos. nostres empreses operadores també han tueix entre 14 i 30 vehicles particulars, tenint
anat implantant serveis a la demanda en en compte les ocupacions mitjanes.
FECAV representa les empreses del trans- rutes amb menys viatgers, cosa que permet Tanmateix, com apuntava, cal implantar més
port de viatgers tant discrecional, com prestar un servei més adaptat a les necessi- carrils bus a diferents punts del territori. Un
regular i urbà, en quin moment es troba tats de les persones usuàries. dels més necessaris és el de la B-23 (l’accés a
cadascuna d’aquestes variants? Quins són Barcelona per la Diagonal), que facilitaria la
els seus reptes avui més destacables a Ca- El 2017 va tancar-se amb un rècord històric fluïdesa en l’entrada dels serveis de transport
talunya? de viatges en autobús públic a Catalunya. públic que accedeixen a Barcelona per la part
Pel que fa al transport regular interurbà, Quina lectura en fa FECAV d’aquesta dada? sud, i l’entrada de tots aquells serveis que pro-
d’una banda, ens trobem en un moment Creiem que aquests bons resultats pel que venen de la resta de l’Estat.
cabdal pels canvis que suposarà l’arribada fa a nombre de viatgers són el producte d’un Finalment, seguim reivindicant la implantació
de la T-Mobilitat, prevista per principis del treball conjunt. Aquest rècord demostra que, de la prioritat semafòrica en els accessos a
2019. Per una banda, l’ampliació de la pri- quan des de l’administració s’aposta pel les ciutats per al transport públic col·lectiu.
mera corona tarifària de l’ATM de Barcelona transport en autobús, dotant-lo d’una major
creiem que suposarà un increment d’usuaris competitivitat, la ciutadania està disposada Quina és la posició de FECAV pel que fa les
del transport públic i un estímul pel sector. a deixar el cotxe privat al garatge i optar per proves que s’estan duent a terme arreu del
Ara bé, també s’ha de saber donar resposta aquest mitjà de transport públic. món amb vehicles autònoms per a trans-
a aquest repte, tant a nivell de mitjans com L’exemple més consolidat d’aquesta aposta port de viatgers?
d’infraestructures que potenciïn el transport de l’administració pels autobusos d’altes Com amb la resta de novetats tecnològiques
públic (carrils bus, estacions d’autobusos, prestacions el trobem amb la xarxa exprés. que poden transformar el sector, i aquesta
etc.) cat, que la Generalitat de Catalunya va posar és possiblement la més disruptiva, ho seguim
D’altra banda, en els últims temps, principal- en funcionament el 2012 i que ja compta atentament. D’altra banda, nosaltres donem
ment el transport regular, ha de fer front a amb 36 línies repartides pel territori. molt valor a la feina que fan els nostres con-
l’amenaça de la mal anomenada economia Recentment l’Àrea Metropolitana de Barce- ductors i conductores cada dia. Cal recordar
col·laborativa, en la qual es presten serveis de lona també ha iniciat la implantació de línies que les empreses associades a FECAV donen
transport de viatgers per carretera sense fer d’autobusos exprés i amb més freqüència. feina a més de 7.000 persones, la gran majo-
front a les obligacions legals (social, tributà- Així, durant els propers mesos té previst po- ria de les quals són conductors.
ria, etc. ) a les que ha d’atendre el sector. Per sar en funcionament una vintena de línies Els conductors sovint són l’única cara visible
tant, seguirem treballant per a la igualtat de que permetran agilitzar el temps del viatge de les nostres empreses i, per tant, tenen una
condicions per a tots els prestadors de serveis i contribuir a reduir les emissions contami- gran responsabilitat en l’experiència final
de transport. nants, ja que bona part dels busos que pres- que tindran els nostres passatgers. Per això,
També estem atents a l’evolució del projecte taran el servei seran híbrids o elèctrics. apostem per la seva formació en temes com
de modificació del reglament UE 1073/2009, la conducció sostenible, la conducció segura
que proposa liberalitzar els serveis regulars La sostenibilitat dels nostres sistemes de o l’atenció especialitzada als viatgers amb
interurbans de més de 100 km. Si s’aprova, transport és un dels reptes als que ens diversitat funcional.

Pàgines empresarials APOSTA DECIDIDA DE
SUNSUNDEGUI PEL DISSENY

La carrossera navarresa, líder en fabricació de vehicles de transport de
viatgers per carretera, accentua el seu interès per l’estètica dels seus
models com a un dels trets distintius de la seva oferta.

10 | MobiliCat / Juny 2018 Sunsundegui ha mostrat sem· una línia de productes amb una que van col·locats a la part superior
pre un gran interès per l’estè· marcada personalitat i una estètica de l’autocar i en confluència amb la
tica dels seus vehicles. Amb molt valorada i demandada; un aire línia continua del seu perfil; i els re·
departament de disseny propi i una de família que unifica tota la seva trovisors asimètrics (opcionals) que
llarga experiència en la creació dels gamma amb un disseny destacat. A destaquen pel seu disseny exclusiu
models de la marca, l’empresa na· més, tots els models que oferta Sun· i permeten al conductor mirar-los
varresa ha aconseguit crear un estil sundegui poden tenir carrosseries sense haver d’aixecar la vista, a més
característic que, d’una banda, uni· de diferents longituds adequades d’aportar una gran maniobrabilitat
fica tota la seva oferta, i de l’altra di· per a les diferents marques de xas· i visibilitat en condicions climàti·
ferencia la seva gamma de la resta sís del mercat. ques adverses.
de vehicles de la competència. En
aquest sentit, el disseny, juntament SC7, homogeneïtat i un disseny Una altra peculiaritat d’aquests
amb la robustesa de la seva cons· diferenciador vehicles, i de la resta de models de
trucció, la tecnologia i la seguretat, la marca, és el dibuix dels llums
són els aspectes que defineixen i Amb una gran implantació i de· posteriors, que coincideix amb el de
diferencien Sunsundegui en el mer· manda en el mercat, l’ SC7 és un les òptiques frontals, cosa que dona
cat, i als quals la companyia també vehicle que respira homogeneï· una gran coherència estètica a tot el
dedica els seus màxims esforços tat i ofereix certes particularitats conjunt.
amb l’objectiu d’aconseguir l’excel· pel que fa al seu disseny: és l’únic
lència en els seus productes. model que ofereix dues fisonomies Aquesta coherència i exclusivitat es
diferents segons el tipus de retro· posen de manifest també en una de
Sunsundegui ha aconseguit crear visors que incorpori: els simètrics, les parts del vehicle més valorades

vidre davanter amb tractament Pàgines empresarials
Optikool de sèrie i els seus grups
òptics, intercanviables amb els de
l’SC5, afavoreixen aquesta imat·
ge uniforme de línies elegants. Els
seus llums davanters també com·
parteixen disseny amb els pilots del
darrera, on la porta manté el dis·
seny de la marca.

Els retrovisors simétrics superiors són marca d’identitat de la carrossera navarresa. > Imatges cedides per Sunsundegui L’SB3 pot ser articulat, low entry o
de pis elevat i en tot els casos comp·
en el mercat: la porta del darrera, nomia característiques de la marca; ta amb retrovisors asimètrics molt 11 | MobiliCat / Juny 2018
que, amb una sofisticada geome· el disseny de la part posterior es còmodes per al conductor, ja que
tria, aconsegueix una ventilació op· completa amb la singular porta del els pot mirar a través de la finestra
timitzada i és una de les principals darrera de Sunsundegui, la matei· lateral com si fos un vehicle utilita·
marques de Sunsundegui. La part xa que la de l’SC7, i que és l’autèntic ri. El disseny d’aquests retrovisors
frontal d’acer inoxidable acaba de tret diferencial de l’empresa navar· facilita la maniobrabilitat, element
donar forma a la fisonomia exterior resa. bàsic per un autobús que realitza
de l’SC7. bona part de la seva activitat en es·
El seu interior modern i funcional pais urbans.
El seu interior és ampli i elegant, dona una sensació de gran ampli·
sense sorolls ni vibracions durant el tud, gràcies a la forma de la seva En el disseny interior s’ha prioritzat
trajecte, i té una alçada que permet volta i a les grans dimensions del l’amplitud i la lluminositat; i la cor·
als passatgers viatjar amb una gran seu arc. L’SC5 ha experimentat di· rua de barres de subjecció dels pas·
comoditat. En resum, un model en verses remodelacions, amb les quals satgers creen una imatge atractiva i
el qual el disseny no va en detri· s’ha aconseguit que tant l’accés al harmònica. Al quadre de comanda·
ment de la funcionalitat. vehicle com el conjunt del quadre ments, que també s’ha renovat, des·
de comandament tinguin ara una taquen les línies fluides i elegants,
SC5, un model d’avantguarda, estètica més avantguardista, amb gràcies al seu disseny d’avantguar·
dinàmic i àgil línies llargues i fluides i també més da. A més, l’SB3 compta amb tres
espai per a la butaca del guia. possibles ubicacions per a rètols
L´SC5 és hereu del disseny de l’SC7: electrònics: al frontal, al lateral i al
té les mateixes línies de dibuix, SB3, el triomf de l’amplitud vidre del darrera. A aquest model
cosa que crea un estil coordinat i tampoc no li manca una gran capa·
comú en tots els models. És un ve· Com no podia ser d’altra manera, citat de càrrega en la seva bodega.
hicle robust i elegant alhora, i pro· l’SB3 comparteix amb la resta de
jecta una imatge dinàmica i àgil. models de Sunsundegui una matei· El disseny,
El seu poc pes afavoreix un menor xa estètica, i una imatge coherent
consum i ofereix una gran capaci· de marca i de producte. El seu gran juntament amb la
tat de càrrega en la seva bodega.
Igual com en el model SC7, aquí els robustesa, la tecnologia
miralls retrovisors flueixen en línia i la seguretat són els
contínua amb el perfil del vehicle. trets diferencials de
La seva estètica frontal ve determi· Sunsundegui
nada pel gran vidre panoràmic, les
elegants bandes d’acer inoxidable Polígono Ibarrea s/n.
i els llums del davant, que donen a 31800 Alsasua
aquest model la personalitat i fiso· Altsasu, Navarra
www.sunsundegui.com

Pàgines empresarials

”Smart Mobility” a Soler i Sauret

Soler i Sauret aposta per la mobilitat intel·ligent que té per objectiu
millorar l’eficiència, la sostenibilitat, la fiabilitat i la seguretat del
transport mitjançant l’ús de les noves tecnologies.

12 | MobiliCat / Juny 2018 La innovació ha estat sempre al seguiment via GPS dels vehicles directe des del centre de control
i segueix sent una de les ba· i les comunicacions entre aquests i sobre alteracions del servei i/o in·
ses de Soler i Sauret a l’hora el centre de control. cidències. Aquest projecte inèdit
d’oferir un model d’excel·lència a cap sistema de transport públic
en la prestació en els seus serveis Aquesta voluntat de seguir oferint fins la data ha estat un referent i
de transport de viatgers. És per un millor servei mitjançant les posteriorment s’ha estès a altres
això, que ja l’any 2001 va ser una tecnologies, es va plasmar l’any explotacions.
de les primeres empreses en par· 2013 amb la creació de les prime-
ticipar del projecte d’integració res pantalles informatives a bord L’any 2015, i també en un projecte de
tarifària de l’ATM de Barcelona, dels autobusos, després dels pri· col·laboració, l’AMB i Soler i Sauret
que va permetre passar dels títols mers prototips pilot del 2009. Un van realitzar una primera prova pi·
de transport resistius als títols de projecte pels serveis que prestem lot d’un sistema de comptatge au-
transports magnètics, oferint als per l’Àrea Metropolitana de Bar· tomàtic de viatgers a bord dels au·
usuaris la novetat del transbord celona amb la seva col·laboració. tobusos. Des de llavors, Soler i Sauret
entre diferents modes sense pena· Aquestes pantalles, a bord dels au· ha seguit treballant i co-participant
lització. Així mateix, l’any 2002 So· tobusos, mostren als viatgers infor· en el desenvolupament d’aquesta
ler i Sauret va instal·lar el sistema mació en temps real sobre el seu tecnologia. Actualment, s’ha pogut
d’ajuda a l’explotació (SAE) multi· viatge, propera parada, el recor· ja validar aquest sistema que permet
flota de la Regió Metropolitana de regut i la destinació de l’autobús i disposar en temps real, d’informació
Barcelona, una tecnologia que va també els temps reals d’enllaç amb sobre l’ocupació del vehicle (nombre
permetre millorar el control, segu· altres línies d’autobús o modes de de passatgers a bord) i d’una matriu
retat i fiabilitat del servei gràcies transport, així com missatges en origen/destinació. Recopilar aquesta

Pàgines empresarials

Les pantalles a bord dels autobusos ofereixen informació en temps real. > Imatges cedides per Soler i Sauret

informació d’una forma tant sen· d’una plataforma tecnològica que projecte Galileo 4 Mobility de la 13 | MobiliCat / Juny 2018
zilla permet oferir més fàcilment permet, amb uns recursos simi· unió europea, que té per objectiu
millores en el servei. Unes millores lars, millorar significativament la dissenyar una solució de transport
que tant se’n poden beneficiar els cobertura i oferta de servei. Valli· a la demanda.
usuaris, gràcies a que se’ls pot, si es rana és un municipi extens amb
volgués, informar del nivell d’ocupa· una baixa densitat de població i Tots ells són exemples de com la
ció de cada autobús i per tant, oferir- situat en una zona muntanyosa on tecnologia pot millorar i augmentar
los la capacitat de poder decidir fer el servei regular no era suficient· atributs del servei tant rellevants
servir una línia alternativa o esperar ment eficient. La solució tecnològi· com la informació al client, l’oferta
al proper vehicle que ve amb menys ca es basa en una aplicació mòbil comercial o l’optimització de recur·
ocupació; com l’operador que en mitjançant la qual els usuaris po· sos. Tecnologies intel·ligents per a
disposar dels nombre d’usuaris de den sol·licitar el bus per tal que els usuaris intel·ligents que volen opti·
cada tram d’una línia pot actuar en reculli en un dels punts de parada mitzar el seu temps amb serveis de
conseqüència per a millorar l’ofer· establerts i els porti a les destinaci· qualitat.
ta del servei i adaptar-la millor a la ons preestablertes generadores de
demanda. més demanda. El mateix sistema Aquest esperit d’innovació segui·
organitza les peticions i informa rà essent la nostra guia, treba·
La mobilitat, però, segueix evolu· a l’usuari de quan el recollirà dins llant de la mà de les noves solu·
cionant i Soler i Sauret evoluciona d’uns paràmetres establerts. cions per tal de seguir sent un
amb ella. La nostra empresa opera referent de qualitat en el món de
el servei del transport bus urbà Soler i Sauret també col·labora amb la mobilitat de les persones, del
de Vallirana des de l’any 2000. l’AMB des de finals del 2017 en el present i del futur.
Durant aquests gairebé 20 anys,
aquest s’ha anat adaptant a les Ctra. Laureà Miró, 426
diferents necessitats del moment. cant. c. Treball
La darrera adaptació sol·licitada 08980 Sant Feliu de Llobregat
pel titular del servei, l’Ajunta· Tel. 93.632.51.33
ment de Vallirana , ha estat la de [email protected]
reformar el servei per adaptar-lo a www.solerisauret.com
les noves realitats de mobilitat. La
solució ha estat una proposta de
transport a la demanda a través

