The words you are searching are inside this book. To get more targeted content, please make full-text search by clicking here.
Discover the best professional documents and content resources in AnyFlip Document Base.
Search
Published by Gestinet, 2019-02-08 05:40:43

Mobilicat 2

núm. 2 · JUNY 2015

Reportatge
Transport a la Demanda Eficient

Tecnologia
Sensors magnètics
per gestionar el trànsit
Territori i Sostenibilitat
La Generalitat renova
el cercador de rutes “Mou-te”

2

NOVETATS•AVENÇOS TECNOLÒGICS•NOTÍCIES•OPINIONS

Sumari Editorial

Joan Mora i Bosch
President de l’AMTU

2 Editorial L’aposta pel Transport a la demanda

L’aposta pel Transport a la Demanda Teniu a les vostres mans recte pels ciutadans, especialment
el segon número de la re- els més vulnerables i amb majors
3 Reportatge vista MobiliCAT. Aquesta dificultats d’accés al servei. Però
publicació pretén servir és evident que el cost del transport
Transport a Demanda Eficient d’eina de suport per a tots aquells a la demanda seria elevat si no es
professionals que treballen en la produeix una tasca de gestió i co-
6 ATM gestió d’un dels àmbits que consi- ordinació capaç d’abaratir la despe-
derem més importants en els nos- sa. És per això, que hem demanat
La T-12 és gratuïta, educa, et mou i creix tres municipis: la mobilitat. Per això, que la futura llei de finançament del
en cada edició intentarem oferir-vos transport públic incorpori de forma
8 FGC continguts rellevants sobre innova- decidida alternatives de sosteni-
cions, tendències i experiències que bilitat econòmica pel transport a la
FGC vertebra el territori a través de Turistren us ajudin a transformar i millorar tot demanda; la garantia que permeti a
allò relacionat amb la mobilitat del la societat catalana assolir l’accés al
EL SUPLEMENT vostre municipi, entorn, comarca o servei de transport col·lectiu terres-
país, segons l’àmbit o responsabili- tre amb mitjans sostenibles i a partir
Monogràfic tat que treballeu. de tarifes assequibles i adaptades a
Activitats AMTU les necessitats socials del conjunt
Diputació de Barcelona Entre d’altres temes, en aquest de la població, visquin on visquin i
Programes educatius número trobareu un extens reportat- sigui quin sigui el seu estat físic, la
ge sobre el Transport a la Demanda seva situació laboral, condició soci-
9 Notícies (TAD), un model sostenible i amb al o econòmica.
12 Territori i Sostenibilitat gran futur, tal i com ho demostren
les nombroses experiències d’èxit Actualment, l’AMTU estudia de
Territori i sostenibilitat renova el cercador de que ja s’apliquen a Europa i també forma prioritària la definició d’aquest
rutes “Mou-te” a Catalunya. model, tenint en compte les singula-
Per una mobilitat eficient ritats del territori, ja que bona part
L’AMTU aposta decididament dels socis adherits a l’AMTU, que
14 Tecnologia per aquest sistema de transport, no són titulars de transport urbà, o
que mancomuna serveis i organitza que el servei els hi és insuficient, o
Sensors magnètics per gestionar el trànsit el territori a nivell supramunicipal a molt deficitari, sol·liciten poder aten-
les zones del país que més ho ne- dre la seva població amb el menor
2 cessiten. Alguns dels municipis del impacte econòmic possible i a partir
nostre país ja avancen en aquest de tarifes assequibles pels usuaris.
sentit, aconseguint un benefici di-

Edita: AMTU (Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà)
Carrer Anselm Clavé, 69. 08402 Granollers (Barcelona) Telèfon: 93 861 39 76
Web: www.mobilicat.cat Mail: [email protected] Director: Joan Prat Coordina:
Judith Vives Consell de Redacció: Joan Prat, Sergi Martínez-Abarca, Carles
Labraña, Ole Thorson, Francesc Ventura Disseny i maquetació: Joan Moret
Fotografies: Toni Torrillas i GMV Foto Portada: Joan García Dipòsit legal:
B 8257–2015 Tiratge: 3000 exemplars Agraïments: Autoritat del Transport Me-
tropolità (ATM), Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat,
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, GMV.

MobiliCAT [2] JMUANIYG 2015 Reportatge

Oficina de gestió centralitzada del TAD de Castellà i Lleó (Espanya)

Transport a la Demanda Eficient

El transport públic (TP) punt d’equilibri entre la demanda ment desafiants“, com ara la in-
sostenible es pot arribar i l’oferta del servei, per aconse- tegració de l’oferta de transport a
a definir com el transport guir l’eficiència de la prestació. En través d’una gamma de diferents
col·lectiu que de forma àrees urbanes i metropolitanes sectors. Això ha empès una vega-
contínua satisfà les necessitats la pròpia massa critica de la de- da més el concepte TAD cap enda-
personals de viatge però a l’hora manda comporta esquemes de TP vant, com una possible opció per
desenvolupa i manté comunitats molt regulars amb línies clarament estalviar diners mentre que con-
fortes; dóna suport al desenvolu- establertes i estables (tot i això al- serva i no malmet les oportunitats
pament econòmic i a la participació gunes línies es poden reconvertir a per a l’accessibilitat dels usuaris.
social equitativa; promou un medi demanda per viabilitzar l’explota- (1)
ambient sostenible; i presenta po- ció). No obstant, en àrees de baixa
lítiques i cobertures institucionals densitat com les zones rurals, on la L’objectiu del TAD és proporci-
adequades, sempre amb la partici- prestació del TP amb criteris rígids onar accés i cobertura geogràfica,
pació plena de les parts interessa- comporta sobrecostos excessius, malgrat que els ingressos insufici-
des (incloent-hi el finançament sos- poden ser socialment acceptables ents presentin un desafiament per
tenible suficient). Partint de la base però insostenibles des de la ves- aconseguir-ho. La sostenibilitat
que el TP, almenys en el països del sant financera. financera a llarg termini d’aquests
nostre àmbit, s’implementa, desen- sistemes segueix sent qüestionat,
volupa i gestiona com un sistema És en aquest últim escenari que amb un nombre limitat de sistemes
de cohesió social és necessari el transport a la demanda (TAD, reconeguts com comercialment
implementar fortes partides pres- DRT en les seves sigles en anglès) sostenibles. Naturalment, per tant,
supostaries (inversió i subvenció s’ha promogut com una solució el cost i el finançament segueixen
principalment) per part de les admi- de transport en circumstàncies en sent les preocupacions dominants
nistracions. Aquest fet intrínsec, ha què els serveis més tradicionals de les administracions i dels pro-
comportat que en els últims anys no són econòmicament viables, veïdors de serveis de TAD. La res-
les administracions es replantegin encara que fins al moment una sè- posta institucional a les reduccions
la introducció de formes diferents rie d’obstacles han impedit la seva de finançament ha estat diversa .
de prestació de serveis de TP per adopció generalitzada. El resultat és que els serveis de
aconseguir una major eficiència en TAD o bé han estat retirats o, en
els recursos d’aquestes. El punt Els nous desenvolupaments en alguns casos, han reemplaçat ser-
clau i més sensible en la definició la tecnologia de gestió del sistema veis d’autobusos convencionals al
d’un sistema de TP és trobar el i del vehicle han promogut en al- ser una manera més rendible de
gunes administracions la voluntat satisfer les necessitats locals.
d’explorar opcions “institucional-

3

Reportatge

1

Classes de transport

Relacions entre categories de transport i exemples aplicats

Públic Privat Exemple

Regular Línia pública de transportL ínia privada de transport Quantes vegadaes els viatgers poden canviar de ruta 0%

Empleats Tren
Bus de llarg recurregut
Transport urbà Estudiants
Bus
Irregular Transport rural Paratransit Línia especial de transport
Taxi compartit
TAD Bus a la demanda
TAD
Cotxe compartit Taxi

Transport individual

100 %

Taxi Viatges organitzats

Característiques de servei TAD Contacte directe amb l’usuari (viatger).
Optimització dels recursos emprats. Ma-
El Transport a la Demanda presenta diferents ni- jor Control sobre l’operador de transport.
vells de resposta, segons quants dels següents fac- Extrapolació dels resultats a altres rutes
tors siguin fixos: ruta (origen i destinació), horari i pa- de transport de l’entorn o comarca.
rades en ruta. (2)
PRINCIPALS ELEMENTS TECNOLÒGICS
Les prestacions del servei TAD sobre les diferents
parts del sistema, presenta les següents avantatges:

Per a l’usuari: Disposar d’un servei de Central Virtual de Transport (CVT).
transport en poblacions o zones on no Gestiona la recepció de trucades i l’as-
existia abans o bé permetre la millora o signació d’expedicions. Realitza la gestió
reforçament dels serveis existents. Ga- general del sistema.
rantia expressa de la prestació del ser- Equipament embarcat. Assegura el
vei. Sistema de queixes al centre virtual compliment efectiu de les expedicions.
de transport (CVT). Rapidesa i eficiència Sistema d’informació al passatger.
en el servei, només es realitzen les pa- Permet informar al passatger sobre la si-
rades que siguin necessàries. Informació tuació del servei i les emergències .
en temps real mitjançant les tecnologies Sistemes d’anàlisi de dades. Permet
existents: Internet, telèfon, panell infor- conèixer el detall de l’explotació i la qua-
mació en parada. Simplicitat en l’ús. litat del servei.

