Mobilicat 9

MobiliCat#09
Mobilitat i infraestructures de Catalunya Abril 2019

> El repte de la
mobilitat a Europa

> Martorell es mou > EL GOVERN PRESENTA
L’AGENDA ESTRATÈGICA
Aposta decidida pel 10/30 D’FGC
transport públic

Sumari 4 > Territori i Sostenibilitat 14 > Reportatge > Circula per primer cop
un bus autònom en
> EL GOVERN PRESENTA > VTC vs TAXI vuit municipis catalans
L’AGENDAESTRATÈGICA > Propostes de mobilitat
10/30 D’FGC > Entrevista a
individual alternatives Jordi Xena
President de l’AMTU
6 > FGC Especial > Martorell es mou
> L’AMTU designa Caldes
> ELS FERROCARRILS DE > Martorell, aposta de Montbui seu de La
LA GENERALITAT decidida pel transport Jornada Catalana de la
DE CATALUNYA públic Mobilitat 2019
CELEBREN EL SEU 40è
ANIVERSARI 18 > Notícies breus 26 > Pàgines empresarials

8 > ATM Barcelona 20 > Opinió > SAGALÉS, CAP A UNA
MOBILITAT GLOBAL,
> Rail Map Challenge, la > Mobilitat urbana i SOSTENIBLE I
hackathó del mapa agenda política. L’àrea INNOVADORA
ferroviari de Barcelona
28 > Notícies breus
10 > Tema central 22 > AMTU
> FECAV demana
> EL REPTE DE LA > L’AMTU organitza la millores en les
MOBILITAT A EUROPA 14a Jornada Catalana infraestructures
de la Mobilitat amb
> COP21 PARIS rècord d’assistència > Premis MobiliCat
> L’ESTRATÈGIA > ´Transports publics

EUROPA 2020 2018´, debat a París
> Estratègia
2 | MobiliCat / Abril 2019
Catalunya 2020

Edita: AMTU (Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà) Carrer Anselm Clavé, 69, 2n.08402 Granollers
Telèfon: 93 159 84 83 Web: www.mobilicat.cat Correu: [email protected]
Director: Joan Prat
Coordina: Elisenda Pifarré
Consell de Redacció: Joan Prat, Elisenda Pifarré, UNDATIA comunicació, Carles Labraña, Victor León, Jordi Martín,
Francesc Ventura, Pere Macias i Ole Thorson.
Publicitat: Josep Ceamanos, correu: [email protected]
Disseny i maquetació: Soladaufí
Fotografies: AMTU, Departament de Territori i Sostenibilitat, FGC, ATM.
Dipòsit legal: B 8257–2015
Tiratge: 3.100 exemplars
Agraïments: Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Departament de Territori i Sostenibilitat, Ferrocarrils de la
Generalitat (FGC), Ole Thorson.

Sostenibilitat i
eficiència, claus d’un
nou model de mobilitat

Jordi Xena La mobilitat urbana i interurbana és avui un dels grans temes en les agendes dels responsa-
bles municipals a tot Europa i més enllà, en la definició de la Unió Europea per al 2020 i els
President de l’AMTU objectius de Nacions Unides lligats a la preocupació pel medi ambient.

La implantació de les noves tecnologies, una preocupació creixent per la sostenibilitat, la necessitat
d’afavorir i facilitar el moviment de les persones, la urgència per descongestionar les ciutats, la ne-
cessitat de pensar en la mobilitat més enllà dels grans nuclis urbans i les àrees metropolitanes per tal
d’interconnectar tot el territori són assumptes prioritaris que han de determinar les estratègies que cal
aplicar en un nou concepte de ciutats i pobles al vell continent. Amb aquesta finalitat, tecnologia i cons-
cienciació es donen la mà per definir ciutats interconnectades i alhora més humanes, pensades per millo-
rar la vida dels que hi viuen i dels que cada dia els cal entrar i sortir per temes laborals, acadèmics...

En qüestions de mobilitat urbana els canvis estan succeint-se a un ritme constant, sovint col·locant la
realitat per davant de normes i legislació, en una evolució que definirà una nova manera de moure’s tant
individual com col·lectivament. Es per això que des de l’AMTU no només ens esforcem per ser els ulls i les
orelles dels nostres socis, per tal de fer-los arribar tot allò que els pugui ser útil per no perdre el compàs en
aquesta evolució constant en la que sovintegen les novetats, els ajudem a crear sinergies entre ells, prove-
ïdors, prestadors de serveis i tots els actors implicats i també l’AMTU es converteix en central de serveis pels
ens locals en l’àmbit de la mobilitat, el transport públic i les seves infraestructures.

La manera en com ens desplaçarem és un dels factors clau que permetrà planificar urbanísticament els municipis 3 | MobiliCat / Abril 2019
del futur, smart cities en les que la mobilitat ha de resultar més ràpida, sostenible, còmoda, adaptable... La inno-
vació constant implica molts reptes per la mobilitat, que ha d’evolucionar sense dubte cap a models més eficients i
funcionals. Aconseguir-ho dependrà de diversos i múltiples factors: cal maximitzar totes les possibilitats que ofereix
el big data, aplicant la informació per tal d’oferir un transport públic més adaptat a les necessitats i les exigències de
cada usuari; cal facilitar la interconnexió entre diversos mètodes de transport, inclús entre públics i privats; cal definir
un nou traçat de les ciutats més respectuós amb els vianants i que reorganitzi les vies rodades.

És per tot això que l’AMTU, amb el suport del Govern de la Generalitat i l’ATM, estem liderant el desenvolupament i
la implantació del Transport Flexible a Catalunya. Una nova cultura de la mobilitat que farà que l’oferta de transport
públic s’adapti a la demanda i necessitats reals dels ciutadans. Us esperem els dies 10 i 11 d’abril a Caldes de Montbui
on, en el marc de La Jornada Catalana de la Mobilitat 2019, presentarem experiències internacionals en transport fle-
xible, en debatrem les seves oportunitats i podreu assistir a la presentació del full de ruta i de la marca que permetran
l’arribada d’aquest nou model a Catalunya.

Territori i sostenibilitat

4 | MobiliCat / Abril 2019 EL GOVERN PRESENTA L’AGENDA
ESTRATÈGICA 10/30 D’FGC

El conseller Damià Calvet i el president d’FGC
Ricard Font exposen els eixos fonamentals de
l’actuació de l’empresa pública fins a 2030

El conseller Damià Calvet entre el president d’FGC, Ricard Font (esquerra), i Pere Calvet,
director general d’FGC (dreta).

El conseller de Territori i Sostenibili- El titular de Territori i Sostenibilitat va amb la millora ambiental que això su-
tat, Damià Calvet, i el president de posar de relleu els bons resultats que FGC posarà. El conseller va remarcar que un
Ferrocarrils de la Generalitat de Ca- ha assolit al 2018: “l’índex de satisfacció cop fets els perllongaments de Terrassa
talunya (FGC), Ricard Font, van presen- se situa en els 76,9 punts a les línies me- i Sabadell, amb increments del nombre
tar el passat 4 de març l’Agenda 10/30 tropolitanes i en els 81,2 punts a la línia d’usuaris del 60%, és hora de plantejar
de l’empresa pública ferroviària, que Lleida-La Pobla; s’ha assolit la xifra de aquest segon túnel, que serà la gran in-
estableix els àmbits d’actuació sobre els 88 milions de viatgers i la puntualitat ha fraestructura metropolitana dels pròxims
quals s’articularà la transformació de la estat del 99%, la més alta de la història. anys i que reforçarà l’enllaç dels àmbits
companyia fins a l’any 2030 i que giren Seguint aquesta tendència al creixement, de Terrassa, Sant Cugat del Vallès i Saba-
al voltant de 4 eixos: la sostenibilitat, la està previst que al 2020 estigui enllestit dell amb Barcelona.
globalització, la tecnologia i les persones. l’estudi informatiu d’un nou túnel entre
Amb l’establiment d’aquesta agenda, FGC el Vallès i Barcelona per millorar les con- Un segon projecte a definir abans de 2020
es prepara per donar una resposta adient nexions i reduir el temps de viatge. serà la millora a les línies del Bages i
als encàrrecs del Govern i reafirma el seu l’Anoia, que implicarà la integració urbana
compromís de fer-ho de manera eficient i Per a Calvet és clau aconseguir que FGC dels FGC a Igualada i a Manresa per tal de
sostenible, al servei de les persones i del sigui més competitiu que el cotxe privat, superar les actuals mancances. També en
territori. per aconseguir reduir el trànsit a la C-58, aquest horitzó temporal, Calvet va explicar

el projecte de connexió del carrilet amb el Calvet va anunciar va afirmar que amb la incorporació dels Territori i sostenibilitat
metro del Vallès. La previsió és que el 2020 15 nous trens s’ha arribat al límit de la
s’hagi pogut licitar la connexió de la línia que FGC “ha d’estar capacitat i s’ha aconseguit reduir el temps 5 | MobiliCat / Abril 2019
Llobregat-Anoia amb el metro del Vallès doblant el túnel i buscant una solució que
tenint en consideració el valor afegit que preparada, si arribés el permet reduir 15 minuts entre Barcelona
suposaria a Barcelona disposar d’intercan- moment, per assumir i el Vallès. Font també va voler destacar
viadors a Plaça d’Espanya i Plaça de Fran- el servei de Rodalies i les millores previstes a la línia Llobre-
cesc Macià amb els busos que entren per la Regionals” gat-Anoia per assolir un triple objec-
B-23 i per la Gran Via. tiu: Suprimir els passos a nivell, integrar
El Govern aposta urbanísticament les capitals dels ramals
Més a llarg termini, Calvet va explicar que i reduir els temps de viatge. En aquest
havia fet l’encàrrec a FGC que calia pre- pel tren-tram del sentit el president d’FGC va destacar que
parar-se per a assumir, si arribava el mo- entre els seus reptes hi ha la construc-
ment, el servei de Rodalies i Regionals Camp de Tarragona i el ció de les Rodalies del Bages i de l’Anoia
del país. El conseller va apuntar la im- servei de llançadora a i la millora dels temps de viatge, també
possibilitat de donar un bon servei sobre l’aeroport aprofitant el perllongament de l’L8, que
una mala infraestructura, pel que des de unirà el Bages i l’Anoia amb el Vallès. Per
la conselleria s’ha plantejat al Govern de El president d’FGC, fer-ho, va admetre, caldrà crear grups de
l’Estat les condicions amb les que el Go- treball perquè els ramals es puguin inte-
vern pot seguir considerant-se competent va explicar que grar al metro de Barcelona i vetllar per
en aquest servei. Per a Calvet cal establir assoliments com fer nous aparcaments
una relació bilateral i que el pla d’infraes- l’empresa pública ja en tota la línia. D’altra banda, i referent al
tructures que es pacti vagi de la mà dels treballa en els projectes perllongament de l’L8, va explicar que en
plans preexistents a Catalunya. encarregats pel aquest cas el repte és doblar la demanda
Govern, amb l’ambició actual fins arribar als 40 milions de pas-
Un altre dels encàrrecs del conseller a la d’exportar i ampliar a satgers. Sobre la línia de Lleida–la Pobla,
companyia ferroviària és plantejar com diferents àmbits el seu Font va explicar que ja s’està construint
donar ús, de manera col·laborativa amb model de gestió d’èxit la tercera unitat que permetrà donar més
el territori, a la línia de la costa que que- capacitat, i es treballa per incorporar no-
darà sense servei quan entri en funci- que connecti l’aeroport del Prat i Barce- ves estacions i millorar la integració urba-
onament la doble via entre Vandellòs i lona amb quatre trens per hora, un cada na de la línia.
Tarragona. Al seu parer el tren-tram pot 15 minuts, amb la intenció d’oferir un
permetre plantejar un veritable servei servei ràpid, fiable i efectiu. A la vegada, Ricard Font va destacar aspectes com
ferroviari al Camp de Tarragona. El servei va explicar que FGC explorarà també un la recerca i la innovació i el paper d’FGC
llançadora a l’aeroport és el tercer encàr- sistema de connexió ferroviària aeropor- coma a Real Lab, amb la creació d’una
rec de futur a FGC; una infraestructura tuària, amb el mateix model, entre els Oficina d’Innovació aplicada al transport
que demanda, en opinió del conseller, un principals aeroports de Catalunya: Giro- on actuar com a banc de proves de trans-
anàlisi acurat per tal d’operar-la de la mi- na, Reus i Barcelona. port al món, incorporant start-ups, univer-
llor manera possible. sitats i escoles de negocis.
Pel que fa al tren-tram de Tarragona,
FGC, compromesa amb el futur Font va assegurar que planteja a la com- Creixement de l’empresa lligat als ODS
En aquest sentit, Ricard Font, president panyia pública l’oportunitat de fer un L’Agenda Estratègica 10/30 d’FGC és un
d’FGC, va assegurar que Ferrocarrils està servei de qualitat a una part del territori, document que prepara l’empresa per al
a punt per entomar els projectes de futur Tarragona, on encara no té presència. futur, fixa les possibilitats de creixement
que li encarregui el Govern; la companyia, Font va explicar que és una feina que cal- de la companyia i estableix un full de ruta
que es declara compromesa amb el futur, drà fer-la amb el consens dels municipis per a cadascun dels seus àmbits d’actua-
vol ser tractors amb les infraestructures, de Cambrils, Salou, Vila-seca, Reus i Tar- ció. En total, s’han definit 10 àmbits amb
el model de gestió i amb el territori. Refe- ragona i dels diferents agents implicats una estratègia de canvis que, sumats i
rent al servei de llançadora a l’aeroport, per aconseguir la integració urbana i la coordinats, han de culminar amb la trans-
Font va explicar que ja s’està estudiant el millora dels serveis en l’àmbit de gestió formació d’una FGC adaptada a les neces-
disseny d’un servei ferroviari de qualitat de rodalies al Camp de Tarragona. El sitats de la Catalunya de 2030.
president d’FGC va explicar que els mo-
dels d’explotació que se seguiran, tots de
gran èxit, integren diferents serveis i dife-
rents amples.