Opinió Vehicle,
infraestructura i
mobilitat 5.0

Ricard Font

Secretari d’Infraestructures
i Mobilitat

14 | MobiliCat / Juny 2018 Tots som conscients que actual- — anys tenir un cotxe serà com tenir un
ment ens trobem davant d’un El sector de cavall”.
conjunt de tecnologies disrupti- l’automoció
ves que poden canviar el paradigma Un dels aspectes més complexos del
de la mobilitat actual, per passar a presenta dues debat és la necessitat de disposar
una mobilitat 5.0. Un d’aquests can- tendències a mig d’unes infraestructures adaptades al
vis més disruptius és el futur que ens període de transició o de coexistència
planteja el vehicle autònom, elèctric, termini. D’una banda la entre el vehicle autònom i el vehicle
connectat i compartit. revolució dels vehicles convencional.
elèctrics, i d’altra, la
En el darrer Informe Global sobre au- digitalització, el big Encara no està del tot clar com ha de
tomoció (2017) que publica KPMG, en data i el vehicle sense ser aquesta “infraestructura viària
base a més d’un miler d’entrevistes a conductor, connectat i híbrida” o de “carretera digital de pri-
alts directius d’empreses d’automoció compartit mera generació” que hauria d’estar
arreu del món, el sector de l’automo- equipada amb les tecnologies neces-
ció presenta dues tendències a mig — sàries per acollir el vehicle autònom
termini. D’una banda la revolució dels El vehicle compartit i alhora continuar prestant servei als
vehicles elèctrics, i d’altra, la digitalit- vehicles convencionals. De la mateixa
zació, el big data i el vehicle sense con- farà que l’automòbil manera que avui exigim uns estàn-
ductor, connectat i compartit. dards de qualitat bàsics a les nostres
tingui el potencial carreteres en termes de visibilitat,
Tots quatre conceptes d’aquest vehicle d’esdevenir un altre resistència al lliscament, qualitat del
que ha d’arribar, degudament combi- producte, possiblement, ferm, retroreflectància dels senyals,
nats entre ells, ens permeten imaginar més proper al transport sistemes de contenció, o drenatges;
una mobilitat del futur més sostenible públic a la demanda ens cal definir nous estàndards tèc-
ambientalment (vehicle elèctric), amb — nics i de qualitat de servei en aquest
menor congestió (vehicle compartit), procés gradual de digitalització de la
menor accidentalitat (vehicle autò- tingui el potencial d’esdevenir un altre xarxa viària.
nom) i amb una gestió més eficient de producte, possiblement, més proper
la xarxa gràcies a les dades en temps al transport públic a la demanda. En Així doncs, una de les primeres passes
real (vehicle connectat). paraules d’Elon Musk, “d’aquí a 20 serà entendre quins són els nous es-
tàndards tècnics i de servei necessaris
I del que no hi ha dubte és que el ve- per a facilitar la conducció amb alts ni-
hicle compartit farà que l’automòbil vells d’autonomia o d’autonomia com-

Opinió

plerta. Parlem del disseny i desplega- nomia i s’estableix un nou sistema de què pot fer i què no, per evitar exces- 15 | MobiliCat / Juny 2018
ment d’una infraestructura de xarxa drets i deures dels conductors durant sos de confiança.
viària digital d’altes prestacions que la conducció autònoma.
hauria de permetre, amb el temps, La llei també estableix que el sistema
connectar els vehicles entre ells i amb La nova legislació alemanya exigeix ​​ de conducció autònoma ha de poder
la infraestructura viària en temps real. que el vehicle disposi d’un sistema ser desactivat en tot moment i exigeix ​​
La conducció automàtica i connectada d’emmagatzematge de dades – simi- que s’avisi al conductor amb temps
requereix informació precisa, és a dir, lar al que podria ser la caixa negra suficient, abans de la desconnexió, a
dades sobre la situació del trànsit, les dels avions - que haurà d’enregistrar través d’un senyal lluminós o sonor,
condicions físiques de la via, l’estat de els diferents paràmetres del viatge per tal que pugui agafar el volant en
la infraestructura o la situació meteo- (velocitat, estat del vehicle, etc) així cas de ser necessari.
rològica com el nivell d’autonomia activat en
cada moment (si el vehicle està a càr- D’altra banda, la definició d’un marc
Un exemple senzill. La definició de rec del conductor humà o del sistema jurídic haurà d’estar íntimament lliga-
les línies horitzontals d’avançament, autònom). Aquest sistema permetrà da amb la seguretat i la protecció de
del carril i del voral hauran d’estar dirimir responsabilitats en cas d’ac- dades. Caldrà definir quins són els re-
en perfectes condicions – tant de dia cident, de manera que si en aquell quisits mínims de seguretat i protecció
com de nit - doncs en cas contrari, el de les dades, tant dels vehicles con-
cotxe autònom tindrà dificultats en el — nectats com de la carretera digital.
guiatge del vehicle a través dels seus Un nou marc
sensors visuals. legislatiu esdevé un Finalment, el vehicle autònom ens
porta a establir i aclarir qüestions
En aquest camí de millora contínua requisit indispensable ètiques, sobretot pel que fa a la in-
ens pot ajudar el fet de disposar de per donar seguretat troducció de majors nivells d’automa-
trams de xarxa com a bancs de proves, tització en situacions complexes de
amb condicions reals de circulació i jurídica a la conducció trànsit. Valgui novament l’exemple
amb el compliment de tots els requi- autònoma d’Alemanya, que també recentment
sits de seguretat. Aquets bancs de pro- ha aprovat el primer codi ètic del món
ves i assaigs ens permetran anticipar — per a vehicles autònoms. En aquest
i entendre les diferents problemàti- El vehicle autònom codi ètic es preveu que la protecció
ques, i garantir que tots els sistemes ens porta a establir de les persones i de la vida humana
funcionin correctament, siguin segurs està per sobre de la protecció dels
i puguin posteriorment introduir-se de i aclarir qüestions objectes materials. Així doncs, en una
forma més generalitzada al mercat. ètiques, sobretot pel situació de risc i quan els danys o un
accident siguin inevitables, el softwa-
D’altra banda, un nou marc legislatiu que fa a la introducció re de conducció autònoma ha de prio-
esdevé un requisit indispensable per de majors nivells ritzar la seguretat i la integritat de la
donar seguretat jurídica a la conducció d’automatització en vida de tots els usuaris per sobre dels
autònoma, tant des del punt de vista situacions complexes de danys econòmics. També prohibeix
dels usuaris com de la indústria. Par- trànsit establir algoritmes de càlcul, que en
lem de qui haurien de ser les responsa- cas d’accident, estableixin preferènci-
bilitats en cas de situacions complexes — es de minimització de danys humans
de conducció, per exemple en un inci- – discriminin - segons les caracterís-
dent o un accident amb un vehicle au- moment és el vehicle autònom el que tiques d’edat, sexe, raça, constitució
tònom implicant, ho seria el fabricant realitza les operacions, la responsabi- física o psicològica dels usuaris.
del vehicle, el propietari del software litat recauria sobre el fabricant. Al seu
o el conductor. torn, els fabricants hauran de deixar És evident que resulta molt complex
clar als clients de quines funcionali- preveure el futur, però no hi ha dubte,
En aquest sentit, destacar els canvis tats i autonomia disposa el vehicle, que l’escenari menys probable és que
a la llei de trànsit que ha realitzat fa d’aquí a vint anys ens trobem exacta-
uns mesos el govern alemany. Amb el ment igual que avui. No ens podem
marc actual, es legalitza la circulació conformar amb aquest escenari.
de vehicles amb diversos graus d’auto-

Pàgines centrals

16 | MobiliCat / Juny 2018 L’ús del vehicle autònom
al transport públic

Si fins fa pocs anys la sostenibilitat Les diferents administracions implicades Un nou paisatge que ja comencen a com-
econòmica era el gran repte del arreu del món, coneixedores de que ne- posar les incipients xarxes de car-sharing
transport públic, ara la sostenibilitat cessiten aconseguir disminuir el trànsit de i, en el que en un futur no gaire llunyà
a tots nivells (mediambiental, però també vehicles privats pels seus carrers i que per també hi circularan diversitat de vehi-
en reducció de sinistralitat, qualitat del aconseguir-ho han d’oferir un transport cles autònoms, sense conductor. Això
desplaçament...) ocupa un lloc predomi- públic eficient i més atractiu, comencen a comportarà canvis imprescindibles a tots
nant a l’agenda de les principal metròpo- plantejar-se la utilització de vehicles autò- nivells (al traçat urbà, en la legislació... i
lis del món. Es tracta d’un objectiu estre- noms en el transport públic. La proposta fins i tot en el mateix dia a dia de les per-
tament lligat a la descongestió dels seus s’emmarca en un important procés de sones) que plantegen un ampli ventall de
carrers, però que amb una mirada més transformació digital de les ciutats, en el dubtes i preguntes.
amplia implica un autèntic canvi de para- camí cap a les smarts-cities i les infraes-
digma en la manera de transportar-nos. tructures intel·ligents, que ha de facilitar Quines seran les conseqüències?
L’aplicació de la intel·ligència artificial als l’aparició de nous modes de transport
nostres vehicles arriba per revolucionar col·lectiu que dibuixaran un escenari ben L’impacte d’aquesta transformació di-
la mobilitat com ara l’entenem tant en el diferent al que ara coneixem i que propo- gital de la mobilitat de les persones i la
transport privat com en el públic, apor- saran una mobilitat intel·ligent, amb tots seva funció clau com a eina per a la im-
tant major seguretat, serveis i fiabilitat. els avantatges que implica. plantació de sistemes de transport urbà

AMTU ha decidit Pàgines centrals

liderar, juntament amb

el Govern de la Generalitat,
la primera iniciativa per tal

que el transport públic amb
vehicles autònoms arribi a
Catalunya.

intel·ligents i més sostenibles, no passen Experiències a Europa aquí- no s’ha provat en territori català 17 | MobiliCat / Juny 2018
desapercebuts per a les empreses del fins ara. L’Associació de municipis per la
sector que hauran d’adaptar els seus Els seus impulsors asseguren que la mo- Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) ha
productes i serveis, en especial aquelles nitorització dels busos urbans serà un decidit liderar, juntament amb el Govern
lligades al sector del transport col·lectiu sistema més segur i més eficient cosa de la Generalitat, la primera iniciati-
que estaran al bell mig de la mobilitat que afavoriria el seu ús com a eina per va per tal que el transport públic amb
intel·ligent. aconseguir un canvi de costums en favor vehicles autònoms arribi a Catalunya. A
del transport públic. De fet, en diferents partir d’aquest proper setembre els ajun-
Alhora, també implicarà canvis norma- llocs del món ja s’estan fent diverses pro- taments catalans podran participar en
tius, de circulació i d’ordenament i ur- ves pilot que serviran per obtenir dades un roadshow, una fira itinerant que per-
banització de les ciutats (pàg. 20. ‘Marc reals i plantejar-se la seva viabilitat. És el metrà provar el vehicle públic autònom
legislatiu: caldrà el compromís de les ad- cas d’Estocolm (Suècia), on la compa- en el propi municipi. Aquest roadshow
ministracions’). nyia de telecomunicacions Ericsson està permetrà donar a conèixer aquest nou
provant un bus llançadora de conducció sistema de transport als futurs usuaris,
Un informe de l’Associació Internacional autònoma. Des de finals de gener, el bus que comprovaran in situ el seu funciona-
de Transport Públic (UITP) considera que circula compartint la via amb vianants, ment, avantatges...
el desplegament de vehicles autònoms ciclistes i altres vehicles rodats amb una
pot representar un canvi fonamental i velocitat màxima de 24 km/h. La prova, Amb aquesta iniciativa, doncs, es vol
positiu en la mobilitat urbana sempre que que es perllongarà durant sis mesos, ser- fer els primers passos cap a aquest nou
les autoritats públiques i les empreses de virà per comprovar el control del vehicle sistema de transport per carretera que
transport col·lectiu sumin esforços per inte- i la connectivitat dels vehicles a la xarxa molt probablement revolucionarà la
grar-los en les seves xarxes. Si els vehicles 5G amb la que operen. Altres proves conducció rodada en uns anys. Si bé ara
autònoms s’ofereixen dins d’una flota com- amb busos autònoms s’estan duent a per ara encara parlem de projectes en
partida, com ara taxis robotitzats, mini terme a Las Vegas, Amsterdam, Guipús- proves, els experts creuen que en una
busos o en la modalitat de car sharing, coa, Lyó... (pàg. 18 ‘Mapa d’experiències dècada aquest sistema pot dominar el
podrien reduir dràsticament el nombre de internacionals de conducció autònoma transport a les ciutats. És evident que hi
cotxes en circulació i ajudar així les ciutats en serveis de transport públic’). ha molta feina per endavant: cal adaptar
i àrees metropolitanes que busquen una legislacions, sistemes de circulació als
millora de la qualitat de vida. La clau seria Malgrat les moltes proves amb mini bu- nuclis urbans,… i que avui en dia aquests
que l’ús racional del vehicle autònom es sos de conducció autònoma arreu del vehicles tenen una velocitat mitjana de
combinés amb els trajectes en sistemes món, el transport públic amb vehicle poc més de 24 km/h (d’altre banda sufi-
troncals de transport públic col·lectiu per autònom -una realitat que les experièn- cient per desplaçaments urbans), però la
als desplaçaments més llargs. cies internacionals evidencien que ja és opció és ja una realitat.