Per l’Operador del Transport: Reduc- El CVT disposa de la configuració del sistema Ru-
ció de costos al ser els recorreguts més tes, Regles, Recollida de reserves en CVT, que poden
òptims en funció de la demanda. Gestió realitzar-se a través de “Call Center” o pàgina web.
dels recursos en temps real. Comuni- El “Call Center“ és capaç de gestionar diversos ope-
cació CVT per consola. El que permet radors alhora repartint la càrrega de treball. Està pre-
la gestió de reserves fins a última hora parat per guiar a cada operador per les regles dels
sempre que hi existeixin places i el vehi- diferents serveis: Optimitzant el temps de trucada, i
cle encara no hagi superat el punt d’ac- assegurant la integritat de les dades
cés demandat per l’usuari. Increment del
nombre de viatgers davant d’una millora Estructura dels sistemes de TAD (3)
en el servei. Flexibilitat versus rigidesa.
Finalment a mode de taula presentem alguns
Per a l’Administració: Eines d’Anàli- exemples europeus de transport a demanda amb els
si mitjançant la plataforma tecnològica indicadors mes destacats. (en propers números realit-
(qualitat del servei, resposta d’usuaris). zarem articles monogràfics) (4)

4

MobiliCAT [2] JMUANIYG 2015 Reportatge

2

Rutes

Usuari del Petició Centre virtual Horaris
transport del transport

3

Estructura dels sistemes TAD

Recepció de demanda Selecció de serveis de transport

Petició Centre virtual Creació del servei Serveis
del transport Selecció del servei creats Nous
Usuari del
transport

RDSI Assignació Assignació Serveis
TCP / IP VEU Peticions / Serveis existents

• Immediata
• A Posteriori

Operador Assignació
de
Consola MSG Assignar
transport SMS vehícle / servei
passatgers a places
Trucada de Veu

4

Serveis TAD Conect2 Wiltshire Drinbus Genova Tolosa La Poste Suisse
(G.B) (IT) (FR) (CH)
Dades bàsiques del projecte Cobertura (km2)
Organització i tipologia del servei Població (hab.) 3.255 145 2.531 41.285
Operadors 474.300 190.671 819.507 7.870.134
Dades de l’oferta del servei Vehicles Multiples ATM Gènova Tisseo CaPostal Suisse SA
Gestió del servei Itinerari Micro-bus Mini-bus Micro-bus Micro-bus
Tarifa i subvenció Horari
Arees cobertes 8 3 9 20
Parades Porta a porta Porta a porta Enfunció de la reserva Porta a porta
Reserva del servei 20 minuts abans 30 minuts abans 2 hores abans 2 hores - 1 dia abans
Compra Internet i telèfon telèfon Internet i telèfon Internet i telèfon
Funcionament Plena ocupació Plena ocupació
Sistema tarifari integrat Si Si amb plus 3€ Si dins Tisseo Si
Tarifa (€) 1,7 a 2,2 Bitllet ATM 1,6 2 a 5 per sobrecàrrega
10 viatges (€) 11 9,80 a 13,40

5

ATM

Josep-Anton Grau i Reinés
Director general de l’ATM de Barcelona

La T-12 és gratuïta, educa, et mou i creix

Tots els nens i nenes de transport públic. La T-12, doncs, fo-
Catalunya –fins a 13 menta l’hàbit d’ús quotidià del trans-
anys– es poden despla- port públic i educa els més menuts
çar gratuïtament tantes per compartir un element essencial
vegades com vulguin, en totes les del nostre estat del benestar. Durant

formes de transport integrat, dins la deu anys, la T-12 es converteix en un

zona tarifària on viuen. Només els instrument que facilita i acompanya

cal la targeta T-12. la mobilitat recurrent dels infants. La

Aquest títol personal i intransferi- T-12 els obre les portes a despla-

ble va ser creat pel Consell d’Admi- çar-se amunt i avall tant com vulguin

nistració de l’ATM al desembre del des de casa, i els fa aprendre a va-

2008 i es va introduir al mes de se- lorar el nostre sistema de transport.

tembre del 2009, amb l’inici del curs

escolar. Inicialment, la targeta era Desplaçar-se

vàlida fins a la data en què es com- amb la T-12 és gratuït

plien 12 anys; però al desembre del

2011 se’n va ampliar la validesa, in- Des que els nens i nenes tenen

cloent-hi com a beneficiaris també 4 anys fins que en fan 14, no han

els nens i nenes de 13 anys. de pagar cap desplaçament amb

Desplaçar-se amb transport transport públic a la seva zona ta-

públic és segur i contribueix a rifària de residència. Només s’hau-

fer que el país disposi d’un sis- ran de fer càrrec una única vega-

tema de mobilitat sostenible. Per da del cost d’emissió i gestió del

això es va crear títol (35 euros).

aquest títol gra- La T-12 vol facilitar els Com que la
tuït per a nens T-12 és propi-

i nenes (fins a desplaçaments quotidians etat del nen o màtica l’Administració. La T-12 es
l’inici del cicle nena que n’és pot sol·licitar presencialment als
d’ensenyament que fa la canalla beneficiari, cal centres d’atenció a l’usuari dels
operadors de transport públic, als
secundari). Es que els infants estancs o bé a través de la pàgina
web www.t-12.cat.
tracta d’afavorir viatgin amb un
L’època de l’any en què se sol·
que els desplaçaments quotidians document que els identifiqui, de liciten més targetes T-12 correspon
al mes de setembre, que és quan
que fa la canalla –en aquesta èpo- manera que el puguin mostrar si un els nens i nenes comencen un nou
curs a l’escola.
ca de la vida, acompanyats per interventor els el demana mentre

una persona adulta–, tant si són fan un trajecte.

per anar a l’escola com per fer Periòdicament, la targeta T-12

activitats extraescolars o per visi- s’ha de renovar, cosa que també

tar amics i familiars, es facin amb fa gratuïtament i de manera auto-

6

MobiliCAT [2] JUNY 2015 ATM

A l’àmbit AMTU, les sol·licituds increment de l’11 % respecte de
es poden fer als centres d’aten- l’any passat.
ció a l’usuari dels operadors de
transport públic, als estancs o, Per tant, a hores d’ara el balanç
telemàticament, a través del web que hem de fer de la implantació
www.t-12.cat. Un cop admesa la d’aquest títol és molt positiu. La
sol·licitud, es processa i es lliura al targeta T-12 té una molt bona ac-
domicili del nen o nena en el termi- ceptació i una valoració molt alta.
ni d’un mes.
La T-12 s’adapta
Amb data de desembre del a les realitats socials
2014, el nombre targetes sol·
licitades per als municipis des de Des de de l’ATM, intentem res-
l’inici del seu funcionament és de pondre en la mesura de les nostres
prop de 200.000, tal com mostra possibilitats a les noves situacions
el quadre següent. Del total de específiques que viu la societat, de
targetes sol·licitades, n’hi ha el 65 manera que ampliem la cobertura
% d’operatives (actualment en fun- social i donem així resposta a les
cionament), que equival a més de necessitats reals. En aquest sen-
130.000 targetes. tit, el Consell d’Administració del
22 d’abril de 2015 va aprovar que,
Cada cop s’utilitza més en supòsits de fills o filles de pares
la targeta T-12 que acreditin trobar-se en situació
de custòdia compartida, i sempre
Des que es va implantar la T-12, que els esmentats progenitors jus-
el nombre de validacions anuals tifiquin que resideixen en zones
augmenta any rere any. És un èxit. tarifàries diferents, el nen o nena
Actualment, es fan al voltant de podrà tenir dues targetes T-12 di-
21,4 milions de viatges amb aquest ferents. Ens satisfà trobar fórmules
títol de transport a tota la xarxa in- que facilitin la vida dels nostres
tegrada, cosa que representa un conciutadans i conciutadanes.