Referent a la línia Barcelona-Vallès, Font

FGC

6 | MobiliCat / Abril 2019 ELS FERROCARRILS DE LA
GENERALITAT DE CATALUNYA
CELEBREN EL SEU 40è ANIVERSARI

El passat mes de febrer va tenir lloc el primer dels actes de commemoració d’aquest
aniversari, amb un reconeixement a totes aquelles persones que, d’una manera o al-
tra, han tingut vinculació amb l’empresa durant aquests 40 anys de la seva història.

FGC va ser la
primera empresa

pública que es va crear,
l’any 1979, amb el govern
provisional del president
Tarradellas, fins i tot
abans de tenir Estatut

La trobada que va donar el tret de mesos i preparats per al futur’ es succei- 1979, el govern provisional del president
sortida de les celebracions va fer-se ran durant tot l’any per celebrar aquest Josep Tarradellas va signar el decret de
al Museu Nacional d’Art de Catalunya 40è aniversari. Esdeveniments que lluny creació de l’empresa pública Ferrocarrils
i va comptar amb un miler d’assistents de ser una mirada retrospectiva volen de la Generalitat de Catalunya.
que van homenatjar a totes aquelles per- donar una projecció de futur d’FGC.
sones que des del primer moment van Per a més informació
creure i apostar per a la creació d’una Calendari d’actes Tota la informació relativa a aquest ani-
companyia de ferrocarrils catalana, així 25 d’abril - Es presenta el llibre dels 40 anys versari pot consultar-se a la pàgina web
com a “totes aquelles que van contribuir de Ferrocarrils, una publicació que recollirà www.fgc40.cat. També està disponible
a fer d’FGC l’empresa que és avui dia”, tota la informació testimonial i gràfica de a través dels comptes corporatius d’FGC
tal com van apuntar el conseller de Terri- l’empresa, amb anècdotes del personal i a Twitter (@FGCcorporatiu) i a Facebook
tori i Sostenibilitat, Damià Calvet. amb un perfil molt artístic. (@fgcferrocarrils).

Aquesta trobada ve ser el primer dels es- 5 de setembre - Cloenda de les celebra- Per la seva banda, el president de Fer-
deveniments que sota el lema ‘Compro- cions commemorant que aquest dia de rocarrils de la Generalitat de Catalunya,

FGC

Ricard Font, va afirmar que “la història des són evidents: la majoria d’estacions Durant tot l’any se 7 | MobiliCat / Abril 2019
d’FGC és la història d’una empresa pú- i instal·lacions han estat reformades, celebraran diferents
blica que és capaç d’assumir projectes les andanes han estat allargades i els
en fallida i transformar-los en models espais han estat adaptats a les persones actes commemoratius
d’èxit”. amb mobilitat reduïda (PMR). Tot i això, de l’aniversari sota el
la companyia encara el futur amb nous lema “Compromesos i
Els canvis que la xarxa dels Ferrocarrils reptes sobre la taula com són la lluita
de la Generalitat de Catalunya ha experi- pel canvi climàtic i per la millora de la preparats per al futur”.
mentat durant les darreres quatre dèca- qualitat de l’aire.

FGC 1979-2019. 40 anys d’història i innovació

1979 – El 5 de setembre de neixen 1996-1997 - Entrada en servei del 2011 – S’incorporen les estacions
els Ferrocarrils de la Generalitat de Metro del Vallès i del Metro del Baix d’Espot Esquí i Port Ainé.
Catalunya. Tot seguit assumeixen Llobregat, que van representar un canvi
la gestió de les xarxes de ferrocarril substancial en el sistema d’explotació 2013 – S’incorpora l’estació Vallter
traspassades a la Generalitat per l’Estat. de les xarxes, ja que va establir un 2000.
horari cadenciat amb una elevada
1983 - FGC du a terme un ambiciós pla freqüència de pas a totes les línies. 2015 – Perllongament de la línia
de modernització que contemplava Terrassa.
la completa reconstrucció de les vies 1986 - Integració a l’empresa del
i les instal·lacions, i la renovació del cremallera de Núria, de les estacions 2016 - Assumpció de l’operació de la
material mòbil. de muntanya de Vall de Núria i La línia ferroviària entre Lleida i La Pobla
Molina i dels funiculars de Montserrat. de Segur.
Aquest pla es va materialitzar amb FGC va donar el primer pas per
l’arribada del primer tren elèctric de la esdevenir una de les empreses 2017 - Perllongament de la línia
nova sèrie 111, que va estar formada ferroviàries més variades del món atès Sabadell.
per 20 unitats de tren. que incorporava la gestió d’un nou
mitjà de transport i un tipus de servei
1985-1987 - Soterrament de les vies diferent vinculat al turisme i als esports
entre Cornellà de Llobregat i Barcelona. de muntanya.

ATM Barcelona Rail Map
Challenge, la
hackathó del
mapa ferroviari

El Rail Map Challenge és un concurs d’inno-
vació amb la voluntat de proposar millores
en la informació dels serveis de transport
ferroviari a l’àrea de Barcelona

8 | MobiliCat / Abril 2019 L’octubre passat, l’ATM i SmartCatalonia van organitzar
aquest repte en format hackathó en el marc de la Set-
mana Europea de la Mobilitat 2018. El concurs va acollir Mapa integrat del transport metropolità.
durant 24 hores els millors experts en usabilitat, disseny i
programació per fer del mapa integrat del transport ferrovia- el director general de l’ATM, Pere Torres, va afegir que ”Aques-
ri de l’àrea de Barcelona, un dels més competitius. ta experiència vol posar la tecnologia al servei dels usuaris del
transport públic. Totes aquelles idees que vagin en aquesta línia i
És una iniciativa que s’emmarca en l’aposta del Govern per la siguin factibles seran aplicades”.
innovació com a eina de transformació cap a una administració
del segle XXI, oberta, digital i eficient, que impacti en la millora Tant en l’organització com en la mentoria dels equips i en l’ava-
dels serveis que ofereix a la ciutadania. luació dels resultats hi van col·laborar els quatre operadors fer-
roviaris – TMB, FGC, Rodalies de Catalunya i TRAM- i les entitats
El seu objectiu va ser que els 49 participants inscrits repensessin el
mapa integrat del transport ferroviari de l’àrea de Barcelona per
convertir-lo en un dels més dinàmics, usable per a dispositius mò-
bils i altament configurable des del punt de vista del ciutadà.

En declaracions del secretari de Telecomunicacions, Cibersegure-
tat i Societat Digital, David Ferrer, el Rail Map Challenge “és una
iniciativa que dona resposta a dos dels objectius fundacionals del
Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública: impul-
sar la transformació digital de la societat catalana en tots els seus
vessants i promoure la innovació com a política de transformació
cap a una Administració oberta, digital i eficient que impacti en la
millora dels serveis que ofereix a la ciutadania”. En aquest sentit,

ATM Barcelona

9 | MobiliCat / Abril 2019

Eurecat i i2Cat, com a expertes en l’organització d’aquests esde- alertes de servei…) i la qualitat de la implementació.
veniments tecnològics.
El jurat va atorgar tres premis per un import total de 10.000 €,
Al final de la competició cada equip va presentar el seu tre- que van ser lliurats el mes de novembre en el marc de l’exposició
ball al jurat, que va fer una valoració amb criteris d’origi- Smart City Expo World Congress 2018, a la Fira de Barcelona.
nalitat, disseny i art, usabilitat, solucions funcionals que es
proposaven per a millorar l’experiència de les persones usuà- Podeu completar aquesta informació a
ries (accessibilitat, temps de desplaçament, multimodalitat, https://railmapchallenge.cat/

Tema central

EL REPTE DE LA
MOBILITAT A EUROPA

10 | MobiliCat / Abril 2019 La sostenibilitat és l’eix central sobre el que ha de definir-se la mobilitat del futur d’una Eu-
ropa on els desplaçaments de les persones són, sovint, un mal de cap i una pèrdua conside-
rable de temps i diners. I perquè el transport de les persones resulti sostenible cal que sigui,
bàsicament, el menys contaminant possible, ràpid i adaptat a les seves necessitats, sobretot
ara quan l’smart-mobility i la mobilitat com a servei (MaaS) ofereixen cada dia solucions in-
novadores. El debat avui és sobre com i quan aplicar-les.

Definir com volem que siguin les Ara, però, és la nostra intenció centrar-nos L’Ajuntament de Londres està decidit a fer de
ciutats del futur és una de les prio- en els reptes més urgents que tenen avui la seva ciutat una ciutat amb baixa conta-
ritats de les agendes polítiques dels les ciutats en termes de transport de per- minació, aconseguint que anar caminant
municipis, l’administració més propera al sones, no només en mitjans públics, sinó o en bici siguin les opcions preferides dels
ciutadà, però també d’organismes pel que fa a com ha d’evolucionar el trans- londinencs. La intenció de l’executiu és que
supranacionals que, com la Unió Europea port privat. al 2041 el 80% dels desplaçaments es facin a
o Nacions Unides, treballen per definir les peu, en bici o en transport públic. Per aconse-
directrius que han de marcar el desen- Un model obsolet a superar guir-ho, ha aprovat un pla que contempla el
volupament de les ciutats en les quals la Els gestors de les grans metròpolis euro- redisseny de carrers per afavorir els vianants,
mobilitat és peça clau. pees tenen sobre la taula tres problemes limitant el trànsit, fent voreres més amples i
imperants: els índexs de contaminació augmentant el nombre de passos de vianants.
Sempre, tenint present que a l’abordar derivats en gran part de la combustió
la mobilitat a Europa no es pot només dels vehicles –es calcula que fins a un El nou mil·lenni ha comportat una autèn-
tenir en consideració el transport de les 60% del diòxid de nitrogen a l’aire que tica revolució en les maneres de fer. Les
persones en les àrees urbanes, sinó en tot respirem prové del trànsit-; la congestió capacitats que la tecnologia i el big data
el territori, comunicacions interurbanes dels seus carrers que complica la mobili- han posat en mans de tots, però especial-
incloses. Com tampoc es pot parlar exclusi- tat, incrementa el nombre d’accidents i ment de les generacions més joves, noves
vament del transport de persones. Que les resta –juntament amb la pol·lució- qua- possibilitats en matèria de transport. Les
mercaderies circulin amb fluïdesa per tot litat de vida a les persones; i la necessi- prioritats personals de les noves genera-
el territori de la Unió Europea es un factor tat de donar resposta a noves demandes cions colpejades per la crisi econòmica i la
clau per a la sostenibilitat econòmica a fu- de mobilitat fruït dels darrers canvis en conseqüent crisi de valors marquen l’evolu-
tur del continent. l’estil de vida. ció de la mobilitat.