Vehicles públics autònoms, operatius arreu del mon.

Pàgines centrals Londres — Regne Unit

Lió — França París — França Harry és el nom d’un bus autònom elèc-
tric amb forma de càpsula per a 4 viatgers
Des de 2016, mini busos elèctrics del De gener a abril de 2017 la capital fran- que circula en proves des de 2016 per la
fabricant francès Navya donen servei en cesa va acollir una prova pilot amb dos city londinenca. Es tracta d’un vehicle fa-
aquesta ciutat, en la qual té la seva seu el mini busos elèctrics EZ10, del fabricant bricat per Oxbotica fruït de les investiga-
fabricant, connectant un barri empresari- EasyMile, amb capacitat per a 6 passat- cions del Transport Research Laboratory,
al amb el centre de la ciutat. Amb capaci- gers i un recorregut entre les estacions una entitat dependent de l’Estat. Recorre
tat per a 15 persones, fa un recorregut de de Lió i Austerlitz en el qual van circular a poc més de 3 km a 16 km/h.
1’5 km a una velocitat entre 20 y 45 km/h. 15 km/h.

MAPA D’EXPERIÈNCIES
INTERNACIONALS DE CONDUCCIÓ
AUTÒNOMA EN SERVEIS
DE TRANSPORT PÚBLIC

18 | MobiliCat / Juny 2018

Las Vegas — Estats Units Michigan — Estats Units Sant Sebastià — País Basc

Al novembre de 2017 va estrenar-se un A la tardor de 2017 va començar a funci- A l’abril de 2018 ha començat a funcionar
servei de mini bus autònom de Navya onar un servei de transport de vehicles al Parc Científic i Tecnològic de Guipúscoa
que va xocar amb un camió el mateix dia sense conductor al Campus Nord de la la primera línia d’autobusos autònoms
per un error del conductor del camió. El Universitat de Michigan equipat amb 2 del País Basc, pensada per donar servei
vehicle, amb capacitat per a 12 persones, llançadores elèctriques per a 15 passat- als 4.000 treballadors del parc industrial
fa un recorregut de menys d’un km a una gers, del fabricant francès Navya, que en circuit tancat. Els busos tenen capaci-
velocitat mitjana de 25 km/h. fan un recorregut de 3,2 km pel campus tat per 10-12 persones i fan un recorregut
universitari. d’uns 30 km.

Pàgines centrals

Amsterdam — Holanda Wageningen — Holanda Bad Birnbach — Alemanya

A l’estiu de 2016 va començar a funcionar Microbusos elèctrics de conducció au- La ciutat alemanya disposa d’un autobús
amb èxit City-Bus, el bus autònom elèc- tònoma per a 6 passatgers anomenats de conducció autònoma fabricat per Easy-
tric de Mercedes Benz des de l’aeroport WEpods, del fabricant francès EasyMile, Mile que funciona com a llançadora del
de Schiphol fins a Harlem , que circula en uneixen les ciutats holandeses de Wage- servei de ferrocarril, amb un recorregut
trajecte urbà amb trànsit real conduït de ningen i Ede, a més de donar també ser- de només 700 m.
manera autònoma però amb un conduc- vei en circuit tancat pel campus universi-
tor ‘humà’ per complir amb la legislació tari de la primera a una velocitat mitjana
holandesa. El servei cobreix una distàn- de 8km/h des de 2016.
cia de 20 km a una velocitat màxima de
70km/h.

Sion — Suïssa Singapur Hong Kong – Xina 19 | MobiliCat / Juny 2018

Des de juny de 2016 a octubre de 2017, dos Al 2016 la ciutat va conver- Està previst que l’estiu de 2018 comencin
autobusos elèctrics de Navya van oferir un tir-se en la pionera a oferir un a circular vehicles de conducció autòno-
recorregut de 1,3 km a una velocitat mitja- servei de taxis de conducció ma en àrees urbanes, fruït de la col·la-
na de 25 km/h en uns 7 minuts pel centre autònoma, el primers taxis boració entre Baidu, el principal motor
de la ciutat, en una prova pilot amb passat- sense conductor del món, de cerca d’Internet a la Xina i el fabricant
gers i condicions de trànsit reals. que circulaven només per una d’autobusos King Long. De moment, ja
zona restringida d’un 6 km s’han fet proves en els ponts que uneixen
de carreteres públiques en un Hong Kong, Zhuhai i Macao.
districte financer.
Christchurch — Nova Zelanda
Catalunya
Als shuttles autònoms de Navya donen
Durant els propers mesos de setembre servei en instal·lacions privades de l’ae-
i octubre (del 3/9 al 28/10) un màxim roport a la ciutat de Christchurch des de
de vuit municipis catalans participaran setembre de 2017.
en un roadshow itinerant que inclourà
la circulació en proves d’un bus autò-
nom en un circuit preestablert, a més
d’informació detallada dels avantatges
i possibilitats de la mobilitat autònoma.
La mostra, és una iniciativa de l’AMTU i la
Generalitat de Catalunya.

Perth — Austràlia

A la ciutat australiana circulen també,
des de febrer de 2016, autobusos autò-
noms fabricats per la francesa Navya.

Pàgines centrals COM FUNCIONEN?

Ciutats de tot el món, en una clara vo-
luntat de posar-se al capdavant de les
smart-cities, un concepte ampli que
vol emprar la tecnologia per fer ciutats més
amables, més sostenibles i molt connecta-
des, fan proves pilot amb transports col·lec-
tius urbans autònoms, siguin autobusos,
mini busos -els més habituals- o vans.

Els shuttles autònoms que ja circulen per di- Els mini busos autònoms són un exemple més de l'aplicació de la intel.ligència artificial en el nostre dia a dia.
ferents països són un exemple d’aplicació de
la intel·ligència artificial. Es tracta de petits gravació es fa gràcies a uns detectors ano- mateixos detectors LIDAR vigilen qualsevol
autocars que funcionen majoritàriament menats LIDAR (acrònim en anglès de detec- possible canvi en la zona del recorregut. Una
100% amb energia elèctrica (encara que ció d’imatge de làser) que fan servir rajos lu- càmera de vídeo situada al darrera també
s’han fet proves amb algun model impulsat mínics per registrar tot allò que hi ha al seu aporta informació extra.
amb gas), connectats a la xarxa, equipats voltant, sigui mobiliari urbà, edificis. També
amb sistema GPS, amb càmeres de reconei- es fa servir un GPS que té un marge d’error Els promotors d’aquestes proves pilot con-
xement d’objectes i sensors que analitzen de només dos centímetres. Un altre registre templen, de moment, la utilització d’aquest
en tot moment el seu voltant. aporta la posició de les rodes durant aquest tipus de vehicle com a complements de la
trajecte inicial. Tota aquesta informació xarxa de transport urbà fent de llançadora
Però, com funcionen? Aquests vehicles han queda gravada i és tant precisa que, en els entre, per exemple, estacions de tren o metro
de tenir un recorregut estandarditzat per- llocs on s’han fet proves pilot durant uns i zones residencials o barris empresarials una
què, abans d’entrar en funcionament, uns mesos, el vehicle arriba a deixar la marca mica apartats, a fi de promoure que el turis-
operaris facin la ruta per tal que quedi gra- al paviment per allà on passa, dia rere dia, me privat deixi de ser un mitjà de transport
vada en la memòria informàtica. És el que sense sortir-se un mil·límetre de la ruta mar- habitual els dies laborables, en els desplaça-
s’anomena la fase de cartografia. Aquesta cada. Durant la conducció posterior, aquests ments habituals a la feina o el lloc d’estudi.

Nº 1

EN EL MUNDO EN
ELEVADORES Y RAMPAS

FACILITANT LA MOBILITAT

PORTES PER A VEHICLES DE TRANSPORT PÚBLIC | RAMPES I ELEVADORS PMR | PORTES D’ANDANA PSD

Pàgines centrals

Marc legislatiu: caldrà Caldrà la implicació de totes les administracions
el compromís de les públiques per modificar les pautes de mobilitat
administracions urbana.

22 | MobiliCat / Juny 2018 En procés de redactat i, segons el Mi- urbans suposa una pèrdua de temps i re- en l’àmbit legislatiu el Parlament ja va
nisteri, a punt de ser presentat abans cursos, és econòmicament ineficient, des- aprovar al 2015 la llei de finançament del
de l’estiu, l’avantprojecte de Llei de aprofita l’espai urbà i deteriora la qualitat transport públic, i ara, a més, el Tribunal
Canvi Climàtic i Transició Energètica ha de de l’aire, amb repercussions negatives per Constitucional espanyol també ha aixecat
concretar els compromisos per orientar a la salut de les persones. Per posar-hi la suspensió de la Llei catalana del canvi
empreses e institucions cap a un creixe- remei cal que totes les administracions climàtic.
ment sostingut i baix en emissions que públiques s’impliquin per modificar les
Espanya va signar a l’acord de Paris en el pautes de mobilitat urbana oferint als Per tal que aquest transport públic més efi-
Marc sobre Clima i Energia per 2030 de la ciutadans sistemes de transport públic cient contempli l’opció dels vehicles sense
Unió Europea. eficients i atractius, però Espanya, a dife- conductor, caldrà també una legislació que
rència d’altres països del nostre entorn, aprovi la conducció totalment autònoma,
En aquest pla el paper de les ciutats és no té una llei de finançament del trans- quan avui en dia la llei que regeix aquest
determinant; les grans concentracions port públic que permeti fer les inversions aspecte a l’Estat espanyol només contem-
urbanes són responsables del 80% de per aconseguir que el transport col·lectiu pla la conducció semiautomàtica, sempre
les emissions de gasos d’efecte hiverna- sigui una alternativa real a l’ús del cotxe amb un conductor present. En conseqüèn-
cle i per això, entre les moltes mesures particular i que alhora eviti l’enfronta- cia, en l’actualitat a l’Estat espanyol només
que proposen els compromisos de París, ment entre les diferents administracions. s’han fet proves amb sistemes de transport
n’hi ha tres que afecten directament les urbà de conducció autònoma a Talavera
ciutats: el sector residencial, la gestió de Tenir aquesta legislació i combinar-la de la Reina, on busos autònoms van donar
residus i el transport. D’aquests tres, el amb una fiscalitat ambiental efectiva, servei dins un circuit tancat gràcies a que
transport és responsable del 40% d’emis- ja permet que països com Alemanya fi- l’ajuntament de la ciutat i la DGT (Dirección
sions de les que quasi el 80% són fruit de nancin el transport públic amb impostos General de Tráfico) van permetre aquesta
l’ús del cotxe privat. assignats als hidrocarburs. Així mateix, experiència en un entorn concret i per un
Catalunya també ho té tot a punt per termini de temps també determinat.
L’afluència massiva de turismes als nuclis acollir l’arribada del bus autònom, ja que
D’ara endavant caldrà, però, un marc
legal comú que reguli la circulació
d’aquests vehicles autònoms, siguin d’ús
individual o de transport col·lectiu. En
aquest sentit, es fa indispensable refor-
mar el reglament de circulació.

Igualada
es mou

Juny de 2018

> Igualada implementa
el Pla de Mobilitat
Urbana Sostenible

Igualada, peça central
del Pla de Mobilitat
Sostenible de la
Conca d’Òdena

2 | Igualada es mou Igualada, capital de la comarca de l’Anoia, està situada a uns 60 km a l’oest de Barce-
lona, a l’interior de Catalunya. Té una superfície de poc més de 8 km2 i és al centre de la
Conca d’Òdena, una zona de caràcter principalment urbà que es caracteritza per tenir
una important activitat industrial i terciària. L’autovia A-2 transcorre pel seu límit Nord i
és un dels principals motors de desenvolupament de la zona.

L a Conca d’Òdena ocupa la part La nostra prioritat és tal A-2) i on la seva capital de comar-
central de la comarca de l’Anoia ca, Igualada, s’erigeix com un gran pol
i agrupa nou municipis, set dels apostar pel transport d’atracció econòmica i social, gràcies
quals formen part de la Mancomunitat. especialment al desenvolupament de
De la distribució i la connectivitat ac- públic urbà, que la la indústria tèxtil i una gran oferta de
tual de la comarca n’és responsable en ciutadania el percebi serveis que abasteixen als habitants dels
bona mesura el riu, que ha tingut his- com una alternativa real municipis propers.
tòricament un paper predominant en al vehicle particular En l’actualitat, tant Igualada como la
l’establiment d’assentaments urbans, resta de la Conca estan immersos en un
en la seva activitat industrial (tant la in- La Conca d’Òdena se situa al bell mig exercici de redefinició de la mobilitat
dústria tèxtil com les adoberies o la in- del territori de Catalunya; la comarca de urbana al municipi que s’inscriu dins el
dústria relacionada amb el paper s’han l’Anoia té límits administratius amb sis Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de
valgut de l’aigua del riu), i per derivació comarques més. Aquesta posició central la Conca d’Òdena, un projecte que va
també en el traçat de les principals vies es veu reforçada per les infraestructures iniciar-se el 2015 amb la col·laboració
de comunicació. de gran capacitat i de vertebració terri- de la Diputació de Barcelona i la Manco-
torial que històricament l’han travessada
(actualment l’autovia de gestió esta-

munitat de la Conca d`Òdena (MICOD) Estem a les portes i necessitats entorn a la mobilitat del
en un pla elaborat conjuntament pels municipi. S’hi va tractar l’accessibilitat
municipis de Castellolí, Igualada, Jorba, de dotar la ciutat per a vianants i bicicletes, la qualitat del
Òdena, la Pobla de Claramunt, Santa transport públic, la mobilitat en vehicle
Margarida de Montbui i Vilanova del d’un nou accés directe privat, la distribució urbana de merca-
Camí, que sumen una població de més des de la Ronda Sud deries, i la relació amb el medi ambient
de 65.000 habitants. i la seguretat viària. Les aportacions, un
llora de la mobilitat al municipi. Del tre- cop analitzades per l’equip tècnic, es van
Pla de mobilitat supramunicipal i ball amb la ciutadania i les entitats, que sumar a la diagnosi per conformar una
procés participatiu es va desenvolupar en dues fases, es van anàlisi detallada, un mapa complet, de la
desprendre aportacions diverses. D’una mobilitat a Igualada.
Els principals aspectes d’aquest Pla, en primera fase de treball ‘sobre el ter-
conseqüència, estan pensats en uns reny’, en la que van participar persones Els resultats del PMUS, situats en el marc
escala supramunicipal, ja que afecten grans, infants acompanyats d’un adult, més general del Pla de Mobilitat Soste-
al conjunt dels municipis de la MICOD, persones amb mobilitat reduïda o pares i nible de la Mancomunitat de la Conca
encara que Igualada va optar debatre el mares amb cotxets entre d’altres, en van d’Òdena, emmarquen fins avui les decisi-
seu Pla de Mobilitat Urbana Sostenible sorgir aportacions diverses i una diagno- ons preses pel govern municipal en ma-
(PMUS) en un procés de participació ciu- si des del punt de vista dels ciutadans. A tèria de mobilitat urbana i han empès al
tadana per tal de contrastar amb veïns i aquest es van afegir les conclusions a que consistori a prendre mesures per tal de fo-
veïnes de la capital de l’Anoia les diverses es va arribar en un debat obert a tothom mentar uns desplaçaments més sosteni-
mesures incloses. en el que, sota el títol de ‘La mobilitat bles i segurs a la ciutat ja sigui a peu, amb
avui’, es van copsar diversitat de visions bicicleta, transport públic o cotxe.
Així, a l’acurat estudi tècnic sobre mo-
bilitat redactat amb el suport de la Di- 3 | Igualada es mou
putació de Barcelona i realitzat per les
empreses GRECCAT Enginyeria i Medi
Ambient i Estudis de Projectes i Mobilitat
(EPIM), que van analitzar l’accessibilitat
per a vianants i bicicletes, la qualitat del
transport públic, la mobilitat en vehicle
privat, la distribució urbana de merca-
deries i la seguretat viària, van sumar-se
les aportacions del veïnat recollides en
un procés participatiu.