La gestió de la T-12
és còmoda

Des de l’inici de la implemen-
tació de la targeta T-12, l’ATM va
encarregar la gestió de la T-12 a
l’AMB –pel que fa a les sol·licituds
dels 18 municipis de la primera co-
rona– i a l’AMTU –pel que fa a les
dels municipis de la resta del siste-
ma (corones 2 a 6).

7

FGC MobiliCAT [2] JUNY 2015

FGC vertebra el territori
a través de Turistren

Apropar als viatgers els punts d’interès turístic i cul- A més d’aquests packs combinats, Turistren també
tural que es poden visitar amb les línies de Ferrocarrils ofereix als usuaris d’FGC diferents propostes per ar-
mitjançant la promoció de diferents bitllets combinats. ribar fàcilment amb el tren com el Museu d’Història de
Aquest és l’objectiu de Turistren, el nou projecte de l’Hospitalet de Llobregat, el Mercat de Pagès a Sant
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya amb el qual Vicenç dels Horts, el Castell de Claramunt, el castell de
l’empresa reforça la seva oferta lúdica i turística. Gelida, el Parc Natural de Collserola o el Mercantic de
Sant Cugat.
Amb aquesta iniciativa Ferrocarrils busca atraure
nous sectors de públic i estendre la finalitat del viatge L’oferta turística i de lleure d’FGC es completa amb
en tren més enllà del seu ús diari per motius profes- les activitats de la divisió de Turisme i Muntanya del
sionals o escolars. La proposta permet establir conve- Grup FGC que gestiona les destinacions turístiques
nis de col·laboració que uneixen els esforços del sector d’alta muntanya La Molina, Vall de Núria, Vallter, Espot
públic – privat i públic – públic i promoure la sostenibili- i Port Ainé, a més del Cremallera i funiculars de Mont-
tat del transport públic, vertebrant el territori a través serrat, el Cremallera de Núria, el Tren del Ciment i el
del ferrocarril i la cultura. Tren dels Llacs.

Els bitllets combinats de Turistren inclouen el viatge Tot plegat, un ampli ventall distribuït arreu del ter-
en tren i l’entrada al museu o espai de lleure. D’entre ritori català i que confirma el paper vertebrador de
tota la variada oferta de destins, els usuaris podran es- Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, a més del
collir visitar: seu compromís per potenciar el turisme interior cata-
là, descongestionar l’àrea de Barcelona i portar els
museus com el Cosmocaixa catalans i els turistes a conèixer els secrets i encants
de Barcelona, el de la Tècnica de turístics de Catalunya.
Manresa, el Museu de la Pell i el
Museu del Traginer d’Igualada, el Els bitllets de Turistren es poden adquirir a les
Museu de la Ciència i de la Tècnica màquines expenedores de bitllets de qualsevol estació
de Catalunya i el Castell-Cartoixa de Ferrocarrils. A més, tota l’oferta de bitllets combinats
de Vallparadís a Terrassa, el Mu- es pot consultar amb detall al web www.turistren.cat i a
seu Molí Paperer de Capellades, l’aplicació per a mòbils d’FGC.
els museus de l’Enrajolada i el Vi-
cenç Ros de Martorell, o l’Institut
de Paleontologia de Catalunya de
Sabadell;

espais arquitectònics i d’un gran
valor històric com La Pedrera, la
Colònia Güell, la Torre Bellesguard,
el cementiri Nou d’Igualada, el Món
Sant Benet de Sant Fruitós de
Bages, el Parc Prehistòric - Abric
Romaní de Capellades, el conjunt
monumental de la Seu d’Ègara o
les cases d’estil modernista Masia
Freixa i Casa Alegre de Sagrera a
Terrassa;

i espais de lleure com Catalunya
en Miniatura, el Centre de Recu-
peració d’Amfibis i Rèptils de Cata-
lunya (CRARC) a Masquefa o la
Granja Escola l’Alzina de Terrassa.

8

ELSUPLEMENT
de MobiliCAT
núm. 2 JUNY DE 2015

notícies

La Jornada de l’AMTU creix i es converteix
en La Jornada Catalana de la Mobilitat

monogràfic

Mataró Bus: un servei que s’adapta
a les noves tecnologies

núm. 2

monogràfic

Mataró Bus
Un servei que s’adapta
a les noves tecnologies

L’origen del Mataró Bus s’ha
d’anar a buscar als anys 40,
quan l’allau migratori va de-
senvolupar nous barris com
el de Cerdanyola i va sorgir la neces-

sitat de connectar el centre de la ciu-

tat amb aquests nous emplaçaments.

Va ser llavors quan la companyia

Tranmasa va posar en marxa el servei

de tramvia que es convertiria en la

primera línia urbana de Mataró i em-

brió de l’actual servei de bus urbà.

La primera línia de tramvia arren-

cava davant de l’estació del ferrocar-

ril, arribava fins a la plaça Granollers

i enfilava fins al barri de Cerdanyola.

Va ser llavors quan aquest barri va

experimentar el seu creixement de

població més important.

La companyia Tranmasa va arribar

a disposar de fins a set vehicles nu-

merats. Les cotxeres estaven situades

a la plaça Granollers i, després de la

supressió dels tramvies, els tallers i

la cotxera van passar a ser utilitzats

exclusivament pels autobusos.

A finals dels anys 50, i amb el

creixement del parc automobilístic cular les tres primeres línies urbanes L’1 de maig del 1988 el servei
urbà va passar a mans de Trapsa,
a la ciutat, la circulació pel centre d’autobusos a la ciutat. Els vehicles naixent així el “Mataró Bus”. Trapsa
només es va quedar amb les línies
es va fer intensa i el tramvia es va eren vermelles i crema i inicialment urbanes, les interurbanes de Mataró
a Argentona i Granollers van passar a
convertir en un destorb. Es va mo- feien uns recorreguts que només mans de l’empresa J.Barba, que poc
temps després va traspassar el servei
dificar el recorregut i més tard es identificaven els veïns del barri on d’aquestes línies a Sagalés.

va acordar amb es feia el servei: Amb Mataró Bus es va renovar la
flota i es va remodelar la xarxa dei-
l’Ajuntament fi- Els usuaris valoren amb Circumval·lació, xant-la en 5 línies. Al gener de 1998
xar la terminal Cerdanyola, Pe- la xarxa es va modificar per tal d’arri-
bar a les noves zones residencials de
al carrer Argen- una nota de 7’7 el servei ramàs i Cirera. la part nord de la ciutat.
tona, a canvi de que ofereix el Mataró Bus Tots tenien com
la concessió de a punt de sortida Al gener de 1998, l’Ajuntament
presenta a concurs el servei urbà de
tres línies urba- l’estació de tren busos. Trapsa perd el concurs que

nes d’autobusos. o la Plaça de

El darrer tramvia va circular el 4 de Santa Anna al centre de Mataró. Més

juny de 1965, Al setembre d’aquell tard es van anar creant noves línies,

any va ser substituït per un servei fins a set, per cobrir altres barris com

d’autobusos. Vista Alegre i La Llàntia, que també

L’any 1965 van començar a cir- havien crescut demogràficament.

2

EL SUPLEMENT [2] JUNY 2015 monogràfic

El 4 de febrer de 2002, el servei El Mataró Bus en l’actualitat
urbà es va incorporar al Sistema Ta-
rifari Integrat de l’Àrea Metropolita- Actualment el servei consta de 8
na de Barcelona. Aquell mateix any línies, dos d’elles circulars la L1 i L2,
Mataró Bus va posar en marxa la lí- amb parada a l’Estació. La xarxa té
nia Bus Platja, orientada a apropar servei durant els dies feiners, dissab-
als veïns de Mataró a la seva platja. tes i festius amb diferents freqüències
de pas per cada línia que es poden
Aquell 2002, el servei de trans- consultar a través dels diferents ca-
port públic urbà Mataró Bus va in- nals d’informació de l’ajuntament i
crementar en 322.448 els usuaris l’operador.
respecte de l’any 2001. Així, van
haver-hi 4.384.772 usuaris al llarg El servei disposa avui de 142 pa-
del 2002. Aquesta xifra va represen- rades, 103 d’aquestes amb marque-
tar un increment del 8% respecte a sina i 39 amb pal, existeixen 11 pa-
l’any anterior quan del 2001 al 2000 nells SAE per informar del servei en
va ser d’un 4,4%. temps real, la velocitat comercial va
ser de 12,08km/h al llarg dels 80,60
Mataró va ser un dels primers mu- km de xarxa que disposa.
nicipis de Catalunya que, a partir de
passa a CTSA (Corporació Espanyola la Llei 9/2003 de 13 de juny de la
de Transport SA), l’actual concessio- Mobilitat va realitzar i aprovar, l’any
nària. Es van mantenir els mateixos 2005, un PMU, i per això va esde-
cotxes però mica en mica es van venir des d’aleshores un referent
renovar amb vehicles de la marca per a la resta de municipis. A l’any
Iveco. També es van transformar i re- 2010 es va aprovar una modifica-
novar algunes línies. ció del mateix amb un annex referit
als eixos comercials i el 2014 es va
L’obertura del nou Hospital de iniciar la redacció del nou PMUS
Mataró va suposar una renovació actualment en tramitació, ja que la
profunda del servei, ja que es van Llei de la mobilitat determina que la
haver d’adaptar moltes línies per vigència dels Plans de mobilitat és
arribar al nou centre sanitari. A més de 6 anys.
es va aprofitar per canviar totes les
parades del servei urbà i proporci- El maig de 2007, l’ajuntament
onar-li un aspecte homogeni. El 3 publicava la primera guia on s’in-
d’abril del 2000 es va crear la línia 5, tegraven serveis de transport públic
que uneix més directament l’estació urbans i interurbans, així com para-
de Renfe amb l’Hospital. des de taxis, aparcaments de paga-
ment i gratuïts i els carrils bici, que
va anomenar “Plànol de Mobilitat i
Transport Públics a Mataró (una guia
pràctica i senzilla per moure’t de
manera sostenible)”.