Algunes de les mesures que anar-se generalitzant a mida que la flexible, és a dir, que els ciutadans Tema central
marquen la transició ciutadania l’accepti. El problema: ge- podran demanar el transport públic
Amb més o menys encert i celeritat, la neralment els vehicles més contami- a la carta, a l’hora que més els con- 11 | MobiliCat / Abril 2019
gran majoria de les capitals europees han nants són els més vells, el que implica vingui, definint el punt de sortida i el
posat fil a la agulla per fer front al repte que la mesura afecti, en una altíssima punt de destí.
que els planteja la mobilitat, apostant per proporció, als conductors amb menys
mesures que són els primers passos d’una nivell adquisitiu. • Millorar les infraestructures. Cada
transició que canviarà del tot els nostres vegada es fa més palès que cal millo-
usos del transport. • Fer una forta aposta pel transport rar el servei, no només en les grans
col·lectiu millorant el seu servei. àrees metropolitanes, sinó per arti-
• Reduir la quantitat de vehicles en Més i millors vehicles –cada cop més cular tot el territori. Cal coordinar bé
circulació, en especial als centres vehicles ‘verds’-, més i millor informa- el transport a i entre comarques per
històrics on l’estructura dels carrers ció gràcies a les aplicacions mòbils, ‘cosir’ el terreny, facilitant tota mena
dificulta el trànsit i les condicions ur- més freqüència de pas i puntualitat i d’intercanvis (de la indústria, del per-
banístiques accentuen els seus efec- serveis afegits –guies, assessorament sonal...). Com a resposta a aquesta
tes perversos: condensació de fums, de ruta, informació de places lliures, necessitat destaca la construcció
soroll, embussos... Per aconseguir-ho, temps de pas i d’arribades...- són d’estacions intermodals que facilitin
algunes ciutats han optat per regular alguns dels molts avantatges que ofe- combinar diferents tipus de transport
el trànsit en funció de les matrícules reixen les aplicacions mòbils. públic en una sola ruta.
(els números parells, circulen els dies
parells; i els senars, la resta). Premiar • Ajustar a la demanda. El big data Només Barcelona i la seva àrea me-
l’alta ocupació dels cotxes particulars aplicat a la mobilitat urbana ja està tropolitana sumen 36 municipis, el
en les entrades a les ciutats és una permetent tenir una informació dels que suposa 3,2 milions de ciutadans
altra de les mesures aplicades. Més usuaris i de les seves preferències i en només 636 kilòmetres quadrats.
radical és la de prohibir el trànsit de usos per ajustar els serveis a la de- Facilitar-los la mobilitat implica millo-
motors de combustió per a determi- manda oferint un transport públic rar els serveis de transport públic, ha-
nades zones, que es reserven només més personalitzable, més ajustat a bilitar grans aparcaments dissuasius
als models elèctrics. demanda i en conseqüència maximit- al costat d’estacions intermodals per
zant temps i diners, beneficis tant pel evitar l’entrada diària de vehicles a la
• Evitar que circulin els més conta- gestor com per l’usuari. Les smart ci- capital...
minants. L’etiqueta verda identifica ties suposen un transvasament cons-
aquells models menys emissors i pro- tant de dades que cal aprofitar per • Integració tarifaria. Lligada a la so-
hibeix que circulin els més contami- millorar la vida dels ciutadans. lució anterior, la integració tarifaria
nants. La mesura és progressiva; co- opta per unificar títols de transport i
mença no deixant circular els vehicles És el cas de l’AMTU, que està desen- tarifes en benefici de tota la xarxa i
contaminants els dies de màxim risc volupant una app, FlexiTransport, del ciutadà. La solució els aporta co-
per alts nivells de condensació, per que oferirà serveis de transport moditat i estalvi.

COP21 PARIS

En la Conferència de les Nacions Unides so- L’acord s’ha d’aplicar a partir de 2020. El Les cites posteriors de la Conferència sobre
bre Canvi Climàtic 2015 es van aconseguir Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic s’han succeït any rere any
establir els Acords de París, un pacte mundi- el Canvi Climàtic de l’ONU va acordar al amb un ambient cada cop menys opti-
al per reduir les emissions de gasos d’efecte 2009 que calia limitar l’escalfament glo- mista pel que fa la consecució d’acords.
hivernacle que va suposar una fita històrica bal al 2100 per sota de 2 en comparació El clima polític i la crisi econòmica no han
en aconseguir per primer cop un acord uni- amb els nivells anteriors a l’era industrial ajudat. El COP22 va celebrar-se a Bonn,
versal sobre els mètodes per lluitar contra per tal d’evitar una greu catàstrofe climà- al 2017 la trobada va ser a Marràqueix i
el canvi climàtic. Ara bé, l’acord només serà tica. Per aconseguir-ho van establir-se uns aquest any la cita ha estat al desembre, a
jurídicament vinculant si un mínim de 55 pa- paràmetres: és indispensable reduir les la ciutat polonesa de Katowice, en la que
ïsos que representin al menys el 55% de les emissions entre un 40 i un 70% al 2050 els estats membres s’han donat per satis-
emissions globals de gasos d’efecte hiverna- respecte a l’any 2010, fins arribar a les 0 fets amb definir les regles per complir, per
cle s’hi adhereixen. Això significa que sense emissions al 2100. la mínima, amb els acords de París.
la ratificació dels Estats Units i la Xina serà
impossible assolir l’èxit. I avui, als EUA amb
un Congrés dominat pels republicans, no són
el millor escenari possible.

Tema central En el sector del transport,
l’estratègia Europa 2020

pretén que al conjunt de
la Unió Europea un 10% del

transport funcioni amb energies
renovables.

12 | MobiliCat / Abril 2019 L’ESTRATÈGIA d’aquesta Llei catalana del canvi climàtic d’agost de 2017 que ha-
EUROPA 2020 via impugnat el Govern central. L’únic article que es manté suspès
és el que estableix la prohibició de concedir permisos d’exploració
El seu objectiu és aconseguir un canvi en el model de creixe- per a l’obtenció de gas i petroli d’esquist per fracking. La Llei, que té
ment actual ajudant a crear les condicions per a un desen- com a finalitats reduir les emissions de gasos amb efecte d’hiver-
volupament més sostenible. Per aconseguir-ho, els països nacle i afavorir la transició cap a una economia neutra en emissi-
membres de la UE s’han fixat cinc objectius clau en els àmbits de ons, persegueix, bàsicament, cinc finalitats:
l’ocupació, l’educació, la recerca i la innovació, la integració social 1. Aconseguir que Catalunya redueixi tant les emissions de ga-
i la reducció de la pobresa, i el canvi climàtic i l’energia. Aquests 5
objectius clau són: sos amb efecte d’hivernacle (GEH) i afavorir la transició cap a
1. Ocupació: aconseguir que el 75% de les persones de 20 a 64 una economia baixa en carboni.
2. Reforçar i ampliar les estratègies i els plans que s’han elabo-
anys tinguin una feina. rat durant els darrers anys.
2. R+D: assolir una inversió del 3% del PIB de la UE en R+D. 3. Promoure i garantir la coordinació de totes les administraci-
3. Canvi climàtic i sostenibilitat energètica: arribar a emissions ons públiques catalanes, i fomentar la participació de la ciuta-
dania, dels agents socials i dels agents econòmics.
de gasos d’efecte hivernacle un 20% (o un 30% si es donen 4. Esdevenir un país capdavanter en la investigació i aplicació
les condicions) menors als nivells de 1990, 20% d’energies re- de noves tecnologies, i reduir la dependència energètica de
novables, augment del 20% de l’eficiència energètica. (*) Catalunya de recursos energètics externs.
4. Educació: aconseguir taxes d’abandonament escolar prema- 5. Fer visible el paper de Catalunya al món, tant en els projec-
tur per sota del 10%. Almenys un 40% de les persones de 30 a tes de cooperació com en la participació en els fòrums glo-
34 anys d’edat hauran de completar estudis de nivell terciari. bals de debat sobre el canvi climàtic.
5. Lluitar contra la pobresa i l’exclusió social: reduir almenys en
20 milions el nombre de persones en situació o risc de po- (*) En funció d’un repartiment d’esforços pactat, els països mem-
bresa i exclusió social. bres de la UE van assumir uns objectius anuals vinculants fins
a 2020 per reduir les emissions, en relació als nivells de 2005.
L’estratègia inclou, a més, 7 iniciatives emblemàtiques que consti- Aquests objectius varien en funció de la riquesa nacional, de ma-
tueixen un marc en què la UE i les administracions estatals poden nera que van des de la reducció del 20% en els països més rics
unir esforços i reforçar-se mútuament en àrees relacionades amb fins a un increment màxim del 20% en els menys rics, encara que
les prioritats d’Europa 2020, com ara la innovació, l’economia di- igualment se’ls demana fer esforços per limitar les emissions. En el
gital, l’ocupació, la joventut, la política industrial, la pobresa i l’ús capítol de les energies renovables, els estats membres també han
eficient dels recursos. En aquest marc, el Parlament de Catalunya assumit objectius vinculants per augmentar la proporció, que varia
ha aprovat una Llei de canvi climàtic que adopta les bases deriva- en funció de cada país, del seu punt de partida i de la seva capa-
des de la legislació comunitària europea i configura els elements citat per augmentar el seu ús. En el sector del transport es pretén
essencials per a la regulació d’aquest instrument al nostre país. que al conjunt de la UE un 10% del sector del transport funcioni
El Tribunal Constitucional va aixecar a l’abril de 2018 la suspensió amb energies renovables.

Estratègia Catalunya 2020 econòmics i socials, en particular, i amb la
ciutadania, en general, a sumar esforços
En aquest mateix sentit, l’estratègia Ca- del productiu cap al creixement intel·ligent, perquè l’any 2020 Catalunya sigui un país
talunya 2020 (ECAT 2020), emmarcada sostenible i integrador que promou la Unió de base industrial, tingui una economia
en l’estratègia Europa 2020, proporcio- Europea. oberta, competitiva i sostenible, que com-
na uns objectius i un marc estable per guiar bini talent, creativitat, un teixit empresarial
les polítiques de competitivitat fins a l’any Mitjançant l’ECAT 2020, el Govern de la diversificat i un sistema propi de recerca
2020 i per impulsar la reorientació del mo- Generalitat es compromet amb els agents d’excel·lència, en el marc d’una societat di-
nàmica, emprenedora i inclusiva.

EL AUTOBÚS URBANO
PERFECTO.

El nuevo MAN Lion's City.
Atractivo desde cualquier ángulo y
extremadamente rentable.

Un autobús urbano completamente nuevo con los buenos genes de MAN: es el auto-
bús urbano perfecto. La nueva generación del MAN Lion's City supera los desafíos del
día a día con gran facilidad gracias a las numerosas novedades técnicas interiores y
exteriores, y sienta nuevas bases con todos los componentes. Por ejemplo en el caso
de los Life Cycle Costs (LCC), del puesto del conductor avanzado o de la iluminación.

Lion's City proporciona la sensación de conducción de autobús más innovadora. Aho-
ra y en el futuro. www.bus.man

Reportatge VTC vs

14 | MobiliCat / Abril 2019 Un enfrontament que té uns orígens tims/minut o 65 cèntims/km) eren un tecnologies per sobreviure oferint un mi-
politico-jurídics que es remunten argument definitiu. llor servei; canvis en la mobilitat i en els
a l’any 2009, quan el Govern del costums; i pèrdua de drets a conseqüèn-
PSOE, a instàncies de la voluntat libera- El buit legal de la llei Òmnibus cia d’una crisi generalitzada que, d’una
litzadora de la Unió Europea, aprova la Amb aquesta base al 2014 Uber arriba a manera o altra, ha afectat tothom. Els
llei 25/2009, també coneguda com a Barcelona, on fa un primer i exitós teaser, conductors que treballen per les noves
llei Òmnibus, que propicia l’arribada a i als pocs mesos comença a operar tam- plataformes argumenten que de feina
Espanya de les plataformes d’oferta de bé a Madrid amb conductors sense cap n’hi ha per a tothom.
serveis de vehicles amb conductor entre mena de llicència. Davant les queixes del
particulars. sector del taxi, la Comunitat de Madrid Al 2017 una sentència del Tribunal de
i el Ministerio amenacen amb multes Justícia de la UE dictamina que Uber és
Basant-se en aquesta norma i argumen- de fins a 6.000 euros als conductors no una empresa de transports, no pas una
tant que la Ley de Ordenación del Trans- autoritzats i la Generalitat exigeix el ces- plataforma col·laborativa, i com a tal els
porte (LOT) contempla la possibilitat sament de la seva activitat. Per unificar seus treballadors han de tenir les llicènci-
que un particular pugui transportar-ne criteris i apaivagar els ànims, al 2015 un es corresponents, en funció de la norma
un altre rebent a canvi una quantitat en Real Decreto del govern central limita la aplicada a cada país. Per la seva banda,
concepte de dietes o despeses, Uber va concessió de permisos a una llicència de els sindicats anglesos aconsegueixen que
decidir a provar d’implantar-se a l’estat VTC per cada 30 de taxi per controlar la la justícia del seu país obligui a Uber a re-
espanyol. Va argumentar que la legis- seva implantació en ciutats espanyoles. conèixer els seus conductors com a treba-
lació considerava que en el seu cas es Ara bé, la mesura arriba tard. El buit legal lladors de l’empresa, amb les cobertures
tracta d’un transport privat particular resultant de la desregularització que pro- socials pertinents.
que no requereix d’autorització admi- vocà la llei Òmnibus va ser responsable
nistrativa, sempre que es facin despla- que, entre 2009 i 2015, aquesta propor- Malgrat això, la gota que ha fet vessar el
çament privats i en turismes, i apuntà ció ja es veiés àmpliament superada amb vas ha estat la impugnació, per part del
que ‘en cap cas aquestes dietes poden més de 10.000 noves llicències a tot el Ministerio de Fomento y la Comisión Na-
donar lloc a remuneracions dineràries territori estatal. cional de los Mercados y la Competencia,
directes o indirectes’. En un principi el de la normativa impulsada per l’Ajunta-
Ministerio va entendre que les platafor- L’enfrontament estava servit. Es sumen ment de Barcelona, que va decidir tirar
mes col·laboratives com Uber quedaven com a agreujants una flota de taxis tradi- endavant una norma que recuperava la
dins aquest supòsit, perquè no tenien cionals amb conductors amb una mitjana proporció 1/30 afegint una necessària se-
‘ànim de lucre’. Uber, per la seva banda, d’edat elevada que veu amb dificultat gona autorització per circular que depen-
al·legava que les seves tarifes (15 cèn- la necessitat d’adaptar-se a les noves dria de l’Institut Metropolità del Taxi.