Aquest procés popular es va fer per im-
plicar la ciutadania en la diagnosi de la
situació actual i en les propostes de mi-

4 | Igualada es mou Entrevista a

MARC CASTELLS

ALCALDE D’IGUALADA

“El gran repte és aconseguir que
l’estació d’autobusos sigui un
hub d’intercanvi modal real”

El sistema de transport públic d’Igualada, està integrat en un únic conveni amb
l’ATM i la DGTransports, que inclou les dues línies exclusivament urbanes d’Igua-
lada (circulars LC1 i LC2), i les interurbanes amb Montbui (LTM) i Vilanova del
Camí (LTV). També la LTF, que opera els caps de setmana i els festius.
L’especial configuració de les dues interurbanes, en els seus recorreguts dins
Igualada, fa que aquestes últimes actuïn com a transversals de la ciutat,
permetent una molt bona oferta d’abast i freqüències dins la ciutat.

Des de la seva arribada al càrrec al 2011, bé 1 milió de viatgers entre la nostra ciutat mobilitat interurbana. En aquest sentit, 5 | Igualada es mou
quines són les fites assolides en matèria i Barcelona. En paral·lel, conjuntament a més de l’aposta pel transport públic
de mobilitat a la ciutat? amb la resta de poblacions de l’Eix Dia- per carretera a mitjançant el bus Exprés,
La nostra prioritat ha estat apostar pel sis- gonal, volem dotar aquest corredor d’un també estem a les portes de poder dotar
tema de transport públic urbà, fer que la servei de transport públic interurbà amb la ciutat d’un nou accés directe des de
ciutadania el percebi com un servei fiable les freqüències i qualitat que pertoquen, la Ronda Sud. Aquesta és una circum-
i una alternativa real al vehicle particu- per tal de donar resposta a la vitalitat que val·lació pel Sud de la Conca d’Òdena,
lar. En uns moments en què la crisi global aquest eix ja ha despertat entre les dife- inaugurada al 2010, que duu el nom de la
podia haver fet perillar el manteniment de rents capitals que l’integrem, però que no ciutat però que no hi té cap enllaç directe.
les freqüències, vam aconseguir mantenir es correspon amb l’oferta actual. Actualment, ja s’ha redactat l’estudi in-
aquestes prioritats. formatiu del nou enllaç i està previst que
D’altra banda, hem aconseguit portar per Igualada treballa per recuperar espais s’iniciïn les obres el proper 2019.
primer cop el transport urbà al districte per a la ciutadania. Per aconseguir-ho,
de Sesoliveres, amb la mateixa freqüèn- cal reeducar els ciutadans en matèria Iniciativa pública i privada compartei-
cia que a la resta de barris, connectant de mobilitat? Quines són les eines per xen responsabilitats en la gestió del
també al nou Campus Universitari. Hem fer-ho? transport públic igualadí. És una fórmula
millorat també la qualitat de les parades Per descomptat. L’aposta d’Igualada és d’èxit? Quins avantatges els comporta?
de bus urbà, dotant-les de codis QR amb la de recuperar o redescobrir diferents Pel que fa al transport urbá –no així en
informació del servei, de marquesines i itineraris a peu i amb bicicleta sobretot, l’interurbà– l’experiència de la col·labora-
bancs i, les més concorregudes, de pa- dins i fora de la trama urbana, per tal que ció público-privada és molt bona. L’ope-
nells d’informació dinàmica que indiquen tinguin la doble condició d’espais de lleure radora ha respòs amb absoluta sensibili-
temps d’espera real però també d’eixos de comunicació diària tat a tots els canvis que la ciutat ha anat
pels milers de petits desplaçaments que experimentant els darrers anys, sense que
Quin és el gran projecte pendent en es fan dins la ciutat. Volem acostumar la la qualitat del servei i del material rodant
aquest camp? gent a fer desplaçaments a peu en l’àmbit es veiés afectada en cap moment. Això
Aconseguir que l’Estació d’Autobusos sigui del lleure, fer-los prendre consciència que permet que el ciutadà disposi d’un servei
un hub d’intercanvi modal real, amb inici i per al seu dia a dia, les distàncies tampoc de transport públic urbà de qualitat, sense
final de totes les línies urbanes. Ara no es són tan llargues. que les finances municipals es vegin afec-
pot fer encara, per la complicada configu- tades de forma substancial. I sense perdre
ració urbanística dels carrers de l’entorn. Quin és avui el pes de la mobilitat en en cap moment la capacitat regulado-
En un àmbit més global, finalitzar la l’agenda del seu govern? ra que per altra banda, li pertoca a l’ens
redacció del Pla de Mobilitat Urbana Sos- Importantíssima, sobretot pel què fa a la municipal.
tenible que la Diputació de Barcelona està
redactant i que té una singularitat especi-
al. Es tracta d’un pla únic pel conjunt dels
set municipis de la Mancomunitat de la
Conca d’Òdena: Igualada, Òdena, Santa
Margarida de Montbui, Vilanova del Camí,
Castellolí, Jorba i La Pobla de Claramunt.
Serà un document que farà encaixar els
PMUS dels set municipis en un de sol, te-
nint en compte la continuïtat estructural
que compartim a nivell de mobilitat.

Quin és el pes de les comunicacions vià-
ries en el projecte de recuperar la posició
d’Igualada com a referent econòmic i de
negoci, tant a la comarca, com al país?
Tenint en compte que, per Igualada, el
principal corredor de transport de viat-
gers, és el viari, el gran repte és millorar i
augmentar la qualitat de la línia E5 de bus
Exprés, que transporta anualment gaire-

Noves parades pels busos Exprés
Igualada-Barcelona i per l’interurbà
Igualada-Jorba-Calaf

permès ampliar la cobertura del servei en
aproximadament 1,5 quilòmetres. Amb les
mateixes dates, les línies de bus interurbà
Igualada-Jorba-Calaf i Sta. Coloma de Que-
ralt també ha incorporat noves parades,
en aquest cas als barris de Ponent, oferint
més i millor servei als usuaris.

El servei de busos ha amplia la seva cobertura en aproximadament un quilòmetre i mig. Amb aquetes ampliacions de cobertura
el govern municipal ha donat resposta a
Des de l’inici del mes d’abril, els busos Nord de la ciutat que fan funció de capça- dues llargues reivindicacions dels usuaris
Exprés e5 entre Igualada i Barcelona lera de la línia, com a punt d’origen i final reivindicació dels usuaris, fent-ser càrrec
de totes aquelles gestions necessàries
compten amb noves parades a la zona del servei. Aquestes noves parades han tant amb la direcció general de Trans-
ports de la Generalitat, titular del servei,
i amb Monbus Hispano-Igualadina, la
companyia operadora del servei.

Presentació de l’estudi informatiu
de l’enllaç amb la Ronda Sud

6 | Igualada es mou del Camí, estarà format per dues roton-
des i un vial d’un quilòmetre. Aquest vial
tindrà dos carrils, un per sentit, de 3,50
metres d’amplada i dos vorals d’1 metre
cadascun.

El traçat inclou dos viaductes per salvar la
riera Garrigosa, primer, i el riu Anoia, des-
prés. Un cop passat el riu Anoia, el traçat
connecta amb la trama urbana d’Iguala-
da; en concret, amb el carrer del Rec, a
l’alçada del carrer Misericòrdia, segons
l’alternativa considerada més adient.

El nou enllaç suposaria una connexió més directa des de Igualada a la Ronda Sud. En coordinació amb l’Ajuntament d’Igua-
lada, s’ha plantejat la continuació de l’ac-
El secretari d’Infraestructures i Mobili- Les obres previstes permetran també opti- tual via per a vianants i bicicletes pel cos-
tat, Ricard Font, acompanyat de l’alcal- mitzar la ronda Sud, per on avui transiten tat sud del carrer del Rec, fent-lo passar a
de d’Igualada, Marc Castells, i l’alcaldessa 5.000 vehicles de mitjana i que, amb les diferent nivell respecte dels vehicles.
de Vilanova del Camí, Noemí Trucharte noves mesures, podria superar els 11.000.
van presentar al mes de febrer tres projec- L’estudi de demanda que s’ha dut a ter-
tes per a millorar la mobilitat d’aquests La ronda Sud d’Igualada, que té sis quilò- me calcula que el nou accés d’Igualada
municipis i la seva accessibilitat a la ronda metres de longitud, discorre des de Santa captarà més de 7.000 vehicles diaris
sud d’Igualada. Unes actuacions amb les Margarida de Montbui fins a Vilanova del i que 4.200 vehicles que actualment
que es pretén alliberar els nuclis d’aques- Camí. El nou enllaç permetria dotar Igua- travessen Igualada deixaran de fer-ho.
tes poblacions i de Santa Margarida de lada d’una connexió més ràpida i directa. Paral·lelament, 1.800 vehicles deixarien
Montbui de la circulació de pas d’uns El nou accés, que s’ubicarà entre els actu- de circular per l’interior de Santa Mar-
10.000 vehicles diaris. als enllaços de Sant Maure i de Vilanova garida de Montbui.

Balanç positiu pel transport públic al 2017

ció de l’economia i l’ocupació al territori,
la creixent activitat universitària a la ciutat
i la bona valoració del servei de transport
públic urbà que fan els nostres ciutadans”.
També va créixer la utilització del conjunt
de línies que connecten la capital de l’Anoia
amb Santa Margarida de Montbui i Vilano-
va del Camí, amb un percentatge del 4,19%.

Un 4’82% més d’igualadins va fer servir el bus urbà de la ciutat al 2017. Entre d’altres actuacions dutes a terme per
millorar el servei de transport públic durant
El balanç del funcionament de les línies tant des de la companyia concessionària l’any passat, cal destacar la instal·lació
urbanes de transport públic a Igualada (S.A. Masats Transports Generals) com d’andanes de formigó en diferents para-
per al 2017 va donar xifres positives, amb des del propi Ajuntament, amb la col·labo- des, per evitar l’estacionament de vehicles
un increment dels usuaris del 4,82%, una ració de la Generalitat i l’AMTU. i garantir la correcta accessibilitat de les
pujada que segons l’alcalde de la ciutat ha persones als autobusos, la connexió Wi-fi
estat conseqüència dels esforços per a la Per a l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, la per als viatgers, el sistema d’informació de
millora del servei que s’han dut a terme, dada posa de manifest ‘l’evident reactiva- temps de pas a les parades, o la contínua
renovació de la flota de vehicles, entre
altres. Millores pensades per ajudar a reno-
var la percepció dels usuaris, per tal que ve-
gin el bus urbà com un servei útil, puntual,
fiable, eficient, accessible i, sobretot, com
una bona alternativa al vehicle privat.

Zones de vianants També s’ha establert un horari de càrrega i descàrrega en què 7 | Igualada es mou
restringides al trànsit s’autoritza l’accés als vehicles catalogats com a comercials tots els
dies feiners, incloent el dissabte.
L’Ajuntament d’Igualada, sensible a la necessitat d’ordenar i
de pacificar el trànsit rodat de la ciutat ha impulsat els últims Tant els vehicles autoritzats com els destinats a la càrrega i des-
anys una iniciativa de gestió automàtica, ha portat a terme un càrrega, tenen prohibit l’estacionament en totes aquestes zones,
nou projecte de gestió automàtica i de control d’accessos a algu- ja que són espais reservats per als vianants.
nes zones de vianants de la ciutat especialment al nucli històric.
(*) Argent, Santa Maria, Born, Roser, Custiol, trav. Sant
En aquestes zones(*) s’han retirat les pilones automàtiques i Sebastià i pl. Ajuntament i Pius XII, Clos, Sant Magí, Retir
s’ha instal·lat un sistema de control fotogràfic de les matrícu- i Carme, Sant Simplici, Aurora, Av. Andorra, St. Ignasi, Pas-
les dels vehicles, que permet l’accés lliure dels vehicles autorit- seig de les Cabres, Sant Cristòfol, plaça del Pilar i Nou,
zat. Aquest sistema contempla tant automòbils com motoci- Sant Sebastià, Sant Roc, plaça Sant Miquel, Sant Jaume,
cletes i ciclomotors. Custiol i Sant Bartomeu.