El primer trimestre de 2008 l’ajun-
tament va licitar altre cop el servei,
que va ser adjudicat a CTSA, que
prestaria fins a l’actualitat el servei.

monogràfic

Al llarg del 2014 l’Estació va ser el ressat per ella.
principal origen dels viatges realitzats
pels usuaris (21,2%), seguit de Centre Com funciona?
(14,2%) i Cerdanyola (12,8%).
Enviant la paraula clau Mbus:
L’usuari pot fer intercanvis modals i el número de parada al número
amb altres línies d’autobús interurba- de l’Ajuntament (687 200 100),
nes a les parades de la Plaça de les Te- els usuaris d’smartphones reben
reses, on tenen parada diverses línies, exactament quants minuts falten
entre elles la e11 del servei exprés. perquè arribin els autobusos de les
cat que va directe a Barcelona, tam- diferents línies. És possible saber-ho
bé a La Rambla, l’Hospital de Mataró perquè la flota de Mataró Bus està
i la ubicada a l’estació de Rodalies de dotada de dispositius GPS que per-
Catalunya entre altres punts. meten a la companyia saber en tot
moment on són els vehicles. De fet,
Ús del WhatsApp-Telegram aquest servei via SMS ja s’oferia des
per informar del servei de l’any 2009, amb la diferència
que a través d’aquest mitjà resulta
L’Ajuntament de Mataró ofereix totalment gratuït.
la possibilitat als usuaris del servei
d’atenció ciutadana de relacionar-se El número o codi de parada, que
amb l’administració local a través de són 4 dígits, està indicat físicament
Telegram, una aplicació de missatge- a la marquesina o pal de Mataró
ria instantània gratuïta a través d’In- Bus. També és possible saber-ho a
ternet similar a WhatsApp. través de la web www.matarobus.
cat o senzillament enviant “Mataró
Una part dels missatges rebuts Bus” al número de l’Ajuntament,
corresponen a consultes sobre el que retorna automàticament el plà-
temps d’espera a les parades del nol de la xarxa de transport públic.
transport públic. L’eina per gesti-
onar aquestes respostes automàti- Però encara hi ha més paraules
ques a través de paraules clau la va claus relacionades amb el transport
desenvolupar de manera pionera el públic urbà: “Espera Bus”, “Bus lí-
Netlab, centre de transferència uni- nia x” (1 a 8), “Incidències Bus”,
versitat-empresa del parc tecnològic “Contacte Mataró Bus”. Per conèi-
TecnoCampus de Mataró. Des que xer-les totes, es pot enviar “Paraules
es va posar en marxa, nombroses Claus Bus” i el sistema retornarà au-
institucions i empreses s’han inte- tomàticament el llistat existent.

L’alcalde de Mataró i President de l’AMTU, Joan Mora

Perfil de l’usuari i satisfacció del viatger del servei Mataró Bus

Els usuaris van valorar el 2014, amb un 7,71 punts anys, que treballa al sector serveis i que cada cop confia
sobre 10 el servei que ofereix l’empresa de transport més en el transport públic ja que es desplaça en autobús
públic urbà. El perfil més habitual del client de Mataró cada dia feiner i per diferents motius, utilitzant títols in-
Bus, durant el 2014, va ser el d’una dona, de 45 a 64 tegrats de l’ATM, sobretot la T-10.

Les noves tecnologies aplicades a la mobilitat i el transport públic

A mitjans del mes de gener de 2015 van entrar en fun- zona blava, amb un horari de regulació de dilluns a dis-
cionament les noves màquines expenedores del servei sabte de 9 a 14 h i de 16 a 20 h, amb els diumenges i
de regulació i control de l’estacionament en superfície festius gratuïts.
(zona blava) a Mataró. Com a principal novetat per l’usu-
ari és el pagament a través d’una aplicació de telèfon Els usuaris de Mataró Bus també van poder gaudir des
mòbil que ofereix a l’usuari avantatges i comoditats, com de mitjans de 2014 de wifi gratuït a tots els autobusos
obtenir l’autorització de l’estacionament sense baixar del i servei d’informació a l’instant a través de WhatsApp,
cotxe, abonar només els minuts consumits, i rebre avisos juliol de 2013, en primer moment i a través de Telegram,
abans que finalitzi el temps d’estacionament amb la pos- a partir de novembre de 2014.
sibilitat d’ampliar-lo sense necessitat de tornar al parquí-
metre fins al temps màxim que permeti la zona. A Mataró Aquesta iniciativa va ser premiada amb el Premi Bo-
hi ha poc més d’un miler de places d’estacionament en nes Pràctiques que es va atorgar en el marc del V Congrés
d’Excel·lència en la gestió a les administracions públi-
ques, celebrat el 22 i 23 de maig de 2014 a Vitòria.

4

EL SUPLEMENT [2] JUNY 2015 monogràfic

5

activitats AMTU

La jornada de l’AMTU creix i es converteix
en La Jornada Catalana de la Mobilitat

El dimarts 5 de maig va tenir lloc a l’Auditori del Tec- A més a més, durant la Jornada estava previst presen-
noCampus de Mataró l’onzena jornada sobre mobilitat tar la revista MobiliCAT, una publicació promoguda i
que organitza l’Associació de municipis per la Mobilitat editada per l’AMTU i que és la primera revista en català
i el Transport Urbà (AMTU). En aquesta 11a edició, la especialitzada en temes de Mobilitat i Infraestructures
Jornada AMTU va renovar la seva imatge i va créixer amb
la voluntat de convertir-se en La Jornada Catalana de la Per altra banda, també estava previst fer la votació po-
Mobilitat. pular per escollir el pòster guanyador de la II edició del
concurs escolar per a promocionar la targeta T-12.
La jornada va convocar més de 300 tècnics i regidors
de mobilitat, a més d’alcaldes i personalitats relaciona- La Jornada acaba amb un dinar on assistents i ponents
des amb el món del transport. Es tracta d’una cita anual poden dialogar i intercanviar opinions. El dinar està pre-
ineludible per a tots els qui treballen en aquest àmbit, sidit pel president de l’AMTU i alcalde de Mataró, Joan
perquè és una oportunitat única per conèixer de primera Mora.
mà bones pràctiques, novetats i experiències destacades
de mobilitat a nivell nacional i internacional.

La Jornada Catalana de la Mobilitat va començar amb
una sessió d’obertura a càrrec de l’alcalde de Mataró i
president de l’AMTU, Joan Mora; el Director General de
l’Autoritat del Transport Metropolità, Josep-Anton Grau i
el Secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Genera-
litat de Catalunya, Ricard Font.

La jornada va incloure una taula rodona on es va de-
batre sobre el present i futur del transport públic urbà.

Durant la Jornada AMTU
es va presentar la revista MobiliCAT

Aquesta taula rodona va comptar amb representants dels
diferents sectors de la mobilitat (Transport públic, opera-
dor privat i usuaris).

Durant la jornada es van fer dues sessions temàtiques:
la primera, sobre els autobusos elèctrics, on es va presen-
tar una experiència europea en aquest àmbit i la visió de
l’operador públic i privat sobre aquest tipus de tecnolo-
gia; i la segona, centrada en l’aplicació i gestió de l’Open
Data a la Mobilitat. Per acabar, es va celebrar la sessió
Dit i Fet, amb 7 presentacions de format molt curt, 400
segons cada una, sobre temes diversos.