Línia cronològica
2009 2013 2014 2014 2015

El PSOE aprova la llei S’aprova una nova modi- Uber arriba a Catalunya El Tribunal de Frankfurt S’aprova el “Real
Òmnibus que liberalit- ficació de la llei de trans- prohibeix Uber/pocs dies Decreto” de la proporció
za el mercat de l’Estat ports estatal després ho desestima 1/30
espanyol

s TAXI Reportatge

El govern metropolità va considerar que de regular el sectors i puguin cedir aques- regulació del sector amb tres claus: que la 15 | MobiliCat / Abril 2019
defensar el taxi és defensar un servei pú- ta regulació als ajuntaments. contractació d’un VTC es faci amb un mínim
blic regulat i els drets laborals dels seus de 15 minuts d’antelació; que els clients no
treballadors, envers la idea dels qui han — puguin veure a través d’una app quins cot-
aprovat la impugnació, posicionats a fa- xes hi ha disponibles a la zona; i que en aca-
vor d’una corrent lliberal que aprova un Sigui com sigui, bar el servei els vehicles hagin d’esperar-ne
negoci que es nodreix de falsos autònoms un de nou fora de la via pública.
i que no compleix les obligacions que se sembla que la
li reclamen a un servei públic: tarifes re- La mesura provoca que les dues grans
glades, parades, descansos, garantia de convivència entre ambdós companyies de vehicles amb conductor
servei... Sota una aparença de platafor- models és l’horitzó de decideixen anunciar que abandonen la
mes col·laboratives Uber o Cabify, la pla- futur més factible a tota ciutat de Barcelona i relaxar la tensió amb
taforma de matriu espanyola nascuda a Europa el sector del taxi, com a mínim momen-
semblança de la primera, són en realitat tàniament.
models de negoci basats en una estratè- —
gia neoliberal: entrar en sectors regulats Poc més d’un mes després, el 25 de fe-
a través de la seva desregularització, re- Sigui com sigui, sembla que la convivèn- brer, el Consell de Garanties Estatutàries
baixant costos i precaritzant les condici- cia entre ambdós models és l’horitzó de dona una mala noticia al sector del taxi.
ons dels treballadors però oferint un preu futur més factible a tota Europa malgrat L’organisme, els dictàmens del qual no
avantatjós que els posiciona positivament les actuals dificultats d’un nou pano- són vinculants, fa una crítica del decret
davant els possibles clients. rama en matèria de transport públic llei del 29 de gener. L’organisme que vet-
privat: a Alemanya la Justícia prohibeix lla per l’adequació de les lleis que surten
Arguments lícits per part dels defensors i accepta Uber en un mateix mes; a An- del Parlament a l’Estatut i a la Constitu-
del servei de taxi tradicional que, per glaterra els sindicats guanyen la batalla ció, és clar: “El paràgraf [...] relatiu a l’es-
molts, perden la seva raó quan s’utilitza en favor dels treballadors... De com tabliment d’un interval de temps mínim
la força d’un sector capaç de col·lapsar s’aconsegueixi arribar dependran els de 15 minuts vulnera el dret a la llibertat
una ciutat en plena eufòria turística com danys colaterals del procés. d’empresa de l’article 38, atès que consti-
a mesura de pressió. Després de cinc dies tueix una restricció no raonable d’aquest
en vaga, els taxistes han abandonat les Després de dies de mobilitzacions i enfron- dret, segons els principis d’adequació,
promeses davant el compromís del go- taments, amb episodis violents, entre taxis de necessitat i de proporcionalitat”. Un
vern central d’establir un nou marc legal i VTCs –Uber i Cabify- el govern de la Gene- dictamen que anuncia que la crisi només
en el que les autonomies es facin càrrec ralitat va aprovar el decret llei 4/2019 de s’ha tancat en fals.

2017 2018 2018 2019

Sentència del Tribunal Barcelona recupera l’1/30 promesa del Ministerio A mitjans de desembre l’AMB A finals de gener la
de Justícia de la UE que i suma una segona au- de transferir competènci- anuncia que obre un procés Generalitat aprova un
dictamina que Uber és torització per circular/ el es a les CCAA participatiu, que romandrà decret llei de regulació
una empresa de trans- Ministerio i la CNMV la que ho desitgin i aquestes actiu fins al 25 de gener, del sector que tanca, de
ports impugnen / aturada sec- als municipis / compro- perquè els ciutadans puguin moment, la crisi.
torial i protestes / s’aixe- mís a primeres mesures opinar sobre com haurà de
ca la vaga davant la al setembre. ser la norma que reguli els
VTCs a la metròpoli.

Reportatge Propostes de mobilitat urbans en bicicleta s’han incrementat
individual alternatives fins al 30% en els últims anys. Sembla
que els robatoris són la raó que explica
que la xifra sembli ara una mica estan-
cada.

Noves opcions de transport
I és aquí on les noves propostes, més
petites, més econòmiques, més fàcils
de transportar i de guardar a casa o a
la feina... poden guanyar la partida a la
bicicleta. Davant dels que auguren que
els nous vehicles de mobilitat personal
(segways, patinets, hoverboards...) són
només una moda passatgera, hi ha qui
considera que poc a poc s’estan fent un
lloc com a alternativa de transport indi-
vidual, més enllà d’una primera imatge
com a joguina o caprici.

Els patinets elèctrics estan en auge a les grans ciutats. En general, temps i cost són els dos
factors determinants a l’hora de triar el
16 | MobiliCat / Abril 2019 Més enllà dels vehicles d’ús privat proposen noves soluciones que, poc a nostre sistema de desplaçament urbà.
que tradicionalment han rodat poc, van fent-se un lloc en el mercat de En els cas dels nous vehicles de mobilitat
pels nostres carrers (cotxes, la mobilitat urbana especialment en personal sumarien un tercer argument
motos i bicicletes) una nova fornada entorns on la climatologia –com passa que cada dia guanya adeptes: l’interès
d’opcions s’està fent un lloc entre les amb tota la riba mediterrània- els hi és per la sostenibilitat ambiental del mèto-
solucions per desplaçaments urbans. favorable. de triat. Les solucions que aportin totes
Patinets, segways i tota mena d’enginys tres respostes seran, a curt termini, les
elèctrics són cada dia més populars i En la darrera dècada la gran majoria de guanyadores.
constitueixen ja una nova manera de capitals europees han optat per donar
moure’s per la ciutat de manera indivi- suport a la bicicleta com una alternativa Apunten experts en mobilitat urbana
dual i no contaminant. per restar congestió als carrers i alhora que bàsicament el patinet competeix
lluitar contra la contaminació. S’han en mercat amb la moto i la bicicleta, i
Mentre la definició de la mobilitat futu- dissenyat traçats urbans de carrils bici molt poc amb el metro i bus. I que amb
ra de les ciutats dependent de les ad- i s’ha donat suport als sistemes de sha- aquests, fins i tot, podrien comportar
ministracions públiques es veu frenada ring (ús compartit) de bicis tradicionals i una solució de mobilitat compartida
per un complicat entramat de compe- elèctriques amb bons resultats. Apunten gràcies a la possibilitat de d’establir àre-
tències i legislacions, iniciatives privades les estadístiques que els desplaçaments es per agafar/deixar el patinet davant
d’estacions o parades de bus o de tren.

Normes de circulació específiques

Davant la creixent presència la circulació i facilitar la convi-
als carrers dels anomenats vència entre els vianants i els
vehicles de mobilitat perso- diferents models de transport.
nal (VMP), especialment de La ciutat de Barcelona, davant
patinets elèctrics però també la proliferació d’aquests nous
d’altres com segways i hover- vehicles, també va aprovar el
board, l’Ajuntament ha regu- passat mes de juliol una nor-
lat el seu ús a Sant Cugat a mativa de circulació que orga-
través d’un decret. Aquesta re- nitza els vehicles de mobilitat
gulació pretén fer més segura personal (VMP).

Líder en rènting de motos
a serveis públics i policials

QUÈ INCLOU?

· Assegurança amb franquícia
· Manteniment integral
· Assistència en carretera 24/7
· Vehicle de substitució
· Tot tipus de baguls

PER QUÈ EL RÈNTING DE COOLTRA?

PER QUÈ EL RÈNTING DE COOLTRA?
Servei de qualitat a cost fix
Solucions a mida per cada client
Motos elèctriques i de benzina
Àmplia xarxa de tallers a Catalunya
Atenció 24h per un servei ininterromput
Presents a més de 30 municipis del país

[email protected] | t: 678 493 791 | corporate.cooltra.com

Notícies breus Sabadell impulsa les àrees ‘Petó
i adéu’ a tres centres educatius

L’Ajuntament impulsa aquestes àrees part dels pares hi porten els infants en càrrega i descàrrega on els conductors
als entorns de tres centres escolars vehicle privat. podran aturar-se breument per deixar els
per millorar la mobilitat a les hores infants a l’escola sense sortir del vehicle.
d’entrada i sortida de les escoles i garan- Per evitar les congestions de trànsit que Els infants només hauran de creuar (ideal-
tir la seguretat. se’n deriven, l’ajuntament de la ciutat ha ment, la zona de càrrega i descàrrega es-
decidit importar les àrees kiss & ride (en tarà al costat on hi ha l’escola) i entrar-hi.
Es tracta de centres educatius concertats català, petó i adéu), que ja funcionen a
que atrauen alumnat del centre i d’altres altres països d’Europa però també a ciu-
zones de la ciutat, per la qual cosa bona tats com València. Es tracta de zones de

La Zona Franca ja té metro

Les dues primeres estacions de la línia L10
Sud, ramal de la L9 Nord, presta servei
des del passat 8 de setembre. Al mes de
setembre la constructora va lliurar les
dues primeres estacions, Foc i Foneria, un
cop Transport Metropolitans de Barcelo-
na (TMB) va fer les proves necessàries per
comprovar que tot funcionava correcta-
ment. La línia L10 Sud és un ramal de la
línia L9 Sud,que va des de Zona Universi-
tària fins a l’aeroport. A la zona franca era
l’únic barri de Barcelona sense metro. La
Generalitat va poder desencallar el 2016
les obres.

Un cop finalitzada la línia L10 Sud el metro conectarà tot el barri de la Zona Franca.

18 | MobiliCat / Abril 2019 Nous autobusos a Reus amb més
capacitat i menys emissions

Els nous vehicles de Reus Transport reduiran en un 70% les

emissions contaminants
El consell d’administració de Reus Trans-
port celebrat el passat mes de juliol va Més capacitat i sostenibilitat A més a més, els vehicles incorporen diverses
adjudicar a l’Evobús Ibérica el contrac- Els nous autobusos augmenten la capacitat mesures per reduir en consum i, per tant,
dels vehicles actuals en 16 places: de les 88 les emissions contaminants. Els vehicles
disposen de la tecnologia necessària per a
te de subministrament de tretze autobusos actuals es passa a 104 places: 24 assegudes la instal·lació del sistema Ecodriving, que
ajuda a una conducció més eficient a partir
de la marca Mercedes Benz per al servei de i 80 de peu. El vehicle també incorpora fins de diverses tècniques basades en la previsió
i l’anticipació. Es calcula que aquest sistema
transport col·lectiu urbà. a tres espais per a cadires de rodes o cotxets permetrà estalviar fins a un 10% de com-
bustible, reduir els costos de manteniment,
infantils. La nova flota reduirà entre un 71 i un millorar la velocitat mitjana i reduir el risc
d’accidents. L’energia generada per la inèrcia
Els nous autobusos tindran més capacitat i 91% l’emissió de contaminants que afecten a i la frenada s’emmagatzema en uns mòduls
supercondensadors per alimentar equips com
suposaran una reducció de les emissions con- la qualitat de l’aire i, en un 20,5%, els gasos l’enllumenat, la informació electrònica o la
ventilació. Això permet una reducció extra de
taminants respecte a la flota actual. El febrer responsables de l’escalfament global. consum i emissions de C02 del 3%.

de 2019 arribaran els primers 10 autobusos i Els nous autobusos són dièsel i compleixen

el juny de 2020, les tres unitats restants, amb amb escreix els límits marcats per l’Euro VI –

un total de 13 vehicles per renovar completa- la denominació europea que restringeix les

ment una flota amb una antiguitat mitjana normes d’emissió de gasos de combustió– i

de gairebé 11 anys per vehicle si s’extrapola incorporaran un sistema de filtres que rebai-

el quilometratge realitzat: aproximadament xa àmpliament els valors d’emissió permesos

65.000 km/any per bus. per aquesta norma.

BRCAT, la xarxa orientada a la intermodalitat, obrirà 17 Notícies breus
corredors a Catalunya amb sistema de carrils reservats

interseccions o els semàfors. Una alter-
nativa similar s’està emprant actualment
a algunes ciutats de l’Estat.

La nova xarxa connectarà xarxes de transport ja existents, com la Exprés.cat. Una de les fites del Departament
El conseller Damià Calvet va presentar la
Una nova xarxa de transport interurbà, impulsada pel Departa- implantació del bus de trànsit ràpid en la
ment de Territori sota el concepte BRT –sigles, en anglès, de bus sessió informativa sobre els objectius del
de trànsit ràpid–, desplegarà aquest servei a diferents punts de Departament celebrada al mes de juliol
Catalunya mitjançant la creació d’un total de 17 nous corredors de l’any passat a la Comissió de Territori
del Parlament com una de les fites a as-
Es tracta d’un sistema de bus ràpid infraestructurals específiques a les vies solir. Es tracta, deia, “de tecnologia apli-
orientat a la intermodalitat. Els vehicles per on circularan, la qual cosa permetria cada al servei de la mobilitat”, i aclaria
que s’hi destinin comptaran amb una garantir una prioritat de pas per als au- que “no estem parlant de grans infraes-
imatge de marca i estàndards de qua- tobusos a través de per exemple, carrils tructures i molt costoses. Aquesta opció
litat propis, acompanyats de millores reservats i també pas preferent en les permetria interaccionar a més, amb la
xarxa urbana de transport públic”.