Algunes dades d’interès

Aparcaments municipals gratuïts Carrils bici Carrers

Igualada és pionera alhora de d’adaptar múltiples espais en desús i Actualment la ciutat té 8,8 Igualada suma 122 km de
reconvertir-los en aparcaments gratuïts i d’ús il·limitat (zones blan- km de carrils bici exclusius. carrers, dels quals 12.43 km
ques). Des del 2012, s’han creat més d’un miler de places d’aquest Sense comptar amb les illes són en el format de platafor-
tipus, sempre a distància dels aparcaments de pagament situats en de vianants. El projecte de ma única.
zones més cèntriques, per tal que facin la seva funció dissuasòria, l’Anella Verda hi afegirà 23
però a 5 minuts com a molt dels elements tractors, com poden ser km més de traçats òptims per
mercats i zones d’excel·lència comercial. bicicleta i a peu.

Les Guixeres

Av. de Catalunya Carles Riba, 27 Av. d’Europa
(zona escolar) Joan Serra i Constansó
Av. Països Catalans C37z
Av. Mestre Muntaner Supermercat
Gasolinera Av. Països Catalans
C. Gran Bretanya

C. de Lecco (Hospital) C. d’Itàlia
C. de França
C. de les comes, 16 C. Comarca, 85

C. de la Comarca, 46 Escola R. Castelltort Av. Catalunya - Hospital C. de la
d’Alemanya
Ronda de Fàtima Gran Bretanya
C/N S. Pilar
Av. Doctor Pasteur, 4 Av. Balmes BarceCltoran.ad,e1M7anresa Av. de Catalunya C.
Ronda de Fàtima, s/n Av. Barcelona Av.
C/N S. Fontsanta Punto Blanco
C. Maria Trulls Algue Av. de Balmes Av. Barcelona, 37
C. Mahbes Av. Barcelona, 22
Av. Pla de la Massa Av. Barcelona, 75
UPC Enginyeria C. Estadi Atlètic s/n Av. Barcelona - c d'Òdena
Zona escolar
Residencial ViuB2
Consorci Sociosanitari d’Igualada Av. Barcelona, 1A1v.6BaArcve. ldoenaB,a1rc6e4lonaAv. Barcelona, 103

Av. Gaudí, s/n C. Dr. Pujades, 55

Av. d'Àngel Guimerà Plaça Castells Rambla de Sant Ferran, 47 Passeig de C. Dr. Pujades, 72C. de Lleida
Molí Nou Av. Gaudí Rambla Rambla Av. Pau Casals
Rotonda s/n Isidre, 6 GMeonséenraJlacVinivteVse, r1d7aguer
Pia Ferran, 52 Rambla
Plaça Castells, Sant C. Pau Muntadas, 23
Escola Sant C. Pau Muntades, 80

C. Pau Muntades, 32 C. Pau Muntadas, 77

Pg. Verdaguer Pg. Verdaguer
Av. Caresmar Ambulatori Ambulatori

Plaça del Rei, 15 Mercat Pg. Verdaguer
- C. Nicolau Tous

Carrer Av. Caresmar, 35 Av. Montserrat, 25
36 Av. Montserrat, 16
LC1 del Av. Caresmar, 2
LC2 Rec Av.
Caresmar,

LR1

LR1 curt

LR2 C. del Rec
LR2 curt

Hospital Estació LÍNIA Hospital Les Comes LÍNIA Hospital Estació LÍNIA Hospital Estació LÍNIA
Zona Universitària Centre CIRCULAR Estació Centre Z. Univ. CIRCULAR Zona Universitària Centre REFORÇ Zona Universitària Centre REFORÇ
INTERIOR EXTERIOR ESCOLAR LC1 ESCOLAR LC2
IGUALADA IGUALADA IGUALADA IGUALADA

Gener 2017 Gener 2017 Gener 2017 Gener 2017

Expedicions DISSABTES I AGOST Expedicions DISSABTES I AGOST Expedicions Expedicions
FEINERS 7.00h - 21.30h FEINERS 7.10h - 21.40h
7.00h - 21.40h Cada 30 min 6.50h - 21.30h Cada 30 min FEINERS FEINERS
Cada 20 min Cada 20 min De dilluns a divendres De dilluns a divendres
en època escolar en època escolar
ENTRADA ENTRADA ENTRADA SORTIDA
C. Les Guixeres ( Pavelló) Ronda de Fàtima - C/ N.S. Pilar
C. Carles Riba, 27 a les 8 h a les 9 h Ronda de Fàtima - C/ N.S. Fontsanta a les 9 h a les 14 h
Av. Països Catalans (Supermercat) Residencial Viu B2
C. Comarca, 88 MINUTS DE PAS APROXIMAT Av. Gaudí, s/n MINUTS DE PAS APROXIMAT
Av. Barcelona, s/n ( Punto Blanco) Av. Pla de la Massa (UPC Enginyeria)
FEINERS DISSABTES AGOST Av. Barcelona, 22 LC2 - 8:15 C. Estadi Atletic, s/n (zona escolar) 8:20 -
Av. Barcelona, 88 LC2 Plaça Castells, 10 (Escola Pia) 8:21 -
MINUTS DE PAS APROXIMAT FEINERS DISSABTES AGOST Av. Barcelona, 116 LC1 LC2 - 8:17 Rambla Sant Ferran, 52 8:22 -
Av. Barcelona, 164 Rambla Sant Isidre, 6 8:23 -
MINUTS DE PAS APROXIMAT C. Dr. Pujades, 72 LTV - 8:19 Plaça del Rei, 15
C. Pau Muntades, 32 Av. Caresmar, 2 - 14:34
Av. Catalunya (Hospital) LC2 LTV LTM 00’ - 20’ - 40‘ 00’ - 30’ 00’ - 30’ C/ de Lecco (Hospital) LC1 10’ - 30’ - 50‘ 10’ - 40’ 10’ - 40’ C. Pau Muntades, 80 - 8:23 Av. Caresmar, 36 - 14:35
01’ - 31’ 01’ - 31’ 11’ - 31’ - 51‘ 11’ - 41’ 11’ - 41’ Pg. Verdaguer - C. Nicolau Tous Av. Montserrat, 16 8:25 14:39
Av. Andorra, s/n (Fundació Àuria) 01’ - 21’ - 41‘ 01’ - 31’ 01’ - 31’ Av. Països Catalans - C/ Gran Bretanya 12’ - 32’ - 52‘ 12’ - 42’ 12’ - 42’ Pg. Verdaguer (Ambulatori) - 8:26 Pg. Verdaguer (Ambulatori) 8:27 14:41
03’ - 33’ 03’ - 33’ 13’ - 33’ - 53‘ 13’ - 43’ 13’ - 43’ Av. Montserrat, 25 C. Pau Muntades, 77 8:29 14:43
Av. Països Catalans (supermercat) LC2 01’ - 21’ - 41‘ 03’ - 33’ 03’ - 33’ C/ Les Guixeres (Pavelló) 14’ - 34’ - 54‘ 14’ - 44’ 14’ - 44’ Av. Caresmar, 35 - 8:26 C. Pau Muntades, 23 8:30 14:45
Av. Balmes, 59 * 04’ - 34’ 04’ - 34’ 15’ - 35’ - 55‘ 15’ - 45’ 15’ - 45’ Av. Caresmar (Mercat La Masuca) C. Dr. Pujades, 55 8:32 14:47
LTM 03’ - 23’ - 43‘ 06’ - 36’ 06’ - 36’ C/ Carles Riba, 27 17’ - 37’ - 57‘ 17’ - 47’ 17’ - 47’ Rambla General Vives, 17 - 8:27 Av. Barcelona, 103 8:33 14:48
06’ - 36’ 06’ - 36’ 19’ - 39’ - 59‘ 19’ - 49’ 19’ - 49’ Rambla Sant Ferran, 47 Av. Barcelona, 75 8:34 -
Av. Barcelona, s/n (Punto Blanco) LTM 03’ - 23’ - 43‘ 07’ - 37’ 07’ - 37’ C/ J. Serra Constansó (Maristes) 19’ - 39’ - 59‘ 19’ - 49’ 19’ - 49’ Plaça Castells, 6 (Escola Pia) - 8:27 Av. Barcelona, 37 (Monalco) 8:35 14:50
08’ - 38’ 08’ - 38’ 20’ - 40’ - 00‘ 20’ - 50’ 20’ - 50’ Av. Àngel Guimerà (Molí Nou) Av. Barcelona, 17 8:36 14:51
Av. Barcelona, 22 LTM 04’ - 24’ - 44‘ 10’ - 40’ 10’ - 40’ Av. Països Catalans (supermercat) LC1 21’ - 41’ - 01‘ -- -- Av. Pla de la Massa (UPC Enginyeria) 8:27 C. Dr. Pasteur, 4 8:37 14:52
11’ - 41’ 11’ - 41’ 22’ - 42’ - 02‘ -- -- C. Maria Trulls Algue - C/ Mahbes C. Dr. Pasteur, 32 8:39 14:54
Av. Barcelona - C/ Òdena LTM 06’ - 26’ - 46‘ 11’ - 41’ 11’ - 41’ Av. Catalunya (zona escolar) 23’ - 43’ - 03‘ -- -- C. Estadi Atlètic, s/n ( zona escolar) 7.25 8:29 C. Comarca, 46 8:40 14:55
12’ - 42’ 12’ - 42’ 26’ - 46’ - 06‘ -- -- Av. Catalunya, (zona escolar) 8:41 14:56
Av. Barcelona, 88 06’ - 26’ - 46‘ 14’ - 44’ 14’ - 44’ Ronda de Fàtima - C/ N.S. Pilar - -- 21’ - 51’ 21’ - 51’ 7,26 8:30 Av. Països Catalans - C/ Gran Bretanya 8:42 14:57
15’ - 45’ 15’ - 45’ 27’ - 47’ - 07‘ 23’ - 53’ 23’ - 53’ C. Les Guixeres ( Pavelló) 8:42 14:57
Av. Barcelona, 116 07’ - 27’ - 47‘ 16’ - 46’ 16’ - 46’ Ronda de Fàtima - C/ N.S. Fontsanta 28’ - 48’ - 08‘ 24’ - 54’ 24’ - 54’ 7,27 8:31 C. J. Serra Constansó (Maristes) 8:43 14:58
16’ - 46’ 16’ - 46’ 30’ - 50’ - 10‘ -- 26’ - 56’ 8:44 14:59
Av. Barcelona, 164 08’ - 28’ - 48‘ -- 19’ - 49’ Residencial Viu B2 - -- 26’ - 56’ -- 7:28 8:32 8:45 15:00
18‘ - 48’ -- 32’ - 52’ - 12‘ 28’ - 58’ 28’ - 58’ 8:50 -
C/ Dr. Pujades, 52 10’ - 30’ - 50‘ 19’ - 49’ -- C/ Estadi Atlètic, s/n (zona escolar) 35’ - 55’ - 15‘ 31’ - 01’ 31’ - 01’ 7:34 8:33 - 15:10
21’ - 51’ 21’ - 51’ 35’ - 55’ - 15‘ 31’ - 01’ 31’ - 01’ - 15:13
C/ Pau Muntades, 32 11’ - 31’ - 51‘ 23’ - 53’ 23’ - 53’ C/ Maria Trulls Algue - C/ Mahbes 37’ - 57’ - 17‘ 33’ - 03’ 33’ - 03’ 7:36 8:35 8:55 15:15
24’ - 54’ 24’ - 54’ 38’ - 58’ - 18‘ 34’ - 04’ 34’ - 04’
C/ Pau Muntades, 80 11’ - 31’ - 51‘ -- -- C/ Maria Trulls Algue (UPC Enginyeria) 39’ - 59’ - 19‘ 35’ - 05’ 35’ - 05’ 7:38 8:37
-- -- 40’ - 00’ - 20‘ 36’ - 06‘ 36’ - 06‘
Pg. Verdaguer, 205 - C/ Nicolau Tous 12’ - 32’ - 52‘ -- -- Av. Angel Guimerà (Molí Nou) 41’ - 01’ - 21‘ 37’ - 07’ 37’ - 07’ 7:39 8:38
-- -- 43’ - 03’ - 23‘ 39’ - 09’ 39’ - 09’
Pg. Verdaguer (Ambulatori) 14’ - 34’ - 54‘ 24’ - 54’ 24’ - 54’ Av. Gaudí, s/n (rotonda) 45’ - 05’ - 25‘ 41’ - 11’ 41’ - 11’ 7:41 8:40
25’ - 55’ 25’ - 55’ 46’ - 06’ - 26‘ 42’ - 12’ 42’ - 12’
Av. Montserrat, 25 15’ - 35’ - 55‘ 26’ - 56’ 26’ - 56’ LTM 48’ - 08’ - 28‘ 44’ - 14’ 44’ - 14’ 7:43 8:42
29’ - 59’ 29’ - 59’ 49’ - 09’ - 29‘ 45’ - 15’ 45’ - 15’
Av. Caresmar, 35 LTV 16’ - 36’ - 56‘ 30’ - 00’ 30’ - 00’ Plaça Castells, 10 (Escola Pia) LTM 53’ - 13’ - 33‘ 49’ - 19’ 49’ - 19’ 7:44 8:43
34’ - 04’ 34’ - 04’
Av. Caresmar (Mercat La Masuca) 16’ - 36’ - 56‘ Rambla Sant Ferran, 52 LTM 7:46 8:45
19’ - 39’ - 59‘
Rambla General Vives, 17 * Rambla Sant Isidre, 6 * 7:48 8:47
Plaça del Rei, 15 * - --
Plaça de la Creu, 9 7:50 8:49

Plaça de la Creu, 22 - -- Plaça del Rei, 15 7:51 8:50

Rambla Sant Ferran, 47 21’ - 41’ - 01‘ Av. Caresmar, 2

Plaça Castells, 6 (Escola Pia) 23’ - 43’ - 03‘ Av. Caresmar, 36 LTV

Av. Gaudí, s/n (rotonda) - -- Av. Montserrat, 16

Av. Àngel Guimerà (Molí Nou) 24’ - 44’ - 04‘ Pg. Verdaguer, 207 - C/ Nicolau Tous

Av. Pla de la Massa (UPC Enginyeria) 26’ - 46’ - 06‘ C/ Pau Muntades, 77

C/ Maria Trulls Algue - C/ Mahbes 28’ - 48’ - 08‘ C/ Pau Muntades, 23

C/ Estadi Atlètic, s/n (zona escolar) 29’ - 49’ - 09‘ C/ Dr. Pujades, 55

Ronda de Fàtima (R. Pare Vilaseca) 30’ - 50’ - 10‘ Av. Barcelona, 168

Ronda de Fàtima - C/ N.S. Fontsanta 31’ - 51’ - 11‘ Av. Barcelona, 75 LTM

Ronda de Fàtima - C/ N.S. Pilar 32’ - 52’ - 12‘ Av. Barcelona, 37 (Monalco) LTM

C/ Les Comes, 16 35’ - 55’ - 15‘ Av. Barcelona, 17 LTM
LTM
Av. Mestre Muntaner (benzinera) 36’ - 56’ - 16‘ Av. Balmes, 76 *

C/ de Lecco (Hospital) LC2 40’ - 00’ - 20’ Av. Catalunya (Hospital) LC1 LTV LTM

i i

* Sortides a les 12.00h i 17.00h des de l’Hospital varien el seu recorregut per donar servei al * Parada fora de servei els divendres i vigílies de festiu a partir de les 20.00h. L’itinerari

Ramon Castelltort i Dolors Martí, quedant anul·lada la parada Av. Balmes, 59. Pot ocasionar alternatiu es fa per la Plaça de la Creu amb les seves respectives parades.
variacions horàries, desviament només en època escolar.
Igualada* Queda anul·lada la parada Av. Balmes, 76 en l’expedició amb inici a les 14.10h, el servei de
* Parada fora de servei els divendres i vigílies de festiu a partir de les 20.00h. L’itinerari alternatiu
les 14.49h varia el seu recorregut per les parades del C/ Comarca, 24 i C/ Comarca, 46.
es realitza per la Plaça de la Creu.
EL COMPLIMENT D'AQUEST HORARI ESTÀ CONDICIONAT A LA FLUÏDESA DEL TRÀNSIT
EL COMPLIMENT D'AQUEST HORARI ESTÀ CONDICIONAT A LA FLUÏDESA DEL TRÀNSIT
93 804 12 13
93 804 12 13 www.masatstransport.com
www.masatstransport.com

es mou

AIXEQUEM EL VOL.