6

TELRASUNPSLPEOMRETNITM[O2]BJIULNITYAT20[11]5FEBRER 2015 activitats AMTU

L’AMTU reclama una millora del
finançament local del transport públic i
que s’aposti pel Transport a la demanda

Moment de la compareixença. D’esquerra a dreta: Javier Vizcaíno, Director general de TRAM; Joan Mora, President de l’AMTU; Josep A. Grau, Director
general de l’ATM; Salvador Milà, President de la comissió de Territori del Parlament.

El president de l’AMTU i alcalde de Mataró, Joan forta i capaç de treballar per millorar i abaratir el trans-
Mora, va comparèixer el 25 de febrer a la comissió de port públic”, va dir Mora en referència a la tasca que
Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya, on porta a terme l’AMTU. En aquest sentit, va recordar que
es va debatre sobre la proposició de llei de finançament el recent canvi d’estatuts de l’associació preveu l’ampli-
del sistema integrat del Transport públic de Catalunya. ació de l’àmbit AMTU a tot Catalunya.

La futura llei ha de ser l’oportunitat de millorar el Des de l’AMTU es defensa la mancomunitat de ser-
finançament local i fer sostenible un servei bàsic de veis com a “única possibilitat que tenen molts ajunta-
transport públic accessible per a tota la ciutadania del ments d’oferir un servei adequat als seus ciutadans”. “El
país, així com ha de garantir l’equitat en l’accés dels finançament del sistema de transport públic ha de ga-
ajuntaments als recursos per aplicar aquests serveis. A rantir l’accés dels ciutadans a aquest servei en funció de
més, la llei ha d’aprofundir i apostar de forma decidi- l’ús que se’n faci”, va afegir.
da per la implantació del model de transport a la de-
manda, un model que l’AMTU podria gestionar a nivell Pel que fa al Transport a la Demanda, Mora va de-
català. fensar aquesta opció com un model sostenible, tal i com
ho demostren les nombroses experiències d’èxit que ja
En la seva intervenció, Mora va celebrar la tramita- s’apliquen a Europa i també al territori català. El Trans-
ció de la proposició de llei de finançament del sistema port a la demanda permet adaptar-se de forma sostenible
integrat del transport públic de Catalunya i va defensar a les necessitats específiques dels municipis en determi-
especialment el paper que pot tenir l’AMTU com a es- nades zones i horaris, tal i com ja s’està fent a municipis
tructura associativa i institucional per aprofundir en la com Alella o Castellar del Vallès: “Aquests exemples ens
gestió mancomunada de serveis i afavorir la sostenibili- indiquen que estem en el bon camí perquè l’AMTU si-
tat del sistema. gui també una Oficina Central de Gestió del Transport a
la Demanda a nivell català”, va defensar Mora.
“El país ja està dotat d’una estructura organitzativa

7

activitats AMTU EL SUPLEMENT [2] MAIG 2015

El president de l’AMTU, Joan Mora, i el president del Patronat de la Fundació del Cercle d’Infraestructures, Pere Macias

L’AMTU i la Fundació Cercle d’Infraestructures
formalitzen la seva col·laboració

Les dues entitats signen un conveni per promoure la amb tots els drets i deures. El personal tècnic i polític dels
reflexió entorn a l’obra pública i els seus efectes en la ens locals associats a l’AMTU podran assistir als actes que
nostra societat organitzi la fundació, així com també podran tenir dret
preferencial de beques per a cursar les activitats de for-
El president de l’AMTU, Joan Mora, i el president del mació que promogui la fundació.
Patronat de la Fundació del Cercle d’Infraestructures,
Pere Macias, van signar el passat 10 de març el conveni L’objectiu principal de la Fundació Cercle d’Infraestruc-
de col·laboració de les dues entitats. Un conveni en vir- tures és sensibilitzar a la societat sobre la importància de
tut del qual l’AMTU i la Fundació Cercle d’Infraestruc- les infraestructures com un fet econòmic i com a element
tures es comprometen a promoure de forma conjunta la de progrés, de vertebració del territori i de sostenibilitat.
reflexió entorn a l’obra pública i els seus efectes en la Per això, organitza debats, jornades i sessions amb presèn-
nostra societat. cia de personalitats del món de l’administració, de la em-
presa i de la Universitat, amb la voluntat de promoure el
D’acord amb aquest conveni, l’AMTU es converteix debat sobre l’obra pública i els seus efectes en la societat.
en membre col·laborador del Centre d’Infraestructures

8

EL SUPLEMENT [2] MJUANIYG 22001155 DiputacaióctdiveitBaatsrcAeMloTnUa

Una Jornada Tècnica de la Diputació de Barcelona
va donar a conèixer les novetats de la nova
Llei d’accessibilitat

El passat dia 26 de març va tenir lloc la VIII Jorna- cordar que totes les actuacions que es fan en matèria
da tècnica d’accessibilitat que organitza la Diputació de d’accessibilitat tenen com a objectiu final la millora de
Barcelona i que, en aquesta ocasió, es va dedicar a la la qualitat de vida de les persones i que no s’hauria de re-
nova Llei d’accessibilitat aprovada el passat mes d’octu- alitzar un disseny d’un espai, només a partir dels criteris
bre de 2014. d’accessibilitat, sinó que cal tenir sempre present a l’usu-
ari final i analitzar-ne les seves necessitats concretes.
La primera part de la jornada es va dedicar a analitzar Garcia-Milà també va fer èmfasi en la importància que la
les principals novetats del nou redactat de la Llei d’ac- llei també contempli l’accessibilitat de les persones grans
cessibilitat. Aquest primer bloc va anar a càrrec del Jordi ja que, tal i com es veu en l’evolució de les piràmides
Oliva, de la Generalitat de Catalunya i d’Ignasi Gustems, demogràfiques, en els propers 40 anys la població de
de la Diputació de Barcelona. més de 65 anys es duplicarà i arribarà a ser un 30% de
la població total.
La jornada també va comptar amb l’experiència més
pràctica de l’arquitecte Xavier Garcia-Milà, que va re-

El pla d’accessibilitat als municipis

La jornada també va tenir un apartat dedicat a la figu-
ra del pla d’accessibilitat, una figura d’àmbit municipal
que ja es trobava en l’anterior llei d’accessibilitat i que
amb la nova llei pren encara més força.

Per tal de realitzar l’explicació sobre els plans d’ac-
cessibilitat es va comptar amb la participació de Pere
Claret de l’Ajuntament de Berga, municipi que ha apro-
vat recentment un pla d’accessibilitat realitzat amb la
col·laboració de la Diputació de Barcelona.

Durant la jornada es va conèixer l’experiència del
municipi del Prat de Llobregat, presentada per Antoni
Boscadas, i que va exposar el seu sistema de manteni-
ment de la via pública, ja que sovint, quan es parla d’ac-
cessibilitat, es pensa en la eliminació de barreres arqui-
tectòniques, és a dir, es pensa en una actuació concreta.
Però cal tenir en compte que totes les actuacions que es
fan a la via pública després requereixen un manteniment
i que si aquest manteniment no es fa de manera eficient
i preventiva, a la llarga, l’espai públic accessible també
acaba esdevenint inaccessible.

Per últim la jornada va comptar amb la participació
de Rodrigo Alaminos de l’Ajuntament de Martorell, que
va poder explicar com s’ha millorat l’accessibilitat del
barri de la Vila de Martorell, que és un bon exemple de
com les intervencions de millora de la via pública en
matèria d’accessibilitat no només suposen un benefici
directe per a les persones amb diversitat funcional, sinó
que són un benefici per al conjunt de la ciutadania.

197

activitats AMTU

Programa Viatjo amb tu!