Inicialment, dins la xarxa es contemplen
els corredors de Reus-Tarragona, Bla-
nes-Lloret, Girona-Salt, Granollers-Saba-
dell-Terrassa i també Manresa-Sant Joan
de Vilatorrada, concretava el conseller, i
així fins a 17 serveis de BRCAT.

Nº 1

EN EL MUNDO EN
ELEVADORES Y RAMPAS

Opinió Mobilitat urbana
i agenda política.
L’àrea de Barcelona

20 | MobiliCat / Abril 2019 Ole Thorson — ‘Intermodalitat’ és una constant que es
Els departaments repeteix. ‘Busquem la intermodalitat,
Dr. Eng. de Camins. Expert en de Foment i que bus urbà, bus interurbà, metro i tren
temes de mobilitat estiguin a prop’ , però a la pràctica no es
Transport són els fa res. Es pensa en l’atenció als cotxes i al-
L’agenda política depèn més dels que defineixen les tres unitats de transport individual, i molt
grups d’interès fàctics de la societat poc en els passatgers del transport públic.
que de les necessitats reals dels prioritats en la mobilitat Les terminals d’intermodalitat es projec-
usuaris dels sistemes de transport. Des de i no els de benestar ten amb estil d’enginyer no de necessitat
fa anys una part de la societat té clar que social, salut o educació d’usuari. ‘Pàrquing per al cotxe’ que ha
en la zona urbana hi ha més usuaris que d’estar a prop, sobre o sota de la termi-
caminen que gent que es desplaça en — nal, quan l’aparcament només és interes-
vehicle privat. sant, per al sistema de transport, si és un
de Foment i Transport són els que defi- sistema de park & ride. En aquest cas, la
També ha quedat clar en el debat de la neixen les prioritats en la mobilitat i no parada del bus també estarà més a prop
mobilitat que l’ús del vehicle privat causa els de benestar social, salut o educació. de la parada/terminal que el pàrquing.
un cost enorme de vides i ferits entre la Per Foment i Transport la seva compe-
població. D’una banda, per l’agressivitat tència i el que consideren de major im- ‘Tota activitat econòmica (també l’ha-
directe dels conductors i d’altre part per portància són els desplaçaments llargs. bitatge) necessita pàrquing’, és una
la letalitat de les emissions produïdes per Ni l’estat central ni les autonomies no es idea que va en contra de l’estímul del
aquestes vehicles. A les àrees urbanes de preocupen massa pels desplaçaments transport públic. Cal promocionar la idea
Catalunya aquestes últimes són probable- curts i urbans, i els municipis no tenen que la parada de bus estarà més a prop
ment la causa mes important de morts diners per fer una bona gestió del trans- de l’origen/destí del viatge que la plaça
prematures en la nostra societat. port urbà ni per la construcció d’un mí- d’aparcament. Per això es necessita que
nim d’infraestructures i sistemes. els cotxes disposin d’un localitzador ‘ofici-
En la ment de polítics i de molts tècnics al’ que indiqui si es pot aparcar en aquest
de la mobilitat predomina la idea que La intermodalitat als mitjans de transport lloc o no.
l’única actuació que millora el benestar ‘Necessitem inversió en infraestructures
és la inversió pública en infraestructures. de transport’, però com no hi ha diners Els ciutadans que es mouen a peu,
És com un ‘mantra’ polític i tècnic: ‘Ens suficients, ja no es prioritza el transport la prioritat
falta inversió pública’, quan és possible públic i es fa inversió mínima i no pas en Un desplaçament amb transport pú-
que per definir l’agenda d’actuació podia infraestructures. La realitat és que tenim blic consta normalment de tres parts
ser més necessari l’atenció en salut, con- suficient espai viari, però falten petites
vivència, gestió i seguretat. millores en i prop de parades i en siste-
mes de regulació. És cert que de vegades
Un altre problema en la agenda política aquesta prioritat, però, pot implicar un
de la mobilitat és que els departaments retard pel trànsit privat i cal que aquest
canvi s’assumeixi.

— Opinió
Cal promocionar la
d’una cadena de viatges. Caminar fins i les motos han de buscar aparcament bas- 21 | MobiliCat / Abril 2019
al TP, el propi transport i caminar fins idea que la parada tant més lluny. No tenen prioritat.
al destí final. Això implica que en una La seguretat viària, la prioritat: els pas-
ciutat mitjana amb un 20 % de des- de bus estarà més a satgers del transport públic arriben a les
plaçaments en bus, un 30 % a peu i un prop de l’origen/destí parades a peu. Això implica que en el tra-
40 % amb vehicle privat, els desplaça- del viatge que la plaça jecte a les parades han de tenir prioritat
ments a peu es convertiran en majoria, d’aparcament i facilitat per arribar bé, segurs i a temps
amb 56 % dels viatges a peu, comptant per agafar el bus o el tren. Normalment
els accessos a bus i tren. Els que treba- — no és així, el que suposa una pèrdua de
llen en mobilitat només tenen en comp- Si no canviem temps totalment desproporcionada. El
te el 20 % amb bus i no en els 25 % més passatger ha d’esperar el llum verd (per
de persones que caminen per agafar aquesta resistència seguretat), i això dona molt poca prioritat
aquest bus. a aturar cotxes i motos a l’ús del transport públic urbà. Aquesta
és una greu falta de coordinació entre els
Malgrat que molts ciutadans es mouen per deixar passar els passatgers a peu i el vehicle.
en vehicle privat, no són una majoria de la passatgers del bus,
gent en la mobilitat de l’espai urbà. Aques- molts passatgers passen Si no canviem aquesta resistència a aturar
ta majoria a peu necessita atenció especial en vermell cotxes i motos per deixar passar els pas-
per arribar al transport públic i per a poder — satgers del bus, molts passatgers passen
esperar còmodament. A més, a la parada en vermell amb perill d’atropellament. La
es demana un espai, tant per als que espe- L’equipament d’una prioritat no s’atorga ni al transport públic
ren com per els que segueixen el seu camí ni a la seguretat, si no que es centra en no
a la vorera. parada de bus hauria molestar al conductor del cotxe.

Els autobusos urbans que tenen conne- d’implicar l’existència L’equipament d’una parada de bus hau-
xió amb tren (o metro) necessiten que les d’un pas de vianant ria, obligatòriament –per ordenança, o
parades del bus estiguin al més a prop pos- tant en carrers com en reglament- d’implicar l’existència d’un
sible al menys d’una de les entrades/sorti- carreteres pas de vianant tant en carrers com en
des del tren. Si volem afavorir el transport carreteres. Aquest pas hauria de tenir
públic i no l’ús del cotxe, significa que els — semàfor si la parada fos en llocs d’altes
llocs de desencotxar han de cedir espai per velocitats o en el cas que la visibilitat als
a la parada. quing i espai per desencotxar entre el pas- voltants de la parada no oferís prou se-
satger i el bus. El vehicle privat i el taxi no guretat. Cal obligar a les administracions
El passatger directe al vehicle de transport pot interferir en la línia de caminar per ar- a fer estudis de comportament des del
públic: en alguns terminals inserim pàr- ribar al bus. A Dinamarca i a Holanda, per punt de vista dels passatgers.
exemple, s’ha fet una excepció. Es permet
que part dels ciclistes aparquin més a prop
de l’estació, repartint l’espai amb les para-
des dels autobusos urbans, però els cotxes

La proposta

• Elaborar un decàleg per fer més efectiu • Connexió de tot autobús al sistema de • Recol·locació dels passos de vianants en
i segur el transport urbà. regulació per no perdre un cicle més. Ma- funció de la parada o bé establir les para-
jor ús dels Sistemes d’Ajut a l’Explotació des més a prop dels passos de vianant.
• Freqüències creïbles i verídiques. La re- (SAE).
gularitat és més important que el pla de • Reforçar semàfors per vehicles. Per
treball dels conductors del bus. • Serà obligatori fer observacions del exemple, més visibilitat del vermell quan
comportament de vianants/passatgers hi ha un autobús doble.
• Prioritat efectiva en els carrers del bus i de vehicles en proximitat de parades
urbà. (carrils amples i lliures, sistemes de per tal de valorar la seva seguretat i • A cada parada de bus hi haurà un pas
regulació amb prioritat, etc.). l’atenció als usuaris. de vianant, a ser possible amb semàfor.

AMTU

Amb quasi 400 assistents, la Jornada va suposar un rècord d’assistència.

22 | MobiliCat / Abril 2019 L’AMTU organitza la 14a Jornada
Catalana de la Mobilitat
amb rècord d’assistència

Al mes de juny de 2018 va tenir lloc la catorzena edició de La Jornada Catalana de la Mobilitat,
organitzada per l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU). La cita va
congregar 397 assistents, el que va suposar un rècord en la seva història, i va servir per refermar la
Jornada com una cita ineludible de la mobilitat catalana

El tema central d’aquesta edició va ser En aquest sentit, Cristina Pou, Subdirectora Internacional del Transport Públic (UITP),
‘El transport públic amb vehicles autò- general de Gestió del Trànsit, va aprofitar la així com representants d’empreses fa-
noms’, un eix que va fer de la trobada Jornada per confirmar que “des del Servei bricants de busos autònoms, com Navya
un escenari de la innovació i el progrés en Català de Trànsit s’està treballant per defi- o EasyMile; portaveus de les ciutats que
circulació automatitzada per la ciutat. nir quin model de mobilitat volem a les ciu- ja han fet proves amb el bus autònom
tats i als pobles de Catalunya”. Per la seva -com Lió, Dubai, Sant Sebastià, Màlaga o
Conscient que l’ús del vehicle autònom en banda, Jordi Xena, President de l’AMTU va Talavera de la Reina- ; l’operador francès
el transport públic ha de respondre encara destacar que ‘la Jornada és el primer pas Transdev, que ja està operant línies autò-
a moltes incògnites (finançament, viabili- cap a la mobilitat col·lectiva autònoma a nomes i que va aportar la visió de l’opera-
tat, legalitat i responsabilitat, integració als Catalunya. El seu objectiu principal és oferir dor; experts en smart cities, en tecnologia
municipis, canvi del model de mobilitat...) i, eines als municipis catalans i a les empre- per al vehicle autònom o en mobilitat i
amb la voluntat de fer-ne un espai de debat ses operadores, perquè es puguin preparar urbanisme; o el responsable del projecte
i sensibilització i donar als municipis cata- davant l’arribada d’aquest canvi paradig- C-Roads, en que també participa l’AMTU.
lans -actors principals d’un canvi paradig- màtic que, sens dubte, afectarà a tota la El C-Roads és un projecte consistent en
màtic en la concepció de la mobilitat-, l’AM- xarxa de transport públic’. convertir el tram del traçat de l’AP-7 entre
TU va optar per dedicar-hi aquesta jornada Fornells de la Selva i Vilademuls en una
a tractar les eines necessàries per afrontar Hi va participar també Pere Calvet, direc- carretera intel·ligent que serveixi de banc
aquest gran repte que està a punt d’arribar. tor general d’FGC i president de la Unió de proves de vehicles autònoms.