Nou canal d’atenció a Twitter

@MoventisInfo

##

Connecta’t i tindràs tota la informació de les teves línies a l’instant.

Noves línies i serveis (rutes especials, títols de transport, etc.)
Notificacions d’incidències
Modificacions de recorregut i parades
Respostes a dubtes i preguntes sobre les teves línies

Més servei per a tu. Moventis APP

Moventis, experts Els teus busos en temps real. Actualitza-la
en mobilitat sostenible

AMTU

D’esquerra a dreta, Luis Berbel (president del Sindicat del Taxi de Catalunya), Xavier Lluch (president del Consell Comarcal), Alfred Martínez (conseller comarcal de
Mobilitat) i Joan Prat (director general de l’AMTU).

L’Alt Penedès, pionera en la
prestació conjunta del servei de taxi

24 | MobiliCat / Juny 2018 L’1 de gener d’aquest any l’Alt Penedès va convertir-se en la de valorar si la llicència compartida és una
primera comarca en comptar amb un sistema de prestació solució davant la manca de taxis que hi
conjunta de servei de taxi, un servei que unifica l’àrea d’ac- havia en alguns dels municipis implicats, o
tuació de les llicències de taxi existents a la comarca, per tal bé caldrà ampliar el nombre de llicències
d’ampliar i millorar el servei. atorgades a la comarca. Joan Prat, director
general de l’AMTU, destaca el potencial
‘Aquest acord –explica Josep M. For- men la comarca amb l’excepció de Sant d’aquesta iniciativa pionera, “que pot ser-
tuny, sots-director general d’Orde- Llorenç Hortons i Sant Martí Sarroca. vir com a exemple i ser exportada a la res-
nació del Transport i Desenvolupa- La iniciativa, que ha comptat amb el su- ta de comarques de Catalunya”. Tot i que
ment Sectorial-, com d’altres similars com port i l’assessorament de l’Associació de a l’actualitat existien a Catalunya diversos
el que ja funciona també a la Vall d’Aran o Municipis per la Mobilitat i el Transport convenis intermunicipals per a la presta-
els processos d’integració en marxa a las Urbà (AMTU), implica que els taxis amb ció del servei del taxi, no n’hi havia cap en
Terres de l’Ebre o el dos Vallesos, són una llicència a un dels municipis signants de l’àmbit d’una comarca sencera.
solució per crear àrees integrades de servei l’acord puguin encotxar i desencotxar a
de taxi en zones més enllà de les metro- qualsevol de les 25 localitats adherides La reglamentació actual del taxi només
politanes, on l’establiment d’un sistema al conveni, quan abans només podien fer permet que els taxistes puguin tenir
conjunt de prestació del servei depèn de la serveis sempre que l’origen fos en aquell l’origen del servei en el municipi del qual
lliure voluntat dels municipis perquè ni tant municipi del qual disposaven llicència. disposen de llicència. Per tant estan in-
sols les comarques tenen competències. habilitats per recollir usuaris fora del seu
Els acords suposen, alhora, una millora de L’Associació de municipis per la Mobilitat municipi, fet que dificulta el dret de la
servei als usuaris i un pas en la potenciació i el Transport Urbà (AMTU) que ha estat mobilitat als ciutadans de municipis que
del servei del taxi com un transport públic encarregada de redactar aquest conveni, no disposen de servei de taxi. Aquest
flexible i amb alta capacitat d’adequació a fent-se càrrec de la definició de les condici- caràcter local del servei representa una li-
la demanda’. ons de l’acord, i a més en fa el seguiment, mitació davant la que, com apunta Josep
considera que la iniciativa comporta bene- M. Fortuny, ‘l’any 2003 quan va apro-
En el cas concret de l’Alt Penedès, s’han ficis tant per al sector del taxi com per als var-se la Llei del Taxi ja es va parlar de la
adherit 25 municipis, tots els que confor- ciutadans. El seguiment posterior haurà necessària cooperació i territorialització
del servei’.

COMENCEM
UN NOU VIATGE

Comencem un viatge apassionant amb el
naixement d’una nova marca de transport
de viatgers. Però l’iniciem amb un equipatge
ple d’experiència: la dels milions de
quilòmetres de servei que sumen les nostres
empreses i amb la il·lusió per millorar el
present i garantir el futur.
Ens acompanyes?

TRANSPORT DE VIATGERS

AMTU

L’AMTU assessora l’Ajuntament va fer una auditoria del servei actual de
de Terrassa en la licitació transport urbà de Terrassa, per tal d’avalu-
i contractació d’un nou ar-ne les mancances o necessitats. A partir
model de transport urbà d’aquí, s’està elaborant un estudi de via-
bilitat, en el qual es tenen en compte dife-
26 | MobiliCat / Juny 2018 El passat mes d’abril l’AMTU va signar un licitació, i que a la pràctica comportarà rents alternatives al model actual, amb els
conveni de col·laboració amb l’Ajunta- un canvi en el model de gestió d’aquest riscos que comporten cadascuna d’elles, i
ment de Terrassa, amb l’objectiu de do- servei, ja que es passarà d’un model de la seva dimensió econòmic-financera.
nar assessorament tècnic i jurídic a l’entitat societat d’economia mixta a un model El ple de la corporació de l’Ajuntament de
municipal durant tot el procés de licitació i de concessió. El nou model de gestió del Terrassa va aprovar l’any 2013 el canvi en
contractació del servei de transport urbà, servei de transport urbà ha de començar a la forma de gestió del servei de transport
que es durà a terme properament. partir del mes de gener de 2019. urbà actual (85% privat i 15% públic) pel
En concret, l’AMTU està redactant el plec Prèviament a la redacció del plec de clàu- de concessió, però de moment encara no
de clàusules que regiran aquest procés de sules, el departament tècnic de l’AMTU s’havia pogut fer efectiva perquè l’Ajun-
tament de Terrassa no disposava dels
recursos humans i d’especialització tècnica
necessaris que ara ha aportat l’AMTU.

Gestió d’un servei de Transport car-se un conveni amb els taxistes del
a la Demanda (TAD) temporal municipi per tal que donessin cobertura,
a Sant Andreu de Llavaneres de manera gratuïta, a les necessitats de
transport d’aquests veïns i veïnes durant
Durant tres mesos, des de mitjans les mateixes hores que el servei d’auto-
de març fins a la meitat del mes de bús. L’AMTU es va fer càrrec de la gestió.
maig, els veïns de Sant Andreu de
Llavaneres han disposat d’un servei de destinat als veïns i veïnes de més de 65
Transport a la Demanda (TAD) gestio- anys o amb mobilitat reduïda de l’Avingu-
nat per l’Associació de municipis per la da Pau Casals, afectats per les obres de
Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU). El renovació del clavegueram. L’objectiu del
servei, que va posar en marxa de forma TAD era suplir el tram del recorregut llarg
temporal l’Ajuntament de Sant Andreu del bus urbà, que va ser suprimit tempo-
de Llavaneres a través de l’AMTU, anava ralment, i garantir l’accessibilitat d’aques-
tes persones als serveis bàsics des de les
zones afectades.
Des de la Regidoria de Mobilitat va tan-

I si estalvies
i tens cura del planeta
mentre condueixes?

Amb l’ús del gas natural,
estaràs apostant per una mobilitat
sostenible amb grans avantatges.

€ Un combustible econòmic

Estalviaràs entre un 30% i un 50% en combustible, per la qual cosa podràs recórrer més quilòmetres
pel mateix preu. A més, tindràs descomptes per aparcar en zones blaves, en els peatges d’autopista
i en els impostos de circulació.

Tecnologia madura

El gas natural vehicular es fa servir des de fa dècades en diversos països del món. En els darrers cinc
anys, el nombre de vehicles que circulen amb gas natural a Espanya s’ha duplicat i es preveu
que continuï creixent¹.

Té cura de la qualitat de l’aire

Redueix quasi fins a zero els contaminants de referència per a la qualitat de l’aire urbà. No emet
NO2 i disminueix un 95% les emissions de partícules PM10.

Gas renovable

La producció de gas natural d’origen renovable i emissions neutres de CO2 és una realitat a dia d’avui.
Diferents estudis demostren que l’any 2050 tot el gas consumit podria ser d’origen renovable2.

16ME-00000000 EURO VI Els vehicles amb gas natural disposen de
l’etiqueta ECO, amb la que tenen prioritat de
1234ABC circulació i aparcament al centre urbà en cas
GNC de restricció per contaminació.

1 Font: Asociación Ibérica del gas natural comprimido y gas natural licuado (GASNAM) en 2018.
2 Font: Gas for Climate – How gas can help to achieve the Paris Agreement target in an affordable

way (ECofys, 2018). Le France indépendante en gaz en 2050 (Ademe, 2018).

900 500 404

www.nedgia.es

Territori i sostenibilitat Cinc ajuntaments del Camp
de Tarragona i la Generalitat
acorden l’impuls de les
infraestructures estratègiques

28 | MobiliCat / Juny 2018

Els alcaldes de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; Reus, Carles Pellicer; l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza; i els batlles de Salou, Pere Granados, i Vila-seca,
Josep Poblet, juntament amb el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font.

Els ajuntaments i el Departament de Territori i Sostenibilitat han pactat les prioritats del ter-
ritori, com l’estació intermodal, la implantació del tren-tramvia des de Cambrils fins a Tarra-
gona i Reus o una nova connexió al nord de Tarragona.

Els alcaldes de Tarragona, Reus, Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, tri en servei la doble via entre Vandellòs
Salou i Vila-Seca i l’alcaldessa de mostra ‘la importància del consens de i Tarragona, millorant els serveis ferro-
Cambrils, juntament amb el secre- tot el territori. És un acord que arriba viaris actuals i impulsant noves infraes-
tari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard després del treball intents de tots i d’uns tructures que dotin el territori de millor
Font, van presentar el passat 19 d’abril objectius que passen per donar resposta connectivitat.
el pacte territorial per impulsar les in- al que reclamen els ciutadans’.
fraestructures estratègiques del Camp L’acord inclou la remodelació dels trens
de Tarragona. Un pacte que per a Josep El pacte preveu que en aquest 2018 en- regionals, amb millors freqüències, més

ràpides i millor cadenciades. Hi haurà Aquest 2018 entrarà Desmantellament de les vies i Territori i sostenibilitat
quatre trens diaris de l’R16 per la línia en servei la doble implantació del tren-tramvia
d’alta velocitat de manera que es po- Un altre element clau és la implemen-
drà arribar de Cambrils a Barcelona en via entre Vandellòs i tació d’un tren-tramvia des de Cambrils
52min. Els Intercity Tarragona-Barcelo- Tarragona, millorant i Salou fins a Tarragona i Reus, que
na passaran de dos a cinc freqüències/ enllaci amb una nova connexió amb el
dia i hi haurà dos trens més del servei els serveis ferroviaris Vendrell i el Baix Penedès. El document
convencional. També hi haurà cinc In- actuals i impulsant noves aposta pel desmantellament de les vies
tercity Reus-Barcelona, amb un trajecte infraestructures, que entre Cambrils i Salou/Port Aventura,
d’1.13 h., 38 minuts menys que la con- dotaràn el territori de que ha d’executar Adif complint la De-
nexió actual. millor connectivitat claració d’Impacte Ambiental, i la im-
plantació d’aquest tren-tram.
L’acord inclou la creació d’una nova Tarragona utilitzaran la línia d’alta velo-
línia R17 que connectarà l’estació de citat per arribar en 50 min. de Tarrago- Noves connexions per a les
Salou/Port Aventura amb Barcelona na a Barcelona i en poc mésd’una hora mercaderies
quatre cops al dia. Les rodalies territori- des de Reus. A més, aquesta estació La importància de l’activitat industri-
als es reforçaran. haurà de ser la porta d’entrada a l’aero- al i del Port de Tarragona en aquest
port de Reus. territori fa necessària la connexió amb
Millora de l’accessibilitat a l’aeroport ample estàndard europeu (Castelló-Nus
de Reus També hi ha acord en impulsar una nova de Vila-seca, Nus de Vila-seca-Reus, Nus
La nova connexió Vila-seca – Perafort connexió ferroviària al nord de Tarrago- de Vila-seca-Castellbisbal i Reus-Po-
amb la línia d’alta velocitat i l’execució na, que aprofiti l’alta velocitat i que per- lígon Nord), així com la planificació i
immediata de les obres de l’estació in- meti arribar a Barcelona en 40 min. programació d’una variant interior de
termodal permetran implementar nous mercaderies aprofitant trams de la línia
serveis a Barcelona. Els trens regionals Reus-Roda, les variants de Roda, Reus i
provinents de les Terres de l’Ebre i de Vila-seca, i el nou accés al port.