L a mobilitat a les concentra- tre el 15% i el 20% del total de des- volupament psicomotor. En cotxe,
cions urbanes s’ha conver- plaçaments de la població. els infants tenen actituds apàtiques,
tit als darrers anys en una perden el dinamisme i l’atenció.
de les prioritats de les ad- Entre setmana, anar al col·legi
ministracions locals. És un element és la causa de set desplaçaments Els hàbits que s’adquireixen de
molt present a la vida diària de la de cada deu. Cada vegada és més nen o de jove perduren en general
ciutadania i dóna lloc a múltiples freqüent que els nens es despla- en l’edat adulta. Si se’ls “entrena”
punts de vista, sovint enfrontats en cin amb la companyia d’un adult per a que la seva mobilitat estigui
un debat intens i, a vegades, con-
flictiu. Per més informació sobre el programa contacteu
l’AMTU a través del telèfon 93 861 39 76
Els nens i els adolescents fins o el correu [email protected]
als 18 anys d’edat representen una
mica més del 21% de la població o en l’automòbil d’una persona condicionada pel cotxe dels pares
de la Unió Europea, amb variacions gran. El costum d’acompanyar els o en un entorn en què la prioritat
nacionals que poden anar del 15% nens a l’escola o a d’altres desti- es doni als automòbils, aquests ciu-
al 24%. La mobilitat d’una cinque- nacions habituals i, especialment, tadans futurs tendiran, amb tota na-
na part de la població europea de- el fet d’acompanyar-los en cotxe té turalitat, a considerar el cotxe com
pèn totalment dels desplaçaments a repercussions sobre el seu desen- a referència.
peu o en bicicleta, dels transports
públics o dels cotxes del pares. Els
nens i els joves (5-18 anys) fan en-

10

EL SUPLEMENT [2] JUNY 2015 programes educatius AMTU

Aquest “entrenament” juntament plantegen des d’una metodologia El programa “Viatjo amb tu” onli-
a la falta d’educació envers a altres lúdica i participativa. ne es pot realitzar en dos formats
maneres de desplaçar-se dins de la diferents: Activitat online: Classe
ciutat, com per exemple en auto- Aquest curs 2014-2015 és el teòrica a través d’una monitora vir-
bús, fan que molts nens i joves no setè que l’AMTU ofereix el progra- tual. Activitat online més viatge en
utilitzin altres mitjans per a moure’s. ma “Viatjo amb tu” a totes les es- autobús presencial: Classe teòrica
coles públiques i privades que hi a través d’una monitora virtual i
És per això que des de l’AMTU vulguin participar. una classe pràctica fent un viatge
es va crear el 2008 un programa en autobús dins del seu poble o
educatiu adreçat als alumnes de Evolució de demanda d’activitats ciutat acompanyats de dos moni-
Cicle Superior de Primària amb el tors especialitzats.
qual es vol apropar la utilització Fins al 2010 només s’oferia a
del transport públic als nens i ne- les escoles l’activitat en format pre- Des del 2008 diferents municipis han
nes que per l’edat comencen a des- sencial d’una durada de 3 hores. A participat dins del programa AMTU,
plaçar-se sols i soles, ja sigui per partir del setembre de 2011 es va realitzant l’activitat “Viatjo amb tu!”
anar a l’escola o en el seu temps ampliar l’oferta amb els formats
lliure i, alguns d’ells, el curs vinent d’activitat online i activitat online a les seves escoles.
hauran de desplaçar-se cap a un més viatge en autobús presencial.
nou centre al qual potser només hi
podran accedir amb transport urbà L’activitat en format online és
o cotxe. Aquestes activitats es de- gratuïta. Durant aquest curs, s’ha
senvolupen en el marc escolar i es ofert per tercera vegada el format
d’activitat, “Viatjo amb tu” online.

11



MobiliCAT [2] MJUANIYG 2015 Notícies

L’ATM proposa construir un aparcament introduir uns panells que informin de les places dispo-
a l’estació de l’Hospital General nibles. En aquest sentit, també es vol crear una aplica-
ció mòbil que informi de l’estat dels aparcaments als
L’ Autoritat del Transport Metropolità (ATM) proposa usuaris.
construir un aparcament a l’entorn de l’estació d’Hospi-
tal General de Ferrocarrils, a més d’ampliar els aparca- En declaracions a Cugat.cat, el cap de Mobilitat de
ments propers a les estacions de Valldoreix i Mira-sol. l’ATM, Lluís Alegre, ha explicat que els aparcaments de
Es tracta d’una proposta del Pla Director d’Infraestruc- dissuasió són una bona solució per donar resposta als
tures de l’ATM, que preveu dur a terme aquestes ac- reptes viaris dels barris de la ciutat que no formen part
tuacions abans del 2020 en cas que el pressupost ho del nucli urbà.
permeti.
Alegre no ha especificat si els nous aparcaments
El Pla Director d’Infraestructures (PDI), que es va serien gratuïts o no, tot i que ha apuntat que aquest
aprovar a finals de l’any passat, planifica la construcció tipus de pàrquings no poden tenir un cost gaire elevat
de set aparcaments de dissuasió a la regió metropoli- perquè l’usuari també es deplaça en transport públic.
tana. Es tracta de zones situades a prop d’estacions
de transport públic, de manera que els habitants dels Rodalies de Catalunya millora el servei
barris propers puguin desplaçar-se amb cotxe fins allà i a l’R2 sud per avançar l’arribada a Barcelona
agafar el tren o l’autobús. Amb aquestes infraestructu-
res es pretén reduir la circulació de cotxes a les zones Rodalies de Catalunya ha millorat el servei de pri-
urbanes, especialment a Barcelona, i fomentar l’ús del mera hora del matí a la línia R2 sud. Des del 7 d’abril, el
transport públic. primer tren de Sant Vicenç de Calders surt a les 5:19h
i arriba a Barcelona-Sants a les 6.38h. D’aquesta ma-
A Sant Cugat es preveu construir un d’aquests nous nera se satisfà la petició dels ajuntaments de Cunit i
aparcaments, que estaria ubicat a l’entorn de l’estació Calafell, que havien demanat la possibilitat d’avançar
de l’Hospital General i que tindria una capacitat de 180 un servei per arribar a Barcelona pels volts de 2/4 de 8
places. En els casos de Valldoreix i Mira-sol, el PDI pre- del matí per facilitar la mobilitat laboral dels qui entren
veu ampliar els aparcaments ja existents. El pàrquing a treballar a les 7:00h.
de Valldoreix, que l’ATM considera que està ‘saturat’,
passaria de les 110 de places actuals a més del doble, i El 2 de febrer ja es va posar en funcionament un
el de Mira-sol ampliaria en més de 50 la seva capacitat nou servei a primera hora del matí entre Sant Vicenç
actual, que és de 42. de Calders i Vilanova i la Geltrú, que va permetre avan-
çar l’hora de sortida a les estacions de Sant Vicenç de
En aquests dos últims emplaçaments l’ATM també Calders (05.44), Calafell, Segur de Calafell, Cunit i Cu-
planteja una millora de la senyalització i els accessos i belles per arribar a les 6:54h a Barcelona.

9

Notícies

El Govern aprova el Pla director de mobilitat elaborar nou material mòbil a FGC i Metro; mi-
de la Regió Metropolitana de Barcelona, que llorar la velocitat comercial a la xarxa tramvià-
promou una mobilitat sostenible i segura ria; adaptar el conjunt d’estacions de transport
públic, i millorar els canals de comunicació i
El Govern ha aprovat el Pla director de mobilitat informació.
(pdM) de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB),
que té com a objectius millorar la qualitat de vida dels Transport públic de superfície accessible, efi-
ciutadans, garantir l’accessibilitat i aconseguir una caç i eficient. Desenvolupar el projecte T-Mobi-
mobilitat sostenible i segura que contribueixi alhora a litat; impulsar la xarxa de serveis exprés i línies
millorar la competitivitat del teixit econòmic del territo- d’alta demanda; implantar serveis a la deman-
ri. Per assolir-ho, el Pla inclou un total de 75 mesures da, i fer accions de modernització del servei del
pressupostades en 52,26 milions d’euros. taxi.

El Pla proposa assolir els reptes fixats en l’horitzó de Noves infraestructures ferroviàries en el marc
l’any 2018 i fixa 75 actuacions consensuades que tras- d’un sistema logístic modern. Accelerar els pro-
llada a les institucions responsables per integrar-les als jectes d’infraestructures ferroviàries i viàries
instruments de planificació, programació i gestió. Les per al transport de mercaderies; fer mesures
principals mesures d’actuació són les següents: per millorar la informació i senyalització per a
vehicles pesants i optimització de la càrrega
Planificació coordinada de l’urbanisme i la transportada; fer propostes sobre normativa i
mobilitat. Reserves de sòl per a activitats lo- gestió de la DUM, i modernitzar el parc de ve-
gístiques i de suport a la mobilitat (P&R i in- hicles de mercaderies i millorar l’accessibilitat
tercanviadors); realització dels PMU i Plans als PAE.
d’Accessibilitat municipals, i concreció de les
variables de la mobilitat a avaluar i actualització Un accés sostenible als centres generadors
del decret d’EAMG. de mobilitat. Dinamitzar els plans de mobilitat
i els seus òrgans de gestió; posar en marxa
Una xarxa d’infraestructures segura i ben con- un grup de treball per analitzar millores en els
nectada. Completar i modernitzar els intercan- nous plans, millorar els serveis d’autobús als
viadors de transport i les infraestructures per polígons, integrant els autobusos d’empresa;
al bus; proposar una xarxa ciclable i per a via- fer un portal de webs de cotxe compartit i TPC
nants d’àmbit metropolità, i entroncar les infra- a polígons, i impulsar els Plans de mobilitat
estructures de TPC i logístiques amb la xarxa d’empresa.
d’infraestructures viàries.
Eficiència energètica i ús de combustibles nets.
Gestió de la mobilitat amb el transvasament Desenvolupar campanyes de promoció dels
modal i com a prioritat. Difondre les noves tec- vehicles eficients i poc contaminants; impul-
nologies associades al transport, incloent-hi la sar el vehicle elèctric i les infraestructures de
gestió d’incidències; millorar la gestió i la se- suport; sensibilitzar els conductors de vehicles
nyalització dels P&R; estendre la gestió dinà- més contaminants; avaluar l’eficiència dels
mica de la velocitat; tarifació integral de l’ús del equips i instal·lacions per a la gestió energèti-
vehicle privat, i promocionar les tecnologies de ca de la xarxa ferroviària, promoure cursos de
la informació i de gestió de flotes. conducció eficient.