AMTU

Circula per primer cop bus autònom ha sumat un total de 900
un bus autònom en vuit quilòmetres recorreguts. A Vic, última
municipis catalans parada del recorregut, va fer-se un acte
de cloenda en que van participar l’alcal-
El Departament de Territori i Sostenibili- presentació de la gira del bus autònom, dessa de Vic, Anna Erra, i el president de 23 | MobiliCat / Abril 2019
tat i l’Associació de municipis per la Mo- Isidre Gavín, Secretari d’Infraestructures l’AMTU, Jordi Xena.
bilitat i el Transport Urbà (AMTU) han fet i Mobilitat, va remarcar que en aquesta
possible la prova pilot que ha permès, experiència “conflueixen els tres eixos L’ÈRICA
per primera vegada a Catalunya, la cir- transversals de l’agenda del Govern de L’autobús autònom que ha protagonitzat
culació real d’un bus sense conductor. La Catalunya que es volen potenciar: trans- aquesta gira s’ha batejat com a ÈRICA,
gira, que va començar el 7 de setembre a port públic, sostenibilitat i digitalització”. de les inicials de les paraules Elèctric,
Sant Cugat del Vallès i que es va allargar Així mateix, va emmarcar aquesta inici- Revolucionari, Intel·ligent, Compartit i
durant dos mesos, fins a finals d’octu- ativa en les polítiques del Departament Amable. Té una capacitat per a 12 per-
bre, va recorre també Terrassa, Sabadell, per tal que “el transport públic ofereixi sones (6 assegudes i 6 dretes) i és 100%
Girona, Reus, El Vendrell, Martorell i Vic. un servei prou ampli perquè el seu ús si- elèctric, climatitzat i accessible per a
Així, a mode de road-show, durant el seu gui cada cop més massiu” i va posar èm- persones amb mobilitat reduïda. Tot i
recorregut va permetre que aquests vuit fasi en la importància d’aquesta prova que aquest vehicle autònom no porta
municipis de Catalunya posessin en fun- pilot en la línia d’assolir “més qualitat de conductor, sí que ha comptat amb ope-
cionament, per primera vegada, un au- vida a través de la qualitat de l’aire”. Per radors tècnics que en tot moment han
tobús sense conductor en circulació real. la seva banda, el president de l’AMTU, acompanyat i assessorat els ciutadans
Un total de 15.000 persones van poder Jordi Xena, va afirmar que “l’arribada del que han volgut provar el sistema.
gaudir de l’experiència. bus autònom a Catalunya marcarà una
fita històrica, ja que canviarà completa- Copsar la percepció de la ciutadania
Doble objectiu ment la manera de concebre la mobilitat Durant la gira s’ha realitzat una en-
La iniciativa ha servit, d’una banda, a Catalunya”. Xena també va destacar questa elaborada per la Universitat de
perquè la ciutadania pogués veure com que aquesta iniciativa “és el primer pas Barcelona (UB) per poder analitzar com
funciona un vehicle d’aquestes caracte- perquè en un futur no gaire llunyà tots percep la ciutadania l’arribada del bus
rístiques i com interactua amb la ciutat i els ciutadans de Catalunya tinguin garan- autònom. La presència del bus autònom
entendre què comportarà la nova cultura tit l’accés al transport públic, indepen- va estar acompanyada d’una carpa infor-
de la mobilitat. I d’altra banda, que els dentment d’on visquin i cap a on es des- mativa on va explicar-se a més de com
ajuntaments hagin pogut comprovar placin”, ja que el bus autònom facilita la funcionen els busos autònoms, dades
com es comporta el vehicle i quins canvis planificació d’un transport flexible, adap- sobre els canvis econòmics, culturals, de
hauran d’adoptar les ciutats per adap- tat a la necessitat dels ciutadans. En la planificació urbanística o paisatgístics
tar-se al seu funcionament. En l’acte de seva gira pels vuit municipis esmentats el que comportarà l’arribada del transport
públic en vehicles autònoms als munici-
pis de Catalunya.

AMTU Entrevista a

Jordi Xena

President de l’AMTU

“Al 2020 ja veurem un bus
autònom circulant per
algun municipi català”

24 | MobiliCat / Abril 2019 Com valora l’experiència de l’ÈRICA, seva edat, tenien autèntics problemes de donar l’oportunitat als municipis catalans
la primera gira d’un bus autònom mobilitat, però que tot i així, han volgut de comprovar in situ com funciona un bus
que es fa a Catalunya? pujar a l’ÈRICA i, després d’haver-la provat, d’aquestes característiques, i que en veies-
L’ÈRICA ha estat un gran èxit. Tant per part s’han mostrat encantades amb el seu fun- sin també la seva viabilitat. A partir d’aquí,
dels ajuntaments, que han acollit molt bé cionament. D’altra banda, no cal dir que seran els ajuntaments els que hauran de
la iniciativa, com per part de la ciutadania, per als més petits l’ÈRICA també era molt decidir quan poden incorporar un bus
ja que més de 15.000 persones han pujat a atractiva, ja que, potser degut a l ‘estètica d’aquestes característiques en el transport
l’ÈRICA i , per tant, han volgut experimen- i a les seves dimensions, la veien com si fos urbà dels seus municipis. Des de l’AMTU,
tar en primera persona què vol dir viatjar una joguina o com una nova atracció. I en- estem convençuts que el bus autònom re-
en un autobús sense conductor. tre els alumnes de les escoles, també hi ha volucionarà la manera de concebre la mo-
La veritat és que, des de l’AMTU, estem hagut molta curiositat i molta expectació bilitat i el transport públic al nostre país, i
molt contents d’haver pogut liderar aques- per saber com funciona i quan es comen- correspondrà als ajuntaments decidir quan
ta iniciativa, que creiem que marcarà una çarà a implementar en els municipis. es produirà aquest gran canvi.
fita històrica, perquè ha fet possible que Per tant, podem dir que l’ÈRICA ha agradat
per primera vegada a Catalunya circulés molt a tothom que ha vingut a provar com Quan creu que podríem veure un bus au-
un bus autònom pels carrers de vuit mu- funciona i, lluny de provocar rebuig, fins tònom formant part de la xarxa de trans-
nicipis. De fet, també és una iniciativa i tot hem vist com ciclistes, patinadors o port públic de Catalunya?
pionera al món, ja que, després d’Estats simples vianants s’han atrevit a desafiar la Després de l’èxit de l’ÈRICA, jo crec que no
Units i Austràlia, som el tercer país que ha seva seguretat, posant-se davant del bus trigarem a veure un bus autònom circulant
organitzat una gira d’un bus autònom per per comprovar si s’aturava. per algun dels nostres municipis. La veritat
diversos municipis. és que el retorn que tenim de la gira és
I..., s’aturava? molt positiu, i ja hi ha municipis que han
Quin tipus de viatgers s’han sentit més Sí, i tant que s’aturava! Hi ha hagut un mostrat la seva disposició a incorporar un
atrets per aquest novedós sistema de 100% de resposta efectiva. En aquest sen- bus d’aquestes característiques. En aquest
transport? tit, pel que fa a la seguretat, l’ÈRICA no ha sentit, m’atreveixo a dir que al 2020 ja
La veritat és que l’ÈRICA ha tingut molt fallat ni una sola vegada. veurem un bus autònom circulant per al-
bona acollida entre un públic molt divers, i gun municipi català.
una dada que ens ha cridat força l’atenció I ara, què? Quin és el següent pas? Pre-
és l’èxit que ha tingut entre la gent gran. veuen fer una nova convocatòria per Quina utilitat poden tenir aquests busos
Contràriament al que podríem pensar, la ampliar l’experiència a altres indrets de en la xarxa de transport públic de Cata-
gent gran s’ha mostrat molt favorable a Catalunya? lunya?
utilitzar aquest sistema de transport. I això Ara la decisió està en mans dels ajun- Des de l’AMTU, creiem que els primers
que hem vist persones que, a causa de la taments. L’objectiu de la Gira ÈRICA era busos autònoms que arribin tindran una

funció de llançadores. De fet, durant la L’AMTU designa Caldes de AMTU
gira ja vam poder veure com l’ÈRICA feia Montbui seu de La Jornada
de bus llançadora a la fira de Reus, des Catalana de la Mobilitat 2019
del punt on et deixa el bus urbà fins a
l’entrada de la fira. La nova edició, que té lloc el 10 i 11 d’abril,
se centrarà en el Transport Flexible
Però a més, aquests busos també seran
molt útils per acabar de desenvolupar a Caldes de Montbui ha estat la po- perquè “l’elecció de Caldes de Montbui 25 | MobiliCat / Abril 2019
Catalunya el Transport Flexible, un siste- blació designada per l’Associació demostra, d’una banda, que és un mu-
ma de transport en què l’usuari ja no ha de municipis per la Mobilitat i el nicipi preparat per acollir grans esdeve-
d’estar pendent d’horaris ni parades fixes, Transport Urbà (AMTU) com a seu de la niments i, de l’altra, que es preocupa
perquè aquestes s’adapten a les seves propera edició de La Jornada Catala- per implementar polítiques de mobili-
necessitats. El fet de poder planificar els na de la Mobilitat, que se celebra els tat que donin resposta a les necessitats
serveis de transport de forma automatit- dies 10 i 11 d’abril de 2019. El tema de actuals del seus ciutadans”.
zada, permetrà oferir serveis més flexibles l’edició de l’any proper serà el Transport
i personalitzats i, per tant, garantirà que Flexible, una modalitat de transport que L’AMTU organitza cada any La Jornada
tots els ciutadans de Catalunya, visquin al permet que els usuaris no hagin d’estar Catalana de la Mobilitat, amb el suport
centre de la ciutat o en àrees més dissemi- subjectes a horaris ni a parades fixes. del Departament de Territori i Sosteni-
nades, puguin accedir a la xarxa pública de bilitat de la Generalitat de Catalunya
transport. L’elecció va anunciar-se en el tanca- i l’Autoritat del Transport Metropolità
ment de la darrera Jornada. A l’acte, (ATM) de Barcelona. La Jornada se ce-
Al seu parer, cap a on va la nova mobili- Jaume Mauri, vicepresident de l’AMTU lebra cada any en una ciutat diferent,
tat? Quins serien els conceptes bàsics so- i regidor de l’Ajuntament de Caldes de adherida a l’AMTU, sempre amb un
bre els quals caldrà planificar el transport Montbui, va mostrar la seva satisfacció gran èxit d’inscrits.
públic?
Sens dubte, anem cap a una mobilitat de
serveis compartits, més flexible i intermo-
dal. Precisament, aquests són els tres eixos
sobre els quals pivota el Transport Flexible,
que l’AMTU, l’ATM de Barcelona i la Gene-
ralitat estan desenvolupant. El passat mes
de novembre ja vam donar llum verda a la
creació del Consorci Local per la Mobili-
tat, que serà l’entitat que farà possible la
implementació del Transport Flexible a
Catalunya, i en La Jornada Catalana de la
Mobilitat d’aquest mes d’abril, ja presen-
tarem la nova marca a través de la qual els
ciutadans podran reservar els seus serveis
de transport, adaptats al recorregut que
realitzin en cada cas.

Des de l’AMTU, apostem decididament
pel Transport Flexible perquè creiem que
és la millor alternativa al vehicle privat,
ja que és econòmicament més eficient i
ambientalment més sostenible, i a més és
un servei de transport públic que s’adapta
millor a les necessitats reals de cada lloc.
En aquest sentit, us convidem a assistir a
La Jornada Catalana de la Mobilitat que
se celebrarà a Caldes de Montbui, i on us
podrem explicar més abastament com es
desenvoluparà aquest sistema de trans-
port a Catalunya.

Pàgines empresarials SAGALÉS, CAP A UNA
MOBILITAT GLOBAL,
SOSTENIBLE I INNOVADORA

Sagalés compta amb més de 375 anys d’història relacionada amb el transport de persones.
Actualment la companyia registra el seu principal gruix d’activitat a Catalunya però també
està present a les Illes Balears des del 2015 i al País Basc des del 2018.

26 | MobiliCat / Abril 2019 Sagalés mou més de 25 milions
de viatgers entre els diferents
serveis de transport per car-
retera: serveis regulars (urbans i
interurbans), escolar, discrecional,
turístic i sanitari. La firma està for-
mada per un equip de professionals
de més de 1000 persones i disposa
d’una flota pròpia de més de 650
vehicles moderns i d’alta qualitat.

Diversificació

Tot i que l’activitat principal de la ció orientada a esdevenir un opera- en quant al model de diversifica-
companyia sempre ha girat entorn dor global de mobilitat. ció, a l’inici de l’any Sagalés es va
al transport regular de viatgers per fer amb Ambulàncies Lafuente, un
carretera, les darreres generaci- Al 2011 sorgeix la divisió de trans- moviment empresarial per entrar
ons al capdavant de la marca han port discrecional i el 2015 Sagalés al segment del transport sanitari.
anat un pas més enllà en el negoci. fa el salt al territori nacional ope-
Amb una visió molt clara, Sagalés rant línies a Eivissa. Al 2017 arriba El 2018 també ha suposat l’entrada
aposta per un model de mobilitat a la illa de Mallorca operant algu- de Sagalés a un altre mode de mobi-
innovador, sostenible, professional, nes línies de transport escolar. El litat, el de la bicicleta compartida.
de proximitat, qualitat i confiança. 2018 ha suposat un salt qualitatiu La joint venture amb l’empresa alema-
Això es tradueix en una diversifica-

nya Nextbike va resultar adjudicatà- perd de vista el centre de la seva talunya en incorporar aquest tipus Pàgines empresarials
ria del servei de préstec de bicicle- activitat, el transport regular de de vehicles en la una ruta interur-
tes de la ciutat de Bilbao: Bilbaobizi. viatgers. L’aposta per una mobilitat bana per carretera entre Barcelo-
Amb una flota de 450 bicicletes elèc- sostenible és un dels reptes de la na i Caldes de Montbui. Enguany,
triques i 40 estacions, el nou servei companyia. Des del 2015 que comp- gràcies a aquesta política mediam-
està tenint un èxit important entre ta en la seva flota amb autobusos biental, Manresabus ha obtingut
els usuaris del sistema. híbrids per explotar serveis urbans el Distintiu de garantia de qualitat
com els de Manresa, Granollers, ambiental, expedit per Departa-
Tot i els moviments per diversifi- Mollet del Vallès o Lliçà d’Amunt. ment de Territori i Sostenibilitat de
car el model de negoci, Sagalés no El passat 2017 va ser pionera a Ca- la Generalitat de Catalunya.