AD MOBILICAT.pdf 1 14/5/18 17:39

Creem vehicles evolucionables, és a
dir, poden ser adquirits com a
híbrids i evolucionar en el temps,
segons les necessitats dels clients,

ns a convertir-se en models amb
més autonomia elèctrica o, ns i tot,
cent per cent elèctrics.

Creamos vehículos evolucionables,
es decir, pueden ser adquiridos
como híbridos y evolucionar en el
tiempo, según lo requieran nuestros
clientes, hasta convertirse en
modelos con mayor autonomía
eléctrica o, incluso, 100% eléctricos.

vectia.es

AMB AMB Exprés i AMB Metrobús:

dos nous serveis de Bus Metropolità a
l’espera de 12 nous milions de viatges

30 | MobiliCat / Juny 2018 > Imatges cedides per AMB.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) està implantant des de principis d’any una nova
xarxa de Bus Metropolità vertebrat en dos nous serveis: l’AMB Exprés i l’AMB Metrobús.
Aquesta novetat respon a la necessitat de satisfer una demanda creixent dels usuaris en
determinats punts de la xarxa d’autobusos, sobretot aquella que apropa els ciutadans me-
tropolitans a Barcelona, la zona més congestionada i contaminada. En aquest sentit, l’AMB
torna a apostar per fer de la Metròpolis Barcelona un espai més sostenible, tenint en comp-
te que aquest increment de les línies generarà un impacte de més de 12 nous milions de
viatges, amb la conseqüent reducció de l’ús del vehicle privat.

Un alt volum tant en el nombre freqüents amb el centre de Barcelona. en els usuaris i les seves necessitats, és a
d’usuaris com de viatges, unit a dir, establir un funcionament de línies que
l’aposta pel canvi d’hàbits de la Quatre motivacions transversals es modelin a través de què vol l’usuari en
ciutadania de l’àrea metropolitana –re- El desplegament s’ha dissenyat al voltant termes de freqüència de pas, reducció de
ducció de l’ús de vehicle privat en favor de quatre grans objectius: el primer, temps d’espera i augment de places dis-
del transport públic–, han portat l’AMB millorar l’oferta del transport públic, es- ponibles; per últim, el quart objectiu vol
a executar aquest augment de línies a la pecialment en hora punta, on hi ha més potenciar els punts d’intercanvi, tant en
xarxa que, a través d’aquests dos serveis demanda; en aquest sentit s’estableix el autobusos com en altres modes de mobi-
(Exprés i Metrobús), estarà formada per segon objectiu, que és posar l’èmfasi en litat sostenible, com la bicicleta.
23 línies i tindrà 25 punts d’intercanvi dis- aquells corredors que estan més congesti-
tribuïts per l’àrea metropolitana. Aquest onats, a fi de donar resposta a una neces- Dos serveis, diferents perfils de millora
darrer element és clau per entendre la sitat de servei que creix constantment; el L’AMB Exprés comptarà amb un total de
importància d’afavorir connexions més tercer es fixa d’una manera més estricta nou línies quan acabi la seva implanta-

AMB

ció, amb un total de 55 vehicles. Aquest litana: l’estimació en aquest sentit és que Facilitant el canvi d’hàbits 31 | MobiliCat / Juny 2018
servei anirà dedicat, sobretot, a les si tots els usuaris nous de les noves línies “Els serveis AMB Exprés i AMB Metrobús són
poblacions més allunyades de Barcelo- fessin els mateixos desplaçaments amb el una aposta més de l’AMB per facilitar el can-
na per millorar la seva connexió amb la seu vehicle privat es generarien un total de vi d’hàbits entre els ciutadans i reduir l’ús del
capital: seran recorreguts més directes 10.500 tones de CO2, 1,1 tones de PM10 i vehicle privat” afirma Antoni Poveda, vice-
i de poques parades, amb una clara vo- 33,1 tones de NOx. És a dir, que es torna a president de Mobilitat i Transport del AMB.
cació d’arribar més ràpid al destí. L’AMB fer palès que la sostenibilitat és el gran ca-
Metrobús, en canvi, incidirà més en l’alta vall de batalla amb el qual l’AMB desenvo- Una nova aposta de l’AMB per aconseguir
freqüència. Aquestes 14 línies aniran des- lupa tots els seus projectes de mobilitat. una mobilitat sostenible i menys contami-
tinades a l’àrea del Baix Llobregat (4) i a nant, una de les polítiques clau de l‘AMB
l’àrea del Besos (10), amb un total de 175 Interconnexió metropolitana: el teixit que se suma a algunes de les ja existents.
vehicles que tindran un interval de pas segueix creixent Per exemple, l’engegada de la Zona de
de 10 minuts. En aquest cas, es preveu la El disseny de la nova xarxa té en els punts Baixes Emissions Rondes de Barcelona
possibilitat d’introduir a la flota autobu- d’intercanvi i transbordament una peça (ZBE Rondes BCN), per a la restricció dels
sos de més capacitat. fonamental per vertebrar la seva fita de vehicles més contaminants en episodis
fer de l’àrea metropolitana un teixit fluid de contaminació a l’àrea metropolitana
I quines seran les conseqüències? Els nú- de transport pel que fa a qualsevol tipus de Barcelona, o la creació de la T-Verda
meros parlen de 240 nous llocs de treball de modalitat. Aquests 25 nous punts Metropolitana, amb tres anys de transport
i una demanda que s’estima per aquestes d’intercanvi que es crearan tindran una públic gratuït per a aquells ciutadans que
dues noves línies de servei de 42 milions senyalització especial, i inclouran infor- desballestin el seu vehicle contaminant.
d’usuaris anuals, quan la xarxa estigui mació d’altres modalitats de transport També es pot destacar els aparcaments
totalment desplegada. Un 30% d’aquest sostenible, com el Bicibox i els serveis d’intercanvi metropolitans (Park & Ride),
servei el protagonitzaran nous viatgers, és d’aparcament d’intercanvi. Per tant, es que afavoreixen l’ús del transport públic
per això que es parla de 12 nous milions de tracta no només d’una solució per unir facilitant l’aparcament gratuït per unes
viatges. Un càlcul al qual cal unir l’evident la xarxa d’autobusos sinó també tot el hores a l’entorn de les estacions de tren i
millora ambiental en tota l’àrea metropo- transport públic metropolità. autobús als usuaris del transport públic.

Pàgines empresarials

32 | MobiliCat / Juny 2018 AUTOPISTAS OBRE EL PRIMER PEATGE
D’ESPANYA SENSE BARRERES A L’AP-7

Autopistas, companyia del Els beneficiaris s’ha implantat amb el vistiplau de
grup Abertis, va inaugurar la Unió Europea, permet realitzar
l’abril de 2017 el primer d’aquest tipus de el pas pel peatge a una velocitat
peatge sense barreres a La Roca, a de 60 quilòmetres/hora sense ha-
l’autopista AP7 en direcció a Fran- peatge sense aturades ver d’esperar al semàfor en verd
ça, cosa que va suposar l’inici en el són només els vehicles ni a l’obertura de barrera.
perfeccionament del servei de te- equipats amb Via-T
lepeatge, amb el primer Via-T d’Es- L’objectiu, augmentar la fluï-
panya sense barreres gràcies, a la Aquest sistema, que ja existeix a desa del trànsit
implantació del sistema ‘free-flow’. països com Austràlia, Xile, Singa- El projecte, amb una inversió to-
pur o els Estats Units, i a les auto-
pistes europees més modernes on

Pàgines empresarials

S'ha construït un vial ràpid exclusiu on s'han eliminat les barreres. 33 | MobiliCat / Juny 2018

tal d’1,4 milions d’euros, ha supo- així caldria un marc legal que a la companyia ha optat per l’AP7 per-
sat l’eliminació de las illetes dels Espanya no existeix. què es tracta ‘d’una autopista de qua-
carrils VIA-T i la construcció d’un litat i amb molt de trànsit’.
vial ràpid definitiu de dos carrils Durant la primera setmana en fun-
a l’esquerra per ús exclusiu de ve- cionament, els nous carrils van aco- Amb el projecte, Autopistas refor-
hicles equipats amb el dispositiu. llir una mitjana diària de 140.000 ça la seva aposta per les solucions
Aquests carrils presenten trams vehicles. La iniciativa té com a objec- de mobilitat innovadores amb
de paviment de color blau i es- tiu principal augmentar la fluïdesa l’objectiu d’oferir vies d’alta capa-
tan senyalitzats amb el distintiu del trànsit i fer mes còmode el pas citat, segures i intel·ligents alhora
VIA-T per tal de ser identificats dels vehicles que tenen VIA-T. Carles que fa de l’AP-7 una via referent
amb més facilitat. Pitarque, director de Tecnologia i en innovació i qualitat al servei
Innovació d’Autopistas explica que dels usuaris.
Només es beneficien d’aquest ti-
pus de peatge sense aturades els Av. Parc Logístic 12-20
vehicles equipats amb Via-T per- 08040 Barcelona
què és el sistema estandarditzat T. 932305000
al territori espanyol. El sistema [email protected]
free-flow també està habilitat
per funcionar amb altres tipus
d’identificadors, com podrien ser
les matrícules, però per fer-ho

Pàgines empresarials Entrevista a Valentín Alonso,

Director General d’Avanza

34 | MobiliCat / Juny 2018 “Catalunya és un mercat
estratègic per a Avanza”

Especialitzada en el transport de viatgers, Avanza desenvolupa la seva activitat en quatre
grans àrees: transport urbà, rodalies, llarg recorregut i estacions. Amb una trajectòria de
130 anys d’èxits avalada pel gran índex de satisfacció de les administracions, la companyia,
present a Catalunya des de 1989, té concessions a Terrassa, Mataró i Rubí, a més d’operar
la línia de llarg recorregut Barcelona-Osca.

Quina és la posició avui dia guanyar-nos la seva confiança dia a re i desenvolupar el millor talent
d’Avanza en el transport de dia i en el llarg termini, oferint un per a treballar sobre dos pilars es-
viatgers a Espanya? Quin és el servei de qualitat per guanyar-nos tratègics: orientació al client i cul-
secret del seu èxit? aquest prestigi. El nostre secret és tura de l’excel·lència. Els nostres
Avanza es el major operador pri- la ‘confiabilitat’, el que fa d’Avanza clients són el centre de tot allò
vat de transport urbà i metropoli- ser un operador de referència. que fem, i tot allò que fem ha de
tà del país, i el segon operador de tenir sempre el nivell de qualitat
llarg recorregut. Què diferencia Avanza de la més alt.
resta de companyies de trans-
La nostra aspiració és ser socis dels port de viatgers? Quina és la seva principal pre-
nostres clients en matèria de mo- El nostre valor diferencial és ocupació a l’hora de gestionar
bilitat, per la qual cosa necessitem l’equip. Ens hem centrat en atreu- un servei de transport urbà?

Possiblement hi haurà progressos Avanza és el major operador d’es- Pàgines empresarials
graduals en sistemes d’assistència tacions d’autobusos a Espanya i,
Possiblement hi a la conducció i modes semi autò- segons el meu parer, les estacions 35 | MobiliCat / Juny 2018
noms, i veurem autobusos autò- són i han de ser centres d’intermo-
haurà progressos noms a les nostres ciutats en la dalitat.
propera dècada.
graduals en sistemes Com preveu que serà el servei
d’assistència a la Nosaltres ja estem treballant per de transport de viatgers d’aquí
conducció i modes semi entendre l’impacte en la mobilitat a de deu anys?
autònoms, també veurem de les ciutats. Avanza lidera Auto- Crec que serà un transport molt
autobusos autònoms most, un projecte en col·laboració més intermodal, amb moltes al-
a les nostres ciutats amb altres companyies especialit- ternatives, més serveis per als
en la propera dècada zades en tecnologia de transport, usuaris gràcies a la major connec-
finançat per CDTI, que provarà un tivitat i amb vehicles molt menys
El principal és que tots estiguem autobús autònom elèctric entre el contaminants, tant en emissions
centrats en millorar diàriament la port i la ciutat de Màlaga. com en soroll.
qualitat de vida de la gent a través
del nostre servei. És primordial Què fan per promoure la mo- Quins són els plans de futur
ser conscient que un percentatge bilitat sostenible? de la companyia?
elevat de la població viatja diàri- Apostem per l’adquisició de ve- Treballem per ser un gestor de mo-
ament amb nosaltres, cosa que hicles cada cop menys contami- bilitat de referència a nivell mun-
implica una responsabilitat que nants, els productes més evoluci- dial. Per aconseguir-ho, la clau
vincula a tot l’equip d’Avanza: con- onats en la reducció d’emissions i són les persones i la tecnologia.
ductors, mecànics, personal d’es- soroll. En qualsevol cas, crec que Avanza té un dels millors equips
tructura, etc. En definitiva, tot el la mobilitat sostenible ha de ba- per diagnosticar els problemes de
personal de la companyia. sar-se en la reducció de vehicles mobilitat d’una ciutat o d’una àrea
privats a les nostres ciutats, ja que metropolitana determinades, dis-
Com definiria el model de gestió el transport col·lectiu és clara- senyar les millors solucions -que
del transport urbà d’Avanza? ment més eficient, tant des del no han de ser exclusivament a
El nostre model de gestió està punt de vista mediambiental com través d’autobús-, i operar-les de la
basat en dos pilars fonamentals: de l’econòmic. manera més eficient i amb la ma-
l’orientació al client i la recerca jor qualitat.
continua de l’excel·lència. Es trac- Tenen presència en tres ciutats
ta de tenir molt clar què és el que catalanes. Tenen previst algun La tecnologia també és crucial,
aporta valor als nostres clients, pla per continuar creixent a tant en material mòbil i en eines
per a enfocar-se en fer-ho cada cop Catalunya? d’eficiència en la gestió, com en
millor. Catalunya és un mercat estratègic aplicacions que millorin el servei
per Avanza. Creiem que podem als nostres clients.
aportar el nostre coneixement, ta-
lent i experiència per contribuir a LES NOSTRES
millorar la mobilitat. XIFRES ENS AVALEN

La mobilitat interurbana afa- Més de 5.400 treballadors
voreix cada cop més la inter-
modalitat. Ho tenen en consi- Més de 2.000 vehicles
deració per la planificació dels
seus serveis? Més de 145 milions de km
Per descomptat. El futur de la mo-
bilitat urbana i interurbana passa Més de 250 milions de viatgers
per una major intermodalitat.