Un transport ferroviari de més qualitat. Im- Coneixement i participació en l’àmbit de la mo-
plantar un nou esquema de serveis de rodalia;

10

MobiliCAT [2] JUNY 2015 Notícies

bilitat. Reforçar la comunicació i la sensibilitza- Línies Metropolitanes de 93,18 punts. Aquesta xifra
ció; promoure nodes d’expertesa a l’entorn de suposa el millor resultat de la història de Ferrocar-
l’energia i el parc de vehicles; realitzar cursos rils, que un any més supera els 90 punts. Aquest fet
i jornades de formació; seleccionar i difondre evidencia que en només 5 anys, des de 2009 fins a
bones pràctiques sobre mobilitat; realitzar en- 2014, s’han guanyat 17,11 punts. L’índex de cobertu-
questes de mobilitat periòdiques, i promoure ra és l’indicador que descriu quina part dels ingressos
la interacció a les xarxes socials per part dels (tarifes regulades) cobreix les despeses d’explotació, i
operadors de transport públic. significa que FGC ha optimitzat les seves necessitats
el 2014 per un import de 6,5 milions d’euros.
Dades bàsiques de la mobilitat
El bon resultat de l’índex de cobertura s’assoleix
Segons la darrera enquesta de mobilitat en dia fei- gràcies a l’augment dels ingressos, bàsicament per
ner realitzada el 2014 per l’Autoritat del Transport Me- l’increment de viatgers, al transport de mercaderies i
tropolità, a la RMB en un dia feiner es produeixen 16,9 als ingressos de lloguers, comercials i financers; i a
milions de desplaçaments diaris de persones majors una contenció de la despesa assumint feines interna-
de 16 anys. Els 4,25 milions de persones de 16 o més ment.
anys que formen la regió realitzen de mitjana 3,98 viat-
ges al dia. El 85,8% del total de desplaçaments tenen Pel que fa al nombre de viatgers, el 2014 es van
origen i destinació a la mateixa comarca de residèn- superar els 77 milions, el que representa un augment
cia. El Barcelonès és la que presenta un major grau del 2,28% respecte del 2013, sent aquest any el millor
d’autocontenció (91,3%), mentre que el Baix Llobregat any de la història en el número de viatgers al Metro del
és la que el té més reduït (74,6%). Vallès, arribant als 31,20 milions.

El Barcelonès es manté com la principal destinació Vistiplau del ple de l’Ajuntament de Sant
exterior de les persones residents a la resta d’àmbits Cugat del Vallès a la municipalització
territorials. Els principals fluxos es produeixen amb el de la gestió de la zona blava
Baix Llobregat i el Vallès Occidental. El comportament
de la població de la RMB està clarament diferenciat CiU, el PSC, ICV-EUiA i la CUP s’alineen al ple per
en funció del motiu del desplaçament. Els mitjans mo- donar llum verda a la municipalització de la gestió de
toritzats són els més utilitzats en els desplaçaments la zona blava, que passarà a mans de l’empresa d’ha-
personals (més del 60%), mentre que en la mobilitat bitatge públic Promusa. Això permetrà dotar Promusa
ocupacional predomina l’ús del vehicle privat i, en me- de recursos econòmics per a polítiques d’habitatge de
nor mesura, el transport públic. lloguer i implantar un sistema d’’smart pàrquing’ per
indicar el nombre de places de zona blava lliures a
FGC assoleix el millor índex de cobertura de temps real. La iniciativa ha rebut l’abstenció del PP.
la seva història i arriba al 93,18% l’any 2014
La municipalització de la zona blava és un primer
El nombre de viatgers ha augmentat respecte el pas després de la modificació dels estatuts de Promu-
2013 un 2,28%, sent el millor any de la història al Me- sa per convertir-la en una entitat de serveis. Aquest
tro del Vallès, que arriba a superar els 31 milions de canvi, que és indefinit, és possible perquè ha acabat
viatgers el contracte de gestió amb l’empresa Empark, que fins
ara s’encarregava de l’aparcament soterrat del Mo-
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) nestir. A més, Promusa gestionarà els aparcaments de
ha assolit l’exercici 2014 un índex de cobertura a les Volpelleres i del mercat de Torreblanca, com també els
de nova creació.

11

Territori i Sostenibilitat

Territori i Sostenibilitat renova el cercador de rutes
“Mou-te” i l’AMTU l’incorpora al seu portal

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha tret El cercador de rutes ‘Mou-te’ es pot utilitzar per a qual-
una nova versió del cercador de rutes de la Gen- sevol desplaçament dins de Barcelona, la Regió Metropoli-
eralitat, el “Mou-te”, que permet una navegació tana de Barcelona i la resta de Catalunya, ja que inclou
més àgil, amb una nova interfície web i mòbil tota l’oferta de transport públic de Catalunya: autobusos i
més senzilla, neta i més ràpida per a l’usuari. A més, és Metro de TMB, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya,
el primer cercador de rutes que inclou el vehicle privat Rodalies de Catalunya, Tramvia, autobusos de l’Área Met-
com a mode de transport a l’inici i/o al final de recorregut, ropolitana de Barcelona, autobusos de la Generalitat de
permetent, així, donar itineraris multimodals combinant Catalunya, i els serveis de bus urbà.
transport públic+privat. D’aquesta manera, un ciutadà
que, per exemple, viu en una urbanització on no hi ha L’AMTU incorpora el Mou-te al seu portal
transport públic i es vol desplaçar, ara el ‘Mou-te’ li po-
drà oferir com a alternativa agafar el seu vehicle privat L’AMTU ha incorporat el portal Mou-te de la Generalitat al
fins a la parada de bus o ferroviària més propera i seguir seu portal www.amtu.cat per tal que els usuaris que així ho
l’itinerari en transport públic. vulguin, puguin fer la cerca dels itineraris en transport públic.
A més, l’AMTU ha cedit la informació dels punts d’interès
Una altra de les novetats és que s’han millorat els que formaven part del cercador de rutes de transport
punts d’interès (POIs) per a la cerca d’un nou itinerari i a públic propi de l’entitat i destinat a estudiants universitaris.
la part de cerca per parada/estació, es poden trobar ara Aquests punts d’interès s’han cedit ara al Departament que
tant les ferroviàries (Metro+TRAM+FGC+Renfe) com les els ha incorporat com a pols als que ja té disponibles dins
estacions d’autobusos. del cercador, i així els usuaris puguin cercar aquests punts.