Sagalés on demand

El transport regular per carretera una gestió eficient, única i centra- que poden funcionar com a call
està en constant evolució, i en els litzada d’aquest tipus de serveis: Sa- center rebent les peticions. És una
darrers anys la tendència del sector galés on demand. solució multi plataforma, que con-
va cap a models de mobilitat adap- templa entorn web i entorn Mobi-
tats a les necessitats de l’usuari, Sagalés on demand té un enfoc le, sense deixar de banda a aquells
més flexibles i eficients. Cada cop multiusuari, doncs facilita la ges- usuaris no familiaritzats amb les
més els nous serveis compten amb tió d’aquest tipus de transport noves tecnologies. L’eina compta
trajectes, parades o línies completes tant als usuaris finals, com a l’àrea a més amb un mòdul d’informes
sota demanda. Sagalés ha desenvo- d’operacions i planificació, els con- que permet seguir diferents indi-
lupat una eina pròpia que permet ductors i les entitats/ajuntaments cadors de control.

Nova aplicació per consultar horaris i línies

tats que fan d’ella una eina fàcil i 27 | MobiliCat / Abril 2019
còmode per obtenir tota la infor-
mació de les seves línies i serveis.
L’app “Sagalés” permet obtenir
informació de totes les línies (in-
terurbanes, exprés, aeroports,
nocturnes i urbanes) i horaris,
amb informació del temps de pas
real i teòric per parada (localit-
zació de la parada i visió Google
Streetview). Pots marcar les teves
parades i línies com a favorites,
planificar una ruta o comprar els
teus tiquets online.

Ja fa anys que l’estratègia de Sa- El passat mes de gener va veure la Disponible en català, castellà i
galés passa per millorar de forma llum un nova i renovada aplica- anglès, la nova app s’ha dissenyat
constant l’experiència de mobili- ció tant per Android com per iOS, pensant en una navegació fàcil i in-
tat dels seus usuaris: panells in- amb noves i completes funcionali- tuïtiva. Amb una interface usable,
formatius a les principals parades, l’app compta amb tips informatius
informació off i online, informa- que apropen l’usuari a les diverses
ció a plataformes externes (Google funcionalitats.
Maps, Bing, Citymapper, Moovit,
Apple, etc). c/ Friedich Wilhelm Sertüner 08100 Mollet del Vallès [email protected]
Pol. Ind. Can Magarola Tel. 902 13 00 14 www.sagales.com

Notícies breus

BARCELONA TINDRÀ UNA LÍNIA Un estalvi econòmic
D’AUTOBUSOS 100% ELÈCTRICA Cal destacar que la nova estació de
càrrega d’Eduard Maristany s’alimenta
Ha començat l’electrificació de la línia H16 amb la posada d’energia procedent de la línia 4 de la
en funcionament del primer carregador ultra ràpid xarxa de metro; la cotxera del Trian-
gle també s’alimentarà de la cotxera
28 | MobiliCat / Abril 2019 La ciutat preveu comptar al 2019 amb recuperant el 80% de la càrrega de la de metro situada a un nivell inferior
la que serà la primera línia d’autobusos seva bateria en només quatre minuts. seguint les propostes del projecte eu-
100% elèctrica. Per això ja s’ha instal·lat ropeu Eliptic (Electrification of Public
un primer carregador al carrer Eduard També s’ha equipat al centre operatiu si- Transport in Cities) que promou l’estalvi
Maristany que permetrà als busos fer tuat al Triangle amb carregadors per els econòmic i d’energia i la reducció de les
recàrregues parcials durant la seva ruta, set primers autobusos elèctrics. emissions.

Companyies d’autobusos i taxis
reclamen dièsel bonificat

Ambdós col·lectius dema- el transport col·lectiu per carretera que sitives en els tots carburants aportaria més
nen tenir accés al gasoil bo- per si mateix és una alternativa per a la de 2.000 milions a la hisenda pública, 600
nificat professional com el circulació de les persones que afavoreix milions d’euros a l’any.
que utilitzen transportistes i la mobilitat sostenible.
agricultors
Rafael Barbadillo, president de Confebus,
Afirmen que aquesta seria una afirma que ‘al ser un transport col·lectiu,
mesura per no veure’s perjudi- el bus contribueix a la disminució de la
congestió i la contaminació provocades
cats per la pujada de preus del per tràfic en ciutats i carreteres ja que
cada autobús substitueix entre 14 i 30
dièsel per l’anunciat augment de la seva cotxes’.

taxa impositiva. Des de la Confedera- Equiparació fiscal de benzina i gasoil
Les estimacions del PSOE apuntaven en
ción Española de Transporte en Auto- els pressupostos alternatius presentats a
l’abril, que l’equiparació de les taxes impo-
bús (Confebus) s’argumenta que amb la

pujada de la fiscalitat l’executiu pretén

impulsar una mobilitat més sostenible

i eficient, però el que farà es penalitzar

Notícies breus

El conseller Calvet va destacar que en matèria de autobusos,
Catalunya és un exemple de col·laboració públic- privat.

FECAV demana millores També va destacar la seva intenció 29 | MobiliCat / Abril 2019
en les infraestructures d’estendre la xarxa Exprés.cat, que va
qualificar de model d’èxit. Per últim,
La Federació reclama al conseller Calvet obres en algunes Damià Calvet va lloar el sector del
vies per impulsar el transport en autobús transport de viatgers per carretera cata-
là, destacant que Catalunya disposa del
La Federació Empresarial Catalana nar millores en les infraestructures per millor sistema de transport en autobús
d’Autotransport de Viatgers (FECAV) tal d’impulsar el transport en autobús. possible, que és un exemple de col·la-
va celebrar el passat 5 de març la Concretament, es va referir a la neces- boració públic- privada, amb multitud
seva Assemblea General anual. En l’acte sitat de nous carrils bus, especialment a d’empreses familiars identificades amb
hi van participar representants de més la B-23, una de les vies principals d’ac- el territori.
de 50 empreses operadores d’autocars cés a Barcelona des del Baix Llobregat.
i autobusos associades a la Federació, Així mateix, va demanar la implicació En relació al transport públic regular
així com representants de la Confedera- de l’administració per contribuir a fer interurbà en autobús, José María Cha-
ció Espanyola de Transport en Autobús més neta la flota de transport discrecio- varría va destacar la necessitat d’imple-
(CONFEBUS), l’Associació de Munici- nal de Catalunya a través d’un progra- mentar un model estable de finança-
pis per la Mobilitat i el Transport Urbà ma d’ajudes per a la mobilitat eficient i ment i contractació. El president de
(AMTU), la Federació Empresarial d’Auto- sostenible. D’aquesta manera s’im- FECAV també va incidir en la necessitat
transport de Tarragona (FEAT) i l’Associa- pulsaria un transport, l’autobús, que d’un pla per a la integració tarifària de
ció Transports Girona (ASETRANS). substitueix entre 14 i 30 cotxes privats tot el territori de Catalunya, de la qual
de les vies. Per la seva banda, el conse- actualment estan fora les comarques
En el seu discurs a la cloenda de l’acte, ller de Territori i Sostenibilitat, Damià del Pirineu, la zona de d’Empordà o les
el president de la FECAV, José María Calvet, va remarcar que el Departament Terres de l’Ebre. I va destacar com a
Chavarría, es va adreçar al conseller que lidera durà a terme obres a la C-17, prioritària la renovació de les estacions
de Territori i Sostenibilitat per dema- a la C-15 i a la C-16 entre Berga i Bagà. d’autobusos d’algues ciutats catalanes.

MobiliCat Premis
MobiliCat

En el marc de la Jornada van lliurar-se
els primers guardons atorgats per la
revista MobiliCat.

El premi a la Innovació en Mobilitat va
recaure a l’aplicació Counterest, pel seu
projecte Passenger Analitics dedicat al
comptatge avançat de passatgers; el
premi a la Millor Iniciativa en Mobilitat
Sostenible se’l va endur l’Ajuntament de
Sant Cugat del Vallès; i el Premi d’Honor
va ser per Jaume Barceló, director acadè-
mic de CARNET (Cooperative Automotive
Research Network), en reconeixement a
la seva trajectòria en la recerca de l’opti-
mització per a problemes en el transport
i la seva contribució al desenvolupament
de models de simulació de trànsit.

Àngels Chacón, consellera d’Empresa i Coneixe-
ment, Ricard Font, secretari d’infraestructures i
mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Marc
Castells, vicepresident segon de la Diputació de
Barcelona i alcalde d’Igualada, van ser presents a
l’acte de lliurament dels premis.

30 | MobiliCat / Abril 2019

L’AMB activa un assistent virtual per a Notícies breus
les consultes sobre transport públic

AMB Bot oferirà informació seva pàgina web o de l’app mòbil. Futura comunicació proactiva
sobre les línies de bus A banda de les dues opcions actuals, que
metropolità L’assistent permet dues opcions de con- responen a les demandes majoritàries
sulta: avisos de servei i temps d’arribada dels ciutadans, AMB preveu incorporar
L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha dels autobusos metropolitans. Els primers noves dades i serveis de l’àmbit de la mo-
posat en funcionament un assistent poden consultar-se amb el número de la bilitat metropolitana a fi d’assolir una co-
virtual, AMB Bot, que ofereix infor- línea de bus que interessa; per conèixer municació més proactiva amb els usuaris
mació sobre les línies de bus metropolità. temps d’arribada cal introduir el codi de la que permeti a l’aplicació ‘aprendre’ de les
El nou servei està disponible a través de la parada. necessitats dels ciutadans.

El contactless puja al transport públic

Smartphones i targetes 31 | MobiliCat / Abril 2019
sense contacte seran en
pocs anys els sistemes de En pocs anys aquest serà el sistema de pagament més habitual, també en el transport públic.
pagament més habituals
aris sense augmentar infraestructu- reduir costos operatius i obre la possibili-
Abonaments en paper passaran a res ni flotes i consideren que migrar a tat d’explotar nous models de negoci.
la història quan els títols de viat- sistemes de pagament contactless pot
ge passin a ser targetes contac- ajudar-les a incrementar la seva capa- La generalització del pagament amb
tless o bé aplicacions integrades al te- citat entre un 10 i un 15% al reduir les targetes contactless oferirà també dades
lèfon mòbil segons la consultora G&D. aglomeracions en que permetran millorar el servei, per
Afirmen que el mòbil passarà a ser un exemple, per ajustar en temps real la fre-
assistent de contacte personal amb ser- punts de venda i accés, a més, permetrà qüència del transport a la demanda.
veis addicionals com horaris en temps
real, ofertes, rutes i informació geolo-
calitzada de llocs d’interès… relacionats
amb el trajecte.
L’estudi d’aquesta consultora apunta
que el 80% de la població de l’Estat es
concentra en zones urbanes, i que el
transport urbà i interurbà suposa més
del 70% dels desplaçament dels viat-
gers de transport públic.

Un argument per guanyar viatgers
Avui les empreses centren els seus es-
forços en atreure major nombre d’usu-

Notícies breus ´Transports publics 2018´, debat a París

En una edició més, la ma-
jor fira europea dedicada al
transport públic va resultar
un espai de debat d’aquells
aspectes que avui centren la
preocupació i els esforços del
sector. Durant tres dies de
juliol, polítics, operadors i ex-
perts varen compartir idees i
estratègies per avançar cap a
una mobilitat sostenible, l’eix
sobre el que van girar tots els
grups de discussió.

En tres dies de debats i taules rodones Els guardonats en aquesta edició de la fira parisenca en foto de grup.
en els que van participar alguns dels
més destacats experts del sector es monitorització en temps real i compilar en han posat en evidencia las conferències del
van compartir coneixements i experiències un sol pagament tots els serveis utilitzats. clima de les NNUU.
al voltant de les novetats més destacables
32 | MobiliCat / Abril 2019 en sistemes de desplaçament sostenible, En el camp de la informació i serveis als Talents de la mobilitat
materials i tècniques de gestió aplicades passatgers, Pysae Fleet de Pysae és una També es van lliurar els “Talents de la
a tota Europa. Hi van ser agents del sector solució SAEIV que combina una platafor- mobilitat”, per premiar als professionals
ferroviari, d’autobusos, autocars i d’altres ma operativa, una aplicació d’assistència europeus del sector en quatre categories:
sistemes de transport col·lectiu, així com al conductor sobre smartphone i una apli- “Millor jove Talent” (per al qual van nomi-
responsables d’infraestructures, especi- cació per al viatger per actuar de manera nar el director general de l’AMTU, Joan
alistes en enginyeria civil, mobiliari urbà, simultània. Prat), “Millor responsable de projecte”,
aparcament, informatització de tiquets, “Millor manager” i “Premi especial per al
consultoria, disseny, assegurances... En accessibilitat, disseny i confort el premi conjunt de la carrera”, així com el premi
va ser per l’escala per bicicletes de Cykleo, dels internautes.
Eines digitals, innovacions en el servei, ac- un sistema per pujar i baixar bicicletes que
cessibilitat, seguretat i lluita contra el frau, permet considerar la instal·lació d’apar-
busos elèctrics, mobilitat en àrees poc po- cament per bicis allà on no es pot accedir
blades, vehicles autònoms i la seguretat es- amb aquest transport.
pecífica de les dones van ser els temes trac-
tats en la segona jornada; la primera es va Move Green! és la categoria que reconeix INTEMAUAROWLOBEA2IPLR0NEIDT1A8TYSN
dedicar en exclusiva als objectius a complir les solucions en favor de l’ecologia i el
per la llei que ha de marcar les pautes de la medi ambient amb un guardó que aquest
mobilitat futura a França. El dia 14 el debat any va ser per IVECO BUS Trolley Bus de
va centrar-se en el ferrocarril, clau pel tràfic Iveco, un troleibús de nova generació, amb
de mercaderies al continent. zero emissions i alta capacitat.