Creu que és viable un futur C/ San Norberto 48.
servei de transport amb busos 28021 Madrid
autònoms? [email protected]
No només crec que és viable, sinó www.avanzagrupo.com
que està més a prop del que ens
pensem.

SOLUCIONES INTELIGENTES
PARA LA CIUDAD.

Los autobuses urbanos de MAN
circulan de forma más sostenible
y económica.

Ya sea en Montreal, Madrid o Múnich: en todo el mundo las ciudades se enfrentan a
los mismos desafíos. Crece el tráfico. Aumenta el riesgo para las personas y el medio
ambiente. Propulsiones con GNC, híbridas o con diésel ecológico: nuestra amplia gama
ofrece soluciones inteligentes para la ciudad. Los autobuses urbanos de MAN reducen
el consumo de energía, las emisiones contaminantes y las emisiones sonoras de manera
sostenible. Este avance supone que ciudades de todo el mundo sean mucho más silen-
ciosas y limpias. www.bus.man

Castelldefels i Sant Joan el vehicle privat. Promoguts per l’Àrea Notícies
Despí ja compten amb Metropolitana de Barcelona (AMB) de la
els primers aparcaments mà dels respectius consistoris, aquests
d’intercanvi intermodal Park&Ride metropolitans (P+R) estan
pensats per facilitar l’intercanvi entre el
transport públic i el vehicle privat amb
l’objectiu de reduir l’ús d’aquest últim.

El servei, que es gestiona amb una nova
app i que arribarà properament a altres
municipis metropolitans, s’emmarca en el
pla de reducció de contaminació atmos-
fèrica i de millora de la qualitat de l’aire
de l’AMB.

Des del passat mes de febrer, els mu- > Imatges cedides per AMB. Està previst que aquesta xarxa de Park&Ri-
nicipis de Castelldefels i Sant Joan de, que s’emmarca en el pla de reduc-
Despí disposen dels dos primers pensats per potenciar l’ús del transport ció de la contaminació atmosfèrica de la
aparcaments d’intercanvi metropolitans públic, gràcies a la seva oferta d’estacio- metròpolis amb l’objectiu de fomentar el
nament al voltant de les estacions ferro- canvi d’hàbits i millorar la qualitat de l’aire,
viàries, facilitant la intermodalitat amb s’ampliï properament a altres municipis
metropolitans. De les 6.000 places d’apar-
cament al voltant de les estacions analitza-
des per l’AMB, l’organisme metropolità es
proposa destinar-ne fins a 1.500 prefe-
rentment a usuaris del transport públic i
aprofitar en un futur les dades disponibles
a través de la T-Mobilitat.

ralitat de Catalunya, hagin assolit el seu 37 | MobiliCat / Juny 2018
màxim històric de viatgers, amb un total
de 35,7 milions, i hagin esdevingut alhora
el mode de transport públic amb el major
creixement respecte al 2016 en aquest
àmbit, un 5,6 %.

> Imatge cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat. Aquest increment s’explica tant per
l’augment de la demanda com per la
La xarxa de bus exprés.cat tanca posada en servei de noves línies exprés,
el 2017 amb una fita històrica: així com l’establiment de nous itinera-
més de 16’2 milions d’usuaris ris a les línies e2 Barcelona-Terrassa i
e-15 Barcelona-Vilanova i la Geltrú, que
La xarxa de busos d’altes prestacions que l’any 2016, quan el nombre d’usuaris milloren la comunicació amb la zona
exprés.cat que desplega el Departa- va ser de 10,26 milions. Aquestes dades universitària de l’Avinguda Diagonal a
ment de Territori i Sostenibilitat va impliquen que al 2017, a l’àmbit de l’ATM Barcelona. Pel que fa a noves línies, l’any
transportar l’any 2017 16,18 milions de de Barcelona, els serveis de transport passat en van entrar sis funcionament ,
viatgers, xifra que suposa un 58% més públic interurbà, competència de la Gene- repartides per tot el territori, que s’afe-
gien a les 30 que ja donen servei des de
l’any 2012. L’increment mitjà de viatgers
en aquests 36 corredors l’any 2017 ha
estat del 9,6%.

La xarxa també ha incorporat serveis que
comporten diversos avantatges als usua-
ris, com són una millora en la informació,
més comoditat i capacitat dels serveis.

Notícies Volvo aposta per la conducció filosofia que pretén contribuir a reduir l’es-
semiautònoma com una manera très dels conductors i evitar els embussos;
de viatjar més segura, econòmica d’altre el desenvolupament de la tecno-
i respectuosa amb el medi logia Drive-me que permet alternar entre
el mode de conducció semi autònoma i la
Volvo, el fabricant suec de vehicles models pilots per vies públiques a mans conducció activa en funció de les prefe-
d’alta gama, ha apostat amb for- dels primers clients reals, en el que és el rències del pilot. Aquesta tecnologia s’ha
ça pel model de conducció semi primer gran projecte mundial a gran esca- desenvolupat per contribuir a un ambici-
autònoma. Fruit de la col·laboració de la la de conducció semi autònoma. ós objectiu de la marca: aconseguir que a
marca amb el Departament de Transports partir de 2020 no hi hagi ni una sol mort ni
de Suècia, l’Agència Sueca del Transport, Els vehicles són producte de la suma de ferit al volant d’un Volvo. Una tercera inici-
el Parc Científic de Lindholmen i la ciutat diverses iniciatives capdavanteres de Volvo ativa respon a la voluntat de reduir el con-
de Göteborf, a més del suport del govern en el camp de la conducció autònoma. sum de combustible; el fabricant assegura
suec, el 2017 van començar a circular 100 D’una banda el concepte IntelliSafe, una que el mode de conducció semiautònoma,
com que evita frenades i acceleracions,
consumeix menys combustible, fins a un
50% en alguns casos, cosa que beneficia
tant al medi ambient com a la butxaca
dels conductors.

> Imatges cedides per Volvo.

C0Na6imt/0dpe6ulss Premis MobiliCat
Motor Anoia
Sopar servit pel restaurant Somiatruites i
presentat per la periodista de TV3 Cristina Riba

Més informació: www.jornadamobilitat.cat



ITS URBANO

DYNAMIC: Gama de reguladores semafóricos de última genera-
ción adaptados al concepto “SMARTCITY”.
ARTIC: Sistema de gestión centralizada multiprotocolo.
COLORS: Sistema de gestión centralizada urbana “en la nube”.
GOST: Plataforma tecnológica para la explotación de los sistemas
de sanción de tráfico en ámbitos urbanos.

EASY GREEN:

PRIORIDAD TRANSPORTE PÚBLICO

• Sistema de prioridad de transporte publico mediante demanda
a petición, de fácil implantación.
• Integracion en SAE.
• Ingenieria de tráfico y estudios para la gestión de la prioridad.

ITS INTERURBANO

SPEED & FLOW: Sistema adaptativo en tiempo real que permite la regulación automática del fujo de tráfico.
ARTIC: Plataforma software de gestión centralizada en arquitectura CORBA distribuida que permita la explotación remota e
integrada de todo tipo de equipamientos ITS:
ERUs, PIVs, ETDs, CCTV, Meteo, etc.
ARTIC Túnel: Plataforma ARTIC especializada en la gestión integral de túneles de carretera.
CHRONOS: Sistema ALPR no intrusivo de alto rendimiento para la determinación automática de matrículas a alta velocidad.
INSTALACIONES DE SISTEMAS ITS EN GENERAL CON HOMOLOGACIÓN DGT Y DGC

Más de 30 años de experiencia Pasaje de la Plàsmica, s/n, nave 9 T+34 937 119 461 - F +34 93 711 95 61
colaborando con las administraciones 08940 CORNELLÁ DE LLOBREGAT Email: [email protected]
públicas en las áreas de MOVILIDAD, BARCELONA (SPAIN) www.aluvisagrupo.com
ITS y ALUMBRADO PÚBLICO.

Controvèrsia al voltant del bilateral entre Fomento i els ajuntaments Notícies
desmantellament de la via del en base a una declaració d’impacte ambi-
tren al Camp de Tarragona ental de 2002 conforme la via s’hauria de
desmantellar. Però això xoca amb la nova
llei ferroviària estatal de 2015, segons la
qual, un tram de xarxa ferroviària que es
desafecti de la RFIG -la d’Adif- ha de passar
a disposició municipal o autonòmica per si
la volen mantenir’.

Els alcaldes consideren la via del tren una barrera urbana en els seus municipis. Una possible solució seria la instal·lació
d’un tren-tramvia que unís els municipis
Els alcaldes de Salou, Cambrils, Mont- cosa que implica no tenir accés als trens de la Costa Daurada, una opció que apro-
roig del Camp i Vandellós i l’Hospita- d’alta velocitat i una freqüència de trens fitaria la infraestructura viària existent re-
let de l’Infant van demanar el passat supeditada a la demanda estacional del duint la inversió milionària que requeriria
aquest tren lleuger, però aquesta opció
mes de febrer, al Ministeri de Foment, el parc temàtic, tal com temen plataformes no disposa a hores d’ara ni del projecte
ni del finançament necessaris, segons
desmantellament de la via del tren que de defensa del transport públic. Platafor- els alcaldes. Es per això que, sumat a la
manca de definició de terminis, els quatre
creua els municipis, quan entri en funci- ma de Defensa d’un Ferrocarril Públic i batlles van declarar considerar primordial
el desmantellament, en contra del parer
onament el corredor del Mediterrani, tal de Qualitat i l’Associació per a la Promo- de les organitzacions socials de defensa
del transport públic.
i com preveu el projecte. Els batlles van ció del Transport Públic han alertat dels
A mitjans d’abril, amb la voluntat de por-
declarar que, si no, temen que la infraes- problemes que tindria per a la mobilitat tar la reivindicació del territori davant el
Ministeri amb una sola veu, els alcaldes
tructura viària s’eternitzi i segueixi essent el desmantellament de la línia entre Port de Tarragona, Reus, Vila-seca, Cambrils
i Salou varen signar un acord amb la Ge-
una barrera urbana, malgrat que al mes Aventura, Salou i Cambrils. Ricard Riol, neralitat que defensa un mapa d’infraes-
tructures per un territori que es defineix
de gener el Ministeri va confirmar-ne la president de l’Associació, confirma que la com una àrea metropolitana. El pacte
compta amb el ferm compromís del De-
retirada, coincidint amb a l’entrada en posició de l’entitat és coneguda: “Apostem partament de Territori i Sostenibilitat per 41 | MobiliCat / Juny 2018
millorar la mobilitat ampliant serveis i im-
funcionament del Corredor. pel tren-tramvia a partir d’una migració plementant-ne de nous, entre ells un tren
tramvia, que juntament amb el replante-
progressiva, sense interrupció del servei de jament dels trens regionals incrementarà
la connectivitat de la zona.
El desmantellament d’aquesta infraestruc- rodalies, excepte el mínim imprescindible

tura condemnarà Salou a no tenir estació. per les obres necessàries per la nova via

Els usuaris hauran de fer servir el baixa- ferroviària’. I afegeix ‘Realment estem pre-

dor de la línia de Rodalies Port Aventura, ocupats. Els alcaldes es basen en un acord

Aeroports finalitza les obres
d’adequació de l’aeròdrom
d’Igualada-Òdena

Aeroports de Catalunya, empresa seguretat operacional d’aeròdroms d’ús > Imatge cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat.
pública del Departament de Terri- restringit i han inclòs, entre d’altres, la
tori i Sostenibilitat, va finalitzar al regeneració del paviment de la pista, la
passat mes d’abril les obres per adequar instal·lació de dues mànegues de vent
l’aeròdrom d’Igualada-Òdena a la nor- noves segons normativa i senyalització
mativa estatal. Les actuacions, amb un adequades; la renovació de la senyalit-
import de 256.400 euros, han permès zació horitzontal (pintura de la pista ) i la
equiparar la instal·lació a les normes de senyalització a la tanca perimetral.

Notícies Volocopter, el primer taxi volador, ha desenvolupat E-volo, van sortir a la llum
ja circula en proves a Dubai al 2011, però no va ser fins al 27 de setem-
bre de 2017 que aquest taxi volador va fer
el primer vol real. Si bé aquesta companyia
es el principal desenvolupador, la matriu
de Mercedes Benz y Smart va sumar-se al
projecte l’agost de 2017 amb una injecció
de capital de 29 milions de dòlars.

L’aparell té una autonomia de vol de mig
hora a una velocitat mitjana de 100 km/h
i pot portar a un màxim de dos passatger
sense que calgui conductor. El seu gran
avantatge sobre el transport rodat es que,
evidentment, com que al seu camí no
trobarà obstacles, li caldrà menys temps
per recórrer la mateixa distancia del que
necessitaria un taxi convencional.

El passat mes de setembre va comen- període de temps a partir del qual ja podrà
çar a Dubai el període de proves del llogar-se per fer desplaçament, com qual-
Volocopter, el taxi aeri elèctric i au- sevol altre servei de taxi. Les autoritats de
tònom. El vehicle, que és un híbrid entre Dubai calculen que cap al 2030 una quarta
l’helicòpter i el dron, està equipat amb 18 part dels transports es faran amb aquest
aspes en disposició circular, funciona amb tipus de vehicles.
energia elèctrica i no necessita conduc-
tor, estarà en proves durant cinc anys, un Els primers prototips d’aquest model, que

SISTEMAS INTELIGENTES DE TRANSPORTE
E INFORMACIÓN AL PASAJERO

Nos avalan mas de 30 años de experiencia en el diseño
y la fabricación de letreros, paneles y paradas para
mantener a los usuarios informados

LETREROS DE RUTA INFORMACIÓN PARADAS Y
LED Y DOT-LED
INTERIOR AL PASAJERO MARQUESINAS

C/ Joan XXIII, 16 · 08950 ILUMINACIÓN INTERIOR CARGADORES USB CCTV Y
Esplugues de Llobregat, Barcelona VIDEOVIGILANCIA
[email protected]
T. +34 934 703 460 · bqbtechnology.com


Click to View FlipBook Version