El “Mou-te” es pot consultar en entorn web

mou-te.gencat.cat

i entorn mòbil

gencat.mobi/moute

12

MobiliCAT [2] JMUANIYG 2015 Territori i Sostenibilitat

Per una mobilitat eficient

Pere Padrosa

Director general
de Transports i Mobilitat

El Departament de Territori plaçar li podrà oferir com a alterna- tats de manera que siguin més gràf-
i Sostenibilitat té desenvo- tiva agafar el seu vehicle privat fins ics, amb la presentació de mapes i
lupat des de l’any 2009 el a la parada de bus o ferroviària més horaris i també l’opció que l’usuari
cercador de rutes “Mou-te”, propera i seguir l’itinerari en trans- pugui guardar tots els seus itineraris.
que permet gestionar els itineraris port públic. Unes millores que, en definitiva, ens
de mobilitat des d’una perspectiva ajuden a tots plegats, administració
eficient, és a dir, obtenint el millor Amb l’aposta pel Mou-te, la Gen- i usuaris, gestionar la mobilitat de la
resultat a través de tots els modes eralitat de Catalunya facilita l’accés manera més òptima.
de transport disponibles. La capaci- a una oferta de mobilitat àmplia, tant
tat integradora de tota l’oferta de en el camp del lleure i el turisme com Però encara ens queda camí per
transport públic que opera dins del en el de la mobilitat obligada per recórrer. Els reptes que tenim per en-
territori català és el que li dóna valor causes laborals. Uns nous avantatg- davant amb aquest cercador de rutes
afegit. És una eina útil a la qual els es que fan possible el dret a moure’s és el d’enllaçar-lo amb el projecte T-
ciutadans poden confiar les seves en llibertat, amb seguretat i amb uns Mobilitat, un projecte pioner que va
necessitats de mobilitat. costos acceptables, d’acord amb les més enllà dels serveis de transport
necessitats de la societat, tal i com públic i l’objectiu del qual és que es
El planificador de rutes Mou-te diu la mateixa Llei de mobilitat. converteixi en un instrument cabdal
és el primer router que inclou tot el de gestió de la mobilitat per la seva
transport públic de Catalunya. Estem Des de la seva creació, aquest capacitat d’integració de tots els
parlant de 1.229 línies d’autobús, cercador de rutes ha anat incorpo- modes de transport en un únic su-
tant urbà com interurbà i de tren; de rant millores per adaptar-se a la re- port intel·ligent. També hem de mil-
15.000 parades i de 179 operadors. alitat canviant de la societat. Hem lorar la versió per a smartphones,
A més, és el primer cercador que incrementat la fiabilitat de les dades, potenciar la intermodalitat amb la
permet donar itineraris multimodals la periodicitat de l’actualització, in- inclusió de la bicicleta en les rutes i
combinant transport públic i trans- clòs nous serveis urbans, hem creat incloure també informació en temps
port privat ampliant, així, les opcions una interfície web i mòbil més àgil i real i possibles incidències i també
de mobilitat de les persones. Amb el ràpida. I ara aquest primer semestre afegir l’estat del trànsit. En definitiva,
Mou-te, doncs, una persona que per de 2015 inclourem l’agrupació de incloure totes aquelles variables que
exemple viu en una urbanització on resultats per modes de transport, ajudaran les persones a gestionar-se
no hi ha transport públic i es vol des- millorarem la presentació dels resul- millor el temps.

13

Tecnologia

Sensors magnètics
per gestionar el trànsit

Marc Solé
CEO Sensefields

El trànsit a les ciutats és avui en pertorbació que genera el pas d’un

dia el principal mal de cap d’una element ferromagnètic, com són els

ciutat que aspira a ser plenament eixos dels vehicles, sobre el camp

Smart i gestionar-lo de forma efici- magnètic terrestre. El know-how de

ent ha de ser l’objectiu prioritari, ja la tecnologia consisteix en el des-

que una ciutat plenament Smart ha envolupament de l’algorítmica ade-

de ser capaç d’interconnectar les quada per adaptar-se a qualsevol

diferents tecnologies que propor- entorn i ser capaç de detectar tot

cionen dades (mobilitat, nivells de tipus de vehicles en moviment.

soroll, contaminació…) i adminis- Davant un món i unes ciutats

trar-les de forma eficient. cada vegada més intel·ligents, som

Mitjançant la tecnologia de molts els que ens preguntem com altres avingudes mitjançant panells
informatius de circulació variable.
monitorització del tràfic basada seran les interconnexions entre les Aquesta és una de les avantatges
de l’enviament de dades en temps
en sensors magnètics instal·lats diferents tecnologies Smart. Per real, tractament de les mateixes i
fusió de models.
en el paviment, això, és impor-
Un altre dels exemples de sim-
permet detec- La gestió sostenible del tant que entre biosis de dades procedents de
tar tot tipus de tots fixem uns diferents tipus de sensors és el
Projecte de Remodelació de Pla-
vehicles mesu- trànsit és una prioritat models esta- ça de la Glòries a Barcelona, en
rant la seva ve- a les ciutats Smart dístics, maneig el qual s’integren dades de tràfic,
locitat, longitud d’anomalies i comptatge de persones, sonòme-
tres, contaminació ambiental i vi-
i fins i tot els detecció de pa- bracions per presentar-los en una
plataforma oberta de consulta per
nivells d’ocupa- trons perquè la als ciutadans.

ció dels carrils de la via i realitzar fusió de les dades es faci de forma L’Ajuntament de Barcelona volia
integrar diferents tipus de sensors
una gestió intel·ligent del trànsit. natural i donem la importància a en la Plataforma de Sensoritza-
ció de l’Ajuntament de Barcelo-
Aquesta informació ja processa- seguir protocols i formats de dades na (PSAB). Gràcies als protocols
oberts i capacitat d’enviament
da i integrada, s’envia als centres obertes, així com dels estàndards de dades en temps real via wifi,
la integració amb una plataforma
de control on es fa l’anàlisi de les emergents per la interconnectivitat de gestió de dades existent com
és la PSAB va ser prou àgil com
dades en temps reial. d’infraestructures i serveis smart.

Aquesta informació permet pren- A manera d’exemple, en una de

dre les decisions més oportunes les instal·lacions per a l’Ajuntament

per a una correcta gestió de la mo- de l’Hospitalet de Llobregat (Bar-

bilitat de vianants, bicicletes i vehi- celona) s’estan fusionant les da-

cles així com reduir les emissions des de comptatge i classificació de

de CO2. vehicles amb els de contaminació.

La tecnologia no es veu afectada D’aquesta manera quan les emissi-

pel tipus de font energètica que usi ons de CO2 estan per damunt els

el vehicle, ja sigui petroli o electri- llindars predeterminats, es desvia

citat. El sistema permet detectar la el trànsit de vehicles pesats cap a

14

MobiliCAT [2] JUNY 2015 Tecnologia

per començar a monitoritzar la mobilitat de les zones afectades. geria variable (PMV).
mobilitat de la zona una vegada Gràcies a aquesta tecnologia D’aquesta manera, gràcies a la
es van instal·lar les estacions de
comptatge. l’Ajuntament de Barcelona pot re- tecnologia que proporcionem, els
difinir la gestió en temps reial dels municipis que han instal·lat aquest
Aquest era un fet important per a semàfors de tota aquesta àrea, ja sistema han vist millorada la mobi-
l’Ajuntament ja que volia un estudi que totes les dades recollides per litat a l’entorn dels accessos dels
de l’impacte en el tràfic abans, du- els sensors s’envien cap al Centre pàrquings i, alhora, redueixen els
rant i després de la remodelació de de Gestió de Mobilitat de l’Ajunta- nivells d’emissions de CO2 i de
les Glòries ja que permet una ràpi- ment de Barcelona, on s’estudien contaminació acústica.
da instal·lació i una anàlisi immedi- els patrons de l’avinguda agafant
ata del comportament així com la com a base dades passades i ac- El gran desafiament d’ara en
possibilitat de ser recol·locades per tuals. L’anàlisi d’aquestes dades endavant és el de mantenir els llin-
estudiar diferents carrers i avingu- permet desenvolupar un nou pla dars de qualitat de dades davant
des durant l’obra. Actualment s’es- dinàmic de regulació que tindrà qualsevol entorn, ja sigui urbà o
tà monitoritzant mitjançant més de major eficiència per examinar el interurbà. Com sempre ens recor-
40 sensors un tràfic de 50.000 ve- funcionament dels semàfors no no- da el nostre CTO: “Detectar cotxes
hicles per dia, amb puntes de fins a més en els moments de més tràfic, no és el problema, el complicat és
6.000 vehicles per hora. sinó també, en els moments de ni- ser capaç de processar aquesta
vell de tràfic mitja i baix. informació de forma correcta a tot
Un altre dels projectes impor- moment”. Aquesta tecnologia pot
tants és el que s’ha desenvolupat Finalment, un mercat en el que oferir fiabilitats superiors al 98% en
a la Avinguda General Mitre per la estem treballant de forma molt ac- detecció i superiors al 95% en ob-
monitorització de congestions. En tiva és en la monitorització de les tenció de velocitats i longituds.
aquest cas s’ofereixen dades de entrades i sortides d’àries de ser-
nivells d’ocupació dels diferents vei, com poden ser els pàrquings a El repte per a la ciutat del futur
carrils dels encreuaments més im- cel obert, per tal d’oferir dades en és poder gestionar de forma efi-
portants amb la finalitat de regular temps real de les places lliures i cient i en temps reial la mobilitat,
els cicles semafòrics i millorar la mostrar -les en panells de missat- adaptant-se als diferents patrons
de comportament del tràfic.

15


Click to View FlipBook Version