Premis a la Innovació en Transport Públic Aquesta edició 2018 de la fira parisenca va REQUEST FOR
Aquests guardons reconeixen la tasca en prestar especial atenció a aquelles innova- CANDIDATES
desenvolupament de nous productes o ser- cions relacionades amb el medi ambient
veis a tota Europa. els guanyadors d’aques- agrupades sota el lema Move Green! La Deadline:
ta edició van ser: transició en el camp de les energies i la ne- 6 April
cessària cura pel medi ambient són temes
Le Compte Mobilité Mulhouse de Cityway, a debat a França i a tota Europa avui, com 5ATawleanrdtsin Mobility
que proposa un accés ràpid i fàcil per mitjà
de l’smartphone o d’una targeta a tots els BEST YOUNG BEST PROJECT BEST MANAGER SPECIAL INTERNET
serveis de mobilitat, independentment de “TALENT” MANAGER CAREER USERS' AWARD
qui sigui l’operadora, amb la possibilitat de SERVICE
AWARD

www.transportspublics-expo.com

Àvila, capital de les jornades sobre el Notícies breus
transport públic

Àvila va acollir els 7 i 8 de juny de 2018 va anunciar el seu president en el marc del Àvila va ser la ciutat escollida per acollir el congrés
el XXV “Congreso Nacional de Trans- congrés, amb la voluntat de reflectir un can- anual que organitza l’ATUC.
porte Urbano y Metropolitano”, una vi de filosofia de l’entitat. Una entitat que,
trobada organitzada per l’Asociación de en paraules del president de l’ATUC, Miguel Entre altres ponents destacats, Pere Calvet,
Empresas Gestoras de Transporte Urba- Ruiz ‘ha de passar de ser una associació de president de l’Organització Internacional
no Colectivo (ATUC) que va centrar-se en transportistes a ser-ho de proveïdors de de Transport Públic (UITP), va parlar de la
abordar el repte a futur de la capacitat del mobilitat’ amb la voluntat d’adaptar-se a les flexibilitat com a clau en el futur del trans-
transport públic. La desafecció envers al cot- noves necessitats urbanes. port públic. ‘Es preveu un futur en el que els
xe, les restriccions a la seva circulació i les ciutadans saltaran d’un mitjà de transport
tendències socials, a més de l’acceleració de El debat al congrés va girar al voltant de dos a un altre en funció de les seves necessitats.
la concentració urbana i l’envelliment de la eixos: com podrà el sistema absorbir l’aug- Busos, metros, trens, car-sharing o bicicle-
població són factors que provocaran que es ment de passatgers i la necessitat d’implicar tes, sense oblidar anar a peu, conformaran
multipliquin els usuaris del transport públic. a totes les Administracions en un pla global un nou ecosistema de mobilitat’.
En aquest escenari, l’entitat ha reorientat de transport urbà contra el canvi climàtic i
les seves prioritats amb una nova deno- demogràfic, un assumpte que hauria de ser
minació i imatge que ha passat a denomi- un punt fonamental a l’agenda política de
nar-se ‘Atuc Movilidad Sostenible’, tal com tot govern.

Catalunya, seu de l’Institut Europeu de mobilitat urbana

La seva finalitat és buscar so- nous usos als espais urbans a fi d’assegu- nologia de l’Automoció de Galícia (CTAG) 33 | MobiliCat / Abril 2019
lucions accessibles, sosteni- rar l’accessibilitat, la sostenibilitat i l’efici- també forma part d’aquest projecte.
bles i eficients pels sistemes ència dels sistemes de transports. Alhora,
de transport a les ciutats es preveu que l’activitat desenvolupada La plataforma comptarà amb un finança-
per MOBILus permeti estimular i donar ment de fins a 1.600 milions d’euros: 400
L’European Institute of Innovation suport a l’activitat econòmica i investiga- procedents de la Unió Europea i fins a
and Technology (EIT) ha designat el dora al voltant de la mobilitat. 1.200 aportats pels socis. A més de la seu
consorci MOBILu - encapçalat per principal barcelonina, tindrà 4 subseus,
Barcelona i format per 48 membres de 15 L’EIT, amb seu a Budapest, ha optat per la a Copenhaguen( Dimamarca), Praga
països, com l’encarregat de desenvolupar proposta presentada per aquest consorci (Txèquia), Munic (Alemanya) i Helmond
una de les seves comunitats d’innovació en què, a més de Barcelona, hi ha altres (Països Baixos).
(Knowledge & Innovation Community, 12 ciutats, 17 empreses i 18 universitats
KIC), en concret, la que se centrarà en la i centres d’investigació. Així doncs, la En la seva primera reunió a Barcelona, la KIC
mobilitat urbana. L’Institut tindrà la seu, capital catalana acollirà fins al 2026 el s’ha marcat una sèrie de fites per al 2026,
de moment, al districte 22@ de Barcelo- quarter general d’aquest nou KIC i dirigirà com ara l’augment de la mobilitat compar-
na. L’objectiu d’aquest projecte és buscar la iniciativa, juntament amb la Universitat tida, l’alliberament de més espai viari a les
solucions a la mobilitat urbana i trobar Politècnica de Catalunya (UPC) i la firma ciutats i la formació de 1.450 graduats.
automobilística Seat. El Centre de Tec-

Publicacions gratuïtes

PER AJUNTAMENTS

PLÀNOLS MUNICIPALS anunci 1/4 de pàgina
GUIES TURÍSIQUES Grupsis associats
FESTES MAJORS
CALENDARIS

C. Montserrat, 4 bx · Calldetenes
T. 93 883 27 96 · [email protected]
www.noetperdis.com

Notícies breus El govern fixa un termini de aquest sistema l’1 de gener, com s’havia
tres mesos per concretar la pensat inicialment, l’objectiu era fer-ho al
proposta d’una tarifa plana més aviat possible.
per a vies d’altes prestacions
Estalvi en la mobilitat
El grup de treball, que ha comptat per primer cop amb un El model s’articularia amb una tarifa pla-
representant del Ministeri de Forment, reunit a mitjans de na anual per als residents i amb una tarifa
desembre, va proposar un model de tarifa plana entre 40 i temporal -diària, setmanal, mensual o tri-
110 euros que establirà un pagament per ús i contaminació mestral- per als turistes i al trànsit de pas.

El conseller Damià Calvet, present en El Govern vol aplicar la vinyeta en totes les El Govern ha xifrat en 160 milions d’euros
aquest grup de treball, va explicar que vies d’altes prestacions de Catalunya, és l’estalvi que s’aconseguiria en el conjunt
s’havia proposat al govern central dur a dir, en les que són titularitat de la Gene- del sistema de mobilitat de Catalunya, als
a terme a Catalunya la que suposaria una ralitat però també en les corresponents quals s’hi sumen 6.700 milions d’euros en
prova pilot pel conjunt de l’estat. Aques- a l’Estat. En aquest sentit, ha plantejat 10 anys, entre els ingressos que generarà
ta proposta vol acabar amb els greuges que l’Estat traspassi les seves vies a la Ge- aquesta mesura i l’estalvi als pressupos-
interns dins de la comunitat i amb els de neralitat o una solució de consorci entre tos de la Generalitat. Suposarà, per tant
Catalunya respecte a la resta d’Espanya. les administracions titulars per gestionar uns recursos que es destinarien al trans-
“De marge per implementar aquest model la xarxa. “No és qüestió de competènci- port públic, a les inversions a resoldre
sempre n’hi ha, però calen voluntats políti- es, sinó de voluntat política”, va afirmar colls d’ampolla i a la renovació de la flota
ques i les dates estrenyen”, va dir Calvet en el Conseller. “Cada dia que passa és una amb criteris ambientals.
al·lusió al venciment de les concessions, al- oportunitat perduda per al medi ambi-
hora que va mostrar-se esperançat amb la ent i per l’economia del nostre país”, va Actualment, Catalunya té 1.719 quilòme-
subcomissió que es crearà al Congrés dels insistir el conseller, que va recordar que tres de vies d’altes prestacions, de les
Diputats per tractar aquest assumpte. com que no va ser possible implementar quals el 46% (793 quilòmetres) són titula-
ritat de la Generalitat i la resta de l’Estat,
mentre que un 40% són de pagament ex-
plícit i el 60% restant es finança a través
dels pressupostos catalans, és a dir, via
impostos que paguen els ciutadans.

34 | MobiliCat / Abril 2019 La Taula Estratègica del Corredor Mediterrani
demana un impuls a la infraestructura

La integren representants del món social, econòmic i acadèmic

El 10 de desembre de 2018 es va reu- Estratègica es convidarà els governs del accessos al Port de Barcelona i l’estació de
nir la Taula Estratègica del Corredor País Valencià, Andalusia, Múrcia, Aragó, La Sagrera. Chacón va destacar que més
Mediterrani a Barcelona, presidida les Illes Balears i de la regió d’Occitània. enllà de les obres ‘el corredor és una infra-
estructura que genera activitat i competiti-
pel conseller de Territori i Sostenibilitat, vitat; que recorre, estructura i connecta les
zones més dinàmiques de l’Estat espanyol
Damià Calvet, i la consellera d’Empresa De la seva part, la consellera d’Empresa amb Europa’. Calvet, per la seva banda,
va afegir que ‘la nostra estratègia és que
i Coneixement, Àngels Chacón. A la tro- i Coneixement va apuntar que ‘volem sigui una infraestructura que connecti, en
xarxa amb el territori’ pel que va destacar
bada hi van assistir més de 130 represen- ajudar a créixer una societat dinàmica i també com a prioritàries les connexions
amb les plataformes logístiques, els ports,
tants del món social, econòmic i acadè- emprenedora que estableixi noves vies els aeroports i les xarxes viària i ferroviària.
Chacón va afegir ‘les infraestructures no
mic català, així com la coordinadora del d’interrelació, amb l’obertura de les portes són construccions nacionals, s’han de pen-
sar en clau de productivitat i de benestar
Corredor, Iveta Radicová, i el coordinador des del Sud d’Europa. I, en aquest sentit, el per a les persones. Aquesta és la política
d’infraestructures de les economies avan-
estatal, Vicent Boira. Corredor és una infraestructura que dona çades i aquest és el projecte de país que
volem per a Catalunya’.
resposta a la globalització econòmica,

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Da- que reafirma aquesta sòlida i necessària

mià Calvet, va demanar als representants connectivitat de Catalunya amb la Unió

del govern estatal i la coordinadora euro- Europea”.

pea una empenta executiva per fer-lo re-

alitat, alhora que va fer referència a la ne- Establir prioritats

cessitat de ‘teixir nous consensos amb una Durant la reunió van definir-se les actuaci-

visió àmplia de corredor’. En aquest sentit, ons prioritàries: el nou corredor de doble

Calvet va anunciar que a la pròxima Taula via Vandellòs – Camp de Tarragona, els

Notícies breus

Imatge de l’acte d’obertura de la Jornada

La Jornada ITS a Catalunya se centra
en la mobilitat com a servei (MaaS)

El passat 5 de març es va celebrar a Barcelona una nova jor- La Jornada va tractar sobre el concep- 35 | MobiliCat / Abril 2019
nada sobre ITS a Catalunya, enguany dedicada als ITS com a te, els serveis i models de la Mobilitat
eina per a MaaS com a Servei (MaaS), així com de la
transformació de la mobilitat, de les
L’acte d’obertura de la jornada Pere Torres, el director de Serveis de eines i solucions tecnològiques per
va comptar amb la participació Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelo- a MaaS, del rol del vehicle autònom,
del director del Servei Català de na, Adrià Gomila, el director general de dels models de mobilitat nòrdic i del
Trànsit, Juli Gendrau, juntament amb el l’AMTU, Joan Prat, i el president d’ITS a de Buenos Aires. Va celebrar-se també
director general de l’ATM de Barcelona, Catalunya, Julio Garcia. una taula rodona sobre l’usuari com a
eix de la mobilitat.

Singapur, banc de proves es de 30 km, fa de les reduïdes dimen-
dels taxis voladors sions de Singapur un espai idoni per la
validació del servei dels taxis aeris en
La ciutat estat és exemple d’una aposta espais urbans. Al setembre de 2017 ja
va fer-se una primera demostració en
decidida per la innovació tecnològica espai restringit a Dubai.
Al 2014 la ciutat va presentar el
projecte SmartNation que feia de a acollir, a mitjans de 2019, els primers Amb la seva aposta, Singapur no fa no-
la innovació tecnològica políti- assajos del Volocopter, el vehicle que més una opció per la tecnologia més in-
prova la companyia alemanya del ma- novadora, sinó que també es posiciona
com un país compromès amb el medi
ca d’estat; una aposta que l’ha permès teix nom. ambient, la sostenibilitat urbana i el
control de la contaminació.
convertir-se en espai de proves dels au-

tobusos elèctrics sense conductor, dels Aquestes aeronaus, que poden trans-

drons i les seves capacitats, i la portarà portar dues persones i recórrer distànci-